Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda a tothom. Passen 3 minuts de les 4 de la tarda d'aquest dimarts 24 de març del 2026. Ho tenim tot preparat, com cada dia de dilluns a dimendres de 4 a 6 de la tarda aquí a Arran de Mar. Començarem, com és habitual, fent un repàs de totes les notícies de la nostra costa catalana.
La primera aturada la farem a l'escala. Baixarem fins al delta de l'Ebre, passarem per Vilanova i la Geltrú, Arany de Mar i acabarem a Tarragona. Després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes. És dimarts i els dimarts són sinònim d'economia blava. Per aquest motiu tindrem a punt aquí la nostra col·laboradora, l'Anna Alonso Tambo, que ens portarà les últimes novetats.
Pararem taula i anirem a una pesolada que fan al Maresme i dedicarem bona part de la segona hora a parlar de medi ambient. Estarem aquí fins les 6 de la tarda a Randamar.
Abans de tot això, el que volem fer és saludar el nostre equip, saludar a totes les persones que cada dia fan possible aquest programa, que cada dia fan possible que el vaixell de Randamar surti a Port i arribi a Bon Port. I comencem per la nostra cap tècnica, Sílvia García. Molt bona tarda, com estàs? Bona tarda a tots, molt bé, aquí, de dimarts. I que queden, res, sis dies i acabem el mes, eh?
Adéu-n'hi-do. Adiós, adiós. Gràcies, Mar, s'ha estat un plaer. I fins l'any que ve. No, fins l'any que ve, però del 2026 ja no. No, fins l'any que ve, fins el 2027, fins l'any que ve. Bé, doncs això, que ja se'ns acaba el mes. Per aquelles pagues i aquestes coses que arriben, que sempre ens alegren el mes. Arriba amb vacances. Vacances arriben. També, ja no ho volia dir, també, també. Anem a saludar també en Sergi Corral, d'ells de Ràdio L'Escala. Sergi, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda, doncs, prop de bé, sí, arriba... Sobretot això, el canvi d'hora, eh? Encara m'he de mentalitzar que aquest finde és el canvi d'hora. Està molt guai, això. A mi és que febrer i març m'han passat com si no haguessin existit.
O sigui... De ràpid. Sí, sí. Ha sigut increïble. Doncs, uf, tu la sensació, eh? Jo... S'ha fet llarg, eh? Es fa llarg, es fa llarg esperar, eh? Com cantava la Maria del Marmolet. No, home, no siguis tan negatiu. Anem a saludar la Cel Prieto des de RadioDelta.cat. Cel, molt bona tarda, com estàs?
Hola, molt bona tarda, companyes. Marina pensava que te n'havies oblidat de mi, però veig que no. Jo de tu me n'oblido. Molt bé, doncs aquí de dimarts i no res, com dieu vosaltres, esperen la setmana que ve ja és setmana santa, no? I canvi d'hora, ve tot ple i obrint els braços oberts al maig.
Obrim-me amb els braços oberts, m'ha agradat aquesta frase. Anem a saludar també la Carla Lanuza des de Canal Blau Ràdio. Carla, molt bona tarda, com estàs? Molt bona tarda, companyes. Doncs sí, jo no seré diferent, jo també aquí de dimarts. I veient el preciós dia que fa avui, perquè us he de dir que ahir molt parlada que feia sol, molt parlada que feia bon temps...
però quan jo vaig marxar d'aquí de la ràdio ens van atacar els núvols aquí al Garraf, llavors estic una miqueta... la tinc una miqueta creuada. Ah, no, que avui fa bon temps, home, que avui és un dia de primavera total. Ja anem a saludar també l'Oriol Leudeix de Radio Areng. Oriol, molt bona tarda, com estàs? Molt bona tarda, Marina, bona tarda a tothom. Bé, doncs, igual que vosaltres, de dimarts també, no?
És que els dimarts és el pitjor dia, el Sergi no hi està d'acord, però jo sé que tinc raó. Vinga, va, deixem-ho aquí, anem a començar el programa d'avui, que us parla des de Tarragona Ràdio Marina Pérez Got.
Comencem el nostre repàs informatiu per la Costa Brava, explicant que les gorgònies mediterrànies també reben l'impacte de la contaminació per microplàstics. Sergi...
Doncs sí, Marina, no se n'escapa ningú, i en aquest cas els microplàstics alteren el metabolismo de les gorgònies mediterrànies. Aquesta és la conclusió que se n'extreu d'un estudi publicat a la revista Marine Pollution Bulletin i liderat per investigadors de la Universitat de Barcelona, l'Institut de Recerca de la Biodiversitat i la Universitat de Girona, amb la participació també de la Universitat de València.
Els investigadors han exposat que la gorgònia blanca i vermella, aquestes dues més comuns, a una concentració elaborada de microplàstics i han demostrat com aquests elements artificials provoquen una reducció significativa de les taxes de respiració, fet que indica una disminució de l'activitat metabòlica d'aquest animal.
Aquesta resposta podria estar relacionada amb mecanismes d'adaptació a l'estrès o estratègies d'estalvi energètica. L'estudi també constata que les gorgònies ingeririen microplàstics, principalment partícules de poliestiret. Tot això, la capacitat d'alimentació i el contingut de la matèria orgànica es van mantenir estables, fet que també indica una certa capacitat de compensació energètica.
L'anàlisi microscòpica no va detectar danys en els teixits ni acumulació de contaminants, cosa que suggereix que aquests organismes podrien eliminar les partícules ingerides amb relativa eficàcia.
Joan Pallarès ha fet donació a l'arxiu municipal de 21 plaques de vidre de Josep Esquirol. La majoria són fotografies inèdites de la sèrie de caps d'estudi i d'una excursió a Sant Pere de Rodes.
Doncs sí, Marina, el fons de Josep Esquirol aquí a l'escala segueix creixent a base de troballes de fotografies inèdites en format de placa de vidre. En aquest cas ha estat l'escalenc Joan Pallarès, qui s'ha topat amb 21 plaques inèdites de l'esquirol en una vivenda que havia estat propietat de la família. Tan bon punt les va trobar, va ser conscient que eren del fotògraf escalenc, però no, que eren un material únic. Escoltem-ho.
Jo sabia que eren de l'Esquirol, suposava que eren de l'Esquirol perquè els propietaris del pis eren descendants d'ells.
I vaig suposar que eren d'ells fins que vaig mirar una miqueta i després vaig comentar-ho i em van dir que sí, sí, sí, superencantats i agraït jo que pugui tothom mirar-ho. Joan Pallarès ha fet aquesta donació de les 21 plaques de vidre a l'Arxiu Municipal de l'Escala. Són fotos inèdites, 12 de les quals pertanyen a la famosa sèrie del Cap d'Estudi i 9 a la sèrie d'imatges fetes en una excursió a Sant Pere de Rodes. La troballa ha estat totalment inesperada per l'equip de l'Arxiu. Escoltem...
a Mariona, font directora del Museu de l'Escala. Una sorpresa de majúscula. A més és això, a part de ser originals de l'Esquirol, la sèrie d'importància és que la gran majoria són de la sèrie Caps d'Estudis, que és una de les sèries més importants i més conegudes de l'Esquirol.
El Fons Fotogràfic Josep Esquirol ja compta amb 2.332 fotografies i gràcies a troballes com aquestes encara va creixent. Les fotografies originals en placa de vidre s'han restaurat i digitalitzat i en un futur s'incorporaran a la plana web de l'arxiu. L'any 2025 l'Arxiu Municipal de l'Escala va rebre un total de 46.000 consultes.
Baixem ara fins al Delta de l'Ebre. El Club de Rem Delta de Sant Jaume d'Enveja celebra l'èxit nacional dels seus remers a l'Open de Primavera Trial, on Sergi Olit i Danilo Marquès han estat seleccionats per la Federació Espanyola de Rem per les proves de l'equip Sub-23 i no a Quinquilla per la selecció juvenil Cel.
Simarina, l'Open de Primavera Trial, celebrat recentment a Banyoles, malgrat el mal temps. El Club de Rem Delta de Sant Jaume d'Enveja va desplegar 5 embarcacions, 2 de juvenils i 3 de sub-23, on un total de 4 vots van accedir a la final A. Mèria Alonso és directora tècnica i entrenadora del Club de Rem Delta. És la regata més important de cara a poder entrar dins d'una selecció espanyola.
i portàvem dos embarcacions juvenils i tres sub-23, tres embarcacions sub-23, cinc en total, dels quals dels cinc vots quatre van estar a la finala, que això és dir molt, i los dos que van fer medalla va ser los Sergi Olit en un docence mixto en Aleix Rangel,
I la Noa Quinquilla, que va quedar tercera en juvenils, s'ha encadet encara. A més a més, la Federació Espanyola ha seleccionat específicament a Sergi Olit i Danilo Marqués per provar amb l'equip sub-23, amb l'objectiu de classificar-se per als europeus a Polònia. I per la seva banda, Noa Quinquilla viatjarà este cap de setmana a Galícia per fer les proves de la selecció juvenil amb l'objectiu de fer vot per als europeus que tindran lloc a Alemanya.
Al final van optar a entrar dins de les proves. La Noa se'n va este cap de setmana a Galícia fer proves amb la selecció juvenil i el cap de setmana passat va entrar Sergi Olit i Danilo Marqués per poder provar les proves de l'equip Sub-23. Intentar fer els vots per anar als europeus. Els Sub-23 van a Polònia i els de Noa van a Alemanya aquest any.
Les pròximes cites destacades del club són la tercera jornada de REM de la Lliga Escolar de les Terres de l'Ebre el dissabte 28 de març i al mes d'abril, per primera vegada en tota la seva història, el club de REM Delta competirà en una regata internacional a França.
I l'ampolla ha viscut un dels caps de setmana més divertits aquest passat de la temporada gràcies a l'actuació de l'humorista David Guapo, que dissabte va convertir el pavelló en un escenari de riatlles i bon ambient.
Simarina, l'espectacle organitzat per l'associació cultural Los Rall, amb el suport de l'Ajuntament de la Polla, va plegar més de 500 persones que van omplir l'equipament i van gaudir durant tota la tarda de l'humor fresc i proper del còmic. Paco Casas és el president del Rall. Des de l'associació Los Rall sempre estem mirant de fer activitats lúdiques i culturals,
I com que quasi sempre fem més o menys el mateix, festes o activitats que col·laborem amb l'Ajuntament, aquesta vegada vam dir fer alguna cosa diferent i com que l'humor és una cosa que sempre és benvingut, vam pensar en portar un humorista, vam contactar amb David Guapo. Casas destaca l'esforç econòmic que han fet des de l'associació.
Són còmics que tenen un nom. Econòmicament és un esforç per al ratll, no? I, bueno, vam mirar d'on ho fem, la capacitat que tenia el lloc on no podíem fer. I, bueno, aquí al Pabelló Antic, que és l'actual casal, té la capacitat d'unes 500 persones. Vam fer números i és una cosa que podem fer i econòmicament és viable.
Des del Consistori han volgut felicitar i agrair de manera especial la tasca del Rall i de tots els voluntaris i voluntàries que van fer possible la cita. L'Ajuntament ha remarcat que la implicació del teixit associatiu és clau per tirar endavant propostes culturals d'este nivell i per consolidar una oferta lúdica variada al municipi.
Anem fins les costes del Garraf. Durant el dia d'avui i demà al matí, la Fira Zona E porta a Vilanova i la Geltro l'oferta d'ensenyaments postobligatoris i professionals del Garraf. Organitzada per l'Institut Municipal d'Educació i Treball, la Fira replega l'oferta formativa de la comarca pel curs 2026-2027.
La plaça del Mercat de Vilanova acull avui i demà al matí la setzena edició de la zona E de Vilanova. La Catalunya Film School és una de les novetats que ha arribat enguany a la fira educativa, amb la seva oferta formativa centrada en cicles formatius de grau mitjà i superiors vinculats a les noves tecnologies i a l'audiovisual.
