Arrandemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda a tothom passant 3 minuts de les 4 de la tarda d'aquest dijous 26 de març del 2026. Ho tenim tot preparat com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda aquí a Arrandemar. Començarem com és habitual fent un repàs de totes les notícies de la nostra costa catalana.
La primera aturada la farem a l'escala, baixarem fins al delta de l'Ebre, passarem per Vilanova i la Geltrú, Arenys de Mar i acabarem a Tarragona. Després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes. Farem una visita guiada per la desembocadura del riu Foix.
Descobrirem més mites i llegendes del nostre mar Mediterrani i acabarem el programa d'avui realitzant un curs de pensionistes dedicat a la informàtica. Estarem aquí fins les 6 de la tarda.
Però abans de tot això, el que volem fer és saludar el nostre equip, saludar a totes les persones que cada dia fan possible que el programa, que cada dia fan possible que el vaixell de Rondamar sorti a port i arribi a Bon Port. I comencem per la nostra cap tècnica, la jefa dels comandaments, Sílvia García. Molt bona tarda, com estàs? La futura pensionista informàtica de Terranuda.
Un dia menys per jubilar-nos. Això és per mi. Va, va. Que avui porto una notícia per l'esperança. Ja saps que jo soc de qui ens hem d'exterminar tots, però avui porto una notícia per l'esperança. I és que hi ha més ossos als Pirineus. Ui, m'ha pensat, saps què anaves a dir? Que ja s'ha superat el centenar d'exemplars. Molt bé, molt bé.
Em pensava que anaves a dir que li havien trobat una cel·luleta gris al cap d'un senyor que mana allà als Estats Units. I què dius? Li han trobat una cel·luleta gris? Anem a dir una animalada, però no la diré, perquè encara han tancat a anar a la presó. Presuntamente. I no tinc ganes que em tanquin a la presó. Em portaries menjar, no? Em portaries a anar... Unes galletetes aquestes de les nostres...
Vinga, va, anem a saludar la Cel Prieto des de RadioDelta.cat. Cel, molt bona tarda, com estàs? Hola, molt bona tarda, companyes. Bé, molt bé. Avui, dijous, per cert, és cap i cua, avui, 26 de març del 2026. Sílvia, potser estàs més a prop de ser pensionista, però potser a tu aquest curs, que és sobre informàtica, no et farà falta. Com que no? Sí. No. Jo amb 4 o 5 canes, allà, pensionista infiltrada. Sí.
Jo et deixo les meves canes, que en tinc unes quantes. Anem a saludar en Sergi Corraldes de Ràdio L'Escala. Sergi, molt bona tarda, com estàs? Molt bona tarda. Prop de bé, molt atramontanats avui. Fot una ventada d'aquelles de campionat. Aquí a Tarragona, tu com el nostre home del temps, quan pararà aquest vent? Perquè estic molt enfadada. Vent, zero onada. És un desastre, això, realment.
És tarrer a vosaltres. Si vinguessis aquí ja tindries onades, sí, perquè aquí em fa ben bé fins dilluns o dimarts. O sigui que ens queden uns dies encara de manxades aquestes de Mestral i de Tramuntana. Doncs estic molt enfadada amb aquest vent. Digue-li al senyor meteoròleg que ens envia el temps, que estic molt enfadada. El síndic de greuges del meteoròleg. Exacte, exacte. Ves d'allí i els dic... Té una feina últimament, tio. Té una feina. Té una feina.
Anem a saludar la Carla Lanuza des de Canal Blau Ràdio. Carla, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda, companyes. Doncs molt bé, aquí, admirant lo felices i exuberants que esteu totes avui, perquè es nota, em sembla, que s'està arribant al final de setmana, que el to és molt diferent del que hi havia hagut aquests dies. Sí, això, o que ja estem desvariant, que també podria ser, però no passa res. També podria ser, també podria ser. Res, tres dies, vacances i estiu. Vull dir, jo amb això us ho dic tot. Tres dies, passem vacances, setmana santa, pim-pam i estiu. O sigui, que ja està, ja ho tindríem.
I anem a saludar també l'Oriol Leo des de Ràdio Arenys. Oriol, molt bona tarda, com estàs? Molt bona tarda a tothom. Bé, bé, bé, també. Això, un dia preciós. Sí que aquí també he fet una mica de vent, aquí al Maresme, que a primera hora era fresquet, eh, el vent. Després ja ha quedat una mica més bon dia, bufa, el vent, però estem tranquils aquí. Tu sempre estàs tranquil. Jo sí, estic al rovell de l'ou. Què vol dir això, estic al rovell de l'ou?
El rovell de l'ou és la part del mig, la zona que està més tranquil·la... Ah, d'acord, no sé si és la zona que està més tranquil·la, però bé, si tu ho dius, com a home de bé, jo et faig cas. Vinga, va, deixem aquests debats, anem a començar el programa d'avui, qui us parla des de Tarragona Ràdio Marina Pérez Gat.
Comencem el nostre repàs informatiu a la Costa Brava explicant que la unitat d'escolarització compartida de l'escala prem partida del projecte de recollida i estudi de microplàstics Surfing for Science, Sergi.
Així és, Marina, l'Escala pren partida per tercer any en aquest projecte científic, una iniciativa mixta entre Ciència Ciutadana i Treball de Laboratori per tal d'avaluar l'impacte de la contaminació costanera per microplàstics. La col·laboració Escalenca va néixer l'any 2023 de la mà del Club Natura i l'Escala i la Fundació Life, una iniciativa on també hi dóna suport l'Ajuntament de l'Escala. Dins d'aquestes col·laboracions...
La unitat d'escolarització compartida de l'escala fa sortides quinzenals amb els seus alumnes per recollir mostres en aigües de l'escala. Escoltem a Sònia Fernández, que és la coordinadora de la UEC de l'escala.
Des de la UEG el que estem intentant fer és conscienciar els alumnes de la importància de col·laborar en un projecte científic i de conscienciar sobre la problemàtica que hi ha actualment en el medi ambient, sobretot en el tema de l'utilització de plàstics i quina conseqüència pot tenir aquest en el medi ambient.
La valoració que fem des de la UEC és positiva, ja que la majoria de vegades que hem vingut aquí al Nàutic els alumnes sempre han participat i s'ha donat una resposta molt positiva per part seva. L'objectiu d'aquestes sortides és que els alumnes a bord d'un caiac i equipats amb una xarxa especial vagin fent passades prop de la costa i recullin unes mostres que després enviaran a la Universitat de Barcelona. Ens ho explica Anne Moja, alumne d'aquesta iniciativa.
Doncs el que fem entre tots els alumnes de la UEC, agafem caiacs i tenim una ruta en la que tenim una xarxa i anem a recollir microplàstics, que aquests microplàstics s'envien a la Universitat de Barcelona perquè es puguin estudiar i puguin fer un recopilat de la mitjana de plàstics a cada poble.
Així, els alumnes prenen consciència del problema de la contaminació per aquests microplàstics, uns elements de menys de 5 mil·límetres que entren fàcilment en tots els estadis de la xarxa tròfica. Sí, cada any s'ha anat augmentant la contaminació en aquest poble, i sobretot en el mar, i estem intentant ajudar una miqueta i cadascú fica el seu gran desor.
Per coordinar aquesta sortida s'encarrega el Club Nàutic L'Escala, que hi posa els caiacs i l'equip. Són sortides que fan cada 15 dies, si les condicions meteorològiques ho permeten. Aquesta activitat és una mostra del conveni que el Club Nàutic L'Escala i l'Ajuntament van signar l'any 2024 per el foment de les activitats sostenibles a març. Són paraules de Glòria Maspoc, cap de comunicació del Club Nàutic L'Escala.
Clar, nosaltres som molt conscients que tenim un impacte en el medi ambient i en el mar perquè duem a terme activitats i per tant és molt important per nosaltres conèixer en quin estat es troba i què podem fer de la nostra mà per retornar i perquè estigui millor i amb més bon estat. Per tant, aquest tipus d'activitats és un focus molt important en el camí del Club Nàutic.
En la sortida d'aquesta setmana, els alumnes van recollir mostres durant una hora i mitja just davant del Passeig de Mar. Un cop acabada l'activitat, les mostres han estat traslladades a la Universitat de Barcelona. Baixem fins al delta de l'Ebre. L'ampolla tanca el 2025 amb superàvit i zero deute cel.
Sí, Marina, l'Ajuntament de l'Ampolla ha aprovat la liquidació del pressupost municipal del 2025 amb una valoració positiva per part del Consistori de la situació econòmica. Els comptes es tanquen amb un romanent de tresoreria de prop d'1,9 milions d'euros i amb endeutament zero, fet que posa de manifest una gestió econòmica equilibrada. Francesc Carasa és l'alcalde del municipi. En aquest passat ple, l'Ajuntament de l'Ampolla va aprovar
la liquidació del pressupost municipal de l'exercici 2025, en el qual vam tancar amb un romanent positiu d'1.872.000 euros i un endeutament zero, perquè ja fa molts anys que l'Ajuntament de l'Ampolla no té cap prèstic pendent de cobrir, no?
El període mitjà de pagament de proveïdors se situa per sota dels 30 dies que estableix la llei, un indicador que demostra la capacitat del consistori per complir en les seues obligacions i actuar amb agilitat davant les empreses i professionals que treballen amb l'administració local. També estem en el període mitjà de pagament.
als proveïdors que estan per baix dels 30 dies, com marca la llei, per tant, estem molt contents que poguéssim fer aquests pagaments amb tanta ràpides. I aquestes dades econòmiques, com no ens permetran a l'Ajuntament, continuen impulsant projectes, inversions i millores d'infraestructures, així també com aquests serveis municipals que afecten i que beneficien el ciutadà del nostre poble.
Des del consistori remarquen que aquests bons resultats permetran continuar impulsant projectes d'inversions i millores en infraestructures i serveis municipals, mantenint alhora una economia estable i sense endeutament.
I l'atmetlla de mar ha viscut unes darreres hores de gran complexitat operativa a causa d'una combinació de focs forestals i accidents de trànsit, molts d'ells agreujats per les fortes ventades. L'alerta principal se va activar ahir dimecres, poc abans de les 3 de la tarda, quan el telèfon del 112 va rebre l'avís d'un incendi al barranc de Cap de Terme, a la zona límit, amb Vandellós i l'Hospitalet de l'Infant.
El foc, que podria haver tingut un origen elèctric, extrem que encara s'està pendent de confirmació oficial, se va propagar ràpidament en direcció a la zona del circuit de Calafat, empès per la força del vent. Les dotacions dels bombers de l'Ametlla de Mar i de l'Hospitalet, amb el suport de l'ADF del Perelló,
van prioritzar el tall del cap de l'incendi per evitar que saltés la carretera nacional 340 cap a nuclis habitats. L'incendi es va donar per estabilitzat cap a les 6 de la tarda, després de cremar aproximadament una hectàrea i mitja.
La jornada de dimecres, però, no es va limitar a un sol focus. Efectius de la zona van haver de desplaçar-se també al barranc de Santes Creus per un altre incendi de vegetació, unes tasques d'extinció que no van finalitzar fins a les dues d'esta matinada. A més dels incendis, el vent va provocar diversos incidents i els equips d'emergència van haver d'atendre tres accidents de trànsit.
Davant la persistència del vent, des del Parc de Bombers de l'Ametlla de Mar, recorda a la població la prohibició total de fer qualsevol tipus de crema de restes agrícoles o vegetació. I en cas de veure qualsevol columna de fum, es demana contactar immediatament amb el telèfon d'emergències 112.
Fem aturada ara les costes del Garraf. El gremi d'hostaleria de Vilanova i la Geltrú i el Consorci per la Normalització Lingüística del Penedès Garraf engeguen una campanya amb l'objectiu de donar un impuls al català entre els treballadors del sector. Carla.
Sí, Marina, ha animat a parlar-me en català. És la nova iniciativa que inclou una formació específica que ha de servir per canviar les dinàmiques actuals de l'ús de la llengua. Tant sols dos de cada 10 treballadors del sector de l'hostaleria es dirigeixen en català en el primer contacte amb el client.
