Arrandemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda a tothom. Passen 3 minuts a les 4 de la tarda d'aquest dimarts 17 de febrer del 2026. Ho tenim tot preparat, com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda aquí a Arrandemar.
Començarem com és habitual? No.
I acabarem el programa d'avui parlant d'algues. Estarem aquí fins les 6 de la tarda a Rennemar.
Però abans de tot això, el que volem fer és presentar al nostre equip, presentar a totes les persones que cada dia fan possible aquest programa, que cada dia fan possible que el vaixell de Randamar surti a port i arribi a Bonport. I comencem per la nostra cap tècnica. Allí, als comandaments, hi ha la Sílvia García, la Cel Prieto des de Radio Delta.cat, en Sergi Corral des de Radio L'Escala, la Carla Lanuza des de Canal Blau Ràdio, des de Radio Arenys, l'Oriol Leó, i qui us parla des de Tarragona Ràdio, Marina Pérez-Gott.
Ho tenim tot preparat, comencem a Randamar. En només una gota podem desvelar tots els secrets de l'oceat. Descobreix-nos de dilluns a divendres de 4 a 6 a Randamar.
Volem parlar d'esports i anem fins al port de Mataró, que té un nou atractiu, diran bé, nàutic, una base de foil, un projecte pioner a Catalunya d'aquest tipus de navegació espectacular, amb l'objectiu d'apropar la tecnologia del foil al gran públic i obrir la mare a noves sensacions, Oriol.
Doncs sí, Marina, fa uns dies ho comentàvem amb temps d'actualitat, que Mataró té una nova base de foil i avui en volem parlar i volem aprofundir. És un projecte que tira endavant gràcies a l'entitat Cara al Vent i ara en podem parlar amb el seu director, amb el seu president, amb el Xavier Rocher. Xavier, molt bona tarda.
Molt bona tarda, Cataloriol. Doncs bé, la veritat és que vam comentar això, precisament, que a Mataró hi ha una base de foil, això té a veure amb el mar, té a veure amb la vela, però per el nom jo ara mateix vaig molt perdut i necessito que m'expliquis una mica exactament què és això del foil.
Bé, mira, el foil és la mateixa tecnologia que s'aplica per la Copa Amèrica, que això molts ja ho hem vist, no? Aquesta manera que l'embarcació s'aixeca sobre el nivell del mar i queda fent sustentació per uns braços,
És això el que hem portat aquí a Mataró i el que obrim la porta a tothom que ho vulgui provar. Per tant, tal com ara m'ho imagino, deu ser espectacular veure-ho, això.
Sí, espectacular de veure i més espectacular és pujar-hi, perquè la veritat és que en condicions òptimes agafa unes velocitats que són importants i és a vela, saps? Són capaços d'anar més de pressa que el vent que ens impulsa i això...
És una qüestió de tècnica, que bé, bé, és un tema de sustentació, m'han explicat, etcètera, però la veritat és que és una cosa fantàstica. I per a tothom que li agrada la vela, vaja, disfrutarà moltíssim. I qui no, que pugui vindre i que pugui aprendre. I tant. Com són les embarcacions que teniu aquí a la base? Bé, clar, les de la Copa Amèrica eren molt grosses, suposo que ho feu, però més reduït, no? Sí.
Sí, no, no, evidentment, perquè no tenim el pressupost d'una Copa Amèrica. No, ja m'imagino. No, no, són embarcacions de Bala i Augera, i n'hem d'imaginar una miqueta com un 470, és unes embarcacions que són 470, una eslora de 470, una llargada de 470,
Llavors, sobre aquesta idea, li han posat el foil. Això és una fàbrica francesa que ha desenvolupat tot aquest projecte i llavors el que fa és que l'humanitza. Fins ara el foil, o tenies que saber realment navegar vela, o en fin d'experiència amb vela, etcètera, perquè si no es nota no en sorties.
Doncs amb aquest el que fan és fer-ho més humà, per dir-ho d'una manera, més a l'abast de tothom, perquè amb poca noció ja el pots portar a tu i després, sobretot, el que a nosaltres ens va entusiasmar molt és que poden anar dues o tres persones. En aquest sentit, llavors, si algú no en sap i vol sentir la sensació de volar sobre el mar,
Llavors pot anar acompanyat d'un instructor que és el tècnic que es farà posar les veles correctament, etcètera, perquè el vaixell s'aixequi.
i sortir disparat, perquè a més és una cosa així. Sí, sí, no, no, sens dubte, és això. Home, això està molt bé, que puguis, si més no, allò que sol, evidentment, seria... Hauries de tenir més nocions, o hauries de saber-ne més, o tenir menys por d'atrevir-te a fer-ho sol, si pots anar amb algú. Això, sempre, d'entrada, qui no sigui tan atrevit o pugui només començar a provar-ho, amb això ja és un gran què. Sí, tant i tant, és una miqueta...
el que nosaltres buscavem, perquè en definitiva cara al vent, tant a cara al vent com amb Jofre, que és el director tècnic, el que en sap, el que volem, la nostra ambició és obrir el mar, que tothom hi pugui arribar, i en aquest sentit, aquestes embarcacions fan possible que qualsevol persona pugui gaudir del foil, del
de socar el mar per sobre l'olla, que és una cosa molt curiosa quan veus les ones com passen per sota i tu vas a tota castanya per dalt. I Xavier, com sorgeix la idea de portar-ho cap a Mataró, és a dir, d'on ho veieu i com és el procés perquè hi hagi acabat una base de foiu aquí a la capital del Maresme?
La veritat és que aquí això és un tema de Barcelona, que és una persona molt inquieta, amb moltes ganes de fer coses, i llavors es va assabentar que s'estava buscant, estan buscant ja des dels distribuïdors de la pròpia fàbrica francesa i el distribuïdor d'aquí, estan buscant un lloc on té una base de foils.
I llavors amb això jo es va assabentar, em va dir, Javier, què et sembla? I aquí ens vam posar d'acord ràpid perquè la veritat és que amb tot el que sigui fer coses noves i tal ens entusiasmem enseguida. I vam parlar amb el distribuidor, vam estar parlant, vam arribar a un acord i llavors vinga, doncs...
cap a Mataró, ahir muntem la base i així ens estem, ahir a Mataró ho hem pogut portar. I la vau inaugurar crec que a finals de gener, que sí, això és un projecte ben recent encara. Sí, sí, sí, és tot molt recent perquè tota la primera embarcació ens la vam portar al desembre llavors vam estar fent proves i res, i ara el darrer cap de setmana
vam fer la presentació oficial.
per les autoritats i pel món de la vela en general i el públic en general, van fer la presentació de la base i ja estem arrencant el projecte amb molta il·lusió i moltes ganes. I com funciona, Xavier, aquesta base? És a dir, si ara algú ens està escoltant i diu, mira, doncs m'agradaria provar-ho. Com funciona la base? Quines hores hi pot anar? Com va tot? Sí.
Aquí és tan fàcil com bé tocar-nos que per la web nostra de cara al vent o per la de Joffrey,
pot trobar la informació i d'allò ens té la reserva. Nosaltres el que oferim és, bé, sortida per provar-ho, que vas acompanyat amb un monitor. Després oferim també el que són cursos per aprendre a portar aquesta embarcació, que no és que sigui complicada, perquè a més és senzill el seu trimat de les veles i tot això és senzill,
Però bé, sí que has de tindre algunes nacions per poder sortir amb seguretat i després el que hi ha a les persones que en sàpiguen i vulguin jugar a l'embarcació per navegar, també ho podrem fer. Tot això ho poden fer. Vé dirigir-se a la web de cara al vent.
o bé dirigir-se a l'aulet de Joffre. Allí trobarà la informació i com posar-se en contacte amb nosaltres. I vinga, una activitat més que teniu a cara al vent, eh? Per si no en teníeu poques, doncs vinga, una altra. Sí, sí, la veritat és que estem molt contents, perquè de fet ja és una miqueta, ja quan vam, en el seu moment, quan vam fundar cara al vent, una de les... la idea motriu, sobretot, era obrir el mar a tothom, no? No...
No pot ser que dies magnífics per navegar veigis quatre veles o quatre embarcacions i llavors estem convençuts que això és perquè la gent no sap les possibilitats que té. I llavors hi estem nosaltres per ajudar, per posar a l'abast la vela, el mar, qualsevol activitat nàutica, a tothom que s'interessi.
I tant, si recordo que fa uns mesos ja, perquè el temps passa volant, que us vam tenir aquí també en el programa Randamar, donant a conèixer la vostra entitat, cara al vent, i ja es va explicar les diferents coses que fèieu, i quan vam veure que aquesta base de foil estava lligada a cara al vent, doncs, mira, senyal que el projecte va funcionant i us atreviu a tenir encara més oferta.
Sí, sí, clar, perquè és que al final el que pensem és això, que hi ha qui li agrada passejar, hi ha qui li agrada pescar, hi ha qui li agrada navegar pel plaer de navegar.
Totes aquestes persones que tinguin aquestes inquietuds, ara apagim el foil, no?, òbviament. Qualsevol que tinguin inquietud de sortir, de conèixer el mar, de gaudir-la, pot venir amb nosaltres, que nosaltres tenim ventall ampli, que seguirem ampliant, segur, amb el temps.
de possibilitats de navegar i d'audir d'un parc tan preciós que tenim. I tot això des del port de Mataró, capital de la comarca, per tant, ben comunicat, centrat i que pot donar servei, evidentment, tot el maresme, òbviament, però també teniu a un pas tot el que són els vellesos interiors de Catalunya que en un moment estan al vostre port.
Exacte, sí. L'avantatge que té Mataró és, com bé deies, la comarca és central, està comunicada per tren, per exemple, el tip de l'estació allà mateix al port és una cosa que és important, tota la gent del Vallès agafa les C60 i llavors estem allà.
i la veritat és que molt bé, però ja pensem en Areig, eh? Sí? Teniu alguna idea? Ja t'ho desvalaré més endavant. Vinga, doncs no expliquem res encara a hores d'ara, però sí que quan hi hagi alguna cosa que es pugui explicar, ho comentarem des d'aquí, des de la Randa Mar, perquè bé, si teniu projectes d'expandir-vos cap a altres ports, doncs home, això seria un pas important. Sí.
Sí, sí, no, no. A més, Arenys compta amb una tradició marítima molt important. És una ciutat també que a mi personalment m'agrada molt i ja fa un parell d'anys que estem ahir a la vista posada i jo crec que a veure si tot va bé i l'any que ve ja puguem anunciar alguna coseta aquí, la nostra presència a Arenys.
Doncs vinga, estem en contacte, Xavier. A la que hi hagi alguna cosa, ens ho fa saber, que ho voldrem explicar i ho voldrem comentar. Avui hem parlat d'aquesta base de foil a Mataró, aquesta base d'aquesta vela tan espectacular que s'eleva per sobre del mar volant més ràpid que el vent.
Això, mira, si algú ho vol practicar, doncs a Mataró en té l'oportunitat gràcies a cara al vent. Xavier, moltíssimes gràcies per atendre'ns aquesta estona. Sort que vagi molt bé, moltes gràcies per atendre'ns i, com dèiem, estem en contacte. Molt bé, moltes gràcies, Oriol. Tot la propera.
Reixem el foll, canviem radicalment de tema i anem a parlar del canvi climàtic com ho fem habitualment en aquest programa. Una recerca de la Universitat de Barcelona ha analitzat les polítiques d'una quarantena de països per combatre el canvi climàtic. Volem conèixer més de primera mà aquesta recerca i en parlem amb un dels seus investigadors, Javier Fernández i Marín. Molt bona tarda.
Hola, bona tarda. Escolta'm, ara ho comentàveu vosaltres, heu fet un estudi de diverses lleis d'una quarantena de països per combatre el canvi climàtic. Aquestes lleis, podem afirmar que més o menys tots els països tenen alguna preocupació o inquietud pel canvi climàtic? Aviam, quan parlem de tots els països, clar, estem parlant de la mostra petita, però dintre dels 40 països, diguem-ne,
països mitjanament grans, països amb un nivell de desenvolupament econòmic i així, sí, sempre hi ha qui té més o menys, però sempre hi ha qui té polítiques, diguem-ne, més que per reduir les emissions d'efecte hivernacle, que és el tipus de dades amb què ens movem. Vosaltres, quins països heu estudiat o heu investigat? Entenc que són tots països de la Unió Europea.
Sí, diria que em sembla que alguns de petits no hi són, però els de la Unió Europea formen part principal de la mostra i llavors hi ha la resta de països de la OCDE, excepte els Estats Units. I aquestes polítiques, aquestes lleis que heu pogut anar veient i estudiant, són similars entre elles?
