i també de rieres com la de riu de Canyes o el riu Llastres, per tant, sud de la costa d'Aurada. A la costa barcelonina, bàsicament, el que entrarà el dimarts és refrontar-hi. Entrarà ben de xaloc més fluixet. N'estem pendents a la xarxa. Del temps al trànsit, volem saber com estan les nostres carreteres, per això anem fins al servei català de trànsit, on hi ha en Roger Serra. Molt bona tarda.
Què tal? Bona tarda. En general parlem de calma en aquesta xarxa viària, però hem de destacar aquest accident que s'ha produït a l'autopista AP7 a l'altura de Barberà del Vallès. Tenim dos carrils tallats en direcció sud, és a dir, en sentit Sant Cugat, en sentit Papiol, en sentit Tarragona. Això està provocant aturades d'almenys uns 4 quilòmetres entre Santa Perpètua i Barberà del Vallès. Per tant, aquests que parlem de problemes, aquests 4 quilòmetres d'atencions, com et deia l'AP7,
entre Santa Perpètua i Barberà del Vallès, en sentit sud, en sentit Tarragona, a causa d'aquest accident. A la resta de la xarxa viària, circulació de moment tranquil·la. És tot des del Servei Català de Trànsit. Han només una gota. Podem desvelar tots els secrets de l'ocean.
Descobreix-los de dilluns a divendres de 4 a 6 a Randamar. Les profunditats de l'actualitat
Bona tarda. Bona tarda.
Escolta, podem afirmar que la qualitat de l'aigua de l'aixeta és bona o molt bona? Sense cap dubte. Això passa sobretot a la zona de Barcelona, a l'àrea metropolitana, podríem dir. Sí, bueno, aquests estudis se centren en plantes de tractament d'aigua que serveixen aigua al...
a l'àrea metropolitana de Barcelona, però tot ens fa pensar que, degut als processos i que les plantes són molt semblants, obtindríem resultats semblants, per exemple, a la planta del CAT que serveix aigua a Tarragona o a qualsevol lloc d'Europa, podríem dir.
Anem una mica a pans perquè la gent ho pugui entendre bé. Al final, vosaltres el que heu fet ha sigut analitzar les dues grans dessalinitzadores i les dues plantes potabilitzadores. Quina diferència hi ha? Bé, en el procés intern hi ha moltes diferències. El tipus de filtratge, els tipus de processos que pateixen una aigua o l'altra és diferent.
De fet, les aigües, els nivells de microplàstics que estan dins les desaladores arriben quasi a zero, arriben aquestes plantres, els arriben a eliminar quasi per complet, però en el punt final, quan s'ha d'aturar aquesta aigua que està passada per osmosis,
s'ha de tornar a tindre els minerals perquè, si no, no seria bevible pels humans, allí hi ha un punt on hi ha reincorporació d'aquests microplàstics i fa que els nivells siguin una mica més elevats. Però, en global, podem dir que, més o menys, l'eliminació de microplàstics està entre el 85% fins al 95%,
el 95% i en una planta en concret arriba fins al 99.5% d'eliminació. O sigui que de cada 100 microplàstics n'eliminen 99. No sé si eren uns resultats que us esperàveu o fins a cert punt us han sorprès aquests resultats. Bé, nosaltres prèviament ja havíem analitzat l'aigua de...
de boca l'aigua que ens arriba per l'aixeta. I sí que realment tenien, en comparació amb les aigües, per exemple, les embotellades, sí que tenien uns nivells molt baixos. El que sí que ens ha sorprès és que en alguns punts d'aquestes plantes sempre hi ha opció de millorar i fer el procés encara més eficient pel que fa a l'eliminació d'aquests microplàstics. Per tant, hem d'entendre que podem beure aigua de l'aixeta sense cap tipus de problema i sense preocupar-nos pels microplàstics.
Exacte, pel tema de microplàstics, l'aigua de la ixeta és molt millor opció que les aigües embatallades. Pensa que els microplàstics no s'analitzen de manera rutinària, però el nostre estudi ha ficat en relleu que aquestes plantes funcionen molt bé. Però cada dia en una planta de depuradora...
o potabilitzadora d'aigua, s'analitzen molts paràmetres i que fa que estiguin les aigües molt més controlades que no pas les aigües embotellades que podem trobar al supermercat. Hem d'entendre que aquestes aigües arriben amb molts microplàstics en aquestes plantes de tractament?
Home, doncs depèn de la font. Per exemple, en totes aquestes plantes de tractament, per exemple, una d'elles rebia aigua del riu Llobregat, que cada litre d'aigua que entrava a la planta hi havia quatre microplàstics. Pensa que aquell riu Llobregat és un riu amb molta pressió antròpica, amb molta pressió dels humans, el fem servir per moltes coses, moltes aigües residuals també s'hi aboquen, i per tant aquest és el que tenia més càrrega de microplàstics.
En canvi, altres plantes que agafaven l'aigua dels embassaments, allí hi havia 10 cops menys de microplàstics, perquè són aigües tranquil·les, són aigües més netes, que fa que el procés d'eliminació d'aquests microplàstics sigui més fàcil. D'on provenen, sobretot, aquests microplàstics que arriben a les aigües? D'on venen aquests microplàstics? Sobretot el que hem trobat és en forma de fibra, fibra textil. Per tant, venen de les nostres lavadores.
de casa nostra, que rentem la roba, rentem els nostres teixits sintètics de plàstic i arriben a les aigües de tractament d'aigües residuals
i al final aquestes aboquen aquestes aigües als rius i als mars. Llavors, nosaltres quan agafem aigua per potabilitzar-la, per beure, és quan ens trobem que hi ha aquests microplàstics. Abans començaves que durant el procés d'això, d'eliminar aquests microplàstics, hi ha un punt que poden augmentar, no? És així?
Exacte, hi ha punts que poden augmentar, per exemple, el cas de l'aigua de les desaladores, que arribem a tindre una aigua sense cap mena de sal mineral, que ens faria mal a la salut a l'hora de beure, hem d'incorporar salts minerals, i aquestes salts minerals, aquests reactius que se li tiren per tindre una altra vegada les salts necessàries perquè aquesta aigua sigui potable, fa que se reintrodueixin microplàstics.
Altres punts de reincorporació del microplàstic és quan els filtres dintre de les plantes que recullen aquests microplàstics molts cops, per ser un procés més sostenible, se recirculen i tornen a fer entrar dintre la planta i aquest és un punt on hi pot haver molta aportació de microplàstics i fer que el procés no sigui tan eficient com hauria de ser.
Com es pot entendre que això passi i després el resultat final sigui tan positiu com el que heu trobat? Perquè tot i així, tot i haver-hi aquests punts d'incorporació, el treball que es fa previ, tot el treball dels filtres, tot el disseny de la planta, fa que l'eliminació sigui molt gran de microplàstics. Llavors, tot i que hi puguin haver punts on hi hagi reincorporació de microplàstics,
Les plantes, en el punt de vista d'eliminació de microplàstics, funcionen tan bé, que fa que al final l'aigua producta, l'aigua que ens arriba a nosaltres a l'aixeta, que els microplàstics allà siguin molt escassos. Abans comentaves que si bevem aigua embotellada, ingerim més microplàstics que si bevem aigua de l'aixeta. En quines quantitats és això? Perquè vosaltres al vostre estudi us reflectiu.
Sí, de fet, així perquè a números rodons, l'aigua de l'aixeta necessitem, per trobar un sol microplàstic necessitaríem uns 10-20 litres d'aigua de l'aixeta.
en un sol litre d'aigua embotellada ja en trobem 5 o 6. Clar, aquest fet fa que la comparació sigui un balanç molt diferent. Penseu que per cada litre d'aigua tenim 5 o 6 microplàstics, bevem entre un i dos litres d'aigua cada dia els 365 dies a la setmana.
Cosa que fa que l'aigua embutellada, l'aportació que té de microplàstics, sigui molt més elevada que no pas la de l'aixeta. Tot i això, en el vostre estudi sí que és veritat que expliqueu que, tot i que el tema dels microplàstics funcioni molt bé i s'eliminin la major part que existeix a l'aigua, hi ha coses a millorar en tot aquest procés, no?
Sí, clar, sempre hi ha coses a millorar. Llavors el que diem és que tot el tema de
els punts on hem detectat reincorporació s'hauria de, o bé, modificar la planta perquè encara elimini més, o sigui, totes les aigües de neteja de filtres hagin de passar per un procés previ de filtratge i així poder evitar que se reincorporin en el procés o que en la remineralització de les plantes desaladores s'atinguin molt de
Compte amb aquesta matèria prima que es fa servir, que sigui una matèria prima més neta en contingut de microplàstics. Tot això faria que la nostra ixeta encara arribessin menys microplàstics dels que ja arriben, dels pocs que arriben.
Ja per anar acabant, també vosaltres, al principi em comentaves que si aquest estudi l'apliquéssim en altres zones de Catalunya, els resultats serien similars. Per tant, entenc jo que la quantitat de microplàstics que podem trobar a l'aigua de l'aixet arreu de Catalunya és relativament baixa.
Sí, a nivell de Catalunya, a nivell espanyol o a nivell europeu, la tecnologia que estem fent servir a dia d'avui per mateixar aquesta aigua, per fer-la potable, és molt similar. No és que les potabilitzadores de Barcelona siguin...
més bones o tinguin processos més eficients, sinó que més o menys tenen processos molt similars i llavors el que pensem és que és molt extrapolable les aigües de Barcelona, de l'aigua de Tarragona o de qualsevol altre lloc de la península o d'Europa. Doncs moltes gràcies Joaquim per atendre'ns aquesta tarda. Molt bé, a vosaltres.