Arrandemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda a tothom passant 3 minuts de les 4 de la tarda d'aquest dimecres 18 de març del 2026. Ho tenim tot preparat, com cada dia, de dilluns a divendres a 4-6 de la tarda, aquí a Arrandemar.
Començarem, com és habitual, fent un repàs de totes les notícies de la nostra costa catalana. La primera aturada la farem a l'escala. Baixarem fins al delta de l'Ebre, passarem per Vilanova i la Geltrú, Arenys de Mar i acabarem a Tarragona. Després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes. El nostre meteoròleg de confiança avui ens parlarà dels...
Foto Meteor. Sabrem exactament què és això i dedicarem bona part de la segona hora a parlar de Medi Ambient, concretament de les prioritats en matèria d'aigua. Estarem aquí fins les 6 de la tarda a Randamar.
Però abans de tot això, el que volem fer és saludar el nostre equip, saludar totes les persones que cada dia fan possible aquest programa, que cada dia fan possible que la rat de mar surti, que el vaixell surti de port i arribi a bon port. I comencem per The Only One, la nostra cap tècnica. Sívia García, molt bona tarda, com estàs? Bona tarda. No m'ho diguis més perquè no podré entrar per la porta de la ràdio. Ja.
Però que me'n vaig creixer, me'n vaig creixer. T'ho faig per això, t'ho faig perquè avui m'has portat baranar, per tant ho celebrem. Però a veure, si m'ho fas i després he de fer l'operació en biquini... Fatal, fatal. Les dues combinacions no poden ser bones. És fatal. És de ver i ves... Fandango. Sí, això ho tens.
És que portem una mica de història darrere, eh? No patiu, no patiu. Nosaltres ens entenem. Si ens entenem, nosaltres ja... Bona tarda. Mira, per aquí ja cridem també, eh? Sí, tenim la Rosó que està aquí comptant, comptant. Treballadora d'aquí de Tarragona de ràdio només fa que compta i organitza coses. Doncs aquí la tenim aplaudit. Anem a saludar la Cel Prieto des de RadioDelta.cat. Cel, molt bona tarda. Com estàs?
Hola, molt bona tarda, companyes, bé, molt bé. Sento que porteu molta alegria i molt ritme, no? Perquè és dimecres, ja fa baixada avui. T'anava a dir, els crits se sentien perfectament des d'aquí i, com dius tu, ja fa baixada demà dijous, vull dir, millor impossible. Millor impossible, tu ja ets hiperfeliç, Cel. Anem a saludar en Sergi Corral, dins de Ràdio L'Escala. Sergi, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda, doncs, prop de bé. Aquí també un bon dia, eh? Avui dimecres s'està posant un dia guapo. El dematí feia una calma a mar impressionant, que hem estat gravant al port una entrevista que matrem demà a la Randa Mar, i ara està més remenat. És allò de la cara i la creu. Potser aquesta tarda i demà tu que fas surf...
Potser tens alguna... Per allà baix potser poca cosa. Per aquí dalt una miqueta més. Bufarà vent, però jo crec que acabarà amb poca cosa el tema. Veurem com acaba. Anem a saludar també la Carla Lanuza des de Canal Blau Ràdio. Carla, molt bona tarda. Com estàs?
Molt bona tarda, companyes. Doncs molt bé, jo del temps l'únic que he de dir és que porto dos dies que no l'encerto perquè m'enganya a primera hora del matí. Sembla que hi hagi d'haver núvols i després cap a les 12 del migdia ja surt un sol que és espaterrant. Però això li has de demanar al nostre meteoròleg de confiança, li has d'escriure, li has de dir, Sergi, què farà? Ja està, no passa res.
Correcte, correcte. Ho he de fer més, ho he de fer més. Anem a saludar també l'Oriol Leodeis de Radio Arenys. Oriol, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda. Bé, bé, bé, aquí solet, eh? Tenim uns matins molt bons, radians, cap a la tarda es posa algun nuvolet, però res, molt poca cosa, segueix fent bo i que duri, que ja tenim la primavera aquí, dos dies i l'ansetem. Exacte, dos dies i primavera, i vindran totes les al·lèrgies, però no passa res. Vinga, va, deixem-nos d'al·lèrgies, deixem el sol, anem a començar el programa avui, qui us parla d'ells, de Tarragona Ràdio Marina Pérez Got.
Comencem el nostre repàs informatiu per la Costa Brava explicant que la platja de Castell tindrà control regular de la qualitat de l'aigua de bany. Sergi.
Així és, Marina, podem dir que l'Ajuntament de Palamós i l'Agència Catalana de l'Aigua han acordat fer analítiques regulars de l'aigua de la zona de bany de la plaia del Castell per assegurar la celebritat. Aquestes accions es faran des de Setmana Santa i fins que arribi l'estiu, quan es preveu que la depuradora d'aigües residuals ja pugui funcionar amb normalitat.
Aquest equipament depura les aigües dels municipis de Palafrugell, Calonge i Sant Antoni, Montras i Valllòbrega. I resulta que va estar molt afectat pel temporal Harry dels dies 19 i 20 de gener. Des d'aleshores, la instal·lació només pot fer la separativa de sòlids i líquids i l'aigua que ens resulta s'aboca al mar a través d'un emissari submarí sense més tractament. Aquest abocament es fa a 1,1 km de la costa i a 30 metres de fundària.
Són declaracions de Marta Puig, alcaldessa de Palamós, a Ràdio Palamós. Evidentment, és una estratègia que el que fa és dispersar. És a dir, està clar que no és la solució òptima, però, tot i així, aquesta dispersió, amb els controls que s'hi han fet, la qualitat de l'aigua allà és bona i molt bona, fins i tot perquè ho mereixen a diferents punts i a diferents fundàries.
Davant la proximitat de Setmana Santa i més endavant de la temporada d'estiu, l'Ajuntament de Palamós i l'ACA han acordat fer analítiques de l'aigua de la zona de bany de forma molt més regular.
Però igualment, donat la zona que estem, hem demanat que entre Setmana Santa i que es posi en marxa l'equipament, que la previsió és que estigui en marxa ja a l'estiu, fem controls també de la qualitat de l'aigua a les zones de bany. Això ho faran de manera periòdica. Cal dir, però, que la pluja també altera aquests controls i, per tant, estem esperant que deixi de ploure per poder fer aquests controls i veure exactament quina qualitat de l'aigua tenim a la zona de bany.
Res fa pensar que hagi de ser dolenta quan està sortint bona i molt bona allà on hi estem fent, diguéssim, l'abocament. Per tant, no hi ha d'haver preocupació per la qualitat a la zona de bany i ho garantirem, a més a més, amb aquests anàlisis.
Precisament la pluja que comentava l'alcaldessa, concretament la del temporal Harry, va negar l'edifici principal de la depuradora amb una altura d'aigua propera als dos metres, inutilitzant tota la instal·lació elèctrica. Segons el Consorci d'Aigües de la Costa Brava, la reparació de tot el sistema tindrà un cost de 4 milions d'euros i s'espera que a l'estiu l'equipament ja pugui fer el procés de depuració en totes les seves fases.
Arrenca un pla pilot per instal·lar la dessalinitzadora de les barques de pesca. Doncs sí, serà una prova innovadora per avaluar si és viable instal·lar desal·ladores portàtils en els vaixells de pesca. L'experiència forma part d'un projecte europeu d'adaptació a l'Ecoadapt.
De l'economia local, el canvi climàtic, hi participaran dues embarcacions pesqueres, una de Roses i l'altra de Palamós. S'han instal·lat desalinizadores que produeixen respectivament 25 i 60 litres d'aigua potable fresca per hora cadascuna a través d'un procediment d'osmos inversa.
L'aparell té un disseny compacte, apte per les cabines, que tenen un espai limitat. L'objectiu és millorar l'autonomia de les barques de pesca durant les sortides a mar i reduir la dependència de l'aigua transportada des de terra, així com limitar el consum d'ampolles de plàstic.
Un dels socis impulsors d'aquesta iniciativa, en què també hi ha participat la Diputació de Barcelona, és el grup d'acció local pesquer de Costa Brava, que ha executat més de 250.000 euros en projectes destinats a l'economia local relacionats amb els efectes del canvi climàtic en el medi marí i l'activitat pesquera.
Baixem ara fins al Delta de l'Ebre. La Comissió de Transició Ecològica del Senat ha aprovat una modificació d'Esquerra Republicana que insta el govern espanyol a preservar la línia de costa del Delta de l'Ebre, a adoptar mesures efectives contra la regressió i la subsistència i suspendre l'expedient de termenament de domini públic marítim terrestre que afecta el Delta i, sobretot, al municipi de Delta de l'Ebre.
Simarina, el senador Jordi Gazeni, que és qui ha defensat la moció, ha recordat que la Comissió d'Agricultura del Senat, al mes de setembre del 2024, ja havia aprovat una altra moció d'Esquerra Republicana de Catalunya, on es demanava al govern espanyol arxivar els determinaments, però que, malgrat això, va continuar aplicant-los.
Hem pogut aprovar una moció que demana, exigeix la suspensió de la tremenament i preservar la línia de costa de l'Ebre, a part d'una vegada per totes que arribin recursos econòmics per a fer obres efectives per aturar la regressió.
i aportar solucions d'una vegada. No va haver cap vot en contra, només els socialistes es van abstenir, Junts i PSC no van assistir, però va poder tirar endavant amb la resta
de grups polítics d'assistents al Senat. O sigui que és un èxit que poguéssim per segona vegada tornar a exigir que s'aturia aquest termenament i que es treballi per fer arribar inversions.
La iniciativa republicana actual insta l'executiu a suspendre i arxivar l'expedient de terminament, atenent al requeriment formulat per l'Ajuntament de Deltebre i les preocupacions expressades per institucions i agents socials del Delta. Durant el debat a la comissió, Jordi Gazeni ha advertit que no es pot abordar el futur del Delta imposant a terminaments sense consens amb l'agent del territori i sense un pla real de protecció del litoral.
La moció republicana aprovada també reclama respecte als acords institucionals i els informes tècnics elaborats durant el 2025, evitant aplicar criteris basats en delimitacions del 2021 que, segons Esquerra Republicana, resulten perjudicials per a la seguretat jurídica i per al desenvolupament socioeconòmic del territori.
La Unió de Comerç Repitenc ja ho té tot a punt per donar el tret de sortida a la campanya de primavera. Una campanya que comença amb una novetat significativa, la implicació del col·lectiu de cuinar la ràpida delta de l'Ebre i l'estació nàutica.
Simarina, la representant del col·lectiu de cuina, Josep Ferreres, ha explicat que l'objectiu és que impulsar el consum quilòmetre zero. Amb aquest objectiu es farà una targeta de fidelització. Això seria un exemple. Aquí farem cada un del comerç o de restaurant o a l'estació nàutica on es fan les activitats turístiques.
Allí el client pot aconseguir aquesta targeta i per la compra en comerços pel valor de 30 euros o superior i als restaurants pel valor de 50 euros o superior s'egallarà un espai d'aquesta targeta. Aquesta targeta tindrà 10 espais. Quan estigui ja plena es podrà depositar en qualsevol restaurant, estació nàutica o qualsevol comerç que formi part de la Unió de Comerç.
Des de l'estació nàutica, Joan Barbera ha destacat la importància de reforçar el comerç local i ha remarcat el consum de proximitat. També els vals de compra i experiències nàutiques i gastronòmiques en què es premiarà els veïns i visitants que participen en la campanya.
El diàleg aquest de... Li van menudes, vinc a canviar-les, amiga, no? I això li fas algú que coneixes, que és el nebot d'algú, o sigui, donar-li molt de reforç al comerç local, no? Perquè al final és això dels valors socioculturals, això que et fa sentir còmodo i que et fa sentir poble, no? I a més, si ens ajudem a nosaltres, tot retorna, no? Aneu a comprar-la ràpita, se us esellarà, aneu a fer experiències gastronòmiques, se us esellarà, aneu a fer activitats aquàtiques, se us esellarà, i després hi haurà premis per a...
per als que guanyen. La regidora de Comerç de la Ràpita, Elena Queralt, ha valorat la Unió de les Entitats per impulsar la campanya alhora que ha fet una crida a fer despesa en els comerços ràpitencs. Des de l'Ajuntament de la Ràpita, molt, molt satisfets per la Unió de les Entitats, perquè al final la Unió fa la força, convidem a tota la ciutadania a participar en la campanya de primavera i a fer despesa als comerços ràpitencs. La campanya s'allargarà fins al 20 de juny.
Anem fins la costa del Garraf. Vilanova haurà una oficina d'atenció ciutadana per resoldre les gestions relacionades amb la neteja viària i la recollida d'escombraries. Aquest és un dels punts previstos en el contracte amb l'empresa Valoriza, que va entrar en funcionament a principis d'any.
Sí, des d'aquest matí està oberta al públic la nova oficina d'atenció ciutadana de BNG NETA. Està situada al número 9 de la plaça dels Lledoners i des d'aquí s'atendran les incidències, queixes i suggeriments relacionats amb l'espai públic. En aquest punt es podran tramitar les peticions de recollida de voluminosos, es gestionaran les targetes del servei de deixalleria i es podran presentar les sol·licituds per a la neteja de pintades en façades privades.
