Arrandemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda a tothom passant 3 minuts de les 4 de la tarda d'aquest divendres 6 de febrer del 2026. Ho tenim tot preparat com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda aquí a Arrandemar. Començarem, com és habitual, fent un repàs de totes les notícies de la nostra costa catalana. La primera aturada la farem a la Costa Brava.
Per l'escala concreta anem-hi. Passarem pel delta de l'Ebre, per Vilanova i la Geltrú, anirem fins a Arenys de Mar i acabarem a Tarragona. Després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes. La Federació Catalana de Pesc ens portarà les últimes novetats. Ens centrarem en l'educació i el mar.
Descobrirem una nova llegenda o mita arran de la nostra secció mites i llegendes del nostre mar mediterrani. Participarem en un curs de primers auxilis d'emergències al mar. Coneixerem de primera mà una campanya per recuperar una embarcació i acabarem el programa d'avui com ho fem habitualment tots els divendres, fent un repàs de tots els actes que hi haurà arreu de la nostra costa catalana aquest cap de setmana. Estarem aquí fins les 6 de la tarda, Renamar.
Però abans de tot això, el que volem fer és saludar el nostre equip, saludar totes les persones que cada dia fan possible aquest programa, que cada dia fan possible que el vaixell d'Arna Mar sorti de port i arribi a Bon Port. I comencem per la nostra cap tècnica. Sílvia García, molt bona tarda, com estàs? Bona tarda a tots, molt bé, i esperant que arribi el cap de setmana, que a més a més el cap de setmana pot ser gloriós, eh?
L'Oriol, per què? Home, perquè tenim unes cookies festes, tenim un cos blanc... És que tenim tantes coses aquest cap de setmana. Ho tenim tot, com deien. És que no pot ser, no pot ser, ens falten hores. De moment els pagesos tornen a portar-te. Sí, sí. Jo crec que volia donar-te festa per el cap de setmana. Ja!
Hi ha borrasques per aquí, borrasques per allí. Adiós, adiós. Pluja, desbordaments per tot arreu. Tot positiu, eh? Tot positiu. Ens hem d'exterminar ja i a mi no em feu cas, però bé, arribarà el dia que em fareu cas. Que punyetera que ets. Anem a saludar la Cel Prieto des de Radio Delta.Cat. Cel, molt bona tarda, com estàs?
Hola, molt bona tarda, companyes. Bé, molt bé, estem a divendres. Estic... encara que no us semblo per la meva veu, perquè estic cansada tota la setmana, però dins meu estic molt contenta i feliç. Aquesta setmana m'arriba intens, tinc moltes coses a fer i espero que em dono temps a tot. I també per descansar una mica i recarregar piles, per tornar el dilluns a tope, com sempre.
A tope, com sempre, anem a saludar en Sergi Corral, d'ells de Ràdio L'Escala. Sergi, molt bona tarda, com estàs? Prop de bé, prop de bé. Una mica esturat. A Santiago, en els boletos de la xarxa, en el punt horari de les 4, algun dels estils de la noia aquesta que es fa dir Bat Giel, farelo pels amics, i Electro Merengue o Merengue House, o no sé com en deia de l'estil aquest. M'he quedat una mica...
És allò que nosaltres no som de Xemón, perquè em diuen aquestes coses i ja em perdo, però no és lo que és. Ens hem fet grans. Això és la meva conclusió. De cop. O els altres viuen en una dimensió...
paral·lela. També, també. Això també. Anem a saludar en Sergi Corral. Ai, en Sergi Corral. Hola, hola, què tal? Sí, sí, ja t'he saludat. La Carla Lanuza des de Canal Blau Ràdio. Carla, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda. Doncs estic bé, però estic regular també, perquè estic amb un refredat d'aquells forts, forts, forts de final d'hivern que m'ho estava passant una miqueta malament. A veure si cuidem aquest refredat i anem a saludar l'Oriol Leo des de Ràdio Arenys. Oriol, molt bona tarda, com estàs? Molt bona tarda. Jo no estic refredat, no? Veus, jo estic bé. Bé, divendres bé, bé, sí.
Bueno, però aguantar-se una miqueta, no, que arriba el dissabte i el diumenge. Vinga, va. Vinga, va. Si tu estàs bé, Oriol, anem a començar el programa avui, que us parla des de Tarragona Ràdio Marina Pérez Got. Actualitat.
Comencem el nostre repàs informatiu per la Costa Brava explicant que la sípia es troba en veda a les Badies de Roses i Pals fins al dia 28 de febrer. És una mesura de protecció que afecta tant a pescadors professionals com a recreatius. Sergi.
Doncs sí, Marina, aquesta pesca d'aquesta falòpoda queda totalment prohibida entre l'1 i el 28 de febrer en aigües interiors de la Costa Brava, el qual es tradueix en l'espai marítim i costaner entre el cap de l'illa de Massador, el cap de Creus, i el cap de Begú. És una mesura que afecta, com dèiem, tant a pescadors professionals com a col·lectius.
recreatius i és vigent tant en pesca des d'embarcació com des de la vorera, des de la costa. És la segona aturada biològica del període tardor-hivern després de la que es va fer entre el 1 de setembre i el 30 de novembre. Aquesta segona etapa de veda situa just a l'inici del període reproductiu.
i l'objectiu de tot plegat és protegir les femelles que hi ha van uvades. La veda de la sípia és una mesura proposada per la Direcció General de Pesca i Afers Marítims de la Generalitat amb la participació del Comitè de la Cogestió de la Sèpia de les Vadies d'Arrosells i Pals, on hi són representades les cofredies de pescadors i també l'Associació Catalana per una Pesca Responsable.
Tot a punt per la regata de vela infantil Vila de Palamós, Optimist Trophy. Doncs el dimecres vinent arrencarà la que serà la 36a edició d'aquesta regata de vela infantil a Palamós, aquest any amb novetats destacades. Primer, els nombres de participants passen de 550 a 360, i la base logística de la regata estarà instal·lada al Club Nàutic Costa Brava Vila Palamós en comptes de la plaia Gran.
Els regatistes, que hi participen, entre 8 i 15 anys d'edat, vindran de 22 països diferents, sobretot espanyols i la resta d'Europa. En els darrers anys, la Palamós Optimist Trophy exhauria amb molta facilitat aquestes 550 places d'inscrit i fins i tot acumulava llista d'espera. Ara això, però, canviat, ens ho explica Adrià Morata, en declaracions a Ràdio Palamós, i ell és responsable de comunicació del Club Nàutic Costa Brava Vela de Palamós.
Les inscripcions es van obrir el juliol, el juliol del 2025, i a partir d'aquí nosaltres ja veiem com evoluciona. És a dir, tenim les dades dels altres anys a certes dates, llavors. Aquelles dates les comparem. I pot ser que estiguem per sobre o per sota. Aquest any, al principi, sí que estàvem bastant igualats, però més cap a octubre i novembre vam veure que no portàvem el mateix ritme d'altres anys.
I ja va ser quan es va començar a plantejar aquest canvi de seu. Les obres del Passeig del Mar, o la coincidència amb les dates del Carnaval, han acabat de convèncer l'organització per traslladar tota la logística des de la plaia gran fins al club. Els participants d'aquesta 36ena internacional vila de Palamós, Optimistrofi, com dèiem, provenen de 22 països d'arreu del món. Entre els més llunyans, per exemple, Bermuda, Brasil, Estats Units o Canadà. Aquesta regata es farà de l'11 al 15 de febrer.
Baixem ara fins al delta de l'Ebre. Unió de pagesos alerta de dificultats greus en el cultiu de l'arròs per la manca de fitosanitaris autoritzats. Cel. Sí, Marina. Unió de pagesos alerta de la situació complicada que viu el cultiu de l'arròs per la manca de productes fitosanitaris autoritzats per combatre plagues i males herbes. El sindicat assegura que la reducció de matèries actives no s'ha compensat amb alternatives eficaces.
El sector denuncia que en ser un conreu d'ús menor disposa de poques eines específiques, fet que limita la producció i condiciona els pagesos a conrear només determinats tipus d'arròs. El representant d'Unió de Pagesos, Josep Antoni Vidal, ha explicat que aquesta situació dificulta la lluita contra les males herbes i afecta la rendibilitat.
Per tant, des del sector de l'arròs, demanem que els païsers puguin ampliar la manera de cultivar l'arròs, que no es vegi obligat per a reducció de productes químics només a Europa, no a la resta del món, que poguéssim cultivar una mica més de cara i ulls i poder competir en el que ens ve de fora tant del Mèdia de Mianmar com del Mercosur.
Per aquest motiu, el sindicat demana ampliar el catàleg de fungicides i herbicides i autoritzar productes que ja s'utilitzen en altres països com Itàlia. Unió de Pagesos també denuncia la manca d'homogeneïtat dins la Unió Europea en l'autorització de productes, fet que asseguren que genera competència deslleial.
Després de la publicació de la nova proposta de termenament a l'Ajuntament de Deltebre, ha convocat el Consell de Defensa de Deltebre Territori per analitzar els propers passos i definir les accions que duran a terme per defensar els avenços assolits i el futur del municipi.
Segons el consistori, esta nova proposta seria pràcticament idèntica a la que ja es va plantejar el 2023 i que va generar un fort rebuig per part de l'Ajuntament i altres actors locals. Escoltem a Marc Bertomeu, delegat del Consell de Defensa del Tebre Territori. El passat dimecres vam haver de convocar una nova sessió del Consell de Defensa del Tebre Territori.
Ja que de manera inesperada el Ministeri va tornar a presentar l'expedient de determinament de la nostra població de Deltebre. I la veritat és que sempre havíem parlat en l'administració, en el Ministeri, que era moment de consensuar accions útils i objectives per al bé del poble.
i que no es faria un determinament de cura al territori i molt menys sense tenir abans el pla de protecció del Delta, que és la base a partir del qual s'ha de protegir el nostre territori i després veure les accions futures. Però bé, un cop més estem a la zona de sortida, estem igual que el 2023, és increïble.
I bé, el que farem com a ajuntament, com a administració, com a consell, les properes setmanes i dies, és anunciar les mesures i accions que farem per defensar els interessos de Delta Ebre i, en aquest cas, també defensar com no els interessos del Delta General, ja que és tota una mateixa acció el que s'ha de fer.
Recordem que l'atermenament determina quines zones del litoral formen part del domini públic marítim terrestre i és un procediment previst a la llei de costes amb l'objectiu d'actualitzar els límits de la franja marítima d'acord amb criteris tècnics i ambientals. Tot i això, actors locals han expressat que sense un marc de consens i mesures clares de protecció pot suposar obstacles per a activitats agrícoles, econòmiques i de gestió de recursos al delta.
una zona especialment sensible als efectes del canvi climàtic i de la regressió costanera. El termini per presentar al·legacions finalitzarà d'aquí a un mes, i des de l'Ajuntament s'ha avançat que es valorarà de manera exhaustiva l'impacte de la proposta sobre els veïns, l'activitat econòmica i l'ecosistema. El debat sobre l'atermenament torna a posar sobre la taula la necessitat de treballar amb consens entre administracions i el territori, una reivindicació que es manté des de fa anys al Delta de l'Ebre.
Anem ara cap a les costes del Garraf. Avui s'ha dut a terme a Vilanova la vuitena edició de la jornada de vacunes i immunitzacions de la Societat Catalana de Pediatria, on s'ha parlat del xarampió, que s'ha convertit en una de les grans preocupacions del sistema sanitari.
Doncs sí, el mes d'octubre passat, l'Agència de Salut Pública de Catalunya anunciava que s'havien detectat 8 casos de xarampió a Sant Pere de Ribes, una malaltia vírica i molt contagiosa que pot tenir conseqüències greus per a qui la pateix. El cas de Ribes és un dels molts que s'han detectat en l'àmbit espanyol i europeu. El 2024, la Unió Europea es van notificar més de 35.000 casos, 10 vegades més dels que s'havien detectat l'any anterior.
Aquesta és una de les dades que s'han donat a conèixer avui durant la vuitena edició de la jornada de vacunes i immunitzacions de la Societat Catalana de Pediatria. En el cas del xarampió, un cicle complert amb les dues dosis de la vacuna és la clau per controlar-ne l'expansió. Escoltem a Manuel Baca, cap del Servei de Neonatologia de l'Hospital Quirón Salut de Màlaga.
Nosotros nos movemos en un país que tiene unas coberturas vacunales altísimas, del noventa y tantos por ciento, pero basta que haya un grupito, concretamente lo que reconoce la ONS, es que basta con que la segunda, siquiera la primera, la segunda dosis, haya de cada 100, 5 niños que no la reciban, para que se hunda absolutamente ese sistema de protección y el sarampión en países como Rumanía han pasado de tener cero casos a tener 30.000 casos.
També s'ha posat de manifest que l'arribada d'aquests brots ha posat a prova els serveis d'atenció mèdica, que han hagut d'activar protocols especials i poc habituals per evitar el contagi. La influència dels missatges antivacunes és un altre dels aspectes analitzats en aquest congrés, que reuneix professionals pediàtrics que han de fer front a famílies amb reticències a vacunar els fills. Escoltem ara Pepe Serrano, pediatra i membre del Comitè Assessor de Vacunes de l'AEP.
però la relació entre el malalt, entre el pediatra, en aquest cas, o la infermera de pediatria, i aquella família que tenim al davant, sovint no és tan fàcil com voldríem, i n'hem d'aprendre a fer-ho. La reticència vacunal va, malauradament, a l'alça. Són més fàcilment acollibles les notícies dolentes, que causen sensació, que quan això se li dóna la volta i es tira enrere.