Clar, aquest és una mica l'esforç. Una de les primeres coses és veure si realment podem estandarditzar el que es fa en uns països i altres. I per això nosaltres el que ens fixem són en base de dades, en aquest cas una base de dades. Porta publicada per la OCDE amb molta supervisió, amb una sèrie de controls de qualitat molt forts, i això és el que nosaltres agafem com les dades principals.
perquè, evidentment, com heu comentat, una de les primeres dificultats és que es poden comparar dues polítiques diferents i llavors, en aquest sentit, el primer pas és veure si realment és comparable una política amb l'altra. Si és comparable, diguem-ne, a quina caixa de polítiques la posaríem i llavors elaborem tota aquesta agrupació de caixes i veiem quines són d'aquestes caixes les més efectives.
Vosaltres aquesta agrupació de caixes d'alguna manera ja l'heu pogut anar veient i anar realitzant? Perdó, perdó? Aquesta agrupació de caixes que deies d'alguna forma ja l'heu anat fent?
Sí, sí, sí, ja l'hem anat fent. De fet, això forma part... Nosaltres hem fet ara aquest estudi en termes de polítiques de reducció de gases d'efecte impernable, però ja portem treballant amb altres tipus també de polítiques i amb eficiència de polítiques en altres tipus d'àmbits. Per exemple, estudiem polítiques molt diverses, com són les polítiques socials, a vegades polítiques fins i tot de moralitat, que costa més d'entendre-les,
però intentem sempre dissenyar-ho tot en forma de petites caixes i posar-los noms i cognoms en aquestes caixes, que seria una combinació, perquè ens entenguem, entre què és el que fa un estat, un estat o un ajuntament o una comunitat autònoma, en el nostre cas, però què és el que fa i com ho fa, diguem-ne, amb quin tipus d'instrument tira endavant aquestes polítiques. Instruments tenim des del que seria el que en diem...
A vegades l'estic o el fuet, hi ha instruments de política pública que diuen això està aprovit, no facis això, etc. Fins d'instruments que són una mica, com que en diem, les pastanagues, incentius perquè la gent canviï el seu comportament.
Doncs aquestes caixes el que nosaltres fem és intentar veure què és el que fa l'Estat, quins són els objectius, amb quin tipus de coses s'adrecen i com ho fa. I llavors per això podem nosaltres anar veient quins són aquestes caixes que són més eficaces, menys eficaces. I això també ens permet parlar de vegades si és més eficaç una pastanaga o un fuet a l'hora de, en aquest cas nostre, intentar mitigar les emissions de casos d'efecti vernacle.
Pel que heu pogut observar, què és el que més predomina? Aquestes polítiques més adreçades a prohibicions o aquestes polítiques més adreçades a incentius? Perquè al final vosaltres expliqueu que funciona més incentivar que no pas prohibir, no?
Exacte, o sigui, una mica les conclusions, una de les coses que acabes observant és que la combinació, moltes vegades, és el que és més eficient. Per tant, països que opten més per fuets o per pastanagues, els sol sortir pitjor, en general, que no pas quan tu agafes i dius, mira, quin és el meu problema específic? Doncs en el pas d'un país específic, doncs, tens...
Has d'adreçar dos o tres temes. Com ho puc fer-ho? A vegades una combinació entre un fuet i una pastanaca, perquè ens entenem i disculpeu que insisteixi en aquest símil, és el que permet reduir, en aquest cas, les emissions o fer altres tipus de polítiques més eficaces. A Espanya, en tot això, on es trobaria respecte als altres països?
Jo diria que es trobaria a la mitjana del que fan la resta de països de la Unió Europea. I dins de la nostra mostra potser estaria per sobre del que incluríem en països de l'OCDE, que molts d'ells no són de la Unió Europea. Però, en general, hi ha moltes polítiques que es fan a l'estat espanyol que venen donades per directives europees i això fa que estiguem a la mateixa lliga que...
de la resta de països europeus. Perquè la gent se'n faci una idea, aquí parlem de polítiques com, per exemple, les zones de baixes emissions que ara s'han posat en marxa, no?
Correcte, sí. Això podria ser una, en aquest cas, en el sector dels transports. El que es busca és reduir les emissions en un sector concret, que és el del transport. Evidentment, hi haurà països que això tindrà més o menys problemes, i en el cas de l'estat espanyol, on és, per exemple...
Hi ha polítiques d'aquestes que estan afavorint la reducció de les emissions, però també en aquest cas de les zones de baixes emissions l'objectiu no és només reduir les emissions, és reduir-les en un lloc molt congestionat, és millorar la salut de la gent també. Per tant, també ho hem d'entendre que a vegades són polítiques que no només tenen com a objectiu la reducció dels gasos. Però sí, una d'elles en aquest cas és les zones de baixes emissions.
Quin tipus? Ara parlàvem del sector transport, però entenc que podem trobar també polítiques que fan referència, per exemple, al sector de la indústria i a molts altres sectors, no? Correcte, sí. Nosaltres el que hem estudiat o el que tenim amb aquestes bases de l'OCDE és el sector de la construcció, bàsicament, el sector de l'energia, la indústria i el transport. L'energia, evidentment, té un pes molt important,
i cal estudiar-ho amb deteniment. La resta de coses, el transport, evidentment, si cada vegada anem electrificant més el sector del transport, les emissions tiraran menys a veure amb polítiques concretes de transport i més amb polítiques energètiques globals. Però això s'ha d'anar veient en el futur.
Ara comentaves que Espanya en aquest sentit està dins la mitjana de la Unió Europea, com si diguéssim una mica més alt posicionada que països de l'OCDE. On es trobaria en aquest tipus de polítiques ben posicionada?
Doncs ara mateix així diria que, per exemple, en el sector del transport, a l'estat espanyol hi ha coses com les taxes i els peatges aquests que dèiem de congestió, que això està no massa alhora, però, en canvi, en tot el que seria recerca i desenvolupament per millorar l'eficiència energètica...
i fins i tot, tot i que és una mesura molt discutible a llarg termini, les mesures de recerca i desenvolupament amb l'hidrogen. Tot això són coses que, en comparació amb la resta de països, en aquests dos casos, Espanya sobressurt.
I hi ha algun país, per dir-ho d'alguna manera, que sigui la panacea, que es digui s'ha d'anar cap aquí, la resta de països haurien d'anar cap aquí, o això és molt difícil de dir perquè cadascú té les seves particularitats? És difícil generalitzar, però evidentment, com amb moltes altres coses, si demanés quins són els sospitosos habituals amb què ens haurà de mirallar-nos, per exemple, què respondríeu?
als països nòrdics, sense cap mena de dubte, però també aquí juga un factor que és el factor tamany. Sí, sí, sí, evidentment, però aquests, diguem-ne, serien els candidats també de sempre. Evidentment podríem incorporar Irlanda, el Canadà, per exemple, que també són països, en aquest cas no nòrdics, però amb unes certes polítiques més fortes a l'hora de...
d'intentar revertir l'increment de gasos, aquest seria. El Unit també, en certa manera. En aquest sentit, llavors, entenc que aquests, els països nòrdics, Canadà, Irlanda, serien els que estan més ben posicionats. Sí, aviam, són els que estan aplicant mesures més fortes.
Llavors, el que ens permet això també en aquests països és veure si realment el fet de ser una mica més extra forts o extra estringents en aquestes polítiques permet que nosaltres veiem que hi hagi efectes en la reducció. Aquests són els que ens permeten estudiar-ho a primer nivell.
No sé si ara ho parlàvem, el tamany influeix a l'hora de prendre aquestes mesures o de treballar millor aquestes mesures, perquè al final, si hi ha menys població, d'alguna manera és una mica més fàcil.
Aviam, sí, però aquí no ho sé. Aquí m'enganxaries perquè, clar, hi ha coses que no és només la població, hi ha la densitat de població, hi ha també on viu aquesta població més o menys concentrada i, òbviament, en quines latituds. Llavors, clar, cada país, en aquest sentit, té, a banda d'uns problemes medioambientals concrets, també té tot un seguit de...
d'avantalls en què es pot permetre el luxe d'apretar l'accelerador d'aquestes polítiques i de menys. Però diria que, en general, la mida en tant a població té més a veure amb altres coses més que no pas amb si tu et pots permetre aquest tipus de...
Per anar acabant, vosaltres, ho dèiem al principi, heu estudiat les polítiques d'una quarantena de països, que Déu-n'hi-do són bastants. No sé quins instruments heu pogut veure que són els més efectius. Els instruments més efectius? A veure, hi ha...
dintre del que... Clar, una cosa és que tu vegis que té una eficàcia i l'altra cosa és que la magnitud de l'eficàcia sigui més o menys gran. Però, en general, tot el que siguin polítiques de recerca i desenvolupament, malgrat que tinguin una magnitud de l'eficàcia poqueta, són en general polítiques que afavoreixen realment la reducció de les emissions.
Per tant, jo sí, si hagués d'agafar un paraigua gran, aquests serien uns. I, evidentment, l'altre, que és el gran cavall de batalla, són les taxes per emissions, les taxes al carboni. Ja per anar acabant, ara sí, la recerca en tot això, podem dir que és imprescindible, que es necessita més recerca per poder prendre mesures més efectives d'alguna manera?
Totalment, totalment. Això ho hauríem d'entendre com un granet de sorra i on podríem extreure unes certes conclusions que les hauríem de posar en quarantena, perquè això només està basat en aquest cas en una base de dades en uns certs països en uns certs anys.
El que s'hauria de fer, que és el que es fa en moltes altres apartats de la ciència, per exemple quan es fa en estudis clínics, és veure si això ho fem amb un altre tipus de dades, en aquest cas no extret, es pot donar les dades de l'OCDE, sinó que fem un altre tipus de mostreig,
Això ens seguiria sortint, sí o no? Llavors, a partir també d'aquestes recesques, esperem que hi hagi altres equips que agafin aquestes dades i diguin, escolteu, si nosaltres ho analitzem amb aquestes altres condicions o fent un seguit d'assumpcions, ens surt això o no ens surt?
Llavors, així és una mica com funciona la ciència. Això no deixa de ser un granet de sorra, intentem obrir unes certes portes i intentem portar-ho una mica en el terreny que nosaltres controlem més, que és el de la política pública, però evidentment això que busquem també...
és que hi hagi altra gent que vindrà altres bagatges, que porti altres dades, que digui, sí, això es complementa, ui, no, això no acaba d'encaixar, i així és com va funcionant, en aquest cas la ciència, i com d'una manera podem fer una mica de servei públic a l'hora d'informar qui són les decisions públics, que al cap i a la fi són els que hauríem de prendre aquestes decisions. Perfecte, ho hem de deixar aquí. Moltes gràcies per atendre'ns aquesta tarda i enhorabona per aquest estudi. Gràcies a vosaltres, malamapes.
Llops de mar, un podcast fet arran de mar. Avui passa pel Llops de mar, un autèntic pescador de l'escala. Entrevistem en Lluís Sureda, pescador d'encerclament durant més de 40 anys, que ara ja fa un parell d'anys que ha penjat les xarxes.
Parlar dels curro a l'escala és parlar de tranyines, anchoves, sardines, cata i, sobretot, mar. Tota una generació de pescadors dedicats al peix blau que han passat gran part de la seva vida, si no totes, a mar entre xarxes. Avui el nostre Llops de Mar el compartirem amb Lluís Sureda. Ell forma part d'aquell grup de pescadors ja jubilat, però que cada dia segueixen anant a port. No ho sabem si ve per enyorança, per curiositat...
o directament perquè no es poden desenganxar del mar. Lluís, benvingut. Hola, bona tarda. D'aquestes que he dit, quina és? Tot junt, eh? És tot junt. Allà, encara que estigui jubilat, allà tenim les barques de casa i, esclar, hi vas anar allà a mirar enyorança, molta, de veritat. Això és... encara...
Encara em penso que vaig pagar massa aviat, encara tinc ganes. Quants anys fa que no... Ara fa dos anys que no hi vaig. Ara fa dos anys.
Dèiem el Sureda, no?, que era tota una generació de llops de mar, de pescadors... Clar, jo no he posat exactament quina és la teva generació, però tu tens calculat quantes generacions sou les que heu sortit? No, només... A veure, només... És des del meu avi. Des del teu avi. De l'avi Curro, el que era el Curro, doncs.
Ell treballava a la terra, però sense això ho sentit a dir de l'àvia, perquè jo el meu avi no ho vaig conèixer. I que tenia un oncle que tenia una barca i l'hi va fer portar amb ell i llavors l'hi va...
