Vine, gaudeix i explica-ho. Salou et desitja bones festes.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furgoteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat.
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda. Esteu escoltant els millors moments de l'Arran de Mar d'aquest 2025. Molt bones festes.
Fins demà!
Everyone falls down sometimes But you just gotta know it'll all be fine
Recte final de la Randa Mar d'aquest dilluns 17 de novembre del 2025 i ara volem deixar la volta ciclista de banda i canviem radicalment de tema. Gràcies a allò que s'anomena Ciència Ciutadana, l'Institut de Ciències del Mar ha detectat una espècie de medusa tropical a les costes d'Almeria que sembla que s'hi podria haver assentat. En volem parlar amb una de les investigadores, Macarena Marambió. Molt bona tarda.
Hola, buenas tardes. Primero de todo, ¿de qué medusa tropical estamos hablando? La especie es Cassiopeia andrómeda, pero que es comúnmente conocida como la medusa invertida. Es decir, que vive del revés. Es una especie que, si la llegamos a encontrar, no parece una medusa, porque solo vemos como los tentáculos suelen estar apoyada en el fondo marino.
O sea, están los fondos, no la encontramos a la superficie como pueden ser otras medusas. No, tiene una capacidad de movimiento muy baja en la columna de agua, suele estar siempre en el fondo, pero en zonas costeras. ¿O no es habitual encontrar esta especie porque no es mediterránea?
No, exacto, es una especie que es típica del Indo-Pacífico y ya se describió hace muchos años en la cuenca mediterránea porque entró a través del, por la vía del Mar Rojo, ¿no?, por el canal del Suez.
Y entonces en la cuenca oriental sí que hay muchos sitios donde ya está identificada, pero precisamente en la cuenca occidental es donde todavía no llegaba. Los registros más recientes son de Italia y luego en España se había, a través de otras plataformas de ciencia ciudadana o observadores del mar también, había alguna fotografía, pero es una especie que se necesita hacer un estudio genético para confirmarla. Entonces por eso hasta ahora no había sido confirmada como tal.
¿Podemos decir que lleva algunos años ya por el Mediterráneo o esto todavía no lo sabemos? No, sí, sí, en el Mediterráneo ya lleva bastantes años, pero en España es la primera vez que se confirma y sobre todo en este estudio hemos visto que en gran cantidad, o sea, no ha sido un individuo o dos que se han visto, realmente lo que se ha visto es...
cientos de individuos en la zona donde se ha detectado. Aquí quería llegar yo, ha sido en las costas de Almería y precisamente cuando fuisteis a verlo había muchas medusas, ¿no había una que se haya vistado así puntualmente? No, no, no, exacto, es una gran cantidad, una gran proliferación, eso fue la primera alarma, pero lo más interesante de esto es que no fue detectado por un equipo científico como tal, sino que es
Aquaturs, Almería y su gente que están muy implicados en la plataforma de observadores del mar. Y entonces por eso esto es a través de la ciencia ciudadana, porque al final ellos son ciudadanos no científicos que hacen inmersiones continuamente y un día observaron esto, esto es estar atentos, observaron esto diferente, hicieron un vídeo, nos lo enviaron al equipo de Alerta Medusa y aquí fue la sorpresa. Pero la gran particularidad que tiene
en la toma de muestras, porque claro, había que recoger muestras para hacer la genética, enviarla al sitio donde se iba a hacer el análisis y eso es muy bonito de ver, que al final es un trabajo en equipo. ¿De alguna manera el centro de buceo ha sido clave para todo esto? Absoluto. Sin ellos no habríamos tenido ni el primer reporte ni las muestras, porque para los equipos científicos
todo momento y sobre todo claro que pueden avisar de algún sitio que se ha detectado algo pero no siempre es posible desplazarse
han cogido las muestras que ayudó a la determinación genética, sino que ya llevan más de un año haciendo un monitoreo de esa población para ver si se ha desplazado de la zona donde fue descrita. En este sentido, ¿cómo ha podido llegar hasta aquí la medusa? ¿Qué explicación hay? Entiendo que el aumento de temperaturas de agua del mar.
Claro, efectivamente el aumento de temperatura lo que hace es que genera un ambiente más idóneo para el desarrollo, para que se pueda reproducir y establecer esta especie. Pero esta especie al tener poca movilidad a través de las corrientes, nuestra teoría es que ha llegado como en las incrustaciones de los barcos, como biofouling que se conoce.
Entonces, al tener esta fase de pólipo, que es como una nemona que se incrusta, entonces esto sí que puede viajar por muchos sitios en las embarcaciones y cuando llega a un punto, pues si las condiciones son óptimas, entonces sí que se puede desarrollar, empezar a reproducirse y establecer ahí sus poviaciones. ¿Podemos afirmar que en Almería al menos se ha establecido?
Sí, absolutamente. Por lo que hemos observado, durante el tiempo que se ha hecho el monitoreo se ve que hay reproducción activa, se han identificado individuos de todos los tamaños, por lo cual sí que se observa este proceso reproductivo y además está ampliando su distribución, es decir, que está abarcando más zonas del puerto donde fue localizada.
O sea, seguramente si se ha avistado en Almería seguirá repartiendo por todo el Mediterráneo de la zona española, ¿no entiendo? Sí, podría. Es que lo que no podemos asegurar es que no es todo realmente, porque hasta que no hay gente que detecta que... Por eso es tan importante esto de la...
Es muy interesante porque son ellos precisamente los que detectan estas cosas.
entonces probablemente está en otro sitio o no, pero hasta que no se, como no tenemos la certeza, pues no lo podemos decir, pero que esta especie tiene la capacidad de adaptarse muy bien a las condiciones que hay actualmente en la costa mediterránea española, sí, eso seguro. ¿Esa especie se adapta fácilmente? Es decir, si igualmente las condiciones no fueran buenas para ella, ¿se podría establecer igualmente? Sí, generalmente una especie que ya tiene la
la temperatura, la salinidad, incluso al alimento que haya disponible. Entonces son especies que sí. Ya las medusas de por sí son especies que se adaptan muy rápido a las condiciones y esta especie en particular tiene esas características de invasora que le ayudan.
Desde aquí, como ahora comentabas, de alguna manera hacemos una llamada, por si hay gente de esto que ahora decías, que va al mar habitualmente y ve alguna cosa que normalmente no ve, como puede ser esta medusa, que lo diga, ¿no? Sí, sí, esto invitamos a todos y a todas a ser parte siempre de este tipo de plataformas, bueno, especialmente observadores del mar, pero es muy importante porque a veces...
pues sí que la tiene. Y realmente estos cambios, no solo en especies, sino que también en fenómenos, cosas que no estamos acostumbrados a ver, hoy en día, con todos los cambios que están habiendo, sobre todo con el tema del cambio climático, pues es muy interesante detectar a tiempo para poder hacer un seguimiento. ¿Es muy urticante esta medusa? Se considera medianamente urticante, sí. O sea, no es de las más urticantes de las que hay actualmente en el Mediterráneo,
sí que puede generar una reacción mundérmica en la mayoría de personas que tengan contacto. También te quería preguntar qué supone que esta especie se haya establecido en el Mediterráneo.
Bueno, todo depende de la zona donde se haya establecido. Precisamente en la zona donde está ahora es un puerto que ya de por sí son zonas que ya están impactadas. No son zonas... Précticamente una especie invasora puede desarrollarse en una zona donde encuentra un nicho ecológico que está de alguna manera disponible. Y en este caso en zonas de puerto ya sabemos que son de las zonas más impactadas.
Entonces, en esta zona en particular quizás el impacto no va a ser mucho mayor porque ya existe, pero sí que hay que tener ojo porque podría llegar a una zona donde el equilibrio esté un poco mejor y por tanto sí que puede desplazar otras especies, son buenas competidoras. Entonces, en general, las especies invasoras hay que tener cuidado y hacer un seguimiento.
sobre las comunidades que hay en la zona local. Más allá de esta especie en concreto, ¿de alguna manera también demuestra y abre la puerta a que puedan haber más especies de origen tropical en nuestras costas?
Sí, sí, es que de hecho las hay. Estos están mejor documentados incluso en peces que también. Si tienen la vía de entrada del Mediterráneo y las condiciones del Mediterráneo empiezan a ser cada vez más óptimas para su desarrollo, pues sí, de hecho se le llama a este fenómeno la tropicalización del Mediterráneo porque de alguna manera se están observando cada vez más especies que no son comunes de la zona.
¿Cómo se puede afrontar este reto? Porque es muy difícil. Al final lo que puede pasar es que especies que tenemos ahora aquí se desplacen o desaparezcan, ¿no? Exacto. Sí, a ver, es complejo porque todo lo que es el aumento de temperatura del agua, por ejemplo, que es una de las cosas que las está favoreciendo, no es fácil de controlar. Está claro que mientras más naturales o más protegidas podamos tener los ecosistemas naturalmente,
Hace más difícil la entrada de estas especies, porque cuando llegan no encuentran esa disponibilidad de espacio o de recursos. Entonces, lo mejor, más que ir a lo mejor a pensar en qué hacemos con esta especie que ha entrado, es a intentar conservar lo mejor posible lo que tenemos para que esto pueda afrontar esa llegada nueva.
Pero esto también es difícil, teniendo en cuenta que la temperatura del mar sube y que ahora mismo la temperatura del Mediterráneo está por encima de la media, entiendo. Sí, sí. A ver, es un tema complejo, que tiene muchos factores y que no es fácil de abordar desde una sola vía. Pero sí que existen, bueno, las áreas marinas protegidas tienen un efecto, por ejemplo...
son zonas donde realmente si se frenan ahí todos los impactos de origen humano, todo lo que es la pesca, la sobrepesca o incluso el arrastre que pueda haber, todo lo que es proteger esa zona ya hace de tampón de alguna manera para que estos impactos tengan el menor efecto posible.
Ya para ir terminando, no sé si lo he entendido bien ahora, ¿lo que hacéis con esta especie de medusa de alguna forma la estáis monitoreando? Sí, exacto. Ahora mismo solo queda eso, estar atentos a ver que no se desplace mucho más de la zona donde está, que la reproducción no sea muy excesiva y si con el tiempo...
Si el tiempo se observa que esto sobrepasa algún límite, pues ya se tiene que ir a trabajar también de mano con las administraciones de la zona y ver realmente qué medidas se podrían tomar. Pero comillas que erradicar una especie invasora es muy complejo. Y entendió que es más complejo en el mar, que es mucho más difícil de identificar dónde está la especie invasora.
Sí, y los límites. Es complejo poner realmente el límite y saber hasta dónde llega. Entonces sí, es complejo. Por eso que en realidad los casos que hay de especies que se podrían hacer un plan de erradicación...
no han tenido buen término en ese sentido. Lo que sí se puede hacer es un control y sobre todo ir viendo si en caso que tenga impacto sobre una población local de algún otro organismo o alguna otra comunidad, pues ver hasta dónde puede llegar ese impacto y intentar mitigarlo desde esa vía. Lo tenemos que dejar aquí. Muchas gracias Macarena Marambio por atendernos esta tarde. Gracias a vosotros. Que vaya bien.