L'oficina atendrà el públic de dilluns a dijous, en horari de matí i tarda, i els divendres fins al migdia. Es mantenen, com fins ara, el telèfon gratuït 900-102-630 i el correu electrònic voluminosos arroba vilanova.cat per a les gestions no presencials.
L'obertura d'aquesta oficina és un dels punts clau del nou contracte de neteja viària i recollida d'escombraries adjudicat a l'empresa Valoriza. Un altre dels pilars és la renovació de la flota de vehicles, com ara la primera de les tres escombradores d'aspiració de 5 metres quadrats que ja ha començat a operar pels carrers de Vilanova. Un dels presents en aquesta inauguració de la nova oficina de BN Geneta està en l'alcalde Juan Luis Ruiz, que l'escoltem en aquests moments.
A més, tenen molta més capacitat de netejar i jo crec que això ja s'està veient a la ciutat i falta acabar de desplegar, com deia, els diferents serveis i maquinària nova que anirem rebent d'aquí a l'estiu.
En total, l'empresa anirà renovant tota la maquinària de neteja viària i de platges fins a arribar a les 51 unitats. L'altre punt d'interès se centra en els nous contenidors. Aquests dies estan arribant els primers trailers amb el material per al seu muntatge. De moment s'estan descarregant i a mesura que estiguin muntats es distribuiran per les diferents illes. Els primers a instal·lar-se seran els de fracció orgànica.
Jo crec que l'important és que ràpidament es puguin substituir tota la illa de contenidors per contenidors nous i això en un mes i mig aproximadament podrem ja tenir-ho realitzat, que sigui efectiu i que per tant totes les illes de contenidors ja estiguin substituïdes per contenidors nous.
En total s'han adquirit 3.000 nous contenidors que substituiran els antics. L'Ajuntament preveu que en un termini d'entre mes i mig i dos mesos ja estiguin tots col·locats. Pel que fa al desplegament total del nou contracte, la previsió és que abans de l'estiu ja estigui en funcionament prop del 90% dels serveis previstos.
El Festival Internacional de Patchwork de Sitges torna a partir de demà a la seva 21a edició. La cita de referència d'aquest art tèxtil comptarà aquest 2026 amb més de 100 expositors a la fira comercial que s'ubicarà, com sempre, al Passeig de la Ribera. També tindrà sis espais expositius amb els treballs d'artistes nacionals i internacionals.
Doncs sí, el recinte firal, amb més de 2.000 metres quadrats, tornarà a ser l'epicentre d'un certamen que ja s'ha consolidat com la major mostra col·lectiva d'art tèxtil d'Espanya i un dels esdeveniments de referència del sector a escala internacional.
Sitges tornarà a convertir-se en el centre del món del patchwork des de demà i fins diumenge, amb més d'un centenar d'expositors, entre ells empreses i professionals del sector que presentaran les darreres novetats i materials especialitzats. Les creacions d'art tèxtil s'exhibiran també a sis espais expositius de la vila, en la qual s'hi afegeix l'espai Joan Terrida com a novetat.
El festival genera un fort impacte econòmic al municipi, principalment en els àmbits de la restauració, l'alimentació, el transport i la moda, amb visitants de proximitat, però també d'escala internacional. Des de l'organització, destaquen que el 95% de les empreses presents a la fira comercial estan liderades per dones, un fet que, asseguren, aporta un valor afegit al festival i posa de relleu el paper del talent femení en el sector creatiu.
Ara fem aturada les costes del Maresme. El Parlament Europeu considera els pescadors del Mediterrani com una solució essencial per frenar la propagació d'espècies invasores. Amb una amplia majoria, els eurodiputats han decidit incrementar les mesures contra la proliferació d'animals marins que no són autòctons amb l'ajuda del sector pesquer Oriol.
Doncs sí, Marina, el patró major de la confraria de pescadors d'Arenys de Mar, Antoni Marzoa, reconeix que la petició té bona part de lògica i ho assimila a la proliferació del cranc blau a l'Ebre que el sector pesquer ha pogut controlar gràcies a poder-lo pescar i a poder-lo vendre com un producte de consum. De tota manera, Marzoa ha criticat la Unió Europea que, al seu entendre, només té en compte els pescadors quan li interessa.
Ara se'ls ocorreix que amb el tema de les espècies exòtiques, invasores i tal, els pescadors també podem ser la solució. Com per tantes altres coses, per la sostenibilitat ambiental, també som nosaltres capdals. No fent deixar de treballar, sinó deixant-nos treballar com sempre ho hem fet i, per tant, també garantint que els altres dos pilars, no només l'ambiental, sinó l'econòmic i el més important de tots, el social,
continuïn sent sòlids i progressant. Però bé, aquí ja et dic, normalment estem en tercera o quarta fila i ningú ens para atenció, i quan hi ha algun incendi, aleshores sembla ser que sí. Antoni Marzó ha destacat que l'acció dels pescadors ja comporta treballar en favor del medi ambient i ja actuen contra espècies invasores, però insisteix que la seva feina primordial, la de pescar, ha de quedar garantida abans que res.
La tasca dels pescadors no és fer de netejadors, de retirar totes les escombreries, com no és tampoc d'estar mirant d'acabar amb les espècies exòtiques. No és la nostra feina, la fem. La nostra feina és la del pescador, de la d'anar a buscar aquest aliment
de la màxima qualitat i el millor frescor. I això és el que s'ha de garantir. Si a més a més fem altres coses, les farem sense que ens ho demanin. I si ens ho demanen, encara les farem amb més ganes, si se'ns cau. Però l'important és que ens deixin guanyar-nos la vida treballant com a la resta de la humanitat. Marzó ha assegurat que el sector pesquer mai ha estat part d'un problema, sinó tot el contrari, part de la solució, malgrat rebint constantment atacs burocràtics i impediments per fer la seva feina.
Caldes d'Estrac viurà a partir del dia 20 de març la seva 30-docena pesolada com l'oportunitat d'enlluir la gastronomia pròpia de la vila, però conscient que del pèsol de la floreta cada any en queda menys. Exacte, a les portes de la 30-docena pesolada, que arrenca, com deies, el dia 20 de març i s'allargarà fins que s'acabin els pèsols, el municipi de Caldetes torna a reivindicar-se com el poble de la pesolada, però enguany la cita gastronòmica arriba amb un repte majúscul. Cada vegada...
i a menys pèsol propi. El pèsol tradicional del territori, com el garrufal de llavaneres o el de la floreta, es conrea gaire lliure i depèn d'un equilibri delicat entre fred, pluja i suavitat primaveral. Els pagesos diuen que ara les tardors són més càlides del que eren i això fa que les plantes creixin massa...
no seria època de fer-ho, i això fa que el pèsol, que hauria de néixer i créixer suau, ho faci de forma massa accelerada. Aquest creixement precipitat es cursa la temporada i altera la qualitat. Si fa massa calor, la planta s'espiga abans, si el fred arriba fora de lloc, també afecta la floració. El resultat? Menys producció i menys regularitat. Mentrestant en hivernacle poden treballar varietats com l'utrillo. És la varietat d'avui majoritària al mercat,
però és una varietat diferent a la del garrofal. És un pèsol fora de temporada que no és d'aquí. És en aquest context la pesolada de Caldes d'Estrac que ha d'haver una eina clau per posar en valor aquest producte autòcton. La 32a edició no és només gastronomia, perquè a més dels menús als restaurants participants, Caldes ofereix un ampli programa d'activitats culturals i lúdiques i exposicions a la Fundació Palau. També la 36a cursa popular de Caldes d'Estrac i les tres viles el 22 de març amb un barbut musical a la pèrgola de Can Muntanyà
També hi hagi cama turística digital, itineraris autoguiats, la Diada de Sant Jordi, que també tindrà a veure amb la Pesolada, i l'atractiu del Balneari Termal.
Acabem el nostre repàs informatiu a la Costa Daurada, millor dit, explicant que les agressions als metges han crescut més d'un 20% a la demarcació de Tarragona. Durant 2025, més de 200 facultatius van ser objectes d'algun tipus d'atac. El perfil de la víctima és el d'una dona jove.
El Col·legi de Metges de Tarragona ha fet balanç de les agressions registrades al col·lectiu mèdic durant el 2025. Les conclusions diuen que aquestes han augmentat un 21,5% respecte al 2024 i en xifres s'han quantificat 203 víctimes a la demarcació.
En un 50% dels casos, els atacs físics o orals es produeixen per discrepàncies en el diagnòstic o el tractament. La gran majoria tenen lloc a centres d'atenció primària o en les urgències. El parafil del facultatiu agredit és d'una dona jove d'entre 35 i 45 anys, tot i que les xifres són rellevants en les professionals menors de 35 anys.
El president del Col·legi de Metges de Tarragona, Sergi Boada, ha explicat que l'objectiu d'aquests informes és conèixer la realitat i visibilitzar la situació. Per tant, el nostre objectiu com a Col·legi de Metges no és comptar agressions, sinó sobretot fer-les visibles. I en aquest context acompanyar els professionals que les pateixen i com a objectiu final prevenir-les.
Les agressions que s'han recollit han estat principalment verbals, tot i que també s'han detectat un total de sis agressions físiques.
Ara volem saber quin temps farà la nostra mar. Ens ho explica en Lluís Mi Pérez. Molt bona tarda. Bona tarda. Situació que ha d'anar canviant com un mitjó a gran part de la costa i és que el vent s'ha d'anar reforçant, virarà de cop i volta cap al llevant i farà que hi hagi mala mar al llarg d'aquesta propera nit i amb vista a demà. Immediatament el vent serà més aviat feble, de llevant o de xaloc, fins i tot una mica més d'agregal. A la costa d'Aurada hi ha alguns núvols baixos de moment poc importants, ja aquesta propera nit es taparà el cel a tot arreu,
a la Costa Brava, fins i tot amb alguna pluja no gaire important, i sobretot arribada del Llevant amb cops de 60-70 km per hora, cosa que farà que la mar passi de Marajol a Fort Amaró o fins i tot Maragassa, una de les de més de 3 metres d'altura a la Costa Brava, especialment aquesta propera nit, i també el dijous al matí. Per tant, situació de temporal, especialment en alta mar, i amb aquest vent que no deixarà de bufar del Llevant una mica més agregalat durant la tarda del dijous, si de cas un palet més feble.
Estem pendents a la xarxa. Del temps al trànsit, volem saber com estan les nostres carreteres. Per això anem fins al Servei Català de Trànsit, on hi ha l'Eduard Sánchez. Molt bona tarda. Hola, bona tarda. De moment, la circulació presenta en alguns punts algunes aturades, però en general no hi ha gaires complicacions. En el cas, per exemple, de la C1412B, a causa d'un camió volcat a l'altura de repesa de Segre,
s'està donant pas alternatiu i una mica més d'intensitat en els dos sentits de la marxa. I ja per volum de trànsit queda lentitud, algunes aturades en alguns punts per sortir a les dues rondes de Barcelona, a ronda litoral especialment, i també a la porta nord, a la B-20, a Santa Cloma, de Gramenet, avui tant d'entrada com també de sortida de Barcelona. És tot per atardar.
En només una gota podem desvelar tots els secrets de l'oceà. Descobreix-los de dilluns a divendres de 4 a 6 a Randamar.
Tots els secrets meteorològics al Descobert amb Sergi Corral. Les habla el hombre del tiempo con nuevas informaciones. És dimecres i els dimecres volem parlar de meteo i us proposem mirar el cel per buscar-hi colors. Parlarem dels fotometeors i ben bé quins tipus podem observar, Sergi.
Així és, Marina, uns meteors que, a part de la seva bellesa, en diuen moltes més coses si les sabem observar, tant de temps present com fins i tot de temps futur. Començaré per fer-te una mica de definició, perquè jo crec que quan parlem d'aquestes coses hem de parlar una mica en propietat.
I així et diré que un fotometeor és un meteor, evidentment, un fenomen meteorològic, que designa un fenomen òptic que s'observa bé a l'atmosfera o bé a la superfície terrestre. És a dir, avui parlem essencialment de fenòmens òptics, d'aquests efectes òptics,
produïts per diverses circumstàncies, però que podem observar en el cel. Ja veuràs que n'hi ha de molts tipus i, si vols, podem fer una mica de repassillo dels més importants i anar-los explicant una miqueta. Sí, sí, endavant.
Començarem pels més comuns, o el que tot ens veu en cap, que és l'art de Sant Martí, que és aquest arc de diferents colors, és a dir, tot l'espectre visible de la llum, des de l'infrarroig, ultravioleta, groc, verd, blau, etcètera, que es produeix a partir que els rajos de sol que entren normalment de forma més obliqua,
s'endinsen o travessen les gotetes d'aigua que formen la pluja, normalment quan tenim el sol a darrere, nosaltres observem des de darrere, i es descomposen en aquests colors de la llum, en aquest espectre lumínic, que en podríem dir. D'Arts de Sant Martís en tenim de simples i de dobles, és allò del numerari i del supernumerari. Recordar,
que quan es veu l'art de Sant Martí doble, el que hi ha a sota, els colors estan inversos al que és l'art superior. Això també és interessant de poder-ho observar. I més enllà de l'art de Sant Martí, que surt quan plou, evidentment, fins i tot hi ha una dita que no és el mateix, veure un art de Sant Martí a primera hora del dia, de bon matí, que no a la tarda, o sigui, si el veus a primera hora del matí...
segurament tornarà a ploure en algun moment del dia. En canvi, si el veus a la tarda o a última hora del vespre, vol dir que la pluja ja ha marxat i que difícilment tornarà a ploure una altra vegada.