Aquest és el vuitè cop que la Societat Catalana de Pediatria organitza a Vilanova aquesta jornada, amb la qual es posa al dia tota la informació relacionada amb les immunitzacions. Sí, ja es va acollir ahir la preestrena de la pel·lícula El rastre del llop, que a partir d'avui ja es pot veure als cinemes.
La població escollida per a la preestrena es pot dir que és la població anfitriona, perquè la pel·lícula està rodada en bona part a Sitges i també en algunes localitzacions de Sant Pere de Ribes. A més a més, tant el productor David Matamoros com la directora Ángeles Hernández són sitjatants.
La pel·lícula combina drama i distòpia amb un relat que, sobretot, convida a la reflexió amb el canvi climàtic darrere fons, tal com ens ho han explicat els propis David Matamoros i Àngels Hernández. És una pel·lícula que, primer, és un drama...
en el que veurem amb una CIA i amb un parell intentar reconciliar-se, però hem intentat anar una mica més enllà, donar un missatge ecologista, parlar de l'emergència ecològica, de la gestió de l'aigua, de com ho estem fent ara mateix, i que aquesta gestió de l'aigua, si no la portem bé, pot acabar que dintre 25 anys, que és on passa la pel·lícula, el 2050, tinguem problemes que ja no podem solucionar.
También nos habla de todas las políticas fascistas que ya estamos sufriendo en estos momentos, que parece que sea como una locura, pero es que realmente miras el telediario y es la mayor película de terror que vas a encontrar. Y realmente todo esto pasa con, bueno, nos lo explican unos personajes, que es una familia, con los que encontramos unos problemas de incomunicación tremendo.
Carlos Cuevas, Elisabet Casanovas, Andrés Herrera i un Miqui Núñez, que pràcticament debuta al cinema, són alguns dels actors d'aquesta pel·lícula que des d'avui ja es pot veure als cinemes. Fem aturada les costes del Maresme. El Club Nàutic d'Arenys està ultimant els detalls per la celebració de la regata Interclubs de Vela, que es disputa aquest cap de setmana del 7 i 8 de febrer a Oriol.
Doncs sí, serà la 51a edició d'aquesta regata emblemàtica del Litoral Català, on també es concedeix el trofeu Jordi Vives per a clubs. És una regata per a tot tipus de creuers en format de travesses, ho comenta Mònica Azón, directora esportiva del Club Nàutic d'Arenys. Aquesta edició ens toca sortir des de Barcelona, arribarem a Arenys...
Tornarem a sortir des de Llavaneres, el Balís-Arenys, i entrem a Barcelona. Ho fem entre quatre clubs, entre el Balís-Arenys, el Marítim de Barcelona i el Nàutic de Barcelona. Però sí, el que és la part organitzativa, sempre el lideratge l'ha portat més la nostra entitat, que va ser la primera que va començar amb aquest format d'interclubs.
La participació està oberta a qualsevol embarcació de la tipologia creuer, des de les més competitives fins a les més lúdiques. Les travesses estan planificades també amb la possibilitat d'adaptar les distàncies i fer-les més curtes o més llargues. Estem parlant dels ORC de competició, que són els més punteros, com si diguéssim, fins als ORC de promoció, que són els que tenen un barquet i volen sortir i no tenen que treure's cap certificat de maris ura ni res aleshores.
jo crec que està obert a tothom, i les dues travesses també s'ajusten una miqueta al nivell i a les eslores de les embarcacions. Els més competitius fan més milles i els menys competitius o els que volen fer un format més adaptat a la seva embarcació fan una miqueta més de milles i tenim unes portes d'intermig de pas, una és a Estamataru i l'altra a Cabrera, que tant de pujada com de baixada podem escursar el recorregut per aquestes embarcacions.
S'espera que en el camp de regates es pugui veure una gran quantitat d'embarcacions, aproximadament entre 40 i 50, que lluitaran per aconseguir l'apreuada Copa. Aquesta competició té l'afegit que no només es lluita per pujar al podi a nivell individual, sinó que també és important fer un bon paper a nivell d'equip.
ja que cada club competeix per fer-se amb el títol. Puntua el primer iot de cada club en cada grup de classificació i en cada prova. I en la classificació per clubs no es podrà descartar cap regata. La regata Interclubs també té la col·laboració de la RAN, que és la Real Associació Nacional de Cruceros, i la Federació Catalana de Vela.
Calella ja ha començat les obres per transformar l'antimercant municipal en un nou centre cívic. Es tracta d'un espai pensat per revitalitzar la vida cultural i social de la ciutat. Sí, és un projecte amb un pressupost de 2,6 milions d'euros que preveu una rehabilitació integral de l'edifici i alhora l'ampliació de la superfície construïda de 700 metres a gairebé 1.100 gràcies a la incorporació d'una nova planta que serà com un altell.
El futur centre cívic de Calella tindrà una planta baixa diàfana, amb un espai central, amb la recepció, zones de descans i una sala polivalent per a concerts, conferències o presentacions. A més, hi haurà sales per a activitats més petites com tallers, cursos o assajos musicals, incolent-hi una aula de cuina de 50 metres quadrats. A la primera planta s'hi ubicaran altres sales d'activitats.
com una sala de manualitats i una d'activitat física, així com un segon espai expositiu i zones administratives. El projecte aposta també per la sostenibilitat i l'eficiència energètica. Es maximitzarà l'ús de la llum natural, es millorarà l'aïllament i es preveu instal·lar una bomba geotèrmica per reduir el consum energètic. Pel que fa als materials, es prioritzaran fustes de tala controlada i la recuperació de teules antigues per la teulada.
A més de modernitzar-lo, el projecte posa en valor l'edifici històric, dissenyat per l'arquitecte Jerònim Arturell i declarat un bé cultural d'interès local el 2014. La rehabilitació conservarà els elements arquitectònics més característics, adaptant-los a les necessitats d'un equipament obert a tota la ciutadania. Les obres tenen una durada prevista d'un any. Des de l'Ajuntament expliquen que volen convertir l'antic mercat en un punt de trobada cultural i social de referència a Calella.
Acabem el nostre repàs informatiu ja parlant de Carnaval, perquè el Carnaval de Tarragona arrenca aquest cap de setmana amb la disfressa d'or com a acte destacat aquest diumenge. La gala torna a la CaixaBank Terracorena a partir de dos quarts de vuit de la tarda, després que l'any passat s'hagués de traslladar al Palau Firali de Congressos en el seu 25è aniversari.
Les 14 comparses participants lluiran les seves millors disfresses en un desplegament presentat pel periodista Guillem Estadella i l'artista Gemma Polo. Un dels organitzadors de l'acte, Jordi Vinyoles, ha parlat dels premis que rebran les comparses.
Hi ha dos premis, un primer premi i un segon premi. L'Ajuntament ha augmentat els seus imports, el primer premi s'emporta 1.500, el segon són 1.000, i en guany hi haurà dos premis més. Un, queda molt clar que aquests darrers dies setmanes les comparses, cadascuna d'elles, estan promocionant que la gent que vulgui anar a l'espectacle utilitzi el seu codi, a l'hora de comprar a la web, perquè hi haurà un premi que és que la comparsa que hagi aconseguit
que el major públic hagi utilitzat el seu codi, s'emportarà 500 euros en metàl·lic. Hi ha 4.000 entrades disponibles, de les quals encara en queden algunes. L'any passat, la comparsa Platinum es va endur el Premi a la disfressadora amb el seu homenatge a Rosalia. Aquest divendres, 6 de febrer, a les 7 de la tarda, l'antic Ajuntament es farà la presentació del llibre jutjant el ric Ernestoltes de la colla a la bota.
L'entitat presenta el llibre de Jorge Pérez de la Torre, un recull dels judicis del rei Carnestoltes a Tarragona des de la recuperació del carnaval fins a l'actualitat. Dissabte serà el torn de l'onzena xarronada popular organitzada pel casal popular Sageta de Foc a les dues del migdia. Al Mercat Central i al Mercat de Torreforta s'organitza un concurs de dibuix de receptes carnavalesques per infants de 5 a 12 anys. També hi haurà vigent una exposició sobre el carnaval a Sant Salvador.
I ara volem saber quin temps farà la nostra mar. Ens ho explica Lluís Mi Pérez. Molt bona tarda. Bona tarda. Una situació encara dominada pels vents terrals a tota la costa, però tot i això hi ha ressaca marítima força destacable i tenim una mar espessa combinada també amb mar de vent que és ben evident. Onades de dos, dos metres i mig al llarg d'aquesta propera tarda i vespre. Per tant, compta aquestes últimes hores del divendres perquè tenim gairebé temporal.
a gran part del litoral. Estem parlant de vents de garbí o de sud, són simplement més febles i més de xaloc a la costa brava, que és on quedem un palet més arracer d'aquesta mala mar. Però compta, sobretot a la costa central, també fins a la banda del Baix Penedès, amb aquesta mar molt espessa i alterada. Pel que fa al dissabte, un vent que tornarà a girar més...
Cap a Ponent, al matí més insistent a les comarques barcelonines i de la Costa Daurada, durant la tarda aquest vent fins i tot girarà cap a sud o cap a xaloc. I és que la nit de dissabte a diumenge ens passa una pertorbació. Amb vent variable, diumenge s'instal·larà la tramuntana i el mestral. N'estem pendents a la xarxa. I del temps del trànsit, volem saber com estan les nostres carreteres. Per això anem fins al Servei Català de Trànsit, on hi ha l'Eduard Sánchez. Molt bona tarda.
Hola, bona tarda. De moment a aquesta hora destaquem una carretera local tallada per un accident, l'extracte de la TV-3022, que es troba tallada a l'altura del Parelló, en els dos sentits de la marxa. D'altra banda, recordem que el tall de trànsit de l'autopista P7 a Martorell, en sentit sud, volia agafar altres rutes alternatives. Aquestes vies van amb més bon de trànsit, amb més increment de grup de trànsit, especialment avui amb tarda de divendres, de sortida a cap de setmana.
Es nota, sobretot, l'enllaç de l'autovia 2 amb la P7, el punt de Martorell, a la pròpia autovia 2 entre Adrera i Esparreguera, en sentit Lleida, especialment també la B24, amb cues a Cervalló, i més endavant a la nacional 340, a l'altura de Vallirana, i ja més al sud, a l'altura de Vilafranca de Paradès, i també, per últim, la C32, molt més carregada de l'habitual el tram de Sant Boi de Llebregat, i més endavant entre Castelldefels i les botigues de Sitges, tot plegat en sentit sud.
És tot, bona tarda. Descobreix-los de dilluns a divendres de 4 a 6 a Randemar.
Amb temps i una canya. L'actualitat de la pesca a Catalunya amb la Federació Catalana de Pesca. Anem ara a conèixer tota l'actualitat de la pesca i com cada dues setmanes ho fem de la mà de la Federació Catalana de Pesca. Avui amb en Pedro Terol parlarem de les llicències de pesca, Sergi.
Sí, Marina, i ho fem perquè justament les últimes setmanes, l'últim mes, hi ha hagut un xic de polèmica al voltant de l'equiparar o de la validesa de les llicències federatives i recreatives, una mica de batibull amb aquestes dues coses. Qui ens ho pot dir millor, qui ens ho pot explicar millor és en Pedro Terol. Pedro, molt bona tarda i benvingut. Hola, molt bona tarda.
Aviam, comencem per al principi. Comencem per situar una miqueta el personal. Què és una llicència de pesca recreativa? Què és una llicència federativa? I quines diferències hi ha entre una i l'altra? La llicència de pesca recreativa...
És la que mateix la Generalitat de Catalunya, que te permet. Hi ha tres modalitats que són centres de mar, superfície, diguéssim, de submarina i pesca continental. I això te habilita per pescar.
En qualsevol moment, tu per lliure pots anar a pescar a la platja, a l'embarcació, submarinisme, pesca a rius i t'autorixa que puguis pescar per lliure. A la federativa, a part d'això, t'habilita per poder participar en concursos que siguin organitzats per la Federació Catalana de Pesca.
que després podràs anar a campionat d'Espanya, campionat d'Europa, campionat del món, però és igual que seria en el futbol. Tu tens una llicència per participar en el teu club en els teus campionats i ahir vas pujant cap amunt. Primer el de club, després l'autonòmic, després el nacional, etcètera. I bàsicament són les diferències generals. Una te permet
vulguis com vulguis, i l'altre ja entres dintre d'una normativa federativa que et regula com tens que pescar, què tens que fer, una sèrie de paràmetres que tens que fer seguir quan vas de concurs. Un concepte també que tinc alguns dubtes o que cal aclarir. El tema de l'assegurança. La licència federativa obliga també o requereix una assegurança?
La licència creativa inclou una assegurança, no només de responsabilitat civil, perquè com qualsevol esport, si tu vas a basc, pádel, qualsevol, sempre tens un seguro que te cobreix qualsevol accident que tinguis, una lesió, estàs platicant...
I tens qualsevol tema, perdó, i tens que anar a fer cures, a curar-te d'una torcedura, pescant-se te clava un ama al dit, doncs tot això tens que tindre un seguro i ja la federativa ho incorpora.
