Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda a tothom. Passen 3 minuts de les 4 de la tarda d'aquest dilluns 9 de febrer del 2026. Ho tenim tot preparat com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda aquí a Arran de Mar. Començarem, com és habitual, fent un repàs de totes les notícies de la nostra costa catalana. La primera atura a dala la farem a l'escala. Baixarem fins al delta de l'Ebre. Passarem per Vilà.
la Nova i la Geltrú, ara ens de mar i acabarem a Tarragona. Després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes. Parlarem de pluges i rius, farem esport i participarem a la regata Interclubs.
Parejarem literatura i mar, descobrirem una nova normativa dels pèl·lets que ha aprovat el Parlament Europeu. Pararem taula, millor dit, amb les jornades de la Galera al Delta de l'Ebre i acabarem el programa d'avui parlant de com col·laboren els animals i la natura. Estarem aquí fins les 6 de la tarda, Rana Mar.
Però abans de tot això, el que volem fer és saludar el nostre equip, saludar a totes les persones que cada dia fan possible aquest programa, que cada dia fan possible que el vaixell de Randamar sorti de port i arribi a Bonport. I començarem per la nostra cap tècnica, Sílvia García. Molt bona tarda, com estàs? Bona tarda, bé, comencem la setmana.
Què hem de fer? Has notat que tinc bona veu? Bona veu? Saps per què? Per què? No vaig fer res, cap de setmana. Estàs trista? Clar. Setmana de Carnaval. Hauríem d'haver fet com al col·le. Avui amb un mitjà de cada color, demà amb una samarreta rosa, això...
Encara estem a temps. Avui potser no, però demà... Que passa demà amb un pentinat divertit i aquestes coses que feies al col·le. A mi el meu dia preferit era el dia que et deixaven anar amb pijama al col·le. Però pijama d'aquells que ara es posen que fa una calor a tot arreu. És igual, amb pijama. Per divendres. Anem a saludar la Cel Prieto des de RadioDelta.cat. Cel, molt bona tarda, com estàs?
Hola, molt bona tarda, companyes. Bé, molt bé, una mica de dilluns, jo encara agafant forces del cansament del cap de setmana. La Sílvia no ha fet res, jo no he parat este cap de setmana i avui ho noto. Però, bueno, agafarem pilers per este fin de carnestoltes. Bé, jo la camineta rosa ja la porto avui, Marina, així que ja he fet els deures. El xec, has fet el xec ja. Sí, sí. Anem a saludar en Sergi Corraldís, de Ràdio L'Escala. Sergi, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda, doncs, prop de bé per aquí de la ràdio. Avui és un dilluns d'aquells que us dic jo sempre que no convé. Esteu sentrat en els dimarts, però un dia costa molt de... Però si d'altres, dilluns, que bé teniu festa aquí a l'escala, que sou molt de carnaval.
Sí, som molt de carnaval, per això tenim festa dilluns, perquè la resta de la setmana més coses no hi poden haver-hi a l'agenda. Aleshores, és com allò, diu que Nostre Senyor descansa el diumenge, doncs nosaltres haurem de descansar el dilluns d'alguna de les maneres. Anem a saludar la Carla Lanuza des de Canal Blau Ràdio, que aquesta gent també ho tenen tot a punt pel carnaval, és una mica com l'escala, però pitjor. Carla, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda. Doncs mira, hem tingut aquí a Vilanova el primer acte de Carnaval, vam tenir el Vall de Mentons el dissabte, i jo hi estic esgotada. O sigui, hi ha la setmana que ve, que els 10 dies que ens queden encara de Carnaval, jo no sé com els aguantaré. Això, en qüestió d'anar veient begudes energètiques i anar fent-ho. I anem a saludar també l'Oriol Leo, des de Ràdio Arenys. Oriol, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda. Bé, bé, bé, doncs mira, començant aquesta setmana de Carnaval, fem-ho això de les consignes, va. Venim tots demà en pijama a la ràdio.
Què us sembla? Home, jo estaria encantada, eh? Vull dir, ara era el nou dia preferit a la classe, quan te feien anar allí al col·le. Avui el rei Carnastoltes ha dit, o avui no, demà, en pijama. Jo deia, això, cada dia en pijama. Si la jefa està contenta, doncs va, provarem-ho. Vinga, va, deixem-ho aquí, anem a començar el programa d'avui, que us parla des de Tarragona Ràdio Marina Pérez Got.
Comencem el nostre repàs informatiu a la Costa Brava explicant que el conseller Òscar Urdeig està disposat a dialogar per desencallar la pesca de la tonyina i la seva comercialització, Sergi.
Doncs sí, Marina. El conseller concretament ha fet parada aquí a l'Escala per establir contacte amb el sector pesquer i enxover. La visita es va fer aquest passat divendres, quan el màxim responsable de la Generalitat va visitar el port de l'Escala i la fàbrica d'enxoves de l'Escala. Durant la trobada, el socialista s'ha posicionat al cantó dels pescadors i entre les diferents problemàtiques que s'han tractat...
ha reconegut que la presència de tonyines a la costa catalana és elevada i, en aquest sentit, el departament vol treballar perquè els professionals puguin pescar i comercialitzar-les. Escoltem-lo. Es permetrà que les pesques accidentals de tonyina de les nostres barques es puguin aprofitar. Llavors, què hem d'intentar? Ja s'ha obert la porta, per tant, el que hem d'intentar és que continuïn en augment aquest permís de captures, que ja s'ha fet, perquè n'hi ha moltes, és veritat, i que són grans depredadors...
però alhora també que els nostres pescadors també puguin participar d'aquest augment al màxim import possible. Per tant, tenim un primer pas, segurament que serà insuficient, però caldrà seguir pressionant i justificant i raonant per poder participar, que els nostres pescadors també puguin pescar i comercialitzar la tonyina.
Amb la visita a l'escala, el conseller s'ha reunit amb els diferents representants municipals. També hi han assistit regidors de l'equip de govern i partits de l'oposició. S'han posat sobre la taula de les demandes del sector pesquer i, a més, s'han tractat altres projectes municipals que involucren aquesta conselleria. La reforma de l'estany de la vila costarà Castelló d'Empúries als aiguamolls de l'Empordà.
Sí, Marina, tot comença a desembre passat quan es van iniciar a Castelló d'Empúries les obres del projecte de conducció d'aigua regenerada des de l'estació depuradora d'aigües residuals d'Empúria Brava fins a l'estany de la vila per garantir el manteniment d'aquesta zona humida i reforçar la gestió sostenible dels recursos del municipi.
L'objectiu de l'Ajuntament és apropar més els visitants del parc a la vila i tenir llest aquest nou estany aquesta mateixa primavera. Aquest projecte s'emmarca dins del Pla de Sostenibilitat Turística en destinacions del projecte Castelló d'Empúries, dues ànimes, cultura, natura i esport, que està finançat amb els Next Generations.
L'estany tindrà una superfície de prop de 9 hectàrees i se situarà entre la zona dels Horts i la carretera GIB 6103, que mena a Palau Sabardera, tot plegat en uns terrenys classificats com a zona de part natural pel planejament urbanístic de Castelló.
Les actuacions per a fer realitat aquest espai començaran per fer inundables els terrenys, amb una fundària mitjana entre els 10 i els 30 centímetres, a més de crear zones de fangueix i espais en superfície en forma d'illes. Aquestes últimes han de servir per atreure la diversitat més grans daus possibles. Així es construiran diversos aguaits daus i es complementaran amb la creació d'àrees de creixement d'herbrat, així com llocs de repòs i nidificació d'aus.
Baixem ara cap al delta de l'Ebre. Delta Ebre impulsa una campanya d'al·legacions contra la nova proposta de termenament, cel.
Sí, Marina, l'Ajuntament de Deltebre, juntament amb la Síndica de Greuges i el grup de treball del Consell de Defensa de Deltebre Territori, ha posat en marxa una campanya de recollida d'al·legacions en resposta a la nova proposta de terminament del terme municipal publicada recentment al butllet oficial de l'Estat. Este procediment permet a veïns, veïnes i entitats apresentar observacions i propostes sobre com pot afectar la delimitació del litoral i el territori local.
Escoltem a Rosa Bandellós, síndica de greuges de Deltebre. La idea va sortir del Consell de Defensa del Territori, perquè aquesta vegada el Ministeri i el govern de Madrid ens han tornat a posar sobre la taula un projecte de terminament i de deslinde que no vol dir res més que recular...
la línia de costa i per tant perdre territori del nostre municipi i va ser com vam decidir d'alguna manera crear tenim un espai de temps que ens queden pràcticament dues setmanes per poder presentar una sèrie d'al·legacions en contra d'aquest projecte perquè jo crec que el projecte el que fa és a la llarga fer-nos desaparèixer com a pobre
Les al·legacions es poden presentar a l'espai d'atenció ciutadana de l'Ajuntament de Deltebre i pròximament s'informarà sobre nous punts de recollida per facilitar la tramitació. El termini per presentar-les finalitza el divendres 27 de febrer. L'expedient de terminament afecta trams del litoral del municipi i ha despertat la preocupació de l'Ajuntament i de diverses entitats locals que reclamen que qualsevol decisió tinguin en compte la protecció del Delta de l'Ebre i els interessos del territori.
La campanya de delegacions busca garantir la participació ciutadana i defensar un model de gestió sostenible i consensuat amb la comunitat local. Si cada vegada, en lloc de defensar el territori, resulta que l'estem desportegint,
La falta de protecció que durant anys s'hagués hagut de fer després de la construcció dels pantans, agreujat pel canvi climàtic, el que està fent és reduir-nos la costa i anar a poc a poc tornant a entrar cap a dins. Llavors, quan parlo d'això, és que arriba el moment que no tindrem que anar al món d'aquí, perquè és que no hi podrem viure.
Segons l'Ajuntament, este procés s'emmarca dins de l'estratègia municipal per protegir el Delta i assegurar que qualsevol actuació administrativa sobre el litoral sigui transparent i incorpori l'opinió de la ciutadania i dels agents socials.
Diversos ajuntaments de les Terres de l'Ebre han reforçat aquest any la seva col·laboració en el conveni Corner 2026, un acord impulsat pel Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona que ha agrupat 31 ents públics i privats per promocionar de manera conjunta el turisme de la destinació.
Sí, Marina, entre les localitats signants figuren els ajuntaments de Sant Jaume d'envejada del Tebre i de l'Ampolla, que any rere any aposten per sumar esforços amb altres municipis i entitats per incrementar la visibilitat del territori. Escoltem a Meritxell Faiges, regidora de turisme de l'Ampolla. L'Ampolla, com no pot ser d'altra manera, està dins d'aquest conveni,
que el fet de poder estallir ens ajuda moltíssim a impulsar el nostre vessant turístic sota el paraigües de la Diputació de Tarragona. Formar part d'este conveni vol dir poder assistir a fires, poder participar en projectes conjunts i poder fer moltíssimes activitats i promocions que pot ser de forma individual no podríem assumir-ho. En canvi, formant part d'este conveni córner
podem arribar molt més enllà. En l'acte de presentació del conveni s'han detallat les estratègies i els recursos coordinats per potenciar la presència de les Terres de l'Ebre a fires internacionals, estatals i nacionals, així com en campanyes de comunicació que reforcen la marca turística de la destinació.
La integració en aquest acord permet als municipis implicats compartir objectius i optimitzar la participació en esdeveniments com FITUR a Madrid, la Fira CEA OTER a Girona o la FIETS en Guandelburs a Utrecht, entre altres. L'objectiu del Conveni Corner és articular una promoció conjunta que reforci la imatge de les Terres de l'Ebre com a destinació turística de qualitat i sostenible, potenciant la col·laboració entre administracions locals, empreses i entitats del sector.
Anem ara cap a les costes del Garraf. Matí d'afectacions al servei de rodalies del Garraf en el primer dia de la vaga de maquinistes que està convocada des d'avui fins aquest dimecres. El servei està patint alteracions en totes les línies i des de Renfe recomanant l'ús de transports alternatius. Tot i això, no s'estan podent evitar els maldecaps per milers d'usuaris de rodalies.
Doncs sí, aquest matí hem pogut ser testimonis en directe de les afectacions que està tenint la vaga de maquinistes en els usuaris de Rodalies. Un tren provinent de Sant Vicenç de Caldès ha fet aturada al voltant de les 10 a l'estació de Vilanova i després de 20 minuts sense reprendre la marxa s'ha fet baixar els passatgers.
La manca de relleu previst per al maquinista que realitzava el tram inicial ha obligat a suspendre el trajecte, deixant a una gran quantitat d'usuaris sense informació concreta sobre com arribar al seu destí. Escoltem en Juan David i la Isabel, dos dels passatgers afectats. Llevamos rato ahí en el tren, ahora que llegamos a Vilanova nos dicen que nos bajemos, no te dan una explicación tampoco, que bueno, ya entiendo la huelga, pero si...
O sea, si pasa un tren, pues que llegue a su destino, ¿sabes? Ya luego, si demora el que tenga que demorar el siguiente, pero no sé. Y me acordáis ya las diez y media y aquí estamos todavía. Y pasan los trenes y no paran. Y los servicios mínimos no lo han respetado. Así que, bueno, a ver si me parece muy bien que hagan huelga y que los trenes no están bien. Pero también piense la gente...