Tot i això, quan el client manté el català, el percentatge de l'ús de la llengua puja fins al 60%. Aquesta és, precisament, una de les xifres que el sector de la restauració a Vilanova vol revertir. Així en parlava avui Jordi Gasol, president del Gremi d'Hostaleria.
Aquesta situació que ens trobem que pràcticament als llocs de treball només parlem en castellà. Hi ha un gran nombre de treballadors de llengua castellana i el client de seguida que ve i se li adrecen en castellà, per molt catalanoparlant que sigui, també s'adrecia en castellà. I llavors estem dins d'un bucle que no sortim d'aquí.
El Gremi i el Consorci per la Normalització Lingüística posen en marxa una campanya per fomentar l'ús de la llengua entre els professionals del sector, molts dels quals han nascut fora de Catalunya. La iniciativa servirà, per una banda, per reforçar el català en la cartelleria i les cartes dels locals, i per l'altra, per formar els treballadors d'aquestes empreses que ho demanin. Una de les línies de formació es farà directament als mateixos establiments, tal com ha explicat Teresa Tort, del Consorci per la Normalització Lingüística.
Hi ha uns materials que ja estan elaborats, que consisteixen en 15 sessions de 15 minuts, però també poden ser 7 sessions de mitja hora, adaptades a la terminologia pròpia de cada sector, en aquest cas de la restauració, i les fem al lloc de feina, a l'horari que convé a l'establiment, perquè els treballadors que tenen un nivell de comprensió mínim
puguin començar a atendre en català els clients. Tant el Consorci com el Gremi coincideixen en el fet que l'ús del català es pot convertir en un valor afegit per l'establiment. Després de la presentació que s'ha fet avui al local de la Unió Vilanovina, començaran les visites per donar a conèixer la campanya. A partir del mes d'abril s'iniciaran les primeres sessions de formació.
El barri de Mar de Vilanova i la Geltrú incorpora un nou mural artístic al carrer. Si aquest any ja es va inaugurar el de Pilarín Vallès, el parc de Baixamar, amb elements característics de la ciutat, ara ha estat un artista local, Lluís Amaré, el que ha donat color a un altre espai de la mateixa zona.
Francesc Roig Tuquès donant veure a la seva carpa Juanita, la passífae d'Òscar Estruga al molí de mar de la platja de la Farola o pescadors feinejants són només alguns dels elements del nou mural dedicat al barri de mar de Vilanova i la Geltrú. L'artista vilanoví Lluís Amaré ha estat pintant les parets del pont de la Ronda Europa i ara el treball artístic ja es dona per finalitzat.
L'Ajuntament volia dignificar aquest espai que dona la benvinguda al barri de Mar. Escoltem a l'artista de l'obra, Lluís Amaré. Són 100 metres de mural, que es diu aviat. I treballar de pinzell, és a dir, és a cop de pinzell, no és allò que...
No per res, provada del grafiter amb l'esperall és més ràpid, potser, depèn de quines superfícies, però aquí jo he treballat com si fos un quadre per fer tots els detalls. De què parla aquest mural? Doncs és, evidentment, a dedicar tot el que és el barri de la Mar, que penso que és una part molt important de la nostra ciutat. No entendríem la nostra Vilanova si no fos per tota la gent, per tota la gent de Mar que ha fet aquest treball a nivell dels mariners, dels pescadors...
En una banda del pont hi ha tots aquests elements vinculats al barri de Mar. Hi ha l'altre també, però en aquest cas dedicada a les festes de Sant Pere. L'artista vilanoví ho ha aprofitat per mostrar la riquesa de la cultura popular vilanovina amb dracs, molasses, gegants i valls populars de la ciutat que hi participen i que l'artista està molt acostumat a pintar. No hi falten les figures de la carpa i el porró.
Lluís Amaré també pintarà pròximament un altre mur de la ciutat, tot i que per ara no s'ha anunciat públicament l'espatlla escollit.
Anem cap a les costes del Maresme. El govern de la Generalitat ha iniciat els treballs per definir un nou pla de relleu generacional al sector pesquer català pel període 2026-2029. El conseller d'Agricultura Òscar Urdet ja ha participat en una jornada amb joves pescadors i persones en formació per recollir propostes i analitzar els principals reptes del sector Oriol.
Doncs sí, Marina, la trobada ha posat de manifest la preocupació per la manca de relleu generacional, una problemàtica estructural que afecta tot el Mediterrani. En el cas de Catalunya, en els darrers 20 anys s'ha perdut més de la meitat de la flota pesquera, passant de més de 1.300 embarcacions a prop de 570.
Actualment, només 235 joves menors de 40 anys es dediquen a la pesca professional. Segons ha explicat el conseller, el nou pla vol anar més enllà de facilitar l'accés a la professió i se centrarà en garantir la viabilitat del sector, tant des del punt de vista econòmic com social i ambiental. En aquest sentit, el govern reclama també més suport de les institucions europees per assegurar el futur de la pesca mediterrània.
I en aquest mateix sentit s'ha expressat el patró major de la confraria de pescadors Sant Elm d'aquí d'Arenys, Antoni Marzoa, celebrant les accions que impulsa el govern català en favor del sector primari i lamentant que la Comissió Europea actui en sentit contrari.
És un sector de futur, és un sector necessari. Però aquí a Catalunya, a casa nostra, les coses es tenen clares. Una altra cosa és que hi ha un marc legal comunitari i un marc legal estatal que són difícils de doblegar, però Catalunya fa molt de temps que s'ha convertit en el paradigma, en l'exemple del que és fer...
política pesquera, política agrària, política ramadera, política cuícola, política de l'alimentació i de tenir cura pels nostres convilatants.
Entre les mesures que es volen consolidar hi ha els ajuts per a l'adquisició de la primera embarcació, la formació, que ja es pot fer en línia, i accions per fomentar el consum de peix i atreure noms professionals al sector. Tot i que la jornada del nou Pla Pesquer no s'ha centrat en cap municipi concret, el sector pesquer és clau en poblacions del litoral, com Marins de Mar, on la continuïtat de l'activitat depèn en bona part de la incorporació de noves generacions i també de les traves que es troben les embarcacions, moltes de les quals no surten a pescar, tal com destaca Antoni Marzola.
Hi ha embarcacions que no surten per culpa del preu del combustible, hi ha embarcacions que no surten perquè encara no sabem exactament l'assignació de la quota de gamba, hi ha embarcacions que no surten perquè no tenen dies, és una bogeria i que ens obliga a estar fent encaje de bolillos tots els dies,
per poder treballar, que és un dret fonamental, el que s'està atacant de manera frontal des de fa anys per part d'institucions comunitàries, i torno a dir, ningú sembla espantar-se, ningú sembla preocupar-se i la vida sigui igual, que deia el Julio Galicia. El nou full de ruta també preveu reforçar el paper de les confreries de pescadors i impulsar l'economia vinculada a la pesca al territori.
Durant el cap de setmana del 28 i el 29 de març, el parc Prudents i Bertrana acull la 49a edició de la Fira Mercat del Ram de Tordera.
Doncs sí, el dissabte 28 a les 10 del matí, el conseller de la presidència de la Generalitat, Albert Dalmau, serà l'encarregat d'inaugurar la mostra d'enguany que amplia la participació d'estants de les empreses amb una programació completa adreçada a tots els públics. L'espai de la Fira del Ram, situat al Parc Prudenci Bertrana, acull aquesta nova edició que aposta pel producte de la terra, la petita i gran indústria del territori.
Així com també la cultura a l'aire lliure, l'edició 2026 de la Fira Mercat del Ram de Tordera tindrà novetats destacables. Enguany s'agrupa i es fa més gran. Neixen l'espai sector primari i l'espai sector verd en xarxa, zones dedicades al sector primari amb diferents concursos i també demostracions de trepa d'arbres, rescat, poda i tallers, un espai que vol dignificar el producte de la terra i de proximitat, així com la feina de la pagesia local. A banda dels concursos també hi haurà l'habitual exposició del sector ramader
d'on poder veure de ben a prop la feina dels pagesos de l'àrea de la Tordera. La fira del Mercat del Ram d'aquest municipi de l'Almaresme comptarà amb més de 100 expositors de tot tipus. Hi ha venda de vehicles, alimentació, serveis i productes de Tordera, maquinària i prop d'una cinquantena d'activitats programades. Per exemple, un paral·lògic gegant, un speed dating lingüístic, també un intercanvi de persones per practicar el català i trencar el gel i un escraveu també en català.
Hi haurà també lectura de textos de Prudenci Bertrana a càrrec del Tor d'Arenc Joan Borrell.
Acabem el nostre repàs informatiu explicant que Tarragona dona aquest vespre el tret de sortida al compte enrere dels 100 dies previs al gran depart del Tour de França amb una gran celebració oberta a la ciutadania. Començarà a les 7 de la tarda a la plaça de la Font, tot i que a les 6.45 ja arrencarà una xaranga dins de la plaça Imperial Tarracó.
L'objectiu de la festa és compartir l'entusiasme de la ciutat i del territori per acollir el pròxim 5 de juliol la sortida de la segona etapa d'una de les competicions esportives més rellevants del món. Aquesta jornada marcarà l'inici del programa Tarragona, el Tour a casa, el conjunt d'activitats educatives, culturals i esportives que es desplegaran durant els pròxims mesos en el marc d'un projecte impulsat per l'Ajuntament, la Diputació i la Generalitat de Catalunya.
La festa combinarà música en directe, espectacles de cirque amb bicicletes, reconeixements als clubs ciclistes locals, així com l'activació d'un compte enrere i la il·luminació en groc de diversos edificis i monuments. Durant l'acte es retrà homenatge al Club Ciclista Camp Claro i al Club Ciclista Tarragona i seran presents els seus presidents Diego Bos i Josep Maria Gurnals.
El punt culminant arribarà a les 8 i 20 quan l'alcalde Rubén Viñuales, Noemí Llaurador i Estefania Serrano premaran el polsador que il·luminarà de groc diversos espais emblemàtics com la façana de l'Ajuntament de Tarragona, la Torre dels Vents, el Mercat Central, el Palau de la Diputació i la futura seu operativa de l'ENS Supramunicipal a la Imperial Tarracó.
El conseller d'Esports de l'Ajuntament de Tarragona, Mario Soler, ha dit que és una feina coral que implica molts departaments i institucions i que començarà a alluir a partir d'avui. Hauran passat aquests 100 dies i ja estarem amb els ciclistes per aquí. Hi ha una feina de darrere que s'ha de posar en valor aquí. A més, no només Tarragona Esports, que ho hem liderat i que ens ha portat molta cua, ens està portant, sinó un treball molt transversal entre tots els departaments de l'Ajuntament.
moltíssima gent implicada, amb molt bona sintonia. Són aquests exemples que quan es treballa en conjunt es treballa bé, també amb la Diputació, amb la Generalitat, amb els altres municipis que estan incrosos, amb Mossos, també per la seguretat. És un treball de molta gent i, per tant, sortirà bé també del turc. També és el treball del turc. Simultàniament es posaran en marxa dues pantalles amb el compte enrere fins al 5 de juliol, ubicades a la façana de l'Ajuntament i a la nova seu de la Diputació.
Ara volem saber quin temps farà a la nostra mar. Ens ho explica en Lluís Mi Pérez. Molt bona tarda. Bona tarda. Molt pendents encara de la situació de tramuntana, que serà molt extensa a gran part de la Costa Brava, també duradora, i, a més a més, amb onades destacables. Estem parlant de molt mala mar a ram de platja entre Fort Amaró i Maragassa, però és que ja marant fora estarem parlant de Maragassa o fins i tot Mar Brava, especialment ja en aigües obertes del Mar Balear.