Entenc que per la recreativa aleshores és opcional, no? El pescador pot fer-se una assegurança per ell per estar més tranquil o per tenir una seguretat davant que passi qualsevol accident o simplement tenir la llicència recreativa i ja està.
En teoria és recomanable, i inclús quan comences a mirar per internet, te posa que en Catalunya és un dels llocs que és obligatori, a part algunes comunitats més, que a part de la recreativa tinguis un seguro de responsabilitat civil. Jo, la veritat, tampoc m'havia ficat molt ara si començar-me a ficar sobre aquest tema, perquè...
han començat a qüestionar-me i preguntar-me a pescadors que no són federats, llavors m'estic intentant posar al dia i consultar a la Generalitat si realment, perquè no he trobat cap llei que digui que sí que és obligatori, a part de la llicència, que tinguis el Seguro. Quan ho sàpigues, avui ja te passaré una nota dient ja ho sabem. Però avui per avui no he trobat llei que sigui obligatori. Sí que és molt recomanable perquè tu estàs pescant, llançes la canya cap enrere, no t'ho dones compte, li dones un cop de por a algú o l'enganxes a malam,
i pots tindre un bon ensurt. Sí, sí. I el que deies concretament, el que volies parlar en aquest espai d'avui, és que hi havia alguns malentesos o confusions, o no sé com dir-li, o polèmica fins i tot, sobre si les llicències federatives d'altres comunitats són vàlides a Catalunya, si això es pot extendre a llicències recreatives, perquè com va aquesta compatibilitat autonòmica de llicències?
És una mica, no complicada, sinó que depèn d'on pesquis hi ha una normativa o una altra. Si pesques en pesca continental, el normal és que si no hi ha una reciprocitat amb una altra autonomia, que tingueu que la seva llicència serveix allà i la seva serveix aquí, normalment a pesca continental, si vas a una altra autonomia pescat, és que treu-te la llicència de pesca continental allà. No són vàlides.
Estem parlant de recreatives, eh? Sí, sí, sí. A nivell de pesca marítima, la llicència recreativa és vàlida a tota la costa de qualsevol autonomia. Tu pots anar a la recreativa de Catalunya, pesca a València, no tens perquè tindrà problemes. Crec que no hi ha cap tema, cap autonomia que tingui a preguntar si en continental, si en marítima, no.
El tema cambia con la federativa, perquè la federativa és normalment una federativa de Catalunya per pescar tant a mar com a continental.
però no em serveix per anar a l'Aragó o no em serveix per competir a l'Aragó o competir a València o competir en una altra autonomia. Per competir, he de tindre la llicència d'aquella autonomia sempre i quan no sigui una prova que tingui un rang superior que estigui organitzada a nivell de federació espanyola, encara que la estigui...
gestionant la federació autonòmica corresponenta. Llavors, si és la federació espanyola o el que es considera una prova open, que la normativa de les proves open és que estan obertes a totes les comunitats, llavors sí que pots anar a pescar. Però el que no, pots participar en un campionat autonòmic d'Aragó amb la llicència de Catalunya. Però això és una mica liu, no? Perquè aleshores t'obliga a qui vulgui participar treure's la llicència d'aquella comunitat, fer un tràmit extra, no?
Sí, però pensa que això bàsicament és el normal en la manera de tornar a llicència de transport que tinc només a Catalunya, pots participar en els campionats de Catalunya. No pots anar a participar en els campionats de la comunitat de no sé on al seu autonòmic, perquè normalment els autonòmics els facen base a que la teva gent de la teva comunitat tingui la classificació per anar als nacionals.
Llavors no hi ha aquesta correspondència. També no té sentit que tu estiguis treballant amb un número de llicències i que te vinguin, no sé, un volumen molt al mes de llicències de fora a aprofitar-se de la tasca que tu estàs fent aquí.
Exacte, exacte. I si un... O sigui, des d'extern, vull dir, no parlar des d'una mica així, des d'enfora. Un pescador recreatiu, si la seva intenció no és anar a competició, seria recomanable o es podria fer també la llicència federativa, per exemple, que digui vull ser de la federació, però jo no...
No vull participar en concursos ni vull formar de competició.
Sí, a veure, fer-se la federativa pot tindre una sèrie de ventatges, sobretot quan estàs a sota l'empar d'un club, perquè se'n fan proves en aquest club, que no són per anar a competir més enllà que són socials, i hi ha la federativa que cobreix, que puguis participar en aquests concursos, la teva federativa el té, i el té seguro, sense tindre problemes, estàs dintre d'una paraigua d'informació que des de la federació tractem de...
de donar a tots els nostres federats, com a totes les resolucions aquestes que van sortir de la Generalitat, on hi havia vedes al Delta, vedes a la zona de Tarragona, a la zona de Barcelona, a la zona llirina, i era una informació que està molt dispersa i des de la federació el que fem és agrupar-la i passar-la als nostres afiliats perquè tinguin clar com, quan poden anar a pescar i què poden pescar.
Això és una informació que també se dona, la Generalitat la dona, però és molt dispersa i un pescador recreatiu que va per lliure li és més difícil tindre tota aquesta informació. Si la federació donem una mica més enllà, a nivell legal, a nivell de decret que van sortint, de tindre els federats més al dia.
Llegeixo que, en quant a llicència de pesca recreativa, actualment hi ha al voltant d'uns 50-60.000 llicències de pesca recreativa, si la informació tinc correcta aquí a Catalunya. De pesca federativa, de federats, teniu un número aproximat de quanta gent disposa d'aquesta llicència?
A nivell de federatives catalanes, el servei que els últims ha disminuït el tema de competició i estem al voltant de les 4.000 llicències a Catalunya. També dir-te que les 50.000 que parlen de Catalunya tampoc són reals, perquè hi ha molts pescadors recreatius que tenen llicències d'altres autonomies, per lo que hem comentat que poden pescar en llicències d'altres en autonomia aquí a Catalunya sempre i quan sigui a nivell marítim.
I allò, ara... L'han fet a Astúria, no sé on, pel preu. Això és un hàndicap, no? És diferent el preu, segons en quina comunitat? Sí, sí, perquè hi ha preus. Aquí, per exemple, una llicència de pesca recreativa, ara no sé al voltant de quan està, però per costar 20... Ara té...
Mentiria una mica perquè, com ja estic jubilat, no la pago. Jo crec, Pedro, que la del darrer any de la renovació per dos anys em va costar uns 43-44 euros que la vaig fer aquest juliol, que em va tocar a mi. L'estudia se'm sembla que no arriba a 15 euros.
Hòstia, bueno, clar, nosaltres... Perquè la gent m'ho comenta, no, en Astúries, si diu Astúries, diu altres comunitats que el preu és bastant... I ja l'hem comentat a vegades a la Generalitat, és una mica il·lògic que el tema de preus, que no justifica aquesta diferència, perquè la reglativa no t'aporta més l'astudiana que la catalana. Simplement és un permís burocràtic perquè puguis anar a pescar.
Aquestes diferències de preu alenta la gent que se la treguin l'antre. És una lástima perquè llavors no sap realment quin volumen o quin parc de pescadors tenim a Catalunya.
Tu creus que hi ha molta gent que es queixa també que, clar, jo em trec una llicència de pesca, compleixo les normatives o vull complir les normatives, però trobo a faltar segons quins drets o segons quin empara. Tu creus que hi hauria d'haver-hi també aquesta reciprocitat? O sigui, que no està ben bé equilibrat aquesta situació? No.
El fet és que tu tens la recreativa i l'únic que et donen és un permís per anar a pescar en lloc, però a part d'això, cada vegada tenim més limitacions per pescar.
Les limitacions que després te vas a altres comunitats i no les tens. I no s'ha de justificar ni el preu ni l'ansietat de tenir a la recreativa per després estar allí com una travessió en el desert, que ni tens informació... Sí que tenim l'obligació, és com la llei, si el desconeixement no tens més de fer-la, complir-la. En la vegada, si jo tinc molta informació de la realitat,
plasmada en un núvol que has d'entrar i trobar-lo. Però no hi ha una informació que arribi... Ja que tinc la federativa, que la Generalitat m'ha enviat... Jo quan trec la federativa li dono un e-mail, que a vegades m'envien enquestes per contestar, però mai m'han enviat... Mira, hem publicat aquesta resolució que has de complir o que ha de ser un cuidador perquè canvien les verdes. Aquesta informació no fluï sobre la persona que s'ha fet una...
Una llicència. Demanar-te informació per a una enquesta sí que t'arriba. Llavors dius, no l'hi veus. La gent no veu per què treure-la si no hi ha un profit o un retorn d'aquesta inversió que estàs fent.
I una pregunta, també, perquè això a vegades la gent també s'ho pregunta o té el dubte, no? I no sé si en aquest cas ho deus saber o ho deus conèixer tu. Quines autoritats tenen dret a demanar-te, per exemple, una llicència de pesca? Vull dir, sabem que la té la Guàrdia Civil, sabem que segurament té els agents rurals, però, per exemple, una policia local també te la pot demanar la llicència?
En principi, qualsevol cosa de seguretat et pot demanar el document que si estàs en la costa o en un riu pescant...
poden demanar-te l'obligació. Una altra cosa és que, com passa a vegades, ells directament no poden posar-te una sanció, però fan un informe perquè el departament que té competències faci aquest procés. Però sí que té un efecte, demana qualsevol cost de seguretat. Amb la costa està molt clar, els ajuntaments tenen competències a platges, amb la qual cosa la policia local pot intervenir en una platja i demanar-te si tens autorització per pescar.
Entra dins de les seves competències. Per norma tenim sempre el mateix pensat, de Guàrdia Civil, Mossos i Rurals, però les policies locals podrien arribar a demanar-te-la i tindre les competències perquè li tinguis que ens mostrava la distància de pesca.
Sí, sí, això està bé clarir-ho perquè a vegades els propis pescadors tenen dubtes de dir, o a vegades s'encaren, fins i tot, o dubten, o es pensen, aquest tio no té l'autoritat per demanar-me a mi la llicença, només ho té la Guardia Civil o els Mossos, no?
És com qualsevol document oficial, que tu estàs en la platja i per estar en la platja tens aquest document que és la llicència de pesca relativa, amb la qual cosa, qualsevol que els que tingui competències en aquesta platja, les policies les tenen, perquè els ajuntaments les tenen, tenen el dret a demanar-te. I amb aquesta duda, si tu tens la llicència, l'ensenyes i ja està, estàs complint la normativa i no val la pena ni qüestionar-te si tenen dret o no.
De fet, aquí a Barcelona no es trobem a vegades que la policia municipal de Barcelona, amb les noves barques que l'han comprat com la de dos rurals, venen a increpar-te i dir-te que estàs pescant. Bé, te demanen alguna cosa i li ensenyes. Després li tens que demostrar que no tenen raó el que te diuen, que aquesta és una altra, però bé.
Això ja és un pas més. Pedro, moltíssimes gràcies per... Això és molt interessant avui, ha estat molt interessant parlar de les llicències, parlar de la validesa, parlar de les opcions, perquè, bàsicament, la gent ho ha de fer per anar a pescar, ho ha d'anar documentada, i suposo que això del que hem parlat avui és de molt interès i general. A principi, estem avorrits esperant competir i se'ns surten temes...
No, no. Fantàstic. A mi em sembla absolutament fantàstic. Moltes gràcies, Pedro. Que vagi molt bé. Fins la propera. A vosaltres per donar-nos adeu. Vinga, bona tarda.
I deixem la pesca, anem directes cap a Vilanova, on avui parlarem d'educació perquè per primera vegada una escola del Garraf participaran al programa d'aliances Magnets. Carla. Certament, Marina. Concretament parlem de l'escola infantil i primària Laragall de Vilanova, que ahir va fer la presentació d'aquest projecte que es titularà Un mar d'aprenentatges, un oceà d'oportunitats compartim aventures.
Però, a més a més, no només és que el projecte centri en la ciència marítima, sinó que per tirar endavant tot això comptarà amb la col·laboració estreta de l'Institut de Ciències del Mar i del Centre d'Estudis del Mar d'aquí de Sitges. Però comencem pel principi, perquè primer de tot cal explicar què són aquestes aliances Magnet. I per fer-ho vam parlar durant l'acte d'ahir amb l'Ismael Palacín, director de la Fundació Bufill i que són els impulsors d'aquests projectes.
Doncs Ismael, mira, si ens pots explicar una miqueta en què consisteix aquesta Aliança Magnet, que al ser una cosa molt innovadora, que hi ha el Garraf, que no s'ha fet mai, crec que la gent agrairà escoltar de boca teva què és exactament i en què consisteix.
Avui dia tots n'esperem molt de l'educació. Cada vegada n'esperem més, tots. I tothom es pregunta com podem fer una educació més compromesa, una educació més científica, i com podem fer que nens i nenes amb motivacions molt diferents descobreixin el valor de la curiositat, al mateix temps el valor del rigor, la passió per aprendre, valors que són imprescindibles. I això cada dia les escoles del nostre país ho fan. És la seva feina dia a dia.