La majoria de les persones amb les que hem pogut parlar comprenen els motius dels maquinistes per fer aquesta vaga, però coincideixen en l'opinió que la gestió dels serveis alternatius per part de Renfe no està sent suficient per pal·liar les afectacions en el servei. A l'exterior, a l'estació d'autobusos, la imatge era similar a la dels darrers dies, ja que finalment s'ha mantingut el reforç de les línies interurbanes.
Tot i això, situacions com la viscuda amb l'aturada de trajectes a mig camí han provocat algunes cues. A més a més, els passatgers reclamen que s'habiliti el pagament amb targeta als autobusos, una crítica que s'ha repetit des de l'inici de les afectacions al servei de rodalies aquí al Garraf en les darreres setmanes i que avui ha seguit causant molts problemes a passatgers com l'Ariadna. L'escoltem.
Hemos parado en Cunit, no sé cuánto tiempo, en Milanova, y en Milanova a cabo de 20 minutos o sí nos han dicho que no ofrecía servicio el tren sin ninguna explicación más. Me voy corriendo a coger el bus, la cola que había también bastante potente, y cuando le digo voy a Barcelona, saco la tarjeta de crédito y me dice no, no, es que no cobramos con tarjeta. Digo, perdón. Entonces sacaba un billete de 50 porque no tenía otra cosa. No, es que tampoco tengo cambio.
Des de Renfe, recomanen fer previsió i consultar els trajectes disponibles, així com fer ús de transports alternatius mentre duri aquesta vaga de maquinistes que es troben ara mateix negociant amb el Ministeri de Transports.
I enmig del caos de rodalies i de la vaga de maquinistes, la P7 ha reobert aquesta matina del tram tallat en sentit sud des de fa gairebé tres setmanes. Sí, la circulació a l'autopista P7 es va haver d'aturar entre Martorell i Vilafranca per l'esfondrament i posterior reparació del talús que va causar l'accident ferroviari mortal de Gelida, un tall que va complicar la mobilitat a Catalunya en el moment de la crisi ferroviària.
Ara, aquesta reobertura de l'autopista, que s'ha fet a les 3 de la matinada, hauria de contribuir a millorar la circulació viària a l'àrea metropolitana. En paral·lel a la reobertura de l'AP7, els conductors tornaran a pagar els peatges de la C32 en sentit sud a partir d'aquesta mitjanit. S'ha decidit així deixar unes hores de marge als conductors abans no es torni a fer efectiu el pagament. Aquestes setmanes, la C32 ha estat l'alternativa de mobilitat per a molts conductors en sentit sud,
i la Generalitat va anunciar la seva gratuïtat quan va començar la crisi a Rodalies. Ara, el pas dels peatges de Vallcarca i Covelles tornen a ser de pagament a partir d'aquesta mitjanit.
Fem aturada ara les costes del Maresme. Caldes d'Estrac i Aranys de Mar mancomunen l'aigua i la brossa pels veïns de les zones del cònsul i la musclera. Aquests veïns compartits continuaran pagant els impostos a Aranys de Mar amb la mateixa taxa i serà l'Ajuntament Aranyenc qui compensi el cost del servei a Caldetes Oriol.
Exacte, la zona de la musclera i l'urbanització del cònsul geogràficament són més properes a Caldes d'Estrac, però legalment viuen en terreny municipal d'Arenys de Mar. Per això les dues administracions han decidit arribar a un acord per mancomunar fins a tres serveis, l'aigua, la brossa i la neteja, per economitzar recursos. Un anunci que feia l'alcaldessa de Caldes d'Estrac, Elisabet Segura, explicant que el seu objectiu és millorar el servei de la zona.
La musclera, el nostre camió, ha de fer el nostre tram, acaba passant també pel mateix tram dels veïns, és a dir, passa cada dia sense recollir. I en el cas de la part del Talarriera, igual, perquè el camió ha de pujar, entra a l'altre terme municipal perquè ha de girar a dalt i ha de tornar a baixar. Llavors, clar, són coses que creiem que amb encomunant els serveis en aquest aspecte, millorem el servei i en aquest cas la qualitat del servei que poden tenir els veïns, perquè el fet de ja eliminar un camió de transit exacte de dos, doncs escolta'm,
Des de l'estalvia i l'empremta de carboni, ho podem veure com a bona notícia per totes les àrees.
Un altre anunci important pels veïns del cònsul és l'acord per la gestió del servei de l'aigua. Fins ara a aquests veïns només els arribava aigua no tractada d'un pou. Ara, amb el nou acord entre els dos consistoris, Agbar, l'empresa que gestiona el servei a Caldes d'Estrac, assumirà també la gestió dels veïns de l'urbanització. Abans caldrà fer les obres per la infraestructura nova. Segura apunta que preveuen que es comencin a finals d'aquest 2026.
El que sí que és més efectiu és poder subministrar, abastir aquesta organització des de Caldes d'Estrac, perquè al final hi ha, o bé per la banda de Sant Pere, o per algun altre tipus de connexió, l'empresa que nosaltres tenim de l'aiga municipal, que és Acbar...
Pot facilitar, sí. Aquest tipus d'inversions, nosaltres, en el cas de Calde, sempre va gravat en una quantia a cada factura. Hi ha un cost que tots els veïns hem d'assumir. En aquest cas, ho haurien d'assumir els veïns d'Arenys de Mar, però amb aquest conveni ho assumirà directament a l'Ajuntament d'Arenys de Mar, si no ho tinc malament.
Per acabar, l'últim servei que està marcat en el calendari de les mancomunacions és el de la neteja. En aquest cas, els dos consistoris estan treballant en el conveni. També una altra novetat pel veïnatge és que els majors de 65 anys tindran bonificat el servei d'autobús interurbà entre Caldes d'Estrac i Sant Vicenç com la resta de ciutadans de Caldetes.
Al llarg de pràcticament dos mesos, l'Ajuntament de Calella té previst netejar a fons una trentena de carrers d'aquesta zona de la ciutat per preparar-los per l'inici de la temporada turística. Sí, l'Ajuntament de Calella té en marxa una campanya de neteja integral dels carrers de la zona hotelera. En total s'actuarà en una trentena de vials perquè quedin a punt per l'inici de la temporada turística. Les feines de neteja estan programades al llarg de les pròximes setmanes
entre les franges de dos quarts de 10 a dos quarts de 12 aproximadament per tal de minimitzar l'afectació a la mobilitat. L'actuació combina una escombrada manual per retirar els residus més grans amb el servei d'escombradora mixta que permet el tractament de les tasques superficials
i el vehicle hidronetejador. Aquesta actuació és un programa anualment al llarg dels primers mesos de l'any i es complementa amb el que ja es va fer l'octubre passat amb una vintena més de carrers de la ciutat. Per portar a terme aquests treballs de neteja d'una forma més exhaustiva és necessari que no hi hagi vehicles estacionats. Per això des de la policia local s'instal·la una senyalització vertical temporal per informar de les prohibicions d'aparcament i dels talls de circulació previstos amb l'objectiu de minimitzar l'afectació.
Acabem el nostre repàs informatiu a la Costa Daurada explicant que el Port de Tarragona s'afegeix al projecte metropolità. Així, l'autoritat portuària ha signat un protocol de col·laboració amb l'Associació per l'Impuls Metropolità del Camp de Tarragona. Després de PIMEC i el clúster TIC Catalunya Sud, ara ha estat el Port de Tarragona qui ha materialitzat el seu suport i interès pel projecte territorial.
És un dels motors econòmics del territori i la seva adhesió és important per donar solidesa a l'associació i als seus reptes. El president del port, Santiago Castellà, diu que podran aportar expertesa en la gestió de projectes estratègics i alhora ser un facilitador de consensos. Ara bé, també incidirà en altres àmbits rellevants pel Camp de Tarragona, com la mobilitat, la planificació urbana o la transició energètica.
La intenció és que, més endavant, l'autoritat portuària i l'Associació per l'Impuls Metropolità signin un nou conveni que contempli una participació econòmica. Ara mateix l'associació està prioritzant les institucions públiques per sobre de les privades. Un cop amarrat, el port s'està treballant en els futurs convenis amb la Universitat Rovira i Virgili, els Consells Comarcals i la Generalitat, entre altres. Tot això amb la voluntat de continuar ampliant la xarxa d'aliances que permeti fer realitat el projecte metropolità.
Ara volem saber quin temps farà la nostra mar. Ens ho explica el Luis Mi Pérez. Molt bona tarda. Bona tarda. Una situació encara dominada pel vent de Garbí o vent de Ponent a molts indrets de la costa. Fins i tot serà més sud cap al Delta de l'Ebre i també al Golf de Roses. I, en general, una situació marítima que no serà gaire alterada. Estarem parlant de Marajol, una mica de ressaca de marós i de cas, sobretot a la costa Brava Nord i també al voltant de la costa Daurada, una mar alterada.
espessa en algun moment, perquè el vent sí que es reforçarà un palet entre el Maresme, la Selva i el Baix Empordà, vent de Sotoés, però en general, ja diem, la mar no estarà gaire remenada. Tampoc gairebé tot el dimarts, amb Marajol, gran part de la jornada, i sí que durant la tarda, bàsicament ja al vespre de dimarts, el vent es reforçarà de Garbí novament, o fins i tot de sud, a la costa Brava, i això farà que hi hagi maró a gran part del litoral. També el dimarts a la tarda, bàsicament, alguna pluja cap a la costa nord. Poca cosa.
N'estem pendents a la xarxa. Del temps al trànsit, volem saber com estan les nostres carreteres. Per això anem fins al Servei Català de Trànsit, on hi ha en Roger Serra. Molt bona tarda. Què tal? Molt bona tarda. Parlem, per una banda, d'aturades més o menys habituals en aquesta xarxa viària que envolta Barcelona, destacant una jornada més.
Les autopistes C58 i C33, les que baixen del Vallès, doncs bé, aquí hi ha aturades d'uns dos o tres quilòmetres entre Moncada i Reixac i el Nus de la Trinitat d'entrada a Barcelona. També parlem de problemes, en aquest cas és a causa d'un accident a l'AP7 a la zona del Parelló. Estan acabant de retirar el vehicle accidentat, és un turisme, hi ha un carril tallat en direcció sud, i aquí hi ha aturades més importants i que no són habituals a aquesta hora. Parlem d'aturades de 4 o 5 quilòmetres
a l'autopista AP7, com et deia, entre l'Ametlla de Mar i el Parelló, en direcció sud. És tot des del Servei Català de Trànsit. En només una gota, podem desvelar tots els secrets de l'oceà.
Descobreix-los de dilluns a divendres de 4 a 6 a Randamar. Les profunditats de l'actualitat.
El mes de gener n'hem parlat, ens ha deixat moltes pluges i el febrer sembla que de moment va pel camí. Això ha despertat els nostres rius, que ja sabeu que aquí al Mediterrani el seu cabal és variable. Avui precisament volem parlar d'això, de rius amb Víctor Álvarez, membre d'ecologistes en acció aquí a Tarragona, i ho fem sobre el riu Francolí. Molt bona tarda, Víctor. Bona tarda. Podem dir que aquests dies estem veient el riu Francolí com molt poques vegades l'hem vist, almenys aquí a la part baixa, a la zona de Tarragona.
Sí, tots aquests últims dies i setmanes, no ho podem dir, o fins i tot l'últim mes, hem tingut el riu Francolí ben ple d'aigua fent cotx. I, bueno, són bones notícies, no? Portem unes èpoques que, per normal general, falta aigua, falten pluges, i ja està bé que tinguem uns mesos plujosos, que caigui aigua, també que sàpigui ploure, que això és molt important. Aquí després parlarem d'això.
Però no hem d'oblidar tot i això, que tot i que tinguem, ara portem un mes i mig, dos mesets, potser una miqueta amb aigua i estiguem cansats, no hem d'oblidar que les mitjanes i les dades generals continuen sent baixes. Sí? Sí, és a dir, que ens plogui bé dos mesos, lògicament benvingut és, però no oblidem que fa cinc anys també vam tindre uns mesos així ben plujosos, que tots contents perquè teníem tots els embassaments plens, i després hem passat una de les pitjors sàqueres que hem tingut, no?
veurem com avança tot això però ara deies que sàpiga ploure hem passat pràcticament de res que no queia ni una gota d'aigua que cada dia feia sol uns hiverns que si més no han sigut primaverals no podem dir d'estiu però sí que han sigut primaverals ara que pràcticament ens ha plogut cada dia per dir-ho d'alguna manera això semblava més Londres que no pas Tarragona no sé si hem passat massa d'un extrem a l'altre
A veure, jo crec que és que ens hem mal acostumat. No ho sé, jo penso quan era petit i recordo quan anava a l'escola i el fet de portar les botes o el paraigües era una cosa també bastant normal, cosa que en els últims anys no vèiem, no? O això d'anar a comprar castanyes amb maniga curta tampoc no era... Sí, sí, és veritat, això no era gens normal. No era una cosa normal i, clar...
al sol, doncs tothom s'hi fa ràpid, no? I a la calor també, o per almenys més fàcil que no a les pluges. Però bueno, vull dir, ja està bé, és important que sàpigui ploure, això també, i sembla ser que en la zona de Tarragona, que ens pertoca, únicament aquí sent molts concentrats, no ha fet mal. Però bueno, això no vol dir que no tinguem moltes zones on sí que l'aigua ha fet mal, o més que l'aigua ha fet mal, l'aigua ha reclamat aquell espai que li vam treure.