Aquesta situació de tramuntana molt forta, ràfegues de més de 100 km per hora en aquesta costa brava, ja diem, sobretot maranfora, i també a la resta del litoral, vents de mestral, una mica més consolidats a les Terres de l'Ebre. De fet, al golf de Sant Jordi també passarem dels 100 km per hora, amb maró, fort a maró en aquesta costa daurada. El divendres no varia la situació, per tant, encara molta tramuntana, al cap de Creus, també al golf de Roses, arribant fins al cap de Begú,
I al sud del cap de Salou també aquesta mestralada. Per tant, encara mar, especialment a la Costa Brava, molt alterada. Estem pendents a la xarxa. I del temps del trànsit, volem saber com estan les nostres carreteres. Per això anem fins al servei català de trànsit, on hi ha la Mireia Camats. Molt bona tarda.
Hola, molt bona tarda. Situació complicada en algunes vies. La C25 es fa tallada a Santa Colom i la Farnés en sentit vit per un accident entre dos camions que s'han incendiat. Es fan desviaments en aquest tram. A l'autobisca, a la P7 i a l'àmbitut, hi ha aturades de Santa Propàtria, de Mogò, de Barbora, del Vallès, en sentit Tarragona. La mateixa, a la P7 i a la P7 de Sant Cuat, a Barberà, en sentit mort per un veït la variat que ocupa el Voral, per tant precaució.
La B30, lateral de la P7, va carregada entre Sardanyola i Barberà en tots dos sentits. A la C58 i a la C33 hi ha retencions de Montcada a Barcelona en sentit sud. A més a la C33 hi ha retencions de Montcada en sentit nord. A la C17 hi ha Queda Canovelles i l'Amella del Vallès en sentit nord per un camió variat que ocupa part de la calçada. A la Pata Nord, a la B20 hi ha turades entre Santa Coloma Gramanet i el Nosat Unitat d'entrada a Barcelona. A la Nacional 340 hi ha retencions a Vilafranca del Penedès en sentit Santa Margarida i els Monjos.
per un camí occidental al Bural. Pel que fa referència a les rondes de Barcelona, a la ronda dalt hi ha retencions d'esplogues a Horta en sentit Besós i del Nus a la Trinitat a la Via Júlia en sentit Llobregat. I a la ronda litoral hi ha retencions d'Esnafranca al Port i a Bonpascó en sentit Besós i de Rambla Prima a la Barceloneta en sentit Llobregat. És tot des del Servei Català de Trànsit. Bona tarda.
En només una gota podem desvelar tots els secrets de l'oceat. Descobreix-los de dilluns a divendres de 4 a 6 a Randamar.
Les profunditats de l'actualitat. I ara volem fer aturada el garraf per descobrir la visita guiada de l'espai natural de la desembocadura del riu Foix, que es farà aquest diumenge a les 10 del matí. Una visita que es repeteix cada últim diumenge del mes de l'amada climètica. Carla.
Doncs sí, Marina, una activitat molt interessant per conèixer un espai natural molt singular que tenim aquí al Garraf, que és la desembocadura del riu Foix, una zona que és urbana, però alhora hi ha una fauna molt rica, molt diversa i que està a tocar de platja.
Per això, avui tenim amb nosaltres en Jaume Martín, que és un dels guies que ens acompanyarà en la visita d'aquest espai natural del riu Foix, que organitza l'Ajuntament de Covelles per aquest diumenge al matí. Molt bon dia, Jaume. Benvingut a Randamar. Bon dia, benvingut i ben trobat.
Mira, volíem aprofitar la vinentesa d'aquesta activitat municipal que es realitza el diumenge per conèixer una miqueta les singularitats d'aquest espai natural que, com deíem, es troba al mig d'una zona urbana com Escovelles. Comencem, si et sembla, parlant, però, de l'activitat en si que fareu el diumenge. No sé si ens pots explicar en què consisteix.
Bé, és una activitat dirigida sobretot a famílies, però també a aficionats a la natura. Comencem el Pacís Marítim a l'oficina de turisme a les 10 del matí i té un recorregut d'entre una hora, una hora i mitja aproximadament, també depèn una mica de si...
La part de preguntes i que té la gent o inquietuds s'allarga una mica més, o si veiem més fa o nou menys, a vegades la visita es dilata una mica més amb el temps. I més o menys el recorregut que fareu amb la visita es limita a la part baixa de la desembocadura o visiteu també la part una miqueta més interior?
Bé, sobretot fem per baixa desembocadura, perquè per proximitat i també per densitat de fauna, la fauna és on es troba més aigua, i tot i que aquestes setmanes enrere ha baixat molta aigua pel foix, ara ja comença a tornar a ser el riu sec, que porta sent malauradament...
Des de fa molts anys, des que es va formar la presa, i sobretot ens centrem entre aquesta zona del passeig marítim i carrer Lleida, i anem amb dos costats, perquè amb dos costats hi ha aigua i avancem fins a la Pineda i la zona del búnquer normalment.
I quines diries que són aquestes peculiaritats que parlem de la desembocadura del Foix perquè és una zona natural que és poc habitual trobar zones naturals tan riques potser en un nucli urbà com és aquesta?
Sí, és un nucli urbà que ha crescut en els últims anys molt al voltant de la pròpia desembocadura i de la pròpia platja, com moltes poblacions del litoral. Covelles en el seu inici estava construït...
per la part superior de la via, la zona cèntrica de Covelles, però en els últims anys l'interès per la platja ha canviat i cada vegada s'edifica més a zones properes a la platja. I, clar, per això el fet que sigui una desembocadura, que les desembocadures a nivell mundial són hàbitats extremadament biodiversos, els més diversos del món, perquè com conflueixen fauna marina, fauna terrestre, fauna d'hàbitats fluvials,
tenen sempre una gran densitat i una gran diversitat de fauna. Aleshores, la recuperació del foix està coincidint també amb l'augment massiu del litoral, el nivell de població humana.
I bé, parlant d'aquesta fauna, una de les coses que a mi sempre em crida més l'atenció quan es podia passar per aquesta passarel·la que ara està inhabilitada és la quantitat, per exemple, d'ocells que habiten a la desembacudera del foix. Sí, els ocells...
Hi són en una gran quantitat i, a més, tenen la particularitat que, com poden volar, són relativament confiats i se'ls observa amb molta facilitat. Però tot i així, durant les visites guiades, també ho ensenyem, no és difícil trobar rastres de mamífers com senglars i altres animals, que viuen permanentment a les embocadures. Els veïns a vegades comenten que se'ls troben puntualment, com si fossin allà d'un dia...
però realment hi són cada dia. Però tot i així és una zona que es respecta bastant, no?, a nivell de veïns, ara que dius que... Sí, de fet els veïns normalment són els que més el respecten, no?, perquè al final han fet d'aquest lloc un emblema, també de Covelles, és l'espai protegit del municipi,
D'entrada, quan algú es protegeix, protegir significa regular i regular implica que hi ha determinades mesures que s'han d'aprendre, com no donar de menjar als ànecs, com no accedir a diferents punts.
I això a la gent al principi li costava una mica més, però ara sobretot els veïns ho respecten, el que fa és que evidentment que ho veies també rep afluència de més gent, sobretot caps de setmana i durant l'època d'estiu, que o desconeixen la normativa o els ve de nou que sigui un espai protegit.
Sí, perquè precisament aquella zona de Covelles diguem que és una miqueta el límit on ja comença la zona on hi ha més aglomeració de turistes en èpoques estivals, no? Sí, sí, cada vegada hi ha més gent que li dius que quan entren a l'espai protegit, infractors que entren i quan anem a fer nosaltres el nostre servei d'informació ambiental i de mediació,
ens trobem que no parlen el nostre idioma i hem d'explicar-los-hi en anglès o com podem. I també ara mateix, l'altre dia ho parlàvem, que hi ha certes dificultats a l'hora de respectar aquestes limitacions per part d'alguns veïns per l'estat en què està, sobretot el que dèiem de la passarel·la, tota la zona de platja, des que hi va haver els efectes de la dana.
Sí, sí, clar, el fet que no hi hagi una passera fa que la gent hagi de fer un tomb que a vegades... A mi més que em sap greu per la gent, no tant per la gent que ha de donar la volta, que al final és una passejadeta que si la pots fer, la pots fer, però persones de mobilitat reduïda o gent que necessita, que porta...
doncs, cotxets amb nens o gent que, per exemple, ha de fer la compra, perquè al costat sud de la desembocadura, la banda de Cunit, doncs, és una zona on hi ha molta gent, sobretot a l'estiu, però no tenen tants serveis, no tenen supermercats, no tenen una farmàcia, i aleshores han de creuar obligatoriament aquesta...
Aquesta desembocadura, no?, i aquesta gent sí que, malauradament, sí que es troba en un impàs. A nosaltres també ens dificulta una mica la feina, no?, perquè hem de constantment creuar la desembocadura fent més voltes, però afortunadament els treballadors de Climètica podem fer-ho sense cap problema, però no tothom té les mateixes necessitats.
Bé, no tothom i no tots els habitants d'aquesta desembocadura, perquè al final, per una banda, hi ha les problemàtiques que això genera en la població, però per altra també s'ajunta amb que ara és època d'anidaments i de cria de diverses espècies que hi ha allà, oi? Sí, de fet, tenim des de fa pocs dies una parella de corriol petit a la platja, que és una altra espècie, no és el corriol cama negra, però està igualment protegida, i està...
més vinculada a hàbitats fluvials i desembocadures. Per tant, diguem-ne que a Ribas Rojas sí que hi ha un torrent, però que en una platja com la de la Mota no hi criarà mai el corrent petit, però la desembocadura sí, i ho ha fet a vegades. I ara ja s'ha instal·lat aquesta parella. Aleshores, si creuem...
perquè hi ha gent que es despista, o si creuem d'una manera deliberada, sobretot la gent que a més ho fa, acompanyats de gossos que van sueltos i que van amunt i avall, doncs poden causar un problema amb una espècie protegida i que està en un estat vulnerable realment.
i a nivell de vegetació tota aquesta zona perquè per exemple una espècie com aquesta que em deies del corriol petit que depenen també molt de la vegetació que els pot protegir que els pot donar una miqueta d'hàbitat perquè recordem que són espècies que posen els seus ous a terra a la zona de sorra
S'han notat molt aquests efectes dels temporals a nivell de vegetació en aquesta zona? Perquè les riudades d'aigua afecten molt a les plantes i petits arbustos que hi pot haver.
Bé, les plantes que han patit la pitjor afectació jo crec que han sigut els pins, que de fet és marcament visible, si ens sumem a la desembocadura, els arbres que hi havia a terra abaix de la desembocadura, que encara hi són, el que passa és que alguns han quedat ja completament enterrats per la port de sorra dels propis temporals, o el pi aquest que ja estava completament tombat però que la dana...
es va ampliar una mica la hiera i va fer que aquell pi caigués en aquell pi caigut que està ara mateix a les embocadures estan criant ocells ho vaig veure ahir i ho ensenyarem ho explicarem durant la visita perquè els ocells acaben aprofitant d'aquestes infraestructures vegetals per camuflar-se
Però la vegetació pròpia de ribera, com els freixes, els tamarius i les plantes donars, aquestes estan perfectament adaptades a tan arriuades com a temporals, no vol dir que no puguin tenir alguna petita baixa, però...
tot el mosaic està ben estructurat. Realment la dana a qui ha afectat és a les infraestructures humanes, les passeres, el passeig marítim... Però per la natura això simplement és un mal dia. De fet, jo col·laboro fent anallament de Bernat Pascaire i aquest any enrere havia sigut el primer any que havíem anallat pollets de Bernat Pascaire al Pantà del Foix.
I a més teníem unes càmeres instal·lades per veure els moviments dels nius i tots els nius van sobreviure perfectament a l'Adana i un niu que estava al nivell de pantà, el Puyet, com ja podia caminar, quan va pujar al nivell de pantà va marxar i al cap d'unes hores va tornar. Vull dir que realment la natura, si són espècies autòctones i són les que ja han de ser,
han evolucionat per viure tots els torrents i tots els temporals que hi ha en els ecosistemes on viuen. Si no, no hi seria. Per exemple, si haguéssim tingut les aus que hi havia prèviament a l'espai protegit, quan jo el vaig conèixer, que eren moltes aus domèstiques, com l'anac mandarí, els signes que possiblement tenien les ales tallades...