Caça que aquesta feina imprescindible que fan, nosaltres hem après i ho hem après d'altres països, es pot multiplicar per dos, per cinc i per deu quan poses a l'escola en contacte amb altres institucions excel·lents, també, no? I en aquest cas és un exemple boníssim, no?
amb el compromís del Departament d'Educació, amb el compromís de l'Ajuntament, que el vincula a l'escola amb l'educació, amb les famílies, amb la comunitat, i amb el compromís d'institucions científiques de primer nivell, com l'Institut de Ciències del Mar, que és una institució del Centre Superior d'Investigacions Científiques, amb més de 350 científics, doncs resulta que...
Aquests compromisos, aquestes col·laboracions, fa que poses en contacte els valors d'una escola, que són l'aprenentatge del dia a dia, la reflexió, la indagació, amb els valors de la ciència, que és una finestra, com sabeu, oberta al món, que va d'experimentar, de comprovar, de descobrir... És a dir, poses en contacte allò local amb allò global, poses en contacte allò més humà, que és l'experiència de com un nen va creixent i es fa preguntes, amb allò més racional, més científics.
Aquestes barreses que es basen en gent aprenent juntes i en reptes compartits fan com un valor multiplicador molt potent. I Magnet va d'això. D'una forma molt rigorosa, també molt pausada, perquè són quatre anys de feina molt dura. Un canvi profund en una escola no es fa ni en dos dies, ni en dues setmanes, ni en dos mesos. Doncs aconseguir
que aquests valors científics, aquests valors d'aprenentatge, impregnin tot el currículum d'una escola i l'experiència de tota una generació de nens que estan aquí, en definitiva. El que busquem és demostrar que l'excel·lència educativa i l'equitat educativa, la igualtat educativa, que és que tothom, i també especialment els nostres alumnes, es puguin beneficiar per això, són compatibles. Que t'ho has de triar entre l'excel·lència científica
i l'equitat el que saps és que això portar-ho a terme és molt difícil perquè vol dir tenir coses que aquí hem trobat un equip molt compromès penseu que perquè un centre com aquest participia a Magnet el 80% dels mestres han de votar a favor i votar a favor de 4 anys de molta feina a més a més de la feina que tenen
Molt interessant, com deia, perquè es basa en el que és la col·laboració de diferents entitats i institucions del territori que poden tenir influència positiva en projectes educatius en un àmbit escolar, com és el cas de l'Escola Regai, i, per tant, poder participar en el que és el pensar un projecte educatiu de centre, em sembla que és una cosa molt aliquidora per nosaltres, també, com a equipament d'educació ambiental marina.
I també el fet de fer aquesta formació totalment integrada dins dels conceptes que ja s'aprenen en una escola amb canalla tan petita, que són d'infantil i de primària. Exacte, sí, sí. Està clar que això ens ofereix la possibilitat d'arrelar molt en el territori els aprenentatges dels alumnes.
perquè al final, amb la feina que fem nosaltres a diari, també amb escolars d'altres escoles, tenim un molt bon coneixement dels valors educatius a destacar del litoral d'aquí de la comarca, de Sitges i de Vilanova. Llavors, a través del coneixement de la platja o el contacte amb el medi natural, els alumnes poden aprendre moltes coses.
I vosaltres, que precisament sou un centre que està ubicat aquí a la comarca, que esteu a Sitges, que sou com el centre especialitzat més local dins d'aquesta iniciativa, entenc que tindreu un pes molt gran dins d'aplicar tot això aquí a l'Aragall. I heu fet una previsió de més o menys com es treballarà? Doncs la veritat que ho estem desenvolupant. Ara hi ha un treball intern, des de la coordinació també del projecte amb el claustre...
I nosaltres ens hi anem sumant i anem veient una mica com es desenvolupa tot plegat. També estem acompanyant l'altre partner, l'Institut de Ciències del Mar, i entre tots anem veient com es va desenvolupant. És una mica una construcció.
que durarà 3-4 anys i anirem veient com es va desenvolupant tot plegat. I teniu pensat també treballar amb altres espais d'aquí de la comarca, com podria ser treballar amb els ports de Sitges o de Vilanova, parlar amb la gent del Sarti i aquestes altres institucions que treballen per aquí de la comarca?
Això de fet ja ho estem fent, perquè al que és allà en el SEM, que estem al passeig marítim de Sitges, un dels blocs de treball que tenim és oferir activitats a les escoles de tota la província de Barcelona. Cada any ens venen a visitar al voltant d'uns 10.000 alumnes, on fem tallers de biodiversitat marina i també fem visites al port de Vilanova per conèixer les arts de pesca, com funciona un port, com funciona la subhasta...
I tot això ho anem desenvolupant amb el nostre equip d'educadores o també amb col·laboració amb entitats del territori que tenen aquesta vessant ambientalista i això també és una mica el que ens motiva, poder donar sortida o oferir també espais de col·laboració amb les entitats del territori. O sigui que sí, també estem en aquesta línia.
Així és com ho veuen des del Centre d'Estudis del Mar, però ens falta encara conèixer la part fonamental d'aquest projecte. I com no pot ser d'una altra manera, vam interessar-nos també i vam poder parlar amb la directora de l'Escola Laragall, l'Aranxa Millan, que ens va parlar dels objectius i de com s'està vivint des de dins el fet de participar d'un projecte com aquest.
A nivell d'aquí, dins de l'escola, tu com a directora, com valores poder teixir aquesta aliança amb el projecte Magnet? Doncs mireu, nosaltres ens fiquem en el projecte Magnet, pensant sempre en el benestar de l'alumne i que aquest pugui aprendre més i millor. Llavors, per nosaltres és una oportunitat molt important poder comptar en el dia a dia a l'escola amb investigadores, amb tècnics medioambientals que ens ajudin a enriquir el nostre projecte.
Molt bé. I heu pensat una miqueta com encarareu aquestes sinergies? Mira, en un primer moment, amb l'alumnat, el que hem fet ha sigut introduir el tema del mar com a fil conductor. Llavors, tota la dinàmica d'aquest curs va lligada amb el tema del mar, el carnaval...
les lectures que fem en el Llegi Malaragà i les cançons que sonen, la Diada de la Música, de mica en mica anirem, per exemple, d'aquí dues setmanes, ens visita el CEM i fem uns tallers específics en unes aules. I llavors, d'aquesta manera, anem introduint de mica en mica
I aprofitem l'expertesa del partner per ajudar-nos a respondre preguntes-reptes, com en el cas de l'alumnat de quart de primària, que estaven investigant per què un vaixell surt o no surt en el mar, i hem comptat amb l'ajuda i el recolzament de les investigadores del ICM.
Sí, precisament d'aquest tipus d'activitat. Entenc, abans que hem comentat amb la gent de l'ICM, que tot serà una vessant molt pràctica, i segurament intentant apropar-ho a lo lúdic. Exacte. La idea és anar introduint la pràctica indagatòria, però d'una manera molt lúdica, a través d'experiments, a través de propostes obertes, on ells i elles se sentin capaços d'anar seguint aquest abordatge.
I de moment, aquests aproximaments que esteu fent a la cultura del mar, amb aquestes petites cosetes que em dius que ja esteu treballant, com estan responent els alumnes? Els agrada? Estan engrescats? Estan superengrescats i engrescades. El mar és un sentiment que portem tots els vilanovins i estan superengrescades. Fins ara baixàvem a la platja a jugar, a fer esports nàutics i ara visitarem la platja des d'una vessant més científica.
I tot això també hi haurà una intenció d'aplicar-ho a nivell transversal amb totes les assignatures que es puguin, no només com un afegit específic de vinga, anem a fer l'activitat de mar, sinó integrar-ho en tot el pla educatiu. Aquest és l'objectiu i el repte. Intentar integrar totes aquestes pràctiques dins d'una manera globalitzada i que sigui tot un fil conductor.
A nivell de llengua és molt fàcil treballar el mar, a nivell de llengua amb cançons, amb llibres, a nivell artístic, amb els colors, amb els artistes que han retratat el mar. O sigui, que de mica en mica, a través d'aquests tres cursos, quatre de projecte, anirem intentant relacionar-ho tot. El claustre està molt motivat.
Vam anar a visitar l'ICM, vam anar a visitar el CEM de Sitges, hem conegut els nostres referents, a més a més estem fent tota una formació amb el nostre referent de formació de Magnet i el que nosaltres estem intentant fer és avaluar i coavaluar la nostra pràctica educativa, veure quines pràctiques portem a l'Aragall actualment i com les podem millorar amb l'objectiu que l'alumnat aprengui sempre més i millor i sobretot amb rigor científic i pedagògic.
Com veieu, sens dubte, una iniciativa superinteressant per apropar el mar a la canalla i utilitzar-lo com a vehicle per obrir nous horitzons als més petits. Ho anirem seguint segur amb atenció des d'aquí, des de Randamar. Ho anirem seguint una iniciativa molt interessant. Moltes gràcies, Carla. I nosaltres el que fem ara és fer una petita pausa darrers 5 minutets i tornarem aquí fins les 6 de la tarda. No marxeu.
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Tresor antic. Tresor antic. Tresor antic. Tresor antic. Sí, sí, has escoltat bé. Tresor antic. La millor fira d'antiguitats i col·leccionisme torna a Tortosa. Els dies 7 i 8 de febrer, al pavelló final de Tortosa. Aquest any com a novetat, més de 1.000 metres quadrats d'exposició de motos clàssiques. Ho organitza Sant Jorge Evans i col·labora l'Ajuntament de Tortosa. Horari i més info a santjorgeevents.com
Cada dissabte a les 10 de la nit... En camina DJ Parry. DJ Parry, el DJ resident de Tarragona Ràdio, t'ofereix la millor selecció musical perquè et montis la festa allà on vulguis. Els darrers èxits musicals els trobaràs a Tarragona Ràdio cada dissabte a les 10 de la nit i amb DJ Parry. Prova-ho i repetiràs. And we spend it all day. Welcome to Sancho Peck.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·let o llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat Pones, on compren els professionals. Obramat.
i el Tàrraco et sentiràs com a casa. Els teus objectius són els nostres. T'escoltem i t'ho posem fàcil perquè et sentis acompanyat i assessorat pels millors professionals. Aquest mes de febrer aprofita la matrícula gratuïta en totes les quotes i comença a cuidar-te amb nosaltres. Més de 200 sessions dirigides t'esperen cada setmana. Entren als nostres espais renovats i descobreix totes les activitats previstes també per als més joves.
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarraco.es. Som al carrer S'Anauguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts. Bona tarda, són les 5...
Pos per la Terra Ortega, l'Ajuntament de Tarragona fa balanç els tres primers mesos del nou contracte de neteja. Actualment la ciutat disposa de 129 vehicles per prestar el servei i avancen dos mesos al juny l'arribada dels nous vehicles. Hi haurà més un nou servei de recollida a selectivar els càmpings i des del gener s'han identificat els principals abocaments a residus al municipi. Un total de 50 i a la previsió que estiguin tots retirats a finals de mes. Ha estat un balanç que qualifica de positiu l'alcalde Rubén Vinyoal.
Més eficiència i proximitat del servei. Aquest nou servei de la maquinària i els equips del municipi es fa mitjançar, òbviament, un nou part de maquinària municipal, ubicat, que serà a l'antiga nau de l'AMT, al Polígon Francolí, però també hi haurà cinc locals auxiliars instituïts en diferents barris de la ciutat. Des del mes de gener s'han netejat aproximadament 1.700 contenidors bilaterals i s'han retirat els residus de sota.
Vigília de la manifestació dels usuaris a Rodalies que demà dissabte sortiran al carrer per denunciar el neguit que els ocasiona el servei. Avui s'ha anunciat que fins l'abril no es podrà recuperar la normalitat i des de Tarragona, Adrià Allo, un dels portaveus de dignitat a les vies, avisa que això serà impossible.
Tarragona, tant ciutat com província, fins al mes d'avril d'Uctub, perquè al Mas ens comencen unes obres al Garraf que afectaran bastant la mobilitat entre tota Catalunya Sud i Barcelona i seran un mal de cap bastant important. Per tant, normalitat no n'hi haurà. Dilluns i dimarts per Seria, una vaga convocada pels maquinistes.
En esports, Cristóbal Parralo diu que l'equip ha de fer vibrar l'afició en el seu retrobament aquest diumenge al nou estadi. El nazi rebrà la visita del filial del Villarreal en el primer partit dels dos seguits a casa.
Yo lo que espero es que nosotros seamos capaces de hacer que nuestra afición vibre con nosotros, que esté orgullosa, que se anime, que esté contenta de lo que ve en el campo. Esto es lo que pretendemos. Nosotros somos los que tenemos que dar alas a la afición. Y yo creo que esta es la mentalidad que tenemos que tener. Tenemos que salir a competir, a no dar un balón por perdido, a jugar lo mejor posible y a intentar ganar el partido y competir de la mejor manera.
No estamos para pedirles nada a la gente porque tenemos que dar mucho más. Tenemos que dar mucho más y queremos que nuestra afición se enchufe y que esté con nosotros y que nos lleven volandas.
L'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Passen 3 minuts a les 5 de la tarda. Engeguem aquesta segona hora de Ramne Mar. Una segona hora on descobrirem nous mites i llegendes del nostre mar mediterrani. Participarem en un curs d'emergències en medi aquàtic.
Coneixerem de primera mà com es pot fer la reconstrucció del vaixell Odina anant fins al Maresme i acabarem el programa d'avui fent un repàs de tots els actes i de tots els esdeveniments que hi haurà arreu del nostre territori aquest cap de setmana. Estarem aquí fins les 6 de la tarda.