Víctor, escolta'm, aquí a Tarraona, al riu Francolí, abans d'aquests episodis de pluges havien fet com una modificació del seu cabal, no sé si dir-ho així exactament. Com ho has vist, tu, això? Doncs bé, mira, aquestes pluges, la veritat, han estat una primera prova, podríem dir, sobre aquestes actuacions que s'han realitzat.
I tot i això, bon dir, una prova mitjana, perquè tampoc no hem tingut així una gran crescuda, una gran riugada, no? Però bé, bé, sembla ser que la natura s'adapta bastant fàcilment i més si li impulses i fas altres modificacions sempre pensant en les qüestions hidrogràfiques, geomorfològiques i tenint en compte el que el riu necessita, doncs davant d'aquests episodis sempre és més fàcil que l'aigua vagi pel lloc adequat i faci el seu recorregut adequat i no generi cap molèstia extra.
Però bueno, en aquest cas, en aquesta vegada, podem estar contents. En aquest sentit, aquestes modificacions, per la gent que no ho sàpiga, que explica, es va haver com una espècie de moviments de terra dins del riu quan estava sec.
Sí, les principals actuacions que es van executar va ser, sobretot a l'últim tram final, al tram del riu Francolí de la ciutat, que és la que més la gent deu conèixer, estava empedrat amb un canal de pedres, i aquestes pedres han estat extretes i també s'ha trencat amb aquesta linealitat, que era una línia recta, i ara han fet petites corbes una sinuositat, que el fet que l'aigua hagi d'anar fent aquestes petites corbes el que fa és disminuir la seva velocitat, i alhora això comporta una disminució de la perillositat de l'aigua.
I aquestes són principalment les modificacions que s'han fet a nivell de, que diguéssim, de la terra, no? Tot i això també s'ha acompanyat amb una forta i bona extracció de canya, de canya americana, no?, que coneixem vulgarment. I, bueno, sembla ser que per ara està bé. És un projecte que ha estat molt bé, però ara s'ha de fer el manteniment i s'ha de continuar.
D'altra banda, tot això forma part de la renaturalització del riu Francolí, que s'està tirant endavant. En quin punt, creieu, vosaltres esteu al capdavant també de tot això? En quin punt podem afirmar que està?
A veure, amb el riu ara mateix el projecte que teníem previst des de l'administració, perquè és una miqueta diferent el que en presenta nosaltres, però s'adapta bastant. Sembla ser que ja està bastant executat, a no ser que tinguin algunes petites cosetes, però era com un primer pas. Ara aquí se li pot continuar ajudant, impulsant...
a arribar a aconseguir el que seria un riu renaturalitzat en la seva fase final, que seria veure aquest bosc de Ribera. Això, lògicament, no es pot aconseguir en un any o en dos, necessitem més temps, però és començar a treballar i a potenciar l'existència d'aquests tamarius, per exemple, o altres tipus de presobostos de Ribera, per anar potenciant aquesta verdó i aquesta ombra que donaria en mesos d'estiu a la ciutadania. Era necessària aquesta renaturalització?
era molt necessària, perquè encara el continuem tenint un riu bastant modificat i hem de tornar-li els seus espais naturals i les seves necessitats. I això hem pogut comprovar que en aquells llocs on es realitzen aquestes renaturalitzacions la natura s'adapta molt millor, li és més fàcil combatre o defensar-se d'aquests embats de l'aigua forts i després alhora ens genera menys negativitats a la ciutadania.
També reivindiqueu vosaltres, a més d'una ocasió, que el cabal del riu Francolí hauria de ser irregular, però no tant com ho és.
Exacte, el que va del francolí hauria de ser irregular, perquè lògicament depèn molt de les pluges, però també depèn molt del sistema d'equífers que hi ha al llarg del riu, no? I aquesta és la principal subsistència del francolí. I això vol dir que en els episodis d'estiu, després de mesos sense pluges, lògicament el que val, la quantitat d'aigua, la quantia que hi hauria, doncs disminuiria, lògicament, però no té per què acabar-se, que sigui zero.
I això és una realitat que durant tots aquests anys sempre ho hem denunciat, que és que no oblidem que, per molt que aquí a Tarragona, ciutat, veiem el riu Franco-Lissec, si ens hi pugem a la sud de Sant Salvador, durant quasi tot l'any a Tarragona arriba aigua i a Tarragona s'hi perd. Això és el que sempre posem, que aigua quasi sempre arriba tot l'any a Tarragona al municipi, però en dos quilòmetres tota aquesta aigua desapareix.
Com creieu que hauria de ser aquest cabal estable? O per què no tenim aquest cabal estable? Per què desapareix aquesta aigua? Aquesta aigua principalment pot donar-se per diverses raons, però les dues que més causes o afectacions directes tindrien en les seves situacions, una lògicament seria la pluviometria, les pluges que hi hagi hagut durant l'any,
I l'altra cosa també tenen relació amb les extraccions d'aquesta aigua que fem de l'equífer, no? Que el que per a fi l'equífer és aquell esponj, és aquella reserva, aquell embassament natural subterrani que ens guarda aigua i és d'on l'extraiem. Llavors, una equífer sa i una equífer amb la seva quantitat d'aigua correcta
permet que l'aigua llisqui per sobre del riu i que no aquesta es dreni tota cap a l'interior per reomplir allò que hem buidat inicialment. Aquí hi ha un altre tema, que són les anguiles aquests dies. Hi deuen haver anguiles aquí al riu Francolí.
Aquests dies deu ser un pujar i baixar d'anguiles amunt i avall, no? Molt maco, perquè amb l'aigua que hi ha, vull dir, si les hem vist amb els propis ulls pujar amb molta menys aigua, amb aquesta, bueno, deuen estar gaudint i ja està bé que ho deixin, perquè les pobres necessiten espais i habitats adequats per a elles, que ja en tenen cada cop menys, i ara sembla ser també que a nivell legal es començarà a regular o intentar millorar la seva protecció de l'anguila,
per posar l'espècie en perill d'extinció i que realment es protegeixin aquests hàbitats, com és en el cas de Tarragona, que tenim un gran espai ben bonic on l'anguila té una gran presència. De fet, vosaltres, a més d'una ocasió, quan el riu Francolí s'ha quedat sec, perquè no hi ha cabal suficient com ara comentàveu, heu anat a salvar aquestes anguiles? Perquè això és un dels problemes que tenim, no?
Exacte, hem generat accions de voluntariat amb persones voluntàries que ens han mingut a ajudar, i per desgràcia és això, com el riu es queda literalment sec, sense una gota d'aigua, les anguilles es queden en terra seca, llavors les pobres no poden fugir, no poden escapar, i volen arribar a l'aigua però no arriben, perquè el riu s'asseca més ràpid del que elles es poden desplaçar.
I això acaba provocant sa mort. I amb aquestes activitats que hem fet de voluntariat, tots podem dir molt alegrement que n'hem salvat centenars, literalment. Me'n recordo només un dia em vam salvar 160 d'una única tolla que estaven totes allà amb una bola negra. I nosaltres mateixos no ens ho creiem, la veritat. I ho vam gravar perquè és això que dius tu. Quan ho expliquen em creuran, però si hi ha una imatge...
Bé, avui en dia amb la ia no se sap, però abans era més fàcil. Amb una imatge, si estava gravat, sabies que era veritat. Amb això, el que volem dir és que l'espècie, l'anguila, és important. Vull dir que a vegades no ho tenim en compte perquè és una espècie més desconeguda, que potser visualment no és tan bonica com podem trobar un dofí, una balena, però que és important.
és molt important per l'equilibri natural, per la salut ambiental dels rius, i ja, a part d'això, de la seva importància ambiental i ecològica, que és molt important, fins i tot, si ho mirem des d'un punt de vista egoista, els humans també traiem un profit i una activitat econòmica vers la pesca i de la voler de l'anguila.
Llavors ja no només pensant en el medi ambient, que per mi és el més important i és el que hauria de ser primer, sinó que també ja sent egoistes per aquelles persones que viuen d'aquesta activitat econòmica, doncs realment estem treballant també per potenciar, per assegurar la supervivència d'aquesta espècie i que els seus individus vagin en un ambient. Deixem el riu Francoli aquí, però ara abans de deixar-lo aquí, podem afirmar que aquest episodi de pluges ha sigut beneficiós?
molt beneficiós, ha estat molt beneficiós pel riu, i estaria bé que potser continués un parell de setmanetes més, un mes, així, amb pluges, que ens deixi també algun dia de sol, perquè tot és així... Sí, sisplau, perquè jo estava a punt de la depressió, ja tan fosc. Sí, sí, alguns dies de sol, com avui, que s'agraeix, que la gent pugui sortir una miqueta, però, bueno, pluges així aïllades, com li diuen, i tan poqueta, que vagi empapant la terra, això ens anirà molt bé pel riu, per la natura, pels uescus, per tot.
Passem a parlar d'un altre tema que aquest dia està bastant vigent aquí a Tarragona, que és el futur camí de ronda. Hem parlat amb la plataforma Sos Costa i Camp, ens han explicat a més d'una ocasió el seu parer. Vosaltres entenc que aneu per aquí també, no?
Sí, nosaltres com a col·licites en acció també formem part de SOS Costa i Camp de Tarragona i allà el que agafem sempre són uns posicionaments comuns de línies bàsiques d'allò que creiem que és l'adequat per la ciutadania i també pel medi ambient i sobretot pel manteniment d'aquell espai peculiar de Tarragona que sempre... Jo crec que tothom l'ha conegut amb aquesta essència, poca gent l'ha conegut amb activitat, no?
o obert, per almenys, i llavors alhora és respectar-lo, és a dir, que puguem gaudir d'aquest espai, perquè és una reivindicació que també estem realitzant des de sempre, no ens hi neguem que s'obri aquest espai, sinó que el que reclamem és això, que s'obri, però que s'aprofitin ja els camins existents, que hi hagi una activitat, una acció mínima. No volem grans camins, no volem vials, perquè això és el primer pas d'urbanització
i després en vindrem molts altres, com ja n'hem tingut i els hem aconseguit paralitzar, com un hotel cinc estrelles, un hub cultural... Vull dir, no deixem construir grans vials perquè l'objectiu d'això final serà el pelotass urbanístic que volen preveure allà a la Sabinosa. Al final, tot això ve perquè de la platja arrabassada fins a la Sabinosa volen fer com una espècie de camí. Vosaltres el que reivindiqueu és que no es faci aquest camí, sinó...
que s'obri, que es treguin les barreres que envolten el preventori de la Sabinosa, no? Exacte, nosaltres estem d'acord que s'ha de facilitar aquesta connexió entre la rapsada de la Sabinosa, i alhora també estem d'acord que s'ha de facilitar l'accés a la ciutadania. I en aquest cas, per això ho demanem, com bé has dit, que simplement obrin les portes, ja existeix un camí ben marcat, en tot cas, si el volen ballar o el volen marcar amb indicacions perquè la gent no es perdi, ho trobem adequat,
però que aprofitin allò ja existent i que ha estat utilitzant sempre, perquè aquest camí és el que sempre s'ha utilitzat. Llavors, per què ara n'hem de fer un de nou? No volem construccions, volem que obrin l'espai. I alhora ser conscients que generar aquest Gran Via, el que volen generar a la Sabinosa, a part de destruir l'espai del Ruquisar, que és un espai natural i que de cop ens queda menys a Tarragona,
també generem un problema de gentrificació i d'un cul d'ampolla, perquè si fem grans vials que connectin cap a les Sabinors a la platja, tots coneixem aquella platja. Un cop estàs allà, quina sortida tens? Tornar cap a la rebessada, perquè si vas cap a la Nacional no està adequat per caminar peatonalment.
Volen projectar aquest gran vial per facilitar que molta gent arribi, però alhora els accessos i les condicions i els serveis que té la zona aquella de Sabinosa no són adequats per acceptar tot aquest volum de gent.
I això és el que he de nota, que és un projecte que només està pensat per fer-ho bonic, per fer el pelotazo urbanístic, fer el vial allà, i després realment no valorar tot l'espai si realment es pot assumir aquell volum de gent, sinó per on entren, per on surten, com arriben, si es pot anar caminant... Vull dir, hi ha moltes incògnites que ni s'han plantejat perquè no ho han pensat. Vull dir, ells únicament han pensat en la primera part, que és facilitar un vial d'organització per obrir la porta a altres futurs projectes.
Creieu que tot això pot ser possible? És a dir, jo recordo ja fa potser tres anys o quatre, perfectament, les dades en ballen una mica, es va anunciar que s'obriria aquesta part, es traurien aquestes barreres, finalment això no ha passat, perquè és de la Diputació, entre l'Ajuntament i Diputació han arribat a...
a cap acord o a cap camí, per dir-ho d'alguna manera. Vosaltres creieu que ara és possible, quan sembla que el projecte aquest del camí de ronda està més avançat que mai?
