Canviem radicalment de tema. Compte enrere perquè en aproximadament una setmana se celebrarà la cimera del clima a Brasil, la COP30, concretament a Belém. Arriba en un moment que el canvi climàtic està al centre del debat públic. És molt vigent, més tenint en compte els últims esdeveniments. De tot plegat, en volem parlar amb Susana Borràs, especialista en dret ambiental. Susana, molt bona tarda.
Bona tarda. Primer de tot, Susana, hem de dir que és una oportunitat, és una bona oportunitat aquesta cimera del clima per fer front al negacionisme climàtic que cada cop és més vigent.
Sí, evidentment. Totes aquestes cimeres que celebrem cada any sobre el canvi climàtic sempre són una bona oportunitat, però també hem de dir que aquesta oportunitat per fer front al negacionisme climàtic també dependrà molt de com es comunica la ciència del canvi climàtic. Les cimeres globals del canvi climàtic tenen un gran ressò mediàtic i, evidentment, poden ajudar a difondre la informació científica contrastada i, per tant, a comparar
a combatre els mites de la desinformació. Però depèn molt sempre de com es transmet aquesta informació i sempre utilitzant la informació científica que tenim al nostre abast i que ens ajuda a entendre el que estem vivint i el que representa el canvi climàtic. Per tant, hi ha importància en com es comunica tot això?
Exacte, els mitjans de comunicació, evidentment, tenen un paper molt, molt important i en aquest sentit és important perquè és un moment clau en el que hi ha una informació a nivell global en relació al canvi climàtic que s'alinea amb els compromisos públics i els llibres
quan fan aquests compromisos públics resulta molt més difícil que el negacionisme i tenir cabuda en els discursos oficials i les polítiques públiques que es plantegen. Per tant, és una gran oportunitat perquè es transmeti bé l'evidència científica i mostrar clarament quins són els impactes reals del canvi climàtic i comunicar adequadament les solucions climàtiques.
En aquest sentit, però, la COP30 arriba en un moment geopolític molt complicat, hem de dir. Sí, un moment clau i molt complex en aquest escenari geopolític. L'escenari internacional, evidentment, genera molta incertesa sobre els objectius comuns que haurien de guiar aquesta acció global pel canvi climàtic.
Però ara més que mai cal ser exigents amb els nostres responsables polítics i entendre que els fenòmens extrems, els fenòmens climàtics extrems com la Dana a Espanya o el Melissa ara, que s'apropa a Jamaica, no són esdeveniments aïllats ni casuals, sinó que són conseqüències directes d'un clima
que canvia acceleradament i, davant d'això, cal una resposta coordinada ambiciosa i global. Evidentment, no ha ajudat la retirada dels Estats Units de l'acord de Paris a principis del 2025, perquè ha afegit més incertesa, tenint en compte, sobretot, que els Estats Units continuen sent un dels principals emisors
històrics i actuals de gasos d'efecte hivernacle i, per tant, la seva decisió compromet la confiança i la cooperació internacional en aquesta revisió dels compromisos climàtics. Inclús la política interna nord-americana
afecteix clarament les tensions entre transició energètica, interessos de les indústries del combustible fòssil. I la nova administració Trump, el que ha fet darrerament és res més que reforçar la producció nacional del petroli i gas i que, per tant, està comprometent també aquesta acció global climàtic. L'escenari no és fàcil, evidentment.
No sé si per arribar a aquests objectius comuns que ara comentaves, ara és un moment on hi ha menys coses en comú, és a dir, sempre ha costat molt que els estats es posin d'acord que hi hagi objectius comuns. No sé si ara és un moment que encara costa molt més.
Sí, evidentment, i la veritat és que això ha tingut el seu reflex amb els compromisos que els estats havien de presentar al setembre, que són la renegació de quins nivells de mitigació i d'adaptació es comprometen a nivell nacional, el que s'anomenen les contribucions determinades a nivell nacional,
per tal de mantenir vius els objectius de l'acord de París i, especialment, mantenir viu l'objectiu principal, que és no traspassar el grau i mig de temperatura mitjana global per finals d'aquest segle. I això s'havia reflectit...
en el sentit que no tots els estats han presentat aquests compromisos en el mes de setembre. La Unió Europea, per exemple, no presentarà els seus compromisos fins al 4 de novembre. Hi ha moltes discussions a nivell intern. Això vol dir que fins pocs dies abans de l'inici de la COP30 no sabrem el posicionament de la Unió Europea.