Li va deixar amb ell, no? I llavors ell en els pares, els pares en nosaltres, i nosaltres, jo de moment el fill. Perquè a tu t'hem d'imaginar ja de nen anant a embarcar amb la família? El meu és bastant curiós. Jo vaig fer fins a cou. El que era el segon de batxiller d'ara, no?
I, bueno, a mi el pare mai de la vida, mai de la vida m'havia deixat acostar en el barco. Mai, mai. No havia pujat mai en una barca. I, bueno, doncs aquell estiu, clar, ja tenia 18 anys, jo m'anava als estius a treballar amb el meu oncle amb els oncles Barragans a l'oficina, o anava... Algun estiu vaig estar amb la mare a la bogaderia, no? Però, bueno, anava fent aquestes coses...
I aquell estiu vaig dir, hosti, jo vull anar a pescar. Que no, que no, que no, que no, i que no, i que no, i que no, i que no. I li vaig dir, bueno, doncs iré amb els oncles, com que tenia l'oncle Pere i l'oncle Jaume, que tots dos tenien barca, i ja que li vaig dir això, diu... Bueno, però va, va, vinga, rondinant, rondinant, i m'hi va voler. Doncs bueno, vaig estar tres mesos aquell estiu...
Però cada dia era calma, xixa, calma, que no n'hi havia ni vent, ni res, ni res, però cada dia, cada dia, cada dia, vaig estar vomitant cada dia, 3 mesos. Allò va ser la teràpia de xoc, a partir d'allà? Sí, no ho sé. Però que diuen que s'ha de portar, o sigui, això a marge ho veig molta gent que ho ha provat, no? O t'entra, o... Si t'entra és per sempre, i si no...
sinó d'allò. És molt difícil. Parlem d'aquell estiu. Quin any era allò, aquell estiu que m'estàs dient? Allò era... 80-81. 80-81, clar. 81-81. Aleshores, podríem dir que has estat... Tenia 18 anys. Tu tenies 18 anys. I d'allà han vingut 40 més, pràcticament. Sí, esclar, en 62...
Fos 8, eh? 44. 44 anys més a mar. Déu-n'hi-do. Clar, fins a cert punt, la feina de pescador no està una mica idealitzada, però tothom, oi, que no sé què, que la gent de mar, etcètera. Bueno, és idealitzada pels que no van en mar. Pels que no van en mar, no? Perquè d'aquestes flors i violes suposo que ben poques. Hi ha de tot. Vius de tot. Vius de tot, no? Vius de tot en mar.
Èpoques bones que són molt eufòriques, èpoques dolentes que ho cremaries tot, èpoques normals, vull dir, però...
Jo sempre dic que és el bo que té, això d'anar en mar. Primer, que cada dia és una cosa diferent. No saps mai ni el que agafaràs, ni el temps que et trobaràs, ni res. No és com això de venir aquí a l'oficina, anar a una oficina cada dia i ja saps el que tindràs i ja saps el que te toca avui. Allà és... A part que cada dia és diferent, és una sensació de...
De llibertat. Jo a vegades explico que sempre tens mal de caps i tota la punyeta, però quan tens molt de mal de caps, quan estàs més tranquil·la és quan ets a l'aigua. Ets allà, encara que estàs allà navegant i a vegades tot sol, sense ningú al costat.
obres el pont, treus el cap, et sentes allò i tot se'n va tot, no? Veus que tornes a terra i tornes amb els mateixos mal de caps, no? Però que... Així, no sé, és una cosa que... Però això ja t'ho dic, t'ha d'entrar. Si no t'entra, no hi ha pas maneres, eh? L'odiaràs més aviat.
I de tots aquests anys, Lluís, què creus que t'has endut de la teva feina? Què és el que t'ha omplert més? Ostres, tot això que t'estic explicant, que ha sigut sempre un d'allòs, el sortir, el sortir en març. L'estar en terra és més complicat, i ara més.
Ara suposo que el nen s'hi troba. Quan està més bé, es coneix en Marc. Quan arriba a terra, ja es convenen problemes. Ara ja per la mateixa feina, no? La burocràcia és terrible, que si infeccions, que si això, que si l'altre, que si l'altre, que ara aquest paper, que ara l'altre, que ara el tema de la gent, que si...
Vagilar que tothom tingui la revisió feta, que tothom estigui ben embarcat, etcètera, etcètera, etcètera. Ara és molt més complicat. Abans era molt, molt, molt més senzill. Això ho penses, no? Sort que no m'ha tocat viure en aquesta època més... No, aquesta època... Jo a vegades ho explico, també. Mira, quan vaig acabar el cou... Jo tornaria a anar a pescar, eh? Però quan vaig acabar el cou, hagués fet la carrera de dret i tots aquests polítics i buròcrates que tenim, que vinguin d'un amb un.
Que vinguin d'un amb un, perquè hi ha el 90% de vegades que no tenen raó. Ah, que la llei diu, que la llei diu, però la llei es pot estirar i annonçar moltes vegades. No, és més, a les lleis aquestes hi ha unes coses molt puntuals que no es poden fer, però n'hi ha moltes que són interpretatives dels mateixos inspectors, no?
I no els ho pots discutir, no pots d'allòs... A veure, tots moments tens requeriments, o moltes directament, i que els has de... o els apagues, o els has de recórrer, o així... Vull dir, clar, això és un gran problema. Però suposo que en terra també deu passar, que tot s'ha posat d'una manera que...
Els pagesos també diuen el mateix. Que tothom hauria de ser advocat. Tothom hauria de ser advocat. Per poder anar i canviar les lleis i tot. Ara si una persona vol arribar al final i canviar aquella normativa que ha de fer, que estàs un dineral, perd un pil d'hores i no sapia què ha de fer. I agafar un professional que de veritat ho vulgui fer i que d'això no. I és complicat, és complicat.
I això de conviure amb els propis canvis de la pesca que hi ha hagut al Castellaventi últimament. Suposo que això ho has anat veient, tu, no? Sí, sí. Com ha canviat tot plegat. El sistema de pesca, no et pensis que ha canviat, eh? El sistema de pesca és curiós. Ha canviat la tecnologia, també. Sí, però és curiós que el mateix sistema que va utilitzar el primer que va fer anar la trinyina...
Doncs ara es continua fent igual, l'única cosa és que s'ha implementat la tecnologia. Exacte. Però és exactament el mateix. Si comencem pels llums, és tan senzill com el d'allòs. A veure, hi havia un llibre, però que el varen escriure cada que és, era sobre la pesca l'encesa, se deia, i eren els principis de la pesca aquesta. Resulta que un dia va...
va atracar, o sigui, va arrencar un barc per allà a Illa Plana, allà davant de Cadequés, o de terra a Illa Plana, vaja. Allà, i era el vespre, i els habitants de Cadequés van anar a mirar a veure què passava i a veure si els ho podien ajudar, no? I anaven amb torxes, no? Amb torxes. Clar, bueno, van ajudar amb el que van poder, però algunes prioritats se'm va adonar que el peix...
Amb les torxes s'emplanava, allà se li encén la llumeta i és com comença la pesca, l'encesa. No t'ho vull pas enganyar, però penso que era al principi del 1800. Parlant de dos segles, tres segles enrere.
I a partir d'aquí, doncs, van començar. Primer van començar a encendre torxes en mar, després van començar amb parrilles, parrilles, i feien carbó, la llenya, vaja, llenya, encenia la llenya, amb parrilles, i feia llum, i llavors ja van evolucionant, no?, des que va arribar el botano, no, primer encara del botano havia el carburo. El carburo, les llums de carburo. Jo no he vist màquines, però no sé ben bé com funcionava.
Els de propano, sí, doncs, que d'allò, amb les camisetes i tot això, les van passar bombetes, i ara de les bombetes ja que estan prohibides, ara les bombetes eren les bombetes incandescent, aquestes de rosca, d'allò, aquestes ja estan prohibides i han de portar leds. I a més de saber demà passat què portarem, però... I el peix també ha canviat. I el peix, esclar, evidentment també ha canviat. Ens hem trobat des dels... si era voltants...
2007, 2008, o per allà, que va començar a canviar tot. L'enxaba grossa va... m'anar mimant...
La sardina grossa també va anar minvant i va ser quan va començar que tenien peixos més petits, més petits, més curts. Ara es parla de la mida, que no creix. De mida comercial, però curts. Aquí sempre s'havia viscut del peix gros, de la xava grossa i de la sardina grossa. Anava per la saló, principalment.
Llavors ja, esclar, amb aquests peixos més curts, ja s'ha treballat i molt bé, però ha anat més per fresc. Exacte. Ha anat més per fresc. Hi ha l'alatxa, no?, que també ens diuen que ha anat molt més. L'alatxa... Sí, però... L'alatxa és un peix que sempre havia sigut, però no havia valgut mai cèntims. No havia valgut mai cèntims. Ara fa 14 o 15 anys, o...
o 20, posi 20, que em van començar a agafar i valia alguna cosa. I va haver-hi temporades que valia molt. I ara hi ha èpoques de l'any que també val. Però ara, per exemple, l'any passat, aquest temps, valia cèntims i ara no val. A la mateixa època, ara no val. És un peix que té menys... O sigui...
Té menys estabilitat que la sardina o l'onxova, doncs, amb el preu. I aquests canvis? A què els aixaques, tu? A coses que els propis pescadors no ho han acabat de fer tot bé? A canvis més grossos que no podeu controlar? No, home, jo suposo dir...
Per el que diuen els biòlegs, més aviat els francesos, que ho han estudiat amb més ganes o han tingut més mitjans per estudiar-ho, ara han aquí al costat que s'afegeixin en aquesta teoria d'ells.
Es veu que el plàcton del Mediterrà ha canviat, ha mutat, ha fet una mutació, diuen, diuen, diuen, això no ho saben segur, que ha mutat és segur, però l'estan aixecant en aquesta pujada de temperatura que hi ha hagut, no? I llavors aquest plàcton no porta tant de nutrients. Exacte, i no engreixa tant. I no engreixa tant. I com que els principals menjadors de plàcton són les sardines i les anxoves, o sigui, els petits pelàgics,
A part de tots els altres peixos, però aquests viuen exclusivament del plàcton, doncs aleshores diu que els ha costat més de créixer. Perquè al final deien que era la sobrepesca, que era la sobrepesca, que era la sobrepesca... Esclar, vàrem veure que una sardina de les grosses que hi ha ara...
que és petita comparat amb abans, no? Imagina't, doncs ara una grossa fa 18 centímetres, ara... No, no, una grossa sí, 18 centímetres, ja dic bé, uns 18 centímetres, i abans en feia 25, no? Però aquesta de 18 i aquella de 25 tenen la mateixa edat.
M'entens? Sí, sí, sí. I la que fa 12 centímetros té la mateixa edat que abans en feia 16. No, això, al final l'hem vist, dic, aquí el que passa és que els peixos no creixen.
diuen ja els biòlegs, és quan els d'aquí ja s'han assimilat amb la teoria francesa. Llavors jo dic, no ho sé, és com allò, els espanyols que no creixíem després de la postguerra. Hi va haver una època de molt i molt de peix, que se va agafar molt i molt de peix, i ara, pot si hi ha sigut una guerra, i ara d'allòs no. I ara els que venen no creixen tant. Llavors hem d'esperar un parell de generacions més perquè es torni a recuperar. I de fet, de...
de 4 a 5 anys cap aquí, es va vivint, però molt, i molt, i molt, i molt, i molt a poc a poc. Però cada any veiem un pensament, un pensament més gros. De fet, hem apujat la talla, que es contradiu amb el que ens deien, perquè si llavors una sardina era fèrtil als 11 centímetres, ara, com que no creix tant,
és fèrtil a 9 centímetres. I nosaltres ja l'hem posat a 12. Exacte. A veure, per teoria biològica o així, l'hauríem de poder agafar una mica més petit. Però li doneu aquest marge. Sí, sí, sí. I havíem començat, quan era 11, ja havíem tingut problemes, i ara en 12 ja no en tenim. Saps? Problemes, vull dir, perquè a vegades tenia la mida, o no tenia la mida, o el de 6, i ara en 12...
Doncs sembla, sembla, sembla que cada vegada tenim menys problemes perquè té més mida, saps? Llops de mar, un podcast fet arran de mar.