Dit això, també n'hi ha, i això els que a mar no estem molt avasats, però sí a l'interior, o sigui, hi ha un arc de Sant Martí com un arc de boira. Per exemple, a la plana de Lleida, a la plana de Tarragona, a la Catalunya Central, quan s'està dissipant la boira i el sol comença a tocar per darrere, com la boira no deixen de ser gotetes d'aigua, doncs,
Fa, al passar el sol per la boira, fa com un arc de color blanc, que en aquest cas és de color blanc, just a sobre de la boira, i és un arc de boira. Aquest és molt més difícil d'observar. No sé si n'heu observat algun, però aquest ja és de mèrit observar-lo i fotografiar-lo.
Jo, Marina, dono idees per anar fotografiant també i per anar observant. Després, un fenomen que sí que heu observat o haureu observat bastantes vegades són els halos solars. És aquesta mena d'art de Sant Martí, també, de llum descomposada, que hi ha tot al voltant del Sol, com un halo.
Això normalment es produeix amb un tipus de núvols que són els cirroestrats, o sigui, són uns núvols alts, no formats per godetes d'aigua, sinó formats per cristallets de gel. Ja sabem que els núvols a major alçada els formen cristallets de gel. Per tant,
El fenomen és el mateix. Passa la llum, es descomposa, però en aquest cas es descomposa a través del cristallet de gel que actuaria com un prisma, l'experiment aquell que fèiem a vegades al laboratori i al col·le, i formant aquest halo al voltant del sol. Això normalment també ens indica un canvi de temps, o sigui, senyals que a les properes hores o els propers dies pot ploure o podem tenir un canvi de temps important.
Anem, continuem amb els núvols alts, continuem en aquest cas al voltant del Sol, i ara te'l parlaré dels parel·lis o dels falsos sols. Si a l'aslo solar era tot al voltant del Sol, per exemple, a mitja tarda, quan el Sol ja comença a estar una mica baix...
i tenim també aquests cirrostrats o cirros al voltant del sol, normalment es veu com dos falsos sols a banda i banda del sol per aquesta descomposició de la llum. D'això en diem els per...
I, en aquest cas, són més comuns d'observar ja en horari de tarda, sobretot. En canvi, els halos solars, el que parlàvem abans, els observem millor quan el sol està just a dalt de tot. Normalment, els halos solars són més espectaculars al voltant del migdia, quan el sol està més amunt.
Vaig dient, eh? No sé si ho heu fixat. O tu, Marina, n'has observat algun d'aquests que anem comentant? D'aquests, diria que no. Diria, eh? Diries que no? Home, a veure, l'Arc de Sant Martí... Sí, seguríssim. Segur. Els halos solars diria que no.
I les iridiscències, que a vegades quan tu veus un núvol alt, per exemple, o en altocúmuls o en cirros, a l'extrem del núvol veus els colors de l'art de Sant Martí, núvols a vegades que queden propers al sol. Això s'anomenen iridiscències o núvols iridiscents. I bàsicament és perquè els rajos de sol, també, com són núvols formats per cristallets de gel, a la punteta del núvol, a l'extrem del núvol, que queda més proper al sol, es descomposa la llum i veiem aquests núvols
com si fossin necarats, allò que a vegades veiem a les petxines, o a les ostres, o a les sabatetes de mar, que també són aquestes irisseccions, doncs això ho veiem amb els núvols. I ara, una cosa molt curiosa, que també té molta mitologia associada, i clar, heu de pensar que tots aquests fenòmens, fins que la ciència no li va trobar una explicació, formaven part moltes vegades de la mística, o fins i tot d'imatges divines, o aparicions...
o alguna senyal divina, fins i tot, com la gent no trobava, hi havia molta llegenda i molta superstició al darrere i molta creença. Ara ve un d'aquests clàssics de supersticions, que és l'aspecte de Broken.
Això és. Us aconsello... Mira, a Tarragona, per exemple, si un dia aneu d'excursió a les muntanyes de Prades, o per allà a Tivissa, o per allà a Ciurana, a l'hivern, per allà a les cingleres, que hi hagi boira a la part de baix, a la part inferior, i el sol et vingui a tu per la part de darrere, la teva ombra...
quedarà projectada a sobre de la boira, però amb una corona, amb un arc en forma d'arc de Sant Martí just al voltant teu.
se'n diuen glòries, també, i és com, si t'hi fixes, l'apareix una corona, això sembla un sant, no?, o en el cristianisme, o en aquesta creença, per exemple, algú que pujava a dalt de la muntanya a meditar i de cop i volta se li apareixia aquesta imatge, doncs abocava directament a una imatge divina, com una mena de cosa celestial.
Això a part de les muntanyes també es pot veure, per exemple, si aneu en avió. Si aneu en avió i us toca finestreta d'avió, evidentment, no el passadís, perquè aquí només veureu a l'hostessa o els que s'aixequen anar passant i el carret aquell, sinó us ha de tocar finestra i si mireu per la finestra a sobre dels núvols podeu veure aquesta mateixa imatge però amb l'ombra de l'avió.
amb l'ombra de l'avió que va passant a sobre els núvols. Això és un espectre de broken. I una cosa molt curiosa també, marines, són els rajos crepusculars i anticrepusculars. Com normalment a vegades coincideixen amb els arts de Sant Martí,
que just quan el sol està més baix, per exemple, si mires a sobre el mar a l'horitzó, a vegades veus uns rajos de llums que es projecten cap a on estàs tu, cap a una projecció, doncs en aquest cas serien rajos anticrepusculars, perquè el sol s'amaga cap a Ponent i tu estàs veient aquests rajos projectats cap a mar, cap a la banda est, cap a la banda de Llevant, cap a la banda inversa.
doncs això és un fenomen òptic propi d'aquests rajos de sol, quan el sol està més a baix de tots. I un altre últim que et volia dir, o et volia anomenar, és el que s'anomena Fata Morgana. Això a mar és important. Tu has vist alguna imatge on un vaixell a l'horitzó, com si estigués sorant per sobre del mar? Sí, jo crec que això tots més o menys ho hem vist algun cop.
D'acord. Doncs això se'n diu Fata Morgana. Això és una il·lusió, és un efecte òptic, degut a la difracció de l'aire que hi ha just a sobre de la capa del mar, que normalment té una temperatura, un xic diferent, i fa com un miratge, és com si fos un miratge, però a sobre del mar, i ens fa la sensació que aquell vaixell estigui flotant sobre la superfície del mar, uns quants metres amunt, cosa que no és, perquè aquell vaixell està justament...
passant per sota. I volia acabar just amb una coseta. El cel rugent. Ja sabem que es diu cel rugent, plujeu vent, no? Tant al principi del dia com al final del dia, a la sortida o a la posta de sol. Això té un nom científic que se'n diu l'efecte de Reilich. Això resulta que quan el sol està més baix de tot és quan ha de travessar una capa d'atmosfera més gruixuda.
el llarg que travessa aquesta capa d'atmosfera, diguem que va perdent tots els colors de l'espectre, o molts colors de l'espectre, i l'últim color que queda és justament el color vermellós, que és el color que veiem als núvols a la sortida o a la posta de sol. Doncs ho deixem aquí. Moltes gràcies, Sergi. Una setmana més. Gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé.
I fem parada al Delta de l'Ebre per parlar d'una jornada que es diu Crida Mediterrània per uns territoris vius, solidaris i sostenibles. Cel. Sí, Marina, anem a comentar-ho amb Joan Alginet, gerent de Galp Mar de l'Ebre, sobre la participació del Galp en la jornada Crida Mediterrània per uns territoris vius, solidaris i sostenibles, celebrada al Parlament Europeu. Joan, benvingut a Randemar. Hola, bon dia.
Expliquem-nos com va anar aquesta jornada que va anar a Brussel·les. Sí, sí, sí. Bueno, aquesta jornada s'emmarca en una estratègia del govern de la Generalitat de Catalunya, en complicitat i coordinació dels grups d'acció local de pesca, els grups líder, també l'Associació Catalana de Municipis i l'ARCA.
per traçar una estratègia de pressió i de posar en valor alguna cosa que funciona i que Europa i que el Parlament Europeu, o que la Comissió concretament, vol canviar. I, per tant, aquesta crida mediterrania el que volia era posar en valor una singularitat que tenim a Catalunya, que funciona molt bé, que és l'abinomi entre agents públics, entre agents privats, entre els grups rurals, els grups pesquers...
i que sembla que la proposta de la Comissió sigui una reducció del 65% pel proper marc financer que començaria a partir de l'any 2028. Bé, jo crec que aquest acte és un acte d'aquells de país perquè tenim una singularitat, hi ha un consens òbvi i evident entre tots els grups catalans i la complicitat i el suport del govern de la Generalitat de Catalunya, en aquest cas de la Conselleria d'Agricultura, Ramadria, Pesca i Alimentació, que hem de preservar un model
i hem de preservar-lo en totes les conseqüències. I el que vam anar a fer a Brussel·les va ser precisament el cor d'Europa, en se prenen les decisions, en que es pot prendre una decisió erràtica i equivocada que condicioni els territoris a menys oportunitats, amb una incidència directa sobre l'ocupació o la cohesió social, explicar-los que veient que a Catalunya es fan les coses molt bé i que aquest model és extrapolable i ha de servir, per exemple, per posar-lo en valor.
I van anar a diversos galbs de Catalunya. D'aquí del galb Marc de l'Ebre, juntament vas anar amb el president Eusebio Rosales, també el delegat Joan Castor d'aquí de les Terres de l'Ebre. Vull dir, va ser una trobada, com dius, de diferents punts de Catalunya, a Europa, i parlar... El debat se centrava en el futur de les polítiques pesqueres i rurals, el Marc Financer Europeu, que dies, 2028-2034...
Llavors el que es va parlar és que se reduirà. El que vam fer va ser, i permet-me que faci un parèntesi, d'agrair també la presència i l'acompanyament del delegat del govern de les Terres d'Ebre, Joan Castor Gonell, que de fet va ser l'únic delegat del govern que va acompanyar els seus grups, que els informes són vinculants perquè Europa prengui decisions, el Parlament i la Comissió, i dijous farem una jornada maratoniana. Tenim tancades reunions amb eurodiputats i eurodiputades espanyols
dels principals grups polítics, i això ha de servir per explicar-los, perquè moltes vegades se prenen decisions, i Europa en això ja s'ha acostumat a prendre decisions sense escoltar el territori, i el que és pitjor, sense conèixer.
Tu pots escoltar o no pots escoltar, i després fer el que vulguis. Però si prens decisions sense conèixer la realitat del territori, per exemple, volguen homogenitzar la pesca al Mediterrani i la pesca a l'Atlàntic, quan són la nit i el dia, això normalment conduix a polítiques erràtiques. I precisament el que volem és explicar-los això. Ja que estan allà, representant els interessos en teoria de l'estat espanyol, dels seus ciutadans i ciutadanes, anirem a explicar-los què ens juguem en aquest marc financer del futur.
Joan, esteu llançats a Brussel·les, vull dir que si torneu esta setmana és bona senyal també això. Bueno, tenim l'avantatge que és veritat, que les connexions entre Barcelona i Brussel·les, com que hi ha tant de degoteig de viatges per moltes raons, està molt ben comunicada a Brussel·les en Barcelona, són dues hores clavades de rellotgi.
Jo a vegades, en broma, dic que mos costa menys anar a Brussel·les que anar a Barcelona, des de les Tards de l'Ebre. Tal qual. Cosa que no sé si és curiosa o és trista, però és així. Bé, és en ser prenent les decisions. De fet, nosaltres hi ha una coordinadora...
no oficialment, però hi ha un grup de treball, millor dit, de tots els galbs espanyols, entre els quals els catalans tenim un pes important, entre els quals els Terres de l'Ebre exercim també d'acompanyament i, si em permets, de cert lideratge, que hem traçat una mica una estratègia, una estratègia, una carta al ministre, un manifest, reunions a lo ministeri, i és el mateix ministeri que ens diu, mira, això està molt bé que vinguiu aquí i us ajudarem, hi ha un compromís, però ens prenen les decisions a Brussel·les.
A qui ho donarà a tocar la porta són els eurodiputats i eurodiputades. Bé, doncs estem fent això. És el que feu. Molt bé. I quines reptes, quines necessitats destaqueu quan aneu a Brussel·les a aquestes reunions? Que els hi dieu? Que fa falta aquí? Sí. En primer lloc, i crec que és molt important, el que planteja Brussel·les és unificar els fons rurals i pesquers.