Comencem aquesta segona hora a descobrir més mites i llegendes del nostre mar Mediterrani. El darrer capítol ens portava al Cap Norceu i ara ens quedem al Golf de Roses, també a la Costa Brava, però ens ho expliquen des de Ràdio Arenys Oriol. Doncs efectivament, una setmana més, aquí a la Randa Mar, ens toca descobrir mites, ens toca descobrir llegendes d'aquest nostre mar, del mar Mediterrani, de les zones de costa.
El darrer programa estàvem a la zona de Cap de Creus, de Cap Norfeu concretament, i avui anirem cap al Golf de Roses, però hem de saludar primer a la persona que sempre ens ho explica i ens fa aquest repàs als mites i a les llegendes, que és el Joan Dedeu Prats. Joan Dedeu, bona tarda. Bona tarda, encantat de saludar-vos.
Igualment, doncs, ho diem bé, eh? Avui ens toca zona del Golf de Roses, per tant, comencem situant una mica aquesta població, eh?, la població de Roses. Sí, una mica, per començar a dir que el Golf de Roses, la nostra costa és una costa que no és molt sinuosa, però sí que té aquesta joia, que és aquest Golf de Roses, que és impressionant, que precisament des de la població de Roses...
És dels pocs llocs des de la costa catalana que es pot veure a vegades enfonsar-se el sol pel mar. El sol neix pel mar però normalment s'enfonsa per terra i allà es pot veure a vegades com s'enfonsa per mar i tant per Dalí com per Pla deien que era una meravella aquest suc del sol que banyava aquelles costes.
I la població de Roses, doncs, una mica quedava resarada de la tramuntana i llavors va ser al port natural, per exemple, del Comte d'Empúries, allà tenia la seva flota militar, i en parlarem.
i és una població freda, perquè, escolta, està batuda per la tramuntana sovint, encara que està protegida, té el Pirineu al darrere, que a vegades veus les muntanyes nevades del Canigó, i aleshores és una població que té un nom, que sembla això, que sigui molt florida, però que ve de rodes, de rodes dels grecs de rodes. De fet,
Els primers grecs que van arribar a la península ibèrica i van arribar a Cap de Creus no venien d'aquest lloc de Rodes, que eren uns grecs molt importants, sinó de Massàlia, que era una colònia grega, que és l'actual Marsella. Però sembla ser que aquests grecs es volien admirar allà com si siguessin de Rodes i imprimien...
monedes amb l'esfinge de Rodes i va quedar que eren grecs d'aquella illa tan important de Rodes i després va quedar fins i tot el cap de creus que era el monestir de Rodes, etc. Però mai van venir grecs de Rodes sinó que van venir de Massàlia, eren fuseus d'una altra població grega de l'actual Turquia i d'aquí ve el nom de Roses. El que passa que és un lloc
esplèndid pel golf que té, per ser un lloc arrasarat de costa. Els mateixos grecs que van arribar per primera vegada a la península ibèrica després van fer escala al que després seria Empúries, que és més a la part de baix del golf de Rosas.
I una població que hi ha al costat d'Empúries és precisament l'escala. L'escala és un lloc que fas escala per continuar navegant. Una mica aquestes són les històries de roses i dels primers grecs que ens van venir. I tant. Home, doncs mira que allò que es pot pensar, que roses ve de les flors, de les roses, és el més habitual de pensar, doncs no va per aquí, això. No va per aquí.
I tant, però sí que també té les seves llegendes, té els seus mites, com per exemple l'au madrava i el peix roncador, Joan de Déu.
Sí, en aquests llocs arrasarats es posaven les almadaves, que eren aquesta mena de laberint de xarxes de pesca. Penseu que per Gibraltar pujaven amb el temps bo les tonyines, que eren com que feien bullir les aigües, ple d'estols de tonyines, ara en queden algunes esparces, i aleshores des de les torres de Guaita es veien com pujaven aquests peixos que són torpedes del mar. I en aquells llocs adients, com aquesta rebufada que fa allà el gof de roses a la part tonyines,
a nord del golf, a la població de Roses, en aquella zona, a les platges properes, es va fer aquesta almadrava, que l'almadrava és una paraula que ve de l'àrab peninsular que vol dir lloc on es colpeja, i de fet una mica això és el que es fa quan es van estirant les xarxes i queden els peixos fora de l'aigua i amb uns ganxos se'ls treuen i se'ls estaborneixen.
D'alguna forma queda una sangada que en Dalí, impressionat, va fer un quadre als pescadors de l'Almadrava i també en Pla comentaven una mica aquestes llums de l'ocàs del vols de rosa quan s'enfonsa el sol al mar.
no deixa de ser una figuració d'aquestes menes de captura massiva de peixos. No és l'únic lloc a Catalunya que tenia el Madraves. Hi ha una població per la banda de la costa tarragonina que també es diu així, que ara és una urbanització. Jo mateix que visc molt sovint a Benidorm també té un petit golf, una badia, i a la part...
Nord es diu que és on hi havia l'almadrava, es diu el racó d'oix, oix vol dir com pudor també en valencià, en català, i aleshores era on després quedaven.
els peixos allà, les restes dels peixos, però sembla ser que hi havia uns llocs de mare especial per fer aquestes captures. Un peix que no es deixava capturar, per això era el peix roncador, que diuen els mariners que és molt fàcil de pescar, perquè és un peix que és petit, deu fer com 50 centímetres, es menja, i es pesca d'una manera molt singular, està d'anar amb arqueta,
escoltar, veure de nit quan vas amb la barca a veure on se senten els seus roncs i simplement amb un rem de la barca s'ha de donar un cop sec al fons de la barca i aleshores el peix es desperta de cop, salta fora de l'aigua i ja el pots caçar
directament dintre de la barca i fins i tot hi ha una frase feta que diu qui no sap agafar un roncador val més que es faci pastor i la veritat d'aquests peixos que existeixen és que es veu que fan alguna mena de soroll
que sembla que siguin un roc. I aleshores aquí tenim, per una banda, les tonyines, aquests torpedes del mar, però molts altres peixos que habitem en aquestes costes, i un d'ells és aquest peix que li agrada, quan dorm, roncar. Home, no sé, em sembla que jo no n'agafaria, d'aquests peixos roncadors. Tampoc sé si seria gaire bon pastor, però una cosa ni altra, em sembla.
No et deixaria dormir gaire. No, fa l'efecte que no. De fet, aquí al mar tenim, evidentment tenim molts peixos, tenim les sirenes, que havíem comentat, que comentem sovint. En aquest cas tenim també una història del dofí i la sirena. Sí, deixa'm comentar-te prèviament que al programa anterior havíem parlat del Camp Norfeu i allà també és com una mena de santuari on a vegades es veuen balenes i dofins, no només es veien sirenes. I
que possiblement les sirenes se'n van anar
finalment hi ha fustigades pel turisme i tot això, però abans sembla ser que quan vam barrencar aquell vaixell que parlàvem les setmanes anteriors, que vam barrencar amb el bau aquell de Ferreres, doncs més tard es va haver de dinar a meitat per treure el ferro, i aquest soroll segurament ni a Orfeu li vés agradat ni li agradaven a les sirenes. Aleshores van anar una mica més cap a baix, cap a aquest lloc més adient, que és el final de Cap de Treus i Roses, i allà hi ha diferents platges arrasarades,
les canyelles grans, les canyelles petites, i diu la tradició, la llegenda, que hi havia dos orfes de la població de roses, un noi que ajudava un pescador i una noia que feia les feines d'una casa, que sempre que podien, sempre els tenien molt enfeinats, la noia només la deixaven sortir per anar al mercat o anar a missa, però sempre que podien i feia bon temps, anaven a les canyelles petites, que era una platja...
que ara està gairebé dintre de roses, i davant hi ha com uns esculls i es posaven allà a nedar amb el bon temps, quan plovia es posaven sota una olivera i d'alguna forma es tenien un apreci molt gran i com a orfes es tenien només un a l'altre en els moments de gaudi.
Va haver una ocasió que va haver una tempesta que els va enxampar enmig d'aquests esculls que hi ha davant de la platja i estaven nedant per allà i amb prou feines doncs el noi va poder pujar-se als esculls, va agafar a la noia de la mà, vinga puja, però en aquell moment va venir una gran onada, se la van portar i ell va anar al darrere per buscar-la, ja mai més es va saber res d'ells.
i després els pescadors comenten ja com a llegenda que la noia li comentava quan estaven allà els esculls jo soc la teva sirena i tu ets el meu dofí i d'alguna manera sembla ser que ocasionalment els pescadors d'aquell territori han vist una sirena i un dofí enjugassats i no deixen de ser aquests orfes que amb aquell rebuf
Amb una costa més agradable, però que hi ha peixos roncadors que a vegades es capturava amb la madrava a la tonyina, també hi havia aquesta sirena que havia estat una noia orfe, no havia estat una divinitat menor dels mars.
però que després el mar la va convertir en sirena i el seu company en Dufé. Veus? Que bonic, eh? Una agenda d'amor allà a Roses. I tant, sí, sí. I en aquesta zona del golf de Roses, abans ho deies, tenim Empúries, tenim Castelló d'Empúries, també una zona ara turísticament força coneguda, evidentment, però que té darrere seu tota una mitologia, en aquest cas, molt evident.
Sí, Castelló d'Empúries era la capital del Comtat d'Empúries, abans tenia com canalitzacions, hi havia també les embocadures del Muga Cafè que estigués gairebé tocant el mar, però estava protegida per pantans, hi havia també les salines. De fet, el Comte d'Empúries primer de tot tenia la seva seu...
a les restes romanes i gregues d'Empúries, on després s'havia convertit en una població medieval ben arrasarada. Però va ser un lloc que fins i tot els víquings, que venien de tan lluny, va ser atacada pels víquings. Els víquings van entrar al Mediterrani...
van pujar pel Guadalquivir, es van situar a Sicília, i feien ràzies i van destruir, doncs, Empúries, la ciutat del Comte. Llavors el Comte va decidir, escolta, jo aquí estic massa exposat, i van decidir muntar la seva població envoltada de pantans, que és Castelló d'Empúries, que encara si aneu veureu que té una gran magnificència, té
el que es diu la Catedral de l'Empordà, que és l'església, que és molt singular i molt important, i és perquè hi havia aquesta riquesa del comte, que tenia la seva flota militar, precisament a Roses,
i per molta gent del món islàmic, de l'altra banda del mar, d'Àfrica, doncs deien que era un pirata, no era un navegador o un comerciant, sinó que era pirata perquè feia falconades, marines, això, la importància de Castelló d'Empúries. El tema és que durant molt de temps va ser una població prou aïllada, però ben comunicada, i tenia molt bona comunicació per fer comerç amb els genovesos, amb els pisans, etcètera,
però finalment ha quedat com una mica una població molt maca i al costat té Empúria Brava, que és aquesta mena de gran urbanització turística. Sí, sí, evidentment que ara la modernitat no s'atura, i això arriba a tot arreu.
Els canals s'han convertit ara en casetes d'esbarjo i abans era la casa del senyor Comtal. Ah, imagina't, imagina't, sí, sí. I ho deies, també, una zona amb pantans, un moment de conèixer el Brueu del Pantà.
Sí, de fet, els pantans en aquella època protegien aquesta població, però els pantans eren llocs on hi havia sempre mosquits, hi havia malalties, podia haver malària, zones sorrenques amb arenes bellugadisses que et podien engolir. I compta la llegenda que, bé...
Diguéssim que amb els pentans que envolten aquelles zones encara, diuen que se sent de tant en tant com una mena de bruel, d'esgarip dels pentans. I diu la llegenda que això va passar en una època, a l'edat mitjana, en què va haver-hi una passa de fam, va haver-hi una collita molt migrada, molt minsa de blat, i llavors el senyor...
de l'Empordà, del Comte d'Empúries, va recaptar el poc blat que hi havia per anar-lo subministrant a la població i que no morís de gana. Però va haver un comerciant molt espavilat que tenia allà amb el seu magatzem ple de gra i no li volia vendre amb el compte amb un preu més baix i el volia portar precisament al Port de Roses per embarcar-lo i vendre el millor preu
fora del país. Total, que per evitar els guàrdies de seguretat que tenia al compte va haver de creuar aquest pantà perillós i tot just creuant-lo pel mig del pantà amb la carreta amb els bous, doncs de cop i volta amb aquestes sorres bellugadisses immenses que hi havia ni de nit, per ser discret, doncs va quedar en pantà negat, va començar a enfonsar-se a la carreta amb els bous i ell mateix al final va quedar absolutament negat i va morir ofegat.
I des d'aleshores, diu la població, la gent que va allà pels aiguamolls, que se senten uns bruels i que és el record dels bous mentre s'ofegaven amb aquell pantà. No sabem si és així o no, el que és cert és el que ens ha deixat la tradició, però sí que amb aquells aiguamolls viu una au que es diu alvitó,
que es veu que fa una mena de so que sembla als bramuls d'un toro. De fet, aquesta au en castellà es diu ave toro, i no serà casual. Per tant, tenim la llegenda i també tenim el vitó. Exacte, mira, doncs una mica de tot. O són els bous aquests que es van ofegar, pobres bous, o serà aquest ocell, que la qüestió és que allà se sent bramada a nit, i això fa una mica de por, això.