M'aturen els Mossos i em treuen tres punts. Pugem a un taxi i ens vol estafar.
Avui estic de bon humor. Ja som a casa i escoltem the cue la cançó de l'aranya.
Caminem de quatre grapes a les 6 del matí, com si el pis fos la sabana i nosaltres gazeles.
Fins demà!
Arragona Ràdio, podcast. Llops de Mar, un podcast fet a Randa Mar.
El nostre llop de mar d'avui és peculiar. Periodista, activista cultural i polític, el 2014 s'apropa al mar i crea el Port d'Arenys de Mar, el projecte El Moll, on treballa per la conservació del patrimoni marítim i la promoció de la navegació clàssica i tradicional. De periodista a mariner, l'Oriol Ferran i Riera és el nostre llop de mar.
El nostre llop de mar d'avui m'atreviria a dir que és peculiar. És periodista, activista cultural i polític, va ser secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació a la Generalitat de Catalunya durant el govern de Pasqual Maragall, ha estat regidor d'Educació, Infància i Joventut a l'Ajuntament d'Arenys de Mar i més tard també va treballar com a cap de Comunicació de l'Ajuntament.
Els seus inicis en el periodisme van ser en aquesta casa, aquí, a Ràdio Arenys, on ha estat director en diverses èpoques. Ha treballat també com a corresponsal al Maresme per Catalunya Ràdio i Televisió Espanyola, com a redactor d'informatius a Barcelona Televisió, va ser fundador de la cooperativa Ample 24, coordinador de projectes d'internet a Lavínia, director a CreatComunicació. I el 2014 hi ha un punt d'inflexió?
Per una banda, posa en marxa el projecte Creat Edicions, que avui encara continua, i llavors comença la seva afició a la nàutica i, en paral·lel, impulsa el projecte El Moll, que des del Port d'Arenys treballa per la conservació del patrimoni marítim i la promoció de la navegació clàssica i tradicional.
El nostre llop de mar d'avui, de periodista a mariner, és l'Oriol Ferran i Riera. Hola, Oriol. Hola, què tal a tothom? Benvingut a la ronda mar. Quin currículum tan poc mariner per un llop de mar. Sí, no, navegava també bastant d'internet i navegava també d'algunes altres maneres, però sí, sí, sí.
No, a veure, hi ha una afició inicial de la infantesa, podríem dir. Ara ja hauríem de saltar a prelaboral, i que sí, que és veritat que el meu pare sempre ens havia portat a mar, i a ell sempre li havia agradat molt, i si no havíem navegat més és perquè no va ser possible, però, i sent d'arenys de mar, d'alguna manera, el mar el tenim, i el toquem i l'ensumem cada dia.
En qualsevol cas, quin canvi de vida, no?, d'estar envoltat de burocràcia, que de cop i volta el mar sigui la teva oficina. Sí, una mica, bé, potser una mica pel fet de ser d'Arenys de Mar i viure a Arenys de Mar, que dius que això d'anar a baixar tant a Barcelona es fa... Hi ha un moment que, sí, que aprens, i tot i que ja estava treballant bastant, ja teletreballant en aquella època, però sí, hi ha un moment que dius que, bé, fas un cop de timó.
Dèiem que el 2004 és aquest cop de timó, que dius, és aquest punt d'inflexió. Bueno, el 2004... Ai, el 2004, el 2014, perdona. També ho ets, perquè anava a dir el 2004, què va passar? Que vaig entrar a la Generalitat, diguéssim, però... I també Déu n'hi do, va ser un cop així sobtat de timó.
És que, de fet, Oriol, mirant la teva vida i mirant el procés que has fet, és que no has viscut una vida, és que em portes ja tres o quatre i espera't, no?, el que queda encara, eh? Sí, sí, espera, que duri, no, intento, sí, apassionadament en cada moment i sempre lligant...
I això també hi ha qui m'ho retreu, m'ho acusa, de posar masses coses i d'estar sempre en masses temes. A vegades ho valoro jo també, que potser hagués pogut treure més suc d'alguna cosa concreta si m'hagués estat allò més posat en un tema, però bé, és igual, és el que és i estem aquí. De totes maneres, el que hi ha sempre és com molta passió en el que fas, no?
Sí, perquè justament aquests canvis o aquestes decisions es venen per coses que t'agraden. La mateixa descoberta d'internet, ara si fem una mica així de mirada cap enllà, doncs és allò d'estar fent de periodista, explicar, seguint i anar a veure, explicar com començava internet, o sigui, el 95-96, quan aquelles èpoques d'una internet molt...
Molt insipcia, no? Sí, i científica, i internacional, però que era bona cosa... I que ja em va fer que comencés amb aquella passió de voler fer i explicar internet als meus veïns, i que explicàvem internet a qui era enys, i llavors t'hi aboques més enllà del que havia de fer, senzillament que era explicar-ho, no? Potser com a periodista...
Potser aquí no compleixo amb allò que a alguns periodistes els agrada molt de marcar la distància amb el que expliquen, jo m'hi acabo implicant molt. Jo crec que a Arenys de Mar tu preguntes per l'Oriol Ferran i tothom el coneix. Sí, per bé o per mal. Exacte, sigui pel que sigui, no? No vol dir que em parlin bé, però sí, sí, sí. Hi ha qui m'estima i qui no.
Dèiem, Oriol, que el 2014 hi ha aquest punt d'inflexió que et fa intentar apropar-te a això, a aquesta vida més nàutica, a aquest món més mariner, no direm deixant l'altra banda, perquè al final hem de viure i el mar té una part en la qual hi ha molta més passió de la que dèiem abans, però com esdevé aquest canvi, què passa?
Ha anat vinguent, ara ja amb aquesta visió de 2014 fins avui, aquests deu anys del projecte El Moll, podríem dir, que una mica aquest any serien els deu anys d'haver arrencat amb la idea de fer una, conjuntament en aquest cas amb en Roc Pujol, de dir que ell estava treballant en el món dels clàssics i del món dels vaixells,
antics i que diem, doncs, bé, a veure si a Arenys podem fer alguna cosa en aquest sentit i ens comencem a embolicar. De quina manera...
Perquè de cop i volta ja ens comencen a regalar vaixells. No sé si va ser abans o després, el Margaret Allison, que ha estat un vaixell emblemàtic, o és un vaixell emblemàtic d'aquest projecte, perquè 10 anys després està navegant, l'anem a buscar a l'estiu del 2014, a premiar i el remolquem en col·laboració d'un seguit de gent i el portem cap aquí...
sense ni ser conscients massa de la dificultat que tindríem perquè pogués arrencar. A partir d'aquí comencem a vincular-hi coses, des de jubilats que ens ajuden, o estar parlant amb l'Institut i amb l'Ajuntament, perquè els espais laborals que es fan amb els alumnes de secundària també poguessin ser, o poguessin estar al port i treballar amb vaixells, i els dimarts i els dijous comencem a treballar, des de fa 10 anys estem treballant,
amb nanos que venen de tercer i quart d'ESO de l'Institut i són practicants que després han anat fent, alguns han anat evolucionant en aquest món de la fusta, de la pintura, de reparar metalls i de reparar vaixells.
Comentaves tu ara, eh? O sigui, al final, la base del moll, un dels objectius principals és aquesta voluntat de fer xarxa, eh?, de col·laborar tant amb entitats com amb empreses com amb particulars i el tema dels estudiants, el tema de les formacions és un dels exemples, no?
Sí, hi ha un element comú principal, que és el patrimoni marítim, per tant, el vaixell de fusta, que no vol dir que sigui de fusta, sinó que també pot ser de ferro, però el vaixell clàssic, i, per tant, situats en aquest espai van sorgint propostes, sigui això, amb uns, amb els altres, amb empreses també, amb empreses que hi col·laboren, molta de la feina que s'ha fet, molts dels materials que hem rebut han sigut aportacions d'empreses, o sigui, hi ha hagut un conjunt d'empreses que han anat...
facilitant o els hi ha agradat que estiguéssim situats en aquest espai. I llavors hi ha hagut un moment que sí que s'hi han hagut de fer inversions també importants, com és el moment que ens posem a restaurar el Margaret Allison. Però en conjunt ha funcionat molt a partir de la col·laboració i de fer xarxa cadascú amb els elements que podia o que podia aportar. Persones, empreses o estudiants que hi trobaven una vocació.
M'ha agradat molt això que deies, que us van començar a donar vaixells, us donen el margaret, el remolqueu com podeu, sense saber, no?, amb la innocència aquesta, no? Pensant que estava millor. I a partir d'aquí, llavors, perquè, clar, és el que estem dient, per tu, tot el tema marítim, tot el tema nòtic, era un tema...
Bueno, viscut no des de la part més professional. Clar, aquí toca formar-se i toca posar-se les piles, no?, o buscar col·laboradors de gent que estigui formada i que ho sàpiga fer, no? Sí, una mica d'error. Prova i error és el que fem. El primer és pensar que estarà més bé, tot i que aguanta i ens hi posem.
Arriba l'Odina, immediatament al cap de sis mesos ja tenim l'Odina, que l'Odina passa a ser, mentre que el Margaret està allà per fer, i és una gesta fer-la, i que l'encarem seriosament o de manera forta a partir de 2018, però el 2015 ja tenim l'Odina, que ens dona molta imatge. A més, en aquesta primera època, va ser una època molt xula amb l'Odina,
Perquè pràcticament del 2015 al 2020 l'Odina va estar amarrada en el nàutic, en el costat mateix del que jo sempre n'hi dic, perquè els avis n'hi havien dit el Moll de la Calma, que és l'espai aquella tocada al Mont Calvari, i allà en el Moll de la Calma hi havia l'Odina i tothom la veia, tothom feia fotografies...
i ens va fer de parador i va ser un moment molt bonic perquè feia moltes sortides, va coincidir amb una època que hi havia un restaurant, Narenys, que feia casaments a la platja i l'Audina portava els nuvis i els desembarcava a la platja. Que maco! O sigui, van...
Era molt visible tot a l'espai de l'Udina, que també va passar a ser el vaixell emblemàtic del desembarcament dels Miquelets. I per tant, el mes de maig, des de fa ja més de 10 anys, estem fent el desembarcament que va coincidir el primer amb el tricentenari, i que amb Miquelets de Catalunya fem tota una jornada de recreació, i l'Udina té un paper molt important...
que, a més a més, els Miquelets s'ho passen especialment bé perquè dels actes que fan durant l'any, aquest és el més xulo, perquè és el més xulo pel fet de ser únicament nàutic, i els altres van a cavall o fan altres coses, però quan venen a Arenys els Miquelets saben que s'ho passaran bé a anar amb l'Odina. Llops de Mar, un podcast fet arran de mar.