I això és un error, perquè les singularitats i les problemàtiques del món rural i del món pesquer, tot i que hi ha elements coincidents, no són les mateixes. Per exemple, a la costa no hi ha despoblament, als municipis rurals sí, per tant hi ha un problema claríssim que no és el mateix.
i el mar i la terra, com diem nosaltres, o el camp, tenen problemàtiques diferents. Per tant, ha funcionat separar els dos models en un específic de mar i un específic de terra? Sí. Per tant, preservem aquest model.
En segon lloc, el que demanem és més fons. Hem de blindar el marc financer, perquè aquests fons, i el cas d'Espanya i el cas de Catalunya concretament, s'ha evidenciat que Catalunya executa els fons que li venen de Brussel·les, que sempre li fan falta diners, perquè hi ha una demanda creixent de projectes d'economia. El que ens passa al grup d'acció local, que sempre hi ha expedients que es queden fora per falta de finançament, és extrapolable a tot Catalunya, i m'atreviria a dir a tot Espanya. Per tant, estem fent una molt bona gestió dels fons, necessitem més recursos,
I després que això tindrà un impacte directe sobre la cohesió social, sobre la igualtat... Estos fons serveixen per moltes coses, però sobretot serveixen per preservar un model de sobirania alimentària. Si no hi ha pesca, no hi haurà pescadors ni pescadores, no hi haurà producte fresc, si no hi ha pagesos i pageses, tampoc. És a dir, Europa juga molt en este model.
boton-up, que li diuen, que és de baix cap a dalt, no és de dalt cap a baix. És un model que ha funcionat, que és un model de governança compartida, que es prenen decisions pescadors i administracions. Jo crec que ens juguem molt. Europa jo crec que n'és conscient.
però en certa manera també vol traspassar la responsabilitat i la càrrega pressupostària als Estats membres. Que això també caldrà veure-ho, caldrà veure-ho també... Bé, Europa... És veritat que en alguna comunicació que hem tingut en ells no ens diuen que reduiran els fons. Diuen que Europa deixarà de posar el 65%, però que ho posen els Estats membres, això. Bé, aquesta serà una segona batalla que haurem d'emprendre, no? Però, en definitiva, demanem això, és a dir, preservar un model que funciona, que ha funcionat, que necessita recursos i que blinda i que protegeix les zones pesqueres
dels escenaris del futur. El futur, malauradament, no és massa esperançador, des de qualsevol perspectiva. I Europa ha de prioritzar la gent, no les armes. I tens aquesta sensació que Europa ara prioritza, a nivell de geopolítica, altres escenaris, però no pot descuidar els que produeixen aliments, perquè la gent ha de menjar, i de les armes no mengem.
Correcte. I això de gastret el tema armes, la setmana passada notícia, a pujar el preu del gasoil, evidentment, els pescadors a les barques... Sí, sí, absolutament. És veritat que el gasoil a les barques ja té una part subvencionada, com si diguéssim, però és veritat que el consum és molt alt. Les embarcacions hi tenen molts de litres diaris per funcionar.
I, clar, l'increment del preu, això té una afectació directa sobre aquells que mos porten l'aliment cada dia a casa. Els nostres ports, les nostres cooperatives, els pagesos i els pescadors i l'activitat primària és que sempre ho acaba pagant. I les conseqüències són molt clares. Això genera incertesa, genera una volatilitat de preus que no és agradable per ningú. Segurament acaba sempre guanyant aquell intermediari que ven i compra...
però el productor, aquell que està a peu d'embarcació i a peu de camp, acaba patint les conseqüències. És veritat, és un moment d'incertesa, és un moment de certa preocupació el que està passant al món...
El paper de la Unió Europea jo crec que no es pot allunyar dels seus principis fundacionals. Europa no pot convertir-se en l'Amèrica d'Occident o d'Orient. Europa ha servit per moltes coses. També és veritat que té una deriva als últims anys molt revisionista, molt dogmàtica i molt interpretativa del que ha de fer la gent, com ha de viure la gent, i això en algunes coses...
està donant problemes perquè prenen decisions allunyats dels territoris i prenen decisions des del desconeixement. Però si Europa torna als seus principis fundacionals de democràcia, d'igualtat, de llibertat, d'ajudar, de contribuir al progrés, jo crec que aquesta és la raó de ser i és el que demanem, és el que hauria de ser. Hem de tornar a Europa a la seva essència.
I el que dius tu, no?, que al final prendre les decisions coneixent les realitats del territori i quina altra forma hi ha, doncs batros, aneu a que us escolton, aneu a parlar i a que us senton i que sàpiguen aquí el que està passant. Llavors, quan aneu allí i parleu en estos eurodiputats, quines són? Bueno, la seva reacció, quina... Que noteu batros, no?, perquè al final us poden dir una cosa i després tal, però que noteu batros.
Jo crec que en el cas dels eurodiputats catalans i catalanes hi ha una unanimitat i un consens evident que jo crec que partís també d'una part molt important, que és el lideratge del govern de la Generalitat de Catalunya, de la Conselleria d'Agricultura, com he dit. A Catalunya hi ha un model que funciona i que hi ha consens.
I el tema que anem a defensar no és un tema ideològic, és un tema pragmàtic de polítiques que han funcionat, que no tenen connotacions polítiques, que aquí el que volem és ajudar les empreses, i per ajudar les empreses i els petits autònoms i els pescadors i els pagesos, aquí no fa falta molta cosa més que recursos, acompanyament i ajudar-los d'alguna manera. I això funciona. Veurem dilluns, perdó, veurem dijous, els partits d'escala espanyola, quin és el seu plantejament? Jo...
Jo penso que tindran una consideració, perquè també són conscients del que ens juguem, i com que et dic que no és un tema ideològic, no és un tema vinculat a una decisió política concreta, és un tema de sentit comú, jo crec que trobarem la complicitat i trobarem el suport. És molt important el suport dels eurodiputats espanyols i espanyoles. De fet, ens trobarem amb el Partit Popular Europeu, ens trobarem amb el Partit Socialdemòcrata, el qual forma part la família del...
del PSC i del PSOE. Ens trobarem amb grups més minoritaris, com Compromís, com el PNB, però, escolta'm, són gent que, en definitiva, els eurodiputats es deuen a la singularitat de cada territori espanyol. Qui els vota són els ciutadans i ciutadanes espanyols. Per tant, estan a Brussel·les defensant els interessos d'aquestes persones.
Jo crec que serà positiu, jo soc optimista, i penso que com que el que anem a defensar, el que anem a explicar, el que anem a posar damunt de la taula és tan evident, i els resultats són tan medibles, tindrem el seu suport, i jo crec que ha de ser un suport clau per frenar aquesta tendència de la Unió Europea i reconvertir-la, com t'hi dia al principi, en els seus principis fundacionals.
I el que diies abans, Joan, del 65% del finançament, que Europa no diu que el redueix, però sinó que l'haurà de portar cada estat.
Sí, aquesta és una mica una resposta que ens va donar la Direcció General d'Afers Marítims de la Unió Europea, la de Gemare, que també tindrem una reunió dijous amb la seva directora general, la senyora Bitxeva. Bé, sí, al principi tens aquella sensació que tothom s'atreu les culpes de damunt o les responsabilitats de damunt, perquè quan plantegem aquest manifest al ministre Lluís Planes, també ho enviem a la Comissió Europea, la Comissió Europea diu, escolta, estem d'acord amb tot el que ens diuen aquí, però parlen amb el seu estat.
És el primer que vam fer. Vam anar a parlar amb l'Estat. I el govern espanyol, la segreteria general de Pesca, ens diu que tots estem al vostre costat, defensem una cosa molt important, que és la preservació de dos models i dos fons diferents, un pels pesquers i un pels rurals. No plantegem unificar els fons, la posició espanyola. Però també ens diuen que això es decideix a Brussel·les, vagin allà i parlin amb els eurodiputats. Estem fent cas a tot el que ens diuen. Ells se van passant la pilota i Batros Neu...
Bueno, el que fem és el que ens... Sí, el que toca, no? Al final, fer de lobby, fer de pressió, potser no és la nostra feina, però també és veritat que no defensem els nostres llocs de treball. Al final, si s'acaben estos fons, tothom se buscarà a la vida, no queda altre.
Jo crec que defensem un model econòmic que en el cas de les Terres de l'Ebre està més que clar, que ha funcionat. I que hem generat activitat econòmica, hem generat projectes, hem ajudat a dones, a joves emprenedors, a modernitzar restaurants, a obrir-se peixeteries... Tot això ha funcionat. I el que anem a defensar és un model que funciona. Evidentment, si no hagués funcionat, si els recursos haguessin arribat aquí i no s'haguessin aprofitat,
possiblement seríem els primers que diríem, escolteu, ho hem de replantejar tot plegat, no? Però és tot el contrari. Nosaltres portem tres anualitats seguides en què el volum de projectes que ens arriba és més gran i el volum pressupostat, és a dir, el que ens acaben demanant en euros, cada any és més elevat. I això és una evidència. I els territoris com els nostres que necessiten tota l'ajuda i més, si tenen fons de finançament i si tenen oportunitats de...
d'ampliar el seu negoci, de modernitzar-lo, ho fan. Perquè aquí baix la gent són molt emprenedors, i són valents, i no ens fatem res, però volem ajuda també una mica. Evidentment.
Bueno, Joan, mos ha acabat el temps, ho haurem de deixar aquí, podríem seguir parlant temps i més temps, el que siga està clar, i ho has deixat ben remarcat, és que nosaltres esteu al peu del que no, nosaltres esteu fent la feina que us toca, nosaltres esteu tocando la porta de la gent que toca, i bueno, després, no?, els altres són qui decideixen estar al seu abast de la decisió, però nosaltres esteu fent la feina que toca, Joan. Exactament, això mos hi trobaran, no podem fer una altra cosa.
Molt bé, doncs moltíssimes gràcies i que vagi bé esta setmana a Brussel·les. Moltes gràcies, bon dia. Doncs Marina, estarem pendents de les últimes novetats sobre el Galp Mar de l'Ebre. Veurem què fa el Galp Mar de l'Ebre. Moltes gràcies, Cel. Nosaltres ara el que hem de fer és una petita pausa de res, 5 minutets, i tornarem aquí fins les 6 de la tarda. No marxeu?
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Vine a Carrefour i compra bé amb els nostres preus imbatibles. Avui dimecres 18 de març tens el pit de pollastre filatejat Carrefour El Mercado format Estalvi a un preu imbatible de 6 euros en 39 al quilo. Sempre les millors promos. Carrefour.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
Si separem bé la brossa orgànica, ens estalviem diners i l'aire que respirem cada dia està més net. Separa bé la orgànica i ajuda'ns a tenir la ciutat com a tu t'agrada. Ajuntament de Tarragona.
The British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure ahir la persona més fredolica amb una que sempre té calor.
I per a totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·leta llenya, inxerts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.poneix, on compren els professionals. Obramat. Celebra els 50 anys del Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona.
Visita l'exposició Adquisicions i més, amb pintures, escultures, tapissos i còmics que s'han incorporat recentment al museu. Una selecció d'obres que ens mostra la creativitat i el talent dels artistes del nostre territori. Oberta fins al 31 de maig, l'entrada és gratuïta.
Buena tarda, Son Lassin.
Per la Terra Ortega, les agressions als metges han crescut més d'un 20% a la demarcació de Tarragona durant 2025. Més de 200 facultatius van ser objecte d'algun tipus d'atac. El perfil de la víctima és el d'una dona jove. El president del Col·legi de Metges de Tarragona, Sergi Boada, ha explicat que l'objectiu d'aquests informes és conèixer la realitat i visibilitzar la situació. Per tant, el nostre objectiu com a Col·legi de Metges no és comptar agressions, sinó, sobretot, fer-les visibles, eh?,
i en aquest context acompanyar els professionals que les pateixen i com a objectiu final prevenir-les. En un 50% dels casos, els atacs físics o orals es produeixen per discrepàncies en el diagnòstic o tractament.
La Via T celebrarà l'inici de la primavera amb una acció de dinamització a Camp Clar. La primera fira, primavera ponent, tindrà lloc aquest dissabte a la Rambla principal del barri. Les activitats s'aniran succeint fins a les 7 de la tarda. La gerent de la Via T, Judit Santís, explica que hi prendran part negocis diversos amb un objectiu comú, donar-se a conèixer. I serà una miqueta tot divers, com quan fem la fira mostrat al setembre, que també ens ajuntem una mica de tot
Però al final tots som negocis de Tarragona, petites empreses que volen dinamitzar el barri, en aquest cas, i donar a conèixer els seus negocis. Els comerços de la zona i alguns al centre, una vintena en total, i plantaran les seves parades en una jornada que es complementarà amb activitats musicals i familiars.
Els veïns a la zona de Maria Cristina i voltants reclamen millores en l'enllumenat i més ampliació de voreres al barri. Segons assegura la eliminació actual, el parc Josep Maria Salvador Urpí a la plaça Encel Clavé és insuficient i no proporciona prou sensació de tranquil·litat, especialment a la zona del parc infantil i de les màquines de gimnàstiques situades a tocar dels carrers Hernández Saneuja i cronista CC. La presidenta de l'entitat veïnal, Mari Carme Soler, ha explicat...
a Tarragona Ràdio, que el barri també ha notat el tancament de la clínica Munagal. Hi havia més gent, hi havia les consultes, hi havia la gent, i bons bucs o no, el comerç també s'hi notava, vull dir, no és que allò, però veies un moviment, clar, l'expectativa, el primer moment va ser què farem. Ara ens queda el dubte, en aquell edifici, què és el que anirà. Les notícies a www.tarragonaradi.cat.
Randemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Passen 3 minuts de les 5 de la tarda. Engeguem aquesta segona hora de Randemar. Una segona hora que la dedicarem pràcticament a parlar de medi ambient i concretament a parlar d'aigua. Estarem aquí fins les 6 de la tarda, Randemar.
Parlem de medi ambient. Parlem de medi nostrum.
És dimecres i els dimecres ens toca parlar de medi ambient. Per aquest motiu ja tenim aquí a punt el nostre col·laborador, l'Antoni Ferran. Molt bona tarda, Antoni, com estàs? Hola, molt bona tarda. Avui no tenim aquí el Joan Ramon Mendo, que no es trobava gaire bé. Des d'aquí li enviem una abraçada. I el que volem parlar avui, Toni, són les polítiques, les prioritats, per dir-ho d'alguna manera, en polítiques d'aigua, no?
Això mateix. I res, sumar-me també, diguéssim, en ànims al Joan Ramon, que fa un moment estava aquí a l'estudi i ha hagut de marxar, com bé dius, que no es trobava bé. Doncs sí, anem a parlar de polítiques d'aigua i, sobretot, intentar fer un esforç molt gran en veure quines són aquestes prioritats estratègiques que seria important que estiguessin endavant amb temes d'aigua, no?
I res, comencem amb això. Nosaltres, el dia 22 de març, és el Dia Mundial de l'Aigua. Amb motiu d'això, ens va semblar que era molt interessant ser una reflexió voltant del tema de l'aigua. Com sempre fem, i quan fem una mica de prèvia del programa, fem una piulada i posem uns llibres al voltant que la gent que la vegi li faci donar, com a mínim, alguna reflexió sobre una idea sobre què parlarem, no?
I una vegada més han posat dos llibres en temes de Medi Ambient. Un, la revista Medi Ambient, que editava la Generalitat de Catalunya, en el meu cas, l'any 1999. Déu-n'hi-do, ja fa... Una pila d'anys. 27 anys. Exacte, però és que la pregunta que es feien ja és de plena actualitat. El 99 es preguntaven, com a títol de la revista, d'aquest monogràfic, aigua dos punts, gestionar l'escassetat. Per tant, 29 anys després...
Sí, en Guany no tenim tanta escasetat com fa dos anys i un any enrere, hem de dir, però ens ha plogut i ens ha plogut bé. Feia anys que no plovia així, però sí.
Sí, el que passa és que en temes d'aigua no podem mirar mai al curt termini, no? S'han de mirar, diguéssim, al llarg i al mig, com a mínim, perquè sí, efectivament, pot haver-hi un any que sigui molt plujós, però això no es pot fer despistar ni un moment, diguéssim, de les estratègies que s'han de fer. Perquè les estratègies amb aigua no són qüestions, com dèiem, a curt termini, no?, que puguem resoldre en uns mesos, sinó que l'estratègia d'aigua és una estratègia de llarg recorregut,
que ha de ser coherent al llarg del temps, tant en moments que pugui haver-hi, diguéssim, un excés de precipitació, com en moments que aquesta precipitació sigui més escassa, no?, i fins i tot en períodes que hi hagi poca, molt poca precipitació. Per això és important aquestes mirades llargues, no?, en temes d'aigua.
Bé, anem entrant en matèria i les preguntes que ens hem de fer és quines són aquelles dos, tres accions més importants. En tema d'aigua, històricament sempre es parla d'un conjunt de coses, no? Però anem a centrar la mirada, anem a posar el focus en aquelles coses que realment són determinants.
Hi ha una cosa que és molt important, sobretot en moments que tinguem poca aigua, però insisteixo, també en moments que hi hagi molta aigua, que és que cal posar en marxa tot el tema de l'aigua regenerada. L'aigua regenerada, per qui no sabia què és aquesta cosa, fa referència a que un cop nosaltres hem begut l'aigua, n'hem fet ús al domicili, per exemple, i aquesta aigua se'n va a través de la xarxa de clavegram, se'n va a la depuradora...
La depuradora es depura aquesta aigua i moltes vegades aquesta aigua es retorna al medi. Això ja està bé, que es retorni al medi depurada, però encara es pot fer que aquesta aigua torni a entrar una altra vegada en un cicle nou i, més que depurar-la, hi ha un concepte nou que és regenerar-la.
Regenerar-la vol dir fer que aquesta aigua sigui vàlida una altra vegada per molts usos, des d'usos agrícoles, industrials, i també recentment s'incorpora als usos per aigua potable. Vol dir que l'exigència de la depuració en aquest moment no s'ha de multiplicar i ha de ser unes depuracions, evidentment, molt més exigents. No solament això, perquè quan parlem d'aigua regenerada per a us de boca, hi ha altres estratègies que s'estan posant en marxa,
i una d'elles a la conca del Besòs. Qui no conegui la conca del Besòs sap que el Besòs és una conca que no té embassaments, no? I, en canvi, la conca del Besòs és una conca en la qual depèn bona part de l'aigua de la regió metropolitana de Barcelona. Doncs bé, aquesta conca sense embassaments sí que té molts aquífars, una gran quantitat d'aigües subterrànies. Aquestes aigües subterrànies, que també entrarem en una de les prioritats ara d'aquí una estona,
fa que si nosaltres depurem aigua i la millorem la seva qualitat i a sobre la reinjectem a l'aquífer, la puguem tornar a captar per fer aigua potable. Per tant, el tema de l'aigua regenerada és una política que és absolutament prioritària, és estratègica, és de llarg recorregut, i això sí, és una política que no es pot fer ni en un any, ni en dos, ni en tres, perquè s'ha de posar a punt tot un seguit d'infraestructura per fer-la possible.
Fent un resum, o perquè hi hagi algunes idees força perquè la gent ens entengui, perquè és aquesta la més important. Insisteixo, és molt important perquè aquesta aigua, la regenerada, no depèn de l'aigua de pluja, d'acord? És a dir... No, és aigua que utilitzem, que, per dir-ho de forma perquè s'entengui, es neteja i la podem tornar a utilitzar. Efectivament. Això, com ja sabem, les coses fins a l'infinit no es poden fer,
Però sí que aquesta aigua la podem utilitzar moltes vegades. Això és un concepte que també es fa servir amb residus i altres elements. Amb residus, per exemple, amb el tema del paper, reciclatge del paper. El reciclatge del paper també té aquest component de fer que una fibra de paper entri moltes vegades dintre del sistema de fabricació de paper nou,
Però tothom sap que no podem fer-ho fins a l'infinit, és a dir, no podem estar reciclant un full de paper infinites vegades, perquè arriba un moment que la fibra està malament, no?, està malbé. Però sí que és molt important que aquest full de paper, simbòlic, no?, el fem servir més d'una vegada, de dues, de tres i de quatre, abans, diguéssim, la fibra es desencaixi.
Amb l'aigua passa una cosa igual. Aquesta gota d'aigua, que nosaltres hem de servir de manera reiterada, arriba un moment que es podria imaginar que també a poc a poc, amb tots aquests processos, es van perdent aigua. Però és molt important, conceptualment, que aquesta gota vagi donant moltes, moltes, moltes voltes dintre del cicle.
Això fa que aquesta gota d'aigua, de fet, encara que no plogui, com és l'aigua que fem servir, va la depuradora, la tornem a fer servir, va la depuradora, això ens permet, com ja es veu clarament, esperem que s'entengui, com a estratègia, ens permet tenir una garantia de suministre més enllà de la pluja. Per tant, fixeu-vos-hi, és una estratègia que és important fer-la en moments que hi hagi poca aigua, però aquesta estratègia,
Quan hi ha molta aigua també és important. I algú es pot preguntar, home, per què és important quan tenim molta aigua i quan tenim els envassaments plens fins dalt, que fins i tot estan envassant d'aigua, que continuem reutilitzant aquesta gota d'aigua de manera constant.
I aquesta pregunta és molt òbvia. Nosaltres ja sabeu que hem posat el focus en moltes coses. I sempre diem, i ho hem manifestat reiteradament, que els embassaments, sí, els embassaments són importants, però hi ha una altra peça molt important, que no són els embassaments, que són els acuífers, no?
I aquí hem d'entendre que la disponibilitat d'aigua a nivell de Catalunya que tenen el conjunt d'aquífers de Catalunya, en actòmetres cúbics, és molt més elevada que la disponibilitat d'aigua que tenim en embassaments. Cal pensar que els embassaments, encara que estiguin plens, no?,
si bé en moments complexos, buidar els embassaments és un procés relativament ràpid. És a dir, si no hi entra aigua... De fet, aquests dies de pluja es n'han buidat alguns. Sí, sí. I a més a més, penseu en una cosa, si no hi entra aigua nova, i hi ha moments, molts mesos que no hi entra aigua, la caiguda dels embassaments podria ser molt sobtada, perquè es va consumint molta aigua cada dia a tota Catalunya. Per tant...
Aigua regenerada absolutament estratègic, que vagi la gota donant tantes voltes com sigui possible, la fent servir tantes vegades com sigui possible. I després, aqüífers, perquè els aqüífers...
dintre del que és el sistema d'aigua catalana, hi ha molts pous, molta activitat relacionada amb els aqüífers, no? Hi ha molts municipis que la seva font principal d'aigua, encara d'avui, és els aqüífers. I els aqüífers també s'omplen, és a dir, igual que s'omplen els embassaments, s'omplen els aqüífers. I els aqüífers com s'omplen? Doncs també s'omplen de l'aigua de pluja. És a dir...
La millor manera que tenim que els acuífers estiguin plens és en períodes de molta precipitació que vagin omplint-se. I què vol dir que somplen els acuífers? Doncs que tenim els camps plens d'aigua, que tenim els boscos plens d'aigua, i quan tenim entre cometes tot l'entorn natural, camps i boscos plens d'aigua, bona part d'aquesta aigua també va a parar els acuífers. Paren els acuífers són reserves estratègiques d'aigua que estan en el subsol,
que n'hi ha molt importants a casa nostra, molt, tant en dimensió com en quantitat d'aigua. I aquí tenim un altre problema històric, no? Amb els acuífers. El problema històric que tenim amb els acuífers ve de la contaminació. I això ho hem comentat alguna vegada, Marina, ve de la contaminació no exclusivament,
però sí molt majoritàriament, en aquest cas, de contaminació per, diguéssim, excés de nitrogen. La contaminació per excés de nitrogen, bàsicament, està molt relacionada amb les zones on hi ha una forta cabana ramadera de por sí, no?
N'hi han parlat en alguna ocasió, sobretot amb en Joan Ramon. Efectivament, és que és una problemàtica... Clar, per entendre les estratègies que s'han de fer, no?, s'han d'entendre els problemes associats que hi ha. I la segona línia de treball absolutament prioritària i important és el tema dels acuífers.
Clar, els aquifers estem dient que són reserves estratègiques d'aigua al subsol, però alhora estem dient que els tenim, no tots, però majoritàriament contaminats. La majoria, la immensa majoria, seria contaminació per excés de nitrogen, no exclusivament, eh? I després hi hauria una part dels aquifers que també es tenien contaminats per altres elements, no? Alguns d'ells també relacionats amb la indústria i sobretot a l'entorn metropolità.
Doncs bé, si nosaltres volem tenir que l'equífer sigui una garantia de recurs, què hem de fer? Doncs una de les polítiques que hem de fer és descontaminar els equífers. Ja us podeu imaginar que descontaminar equífers no és una cosa ràpida, perquè aquí estem parlant que tenim, i que la gent s'ho imagini, com si tinguéssim una esponja xopa d'aigua i haguéssim aquella esponja xopa d'aigua descontaminar l'aigua que tenim dintre l'esponja, no?
Clar, això és complexe, no és ràpid, requereix temps, es pot fer, però estem parlant d'horitzons de mig i llarg termini. Però si no es fan aquestes polítiques de descontaminació d'aquífers, el problema l'anirem arrossegant any rere any i quan tornin a venir un cicle de poca precipitació ens trobarem que aquest recurs, que és molt gran, encara no el tenim en condicions de poder-lo fer servir, no? I, per tant, això és un problema afegit. Per tant,
I tornem al principi del que dèiem, eh? Pensant en estratègies d'aigua, hem de pensar sempre en un horitzó de llarg termini. I no tenir les mirades de si avui plou i si demà no plou. Perquè això són mirades curtes que no ens ajuden a fer les estratègies que fan falta. Per tant, primera idea...
de fer amb una inversió costosa, però que és possible fer-la amb un horitzó, diguem-ne, màxim de 5-6 anys. Potenciar l'aigua regenerada. Segons horitzó, que ja no és un horitzó de 5-6 anys, un horitzó que podríem parlar entre 15-20 anys. Descontaminar els acuífers. I després tenim una tercera línia de treball,
que aquesta la podríem situar encara en un termini més curt. Hem dit una línia de treball de 5 anys, una línia de treball entre 15 i 20 anys, i ara podem parlar d'una línia de treball que podríem posar-la en un horitzó de mesos, mesos i potser un any o una mica més, que és la famosa reducció de pèrdues de la xarxa de distribució.
