Arrandemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda. Tothom passa amb 3 minuts de les 4 de la tarda d'aquest dilluns 15 de desembre del 2025. Ho tenim tot preparat, com cada dia de dilluns i divendres a 4 o 6 de la tarda aquí a Arrandemar. Començarem, com és habitual, fent un repàs de totes les notícies de la nostra costa catalana.
La primera aturada la farem a l'escala, baixarem fins al delta de l'Ebre, passarem per Vilanova i la Geltrú, ara Inzamar i acabarem a Tarragona. Després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes. Coneixerem de primera mà el biomarató organitzat pel Consell Superior d'Investigacions Científiques. Ens posarem roba d'esport i sortirem a remar.
Ens explicaran com gestionar millor el dol aquests dies de festes. Des de la Fundació per la Conservació i Recuperació d'Animals Marins, el CRAM, ens faran un balanç d'aquest 2025. I acabarem el programa d'avui adelantant-nos a les dates nadalèntiques i a participar a la quarantena edició del Bany de Sant Silvestre de Tarragona. Estarem aquí fins les 6 de la tarda, Renamar.
Però abans de tot això, el que volem fer és saludar el nostre equip, saludar a totes les persones que cada dia fan possible aquest programa, que cada dia fan possible que el vaixell de rendemars surti de port i arribi a bon port. I comencem per la nostra cap tècnica, Sílvia García, ben tornada. Molt bona tarda. Gràcies, bona tarda. Has tornat tu i ha tornat la pluja, els aigüats, tot. Has vist? Jo crec que m'ha trobava a faltar. Jo crec que deia, a veure on està la Sílvia, pobra, i això són llàgrimes. Ara soc melodramàtica, són llàgrimes.
D'emoció, d'emoció. El cel plora per tu. La pobra gent de Bandallós no crec que estigui pensant el mateix. Estem pendents avui, s'han enviat alertes, ja ho hem parlat mil cops, això de les alertes també és per fer-ne un estudi... Sí, sí, per fer-s'ho mirar de costat, no? Sí, però tot i això, tenim alertes al Priorat, tenim alertes a l'Ebre, tenim alertes al Baix Camp...
Per tant, estem pendents d'aquesta pluja, sí que he vist que a Palcet s'ha acumulat molta aigua, però re greu, vull dir, no ha passat re greu. I el més interessant... Què? A veure... He vist avui un vídeo d'un vaixell de Baleària, d'aquests, perquè la gent... No es poden dir marques, però jo les dic. Perquè la gent se'n faci un... Baleària, si ens voleu pagar alguna cosa...
perquè la gent se'n faci una idea del vaixell que és, un vaixell d'aquests de passagers que sortia del port de Mahó, allí a Menorca, amb unes onades que jo, quan ho he vist, dic, mare meva, el mareig...
No va ser el nostre cas, eh, Marina? El mareig de la penya que hi hagi en aquest vaixell. Jo m'estava marejant només de mirar-ho. Mare meva! Anem a saludar la Cel Prieto des de radiodelta.cat. Cel, molt bona tarda, com estàs?
Hola, molt bona tarda, companya Sílvia, ben tornada. Molt bé, avui, ara que parlàveu de la pluja, este migdia, ara no està plovent aquí al Delta, sembla que, bueno, este episodio no serà res aquí al Delta, però este migdia estava fent programa, clar, en los cascos, estava fent programa, però se sentía...
Caent la pluja, he mirat la finestra, bueno, tot fosc. He tingut hasta por, eh? Una mica apoteós i tot, perquè el cel, clar, eren la una del migdia i ja està que apareixien les vuit de la nit gairebé. A nosaltres això ens ha passat a les set del matí, que de cop ha caigut un aiguat bastant heavy, així amb, res, cinc minuts, i ha parat, o sigui que... Sí, sí. Anem a saludar en Sergi Corral des de Ràdio Delta... Des de Ràdio Delta, no, des de Ràdio L'Escala. Sergi, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda, doncs molt bé, aquí al delta de l'Escala, que no tenim riu, però tenim delta, no. No, bé, prop de bé, prop de bé. Bé, aquí de moment no ha fet gran cosa. Ara sembla que s'està liant una miqueta més cap al sud. Miràvem per les finestres i hi havia unes nubulades bastant guapes.