Oriol, al moll li ha donat especial vida, no?, al Port d'Arenys, l'has revitalitzat molt. Ara quedaria lletx que digui que sí, no?, però... Bueno, digue-ho així, fluixeta. No, això, guarda-te-la per un altre lloc de mar que vingui, i llavors ja ho escoltaré, ja faré servir la gravació.
Però sí que és veritat. I l'ha obert en un àmbit diferent, que sí, el nàutic, per exemple, el club nàutic aquests últims anys s'ha revitalitzat molt també. Hi ha altres elements del port que estan funcionant. Evidentment.
I el moll ha ajudat i hem buscat col·laboracions. Hem fet, no sé, durant la Covid els reis van arribar per mar i l'Odina era el vaixer que els va acompanyar. Durant la Covid també vam fer un parell d'anys la processó de la verge del Carme perquè els pescadors no podien sortir aquells dies. Perquè, o sigui, hem estat disposats a tot el que hi havia i més i estem disposats a tot el que hi ha i més. Per exemple, i ara que cito els pescadors,
tenim molt bona relació. Tot el projecte del Moll, ara que ens hem traslladat justament a dins del sector pesquer, hi ha molt bona relació amb els pescadors. Però ja no dius amb els pescadors, perquè hi ha un acord amb la confraria. No, no, és que hi ha molt bon rotllo amb el conjunt de pescadors...
de la gent que s'ha format amb nosaltres com a mestre d'aixa, perquè ja hi ha dues o tres persones que estan treballant antiprofessionalment, alguns d'ells estan arreglant els vaixells de pesca, de fusta, o sigui, que hi havia una preocupació pels pescadors de qui els arreglaria els seus vaixells, perquè hi ha un problema en aquest sentit generacional amb el tema dels mestres d'aixa i els calafats, i, doncs,
fruit que hi hagi el moll al Port d'Arenys, ha sigut més fàcil col·laborar i que puguin fer la seva activitat professional. Que hagin pogut ajudar amb això em fa especialment il·lusió, per exemple. Sí, és que anava per aquí, Oriol, anava en aquest sentit, en el sentit que, evidentment, que hi ha els pescadors, hi ha el Club Nàutic, hi ha una sèrie d'elements que estan donant activitat, però a vosaltres és com una activitat més global, que busca no només...
atendre les quatre persones que hi ha aquí, sinó que està com molt obert. Perquè el tema, per exemple, parlàvem la setmana passada amb el grup de jubilats que teniu al moll, tot de voluntaris i jubilats, que és gent que potser no ha tingut vincle amb el mar mai a la seva vida i que de cop i volta troba un espai. És en aquest sentit de dir, de cop i volta hi ha una part del port que està viva, no només perquè algú surt a pescar o algú surt a navegar, sinó perquè...
Estan passant moltes més coses, no? Sí, passen coses. I més coses encara que volem que passin. Sí, sí, justament és una mica aquest objectiu. Ara citaves els jubilats, que potser no els he mencionat prou, però és veritat que fa uns dies que van ser amb vosaltres. Són una canya. Vull dir, a més a més, tant amb la feina que fan, però fins i tot amb els perfils, que ja ho veu veure, una mica d'origen.
de varietat de gent que ve, interessos i tot, i que realment funciona molt bé. I fem un esforç en aquest sentit per donar-los el màxim de facilitats perquè puguin treballar.
Comentàvem abans de començar aquesta entrevista per conèixer l'Oriol Ferran, el nostre llop de mar d'avui, que el projecte del Moll és un projecte que neix amb una voluntat cultural i turística. D'entrada pretenia això, no? Explica'ns una mica com va...
Sí, realment som fins i tot a nivell d'acreditació, punt d'informació turístic de la Diputació de Barcelona, com a acreditats, com a espai de divulgació entorn al patrimoni marítim i que per tant és un objectiu aquí.
Una mica, i ho estem fent també, a més a més ho fem amb un altre vessant, no només el fet d'atendre qui va al port i llavors siguem participat fent xerrades, fent sortides, fent exposicions en el propi port i explicar el port. Això seria la vessant més fàcil de dir. Fem de guies del port i llancem el nostre rotllo i ja està. Però hi ha un altre vessant molt xula que penso que...
que posiciona Arenja en fora, i és que a través del Moll i les barques del Moll formen part de la Federació Catalana de Cultura i Patrimoni Marítim i Fluvial, i que això agrupa 15 associacions des del Cap de Creus fins al Delta de l'Ebre i també al riu Ebre. I vol dir que hi ha l'associació de Cadaqués, hi ha la de la Cala...
i participem activament en aquests llocs, i quan a l'estiu, especialment l'Odina, se'n va cap a nord-enllà, puja especialment, sobretot també vam baixar a la Festa del Mar a Calafell, però, per exemple, cada estiu no falla, que puja Cadaqués, després salta Port Vendres o Argelers, i durant un mes estàs a 3-4 llocs com Odina, com Almoll i com Arenys, allà amb la bandera.
d'Arenys a les veles i fent promoció de patrimoni marítim i de vela tradicional en aquest cas de vela llatina això també és una manera de promoure i d'explicar i a part que és l'ambient aquest de cultura popular que llavors vol dir que hi ha dinars i hi ha trobades que això també ens agrada molt
De fet, el Moll va començar com un projecte local, però ja des de l'inici tenia una intenció de projectar-se molt més enllà d'aquí, que hi hagués una projecció més internacional. I suposo que va per aquí, són aquestes petites accions que aneu fent, que al final cada vegada són més grans i van més enllà.
Sí, sí, ara em fas pensar en una cosa que justament tothom, gent important de la federació, per exemple, ens deia, per on aneu embolicant-vos a restaurar un vaixell escocès de l'any 37? Som a la Mediterrània, dediqueu-vos a un vaixell d'aquí.
I la resposta era que tot és patrimoni marítim, vull dir, en el fons, un vaixell que té unes característiques de fusta i de construcció artesanal i de construcció molt, molt, molt, molt pensada, per nosaltres era important i era el que ens havia caigut a les mans. I ens hi hem dedicat també amb l'Odina a fer l'element més pròxim, però...
l'embolicada va ser gran per fer-ho amb un pesquer escocès. I realment el procés que vam viure, que realment en aquest cas és com un requiem personal que fa de difícil transmetre, tot i que el tenim gravat, tenim material, i espero que algun dia ho puguem explicar de manera... Hi ha hagut gent que ha vingut a fer el reportatge...
i em refereixo al treball que va fer l'Agustín Jordán, que era el mestre d'aixa, que va estar, doncs, des de 2018 a 2023, durant cinc anys, abrallant-se i treballant, i tots els voluntaris col·laborant en la construcció del Margaret. Però, clar, allà hi havia tota una quantitat de coneixement de construcció naval que, de mica en mica, el vam anar descobrint, per això, allò, els quatre mesos que ens pensàvem que seria l'obra, va durar cinc anys. Clar.
Però tot això era una cosa superpotent, que a més a més això, ara sembla que et deia, que ho tenim gravat i espero que algun dia ho puguem explicar, perquè a més a més quan ho explica especialment en aquest cas l'Agustín, li transmet tot un carisma encara més transcendental quan explica la importància de la construcció naval.
Oriol, estem parlant amb tu avui com a llop de mar, i estem parlant, clar, parlem del moll, que és com un teu projecte, estem parlant aquí en plural sempre, però a mi m'agradaria saber com t'hi sents tu dintre del moll, perquè al final tu, evidentment, que no pots fer tu tota aquesta feina, però tu al final estàs com encapçalant cada un d'aquests projectes i donant empenta i impulsant molts d'ells, si no gairebé tots.
Sí, allò que t'hi vas trobant, hi hauria una... Sí, encara hi hauria algunes altres parts, en tot cas, per comentar, però sí, sí, una mica és allò, que quan hi ets, a vegades es fa massa llarg, alguns ja voldria haver-los superat, però sí, estàs allà portant-los a terme, no sé. N'hi ha de navegar, quan toca navegar es navega...
Perquè, de fet, les sortides... Perdona, aquest he tallat. Les sortides... Feu sortides turístiques, també, amb l'Odina, o amb el Margarit, no ho sé, amb l'Odina, sí, que feu vermuts i feu concerts i feu no sé què. Les fas tu mateix, aquestes sortides, no? Ets tu, Carles? En alguns casos surto jo, si no, hi ha algun altre company que pot portar l'embarcació, però sí, en molts dels casos surto jo mateix. Tenim un web nou que es diu Sortim a Mar,
Sortim a mar.cat, que ens ha finançat el GALP, cal dir-ho, llavors com que està finançada, aprofito el GALP del Costa Brava Sud Maresme, sortim a mar.cat, perquè està centrada en el Margaret, però també d'aquí es pot arribar a les altres.
Les sortides és una manera, a part de fer difusió, també a l'hora de finançar o de tenir recursos per poder continuar mantenint els vaixells i que el projecte continuï funcionant. I és així, esperem que sigui així, i esperem que en el nou espai que estem al port puguem arribar a fer més coses també tant a mar com a terra.
T'ho deies abans, eh? Participeu amb els miquelets, participeu amb els pescadors i els hi doneu suport. Si algú us ve a buscar, sempre us troba. L'exemple el tenim amb la celebració de Marés Mar, per exemple, que estàveu a tot arreu, o sigui, vau participar en tot i vau donar molt de suport a la pròpia organització de la fira, no? Sí, també hi érem, sí, sí, està clar, sí, sí.
No, no, perquè aprofitar o coses que organitzi algun altre, o participar-hi per donar-hi el cop de mà, o ser-hi. Som del port d'Arenys i una mica més enllà, o sigui, ens sentim molt propera de tota la franja aquesta. Bé, ara estic en una fase, un projecte nou, en aquest cas, no, de defensar que som el port de la Deó de l'Ella. Oh, oh, atenció, eh? Sí, sí.
O sigui que el port de Caladeó, i per tant relacionar el vi... No, quan surts a mar, i quan surts aquí davant d'Arenys, però només una milla a qualsevol punt del Maresme, però especialment aquest tram que hi ha, jo em quedo amb aquest que hi ha entre el Belís i el Far de Calella, que és més... que tens més a sobre, quasi bé ja, les roques, i té un punt de costa brava, i que...
Aquesta franja d'aquí quan t'hi poses a davant és com una maqueta preciosa i entens molt tot el que és l'ADO de l'Ella en els seus turons, en les seves vinyes i veus la maqueta aquesta del Maresme posada a davant i per tant som al port de l'ADO.
Oriol, si et pregunto, quin és el teu futur marític que veus? Com et veus? Cap a on vas? No, consolidant... A part del projecte aquest de la DOE, que ara me l'has dit, que suposo que és el que et té ara com és.