Els típics ànecs blancs de granja, l'ànec mut, aquests possiblement sí que hagués sigut terrible per ells, perquè no tenen una capacitat física per aixoplugar-se o protegir-se a si mateixos en una situació així. Sí, llavors, un valor afegit a aquesta visita que...
Diguem que potser surt una miqueta més de la visita habitual que hi podia haver en anys anteriors, perquè hi ha aquest valor afegit de veure com la natura, com deies autòctona, s'adapta a unes condicions que a nosaltres ens semblen extremes, però que per ells són perfectament normals, entre cometes.
Sí, sí, sí. Bueno, de fet, passa també amb Escuix Coralins, el famós tifó de la pel·lícula de Lo Impossible, que va haver a Indonèsia. Les barreres de corall estaven pràcticament intactes després del tifó i mira tot el que va passar a nivell humà, no? Aleshores...
Sí que és veritat que, i molts veïns ens preguntaven com estan els pajaritos, com estan els animalitos, dies posteriors a la dana, i clar, com nosaltres portem un sens mensual dels ocells que hi ha, els valors, les xifres eren pràcticament les mateixes, s'havia perdut potser un pollet, però que són pèrdues que també es poden assolir per una depredació d'un altre animal o per un altre problema, vull dir que al final a la natura mai sobreviu tothom.
Doncs sí, molt interessant, Jaume. Moltíssimes gràcies per explicar-nos una miqueta aquesta idiosincràcia en particular que hi ha a la desembocadura del riu Foix. I, si et sembla, recordem rebreument aquesta sortida que es fa el diumenge. És a les 10 del matí, si no m'equivoco? A les 10 del matí, sí, les inscripcions les poden fer a la pàgina de turisme del propi Ajuntament.
I bé, doncs ens trobem allà, qui estigui interessat. Sí, perquè és gratuïta, no?, també, això també recordem-ho. Sí, sí, és gratuïta perquè, bueno, entra dintre la part del servei que Climètic ofereix a l'Ajuntament, per tant, ja està inclosa. Perfecte, Jaume. Doncs ens ho apuntem i moltíssimes gràcies per acompanyar-nos avui aquí a Randamar. Que tinguis bon dia. Adéu, moltes gràcies.
Les Càpsules del Mar, amb la col·laboració d'Associació Cetàcia.
Benvinguts un dia més a les Càpsules del Mar, un espai on coneixem de primera mà els cetacis que viuen al nostre mar Mediterrani. Les càpsules serveixen per tenir més informació de cadascuna d'aquestes espècies. Al mar Mediterrani trobem fins a 8 espècies de cetacis que anirem coneixent al llarg d'aquestes càpsules. Coneixerem els noms científics de cada espècie, el seu comportament i de quina manera els podem identificar. També coneixerem la seva alimentació i a quines zones del Mediterrani els podem trobar.
Per fer-ho, comptem amb la col·laboració de l'associació Cetàcia. Ells ens acompanyaran al llarg de totes les càpsules del mar. L'associació Cetàcia és una entitat que vetlla per la divulgació i la preservació d'aquestes espècies. És per això que avui, de la mà de la Sílvia Juncar, coneixerem el dofimular. Sílvia, molt bona tarda i gràcies per acompanyar-nos un cop més a les càpsules del mar. Bona tarda, moltes gràcies a vosaltres. El dofimular, Sílvia, quin és el seu nom científic?
Dufi Molar o Dufi Comú? Dufi Comú, perdó. Dufi Comú. Ens hem confós, aquí. Dufi Comú. Ens hem confós, però és una confusió normal, perquè el Dufi Molar és el que veiem més habitualment, però hi ha el Dufi Comú, que és el que parlarem ara. És una confusió habitual, doncs, eh? Em pots perdonar, eh? Perdonat estàs.
Si et sembla, coneixem més característiques de la seva morfologia i com podem identificar-lo. Sí, doncs el dofí comú, el seu nom científic és Delphinus delphis, i es tracta d'un dels dofins més petits del Mediterrani. Els individus poden mesurar poc més de dos metres de longitud. És un dofí estilitzat, a diferència de potser el dofí molar, que és més robust, aquest és més estilitzat, i té una aleta dorsal que és tirana petita i bastant triangular, situada ben bé a la meitat del cos.
I una cosa molt característica és que, depenent de l'individu, aquesta aleta dorsal pot ser de coloració o totalment fosca, o bé presentar una taca blanca groguenca de mida variable i de forma variable. Aquesta taca ens pot ajudar a identificar l'individu individualment, reconèixer els diferents individus.
I aquesta, la seva coloració, fa que sigui una de les espècies de dofins més vistoses. Té el dors tirant a fosc, gairebé negre, i als costats presenta un patró de coloració que fa una forma d'un rellotge de sorra, però com si estigués posat en horitzontal. I la part del davant d'aquest rellotge seria un color entre blanc, groguenc o ocre, i la part posterior un gris més clar.
A la zona cefàlica, al voltant del cap, hi destaquen unes línies, i una d'elles uneix els ulls per la part frontal, de manera que alguns individus que tenen aquesta línia molt marcada sembla que tinguin un aspecte una mica com d'enfadats, com si tinguessin les celles així juntes. I després té una altra línia, una altra ratlla, que va fins a l'aleta pectoral.
Com la resta de cetàcis, gairebé tots, o de dofins almenys, el ventre el tenen de color bastant blanc. Com es comporta el dofi comú? Quin és el comportament amb el qual podríem identificar? És una espècie que, quan la solem a veure, té una natació força activa, força ràpida, a diferència d'altres espècies que hem anat parlant, i pot assolir grans velocitats de natació.
Se'l sol observar en grups relativament petits, però l'hem arribat a veure i se'l pot veure amb agrupacions molt grans d'individus. Agrupacions de fins a 200 individus no són infreqüents. I tampoc és estrany com altres dofins veure, fer salts acrobàtics fora de l'aigua o fer natació molt sincronitzada entre ells. Quin tipus d'alimentació tenen? De què mengen?
Sobretot s'alimenten de peixos, petits peixos pel·làgics, pel·làgics vol dir que viuen a la columna d'aigua, i altres peixos més grans també, i en menor mesura, a diferència dels caps d'olla potser, cefalòpodes. També en poden menjar, però en menys mesura. A quines zones del Mar Mediterrani el podem trobar? On és? A quines zones ens el podríem veure?
També es troba distribuït sobretot a la conca occidental del Mediterrani i en especial el veiem més freqüentment al mar d'Alboran i a l'estet de Gibraltar, al sud-est de la península Ibèrica. A la conca oriental també el podem veure i és freqüent en aigües al voltant de Grècia.
Concretament aquí el garraf, com hem dit que era més habitual del sud de la conca occidental, aquí a la part més nord, és una espècie poc freqüent. A diferència del que diu el seu nom, dofí comú, aquí és el menys comú dels dofins. El veiem molt poquet. Des del 2021, però, sembla que l'anem veient una miqueta més i anem registrant uns 3-4 albiraments de l'any. Contrasta molt amb el gran nombre d'albiraments que tenim d'altres espècies.
Durant quina època de l'any? Quan podem veure'l?
Doncs una vegada més, és una espècie resident al Mediterrani, vol dir que no s'urren tot l'any del Mediterrani, per dir-ho així, i per tant el podíem veure en qualsevol moment. Donat que aquí el garraf nosaltres el veiem molt poc, es fa difícil poder afirmar si hi ha alguna certa estacionalitat de l'espècie o no. Per acabar, quines són les principals amenaces que posen en perill la supervivència d'aquesta espècie?
Doncs també és una espècie que, com el seu nom diu comú, és bastant comuna a tot el món, però la subespècie d'aquí al Mediterrani concretament es troba en perill d'extinció, perquè ha deixat de ser una espècie bastant comuna, com era abans, a ser molt rara o gens habitual en algunes parts del Mediterrani.
Alguns estudis apunten que això podia ser conseqüència per la competència amb els recursos en l'activitat pesquera i que aquesta competència hauria provocat gradualment l'extinció en certs punts. Altres factors en aquest decreixement podien ser la captura accidental, també en arts de pesca, no només la competició directa pel menjar,
sobretot això va ocórrer a finals dels 90. I bé, contaminació, canvis ambientals, com generals, que afecten a totes les espècies de cetacis. Una pregunta que sempre em faig és, tots els dofins són tan juganers com sembla, no?, allò de les pel·lícules que sempre són tan juganers com te'ls troba?
Sí, evidentment el que veiem a les pel·lícules són animals en captivitat, de vegades nascuts inclús en captivitat, i per tant el seu comportament no té absolutament res a veure amb el que veiem en llibertat, però depèn del dia, sí, els dofins poden ser juganers, el que passa que no acostumen a fer aquestes virgueries que veiem lamentablement una mica, no?, en pel·lícules o inclús en zoològics o en dofinaris, no?,
Però sí, sí, hi ha dies que poden estar molt amb ganes de jugar, s'acosten al vaixell, s'acosten a la proa, de vegades inclús tenen ganes de jugar entre ells, salten, es revolquen i tenen un gran ventall de comportaments. Per acabar, Sílvia, alguna curiositat, algun darrer virament, tot i que ja sé què ens has dit, que el seu nom diu que és el dofí comú, però potser a vegades és el que menys es veu aquí, les coses del garraf, perquè és perquè no us moveu vosaltres. Sí.
Sí, el veiem poc, pocs albiraments i pocs individus, però aquest any, a mitjans de juny, vam tenir un albirament molt sorprenent, perquè era un grup molt gran de fins a 200 dofins comuns. Sí que havíem vist aquest tamany amb dofí llistat, que és el dofí més habitual que veiem, però...
de cap de les maneres ho havíem vist, amb un grup tan, tan, tan gran de dofins comuns es feien possible poder-los fotografiar tots. Alguna cosa que us digués el perquè d'aquesta possible albirament de tants junts? No, no ens podem atrevir a fer especulacions, em sap greu. Fantàstic, doncs Sílvia, recordem, com sempre, per acabar la càpsula, que hem de respectar sempre aquest entorn d'aquestes espècies quan sortim a mar i que és important vetllar per no molestar-los a mar.
Exacte, en el cas de cetàsis hi ha una normativa que ho regula, la seva aproximació, el seu encontre, la seva navegació al mar, i aquesta normativa el que diu és que hi ha una zona de 60 metres al voltant d'un grup de cetàsis a la qual no ens hauríem d'acostar, sempre els hem d'observar des de la distància,
sempre amb l'embarcació paral·lela amb la trajectòria que portin els animals. En el cas dels ufins, acostumen a tenir una trajectòria bastant fixa, per tant, és tan fàcil com els podem veure, però només des de la distància i una estona, per dir-ho així. I la pregunta que ens fem normalment és...
Què passa si són ells els que venen a proa a navegar, no? En aquest cas, evidentment, no podem fer-hi res. L'únic que podem fer és mantenir el rumb, en cap cas girar sobtadament el rumb si els dofins tenim la sort que se'ns acostin a la proa i disfrutar amb el màxim respecte possible. Disfrutar de l'espectacle. Doncs Sílvia Junca de l'Associació Cetàcia, moltíssimes gràcies un cop més per estar amb nosaltres en aquestes càpsules del mar.
Vaig deixar d'entrar-hi tant de cop, ara abans embullo els canells al cap i al cor. Amb els ulls clavats a l'horitzó, lentament cintures palles, malgrat la por. Fent el mort, la vida passa igual.
I així arribem al final d'aquesta primera hora de Randemar. Nosaltres ara farem una petita pausa, darrere 5 minutets, i tornarem aquí fins les 6 de la tarda. No marxeu?
Salta lluny i perdre el cap. Juga a submergir-me per un cos ser estrellat. Mai hi haurà cap parc que em dugui cap lloc millor. Tirar-s'hi de cop, jugar-s'ho tot. Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Fins demà!