Fa una mica d'apoi que un ocell imiti un vol, també sembla, de llegenda, no? Sí, sí, també hauria de veure quina llegenda té associada aquest animal, perquè segur que també ve d'alguna història rara. I acabarem aquesta secció, Joan de Déu, parlant de cavalls de mar. Jo estic pensant en cavallets de mar, però no sé si anem per aquí.
Cavallets de Mar és uns petits peixos molt interessants, hi ha gent de sobre ells, però els Cavalls de Mar són les onades brutals que hi ha precisament al Golf de Roses. El Golf de Roses és un dels llocs que té més mala mar gairebé del...
mediterrani, occidental, igual que el golf de Lleó, que són indrets on la profunditat de l'aigua és molt poca, no hi ha molta profunditat, i quan bufa la tramuntana, quan bufa molt el vent, doncs el que succeeix és que s'aixequen molt aquestes onades. I això provoca que el golf de Roses, que sembla tan maco, tan idíl·lic, a l'estiu, i quan hi ha les postes de sol, amb mala mar, amb vent, amb llevantades...
és un lloc terrible, també les sorres es mouen per sota de l'aigua i, per tant, poden fer embarrancar vaixells perquè es mouen. I els pescadors, aleshores, tenen els seus mapes de ganxos, que els ganxos vol dir vaixells naufragats, les antenes dels vaixells o les quilles que queden, i aleshores, quan ells arrosseguen les xarxes, han de mirar per on van perquè no quedin enganxades amb aquests...
ganxos de mar, aquests vaixells naufragats que hi ha allà uns quants, i per culpa d'aquests cavalls de mar que fins i tot davant de roses diferents vaixells han desaparegut, fins i tot encara en queda un que li diuen al patroler que l'any 39 va explotar amb una mina precisament en temps de la Guerra Civil i encara està enfonsat allà fent les delícies dels submarinistes, però del tanto és un
Un lloc perillós, segons el mar que hi ha, hi ha aquests ganxos amagats, a vegades les ressaques porten encara quadernes o algunes deixalles de vaixells antics, allò que el mar no és seu retorna, i ha quedat aquest nom de cavalls de mar o castells de mar, també a la banda del golf de lleó,
d'aquest mar no tan idíl·lic que és el Mediterrani, moltes vegades per culpa de la tramuntada, tramuntana també, que és aquest vent formidable del nord, un vent que baixa del pol nord, precisament, i que fa que les onades s'aixequin tant. D'una manada de cavalls venint de cara, quan hi ha aquest mar que aixeca aquestes onades, una mica la imatge és aquesta, com si et vinguessin un grapat de cavalls corrent enfrente a tu que aixequen tota aquesta pulsaquera, doncs el mar, quan està a Brau, és una mica així.
Sí, sí, és l'escuma d'aquestes onades que trenquen molt fort perquè hi ha poca profunditat, el que dona aquesta imatge suggerent, però també de cavalcar i sobretot terrorífica d'un mar embravit que ha engolit prou vaixells que ha donat per explicar històries i en continuarem explicant perquè en les properes ocasions parlarem de la part sud del Wolf, d'Empúries i d'altres...
indrets com l'Escala, el Montgrí, per continuar aquest perible per la costa catalana. Doncs amb aquesta idea ens quedem, Joan de Déu. Quedem així i ens trobem d'aquí un parell de setmanetes amb una nova secció de mites i llegendes del nostre mar mediterrani. Moltes gràcies, bona tarda. Encantat, bona tarda.
Ara anem fins la Universitat de Manresa, que impulsa un curs d'especialització en emergències extrahospitaliàries en el medi aquàtic, pioner en tot l'estat i orientat a millorar la qualitat de l'atenció al pacient en situacions d'emergències en aquest medi carla. Doncs sí, Marina, i per això tenim avui amb nosaltres en Ramsès Martí.
infermer d'amargències extrahospitalàries, expert en seguretat aquàtica i professor de salvament i socorrisme, a més a més de coordinador d'aquest curs pioner. Bona tarda, Ramsès. Benvingut a Rondamar.
Hola, molt bona tarda. Primer de tot, volia situar-nos una miqueta amb antecedents i parlar de la necessitat d'un curs així, que per mi està bastant clar després que el 2025 s'hagi consolidat com un dels pitjors anys pel que fa a aquest tipus d'accidents en els últims 10 anys, només per darrere del 2015, si no m'equivoco, amb 472 morts registrades per ofegaments a l'estat espanyol.
Però tot això, no existia fins ara una formació especialitzada d'aquest tipus ni a Catalunya ni a Espanya, no?
Així és, fins ara només podíem trobar petites píndoles dins dels màsters que es dirigien al personal de Medicina Astrohospitalària, on es feia una mica una pinzellada de tot el que són els incidents en entorn aquàtic, però no hi havia res que hi entrés d'una manera clara, amb un contingut, amb un pes horari i amb un pes de pràctiques com el curs que s'està tancant actualment.
Aquest curs se centrarà en l'atenció prehospitalària, o sigui, dotar d'eines als primers intervenents d'aquest tipus d'emergències, no? Ens expliques una miqueta a qui estarà orientat aquest curs i què és més específicament el que s'hi tractarà? Doncs, mira, primer de tot està orientat a personal dels serveis d'emergències prehospitalàries, és a dir...
metges, personal d'infermeria, tècnics en emergències sanitàries, però també per a aquells que també estan vinculats a l'entorn aquàtic i poden ser primers actuants, policies, bombers, instructors de busseig. Cal pensar que l'actuació d'aquests primers actuants marca l'actuació de la resta, fins a tal punt que si no es fa la primera actuació que toca, a vegades el fet que arribi al millor dels equips, amb el millor equipament,
no canvia molt les coses. D'aquí la importància, i sobretot en el treball multidisciplinar, i que aquesta cadena d'ajut a la persona que ha tingut un problema a l'aigua no es trenqui i sigui amb la millor qualitat possible. Clar, perquè, de fet, parlant d'aquestes emergències, normalment quines són les més habituals amb les que us trobeu des dels serveis d'emergències?
Evidentment tenim ofegaments que poden ser secundaris a alguna altra malaltia que s'hagi esdevingut dins de l'aigua. Un mareig, una baixada de tensió a fora de l'aigua pot comportar un traumatisme al caure a terra.
Però quan això succeeix en una lámina d'aigua, tenim un ofegament. També podem tenir traumatismes vinculats a caigudes d'embarcació, caigudes d'alçada a l'aigua. Tenim també incidents que es poden produir no a espais aquàtics naturals, sinó a instal·lacions aquàtiques, parts aquàtics, piscines...
I sobretot el que volem fer molt palès és l'especificitat de l'entorn aquàtic, que és un context molt diferent on les eines que portem necessiten ser usades d'una manera molt concreta i on els mateixos professionals hi entren assumint un risc, perquè el risc de caiguda dins l'aigua sempre hi és present.
Clar, llavors entenc que aquesta formació ja no és només sobre com ajudar els altres, sinó com protegir-se un mateix a l'hora de fer aquestes intervencions i no col·locar-se en una situació també de risc. Exacte, és un medi tan específic, sempre parlem del mar, que té el seu llenguatge, el seu argot, doncs també hi ha coses que ja fem els membres dels serveis d'emergència, no sigui posar vies venoses, actuar amb ofegaments, aturades cardiaques...
Però quan això es produeix sobre una superfície inestable, com pot ser una embarcació que pot estar molla, o una platja, en el context de sorra, aigua, sol, el fet que a vegades les platges són grans i l'ofegat pot estar ple de sorra, són coses que fan que el cas sigui més complex i que una cosa que tenim molt per la mà fer sobre l'asfalt ens costi molt.
I també molt important el fet de veure aquesta interfase de quan els socorristes, quan els rescatadors, depèn de la situació, treuen aquesta persona, que coneguem quina és la feina, com la feina que fan té una relació directa amb com nosaltres l'atendrem. En el curs a la gent no se li demana que rescati, però sí que vegin com les maniobres dels rescatadors són molt importants perquè l'estat de la persona es mantingui el millor possible i la nostra feina encara tingui més profit.
Clar, perquè això entenc que és una mica com quan s'aprèn a gestionar accidents de trànsit, per exemple, que hi ha qüestions molt específiques, com amb els motoristes, el tema dels cascos, totes aquestes coses. Entenc que en el medi aquàtic també es repeteix i per el que he estat, podem veure una miqueta d'aquest curs, en faré una part pràctica on feu molta incís en el tema del busseig, del rescat de bussejadors.
Sí, de fet, les pràctiques són tres dies que fem, en aquest cas, l'estartit, i llavors cada dia hi ha un tema que és clau, hi ha un dia que dediquem a tot el que seria el busseig amb equip autònom, però també al busseig en amnea. Els dos tenen patologies i incidents particulars que ens poden donar tipologies de víctimes amb uns signes i símptomes diferents.
Llavors el que fem és intentar recrear amb l'ajut de personal de la zona i amb entitats com Salvament Marítim, per exemple, que hi col·labora, situacions on els serveis d'emergència s'hi poden trobar al moment que arriben a un port a rebre una víctima que un centre de busseig ha tingut un incident. Que sàpiguen quins elements de tractament tenen els centres de busseig, com ens pot arribar aquest pacient.
veurem com fem aquesta interfase, com rebem aquest pacient perquè la cura sigui continuada i també de cara als centres de bossets, als instructors, a policies bombers que puguin estar portant aquest pacient cap al port, sàpiguen també com interactuar amb nosaltres perquè aquesta cadena no es trenqui i sigui el més eficient possible.
I a nivell de com estem ara amb aquests serveis d'emergències que no són tan especialitzats en els serveis mèdics, que parles de bombers, parles de policia, com creus que és ara mateix les eines que tenen per treballar aquest tipus de situacions? Perquè entenc que si es fa aquest curs és que realment hi ha una necessitat gran de dotar d'eines a aquestes persones.
Bé, mira, ve per diversos flancs. Primer, doncs, perquè quan fem els cursos, els màsters d'estrospitalària, sovint la gent ens demana més contingut sobre aquest aspecte, no? Se'n dona molt de muntanya, se'n dona molt, i sovint veus màsters que donen molta importància a la muntanya, però no tant al tema aquàtic, quan Catalunya és, sens dubte...
Una potència mitjana a nivell marítim. Tenim moltes activitats marítims, hi ha un auge brutal de l'economia blava. Veiem com hi ha cossos pertanyents a la Generalitat, sigui policials com Mossos d'Esquadra, agents rurals, s'estan equipant amb...
estan creixent com a entitat amb capacitat marítima, la unitat marítima de Mossos, també tenen embarcacions al personal dels agents rurals. Ens manca una mica de formació en un entorn, l'entorn marítim, on...
una mica una selva en certs aspectes. Per tant, com et deia, estem donant molta importància a l'economia blava, a l'augment de les activitats, tant nàutiques com d'esbarjo a prop de l'aigua, no tan sols navegació. Al mateix temps, el canvi climàtic, o pel que sigui, els estius se'ns estan allargant tant per davant com per darrere, per tant, si augmentem el temps en què la gent disfrutarà dels llocs aquàtics, augmenta també el risc a l'exposició d'accidents.
Per tant, hem d'estar preparats, és el que està passant ara també. A nevat tenim més incidents a muntanya, doncs si tenim més estiu, més temporada de calor, la gent farà ús dels espais aquàtics, doncs és més lògic que ens preparem per donar resposta als incidents que hi puguin anar, no tan sols als establiments policials, sinó també als establiments que han de donar resposta mèdica, podria dir.
I després també em sembla molt interessant que destaqueu que comptareu amb la col·laboració de les dues unitats hiperbàriques de Catalunya, també de Ports de la Generalitat i de l'Escola de Capacitació Nauticopesquera de Catalunya.
I el que probablement això demostra que hi ha un interès interseccional i de les institucions en avançar per FICA cap a aquesta especialització dels serveis d'emergències en el medi aquàtic. I com ho valores tu aquesta implicació institucional que portes tants anys dedicant i suposo que batallant també per això, no?
Tu has dit, la paraula és batallant, picant pedra, digue-ho com vulguis, però sí, el cert és que un cop planteges la idea de fer un curs d'aquest tipus, primer de tot es crea certa curiositat per part d'aquests establiments, que de totes maneres, com que fem activitats, que entrem a casa seva, entrem al port de l'Estatit, que és port de la Generalitat, has de demanar permisos, però al mateix temps ells, com a gestors d'aquest tipus d'infraestructures, també és...
Hi ha moltes entitats que estan ficades en la gestió de la seguretat i la gestió d'infraestructures, siguin ports, siguin platges, on aquí hi mana sobretot l'Ajuntament, però també el Ministeri per llei de costes. Per tant, el que intentem és picar les portes de tots, de dir, senyors, volem fer això, creiem que ens aporta a tots. Per tant, intentar buscar la complicitat, aquesta complicitat, crear sinergies, per tal que, primer, que...
que vegin aquesta necessitat, que és real, i després, òbviament, que ens ajudin a fer aquest eco del curs, que ens ajudin a publicitar aquesta activitat, que hi estem posant moltes hores i moltes ganes per crear un curs potent, fent, això com deia al principi, un curs que per les característiques que té no s'ha fet fins ara ni Catalunya ni Espanya.