No, és un element més d'aquests a moure des d'Arenys, amb els vaixells, que ja estan funcionant bé ara. Fins ara no suraven, ara ja surten. I per tant, fent activitat des d'aquí, i si vols allò per confident,
Fes-me una, no? Fes-me una.
documentació en principi audiovisual, però que també, i en aquest cas, algun llibre ha de sortir, relacionant les barques i relacionant barques amb les persones, per exemple, és un tema xulo, i agafar el Margarit i pujar fins a Escòcia, que això potser m'hauré d'esperar que estigui jubilat i pugui... que tampoc em queda tant, però que continuaré, evidentment, llavors anant com a jubilat al moll.
Molt bé. Oriol, si et demano, quin és el moment del dia que gaudeixes més, quan estàs a l'audina, quan estàs allà dalt del vaixell? Aquests dies ara d'hivern, que ens costa que aquests últims dies ha costat una mica que arribés a sortir el sol, però navegar amb sol d'hivern, per això fem una mica aquesta trobada de les mimbes, que és això, aquest moment que tothom té fred i tot, però...
Quan estàs aquí a primera línia de costa, al port, el sol escalfa fins a les 12, a les 9 fa fred i fa humitat. Aquests moments i quan estàs navegant amb aquest sol i una mica brigadet, no d'estiu i això, doncs és un moment que aquests dies de tant en quant el podem gaudir.
Doncs amb aquest moment de gaudi arribem al final d'aquest Llop de Mar. Ha estat un plaer tenir-te aquí i fer aquest Llop de Mar de periodista marinè amb l'Oriol Ferran i Riera. Molt bé, gràcies. A reveure i a disposar. Moltes gràcies.
Un, dos, tres, y... Ella, ella, la espera y impacient Guarda silenci y fa un suspir Eso de camarera
L'home del traig ja és aquí, com cada dia al matí. Se seu i li dona l'esquena. Amb un maletí i un bon perfum i el seu traig de blau marí que trastoca la cambrera. I llueix un rellotge platejat quan li fa un gest amb la mà i llençent la cafetera. Yeah.
i després de tant de temps ella troba el bon moment per confessar-li el seu deliri.
insegura i tremolosa va cap a ell, amb un diari i un cafè, i amb una nota de paper que diu... Vostè no es pot imaginar quantes nit jo l'he somiat, i és per això que jo li prego que m'escrigui i em convidi a sortir, a fer un vol per la ciutat, obertament o d'amagat.
Entre un suspir i el teu alell, entre el teu cor i el teu cervell. Entre la por i l'excitació, entre la porta i el carrer, fantasies que comencen i s'acaben a les vides de la gent. Ella encara espera aquí impacient, guarda silenci i fa un suspir. La jove cama
L'home del trajet ja ha marxat, qui sap d'on ve, qui sap on va, paga i li dóna l'esquena. Però aquest matí és diferent, quan descobreix sota el cendret una altra nota, una resposta. Ho trobat amb mi aquesta nit, sobre les 10 jo seré allí, la Sajuanic de Barcelona.
entre el teu cor i el teu cervell. Entre la por i l'excitació, entre la porta i el carrer, fantasies que comencen i s'acaben a les vides de la gent.
Ella ha arribat molt puntual amb un vestit business casual i sapatetes de diumenge. Busca el trats entre la gent, il·lusionada i sempre impacient, sent una veu al seu darrere. I és el moment que gira el cap que en decepció veu el senyor amb uns texants i samarretes.
On és el traig de blau marí que em sedueix cada matí? Tu ja no ets qui jo esperava. Tu ja no ets qui jo esperava. Tu ja no ets qui jo esperava.
On és el 13 blau marí que em sedueix cada matí? On és el 13 blau marí que em sedueix cada matí? Tu ja no ets qui jo esperava.
i també de rieres com la de riu de Canyes o el riu Llastres, per tant, sud de la costa d'Aurada. A la costa barcelonina, bàsicament, el que entrarà el dimarts és refrontar-hi. Entrarà ben de xaloc més fluixet. N'estem pendents a la xarxa. Han només una gota. Podem desvelar tots els secrets de l'ocean.
Descobreix-los de dilluns a divendres de 4 a 6 a Randemar.
Les profunditats de l'actualitat. La Universitat Rovira i Virgili ha realitzat un estudi que conclou que a Barcelona, si es beu aigua de l'aixeta, s'ingereixen menys microplàstics que bevent aigua embotellada. Volem conèixer millor tot això i en parlem amb Joaquim Rovira, investigador del Centre de Tecnologia Ambiental Alimentària i Toxicologia de la Universitat, que ha participat en tot aquest estudi. Molt bona tarda. Bona tarda.
Escolta, podem afirmar que la qualitat de l'aigua de l'aixeta és bona o molt bona? Sense cap dubte. Això passa sobretot a la zona de Barcelona, a l'àrea metropolitana, podríem dir. Sí, bueno, aquests dos estudis se centren en plantes de tractament d'aigua que serveixen aigua al...
a l'àrea metropolitana de Barcelona, però tot ens fa pensar que degut als processos i que les plantes són molt semblants, obtindríem resultats semblants, per exemple, a la planta del CAT que serveix a aigua a Tarragona o a qualsevol lloc que ho
Anem una mica a pans perquè la gent ho pugui entendre bé. Al final, vosaltres el que heu fet ha sigut analitzar les dues grans dessalinitzadores i les dues plantes potabilitzadores. Quina diferència hi ha?
Bé, en el procés intern hi ha moltes diferències, el tipus de filtraig, els tipus de processos que pateixen una aigua o l'altra és diferent. De fet, les aigües, els nivells de microplàstics que estan dintre les desaladores arriben quasi a zero, arriben aquestes plantres, els arriben eliminats quasi per complet, però...
En el punt final, quan aquesta aigua que està passada per osmosis s'ha de tornar a tindre els minerals, perquè si no, no seria evable pels humans, allí hi ha un punt on hi ha reincorporació d'aquests microplàstics i fa que els nivells siguin una mica
més elevats, però en global podem dir que més o menys l'eliminació de microplàstics està entre el 85% fins al 95% i en una planta en concret arriba fins al 99.5% d'eliminació, o sigui que de cada 100 microplàstics n'eliminen 99%.
No sé si eren uns resultats que us esperàveu o fins a cert punt us han sorprès aquests resultats.
Bé, nosaltres prèviament ja havíem analitzat l'aigua de boca, l'aigua que ens arriba per l'aixeta, i sí que realment tenien, en comparació amb les aigües, per exemple, les embotellades, sí que tenien uns nivells molt baixos. El que sí que ens ha sorprès és que en alguns punts d'aquestes plantes sempre hi ha opció de millorar i fer el procés encara més eficient pel que fa a l'eliminació d'aquests microplàstics.
Per tant, hem d'entendre que podem beure aigua de l'aixeta sense cap tipus de problema i sense preocupar-nos pels microplàstics. Exacte, pel tema de microplàstics, l'aigua de l'aixeta és molt millor opció que les aigües.
que les aigües embotellades pensa que els microplàstics no s'analitzen de manera rutinària, però el nostre estudi ha ficat en relleu que aquestes plantes funcionen molt bé, però cada dia en una planta depuradora o potabilitzadora d'aigua s'analitzen molts paràmetres i que fa que estiguin les aigües molt més controlades que no pas les aigües embotellades que podem
trobar el supermercat. Hem d'entendre que aquestes aigües arriben amb molts microplàstics en aquestes plantes de tractament?
Home, doncs depèn de la font, per exemple, en totes aquestes plantes de tractament, per exemple, una d'elles rebia aigua del riu Llobregat, que cada litre d'aigua que entava a la planta hi havia quatre microplàstics. Pensa que aquell riu Llobregat és un riu amb molta pressió antròpica, amb molta pressió dels humans, el fem servir per moltes coses, moltes aigües residuals també s'hi aboquen,
i per tant és el que tenia més càrrega de microplàstics. En canvi, altres plantes que agafaven l'aigua dels embassaments, allí hi havia 10 cops menys de microplàstics, perquè són aigües tranquil·les, són aigües més netes, que fa que el procés d'eliminació d'aquests microplàstics sigui més fàcil. D'on provenen, sobretot, aquests microplàstics que arriben a les aigües? D'on venen aquests microplàstics?
sobretot el que hem trobat és en forma de fibra, fibra tèxtil, per tant venen de les nostres lavadores.
de casa nostra, que rentem la roba, rentem els nostres teixits sintètics de plàstic i arriben a les aigües de tractament d'aigües residuals i al final aquestes aboquen aquestes aigües als rius i als mars. Llavors, nosaltres quan agafem aigua per intentar
per potabilitzar-lo, per veure, és quan ens trobem que hi ha aquests microplàstics. Abans començaves que durant el procés d'això, d'eliminar aquests microplàstics, hi ha un punt que poden augmentar, no? És així?
Exacte, hi ha punts que poden augmentar, per exemple, el cas de l'aigua de les desaladores, que arribem a tindre una aigua sense cap mena de sal mineral, que ens faria mal a la salut a l'hora de beure, hem d'incorporar salts minerals i aquestes salts minerals, aquests reactius que se li tiren per tindre una altra vegada les salts necessàries perquè aquesta aigua sigui potable, fa que se reintrodueixin microplàstics.
Altres punts de reincorporació del microplàstic és quan els filtres dintre de les plantes que recullen aquests microplàstics molts cops, per ser un procés més sostenible, se recirculen i tornen a fer entrar dintre la planta i aquest és un punt on hi pot haver molta aportació de microplàstics i fer que el procés no sigui tan eficient com hauria de ser.
Com es pot entendre que això passi i després el resultat final sigui tan positiu com el que heu trobat?
Bé, perquè tot i així, tot i haver-hi aquests punts d'incorporació, el treball que es fa previ, tot el treball dels filtres, tot el disseny de la planta, fa que l'eliminació sigui molt gran de microplàstics. Llavors, tot i que hi puguin haver punts on hi hagi reincorporació de microplàstics, les plantes, en el punt de vista d'eliminació de microplàstics, funcionen tan bé, que fa
que al final l'aigua producta, l'aigua que ens arriba a nosaltres a l'aixeta, que els microplàstics allà siguin molt escassos. Abans comentaves que si bevem aigua embotellada ingerim més microplàstics que si bevem aigua de l'aixeta. En quines quantitats és això? Perquè vosaltres al vostre estudi ho reflectiu.
Sí, de fet, així perquè a números rodons, l'aigua de la lleixeta necessitem...
per trobar un sol microplàstic necessitaríem uns 10-20 litres d'aigua de l'aixeta. En canvi, en un sol litre d'aigua embotellada ja en trobem 5 o 6. Clar, aquest fet fa que la comparació sigui un balanç molt diferent. Penseu que si per cada litre d'aigua tenim 5 o 6 microplàstics, bevem...
entre un i dos litres d'aigua cada dia, els 365 dies a la setmana. Cosa que fa que l'aigua embutellada, l'aportació que té de microplàstics, sigui molt més elevada que no pas la de l'aixeta. Tot i això, en el vostre estudi sí que és veritat que expliqueu que, tot i que el tema dels microplàstics funcioni molt bé i s'eliminin la major part que existeix a l'aigua, hi ha coses a millorar en tot aquest procés, no?