Vine a Carrefour i compra bé amb els nostres preus imbatibles. Avui dijous 26 de març tens la daurada a la peça de 400 a 600 grams aproximadament a un preu imbatible de 8 euros amb 79 al quilo. Sempre les millors promos. Carrefour.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
El programa Revival de l'Albert Malla. Hasta luego, cocodrilo.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·leta llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat Pones, on compren els professionals. Obramat.
celebra els 50 anys del Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona. Visita l'exposició Adquisicions i més, amb pintures, escultures, tapissos i còmics que s'han incorporat recentment al museu. Una selecció d'obres que ens mostra la creativitat i el talent dels artistes del nostre territori. Oberta fins al 31 de maig, l'entrada és gratuïta.
TGN Esports, Tarragona Ràdio. El programa de l'actualitat esportiva a casa nostra, a Tarragona Ràdio. Cada dia durant mitja hora et portem com batega l'actualitat dels equips del territori. Si vols estar al dia i no quedar-te'n fora de joc, la teva cita és TGN Esports, de dilluns a dijous a les 12 del migdia i els divendres a la una. TGN Esports, amb Joan Andreu Pérez.
Bona tarda, són les 5.
Els parla Laura Casas. Les màquines ja treballen al solar on s'aixecarà el Fòrum de la Justícia de Tarragona, la zona de Joan XXIII. El govern hi invertirà 94 milions d'euros, es posarà en marxa el 2029 i la seva entrada en funcionament acabarà amb l'actual dispersió amb 8 seus repartides per la ciutat. Després de 3 primeres pedres i d'infinites ubicacions possibles,
sembla que aquesta serà la definitiva. L'inici dels treballs s'ha escenificat sense l'acte simbòlic de la primera pedra, però sí amb forta presència institucional, encapçalada pel conseller Ramon Espadaler. Més que doblem la capacitat...
que tenim ara d'espais judicials a la ciutat, i fem un altre aspecte tan important com aquest, que és unificar-los a tots. Treballar amb 8 seus diferents, més una, perquè els serveis del departament en el territori estan també amb una nova seu i també vindran aquí, és un guany quantitatiu, en metres quadrats, que pràcticament es doble, gairebé arribem als 30.000, però sobretot és un guany qualitatiu.
Al fòrum hi treballaran els més de 700 funcionaris que ara estan repartits en les 8 seus. I Tarragona que prem aquest vespre el compte enrere del tur. Queden 100 dies per l'inici del gran depart i s'ha organitzat a la ciutat una festa oberta a tothom que culminarà amb la il·luminació de groc a edificis emblemàtics de Tarragona. En una entrevista a Tarragona Ràdio, el conseller d'Esports, Mario Soler, diu que la feina coral que s'està fent començarà a lluir a partir d'avui.
i que ens ha portat molta cua, ens està portant, sinó un treball molt transversal entre tots els departaments de l'Ajuntament. Moltíssima gent implicada, amb molt bona sintonia. Són aquests exemples que quan es treballa en conjunt, es treballa bé. També amb la Diputació, amb la Generalitat, amb els altres municipis que estan inclosos, amb Mossos, també per la seguretat. És un treball de molta gent i, per tant, sortirà bé també del turc. També és el treball del turc.
Durant l'acta es retrà homenatge al Club Ciclista Campclar i al Club Ciclista Tarragona. Per cert, que treballadors de RapSol s'han manifestat aquest dijous al matí en un dels excessos del complex industrial de Tarragona per rebutjar la nova estructura organitzativa que vol implantar la direcció de la companyia. Diuen que suposarà l'eliminació de llocs de treball estructural sense que hi hagi una reducció real de la càrrega de feina.
Més notícies a tarragonaradio.cat.
l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Passant 3 minuts de les 5 de la tarda, engeguem aquesta segona hora de Randamar, una segona hora on descobrirem més mites i llegendes del nostre mar mediterrani. Després farem parada al Club Beach Volley del Garraf. Sabrem exactament per què fem aquesta parada i acabarem el programa d'avui parlant d'informàtica i de pensionistes. Estarem aquí fins les 6 de la tarda, Randamar.
La setmana passada vam començar a descobrir llegendes del Maresme, però no vam acabar. Ens vam quedar a mitges i això no ens agrada gaire. I per tant, avui a la nova secció de mites i llegendes del nostre mar, nou capítol del Maresme, Oriol.
Una setmana més, tornem a tenir mites, tornem a tenir llegendes del nostre mar Mediterrani. Recordeu que fa uns dies començàvem a parlar de mites i llegendes de la comarca del Maresme. Doncs ens en van quedar dependents i avui per això hi tornarem i tornem a saludar de nou el Joan de Déu Prats. Joan de Déu, molt bona tarda.
Molt bona tarda. Bé, Joan de Déu, vam estar comentant diverses qüestions ja del Maresme, de la zona de Malgrat, també de Mataró. És una zona, el Maresme, on té contingut llegendari, té contingut mític, també té alguna cosa de pirates i cursaris, eh?
Sí, de fet, la mateixa geografia de la comarca ve marcada pels pirates. Els pirates ja ho hem dit dues vegades, els del Carip ens queden molt lluny i són exòtics, però el Mediterrani era terra de pirates o mar de pirates, de lladres de mar.
i el fet que les poblacions ara importants del Maresme estiguin a tocar de costa, això al Renaixement, al segle XVI, era impossible, perquè a peu de costa allà hi havia el llogarret dels pescadors, les barraques dels pescadors, les botigues dels pescadors, però no hi havia els pobles, estaven a l'interior, per això, abans, premiar...
Arrenys damunt, Premià de dalt, Vilassar de dalt... Eren els pobles importants, i abans només hi havia els llogarrets, i això era pels pirates. El que passa és que una vegada, extingits els pirates, doncs sembla ser que prendre el sol al costat de la platja ha fet més gran aquestes poblacions, i sobretot el que dèiem del segle XIX, amb l'anterior programa,
que es van haver grans dreçanes a la costa i al mar. Era com una autopista. Però abans les poblacions eren de la muntanya. I els camins de ronda no eren per fer excursió o trekking, sinó que era perquè els somatents dels pobles poguessin vigilar si venien...
Els pirates, que tenen molta pudor, perquè els ramers, que normalment eren esclaus, vull dir les necessitats de les feien a sobre, llavors era molt difícil atacar per sorpresa. Però d'alguna manera ho aconseguien, i fins i tot a Pineda de Mar, que actualment és una població turística important del Maresme, doncs té...
a l'església de Santa Maria fortificada perquè es van haver d'amagar dintre dels pirates i els que es van salvar després, posteriorment van fortificar l'església i fins i tot amb el llindar ho explica es pot llegir
que diu, a l'1 d'agost de 1554, a punt d'Alba, onze galiotes dels turcs posaren la gent a la platja, cremaran les portes de l'església a moltes cases, hemataren i captivaren 70 ànimes, pujant fins a casa al palau, a mitjorn se tornaren a embarcar.
per reparo dels poblats, s'esfortificar a esta església de Pineda. Per tant, si anem allà i la veiem fortificada, que sapiguem que vam passar aquest fet dramàtic d'aquests pirates que no eren gaire romàntics. No, no, no, els pirates de bones persones no en tenen massa.
No, no, fora de les pantalles no molta. No, no, no, no devien tenir cap tipus de gràcia a trobar-te una incursió pirata a aquella època, com si la trobessis ara, eh? Tampoc crec que fos gaire bonic gens. No, no, no, però sobretot era el tema aquest d'intentar amb la imaginació entendre que eren poblacions que, malgrat la pesca i el comerç, vivien sempre a malar i al cor perquè podia venir gent a segrestar i a robar i a fer malifetes i això...
en un lloc que ara és un lloc de paella i de tovallola, no? Sí, sí, maresme lliure i tropical, eh? Em refereixo a tot el litoral, eh? El maresme té moltes més coses, però el que vull dir-te és que actualment un, quan està a la platja, està per relaxar-se. La platja abans no era gens relaxada. No, no, i tant. Parlem també de la font de la joventut, gran de Déu.
Aquest és un tema molt interessant perquè, com dèiem, hi havia molts navegants, corallers, capitans de vaixell, mercaders que feien ruta i anaven a Amèrica, no? I una de les coses que venia de les llegendes d'Amèrica, de la font de la joventut, no?, que a Ponce de León, que era un conquistador castellà, doncs allà a la Florida, sembla ser que la va trobar...
Però resulta que aquí al Maresme, a Calella, que diuen que és un lloc que l'aigua és molt neta, que hi ha bona pesca, de fet hi ha un fart també molt important, diuen que es troben cavallets de mar que sembla ser que dona la sensació que aquella mar és molt neta.
Doncs a l'interior hi havia un mas, un mas que era el mas d'en Dagai, que allà deien que hi havia una font que ho curava tot, un brullador, i fins i tot hi havia com uns rodolins que deia, bebeu aigua d'en Dagai, que no morireu mai, mal de fetge, ventre i cap...
amb un dia tot curat. I aleshores no se sap si s'ha d'anar tan lluny per trobar les fonts de la joventut. A Catalunya mateix hi ha diferents fonts, balnearis, caldes de Malavella, que tenen propietats. Però sembla ser que aquesta, que està a prop de la costa, a prop de Calella, hi ha aquest brullador, que qui el troba pot viure, no sé si eternament, però potser molt de temps.
I tant, doncs home, s'haurà de buscar. Jo de Calella en sé també alguna llegenda evidentment clàssica, la de la Llopa, que són els de Calella, això ho tenen molt present. És una mica mar i muntanya i ja també parlarem de bruixes en altres ocasions i d'altres personatges.
Perquè el Maresme té aquesta singularitat, que hi ha muntanyes molt a prop i ja sabeu que quan plou, encara que diuen que són les bruixes que fan ploure, quan plou tu estàs a la platja i et penses que plou a la muntanya, però la muntanya està tan a prop i a tanta...
pendent, que amb no res t'arriba la riuada, no? Aquestes riuades que no els deixen de ser tsunamis de muntanya. Per tant, té aquesta singularitat de mar i muntanya, que ja en parlarem també en més programes. I tant que sí. Parat de la Font de la Joventut, de la zona de Calella i el Pont del Cel. On és el Pont del Cel?
Bé, això és un tema molt curiós perquè el Pont del Cel és l'Arc de Sant Martí, l'Arc Iris, i aleshores hi ha diferents tradicions, el Maresme, que parlen que el Pont aquest del Cel, l'Arc Iris, no deixava de ser una mena d'estandard d'un vaixell que en uns dies rúfols es va perdre i s'emanar el país o el continent de la boira, però a vegades, segons com, es porneja una mica...
llampega aquest arc de Sant Martí i es veu fins i tot el pal que subjecta aquest estandard. Jo particularment no ho visc al costat de la costa i no ho sé, no ho he pogut comprovar. Però hi ha altres comentaris també que diuen que aquest pont del cel a l'Arquíris no deixa de ser el camí dels naufragats, la gent que ha mort al mar per anar al més enllà. Una mica la tradició poètica dels mariners, dels pescadors...
que fan veure aquest moment extraordinari de l'art de Sant Martí, li donen aquestes connotacions, no com camins pel país de la boira o per anar als naufragats al més enllà. I no deixa de ser també tradicions o comentaris de la gent de mar d'aquí del Maresme. Bonic, bonic, perquè ja ho és prou de bonic l'art de Sant Martí, quan ho veus, doncs sí, li dones aquest significat encara més.
exacte és una cosa que no es veu cada dia molt de tant en tant que tenim la sort de veure'l molt de tant en tant i a vegades hi ha un fet extraordinari que és que se'n veuen dos un a sobre de l'altre jo ho he vist fins i tot a Barcelona Barcelona ja no queda res natural i aleshores això és doble admiració el cel per molt Barcelona poc natural que quedi el cel sempre el tindrà damunt i poc o molt natural el cel ho és
Exactament, sempre ens quedarà el cel. I tant. El gegant Cananeu, qui era el gegant Cananeu? O qui és? No sé si és viu.