A veure, ho han intentat, però nosaltres el que diem, sempre han fet uns projectes i unes coses amb l'objectiu que ells volen, perquè mai han escoltat a la ciutadania, mai ens han escoltat a les entitats. Els hem demanat diverses vegades també que les administracions, les tres, Ajuntament, Diputació i Estat, ens reunim amb les entitats perquè escoltin les nostres demandes i que vegin que no és que estiguem en contra d'ells, sinó que estem en contra de com plantegen el projecte, però la finalitat, que és obrir l'accés i tindre aquesta connexió, i estem d'acord,
Llavors arriba un punt que dius, si us plau, feu-ho, però ho feu al cap. I això és la raó per la qual ens estem operant. I ara, literalment, pot ser fins al punt on s'ha pogut arribar més lluny de totes aquestes possibles urbanitzacions que hi havia. Ara ens trobem que fins i tot el projecte ja s'ha licitat, ja hi ha una empresa guanyadora. Vull dir, és que hem arribat fins al punt final. Hem actuat, que diguéssim, hem parat in extremis al final de tot,
Perquè després de demostrar que faltaven diversos documents, informes de cultura, informes de territori, i que les coses no s'havien publicitat adequadament, davant d'aquestes denúncies, sembla ser que alguna cosa han reaccionat. Víctor, ho hem de deixar aquí. Moltes gràcies per atendre'ns un cop més aquí a Randamar. Gràcies a vosaltres.
I aquest cap de setmana a la costa del Maresme s'hi ha disputat la regata Interclubs i s'ha entregat el trofeu Jordi Vives 2026 per Creuers, Oriol. Doncs sí, efectivament, Marina, tu ho has dit, parlarem de competició, parlarem de la regata Interclubs de vega per Creuers, que s'ha disputat aquest cap de setmana i ho fem amb la Mònica Azon, que és la directora esportiva del Club Nàutic d'Arenys. Mònica Azon, bona tarda.
Hola, bona tarda, com esteu? Doncs bé, la veritat és que molt interessats en saber com ha anat aquest cap de setmana de regata interclubs de bela que teníem aquest cap de setmana per tota la costa del Maresme, Mònica. Doncs ha anat bé, ha anat bé, perquè suposo que tots els que veu estar a l'aire lliure el dissabte veu veure que va ser una jornada ventosa, fins i tot hi havia alguns avisos
de vent i les embarcacions baixaven de Barcelona com es podria dir a tot trap perquè van baixar
Super, superràpid. Amb menys de dues hores i alguna cosa, les primeres embarcacions van creuar-se pràcticament sortir des de Barcelona i arribar d'aquí al Maresme. O sigui que molt ràpid. I diumenge va ser una jornada també bona, però evidentment no vam tenir... També vam tenir menys vent i després sí que vam tenir una encalmada que algunes embarcacions es van sortir bastant perjudicades a l'alçada de...
o així, es van quedar molt encalmades. Llavors, a l'últim tram fins a Barcelona, algunes embarcacions van haver de retirar-se perquè realment el vent va caure... No és que baixés, és que va caure completament. Però bé, la gent molt contenta i la veritat és que una 51 edició molt completa. Quantes embarcacions hi havia, més o menys, Mònica? Estàvem parlant de sobre unes 35 embarcacions amb les diferents versions, amb ORC tripulació, solitaris, a dos...
i després els de promoció, i eslores des d'embarcacions ben grans, de 16 metres, fins a les més petitones, que eren de 9 metres. Déu-n'hi-do, home, això és vistós, com deies, això segur que es podia veure, si estaves a terra ferma, encara que fos una mica de lluny, es devia poder veure.
Sí, perquè al final nosaltres els fem una porta de control de pas, igual que el Dakar, que han de tenir uns zones de control, tot i que vagin de banda a banda, tenen unes portes de control, i això feia que els tinguéssim a una distància de la costa que visualment podies gaudir de les embarcacions creuant tot el nostre litoral el dissabte de...
de sud a nord, i el diumenge de nord a sud. Alguna gent que viu per aquí al Maresme m'ha comentat que es veia maco realment, perquè era vistosa, i sobretot les grans eslores al final són molt espectaculars. Sí, sí, i tant, no? Sens dubte, quan són vaixells més grans, més es veuen encara des de la costa, i això fa que encara sigui més espectacular. Algun resultat destacat, Mònica, que puguem comentar per al nàutic d'Arenys, o alguna categoria que valgui la pena que ens fixem?
Bé, jo crec que al final les embarcacions que hem tingut millor resultat, al final amb tripulació...
Teníem dues embarcacions que sempre ja solem parlar, que és tant el Duende com el Nuva, que van estar totes les dues al top 10, o sigui, entre les deu primeres embarcacions, i bons resultats. Després a dos, el Gàiem, també del Manel i la Margarita, doncs realment van tenir un resultat. La jornada de diumenge van quedar segons i de la General van quedar quarts a res, a fregar del podi, perquè dissabte van patir una miqueta més amb les condicions de vent.
I en solitari també el bambú de l'Oscar Batxero, del nostre Comodoro, també va estar al podi. Aleshores jo crec que contents amb la participació i la resposta, i sobretot perquè el dissabte va ser una jornada molt, molt exigent. Penseu que estàvem cantant ràfegues de vent que superaven, doncs, t'ho direm, nusos, que ho dic més controlat que amb quilòmetres hora, però que estaven entre els 20 i 25 nusos, que és bastant de vent.
Sí, sí, Déu-n'hi-do, va ser una jornada ventosa, que bé, és el que necessiteu per poder fer vela, diguem-ne, per navegar a vela. De vent n'hi ha d'haver, si no passa com diumenge i llavors malament rai. Sí, sí, nosaltres no som meteoròlegs, però acabem sent uns grans experts de la meteorologia i de les direccions dels vents i les components, i la veritat és que ja se sabia durant la setmana, tothom estava fent el seguiment i ja sabíem que seria una jornada ventosa la del dissabte,
i afavoreix, afavoreix a sortir en temps, afavoreix perquè les imatges que tenim del fotògraf són molt més maques, i després tota la part social que també l'Interclubs té, que ja esmorzarà els dos clubs el dia de sortida i una peta d'arribada, doncs al final el timing sempre...
l'acabes quadrant bastant perquè al final la previsió es compleix. Al migdia de totes les embarcacions pràcticament ja estaven a terra. Això està bé perquè, com deies, hi ha aquesta part que no és només la competitiva, hi ha tota aquesta part social entre els diferents clubs que integreu aquesta prova.
Aquesta Germanó també entre Cubs i tot aquest aspecte, Mònica, que ho dèiem, sempre des del Club d'Arenys sou els que una mica ha tirat endavant l'organització històricament ja d'aquesta regata. Tot això també aquest any ben superat i amb nota, eh? Sí, sí, sí. Vam arrencar el Real Climàtic de Barcelona i vam fer l'esmorzar de tripulacions de Germanó, com tu ben deies.
i la reunió de patrons o de tripulacions per explicar una miqueta si hi ha algun canvi o algun dubte sobre el format de la competició i explicar una mica la metodologia i recordar com serà la jornada.
Després, quan vam arribar al Balís, vam tenir una barbacoa i anavolava dels que siguin de dia vaneres del Balís, de dintre al port. Diumenge al matí vam tenir l'esmorra a la nostra instal·lació, el Nàutic Arenys, i el diumenge amb arribar el Real Club Marítim de Barcelona va ser el responsable de fer l'apat dels participants i el lliurament de trofeus, que a més a més va ser un lliurament bastant emotiu, perquè des del club vam voler fer un homenatge especial a un dels nostres armadors, del Duende, que és el Jacinto Rodríguez,
que feia 95 anys. Imagineu una persona navegant amb 95 anys i governant una embarcació de 50 peus, i va ser molt maco perquè el nostre vocal de Junta
li va donar una metopa, el Rafa Carbonell li va donar una metopa identificativa amb el nostre escut i realment va ser un dels moments més emotius d'aquest lliurement de premis, més enllà dels guanyadors d'aquesta 51 edició, l'homenatge en públic que li vam fer des del club amb aquest armador que complia 95 anys. 95 anys i encara em dius que encara va fer la competició, encara va anar navegant, Déu-n'hi-do. Sí, sí, el Jacinto Rodríguez, pels oients que ens estiguin escoltant, és un...
una persona amb 95 anys que està portant una embarcació de 50 veus amb tripulació de 10-12 persones, i amb actiu i a la roda, i amb les condicions que t'estic explicant. No és que sortim una estoneta, donem un volt i entrem. No, no, amb competició, sense poder posar motor i amb ràfegues de vent, que els que facin ciclisme o basin qualsevol esport a l'aere lliure van veure les ràfegues de vent. Però bé, el Jacinto content de poder-ho celebrar
evidentment, en fills i nets, ja, i nosaltres molt contents de poder-ho gaudir com a climàtica de renxamar. Home, i tant, i això també demostra, Mònica, que la vela no té edat, perquè teniu canalla ben jove, ben petita, fins i tot, que comença, que practica ja la vela, i exemples com el de Jacinto, bé, tota la vida fent vela i encara amb 95 anys navegant, eh?
Sí, sí, sí. Jacinto tota la vida al nàutic d'Arenys de Mar, tota la vida compromès amb navegació, ara només té una embarcació, però no havia arribat a tenir dues. També la seva filla, la Inés, també competia, i aleshores, doncs sí. Ja es veuen altres esports, també, que ja comencen a ser en les categories no professionals. Evidentment, a 95 anys no és un professional, però que comença la gent a estirar més...
a gaudir més de la pràctica esportiva i en tots els esports està veient, però clar, també és excepcional, els oients que ens ha sentit no es pensin que la vela ens dona alguna cosa per arribar als 95 anys amb tan bona qualitat com té el Jacinto, però sí que realment el nostre esport és longevo, vull dir, no pots competir amb edats, evidentment no estem parlant de pujar-se amb un vela i augera, no estem pujant amb un Ilca, no ens estem pujant amb un Winfoil, vull dir, estem en una categoria que ho permet, però també és exigent.
I tant, però l'avantatge és aquest ampli ventall de categories, de possibilitats, que la vela té moltes branques, podríem dir, i per tant a qualsevol edat, en qualsevol moment, si t'agrada el mar, si t'agrada navegar, pots trobar-la, que a més millor s'adapti.
Sí, sí, és una gran desavantatge del nostre esport, perquè altres esports veiem al muntanyisme, que sí, potser tens el Sòria que està fent pics amb edat altes, però són molt més exigents físicament, i llavors en Vela ho permet. Jo no diré que és més suau, però no té un component aeròbic tan alt amb el creuer, sí, de força, però la posició d'això seria com un pilot
de cotxes, però ja sabeu que al final quan vas a velocitat i s'inclina i s'escora, doncs al final tens que tenir l'equilibri i la força per mantenir-te en peus en condicions tan dures. Mònica Zon, directora esportiva del Nàutic d'Arenys, moltíssimes gràcies per atendre'ns aquesta estona i que vagi molt bé, estem en contacte. Gràcies a vosaltres per seguir-nos i seguim en contacte.
amb els ulls clavats a l'horitzó, lentament cintures pallas, malgrat la por. Fent el mort, la vida passa igual. Però és que t'ho juro, he perdut la por a fer-me mal. Parlant d'aquesta competició, arribem al final d'aquesta primera hora de Randemar. Nosaltres ara farem una petita pausa darrere 5 minutets i tornarem aquí fins les 6 de la tarda. No marxeu!
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Cada dissabte a les 10 de la nit... En cabina DJ Parry. DJ Parry, el DJ resident de Tarragona Ràdio, t'ofereix la millor selecció musical perquè et montis la festa allà on vulguis. Els darrers èxits musicals els trobaràs a Tarragona Ràdio cada dissabte a les 10 de la nit i amb DJ Parry. Prova-ho i repetiràs. And we spend it all day. Welcome to Sancho Bay.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·leta llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
Al Centre Esportiu Royal Tarraco et sentiràs com a casa. Els teus objectius són els nostres. T'escoltem i t'ho posem fàcil perquè et sentis acompanyat i assessorat pels millors professionals. Aquest mes de febrer aprofita la matrícula gratuïta en totes les quotes i comença a cuidar-te amb nosaltres. Més de 200 sessions dirigides t'esperen cada setmana. Entren als nostres espais renovats i descobreix totes les activitats previstes també per als més joves.
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarraco.es. Som al carrer S'Anauguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts. Bona tarda, són les 5...
Us parla a Ter Ortega. Els serveis mínims s'han incomplert en la primera jornada de vaga de maquinistes a l'estació de Tarragona. Des de primera hora hi ha hagut trens cancel·lats i endarrerits. Els usuaris avui eren pocs i la majoria ja venien preparats per afrontar el dia amb molta paciència. Avui ja vam quedar ahir entre set, set i mitja, dos quarts de vuit, doncs...
Esperaríem ja en dos trens i després algun sortiria. Sí, sí, estic aquí esperando desde antes de las 7, pero bueno, ya está. Que he visto como que los horarios se iban a ver afectados, pero esperaba llegar uno más pronto, pero bueno, ya está. Avui primera jornada de vaga de maquinistas que es mantindrà fins a dimecres, el dia que, per cert, seran els professors els que s'aturaran per exigir millores.