Sí, clar, sempre hi ha coses a millorar, llavors el que diem és que tot el tema dels punts on hem detectat reincorporació s'hauria de modificar la planta perquè encara elimini més, o sigui, totes les aigües de neteja de filtres
hagin de passar per un procés previ de filtratge i així poder evitar que se reincorporin en el procés o que en la remineralització de les plantes desaladores s'atingui molt de compte amb aquesta matèria prima que
que es fa servir, que sigui una matèria prima més neta en contingut de microplàstics. Tot això faria que la nostra ixeta encara arribessin menys microplàstics dels que ja arriben, dels pocs que arriben.
Ja per anar acabant, també vosaltres, al principi em comentaves que si aquest estudi l'apliquéssim en altres zones de Catalunya els resultats serien similars, no? Per tant, entenc jo que la quantitat de microplàstics que podem trobar a l'aigua de l'aixet arreu de Catalunya és relativament baixa.
Sí, a nivell de Catalunya, a nivell espanyol o a nivell europeu, la tecnologia que estem fent servir a dia d'avui per mateixar aquesta aigua, per fer-la potable, és molt similar. No és que les potabilitzadores de Barcelona siguin més bones o tinguin processos més eficients, sinó que més o menys tenen processos molt similars i llavors...
el que pensem és que és molt extrapolable l'aigua de Barcelona, de l'aigua de Tarragona o de qualsevol altre lloc de la península o d'Europa. Doncs moltes gràcies Joaquim per atendre'ns aquesta tarda. Molt bé, a vosaltres.
Sí, has vingut. Sí. Ai, quina il·lusió. I he portat el sopar. Ai, ai, ai, quina il·lusió. La teva recepta de cada any per Nadal. Apa, quina il·lusió. I m'ha quedat perfecte. Però quina il·lusió. Però a tu et segueix quedant més bé. Ai, quina il·lusió. Aquest Nadal ve amb un extra d'il·lusió. L'1 de gener, cupó extra de Nadal de l'11, amb 90 premis de 400.000 euros. Quina il·lusió.
11. Ara i sempre ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat. Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furboteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat.
Lo que tenemos que hacer es mejorar, desde luego. Ser mucho más contundente en las dos áreas. Un equipo que quiere estar arriba no se lo puede permitir. Com diu l'entrenador del Nàstic, Cristóbal Parralo, només hi ha un camí per estar a dalt, que no és altre que millorar en defensa i també en atac. El Nàstic vol encetar 2026 amb una victòria que els torni a places de pleió.
Dissabte 3 de gener a les 4 de la tarda viurem el primer partit de l'any corresponent a la jornada 18 de Lliga, penúltima de la primera volta al grup segon de primera federació des de l'estadi del Pozuelo entre el Juventut Torremolinos i el Nàstic. I com sempre, des de fa 33 temporades, t'ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Radio 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, ens participa al Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Radio.
33ena temporada del Sempre Nàstic. Viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
No saps què regalar aquestes festes? Sorprèn amb la targeta regal de Tarragona Cultura. Vescanviable per entrar des d'una àmplia selecció d'espectacles. Teatre, dansa, circ, música... Durant un termini de 12 mesos. Informa-te'n a entrades.tarragona.cat. Ajuntament de Tarragona. T'agrada el circ?
Aquest Nadal no et perdis Low Cost, l'espectacle familiar de Cirque Party que s'instal·la a l'anella mediterrània. Del 20 al 26 de desembre, gaudeix d'un circ progressiu i poètic amb música en directe, acrobàcies, trapezis, dansa i clown. Una proposta ideal per gaudir en família. Informació i entrades a entrades.tarragona.cat. Ajuntament de Tarragona.
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda. Esteu escoltant els millors moments de l'Arran de Mar d'aquest 2025. Molt bones festes.
Randemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Passen 3 minuts de les 5 de la tarda, engeguem aquesta segona hora de Randemar. Una segona hora on parlarem de la legislació sobre els pellets, una nova normativa europea que ha sortit. Després passejarem pel riu Ebre, concretament descobrirem, millor dit el diu, el riu Ebre de la mà de... Hola, bona tarda.
Primer de tot, quina valoració en feu de tot aquest reglament que ara s'aplicarà a la Unió Europea pel que fa als pèl·lets? La primera valoració és que és una fita superimportant perquè fa anys que estem demanant que hi hagi regulació per a les empreses que tracten amb pèl·lets. Per tant, és un avanç molt important.
L'altra valoració és que sí que hi ha coses que es poden millorar, hi ha algunes excepcions i ens preocupa que això pugui fer que en alguns punts sigui més fluix o que no es compleixi del tot. Però en general és una fita superimportant i per la qual hem estat anys treballant també per això, no?
Ara parlarem d'aquestes excepcions, però per la gent que encara no ho sàpiga, recordem una mica, els pellets són com aquestes boletes de plàstic que podem trobar a les platges, a diferents platges de la costa catalana, però també en altres punts de la costa espanyola, i que no són plàstics en si, sinó és el que s'utilitza per fabricar els plàstics.
Exactament. És matèria prima, per tant sí que és plàstic, però a diferència d'altres residus que s'han perdut i es consideren residus, és la matèria prima. És a dir, és un producte que s'hauria d'utilitzar...
per a transformar-lo i obtenir qualsevol altre producte de plàstic, però amb aquest transport moltes cops es perden i aquest era el problema, que s'acaben alliberant al medi i no és això una acció que vinga dels ciutadans, sinó que és una cosa que té a veure amb les empreses que treballen amb espel·lets.
Ara, amb aquest reglament que s'ha aprovat per part de la Unió Europea, què suposarà? Què suposarà perquè aquestes boletes de plàstic així petites, que són molt petites per a la gent que mai els hagi vist, no arribin a les nostres costes? Per una banda, les empreses hauran de fer un pla de risc per identificar dins de les seves instal·lacions on hi ha possibilitat que es perdien aquests pellets, quants podrien estar perdent, amb quines operacions...
les estaríem perdent, també haurem de passar per certificacions externes, auditories externes, haurem de formar els treballadors, un munt de coses a les quals les empreses no se les obligava. Per tant, el primer cop les administracions tindran la informació de quants pel·les s'estan perdent i on s'estan perdent. Per tant, que aquesta problemàtica es pugui prevenir. Entre això hem de tirar altres coses que han de veure una mica amb
segons el tamany de l'empresa, perquè hi ha unes excepcions, i és que si hi ha empreses que tenen menys de 1.500 tones a l'any, no hauran de passar aquestes certificacions ni fer aquest pla de risc, cosa que pot fer que el reglament sigui més fluix perquè hi haurà empreses que seran fora. També parlarem de tot això, però quines mesures, a part d'aquests plans de prevenció, es poden aplicar o s'aplicaran tenint en compte que això es produeix sobretot quan hi ha el transport d'aquests pellets?
Sí, hem d'entendre que aquestes pèrdues poden venir per tots els orígens, no? Hi ha el que és el transport marítim, que també està inclòs en aquesta regulació, i hi ha el que és el transport terrestre. Quan hi ha pèrdues al transport marítim és perquè hi ha hagut algun problema amb baixell, s'ha esforçat o alguna cosa així, no? Quan hi ha pèrdues al transport terrestre, doncs és més del dia a dia, diguem, no? No té per què haver-hi cap accident. Al final...
Hi ha moltes empreses que són productors, transportadores, transformadores, empreses de neteja, per tant, hi ha molts d'això. Les obligacions que tindran és que hauran de tenir una certificació obligatòria de conformitat per tots els operadors d'aquesta cadena de valor. Com comentava, han de formar els professionals, hauran d'adaptar l'embalatge i els sistemes d'emmagatzematge per a reduir aquest risc de fuga.
I ara hem de fer informes anuals on es hi haurà una mica el seguiment d'aquestes pèrdues. Dels transportistes en si se n'havia parlat, però no sé si dels productors que aquesta regulació en fa referència ja se n'havia parlat també. En principi, el que és molt important d'aquest reglament és que està incluïda tota la cadena de valor del plàstic, és a dir...
Tots els agents implicats en la producció del plàstic, no només transportistes, estan dins. I el que és interessant també és que fa referència als operadors dins de la cadena de la Unió Europea, però també a empreses que siguin de fora, però que tenen tracte dins de la Unió Europea perquè fan part de la seva activitat. És a dir...
Una empresa de fora, dels Estats Units, l'inventa, o de l'Àsia, que opera també a la Unió Europea perquè fa transport o el que sigui, també haurà de complir la normativa. I el que és important és el que dius tu, productors, transportadors, en aquest cas, totes les empreses que estan involucrades. Suposo que també celebreu que s'hagi inclòs el transport marítim, que en un primer moment estava més en dubte.
Sí, sí, totalment. Això és una cosa superinteressant, perquè la primera proposta, que això ja fa temps que anava, no?, perquè la Comissió Europea fa una proposta fa dos anys. Bé, abans de tot, fa uns anys, obre una consulta pública per veure si s'ha de fer algun tipus d'acció, no?, però fa dos anys que hi ha la primera proposta, i amb aquesta primera proposta no hi ha menció del transport marítim, no?, cosa que,
és preocupant, perquè com avançava abans, no és que sigui la font de contaminació més alta, perquè quan hi ha contaminació per transport marítim sol ser perquè hi ha hagut algun accident generalment, però sí que s'ha aconseguit que al final estigui inclosa. Nosaltres creiem que amb tot el que va passar a Galícia l'any passat i amb tota l'acció que hi va haver i tot això,
que ha servit una mica, entre altres coses, perquè dins de, i amb tota la incidencia que hem fet a nivell de Comissió Europea, doncs que es plantejés increure el transport marítim i per això al final s'ha ficat. Així que això també és superimportant. És cert que les empreses de transport marítim tenen un any més de demora, és a dir...
Una vegada s'ha aplicat el reglament que s'ha publicat aquest novembre, hi ha dos anys per a implementar-lo, les empreses del transport marítim tenen un any extra. Però igualment és una bona notícia que estiguen dient també. En aquest sentit, ara ho comentaves, no sé si el que més trobeu a faltar precisament és això, que se quedin fora petites empreses o empreses així més mitjanes d'aquest reglament.
Sí, sí, és una mica estrany perquè han ficat com un llindar, un límit, que són 1.500 tones, que realment no sabem d'on venen, o sigui, per què aquesta quantitat i no una altra, no? I, per tant, les empreses que estiguin tractant amb aquesta quantitat més petita de pel·les, que són menys i menys 500 tones, estarien fora.
Quina és la problemàtica? Imaginem, jo sóc una empresa molt gran que estic dins i per tant tinc les auditories, tinc les certificacions, tinc el pla de risc, tot bé, però potser es tracten amb moltes empreses de, m'estic inventant, és una expressió hipotètica, moltes empreses de logística o moltes empreses transformadores que són petites i que aquestes empreses no han de complir amb el reglament.