Parlàvem ara del relleu, podríem dir, biològic, no? O de l'evolució biològica del mateix peix. En quant al relleu, un altre dels temes que sempre toquem, generacional de pescadors, m'has comentat que el teu fill ara continua a anar a mar. Com ho veus tu des de pare i des de...? No, no, el teu pare ho veus molt bé. A veure, jo sempre vaig dir, ell va...
volia fer mecànic naval, d'allò, es va anar a l'Ammella, i no se n'acabava de sortir, però es va treure els títols que convenien per venir aquí, va venir aquí ja, amb 16 anys, va venir aquí. Llavors, encara, quan hi va anar allà, hi va anar amb 14 anys, allà, l'Ammella. I a 16 anys, doncs, mira, ja va dir que volia anar a treballar, i jo sempre ho deia, si no pot estudiar, abans que se'n vagi amb una altra banda que vingui cap a casa.
I la veritat que anàvem molt bé, no?, perquè teníem una barqueta i d'això és quan va venir ell, quan ja ens començàvem a barallar, que ell ja...
ja es pensava que en sabia i ja discutia coses d'allò, amb la seva mare van dir, va, ens aliem la mat del cap i fem una altra barca, perquè ell vagi amb una i jo vaig a l'ara. Perquè si no ens matarem, saps? Això són dues feines, independitzar-se a casa i independitzar-se a mar. Sí, sí, sí, saps? Però, bueno, mira, em penses si treballes, però com més va, més bé ja hem passat...
Ja l'hem acabat de pagar i així, i anem fent, i anem fent. Lluís, hem xerrat una estona, passat, present i futur, em podríem dir, fins on hem arribat ara. Doncs moltes gràcies per estar aquí a la Randa Mar. No vols parlar dels Tonyines?
Parlem de les tonyines. Aviam, parla de les tonyines, si vols. Sí, parlem de les tonyines, que tu ja sé que ets una mica... Estàs una mica a favor a molts... Jo no estic una mica a favor. Clar, ara el problema el teniu amb les tonyines. Molt, molt, molt gros. Més de tot el que us pugueu pensar.
A veure, he anat 42 anys... 42 anys en mar. O sigui, algú ho he vist. Però el que he vist aquests últims anys...
No ho havia vist ningú, ni els més antics d'allòs del que està passant amb les toñines, ningú ho havia vist, que n'hi ha tantes i tantes i tantes i tantes i tantes. Diuen, vaig llegir l'altre dia, perquè no expliquen res, aquests, no expliquen res, diu, que gràcies a les mesures que han pres, diu, s'ha recuperat un 19%.
La mare diu... Si ho estudiessin de veritat, es posarien les mans al cap. És que passarà una cosa, que aquests peixos, a part d'espantant-se del peix, trencant-se a les xarxes i així, van menjant-se al dinar i xova. Però si van creixent, senyal que tenen per menjar. Si no, la xarxa tròfica no... Què passarà? Que no et preocupis. Ja l'acabaran. Ja l'acabaran.
No és que l'acabin tot, ni molt menys, però, cony, són tants i tindran poc peix, i què faran? Agafaran i se n'aniran amb una altra banda. També les tonyines no són pas tontes. És que acabaran amb el peix i se n'aniran ells. I aquests peixos estan menjant de tot, eh? S'estan fotent els calamans, les sèpies, les uranes, allubarros... Els francesos, que els estudi més, com ja t'he dit, els han trobat hasta cria de tonyina.
A esta cria de tonyina els hi han trobat a l'estómac, del vorassos que són. No tenen depredadors aquí al Mediterrani. Aquí no hi ha orques, no hi ha taurons, ningú els ataca.
Clar, és una cosa que haurien de rumiar-ho més, això. O permetre començar a ampliar cupos i ampliar... Exacte, exacte, exacte. Aquests dies estan mirant vídeos italians, els italians estan queixant de lo mateix. És que aquí, si volem menjar tonyina, l'hem de menjar de per tot menys d'aquí de la costa italiana.
Diu, tots els restaurants i tots els supes estan plens de tonyina, però no n'hi ha cap d'italiana, deien, no? Aquí ens passa el mateix. Un peix, que és una riquesa, perquè és una riquesa, i està per fer l'equiparança en terra, està passant el mateix. Varen protegir els porcs senglars...
i va ser un desgavell. Doncs aquí està, però multiplicat. Perquè penseu que la sardina se reprodueix molt. La tonyina és igual. Té el mateix sistema reproductor que la sardina. Si la sardina deixa anar un millor d'ous, la tonyina deixa anar un millor d'ous. Però imagineu-se. Però la sardina tothom l'ataca. Tots els peixos ataquen la sardina i la xova, sobretot que són alevins. Però la tonyina no l'ataca ningú.
Ojo, eh? Doncs aviam quina pot ser la solució, si més no, la gestió d'aquest tema per part de... Aquesta és l'altra, que d'allò... Tornem a les administracions, eh? Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sempre, sempre. Però que estem, això, que nosaltres no en podem vendre cap, hem proposat de portar-los a terra i que els avainem i vagin per beneficència. Per una orella els hi va entrar i per l'altra els hi va sortir.
O sigui, que són tonyines mortes que agafem, que n'agafem moltes, mortes, perquè nosaltres... Les que són viues són les que te fan forats. Les que agafem són les que s'emboliquen. I llavors te pugen amb el peix, mortes i allòs, i així. O sigui, els atires, mortes. Bueno, això és clar...
Jo dic, hòstia, que sóc pecador, que no sóc pas... No vaig pas a robar. Són accidentals, no en volem veure ni una, són accidentals. Però no, no ho entenen. I això del 19% és molta mentida. Si no n'hi ha 30 vegades més que no hi havia... El dia que van dir que paraven...
Bé, si això és un tema monogràfic per... Oi tant, que és un tema monogràfic. De totes maneres, és un dels altres, dels aspectes a canviar, uns altres dels canvis aquests que parlàvem abans també de tot plegat, i com també la pesca va canviant, evidentment, amb el temps, perquè l'entorn també evoluciona.
Moltes gràcies per ser-hi, per donar-nos aquesta perspectiva del canvi, de les coses que passen, de la teva experiència i tot plegat. I moltes gràcies per ser-hi aquí a Llop de Mar. Val, igualment. Vinga.
I així arribem al final d'aquesta primera hora d'Arrandemar. Nosaltres ara farem una petita pausa darrer 5 minutets i tornarem aquí fins les 6 de la tarda. No marxeu. Arrandemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
i l'asserts i l'inertar.
Cada dissabte a les 10 de la nit... En cabina DJ Parry. DJ Parry, el DJ resident de Tarragona Ràdio, t'ofereix la millor selecció musical perquè et montis la festa allà on vulguis. Els darrers èxits musicals els trobaràs a Tarragona Ràdio cada dissabte a les 10 de la nit i amb DJ Parry. Prova-ho i repetiràs. And we spend it all day, welcome to Sancho Paye.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
TGN Esports, Tarragona Ràdio. El programa de l'actualitat esportiva a casa nostra, a Tarragona Ràdio. Cada dia durant mitja hora et portem com batega l'actualitat dels equips del territori. Si vols estar al dia i no quedar-te'n fora de joc, la teva cita és TGN Esports, de dilluns a dijous a les dotze del migdia i els divendres a la una. TGN Esports, amb Joan Andreu Pérez.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per a totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·leta llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat Pones, on compren els professionals. Obramat.
Fins demà! Fins demà!
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarraco.es. Som al carrer S'Anauguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts. Bona tarda, són les 5...
Us parla Téna Ortega. Les obres del Fòrum Judicial de Tarragona començaran d'aquí a un mes, al març. D'aquesta manera es compleix el calendari previst per donar el tret de sortida a un dels equipaments més esperats de la ciutat. La presidenta del TSJC, Mercè Casó, em visita a Tarragona, ha manifestat que el nou Fòrum de la Justícia i, per tant, Tarragona serà la joia de la llei d'implementació perquè estarà pensada per un nou sistema. Estem encabint la nova urbanització amb estructures...
d'edificis d'infraestructures no pensades per allò. Llavors jo crec que Tarragona serà la gran joia de la llei d'implementació perquè estarà ja pensada per un nou sistema. La primera fase anirà a càrrec de FCC, l'empresa que va aixecar la Ciutat de la Justícia de Barcelona o l'Audiència Nacional de Madrid.
I avui Tarragona Ràdio fa 40 anys hem passejat amb els treballadors més antics de la plantilla per les diferents seus de l'emissora per recordar com ha evolucionat aquest mitjà. No teníem sistema informàtic encara i anàvem amb cintes de caseta aquelles que duraven 5 minuts, es van anar als talls de veu i amb un radiocasset anaven tirant els talls de veu. I va ser, jo crec que el pas pràcticament al professionalisme que ja havíem començat a fer al carrer La Nau,
cap al balcó i del balcó cap a l'estudi, però jo estava sol al control, per dir-li quina era la cofredia que en aquell moment estava passant per la Rambla del divendres Sant de Tarragona. Avui és el dia de Tarragona Ràdio, però la celebració arribarà divendres amb una gran gala. Complirà el Teatre Tarragona amb prop de 700 persones i dues hores d'espectacle.
Dos restaurants tarragonins s'incorporen al Club del Sol Repsol. Es tracta del Quinta Forca a Nulles i al Servus Arreus. Aquest era el moment en què l'únic dels restaurants al tarragonès en premi, el Quinta Forca, recollia el guardó. Premio Un Sol y Repsol para Quinta Forca. Recoge el premio Xavier Fabra y Fina Domingo.
Alta cocina ecológica, local y de temporada en este restaurante rural de Nulls, con Xavi, Fabra y fina domingo al frente. Sus platos muestran respeto máximo por el producto.
La gala d'alliurament dels guardons ha tingut lloc aquest dilluns al vespre al Palau de Congressos de Tarragona en presència de prop de 900 persones. En aquesta edició, el Sols Guia Repsol sumant 83 nous establiments. Les notícies a 3W Tarragona, Radio.cat.
Randemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Passen 3 minuts de les 5 de tarda. Engeguem aquesta segona hora de Randemar. Una segona hora on continuarem descobrint curiositats del nostre mar mediterrani amb un altre capítol d'Això no ho sabia. Avui parlarem de les màrees.
També parlarem d'algues a través d'un projecte i del seu consum. I acabarem el programa d'avui descobrint una nova persona apassionada del nostre mar mediterran. I estarem aquí fins les 6 de la tarda, Randamar.
Ara volem obrir un altre cop un nou capítol d'Això no ho sabia, i parlem de les mimbes de gener, les rissagues, les marees, tots són fenòmens que tenen a veure amb el nivell del mar. Però per què puja i baixa el mar? Si algú no ho sap, aquesta és la seva secció, la que diu, ai, això no ho sabia, i ja estem a punt, Oriol.
Doncs efectivament, Marina, un dia més ens toca aquesta secció tan interessant on descobrim coses que no sabíem del mar, que potser sabem que passen, sabem que existeixen, però no sabem ben bé què és el que ho provoca o què és el que ho forma. I per això sempre comptem amb la presència del Carles Obac, que el tenim aquí amb nosaltres. Carles, molt bona tarda.
Moltes gràcies, Oriol. Bona tarda, Marina. I avui aprofito també per saludar la nostra tècnica mar. Molt bona tarda i esperem que tinguin un bon programa i que ens ho passem molt bé. I tant. Doncs avui Carles, ella és el president del Comunàutic d'aquí d'Arenys, i sempre amb ell fem aquesta secció, que n'hem dit, ai, això no ho sabia, i avui, Carles, parlarem de les marees, del nivell del mar, perquè, mira, jo l'altre dia baixava Riera Vall, aquí a Arenys,
anava arribar avall, anava cap a l'Ajuntament, i em va sobtar que vaig veure el mar molt amunt. Molt amunt, no vull dir... Sí, sí, te'n tinc així. Però sí que he acostumat a veure-ho més avall, al trencar de les onades més baix, sí que el vaig veure bastant alt. I em va com sobtar. No sé si va ser una cosa que em vaig imaginar jo o hi ha alguna cosa...
Alguna cosa ja de veritat, doncs anem a comentar amb aquest programa. Aquests dies, aquests dies del mes de febrer, em va semblar de ser apropiat, doncs nosaltres, al Mediterrani, no tenim marees, aquesta és veritat, és un mar petitó, comparativament amb l'Atlàntic o el Pacífic, nosaltres no tenim marees. Aquelles que hi ha al País Basc, per dir alguna cosa, que varien tant. Això aquí no passa.
Això aquí no passa, perquè no hi ha aquesta... No pot buidar-se les mars, no es pot moure d'aquesta manera per afecte, diguéssim, de la Lluna i per afecte al Sol i tot aquest tipus de coses, no? Però això no vol dir que la mar sigui fixa. És a dir, la mar es mou cap amunt i avall, i...
Per què es mou la mar? Per què? Per un costat, hi ha la influència, com pot ser molt petita, de les marees, però és de les llunes, però sobretot aquí és pel tema de les borrasques. Borrasques que aquest any 2026, ja en vam parlar l'altre dia, tenim un tren de borrasques, eh? No, no paren. El Harry, el Josep, no sé qui, la Marta, els tenim tots. Tots, tots, tots. Tots, tots, tots, eh?
Aleshores, les borrasques, vam dir també, en aquest programa, si pesava més l'aire sec o l'aire humit. Les respostes volia dir, home, sembla que deu pesar més l'aire humit. I llavors vam dir, no, no, no, el que pesa més és l'aire sec, l'aire humit, i vam dir a l'exemple...
quan el bany, la banyera, o el propi vapor, quan fem bullar una cosa, se'n va cap amunt. Puja perquè pesa menys. En canvi, l'aire sec pesa més. I això és el que mesurem, ho mesurem amb milibars, amb pressió.
I a nivell de mar estem, una atmosfera que són 1.013 milibars. 1.013. 1.013 milibars, ens ho apuntem, eh? Sí. Jo, quan jo estudiava, eren 760 mil·límetres de mercuri, em sembla, també eren, però, bueno, 1.013 milibars, això és el que pesa.
Aleshores, el mar, què passa? Doncs aquests dies quan hi ha borrasca, què passa? La borrasca ens fa baixar la pressió i de 1013 passem a 990 o 980, 970. Això poden ser 20 o 30 centímetres. Si tinc menys pes...
Pujo cap amunt. Puc pujar cap amunt. Per tant, quan no hi ha peça, doncs pujo cap amunt. Llavors, el ser a la Mediterrània, el ser petita, no deixa de ser com una banyera. Tot el que passa, boom, impacta molt. Alguna cosa, quan se li treu la pressió, si teníem pressió i ja no t'apreto, jo pujo i, per tant...
l'aigua, l'aigua empujarà. Ara vinguent cap aquí, em deia el vicepresident del Club Nàutico, Jordi Canals, que fa rem, que fa rem, és el club de rem, Arenys és un lloc de rem. I tant, sabem, ho sabem. Tenim entre la gent del poble i nosaltres, doncs tenim potser uns 400 empugadors. Una vegada l'any veiem...
que l'aigua ens arriba a peu d'on posem l'embarcació. Vol dir que ha pujat 40 o 60 centímetres. Per què pot pujar tant? Per un costat hi ha la pressió, més o menys, però l'altre és el propi vent.
Si el vent, en el cas d'Arenys, són els vents de Garbí, poden variar altres ports de Catalunya que són els vents d'allà abans. Si el vent m'apreta, m'apreta el mar cap endins, cap endins, cap endins, doncs pujarà, pujarà, pujarà, pujarà. Fins que arriba un moment que comença a baixar, d'acord? Comença. Llavors, això, aquest fenomen, ara és la paraula que vaig treure nova, que, ai, no ho sabia, o sí que ho sabia, que es diu rissaga. Rissaga. Rissaga.
Això ho he sentit, ho he sentit, em sona i a mi em sona més cap al cantó de les Balears. Pot ser que passi més allà que aquí? Allà el que passa hi ha un cas paradigmàtic que és Ciutadella. Ciutadella té un port, si mireu els vostres mapes de Menorca veureu que el port de Ciutadella és un port allargat, allargat, allargat.
És una banyera dintre d'una banyera. Dèiem que el Mediterrani és una banyera i el port de Ciutadella és una altra, allargada. Llavors, quan hi ha aquestes rissagues, allà pot ser un metro i mig o un metro setanta, és a dir, arriba arran de les cases que estan al port. El mar puja? Puja, puja. I després de pujar...
Baixa. Però puja gaire a poc a poc o puja amb certa rapidesa? No, no, no, ho fa amb il·lusió, eh? Amb ganes. Sí, sí, ho fa amb ganes. Jo ho he vist quan està tan arenxa i tant, doncs, està al Club Nàrtic i tal, doncs, tens més ocasions de veure-ho, no? Però sí, sí, puja amb ganes, eh? A veure, que estàs despistat i t'enganxa. A la paraula enganxa... T'enxampa. Sí, sí, sí, no, no. A vegades, a la nit, inclús, notes les amarres tenen com...
Es van movent i crac. Quan això passa, estem al tanto, jo recordo, siguent jove, teníem el port de nens i altres ports, teníem muscleres. Sí. En deia la musclera. I llavors eren unes embarcacions que tenien unes cordes... Ai, les cordes, uns caps, disculpem. Oh, meu senyor, di corda, corda. El president ha dit corda. Aquí no estem tan famaglitses amb gargot. Si dius corda no et renyaré amb garres.
Teníem uns caps, i aquests caps on s'hi posaven els musclos petits i anaven creixent. Doncs, un migdia veig que una d'aquestes muscleres, al costat on avui està la llotja, més o menys, que abans diu, allà al costat d'estar la llotja, doncs es va trencar i la vaig veure girar al mig del porc.
amb el perill que això comporta, que es puguin trencar les amarres d'una embarcació. Ah, Déu-n'hi-do. Per això, diguéssim, estic anant al tanto i llavors això...
no és qüestió que faci mala mar ni que faci bona mar, és qüestió només de la pressió, i si a més a més hi ha el vent que et va apretant, apretant, apretant, això entra com una oscil·lació, i llavors això s'amplifica i fa que el nivell del por ens pugi. És a dir,
Ara, amb el tema del canvi climàtic, això encara serà pitjor, en el bon sentit, sí, però un costat serà més freqüent, d'acord? I, a més a més, el propi de gel, que això també ho vam parlar, com vam parlar, doncs, de l'aigua i del de gel, fa que el nivell pugi, eh? Llavors, doncs, amb el mes de febrer, també les rissagues, es donen, sobretot, doncs, els mesos de febrer, potser és perquè hi ha més borrasques, eh? Llavors, és una oscil·lació ràpida del nivell del mar, eh?,
Digues, no deixa ser una ressonància amb l'emmòsfora. Si tu baixes la pressió, jo pujo l'aigua. Exacte, com una balança, no? Exacte, exacte. Llavors, ho hem comentat, el cas de Ciutatilla, que pot pujar molt, molt ràpid, i allà sí que quasi m'enganxa, m'enganxa, m'enganxa. Ara, ports més petits, com són els nostres...
tenim risagues modestes. No, el nostre port, tranquils. No teniu que patir, ni teniu que fer res, perquè no hi ha problema. Fantàstic. Anava a dir, Carles, en contraposició a això, també és molt coneguda aquest període de les mimbes de gener, que gener és tradicionalment quan potser hi ha més anticicló, i l'aire pesa, i el mar llavors baixa són les mimbes de gener.
Efectivament, al gener pot haver-hi pressions més altes, però tot això, tot i que no soc meteorològic, sabeu que soc enginyer, però com que soc curiós i soc gran, per curiós i per gran, he après moltes coses. El que ens ha passat, o ens està passant aquest gener i febrer d'aquest any, és que no para de ploure. És que t'anava a dir, aquest any de mi em vas poc.
Amb poques. Amb poques. Per què no para de plona? Abans teníem un anticicló, teníem un anticicló més avall, cap a les Azores, i això fa com un tap, és com una bolla, i quan vénen les borrasques carregades d'aigua, diguéssim, de l'oest, de l'Atlàntic, tocaven amb les Azores... I s'anaven cap a la Terra. Cap amunt. Cap amunt.
Cap a la Terra, que és on no ha parat mai de ploure sempre. Exacte. I ara què passa? Doncs aquesta anticicló de les Açores ha pujat cap amunt. Aquest tap que teníem, el tenim amunt. I com ve ara la borrasca de l'Atlanti, que topa cap amunt i cap on se l'envia? Cap avall. Per això el que ho passen malament ara, a més a més, és el sud. Sí, sí, és veritat. El sud.
Déu-n'hi-do, és curiós el temps, com ho lliga tot plegat, que sempre estem acondicionats per això, per la meteorologia, per la pressió, per els vents... És el nostre sistema de vida, vivim aquí. Sí, sí, jo per això...
Amb aquest programa m'agrada comentar-me aquestes coses perquè a vegades la mateixa cosa que tu veies que el mar estava més aixecat, o l'altre dia que parlàvem perquè les llevantades són tan i tan perilloses, també ho comentava, perquè porten aigua. Una onada molt gran, des de molts i molts i molts de quilòmetres, i quan arriba a la platja, a la platja ens ho trenca tot.
No hem sigut prudents. Tu ho vas dir l'altre dia, és dir, no podem fer construccions a les lleres dels rius i tampoc haurem que fer construccions al costat de les platges. Tenim que aprendre que, diguéssim, el foc el podem parar, l'aigua no es pot parar. Per tant, siguem prudents i, doncs,
Vivim, vivim de manera prudenta amb la naturalesa perquè, si no, ens poden passar... Exacte. Quan la natura està tranquil·la, tot és molt bonic. Ah, sí, sí, sí. Tot és maco, tot és molt bonic, el mar és preciós, però la natura no sempre està tranquil·la.
No, no, i a més pot ser d'un dia per l'altre, o al dintre el mateix dia. Avui, l'altre dia estava, doncs, en una reunió amb el president de Port, senyor Manuel Nadal, i parlàvem del Port Refugi d'Arenys, i parlàvem, dic, avui, és a dir, avui, o aquests dies, el mes de gener de 1911, hi va haver un famós temporal de les ànimes, la gent que tingueu interès o podeu buscar, en què...
Van haver-hi 134 morts des de Caldetes fins a Segundo. Sí. I el Maresme molts 34, però Cambrils 21, és a dir, i morts, i morts. I per què van haver-hi tants morts? Doncs, bueno, perquè el temporal de Llevant els va agafar, no tenien on refugiar-se i va passar el que va passar. Sí, sí. I amb això dic, per tant, siguem molt prudents, disfrutem del mar, però siguem prudents davant d'ell. I tant.
Avui hem après coses que no sabíem d'aquestes pujades i baixades del nivell del mar, de les rissagues, i de com puja i baixa el mar, tant a la nostra zona com també a la zona de les Balears, on encara és més evident. Carlos, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos aquesta estona aquí al programa Randamar, amb aquesta secció del Ai, no ho sabia, i d'aquí uns dies ens tornem a veure i parlem d'alguna altra qüestió. Molt bé, doncs, encantats, gràcies per la invitació i esperant que sigui entretingut
el que fa l'Oriol, la Marina, i la petita portació que us pugui portar jo explicant les coses. A la meva manera, un especialista, si m'he equivocat, em disculpareu, que això són coses que té el directe. Moltes gràcies. A vosaltres. A vosaltres.
Continuem al fons del nostre mar i ja fa uns anys que el consum d'algues ha traspassat els països més orientals i s'ha introduit a cuines i restaurants del país. Avui aquí a la RAN volem descobrir el projecte Alga 2, que precisament cultiva diferents espècies d'algues pel consum humà. Sergi. Marina, ho farem amb la líder d'aquesta iniciativa, la tècnica ambiental, Mariona Alabau, que ens presentarà el que podríem dir un viver, un cultiu d'algues a roses. Benvinguda, Mariona.
Hola, bona tarda. Primer de tot, vull que ens posis una mica en idea, que ens expliquis què és això del projecte i de què tracta el projecte Algadors. Doncs el projecte d'algues, Algadors, és una iniciativa conjunta que tenim nosaltres, juntament amb la Cofreia Pescadors de Roses, i la idea principal és diversificar una mica l'aquicultura que tenim aquí, no només una aquicultura de peixos i de vivaps, sinó també de cultiu d'algues. Sí que és cert que no hi ha iniciatives d'aquest estil al Mediterrani, per tant...
Cal ser sincer també, que estem en un estadi molt embrionari al principi, però bé, sí que ja hem començat una petita producció de cultiu d'algues a terra i també estem ara treballant-la en alta mar. La Marina deia a la introducció que això del cultiu d'algues o fins i tot el consum d'algues és un concepte que ens sona molt a oriental, a japonès, a xinès. És d'aquí d'on vosaltres heu tret la idea o seguiu els passos per portar a terme aquest cultiu?