Ara, el que és dit això del vaixell em recordava un creuer aquí a Palamós. Crec que va ser el març del 2010, just abans de la nevada, no sé si va ser el 3 de març o por ahí, que li va enganxar un llevant d'aquests bèsties que va arribar de cop i va trencar vidres, els passatgers també van volar tot de dintre del vaixell. S'ho van passar molt malament en aquell episodi. No sé si han ferits i tots, fins i tot.
Jo només penso en com mareja tot això. La resta que volen finestres, i volen finestres, i tu estàs allí tot marejat, quasi que ni t'enteres, pràcticament. O potser no et mereixes del susto. També potser és una bona teràpia de xoc. Potser. Anem a saludar també l'Oriol Leo des de Radio Arenys. Oriol, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda. Bé, bé, bé. Mira, aquí anava mirant paga finestra mentre us escoltava. No, aquí no plou, està grisot, això sí, per tot el dia fa algun ruixadet de tant en tant, però poca cosa de moment. Doncs estarem pendents d'aquesta pluja, d'aquestes alertes per si passa alguna cosa al llarg d'aquesta tarda. Mentrestant, nosaltres el que hem de fer ara és començar el programa d'avui. També hi ha en Guillem Pérez des de Canal Blau Ràdio i qui us parla des de Tarragona Ràdio Marina Pérez Got.
Comencem el nostre repàs informatiu per la Costa Brava, explicant que la Unió Europea concedeix una quota de 143 dies de pesca a la flota d'arrossegament de la Mediterrània. Sergi.
Doncs sí, Marina, ha estat jo diria que la notícia del cap de setmana aquestes negociacions entre la Unió Europea i els governs locals que culminaven a altes hores de la matinada de dissabte amb un acord que otorga fins a 143 dies d'activitat al sector de l'arrossegament a la Mediterrània. Europa plantejava una retallada del 65% dels dies de feina previstos per aquest any, és a dir, que quedaven reduïts a una migdianna
de menys de 10 dies. Una proposta que l'administració espanyola i els pescadors rebutjaven frontalment la xifra solida. Es queda més propera als 180 dies que reclamaven els pescadors que no pas aquesta xifra inicial. Aseguren que ara la seva preocupació és assegurar que el govern de l'Estat faci un repartiment equitatiu de les jornades de feinets
i emplaça l'administració europea a complir el compromís de renegociar la normativa a partir del 2027. Per això, des de la cofredia de pescadors de Palamós, el seu vicepresor major, en Francesc Beneigues, veu aquests 143 dies aconseguits un èxit a mitges. Ens ho explica a declaracions a Ràdio Palamós. A mitges, perquè, esclar, nosaltres la proposta que fèiem en principi era 180 dies i...
i teure les quotes, i això que tenim de pesca de costera, pesca de propietat, vull dir que no ve el cas. Aquí el Mediterràfic és aquest tipus de normativa, no? Aquí sempre tothom quan ha pogut ha anat a pescar la gamba i quan no ha anat a pescar el feix. I aquesta normativa, de moment, no ens ha dit res si l'arribada o no. I lo dels dies, bueno, demanàvem 180, l'únic que ara, el que estem exigint ara és que
aquests 143 dies que diuen que sigui per tothom igual. En aquest sentit, un dels punts que la comunitat pesquera palamosina demana és reformular la restricció de la quantitat de captura de gamba vermella que es mantindrà aquest any que ve. La flota d'arrossegament ha rebut la notícia de les quotes per l'any 2026. A poques setmanes de començar la veda biològica que arrencarà a principis d'any. Les que ja estan fent vedes són les barques d'encerclament, les de peix blau, que la van iniciar el 5 de desembre.