Això és una cosa que també és absolutament important perquè no té sentit que nosaltres muntem... Imagineu-vos-hi, tornem a la gota aquesta que volem aprofitar, no? Imagineu-vos que volem aprofitar molt la gota, que fem una política de regeneració d'aigua molt potent i després resulta que tenim tot el servei de canonades, no?, que anem perdent aigua. Tot aquest immens esforç de regenerar aigua, una part d'això la perdem a través de les pèrdues. Per tant...
La pèrdua és una cosa que no s'hauria de produir. La pèrdua d'aigua per les xarxes de distribució són unes coses que les diferents empreses, i evidentment la Generalitat també té aquí molt a fer, perquè la Generalitat és la que fa la distribució amb les grans canonades, el que es diu en alta,
Doncs no pot haver-hi cap canonada cap a casa nostra que perdin una gota d'aigua. L'ideal seria que l'eficiència de la xarxa estigués per sobre del 95%. I si pogués ser, 96-97%. Arribar al 100, evidentment, és impossible, no? Molt difícil, perquè sempre pot haver-hi algun trencament, alguna cosa. Però hi ha hagut moments que nosaltres hem estat amb eficiència en una xarxa molt baixa.
Perdo aigua per la xarxa de distribució, tothom entén, no?, que és una cosa que no hauria de passar. I tothom entén que reparar una canonada, no?, potser alguna necessita alguns mesos, potser alguna fins i tot pot necessitar un any, un any i mig, depenent de la dimensió de la canonada, no?, però la majoria de canonades, en un horitzó de mesos, estan reparades. I l'altra cosa és...
que els diferents ajuntaments de casa nostra el que han de fer és estratègies de manteniment preventiu, que es diu de la xarxa, és a dir, recanvis constants de la xarxa de distribució, vetllar per la xarxa... Això amb les sequeres sembla que s'han posat una mica les piles. Sí, però saps què passa quan arriben uns moments que plou massa? Què passa?
Jo crec que tu mateixa m'ho pots contestar, què passa? Aquest interès manifest dels ajuntaments de reparar... Desapareix. Efectivament, no? Perquè tenir les coses, diguem-ho d'una altra manera, que un ajuntament, malauradament, ho dic això, que un ajuntament sigui molt eficient i no tinguin pèrdues amb aigua, a data d'avui, a nivell electoral, quants vots pots reportar això?
Doncs una minoria. Res. Vull dir, al final la gent no n'és conscient d'aquestes coses. O n'és conscient quan realment no ho necessita. Però el teu dia a dia tu no necessites que es reparin la xarxa d'aigua, perquè el teu dia a dia no ho necessites, com aquell qui diu. Efectivament. Això que estàs dient és part del problema, perquè com la ciutadania en general, i també la indústria, mentre obris l'aixeta i tinguis aigua...
Tu no saps i no tens coneixement si aquesta aigua que t'arriba és perquè la teva xarxa de distribució està perdent un 40% d'aigua, per exemple. I encara que el preu de l'aigua sigui car, de fet, a la factura que t'arriba bimestral o trimestral,
El preu de l'aigua té un impacte, encara a data d'avui, petit. Petit, què vull dir? Que ningú està pagant en un domicili, diguéssim, mil euros trimestrals per tema de l'aigua. La dimensió del rebut de l'aigua encara és d'uns imports continguts.
Toc en fusta, perquè d'aquí dos dies hi ha ni això. Però pensa que si no es prenen les mesures adequades, si no es fan totes aquestes feines que s'han de fer, pot ser que arribi un dia que efectivament l'aigua s'encareixi de manera impossible. Si no recordes, quan estàvem en plena emergència per sequera,
En aquell moment que era, diguéssim, molt temerari que es pogués, que era, diguéssim, part de la societat catalana sense aigua, què va fer el govern? Començar a activar totes les coses possibles, no?, totes les inversions possibles de manera ràpida,
i algunes d'elles poc pensades, per garantir l'aigua, no? Des de muntar coses d'acceleradores gegants al port de Barcelona, es tornava a activar el tema dels vaixells, tot això fa que la factura de l'aigua no es dupliqui, no es tripliqui, quadripliqui i contipliqui, no? Per tant,
Una manera també de tenir un preu que no es descontroli amb el tema de l'aigua és fer les mesures necessàries perquè aquest recurs estigui a disposició de tothom, però no solament això, sinó que aquest recurs estigui garantit per, com hem parlat ara, regeneració d'aigua,
aquífers i el tema de xarxes. Aquestes són les tres accions estratègicament que són molt importants, ja dic, perquè a més a més el seu horitzó temporal és diferent, però va garantir el recurs. Pèrdues, no hi ha debat, no podem perdre aigua.
Segona qüestió, a Cuifars, és una reserva immensa que es mogui per entorn rural, i també potser hi ha molta gent, aquí a Tarragona no ho sé, però històricament hi havia molts pous en finques, hi havia molts pous, la indústria té molts i molts quantitats de pous, la indústria sí que té molt de pou,
També hi ha molta activitat al món rural creativa de pou. De pous n'hi ha moltíssims a casa nostra. Imagineu-vos tots aquests pous que a l'aigua els hi ve, bàsicament, insisteixo, de l'equífer. Aquí a prop tenim un equífer també molt conegut, que és l'equífer Carme Capellades, que aquest és molt singular.
perquè qui hagi anat a Capellades, no sé si has anat tu, Marina, mai a Capellades, a veure el Museu Paperer, per exemple... Estar-hi, estar-hi no hi ha estat, hi ha passat, amb el cotxe, saps això que hi passa? Hi ha passat pel costat. Exacte. Llavors no has vist el Museu Paperer. No, no. El Museu Paperer de Capellades té una particularitat, no?, que davant seu... Bé, ara és un museu paperer. Abans era, evidentment, un lloc on es produïa paper, eh? Però davant seu mateix té una petita bassa
Qui no conegui una mica la història d'aquesta bassa, aquesta bassa no és una bassa de qualsevol, sinó és una bassa que està connectada amb l'equífer. De tal manera que l'aigua de la bassa s'omple en funció del nivell que està a l'equífer Carme Capellades. Si l'equífer Carme Capellades està en bon estat, la bassa està plena. Si l'equífer Carme Capellades està en mal estat, podem arribar a trobar la bassa seca.
Per tant, és un indicador natural de la salut de l'acuífer, en el cas de Carme Capellades. Aquí és un lloc molt singular de casa nostra, perquè aquí va haver-hi una lluita molt forta fa anys, en les quals en aquell moment estava governant el Jordi Pujol, per tant fa una colla d'anys d'això,
Però en aquell moment, quan va arribar una època complicada per l'equífer, què va decidir? O què volia fer el govern del detorn? Volia impermeabilitzar la bassa i que es perdés aquest element natural de ser com un indicador natural de l'estat de l'equífer. Doncs bé, no solament la gent de Capellades, sinó molta altra gent es va oposar a això i va aconseguir que això se es marxa enrere. A data d'avui, encara, aquesta bassa assenyala quin és l'estat de l'equífer Carme Capellades.
I si anéssiu a visitar el Museu Paperera de Capellades, trobaríeu allà una sèrie de plafons que expliquen aquest fet. Doncs aquesta singularitat demostra la importància de l'aquífer, simbolitzada, en aquest cas, en el cas de Carme Capellades, amb la bassa i la lluita històrica que va haver-hi perquè l'Agència Catalana de l'Aigua no anulés aquest indicador natural. Més coses.
Amb aquestes estratègies que estem parlant, també hem de tenir altres coses complementàries. Perquè quan preparem el programa, a vegades comparteixo amb altra gent les idees o les reflexions que es volen fer, i em van dir, ostres, i per què no parlaràs de saladores, de salació?
Clar, podem parlar de desalació. Ja sabeu que les desaladores, diguéssim, a casa nostra en tenim diverses. Arreu dels països catalans, per exemple, a Cesilles és un lloc que hi ha una dependència encara més gran de desaladores que a Catalunya.
Però les desaladores, quina problemàtica associada porten amb l'aigua? Que consumeixen molta energia. Això, primer, consumeixen moltíssima energia. Segon paràmetre, que és que, a banda del consum elevat d'energia, hi ha també una producció de residus, no?, de salmorres que generen, enormes, no?, la qual cosa, la gestió d'aquest residu, també és complexa. I després, la desaladora té una altra dificultat molt gran...
comparada amb aquestes infraestructures que estem parlant fins ara. És a dir, quina capacitat de desalació jo planifico? Si jo planifico com si fos l'element principal, tindré un problema, perquè quan hi hagi èpoques de molta producció, de molta pluja, potser la desalació no necessito tenir funcionant, diguéssim, el 80%, o el 90% o el 100%. Llavors, què faig amb tota aquesta infraestructura que ara jo no la puc tenir parada? És a dir, si jo paro una desaladora...
que puc fer-ho, diem-ne, també és complexa després posar-la en marxa. Necessita com una arrencada. No s'arrenca com es posa la clau al cotxe, un i en un segon... No, això no, una descaladora no funciona així. I per tant, la descalació és una cosa que si hi ha una sobredimensió, es fan descaladores molt grans per atendre determinades quantitats d'aigua, volums d'aigua, pot arribar un moment que no les necessitem. Per tant,
En aquest sentit, no la plantegem com una prioritat estratègica, sinó com un element complementari de suport. No passa res i pot ser útil que tinguem dos o tres desaladores d'una certa magnitud. Però l'estratègia principal d'aigua potable de Catalunya no pot ser en cap cas, diguéssim, basada en unes estratègies de desaladores. L'estratègia principal ha de ser basada en...
El tema de l'aigua regenerada, descontaminació d'aquífers i reducció de pèrdues en xarxa. I complementat, com un element, si volem dir-li, de seguretat complementari al sistema, per un suport de desalació. La desalació, a què ajuda? O què pot ajudar? Doncs, per exemple, quan ja intuïm que estem entrant en un període llarg de dèficit de pluja,
podem començar... El que hem tingut fa un any i mig. Per exemple, podem fer una cosa abans de fer servir l'aigua dels embassaments, fer servir primer aigua de salada. Per què? Perquè si fem servir aigua de salada com a element auxiliar, què estarem fent? Que la reducció dels embassaments, la caiguda de les reserves, sigui més lenta. Això que ens permet...
Doncs allargar aquests períodes i a veure si a nivell climàtic, meteorològic, torna a venir a recuperar-se una activitat de pluja. Per tant, descelladores sí, però descellació complementària, no estratègia prioritària, no?
En aquest marc també hi ha una cosa que hem de posar sobre la taula i que l'hem posat moltes vegades i de manera reiterada, que és que l'aigua és un element finit. És a dir, encara que nosaltres sanegem tots els d'aquífers de Catalunya...
Encara que nosaltres fem una estratègia molt important d'aigua regenerada. Encara que no tinguem pèrdues a xarxa. I encara que tinguem algunes dessaladores com a estratègia complementària, malgrat que tinguem tot això, no podem, el nostre imaginari, considerar que tindrem tanta aigua com vulguem. Sinó que el nostre imaginari, la nostra estratègia, ha de ser que no tindrem més aigua. Això potser...
És un concepte que a algunes persones els hi pot costar d'entendre, perquè estem parlant de molta infraestructura, de molta cosa, i ara diem que potser no tindrem més aigua. Clar, si el nostre imaginari és col·lectiu, és que no ens hem de preocupar perquè sempre tindrem tota l'aigua que ens fa falta, què estarem provocant? Estarem provocant més necessitat d'infraestructura.
Per exemple, i per posar un exemple concret d'això, ara, suposo que no sé si n'estàs al cas, o si ho has seguit, a Conit, al municipi del Baix Penedès, hi ha un debat llarg i encès, al voltant de si s'ha de fer una piscina d'onades per fer windsurfing, em sembla, allà al mig del camp. No, windsurfing no, per fer surf, bàsicament.
I ara ens la pregunta és, aquesta dotació d'aigua que es tindrà allà, aquest ús, és tan necessari i tan vital que s'hagi de fer i aquesta pràctica esportiva no es pugui fer, diguéssim, no en un lloc artificialitzat, sinó en els llocs naturals que existeixen, sense hipotecar un volum d'aigua?
Aquestes mateixes preguntes ens les podem fer amb altres coses relacionades amb l'aigua. Per tant, si nosaltres no tenim clar
que no podem estirar el consum d'aigua fins a l'infinit, vol dir que ajuntaments, entitats, vol dir que tothom, empreses, quan diem empreses, indústria, però també agricultura, també ramaderia, vol dir que si col·lectivament no tenim clar que estem en un país que tindrem poca aigua,
i no administrem bé l'ús d'aigua, aquí tenim un problema molt greu. I perquè no quedi, com ha dit el marge, i el turisme, evidentment, és un altre subsector que s'ha de posar molt les piles en el tema d'aigua. Per tant, o ens posem les piles en el tema d'aigua i fem estratègies ben pensades perquè no obliguem el sistema cada vegada a portar més actòmetres cúbics,
o si no aturem aquesta demanda de folla d'actòmetres cúbics, de litres i litres d'aigua cada dia més amunt, això ens porta a un carreró que no té sortida, tant si plou com si no plou. I que tothom tingui clar i no es confongui, no es confongui de carril.
