Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda a tothom. Passen 3 minuts de les 4 de la tarda d'aquest dimecres 11 de març del 2026. Ho tenim tot preparat, com cada dia, de dilluns a divendres, de 4 a 6 de la tarda, aquí a Arran de Mar. Començarem, com és habitual, fent un repàs de totes les notícies de la nostra costa catalana.
La primera aturada la farem a l'escala, baixarem fins al delta de l'Ebre, passarem per Vilanova i la Geltrú, Arenys de Mar i acabarem a Tarragona. Després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes. Parlarem del plàcton, canvi climàtic i tropicalització. L'Associació Catalana de Pesca Responsable ens portarà les últimes novetats.
viatjarem fins l'Orient Mitjà per conèixer les repercussions de la guerra a l'energia i al turisme. Descobrirem uns nous més gegants del nostre mar i acabarem el programa d'avui amb mites i llegendes del nostre mar mediterrani. Estarem aquí fins les 6 de la tarda, Randamar.
Però abans de tot això, el que volem fer és saludar el nostre equip, saludar a totes les persones que cada dia fan possible aquest programa que cada dia fan possible que el vaixell de Randamar surti a port i arribi a bon port. I comencem per la nostra cap tècnica, Sívia García. Molt bona tarda, com estàs? Molt bona tarda, presente al mig de la setmana i mirant cap al cap de setmana llarg. Avui ja fa baixada, el dimarts ja ho sabem, ja fa baixada.
Ja, però no, que avui és dimecres. Ai, els dimarts, els dimecres. Que ha passat? Ara sí que m'havies agafat una miqueta l'espistada. No, els dimarts són el pitjor dia de la setmana, els dimecres ja fa baixada. Que ha passat? A veure si he tingut un déjà vu a la mateixa. He tingut un déjà vu, sí. Doncs res, que avui, que encara queden més dies, encara llavors. Ara me voy, me voy. Ara hem fet teatrillo, eh? No, teatre del bueno, se'ns dona bé. Sí, sí, sí, sí.
Ània m'ha saludat també la Cel Prieto des de Radio Delta.cat. Cel, molt bona tarda, com estàs?
Hola, molt bona tarda, companyes. Bé, com nosaltres mateixos dieu, dimecres. Jo ja estic visualitzant-lo divendres. Si el visualitzo, trobo que arribi més pront, crec. Home, tu diguis, estàvem molt al pou, o sigui que tot ho farem. Sí, sí. Durant la setmana vaig sortint del pou, vull dir, me costa, no? I després, ja quan ja no me n'entero, ja estem a divendres. Vull dir, és una cosa... Me passa totes les setmanes, Marina.
Així, si després ja en surts, ja va bé. Anem a saludar en Sergi Corral des de Ràdio L'Escala. Sergi, molt bona tarda. Per cert, ahir en Joan Ramon Mendo em va parlar molt de peixos i només podia pensar amb tu, eh?
Veus? Que bonic, eh, el que t'acabo de dir. Que bonic, que bonic, que bonic. Una cançó guapa de la Ludwig Van, també. Doncs bé, prop de bé, perquè a l'escala s'ha ennubulat una miqueta avui. El cap de setmana tenim fira de llibres literària a la Randa Mar. No us faig spoiler, però demà...
en parlarem aquí en el programa, un tema molt interessant, i avui un dels temes estrella, en Fedens vindrà a parlar de la tonyina, ja sabeu que això de la tonyina i la pesca, no cada setmana, però cada mes en parlem alguna vegada aquí a la Randa Mar. I ja està bé. Anem a saludar també l'Oriol Leo des de Ràdio Arenys. Oriol, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda, Marina. Bé, mira, jo crec que hi ha com, no sé què esteu fent, però hi ha com una conxorxa del món per fer-me perdre del dia que estem. Perquè ara avui has començat així, dient que si érem dimarts. Mira, te n'explico una. Ahir, quan vaig arribar a casa, em trobo un veí que em diu, bueno, ja hem passat el dilluns.
Me'l miro i dic, però si som dimarts. Diu, ai, sí, sí, sí, perdona, perdona, m'he despistat. I avui aquest dematí porto la nena a escola i un pare, allà a l'entrada, em diu, bé, doncs apa, eh, de dijous. Dic, com que dijous? Però si som dimecres. Home, doncs a aquest pare li has donat un bon disgust, eh? Ella s'hi veia allà el dijous.
No ho sé, ja et dic, però què està passant al món que tothom vol fer que em despisti del dia que som? I jo ho tinc clar. I no hi ha manera, tothom vol que m'equivoqui. Tu, el veí, el pare de l'escola, dic, no, ja no hi ha manera. Això és perquè ens ho diguis, això és perquè ens ho diguis tu. Perquè ens guis. Tu que ets l'home de seny d'aquest programa. Això és veritat. Vinga, va, anem a començar el programa. Avui també hi ha la Carla Lanuza des de Canal Blau Ràdio i qui us parla des de Tarragona Ràdio Marina Pérez Got.
Comencem el nostre repàs informatiu a la Costa Brava, que no sé ni quin dia vist ni quin dia som. A la Costa Brava anem per parlar de què mor malauradament una dona al caure per un penya assegat a Cala Mungor. Sergi.
Doncs sí, Marina, notícia molt trista, perquè ahir al migdia una dona es va precipitar pels penyassegats, prop de la Roca de la Cadira, a l'extrem sud de Calamongó, dins ja del terme municipal de Terruella de Montgrí. La dona va morir després de caure d'una alçada d'uns 40 metres mentre estava fent una caminada pel camí de ronda que comunica Calamongó en Punta Milà.
En lloc del sinistre s'hi van desplaçar els serveis d'emergència formats per bombers, salvament marítim de Creu Roja, Mossos d'Esquadra i els serveis d'emergències mèdiques que no van poder fer res per salvar la vida de l'accidentada. Cal dir que aquest tram de camí de ronda presenta sectors molt perillosos amb forts desnivells, camins deteriorats i despreniments. Per tant, molta precaució.
Aquest diumenge, voluntaris ambientals netejaran les platges de Sant Pere Pescador per afavorir la nidificació del Corriol Cama Negra, Sergi. Doncs sí, aquest 15 de març, la taula del Voluntariat Ambiental de l'Empordà i el Parc Natural dels Aiguamolls organitzen una jornada de neteja a les plagues de la Muga i el Riuet per millorar les condicions de nidificació del Corriol Cama Negra. Després de les lleventades d'aquest hivern, les d'un escenompler de residus que han arribat fins a les zones de reproducció d'aquesta espècie protegida.
La campanya de neteja, que es farà de 9 a 12 del migdia, pretén retirar tots els plàstics i altres restes que puguin ser perjudicials per la nidificació. Les restes vegetals, en canvi, es mantindran, ja que ajuden a protegir els nius. La inscripció a aquesta jornada ambiental és oberta i gratuïta i els interessats poden adreçar-se directament a l'organització o bé a l'Associació d'Amics dels Aiguamolls i Patrimoni Natural de l'Empordà.
Baixem ara fins al delta de l'Ebre. La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre ha dut a terme una nova crescuda controlada al tram baix del riu amb una solta d'aigua de 1.450 metres cúbics per segon cel.
Simarina és la cinquena actuació d'este tipus i té com a objectiu mobilitzar sediments i estudiar com evolucionen el tram final del riu. En esta ocasió, la crescuda es pot mantenir durant 24 hores gràcies a la disponibilitat d'aigua i el nivell de l'embassament de Ribarroja s'ha reduït dos metres respecte a l'anterior operació. Escoltem a Miguel Ángel García, cap de l'oficina de planificació hidrològica de la CHEM.
El objetivo son 63 metros y medio. A lo mejor nos quedamos en un poquito más, pero vamos, será muy próximo a esa cifra. Y la crecida anterior, para que os hagáis una idea, era dos metros más. Nos quedamos en 65 y medio. Aunque puede aparecer poco, dos metros, esto a efectos de un embalse de 40 kilómetros, supone emerger muchos sedimentos, muchos lodos, de manera que cuando el embalse de Mequinenza abra
Fins avui a la tarda, els tècnics analitzaran la terbolesa de l'aigua i mesuraran els sediments amb equips instal·lats a Emposta i a Deltebrem.
Bueno, con esta idea tenemos desplegado un montón de equipos, una vez más, cada crecida hay nuevas novedades en la monitorización. En esta nos estamos centrando mucho en el embalse de Riva Roja para medir la turbidez y ver esas movilizaciones de sedimentos, de qué cantidad son. Y luego tenemos hacia aguas abajo en los puentes, iremos hasta Emposta y hasta Deltebre para medir la evolución del tránsito de estos sedimentos y poder ver, cuantificar cómo va ese tránsito.
La solta s'ha iniciat al pantà de Mequinensa i finalitzarà a Flix, dins del règim de cavals ecològics previst al pla hidrològic de la Conca de l'Ebre. El món pesquer no s'escapa de l'impacte de l'increment del preu del gasoil. Des de l'inici del conflicte iranià, el gasoil ha augmentat més d'un 50%.
El secretari de la confraria de pescadors verge del Carme de la Ràpita, Joan Balaguer, explica que una embarcació mitjana d'arrossegament ja gasta en combustible més de 1.000 euros adicionals setmanalment.
Significa en números que una embarcació d'arrossegament mitjana, que són els que tenen més consum de gasoil, poden arribar a gastar entre 1.000 i 1.500 euros més semanalment. Aquesta quantitat se redueix directament dels guanys de les embarcacions, que són salaris a la part, per tant, disminueix en aquest import el que són els beneficis d'una embarcació de pesca.
Balaguer admet que si els preus continuen a l'alça, el sector haurà de prendre mesures i reorganitzar les jornades de pesca. Compaginar el tema de la manca de jornades que tenim per arribar al mínim de jornades que volem nosaltres i planificar una mica l'activitat pesquera, sortint menys dies, així tens aquest dia menys de consum i esperant que els preus els altres quatre dies compensen una mica aquesta pèrdua de guanys.
Pel que fa al preu del peix, Balaguer explica que aquest ve marcat per subhasta pública i no s'aplica l'increment de costos. Com que els costos de transport també estan incrementats, el transportista i el comprador de peix, normalment el preu del peix no l'augmenta, sinó que l'intenta disminuir. Al ser subhasta pública, la repercussió dels costos dels intermediaris de les peixateries van en detriment del nostre producte.
El sector pesquer també lamenta que les empreses de gasoil hagin aplicat un increment de preu tan ràpidament i sobre les reserves que ja tenien prèviament a l'inici del conflicte. En qualsevol cas, confien que si el conflicte s'allarga en el temps, arribin a ajuts directes de les administracions.
Anem ara fins les costes del Garrafa. El projecte del Freed Hub, impulsat des de Sant Pere de Ribes, segueix avançant i aviat estrenarà un local propi a l'espera que es construeixi la seva seu definitiva. Aquest clúster aglutina ja una vintena d'empreses que tenen l'objectiu de millorar la cadena del fred dels aliments i els medicaments. Carla...
Sí, Marina, el clúster FredHub tindrà la seva base d'operacions en un edifici a l'Avinguda de les Roquetes, al polígon industrial Vilanoveta. És una seu provisional, des d'on ja podran operar els equips de recerca que han de trobar nous mecanismes per conservar millor els aliments. La nova seu es troba a pocs metres d'ACO, una de les tres potes de la fundació público-privada FredHub. Les altres són l'Ajuntament de Sant Pere de Ribes i la UPC.
La Fundació busca ara els recursos per construir un centre d'innovació en aquest camp, que ja ha captat l'interès d'una vintena d'empreses. Escoltem a Anna Herrera, alcaldessa de Sant Pere de Ribes. Creiem en aquest contingut, creiem en aquest projecte. Som més de 20 socis que estan interessats en el projecte, que ja han fet una primera aportació econòmica. Per tant, ara mateix tenim espai, tenim projectes d'innovació i d'estudi que ja estan dissenyats i ja estan definits...
I continuem en la línia de portar aquesta innovació tecnològica, aquest de retenir el talent a la comarca i a Sant Pere de Ribes i aquesta també atracció de l'activitat econòmica tan necessària per poder tenir un sector industrial potent.
La presidenta de la Diputació de Barcelona ha conegut de primera mà aquest projecte que neix al voltant d'ACO, una empresa líder en el sector de la cadena del fred. L'objectiu és aconseguir, amb tecnologia oberta a tothom, millorar els processos de conservació dels productes i reduir el malbaratament. Escoltem a Lluïsa Moret, la presidenta de la Diputació.
I la idea és que, de la mà d'aquesta iniciativa, Sant Pere de Ribes es converteix en referent, es converteix en un punt de projecció territorial en un àmbit que jo insisteixo que forma part d'un sector econòmic en creixement absolut. El nou local també servirà per oferir serveis comunitaris a les empreses que estan situades al polígon industrial Vilanoveta.
L'edifici de Calderes de l'antiga fàbrica Pirelli acollirà la tercera biblioteca de Vilanova i la Geltrú. La Diputació de Barcelona ja s'ha compromès a donar suport a aquest projecte que actualment es troba en fase de redacció. L'edifici de Calderes serà, però, un equipament que anirà molt més enllà i s'ha convertit en un referent a la ciutat.
La Diputació de Barcelona és l'administració pública que impulsa la xarxa de biblioteques municipals, una estructura formada per 236 biblioteques cogestionades entre els ajuntaments de la província i la mateixa Diputació. Properament s'incorporarà la tercera biblioteca de Vilanova al seu catàleg.
s'ubicarà a l'antic edifici de Calderes de la Pirelli, que en aquests moments es troba en fase de redacció d'un projecte destinat a convertir aquest espai en un equipament clau per la ciutat. Així en parlava Juan Luis Ruiz, alcalde de Pilanova.
Un projecte que, com et deia, ara l'equip redactor està acabant de fer un projecte executiu. Si tot va bé, començarem l'any que ve a fer les primeres obres, que són molt estructurals, i després aquí ja no pararem i continuarà fins que s'acabi d'executar el projecte en la seva totalitat i, per tant, esperem comptar amb el suport de les diverses administracions.
Els arquitectes estan treballant en una proposta que ha de transformar l'edifici en un element patrimonial que lligui el passat industrial amb el futur de la ciutat. A l'interior hi haurà una biblioteca de gran format molt adaptada a les necessitats actuals. Escoltem a Lluïsa Moret, presidenta de la Diputació, i que va aprofitar per visitar també aquest espai a Vilanova.
Un centre de coneixement, un centre que està centrat justament en impulsar aquesta lògica cultural i aquesta lògica educativa. Per tant, acollirà una gran biblioteca, una biblioteca moderna, una biblioteca del segle XXI. I, evidentment, des de la Diputació de Barcelona, com no pot ser d'una altra manera, perquè el nostre màxim fonamental és estar al servei dels 311 municipis de la demarcació de Barcelona, per tant, també de Vilanova, el que farem és acompanyar, com ja estem fent, perquè aquest projecte sigui una realitat.
La trobada entre la presidenta de la Diputació i el govern de Vilanova també va servir per posar al dia els altres projectes en els quals treballen les dues administracions. La Diputació ha destinat gairebé 3 milions d'euros a projectes del Pla General d'Inversions 2024-2028, amb millores en l'espai públic com el pavelló anex de la Collada i l'adequació de l'espai de Cal Terzi.
Fem aturada ara a les costes del Maresme. L'ordenança que prohibirà fumar a les platges d'Arenys de març ja està redactada i es votarà al ple municipal del mes de març. Així ho ha explicat el darrer ple l'alcalde Estanis Forç després de la pregunta formulada per part d'Esquerra Republicana Oriol.
Doncs així és. La prohibició efectiva de fumar a les platges del municipi és més a prop i continua el seu recorregut polític. De fet, l'ordenança ja està redactada partint del model elaborat per la Diputació de Barcelona i es preveu que es discuteixi en el ple municipal d'aquest mes. Menys certesa hi ha sobre qui i com durarà a terme el control per tal d'evitar que les persones fumin a les platges de la Picòrdia i del Caballó. Així ho ha explicat l'alcalde i responsable de Medi Ambient a Stanisforç.
L'ordenança ja està redactada i que vindrà a ple el mes de març. Jo crec que serà més informatiu. Tu has de fer el que farà a tot arreu són folletos i aquestes coses, però jo no veig la policia anar pel mig de la sorra dient-li la gent. Els de platges potser sí, no? No li sé concretar, però l'any passat, quan jo em vaig pensar que arribaríem a temps de fer-ho, hi era d'aquelles preguntes que jo feia. De moment, molt tema informatiu,
i a les Ginguetes sí que es podrà fumar, eh? Actualment, al Maresme hi ha 9 localitats amb almenys una platja sense fum. Són Caldes d'Estrac, Calella, Elmas Nou, Pineda, Premià de Mar, Sant Andreu de Llebanera, Sant Pol, Sant Vicenç de Montal i Vilaçà de Mar. En el cas d'Arenys, la intenció del govern era que les platges del poble fossin espais sense fum, sense fum de tabac, ja a l'estiu de l'any passat, del 2025, però finalment es va optar per fer-ho efectiu l'any següent, és a dir, aquest, el 2026. Per tant, aquest estiu...
Hi haurà senyalització informativa a les platges, però no es preveu que s'imposin sancions.
La ciutat de Calella tindrà un memorial a les antigues drassanes de la població on actualment hi ha el bar El Paso. La retirada de l'estructura del bar començarà el pròxim 15 de març. En el procés de remodelació de l'espai també es plantaran nous plataners per donar continuïtat al passeig i es renovarà la zona de jocs infantils.
Exacte, Calella retirarà l'estructura del Bar El Paso per donar continuïtat al passeig i fer també un homenatge al passat mariner de l'espai. L'actuació arrencarà, com deies Marina, el proper 15 de març, després que el govern Cagallenc decidís posar fi a l'autorització de la cessió de l'espai de forma definitiva. En total s'actuarà sobre 800 metres quadrats i entre els punts més destacats hi ha la instal·lació d'un memorial que permetrà reivindicar i posar en valor
les antigues drassanes de Calella i les persones que hi treballaven. Amb la retirada del bar El Paso i posterior remodelació de la zona, la ciutat tindrà un espai de memòria per difondre i posar en valor el seu passat vinculat a la construcció naval. Una barca fabricada a les antigues drassanes de Calella presidirà la zona, on també s'instal·laran uns plafons informatius. Les drassanes de Calella estaven ubicades on actualment hi ha el Passeig Manel Puigverd
i es treballava directament sobre la sorra. A partir del 1854, la ciutat va viure un auge en la construcció de grans vaixells i embarcacions de pesca i es va convertir en un referent dins el sector. Aquest espai de memòria es complementarà amb la incorporació d'unes lletres monumentals amb el nom de Calella.
La remodelació d'aquest tram del passeig Manel Puigverd inclou també la renovació i ampliació de l'actual zona infantil i la plantada de nous plataners que permetran donar continuïtat visual al passeig. És el cas de la zona infantil, allà l'actuació preveu doblar l'espai en retirar els jocs actuals i instal·lar un espai multijoc nou, una molla i dos grunxadors dobles.
Acabem el nostre repàs informatiu a la Costa Daurada explicant que Paradores Nacionales continuen analitzant les opcions per obrir el primer establiment a la ciutat de Tarragona. S'hi ha referit públicament, però sense entrar gaire en detalls, la presidenta de l'ENS públic, Raquel Sánchez.
Paradores, que depèn del govern central, té sobre la taula diferents opcions per ubicar l'establiment a Tarragona. L'alcalde de la ciutat, Rubén Viñoles, ja els va oferir l'edifici de l'antic banc d'Espanya, a banda de Cal Ardiaca, que és el de propietat privada, i la casa Montoliu, l'actual seu del Conservatori de Música que pertany a la Diputació.
La possibilitat de reformar l'històric immoble de l'antic banc d'Espanya permetria habilitar un recinte de 7.000 metres quadrats de superfície que, a més, seria ampliable pel jardí. Raquel Sánchez ha parlat públicament d'aquestes possibilitats des de Tortosa, però sense mullar-se gaire. Diu que encara s'estudien les diferents opcions en declaracions d'atac 12.
Estem analitzant les propostes que hi puguin haver. Nosaltres sempre ho hem dit, no? Tarragona és ciutat patrimoni i nosaltres tenim paradors gairebé a tota la ciutat patrimoni. I clar, és interessant per la xarxa de paradors.
Hi ha propostes com hi ha propostes arreu i en el moment que puguem anunciar qualsevol decisió ho farem. Sánchez ha parlat de la renovació integral del parador de Tortosa que començarà l'any que ve i obligarà a tancar el complex durant un any i mig. Les obres duraran 18 mesos i es preveu que el parador de Tortosa no reobri fins a la tardor del 2028.
Sánchez ha negat que hi hagi un endarreriment del projecte i encara menys que mai s'hagi qüestionat dur-lo a terme. Asegura que la dilació d'uns mesos en l'inici de les obres es deu a l'ampliació del projecte inicial que ha incorporat la reforma de cuines i àrees de serveis. La inversió s'ha incrementat fins als 15,7 milions d'euros, un 13,6% més del previst.
Ara volem saber quin temps farà la nostra mar. Ens ho explica el Lluís Mi Pérez. Molt bona tarda. Bona tarda. Una situació tranquil·la i calmada. Encara les immediates hores a gran part de la costa. I és que els vents seran febles, seran molt variables, i això aixecarà una mar molt arrissada, marejol com a molt. Estarem parlant de vents de sud o sud-oest, un palet més reforçat al voltant del Cap de Begú, però sempre ben feble.
En vista el dijous, de mica en mica enterarà una miqueta de tramuntana, aquesta tramuntana especialment al nord de la Costa Brava, sobretot al matí més intensa a tocar del Cap de Creus, 70-80 km per hora arran de mar, i també una mica de mestral entre el Golf de Sant Jordi aproximadament i el Delta de l'Ebre.
No estarem parlant d'una mar molt enrabassada, però sí que arribarem a Maró. En el cas de la costa brava durant la tarda del dijous, ven ja més febles, girant a sud, fins i tot xaloc gran part del dia a la costa barcelonina, aquí amb alguns moments de núvols matinals. N'estem pendents a la xarxa. Del temps al trànsit, volem saber com estan les nostres carreteres, per això anem fins al Servei Català de Trànsit, on hi ha la fina ara què? Molt bona tarda.
Hola, bona tarda. Doncs en aquests moments destaquem que domina la fluïdesa al conjunt de la xarxa viària catalana, tant mateix els principals accessos a Barcelona. Sí que destaquem alguns trams de retencions, com la zona del Vallès a la C-58, entre Moncà de Reixac i el Nus a la 30 d'entrada a la capital catalana, i també a la Ronda a dalt, a l'altura d'Horta, dos quilòmetres més de retencions en sentit Besòs, de la zona del Vallès, també a la C-17, a l'altura de Parets del Vallès fins a arribar a Mollet, dos quilòmetres de retencions en sentit Sud, i a l'autopista P7 també intensitat entre Santa Perpetua i Barberà del Vallès.
També ens han dit de raó. De moment això és tot. Bona tarda. Descobreix-los de dilluns a divendres de 4 a 6 a Randamar.
Fins demà!
Con una canción sencilla, tres notas y una bandera, tan blanca como el corazón, que late en tu cuerpo.
A cualquier otra parte
A cualquier otra parte Ver que no sabes decir que no Que vivo en pisos oscuros Y tengo dos mil razones Para olvidarme de todo Y no pensar más que en tu voz Entraría en tu luz
Y una bandera tan blanca como el corazón que late en tu cuerpo de niña Estaría tan lejos de ti que ya no recuerdo el momento en que te dije por última vez
y se abre bajo tus pies y quiero que vengas conmigo a cualquier otra parte.
A cualquier otra parte, a cualquier otra parte
A cualquier otra parte. A cualquier otra parte.
Les profunditats de l'actualitat. Anteriorment hem parlat aquí dels efectes que el canvi climàtic està tenint sobre el mar Mediterrani i el procés de tropicalització que està tenint el mar del nostre llitoral. Recentment, un grup d'investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona han publicat un nou estudi on confirmen aquesta tropicalització mitjançant aquest cop l'estudi del Placton, Carla.
Bé, un grup d'investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB, per ser més concrets, són els que recentment han publicat un nou estudi centrat en investigar la tropicalització del mar Mediterrani i la reestructuració de les poblacions de plàcton fruit del ràpid calentament que estan patint les nostres aigües. Per això, avui tenim amb nosaltres l'Arturo Lucas, primer autor de l'estudi i investigador delicte per donar-nos més detalls de la seva recerca. Molt bona tarda, Arturo, com estàs?
Hola, molt bé. Moltes gràcies per acompanyar-nos avui aquí a Randamar. A vosaltres, per l'invitar-me.
Mira, primer de tot, algú que ens escolti pot pensar que el plàcton, pel fet de ser microscòpic i imperceptible a simple vista, no sigui precisament l'element més preocupant del mar amb tots els efectes que estem veient del canvi climàtic, però s'estaria equivocant, perquè el plàcton és important per una gran quantitat de processos vitals per al manteniment de la vida als oceans, no?
Sí, s'estaria equivocant. De fet, els animals que veiem com peixos i mamífers només representen una petita fracció de la biomassa oceànica i la majoria està formada per organismes microscòpics. El plàcton és la base de la xarxa tròfica marina. Alguns d'aquests organismes produeixen oxigen i d'altres, amb l'emissió de compostos sulfurosos, contribueixen a la formació dels núvols.
L'oplacton té un paper clau en la regulació del clima a través del que s'anomena la bomba biològica de carboni. Aquests organismes capturen CO2 de l'atmosfera que el converteixen en matèria orgànica i quan són consumits i excretats o moren, part d'aquesta matèria orgànica s'enfonsa cap a l'oceà profund i queda emmagatzemada durant segles o mil·lenis.
I en el cas dels microorganismes calcificadors, que són els que nosaltres hem estudiat, també participen en el cicle dels carbonats que determina la calentat de l'aigua donant-li aquesta capacitat d'absorbir CO2 atmosfèric. Per tant, tot i sent posibles, els microorganismes plantònics tenen una funció fonamental.
I ara has fet una petita menció, però és una cosa en què jo em volia centrar, que és que l'estudi aquest que heu fet és particularment interessant per dues qüestions. Una és òbvia, que és que us heu centrat en el plàcton, en lloc d'altres organismes amb els que acostumem a interactuar més com a humans, com els peixos o les algues, però l'altra és que compta amb una base de dades amplíssima que ni més ni menys, si no m'equivoco, queda 2.000 anys enrere.
I això es deu a que heu centrat l'estudi en els sediments marins de zones concretes del Mediterrani que actuen com a arxius naturals. Com és que es pot extreure aquest volum de dades dels sediments marins?
Bé, la clau és que alguns d'aquests microorganismes formen closques de carbonat de calci i quan moren aquestes estructures s'enfonsen cap al fons i s'acumulen els sediments i amb el temps aquesta deposició va formant capes successives i és el que funciona com un archiu natural. Llavors, cada capa conserva les restes d'aquests organismes que vivien o d'aquests comunitats que vivien en un determinat moment.
i extraent testimonis de sediment podem llegir aquesta història i reconstruir com han anat canviant les comunitats. I això és especialment valuós perquè permet tenir una línia base prèvia a l'impacte actual i comparar-la amb els canvis més recents. Perquè quines zones us heu centrat a l'hora de recollir aquests sediments?
Hem estudiat, hem utilitzat dos testimonis, un del mar d'Alboran, a prop de l'estret de Gibraltar i un altre a l'estret de Sicília. I estan com influenciats per l'entrada de les masses d'aigua atlàntica, que se'n va cap a la part est del Mediterrani.
I aquest estudi l'heu basat en dos grups dominants de microalgues i de zooplàcton del Mediterrani, que deixaré que diguis tu perquè jo no m'atreveixo, però sí que m'agradaria saber per què us heu centrat concretament en aquests dos grups i quin paper tenen al mar perquè hagueu considerat que eren els més idonis per l'estudi. Bé, ens hem centrat en els cocolitòfors i els foraminifers plantònics,
Els cocolitòfors són microalgues i els foraminífers són organismes unicel·lulars, són protistes, que també construeixen una closca calcària de carbonat de calci com els cocolitòfors. I els hem escollit per tres motius principals. En termes ecològics, perquè aquests organismes són els principals productes de carbonat a tots els mars i oceans,
I a més el seu esquelet accelera aquest transport de carboni cap a l'oceà profund, actuant com a enllaç biogènic perquè la matèria orgànica s'adheriix a aquestes estructures i pesa més i s'enfonsa més ràpidament. I tot i que representen una part...
del plàcton, la resta dels organismes no tenen estructures dures, sí que la seva diversitat es relaciona amb la dels altres grups i això permet indirectament captar tendències generals.
En segon lloc, perquè són bons traçadors ambientals, ja que responen molt ràpid a canvis de temperatura, contingut o estructura de la columna d'aigua. I tercer, perquè tenen un registre fòssil excel·lent i la combinació d'aquests tres factors els converteix en organismes ideals per entendre el passat, interpretar canvis actuals, en els canvis de diversitat i també construir models.
I quins resultats o conclusions heu tingut fins ara tras d'aquest estudi? Bé, els resultats mostren que els dos grups estan responent de manera diferent als canvis que estem observant. Els cocolitòfors observem sobretot des de la segona meitat del segle XX, un augment de la diversitat i una reorganització de la comunitat. Espècies que abans eren dominants han disminuït, mentre que tres típicament d'aigües més càlides els estem substituint
En canvi, els foraminífers mostren una disminució de la diversitat i també observem indicis d'una menor productivitat. I creiem que això està relacionat amb l'augment de la temperatura i períodes d'estratificació més llargs que redueixen l'habitat necessari per a algunes espècies. I en conjunt el que veiem és la reestructuració de les comunitats plantòniques en paral·lel a l'escalfament del Mediterrani.
Esteu veient l'aparició d'altres espècies que no són pròpies d'aquí del Mediterrani? No, no. De fet, les espècies sempre no en reporten cap de nova, simplement el que canvien són les proporcions, que han estat sempre com estables durant molt de temps i ara és quan totes aquestes proporcions comencen a canviar.
I ara, amb aquestes conclusions que vosaltres heu tret, quin procés vindria ara, a part de continuar aprofundint en aquestes investigacions i aprendre més de com està evolucionant? Perquè si la tropicalització del Mediterrani és un procés que ara ja està en marxa, significa que ja només podem mitigar els danys o que podem fer-ne una reparació o encara és aviat per treure conclusions?
La tropicalització ja és un procés que ja està en marxa i està directament relacionat amb les emissions de gasos d'efecte hivernacle. I encara que reduïssem tèstricament aquestes emissions avui mateix, el sistema climàtic no s'estabilitzaria o retornaria als nivells preindustrials, ja que el sistema té una inèrcia i els canvis continuarien durant dècades o fins i tot segles.
Però això tampoc vol dir que estigui tot decidit. El futur dependrà molt de les decisions que es prenguin ara i no és el mateix un escenari en reduccions ràpides de les emissions que un escenari de continuïtat i el repte és gestionar aquests canvis de manera que mantinguem la funcionalitat i la biodiversitat dels ecosistemes al màxim possible.
Doncs Arturo, moltes gràcies per venir a explicar-nos aquest estudi molt interessant sobre aquesta evolució de les poblacions plectòniques aquí al Mediterrani i com estan afectant aquesta tropicalització, que nosaltres ja n'hem estat parlant àmpliament des de diversos estudis, diversos especialistes. Moltes gràcies per acompanyar-nos avui.
Molt de gust, un plaer. Gràcies per la feina. Que tinguis molt bona tarda i espero que podem tornar a parlar aviat amb més informacions i més profunditat. Igualment. Bona tarda.
Aprenem a pescar, aprenem a cuidar el mar amb l'Associació Catalana de Pesca Responsable. És dimecres i un dimecres més volem pescar de forma responsable i avui tornarem a tractar un tema que acostuma a estar al centre del debat entre pescadors i administració, el de la tonyina, Sergi.
Sí, Marina, i avui ho farem arran d'un article aparegut al diari de la Voz de Galícia, on han anunciat o han fet el gran titular que Espanya la captura i solta és un fracàs, mentre que al Regne Unit se salven un 97% dels exemplars. Per desmentir això, per rebatre i posar llum a la foscor, com diu aquella, ens acompanya en Fede Valls, com cada dimecres. Fede, benvingut. Bona tarda.
Aviam, de tot plegat, tot ve d'aquest article, d'aquest article que ens comentes, d'aquestes dades que comentàvem ara, no? I volíem parlar precisament d'això, d'on hi ha el problema real, que ens en fessis cinc cèntims de tot plegat i dir el que realment passa.
Sí, l'article és molt curiós, jo el vaig intentar i parlar amb la periodista que l'ha escrit, vaig poder parlar amb ella, em va dir que no l'havia fet ella, que l'havia fet una altra persona, que va donar una sèrie d'explicacions que no venien gaire bé al cas. I, a més, és especialment curiós que comparin Espanya amb el Reina Unit, on tot el tema de la tonyina es troba sota una gran foscor,
especialment amb el que passa amb la colònia del Reina Unit a Espanya, que és aquest, el penyor de Giraltà, no? Com passa coses molt curioses en el món de la collina, que en podem parlar un altre dia, no? La realitat és que, clar, quan hi ha un article que diu això, allà ho fan bé, se salven el 97%, i aquí es moren tots, doncs, alerta, no? I alerta... És molt contundent, això, eh? Hi ha algú que no lliga. És molt contundent, és a dir, s'ha de tenir molt bona informació per escriure això, no?
A Espanya hi ha molt bons pescadors, i molts pescadors que practiquen la captura disfaltada, moltes espècies amb supervivència. I, a més, nosaltres tenim les dades, a més, de tots els anys aquests que col·laborem amb moments de mercat, on no tan sols les tonyines se salven, sinó que, a més, fan migracions de 12, 15 i 20.000 milles. És a dir, està demostrat. La qüestió és que el que tremola és la norma, d'acord?
La norma que hi ha a Espanya de pesca de la tonyina sense mort és molt curiosa perquè és pesca sense mort però amb mort accidental. Què vol dir això? Vol dir que els pescadors que van a fer pesca sense mort de tonyina, si se'ls mor a la tonyina, se la poden endur fins a una quota. Clar, però aquí obres una finestra. Perdó?
Però aquí obres una finestra. Clar, obres la finestra, que és el que passa, que a més permet una tonyina al dia i dos per temporada. Obre la finestra que a les zones d'Espanya, on quan s'obre la veta hi ha moltes tonyines, a les zones d'Espanya, comencem allà avant, la costa allà avant cap a baix, doncs hi ha molta gent que diu, bueno, jo surto a pescar, tinc una mort accidental i m'emporto la tonyina, i puc anar dos dies. I aleshores hi ha molts pescadors que pesquen
i accidentalment se'ls hi mora. Molts d'ells són grans pescadors que durant la resta de l'any van a fer pressa i mort i no se'ls hi mora. Què passa, aleshores? Que la veda es tanca perquè s'ha acabat el cúpol i en els documents del Ministeri surt que la part de captura dissolta a Espanya s'ha tancat en dos mesos perquè hi ha hagut pràcticament una mortalitat sencera de tots els teixos.
Això no és veritat. La norma promou això. I això amb informes que han fet pel Ministeri ho hem explicat. No pot ser. Perquè els pescadors que fan aquesta activitat com Déu mana es troben en una situació d'indefensió brutal. Perquè no hi poden anar alguns senyors que han volgut matar les tonyines i han acabat el cupo de pesca sense mor, entre cometes. Perquè una vegada tanca el cupo ja no pots ni amb mort ni sense mor. Això és especialment greu.
Aleshores, Fede, aquí cal un canvi, no?, tant de, sobretot, enfocar-ho de forma diferent la normativa, que segurament aquí està la solució, o sigui, fer una diferenciació. Sí, bueno, el primer que cal és que la gent llegeixi la normativa, perquè hi ha molts pescadors que es comuniquen, encara aprenen les coses...
anem a dir per tradició oral, com els indis, on el veí li diu sí, sí, pots matar un al dia o dos a l'any. I creuen que poden sortir i matar una tonyina. Quan tu expliques això a pescadors, a molts pescadors, creuen que ho poden fer. I no, no, la norma no diu això. La norma diu vostè pot pescar sense mort i sol se la pot endur si se li morís. Clar, a altres països, com per exemple a França, que tenim al costat, la pesca tonyina té...
dues etapes molt diferents. Una època de l'any on es pot pescar amb mort una determinada quota, 60 i escaig tonelades, aquesta quota va repartida per diferents territoris, amb diferents associacions, diferents clubs, i fa que el dret que tenen els pescadors d'accedir als recursos es pugui efectuar d'una forma organitzada i controlada.
I després hi ha la part de pesca sense mort on no es pot matar ni importar-te en cap peix. Això vol dir que els pescadors que volen establir o executar el seu dret de pescar un peix ho poden fer dintre d'una norma i els que volen fer pesca sense mort ho fan sense cap tipus de problema. I això és el que hem demanat al Ministeri moltes vegades, però de moment no hi ha hagut manera. Anem amb aquesta teoria de
pesca sense mort amb mort accidental, que és un autèntic desgavell, és a dir, és l'únic país on ho tenim. Clar, a més, per demostrar això, tenim les dades. Hem marcat en aquests 3 anys des del Tagging Tour 146 cunines.
que continuen, moltes d'elles navegant, i altres continuen navegant sense ja la marca, perquè la marca està alliberat i ha donat la informació, i altres que han estat pescades per pescadors professionals i ens han tornat la marca. És a dir, és més, el propi ICAT, l'organització internacional que regula la tasca de tonyina, en els seus manuals i en els seus consells per pescadors, per científics,
estableix que la forma millor de pescar una tunina per marcar-la, és a dir, pesca sense mort, és amb canya i carret. Aleshores, què passa a Espanya? Doncs que tenim una norma que enmascara la realitat i que perjudica els pescadors que volen fer les coses bé.
I això és importantíssim perquè després, uns periodistes amb una visió parcial, no és que ells vulguin enganyar ningú, sinó els ha dit algú el que els ha dit, acabin creant un titular que, com a mínim, ens fa a les persones que ens movem en un altre entorn, com t'he dit, trucar al periodista, intentar el periodista, i avui, ja que tenim aquest programa, ens posaré sobre la taula perquè això no pot ser així.
Clar, això ja en un tema delicat, com és precisament en aquest de les tonyines, on també molts recreatius tenen, bueno, uns recreatius i tan professionals, perquè involucra a tothom, no? Per exemple, aquí a l'Escala també fa poc va sortir, o van...
apuntar a una hipotètica modificació de la normativa que també deixarien emportar-se, que si es pescaven tonyines de forma accidentalment, en aquest cas, amb l'encerclament. No sé com acabarà això, però també entraríem en aquesta excepció dintre de la pesca professional. El que cal és fer una norma que sigui clara,
Que els ciutadans, davant de la norma, tinguin seguretat jurídica. Que, a més, la norma tingui sentit. M'entens? És a dir, insisteixo en aquest fet. Els pescadors recreatius fan pesca sense mort, amb mort accidental. Amb un cupo que tenim X, anem a suposar, 40 tonelades, 30 tonelades, igual les que vulguis,
Tenim la meitat de França. França tenen la pesca sense mor oberta sis mesos. Espanya, tres dies. I per què la tenim tres dies? Perquè en tres dies aquesta quota de mort accidental s'ha acabat. Sí, volem fer pesca sense mor a Espanya i ens acabem la quota en tres dies...
Bé, obrim després pesca sense volt, però no enganyem a la gent, perquè aquesta quota accidental està servint perquè els pescadors que volen pescar una tonyina, després se l'emportin a casa seva o altres coses. No vull entrar-hi. I això no pot ser. No pot ser de cap de les maneres. I això genera aquests titulars que el que fan és, doncs, més ni menys que anar en contra de totes aquelles persones que o no van a la tonyina perquè en aquells tres dies la tonyina no està davant de casa...
i tenen el mateix gret que els que la tenen a casa, o perquè no volen entrar en aquesta, anem a dir, norma hipòcrita de fer veure que se m'ha mort. Això no pot ser. El que sembla mentida és que si es coneix això, perquè es coneix perfectament, tu ens ho estàs explicant, i l'administració també ho coneix, en aquest cas, que no hi posin mà en una modificació tan senzilla, entre cometes, o agafant el model que ara mateix tu comentaves de França, que els està sortint bé.
Sí, perquè no demanem cap invent, no demanem cap consideració especial. Simplement demanem que es faci una regulació que evitarà aquest fet, igual que la que tenen altres països de l'Eneu europea. Exactament igual. Anglaterra mateix, el Reino Unit, la té així. En mor i sense mor. Aquí està tot barrejat.
No ens diuen, o sigui, aquí hem matat, s'han mort menys tonyines en la pesca recreativa que França. I en França hi ha un percentatge d'alliberaments enorme. Però clar, aquí ho ajuntem tot, sense mort, però si s'ha mort, te la conto en mort. I com no la puc matar, la mato, me l'emporto i és un accident. Vaja, és que és una norma. I això ho han dit per activa i per passiva, des de l'associació, des de l'associació d'associacions, s'ha treballat molt.
Cada any sembla que es resumirà, però mai es resol. I acabem fent amb aquesta conclusió, no? Per una banda, el que has comentat, que les experiències en marcatge són bones, hi ha molta, gran part de supervivència de les tonyines que marqueu, evidentment, o totes, i que... La gran majoria de tonyines que se'ns moren entre cometes és perquè ens les ha passat a algú. Mhm.
O sigui, la mort de les tonyines marcades, essencialment, és per pesca de la flota professional o de la flota recreativa, és igual, però no perquè... A més, les marques que posem electròniques porten una alarma de mort. Si el peix està tres dies sense canviar la pressió, amb poc moviment i l'acceleròmetre...
Es desfà la marca de la superfície i ens diu que aquell peix ha mort. Entens? Per tant, aquesta és la prova del nou, però és que ha fins i tot, i CAT, ho diu. La millor manera de fer el marcatge és amb canya i carret. Aleshores, conclusió, els espanyols no saben pescar tonyines sense mort, clar que en saben, el que passa és que hi ha uns quants que aprofiten la...
anem a dir mala normativa per treure en partit i poder emportar-se una tonyera a casa. I els altres, doncs, es queden a casa seva mirant-ho. Què és el que demanem? Doncs, que què? Doncs, una quota mort i una quota, perdó, i uns dies sense mort amb tots els controls de declaració que vulguin. Amb tots els controls que vulguin.
Però el que hem d'evitar és que a la premsa sortia una notícia dient que els pescadors espanyols no saben pescar tonines, se'ls hi moren, i els anglesos saben el 97%. Perquè això no és veritat, simplement no és cert.
Doncs Fede, crec que ha quedat molt clar aquesta exposició que ens feies ara, tots els punts, aquesta nova normativa que es busca i aquesta aplicar-ho millor, mai millor dit, i que la bona feina dels pescadors, en aquest cas, que practiquen la captura i solta, amb l'èxit com ho feu vosaltres en totes les campanyes. Moltes gràcies per explicar-nos-ho aquí a la Randa Mar. Gràcies a vosaltres.
Vaig deixar d'entrar-hi tant de cop. Ara abans emullo els canells al cap i al cor. Amb els ulls clavats a l'horitzó. Lentament cintures palles, malgrat la por. I així arribem al final d'aquesta primera hora de Randamar. Nosaltres ara farem una petita pausa darrer 5 minutets i tornarem aquí fins les 6 de la tarda. No marxeu. He perdut la por a fer-me mal. Si el mar és l'amor, jo sóc el mar.
Vull cridar que estimo, saltar lluny i perdre el cap.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
La British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem.
Vine a Carrefour i compra bé amb els nostres preus imbatibles. Avui dimecres 11 de març tens els quarters posteriors de pollastre Carrefour El Mercado format estalvi a un preu imbatible de 2 euros amb 69 al quilo. Sempre les millors promos. Carrefour. Si separem bé la brossa orgànica, ens estalviem diners i l'aire que respirem cada dia està més net.
Separa bé l'orgànica i ajuda'ns a tenir la ciutat com a tu t'agrada. Ajuntament de Tarragona. A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·let o llenya, incerts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat coneix, on compren els professionals. Obramat.
Celebra els 50 anys del Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona. Visita l'exposició Adquisicions i més, amb pintures, escultures, tapissos i còmics que s'han incorporat recentment al museu. Una selecció d'obres que ens mostra la creativitat i el talent dels artistes del nostre territori. Oberta fins al 31 de maig, l'entrada és gratuïta.
Buena tarda, son la CIN.
Us parla Ter Ortega, el president de la Generalitat, Salvador Illa, promés que el desplegament del servei d'atenció continuada, delictus a Tarragoni i al conjunt del territori, es durà a terme el més aviat possible. Ho ha dit durant la sessió de control i en resposta a una pregunta del grup parlamentari dels comuns. El mandatari català ha assegurat que el calendari dependrà de la disponibilitat de professionals amb garanties per poder donar un bon servei.
La Conselleria està treballant en donar a conèixer aquest calendari i dependrà, evidentment, de la disponibilitat de professionals amb garanties per poder donar un bon servei. Servei que tindran els ciutadans de Tarragona i de tot el conjunt de Catalunya abans que els altres ciutadans d'altres parts d'Espanya i d'altres parts d'Europa. L'anunci arriba després de les protestes a Tarragona per exigir el servei a l'Hospital Joan XXIII.
L'Ajuntament es té en la mà a l'Institut DFP perquè els seus alumnes puguin fer-hi pràctiques en la modalitat de formació professional dual, és a dir, combinant la part teòrica amb la pràctica dins de la casa, a les diferents conselleries i empreses. L'alcalde Rubén Viñuales afirma que els consistoris són una molt bona escola.
En aquest document hi ha empreses molt diferents i som una molt bona escola, ja els hi puc assegurar. Jo obligaria a passar per un ajuntament a tothom, però encara que després no tinguin cap relació, perquè t'ajuda a entendre moltes coses. Quan s'ús al carrer i veus que les llums funcionen, que l'autobús passa, que els serveis socials funcionen, que la neteja funciona, que la policia funciona...
No et preguntes com és que funciona. Ho dones per fet, però hi ha moltíssima feina darrere. El secretari de Formació Professional de la Generalitat, Francesc Roca, diu que l'acord signat posiciona l'Ajuntament de Tarragona com a exemple de foment de l'FP Dual.
Vanessa Martín i Lia Cali encapçalen el cartell musical de la cinquena edició del Teta Fes. L'Auditori del Camp de Mar torna a acollir els dies 29 i 30 de maig, un festival ja consolidat a la ciutat. Sota el lema més veus, més ritme, més futur, es vol reforçar la lluita feminista en un moment on l'aonada reaccionaria a agafar protagonisme, segons la consellera de Feminismes, Cecília Mangini.
Creemos que sí, que el feminismo tiene que estar más firme, más fuerte que nunca y lo que siempre decimos, se puede reivindicar también cantando y bailando. Así que por eso el TETAF es más necesario que nunca para continuar en esta lucha por la igualdad y por hacer de Tarragona una ciudad más igualitaria.
L'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Passen 3 minuts de les 5 de la tarda. Arrenquem aquesta segona hora de Randamar. Una segona hora on descobrirem uns nous més gegants del nostre mar Mediterrani. Aquest cop ens submergirem a sota l'aigua. Després viatjarem fins a l'orient mitjà per saber la repercussió que tindrà en el turisme de casa nostra tot aquest conflicte.
I acabarem el programa d'avui parlant de més mites i agendes del nostre mar mediterrani. Estarem aquí fins les 6 de la tarda a Randamar.
Ens centrem segona hora i ho fem descobrint una nova figura festiva que té a veure amb el medi aquàtic. Hem conegut gegants, hem conegut bestiari de foc i avui coneixerem una bèstia d'aigua que és un peix. D'aigua dolça, però tota l'aigua, sigui de mar, de rius o de pantans, tota està lligada. La criatura que avui descobrim és l'opeix de Bellmunt, el priorat. I per parlar amb una de les persones que el va fer, l'Albert Bartolomé, ja hi tenim a punt l'Oriol.
Doncs sí, efectivament, Marina. Ja saps que en aquesta secció de la randa de mar el que fem és conèixer gegants, conèixer peces de bestiari, figures de bestiari que tinguin a veure amb el mar, que siguin marineres. D'acord, sí, avui coneixerem un peix...
que no és ben bé de mar, però és un peix i, per tant, té cabuda aquí en el nostre programa, és el peix de Bellmunt. I per això saludem a l'Albert, que és una de les persones que, des de l'origen, va crear aquest peix de la colla dels joves de Bellmunt. Albert, molt bona tarda.
Bona tarda. Bé, doncs parlem d'aquest peix, del gopeix de Bellmunt. Explica'ns una mica com és aquesta figura. Sí, aquesta figura és un peix, és un peix de riu, és un barb.
I això ve de l'any 2005, que es va fer una reunió, un pla local de joventut, que es diu, on tota la gent jove del poble vam ficar en comú i va sortir la idea de recuperar una bèstia, de bestiari, per poder fer sortides, etcètera.
i vam triar fer un peix, bàsicament, perquè l'escut del poble és un peix amb una muntanya,
I el fet de fer una bèstia un animal també venia una miqueta de... que volíem una miqueta recuperar una cosa que s'havia perdut al poble, que és que els anys 80, l'any 80, se van inaugurar uns animals, també, a Bellmunt, que es deien los animals de Bellmunt, que no eren ben bé ni gegants ni capgrossos, eren uns animals...
eren quatre bèsties que es deien, bueno, tenien uns noms falsos originals, perquè representaven les lluites que hi havia en aquell moment en tot el medi ambient, en contra del nuclear, etc. I com que durant uns anys al poble hi va haver aquestes bèsties, aquests animals, que van durar uns 5 o 6 anys, en mitjans dels 80 ja no van sortir més,
doncs, vam voler recuperar la idea de fer, doncs, això, un animal per poder també, doncs, poder sortir a les festes majors i per poder anar pels pobles. I vam triar el peix, un peix de riu que mideix 3,30 metres de llarg, pesa uns 37 quilos, més o menys, i és molt original perquè, ja et dic, és una peça, doncs, que així, doncs, n'hi ha poques, la veritat. Gerants, reix i sònia molts, però...
peixos, doncs pocs, i nosaltres ens sumum. I tant, sí, sí, anem buscant, des d'aquest programa, anem buscant, doncs això, peixos, animals que tinguin a veure amb el medi aquàtic, amb el mar, amb els rius, i bé, vam trobar una anguila, una anguila mortrassa, cap a la zona del
tenim també pendent poder fer la carpa Juanita bé, hi ha algun peix també peix de mar també, doncs una morena una morena de saló, ho hem pogut parlar però sí que és veritat que és això és aquesta originalitat del fet de tenir un peix que a més a més si els nostres oients ara en poden buscar alguna imatge doncs veuran de què estem parlant ho deies, és molt original
Sí, hi ha una dificultat afegida, que és més que res el portador, a l'hora de poder veure a fora, no? Sí. Té dos punts de visió, una, diguéssim, seria la panxa del peix, on veiem, doncs, a un metre davant dels peus, diguéssim, i que va molt bé, de veritat, per si has de pujar els graons o un pedri o alguna cosa...
per poder mirar per allà i llavors tenim l'altra obertura que és la boca del peix però clar, la boca del peix ens cau a metri mig bo del cap i llavors clar la visió que tenim del davant és bastant reduïda és l'única complicació que té ja que no és que pesi molt és diguéssim la llargada i la visió que a vegades quan balles i gires la veritat és que perds el món de vista i no saps ben bé on estàs però
Per això és important també la feina dels companys, de la resta de portadors i membres de la colla que estan a fora, que teguin i que et centrin una mica. Sí, sí, sí. A part, ser tan llarg, també vulguis o no, quan anem pels carrers dels pobles i són estrets i Déu-n'hi-do. La veritat és que és divertit. I tant. És una bèstia que li poseu foc, Albert?
No, és una bèstia que no. Quan la vam construir, aquesta peça, com te deia abans, va sorgir la idea del Pla Local de Joventut el 2005, que es va fer al poble, i allí ens vam reunir i van sortir moltes inquietuds, moltes coses que es podien fer, i una va ser aquesta.
I allí va ser, doncs, quan vam tenir que ficar una miqueta, doncs, a veure què és el que volíem fer i com ho volíem fer. I en aquell moment es va decidir que el peix, doncs, tiraria aigua. No tiraria foc, sinó que tiraria aigua. I llavors vam idear un sistema i té dues sortides d'aigua per la boca i tira aigua, sí. Sent un peix també és una mica més propi, no?, que tiri aigua que no pas foc.
Sí, sí, sí, tot i que el foc també agrada molt, però sí, vam creure que era més original el tema de l'aigua, i més siguin un peix, i la veritat és que fa molta festa i a la canalla els agrada, clar. I tant, això és el que anava a dir, que sempre una bèstia d'aquestes, un bestiari de foc, és molt vistós, evidentment és molt bonica, n'hi ha de precioses, com és també el cas d'aquest peix, però clar, quan les porten en foc i enceses,
no a tothom li agrada el foc i se n'aparta, en canvi d'aquesta manera segur que és com molt més propera, la gent no li pot tenir por. No, a part, aquesta bèstia, aquest animal, al ser el sorgir la idea aquí del jovent del poble, bàsicament es tractava que la van fent antros, aquesta bèstia no és un encàrrec, no va ser una...
que et facin això i no. Va ser tot un procés que va durar dos anys on el mestre Lluís Moster, que és de Valls, va ser l'encarregat d'ensenyar-nos pas a pas tot el procés de construcció del peix. I clar, aquest peix està fet com se feia antigament i amb cartró pedra i amb
i amb els botllos de guix, i llavors vam fer amb cartropedra, i llavors, clar, el tema del foc no era un animal que estigués preparat, no estava fet de fibra de vidre o de materials d'avui en dia que pesen menys, que són més, són ignífogs i això. Era un peix, bàsicament, que hi ha des del minut zero, i el vam idear per això, perquè pogués tirar aigua o foc.
Perfecte, i em deies, doncs, això, quan anem per pobles, quan sortim pel vostre poble, evidentment, ja us els coneixeu als carrers, evidentment, altres pobles els trobem carrers que són una mica més estrets. Per on us moveu? Per on podem veure aquest peix de Bellmunt? Sí, el poble, bàsicament, aquest peix és propietat de l'Ajuntament, que és qui va fer l'encàrrec i qui va fer el...
el gasto i el curs, i se l'encarrega de portar-lo a l'associació de joves. L'associació de joves se va crear també al 95 i ja té 40 anys de trajectòria i són una miqueta els encarregats de portar el peix.
Bé, on els hi surt i tenen ganes, doncs, hi van. Però, bueno, majoritàriament, doncs, són pobles del voltant, del Priorat. També hem anat a Reus algunes vegades. També vam anar a Barcelona amb alguna trobada de bestiari. Però no és un peix que surti molt. Bàsicament, surt al poble per la festa major, pel Dia dels Innocents, el 28 de desembre.
I també el trobareu a l'estiu amb una festa molt xula que estan organitzant últimament, la Cineció de Joves, que es diu l'Emplomada, on conviden altres bèsties i altres animals i es fa una cercavila amb correvars, amb xaranga, i després a la nit s'acaba amb un sopar i un concert al poble. Caram, molt bé, fantàstic. Sí, són pocs, però la veritat és que ens ho sabem passar bé, sí.
Clar, perquè normalment parlem de municipis que a vegades tenen gegants mariners i que estan arran de mar. En aquest cas parlem d'un peix de riu i parlem de Bellmunt, parlem d'un poble del Priorat, d'un poble petitet. M'agradaria també que ens el presentessis una mica. Ens ve de gust conèixer Bellmunt, situem-lo i com és el municipi. És un poble, actualment uns 300 escats i pocs habitants,
on té una història molt llarga amb el tema de les mines. A Bimunt hi havia, i va haver durant molts anys, unes mines d'extracció de plom, on es treia la galena per fer el plom, i això ha condicionat molt la forma de ser del poble, ja que és un poble que ha vingut molta gent de fora a viure-hi,
Durant uns anys hi va haver moltíssima gent, havia molta feina, i això va fer que vingués molta gent de fora, i aquesta gent, doncs, molt s'han arrelat, està clar. Un cop van tancar les mines a l'any 70, doncs, bueno, s'ha anat despoblant, com la majoria dels pobles, però hi continuem anant-hi una base, una força gent, els caps de setmana, els estius, i hi ha força vida, intentem fer moltes coses, i...
I les festes majors són a l'hivern per Santa Llúcia i per els innocents. Compte. Convirem a tothom a que vinguin, a que vinguin i a coneixin el poble. A les instal·lacions on hi havia les mines, actualment hi ha un museu, un museu de la ciència i la tècnica que porten des del Museu Nacional de Ciència i Tècnica, em sembla que es diu Terrassa. És un museu industrial on s'explica tot el procés d'extracció del plom, com se feia,
i com se vivia al poble durant molts anys. Perfecte. Em dius, les dues festes majors a l'hivern, i bastant juntes, perquè Santa Llúcia i els innocents no hi ha gaires diferents, hi ha un parell de setmanes. No, i si tenim en compte que és un poble, durant molts anys que va ser un poble miner,
El 4 de desembre, Santa Bàrbara, la patrona també dels miners. Per tant, podríem dir que si algú vol vindre a Veïmunt i vol corèixer el poble amb festes, ha de vindre en desembre. Sí, sí, sí. Capats i cap a Veïmunt. Perquè, ja et dic, comença amb el 4 de Santa Bàrbara, que sempre es fa alguna coseta, tot i que ara les miners ja estan tancades, se continua celebrant la festa tradicional dels miners,
I la festa major, ja et dic, és el 13 Sant Allúcia i el 28 Sant Innocent, pel mig Nadal, també hi ha cap d'any, i vulguis o no és un mes que estem de festa, la veritat. Sort que us he trucat ara aquest mes de març, perquè si no, us truco al desembre i no us trobo. La veritat és que sí, que el desembre costa. El desembre és un mes...
Bé, el que costa és el gener, anem a ser sincer. Això és veritat. El gener es fa molt llarg, llavors. El gener fa cost amunt, la veritat, però el desembre la veritat és que ho celebrem, la veritat, i intentem passar-ho el millor possible.
I tant, sens dubte. Doncs, Albert, moltíssimes gràcies per haver-nos atès aquesta estona, per haver-nos presentat aquest peix, el peix de Bellmunt, del Priorat, haver conegut d'on va sorgir la seva història, també... Sí, també recordar
El tema del peix, a part de l'escut, com ja he dit abans, que hi ha el peix, bàsicament és perquè a Bimunt hi passa el riu. En aquest cas, són dos rius, el riu Montsant i el riu Siurana, que s'uneixen al nostre terme i desembocen al riu Ebre. I, per tant, el peix simbolitza aquest...
aquest riu i una mica també la lluita que actualment es té perquè sobrevisqui el riu i perquè no l'espolin i que pugui continuar baixant aigua. El riu és vida. Ah, exacte. I tant. Doncs aquest peix que això ens ho recorda i que a veure ens fa pensar en aquesta història, en aquesta tradició, en aquesta vida al voltant del riu i en aquest aigua barreig d'aquests dos rius que es confueixen
aquí en el terme de Bellmunt. Albert, moltíssimes gràcies per haver-nos presentat el peix i el poble. També ens ha fet molta il·lusió avui poder parlar de Bellmunt i conèixer-lo. I ja ho sabem, ens ho hem apuntat, que si volem anar-hi i trobar-lo allò amb efervescència, el desembre és quan ens hi toca fer-hi cap. Doncs sí, i sereu benvinguts. Moltíssimes gràcies, Albert. Molt bona tarda. Gràcies a valtros.
Continuem i ara viatgem. N'hem parlat ja en alguna ocasió. Fa poc més d'una setmana estallava una guerra a l'Orient Mitjà que ja ha provocat centenars de morts, evacuacions massives i com a efecte secundari una paralització del tràfic aèri amb aquest indret principalment fil conductor d'Europa amb Àsia.
deixant turistes de la península a diferents punts del món amb moltes dificultats per tornar a casa. De les conseqüències de tot això, avui en volem parlar amb Juan Antonio Duro, professor de la Universitat Rovira i Virgili. Molt bona tarda.
Bona tarda. En primer lloc, parlem de l'Orient Mitjà, podem afirmar ja que tot aquest conflicte està tenint i tindrà encara més repercussions econòmiques aquí al nostre territori? Sí, sí, sí, en el nostre territori i pràcticament arreu. Aquí hi havia...
Bé, en aquests moments hi ha com dos escenaris, un que duri poc i un altre que duri molt, i tenim veus per dos costats. Sembla, en tot cas, que durarà algun temps i, evidentment, la duració és la que explicarà un impacte major o menor. Si hagués durat poc, uns dies...
doncs després, diguem-ne, el món es podria haver, diguem-ne, recuperat i adaptat relativament ràpid. Per tant, quan més duri, òbviament, els impactes seran més grans i tot pinta que això a hores d'ara continua.
Això t'anava a preguntar. Semblava en un principi que havia de ser una cosa pim-pam, però tot indica ara mateix que s'allargaran el temps, que en qüestió d'una setmana no ho tindrem arreglat, això. Bé, hi havia veus de tot. Hi havia veus que apuntaven cap a una duració de dies i veus que apuntaven a una duració de setmana fins i tot mesos. De fet, no em consta que Trump digués que duraria uns dies, d'acord?
Per tant, fins i tot en aquest sentit hi havia una previsió de durada més llarga. Sí, sí, en aquests moments el que s'està una mica veient és que aquesta duració es manté, suposo que anirem setmana a setmana...
a veure com els aconteixements van evolucionant, però sí que a hores d'ara, una setmana després que hagués esclatat la crisi, la crisi continua i, per tant, òbviament, això farà que els impactes s'accelerin, com estem veient, per exemple, amb els preus del petroli.
Aquí anava. La primera repercussió ha sigut aquests preus del petroli i més tenint en compte que aquests països són proveïdors de petroli. A altres països, a nosaltres, un percentatge molt petit, però tot està fent que la demanda de petroli augmenti i, per tant, que el seu preu també augmenti considerablement.
Sí, aquí hi ha dos tipus d'afectacions. L'afectació en directe en aquells que depenen del petroli que pugui venir d'aquesta zona i impacti en directe a partir dels preus en el mercat i que afecten a tothom. En els primers dies després d'esclatar la crisi, és a dir, principis de la setmana que ve...
de la setmana passada, l'augment dels preus no va ser excessiu, va ser del 8%, del 10%, arribant a 80 dòlars per barril, però en aquests moments, per exemple, ara veig que està per sobre de 100 dòlars. Per tant, això vol dir que aquest descompte que els agents podien fer, que durés poc, ja s'està relativitzant i, per tant, estem entrant previsiblement en una nova onada d'impacte rellevant.
Perquè la gent ho entenc, i l'augment del preu del petroli no és pel fet que el nostre petroli provingui d'aquests països de l'Orient Mitjà, sinó pel fet que hi ha encara més demanda. Sí, sí, sí, i que hem de pensar que els preus es configuren i es determinen no només per una demanda real, sinó per una demanda a futur o demanda de tipus especulatiu.
Per tant, si els agents veuen, encara que no necessitin ara, que els preus seguiran creixent, doncs estan pactant els preus ja avui cara futur. Però al pactar-los avui cara futur el que estan fent precisament és que l'augment d'avui sigui molt més gran del que seria. Per tant, òbviament, tot el mercat està reaccionant davant d'aquest context i és un context de gran incertesa i de problemàtica de l'oferta i, per tant, els preus que es determinen de manera global estan creixent.
Aquí també hem de parlar de gas, perquè aquests països també són importants per tot el tema del gas. Sí, sí. De fet, el principal impacte en els preus s'ha notat, en primer lloc, en el gas natural, en efecte. I, per tant...
Tots aquells països que depenen del gas natural per anar funcionant, per tant, que diu els països, diu les empreses, són les que es veuran més afectades. I per tant, de fet, a nivell general, totes aquelles empreses que una part important dels seus costos són costos energètics seran les que més es veuran afectades per aquesta crisi.
Això ens indica una nova pujada dels productes en general, perquè d'alguna manera tot el que estem parlant té conseqüències sobre la cadena de subministrament.
Sens dubte. Si aquest increment de preus continua en aquest escenari d'incertesa, de continuïtat en aquesta problemàtica que estem tenint, òbviament els preus s'assentaran, els agents prendran unes decisions...
connectades amb aquest augment de les preus i, per tant, pujaran els preus no només de l'energia, sinó de gran part dels productes que depenen d'una manera o d'una altra de l'energia. Per tant, aquesta és una de les característiques que té l'energia, que és com una mena d'input transversal que afecta pràcticament a totes les activitats, perquè, per exemple, et pot afectar
de manera directa amb el preu d'electricitat, que al final el paguem tots i el paguen totes les empreses. Per tant, aquest augment dels preus que ja supera els 100 dòlars i més d'una setmana després farà, òbviament, que hi hagi un augment generalitzat en els preus
que el Fons Monetari Internacional ha comentat que la inflació podia créixer a nivell global en promits 3 o 4 dècimes, doncs calculem. Aquesta pot ser la mitjana i serà més o més petita en funció de la teva dependència d'energia. Ja no només l'energia, per tant, sinó també el transport. Serà més difícil transportar o més car, per dir-ho d'alguna manera, transportar els productes, tenint en compte això, que el petroli està més car, etcètera?
Sí, sí, el primer canal directe és el que estem veient en les nostres benzineres. Les nostres benzineres pràcticament reaccionen dies després, una setmana després, que els preus estiguin pujant en el mercat de commodity. Per tant, el primer lloc on el veurem és a l'hora de repostar i a mig terme el veurem en tots els productes, pràcticament en tots els productes de l'economia d'una manera o d'una altra. Sí, sí.
En aquest sentit, també parlem de turisme. Com afecta tot això al turisme? Bé, aquí hi ha dos tipus d'afectacions en funció de què és el que sigui més important en els propers mesos. Hi ha una afectació positiva en el sentit que aquesta situació d'inestabilitat en aquesta zona òbviament reduirà de manera significativa els fucsos turístics cap a l'Orient proper,
i per tant aquests turistes o viatgers que no aniran a aquest lloc aniran amb uns altres. I entre aquests altres pot estar Catalunya i Espanya com a destinació segura. Per tant pot haver, òbviament, una afectació positiva. Podria haver una afectació menys positiva si aquest escenari d'augment...
es dispara i s'accelera, i això al final es contagia amb el cicle econòmic dels països, i per tant els països comencen a experimentar queixements econòmics més petits. En tot cas, en aquest segon sentit, pensem que la temporada d'estiu pràcticament està aquí, i probablement encara no hi hagi gaire temps perquè es doni aquest efecte energiu. Per tant, jo entenc que ens podíem veure a favorits.
Qui potser es veuen més desafavorits són les persones o el turisme que viatjava cap a l'Àsia, els moviments cap a l'Àsia, que eren destinacions bastant de moda aquests últims anys i que això ara serà més difícil, com estem veient, amb les persones que volen tornar i els està costant moltíssim.
Sí, sens dubte. Aquí teníem destinacions que estaven amb un creixement, la veritat, molt alt, destinacions emergent, destinacions amb un atractiu diferencial, que les coneixem, per exemple, a Dubai, i que, òbviament, patirà un gran d'alta-baix els seus fluxes tots els propers mesos, a no ser, òbviament, que la crisi es tanqui i allí tens suficient perquè es recuperin els fluxes.
Està bastant demostrat que quan hi ha una crisi, en aquest sentit d'inseguretat en una zona, i després entrem en un procés de resolució, els turistes no tarden gaire en recuperar-se. És a dir, els turistes tenen memòria, però tampoc tanta. Per tant, 3, 4, 5, 6 mesos després ja tornen a anar. Però clar, estem ja al mes de març, això està durant, i per tant és possible, esperem que no,
que aquesta situació s'apropi molt a l'estiu. Si passés això, doncs, òbviament, els fluxos turístics reduiran un munt. I és que, bueno, aquesta zona té com a gran hàndicap la inestabilitat, no?, i ara ja ha esclatat, en tot cas, la inestabilitat. A la zona la teníem ja setmanes abans, no?, i els turistes seguien anant. És a dir, perquè els turistes no vagin, ha d'haver una inseguretat prou clara, no?, prou clara, perquè hi ha ganes de viatjar i pensem que, bueno,
que no ens passa res, sempre creiem que no ens pot passar res. Doncs sí, amb això hem de ser conscients quan viatgem a països llunyant i a països diferents que hi ha unes certes dosis de risc i hem de ser conscients. I aquí fem una recomanació a tots els turistes que facin totes les assegurances que calgui per després no tenir més problemes en cas que succegin
diguem-ne, qüestions com les que estan succeint ara a Orien Proper. L'altre problema afegit a tot això és que els aeroports, per exemple, Abu Dhabi, Dubai, tots aquests aeroports són molt importants a nivell mundial i això ha tingut molta afectació. Sí, sí, perquè a més de ser aeroports d'arribada són aeroports d'enllaç
amb altres destinacions, com per exemple asiàtiques. De fet, la problemàtica que està passant ara, per exemple, està afectant a grances d'aveniments esportius que s'havien de produir en aquest lloc. Per tant, és lamentable, però està clar que aquests països tindran una afectació molt important.
I ja et dic, podríem pensar que aquesta inestabilitat i aquesta inseguretat, per molt que quan es pugui acabar o finalitzi aquest problema, es podria perpetuar amb aquesta imatge, però jo ja et dic que crec que si la situació és solventa, els fluxos es recuperaran.
Els estudis que nosaltres tenim indiquen que la recuperació pot anar a prop dels sis mesos després del que s'ha produït i per tant tornaran a créixer. Hem de ser conscients que aquests països estan situats en una part del món molt més inestable a la que nosaltres estem acostumats on vivim i a vegades nosaltres no ho valorem excessivament.
En això que deies que podria ser positiu per rebre turisme a nosaltres, per rebre encara més turisme a nosaltres, com pot ser? És a dir, aquests països, al final, les destinacions són bastant diferents del que podem oferir nosaltres en tema de costa, en tema d'experiència. Per què es pot desviar aquest turisme cap aquí? O per què poden prendre aquestes decisions?
Sí, aquest és un turisme molt especial, que busca unes destinacions com aquestes molt especials, molt, si em permets, exòtiques, però també una part d'ell és un turisme amb molt poder adquisitiu,
i per tant amb una gran capacitat de despesa. Espanya i Catalunya es poden veure beneficiades? Doncs es poden veure beneficiades com qualsevol altra destinació de primer nivell, perquè té uns productes i uns recursos molt valorables per qualsevol turista que es vulgui mobilitzar en busca d'experiències turístiques úniques. Per tant, nosaltres com a l'altre ens podem veure beneficiats per aquest volum de turistes que ara no anirà a aquest lloc,
i estarà buscant altres llocs per anar-hi. Doncs entre els altres llocs per anar-hi, Catalunya barra Espanya, òbviament és una opció, tenint en compte que és la segona potència turística del món. Per tant, és fàcil entendre que una part, òbviament no sabem quina, podríem venir cap a Espanya i...
cap a visitar destinacions amb diferent contingut, des d'enològic, gastronòmic, sol i platja, buters de luxe, experiències de benestar, etcètera. Per tant, al final, la previsió que una part dels fluxos podria anar a Espanya és simplement perquè som la segona potència turística del món.
i, per tant, si aquesta gent no pot viatjar a Orient proper, que, a més a més, en gran mesura són aeroports que et fan de moviment cap a Àsia, i ens movem en un clima de bastant incertesa, el que és previsible és que els turistes, si aquesta incertesa es manté, facin una elecció superior per a les destinacions de proximitat. Per tant, aquelles que la mobilització en termes de quilòmetres no és intercontinental. Si és així, òbviament,
Espanya, Regne Unit, França es podien veure beneficiades. Ja per anar acabant, la possibilitat que aquest conflicte es cronofiqués, com ha passat amb Ucraïna, per exemple, que tampoc s'esperava que s'allargués tant en el temps, ens afectaria a nivell econòmic?
Evidentment, tota cronificació d'un conflicte ens acaba afectant molt més perquè vol dir que es cronifiquen els impactes. Per tant, es cronifiquen aquests preus de l'energia, es cronifiquen els costos de les empreses i es pren aquesta cronificació com a base per les decisions empresarials. Per tant, òbviament, tota cronificació...
ens arirà molt malament a tots. En primer lloc, òbviament, a les parts en conflicte. I en segon lloc, a tot el món que d'alguna manera o d'una altra es veu afectat. Doncs ho hem de deixar aquí. Moltes gràcies per atendre'ns aquesta tarda. Molt bé. Gràcies. Gràcies a vosaltres. Som el pecat original. La graveta d'una caiguda internacional. Som terrorisme emocional. Amb un desplotat. La fruta prohibida
Quantes vegades ho vam intentar, no puc frenar-te, no em vull frenar i no sé què em passa. Vine a ma casa, no anem a pensar una amenaza. La capital del PECA, però...
Som el pecat original, la gravetat d'una caiguda irracional. Som terrorisme emocional a punt d'explotar. La fruta prohibida, la culpa i la fama. Som el pecat original, som el desig sense pensar. Jo no sé dir-te que no fes sol per mi, per favor. La meua mania, la meua obsessió...
Mira com bufa el vent, mira amb quines ganes, i sé que tu també la tens, tens també les ganes. Només bufes i bufes, i bufes, cauen les fulles hipnotitzades. Som el pecat original, la graveta d'una caiguda irracional. És un terrorisme emocional, a punt d'explotar, la fruta prohibida.
Som el desig sense pensar. Jo no sé dir-te que no. Fes-ho per mi, per favor. La meua mania, la meua obsessió. La veritat que em vaig dir que estava prohibida. No és un uau, eh? Amb la naina. Som el fet que t'ho faré ensinar. Som el desig sense pensar. Jo no sé dir-te que no. Fes-ho per mi, per favor.
Ara sí, engeguem aquesta recta final de la Randa Mar d'avui, descobrint llegendes del nostre mar mediterrani, anant cap al sud de l'abadia de Roses, a la falda del Montgrí, un territori de la Costa Brava plegat de misteris, mites i tradicions. Oriol. Doncs efectivament...
Marina, un dia més, una setmana més, anem repassant mites, anem repassant llegendes. Fa, doncs, un parell de setmanes, a l'anterior capítol, els vam situar al garraf, vam baixar, però és que avui tornarem a pujar. El Joan de Déu Prats, que sempre amb ells que fem aquesta secció, ens fa anar amunt i avall com un punxó, eh, Joan de Déu? Bona tarda.
Sí, sí, sempre sorprenent una mica. Bona tarda. Bona tarda. Doncs avui hem dit que tornem a pujar perquè ens tornem a situar cap a l'abadia de Roses i cap al Montgri, eh? Per tant, mentalment, ens tornem a situar a zona nord del país. Sí, de fet, una mica el Garraf, el Montgri, Cap de Creus, són aquestes orografies més abruptes
que propicien que hi hagi més la il·lusió de la fantasia i, a més a més, l'eco del passat, composat amb llegendes i històries.
diferents deltes, com és el del Ter, o com és el de Llobregat, o com és el de l'Ebre, que també propicien històries. Tot el que són irregularitats de la costa, com de les muntanyes del Pirineu, propicien moltes històries. I tant. Doncs som-hi, expliquem-ne d'aquestes històries, d'aquests mites. El primer que m'has apuntat al guió a mi em sona d'haver-ne menjat, de gall de Sant Pere. Això és un peix. Sí, malgrat el nom, és un peix, un peix gostós.
I ve a relació que ja havíem parlat de la banda de dalt de la Badia de Roses, però la banda del mig i cap avall, doncs encara no, i precisament Sant Pere Pescador, que porta aquest nom, Sant Pere recordem que era Pescador, i aleshores hi ha una població de Catalunya que porta directament aquest nom, no és que...
sigui el patró Sant Pere, sinó que porta el nom de Sant Pere Pescador. I de Sant Pere es diu la llegenda que un dia havia de pagar uns impostos, unes contribucions, ell no tenia diners, era el temps dels romans, que amb això no fiaven gaire, i va posar la mà al llac del Tiberiades, que era on pescava, i va treure un peix amb una moneda d'or a la boca, i li va agafar la moneda i va poder pagar aquest impost o contribució dels romans. I a partir d'aquesta història...
doncs s'ha comentat que aquest peix gustós, el gall aquest gall aquàtic aquest peix tingués el nom de gall de Sant Pere perquè si us fixeu té com dos taques al seu cos, al dors
que recorden una moneda. Llavors, és una bonica història, un peix comestible, però que sobreté una llegenda evangèlica, i una mica bé en relació amb aquesta població de Sant Pere de Pescadors. Va, perfecte. Així ara, quan vagi a la peixateria i el vegi, ja m'hi fixaré en això de les taques i les monedes i podré explicar en algú que ja sé d'on ve i em faré l'interessant.
Clar, i a veure si té la moneda a la boca, que aleshores encara més... Jo crec que si té una moneda a la boca s'ha agafat el peixater abans. Sí, sí, si no és miop segur que sí. I tant. Parlem també del gegant de Ventelló, Joan de Déu. Sí, també una mica Sant Pere de Pescador, que és un lloc que té mar i muntanya, per dir-ho, o plana i muntanya. Hi ha unes pomes magnífiques i després el llagostí també d'allà és excel·lent.
Són unes platges immenses que fora de l'estiu són inhòspites, perquè primer recordem que el mar de la Badia de Roses és dels més violents de la Mediterrània Occidental, perquè quan hi ha vent i hi ha llevantades, a l'haver poca profunditat del sol marí, s'aixequen molt més les onades. Però aquesta gent d'aquesta població, allà oberts gairebé...
davant del mar, doncs s'han resistit, i segurament serien molt forts, no?, perquè va haver aquest gegant de ventalló, el Narcís, que semblava que era molt bona persona, però era tan gran que les noies per la festa major no volien ballar amb ell.
Al final es va fer seminarista, però sembla ser que s'enyorava, i va tornar a la seva població, i allà se les va tenir amb un paio, un pinxo, que era una mica que li deien el Ganibataire, Magí el Ganibataire, i li va parlar malament del pare, llavors ell es va revoltar i tota la bonomia que tenia la va perdre en aquell moment i li va fer la pell.
amb aquest pinxo, va haver de marxar de Sant Pere a Pescador i es veu que es va fer amic d'una bandolera de l'Empordà que es deia la Comtesa de Molins, molt important, i la va ajudar i va participar amb ella, doncs ja a l'altra banda de la llei, i quan va morir la Comtesa, que va morir al castell de Carmensor, envoltada ja de les tropes, va fer...
saltar pels aires al castell, per això si passeu per aquest castell, que està anant cap a França, ja a dalt de tot de l'Empordà, però a la plana el veureu, és magnífic, doncs està destruït perquè el va fer esclatar aquesta bandolera i llavors el gegant de Ventalló va ser l'última persona que l'ava enterrar i li va fer el comiat d'una forma molt sentida, perquè el va acollir ja que havia estat fora de...
De fet, al castell de Carmençó, en Dalí volia fer allà un gran orga dels vents, perquè baixa la tramuntana a preu fet i el geni va voler fer com una mena d'orga on passés pels tubs la tramuntana i fes música. Això no es va acabar de fer, però sí que allà és un castell amb la muntanyeta, que també hi ha el Carmençó, que és una criatura...
un ogre que viu per allà i no és a la costa, però a prop hi ha totes aquestes singularitats que hem enllaçat amb aquest gegant de Sant Pere Pescador que déu-n'hi-do a les seves aventures. I tant, no, no, aquest era el gegant de Pantalló, però també hi ha un gegant submarí. Sí, de fet el gegant de Pantalló era un gegant real, no era un gegant... No, una persona grossa, no?
una persona grossa. Normalment, quan parlem de llegendes, sempre parlem de gegants mítics, i en aquest cas era una persona gran i ferma. Però sí que sembla ser que per l'abadia de Roses quedava un altre gegant dels temps mítics, del temps... De fet, el diluvi universal Déu el va fer per
a exaurir els nefilims, que eren uns gegants bíblics que anaven contra la llei de Déu, i els va fer ofegar en aquest diluvi, i després, mira, alguns han quedat ja patrificats com a muntanyes, i quan hi ha boira, doncs sembla que tinguin fesomia humana. Però es veu que se'n va salvar un que sabia nedar, aquest gegant submarí que no té nom propi, però que ell anava navegant, caminant pel fons marí, però amb el cap a fora. I aleshores això, moltes vegades, quan veia un vaixell...
se'l crespia perquè tenia gana o els vaixells naufregaven perquè de nit de dia la brillantor dels seus ulls els destorbava o de nit pensaven que eren farts.
amb el seu esbufec també feia que la tramuntana bufés més forta i era un mal de cap per la gent d'aquella banda del país. Al final els pescadors van decidir una treta que va ser fer un vaixell de ferro amb punxes i posar-lo a navegar i esperar que el gegant, amb la seva gran gana de sempre, se l'empassés. I efectivament se'l van passar i no li va sentar molt bé aquella dosi de ferro
i va acabar molt malament. No se sap si va morir o no, no se'l va tornar a veure, però sí que ha quedat aquesta mala mar que hi ha sovint a la Badia de Roses i que igual són els esbufecs d'aquesta mala digestió d'aquest gegant. Caram, home, mira, quina manera d'alliurar-se del gegant, van ser prou intel·ligents. Van ser prou intel·ligents i va quedar l'eco de les...
tempestes aquestes, no es pot tenir tot. I tant, no, no, mira, sempre una cosa o altra. En aquesta zona, Joan de Déu, també tenim una part ben coneguda del país, com és Empúries. Sí, ja és a la llavi de baix de l'abadia, i Empúries, evidentment, és un lloc molt conegut, és on van posar primer els peus
diguéssim, Europa. Quan Europa va arribar a la península Ibèrica, ho va fer allà. Dic Europa parlant dels grecs, perquè són els que van portar la civilització que després faria fructificar el concepte d'Europa. Doncs de tota la península Ibèrica, el primer lloc que van arribar des de Massàlia, que era Marsella, creuant el Golf de Lleó, doncs va ser a Empúries, perquè era un racer, malgrat que està exposat al nord, era un racer on ells, amb els seus viatges de cabotatge cap al sud de la península Ibèrica, després cap a Bretanya, doncs per allà podien parar i aixoplugar-se i després
doncs aquesta mena de parada i fonda va acabar sent una ciutat romana important. A l'edat mitjana, l'alta edat mitjana era on tenia la seu el comte d'Empúries, el que passa que els normans, aquests viquings del nord de França i també els serraïns, li feien la guitza i li van destruir l'Empúries, aquesta medieval, i a l'home se'n va haver d'anar a Castelló d'Empúries, que estava envoltat...
de pantans a la banda nord de l'abadia i el van deixar més tranquil. Però vull dir, és un lloc que té molt recorregut i precisament al costat hi ha una població que es diu l'escala i segurament té aquest nom de l'escala perquè també seria una escala de navegacions, un lloc on es podia un eixo plogar.
També ens escolten, eh?, des de l'escala, per tant, avui, també que n'estiguin pendents, que parlem de la seva zona, una zona on hi ha també un parell de llegendes, d'un parell de dones, una de boja, que esperava el mort, i una altra que està batuda pel vent, Déu-n'hi-do. Sí, l'escala, com us dic, està batuda al nord, i per tant és un lloc molt fred...
baixa la tramuntana o el Pirineu glaçat, però és refugi de barques, ja sabeu que hi ha una enxó magnífica i d'això podien sobreviure perquè el que eren les muntanyes del voltant no donaven gaire de si. I de fet a la població hi ha una estàtua de la pescadora esperant el seu home batuda pel vent, no? I s'ha de veure que en altres moments, abans del
de la benzina i el motor elèctric, això de navegar i amb els lleuts era complicat. I sí que diu la llegenda que hi havia una dona de pescador que sempre estava allà a la White veient el pescador amb la barca pescant. Un dia va haver-hi una mala mar terrible, una onada va esclafar la barca contra les pedres i aleshores el pescador.
va morir, la dona va baixar corrents allà a recuperar-lo, però ja estava mort, i en aquell moment, doncs, ella va perdre l'Oremus i després de...
de tota la pena que va tenir, doncs es va llançar al mar i queda un indret d'allà de l'escala on encara es coneix una mica com el lloc on va saltar aquesta dona. Ha quedat l'escultura, l'estàtua, que no es refereix a ella, sinó tot aquest neguit, aquesta espera, perquè la dona de l'estàtua va amb els dos fills arrapada a la falda però amb un vent molt fort i...
dona l'efecte com era de difícil i de perillós la pesca en aquell temps. L'altra llegenda també té a veure amb un coraler. Com que eren unes terres bastant ermes, hi havia gent de l'escala que feia la feina de coraler i a vegades havien d'anar a Cap Verde o a l'Àfrica o a l'Atlàntic o al nord d'Àfrica a fer el corall. Llavors també hi havia...
una parella que s'estimaven molt, la Cinta i el Genot, i ell havia d'anar a fer el corall, i sempre tornava, i era un magnífic moment de retrobament d'amor, però una vegada no va tornar, va anar passant el temps, va anar passant el temps, no.
no tornava, ells tenien com una olla amb els estalvis que havien fet i tenien moltes il·lusions, però no tornava. I aleshores la noia també d'alguna forma es va trasbalsar i va decidir anar cada vegada que venia un vaixell a veure si tornava el seu home, però clar, parava la taula esperant-lo, però no tornava mai, i al final...
doncs també va saltar al mar amb un penyal i tot just amb el moment de saltar també va haver una... on va haver saltat i van anar
a rescatar-la un llamp també va caure i va fer com una gran cova que es diu el baix dels cols i el fet és que l'àvia va anar després, va tirar a l'olla amb aquests diners com dint ja no vull saber res de tota aquesta història i ha quedat com un moment també dramàtic, dues històries que són ecos, històries fantàstiques però que expliquen una mica el neguit d'aquestes persones que esperaven
els seus homes a terra ferma, quan ells s'havien anat al corall o a pescar, amb un indret que és bastant complicat per la situació del temps que fa allà a l'escala. No, sens dubte, un temps...
Un temps complicat de viure, tota aquesta gent que li va tocar, tota aquesta manera de fer i de viure, i aquesta angoixa d'haver d'esperar que torni un ésser estimat i que no torna, és que evidentment et fa perdre el cap segur. Sí, ens fa recordar que abans la vida no era tan fàcil, no dic que ara ho sigui, però comparat amb altres moments, doncs hi havia situacions molt, molt intenses i...
i aleshores era complicat i a més a més quan estàs arrapat allà al peu del Montgrí que també és un territori de fàbula, de llegenda és un lloc esquerp també, de fet Víctor Català vull dir Caterina Albert amb el seu gran llibre Solitud, doncs és
d'allà a l'escala, vull dir que hi ha d'alguna forma propicia a pensar en aquests erms, en aquestes terres, però que també ha donat perquè hi hagi sirenes per allà, no sé si tenim temps, si no parlarem en un altre moment. Vinga, va, un minut, un minut per parlar de sirenes.
Doncs també allà al Montgrí hi ha una mena de sirena que portava de trasbals els pastors, hi ha un lloc que es diu el salt del pastor perquè es va tirar el pastor encaterinat per ella i ella sempre li feia juguesques i un pescador també una vegada. Doncs s'hi va enamorar, ella durant una nit el va comploure, el dia següent quan es va aixecar només quedava un vel de medusa que era el vestit que portava la sirena i ja no el va trobar.
Ell ja no la va trobar més i també anava per la costa vegarejant amb aquell amor perdut. Vull dir que també de vegades està bé que les dones portin la iniciativa i deixin penjats els homes i no volin rebre. I tant, home no. I aquesta qüestió de sirenes i pastors a l'Empordà en saben, en saben una mica.
Sí, sí, d'una sirena i un pastor va néixer a l'Empordà i en parlarem. Exacte, sí, sí. Doncs, Joan de Déu, avui hem tornat cap a Gavadia de Roses, aquesta part més del sud, que ens faltava per explicar, i d'aquí un parell de setmanetes hi tornarem per explicar més mites i més llegendes d'alguna altra zona del nostre país. Joan de Déu, moltes gràcies, bona tarda. Així ens ho farem, gràcies.
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
No hi ha res per què plorar. Jo també avui m'he sentit molt sol. I tot ho he vist fosc, mort i dret.
Fins demà!
i digue'm res que et fascina que tot és un parell on tots dos ens hem ficat
I així arribem al punt final de l'Arran de Mar d'aquest dimecres 11 de març del 2026. Nosaltres ho hem de deixar aquí, però tornarem demà, com cada dia, de dilluns a divendres, de 4 a 6 de la tarda. Us esperem a totes i a tots. Que vagin molt bé. Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Vine a Carrefour i compra bé amb els nostres preus imbatibles. Avui dimecres 11 de març tens els quarters posteriors de pollastre Carrefour El Mercado format Estalvi a un preu imbatible de 2 euros amb 69 al quilo. Sempre les millors promos. Carrefour.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Benvolgut multireformista, a Obramat no podem abaixar-te els impostos ni el preu de la gasolina de la teva furgoneta, però sí que podem ajudar-te amb els nostres preus. Per això, a Obramat, revisem cada dia els nostres productes per oferir-te les millors marques professionals amb els preus més baixos de la zona IVA inclòs, on compren els professionals. Obramat.
Tarragona vol ser una ciutat lliure de violències masclistes i LGTBI-cofòbiques. Si fan bromes amb la violència, no els riguis les gràcies. Prevenció de conductes sexistes a Tarragona. Telèfons d'emergència 092 Guàrdia Urbana. 112 Emergències. 900 9120 Línia 24 Hores. Ajuntament de Tarragona.
The British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. Celebra els 50 anys del Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona.
Visita l'exposició Adquisicions i més, amb pintures, escultures, tapissos i còmics que s'han incorporat recentment al museu. Una selecció d'obres que ens mostra la creativitat i el talent dels artistes del nostre territori. Oberta fins al 31 de maig, l'entrada és gratuïta.
Buena tarda, son las CIS.
Us parla Ter Ortega, el president de la Generalitat, Salvador Illa, promés que el desplegament del servei d'atenció continuada de l'ictus a Tarragona i al conjunt del territori es durà a terme el més aviat possible. Laura Casas. Durant la sessió de control i en resposta al grup parlamentari dels comuns, el cap de l'executiu...
ha assegurat que la Conselleria de Salut treballa per donar a conèixer el calendari. Segons Illa, aquest dependrà de la disponibilitat de professionals amb garanties per poder donar un bon servei. La Conselleria està treballant en donar a conèixer aquest calendari i dependrà, evidentment, de la disponibilitat de professionals amb garanties per poder donar un bon servei. Servei que tindran els ciutadans de Tarragona i de tot el conjunt de Catalunya abans que els altres ciutadans d'altres parts d'Espanya i d'altres parts d'Europa.
Illa ha assegurat que hi ha el compromís d'estendre tot el territori al servei 24 a 7 d'atenció a l'ictus. Remarca que no és qüestió de recursos ni diners. I el govern el que ha decidit és estendre el conjunt del territori. El més aviat possible. El més aviat possible.
Justament perquè tothom del territori pugui tenir accés, les 24 hores dels dies, els 7 dies a la setmana, a aquest servei. Té el compromís de la consellera i té el meu compromís en què estem treballant en aquesta direcció, en estendre el més aviat possible la consellera. I com vostè ha dit molt bé, no és una qüestió de recursos, només faltaria, ni de diners.
La sanitat catalana és excedent. És una sanitat, un sistema sanitari que ha de reformar-se i s'està reformant. L'anunci arriba després de les protestes a la capital tarragonina per exigir el servei a l'Hospital Joan XXIII. Els transportistes tarragonins temen que la guerra dels Estats Units i Israel contra l'Iran s'allargui i provoqui problemes de desproveïment. L'escalada bélica a l'Orient Mitjà ha encarit el preu del carburant i això fa que augmentin els costos del transport i afecti tota la cadena logística.
El director de la Federació de l'Autotransport, FEAT, Josep Lluís Aimat, ha explicat a Tarragona Ràdio, ha avisat que si la situació s'allarga en el temps es pot posar en perill la cadena de distribució.
no és immediat a l'escenari d'esproveïment. Però si aquesta situació s'allargués molt en el temps, és evident que un dèficit tan important de producció i d'arribar producte a les refineries es començaria a notar i a mesura que passi més temps, més es notaria. En la qual cosa, l'escenari ja podria ser no allò del preu és car, sinó no tenim producte. I això sí que provocaria un pànic absolut dintre del mercat.
La patronal espanyola i catalana alerta que el preu del gasoil s'ha disparat més d'un 30% aquesta última setmana i mitja. Vanessa Martín i Lia Cali encapçalen la cinquena edició del TetaFest. L'auditori del Camp de Mar tornarà a acollir els dies 29 i 30 de maig un festival ja consolidat a la ciutat. Sergi Báñez. Sot el lema més veus, més ritme, més futur. Aquesta nova edició reafirma la seva aposta per seguir sent un espai viu, obert i amb moviment que reforça la lluita femení.