Bé, no cal anar tan enllà a un altre continent, tot i que sí que és veritat que a l'Àsia tenen la cultura gastronòmica de les algues molt adherida, no cal anar més enllà. Per exemple, a Galícia, realment, ja porten 20 anys, podríem dir, que estan produint i també recollint algues, i fins i tot nosaltres, sense ser-ne conscients, cada dia mengem algues moltes vegades. Per exemple, d'una que estem produint, que es diu la Gracilaria,
se n'extreu l'agaragar, que és una gelatina àmpliament utilitzada en la penaderia, reposteria, per donar unes característiques més gelificants. És a dir, no només ens hem d'imaginar que ens estem menjant un sushi, sinó que també les propietats les trobem en molts dels aliments que actualment ja estem consumint. Ara n'has anomenat una, quines algues cultiveu?
Ara mateix la que tenim cultivant tot l'any, que la tenim també a l'interior, és l'enciam de mar. És com l'enciam que estem acostumats a menjar cada dia nosaltres, és verd, també té unes fulles molt similars, i després un altre que estem treballant ara que és de creixement més lent és el còdium, o també alga percebe, perquè té un sabor molt similar a l'anchova. I la tercera és la que he mencionat, que és la gracilària.
En aquest hort marí que em comentes, o aquesta mena d'hort marí, si m'ho permets, aquestes espècies com us arriben? O sigui, les cultiveu ja des d'un punt de vista directament celular? Les aneu a buscar a mar algun exemplar i aleshores feu replicació i cultiveu-en el cultiu? Com funciona el procés?
Doncs molt bona pregunta. Inicialment vam començar que volíem fer la reproducció, la replicació cel·lular, però és molt més complicat i realment el motiu per al qual hem escollit aquestes tres espècies és perquè es poden reproduir a nivell de fragmentació, com si fossin esqueixos. Per tant, simplifica molt tot el sistema. Totes les vam recollir de la zona, de fet l'enciam de mare o vam recollir de la piscifactoria que ells tenen, de les estructures flotants,
doncs creixien allà, i el còdium també, el vam agafar el 2023, i llavors el que es va fer és aïllar-lo en una espècie com de nivells interiors per fer-li una domesticació, és a dir, que la reproducció la comenci a fer per fragments i no de manera celular.
I això entenc que ho feu indoor, no?, ho feu dintre d'un centre. Us heu plantejat exportar això en una mena de piscifactoria d'algues, però fora, a mar, a l'aire lliure? Sí, de fet, la idea de l'indoor és per tenir, com diguem-ne, la cepa madre, que la podem tenir en accés tot l'any, o per als mesos d'hivern, que són més difícils de culturar l'aire lliure, doncs sempre tenir un mínim interior. Però l'objectiu final...
és poder escalar o tenir tota la producció a mar obert. I, de fet, ara a la primavera aquest anciam de mar ja el passarem al mar. Però hem d'esperar que sigui a l'abril o al maig, quan pujan les temperatures del mar i també augmenta el número d'hores de llum. Aquest és el principal repte que us queda ara? O quines etapes anirien a partir del que ve de projecte? Sí, ara realment aquesta primavera i estiu jo crec que seran un punt molt decisiu perquè...
Jo crec que amb l'Ancien de Bar esperem en sortir-nos-nos fàcilment, amb la gracilària també, però la tercera alga que hem mencionat és una alga que creix molt lentament tot l'any. La tenim ja al mar, aquesta ja la tenim al mar, i està viva. L'únic està creixent molt a poc a poc. Per tant, realment esperem que vingui la primavera i que faci el creixement significatiu.
Perquè quants anys fa que hi treballeu? No sé si tu abans del projecte també estaves centrada en el tema aquest del cultiu d'algues, però quan fa que hi esteu ficats? Clar, el tema del cultiu d'algues d'aquí al Mediterrani és completament nou. Nosaltres vam crear el projecte el 2022 i des d'ençà, per exemple, jo també vaig fer una formació amb la Universitat de Girona, conjuntament amb l'IRTE i la Universitat de València,
però molt a ser formació també en altres centres, des de Galícia i Andalusia, que a l'Atlàntic sí que ja porten diversos anys realitzant aquest tipus de cultius. I un cop parlem de cultivar, no ho sé en timings, has dit que el còdium creix molt a poc a poc, les altres, teniu calculat en quants mesos podeu tindre una producció per al consum?
Sí, amb la gracilària en un parell de mesos ja podem tenir una bona producció. I amb l'enciam de mar depèn dels mesos. Per exemple, estem parlant d'abril-maig, potser necessitem un o dos mesos, però en canvi, si parlem de juliol i agost, que la temperatura del mar supera els 20 graus i tenim també encara moltes hores de llum, realment podem estar recolectant cada 15 dies.
Clar, perquè les algues va molt lligat al cicle de llum i suposo que també al cicle de radiació, temperatura del mar, no? L'època bona seria com la primavera, més o menys, també. Exacte, correcte. No és com si nosaltres volem plantar herba en un jardí, si jo la planto l'hivern, em creixerà molt a poc a poc, però si la planto i la rebo a l'estiu, hauré de tallar l'herba cada setmana, no? Doncs amb l'encem de mar és el mateix.
Anem al següent pas, o sigui, feu la producció, feu el cultiu, teniu ja per fer la collita. Quin destí tenen aquestes algues que vosaltres cultiveu o esteu intentant cultivar? Us arriba abans la demanda dient, necessitem que feu producció d'algues aquí a la Mediterrània, aquí a Catalunya, o portareu vosaltres la veu cantant de començar la comercialització?
Doncs la veritat és que jo m'esperava que seria més aviat un projecte puj, no? És a dir, que nosaltres...
hem d'empènyer i ens hem d'anar fent un forat. Però sí que és cert que ja hem fet una mica de difusió mediàtica, com amb vosaltres amb la ràdio i també amb diaris, i ha despertat l'interès sobretot de la restauració. Més que encara no sabem el particular o el ciutadà, sí que la restauració ha mostrat molt d'interès perquè molts d'ells ja tenien plats en què incluïen algues, però les compraven a Galícia o a l'Atlàntic. I s'ha despertat molt d'interès que la producció pugui ser local.
De totes maneres, d'entrada, el que ens agradaria serà comercialitzar les algues. Entenem que fresques o amb salahó seran, jo crec, més destinades al Canal Oreca i sobretot a la restauració perquè hi saben com cuinar-les, però sí que estem treballant en fer plats preparats d'algues que així el consumidor final realment tipus com una hamburguesa, una hamburguesa de peix amb algues. D'aquesta manera és obrir i cuinar, intentar simplificar tot el procés de cuina.
Déu-n'hi-do. Aquesta branca és interessant, suposo, també en restaurants, també s'estan experimentant molt en cuina, i la via de les algues també està agafant bon camí. Correcte. Sí, per exemple, també dona un valor afegit. Hem de recordar que en tot moment les algues al final és un superaliment, que és el que sempre estem buscant nosaltres, és a dir...
A diferència de l'enciam terrestre, té molta més proteïna i té també molta fibra, fibra gelificant, que és molt bona per a l'organisme, i té moltes vitamines i minerals. Per tant, és el que estem buscant, que no tinguin sucres, que no tinguin grasses, però que ens aportin proteïna i vitamines. I realment les algues són aquest superaliment que estem buscant. Un altre dels camps que havíem escoltat d'algues és el tema cosmètic i fins i tot mèdic, no? Amb aquesta branca també us han arribat propostes o és un camp de comercialització?
Clar, a veure, en el món de les algues, jo crec que, per ser sincer i també com anem nosaltres, que som molt realistes, l'ideal és començar per consum gastronòmic, perquè realment el món de la nutracèutica és molt interessant, econòmicament és molt més solvent, perquè en poca quantitat veus un retorn d'inversió molt més ràpid, però sí que és veritat que pot ser perillós, perquè si realment trobes un bon client et demanen unes quantitats que tu no puguis fer front. I realment aquí també...
En el món de les empreses tu quan fas algues ets el productor però necessites un transformador. Llavors són espais que jo crec que anirem més pas a pas. I us penseu que, per exemple, l'abadida de roses, el tenir aigües més tranquil·letes o el tenir el clima aquest més particular, us pot ajudar especialment a que us vagi bé aquestes algues? Sí, és que realment el projecte algadors de les algues que tenim...
Si inicies aquí a Roses no és casualitat, és perquè Roses, de tot el litoral català, és el que té més punts per poder produir algues, i és per tres motius. Si realitzem el cultiu d'algues a l'exterior, i a més a més ara que estem tan acostumats a aquests temporals, a aquestes llavantades que constantment estan...
danyant tant el nostre litoral, Catalunya pateix molt, tota la costa, excepte roses, perquè té el cap de creus que li amortigua aquest llevant, i això per les algues és importantíssim, perquè si no, si les poses amb cordes i amb oies i et ve una llevantada, perds tot el cultiu. Per tant, el cap de creus protegeix. Un segon motiu és perquè les algues necessiten molts nutrients, i aquí al Mediterrani tenim les aigües molt netes, no són aquelles aigües verdes de l'Atlàntic, però també significa que tenim menys nutrients.
I l'abèdia d'arròs és especial perquè té una puèlin que se'n diu, que són els corrents naturals que venen del fons del mar, que fan una espèrcia d'encerclament, i ja fa molt de temps sortien musclos de manera natural, i és perquè tenim aquestes corrents, també hi ha en els aiguamois, hi ha molts nutrients que venen des de terra, i a més a més, el tercer i l'últim, és que ja hi ha una aquicultura existent en una piscifactoria que també hi ha més nutrients dissolts, i també una infraestructura humana
d'embarcacions, de personal, que tot plegat fa que no haguem d'invertir des de zero. I abans has dit, teniu el suport o teniu l'eixopluc de la Cofredia de Pescadors de Roses. Què us dona la Cofredia o quin eixopluc us dona? És un projecte conjunt, és un projecte que hem fet conjuntament, que som la Cofredia i després una altra persona i jo que portem més la part tècnica.
i suposo que evidentment la cofreria treballeu estant allà mateix al Port de Roses, les vostres instal·lacions?
Sí, les instal·lacions estan al Port de Roses, concretament al costat de la llotja, les instal·lacions terrestres. Doncs, Mariona, moltíssimes gràcies per explicar-nos aquest projecte algadors, aquí a la Randa Mar, i estarem atents aviam a aquest traspàs. Sobretot, el punt més interessant és aquest que comentaves, el traspàs, ara que us queda, aquesta etapa, de passar de l'indor o de l'invitro fins a mar, o sigui, a l'aire lliure, això suposo que serà un salt molt important.
Sí, sí, la veritat també jo estic esperant, no sé si amb ganes, una mica també amb nervis, que vingui aquesta primavera a veure com evoluciona. Doncs moltíssimes gràcies. A vosaltres. Llops de mar, un podcast fet arran de mar.
El nostre llop de mar d'avui és peculiar. Periodista, activista cultural i polític, el 2014 s'apropa al mar i crea el Port d'Arenys de Mar, el projecte El Moll, on treballa per la conservació del patrimoni marítim i la promoció de la navegació clàssica i tradicional. De periodista a mariner, l'Oriol Ferran i Riera és el nostre llop de mar. A la porada...
El nostre llop de mar d'avui m'atreviria a dir que és peculiar. És periodista, activista cultural i polític, va ser secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació a la Generalitat de Catalunya durant el govern de Pasqual Maragall, ha estat regidor d'Educació, Infància i Joventut a l'Ajuntament d'Arenys de Mar i més tard també va treballar com a cap de Comunicació de l'Ajuntament.
Els seus inicis en el periodisme van ser en aquesta casa, aquí, a Ràdio Arenys, on ha estat director en diverses èpoques. Ha treballat també com a corresponsal al Maresme per Catalunya Ràdio i Televisió Espanyola, com a redactor d'informatius a Barcelona Televisió, va ser fundador de la cooperativa Ample 24, coordinador de projectes d'internet a Lavínia, director a Create Comunicació, i el 2014 hi ha un punt d'inflexió. Per una banda, posa en marxa el projecte Create Edicions,
que avui encara continua, i llavors comença la seva afició a la nàutica i, en paral·lel, impulsa el projecte El Moll, que des del Port d'Arenys treballa per la conservació del patrimoni marítim i la promoció de la navegació clàssica i tradicional. El nostre llop de mar d'avui, de periodista mariner, és l'Oriol Ferran i Riera. Hola, Oriol. Hola, què tal a tot? Benvingut a la randa mar.
Quin currículum, tampoc, Marina, per un llop de mar. Sí, no, navegava també bastant d'internet i navegava també d'algunes altres maneres, però sí, sí, sí. No, a veure, hi ha una afició inicial de la infantesa, podríem dir.
hauríem de saltar a prelaboral, i que sí, que és veritat, que el meu pare sempre ens havia portat a mar, i a ell sempre li havia agradat molt, i si no havíem navegat més és perquè no va ser possible, però, i sent derenys de mar, d'alguna manera, el mar el tenim, i el toquem i l'ensumem cada dia. En qualsevol cas, quin canvi de vida, no?, d'estar envoltat de burocràcia, que de cop i volta el mar sigui la teva oficina.
Sí, una mica, bé, potser una mica pel fet de ser d'Arenys de Mar i viure a Arenys de Mar, que dius que això d'anar a baixar tant a Barcelona es fa... Hi ha un moment que, sí, que aprens, i tot i que ja estava treballant bastant, ja teletreballant en aquella època, però sí, hi ha un moment que dius que, bé, fas un cop de timó.
Dèiem que el 2004 és aquest cop de timó, que dius, és aquest punt d'inflexió. Bueno, el 2004... Ai, el 2004, el 2014, perdona. També ho és, perquè el 2004 què va passar? Que vaig entrar a la Generalitat, diguéssim, però... I també Déu n'hi do, va ser un cop així sobtat de timó.
És que, de fet, Oriol, mirant la teva vida i mirant el procés que has fet, és que no has viscut una vida, és que em portes ja tres o quatre i espera't, no?, el que queda encara, eh? Sí, sí, espera, que duri, no, intento, sí, apassionadament en cada moment i sempre lligant...
I això també hi ha qui m'ho retreu, m'ho acusa, de posar masses coses i d'estar sempre en masses temes. A vegades ho valoro jo també, que potser hagués pogut treure més suc d'alguna cosa concreta si m'hagués estat allò més posat en un tema, però bé, és igual, és el que és i estem aquí. De totes maneres, el que hi ha sempre és com molta passió en el que fas, no?
Sí, perquè justament aquests canvis o aquestes decisions es venen per coses que t'agraden. La mateixa descoberta d'internet, ara si fem una mica així de mirada cap enllà, doncs és allò d'estar fent de periodista, explicar, seguint i anant a veure, explicar com començava internet, o sigui, el 95-96, quan aquelles èpoques d'una internet molt...
i científica, i internacional, però que era bona cosa, i que ja em va fer que comencés amb aquella passió de voler fer i explicar internet als meus veïns, i que explicava internet a qui era enys, i llavors t'hi aboques més enllà del que havia de fer, senzillament que era explicar-ho, no? Potser com a periodista...
Potser aquí no compleixo amb allò que a alguns periodistes els agrada molt de marcar la distància amb el que expliquen, jo m'hi acabo implicant molt. Jo crec que a Arenys de Mar tu preguntes per l'Oriol Ferran i tothom el coneix. Sí, per bé o per mal. Exacte, sigui pel que sigui, no? No vol dir que em parlin bé, però sí, sí, sí. Hi ha qui m'estima i qui no.
Dèiem, Oriol, que el 2014 hi ha aquest punt d'inflexió que et fa intentar apropar-te a això, a aquesta vida més nàutica, a aquest món més mariner. No direm deixant l'altra banda, perquè al final hem de viure i el mar té una part en la qual hi ha molta més passió de la que dèiem abans. Però com has d'haver aquest canvi? Què passa?
Ha anat vinguent, diguem-ne, ara ja amb aquesta visió de 2014 fins avui, doncs aquests deu anys del projecte El Moll, podríem dir, que una mica aquest any serien els deu anys d'haver arrencat amb això, amb la idea de fer una, conjuntament en aquest cas amb en Roc Pujol, de dir que ell estava treballant en el món dels clàssics i del món dels vaixells,
antics i que diem, doncs, bé, a veure si a Arenys podem fer alguna cosa en aquest sentit i ens comencem a embolicar. De quina manera...
Perquè de cop i volta ja ens comencen a regalar vaixells. No sé si va ser abans o després, el Margaret Allison, que ha estat un vaixell emblemàtic, o és un vaixell emblemàtic d'aquest projecte, perquè 10 anys després està navegant, l'anem a buscar a l'estiu del 2014, a premiar i el remolquem en col·laboració d'un seguit de gent i el portem cap aquí...
sense ni ser conscients massa de la dificultat que tindríem perquè pogués arrencar. A partir d'aquí comencem a vincular-hi coses, des de jubilats que ens ajuden, o estar parlant amb l'Institut i amb l'Ajuntament perquè els espais laborals que es fan amb els alumnes de secundària també poguessin ser...
o poguessin estar al port i treballar amb vaixells. I els dimarts i els dijous comencem a treballar des de fa 10 anys. Estem amb nanos que venen de tercer i quart d'ESO de l'Institut i són practicants que després han anat fent... Alguns han anat evolucionant en aquest món de la fusta, de la pintura, de reparar metalls i de reparar vaixells.
Comentaves tu ara, eh? O sigui, al final, la base del moll, un dels objectius principals és aquesta voluntat de fer xarxa, de col·laborar tant amb entitats com amb empreses com amb particulars i el tema dels estudiants, el tema de les formacions és un dels exemples, no?
Sí, hi ha un element comú principal, que és el patrimoni marítim, per tant, el vaixell de fusta, que no vol dir que sigui de fusta, sinó que també pot ser de ferro, però el vaixell clàssic, i, per tant, situats en aquest espai van sorgint propostes, sigui això, amb uns, amb els altres, amb empreses també, amb empreses que hi col·laboren, molta de la feina que s'ha fet, molts dels materials que hem rebut han sigut aportacions d'empreses, hi ha hagut un conjunt d'empreses que han anat...
facilitant o els hi ha agradat que estiguéssim situats en aquest espai i llavors hi ha hagut un moment que sí que s'hi han hagut de fer inversions també importants, com és el moment que ens posem a restaurar el Margaret Allison, però en conjunt ha funcionat molt a partir de la col·laboració i de fer xarxa cadascú amb els elements que podia o que podia portar, persones, empreses o estudiants que hi trobaven una vocació.
M'ha agradat molt això que deies, que us van començar a donar vaixells, us donen el margaret, el remolqueu com podeu, sense saber, no?, amb la innocència aquesta, no? Pensant que estava millor. I a partir d'aquí, llavors, perquè, clar, és el que estem dient, per tu, tot el tema marítim, tot el tema nòtic, era un tema...
Bueno, viscut no des de la part més professional. Clar, aquí toca formar-se i toca posar-se les piles, no?, o buscar col·laboradors de gent que estigui formada i que ho sàpiga fer, no? Sí, una mica d'error. Prova i error és el que fem. El primer és pensar que estarà més bé, tot i que aguanta i ens hi posem.
Arriba l'Odina, immediatament al cap de sis mesos ja tenim l'Odina, que l'Odina passa a ser, mentre que el Margaret està allà per fer, i és una gesta fer-la i que l'encarem seriosament o de manera forta a partir de 2018, però el 2015 ja tenim l'Odina, que ens dona molta imatge. A més, en aquesta primera època, va ser una època molt xula amb l'Odina,
Perquè pràcticament del 2015 al 2020 l'Odina va estar amarrada en el nàutic, en el costat mateix del que jo sempre n'hi dic, perquè els avis n'hi havien dit el Moll de la Calma, que és l'espai aquella tocada al Mont Calvari, i allà en el Moll de la Calma hi havia l'Odina i tothom la veia, tothom feia fotografies...
I ens va fer de parador i va ser un moment molt bonic perquè feia moltes sortides, va coincidir amb una època que hi havia un restaurant, Narenys, que feia casaments a la platja i l'Audina portava els nuvis i els desembarcava a la platja. Que maco!
Era molt visible tot l'espai de l'Udina, que també va passar a ser el vaixell emblemàtic del desembarcament dels Miquelets. Per tant, el mes de maig, des de fa ja més de 10 anys, estem fent el desembarcament que va coincidir el primer amb el tricentenari i que amb Miquelets de Catalunya fem tota una jornada de recreació i l'Udina té un paper molt important que, a més a més, els Miquelets s'ho passen especialment bé perquè dels actes que fan durant l'any, aquest és el més xulo pel fet de ser únicament nàuti
I els altres van a cavall o fan altres coses, però quan vénen arenys els Miquelets saben que s'ho passaran bé anar amb l'Odina.
Oriol, al moll li ha donat especial vida, no?, al Port d'Arenys, l'has revitalitzat molt. Ara quedaria lleig que digui que sí, no?, però... Bueno, digue-ho així, fluixeta. No, això, guarda-te-la per un altre llop de mar que digui, i llavors ja ho escoltaré, ja faré servir la gravació.
Però sí que és veritat. I l'ha obert en un àmbit diferent. El Club Nàutic aquests últims anys s'ha revitalitzat molt. Hi ha altres elements del port que estan funcionant. Evidentment.
I el moll ha ajudat i hem buscat col·laboracions. Hem fet, no sé, durant la Covid els reis van arribar per mar i l'Odina era el vaixell que els va acompanyar. Durant la Covid també vam fer un parell d'anys la processó de la verge del Carme perquè els pescadors no podien sortir aquells dies. Perquè, o sigui, hem estat disposats a tot el que hi havia i més i estem disposats a tot el que hi ha i més. Per exemple, i ara que cito els pescadors,
tenim molt bona relació. Tot el projecte del Moll, ara que ens hem traslladat justament a dins del sector pesquer, hi ha molt bona relació amb els pescadors. Però ja no dius amb els pescadors a nivell de... perquè hi ha un acord amb la confraria. No, no, és que hi ha molt bon rotllo amb el conjunt de pescadors...
de la gent que s'ha format amb nosaltres com a mestre d'aixa, perquè ja hi ha dues o tres persones que estan treballant antiprofessionalment, alguns d'ells estan arreglant els vaixells de pesca, de fusta, o sigui, que hi havia una preocupació pels pescadors, de qui els arreglaria els seus vaixells, perquè hi ha un problema en aquest sentit generacional amb el tema dels mestres d'aixa i els calafats,
i fruit que hi hagi el moll al Port d'Arenys ha sigut més fàcil col·laborar i que puguin fer la seva activitat professional. Que hagin pogut ajudar amb això em fa especialment il·lusió, per exemple. Sí, és que anava per aquí, Oriol, anava en aquest sentit, en el sentit que evidentment que hi ha els pescadors, hi ha el Club Nàutic, hi ha una sèrie d'elements que estan donant activitat, però a vosaltres és com una activitat més global, que busca no només...
atendre les quatre persones que hi ha aquí, sinó que està com molt obert. Perquè el tema, per exemple, parlàvem la setmana passada amb el grup de jubilats que teniu al moll, tot de voluntaris i jubilats, que és gent que potser no ha tingut vincle amb el mar mai a la seva vida i que de cop i volta troba un espai. És en aquest sentit de dir, de cop i volta hi ha una part del port que està viva, no només perquè algú surt a pescar o algú surt a navegar, sinó perquè...
Estan passant moltes més coses, no? I més coses encara que volem que passin. Justament és una mica aquest objectiu. Ara citaves els jubilats, que potser no els he mencionat prou, però és veritat que fa uns dies que van ser amb vosaltres. Són una canya. Vull dir, a més a més, tant amb la feina que fan, però fins i tot amb els perfils, que ja ho veu veure, una mica d'origen.
de varietat de gent que ve interessos i tot i que realment funciona molt bé i fem un esforç en aquest sentit per donar-los el màxim de facilitats perquè puguin treballar
Comentàvem abans de començar aquesta entrevista per conèixer l'Oriol Ferran, el nostre llop de mar d'avui, que el projecte del Moll és un projecte que neix amb una voluntat cultural i turística. D'entrada pretenia això, no? Explica'ns una mica com va...
Sí, realment som fins i tot a nivell d'acreditació, punt d'informació turístic de la Diputació de Barcelona, com a acreditats, com a espai de divulgació entorn al patrimoni marítim i que per tant és un objectiu aquí.
Una mica, i ho estem fent també, a més a més ho fem amb un altre vessant, no només el fet d'atendre qui va al port i llavors siguem participat fent xerrades, fent sortides, fent exposicions en el propi port i explicar el port. Això seria la vessant més fàcil de dir. Fem de guies del port i llancem el nostre rotllo i ja està. Però hi ha un altre vessant molt xula que penso que...
que posiciona Arenja en fora, i és que, a través del Moll i les barques del Moll, formen part de la Federació Catalana de Cultura i Patrimoni Marítim i Fluvial, i que això agrupa 15 associacions des del Cap de Creus fins al Delta de l'Ebre i també al riu Ebre. I vol dir que hi ha l'associació de Cadaqués, hi ha la de la Cala...
i participem activament en aquests llocs, i quan a l'estiu, especialment l'Odina, se'n va cap a nord-enllà, puja especialment, sobretot també vam baixar a la Festa del Mar a Calafell, però, per exemple, cada estiu no falla, que puja Cadaqués, després salta Port Vendres o Argelers, i durant un mes estàs a 3-4 llocs com Odina, com Almoll i com Arenxa.
amb la bandera d'Arenxa a les veles, i fent promoció de patrimoni marítim i de vela tradicional, en aquest cas de vela llatina. Això també és una manera de promoure i d'explicar, i a part que és l'ambient aquest de cultura popular, que llavors vol dir que hi ha dinars i hi ha trobades, que això també ens agrada molt.