En una primera fase estaran aturades fins a l'11 de gener i després la segona aturada serà del 28 de febrer al 6 d'abril. El Club Nàutic L'Escala aconsegueix recaptar fins a 2.000 euros per la marató de 3CAT.
Doncs sí, un any més el Club Nàutic d'Aquilescala s'ha sumat a la gran causa de la Marató del 3CAT, dedicada a la lluita contra el càncer, sota el lema Navega per la Marató. Hi han participat més de 130 persones, entre socis, sòcies i usuàries del club, en les activitats esportives organitzades entre el 7 i el 13 de desembre. Durant aquests dies el club ha ofert un ampli ventall de propostes nàutiques solidàries, com per exemple Kayak, Dragon Boat...
Rem de mar, vela lleugera, pesca recreativa i vela de creuer. Les jornades han combinat l'esport, la convivència i la solidaritat amb una gran resposta. Diumenge 17, més de 45 persones van gaudir de les activitats del Dragon Boat, del kayak, del rem i de la trobada open de tardor de vela lleugera amb un esmorzar conjunt i sorteig solidari.
Dissabte, el dia 13, la solidaritat va ser la protagonista amb la ruta de l'enxova amb vela de creuer amb 88 persones distribuïdes amb 24 embarcacions i també la jornada científica de pesca recreativa que ha reunit 20 pescadors a bord de 9 embarcacions combinant amb un pica-pica i un sorteig gastronòmic. Aquesta acció s'emmarca dins del Pla de Responsabilitat Social Corporativa d'aquest 2025 del Club Nàutic que reafirma el compromís amb la societat i amb les causes que milloren la qualitat de vida de les persones.
Baixem ara fins al delta de l'Ebre. La reserva de la biosfera s'amplia a totes les terres de l'Ebre i l'exclusió de la nuclear d'Escos, cel.
Sí, Marina. El Consell Consultiu de la Reserva de la Biosfera de les Terres de l'Ebre ha donat llum verda a poder ampliar els seus límits. Faltava incloure la Ribera d'Ebre Nord. El president del Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l'Ebre, Ivan Garcia, ha explicat que la proposta preveu la integració dels 52 municipis de l'Ebre amb l'exclusió de la central nuclear d'Escó a partir d'un corredor delimitat per accidents geogràfics.
Les centrals nuclears dificulten l'entrada del 100% del territori de cada municipi i el que s'ha fet és triar barreres naturals, barrancs, barreres naturals existents per a fer aquestes separacions i excloure, tal com ens demana, les centrals nuclears. Però podem dir que els 52 municipis ja estaran representats a la reserva de biosfera.
La proposta d'ampliació serà avaluada pel govern espanyol i aprovada en última instància per l'UNESCO. La resolució definitiva sobre la seva aprovació s'espera per al maig de 2027. D'altra banda, García ha reclamat recursos estructurals a les administracions superiors per fer créixer la marca reserva de la biosfera.
Sense una estructura per a gestionar la reserva, hi ha moltes subvencions que segurament ens podríem acollir i que podríem fer créixer el territori i que malauradament ara les veiem passar. Ara mateix la reserva està gestionant subvencions importantíssimes per al territori, actuacions a tots els municipis del territori i que estem convençuts que en una estructura fixa dins de la reserva, aquestes subvencions es podrien multiplicar i el que es multiplicaria són les actuacions de millorar el territori.
Paral·lelament, el COPAT treballa en l'actualització del Pla de Gestió de la Reserva de la Biosfera. L'ampliació territorial a tots els municipis, ha assenyalat Garcia, ha de donar força al nou document que ha de fixar les bases de funcionament de la Reserva de la Biosfera fins al 2035 per reafirmar la marca i un territori que s'ho ha de creure.
Trens dignes exigeix mitjans adequats per no col·lapsar l'Ebre durant les obres del corredor. La plataforma Trens dignes de les Terres de l'Ebre i Priorat celebra que el govern espanyol enllesteixi el tan reivindicat corredor mediterrani, però exigeix que s'habilitin els mitjans perquè les comunicacions de l'Ebre cap a Tarragona i Barcelona no tornin a col·lapsar, com va passar durant el tall de les obres del túnel de roda de Verà.