Doncs mira, aquí una mica estem parlant del fet que és Sant Cristòfor. Resulta que diu la llegenda de la tradició que allà a Galilea hi havia com un riu, hi havia un gegant que ajudava a passar la gent a pes d'espatlles i en una ocasió un nen que es deia Jesús li va dir que el passés i quan l'estava passant a les espatlles doncs, ostres, sí que pesa aquest, sí que pesa.
i diu la tradició que és perquè el nen Jesús portava el pes dels pecats de totes les persones. Sant Cristòfol fa uns anys al Vaticà va dir que no era un personatge real, malgrat que ha quedat a la tradició aquest creuar els rius, les persones ha quedat com...
una mica el patró dels viatgers, encara hi ha molta gent que el porta al volant del cotxe i també dels navegants. I aleshores també no deixa de ser el...
el patró de premiar, i aleshores diuen que hi havia un gegantàs, un home gran, que li feia mandra cada dia haver de baixar a la costa perquè era pescador i es va posar unes barraques. Allà baix va fer un hort, mentre ell anava a pescar la dona cultivava l'hort, aleshores van haver més pescadors que vivien a dalt i van baixar a la costa, malgrat el perill que podia ser dels pirates, i aleshores
Doncs precisament ell es deia Cristòfol també i va ser així al començament de la població de mar que d'alguna forma simbòlicament et ve a explicar quan ja hi havia més tranquil·litat i la gent s'anava a viure arran de costa perquè si era pescador li costava menys, li feia més mandra que s'hi havia de baixar de la muntanya.
Ens estem situant ja cap al sud, anem baixant, anem baixant cap al sud del Maresme, estem a la zona de Premià i cap a Tallà. També hi ha una llegenda d'una noia, la noia de Tallà.
Sí, aquí tornem a estar al temps dels pirates, una noia molt formosa que galantejava molta gent i la seva formosura va ser tan gran que va creuar muntanyes, va creuar el mar, va arribar a Mallorca, quan Mallorca encara era del soldat.
i aleshores aquell home va dir «jo vull conèixer aquesta noia tan maca», va aflatar un vaixell pirata, se'n van anar a la costa del Maresme, se'n van anar a buscar-les, van disfressar quan van arribar a les voreres de Tayab amb vestits de la gent del Maresme de l'època medieval, i van anar a buscar la noia que sortia de missa, ella es deia «Maria»,
de cal estany, i aleshores va sortir de missa, es van anar a passejar, la van segrestar els pirates aquests, però la gent ho va descobrir, un llenyetaire ho va descobrir, va cridar la gent del poble, la gent del poble estava escarmantada, cremadíssima, d'aquests lladragots de mar que venien ara fins i tot a emportar-se les noies,
li van fer la pell, li van fer la pell amb aquest soldat, que està enterrat en una riera allà, que es diu la riera de l'Asa, que primer es deia la riera del soldat, però després ja es va dir de l'Asa, perquè aquest soldat era un asa, i va quedar aquesta llegenda, que una mica és el que fan els pirates, aquí no hi havia grans tresors, segrestaven persones, i després demanaven rescat, o s'emportaven bestiar, però això té una mica de relació també amb el Mas Nou, que si vols en podem parlar una mica.
Sí, perquè la ruta del Tassajo, fa un poquet en vam parlar aquí al programa Randemar, parlant amb el regidor, l'alcalde del Mas Nou, que ens explicaven que n'han fet com una gincama, una ruta, una cosa familiar, una prova familiar, al voltant d'això, de la ruta del Tassajo, per tant, també és un element viu ara mateix dins la seva cultura.
Sí, aquí el que s'ha de dir és que això, al segle XIX, el maresme, a part de la pesca, doncs era un lloc de navegació i de comerç important, i es portaven els productes de la terra, i després es tornava amb cacau, o amb sucre, o amb altres productes, no? I aleshores el tassajo era un d'aquests productes, i té un punt també dramàtic, perquè s'anaven els vaixells a l'Argentina a buscar el tassajo, que era carn feina,
i aquesta carn seca la portaven a Cuba i la portaven a Nova Orleans perquè era el menjar dels esclaus, la carn seca. Aleshores, diguéssim que la majoria de comerciants i de navegants que hi havia al Maresme o que hi havia al Mar 9 era gent que feia comerç
legal però sempre hi havia aquell petit tant per cent que eren els que feien el comerç prohibit perquè des del 1821 estava prohibit traficar més claus però precisament el prohibit és el que donava més diners i sempre hi havia aquella excepció aquells capitans navegants que feien no només la ruta del tassajo a nivell del menjar
sinó a nivell d'anar a l'Àfrica a Guinea, agafar els claus, aportar-los a Amèrica. Ara hi ha una exposició important al Museu de les Drassanes de Barcelona on s'explica aquest tema, que és un tema també molt bèstia que ja en parlarem un altre dia amb calma. I tant, sí, perquè estem arribant al final d'aquesta secció. Encara volíem parlar del Pirata dels Mars del Sud i de Joan Maristany. No sé si fer-ho ara en un moment o ho guardem, això?
Simplement anunciar que precisament la Maria de Calestany al final va ser un cognom que era Maristany, i a aquest Maristany hi havia un pirata molt important, el Mas Nou, que era Joan Maristany, que ja en parlarem en el proper programa, però sí explicar que quan es va prohibir tot aquest comerç tan dramàtic dels esclaus, llavors...
hi havia gent que s'anava als mars del surt, allà al Pacífic, on no arribaven els vaixells policia dels francesos i dels anglesos i continuaven fent aquestes malifetes de segrestar persones. Ho deixarem en punts suspensius pel proper programa amb un personatge que realment podrem parlar prou perquè és de pel·lícula i també va ser una persona que va fer molt de mal.
Vinga, doncs fet, quedem així, i ho reprendrem en la propera secció de Mites i Llegendes aquí al programa Randemar. Joan de Déu Prats, moltíssimes gràcies, una setmana més per estar amb nosaltres. Bona tarda. Bona tarda.
Anem ara cap al delta de l'Ebre, en concret a l'Ampolla, per parlar sobre el nou curs d'informàtica que ha impulsat el Club de Pensionistes del Municipi. Per això la companya Cel Prieto en parla amb tots ells, Cel. Simarina, parlem amb Paco Alombreros, president del Club de Pensionistes de l'Ampolla, sobre el nou curs d'informàtica per a la gent gran impulsat conjuntament amb la Fundació La Caixa. Paco, benvingut. Bon dia, gràcies. Gràcies.
Paco, fa pocs dies que vau signar un conveni molt important en la Fundació La Caixa, no? Com va sortir aquesta col·laboració?
Aquesta col·laboració va ser fruita d'una ajuda que em va dir una senyora que es diu Pepita Alcon, que em va dir, per què no demanes ajudes a la Caixa, ja que feu activitats i tot això? Jo dic, d'acord, farem una petita demanda, una subvenció. I com que estàvem fent un curset d'informàtica,
Llavors vaig veure que havíem de renovar-nos una miqueta perquè teníem els aparells bastant obsolets. L'ordinador és de ja bastant intens. És bé. I després també teníem el projector, que allò no agafava tot, sinó només certs aparells. I vam dir, demanem una ajuda. I la caixa se'ns va oferir
I, bueno, es va oferir, sí, sí, em va dir que fes endavant, i vaig demanar això, i al final m'ho s'ho han concedit. He fet el curset que estem fent...
volia aclarir-ho, és un curset que es diu Més Digitals. És d'una formació gratuïta que està finançada per el fons europeu, Next Generation. I, claro, això també fa aquí el govern d'Espanya i el pla de recuperació, transformació i resiliència.
Qui col·labora és la Generalitat de Catalunya. Este ho fa des del Consell Comarcal i tot això ens ajuden. Llavors, a veure, el curs d'informàtica patros ja el feu anteriorment a aquest conveni. Exacte, exacte. És que són com si diguéssim dos cursets. Un, que el que fèiem, i l'hem parat una miqueta, i ara estem fent...
Este, lo de les més digitals. Este s'acabarà a mitjà abril. Però l'altre ja havíem començat en octubre, novembre, desembre, vam parar i a l'abril tornarem a reenganxar. És a dir, que no pararem.
No pareu, no? És que la qüestió és no parar, Paco. Així ja està en funcionament este curset. Molt bé. I quin és l'objectiu principal? L'objectiu principal aquí és que mos poguéssim moure autònomament pel món digital. És a dir, saber el correu, saber què és el drive... Molt bé.
I anar una miqueta pel món. L'altre curset que fèiem ja era pràctic perquè fèiem servir, com si diguéssim, paquets ofimàtics. Allí de processadors de textes, per escriure words i coses d'estes, lliure ofis, inclús també, ara està començant, el d'Excel. Mare, si ensenyàveu Excel ja...
Era més que res esperar unes coses pràctiques per portar la comptabilitat de casa. Sí. Perquè hi ha qui li serveix i llavors sap el que fa i com funciona. Si ho portes, ho saps fer. I si no saps, llavors no ho pots fer res. I este és més pràctic, és a dir, també toqueu la pràctica o també... Sí, no, no, fem pràctica, fem pràctica. Este curset que estem fent ara, actualment, que és el de més digitals, ho porta...
ja ho he dit, el Next Generation, la Generalitat de Catalunya. Sí, molt bé. I la monitora és Alba Martí Corcuera, és de Santa Bàrbara, que és una noia molt templada, molt maja, i ens ensenya coses molt pràctiques. Ens ensenya tot el que és el correu,
i inclús el que fan les fotos, on se guarden, tot el funcionament. És una cosa que està molt bé, perquè nosaltres fem fotos però no sabem què fer-ne. I d'aquesta manera podem enviar-les, podem rebre-les, podem fer tot. Molt bé. I aquest curs, com hem dit, va dirigit a la gent gran. Sí, sí, sí, a més de 65 anys. Molt bé. Perquè es puguin defensar una miqueta en la seva vida normal, corrent.
Clar, perquè potser heu detectat, ja se sap, que a partir d'aquestes edats hi ha una manca de saber moure's el telèfon mòbil. Sí, sí. Inclús estem esperant que arribarà un moment en què tocarem, com si diguéssim, entrades a les administracions, com per exemple CatSalut, o inclús els bancs, o alguna cosa més que res, i ahir, per exemple, ens van donar una classe de seguretat.
Ojo, atenció a les fotos, a les fotos, tot el que pengésseu. No, és important, és important perquè almenys t'assabentes de lo que és tocar una eina que pot utilitzar-se en bé o desvirtuar-se.
A causa de la intel·ligència artificial. I tant, si estàs molt al dia, Paco, tu, no et cal ni el curs, que estàs super al dia. No, però això, molt important també, fer els tràmits, no, en l'administració, en l'home, perquè, claro, cada vegada més estem veient que tot, ja ho diuen, s'ha de fer per internet, aneu a la web, i, claro, la gent gran... No és fàcil, no és gens, no és gens. A vegades, per comoditat, dius, fes meu...
Claro, claro. Sí, però el cas és que hem d'entrar i hem de saber, i hem d'estar al dia, sobretot en això. Així, no, en aquesta mentalitat s'ha d'anar, s'ha d'anar. Sí, sí, sí, ja ho pots dir-ho, ja. Perfecte. Llavors, quantes persones estan participant en aquest curs?
Hem agafat el màxim. Ens diuen fins a 15 persones, però allà estan apuntades 15 i alguna cosa més. A vegades no podem donar abast, però a fer-ho a tope. Som més de 15 persones, però som 15, per dir-ho d'una manera així. Perfecte. Llavors, ja mos has dit que la monitora és una xica de Santa Bàrbara. I cada quan us trobeu?
dos vegades a la setmana. I fem dues hores. És a dir, el dimarts i el dijous de 6 a 8 de la tarda. I això són 15 hores. I ho hem agafat tot com si diguéssim junts. Llavors hem agafat des del mitjà març i agafarem fons a mitjà abril. I això s'acaba de seguida. Però està molt bé. I després al final ens donaran
Un diploma. Evidentment, lo diploma. Jo vull veure la foto amb tots en lo diploma, eh, Paco? Ja us l'enviaré. Molt bé, molt bé. Llavors, si us farà curre, ho feu així molt intens, no dues hores cada dos dies de la setmana. Vull dir, us passarà volant. Us passa volant. Ja no ho feu? A quin puesto ho feu? Al casal des jubilats, al saló...
gran, com si diguéssim, allí posem taules individuals i cada un posa el seu mòbil i al davant, i algú que tingui ordinador fa un ordinador perquè pot consultar els seus correus electrònics i això. I no, i bé, i aquella noia va aclarint els dubtes que pugui tenir la gent.
Molt bé. I agafa i toca pestanyes. Ja ho veig, és la senyoreta que va taula per taula. Exacte, exacte. I a vegades xarrem massa i no...
I no aneu per feina. Ja passa això. Ja se'l passa. Bé, però també és una forma, mira, de distreure's. Sí, sí, sí. Molt bé. Llavors, la resposta, si has pogut parlar amb els companys que aneu al curs, estan contents? Molt, molt, molt, molt. Jo penso que això ha de continuar i s'ha de fer més. De fet, ja un dels que se'n preocupa, el Jonathan, del PAEP...
este m'ha dit que si poguéssim, voldríem, si volguéssim, encara continuar aquest curset. Jo dic, sí, però deixem-ho respirar.
Ara igual, una miqueta descansa, però... Sí, no, és que ara m'ha acabat, vull dir, acabarem una a mitjà d'abril, li aganxar-ne un altre, pot ser massa precipitat, deixem-ho, perquè si hi ha altres que vulguem fer-ho, vull dir, però aquests que estan, estan molt contents, i almenys poden seguir, perquè ho explica molt bé, molt fàcilment, i tot això, es pot seguir.
Perfecte. Així que també teniu intenció de seguir els cursos. Sí, sí, sí. I no només el d'informàtica, sinó també altres coses, com, per exemple, no sé, jo li he demanat, ja veurem si arribaran...
Musicoterapia, ludoterapia, talles de memòria... Jo he demanat, ja veurem quan arribaran. A veurem, però, Paco, tu estàs al peu del canó. La qüestió és demanar i que arribo. Que arribi o no és una altra cosa.
Molt bé, no, però és així, l'actitud és aquesta. És així, no, mos hem de moure, sí. Molt bé, tu com a president té mous, que és el que ha de fer. Correcte. Molt bé. A la foto, quan vau signar el conveni a la Fundació La Caixa, i et vaig veure a tu tot guapo, tot entrajat...
És que era l'ocasió. Oh, molt bé, clar que sí. Està bé o a tu, suposo representants de la Fundació La Caixa i també de l'Ajuntament. Molt bé, molt bé, perquè es va fer justament al Saló d'Actes de l'Ajuntament i li va demanar a l'alcalde a veure si podia assistir. I una de les regidores també estava allà i no podia sortir a la foto perquè era la que la feia. La que la va tirar, va. Molt bé, molt bé.
Molt bé. Doncs mira, així heu de seguir fent cursos, sobretot d'informàtica. Disme, Paco. No, que volia dir només per acabar dues cosetes. Endavant, endavant. Si puc. Mare, i tant. Disme. Bueno, les dues cosetes són que estem fent excursions, una per almenys cada mes.
És que esteu a tope, no pareu. Una que vam fer va ser el febrer, a final de febrer, a Valls, a una calçotada. I vam anar a casa Fèlix. Casa Fèlix. És famosa, jo el conec, a casa Fèlix, que ha anat. Vam xalar molt, vam xalar molt, perquè després vam fer ball. Batrós en lo ball. Molt bé. Una altra que la farem demà, perquè ja ens toca demà, anem a les caves Codorniu, a Sençadornida Noia.
i dinarem allà mateix, dins del mateix recinte d'allòs. I també provareu a l'Olocava. Per descomptat. Espero que dinant mos passen un tast. I l'altra, que està prevista, és per al dia 30 d'abril, i on anem a Montserrat. Allí ja saps com s'ha apuntat gent. Ara que encara no han fet ni publicitat, acabem de llançar la publicitat ara, en paperets. I ja teniu a gent apuntada.
I l'altra cosa que volia dir només a les excursions era les caramelles, que la coral major...
ara, el dia de Pasqua, cantem caramelles al carrer. Cantarem a les places i tot això. I les caramelles són una tradició catalana que per aquí pràcticament no es coneix. I, bueno, estirem cantant cançons d'amoretes, cançons de primavera, cançons de Pasqua, de resurrecció, i coses molt bé, molt boniques. Lo mateix dilluns de Pasqua, això? No, lo mateix diumenge de Pasqua. Lo diumenge. Lo diumenge, diumenge.
Perquè és només este dia. Vale, vale, vale. Així, aquestes excursions que mos has anat dient, ara feu sempre una excursió per mes. Sí, sí, sí. Vull dir, sagrat. Sí, més o menys, sí, sí, sí. Bueno, hi ha dos mesos que no en fem, que deixem descansar, que és desembre, gener. Bueno...
Primer per els gasses que tenim i l'altre per la pujada que hi ha. I, a més, que fa més fred i més difícil. I la gent també està més ocupada, no?, en Nadals i Reis. Nadals i regalos i la família i tot. Claro, claro, claro. Però la resta de l'any... Sí, sí, sí. Batre-se al peu del canó. Molt bé, molt bé. Demà aneu a...
A Sant Sadurní? Sí. Xalareu, xalareu a tope. Molt bé. I en aquestes excursions la participació, la gent s'anima, ompliu places sempre. Sempre, sempre, sempre. No ho sé, pel més així. I tant i tant. I tot, vull dir, gent del sòcia del Club de Pensionistes de l'Ampolla. Sí, sí, sí. Hi ha algun que no ho és, però, bueno, pot vindre endavant. Vull dir, encantat. Perfecte, perfecte.
Molt bé, doncs, Paco, ja tenim tot més o menys l'agenda esclarida, ja tornaràs a vindre per informar-nos de les novetats. Quan vulgueu. I este curs més digital, que vaig molt, molt bé que acabéssiu d'aprendre, no?, perquè al final és per això, per aprendre i per que la gent gran s'adapte a les noves tecnologies. Tecnologies, correcte. Que és molt, molt important. Moltíssimes gràcies, Paco. A tu. Molt bé. Adeu.
Doncs Marina, una proposta molt important per a un municipi com l'Ampolla. Doncs sí, una proposta molt important. Moltes gràcies, Cel.
No sé quina hora és, però és fosfa estona. És fàcil veure que no hi ets ni un paper. Ja poc importa. Poso els peus a terra, vull caminar. Necessito despertar en un dia radiant.
Encara em queda temps per descobrir tot allò que m'he amagat i que no m'he volgut.
Fins demà!
Descobrir qui sóc avui. Una gota em cau mentre un altre em treu la cel. Però avui passa l'hora. Tumba la bala, tumba la bala. Que m'apuntava la meva, jo mateixa em disparava.
Anar-te a buscar
Fins demà! Fins demà!
que no t'he volgut dir. Corren, corren pels carrers, corren paraules que no s'esborren, imatges que no se'n van.
I ploren, ploren pels carrers, ploren, com gotes d'aigua s'enyoran, aquells que ja no es veuran. Corren, corren pels carrers, corren, paraules que no s'esborren, imatges que no se'n van.
Paraules que no s'escorren, imatges que no se'n van, i no se'n van. Ploren pels carrers, ploren, com gotes d'aigua, senyora, aquests que ja no es veurà.
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Ara sí, recta final de l'Arran de Mar d'aquest dijous 26 de març del 2026 i fem ara una altra aturada al Garraf, però aquest cop per conèixer l'actualitat esportiva, en aquest cas a terra ferma, amb el club volei Beach Garraf, que ja preparen la part més intensa de la temporada, Carla.
Doncs sí, Marina, i per fer-ho hem contactat amb en Jesús García, un dels dos directors de l'àrea esportiva d'aquest club pitch, volei i garraf. Molt bona tarda, Jesús, benvingut a Rendemar.
Hola, bona tarda, encantat, i moltes gràcies per convidar-me al programa a parlar una miqueta de boliflatja. Ja està molt bé. Gràcies. Sí, mira, a més hem comentat amb vosaltres, perquè el nom ja és molt evident, que sou Beachvolley Garraf, tot i això remarcar que vosaltres la vostra, diguem-ne, on feu base és aquí a Vilanova i la Geltrú, a la platja de Darró, oi? Sí, portem 8 o 9 anys ja fent...
fent entrenaments i tornejos tot al voltant del voleu i platja, i la veritat que estem molt contents, cada cop hi ha més gent, i el club va creixent mica en mica, i aquí estem, fent voleu i platja. Sí, perquè he vist a la vostra web que sou els 300 jugadors de voleu i platja, no?
Sí, la veritat que ja portem un parell d'anys que estem arribant a uns terços participants regulars, tant a entrenaments com als events que fem durant l'any.
Sí que és veritat que la xifra aquesta podem augmentar-la si veiem d'algunes persones que participen a tornejos i tal, i algunes activitats d'estiu que són més curtes i potser acaben passant pel club o és vora 500-600 persones diferents al cap de l'any. La veritat és que estem molt contents amb el creixement i...
I crec que també hem arribat a un punt ja que molt més tampoc podem créixer. Sí, perquè al final també 500 persones és un bon tou de gent i al final l'espai és limitat, perquè sí que estem parlant d'una platja molt profunda. Quantes pistes hi ha ara de vòlei que es munten allà? Perquè ara mateix són quatre o sis pistes que es munten.
Bé, realment tenim 5 pistes més preparades pels entrenaments, perquè també estan il·luminades, però sí que és veritat que després hi ha 7 pistes anexes que també les cuida el club, i al final sí que amb els events i tal tenim 12 pistes disponibles. 12, fixa-t'hi-do. Sí, sí, que la xifra és gran, el que passa que per entrenaments...
només utilitzem 5. Llavors, la capacitat és la que és i ara mateix normalment la gent sempre vol l'obraris de tarda després del treball i, clar, això també dificulta que podem anar aixamplant més la base. Però, bueno, també és el que et dic, estem molt contents ja amb aquest número de gent i el que també busquem ara també és buscar més qualitat i
i també donar un gaire més competitiu a l'esport que això amb el bolipatge abans costava una mica i mica en mica es va aconseguint i sobretot també esport base gent jove que cada cop n'hi ha més sí, entenc que llavors és un esport que està a l'alça que cada vegada crida més l'atenció de la gent sí, totalment
La veritat que el vòley platja era com el germà petit del vòley pista des de sempre. El que passa és que ja portem una iniciativa des de fa sis o set temporades que el vòley platja ja no és només un esport d'estiu i també s'ha convertit en un esport de tot l'any perquè al final a nivell climàtic tenim la sort que estem a una zona que ho permet.
i que a part també la temporada cada cop té més avenç, té més escoles com la nostra que es dediquen a fer esport tot l'any, bola i platja, i això a mica en mica ha fet que l'esport vagi creixent. Sobretot ara també s'estan començant a fer lligues de clubs a l'hivern, i això també fa molt que no només la gent s'apunti per...
individualment els tornejos, sinó que ja fan un equip al club i ja és un número de 7, 8, 9 persones que s'estan organitzant per representar el club a altres llocs de Catalunya, amb altres clubs de Catalunya, i tot això, mica en mica, va fent que a nivell de clubs també la cosa cada cop va creixent més i al final, clar, perquè creixi l'esport també és molt important que cada cop hi hagi més clubs a
a Catalunya, i està passant una mica això, la veritat, i molt contents. Que bé, perquè em ve molt bé que treguis tu el tema, perquè precisament, jo volia posar-te sobre la taula, que ara mateix esteu precisament a la meitat de la fase regular de la Lliga que vosaltres organitzeu, que precisament, que tu estàs dient que...