I mira, em va molt bé que em faci referència directa amb el curs ara, perquè et volia preguntar que si ens podies donar quatre pinzellades de quan comença, quins terminis està previst que tingui. Doncs mira, el curs ja està obert a la inscripció, ja estem rebent sol·licituds. Començaré a principis d'abril, el curs es fa a modalitat asincrònica, és a dir, els alumnes entraran en un...
en un espai virtual on podran veure les classes, que són les presentacions, la majoria locutades amb la veu del professor de fons, que anirà explicant diversos temes, diversos tòpics, entrant des d'accidents de bossets, accidents amb els marins, la hipotèrmia, accidents d'aramnea, trauma, tema de medicació, diversos temes. I després, a finals d'abril, si no m'equivoco, és del 24 al 26 d'abril, si no vaig equivocat, estarem a l'estartit fent l'estatge pràctic
on estarem en un entorn real, intentarem recrear situacions i serà un aprenentatge que serà global, perquè a més és un curs que, com que és molt ampli a nivell de disciplines, des de metges fins a instructors de busseig, tothom podrà aportar i tothom rebrà coneixement. Llavors, realment és un caldo de cultiu per crear una cosa encara més potent en una segona edició, perquè...
perquè dels dubtes i de les aventures i de les històries que ha viscut cadascú i com s'han donat resposta en certs moments a certes situacions fem un aprenentatge. I a part, una cosa que també és molt important, és que intentem donar sortida a l'I més D més I de material de salvament. És a dir, hi ha molta gent que està millorant equips d'immobilització, en cas de víctima traumàtica en medi aquàtic, etcètera, i que ens el cedeixen per aquest curs perquè els coneguem.
I molts dels alumnes que venen poden ser, en un moment o en un altre, influencers dins les seves organitzacions per millorar el material existent. Per tant, la sinèrgia que es crea és molt bona.
Bé, doncs, Ramsès, moltes gràcies per venir a explicar-nos tota aquesta iniciativa d'aquest curs que fareu a la Universitat de Manresa. Recordeu que podeu trobar tota la informació a la seva web de la Universitat de Manresa i espero que quan acabi el curs puguem tornar a xerrar i tornar a fer una valoració de veure com ha anat, que espero que sigui molt, molt, molt positiva.
I només em queda agrair-te que ens hagis acompanyat i agrair-vos també a tots els treballadors i treballadores dels equips d'emergència per la feina que feu sempre. Agraïts, sempre que ho necessiteu, aquí estem. Molt bé. Molt bona tarda, Ramsès.
Ara arrenquem la recta final de la Randa Mar i anem a parlar d'un projecte que es vol realitzar a través del micromecenatge. Es tracta de la reconstrucció del vaixell Odina del Moll d'Arenys Oriol. Doncs sí, efectivament, Marina, fa uns dies a la secció d'actualitat d'aquí la Randa Mar, ho comentàvem, parlàvem...
d'aquest projecte de micromecenatge per reconstruir, per tornar a fer navegar el vaixell Odina d'aquí d'Arenys de Mar. I ara avui hi podem aprofundir perquè podem parlar amb el seu propietari, amb Oriol Ferran. Oriol, bona tarda. Hola, bona tarda a tothom. Doncs bona tarda, Oriol. Bé, en qualsevol cas, tenim endavant aquesta campanya de micromecenatge per tornar a tenir navegant aquest vaixell, l'Odina, Oriol.
Sí, els treballs ja havien començat o ja s'havien anat fent des que va haver-hi el naufragi. Abans de Nadal vam estar-hi treballant força, vam ja fer tota una part de consolidació de la part més visible fins i tot, la que la banda d'Estribur ja està...
ha recuperat la seva forma, però ens faltava també això, arrencar una part que és la del finançament, la de poder costejar tant aquesta inversió feta com les que encara li queden, i volíem fer-ho amb un sistema de micromecenatge a través d'un crowdfunding, que també es diu, i que permet que tothom hi pugui col·laborar, que tothom hi col·labori d'una manera...
petita o a mida de les seves possibilitats i alhora també que puguin aconseguir o tinguin una recompensa per aquesta aportació, no només una recompensa en aquest cas d'agraïment o de participació, sinó fins i tot en aquest cas amb sortides amb el vaixell o amb diferents opcions que es donen com a recompensa de retorn d'aquesta aportació econòmica.
Un element important, però sí que també ho buscàvem, que per això fins i tot ens han darrerit una mica el micromecenatge, era trobar la fórmula que aquesta aportació, i hi ha alguns micromecenatges que ho permeten, desgravi a la renda. De la mateixa manera que les aportacions a fins i a causes socials desgraven a la renda, en aquest cas, a través de la plataforma Goteo, les aportacions que es fan a través d'aquesta fundació
tenen la declaració d'aquesta aportació i per tant es pot compensar la renda de l'any següent com una aportació que es desgrava pràcticament en un 80%. Perfecte, això és interessant també perquè a vegades la gent col·labora amb projectes d'aquest tipus de micromecenatge, però bé, si sap que hi ha aquesta qüestió, doncs està bé explicar-la per poder-ho aplicar a la declaració de renda de l'any següent.
Sí, és un element més, a nivell econòmic, és un argument més, que sembla fins i tot que puguis augmentar la teva aportació. Si volies aportar 20, en 80 pràcticament acabarà sent el mateix dels diners que hagis aportat. Bé, en aquest cas una mica queden a les possibilitats, a la llibertat, a la decisió de cadascú,
i una mica el nivell d'implicació amb el projecte. Explica'ns també una mica, Oriol, les recompenses i el preu, diguem-ne, o l'aportació, a quina recompensa correspones? I més o menys, si dius, doncs mira, una recompensa és anar a fer una volta en barca, doncs a quina aportació correspones? Això més o menys, quin verem teniu?
No, bé, una mica hi ha una aportació, des d'una primera aportació de 20 euros, les que hem identificat, fins i tot si hi haguessin altres aportacions es podria, sobretot superiors, s'hauria de tocar acabar de parlar, però hem identificat 5 o 6, ara són 6, entre 20 i 600 euros, i entre mig ja des d'unes làmines i el reconeixement d'aquesta aportació i una làmina especial que es farà per el fet aquest de tota aquesta campanya...
fins a diferents graus de navegació, des d'una petita sortida, una sessió d'un curs de vela llatina, llavors hi ha sortides en grups per 6 persones, o sigui que en aquest cas, com que és un grup tancat, llavors ja vol dir que aquella recompensa queda repartida, però des de 6 i 8, perquè hi afegirem també no només l'Odina, sinó també hi afegirem el Margaret Allison, per tant poden ser fins a 10 persones,
Per tant, és una mica un esglaonat en les aportacions. I una mica, bé, l'altre també és, a més a més, la participació, el seguiment de tot aquest projecte. Es preveu una festa també en la qual, evidentment, qui hagi participat i serà especialment convidat a ser-hi, però que permet...
A més a més, també seguir tot el projecte. Això ho hem fet ja durant aquest mes de desembre, quan vam estar fent tots els treballs amb l'Agustín Jordà, el mestre d'aixa. Vam estar publicant dia a dia, pas a pas, cadascuna de les tècniques, cadascun dels detalls constructius que estaven portant a terme. I vam estar una mica treballant, difonent, divulgant, que en el fons és una mica...
el que també ens agrada fer, que el projecte no sigui només el fet d'arreglar el vaixell, sinó que el fet d'arreglar el vaixell sigui poder fer al seu voltant un taller viu amb els voluntaris, amb la transmissió de coneixement, en aquest cas, de l'Agustín i tot el que aporta l'Agustín quan està treballant en grup, que és moltíssim, i això també ho plasmem, ho hem plasmat en vídeos, ho estem plasmant en diferents materials que queden i recullen una mica tota l'actuació.
I com està funcionant? Portem encara pocs dies, eh? No portem gaire, però vaja, com està funcionant això, Oriol? Hi ha forces aportacions? No és per ser optimista, ara mateix. No, no, no, ho hauria de dir molt bé, no, no, no.
està funcionant a tope. A veure, tenim 40 dies per fer-ho, hi ha molta gent que ha dit que hi col·laborarà i que sé que hi ha gent que no hi ha col·laborat. Per tant, vol dir que cal ser optimista perquè sí que arribem, penso, ja a una xarxa important de gent. Hem estat fent en aquests dies la divulgació, ens ha aparegut gent, per exemple, dintre les aportacions...
que no són gaires, són potser una dotzena, gent que no sé qui són, per tant això sí que m'alegra, diguéssim, que gent que no sé qui són s'hi impliquin, i en canvi sí que sé gent que ens ho ha dit i que té prevista una aportació, doncs ara mateix encara no ho hem fet.
i per tant sí que ho faran en el moment abans que caduqui el procés de tota aquesta campanya, que té dues fases. Cal arribar com a reptes als 12.500, hem posat un llindar de 20.000 euros per aconseguir,
Però bé, que és tota una mecànica això del crowdfunding que la mateixa plataforma genera, però que penso que soc optimista de pensar que ho aconseguirem.
I tant, home, sempre aquesta xarxa de difusió, diguem-ne, del projecte, crec que està, això, deies, prou està oberta, i a més a més que encara hi ha dies. Per tant, no és una cosa que caduqui demà, i també valgui, doncs, des d'aquí tothom que ens escolti aquí al programa Ram de Mar, que sàpiga que hi ha aquesta opció. Sí, animar a tothom que ho faci aviat, per no fer-nos patir. Clar. Si algú té intenció de fer-ho,
o tindria intenció de portar i de venir, i és més, també convidar tothom a venir aquí. Ara, com deia, no es tracta de fer una portació prou, sinó que vulgui, d'alguna manera o altra, col·laborar, viure aquest procés de treball, de construcció naval en fusta i de com es fa aquesta restauració, també convidar tothom a venir cap aquí. Sí.
A veure, anirà bé, estic segur que anirà bé i s'aconseguiran prou diners, però deixa'm preguntar-te, si no anés bé, Oriol, si no hi haguéssim prou aportacions, què passaria amb l'Ordina? Podria tirar endavant igualment la seva recuperació, però molt més lenta, és a dir, què passaria?
Mira, ara hem anat avançant gràcies a aportacions personals que són, d'alguna manera, ajudes que hem rebut que no cobreixen encara tot i que algunes s'han de tornar, però que han fet que no enlentíssim el procés.
Per tant, jo crec que intentarem anar seguint, però bé, una mica justament l'esforç de fer el crowdfunding és una mica una cosa més col·lectiva per implicar més gent i fer-ho fàcil, sobretot, perquè ja hi ha realment gent que està fent aportacions, però, per exemple, el que permet l'aportació, com deia, que tingui la desgravació de renda, per tant,
Algú que ens doni els diners directament per posar-ho al projecte, no li podrem fer aquesta desgravació a no ser que ho fem a través de la plataforma. Per tant, una mica estem jugant, o estem fent servir i aprofitant aquest mecanisme, perquè ha portat una feina a preparar-ho...
divulgar-ho, preparar els vídeos, preparar una mica tot, fins i tot les recompenses. Pensar les recompenses potser et diria que ha sigut la cosa més complicada de les que per si érem prou justes o no, o si s'havien de fer més simbòliques o no. No ha sigut fàcil això de les recompenses.
No, no, clar, s'ha de calibrar molt bé, pensar, a veure, això exactament, m'estan donant aquests diners, què els estic oferint, està bé, és just, no és just, és una presa de pèl, no ho és, ens estem passant, estem donant més del que ens paguen, clar, això, trobar l'equilibri no ha de ser fàcil. Sí, sí, no, no, té la seva... tota la reflexió d'arribar a fer el micromassage, no, i fins i tot motivar, pensar en el tipus de vídeo, que la gent entengui el que és el projecte, l'esforç que representa, i que s'hi senti implicat, no?,
És com una mica, és un conjunt de coses que abans que no t'hi pot, que ho has de deixar i dius, bueno, doncs fem així, no? I bé, així ho han deixat, així està, així ho podeu trobar a Goteo.
I us convido, en la mesura que us sigui possible, a participar-hi. Doncs qui vulgui participar pot fer-ho a través d'aquesta plataforma del teu. Qui vulgui veure com està l'Udina, Oriol, pot venir al Moll a veure-la. Com està el vaixell ara mateix? Sí, jo quasi diria que el contacte més fàcil ara mateix, que encara tot es fa amb Instagram,
Ara es fa tot amb Instagram, doncs des d'Instagram potser és l'opció més fàcil de trobar el seguiment del projecte, perquè és on hem abocat pràcticament als principals continguts. El moll.arenx. Fantàstic. Doncs a través d'aquí també serà fàcil poder-vos trobar qui ens estigui escoltant. I res, ara ja m'imaginava la festa de recuperació de l'embarcació, Oriol. Te l'imagines?
Sí, i abans encara en farem alguna altra, perquè, per exemple, de les aportacions o implicacions que hi ha, hi ha tota una gent de la música i gent de la cançó marinera i tot, que volen fer mentre duri el procés de goter o fer-ne una. O sigui, abans de la varada, ja en farem alguna altra abans de la varada. I la varada en si també. A més a més, la varada en si serà una mica espectacular, en el sentit que l'haurem de baixar en el lloc que l'hem posat
no serà des de l'ESCA, com vam fer el seu dia el Mar Garetal, i són allà al Baradó 2000, sinó serà des d'aquí mateix amb una grua a l'aigua. O sigui, pot ser allà també una mica espectacular.
Doncs n'estarem al cas, avisa'ns, avisa'ns quan feu aquesta festa i quan hi hagi la tornada al mar d'aquest vaixell, que n'estarem al cas i ho explicarem. Oriol Ferran, moltíssimes gràcies per atendre'ns aquesta estona aquí al programa Ram de Mar, i que vagi molt bé, molta sort, i en parlarem quan s'acabi també aquest micromecenatge, estarem al cas de com ha anat tot plegat. Vinga, rebeure, bona notícia a tothom.
L'Agenda. Recte final, ara sí, de la Randa Mar d'aquest divendres 6 de febrer del 2026 i arriba el moment de fer un repàs de tots els actes i de tots els esdeveniments que hi haurà arreu del nostre territori aquest cap de setmana. I una setmana més, comencem per la Costa Brava, Sergi.
Cap de setmana aquí Marina, a la Costa Brava, on els pobles s'agafen un respir abans del gran cap de setmana de Carnaval, que serà la setmana que ve. Tindrem activitats, però amb calma, aviam. Avui divendres a les 6 de la tarda, conferència amb en Bernat Areu a l'espai Medes, a l'Estatit, al voltant de la recerca científica a les Illes Medes, concretament...
segons el seu lema que cal un coneixement per protegir el patrimoni compartit. Divendres, dissabte i diumenge continuem amb les festes majors d'hivern, en aquest cas de Can Many i a Vila Sacra, aquí a l'Alt Empordà. Dissabte a les 8 del matí hi ha jornada de pesca recreativa científica des d'embarcació al Club Nàutic L'Escala. A dos quarts de nou a Portbou hi ha la cursa Camins de l'Exili.
Diumenge a les 10 del matí, una ruta de senderisme per llançar, de llançar a Sant Genís de Terrer. A les 10 del matí, en aquest cas a Tossa de Mar, hi ha la Run for Cancer, aquesta cursa benèfica per recaudar fons, evidentment, per la lluita contra aquesta malaltia, amb distàncies d'entre 5 i 10 quilòmetres. Una cursa que també se celebra a Nevada i a Vilafant, en aquest cas a l'Ala Empordà.
I a les 11 hi ha una activitat al Museu Arqueològic d'Empúries, aquí a l'escala Empúries Virtual, al Museu Arqueològic d'Empúries. Que passeu molt o un cap de setmana, ens hi tornem a trobar aquí dilluns puntuals. A Radebra, feu bondat.
De la Costa Brava baixem fins al delta de l'Ebre, on la cel també ens ho ha preparat tot per aquest cap de setmana, cel. Sí, Marina, donem una ullada a veure què tenim per aquesta zona de les Terres de l'Ebre.
Celebració del Carnaval a Ulldecona, una nova edició del Carnaval Familiar, amb l'espectacle musical de la companyia de Jaume Ivers i els trastors Van Quartet. Animació, diversió, bona música i jocs al 100%. Avui a les 6 de la tarda a la plaça de l'Església d'Ulldecona. Espectacle poètic i visual, poesia de Salvador Espriu, un homenatge a Pilar Mandorrán, amb la participació d'Albert Favà, Josep Pasqual i Manolo Manfano.
L'espectacle es completa amb fotografies de Pili Mandorran i Rafael Ricote que dialoguen amb la paraula poètica i la memòria. Un acte cultural per compartir poesia, record i sensibilitat. Avui a les 8 de la tarda al Museu de Tortosa.
Concert Conxita Badia al Cor, a càrrec del Cor Pedrell, amb un programa que alterna diversos formats musicals i que presenta algunes melodies ben populars en versions ben poc habituals, al costat d'obres que seran un descobriment per al públic. El dissabte a les set i mitja de la tarda, al Centre Cívic de Ferreries, a Tortosa.
Amb motiu del Dia Mundial de la Ràdio, 7a edició de Ràdio Ràpida Extra, un certament radiofònic amb programes especials i únics creats per a l'ocasió. També hi haurà pintura en directe, minimercat de vinils, llibres i artesania, foodtrucks i moltes sorpreses més. El dissabte, durant tot el dia, a l'Església Nova de la Ràpida. Tercera edició de la celebració dels Tres Toms al Pinell de Braia, amb esmorzar i dinar per als participants. El diumenge, durant tot el matí, al Pinell de Braia.
Nova edició de Tresor Antic Tortosa, una de les millors fires d'antiguitats, col·leccionisme i deco-vintage del moment, que comptarà amb la participació de 50 expositors i més de 1.000 metres quadrats dedicats a l'exposició de motos clàssiques i cotxes a pedals. Durant tot el cap de setmana, el pavelló final de Remolins a Tortosa.
Neix la festa d'hivern de Sant Blai a Tivissa, amb la voluntat de fer créixer esta tradició tan arrelada al municipi, anant més enllà d'un sol dia de celebració, del 6 al 8 de febrer a Tivissa. I fins aquí l'agenda de les Terres de l'Ebre.
Del delta de l'Ebre anem cap a les costes del Garraf. Anava a dir al Maresme, però no, encara hem de passar pel Garraf, on la Carla també ens ho ha preparat tot. Endavant. Doncs sí, Marina, no hem vingut tampoc a enganyar ningú i aquest cap de setmana, com no pot ser d'una altra manera, us portem un ple d'actes carnavaleros. El dissabte arriba un dels grans actes del Carnaval de Sitges, la presentació de la reina del Carnaval 2026.
A les 7 de la tarda, a la plaça de l'Ajuntament, es viurà un dels moments més emocionants dels dies que venen, on un ritual de llum revelarà i il·luminarà l'escollida per reinar en una de les festes més importants de Sitges. I també el dissabte arriba la Rua del Carnaval a Canyelles, que començarà a les 6 de la tarda a l'Escola Sant Nicolau. Abans, però, hi haurà la Rua Infantil, que començarà a les 5 de la tarda des del mateix lloc.
I ja diumenge la música omplirà els carrers de Vilanova amb la cercavila de les bandes de les competències musicals, a partir de dos quarts de dotze des de la plaça de la vila fins a la plaça de les Cols. A les dotze, la mateixa plaça, i tindrà lloc l'enfrontament musical entre la banda de l'escola de música Mestre Montserrat de Vilanova i la banda Unió Musical Polinyanense.
I acabem el nostre repàs d'agenda, ara sí, a les costes del Maresme, on hi ha l'Oriol. A veure què ens porta aquesta setmana, Oriol? Doncs sí, Marina, vinga cap al Maresme, que tenim cosetes per explicar. Comencem per Arenys. En primer lloc, a la biblioteca hi ha programades dues propostes. D'aquí uns minuts hi haurà un club de lectura de còmics per a joves amb Alejo Valdiarana a partir de les 6 de la tarda. D'aquí poquet...
I ja demà dissabte es fa el taller d'escriptura amb Gemma Tomàs a partir de dos quarts d'onze del matí. Les dues propostes es fan a la sala d'actes de l'equipament cultural. Qui també té programades dues activitats per aquest cap de setmana és l'Ateneu Aranyenc. Aquest dissabte hi ha concert i ballada de swing a partir de les 9 de la nit, mentre que diumenge a partir de les 7 de la tarda hi haurà vespreig musical. I finalment diumenge arriba una nova fira de brocantés. Està organitzada per Crisàlida...
que és l'Associació de Col·leccionisme Nou i Vell, a partir de les 10 del matí fins a les 2 del migdia a la Riera, davant del Calissai. Canviem de municipi, la capital, Mataró. Dissabte a les 9 de la nit a la sala Club hi ha concert de Les Paques, una banda de còpola i rock que fan bastant.
versions barrejant estils aparentment impossibles com la copla, el coplet, alguns pals flamencs i la rumba talaguera, tot plegat fusionat amb l'energia gamberra del rock, el punk i el heavy. Més qüestions a Orrius. Diumenge hi ha vermut musical amb Roser Dresaire i la seva música per gaudir. Serà a les 12 a la plaça del Maig. I a Premiar de Mar, diumenge a les 12 del migdia també hi ha teatre infantil. En aquest cas explicaran la història del conillet que volia pa de pessic. És a càrrec de Cacauet Teatre.
Més propostes a Argentona. Diumenge, a dos quarts de sis, hi ha un espectacle art amb sorra, música i projeccions. Es diu Origen, de la companyia Borja Sant Art. I per acabar, diumenge al vespre tenim vespreig, anomenat El Tardeo Carnaval, el Saper Club Malgrat, amb els digeis Juan Esteban, Jorge Peña Fiel i Aleix Pacheco. I també hi haurà un final de festa amb Champanillo. Doncs bé, la setmana que ve tindrem més activitats, més actes, ja a tot drap amb el Carnestoltes, que és el rei dels poques soltes.
Vaig deixar d'entrar-hi tant de cop. I així arribem al punt final de la Ronda Mar d'aquest divendres 6 de febrer del 2026. Nosaltres marxem aquest cap de setmana, ja entrem de ple aquí a la Costa Daurada. A Carnaval, dissabte, el Coso Blanc a Salou tot el dia, però sobretot a partir de la tarda amb quilos i quilos de confeti. I diumenge, la gala de la disfressadora a la Tarraquarena Plaça de Tarragona amb les diferents comparses.
Nosaltres marxem, però tornarem dilluns, com cada dia, de dilluns a divendres, de 4 a 6 de la tarda, que vagi bé.
Tresor antic. Tresor antic. Tresor antic. Tresor antic. Sí, sí, has escoltat bé. Tresor antic. La millor fira d'antiguitats i col·leccionisme torna a Tortosa. Els dies 7 i 8 de febrer al pavelló Firal de Tortosa. Aquest any com a novetat, més de 1.000 metres quadrats d'exposició de motos clàssiques. Ho organitza Sant Jorge Evans i col·labora l'Ajuntament de Tortosa. Horari i més info a santjorgeevents.com
TGN Esports, Tarragona Ràdio. El programa de l'actualitat esportiva a casa nostra, a Tarragona Ràdio. Cada dia durant mitja hora et portem com batega l'actualitat dels equips del territori. Si vols estar al dia i no quedar-te'n fora de joc, la teva cita és TGN Esports, de dilluns a dijous a les dotze del migdia i els divendres a la una. TGN Esports, amb Joan Andreu Pérez.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Benvolgut multireformista, a Obramat no podem abaixar-te els impostos ni el preu de la gasolina de la teva furgoneta, però sí que podem ajudar-te amb els nostres preus. Per això, a Obramat, revisem cada dia els nostres productes per oferir-te les millors marques professionals amb els preus més baixos de la zona IVA inclòs, on compren els professionals. Obramat.
Fins demà!
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarraco.es. Som al carrer S'Anauguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts.
Bona tarda. Son les 6.
Us parla Tero Ortega. L'Ajuntament de Tarragona fa balanç els tres primers mesos el nou contractat de la neteja. Actualment, la ciutat disposa de 129 vehicles per prestar el servei i avancen dos mesos. El juny, l'arribada dels nous vehicles. Des del mes de gener s'han netejat aproximadament 1.700 contenidors bilaterals i s'han retirat els residus de sota.
A més, s'han eliminat 109 àrees de contenidors soterrats i s'instal·laran 385 sanders a les papereres actuals i a totes les de nova adquisició. Són alguns detalls de la valoració que ha fet avui l'alcalde Rubén Vinyuales, que es mostra satisfet pel desplegament del nou servei. Més eficiència i proximitat del servei. Aquest nou servei de la maquinària i els equips del municipi es fa mitjançant, òbviament, un nou part de maquinària municipal
ubicat, que serà a l'antiga nau de l'AMT, al Polígon Francolí, però també hi haurà 5 locals auxiliars instituïts en diferents barris de la ciutat. Hi haurà un nou servei de recollida selectiva als càmpings i des de gener s'han identificat els principals abocaments de residus al municipi, en total 50, i a la previsió que estiguin tots retirats a finals de mes.
Avui és vigília de la manifestació dels usuaris a Rodalies que demà dissabte sortiran al carrer per denunciar el neguit que els ocasiona el servei. Avui s'ha anunciat que fins l'abril no es podrà recuperar la normalitat i des de Tarragona, Adrià Alló, un dels portaveus de dignitat a les vies, avisa que això serà impossible.
Dilluns i dimarts, per cert, s'ha convocat una vaga de maquinistes.
Al Gran Teatre de Liceu i la Fundació Òpera Catalunya estrenen a Tarragona la nova producció, La Jove, ahir de serà aquest dissabte a les 12 del migdia i a dos quarts de set de la tarda al Teatre Tarragona Laura Casas. Més de 750 alumnes de la ciutat són els protagonistes d'aquest projecte que a través de Liceu Aprèn ha format a docents de cinquè i sisè de primària, d'onze escoles i de tres centres de formació musical.
La jove Aida és una creació de Jordi Casanovas, Marian Márquez i Union Lab. Ofereix una reinterpretació de l'emblemàtica Aida de Verdi amb arranjaments, adaptació i composició musical de la tarragonina Márquez que combinen l'essència de l'òpera amb noves composicions. En aquest cas, hem apropat a les escoles de professors mestres i escoles de música i conservatoris aquesta música d'aquesta proposta de la jove Aida, la escenografia