Al Port de Tarragona s'afegeix al projecte metropolità. Així, l'autoritat portuària ha signat un protocol de col·laboració amb l'Associació per l'Impuls Metropolità del Camp de Tarragona. El seu president i alcalde de la Canonja, Roc Muñoz, parla de la importància d'aquesta incorporació.
La incorporació del Port de Tarragona al projecte metropolità reforça de manera decisiva aquesta iniciativa. Parlem d'un actor estratègic amb una mirada supramunicipal i amb una capacitat real d'incidència econòmica, logística i territorial.
Després de PIMEC i el clúster TIC Catalunya Sud, ara ha estat el Port de Tarragona que ha materialitzat el seu suport i interès pel projecte territorial. El president del Port Santiago Castellà diu que podran aportar experts en la gestió de projectes estratègics.
65 comerços de Tarragona i 18 comparses participen en la tercera edició del concurs Aparadors de Carnaval de la Via T. Alumnes dels cicles de comerç, màrqueting i publicitat dels instituts, Vidal i Barraquer, Camclair i Joan XXIII formaran part del jurat. La presidenta de la Via T, Raquel Pizarro, ha explicat que en guany la campanya ha estat molt participativa. És una manera de saber que
Aquell comerç és, ostres, és la carnisseria Pepita, està aquí, no? És situar-nos en aquest mapa perquè tenim en compte que Tarragona és bastant àmplia comercial, no està en tres carrers i llavors a vegades ens malsituem. Llavors és una manera que ens coneguin, sàpiguen on estem i a més a més amb aquestes accions tan culturals, divertides, és molt millor. Les notícies a www.tarragonaradi.cat
l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Passant 3 minuts de les 5 de la tarda, engeguem aquesta segona hora de Randamar, una segona hora on parlarem de llibres i de mar una setmana més. Després anirem a les nostres costes per parlar dels pèl·lets i de la normativa europea. Pararem taula baixant fins al delta de l'Ebram les jornades de la galera i acabarem el programa d'avui.
entrevistant la gent de submón i parlant de les espècies a la natura. Estem aquí fins les 6 de la tarda, Arran de Mar. Anem a descobrir un nou llibre relacionat amb el mar de les mans de la nostra lectora més marinera, l'Ona Vilà. Sergi...
Sí, Marina, i avui l'Ona s'endinsa, podem dir, en un títol que segurament a l'Oriol, al nostre company de Ràdio Arenys, li agradarà molt. El títol és El darrer gegant del mar. Ona, benvinguda aquí a la Randa Mar. Moltes gràcies.
Deia el de l'Oriol perquè l'Oriol fa una secció del més gegant del mar, dintre de la randa mar. Aleshores, això dels gegants ho tenim bastant per la mà aquí al programa. El darrer gegant del mar de... A veure si he dit bé el cognom d'aquesta senyora. Hilda Turpeinent.
Sí, jo també anava a dir, vull demanar perdó per als noms avui, perquè són finlandesos, la majoria, llavors una mica complicat de pronunciar-los. Jo tampoc no sé com es pronuncia. Però bé, no li direm torpe i nen, i si algú sap com es diu, que ens truqui. Que truqui, exacte, que truqui. Exacte. Aviam, introdueix-nos en aquest una mica... Posa'ns una mica en situació.
Doncs mira, avui us porto un llibre que posa sobre la taula un tema que crec que és molt interessant, que és la pèrdua de la biodiversitat a causa de l'home humana, i en aquest cas de la caça massiva. És un llibre que ens proposa un viatge històric a través de dos segles per conèixer el descobriment i la posterior extinció d'un animal que és molt especial, que va ser vist pels humans en comptades ocasions i que es va extingir, alerta a la dada, en poc més de 30 anys. Déu-n'hi-do.
I aquest animal és aquest darrer gegant del mar, que porta per títol el llibre, i és la vaca marina. I com dèiem, aquest llibre és de la finlandesa Hilda Turpeinen i està publicat per l'editorial Cossetània. Però com deies, anem a situar-lo una mica. On passa tot plegat? En quins anys passa o en quina escala temporal?
Doncs mira, la història transcorre al llarg de dos segles, des del 1741 fins al 1950, tot i que és veritat que al final hi ha un epíleg que ens transporta a l'actualitat, en aquest cas el 2023, no el 2025, tot i que el llibre és de recent publicació. I pel que fa a la situació geogràfica, doncs com que estem en una secció de llibres amb aquest gust d'aigua salada, amb aquest mar, evidentment el mar és un dels escenaris més importants. De fet, és l'hàbitat de la vaca marina, d'aquesta protagonista del llibre d'avui.
I, per tant, la història transcorre entre el mar i la terra ferma, i si ens hem de situar en terres, es mou entre Rússia, l'Oceà Atlàntic, l'illa de Pèring, que està situada en aigües russes, Sibèria, Alaska i Finlàndia. Al voltant del cercle polaràrtic, en podríem dir. Exacte, tota la part del nord del globus terràqui. Sí, sí, el tenim aquí situat.
I com us deia, ens presenta la història de la vaca marina des que es va observar per primera vegada a l'illa de Bering l'any 1742. Llavors passem pel moment en què es va estingir al cap de 30 anys i la història continua fins que aconseguim que l'esquelet de vaca marina reposi al Museu d'Història Natural de Helsinki a Finlàndia, que això va ser l'any 1861.
I aquesta història l'anem coneixent i l'anem desgranant a través dels naturalistes, acadèmics i governants que van deixar constància d'aquest animal i que van remoure cel i terra per recuperar-ne aquest esquelet i per poder-lo presentar a la societat, perquè recordem que és un animal que molt poca gent havia vist. Això devia ser una cosa molt important pels naturalistes i que la gent es devia estar molt estranyada, també.
Clar, això és important. Imagineu-vos que fins i tot, cap al 1859, que és quan es va trobar aquest esquelet de vaca, trobar-lo era com una proesi imprescindible. Hi havia hagut una gran campanya, s'oferien unes grans recompenses per qui aconseguís aquest esquelet. Per tant, això ens demostra aquesta importància que tenia aquest animal pels naturalistes de l'època, perquè era un animal molt rar, molt misteriós, que molt poca gent havia vist, però que no havien sentit explicar meravelles.
Primer, que era l'animal marí més gros que s'havia vist mai. Llavors ja era com una cosa molt important. Com el cracking, però aplicat a una altra. Exacte, aplicat al mar. Després que tenia una carn molt bona. Es veu que era molt bo i que, com que era un animal tan gros, permetia alimentar molta gent alhora. Llavors, casant a un, alimentaves molta gent. I també es veu que el greix anava molt bé per fer llum. Llavors això també era molt important.
Però sí que és veritat que costaven molt de caçar, llavors de cada quatre vaques que mataves només aconseguies tenir-ne una, perquè s'enfonsaven al mar, perquè pesaven molt, i ja no les trobaves. I llavors no les trobaves. Llavors per això també es van extingir, perquè se n'havien de caçar moltes per poder-ne aprofitar una. I és important el punt de vista, perquè la història la coneixem a través del punt de vista naturalista i acadèmic.
Exacte, com hem dit, la reconeixem a través d'aquests, dels naturalistes acadèmics, governants, i el primer personatge important que tenim és el naturalista i teòleg, aquí tornem amb els noms, que són una mica complicats, George Williams Teller, que va ser qui va documentar per primera vegada aquest animal i qui el va veure a l'illa de Bering després de naufragar-hi en una expedició que anava a explorar aquest nou continent, és a dir, Amèrica, aquella època que feien aquests viatges d'exploració. Sí, sí, que anaven a descobrir-ho.
I ell ja n'havia sentit una mica a parlar, però sempre com una llegenda. I allà va descobrir que realment aquest animal existia, va poder caçar-ne algunes, les va estudiar, les va explorar, perquè pensem que van naufragant aquesta illa i van estar pràcticament un any. Llavors va tenir tot un any per estudiar aquestes balenes tan grans, aquestes vaques marines. Però què li va passar? Que quan van aconseguir sortir de l'illa, el vaixell que havien construït nou per tornar cap a casa...
era massa petit i els ossos de l'esquelet no hi cabien. Per tant, no se'l va poder endur i l'únic que es va poder endur van ser els dibuixos. Llavors ell va tornar cap a Sibèria, que era la seva terra, amb aquests dibuixos i amb tot això, i tot això va començar a despertar la curiositat dels nous navegants, que tampoc sabien si havia sigut fruit d'al·lucinacions pel fet que havien naufregat i tenien poc menjar, etcètera, o si és que realment l'havia vist.
I llavors aquí és on ens entra un altre protagonista del llibre, que és el governador d'Alaska el 1861, que és en Hampus Furugelm. Aquest és el catedràtic de zoologia de la Universitat Imperial Alexandra de Helsinki, que és l'Alexander von Norman, li demana que aconsegueixi un esquelet de vaca marina. I clar, aquí el governador d'Alaska vol quedar bé i remoure cel i terra per trobar-lo.
I mentre ho fa, aquí descobrim les dificultats que tenen Hampus per governar aquesta colònia. Per tant, aquí també veiem una mica aquestes diferències que es feien entre indígenes i colons, com funcionava el sistema aquella època, mentre s'està buscant aquest esquelet de vaca marina. I un cop tenim l'esquelet, tenim aquest esquelet que ja ha arribat a Helsinki, tenim un altre protagonista, que és una jove il·lustradora, que és Hilda Olsson,
Aquesta, en un primer moment, el catedràtic, aquest que ja hem dit, l'Alexander von Norman, la contracta per dibuixar aranyes, perquè està fent un estudi sobre aranyes i necessita algú que els dibuixi. I va una mica, eh?, de dibuixar aranyes a dibuixar vaques marines. Exacte. I ella s'espanta quan li diu, mira, ara deixarem aparcades les aranyes un moment, perquè ens ha arribat un esquelet molt gran i l'hem de dibuixar tot. I ella s'espanta perquè diu, home, jo això no ho he fet mai.
I, per tant, es dedica a dibuixar peça per peça tot aquest animal, tota aquesta vaca marina, per poder publicar els resultats en un estudi. Perquè, clar, en aquella època no feien tantes fotos com fem nosaltres avui dia. Avui dia faríem quatre fotos dels ossos i ja està. En aquella època tot eren dibuixos. I llavors, un cop tenim...
A tots els dibuixos ens arriba l'últim protagonista, que és en John Gronwald, que aquest es dedica a reconstruir tot aquest esquelet, a tornar a col·locar tots els ossos al seu lloc perquè es pugui exhibir. Que aquest era un especialista en reconstrucció de closques d'ou. Per tant, també la seva feina inicial, amb el que li demanen, també hi ha un bon tros. Estem en l'època també daurada dels grans museus d'història natural i de les grans exposicions.
I ara entrant ja en la darrera part, aquest anàlisi, aquest del llibre, què ens ve a dir, o sigui, què ens ve a dir la substància? Exacte, doncs sí, sempre ens agrada fer una mica d'anàlisi de la novel·la, sempre intentem mirar quin és el paper del mar...
Avui potser no parlarem tant de paper del mar que també en té perquè és l'hàbitat de la vaca marina i és qui la protegeix perquè al final el fet de viure aquesta gran massa d'aigua i en aquestes illes de Bering que no eren conegudes és el que va fer que pugui sobreviure uns quants anys és el que li permet desenvolupar-se.
Però, com deia, avui no parlem tant del paper del mar, sinó que parlem d'aquesta pèrdua de biodiversitat que ens posa sobre la taula aquest llibre. I, sobretot, de l'evolució de les idees naturalistes. Perquè no podem oblidar que ens situem entre el segle XVIII i XX, i, per tant, veiem com es van descobrint noves espècies, com van apareixent nous conceptes en relació a aquesta evolució de les espècies, i veiem, molt important, com es comencen, això que has comentat tu abans, a museïtzar.
a conservar animals exòtics o extingits, i fins i tot és quan ens apareix el concepte de l'extinció. Assistim en el moment en què els naturalistes comencen a plantejar-se que les espècies poden desaparèixer per sempre. Fins a aquell moment el llibre explica que tot el que trobaven per terra, tots els ossos que trobaven quan excavaven, es pensaven que eren d'animals que havien d'estar en algun lloc.
sobre la capa de la terra, sinó aquí, a un altre país, que s'havien desplaçat. I en aquest moment comencen a dir, potser no, potser aquests animals que hi ha sota terra ja no existeixen. Això de l'extinció de la desaparició tampoc és un concepte molt cristià i molt de la religió que hi havia, no? Havia d'estar en una altra banda.
Els hi trencava una mica els esquemes, com pot ser que estiguem trobant ossos d'uns animals que avui en dia sobre la capa de la Terra no hi són. I aquí comença a aparèixer aquest concepte de l'extinció i sobretot comença a aparèixer el concepte que l'extinció pot ser causada per la mà de l'home, que això és molt important.
que aquí hi apareix aquesta sobrecaça, que dèiem, de la vaca marina. I de la vaca marina, però no només amb la vaca marina, sinó que, si recordeu, us he parlat de les closques d'ocell d'en John Gorbal, doncs aquí també ens explica tota la faleira que hi va haver durant un temps a col·leccionar closques d'ocells, que la gent anava als nius i robava els ous. Els ous per col·leccionar i...