Esteu aconseguint consolidar aquest esport, que potser s'associava molt a les èpoques estivals, l'esteu aconseguint consolidar durant tot l'any. Com està anant aquesta lliga regular? Com pinta? La veritat que et puntualitzo una mica. Nosaltres tenim una lliga interna...
bueno, d'interna del club, que és una lliga, és un circuit puntuable, que té sis proves, que és la lliga Prismia. Això ja ho portem fent com quatre anys i la veritat que cada cop la resposta de la gent és més gran i l'Avent va agafant...
cada cop unes xifres més grosses i maques i la veritat que és un torneig que sí que els jugadors i jugadores s'apunten individualment i sí que cada cop ve més gent fora de Vilanova tenim parelles de les que són més així amb més nivell de Catalunya
moltes vegades, i la veritat que estem molt contents, també, per la competició nostra que vagi creixent d'aquesta manera. Després tenim les lligues federades, que és el que et comentava abans, les lligues de clubs, que això organitza la federació amb l'ajuda de tots els clubs que tenim de Bola i Platja a Catalunya, que també és una cosa que estem ara, també, enmig de la competició, perquè just al mes que ve tenim les fases finals, el 19 d'abril,
i tenim equips a segona nacional i equips a primera catalana. I tots tenim sis equips federats, un sub-19 femení, dos femenins i tres masculins. I la veritat és amb possibilitats d'anar a les fases finals i obtenir bons resultats, la veritat.
Estic molt contents. Que bé. I també una altra de les competicions que vau fer ara fa poc va ser el torneig mixt de Carnaval, si no m'equivoco. Què tal? Molta participació.
Sí, la veritat que sempre ens agrada també fer avenç una mica integrats al calendari vilanoví perquè també és això, al final el club és molt vilanoví també i sempre aquestes dates de carnaval per nosaltres també són bastant especials i normalment ja durant tota la setmana d'entrenaments fem activitats diferents i al torneig mixtat sempre fem un concurs de disfresses i és molt divertit, és un dia molt festiu, molt guai
i la veritat que sempre té una acceptació molt bona i l'altre torneig que s'apropa ara que també esteu preparant és aquest 4x4 que feu per setmana per setmana santa que ja és un habitual del vostre club aquest torneig
Sí, també aquest és un dels tornejos més tradicionals, sobretot perquè nosaltres venim de l'estructura del vòlei pista del club vòlei Vilanova i també venim de la secció de vòlei platja d'allà. Diguéssim que nosaltres vam començar allà com a secció i va créixer tant el club que el 2021 ja vam fer com el club independent de vòlei platja perquè ja teníem massa participants per portar-ho tot a la vegada.
I, clar, vam agafar tota l'herència i un dels cornejos més mítics i tradicionals era el 4x4 de Sant Mala Santa, que també fèiem com una botifarrada a la platja popular per tota la gent i això també ho hem mantingut i
I la veritat que és un torneig més popular, un caire més lúdic, però també que sempre té molt bona resposta. I aquest dissabte mateix estarem allà a la platja...
I aquest més lúdic, aquest 4x4 de Setmana Santa, més lúdic, a més aprofitant que aquesta Setmana Santa pinta solellada, pinta amb molt bona temperatura, però després el que sí que hi ha més competitiu, podríem dir, és el Premi Ciutat de Vilanova, que seria una de les competicions col·lofò del vostre calendari.
Sí, normalment a principis de junts, final de maig, sempre tenim el torneig de Ciutat a Vilanova, que també és una herència de l'antic club, i aquest any, si no m'equivoco, serà la 21a edició, sí, crec que la 21a. Imagina't, ja som més de 20 anys fent el torneig, i per nosaltres és el torneig, diguéssim, que posa com colofó al final de la temporada, perquè fem temporada regular d'entrenaments des de
15 de setembre fins a 15 de juny, i que tenim molt associat a acabar una mica el curs. I a part, és un torneig que dura dos dies, normalment nosaltres fem torneig just d'un dia, però a la ciutat de Vilanova el fem dissabte amb categories 2x2 femenina i 2x2 masculina, i després el diumenge fem torneig mixta. A més, fem un format...
més competitiu, amb eliminatòries més directes i tal, que acostuma també a agradar molt a la gent. I aquest any, a part, estem treballant per introduir novetats, sobretot a nivell de premis, i esperem que d'aquí a unes setmanes podem anunciar culetes i
i a veure si podem fer que el torneig agafi encara més volada. Sí, haurem d'estar atents i seguir a veure amb quines són aquestes sorpreses que teniu anunciades. Us dic que a mi, off the record, tampoc m'ho ha volgut esvetllar. El que teniu també, per una altra banda, que ja no són competicions, sinó l'espai formatiu, són els campos que vosaltres feu per nens i per infants per eixamplar aquesta base de jugadors de volei, no?
Sí, a l'estiu, clar, al final també l'estiu és la millor època de l'any per practicar aquest esport i al final sí que és veritat que cada cop fa més calor i que s'ha d'anar amb més cuidado a l'època estival, però nosaltres...
Sempre quan acaba la temporada 15 de juny, dues setmanes després, ja comencem campos de tecnificació a les tardes, també, perquè la gent que vulgui continuar entrenant o gent que vulgui provar, també ho fem una mica en aquest aspecte de també que gent que no ha pogut fer durant l'any pugui venir a l'estiu i provar l'esport i si li agrada ja es posa de tot l'any. I a part...
A part d'aquest campus de tecnificació que tenim a les tardes, que al final són entrenaments d'una hora i mitja bastant semblants als que tenim durant la temporada, tenim al matí, des de l'any passat, un casal d'estiu de vòlei platja i que també fusionem una mica amb el tema de la natura. Al final nosaltres també com a club treballem a la platja, és un entorn natural i ens agrada també
fomentar tot allò relacionat amb el medi ambient, amb el respecte per la natura i amb aprendre una mica l'entorn que tenim al costat, perquè tenim projectes de protecció com el de Corriol a 10 metres de les pistes, pràcticament, i al final ens agrada...
ens agrada sobretot també fer que tot sigui sostenible. Per tant, un campus d'esports, però també amb valors. I abans d'acabar, jo sí que vull també parlar d'una...
cosa que a mi em crida molt l'atenció del vostre club i és el format de membresies que teniu perquè jo el trobo molt interessant perquè potser estem acostumats a quan vas a un club esportiu a pagar aquesta quota de temporada anual normalment però vosaltres us adapteu molt a les necessitats i segurament a les realitats de la gent que practica el vòlei i platja i teniu teniu opcions molt més flexibles oi si no m'equivoco?
Sí, bé, nosaltres també és una cosa que vam agradar una mica del voleipista, que a la temporada hi havia moltes opcions de pagar la quota tant de manera anual com de manera trimestral o de manera mensual també inclús, que això ho vam ficar ja una mica nosaltres, que la majoria de clubs de voleiplatja treballen amb quotes mensuals normalment, i bé, a nosaltres ens agrada també donar una opció de poder pagar tota la temporada i que sigui una mica més econòmic,
que al final també això fa que el club tingui una mica menys de gestió i al final tothom s'ho guanya. I és això, al final tot el que sigui posar facilitats als socis i als participants, als esportistes, nosaltres endavant.
Doncs Jesús, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos avui, per expandir-nos una miqueta més aquest univers del vòlei platja Vilanova i res, que qui vulgui pot sempre contactar-vos i apropar-se a provar un dia aquest esport a peu de mar, no?
Sí, sí, tant. Ja et dic, nosaltres sempre estem oberts, estem a les xarxes, estem a la web, estem a Instagram. Sempre les primeres classes de qualsevol persona que vulgui provar, de l'edat que sigui, és gratuïta la primera classe. Això que us sàpiga...
que al final tothom és benvingut i ara el tema és trobar també l'espai perquè a vegades sí que en sap greu però la gent necessita un horari i aquests horaris estan plens i ara mateix és la principal problemàtica però per tot dudar més intentem sempre posar la facilitat perquè la gent provi l'esport fem jornades de portes obertes i ja et dic les primeres cases sempre són gratuïtes
Perfecte, Jesús, doncs ens ho apuntem i espero que s'ho apunti molta més gent també de les que ens estigui escoltant. Molt bona tarda i fins la propera. Igualment, moltes gràcies per l'entrevista i ens veiem la propera. Bona tarda.
La vida passa igual. Però és que t'ho juro, he perdut la por a fer-me mal. Si el mar és l'amor, jo sóc el mar. Vull que les onades i les tard siguin el fart.
Fins demà!
que el mar és l'amor, jo sóc el mar. Vull que les onades i les fars siguin el far. I així, parlant del vole i platja, arribem al punt final de l'arram de mar d'aquest dijous 26 de març del 2026. Nosaltres ho hem de deixar aquí, però tornarem demà, com cada dia, de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda. Els esperem a totes i a tots. Última arram de mar demà, abans de les vacances de Pasqua. Que vagi molt bé.
Fins demà!
Vine a Carrefour i compra bé amb els nostres preus imbatibles. Avui dijous 26 de març tens la daurada a la peça de 400 a 600 grams aproximadament a un preu imbatible de 8 euros amb 79 al quilo. Sempre les millors promos. Carrefour.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Xeselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
Tedi Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. Tedi Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura.
El catàleg d'Obramat té més de 20.000 productes, però per nosaltres són més de 20.000 històries, com la d'aquell ciment que va ajudar a construir el pati d'en Pedro, o la d'aquestes plaques de guix que van aïllar de la humitat la casa dels Fernández. I per continuar construint històries, ja disponible el catàleg 2026. Troba'l al teu magatzem. 20 anys construint junts. Obramat.
Cocodril Club.
Celebra els 50 anys del Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona. Visita l'exposició Adquisicions i més, amb pintures, escultures, tapissos i còmics que s'han incorporat recentment al museu. Una selecció d'obres que ens mostra la creativitat i el talent dels artistes del nostre territori. Oberta fins al 31 de maig, l'entrada és gratuïta.
Buena tarda, son las CIS.
Us parla Tera Ortega. Les màquines ja treballen al solar on s'aixecarà el Fòrum de la Justícia a la zona de Joan XXIII. Laura Casas. Després de tres primeres pedres i d'infinites ubicacions possibles, entre elles la finca del Corte Inglés, l'antiga presó o la tabacalera, sembla que aquesta serà la definitiva.
Les obres del futur fòrum de la justícia ja han arrencat el solar que hi ha a tocar del centre penitenciari obert i de la comandància de la Guàrdia Civil. Serà un edifici singular amb soterrani planta baixa, més cinc pisos, que tindrà uns 40.000 metres quadrats i que acollirà tots els òrgans judicials tarragonins, incloses les dependències dels serveis territorials de justícia.
L'inici dels treballs s'ha sanificat sense l'acte simbòlic de la primera pedra, però sí amb forta presència institucional, encapçalada pel conseller Ramon Espadaler. Ha admès que és un equipament llargament reivindicat, però que s'ha impulsat de manera consensuada i pensant en donar un bon servei.
Més que doblem la capacitat que tenim ara d'espais judicials a la ciutat, i fem un altre aspecte tan important com aquest, que és unificar-los a tots. Treballar amb 8 seus diferents, més una, perquè els serveis del departament en el territori estan també amb una nova seu i també vindran aquí, és un guany quantitatiu, en metres quadrats, que pràcticament es doble, gairebé arribem als 30.000, però sobretot és un guany qualitatiu.
L'alcalde Rubén Vinyuales ha destacat que serà un edifici icònic especialment per la seva imponent façana i ha recordat que a Tarragona fa més de 20 anys que espera una seu digna. 20 anys treballant perquè a Tarragona tingués una seu digna, una seu eficient, una seu a l'alçada d'aquest gran servei que és la justícia. I miren, la justícia...
És una política social en majúscules. És una política social en majúscules. La justícia ens iguala com a societat. La justícia fa que el fort no sempre guanyi. Així que entendran que això d'avui no és només l'inici d'unes obres d'un edifici, és d'un símbol.
Al fòrum hi treballaran els més de 700 funcionaris que ara estan repartits en les 8 seus judicials. Joan Pere Arnau, president de l'Audiència de Tarragona, diu que el dia a dia millorarà molt i destaca que s'ha projectat a 50 anys vista.
Donarà un servei aquí en els propers 50 anys. Era la voluntat que tots teníem que no se'ns quedi petit, no se'ns quedi disfuncional d'aquí 10 anys, sinó que sigui un projecte pels propers 50 anys. Sens dubte això millorarà immensament el funcionament de l'administració de justícia tant a Tarragona com a la província de Tarragona,
La primera fase dels treballs, que inclou el moviment de terres i aixecar l'estructura, costaran uns 23 milions i mig d'euros. Se solaparà