Perquè Catalunya sí que plou, continuarà plovent, però no plourà, diguéssim, de manera continuada al llarg dels anys i de manera suficient per donar, diguéssim, suport a tota aquesta bogeria de consum d'aigua que estem provocant de manera col·lectiva.
Més coses amb això. D'acord? Digues, digues, què volies dir? No, no, que el tema aquí és que no només passa per la ciutadania, vull dir que al final també en algun moment s'hauran de prendre decisions. Efectivament. La ciutadania és una part i potser estrictament no és la part més important, però sí que és una part. Després ja hem apuntat aquí, tenim els diferents sectors econòmics que han de fer la seva feina, no?
I hem intentat explicar moltes vegades, aquí, i podem tornar a treure aquesta famosa idea. Jo crec que, Marina, tu ja l'has après d'aquesta famosa idea del que és Jevons, no? La paradoxa de Jevons. Però podem tornar a posar sobre la taula una altra vegada més quan es parla d'aigua, no? Parlem, en aquest cas, imaginem-nos del sector del turisme, no?
I imaginem-nos un hotel X, no?, que té, no sé, 32 habitacions. És igual, fem números fàcils de fer, 100 habitacions. I que per aquestes 100 habitacions, no?, a data d'avui, abans de fer cap política d'eficiència, està gastant, fem-ho fàcil, un litre per habitació. Serien 100 litres, d'acord?
Clar, imagineu-vos que diuen, va, fem una estratègia per reduir consums, i resulta que ho fan, i resulta que en comptes de gastar un litre per habitació, en gasten mig.
Si aquest hotel es queda amb les 100 habitacions en mig litre, haurà fet la feina ben feta. Però si aquest hotel arriba a la conclusió... Ostres, és que ara que gasto poc aigua... Mira, jo a la meva llicència podia fer 200 habitacions i em vaig fer 100 perquè... No perquè no em digués l'Ajuntament que no, que les podia fer, sinó que com no tenia poc aigua, em vaig dir... Bueno, em quedo solament amb 100, no?
I resulta que, ostres, he fet una millora d'eficiència i he reduït la meitat el consum. Ostres, doncs, recuperem, que hi ha la llicència i encara la tenim vigent, i anem a doblar les habitacions i fem 200. La pregunta és molt òbvia. Si faig això, quin estalvi d'aigua faig, què et sembla?
Molt poc. Zero. No, no, molt poc no. Zero. Perquè he intentat posar els números senzills. És a dir, 100 habitacions un litre serien 100 litres. 200 habitacions per mig litre, si fem la multiplicació, són... Són 200. No, no, són 100 litres. No per litre, eh? Per mig. Sí, sí, 100. 100. Per tant, quin estalvi hem fet, malgrat hem reduït el consum per habitació, si hem incrementat les habitacions? L'estalvi real és zero.
No solament és això, perquè si en comptes jo de fer 200 habitacions, aquesta llicència em permet fer-ne 300, què hauré provocat? Que en comptes de gastar 100 litres, passi a gastar-ne 150. Per tant, fixeu-vos-hi.
que aquesta idea, la paradoxa de Géu, que l'hem explicat moltíssimes vegades, és entendre que una eficiència que genera un estalvi, si nosaltres incrementem per l'altre costat la necessitat de consum, aquesta eficiència pot quedar reduïda a zero. No només pot quedar reduïda a zero, sinó que en el cas que féssim 300 habitacions, hauríem incrementat en 50 litres la demanda d'aigua. Aquesta és la famosa paradoxa. Per tant, fixeu-vos que això...
ho estem plantejant com una anècdota, escalem-ho, imagineu-vos de tothom fent el mateix. Sector turístic, sector ramader, sector agrari, sector de la indústria química, sector de la indústria de l'automòbil, domicilis, tothom amb aquesta lògica. Al final, què li passa, diguéssim, al país? Que en comptes de disminuir el consum d'aigua necessita augmentar-lo. I acabem de dir...
que per augmentar les disponibilitats d'aigua en un país com Catalunya, que té i tindrà dificultats en la precipitació, perquè serà molt irregular al llarg dels anys, és caure en una espècie de parany. Per tant, tornem una mica d'on veníem, eh? Tornem una altra vegada al fil conductor del principi.
Quines són les polítiques que ens permeten garantir a llarg termini una certa independència amb el tema de la precipitació? Que aquest jo crec que és l'objectiu principal en polítiques d'aigua, eh?
I, dit això, també vull que quedi clar. No ens podem independitzar, diguéssim, de la pluja. Catalunya no pot arribar a ser mai, ni cap país del món pot arribar a ser mai, independent de l'aigua que plou. Qualsevol país del món necessita que li plogui, que plogui aigua, perquè és la font d'entrada d'aigua, eh?
Però, acceptat que ens podem tenir uns marges, per tant, la solució, insisteixo, torna a passar per l'aigua regenerada. Aigua regenerada vol dir que, imagineu-vos, eh?, totes les depuradores de Catalunya, que en tenim moltes, totes escalar l'utilització d'aigua regenerada. La indústria també pot fer servir moltes vegades l'aigua, d'acord? Què vol dir? Doncs que la indústria es depuri l'aigua, se la torni a entrar dintre el cicle de producció
D'aquestes coses, la indústria, alguna d'elles ja ho ha fet, però encara hauria de fer-ho amb més intensitat. No n'hi ha prou en què tu recirculis un 20% de l'aigua. Hauries de recircular un 40, un 50, un 60, i si poguessis arribar a un 80, millor. Tornem al cas i a l'exemple de Capellades.
els molins paperers, i la fabricació de paper. La zona de Carme Capellades, que hi ha al riu Anoia, és històricament un lloc on hi ha hagut moltíssima producció de paper. Aquesta producció de paper, qui sàpiga, conegui una mica el món paperer, sap que es necessita molta aigua per fabricar paper. Moltíssima. Aigua i energia. Doncs bé...
i de tot un procés de secatge del full, etc. Doncs bé, les empreses que ja són més capdavanteres amb aquesta estratègia han incorporat sistemes de capturar la fibra, que no se'ls escapi cap al clavegram, capturar l'aigua que no se'ls invagi tampoc cap al clavegram i també fer una recuperació energètica en el procés de secatge molt elevada.
Totes aquestes estratègies el que aconsegueixen, no?, és que en aquest cas, aquesta indústria, sigui, doncs, més competitiva perquè, entre altres coses, si tu fas aquests estalvis i recircules matèries primeres, que és fibra de paper, recircules aigua, que de fet, diem-ne, és com una matèria primera imprescindible per paper,
i aprofites l'energia al màxim, captes tota l'energia residual de secar el paper, el que estàs fent també, entre altres accions, és que, com consumeixes menys energia i menys aigua, la teva factura de producció et surti més econòmica. Per tant...
És evident, i això també ja saps que és una cosa que jo intento explicar constantment, la relació entre economia i medi ambient. El medi ambient necessita també, perquè vagi endavant, necessita també d'una bona relació amb l'economia.
No es poden fer polítiques ambientals que portin els diferents sistemes productius a la ruïna, perquè haurem aconseguit el millor, alguna millora ambiental, però el preu que haurem pagat serà tan enorme que no tindrà cap sentit.
I, per tant, aquí obrim una altra capa relacionada amb el tema de l'aigua, que ja l'han tractat una altra vegada, més d'una vegada, que és el tema de la justícia social vinculada al vector aigua. El vector aigua és un dret universal, és un dret...
que ha d'estar a disposició de tothom, independentment que siguis molt ric o molt pobre, tu has de tenir accés a un recurs de bona qualitat i constant i assequible. Fins i tot això, jo crec que vam comentar l'any passat, i he aprofitat per recordar-ho, no?,
hi ha l'Assemblea General de Nacions Unides, que es va fer el juliol de l'any 24, fa un parell d'anys, un any i mig, va posar sobre la taula el nexe entre l'aigua i l'economia. Gestionar l'aigua per usos productius des de la perspectiva dels drets humans. Per tant, quan es parla d'aigua, s'ha d'incorporar sempre el tema dels drets humans, perquè no relacionar aigua i drets humans és un error greu que fa...
diguéssim, el que hem de garantir és que ningú es quedi sense accés a aquest recurs, que és universal, perquè l'aigua la necessita tothom, tothom, des de la indústria més petita a la més gran, des del poble més petit a la ciutat més gran, i qualsevol persona necessita aigua per viure i fer les seves activitats. I, per tant, parlar d'aigua també ha de portar incorporat en el seu debat i en la seva reflexió el tema dels drets humans. I aquesta declaració que es va fer
a Nacions Unides el juliol del 24, que ho va fer una persona d'un ampli prestigi i àmpliament reconeguda a nivell de l'aigua al món, que és el Pedro Arrojo Agudo, que és una persona en el món de l'aigua absolutament coneguda i que fa unes propostes realment molt interessants. En aquest cas, aquest document funciona com a relator de Nacions Unides pel tema de l'aigua.
I algunes coses que posa sobre la taula aquest document és que l'aigua és un bé comú. És un bé comú pels ecosistemes, per la població. Sense aigua no viuríem, per començar. Clar, això és una obvietat, no? És sorprenent que a vegades determinades estratègies polítiques portin l'aigua al col·lapse. D'acord? Perquè...
Aquí nosaltres ara tenim potser la mirada molt posada, moltes vegades, tant a Catalunya com a Europa, diem-ne, però si fem una mirada d'aigua en clau global, nosaltres hem de posar la mirada a Sud-amèrica, Àfrica, Índia, altres zones del món, i ens donem compte que encara a data d'avui hi ha molta gent que no té accés a un recurs universal com és l'aigua,
i diguéssim un recurs de bona qualitat. Molta generata d'avui encara, l'aigua que consumeix, és d'una qualitat dubtosa. Per tant, fixeu-vos que quan parlem en clau d'aigua amb una mirada universal, se'ns obre també estratègies de solidaritat, de compartir el recurs, d'entendre que això és un bé públic, que no és un bé privat...
que els diferents estats han de garantir l'accés a aquest recurs universal, que aquest recurs universal no pot estar en mans privades, no?, han de ser mans públiques. I aquí podríem posar també, aprofitar això de mans privades i mans públiques, ja sabeu que a casa nostra, per sort o per desgràcia, tenim exemples, diguéssim, de quasi tot a Catalunya, aquí podríem posar de manera col·lateral el debat sobre les plantes embotelladores, no?, l'aigua mineral embotellada, no?,
Si us en recordeu, en aquests moments de molta escassetat d'aigua a casa nostra, es va posar en dubte si les plantes embotelladores d'aigua tenien que continuar fent l'extracció d'aigua de l'aquífer de la mateixa manera. Per enfiseu-vos que...
la faceta, diguéssim, la complexitat del tema de l'aigua és elevada, però que determinades estratègies han d'anar a garantir aquest dret universal, aquest dret universal per tothom. El tema de l'aigua embotellada tampoc és de fàcil solució,
Però, entre altres coses, per exemple, també en aquest cas, hi ha un fet concret, que és que la política d'aigües de les plantes embotelladores no penja tant de la política d'aigües, sinó penja del concepte d'explotació minera. En cada data d'avui, les autoritzacions d'explotació de l'aigua subterrània les dona mines, no les dona l'Agència Catalana de l'Aigua, no els dona, diguéssim, el regulador d'aigua.
I és una anomalia que cal resoldre, perquè aquesta aigua subterrània que fan servir, de fet, és un bé públic, és un bé col·lectiu, i que no pot ser privatitzat. I a través de la llei de mines, que és com s'està fent actualment, no deixa de ser un bé pseudo-privat.
cosa que és un error garrafal, perquè això hauria de formar part del conjunt d'aigua que és gestionada de manera pública a través de l'Agència Catalana de l'Aigua, i ha arribat el cas, i si recordeu el que va passar amb la pagesia, la pagesia, quan va venir a l'època més forta de la manca d'aigua, qui van ser els primers que se'ls va tallar l'aixeta? A la pagesia. Potser un altre sector que se li hauria pogut tallar l'aixeta haurien sigut les plantes embotelladores.
És una cosa que quan arribem a aquests moments de màxima complexitat, no solament són dos sectors que se'ls ha de tallar la xata, són tots els sectors que han de participar d'aquest tema. Però perquè aquestes coses no siguin tan dramàtiques i no siguin tan extremes, i qui ho recordi, perquè ara sembla...
habitualment tenim com memòria de peix, ja hem anat molt breu, però el desastre, la desesperació, l'angoixa que va viure el sector de la pagesia, sobretot amb el tema de l'aigua, va ser enorme tant a les comarques gironines com a les comarques de l'Ebre, Camp de Tarragona, que van ser de les zones més defectades. Per què? Perquè són les zones on hi havia més regadiu, no?
i per tant van ser les zones que d'un dia per l'altre es van quedar sense aigua. Per tant, ostres, que quan pensem en aquestes coses hem de pensar en el benefici del conjunt, d'uns pocs. I per tant insisteixo en aquesta idea que estem posant sobre la taula de manera reiterada, que l'aigua és un bé universal, és un bé públic, i és un bé que s'ha d'entendre que no ha de ser privat.