Què pot passar? Que al final s'acaba debilitant, perquè jo sí que he de complir, però tot en el meu voltant no ha de complir, no? És una situació hipotètica, diguem-ne, però s'ha de tenir en compte això, que posar aquestes excepcions fa que s'estigui debilitant el reglament i s'ha de veure després com s'ha aplicat i si segueix bé tot bé.
En aquest sentit, també ho comentaves ara al principi, és un reglament que ja porta temps de cua, que ja fa 4 o 5 anys que va començar tota la trajectòria i totes les demandes a la Unió Europea, i que suposo que la punta de l'Isaberg de tot això va ser l'episodi de Pellets que hi va haver a Galícia fa un any i mig, dos anys, diria.
Això comença una mica abans, fins i tot, perquè per tenir una mica de referència, nosaltres com a ONG ja estem tractant el tema des de fa uns deu anys. A nivell europeu sempre hem fet incidència que hi havia falta aquesta regulació. A nivell català hem fet associació amb una associació molt important amb Good Karma Projects, que estan a Tarragona, i és el que ens han permès fer molta incidència a Tarragona perquè és un dels punts crítics
de l'Estat i també anir a l'Europeu. Però tot això comença molt abans. Nosaltres, com deia, fa uns 10 anys que estem fent incidència i el 2020-2021 publiquem un informe amb propostes de la Comissió Europea. Ja fa uns 5 anys que es tenia proposant que hi hagi mesures...
per a les empreses, no? I, com deies, ja fa uns anys això que arrenca ja a més nivell, a l'últim nivell, perquè fa dos anys que sobre la primera proposta de la comissió. Entre tot això, entre la primera proposta de la comissió i aquesta final, és quan passa tot allò de Galícia, que ha servit una mica per a portar el tema de transport marítim, no? Però tot això comença fa dos anys, és a dir, perquè veiem una mica l'important que és la incidència...
Poc després que s'obri la primera proposta de la comissió fa dos anys, passa tot això de Galícia. I és un desastre ambiental, però serveix una mica per a fer el debat. I les meves companyes a França, bueno, a Barcelona i a França viuen que tot aquest procés és normal en Europa, però per a mi que estic pensant el dia a dia, dic, hosti, com que tarda tot molt, no?, perquè hi hagi una aplicació, sempre cal molt de temps perquè sigui real alguna mesura que fa temps que fa falta, no?,
No sé si considereu que el resultat final de tota la feina que heu fet durant aquests anys és aquest reglament, o per dir-ho d'alguna altra manera, sense la feina que heu fet durant aquests anys no existiria aquest reglament.
Jo crec que sí. No sé si és una mica falta d'humilitat fent una mica la conya, però jo sí que crec que la feina que hem fet, associacions com la nostra, però també moltes altres associacions, ha sigut clau. I ho puc veure perquè nosaltres, amb tot aquest treball que hem fet amb Guterna Projects,
A l'IMPA, que va fer moltíssim activisme quan va passar el de Galícia, hem estat parlant amb polítics de diferents regions, a nivell local, a nivell estatal, a nivell autonòmic.
i a nivell també europeu, perquè hem estat també amb eurodiputats. Hi ha molt de moviment també d'activisme, amb diferents accions o grups de treball, que han estat també treballant amb la Comissió Europea per a fer aquestes propostes. Jo estic segur que aquesta feina que han fet les entitats socials ha sigut clau, perquè al final, per a que ens entenguem, hi ha un lobby de la indústria que és el que intenta que...
que les mesures siguin dels més suaus millors, perquè, òbviament, a la indústria, a les empreses, els interessa en què fan.
I hi ha l'altre lobby, que és el lobby ambiental, que fem algunes de les sancions que el que fa és intentar que les coses milloren. I després de molta feina, jo crec que això és un exemple que es pot aconseguir, però calen molts anys també, estan al darrere dels polítics, diguem. Considereu que aquest reglament o aquestes noves mesures que s'hauran de prendre reduiran l'impacte de contaminació dels pellets considerablement?
Bona pregunta. Jo crec que sí. Jo crec que sí, perquè aquell canvi que hi ha, i que hem d'entendre molt que és clau, és que les empreses fa molts anys que estan dient que les mesures voluntàries són suficients, no? Jo sempre fico l'exemple. És com si tu t'examines a tu mateix, no? Si jo faig un examen de matemàtiques o de llengua i jo em fico la nota, doncs jo em fico a si vull un 10, també, no? I si no hi ha ningú que revisa, doncs al final...
és fàcil que hi hagi algunes mesures que no funcionen. Les empreses poten un munt d'anys dient que això era suficient, que les mesures voluntàries, tal i que qual. Quan ja la Comissió Europea es posa més ferma, després de molts anys d'insistir-hi, i posa les mesures, jo crec que mostra que les mesures voluntàries no són suficients. Per tant, marca un abans i un després. Què passa ara? Haurem de veure com s'aplica. També les sancions depèn de l'estat de la Unió Europea. Per tant,
l'estat espanyol decidirà quines són les sancions per a les empreses que no estan complint i poden ser més fluixes o més rigoroses, no? Jo crec que hi haurà un abans i un després, però, clar, això també implica que hi ha d'haver un esforç sobre el paper a l'administració i també a les empreses, no? I si no es fa aquest esforç, doncs el reglament queda sobre el paper i no té eficiència, no? Ja per anar acabant, quina creieu que ha de ser la següent passa, la passa que s'ha de fer ara que ja s'ha aconseguit aquest reglament?
Amb el tema dels pellets, jo crec que és vigilar que la implementació sigui el més eficaç possible, que per la nostra part estem tenint també aquesta discussió amb els companys i amb altres associacions. Crec que el que farem és intentar parlar amb els polítics a diferents, a nivell d'estat espanyol, a nivell del govern català...
veure una mica com es pensen implementar aquestes accions o una mica com poden fer el seguiment i pensen com anir a tot això. Jo crec que l'important ara és que s'apliqui bé i també caldrà estar una mica a la guai, perquè és el que comentem. Moltes vegades hi ha moltes lleis o molts decrets o moltes normatives que si no segueixen bé quedarà una mica...
en terra de ningú, no? Per tant, jo crec que aquesta aplicació s'ha de fer bé. Nosaltres, com a ONG, mai parem de ser constructius, però també de vigilar que les empreses compleixen amb el que hem de complir, no? Doncs moltes gràcies, Javier Cortó, membre de Surf Rider a Espanya, per atendre'ns aquesta tarda aquí, a Randamar. Moltíssimes gràcies a vosaltres, ha sigut un plaer. El meu poble té una plaça de records
fan als encesos i banderetes de colors. I un gran ball dirigeix les nits d'estiu, avui que tothom riu, avui que és festa major. A la plaça de nit s'hi aplega tothom, que ballen nens petits senyores i senyors.
Ballen lluny els que avui ja no hi són. I entre les llums hi ha el fum. Ai, balla el nen que vaig ser jo. I enmig de la nit, d'envolta la plaça, tot és com ahir. Aquí el temps no passa enmig de la nit. D'envolta la plaça com quan érem petits, com quan érem petits.
Que potser demà no ens podem trobar. Balla aquesta nit el que ballaríem sempre. Que potser demà no podem ballar. Queda't aquí amb mi com si et quedessis per sempre.
M'he perdut als carrers la matinada, el passeig, la plaça, la botiga de la mare. T'he guardat els tresors en mil cançons, l'escalfor dels veïns i els que han fet de mi qui soc. I enmig de la nit, t'envolta la plaça, tot és com ahir.
Aquest temps no passa a nit de la nit. T'envolta la plaça com quan érem petits, com quan érem petits. La vida balla descalça.
No ens podem trobar. Balla aquesta nit el que ballaríem sempre. Que potser demà no podem ballar. Queda't aquí amb mi com si et quedés
Som de poc els teus petons que s'encenen de nit i cremen la matinada. Som l'art que abraça el rodamunt i apaga el neguit avui que torna a casa. Som de poc els teus petons que s'encenen de nit i cremen la matinada. Som l'art
Abraça el rodamont i apaga el neguit, avui que torna a casa.
Les Càpsules del Mar. Amb la col·laboració d'Associació Cetàcia.
Benvinguts un dia més a les Càpsules del Mar, un espai on coneixem de primera mà els cetacis que viuen al nostre mar Mediterrani. Les càpsules serveixen per tenir més informació de cadascuna d'aquestes espècies. Al mar Mediterrani trobem fins a 8 espècies de cetacis que anirem coneixent al llarg d'aquestes càpsules. Coneixerem els noms científics de cada espècie, el seu comportament i de quina manera els podem identificar. També coneixerem la seva alimentació i a quines zones del Mediterrani els podem trobar.
Per fer-ho, comptem amb la col·laboració de l'associació Cetàcia. Ells ens acompanyaran al llarg de totes les càpsules del mar. L'associació Cetàcia és una entitat que vetlla per la divulgació i la preservació d'aquestes espècies. És per això que avui, de la mà de la Sílvia Juncar, coneixerem el dofimular. Sílvia, molt bona tarda i gràcies per acompanyar-nos un cop més a les càpsules del mar. Bona tarda, moltes gràcies a vosaltres. El dofimular, Sílvia, quin és el seu nom científic?
Dufi Molar o Dufi Comú? Dufi Comú, perdó. Dufi Comú, ens hem confós aquí, eh? Dufi Comú. Ens hem confós, però és una confusió normal, perquè el Dufi Molar és el que veiem més habitualment, però hi ha el Dufi Comú, que és el que parlarem ara. És una confusió habitual, doncs eh? Em pots perdonar, eh? Perdonar-te estàs.
Si et sembla, coneixem més característiques de la seva morfologia i com podem identificar-lo. Sí, doncs el dofí comú, el seu nom científic és Delfinus delphis, i es tracta d'un dels dofins més petits del Mediterrani. Els individus poden mesurar poc més de dos metres de longitud. És un dofí estilitzat, a diferència de potser el dofí molar, que és més robust, aquest és més estilitzat, i té una aneta dorsal que és tirana petita i bastant triangular, situada ben bé a la meitat del cos.
I una cosa molt característica és que, depenent de l'individu, aquesta aleta dorsal pot ser de coloració o totalment fosca, o bé presentar una ataca blanca groguenca de mida variable i de forma variable. Aquesta ataca ens pot ajudar a identificar l'individu individualment, a reconèixer els diferents individus.
I aquesta, la seva coloració, fa que sigui una de les espècies de dofins més vistoses. Té el dors tirant a fos, gairebé negre, i als costats presenta un patró de coloració que fa una forma d'un rellotge de sorra, però com si estigués posat en horitzontal. I la part del davant d'aquest rellotge seria un color entre blanc, gruguent o ocre, i la part posterior un gris més clar.