Exacte, i això va fer que el fet de robar els ous, que, clar, mataven els pollets que hi havia a dins, va fer que també s'estingixin espècies d'ocells. Exacte. Per tant, tot el llibre, això el llibre ho explica moltíssim i veiem com la mà de l'home va transformar tota aquesta biodiversitat que hi havia. I molt breument, Ona, una mica per on sempre acabem, una mica de recorregut per l'autora, per aquesta Ilda. Doncs l'Ilda Turpa i Nen, no t'has atrevit a dir el cognom... No, ho he deixat per tu...
No és una escritora de llarg recorregut, és una nova veu dins del panorama literari, perquè, de fet, el darrer gegant del mar és el seu debut en la novel·la. Tot i això, podríem dir que ha tingut un inici brillant, perquè ha estat coordonada amb el Premi Finlandès al millor debut, que té un nom estrany, també, a veure si el direm bé. El Helsingin s'ha nomat Literature Prize,
I per entendre l'èxit d'aquesta novel·la hem d'anar a mirar quina és l'especialitat de Lilda Turpeinen. I és que aquesta autora és una investigadora literària que ha centrat la seva carrera en les interseccions entre les ciències naturals i la literatura. Ah, esclar. D'aquí l'hi ve, tot plegat. Exacte. Per tant, és una dona que ha llegit moltíssim, que s'ha endinsat molt i molt en el bicle entre ciència i literatura, i per tant, això, a l'hora de traslladar-ho en el paper, doncs ho ha fet molt bé.
Doncs, Ona, molt interessant aquest llibre, molt interessant a l'ajuntar la biodiversitat, la conservació, aquesta història natural. Que sàpigues que l'Oriol Leo, el company d'Arens, ens diu que tenim raó, que li agrada molt aquest llibre. Doncs mira, que se'l llegeixi. Molt bé, Ona, moltíssimes gràcies. A vosaltres.
Canviem ara radicalment de tema, anem a parlar dels pèl·lets. Volem fer especial incidència a la normativa que ha aprovat el Parlament Europeu per regular la pèrdua de pèl·lets. Des de Surf Rider ho defineixen com un pas històric i per això en parlem amb un dels seus portaveus, Xavier Curto. Molt bona tarda. Bona tarda, Marina. Anem a pams. Quin és el fons d'aquesta normativa que ara de forma introductoria parlàvem i que ha aprovat fa relativament poc la Unió Europea?
Doncs mira, això és un reglament que és històric perquè és el primer cop que hi ha una obligatorietat per a les empreses que tracten amb la cadena del plàstic de seguir unes mesures per evitar les pèrdues. Tot això, no hi havia hagut mai cap tipus de regulació a nivell europeu i, per tant, a dins dels Estats membres de la Unió Europea i aquest cop s'ha aconseguit, després de molt de temps de feina, que hi hagi un reglament.
I aquest reglament, exactament, què és el que regula, perquè la gent ho entengui? Doncs mira, primer hem d'anar una mica a entendre com funciona tot això de la cadena de valor del plàstic. Dins la cadena de valor del plàstic hi ha la matèria prima, que són els pellets de plàstic, són les boletes, que també és el dibuix de forma molt romàntica, Llàgrima és sirena.
Però bé, és la matèria prima en què es fa el plàstic i les empreses que normalment tracten amb aquests pèl·lets, ja siguin productores, transportadores, transformadores, fins ara no tenien cap tipus de regulació per evitar la pèrdua. És a dir, aquells fan la funció però no tenen cap obligatorietat de demostrar que no estan perdent pèl·lets. El que suposa aquest reglament són diferents coses. Entre una cosa, una de les primeres, que hi ha d'haver una certificació obligatòria
per als operadors mitjans i grans que certifiquen que estan acreditats per a fer aquest tractament, aquest transport, producció, el que sigui. Hi ha una formació per al personal, per a evitar que hi hagi pèrdues, és a dir, sensibilitzar el personal per a que entenga que s'han de evitar que aquests pèl·lets arriben al medi ambient, perquè un cop arriben al medi ambient ja es dispersen i és impossible recuperar-los. També, per una altra banda...
s'han de fer informes obligatoris anuals sobre les perdes de pèl·lecs, és a dir, les empreses han de fer un informe on diuen en quina part del procés estarien perdent pèl·lecs i quants es perden, que això també és una informació que fins ara no hi havia. Vosaltres teniu, si no equivoco, comptabilitzades quantes tones de pèl·lecs arriben a l'any a les nostres costes, no?
Sí, això és un tema bastant complex perquè hi ha dades fins a l'EU, fins al estat espanyol, les dades de l'EU que es barallaven, perquè l'EU veient que era un problema, va encomanar un informe a una editora externa, parlava 184.000 tones de pellets a l'any que es perden a nivell Europa. 184.000 tones, que és una barbaritat.
A nivell d'estat espanyol eren una mica menys de 6.000 tones a l'any, però també en són moltíssimes. Per tant, la situació és bastant preocupant. Tarragona és un punt clau perquè el 60% del plàstic de tota Espanya es fabrica a Tarragona. És a dir, és una producció molt important. Per tant, podem assumir que en les costes catalanes la quantitat de peig que s'estaria perdent també seria una gran quantitat de peig.
És una quantitat bastant considerable, ara ho comentaves, però què suposa per les nostres costes que arribin a aquestes llàgrimes de sirena o a aquests microplàstics? Doncs mira, en un primer efecte tenim els pellets que són microplàstics, que són menors de 5 mil·límetres, són plàstics molt petits, d'una banda hi hauria fauna que se la podria menjar. Jo crec que el problema no és tant per si el pellet, sinó que és què passa després, perquè el plàstic no desapareix
I quan hem parlat amb investigadors i ens mirem tot això una mica més cura, clar, com el plàstic no desapareix, el plàstic s'acaba transformant en el que són nanoplàstics. I aquests nanoplàstics sí que són perillosos per a la fauna i per a la nostra salut, perquè sí que s'han trobat plàstics a molts organismes vius, dins del torrent sanguini, a nosaltres mateixos ens ha trobat plàstics al...
a la llet materna, a l'orina, al torrent sanguínic també, no? Per tant, què passa? El preptensí potser és un problema, però el problema més gran més després perquè s'acaba fragmentant i s'acaba transformant en nanoplàstics i aquests encara són més perigosos per a la salut. D'alguna manera, de forma indirecta, tot això també ens arriba a nosaltres per molt que pensem que és un problema només de la natura i només de contaminació natural.
Sí, sí, totalment. Hi ha estudis que ja parlen que el plàstic podria afectar a nivell de sistema endocrí, de temes de formació dels nounats, temes hormonals... És a dir, és bastant complex perquè, clar, estudiar el que és un impacte en la salut, en una cosa que és relativament recent i que és complicat, o tindre mostres, diguem, amb gent que ha consumit plàstic i gent que no, tot això realment és molt complex. Però sí que hi ha aquestes evidències que també és un problema de salut i jo crec que
que ens hauria de preocupar una mica més del que sembla. En aquest sentit, deies la quantitat que ha comptabilitzat la Unió Europea, que arriben a les nostres costes, la quantitat de microplàstics, però en quin punt de la cadena es perden o aquests plàstics deixen de formar part d'aquesta cadena i arriben a les costes?
Clar, com la cadena d'or de plàstic és complexa, perquè hi ha moltes empreses que hi participen, realment és complex, perquè hi ha les empreses que refinen i fan el producte, la matèria prima, són els productors, hi ha les que es transporten, hi ha les empreses que es transformen, hi ha moltes empreses que passen aquest procés. Probablement el transport sigui un punt clau, més que res, perquè amb el transport s'està movent molt de pel·letes
És a dir, no vull dir que sigui l'unit problema, però probablement el transport sigui un dels punts on s'ha de mirar per això, no? Però, clar, en qualsevol part d'aquesta cadena hi poden haver pèrdues i què passava fins ara? O què està passant fins ara? Doncs que com no hi ha cap obligació, per exemple, és a dir, on perden els pèl·lets ni quants perden, és que és molt complicat tenir aquesta informació. Per tant, estem una mica a segres, diguem, d'on són els punts negres d'aquesta pèrdua.
Parles del transport, però aquí no sé si hauríem de fer referència al transport terrestre o al transport marítim o als dos a la vegada. Aquest reglament que es va discutir a finals de l'any passat contemplava tots els transports tant marítim com terrestre. Això és important perquè al principi, quan es va començar tota aquesta proposta, que tot això comença ja fa dos anys abans, és a dir, el 2013, que comença aquest diàleg més formal del que serà la proposta del reglament,
Al principi no hi havia el tema d'incloure el transport marítim, que era un error, perquè sí que és cert que el transport marítim no és el que més aboca a pèl·l·lets en principi, perquè normalment, quasi sempre, quan hi ha un problema de transport marítim és perquè hi ha hagut algun problema amb un vaixell, no és el dia a dia, se suposa. Per tant, no és possible que sigui la font de contaminació més forta, però clar, no estava vist tampoc, no s'estava incorporant cap regulació per a les empreses que fan aquest transport.
Amb el que va passar a Galícia, tot això ja va començar a canviar i al final s'inclòs el transport marítim, per tant, els dos transports estan inclòs. Sí que el marítim tarda un any més en adaptar-se a aquest reglament a nivell de cada país, però els dos transports estan. Per tant, d'alguna manera, amb aquesta normativa també es legislarà d'alguna forma el transport d'aquests pèl·lets. Sí, això és molt important, perquè ja no són recomanacions voluntàries. Fins ara, el que havia fet la indústria...
és proposar una sèrie de mesures voluntàries que l'indústria proposava i que podia complir o no. Amb aquest reglament que s'aprova al final de l'any passat, el que es fa és que hi ha unes mesures obligatoris, per tant, totes les empreses que... Bé, no és que hi ha alguna excepció, perquè...
Les empreses petites, que tracten menys de 1.500 tones a l'any, estan fora. Per tant, hi ha alguna excepció, però quasi totes, esperem, estiran dins, o la gran majoria, i, per tant, tindran aquesta obligació de fer unes mesures preventives i, a més, de certificar on i quan es perden els pel·les i quants es perden, no?
D'alguna manera creieu que tota aquesta normativa serà efectiva? És a dir, que veurem de forma dràstica disminuïda la quantitat de pèl·lets que arriben a les nostres costes? O això és aviat per dir-ho? Jo espero que sí, perquè si és així, si hi ha una reducció important, que s'estan fent les coses bé i que totes les fots que han fet moltes associacions i entitats i administracions que surten davant,
És cert que arribar a la pèrdua zero és molt complicada, perquè al final és una matèria prima que té molta dispersió, és un ítem molt petit, que es mou amb facilitat i que es dispersa molt fàcilment, per tant, és complicat que no es perdia cap. Però amb això s'hauria evitat molt la pèrdua i tenir informació també de com es perden. Jo crec que hi haurà una evolució, sí.
Ara farà falta que això tarda un temps també, perquè el reglament es va aprovar l'any passat a finals, hi ha dos anys per al transport terrestre i tres anys per al transport marítim per adaptar-se a cada país, i clar, una cosa d'adaptar-se després és que les mesures siguin suficients, i regular-se i fer un seguiment. Per tant, encara tarda uns anys en trobar l'evolució. Jo espero que sí, també bo jo, que ho has dit ara mateix...
Vosaltres també feu una mica de crítica a tot això i explicàveu que trobeu a faltar que aquesta normativa no s'apliqui a empreses més petites, que no tinguin tants de treballadors. Exacte. Sí que és cert que aquestes empreses tenen menys pes pel que fa al tractament dels pèl·lets, però al final el que passa també és que quan fas moltes excepcions a una norma,
acabes fent com el que es diu eslabones dèbiles, no? És a dir, tens punts de la norma que són fluixos i, clar, si una empresa ara és molt hipotètic tot, però, bueno, imaginem que hi ha una empresa X que compleixen la normativa però que està arrojada en moltes empreses petites que no la compleixen, doncs clar, jo la puc complir però si les empreses amb les que treballo no certifiquen, no miren quants perden i on es perden, doncs es perd molt d'això, no?
Per tant, l'ideola hauria sigut que totes estiguessin dins. Però bé, és millor això que res, totalment, així que igualment la sensació és bona. És agredosa pel fet que es pot millorar, però l'abans és moltíssim perquè fins ara no hi havia res. I ja per anar acabant, creieu que és una responsabilitat precisament això, controlar aquest tema dels pellets, aquesta pèrdua? Jo crec que qualsevol contaminació sí que l'hauríem de controlar, al final.