Una petita part encara ens queda d'aigua privada. Ens queden 9 minuts, eh? D'acord. Una petita part d'aigua privada encara ens queda perquè hi ha en algunes urbanitzacions de segona residència a casa nostra que encara la gestió de l'aigua no es fa a través de l'operador públic, no? Es fa a través d'uns pous existents, d'unes bosses d'aigua i ho fan de manera privada.
Jo crec que totes aquestes coses s'han d'anar acabant, s'han d'endreçar d'una vegada, i el conjunt de l'aigua de casa nostra ha de ser gestionada per l'Agència Catalana de l'Aigua. Quan dic el conjunt, també en refereixo a l'aigua, que ja ho sabeu, com m'ha explicat moltes vegades, a casa nostra tenim dues conques, les conques internes, que és l'Agència Catalana de l'Aigua, conques externes, la paraula no seria externes, conca ebre...
que és Confederació Hidrogràfica de l'Ebre. Però malgrat que hi hagi una part de la xarxa catalana que pengi de la conca de l'Ebre, jo crec que l'autoritat en aigua, al marge de qui sigui el titular de la conca, hauria de ser l'Agència Catalana de l'Aigua, no? I que les estratègies, les decisions d'aigua que es prenguessin a casa nostra es prenguessin de manera conjunta amb la mirada de l'Agència Catalana de l'Aigua. Això no treu, que són coses diferents, no?,
que la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre continués sent el titular, perquè ja sabem que el riu Ebre no és un riu que neix a Catalunya, és un riu que té un llarg recorregut per la península, no?, afecta a molts territoris i, evidentment, un riu que té aquesta dimensió com l'Ebre, que afecta a un conjunt de territoris, necessita també d'una mirada unificada i d'una gestió unificada de conca, no?,
Però això no treu que en la part catalana de la Conca de l'Ebre, l'Agència Catalana de l'Aigua, si es volgués, això no hi ha cap element que ho impedeixi, actués d'element coordinador de les polítiques d'aigua a casa nostra. Això seria també un canvi important de paradigma, perquè fins ara hem parlat molt d'infraestructura i ara, encara que sigui timidament, hem obert la porta a la gestió. I un recurs...
tant estratègic com l'aigua, necessita també d'una mirada unificada, no? Les dues conques han de seguir operant de manera autònoma, Ebre... I quan dic les conques internes, aquí dintre també hi ha un garbuix de conques, eh? Conques internes estarien parlant del Ter, comarques gironines, estarien parlant comarques de Barcelona del Besòs, Llobregat...
i aquí també estaríem parlant de Francolí i altres, totes aquestes unitats de gestió necessiten també de ser tractades de manera individualitzada. Però, malgrat que les tractem de manera individualitzada,
i ja ho hem explicat reiteradament, que no defensarem mai i no defensarem cap trasbassament de l'Ebre cap a la regió metropolitana de Barcelona, ja n'hi ha un de petit, que és el mini-trasbassament, que es fa cap al Camp de Tarragona, doncs, malgrat que cada cun que tingui la seva lògica i la seva unitat de gestió, sí que es necessita d'una mirada global i d'estrelles compartides. I estrelles compartides què vol dir?
Ostres, regeneració d'aigua, és igual. Totes les conques han de fer regeneració d'aigua. Millora d'aquífers, totes les conques ho han de fer. Pèrdua de xarxes, totes les conques ho han de fer. Suport de desalació, totes les conques ho han de fer. I, evidentment, ser eficients amb l'aigua, regular els consums i reduir demandes, això ho han de fer totes les conques. Per tant, com els deures de fer...
són semblants a tot arreu, això requereix una mirada i una estratègia de país. Perquè hi haurà llocs que la velocitat de fer unes accions serà més ràpida i en els altres llocs hi haurà altres accions que seran més lentes. Però bé, si no tens la mirada global del país, el dia que apareix una necessitat,
greu, llavors tots són plors i llàgrimes, improvisacions. I amb aigua, amb aigua, no es pot improvisar. Amb aigua s'han de tenir mirades allà recorregut i, per sort, avui ens està plovent. Avui justament no, ens està plovent.
Ens ha plogut bastant. Sí, jo sempre dic, ojalà continuï plovent, perquè aquesta notícia de pluja, Marina, està... No, en principi a l'abril ha de tornar a ploure una mica, i les projeccions que fan és això. Doncs això, molt benvingut, perquè jo ja no penso en els embassaments, penso en els acuífers. Penseu que els acuífers també tenen molta set encara, s'han omplert,
I una manera que els equífers, entre cometes, també es vagin descontaminant, és que per dintre seu vagi a haver-hi circulació d'aigua. Si l'equífer està ple, la circulació d'aigua també és més ràpida. I aquestes estratègies de descontaminació també necessiten, no exclusivament, però també necessiten que a l'equífer hi hagi moviment.
Clar, qui s'imagini l'aigua que es mou dintre l'acuífer no és com es mou en un riu, eh? Un acuífer depèn de l'acuífer. Podem estar parlant d'alguns metres per dia o d'algunes desenes de metres. No és el mateix un acuífer que té una estructura molt llimosa que un acuífer que té una estructura més sorrenca. Hi ha una gran variabilitat del que trobem a sota terra, però...
la seva velocitat i la seva capacitat de descontaminació també està relacionada amb la quantitat d'aigua, la quantitat d'aigua que circula per allà dintre, no exclusivament. Per tant, ojalà tinguem un període de pluges llarg...
que vagi fent que els aquifers vagin evolucionant a més, a millor, i això sempre ha d'anar acompanyat de bones polítiques amb el tema dels porins, de reducció de la contaminació per porins, i bones polítiques de descontaminació d'altres materials, sobretot imagineu-vos la zona de Barcelona...
amb el tema del delta de Llobregat. Al delta de Llobregat hi ha una reserva estratègica d'aigua, el delta de Llobregat té dues reserves d'aigua, un equífer superior i un equífer inferior, i a data d'avui, malauradament, no es pot fer servir aquesta reserva d'aigua per usos de boca, d'aigua potable, perquè el nivell de contaminació que ha patit històricament i que pateix l'equífer del delta de Llobregat és encara enorme.
Perquè no es fan els deures, no es fa la feina de sanejar tot això, no? Per tant, i resumint... Ostres! En tres minuts. Dos minuts i mig, millor. Dos minuts i mig. Idees molt simples. Una, quan parlem d'aigua hem de parlar sempre, sempre amb la mirada llarga. No podem anar amb la mirada curta. Mirada llarga. No podem estar pendents de si avui plou i si demà no plou. Les polítiques d'aigua necessiten...
ser polítiques de llarg recorregut, requereixen molta inversió i, desitjablement, requereix que tota aquesta inversió, si està consensuada, avui el govern A, també el govern B i el D, continuïn aquest esforç col·lectiu en la línia d'aigua. Per tant, l'aigua requereix mirar allà llarga i també requereix consens.
I l'altra cosa que requereix, i amb això podem acabar, dues coses. Un, entendre que l'aigua és finita, i dos, i molt important, que l'aigua és per a tothom i per a tothom ha d'anir accés a l'aigua. I l'aigua no pot ser entès com un element de confrontació entre territoris.
Però jo crec que serà un element de confrontació. Ho és. Mon àvia sempre deia que les properes guerres seran per aigua. I quan vaig començar a veure la saquera vaig pensar que potser tindrà... La confrontació, sí, no s'equivoca gens. Perquè la gent gran que ha pensat moltes coses són sovint molt sàvies, al marge de la formació que tinguin. La saviesa s'adquireix també a través del coneixement i el pas dels anys. I aquesta saviesa és òbvia.
una possible situació de tensió la porta a l'aigua. I la situació de tensió que ara estem vivint, malauradament, en aquest cas, no està relacionada amb aigua, sinó amb una altra variable que genera molta, molta tensió, que és el tema de l'energia. A data d'avui tenim sobre la taula tot un seguit d'enfrontaments bèl·lics i el seu...
Background és el control de l'energia i de les Terres Rares. Per tant, fixeu-vos-hi que el control de l'energia ens porta, vulguem o no, a una situació de conflicte i hem d'evitar que l'aigua es posi a aquest mateix nivell, perquè si l'aigua es posés a aquest mateix nivell, el desastre seria enorme.
Doncs ho deixem aquí. Moltes gràcies, Toni Ferran, per venir avui aquí a la Randa Mare. Ens retrobem d'aquí 15 dies i esperem que en Joan Ramon també. Sí, home, des d'aquí li enviem una salutació i que es recuperi aviat.
I així arribem al punt final de l'Arran de Mar d'aquest dimecres 18 de març del 2026. Nosaltres ho hem de deixar aquí, però tornarem la mà com cada dia, de dilluns a divendres, de 4 a 6 de la tarda. Us esperem a totes i a tots. Que vagi molt bé. Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Fins demà! Fins demà!
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Vine a Carrefour i compra bé amb els nostres preus imbatibles. Avui dimecres 18 de març tens el pit de pollastre filatejat Carrefour El Mercado format estalvi a un preu imbatible de 6 euros en 39 al quilo. Sempre les millors promos. Carrefour. Si separem bé la brossa orgànica, ens estalviem diners i l'aire que respirem cada dia està més net.
Separa bé l'orgànica i ajuda'ns a tenir la ciutat com a tu t'agrada. Ajuntament de Tarragona. Benvolgut multireformista. A Obramat no podem abaixar-te els impostos ni el preu de la gasolina de la teva furgoneta, però sí que podem ajudar-te amb els nostres preus. Per això, a Obramat, revisem cada dia els nostres productes per oferir-te les millors marques professionals amb els preus més baixos de la zona, IVA inclòs, on compren els professionals. Obramat.
The British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. Celebra els 50 anys del Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona.
Visita l'exposició Adquisicions i més, amb pintures, escultures, tapissos i còmics que s'han incorporat recentment al museu. Una selecció d'obres que ens mostra la creativitat i el talent dels artistes del nostre territori. Oberta fins al 31 de maig, l'entrada és gratuïta.
Buena tarda, son las CIS.
Post per la Tere Ortega, les agressions als metges han crescut un 20% a la demarcació de Tarragona. Durant 2025, més de 200 facultatius van ser objecte d'algun tipus d'atac. El perfil de la víctima és el d'una dona jove. El Col·legi de Metges de Tarragona ha fet balanç de les agressions registrades.
el col·lectiu mèdic durant 2025. Les conclusions asseguren que aquestes han augmentat en un 50% dels casos. Els atacs físics o orals es produeixen per discrepàncies en el diagnòstic o en el tractament. El president del Col·legi de Metges de Tarragona, Sergi Boada, ha explicat que l'objectiu d'aquests informes és conèixer la realitat i visibilitzar la situació.
El Col·legi de Metges de Tarragona ha fet balanç de les agressions registrades al col·lectiu mèdic durant 2025. Les conclusions diuen que aquestes han augmentat un 21,5% respecte a 2024 i en xifres s'han quantificat 203 víctimes a la demarcació.
En un 50% dels casos, els atacs físics i orals es produeixen per discrepàncies en el diagnòstic o en el tractament. La gran majoria tenen lloc en els centres d'atenció primària o en les urgències. El president del Col·legi de Metges de Tarragona, Sergi Boada, ha explicat que l'objectiu d'aquests informes és compèixer la realitat i visibilitzar la situació. Per tant, el nostre objectiu com a Col·legi de Metges no és comptar agressions, sinó sobretot fer-les visibles.
i en aquest context acompanyar els professionals que les pateixen i com a objectiu final prevenir-les. Les agressions que s'han recollit han estat principalment verbals, tot i que també s'han detectat un total de sis agressions físiques.
Els veïns a la zona de Maria Cristina i voltant se reclamen millores en l'enllumenat i més ampliació de voreres al barri Miguel González. Segons asseguren, la il·luminació actual al Parc Josep Maria Salvador Urpí i a la plaça en Selm Clavé és insuficient i no proporciona prou sensació de tranquil·litat, especialment a la zona del Parc Infantil i de les màquines de gimnàstica situada a tocar dels carrers Hernández Saneuja i Cronista C7.
Des de l'Associació de Veïns de Maria Cristina i Voltans expliquen que l'espai és molt freqüentat per famílies i persones grans i consideren necessari reforçar l'enllumenat perquè sigui més confortable i segur durant les hores de menys llum. Pel que fa a la seguretat al barri, els veïns admeten que la situació ha millorat especialment a la zona dels porxos, on asseguren que hi ha ara menys incidències. La presidenta de l'entitat veïnal, Marie-Carmes Soler, ha explicat a Tarragona Ràdio que el barri també ha notat el tancament de la clínica Monegal...
que ha comportat una disminució del moviment de persones i de l'activitat comercial a la zona. En aquest sentit, els veïns resten a l'espera de conèixer quin ús tindrà l'edifici que ha quedat buit. Confien que el futur equipament pugui acollir una residència d'estudiants o bé un centre per a la gent gran.