A la zona cefàlica, al voltant del cap, hi destaquen unes línies, i una d'elles uneix els ulls per la part frontal. De manera que alguns individus que tenen aquesta línia molt marcada sembla que tinguin un aspecte una mica com d'enfadats, com si tinguessin les celles així juntes. I després té una altra ratlla que va fins a l'aleta pectoral.
Com la resta de cetàsis, gairebé tots, o de dofins almenys, el ventre el tenen de color bastant blanc. Com es comporta el dofi comú? Quin és el comportament amb el qual podríem identificar? És una espècie que, quan la solem a veure, té una natació força activa, força ràpida, a diferència d'altres espècies que hem anat parlant, i pot assolir grans velocitats de natació.
Se'l sol observar en grups relativament petits, però l'hem arribat a veure i se'l pot veure amb agrupacions molt grans d'individus. Agrupacions de fins a 200 individus no són infreqüents. I tampoc és estrany com altres dofins veure, fer salts acrobàtics fora de l'aigua o fer natació molt sincronitzada entre ells. Quin tipus d'alimentació tenen? De què mengen?
Sobretot s'alimenten de peixos, petits peixos pel·làgics, pel·làgics vol dir que viuen a la columna d'aigua, i altres peixos més grans també, i en menor mesura, a diferència dels caps d'olla potser, cefalòpodes. També en poden menjar, però en menys mesura. A quines zones del mar Mediterrani el podem trobar? On és? A quines zones ens el podríem veure?
Doncs també es troba distribuït sobretot a la conca occidental del Mediterrani i en especial el veiem més freqüentment al Mar del Boran i a l'estet de Gibraltar, al sud-est de la península Ibèrica. A la conca oriental també el podem veure i és freqüent en aigües al voltant de Grècia.
Concretament aquí el garraf, com hem dit que era més habitual del sud de la conca occidental, aquí a la part més nord, és una espècie poc freqüent. A diferència del que diu el seu nom, dofí comú, aquí és el menys comú dels dofins. El veiem molt poquet. Des del 2021, però, sembla que l'anem veient una miqueta més i anem registrant uns 3-4 albiraments de l'any. Contrasta molt amb el gran nombre d'albiraments que tenim d'altres espècies.
Durant quina època de l'any? Quan podem veure'l?
Doncs una vegada més, és una espècie resident al Mediterrani, vol dir que no s'urren tot l'any del Mediterrani, per dir-ho així, i per tant el podíem veure en qualsevol moment. Donat que aquí el garraf nosaltres el veiem molt poc, es fa difícil poder afirmar si hi ha alguna certa estacionalitat de l'espècie o no. Per acabar, quines són les principals amenaces que posen en perill la supervivència d'aquesta espècie?
Doncs també és una espècie que, com el seu nom diu, comú, és bastant comuna a tot el món, però la subespècie d'aquí al Mediterrani concretament es troba en perill d'extinció, perquè ha deixat de ser una espècie bastant comuna, com era abans, a ser molt rara o gens habitual en algunes parts del Mediterrani.
Alguns estudis apunten que això podia ser conseqüència per la competència amb els recursos en l'activitat pesquera i que aquesta competència hauria provocat gradualment l'extinció en certs punts. Altres factors en aquest decreixement podien ser la captura accidental, també en els de pesca, no només la competició directa pel menjar,
sobretot això va ocórrer a finals dels 90. I bé, contaminació, canvis ambientals, com generals, que afecten a totes les espècies de cetacis. Una pregunta que sempre em faig és, tots els dofins són tan juganers com sembla, no?, allò de les pel·lícules que sempre són tan juganers com te'ls troba?
Sí, evidentment el que veiem a les pel·lícules són animals en captivitat, de vegades nascuts inclús en captivitat, i per tant el seu comportament no té absolutament res a veure amb el que veiem en llibertat, però depèn del dia, sí, els dofins poden ser juganers, el que passa que no acostumen a fer aquestes virgueries que veiem lamentablement una mica en pel·lícules o inclús en zoològics o en dofinaris, no?
Però sí, sí, hi ha dies que poden estar molt amb ganes de jugar, s'acosten al vaixell, s'acosten a la proa, de vegades inclús tenen ganes de jugar entre ells, salten, es revolquen i tenen un gran ventall de comportaments. Per acabar, Sílvia, alguna curiositat, algun darrer albirament, tot i que ja sé què ens has dit, el seu nom diu que és el dofí comú, però potser a vegades és el que menys es veu aquí, les coses del garraf, perquè és perquè no us moveu vosaltres.
Sí, el veiem poc, pocs albiraments i pocs individus, però aquest any, a mitjans de juny, vam tenir un albirament molt sorprenent, perquè era un grup molt gran de fins a 200 dofins comuns. Sí que havíem vist aquest tamany amb dofí llistat, que és el dofí més habitual que veiem, però...
de cap de les maneres ho havíem vist, amb un grup tan, tan, tan gran de dofins comuns es feia impossible poder-los fotografiar tots. Alguna cosa que us digués el perquè d'aquesta possible albirament de tants junts? No, no ens podem atrevir a fer especulacions, em sap greu. Fantàstic, doncs Sílvia, recordem, com sempre, per acabar la càpsula que hem de respectar sempre aquest entorn d'aquestes espècies quan sortim a mar i que és important vetllar per no molestar-los a mar.
Exacte, en el cas de cetàsis hi ha una normativa que ho regula, la seva aproximació, el seu encontre, la seva navegació al mar, i aquesta normativa el que diu és que hi ha una zona de 60 metres al voltant d'un grup de cetàsis a la qual no ens hauríem d'acostar, sempre els hem d'observar des de la distància,
sempre amb l'embarcació paral·lela amb la trajectòria que portin els animals. En el cas dels ufins, acostumen a tenir una trajectòria bastant fixa, per tant, és tan fàcil com els podem veure, però només des de la distància i una estona, per dir-ho així. I la pregunta que ens fem normalment és què passa si són ells els que venen a prou a navegar. En aquest cas, evidentment, no podem fer-hi res,
L'únic que podem fer és mantenir el rumb, en cap cas girar sobtadament el rumb si els dofins tenim la sort que se'ns acostin a la proa, i disfrutar amb el màxim respecte possible. Disfrutar de l'espectacle. Sílvia Junca de l'Associació Cetàcia, moltíssimes gràcies un cop més per estar amb nosaltres en aquestes càpsules del mar.
Enguany, la nit de Cap d'Any. Es viu a l'Ània Salou i a l'Ània als Prats. Vine amb família i aprofita el nostre pac especial Cap d'Any. Gaudiràs de tallers, xocolatada, fotocol, pijamada, tardeo, el primer bany de l'any i molt més. I per acomiadar l'any, sopar de gala i festa de Cap d'Any. Entra ara a alanieresorts.com, reserva el teu paquet i comença l'any com mai.
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
A Salou cuidem del teu benestar i la teva felicitat. Aquí la natura t'abraça, el mar t'acompanya i cada pas es converteix en una experiència. Recorre el nostre camí de costa, descobreix els nostres 42 miradors i deixa't emportar per moments únics. A Salou et cuidem. Vine, gaudeix i explica-ho.
Cada dissabte a les 10 de la nit... En cabina, DJ Parry.
DJ Parry, el DJ resident de Tarragona Ràdio, t'ofereix la millor selecció musical perquè et montis la festa allà on vulguis. Els darrers èxits musicals els trobaràs a Tarragona Ràdio cada dissabte a les 10 de la nit i amb DJ Parry. Prova-ho i repetiràs.
S'activa el Pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 3. Millorar l'eficiència de la neteja. Amb una brigada d'acció immediata, reforcem les illes de contenidors i ampliem la neteja al detall per arribar a tots els racons, responent millor i més ràpid perquè la ciutat ho noti.
Ajuntament de Tarragona, per una ciutat més neta, eficient i sostenible. Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Algú avui no serà taula, però tothom hi pensa de tant en tant. Tres canalles costen de pujar. Ningú no perdona i menja el banc.
Després de la feina a casa, fas mateixa aquella escala del bloc on treballa el teu acocat. I avui torna a ser missat aquí.
t'obrirà la porta, vola com va, et faràs la forta, t'has de primar, home no et pregunta per què encara no hi ha pare. Quan surts i tornes a casa, el gust dels seus travis fa que no te vagis, t'estimo tant, la vida és
De vegades complicada, tan se va. El teu home és un tros de pa, però com sempre es va deixar enredar.
Sous-titrage Société Radio-Canada
La gent et mira i et saluden amb sorriures, on treus tantes forces per no plorar. I a tu, avui torna a ser dissabte, t'obriran la porta, voler com va, et faràs la forta, que és
Quan surts i tornes a casa, al gust dels seus llavis, fa que no t'amaguis, la vida és bonica però a vegades complicada.
Fins demà!
I torna-se a casa. El gust dels seus llavis. Fins aviat. Fa que no t'avaguis. Testimutat. La vida és bonica, però a vegades complicada. Tant se va.
I ara anem cap a les costes del Maresme, perquè si la setmana passada coneixíem uns gegants que representen el pastor i la sirena de la llegenda de l'Empordà, que eren de Roses, avui coneixerem uns altres gegants que representen el mateix, el pastor i la sirena, que van fundar l'Empordà, però són de més avall, de Palafrugell, Oriol.
Doncs sí, Marina, avui coneixem de nou uns gegants de la nostra costa, de la costa catalana, que tenen a veure amb motius mariners, i avui ens traslladarem fins a Palafrugell, perquè sobretot la geganta de Palafrugell té molt a veure amb el mar, i per això parlem amb el Bruno López, que és membre d'aquesta colla, de la colla de gegants de Palafrugell. Bruno, molt bona tarda. Bona tarda.
Bé, Bruno, presenta'ns una mica els vostres gegants, els gegants de Pagafrugell. Qui són i com són? Doncs sí, els nostres gegants tenim una parella que representen la llegenda de la creació de l'Empordà, un amor entre una sirena, que és la lluna, i un pastor, que és en Pitu.
Creates l'any 1986 per en Josep Puig, un artista local del poble, i reconstruïts deu anys més tard pel taller Ventura Llosta de Nevada, són la sirena, que representa la mar Mediterrània i la costa Brava, que és la que envolta els paratges de l'Empordà,
i un pastor que baixa des de les muntanyes del Ripollès fins a la costa catalana i allà es troben i s'enamoren. Aquesta seria una mica la història dels nostres gegants. Una història molt bonica. I algú que ens estigui escoltant avui dirà, home, jo això ja ho he sentit, fa 15 dies ho vau explicar. No, fa 15 dies vam parlar amb gent de la colla de roses i vam parlar dels gegants de roses que representen el mateix que els vostres, Bruno.