Nosaltres el que fem com a associació que treballa pel medi ambient és també treballar per la salut de les persones. Sabem que hi ha un impacte de mediament en l'activitat que fem i també això ens afecta la salut. I això ja està, com diem abans, hi ha estudis que ja demostren aquesta contaminació i aquest impacte de la salut. Per tant, jo crec que sí que és responsabilitat. Cadascú té la seva responsabilitat. Un ciutadà habitual, que no està relacionat amb el tema de plàstic, amb això pot ser una responsabilitat
potser la tindrà amb un altre tipus de residu, pel tema del tabac o d'altres tipus de residus. Amb aquests pèl·lets el tema de la responsabilitat és més industrial i normativa, però igualment les empreses i l'administració sí que tenien el seu punt. Nosaltres com a ONG el que fem és que es visibilitza, sempre de una forma constructiva, no en una manera
a matxacar ningú ni res, però sempre hem intentat que sigui constructiu. I jo crec que sí que tenen aquest punt. Pot ser no tant com ha sigut abans, però sí que per la part d'empresa i governs sí que tenen la funció que això s'evita, no? Moltes gràcies, Xavier Curto, membre de Surf Rider, per atendre'ns aquesta tarda aquí a Randa Mar. Anirem seguint tota aquesta normativa. Moltíssimes gràcies. Un plaer estar amb vosaltres un altre cop. Adéu.
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Anem encara ja a la recta final de l'Arran de Mar d'aquest dilluns 9 de febrer del 2026 i ara fem parada al Delta de l'Ebre i en concret a l'Ampolla, ja que celebren la tretzena edició de les jornades gastronòmiques de la Galera de les Terres de l'Ebre. I per això l'acompanya Cel Prietó des de Delta.cat parla amb la regidora de Turisme i Comerç de l'Ampolla, Cel.
Sí, Marina, l'Ampolla torna a ser protagonista del calendari gastronòmic ebrenc en la seva participació en la tretzena edició de les Jornades Gastronòmiques de la Galera de les Terres de l'Ebre, que se celebraran del 6 de febrer al 8 de març. Anem a comentar-ho amb Meritxell Faiges, regidora de Turisme i Comerç de l'Ampolla. Meritxell, benvinguda a Randemar.
Hola, bon dia. Com he dit, Meritxell, enguany l'Ampolla torna a formar part de les jornades gastronòmiques de la Galera. Com encareu aquesta nova edició? Bé, és la tret de sortida, les activitats que es fan aquí a l'Ampolla durant tot l'any. I bé, aquesta és la tretzena edició, tretzena edició que participem en aquestes jornades juntament amb els altres viles mariners, que són el Canal, l'Amilla i la Ràpita. I bé, amb moltíssimes ganes,
estem dient tretzena edició ja s'ha consolidat com ha evolucionat també entenc la participació de l'ampolla dels inicis fins ara la tretzena
En guany que tenim també el mateix número, tenim 13 restaurants que participin en aquestes jornades, que han elaborat els seus menús, i evoluciona de tal forma que és molt positiu perquè els restaurants solen repetir enrere d'any, i a més a més cada vegada n'hi ha més, sempre n'hi ha algun que balla, però el fet que sempre hi haguem tants restaurants tenint en compte el nucli com és l'ampolla,
que hi participen, això vol dir que l'acollida és boníssima. Al cap, els números són ells, i en el moment que veiem que hi ha tants restaurants que participen és perquè l'acollida és boníssima. Clar, estem parlant de 13 restaurants que oferiran menys inspirats en el plat, com l'ingredient principal. L'ingredient estrella és la galera.
Exacte, i llavors també tenim molt en compte tot el que ha acompanyat, el producte de proximitat, el producte de temporada, que això també crec que dona un valor afegit als nostres menús. Si ens hi fixem, està molt acompanyat en productes de com pugui ser la carxofa, productes del mar, sempre de temporada i de proximitat, que també se dona molt de valor.
Perquè, Meritxell, clar, quin paper juga la galera dins de la nostra cuina d'aquí, marinera de l'Ebre? I que la fa tan especial, no? Jo recordo, sempre que diuen així, la gent més gran, que abans la galera era un aliment com aquell que es llançava, no?, o que alimentava animals. I avui en dia crec que és una peça clau perquè la galera, només per fer-los un simple fumet de galera, i és exquisit, llavors ha guanyat un protagonisme, que creiem que és un peix que no és excessivament car, no?,
però que ompli molt la cuina. Llavors, donant valor en aquest tipus de producte fa que potser tinguem una cuina més sostenible i, com dic, més cuidada. I clar, el producte que és d'aquí, nostre. Exacte, el producte que és d'aquí nostre, que això també és molt important.
Els menús tenen preus que van des dels 35 als 50 euros. Això, és a dir, com s'ha treballat en els restaurants? Els heu donat porta oberta o els heu donat uns requisits a seguir? En aquest cas, com ho fem sota el paraigua de Viles Marineres, són uns preus que es pacten. Se pacta que hi ha aquest ventall de preus i llavors és els restaurants que tenen en compte el producte que posa a la elaboració
és qui marca el preu, però sempre dintre aquest detall que ens ve marcat per Viles Marineres. I és això, els restaurants s'ajusten al tipus de producte, a la elaboració, i crec que és un bon sistema, perquè el restaurant pot donar volar a la seva imaginació i realment poder oferir el producte que vol i el preu just.
I com no, Meritxell, les propostes gastronòmiques se mariden en vins de la de Terra Alta. Quin valor afegis aquesta col·laboració entre productes del territori? L'audio fa la força, crec que seria el meu lema, i així d'aquesta manera també arribem a uns mitjans de difusió més amples. Poguer arribar a la Terra Alta en un producte de mar i que aquí,
el mar ens arriba producte de la Terra Alta, són unes sinergies molt necessàries, seguim dient que és producte de proximitat, producte de qualitat, i així també, com bé t'he dit, molts recolzen uns dels altres, i la Unió fa la força, és molt positiu, ja no només per l'ampolla, sinó per el territori en si. I també donar visibilitat a batros des de l'ampolla al vi de la Terra Alta, però al revés també, no? És el que dius, una sinergia que la Unió fa la força, i tant.
Exacte, la Terra Alta s'està parlant de què es fan les jornades de la Galera i aquí estem parlant que quan anirem a fer un d'estos menús beurem un bon vi de la Terra Alta. I, Clameritxell, aquestes jornades s'emmarquen dins del calendari gastronòmic anual de l'Ampolla. Quin impacte tenen per al turisme del poble? Nosaltres des de l'Ajuntament sempre intentem fomentar moltíssim la gastronomia, creiem que és un dels puntuals nostres esforços, tenim molts bons restauradors...
I, com et deia, fa molt hem anunciat que es preparen les tres grans jornades que tenim aquí. Ara hem començat en les de la Galera, d'aquí a un mes i mig acaba la Galera, un mes i mig tenim les jornades de l'ostre, també un producte molt nostre en la festa de la diada de l'ostre, i les acabem al setembre en les jornades de l'arròs. Poguer fomentar aquestes tres fites al calendari ens permet que, a través de la gastronomia, poder arribar
a promocionar el nostre poble turísticament. Pensem que la gent ve moltíssim pel tema del mincar, i si això va lligat, quan venen aquí poden disfrutar de l'entorn, del comerç, sí que promocionen el que és la gastronomia, però col·lateralment se'n beneficien tots. Vull dir que la resposta del públic, ja sigui l'edició de la Galera Com, les que venen, que hem dit, de l'ostre i de l'arròs, vull dir que espero una bona resposta del públic, eh?
Sí, bé, aquest cap de setmana, ara, entre avui i demà, trucarem als restaurants, sempre ens faciliten els menús que serveix cada restaurant que està adverint, i llavors és moment de valorar. Però, en principi, ahir mateix a l'Ampolla hi havia moltíssima gent, eren la una i vam anar a prendre una volta. La veritat és que hi havia restaurants, terrasses, amb moltíssima afluència,
i creiem, a part que fem molt bon dia, les jornades influeixen també a què pugui vindre tota aquesta gent. I ja et dic, no només gaudir de la gastronomia, sinó descobrir l'entorn de l'ampolla i gaudir de la natura i tot. Perquè també, evidentment, hi ha turisme gastronòmic i hi ha gent que ve expressament a l'ampolla només per menjar, i això és un mèrit, mèritxell, però també per la gent del poble, no? Per sortir, per fer poble, per anar als restaurants d'aquí. Sí, nosaltres, per exemple...
Jo crec que, com bé dius, avui en dia en tema turisme és imprescindible treballar per desestacionalitzar la temporada de turisme, però per als mateixos que vivim aquí, sortir al carrer i veure els carrers ple de gent també et dona molta alegria, et dona molta vida i ho disfrutes també, com no? I tant, i tant, que sí, veure el poble ple, com dius, que els restaurants els vas veure plens, doncs dona goig. Exacte.
Meritxell, per recordar els oients, fins quan estan aquestes jornades de la galera? Estan fins al dia 8 de març, i com bé dic, aquí a l'Ampolla, qui vingui a disfrutar-les trobarà 13 restaurants que ofereixen els seus menús.
I a la web de turisme o a les xarxes socials tant de turisme com de l'Ajuntament, allà es podran descarregar el panflet o el tríptic en tots els restaurants, en tots els seus menús. I s'aconsella reservar, no? Sí, s'aconsella reservar, exacte, perquè ja et dic, ahir mateix estava tot a tope,
i la meua recomanació seria reservar abans d'anar-hi. Perfectíssim. Doncs apuntat Meritxell, ja ho tenim, només fa falta vindre a l'Ampolla Gaudí des de la tretzena edició de la jornada de la gastronòmica de la Galera. Moltíssimes gràcies, Meritxell. Gràcies a vosaltres, com sempre, per convidar-me i fins a un altre.
Doncs Marina Tapete i Gana, menja galeres. Jo t'espero l'ampolla. M'agradaria, però jo i les galeres segurament no serien molt amigues. Moltes gràcies, Cel.
Fes una foto del terrat que des d'aquí es pot veure en Mart. La roba estès al meu agost, un camp d'espigues i cargols. Esperarem que passi el fred i sota l'arbre parlarem de tot.
I un ritme lamental, un mar d'antenes i animals. Els astronautes volen baix, els núvols passen com qui no diu res. Amb les butxaques a les mans caminarem els passos d'altre dia.
Esmorzarem pan bol i sal, ho vestirem amb unes copes de vi. Deixa endavant de la ciutat la tarda llarga i potser més.
un altre lloc, un altre temps on parlarem amb altres veus el meu secret subtitulat camins d'arròs, camins de blanc esperarem que baixi el sol i sota l'arbre parlarem del temps un biorritme elemental d'un tros de vida artificial
Els astronautes volen baix, els núvols passen com qui no diu res. Amb les butjaques a les mans caminarem els passos d'altres freus. Esmorzarem pan bol i sal, ho vestirem amb unes copes de vi.
Deixar endavant de la ciutat la tarda enllarga i potser més.
Ara sí, recte final, marxem cap a Vilanova perquè la Carla ens ha portat avui als nostres amics de submunt per parlar sobre un fenomen clau i fascinant com és la col·laboració entre espècies a la natura i, més particularment, al fons marí. Carla.
Bé, Marina, com bé dius, la col·laboració entre espècies és una peça clau en el desenvolupament de la vida que podem observar allà on mirem, sigui entre humans, entre animals o entre espècies botàniques. Per això hem volgut trucar avui a la Bona Agenda Submón, que fa poquet van publicar un article molt interessant sobre aquest tema a la seva pàgina web, la qual, per cert, us recomanem que visiteu si encara no ho heu fet. Dit això, molt bona tarda. Dani Sant Roman, benvingut un cop més aquí a Randamar.
Hola, bona tarda. Encantat de tornar a col·laborar amb vosaltres. Mira, tu, Dani, que ets biòleg i tècnic de projectes a Submón, a veure si ens pots ajudar a entendre millor en què consisteix aquesta col·laboració entre espècies, que és bastant més complexa del que sembla a simple vista. Comencem una miqueta pel principi, si et sembla, explicant què significa la simbiosi per a vosaltres que feu aquests estudis biològics.
La simbiosi en si és la relació que hi ha entre espècies. L'únic que dins del món científic aquesta paraula es pot definir de dues maneres. Hi ha el que es coneix com la simbiosi estricta o també el que és la simbiosi que reuneix...
o que defineix totes les relacions que hi ha entre diferents espècies. És a dir, pot haver-hi el mutualisme, que és quan dues espècies es beneficien entre elles, per això d'aquí el nom, un benefici mutu. També hi ha el comensalisme, que podria ser quan una espècie es beneficia d'una altra, però aquesta altra ni surt perjudicada ni surt beneficiada.
I també pot haver-hi el parasietisme, on una espècie es beneficia d'una altra, però aquesta altra surt perjudicada, però generalment no li ocasiona la mort. Llavors, diguéssim que la simbiosi fa referència a tot aquest tipus de relacions que es donen entre diferents espècies dins d'un ecosistema.
Llavors, una cosa que em sembla molt interessant és això que has dit, que no totes les relacions simbiòtiques són positives en dues parts. En aquest cas, per què són importants també? Perquè a vegades costa una mica d'entendre que una cosa que a priori és perjudicial sigui igualment important per al manteniment de les espècies.