De fet, el Moll va començar com un projecte local, però ja des de l'inici tenia una intenció de projectar-se molt més enllà d'aquí, que hi hagués una projecció més internacional. I suposo que va per aquí, són aquestes petites accions que aneu fent, que al final cada vegada són més grans i van més enllà.
Ara em fas pensar en una cosa que justament tothom, gent important de la federació, per exemple, ens deia, per on aneu embolicant-vos a restaurar un vaixell escocès de l'any 37? Som a la Mediterrània, dediqueu-vos a un vaixell d'aquí.
I la resposta era que tot és patrimoni marítim, vull dir, en el fons, un vaixell que té unes característiques de fusta i de construcció artesanal i de construcció molt, molt, molt, molt pensada, per nosaltres era important i era el que ens havia caigut a les mans. I ens hi hem dedicat també amb l'Odina a fer l'element més pròxim, però...
l'embolicada va ser gran per fer-ho amb un pesquer escocès. I realment el procés que vam viure, que realment en aquest cas és com un requiem personal que fa de difícil transmetre, tot i que el tenim gravat, tenim material, i espero que algun dia ho puguem explicar de manera... Hi ha hagut gent que ha vingut a fer el reportatge...
i em refereixo al treball que va fer l'Agustín Jordán, que era el mestre d'aixa, que va estar, doncs, des de 2018 a 2023, durant cinc anys, abrallant-se i treballant, i tots els voluntaris col·laborant en la construcció del Margaret. Però, clar, allà hi havia tota una quantitat de coneixement de construcció naval que, de mica en mica, el vam anar descobrint, per això, allò, els quatre mesos que ens pensàvem que seria l'obra, va durar cinc anys. Clar.
Però tot això era una cosa superpotent que, a més a més, ara sembla que et deia que ho tenim gravat i espero que algun dia ho puguem explicar, perquè, a més a més, quan ho explica especialment en aquest cas l'Agustín, li transmet tot un carisma encara més transcendental quan explica la importància de la construcció naval.
Oriol, estem parlant amb tu avui com a llop de mar, i estem parlant, clar, parlem del moll, que és com un teu projecte, estem parlant aquí en plural sempre, però a mi m'agradaria saber com t'hi sents tu dintre del moll, perquè al final tu, evidentment, que no pots fer tu tota aquesta feina, però tu al final estàs com encapçalant cada un d'aquests projectes i donant empenta i impulsant molts d'ells, si no gairebé tots.
Sí, allò que t'hi vas trobant, hi hauria una... Sí, encara hi hauria algunes altres parts, en tot cas, per comentar, però sí, sí, una mica és allò, que quan hi ets, a vegades es fa massa llarg, alguns ja voldria haver-los superat, però sí, estàs allà portant-los a terme, no sé, n'hi ha de navegar, n'hi ha de... quan toca navegar es navega...
Perquè, de fet, les sortides... Perdona, que t'he tallat. Les sortides... Feu sortides turístiques, també, amb l'Odina, o amb el Margarit, no ho sé, amb l'Odina, sí, que feu vermuts i feu concerts i feu no sé què. Les fas tu mateix, aquestes sortides, no? Ets tu que s'ha navegat. En alguns casos surto jo, si no, hi ha algun altre company que pot portar l'embarcació, però sí, en molts dels casos surto jo mateix. Tenim un web nou que es diu Sortim a Mar,
Sortimamart.cat, que ens ha finançat el GALP, cal dir-ho, llavors com que està finançada, aprofito el GALP del Costa Brava Sud Maresme, sortimamart.cat, perquè està centrada en el Margaret, però també d'aquí es pot arribar a les altres.
Les sortides és una manera, a part de fer difusió, també a l'hora de finançar o de tenir recursos per poder continuar mantenint els vaixells i que el projecte continuï funcionant. I és així, esperem que sigui així, i esperem que en el nou espai que estem al port puguem arribar a fer més coses també tant a mar com a terra.
T'ho deies abans, eh? Participeu amb els miquelets, participeu amb els pescadors i els hi doneu suport. Si algú us ve a buscar, sempre us troba. L'exemple el tenim amb la celebració de Marés Mar, per exemple, que estàveu a tot arreu, o sigui, vau participar en tot i vau donar molt de suport a la pròpia organització de la fira, no?
Sí, també hi érem, sí, sí, està clar. Sí, sí. No, no, perquè aprofitar o coses que organitzi algun altre, o participar-hi per donar-hi el cop de mà, o ser-hi. Som del port d'Arenys i una mica més enllà, o sigui, ens sentim molt propera de tota la franja aquesta. Bé, ara estic en una fase, un projecte nou, en aquest cas, no, de defensar que som el port de la D.O. de l'Ella. Oh, oh, atenció, eh? Sí, sí.
O sigui que el port de Caladeó i, per tant, relacionar el vi... No, quan surts a mar i quan surts aquí davant d'Arenys, però només una milla a qualsevol punt del Maresme, però especialment aquest tram que hi ha, jo em quedo amb aquest que hi ha entre el Belís i el Far de Calella, que tens més a sobre, quasi bé, ja, les roques i té un punt de costa brava. Ahà.
I que aquesta franja d'aquí, quan t'hi poses a davant, és com una maqueta preciosa i entens molt tot el que és l'ADO de l'Ella en els seus turons, en les seves vinyes, i veus la maqueta aquesta del Maresme posada a davant, i per tant som el port de l'ADO.
Oriol, si et pregunto, quin és el teu futur marític que veus? Com et veus? Cap a on vas? No, consolidant... A part del projecte aquest de la DOE, que ara me l'has dit, que suposo que és el que et té ara com és? No, no, no.
És un element més d'aquests a moure des d'Arenys, amb els vaixells, que ja estan funcionant bé ara. Fins ara no suraven. Ara ja surten. I, per tant, fent activitat des d'aquí, i si vols allò per confidenciació,
Si hi ha posats a buscar-me una, com m'estàs demanant a futur, poder agafar el Margaret i anar a pujar fins a Escòcia amb el Margaret és un bon projecte, per dir alguna cosa. Sí que m'agradaria que quedessin, i amb això sí que te n'apuntava aquesta, de deixar documentat molta de la feina que hem fet, sobre treballs concrets dels que hem fet,
documentació en principi audiovisual, però que també, i en aquest cas, algun llibre ha de sortir, relacionant les barques i relacionant barques amb les persones, per exemple, és un tema xulo, i agafar el Margarit i pujar fins a Escòcia, que això potser m'hauré d'esperar que estigui jubilat i pugui... que tampoc em queda tant, però que continuaré, evidentment, llavors anant com a jubilat al moll.
Molt bé. Oriol, si et demano, quin és el moment del dia que gaudeixes més, quan estàs a l'audina, quan estàs allà dalt del vaixell? Aquests dies ara d'hivern, que ens costa que aquests últims dies ha costat una mica que arribés a sortir el sol, però navegant sol d'hivern, per això fem una mica aquesta trobada de les mimbes, que és això, aquest moment que tothom té fred i
però quan estàs aquí a primera línia de costa, al port, el sol escalfa fins a les 12, a les 9 fa fred i fa humitat. Aquests moments i quan estàs navegant amb aquest sol i una mica brigadet, no d'estiu i això, doncs és un moment que aquests dies de tant en quant el podem gaudir.
Doncs amb aquest moment de gaudi arribem al final d'aquest Llop de Mar. Ha estat un plaer tenir-te aquí i fer aquest Llop de Mar de periodista marinè amb l'Oriol Ferran i Riera. Molt bé, gràcies. A reveure i a disposar. Moltes gràcies.
Vaig deixar d'entrar-hi tant de cop. Ara abans emullo els canells al cap i al cor. Amb els ulls clavats a l'horitzó, lentament cintures palles, malgrat la por. Fent el mort, la vida passa igual.
I així arribem al punt final de la round de mar d'aquest dimarts 17 de febrer del 2026. Nosaltres ho hem de deixar aquí, però tornarem demà, com cada dia, de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda. Us esperem a totes i a tots. Que vagi molt bé.
L'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
TGN Esports, Tarragona Ràdio. El programa de l'actualitat esportiva a casa nostra, a Tarragona Ràdio. Cada dia durant mitja hora et portem com batega l'actualitat dels equips del territori. Si vols estar al dia i no quedar-te'n fora de joc, la teva cita és TGN Esports, de dilluns a dijous a les 12 del migdia i els divendres a la una. TGN Esports, amb Joan Andreu Pérez.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Benvolgut multireformista. A Obramat no podem abaixar-te els impostos ni el preu de la gasolina de la teva furgoneta, però sí que podem ajudar-te amb els nostres preus. Per això, a Obramat, revisem cada dia els nostres productes per oferir-te les millors marques professionals amb els preus més baixos de la zona IVA inclòs, on compren els professionals. Obramat. Té de cultura. Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. Té de cultura.
Totes les setmanes estem d'estrena. Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura.
Al Centre Esportiu Royal Tarraco et sentiràs com a casa. Els teus objectius són els nostres. T'escoltem i t'ho posem fàcil perquè et sentis acompanyat i assessorat pels millors professionals. Aquest mes de febrer aprofita la matrícula gratuïta en totes les quotes i comença a cuidar-te amb nosaltres. Més de 200 sessions dirigides t'esperen cada setmana. Entren als nostres espais renovats i descobreix totes les activitats previstes també per als més joves.
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarraco.es. Som al carrer S'Anauguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts. Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. Les obres del Fòrum Judicial de Tarragona començaran al març. D'aquesta manera es compleix el calendari previst per donar el tret de sortida a un dels equipaments de ciutat més esperats. La primera fase anirà a càrrec de fomento de construcciones y contrates.
l'empresa que va aixecar la Ciutat de la Justícia de Barcelona o l'Audiència Nacional de Madrid. De tot plegat se n'ha parlat durant la reunió de la sala de govern del TSJC que s'ha fet a Tarragona. El president de l'Audiència de Tarragona, Joan Pere Arnau, també ha parlat dels problemes en forma...
d'enderrariments i de col·lapse del sistema que provoquen la manca de jutges i de jutgesses. Fa tres mesos que en l'àmbit penal fan judicis també a les tardes una mesura pionera que volen prorrogar, com ha explicat ell mateix.
és una de les mesures de reforç de les seccions penals de l'Audiència Provincial de Tarragona. Assumeixen moltíssima feina perquè pràcticament totes les agressions sexuals ens venen a nosaltres, bona part de tots els macrocauses, tots els jurats, i cada vegada els judicis són més llargs, més acusats i més complexes.
De manera que abans el que podies fer un judici per dia, ara necessitem tres dies per fer un judici. I ja no dic macrocauses, que necessitem un mes o dos mesos. D'altra banda, Pere Arnau ha confirmat que a l'octubre arribarà el judici pel Casini, però i que el de l'explosió d'IQOXE anirà ja a 2027.
Tarragona Ràdio que celebra avui un aniversari rodó, els 40 anys d'història de la misura municipal de la ciutat. Per commemorar l'efemèrida, hem passejat per les quatre seus que hem tingut en aquest temps, l'actual Avinguda de Roma,
a Rambla Nova, al carrer de la Nau i a la plaça d'en Rovellat, a la part alta, on s'iniciaven les emissions de Radioforum. I ho hem fet amb companys, doncs, els que fa més temps que fan aquest viatge, com són la Sílvia García, el Joan Andreu Pérez i el Joan Maria Bertran. La Sílvia va arribar el 1986, recorda com a la seu de la Rambla Nova se les havien d'empescar per explicar una professor de divendres sant amb molta dignitat.
I de cop i volta em pregunta a Sílvia, que era quan va començar a anar el divendres Sant per la Rambla, quina era la cofredia que en aquell moment estava passant per la Rambla. L'estudi estava al final de tot. No estava jo al costat del balcó, eh? O sigui, havia de fer corredisses cap amunt i cap avall de l'estudi cap al balcó i del balcó cap a l'estudi, però jo estava sola al control per dir-li quina era la cofredia que en aquell moment estava passant per la Rambla del divendres Sant de Tarragona. O sigui, ja us podeu veure durant tot el divendres...
Gràcies.