A més a més, els països com Noruega o el Regne Unit, que sí que han presentat els seus objectius, els seus objectius no són suficients per mantenir-nos en la línia de garantia de no superar el grau i mig de temperatura. O fins i tot, Xina ha presentat un pla molt poca ambició que preveu una reducció de gasos d'efecte hivernacle d'un 7 a un 10% d'aquí al 2035. Totalment insuficient, no?,
per evitar que estiguem més enllà del grau i mig de temperatura per finals del seu pla. D'aquests acords de París que ara parlem fa 10 anys i es veu molt difícil poder assumir-los, i més amb el que ara estaves explicant. Sí, exacte, però en tot cas hem de tenir en compte que si no haguéssim tingut a les nostres mans l'acord de París,
segurament ara al món estaríem parlant d'un rumb d'escalfament cap a uns 4 graus centígrads. Gràcies a l'acord de París i gràcies a l'impacte que està tenint, avui la trajectòria estimada és de 2,5, 2,8 graus centígrads. És un avanç important? Ho és. Encara no és insuficient, evidentment, no?
no és suficient per garantir l'estabilitat de mantenir la vida en el planeta. Per tant, l'objectiu ara és accelerar el ritme dels compromisos i convertir aquests compromisos sobretot en accions concretes. Accions concretes que al final s'han de veure reflectides com pot ser la transició energètica, que és un dels punts claus d'aquesta COP30, no?
Exacte. La transició energiàtica és fonamental perquè és la que realment ens pot permetre situar-nos en un escenari d'una temperatura global per sota del grau i mig.
De fet, ja fa dos anys, en la COP28, es va plantejar la necessitat de començar a abandonar tot el màtrix energètic depenent dels combustibles fòssils.
Actualment la transició energètica és una realitat, però continua sent incompleta i desigual. En els darrers anys s'han fet molts avanços importants en termes d'energies renovables, especialment la solar i l'eòlica.
que avui són indústries energètiques prou competitives i que gràcies a elles molts països han començat a reduir la seva dependència energètica en els combustibles fòssils. Gràcies també a la innovació tecnològica i, per què no?, a la presió ciutadana que ja ha posat de manifest la necessitat d'un canvi de model que està en marxa.
a la ciutat on es realitza precisament tot aquest cop es considera la porta d'entrada a l'Amazònia
Sí, exacte. La ciutat és Belén i es va triar Belén perquè, com bé has dit, es considera la porta d'entrada a l'Amazonia, però és més que un gest simbòlic haver escolit Belén. Aquesta COP30 el que pretén, sobretot, és posar manifest que l'Amazonia representa els pulmons del planeta i que és necessari que...
que no només afecta el Brasil, sinó que compromet el futur de la humanitat en el planeta.
la importància que tenen les forestes, les selves, com l'hemosomia, en la preservació de la biodiversitat i, sobretot, perquè ens ajuda a regular els efectes del canvi climàtic que absorben aquests casos d'efecte hivernacle.
Però això també pot ser una mica contradictori, tenint en compte que s'hi han de desplaçar 60.000 persones fins allí i que fins ara es parlava que les instal·lacions no sé si estan ben bé preparades.
La logística d'aquest cop ha sigut un repte majúscul. Belén és una ciutat amb una infraestructura molt limitada per acollir aquesta gran magnitud de persones assistents, delegacions científics, periodistes... Això ha generat les contradiccions i dificultats
amb l'impacte que suposa a nivell ambiental climàtic per un espai que es pretén preservar. Sobretot el govern de Lula de Silva el que volia fer aquest sacrifici era posar de manifest que aquest impacte que generarà la COP30 ni és molt menys equiparable
que ha patit l'Amazonia en els darrers anys, especialment en els anys anteriors al seu mandat, que s'ha aconseguit revertir però que segueix encara sent un problema molt important. I malgrat aquestes controvèrsies, es volia visibilitzar això, la importància de l'Amazonia i sobretot de la població indígena, les poblacions originàries,
que hi viuen, que sempre han viscut en harmonia amb la natura i que no són responsables d'haver generat el canvi climàtic. Podríem estar parlant molt més, però ho hem d'anar deixant aquí per anar acabant. El que et volia preguntar és quins creus que han de ser els principals objectius d'aquesta cimera? Hem parlat de les energies renovables, no sé si creus que hi ha d'haver molts altres objectius.
Bé, ara és el moment de fer un balanç després de deu anys de l'acord de París. El gran eix farà, per tant, fer un balanç global, revisar fins a quin punt els països han avançat en la reducció d'emissions i també en l'adaptació. I, per tant, l'objectiu principal segueix sent mantenir l'escalfament global per sota del grau i mig,
però les prioritats concretes seran aquesta renovació de les metes, dels compromisos de reducció d'emissions, els plans d'adaptació i el calendari de compliment per cada un dels estats que formen part de l'acord de París. També serà posar en marxa, finalitzant totes les regles tècniques que permetran activar el mercat global de carboni i, sobretot, el finançament social,
i la transició justa i equitativa, que permetrà adoptar, si així passa, un mecanisme d'acció per a la transició justa perquè ens permeti, finalment, desvincular l'economia, la indústria de l'utilització dels combustibles fàcils. Doncs, Susana, ho hem de deixar aquí. Moltes gràcies per atendre'ns aquesta tarda aquí a Rondamar. A vosaltres per convidar-me.