Correcte, perquè al final, en el medi, en el nostre cas, que treballem més en el medi marí, les relacions són molt importants. És a dir, si pensem en l'oceà, en el mar, podem pensar que hi ha moltes coses.
però realment el mar a moltes persones deserts. I trobar-se, per exemple, una medusa és com trobar-se una illa on peixos petits que encara estan en fase de creixement per arribar a la seva vida adulta poden trobar un lloc on amagar-se o on descansar i seguir el seu camí cap on sigui. Llavors,
Les relacions són molt importants per beneficiar-se entre ells, uns potser netegen a un individu d'una espècie, aquests els donen protecció, etc. És a dir, al final entren moltes espècies d'ajuda, però com també has dit, no sempre és positiva aquesta relació perquè també pot haver-hi la depredació, on evidentment una espècie s'alimenta d'una altra que li provoca la mort.
Sí, i aquesta depredació igualment entenc que també contribueix al manteniment de les poblacions de certes espècies, no?
Exacte, exacte. O sigui, al final, en el medi natural tot és un equilibri. És a dir, aquestes relacions, tot i que potser a vegades és difícil veure com un animal de presa sobre un altre, són necessàries per mantenir equilibris de poblacions, etcètera, etcètera. En el mar, evidentment, també es donen i han de passar. És a dir, són coses que poden ocórrer.
I alhora també hi ha casos en els que una espècie depèn estrictament d'una altra per la seva supervivència, si no m'equivoco, oi?
Sí, correcte. Això seria el que comentava just a l'inici, que és com es coneix la simbiosi estricta. Per exemple, un cas per excel·lència seria el famós corall, amb la simbiosi que fa amb les xanteles, que són unes microalgues, que realment aquesta relació entre aquestes dues espècies, si no es donés,
les dues espècies sense aquesta relació no podrien viure per si soles. Perquè, per una banda, les oxanteles, el C, algues, fan la fotosíntesis, produeixen substàncies, productes, a partir d'aquesta...
aquesta reacció, la fotosíntesi, que són aprofitats per aquests animals, els coralls, i a la vegada aquestes sotxanteles s'aprofiten dels coralls perquè els donen un substrat on poder créixer, també els dona protecció, etcètera. Però què passa? Que si aquesta relació no es dona, doncs el corall no té un aliment que els proporciona les sotxanteles i també les sotxanteles no tenen un substrat o els nutrients necessaris per fer aquesta fotosíntesi, diguéssim.
I, per exemple, una cosa que sempre em crida molt l'atenció és la simbiosi entre animals i plantes, que també la trobem molt en el fons marí, en particular aquí, per exemple, amb tot el tema de les posadònies, no? Sí.
Sí, o sigui, la Posidònia en si realment podríem parlar de moltes relacions que es donen, perquè a final la Posidònia és una espècie endenga al Mediterrani, és a dir, que només es troba a la nostra mar, i és una espècie superimportant, perquè és una espècie que...
forma un hàbitat del qual depenen unes 1.400 espècies i, clar, hi ha espècies de peixos quan són petits que utilitzen les praderies de Pocidònia com un hàbitat, com la seva casa, quan estan creixent. També altres espècies s'utilitzen com a aliment, llavors aquí podràs dir que s'està donant una depredació, de l'altra manera s'estava donant un comensalisme, on només...
Una espècie troba el fit de l'altra i la posició en si és molt, molt, molt important, perquè pel que has dit és una planta però també beneficia altres vegetals com algues però també altres animals com peixos, crustacis, moluscs, etcètera, etcètera.
I seguint una miqueta amb aquest tema de la Posadònia, suposo que s'han notat molt els efectes de la degradació dels camps dels prats de Posadònies aquí a la costa mediterrània.
Sí, sí, últimament també amb el creixement de població, que de tot anem ara a la platja, també hi arriben més residus, al final som molta més gent, molta més població, els impactes i les pressions augmenten i això també es veu reflectit en l'impacte que pateix el medi marí i en particular també la Positònia, on...
Per exemple, impactes mecànics, una àncora o una macrodeixalla, com podria ser un bloc de formigó gran que està a sobre les praderies de Posidònia, però també impactes que no són tan fàcils de veure, com l'arribada d'altres espècies que no són autòctones de la zona que puguin desplaçar la Posidònia. O fer competència, que seria un altre tipus de relació, fer competència per l'espai
els recursos que també comparteixen la Poseidònia. Em sembla molt interessant això. Tens algun exemple d'aquest tipus d'espècies que estan desplaçant a les poseidònies autòctones d'aquí de la costa? Hi ha exemples, evidentment encara s'està estudiant, perquè al final és una cosa...
que evidentment, com en tot, s'accepta de cop més, hi ha més estudis, però exemples podrien ser algues invasores que es coneixen com caulerpa, hi ha diferents, però del gènere caulerpa. També hi ha una que és asiàtica que es diu rubulopterix, que aquestes estan començant a arribar
Bé, ja s'han detectat, hi ha bastantes observacions al litoral català i aquestes s'aprofiten de zones on la praderia de Posidònia està degradada, s'aprofiten perquè creixen molt ràpid en el substrat, en el fons marí, i desplacen o ocupen aquest espai on podria desenvolupar-se la Posidònia.
Perquè el creixement de la posició d'Ònia és molt més lent, en canvi les algues creixen molt més ràpid, aquestes algues invasores, i què passa? Que ocupa aquest espai que està degradat i que de cop li va quedar menys espai en aquestes zones on pot haver-hi aquesta competència amb les algues invasores.
I mira, tornant una miqueta al tema inicial que xerràvem avui de la simbiosi entre espècies, una que és poc evident pel públic i potser pot sorprendre més d'una, i em sembla que l'has anomenat abans, és aquesta que es produeix amb algunes espècies de meduses, oi?
Correcte, és a dir, les meduses al final són nidaris, igual que explicàvem abans el corall, que també són nidaris, i la principal diferència és que les meduses es troben flotant, diguéssim, al mig dels mars, i són com petites illes que es troben certes espècies com un petit oasis al mig del no-res, on poden descansar, on poden protegir-se de grans de paradadors...
Llavors aquestes simbioses que es pot donar entre un petit peix i les meduses pot ser això, per protegir i aquests petits peixos poden intentar treure algun paràsit que tingui aquestes meduses. I això a vegades si la gent navega es pot veure que quan es troba una medusa...
Sobretot una que es coneix comúment com a o ferrat pot veure que al voltant d'aquestes meduses a vegades hi ha petits peixos que quan no veuen depredadors surten d'aquesta però la rodeixen, miren com està una miqueta l'entorn però si veuen alguna amenaça es tornen a quedar dins d'aquestes meduses entre els seus tentacles.
Llavors seria un molt bon exemple d'una espècie que per una banda beneficia un gran nombre d'espècies amb aquesta simbiosi, mentre que per altra sí que pot produir efectes negatius com ens passa amb els humans, amb la interacció que tenim amb les meduses.
Sí, tot i que, a veure, sincerament, des de la nostra entitat sempre intentem que les meduses s'han de veure amb els altres ulls. Evidentment, quan anem a la platja, si ens pica, pot ser molest, però també hem d'entendre que quan anem a l'estiu a les platges, al final anem a casa seva. O sigui, les meduses són superimportants, no només pel...
pel fet del que dèiem ara, perquè poden ser una petita illa al mig del no-res per espècies que no tenen una protecció, però també les meduses hem d'entendre que també són aliment per moltes altres espècies. Les tortudes marines s'alimenten de meduses llavors.
Que per nosaltres a vegades ens pot aportar coses negatives, però quan anem a la platja t'entendrem que estem anant a un lloc que realment no és casa nostra i hem d'entendre que els animals marins hi viuen allà. I aquests animals marins han de seguir allà perquè tenen les seves funcions.
Per tant, és important que el públic en general, que la societat entengui i comprengui aquestes espècies, la importància que tenen i que sempre hem d'intentar mirar-ho amb uns ulls potser no tan egoistes des de la nostra perspectiva i en un sentit més global de tot el que aporten al manteniment de la vida.
Sí, exacte. Això justament és una de les coses que des del món intentem divulgar i que es vegi el marc amb uns altres ulls i que es vegi també la importància que té tot allò relacionat amb el medi marí.
Molt bé. Doncs, Dani, moltíssimes gràcies per venir a ficar-nos, com diria un conegut, una miqueta de llum a la foscor, amb aquest tema de la simbiosi, sobretot en el medi natural, que és una qüestió superinteressant, i com un dia més, tant a tu com a Submón, moltes gràcies per ajudar-nos a fer aquesta divulgació d'aquests coneixements que vosaltres teniu.
No, moltes gràcies a vosaltres i, com sempre, ja sabeu on som i per qualsevol dubte i consulta sobre el medi marí ja sabeu que podeu contactar amb nosaltres. Ho sabem i ho tenim molt, molt, molt present. Molt bona tarda, Dani. Bona tarda.
I així arribem al punt final de la Randa Mar d'aquest dilluns 9 de febrer del 2026. Nosaltres ho hem de deixar aquí, però tornarem demà, com cada dia de dilluns a divendres, de 4 a 6 de la tarda. Us esperem a totes i a tots. Que vagi molt bé. Però és que t'ho juro, he perdut la por a fer-me mal. Si el mar és l'amor, jo sóc el mar.
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
TGN Esports, Tarragona Ràdio. El programa de l'actualitat esportiva a casa nostra, a Tarragona Ràdio. Cada dia durant mitja hora et portem com batega l'actualitat dels equips del territori. Si vols estar al dia i no quedar-te'n fora de joc, la teva cita és TGN Esports, de dilluns a dijous a les dotze del migdia i els divendres a la una. TGN Esports, amb Joan Andreu Pérez.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Benvolgut multireformista. A Obramat no podem abaixar-te els impostos ni el preu de la gasolina de la teva furgoneta, però sí que podem ajudar-te amb els nostres preus. Per això, a Obramat, revisem cada dia els nostres productes per oferir-te les millors marques professionals amb els preus més baixos de la zona IVA inclòs, on compren els professionals. Obramat.
Si et trobes en una situació de violència masclista, truca al 900 900 120 o envia un correu electrònic al 900 900 120 arroba gencat.cat. És un servei confidencial i gratuït operatiu les 24 hores del dia de l'Institut Català de les Dones. Generalitat de Catalunya.
Al Centre Esportiu Royal Tarraco et sentiràs com a casa. Els teus objectius són els nostres. T'escoltem i t'ho posem fàcil perquè et sentis acompanyat i assessorat pels millors professionals. Aquest mes de febrer aprofita la matrícula gratuïta en totes les quotes i comença a cuidar-te amb nosaltres. Més de 200 sessions dirigides t'esperen cada setmana. Entren als nostres espais renovats i descobreix totes les activitats previstes també per als més joves.
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarracopunes. Som al carrer S'Anauguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts. Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio.
Bona tarda, son las 6.
Post per la Tere Ortega, els serveis mínims s'estan incomplint en la primera jornada de vaga de maquinistes a l'estació de Tarragona. Des de primera hora hi ha hagut trens cancel·lats i endarrerits. La previsió era que durant l'inici de la jornada circulessin el 66% de convois respecte a un dia normal i a partir de mig matí que fossin el 33%.
Els primers dos trens previstos en direcció a Barcelona han sortit de Tarragona amb normalitat, però en sentit sud no han arribat cap, fins a un quart de deu del matí. A banda del que havia de marxar cap a Barcelona a les 8 i 26, ha arribat a Tarragona amb 10 minuts de retard, però ha quedat aturat a l'andana i està previst que s'hi estigui a aproximadament una hora. D'usuaris pocs i resignats s'hi ve conscients que hi havia una vaga prevista.
Sí, ja vam quedar ahir entre set, set i mitja, dos quarts de vuit. Esperaríem ja en dos trens, si no, després algun sortiria. Sí, sí, estic aquí esperando desde antes de las siete, pero bueno, ya está. Porque había visto como que los horarios se iban a ver afectados, pero esperaba llegar a uno más pronto, pero bueno, ya está. A ver cuál sale primero. He vingut aquí, son su problema, pero aquí se dura de por fin un hora aquí, desde la...
El sindicat de maquinistes ferroviari CMAF xifra en un 100% el seguiment de la vaga del sector ferroviari que s'allargarà fins aquest dimecres.
I els sindicats d'ensenyament es mobilitzen aquest dimecres per reclamar la millora de les condicions a les escoles després de la desconvocatòria de l'última mesa de negociació per part, diuen, del departament Sergi Báñez. Continuen les protestes dels docents catalans després de les negatives rebudes per la conselleria.
La resposta del govern ha produït un malestar general entre els professionals de l'educació que han decidit sortir al carrer aquest dimecres 11 amb l'objectiu de lluitar per les seves condicions. Salaris baixos, ratios altes, poca planificació o poca inversió són alguns dels punts principals que han obligat els professors a endinsar-se en un cicle de mobilitzacions. Aquest s'allargarà fins al març en cas de no obtenir propostes raonables.
Noem Muñiz, portaveu del sindicat Ústic, remarca la importància de la convocatòria per superar les barreres obtingudes. Pinta una mobilització important, com cal, perquè al final jo crec que ens hem adonat tots els docents, tot el personal educatiu, que si no anem al carrer...
Des de l'organització esperen una gran rebuda del professorat i les famílies, a les quals demanen comprensió i consciència de la pèrdua de qualitat educativa. La mobilització començarà a dos quarts de dotze des de la plaça Imperial Tàrraco i continuarà.