Es tracta de formació homologada que vol introduir les darreres competències vinculades a produccions i llenguatges cinematogràfics incorporant les últimes tecnologies i avanços en tècniques de digitalització.
L'escola de formació aeronàutica, l'EFAP, també presenta a la Fira el seu certificat professional d'operacions auxiliars de manteniment aeronàutic. En aquesta escola fan formació de manteniments d'avions amb turbina, obtenint una titulació arreglada a escala europea que permet a multitud d'estudiants acabar treballant com a tècnics de manteniment d'aeronaus.
Una altra de les noves propostes que es mostren a la fira és el nou cicle formatiu de grau mitjà de vela que porta l'Institut Manuel de Cabanyes de Vilanova. Una manera de formar nous instructors de vela en una ciutat que vol viure de cara al mar. Escoltem a Guillem Calvet, professor d'aquest cicle formatiu de vela.
L'objectiu al final és obrir aquestes portes a àmbits diferents, una mica del món del mar, també que tenim aquí al costat, ja que puguin ser fotos monitors el dia de demà. Hi ha una part de formació que amb el cicle sí que requereix uns mínims, per això es fa la prova d'accés abans, l'únic que sí que s'està trobant la manera de poder formar a nivell tècnic, però formar també a nivell d'instructors a la vegada.
La FP Dual en Electricitat i Lampisteria és una altra de les novetats que aglutina la Fira Zona E. Són un total de pràcticament una trentena d'expositors entre centres educatius i organismes, el que permet als joves i les famílies conèixer de prop l'oferta d'ensenyaments del territori.
Compte també amb un punt d'informació i orientació personalitzada i una zona de tastets on s'ofereix als joves l'oportunitat d'aprovar diferents oficis relacionats amb els programes de formació i inserció.
I també a Vilanova i la Geltrú l'Ajuntament està netejant aquesta setmana el torrent de la Pastera. Darrerament, un tram d'aquest torrent s'ha convertit en un dels punts negres de la ciutat pel que fa a l'abocament de deixatlles. L'acció es fa simultàniament dins i fora de la llera.
Un sofà, una nevera i desenes i desenes d'objectes i trastos vells. Són només una part dels 25 metres cúbics de deixalles que aquesta setmana s'estan extrayent de l'interior del torrent de la Pastera, en el tram comprès entre la Ronda Ibèrica i la urbanització de Can Xicarró.
Aquest és un dels punts negres de la ciutat pel que fa a abocaments il·legals, una situació que obliga l'Ajuntament a destinar-hi fons públics per contrarrestar aquestes accions incíviques. De fet, aquesta és la segona actuació que es fa en el que portem d'any 2026. En la primera es va actuar el Voral del Camí, però ara s'estan retirant residus que en alguns casos, com el fibrosament, podrien representar un delicte ambiental. Escoltem a Yolanda Sánchez, regidora de Vilanova
i la Geldrú. En aquest sentit, volem ser contundents. Ens toca, per un costat, mantenir aquests espais, però també ens toca sancionar, si cal. La neteja es realitza a través de l'empresa d'inserció Brins d'Oportunitats, que hi treballarà durant tota la setmana. Un cop finalitzada l'extracció, es col·locaran cartells i senyals per recordar la prohibició de llençar escombraries tant al torrent com al camí.
Hem de ser molt pedagogis per un costat, informar la gent, posarem també cartelleria, bàsicament, assenyalant que està prohibit que es gensin de xalles, tant a la llera com als vorals del camí. L'Ajuntament també ha anunciat que reforçarà la vigilància en aquest tram del corrent, especialment amb el suport d'unitats de drons per detectar nous abocaments.
Anem cap a les costes del Maresme. Ahir vam parlar dels restauradors d'Arenys de Mar que participen a les jornades gastronòmiques del pèsol al Maresme. I avui centrarem la mirada en els productors i en el preu. D'Arenys hi ha dos pagesos que hi participen. El Soc Pagès i Horta Muragas Oriol.
Sí, Marina. Mira, un quilo de pèsol petit, anomenat de llàgrima, se situa entre els 15 i els 20 euros al quilo. El de ganxo, o el d'utrillo, que ja és més gros, val uns 10 euros al quilo, amb tabella i tot. Un cop pelat, del quilo de pèsol els en queden entre 100 grams i una ració per persona. Uns preus que corroboren tant els restaurants...
Com els pagesos, a aquestes jornades hi participen dues hortes d'arenys, com deies, productores de pèsol, horta moragues i el soc pagès. El conreu del pèsol a l'aire lliure requereix un equilibri delicat entre fred, pluja i suavitat primaveral, i això ho fa difícil de cultivar.
Des de Can Moragues afirmen que aquest any la producció de pèsol al Maresme serà justa, perquè ara el pèsol ja necessitaria més sol per fer-se gros dins la tabella. A la vegada reivindiquen la varietat ganxo, més petit, més dolç, també propi de la zona, molt delicat, però de més qualitat que el de la floreta. Ho remarca Maria Rosa Roger d'Horta Moragues.
La floreta té molta enomenada, i és molt bo, però potser hi ha un pèsol que el supera. El que passa és que és difícil de congriar, difícil de collir i difícil de pelar, que és el de gatxo. És un pèsol que no és tan gros, la tabella és més petita, la tabella també és més prima, és més delicat, és un gran pèsol, però que té moltes coses en contra, com és la collita, que és més dura...
que es faci més gran, que també és més complicat, de seguida que fa una miqueta de fred ja es pot glaçar. Per la seva banda, des del Soc Pagès apunten que els seus horts sí que es preveu una bona collita de pèsols, que serà molt més prolífica que altres anys perquè no hi ha hagut glaçades durant l'hivern. Els seus horts conreen les varietats de ganxo i utrillo i pel que fa a la demanda Rosa Maria Pruna, del Soc Pagès,
Lamenta que la gent d'Arenys no valora el pèsol de temporada perquè surt car i prefereix el congelat. En canvi, el pèsol de casa és molt més apreciat per gent de fora del Maresme, una situació inversa a la de les maduixes. I llavors és la gent de fora que busca el pèsol del Maresme, sí. Una altra cosa és la maduixa. La maduixa sí que te la valora la gent d'aquí, però el pèsol és més gent de fora que te'l ve buscar. O sigui, com si la gent al pèsol no pogués estar-ne, la gent d'aquí, o comprar-lo congelat o el que sigui,
La gent de fora sigui el que te'l demanes, sobretot a Barcelona o Vallès, i a la maduixa sí que notes, però la maduixa sí, la gent de aquí sí que te la valora. Tot i ser un llegum, el pèsol sovint es considera proper a les verdures pel seu equilibri nutritiu, ric en hidrats de carboni, fibra i vitamines B i C, nutrients que contribueixen al bon funcionament del sistema nerviós i ajuden a mantenir uns nivells saludables de colesterol.
A Calella renoven la senyalització turística i incorporen codis QR accessibles. S'instal·laran nous indicadors de direcció per vianants, faristols interpretatius i punts d'informació turística. També renovaran les plaques informatives dels equipaments municipals i s'incorporaran nous tòtems.
Exacte, Marina. Està en marxa aquest procés de renovació i reforç de tota la senyalització turística de Calella, amb la incorporació de més indicadors de direcció, nous panells informatius i codis QR adaptats a persones amb dificultats visuals. D'aquesta manera, la ciutat millora l'experiència del visitant
alhora ofereix informació d'interès sobre els punts més destacats de la ciutat d'una forma senzilla a través del telèfon mòbil. En primera instància, els codis QR accessibles Navilens estaran disponibles només a les noves plaques dels equipaments municipals i als tòtems, però la intenció és anar-los incorporant progressivament en la resta d'elements informatius. En total s'instal·laran sis tòtems nous distribuïts en punts estratègics de la ciutat, també dos faristols interpretatius i 15 punts d'informació turística. També es renovaran
totes les plaques informatives dels equipaments municipals per mantenir la coherència estilística amb la nova senyalització i es posaran un total de 23 indicadors de direcció per a vianants. Actualment està en marxa la instal·lació d'aquests indicadors i tot seguit, després de Setmana Santa, es desplegarà la segona fase.
amb la instal·lació de la resta de senyals previstos. Els codis accessibles d'aquesta marca, NaviLens, es llegeixen a través de la seva pròpia aplicació mòbil, que es pot descarregar de forma gratuïta des de Google Play o l'Apple Store. Són marcadors de colors similars als codis QR tradicionals, però que permeten la lectura a més de 12 metres de distància, sense necessitat d'enfocar i centrar la càmera. Les seves particularitats fan que siguin especialment indicats per les persones amb dificultats visuals perquè puguin accedir a informació de
panells, cartells o altres elements similars amb més facilitat.
I acabem el nostre repàs informatiu a la Costa Daurada, explicant que els nivells de botadia i d'1,3 botadia milloren al camp de Tarragona, tot i que la pagada va generar pics puntuals. Durant el 2025, el Benzè també va registrar mitjanes homogènies, habituals i per sota dels valors que fixa la normativa. A Tarragona Ciutat es van detectar incidències temporals al Serratllu o a la Laboral. Així es desprèn del vuitè estudi de l'Observatori de la Qualitat de l'Agència.
Des de l'apagada van ser puntes molt concretes inferiors als 30 minuts d'1,3 butadier reconegut com a cancerigen i que es van detectar a l'entorn del polígon petroquímic tarragoní.
Tot i haver incidències molt concretes, les dades de 2025 són millors pel que fa a aquesta substància i s'ha tornat a la normalitat després d'un 2024 on els valors van ser més alts. No hi ha normativa al nostre país que reguli la presència de l'1,3 butadier i l'observatori el que fa és fixar-se en orientacions d'altres llocs
que han establert que el valor de la mitjana anual no pot superar els 2 micrograms per metre cúbic. En el cas del Vengec, que sí està regulat i que no ha de superar els 5 micrograms per metre cúbic, els valors de les mitjanes a totes les poblacions se situen a l'entorn d'1 micrograms per metre cúbic, molt per sota de l'indicat per normativa. Lluís Ang Inglada és el director de l'àrea de territori de la Fundació Institut Sardà.
Hi ha operacions, com també amb el trànsit, quan hi ha determinades situacions de trànsit, que també es generen nivells diferents. Però les mitjanes és el que ens indica l'exposició constant a aquests compostos. I, per tant, és molt important que les mitjanes estiguin, com estan, per sota dels nivells de referència, siguin normatius o siguin nivells que agafem per tenir referències i comparacions,
I és important que a les puntes anar a fer-ne seguiment perquè és el que ens permet també reflectir-ho després en millores en les operacions de les empreses, que és per això que fem l'Observatori. Actualment es mesuren 75 compostos orgànics volàtils a 22 punts de mostreig d'11 a municipis del Camp de Tarragona, més de 4 punts en ciutats de referència per valorar comparacions. A l'estudi es presta especial atenció als compostos que es fabriquen al territori.
I ara volem saber quin temps farà la nostra mare. Ens ho explica en Lluís Mi Pérez. Molt bona tarda. Bona tarda. Una situació encara força plàcida a gairebé tota la costa durant el que queda d'aquest dimarts. El vent més aviat dominant de sud o un palet de carbí. Sud-oés, per tant, a la costa brava, però no serà un vent especialment intens. Aquesta marinada una miqueta més reforçada, per tant, típica de les hores centrals del dia, però en general no passarà de Marajol, la costa.
En vista aquesta propera nit i ja el dimecres al matí, començarem a tenir més vent de garbí o vent de sud, que sobretot en alta mar començarà a deixar una miqueta de maró. Per tant, ja mar endins tindrem remenada de la costa, sempre amb pocs núvols i per tant...
No hi haurà gaire entrebancs en aquest sentit. Durant la tarda del dimecres començarà ja a bufar més vent de nord-oest, vent de mestral, a la Costa Daurada, a Maró, a Ram de Platja, i ja serà sobretot la nit de demà, a dijous, quan entrarà de cop la tramuntana, especialment a la Costa Brava. N'estem pendents a la xarxa. Del temps, el trànsit, volem saber com estan les nostres carreteres, per això anem fins al Servei Català de Trànsit. On hi ha l'Adrià, molt bona tarda.
Hola, bona tarda. Doncs bé, a hores d'ara cal destacar algunes incidències. A les carreteres catalanes, en primer lloc, hi ha 3 quilòmetres de congestió a la P7, a Guyana, en sentit sud. La C31 a Far d'Empordà també es troba tallada per un accident. I d'altra banda, pel que fa als excessos de Barcelona, ara mateix hi ha 2 quilòmetres de circulació intensa per accedir a Barcelona. Hi ha alguns de la Trinitat, des de la C58 i la C33. A la 2 hi ha també retencions entre Cornellà i Llobregat.
i Sant Joan d'Espia en sentit Lleida per un canvi variat, que talla un carril. I finalment, a les rondes de Barcelona, ara mateix, sobretot, problemes de circulació a les dues rondes en sentit Trinitat. I de moment, això seria tot. Molt bona tarda. En només una gota, podem desvelar tots els secrets de l'oceà.
Descobreix-los de dilluns a divendres de 4 a 6 a Randemar. Pensant en blau, en va anar Alonso Tambo. La mer, on va danser le long des golfes clairs, a des reflets d'argent la mer.
Els dimarts i els dimarts són sinònim d'Economia Blava. Per aquest motiu ja tenim a punt la nostra col·laboradora, la representant dels porcs francesos aquí a Catalunya, l'Anna Alonso Tambo. Molt bona tarda, Anna. Sí, hola. Bona tarda, Marina, i molt bona tarda també a tots els oients. Avui, Anna, parlem de Nautic Ops, una plataforma molt interessant, i en parlem amb Abraham Ribeiro. Molt bona tarda, Abraham.
Hola, buenas tardes, Ana y compañía. Primero de todo, Abraham, exactamente qué es esta plataforma y cuál es el problema que hizo desarrollar esta plataforma. Nauticops es una plataforma digital que mejora la coordinación operativa durante las escalas portuarias.
y permite que todos los agentes implicados tengan una visión compartida de la operativa con actualizaciones en tiempo real sobre las llegadas de los buques, cambios de las ETAs, disponibilidad de servicios o cualquier modificación relevante.
Esto lo que permite es anticiparse, reducir esperas y mejorar la eficiencia y facilitar la toma de decisiones, algo que hoy en día muchas veces se hace con información fragmentada. ¿Y por qué decidiste desarrollar esta plataforma?
Bueno, pues dado a mi experiencia como oficial de puente en buques mercantes, pude detectar que en los puertos españoles...
pues había una falta de comunicación entre los diferentes actores que están en las escalas de los buques. Pues entonces esto me llevó a lanzar esta plataforma para mejorar su trabajo en el día a día. Ana, endavant. Sí, hola, buenas tardes Abraham y muchas gracias por estar aquí entre nosotros y explicar tu plataforma que yo creía es básica y desarrollo sobre todo
También en los puertos 4.0. Habéis optado también en esta opción. Sí, correcto. Cerró la convocatoria el 2 de marzo, si no me equivoco, y nos hemos presentado en la fase de ideas en puertos 4.0.
También estamos en la incubadora de la Lonja Tech en Huelva y en Blue Core Cádiz, pues recibiendo apoyo de diferentes personas del ámbito marítimo y logístico. Porque podemos decir también, Abraham, que habéis entrado ya al terreno de la práctica. ¿En algún puerto hay alguna...?
Estamos validándolo con el puerto de Vigo y con el puerto de Huelva. Y después estamos en conversaciones también con varios actores del sector como son los prácticos de Vigo, también varios consignatarios del puerto de Vigo y de Cádiz también.
Claro, porque en esto de los puertos, en España, según la normativa europea, que es la general, la básica, a veces a partir del año 20, cuando hay un reglamento de la EFTI, pero después en los puertos, ya que es más específico el tema de la digitalización, es en el año 24 y 25. Y entonces, realmente, si eso es obligatorio, vosotros estáis en estado de debajo,
Correcto.
Ahora mismo de parte de Europa hay una iniciativa de digitalizar los puertos españoles, entonces las autoridades portuarias y las diferentes empresas que operan en los puertos españoles están actualizando y buscando mejores maneras para digitalizar sus trabajos y sus equipos.
Clar, perquè una qüestió, Abraham, perquè la iniciativa dins de Smartports és impulsar la transformació digital. I és el que hem de tenir que estar coordinat. Vosaltres el que buscàis és unificar tot el criteri per avançar i optimitzar el sistema?
Nosotros lo que buscamos es coordinar a todos los actores, desde remolcadores, consignatarios, amarradores y las terminales portuarias. Hoy en día cada uno tiene la información, pero no la comparten y no trabajan con la misma visión unificada. No tienen toda esta información compartida, por eso sufren varios...
Se sufre un retraso en las escalas de los buques mercantes en Puerto y lo que buscamos nosotros es eso, hacer como una pantalla unificada y que todos los actores portuarios tengan los mismos datos en directo. Y eso es lo que va a hacer que estos actores se puedan adelantar a posibles retrasos e ineficiencias que surjan en las escalas de los buques mercantes.
Y eso es lo que buscamos, que todos utilicen el mismo lenguaje y la misma visión. Claro, porque entre el 28 y el 35% de las escalas sufren desviaciones, que es lo que comentáis. Los retrasos son aproximados entre 45 y 120 minutos. Y esto lo que pasa es que el coste aumenta entre un 5 y un 12%. Esto lo que buscáis también vosotros es también reducir costes
Correcto, correcto, porque hemos estudiado más de 70.000 escalas en el puerto de Las Palmas y eso pudimos detectar que una de cada cuatro escalas sufre un retraso de más de 40 minutos en las horas de llegada.
Lo que ya acarrea, pues que en las horas de partida a los siguientes puertos los buques arpen con retraso. Y nosotros lo que estamos analizando es con un modelo de predicción y con los históricos de estos datos de los buques que ya tenemos.
pues darles como una predicción de ETA más afinada a los agentes para que se puedan planificar mejor los trabajos en el puerto y sepan a tiempo real si un buque se va a retrasar o no. También los retrasos conllevan a costes por parte de las navieras, de los armadores...
i de les fletadores. Si el muque està més temps en port de lo previsto per posibles retrasos, això va a llevarles uns costes bastant elevats.
Y después también mejorar la eficiencia portuaria. Si reducimos las horas de estancia de los buques en el puerto, también podemos reducir las emisiones que emiten los barcos en el puerto. Porque a Naughty Ops, en definitiva, lo que hace es una radiografía operativa del puerto en tiempo real.
¿Los datos son normales, automáticos y visuales? ¿Lo podemos ver en una pantalla? ¿Cómo podemos detectar esto?
Pues lo que estamos pensando y desarrollando es que cada actor tenga en su teléfono móvil o en su portátil la pantalla del puerto en el que se ubica y poder visualizar todos los buques que están realizando Scala en su puerto. Ya puede ser Barcelona, Vigo o en cualquier otro puerto.
Y en esa pantalla les aparecería todo lo que está pasando en directo en ese buque. Si ya el práctico confirmó que está a bordo, cuando está atracado el buque, cuando se realizan las...
de operación de cargo o de descarga. Si sufren algún tipo de incidencias, por ejemplo, están descargando el buque mercante y se paraliza la operación por algún tipo de accidente o averías en algún tipo de grúa, pues que todo esto quede registrado y se enteren todos los agentes a la vez y en directo para poder hacerlo mucho más eficiente.
Porque la estimación entonces diríamos que es en tiempo real. ¿No sustituye a los otros operativos como PTS o ERP? No, no. Lo que estamos validando es hacerlo una capa simple que sea accesible y que no compita con los por community system ni los ERP de los consignatarios.
que tenga una coordinación con los sistemas que utilizan las autoridades portuarias. No vamos a cambiar la manera de trabajar de las autoridades portuarias ni del resto de actores. Claro, esto es importante porque también, por ejemplo, en los ETS, en el año 24, la normativa europea nos dice que también hemos de reducir las emisiones.
¿En este sentido la aplicación también iría en este sentido? Sí, un poco también buscamos eso, que los buques mercantes, pues si todos los agentes de las escalas están compenetrados y funcionan de manera correcta, vamos a reducir esas estancias locales.
de los buques en el puerto, porque muchas veces muchos buques permanecen en puerto más horas de las estipuladas por eso, por falta de coordinación en las escalas. Entonces, pues, si lo podemos reducir, también los buques estarían mucho menos horas en puerto y eso reduciría las emisiones.
Claro, o sea que están integrados también vosotros en esta aplicación, los ICE también continúan funcionando. Sí, correcto. De hecho, las integraciones de los datos de los buques serían mediante ICE y mediante las APIs de estas aplicaciones de ICE. Claro, y otra cuestión, ¿habéis tenido en cuenta también los ciberataques?
Perquè les grups han detectat en China que... Bueno, les grups xines que també les fabrica Siemens, però ha detectat en Estats Units que podria bloquear les salides d'operativa del puert.
Correcto, lo que estamos trabajando mis compañeros y yo es que tenemos que también hacer una aplicación bastante segura porque los datos que proporcionamos a nuestros clientes pues tienen que ser de máxima fiabilidad y no podemos permitirnos
fallos en esto, porque si no dejarían ya de confiar en nuestro producto. Entonces estamos trabajando en que sea también una plataforma bastante segura y no haya fallos técnicos o de datos. Lo tenemos que dejar aquí, es todo muy interesante. Muchas gracias por atendernos esta tarde aquí en Arrandamar.
Muchísimas gracias a vosotros. Que tengan buena tarde. I moltes gràcies. Una setmana més, Anna. A veure si podem reprendre tota aquesta conversa. Sí. Moltíssimes gràcies, Abraham, por tu iniciativa. I, sobretot, por la transformació digital de los puertos, que és la optimització que es busca i la rentabilitat. Moltes gràcies, Marina. Moltes gràcies al tu gent. I molt bona setmana, Blava. Fins la propera setmana.
I ara canviem radicalment de tema. Anem a parlar amb el Centre de Recuperació d'Animals Marins, que prepara per l'abril un curs d'especialització en taurons i rejades, oberta a biòlegs, estudiants o qualsevol persona interessada en aprendre més sobre aquests hàbitats del mar.
El curs de taurons i rejades està previst per al cap de setmana del 25 al 26 d'abril. Encara en queden uns dies, però us en volíem parlar avui perquè resulta que es troba en promoció, amb el preu reduït per totes les inscripcions que s'hi facin fins aquest divendres 27 de març.
Per tant, volíem aprofitar i fer-vos el conèixer mentre dura la promoció. Una promoció que encara us surt més a compte si us feu amics del cram. I a més estaríeu col·laborant directament amb la feina que fan. Però tot això millor que ens ho expliquin ells mateixos. Així que donem la benvinguda a l'Arnau Martínez. Arnau, molt bona tarda.
Hola, bona tarda, què tal? L'Arnau és tècnic d'educació del CRAM i, per tant, ningú millor que ell per explicar-nos de què va aquest nou curs que preparen per finals d'abril. Arnau, quina és la idea general d'aquest curs? Quin seria l'objectiu que teniu?
Exacte. Doncs, primer de tot, gràcies per comptar amb nosaltres. Jo soc l'Arnau d'aquí de Soc Tècnic de l'Àrea Educativa i soc el responsable dels cursos de formació que estem fent aquí a l'entitat. Llavors, cada any, des de fa molts anys, fem cursos de formació, ja que el tema d'animals marins i la seva clínica i el manet és un tema que molts cops queda pendent en les formacions més oficials. Llavors també donem, com a especialistes que som en aquest tema,
En aquest cas, el 25 i el 26, farem el curs sobre taulons i rajades, que l'objectiu és conèixer, per una banda, els temes més bàsics de biologia, ecologia i diversitat d'aquests animals, però també aprendre tècniques de clínica i de maneig, enfocats més també a aquesta part veterinària, i després també conèixer alguns casos reals d'atenció que hem pogut realitzar,
I, per altra banda, també com es pot fer investigació amb aquests animals. Per això també comptarem amb xerrades pròpies, però també el que és molt interessant és que comptarem amb ponents d'arreu de la península, de Balears, de les Canàries i d'aquí de Catalunya, perquè ens expliquen una miqueta en què estem treballant i com poden descobrir, com enfoquen les diferents investigacions amb taurons i rajades.
També hi haurà una part més pràctica en què realitzarem una dissecció i farem una pràctica una mica més moguda per poder conèixer bé i en primera persona aquests animals. I a més aquesta formació la fareu, si no m'equivoco, en modalitats online i presencial, amb gaires diferències entre elles?
No, realment la part presencial, jo sempre animo tothom que sempre que pugui fer una formació presencial és molt interessant, però al final estem obert a tot Espanya, bé, més que tot Espanya, a qualsevol parlant que parli espanyol.
I llavors també fem la mobilitat online. En aquest cas l'experiència pot ser igual de bona, aprendran igual, ho fem de forma online en directe, que poden seguir, poden fer les preguntes igual per poder parlar amb els ponents. L'única que canvia és la part pràctica, que és aquesta visita a les instal·lacions i la part de la viscació, que això es fa en format vídeo.
on se'ls passa aquest vídeo, no és en directe, sinó que se'ls passa aquest vídeo ja fet, de forma que poden gaudir i formar-se igualment, però d'una forma una miqueta diferent. Però els coneixements més bàsics i la resta del curs, que és la gran majoria d'hores, això ho poden fer perfectament i ho diuen igual.
I ens has parlat que el professorat estarà format per persones d'arreu del territori, per tant, moltes perspectives i entenc també moltes disciplines relacionades, però a nivell d'alumnat a qui està dirigit el curs?
Sí, doncs mira, també aquest curs, d'una banda, està dirigit a aquells alumnes que estiguin acabant el grau, que sigui de Ciències de qualsevol, no?, Biologia, Institutamentals o Veterinària, que vulguin adquirir més coneixement del tema, perquè al final també és un tema que no s'aprofundeix gaire en els graus més clàssics,
Llavors, és una mica per aprofundir en aquells alumnes que estan acabant, també per aquells alumnes que han acabat i, per tant, volen conèixer més d'aquests temes, però també per aquells naturalistes, aquells amants del mar que s'atreveixin una miqueta a anar a temes una miqueta més tècnics o a aprofundir una mica més, també són benvinguts. Llavors, és una miqueta obert a tothom, no tanquem portes, i una mica és que s'hi veuran ponències,
més divulgatives, sinó que hi ha ponències a nivell d'investigació, per exemple, una miqueta més tècniques, però que són igual de comprensibles, i la idea és que qualsevol persona que vulgui aprofundir en aquest tema ho pugui fer i que en un cap de setmana s'emporti una idea molt global des de diferents punts de vista, des de la biologia, però també la veterinària, però també la investigació, i crec que també li interessa això, aquesta barreja de punts de vista de diferents professionals.
I ara deies la paraula aprofundir, et sembla si aprofundim una miqueta en el programa que teniu planejat pels dos dies, que són un dissabte i un diumenge, perquè el dissabte el centreu, com deies, en la biologia i la clínica, quin seria el programa preparat per aquest dia?
Mira, el dissabte comencem amb la biologia i la clínica i començarem amb una primera ponència sobre biologia, anatomia i fisiologia de part del Lluís Tort, que és doctor a la UAB, a la Universitat Autònoma, i des de fa molts anys que treballa, és especialista, sobretot en peixos, i llavors ens explicarà més d'aquesta part
més teòrica, no?, de l'animal, per poder tenir una idea, una presentació d'aquests animals, per entendre les bases del funcionament. Després una xerrada pròpia que faig jo mateix sobre la classificació i la diversitat, i per poder veure'n, és a dir, veiem un tauró, una rajada, saber, doncs, casar-li un nom, saber en què ens fixem per ficar-la en un calaix o un altre, i també explicarem alguns casos més recents que hem tingut del centre d'assistència.
Després, també des de València, ve l'estivalit, veterinària, a explicar-nos tècniques de maneig i principals patologies, una mica també per entendre com podem punxar aquest animal. No, per exemple, és fàcil, però clar, un tauró on punxes per poder treure sang, per exemple, o per poder treure alguna mostra.
i després ve Clàudio Barriga, doctor també especialista, forma part de l'associació d'aquests xarcs d'aquí de Catalunya, i ens farà una primera xerrada sobre amenaces d'aquests animals i solucions, sobretot, que és la part interessant, i després acabarem la tarda amb el protocol i dissecció d'un erasmobranqui. Ficarem aquesta part més pràctica, la sala d'anactops és aquí del nostre centre, i veurem l'anatomia que hem après per dematí, ho veurem de forma pràctica,
amb uns exemplars de les Mouranquis que podrem fer una dissecció. Ostres, molt interessant. I llavors el diumenge, que ho titulàveu més com a conservació, què és? Exacte.
El diumenge el que fem, doncs, és aquesta part més de projectes, diguem. Llavors fem un recull de projectes i aquí introduem una miqueta, doncs, diferents projectes. En aquest cas, a primera hora del matí, des de Balears, tindrem el Jordi Abat, que ens parla de sobre el marcatge acústic de les Mobranquis, en reserves marines. És a dir, per poder estudiar aquests animals, cal fer primer un marcatge per saber com es mouen, no? Per tant, ens explicarà diferents tècniques per marcar aquests animals i fer un seguiment
Després també vindrà el Pablo Iafranca des de Tenerife, de part del projecte de l'Angelote, de l'Angel Shark Project. Ens explicarà què estan fent amb una espècie molt concreta, que és l'Angelote i molt interessant, allà a les Canàries. I després anem també des de les Balears, de l'Agustí Torres, de l'associació Xarmet, on ens explicarà tècniques d'observació i d'estudi dels taurons mediterranis, més concretament de les pintureres.
doncs explicaré una mica com les estudien allà a les Balears. Per acabar també, i no menys important, a la tarda faré una xerrada sobre com la conservació dels esmobranquis, podem fer conservació a través de l'educació ambiental, com el fet d'educar la gent i les persones pot ser també conservar aquests esmobranquis, i acabarem el dia amb una visita a les instal·lacions d'aquí del centre.
Bé, una programació molt específica, però a la vegada es veu molt accessible també, com deies, per persones que no siguin potser estudiants o especialitzades en el tema. Sí, aquesta és la idea una mica. Al final que tothom pugui apropar-te al coneixement. Però per les persones que sí que són estudiants al curs, sí que teniu tractes amb algunes universitats a nivell de crèdits, oi? Sí, exacte.
Hola, Arnau. Em sents? Ara sí. Perfecte. Sí, que deia que tenim convenis en diverses universitats en les que després poden convalidar crèdits, al final és una formació i són a les que s'hi dediquen, i a la web trobarà una llista d'aquestes universitats, que si no hi és la teva universitat, igualment podem mirar a veure si és una universitat que potser n'hem contactat i podem generar aquest conveni, per exemple.
I a nivell de preus també a la web, però també, dèiem, molt accessibles, sobretot ara que estan amb la promoció.
Sí, el que és interessant, aquest divendres acaba la promoció, fem una petita rebaixa també per a les persones que s'apuntin a mentalació, també donem aquest petit avantatge, i a les quals s'haurien interessat em pot escriure a mi mateix o al correu de reserva, i després m'ho passen a mi, i qualsevol dubte ho poden passar per a ell mateix, i fins aquest divendres tenen temps per apuntar-se'n un preu una miqueta més reduït.
Doncs molt interessant. Et sembla si fem un petit resum de tot el que hem anat parlant? Clar que sí. Perquè estem parlant del curs de taurons i rajades plantejat pel cap de setmana del 25 i 26 d'abril.
amb un programa de biologia i clínica i també de conservació obert a estudiants, a especialistes en veterinària, a persones aficionades al mar, que no tinguin cap formació prèvia i que estaran, com tu ho deies ara, en descompte fins aquest divendres 27 de març. Així que quasi que no s'esperi gaire la gent
i que correu cap a la web a mirar-vos-ho perquè està molt bé la programació que proposeu des del CRAM. Exacte, super. La veritat és que aquest no és per influenciar, però per mi és un dels més preferits de l'any i és un dels més complets. A final, l'esmoranqui és un tema que es tracta molt poc, llavors animo a tothom que vulgui aprendre'n, que aprofiti i que s'animi.
Sí, i a més que teniu aquesta part també de visita a les instal·lacions del CRAM, que també és molt interessant i és una cosa que no es pot fer habitualment. Exacte, sí, sí, totalment. Si mai heu vingut, doncs és doble excusa per venir. Correcte. Doncs Arnau, moltíssimes gràcies per apropar-nos una miqueta al plantejament que teniu per aquest curs i res, espero que la gent s'hi animi força i molts ànims i moltes gràcies per la feina que feu des del CRAM. Perfecte.
Doncs moltíssimes gràcies a vosaltres per donar-nos veu, que al final és molt necessari i que la gent ens pugui conèixer ja és de molta ajuda. Moltíssimes gràcies a vosaltres. Vinga, Arnau, molt bona tarda. Fins la propera. Perfecte. Molt bé. Adéu, gràcies. I així arribem al final d'aquesta primera hora de Randemar. Nosaltres ara fem una petita pausa de res, 5 minutets, i tornarem aquí fins les 6 de la tarda. No marxeu?
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Todes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. Todes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 11 del migdia.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·let o llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes? Si vols ser la compra, ve a Tana.
Vine a Carrefour i compra bé amb els nostres preus imbatibles. Avui dimarts 24 de març tens la patata rentada Carrefour El Mercado, la malla de 5 més 1 quilos, a un preu imbatible de 75 cèntims al quilo. Estalvies un 31%. Sempre les millors promos. Carrefour.
L'entrada és gratuïta.
Buena tarda, Son Lassin.
Us parla Tere Ortega als nivells d'1-3. Botadier milloren el camp de Tarragona, tot i que la pagada del passat abril va generar pics puntuals. Durant 2025 el vencer també va registrar mitjanes homogènies habituals i per sota dels valors que fixa la normativa. Aixec es pren del vuitè estudi de l'Observatori de la Qualitat de l'Aire. Lluís Anglada és el director de l'àrea de territori de la Fundació Institut Sardà.
Hi ha operacions, com també amb el trànsit, quan hi ha determinades situacions de trànsit que també es generen nivells diferents, però a les mitjanes és el que ens indica l'exposició constant a aquests compostos. A Tarragona Ciutat es van detectar incidències temporals al Serrallo o a l'antiga universitat laboral.
Les grades oblatòries al Palau d'Esports Catalunya s'han inaugurat aquest dimarts, tot i que s'estrenaran dijous amb l'inici de la Copa de la Reina de bàsquet. Són 1.960 seients retràctils mitjançant 7 noves tribunes telescòpiques a peu de pista amb les que l'aforament arribarà gairebé a les 5.000 cadires.
La inauguració ha anat a càrrec de l'alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, i del conseller d'Esports de la Generalitat, Berni Álvarez. En una entrevista a Tarragona Ràdio, Álvarez ha explicat que l'estrena de les grades culmina el gran projecte del Palau d'Esports.
I jo em vaig proposar fer-ho perquè era de justícia i avui és un dia amb el que per fi ho podem inaugurar. És orgullós també d'haver estat en aquella urbanització i ara de poder ficar aquesta cirereta. Les obres van començar el passat mes de gener.
Tarragona prepara per aquesta Setmana Santa tres activitats dedicades a la projecció de la ciutat i a la divulgació des de la tradició. Un novedor videomàping al circ romà acompanyat d'un mercat d'artesania i un programa de visites guiades han estat les expostes escollides per apropar aquesta festivitat a tot tipus de públic. Montse Adana, consellera de Comerç i Turisme de l'Ajuntament de Tarragona.
El que sí que notem molt és que hi ha molta gent de tarragonins i tarragonines que es queden, molt, i molt visitant, que, òbviament, venen a passar tota la Setmana Santa, i altres que venen de visita d'un dia.
Randemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Passant 3 minuts a les 5 de la tarda, engeguem aquesta segona hora de Randemar, una segona hora on dedicarem bona part a parlar de medi ambient. I acabarem el programa d'avui parant taula i degustant aquests pèsols del mares. Mestrem aquí fins les 6 de la tarda, Randemar.
Parlem de medi ambient, parlem de medi nostrum. És dimarts i els dimarts ens toca parlar de medi ambient i per aquest motiu ja tenim a punt el nostre col·laborador, en Joan Ramon Bendo, que avui, ara ho han dit, Joan Ramon, vens a parlar de les migracions dels peixos, no? Molt bona tarda, com estàs? Bona tarda, Marina. Sí, sí, avui, com ja vam anunciar fa un parell de programes,
que vàrem parlar de la migració d'insectes en alguns punts del planeta i que arriben fins i tot a les regions del sud d'Europa.
Avui parlarem d'uns animals potser més familiars, més propers, i alguns dels oients segurament coneixeran, o bé perquè els poden comprar directament al mercat, a les peixateries, o bé perquè els poden pescar, si són pescadors de canya o pescadors...
de barca, alguns d'ells són espècies comercials, altres no són tan comercials, però tots ells tenen en comú que fan aquestes migracions, aquests moviments estacionals, direccionals, tal com vàrem explicar en el cas dels insectes. No és un desplaçament, sinó que és un fenomen que es repeteix cada any i pot tenir finalitats reproductives o finalitats alimentàries, és a dir,
Van a buscar llocs més càlids, excepte una espècie, que veurem quina és, que busca llocs més freds per reproduir-se, i també busquen llocs amb més aliment, que, com és lògic, depenent de l'estació, canvia la temperatura de l'aigua del mar, i això fa que l'aliment es trobi més a la superfície, més al fons, més a la costa o més alta mar. Aquests serien els factors que determinen aquestes migracions.
Bé, aquest fenomen el tenim molt a prop, el tenim a tocar, com es podria dir, a les costes catalanes. I, tot i que és un fenomen essencial, vital, per als ecosistemes marins, no el coneixem, o no és box populi, perquè no tenim aquesta capacitat de veure què està passant durant cada estació de l'any. Lògicament, a l'estiu...
Sí que hi ha moltes persones que fan submarinisme, ja sigui amb bombona o ja sigui a polma lliure, i en aquests casos sí que es poden observar alguns patrons de conducta dels peixos, sobretot els que viuen a la zona de Roques, al Roquisàs.
també alguns peixos de platja, però, lògicament, els que viuen a alta mar, els que queden lluny dels punts d'observació, dels punts de bany, doncs aquests són més difícils de conèixer i, per tant, avui intentarem posar una miqueta de llum.
Bé, hi ha moltes espècies que són mediterrànies, altres que són atlàntiques i venen al Mediterrani. En tot cas, són espècies que segueixen unes rutes determinades, que en diem rutes migratòries...
i que podríem dir que tenen interioritzades, no memoritzades, perquè lògicament algunes espècies no viuen molts anys, altres sí, però ni tan sols les que viuen més temps poden memoritzar aquesta ruta. Simplement segueixen els corrents, segueixen el flux d'aquests corrents marins per arribar als punts d'alimentació o de reproducció.
Algunes migracions, com hem dit, venen de l'Atlàntic, no tenim cap altra connexió amb el Mediterrani, no tindríem la del Canal de Suez, que això està al final de tot del Mediterrani.
Però és un canal artificial, és un canal que es va construir per unir dos mars. I com a sortida natural, únicament o entrada, tindríem l'Atlàntic. Per tant, hi ha alguna espècie, i ara comentarem quina, que ve des de l'Atlàntic al Mediterrani per a reproduir-se.
Hi ha altres que són típicament mediterranes, també les comentarem, i que fan migracions, però en aquest cas no són de tan llarg recorregut. Fan migracions dins el Mediterrani o migracions, com dèiem, des d'Altamar fins a la costa, o al revés, de la costa fins a Altamar. Bé, començarem per una espècie que tothom coneix, que pràcticament tothom ha menjat, que és la tonyina vermella.
Tot i que hi ha altres espècies de tonyina, que no són la vermella, que també es troben al Mediterrani, també hi ha l'Atlàntic i altres punts del planeta. Tot i que la tonyina vermella té aquesta fama merescuda, perquè és un peix de molta qualitat, és peix blau,
i, a més a més, és un peix que està a dalt de tot de la xarxa tròfica, és a dir, que és un peix que arriba a assolir grans dimensions i s'alimenta d'altres peixes més petits. En el cas de la tonyina vermella, podríem posar com a mida més o menys estàndard, quan són adultes, al voltant dels 3 metres de longitud i poden pesar...
o superar els 600 quilos de pes. És a dir, que parlem d'uns animals realment imponents. Per posar-ho en comparació, un brau, un toro bravo, pesa més o menys el mateix.
Molt bé, aquestes tonyines vermelles entren des de l'Atlàntic per reproduir-se en aigües més càlides. Llavors, això històricament, aquest viatge de molts quilòmetres, ha estat aprofitat per les pescaries locals, per les pescaries del Mediterrani, i ja ho vam comentar una mica l'altre programa. Va arribar a un punt en què la tonyina vermella va estar a punt a punt, no d'extingir-se, però sí de desaparèixer o pràcticament desaparèixer del Mediterrani.
Doncs ara està molt de moda, eh? A les cartes de tots els restaurants hi ha tonyina vermella. Bé, és una espècie comercial i per evitar que passés això, que s'arribés a extingir o pràcticament a extingir, van haver d'imposar a nivell internacional una veda, una prohibició, durant un temps perllongat de la seva captura. Per què? Perquè quan fan aquesta migració...
Històricament se les pescava, i se les pesca encara, tot i que amb quotes, en les almadraves. L'almadrava és un sistema de pesca, un art de pesca, podríem dir d'encerclament, és a dir, és una estructura fixa, però que forma com un cercle, un rectangle, un laberint, per entendre'ns.
I quan entren a dins les tonyines no són capaces de trobar la sortida, que aquesta és la finalitat d'aquest laberint. I poden entrar en quantitats importants i, per tant, antigament se les pescava per milers i milions. Hi havia flotes pesqueres
dedicades exclusivament a la captura de la tonyina. Simplement el vaixell entrava dins de l'almadrava i anaven recollint, recollint, l'anaven a fer més petita fins que la tonyina acabava sent capturada des del vaixell. Bé, aquestes carnisseries encara n'hi ha, no són tan exagerades ni es maten tants exemplars, però encara podem...
trobar-les allà del Mediterrani. Hi ha algunes empreses que s'han dedicat a granges de conreu de tonyina vermella. Passa com en molts altres peixos, que és relativament senzill engreixar-los, però és força complicat
que es reprodueixin, és a dir, que posin ous i que a través d'aquests ous puguem obtenir larves que es puguin fer adultes. Llavors el que es fa en aquestes granges és capturar la tonyina quan és petita i donar-li una sèrie de pinso, una sèrie de menjar ja preparat per engreixar-la.
A l'Ametlla de Mar hi ha alguna instal·lació d'aquest tipus, no direm noms perquè tampoc no interessa publicitar. En part sí que han evitat que es capturi tanta tonyina vermella, però lògicament una granja no deixa de ser un negoci privat i la seva comercialització
Tampoc no tenim clar fins a quin punt pot evitar que es capturi tonyina salvatge. Per què? Perquè el comprador, normalment aquest tipus de producte, fa cap a països asiàtics, a països...
com Japó, doncs el comprador tampoc es mirarà molt si l'animal ve d'una granja o ve d'una captura salvatge. Sí que segurament els xefs, els cuiners més exquisits del Japó segurament saben com distingir.
Sí, perquè si m'ho fan distingir a mi, ja et dic jo que ni idea. De fet, ara fa una estona pensava si en els mercats, mercat de Tarragona, per exemple, és habitual trobar tonyina vermella. No en tinc ni idea. I a mi em costa recordar-ho, eh?
A mi també, però tampoc vaig cada dia al mercat. Efectivament. Però estaria bé saber si és un producte assequible, perquè tot el que és peix de roca, que ara en parlarem d'alguns, sí que és relativament habitual trobar-ne als mercats, però aquests peixos que venen recorrent distàncies molt llargues...
imagino que tenen una destinació que paguen molt millor el quilo que no pas el petit consumidor, el consumidor domèstic. Molt bé, la tonyina, doncs seria, la tonyina vermella, seria un d'aquests peixos migradors. Un altre exemple, que també és peix blau,
i és peix mediterrani, i podríem dir peix de qualitat, tot i que antigament no se'l tenia en consideració com a peix blau, peix saludable, que a més a més és un peix molt econòmic, que és el barat.
El nom científic del barat és Escomberescombros, i aquest nom dona nom, mai millor dit, a tota la família, que és la dels escombrits, que són aquests peixos, la palometa, per exemple, també seria d'aquesta família, la barrocuda, si no m'equivoco també, són peixos depredadors, és a dir, peixos que s'alimenten d'altres peixos, i que...
formen uns grans cardúmens, en català podríem dir bancs, uns grans bancs de milers i milers d'individus. L'objectiu d'aquests bancs, com segurament ja saps Marina, és despistar els apredadors. Que no se'ls mengin, vaja. Que no se'n mengin tants.
I, de fet, l'estratègia del banc és moure's com un sol individu, de forma que així l'apredador, quan entra dins del banc de peixos, crea un buit i, si no és prou ràpid, no n'enganxa cap. Bé, els barats, com diem, són un peix relativament habitual i que podem trobar als mercats de Catalunya.
especialment a les zones costaneres, no anem a buscar barat a Lleida, que potser també n'hi arriba. Segurament, avui en dia arriba tot per tot. Bé, doncs aquests peixos el que fan és una migració per cerca d'aliment, per buscar aliment, a diferència del que comentàvem de les tonyines, que entrarien o migrarien més aviat per finalitats reproductives. Aquestes migracions estan relacionades amb, com dèiem, canvis estacionals de temperatura.
Molt bé, un altre que tenim també molt a la vora, i de fet, els que coneguin una mica el món de la pesca amb canya, segurament recordaran, ara ja no sé, perquè fa molt de temps que no hi passo, però el mateix...
barri del Serrallo, és a dir, on hi ha els embarcadors de les barquetes de pesca del Serrallo, allí, normalment, a l'estiu, se n'hi podia, se n'hi podia parlar en passat, però ja he dit que fa temps que no hi vaig, es podia pescar amb relativa facilitat el peix que esmentarem ara, que és el surell, el surell en castellà jurel,
entra dins dels ports a buscar aliment i també per trobar refugi, perquè el sorell no és tan gran com el barat i pot ser presa per altres peixos. Per tant, el sorell, en aquest cas, pot buscar les dues coses, aliment i refugi dins dels ports.
És bastant habitual al litoral català, com deia. I un altre que és... Bé, nosaltres dos que som molt habituals i que també trobem
Pràcticament, aquests no serien tan estacionals com els orell, aquests podem trobar-los pràcticament tot l'any, que seria la sardina i el seitó. Lògicament no venen a llaunes a Catalunya. Ah, no? Jo em pensava que sí. Arriben sobretot de mar obert, són peixos...
que s'anomenen pel·làgics. Pel·làgics vol dir que estan acostumats a viure a alta mar en llocs molt llunyans de la costa i, de tant en tant, seguint aquests canvis de corrent, canvis de temperatura, on hi ha el plàncton del que s'alimenten,
arriben a zones una mica més properes a la costa, i és aquí on les flotes de pesca locals poden capturar tant les sardines com els caitons.
Tots dos són espècies presa, sobretot perquè s'alimenten de plankton, però al seu temps serveixen d'aliment a altres peixos, com hem esmentat, que podrien ser el barat o la tonyina, les diferents espècies de tonyina. Hi ha una diferència entre la sardina i el saitó, i és que la sardina...
es reprodueix buscant aigües fredes. I, de fet, d'aquests peixos que esmentarem avui, és dels pocs que busquen aquestes aigües més fredes, podríem dir hivernals, per a reproduir-se. El Saitó, en canvi, té l'estratègia contrària. L'estratègia del Saitó és buscar aigües càlides
on hi hagi abundància d'aquest plàncton que dèiem que és el seu aliment. Aquesta seria, bàsicament, la diferència entre tots dos, i aquesta diferència també condiciona el moment en què els podem trobar al mercat. Ara parlarem d'una altra família de peixos. És una família molt, molt variada, molt extensa, molt diversa,
i alguns d'ells són molt coneguts, altres no tant. Aquesta família és la dels espàrids, i n'hi ha un que és molt conegut pràcticament per tothom, segurament n'hauràs menjat alguna que altra, i és l'aurada. L'aurada és un peix, no és ben bé de roca, el podem trobar a prop de la costa, però no és ben bé pròpiament un peix de roca,
I és un peix molt apreciat pels pescadors de canya, ja no només per la seva car, per la qualitat de la seva car, sinó també perquè és un peix que dóna batalla, és un peix que engresca el pescador de canya.
Aquesta espècie acostuma a viure en zones litorals, en zones on hi ha praderies de Posidònia, per exemple, és un lloc on podríem trobar-les, llocs on hi ha molta abundància de moluscs, per exemple, una zona típica on de tant en tant s'hi pot pescar, s'hi deixen entrar, és el pantalà,
de Repsol, el que hi ha a la platja de la Pineda, entre la Pineda i Tarragona. Aquella zona és molt rica en moluscs, perquè justament on hi ha el pantalà, en aquella zona dins del mar, no s'hi acosten les barques per pescar. Llavors, tampoc hi ha aprofitament d'aquest altre recurs, que serien els musclos...
o similars. Doncs bé, la horada s'alimenta bàsicament d'aquest tipus d'aliment, de petits cucs de mar, de musclús, i precisament això és el que li dona la seva qualitat. La horada, a diferència dels altres peixos que hem esmentat, és un peix de carn blanc, que és un peix blanc,
i té molt bona consideració a nivell culinari, a nivell gastronòmic. De fet, també hi ha granges de piscicultura, que és com es diu tècnicament, granges d'engreix d'ourades, i són aquestes normalment o darrerament les que trobem amb més facilitat als mercats. Tant l'ourada com el llobarro,
En Llobarro és un altre peix que també històricament ha fet migracions estacionals, principalment, i jo recordo fa molts anys, tenia un veí que era pescador de canya, i recordo que a dins del port de Tarragona, quan deixaven entrar a dins de pescar, que ja fa molts anys que no deixen... Jo, de fet, ni ho he vist, diria. I si ho he vist, ni me'n recordo.
No, tu potser eres molt petita. Doncs hi havia alguna temporada, crec que era l'estiu, podria ser més de juny, juliol, com a molt, que entraven els llobarros adults a dins del port de Tarragona i es pescaven exemplars d'entre 7 i 8 quilos.
7 i 8 quilos de llobarro és un tamany considerable. Jo des d'aquella època no he vist ni tan sols al mercat, no he vist llobarrros d'aquesta mida. El que feien aquest veí o altres pescadors de canya era vendre aquests llobarrros als restaurants. I lògicament un restaurant que et pogués oferir un llobarro de 7-8 quilos tenia assegurat el Jornal del Dia.
El llobarro, igual que l'aurada, té molt bona qualitat gastronòmica i, a més a més, el llobarro és un peix que, de presa més activament que l'aurada, l'aurada es pot alimentar d'invertebrats, el llobarro pot depredar altres peixos. Per tant, estaria a la part de dalt de la xarxa tròfica des de l'ecosistema marí.
Tornem als espàrids. A part de l'aurada, en citaré dos més, que són relativament freqüents, tot i que no tothom els coneix, no tothom els ha pogut veure. El mercat se'n pot trobar de tant en tant. Un és el sarc,
El nom científic és Diplodus sargus, i és un peix que pot arribar a mides considerables. Podríem trobar sarcs adults de 2-3 quilos, exemplars ben macos, i, igual que la aurada, és un peix molt apreciat pels pescadors de canya. Hi ha un altre parent del sarc, que és l'esperrall,
De fet, el sarc, a veure com el descriuríem, el sarc té la forma semblant a l'aurada. La diferència és que el sarc té unes faranges verticals al dors, unes faranges que van pràcticament des de l'aleta dorsal, que és la que hi ha a dalt de tot, fins a l'aleta ventral, que és la que hi ha al ventre, com el seu nom indica.
i, a part d'aquestes franges verticals, té una taca bastant prominent just on comença la cua. Llavors, amb aquestes dues característiques, identificaríem els sarcs. De sarcs n'hi ha més d'una espècie, però no entrarem tant en detall. Després, el cosí germà del sarc és l'esperrall, que és el diplodus anularis,
Les farències verticals no les té tan marcades i la diferència és en el color de les aletes, que en el cas de l'esparrall és un color daurat, és un peix molt bonic, no arriba a mides tan espectaculars com el sarc, però també és molt apreciat pels pescadors de canya.
I tant un com l'altre fan aquests moviments estacionals que, en aquest cas, tenen relació amb la reproducció. És a dir, quan entren a les zones rocalloses, a les zones costaneres, on hi ha molta roca, és un peix que se sent protegit enmig de les roques...
és per reproduir-se. I això, en el cas del sarc, acostuma a passar a començaments d'hivern. És a dir, quan ja comença a apretar una mica el faret, és quan aquests sarcs entren als ports, entren a les zones costaneres, als espigons, i busquen llocs per poder reproduir-se i posar els ous.
En el cas de l'esparrall, doncs, tindríem un comportament molt semblant. De fet, tan sarts com esparralls, si algú aquest estiu se'n recorda i té ganes, són bastant fàcils de veure a la zona rocosa de les platges del nostre litoral, Edna.
Podem parlar dels patges de Tarragona, la rebessada, el miracle. És relativament senzill, fins i tot sense portar el tub de respiració, fent una mica de... Sí, jo a la rebessada n'he vist algun cop. Són bastant lletjos, per cert. Oh! Ens està greu si he dit alguna cosa i ho fes segur. Bé, tot és qüestió de perspectiva. La bellesa ja saps tu. El que compta és l'interior. És abstracte. Exacte.
Bé, doncs es poden veure amb relativa facilitat i el curiós a les zones aquestes que dic de roca, ja un cop entrem a l'estiu, és que es poden veure els alavins. Alaví seria el peix que encara no és adult, però que ja ha passat de l'etapa de larva i, per tant, ja té una mida apreciable. Doncs és bastant habitual de veure tant sarcs com esparralls...
N'hi ha una altra que no n'hem parlat, que també és la mateixa família, que es diu Oblada. La Oblada no és el mateix que la Aurada.
N'hi ha d'altres, hi ha la salpa... Bé, hi ha molts peixos de roca que tenen aquests comportaments. De fet, la salpa també és molt curiós perquè se la pesca a finals d'hivern. És a dir, s'utilitza una alga filamentosa que creix a les roques, és com un verdet, i es pesca...
Si no recordo malament, crec que eren els mesos de gener i febrer, sobretot, perquè és quan aquesta herba està en millors condicions. Ha tingut tot el solet de l'hivern i, bueno, si no hi ha hagut temporals, que els temporals lògicament poden fer net, doncs aquesta alga és una de les fonts nutrícies de la salpa, salpa amb L.
Bé, fent una mica de resum, aquestes migracions, tant si són viatges des de l'oceà fins a mars interiors, com si són moviments estacionals curts, són essencials, com dèiem, per al funcionament dels ecosistemes marins, perquè dins de la xarxa tròfica hi ha aquest flux de predadors, preses, de nutrients...
que permeten que tot l'ecosistema es mantingui en bones condicions. Llavors aquestes rutes, que són invisibles per l'ull humà, permeten la reproducció de moltes espècies i sobretot és important tenir en compte que hi ha algunes d'elles que tenen interès comercial, no només comercial, sinó també interès nutritiu, i que són espècies molt i molt mediterrànies.
Bé, faré un petit anexe de dues espècies migradores. N'hi ha una de la que no hem parlat, que és l'anguila. No tocaria. Et queden 10 minutets. Ah, bé, perfecte. De fet, de l'anguila no en parlarem perquè ja n'hem parlat en altres ocasions i es mereix un...
Un programa apart. Un programa, exacte. Anem a dir un capítol, un capítol sencer. Bé, tenim dues espècies que havien estat migradores al Mediterrani, però que se les va pescar de tal manera, i no només la pesca, sinó també la contaminació dels rius, que van arribar a desaparèixer, a extingir-se completament al Mediterrani.
De fet, n'hi ha una que és completament extinta, que és l'astorió. I ara explicaré una anècdota sobre l'astorió. I l'altra espècie, que és molt rara, se'n pot trobar, però és molt, molt rara, és la saboga.
La saboga és un peix que en altres conques que no són mediterrànies o que estan pràcticament al final del Mediterrani, estava pensant en, a veure si dic bé, el Guadalquivir, el Guadalquivir, la desembocadora del Guadalquivir, encara hi entren les sabogues, en castellà crec que es diuen alosses. I és un peix que fa migració des del mar,
cap als rius per reproduir-se. I aquesta mateixa migració és la que antigament també feia un altre peix, que ja no es troba a la conca mediterrània, i és realment una llàstima, que és el salmó. El salmó atlàntic...
anys enrere o al principi del segle passat encara es podien pescar alguns rius catalans, però va arribar a aquest punt de sobrepesca, de contaminació, de construcció d'embassaments, que això es diu poc, però és molt important tenir en compte que els embassaments són una barrera infranquejable per a la majoria de peixos migradors.
Ja no parlem només de l'anguila, com hem explicat en altres ocasions. Aquests altres peixos, l'astorió, el salmó, la saboga...
Són peixos que, històricament, havien viscut a tota la conca mediterrània, però, malauradament, va arribar a un punt en què van extingir-se. Es podrien reintroduir, i aquesta és l'anècdota que volia explicar, perquè fa un parell d'anys, potser, i, de fet, la primera reintroducció, diria que es va fer l'any passat, si no recordo malament, s'està experimentant amb la reintroducció de l'astorió al riu Ebre,
I ho vull explicar com a anècdota, perquè des del meu punt de vista, el fet que l'Asturió hagi de quedar restringit al tram final de l'Ebre...
És una limitació molt important. Per què? Perquè l'astorió, com a peix migrador, tindria el mateix instint que pot tenir un salmó, és a dir, anar a les capçaleres, anar als rius nets, oxigenats, frescos, a reproduir-se. Però, malauradament, al riu Ebre, com segurament molts oients saben, no hi ha un sol envasament, n'hi ha moltíssims. I els que tenim més a prop, ja no parlem de...
de Flix, que podria ser superable, però després venen els de Ribarroja i Maquinensa, que aquests sí que són mortals completament per a les espècies migradores. Llavors, ho dic com anècdota, perquè a mi em sembla molt bé que es vulgui fer reintroducció, que es vulgui renaturalitzar, recuperar una espècie que...
s'ha quedat pel camí, però això s'ha de fer sempre amb garanties, amb garanties d'èxit, perquè si no és llençar diners. I jo considero que això que estan fent amb l'asturió és llençar diners. No és un riu en condicions a l'Ebre per tenir-hi asturions. No el podem comparar amb altres rius europeus que no estan ni tan regulats.
ni són tan relativament petits, no diem que l'Ebre sigui petit, però sí que hi ha rius europeus, estic passant amb el Danubi, per exemple, on hi ha una població nativa d'asturions que poden fer migracions de molts centenars de quilòmetres. En el cas del riu Ebre podrien recórrer 20-30 quilòmetres riu amunt fins a trobar els primers obstacles de tipus humà.
construïts per l'home. Per tant, aquest seria, per mi, un exemple de fracàs anunciat, tant de bo, tant de bo, jo m'equivoqui, i els científics que estan rentrodint aquest peix en sapiguen molt més que jo, però a mi, la meva experiència em diu que és un esforç
I a més a més, en el cas que aconseguíssim tenir una població estable d'asturions al tram final de l'Ebre, en dos dies tindríem pesca furtiva. O sigui, és molt complicat poder aturar.
l'expoli que es fa d'aquesta espècie, que no només és valorada per la seva carn, sinó, com tots sabem, pels seus ous, que són el caviar. El caviar és l'ou de l'astorió. Per tant, bé, són espècies que han afrontat una sèrie d'inconvenients
al Mediterrani, i que és molt complicat retornar-los en el seu estat salvatge, quan parlem d'astorió, de salmó o de saboga.
Bé, jo crec que bàsicament... Ah, bé, hi ha una altra espècie, que aquesta no és tan coneguda, però que és una espècie molt, molt antiga. Quan dic antiga, em refereixo a nivell evolutiu, és una espècie...
que porta el planeta Terra molts milions d'anys. De fet, és anterior als peixos evolucionats, tal com els coneixem. Tots aquests que hem descrit serien peixos evolucionats. Aquest és un peix molt primitiu que, curiosament, té un estil de vida diferent a tots els altres i és un peix que s'alimenta de la sang d'altres peixos. Aquest peix és la llamprea. En castellà, l'amprea.
I al Mediterrani és molt rar, molt rar, no és impossible trobar-ne, però és molt difícil de veure o de pescar, fins i tot amb xarxes, no se'n pesquen masses. I justament aquest peix és un molt bon indicador...
dels rius que estan en bon estat de salut. Per què? Perquè justament els peixos que de preda o dels que s'alimenta, o parasita, millor dit, són peixos com el salmó. Llavors, per exemple, si tu te'n vas als peixos escandinaus i visites qualsevol riu on hi hagi salmons atlàntics, trobaràs també llamprees.
Per què? Perquè la llemprea necessita peixos grans i, a més a més, peixos que puguin migrar cap a l'interior dels rius. Llavors, el cas de la llemprea és ben curiós, és un animal molt primitiu. De fet, no té una boca amb mandíbules, com els altres peixos, sinó que té una mena de ventosa amb petits agollons. És una ventosa que està dissenyada per clavar-se al cos d'altres peixos
d'aquesta forma o estil de vida que seria per recitar-hi. Ja, l'últim per acabar, ja està? Sí, al principi no tenia preparat cap altre peix migrador, si tu te'n recordes algun i el vols comentar, fantàstic, si no... No me'n recordo de cap. Moltes gràcies, Joan Ramon Mendo, una setmana més per estar aquí a la Randa Mare amb nosaltres. A vosaltres, a vosaltres.
Porto clavada una espina com crema per dins i que et vull explicar. Jo tenia clar el que volia, vas arribar un dia i tot va canviar.
I ara vull estar amb tu, tu, turu, tu, turu. Passar la vida amb tu, tu, turu, tu, turu. Feliç amb tu, tu, turu, tu, turu. No compta les hores i em mira les coses que et fan ser.
Volia guanyar un Grammy, volia ser famós, un gran actor de cine, rei de la premsa del cor, ser president del Barça, brindar-me el
Gràcies.
I ara vull estar amb tu, tu, turu, tu, turu. Passar la vida amb tu, tu, turu, tu, turu. Feliç amb tu, tu, turu, tu, turu. No compta les hores i et mira les coses que tenen.
Ara sí, recte a final de la randa mar d'avui, i toca parlar de pèsols. Aquests dies l'Oriol ens n'ha estat parlant en temps d'actualitat i ara ens proposa aprofundir-hi una mica més anant fins a Caldes d'Estrac, bressol de la pesolada i un poble que no és gaire més gros que un pèsol l'Oriol.
Doncs sí, Marina, efectivament, aquests dies en temps d'actualitat hem estat parlant de pèsols, el Maresme, parlant de la Pesolada i avui hi volem aprofundir i volem saber-ne tots els detalls perquè tenim en línia Albert Batlle, que és el regidor de promoció econòmica de Caldes d'Estrac, també exalcalde d'aquest municipi i una persona vinculada històricament a la Pesolada de Caldes d'Estrac, de Caldetes. Albert Batlle, bona tarda. Hola, què tal? Bona tarda.
Bé, Albert, volem conèixer l'apesolada, els detalls d'aquest esdeveniment, que jo crec que, ja el coneixem una mica, va molt més enllà d'unes simples jornades gastronòmiques. Sí, efectivament, l'apesolada de Caldes, que aquesta vegada ja serà la 32a edició, o sigui, ja fa uns quants anys, crec que la primera va ser l'any 84, o sigui, com n'hi do,
va néixer per intentar fer publicitat, propaganda, difusió dels pèsols i de les seves maneres diferents de cuinar-lo. En aquella època de pèsols se'n feien pocs a la comarca, ara se'n fan molts, i darrere de la iniciativa de Caldes van venir la Llamanera, que va recuperar també la seva tradició de pèsols,
La Cipi en pèsols de Mataró, i en definitiva, podríem dir que gràcies a què vam començar amb aquesta manifestació, avui el conreu de pèsols continua sent un dels principals del Maresme. És car, perquè tot i que ha millorat...
La producció no n'hi ha molts, però, bueno, i per tant, diguem-ne que en aquest sentit l'objectiu està cobert. A part, a nosaltres, a Caldes, ens serveix per difusió dels atractius del poble i, sobretot, per donar relleu a la tradició gastronòmica dels nostres restaurants, que abans feien mestres gastronòmiques i feien altres històries per promocionar-se, i que ara...
doncs, mira, estem apuntats en el tema aquest del peso. Ara hi entrarem, en aquestes qüestions, però ara que Albert em comentava això del preu, aquests dies parlant amb restauradors que treballen amb el peso, ens deien que si és la perla verda del maresme, el caviar del maresme també, en el sentit que és bastant car, que, clar, a més a més, en compres un quilo i quan l'has pagat només te'n queda una ració, clar, això fa que s'encareixi. Sí, sí, sí, a veure, és així, és...
Suposo que és una contradicció perquè és car, costa, també per conrear-lo s'han de donar les condicions necessàries, etcètera.
Però, per altra banda, té un sabor i una qualitat que no tenen els pèsols, diguem-ne, normals. Aquí està la gràcia. Els pèsols de la floreta, del garrofal, que són varietats que són els que es fan aquí al Maresme, doncs tenen aquesta qualitat. Són més dolços i són millors que la majoria. Jo no vull ara aquí... M'ensenia ningú, però...
Bé, diguéssim, els gourmets parlen, doncs això, de la perla, del tresor, del maresme, i si sigui el caviar. És la llei de l'oferta i la demanda, i això fa que el pèsol sigui car comparat amb el pèsol normal.
Bé, però, d'altra banda, és això. És un pèsol de més qualitat i més bo. I mira, aquí el tenim durant uns mesos de... Ara som a finals de març, o a mitjans de març, març-abril, i potser a principis de maig, i adeu-siau, ja no n'hi haurà fins quan que ve.
Sí, sí, i aquesta qualitat que vostè deia, Albert, la dolçor que tenen aquests pesos, de fet hi havia algun restaurant que ens deia que fins i tot a vegades a l'hora de cuinar-lo has de vigilar no passar-te de dolçor, que faries un primer plat massa dolç i que a vegades serveixen més per postres, perquè són molt dolços, que no pas per un primer plat, eh?
Jo no ho sé, però jo he vist moltes receptes de pèsols durant aquests 32 anys que fa que Caldes ho celebra i altres municipis del costat també, aquests que deia abans, i no sé si he vist alguna vegada pèsols d'apostes, però sí, la qualitat d'aquesta dolçor...
fa que sí, que s'hagin... Aquí està la gràcia també i el secret dels cuiners. La majoria, quan els hi preguntes, et diuen sí, sí, pèsols, no sé què, no sé què, però després no t'acaben de dir tots els ingredients i totes les proporcions que hi acaben posant per aconseguir el sabor que faci que...
que la gent ho gaudeixi. I penseu que hi ha pèsols amb pla que hi ha de tot, no? O sigui, hi ha els menús d'aquests 32 anys que dic jo, hosti, hi han hagut pèsols fets, o sigui, plats de pèsols fets amb, jo què sé, amb bacallà, amb, no sé, els típics ofegats...
No ho sé, ara no se m'ocorreixen totes les varietats, però aquí està també la gràcia dels cuiners. O sigui, fan això, millorar la qualitat intrínseca del pèsol, sí, sí. Exacte, millorar la qualitat, a més a més amb un producte que ja de per si el pèsol és això, és molt agraït a l'hora de treballar i és molt versàtil. La cuina, ho dèiem, serveix una mica per tot. Sí, sí, és així. O sigui, realment...
Jo fins i tot podria dir que hi ha alguns plats que m'han sorprès al llarg del temps, perquè això no estava previst, en el sentit que són coses que no figuren potser en l'imaginari popular, però en canvi un bon restaurador, suposo que provant-ho abans, ha aconseguit això, plats espectaculars, sí, sí, s'ha de reconèixer.
I això és gràcies al pèsol, però també gràcies a l'art dels cuiners, que ja, per sort, aquí al Maresme, en podem gaudir bastant. I tant. Una pesugada, un temps de pèsols, que originàriament és aquesta pesugada de caudes d'Estrac, i que ara ja, a través del Consorci de Promoció Turística del Maresme, també és temps de pèsols a tota la comarca. S'ha fet com a extensiu a tot el Maresme poder gaudir tot aquest temps d'aquests pèsols.
Efectivament. Ja ho he dit abans, quan he fet una mica de resum històric, quan vam fer la primera apesolada jo hi era present, perquè llavors jo estava en el Consell Comarcal, que va ser un dels promotors també, conjuntament amb la Unió de Botiguers de Caldes, que es deien Unicost, i recordo perfectament que l'objectiu que es perseguia des del Consell Comarcal era potenciar la denominació d'origen, o sigui, fer que hi haguessin més pes.
o quatre pagesos, justets de Vilassar i d'Argentona que feien pèsols perquè la majoria no els hi sortia del compte. Ara, per sort, doncs gràcies, suposo, a aquestes iniciatives i a l'esforç de bastanta gent,
Jo faig patriotisme local i presumeixo que cal que vam ser els primers de fer-ho, però evidentment aquí tots hi hem posat el nostre gra de sorra, aquest gra de peso, per fer que el consum, que el conreu i el consum no s'hagi incrementat.
i que s'hagin pogut fer plats d'aquests extraordinaris que dèiem fa una estona. I això mateix, no? O sigui, darrere del pèsols del Maresme hi ha això, la Pesolada de Caldes, hi ha les festes del pèsol de Llamaneres, hi ha la Cipi en pèsols de Mataró, hi ha el Calamarenys, que no és exactament en pèsols, però també n'hi ha fan de calamars en pèsols, i per tant, és una mica, sí, sí, penso una de les...
virtuts de la comarca del Maresme, sí, sí, d'acord. I podem dir que Caldes d'Estrac a Caldetes és el poble de la Pesugada i ho és pels pèsols, no perquè sigui petit com un pèsol, que també, sinó per els pèsols. Això ens ho deien abans del tema dels pèsols, però sí, sí.
Són petits, però com jo sempre dic, el poc petit hi ha la bona confitura, què voleu que us digui. I tant, no, no, sens dubte, és un poble petit, perquè ho és, això no es pot negar, empíricament és veritat, és petit, però en canvi té molt, té molt per oferir, té molts atractius, estem parlant dels pèsols, com podríem parlar, segur que vostè té una llista ben llarga de coses que té caldetes, que té caldes d'estrac, que són un referent i que són un atractiu també per al seu municipi.
A veure, clar, jo sempre, com el que puc, i va bé que allò, molt bé que m'ho hagis fet la pregunta, perquè, clar, haig de reivindicar els pèsols que nosaltres no en produïm, a caldes, bàsicament, els pèsols que es cuinen són de fora de caldes, òbviament, els pagesos que dèiem del medesme,
Però a Caldes tenim aigua termal, que no ho té gairebé ningú. Orenxi, una mica. Bé, una mica, vull dir, en el sentit que està amb una barriada que està tocant a Caldes. I n'hi ha més a tot el Maresme. Tenim la Fundació Pavau, tenim un parc muntanyà que és, diguéssim,
un indret de primera qualitat, que és clar, tenim les platges, tots els del Maresme en tenim, els que toquem a l'aigua, diguéssim, però per nosaltres aquestes dues o tres coses que acabo de dir són els principals que sempre que podem les potenciem al màxim, clar que sí. Sens dubte, és el que s'ha de fer, reivindicar cadascú el que és seu, el que és propi, només falta dir.
Sí, jo sempre, quan parlo de promoció i així, sempre dic que, clar, Caldes és molt petit, com estem dient fa tota l'estona, i per si mateix, possiblement, no té atractiu suficient, no? O sigui, té el thermalisme, té la Fundació Palau, el Museu Picasso, tal...
Però la veritat és que la destinació turística s'ha d'interpretar com una mica... O sigui, s'ha d'obrir el radi, no? Llavors jo sempre dic que la persona que ve a Caldes, doncs molt bé, a Caldes pot fer una activitat, però una altra la pot fer tocant a Llamaneres, perquè a Llamaneres hi ha un port esportiu, pot fer, no sé, el golf de Llamaneres també, o de Sant Vicenç, pot anar a Arenys, a gaudir de les propietats que té a Arenys de Mar...
és un conjunt, som per sort nosaltres, a la diferència d'altres indrets de Catalunya, estem uns tocant-nos amb l'altre, estem molt a prop tots uns dels altres, i per tant, escolta'm, tots jo, que fa molts anys que he vist el Maresme, des que vaig deixar, i sempre fas una activitat repartida, no? Jo quan era jove, doncs, anava a la discoteca, no anava pas a caldes, me n'anava, doncs, a Malgrat, o a Mataró, o a Badalona, ai, a Badalona...
A Besnou, no ho sé. És a dir, tots tenim una mica, ja ho crec, més una cultura comarcal o una manera que fa que també els visitants que vinguin puguin fer-ho igual de la mateixa manera, crec jo, vaja. I tant. I això, que no cadascú faci la guerra pel seu compte, que tots units podem anar molt millor.
Pensa una cosa, ja sé que estic parlant amb els radiorens, no sé si m'heu dit que això té la difusió més enllà, però jo sempre em dic que soc un tercer vilista convençut. Nosaltres estem potenciant molt la denominació de les tres viles, no?
perquè a nivell de Maresme, doncs moltes vegades es diu el sisí del Maresme Nord, i el Maresme Nord tothom interpreta que és d'Arenys cap amunt, d'Arenys cap a Canet, Calella, i després quan hi ha el Baix Maresme, tothom interpreta que és de Mataró cap avall, no? I en canvi llavors quedem aquests tres poblets del mig, que són Caudes d'Estrac, Sant Vicenç i Llavaneres, que hòstia, no som ni de baix ni de dalt, i evidentment potser podem ser del centre, perquè centres Mataró per si mateix ja en té prou, no? I llavors, doncs, bueno, una mica reivindicar aquesta...
aquesta, diguéssim, aquesta conjunció dels tres municipis, que tenim alguna cosa que ens fa igual, però altres que són diferents, doncs penso que ens va bé per això, per privar l'atenció als possibles visitants. Sí, sí, ho intentem fer i a veure si ens en anem sortint.
I tant, doncs és temps de pèsols, és temps d'apesolada, tothom a mirar les activitats que es fan, la llista de restaurants... Sí, nosaltres, perdona, aquest any recuperem una activitat que hem deixat de fer els últims, però que aquest any ho tornarem a fer, i avisarem oportunament, ja farem la convocatòria, perquè...
A part que els restaurants oferiran el plat, alguns ja han començat a fer-ho aquesta setmana, ja hi havia algun restaurant que ja tenia presos aquest plat perquè els seus clients el puguin menjar, però a més a més volem fer un tast de peso, un tast popular, que segurament serà després de Setmana Santa, un dia a la tarda, i farem que tots els restaurants es concentrin en un lloc i que tothom que vulgui,
els ciutadans del poble, d'entrada, però també els dels pobles veïns que ho desitgin, puguin venir a tastar un petit menú de cada un de tots els restaurants que facin plats de pesos. Serà una espècie de degustació popular. Fantàstic. Doncs un bon acte per poder recuperar i un motiu més per acostar-se a caldes. Ja us avisarem perquè tots els mitjans de comunicació pugueu venir-hi també.
Fantàstic. Doncs vinga, esperem la convocatòria. Albert Valles, regidor de promoció econòmica de Caudes d'Estrac, moltíssimes gràcies per haver-nos atès aquesta estona, i ho dèiem. Si us heu quedat amb ganes de saber què fan a Caudes per la Pasugada, a través de xarxes socials, a través d'internet, es pot buscar. Exacte. Nosaltres farem la publicitat pertinent. De fet, ara ja tenim el poble amb una mica allò...
pendent, perquè hem fet uns cartells que posen estàs preparat? Estàs preparada? Com va dir, estem tots preparats per menjar pesos? Estem tots, eh?, doncs una mica per fer ambient, doncs de cara a aquesta degustació popular que volem fer, doncs això, a la segona quinzena del mes d'abril, d'acord? Fantàstic, doncs quedem passats a aquesta qüestió. Serà benvingut, cap problema. Perfecte, Albert Baller, moltíssimes gràcies per estar amb nosaltres aquesta estona, bona tarda. Moltes gràcies a vosaltres, bona tarda.
I així arribem al punt final de l'arram de mar d'aquest dimarts 24 de març del 2026. Nosaltres ho hem de deixar aquí, però tornarem demà com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda. Us esperem a totes i a tots. Que vagi molt bé.
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Raulina amb salsa, Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha nàstic. Ah, vale, vale, d'acord, d'acord. Vale, vale. Raulina amb salsa, amb Raül Fit, a les 6 i quart, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha plenari. També coincideix el dimecres al plenari. Vale, vale, vale, vale.
Raulina amb salsa amb Raul Fit tots els dimecres. Això, si no, coincideix amb el programa especial de... Però puc fer el programa jo algun dimecres o no, com va això amb aquesta ràdio? Sí, sí, sí. Doncs si em deixen els dimecres, Raul Fit amb Raulina amb salsa, farem un programa a partir d'un quart de set de la tarda a Tarragona Ràdio, tercera temporada amb il·lusió, entusiasme, alegria, però sobretot amb molt d'humor. Si vols ser la compra bé a tarda,
Vine a Carrefour i compra bé amb els nostres preus imbatibles. Avui dimarts, 24 de març, tens la patata rentada a Carrefour El Mercado, la malla de 5 més 1 quilos, a un preu imbatible de 75 cèntims al quilo. Estalvies un 31%. Sempre les millors promos. Carrefour. El catàleg d'Obramat té més de 20.000 productes, però per nosaltres són més de 20.000 històries, com la d'aquell ciment que va ajudar a construir el pati d'en Pedro, o la d'aquestes plaques de guix que van aïllar de la humitat la casa dels Fernández.
I per continuar construint històries, hi ha disponible el Catàleg 2026. Troba'l al teu magatzem. 20 anys construint junts o bramat. Si separem bé la brossa orgànica, ens estalviem diners i l'aire que respirem cada dia està més net. Separa bé l'orgànica i ajuda'ns a tenir la ciutat com a tu t'agrada. Ajuntament de Tarragona.
Celebra els 50 anys del Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona. Visita l'exposició Adquisicions i més, amb pintures, escultures, tapissos i còmics que s'han incorporat recentment al museu. Una selecció d'obres que ens mostra la creativitat i el talent dels artistes del nostre territori. Oberta fins al 31 de maig, l'entrada és gratuïta. Més infoadipte.cat barra MAMT.
Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. Els nivells d'U3-Botadier milloren al Camp de Tarragona, tot i que la pagada elèctrica va generar pics puntuals. Durant el 2025 el Benzè també va registrar mitjanes homogènies, habituals i per sota dels valors que fixa la normativa.
A Tarragona Ciutat es van detectar incidències temporals al serrallo o a la laboral. Així es desprèn del vuitè estudi de l'Observatori de la qualitat de l'aire. Però, com dèiem, destaca que tots els valors estan per sota de normativa en les seves lectures mitjanes. Lluís Inglada és el director de l'àrea de territori de l'Institut Sardà.
Hi ha operacions, com també amb el trànsit, quan hi ha determinades situacions de trànsit, que també es generen nivells diferents. Però les mitjanes és el que ens indica l'exposició constant a aquests compostos i, per tant, és molt important que les mitjanes estiguin, com estan, per sota dels nivells de referència i és important que a les puntes anar a fer-ne seguiment.
Actualment es mesuren 75 compostos orgànics volàtils a 22 punts de mostreig d'11 municipis del Camp de Tarragona. Ja hi ha grades suplatòries al Palau d'Esports. Catalunya s'estrenaran dijous amb l'inici de la Copa de la Reina de Bàsquet. Són 1960 seients retràctils mitjançant 7 noves tribunes telescòpiques a peu de pista.
El sistema d'obertura i tancament d'aquestes grades és automàtic i així es pot adaptar a les necessitats d'ús de l'equipament. L'alcalde Rubén Vinyuales i el conseller d'Esports de la Generalitat, Berni Álvarez, han presidit l'acte d'inauguració en una entrevista a qui està a casa. Álvarez ha explicat que l'estrena de les grades culmina el gran projecte del Palau.
Durant els anys ho anàvem perseguint però no s'aconseguia i jo em vaig proposar fer-ho perquè era de justícia i avui és un dia amb aquest perfil ho podem inaugurar. És orgullós també d'haver estat en aquella urbanització i ara de poder posar aquesta cirereta.
Les obres van començar el passat gener. I Tarragona que prepara per aquesta Setmana Santa tres activitats dedicades a la projecció de la ciutat i a la divulgació de la tradició. Un mercat de paradetes, un videomàping i un conjunt de visites guiades són les apostes escollides per apropar la festivitat a tot tipus de públic. Sergi Báñez.
Aprofitant la Setmana Santa com un moment clau a la ciutat, l'Ajuntament de Tarragona ha preparat un seguit d'activitats per apropar la festivitat i la seva tradició, tant els tarragonins i tarragonines com els turistes que visiten la ciutat. La consellera de Turisme i Comerç de l'Ajuntament, Montse Adán, ha destacat que aquests actes han estat pensats per a tots els públics. El que sí que notem molt és que hi ha molta gent de tarragonins i tarragonines que es queden.