Sí, són els nostres cosins germans. Els tenim molt presents, tot i que els nostres van aparèixer abans, però els tenim molta estima i, per exemple, aquest any vam anar a celebrar el seu aniversari a l'agost i es va fer un retrobament entre les dues parelles. Són una mica diferents, sobretot elles, les gegantes, si les poses de costat, com heu pogut fer-ho, es veu que són diferents, eh? Sí, una, per exemple, té la cua alçada i la nostra sí que la té recargolada per tot el cos i, bueno, això les fa úniques també
I són bastant diferents i singulars, les dues. Que, clar, les sirenes, diguem-ne, que abans, històricament, la llegenda els atribueix aquests poders d'enganyar els mariners, de portar més aviat més mals que una altra cosa, però en canvi ara són un personatge, per la canalla, molt estimat, les sirenes.
Sí, la nostra és una sirena bondadosa, per dir-ho d'alguna manera, i sempre destaca, a part amb aquests pits en l'aire, podríem dir, també bastant reivindicativa i diferent de moltes altres gegantes. Crec que també és un tret distintiu de la nostra colla. I tant, sí, sí. Teniu alguna altra figura, Bruno, a la colla que porteu? Doncs sí, tenim unes parelles de capgrossos que són representants dels oficis de Palafrugell, que són els tapers, els pescadors...
els surers i el pirata i el faigenda, construïts també per en Josep Puig, i els actuals també són del taller Ventura Llosta, i els traiem per les festes populars del nostre poble i en algunes activitats. I d'aquí a poc, ara que s'acosta a la festa petita de Sant Martí, m'avanço que estrenarem una petita figura, que és el primer fill de la nostra parella de gegants.
Tenen un fill? En Pitu i la Lluna han tingut un fill? Sí, al passat Palafrugell amb dansa per les festes de primavera la Lluna vam anunciar que estava embarassada i doncs ara donarà llum a aquesta nova figura de la colla que esperem que agradi molt a Palafrugell i a tot el món geganté Caram, i ens pots avançar alguna cosa de com serà o tot és una sorpresa?
Aviam, és una mica sorpresa, però ja us avanço que tindrà bastants trets distintius, sobretot relacionats amb el Pitu, sobretot la vestimenta i alguna altra cosa més. Vinga, va, doncs no en diguem res més, que això serà un gran aconteixement i valdrà la pena que tothom que pugui anar-ho a veure en pugui gaudir i no trencar la sorpresa, que sigui això, que es pugui gaudir d'aquell moment. En tot cas, la relació amb el mar de Pagafrugell,
Es veu a través de la geganta, em comentaves també, doncs, a través de parelles de capgrossos que teniu. Sou una vila, eh?, molt estretament lligada també al mar, amb les zones que teniu, doncs, de les vostres matxes, eh?, Calell, etcètera. Sí, sí. Doncs, bé, també vull dir que aquest mateix dia 9 de novembre la gent podrà vindre a votar el nou nom del gegantó,
i tota la gent que vingui a la trobada seran benvinguts per ser partisaps d'escollir aquest nou nom per la nova figura de Palafrugell, que representarà el nostre territori també de l'Empordà. Clar que sí, doncs vinga, s'haurà de batejar, i tant, sempre que ve un nou vingut s'ha de batejar, i tant que sí. Bruno, també ens agrada en aquest espai, en aquesta secció, preguntar-vos a vosaltres a les colles com esteu.
una mica de salut, de gent, de portadors, de músics, perquè en definitiva, doncs sí, parlem de les figures, les descobrim, ens agrada molt parlar-ne, però també saber com esteu vosaltres, com estan les colles, perquè els geganters, doncs, aixecant les faldilles, fent-los ballar, fent-los rodar, amb els músics tocant la graia i els timbals, sou en definitiva les seves ànimes. Com esteu vosaltres, els gegants de Palafrugell?
Doncs mira, jo et diria que estem en un molt bon moment, crec que hem tingut una molt bona rebuda per part de la gent de Palafrugell i de fora, perquè també tenim membres de fora, la colla, i tot i aquests 20 anys gairebé d'absència de colla gegantera al poble, ja som una cinquantena més o menys de membres, entre músics, portadors i ajudes, i estem molt orgullosos perquè crec que hem fet una gran família, podríem dir, i ja som un gran nombre de persones. Sempre estem oberts a poder rebre més gent i encantats,
perquè aquesta colla segueix creixent i això és el millor, però ara estem en un molt bon moment. Ara farem un any des que vam reengegar el projecte de la colla gegantera
i per mi que estem en molt bon moment i una bona situació. És important, perquè a vegades parlem amb colles que ens diuen tenim molta feina per poder fer sortides, som pocs portadors, a vegades no podem anar segons on ens conviden, doncs ja ens costa molt poder-hi anar. Està molt bé trobar colles com vosaltres, que esteu en un gran moment, i tot i que faci poquet que ho vau reenganxar, això vol dir que sempre hi ha nals i baixos i hi ha moments millors i pitjors, però vaja, celebrem que sigui això, un moment d'empenta.
Sí, moltes gràcies, perquè, a més, ens esperàvem una bona acollida, però tampoc tan gran, i hem tingut molta sort, perquè, com tu deies, hi ha colles, sobretot a Pobles Veïns ho veiem, com Calonja o Pals, que són colles que estan una mica crítiques de salut, però que els ajudem a que puguin tirar endavant.
I sempre ho diem, les colles geganteres no podrien existir, no podrien ser possibles, els nostres gegants no ballarien sense aquests portadors i gent que fa possible que surtin a ballar per tot Catalunya. Sí, sí, és important, és el que diem. Si no hi ha ningú que aixeca les faudilles i s'hi posa a sota, els gegants no ballen, formen part del patrimoni, això sí, allà estan, però no poden sortir de festa, que és la seva missió.
Bruno, per on us podem veure? Em comentaves que ara teniu la festa major amb tots aquests actes que em parlaves i que seran molt intensos, però per on acostumeu a sortir i per on us acostumeu a moure? Doncs sobretot per la zona de Girona, que és la nostra província, però també aquest any ens hem mogut molt per Barcelona. Hem visitat pobles com Palafois, Hostalric, Calonja, Anglès, etcètera.
Perfecte, un calendari també intens i important. Satisfar poder portar els gegants més enllà del municipi, on tothom els coneix i tothom es gaudeix moltíssim, que la gent de fora també conegui la identitat del vostre municipi a través del que representen les figures de gegants. Doncs sí, perquè és una manera de donar-nos a conèixer com a poble, com a entitat,
I és molt engrescador que et reconeguin i que la gent et vingui a preguntar les sortides de quin poble venim.
I també és una manera de donar-nos a conèixer arreu dels llocs i fas més contactes amb colles i així vas fent el calendari pels següents anys. És una manera engrescadora de donar-te a conèixer. I de fer cultura popular i cultura tradicional, eh? Sí, exacte. Això a vegades costa que la joventut, que aquestes noves generacions, amb tot el que tenim ara a l'abast, a vegades costa trobar l'Elicient de formar part d'una colla de cultura popular...
Tu ets jove, tu ens ho pots dir, eh? Tu has trobat en els gegants una bona oportunitat. Doncs sí, perquè sempre hi ha aquest punt entre l'impàs entre nen petit i adult, que sempre queda un buit a les entitats de cultura popular. Jo, per exemple, que m'agraden els gegants és de petit, però...
També a la nostra colla veig que no tenim menys aquesta falta de gent de la meva edat. Crec que estem molt bé, però sí que és molt visible en tot el món geganter i de la cultura popular. Sobretot el grup de gruix adolescent manca molt d'aquestes activitats. Jo, que soc adolescent, animo a que s'apuntin a les colles de cultura, que són...
molt engrescadores, fas molta vida, col·labores amb moltes entitats,
i que és una manera més de distreure't, passar el temps i conèixer noves persones. I tant, i que fas molta festa també, que els gegants porten molta festa, i allà on vas sol ser festa major o sol ser una festa destacada, per tant, doncs què millor, no? Passar-s'ho bé sempre està present, i sobretot si és una festa major, que aquesta any n'hem tingut moltes. I tant, i tant. Que fas molta festa també, que els gegants porten molta festa, i allà on vas...
Allà en bas sol ser festa major o sol ser una festa destacada, per tant, doncs què millor, no? Passar-s'ho bé sempre està present i sobretot si és una festa major, que aquesta any hem tingut moltes. I tant, i tant. Doncs Bruna, moltíssimes gràcies per haver-nos presentat amb Pitu i la Lluna, per haver-nos ajudat a descobrir-los, aquests gegants que representen aquest pastor i aquesta sirena, llegenda de la formació espanyola.
de la vostra terra, de l'Empordà, i això, doncs, moltíssimes gràcies, endavant i força, i sobretot a gaudir d'aquest bon moment, que duri, que duri, perquè sempre hi ha nals i baixos i això és important. Doncs moltes gràcies, ha sigut un plaer poder donar a conèixer la nostra entitat. Moltes gràcies.
amb els ulls clavats a l'horitzó, lentament cintures pallas, malgrat la por. Fent el mort, la vida passa igual. I fins aquí els millors moments de la Randa Mar d'aquest 2025. Tornem a partir del 7 de gener del 2026. Que vagin bé les festes.
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Sous-titrage Société Radio-Canada
No saps què regalar a aquestes festes? Sorprèn amb la targeta regal de Tarragona Cultura. Vescanviable per entrades d'una àmplia selecció d'espectacles. Teatre, dansa, circ, música... Durant un termini de 12 mesos. Informa-te'n a entrades.tarragona.cat Ajuntament de Tarragona.
A Salou cuidem del teu benestar i la teva felicitat. Aquí la natura t'abraça, el mar t'acompanya i cada pas es converteix en una experiència. Recorre el nostre camí de costa, descobreix els nostres 42 miradors i deixa't emportar per moments únics. A Salou et cuidem. Vine, gaudeix i explica-ho.
Salou et desitja bones festes. Fili, has vingut? Sí. Ai, quina il·lusió. I t'he portat un regal. Ai, ai, ai, quina il·lusió. Embolicat amb el paper de l'any passat. Oh, quina il·lusió. I obre'l amb compte que el tornaré a guardar. Quina il·lusió. Vinc a viure aquí, a la casa del costat. Ai, però quina il·lusió.
Aquest Nadal ve amb una extra d'il·lusió. L'1 de gener, cupó extra de Nadal de l'11, amb 90 premis de 400.000 euros. Quina il·lusió! Onze, ara i sempre ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat. L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Cesselades,
L'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 1. Millorar la recollida selectiva. Renovem tots els contenidors, eliminem els soterrats i ampliem els punts de reciclatge arreu de Tarragona. Un pas endavant per fer més fàcil separar i reciclar millor.
Ajuntament de Tarragona. Per una ciutat més neta, eficient i sostenible.
Arrolla l'escola de formació, ja tenim preparats els nous graus C d'acord amb la nova ordenança de la formació professional. Un sistema integrat que et facilita encara més la incorporació al mercat laboral. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? T'agradaria convertir-te en professional del fitness? Has pensat a ser socorrista? Vols formar-te en comerç o administració? Aquest any, forma't amb nosaltres. Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació.