Ja sol passar cada any per aquesta època el port de Tarragona acull al vaixell d'Open Arms. Avui és el primer dia que hi és, ha obert les seves portes a les 4 de la tarda. En volem parlar amb la responsable d'educació d'Open Arms, Àngeles Chager. Molt bona tarda, Àngeles. Molt bona tarda, què tal? Segon cop, segon no, diria fins i tot tercer cop que torneu a Tarragona, però segon cop en un any. Sí...
De fet, és la tercera vegada que venim per aquestes dates, però sí, sí. L'objectiu de tot això és una miqueta conscienciar la població, no? Sí, sensibilitzar la població i poder treballar amb els centres escolars. De fet, pels dematins estem fent xerrades concertades directament des de l'Ajuntament amb els centres escolars.
i per la tarda estem oberts a la ciutadania, o sigui que qualsevol pot venir a visitar-nos. Entenem, per tant, que els centres escolars visiten el vaixell, no aneu vosaltres a les aules, sinó que són els infants que venen al vaixell i podeu ensenyar una miqueta com funcioneu i la tasca que feu. Tal qual, venen aquí i aleshores fem la mateixa feina que fem a les escoles, però dintre del vaixell, perquè aleshores poden veure l'espai,
i palpar una mica quin és l'ambient que nosaltres vivim aquí a bord. Què veuen les persones que visiten aquest vaixell? Per si hi ha algú que no ha vingut mai, què s'hi trobarà? Es trobarà una miqueta d'exposició sobre la feina que hem fet en aquests anys i després aquest any com a cosa nova hem posat tots els tractats i convenis internacionals en quant a la protecció de persones
que estan postmigrant en situació de refugi o d'asil, i tots els convenis internacionals que parlen del tema de la protecció de les persones en les rutes marítimes, en el mar. Enguany, vosaltres ja heu denunciat que s'han perdut, encara no hem acabat el 2025, més de mil vides al Mediterrani. Sí, moltes més vides s'han perdut i moltes més que no tenim.
notícia que no tenim constància perquè, com sabreu, aquestes rutes són rutes irregulars, no se saben el nombre d'embarcacions que surten al dia ni el nombre de passatges que hi va a bord de cada embarcació, amb la qual cosa són xifres aproximades de persones que s'han trobat i han portat a terra, però les xifres es disparen molt més.
Per a la gent que no ho conegui, explica'm una miqueta com funcioneu vosaltres quan us avisen o quan veieu una embarcació d'aquest tipus a la deriva, el que feu, a part d'anar amb el vaixell que es pot visitar aquests dies a Tarragona, és anar amb les vostres llanxes des del vaixell a rescatar aquestes persones. Sí, tal qual. De fet, no només nosaltres rebem aquests avisos, sinó totes les embarcacions que estan a la vora d'aquesta barca que es troba en París,
i aleshores quan s'envia un Mayday s'envia totes les embarcacions de la zona i el que sigui més a prop té l'obligació d'anar a protegir les persones, els nàufrags que quedin d'aquesta embarcació. Nosaltres en els últims anys, a més a més, funcionem coordinats amb altres entitats, amb tota la flota civil que treballa a la zona, que dos d'ells tenen avionetes
i després hi ha un telèfon que és l'organització de l'ARFON, que rep també avisos d'embarcacions que es troben en situació de perill, i com deia, qualsevol embarcació que sigui a la vora té l'obligació de no fer-ho, cosa que no s'està complint. Això t'anava a dir, en la majoria d'ocasions vosaltres heu denunciat més d'una vegada que això no es compleix. Sí, no es compleix ni per part dels països, dels estats membres europeus,
i es compleix per part de molts vaixells que passen per la zona, principalment mercants, que no fan aquesta tasca de protecció de les persones i ho haurien de fer. Vosaltres actueu sobretot al Mediterrani Central. Per situar-nos una miqueta, explica'ns on és. És la zona que queda per sota de Malta i d'Itàlia. Aquesta zona sart, en aigües internacionals, és on treballem nosaltres.
i són les rutes que surten principalment de Líbia i també de Tunísia. I de Líbia i de Tunísia, no? Són les principals rutes? Sí. D'on provenen les persones normalment que rescateu? Les embarcacions surten de Líbia i de Tunísia, però aquestes persones no vol dir que siguin de Líbia i de Tunísia, i més tenint en compte que hi ha persones que per arribar a l'embarcació primer fan milers i milers de quilòmetres.
Sí, de fet, són persones que surten de molts països de tota la banya d'Àfrica, però també de països d'Àsia, de l'Orient Mitjà. I aleshores són persones que estan fugint per situacions molt diferents. Però aquí el que deixem clar durant les xerrades és que són situacions que no han provocat aquestes persones, però que no troben una altra sortida que ficar-se...
posen aquestes embarcacions precàries i són viatges que no han començat tampoc el dia que es fiquen a les embarcacions, sinó que poden suposar que són mesos o anys abans de poder arribar a la costa i ficar-se en una barca. Ara ho comentaves, són persones que surten de situacions que elles mateixes no han provocat. Quines serien les principals situacions? Entenc que situacions d'extrema pobresa, però també hi ha situacions de guerra.
Sí, situacions èliques, després el canvi climàtic, l'emergència climàtica, després de diverses violències per temes econòmics, per temes de persecució política o religiosa, en el cas de les dones o un maltractament, la mutilació genital. Els temes són molt diversos. Ara mateix, principalment, són els conflictes armats i l'emergència climàtica, però ens hem trobat persones que fugien
per motius variopintos, molt diferent. També comentaves que les embarcacions en la majoria d'ocasions són rudimentàries i aquestes persones a vegades han pagat molts diners per poder-les agafar. Sí, de fet, pagant milers d'euros. Aquí, en aquest vaixell, ens van arribar a dir que un noi que venia del Camerún havia arribat a pagar fins a 20.000 euros.
no vol dir que tingui els 20.000 euros, sinó que ha hipotecat la seva família a diverses generacions, segurament, amb la qual cosa té una deute que serà infinita amb una màfia i aquesta persona es passarà la vida treballant per pagar aquesta deute si la seva família corre el risc de que la mati directament. Què és el que busquen per sortir d'aquestes situacions? Però a quins són els destins on van o on volen arribar?
Bé, la gent el que vol és sobreviure, principalment, i buscar oportunitats i tenir oportunitats per poder donar-li una vida millor a la seva família. El destí no és el país on arriben, principalment són països, depèn d'on hagin sortit, moltes vegades volen anar a Anglaterra o a Bèlgica o a França.
però si agafen aquesta ruta acaben arribant a Itàlia, si tenen la sort que algú es rescati, si no en molts casos ho pagaran durant el camí. I de vegades són persones que més tenen família a altres països, no sé, com potser el cas d'Alemanya, i volen trobar-se amb la seva família en molts casos.
En aquest sentit, vosaltres també heu denunciat en alguna ocasió que després d'algun rescat heu tingut problemes per poder desembarcar en aquestes persones en algun port segur. Sí, de fet, cada vegada s'han posat traves administratives més grans. En els últims anys, a més a més, hem vist com Europa li paga a tercers països perquè s'esternalitzi una frontera i es tanquin aquestes fronteres o aquests ports de sortida.
I això significa que cada vegada que es tanca una ruta que més o menys tenia un flux migratori regular, s'acaba obrint una ruta cada vegada més perillosa. La solució no és tancar o blindar les fronteres, sinó que la solució seria, si fóssim una mica intel·ligents, a nivell econòmic ens interessaria que vinguessin persones joves que es formessin, que treballessin, que portessin a l'economia.
i aquests diners haurien d'estar enfocats a fer aquesta part de l'acollida d'una manera més digna. Tancar fronteres no té cap sentit. És signar sentències de mort directament. En aquest sentit, hauríem de gestionar tot això millor l'arribada de nouvinguts? Sí, i tant.
De fet, ho vam fer molt bé en el cas d'Ucraïna, quan va començar la guerra d'Ucraïna, però no ho hem fet bé en altres casos, en casos de persones que venen, com deia, de tota la banya d'Àfrica o de països de l'Àsia. Aquí no ho hem fet bé, no ens interessen. Aleshores, tenim unes polítiques molt cíniques, molt terribles i completament partidistes,
i ens interessen unes persones i les altres deixem que es morin directament en aquestes rutes migratories. Per què creieu que hi ha aquesta diferència? Per un tema d'aporofòbia i de racisme. Per exemple, aquí al port de Tarragona és molt curiós perquè tenim la mar aquí al costat dels Cinglados i estem envoltats de llots gegants
i que són de persones de fora, principalment, i aquest tipus de migració no ens molesta. Quan aquí sí que hauríem de mirar una mica d'on han sortit els diners d'aquestes persones, perquè aquestes persones arriben a la ciutat i fan que els preus de tot pugin, inclús venen aquí i es poden comprar pisos d'un milió o dos milions d'euros, i aleshores el que fan és encarir el tema de l'habitatge, que hauria de ser...
algú per a tothom i aquest tipus d'emigrant no ens molesta. Ens molesta la persona vulnerable, pobra o que creiem que això que és més diferent a nosaltres de ser d'una altra ètnia o no tenir el mateix poder adquisitiu. Tenim un continent molt racista i aporafòbic.
Com definiríeu aquest any, referent a les vostres tasques, a la feina que desenvolupeu aquest any 2025, que queda un mes, una miqueta més d'un mes perquè acabi? Com el definiríem? A nivell mundial? Sí, sí, sí. Caida en picado dels tres humans, diria. Amb el tema del genocidi a la franja de Gaza hem vist com estem amb quotes de violència mai vistes en el món.
Hi ha molts conflictes actius i la violència ha anat increixent. Hem vist com s'han vulnerat tots els convenis i tractats internacionals, totes les lleis possibles en el tema de la protecció de persones o dels drets de les persones. I clar, estem en aquesta situació de violència tan gran que se'ns passen per alt moltes coses. I la violència també pot ser verbal.
en el nostre dia a dia, amb la qual cosa hem de tallar també amb les microviolències perquè després normalitzem la barbària. En aquest sentit, això et volia preguntar, com veieu l'actual situació a Gaza? Vosaltres hi heu tingut molta relació, ho heu denunciat en diverses ocasions. Ara, actualment, com veieu aquesta situació després d'aquest tractat de pau, si se'l pot anomenar així? Bé, és que no n'hi ha cap tractat de pau. De fet,
No hi ha cap país que s'hagi plantat realment per fer un bloqueig de l'estat genocidat d'Israel. Cap país ho ha fet. Els nostres ports continuen entrant vaixells que carreguen armament. Per la porta de davant estem criticant el genocidi i per la porta de darrere ens estem bloquejant i estem col·laborant amb aquest genocidi. S'hauria de bloquejar completament qualsevol tracte amb aquest estat.
Són uns assassins. El que està fent Israel és que sí que té nom. Anava a dir que no té nom, però no, sí que té nom. Són uns assassins i hem passat per sobre de qualsevol dret bàsic de les persones i no ho estem parant. O sigui, jo, que no... Nego cruces. La meva àvia. No m'ho puc creure. No puc creure que això estigui passant. És una...
Un malson retransmès 24 hores pels propis agredits. I no es fa res. L'altre dia, de fet, mira, vaig anar a la presentació de la pel·lícula de la veu de la Gil. Sí. Vaig sortir amb un atac d'ansietat. O sigui, no t'ho pots creure que això estigui passant. Sembla ja com una pel·lícula i està passant cada dia. I no fem res i la població surt al carrer però no se'ns escolta.
Aleshores, aquí els mandataris catalans s'han de posar les piles, això s'ha de parar allà. No quedarà ningú. Han arressat amb absolutament tot. Ja et dic, aquest any jo el batejaria com el fin de los derechos humanos. Hem de començar de zero. Entén per les teves paraules que poques esperances, que la situació millori. Absolutament cap.
Jo, en el meu cas, cap esperança amb el tema del genocidí del poble palestí. Cap esperança, però per culpa dels nostres polítics, perquè ningú està fent res. Aleshores, el futur és descorazonador, absolutament.
Per anar acabant, perquè se'ns tira una miqueta el temps a sobre, fins quan es podrà visitar aquesta embarcació aquí a Tarragona i després quin és el vostre futur pròxim? Mira, l'embarcació es podrà visitar fins al diumenge. De fet, portes obertes per la ciutadania tenim per la tarda de 4 a 6 i el cap de setmana, dissabte i diumenge, farem de 10 a 2 i de 4 a 6 les portes obertes
El nostre futur diria que incierto. De fet, no sabem si de moment ens quedarem uns dies més aquí al Port de Tarragona o ja marxarem cap a Barcelona, que és on tenim la marre. I després l'estral havia de sortir de missió, però se'ns han espatllat dues màquines. Tenim dos baixets que són molt vellets i que cada vegada que sortim tenim algun problema.
I l'activitat que continua i que no ha parat tant tot l'any és el tema educatiu i després el projecte que tenim al Senegal, que és el projecte Origen. Són les dues activitats que tenim permanentment funcionant. I després, cada cop que podem, sortim de missió. Ho hem de deixar aquí. Moltes gràcies per atendre'ns aquesta tarda i ja ho sabeu, tothom qui vulgui pot anar al port de Tarragona i visitar aquest vaixell.
Moltes gràcies per convidar-nos una vegada més i us esperem aquí, al vaixell.