Segons detalla la declaració sobre la xarxa 2026 de DIF, el canvi d'ample de via en el tram entre Castelló i Tarragona suposarà el tall total de la via entre el novembre 2026 i l'abril del 2027. La plataforma d'usuaris accepta que les obres són imprescindibles, reclama que es planifiqui un servei alternatiu per carretera adequat i confia que el tall no s'allargarà més del previst.
Cinta Galiana és la portaveu de la plataforma Trens Dignes a les Terres de l'Ebre. Entenem la necessitat del corredor del Mediterrani i com no acceptem aquestes obres perquè són imprescindibles. El que passa és que mentrestant s'han de posar els mitjans adequats perquè això no torni a col·lapsar les comunicacions de Terres de l'Ebre cap a Tarragona i Barcelona i també cap a Castelló i València.
Tant de bo, les dates que ens han arribat siguin les encertades. Ens han dit que començaran el 26 i acabaran el 27 i que seran 6-7 mesos com a molt. Si és així, suposo que en una planificació ben feta, ficaran paral·lelament el transport en bus fins que això se solvente i s'acabi.
El tall afectarà una quarantena de trens de passatgers diaris, a més de prop d'una desena de trens de mercaderies i alguns trens d'operadors privats. La plataforma reclama que un cop acabades les obres del corredor es puguin recuperar tots els serveis ferroviaris que ha perdut el territori.
És imprescindible que torni a haver-hi dos semidirectes que ens han llevat i que l'Avant, per exemple, que és un tren més ràpid, sorti a una hora on tu puguis arribar a Barcelona entre classes a les 8 o a treballar a les 8. És imprescindible que hi hagi un tren ràpid que vagi a Tarragona capital, per exemple, que retornen trens que ja teníem i que hem anat perdent.
Des de Trens Dignes es recorda la manifestació que s'ha convocat el 20 de desembre a l'aldea per reclamar la millora de la mobilitat, tant de trens com de busos al territori, i que es faci l'estació intermodal de l'aldea i una de més petita a Mora la Nova.
Anem ara fins les costes del Garraf. La policia local de Vilanova i la Geltrú ha incorporat un servei de drons que facilitarà la seva actuació en diverses casuístiques. Guillem.
Doncs sí, Marina, la primera prova real d'aquest servei s'ha dut a terme aquest diumenge durant la celebració de la mitja marató ciutat de Vilanova. L'equip de drons se situa en un punt intermedi des d'on es pot volar, cobrint tot el recorregut de la cursa. Les imatges s'envien al centre de control situat a l'asseu de la policia local des d'on s'analitzen. Tenir ulls al cel permet a la policia monitoritzar qualsevol incident i traçar el millor recorregut que haurien de fer els serveis d'emergència a terra.
Al costat dels pilots hi ha sempre una unitat de la policia que dona les ordres a les imatges que s'han de captar. El servei de drons es fa amb una empresa externa amb la qual es fixaran un seguit de vols programats per aquells dies que hi hagi una concentració de persones. Però el servei també es podrà utilitzar per casos urgents, com ara la recerca de persones.
L'aparell només transmet imatges i només les registra si la policia així ho demana. En cas de detectar alguna activitat delictiva des de l'aire, es graven les imatges per incorporar-les a la investigació que s'obri. L'altra funció que té signada a la unitat de drons és el control medioambiental per detectar abocaments de residus i per complementar la feina dels inspectors de disciplina urbanística.
Leger planta cara a Brussel·les per defensar un camp català jove i professionalitzat. Doncs sí, el pròxim 18 de desembre, Brussel·les serà l'epicentre de la gran manifestació del camp europeu, convocada per Copa Coqueca. Més de 10.000 agricultors i ramaders de 25 països alçaran la veu contra les retallades de la política agrària comuna, el PAC.
Entre ells hi haurà 10 joves del JARC, acompanyats pel president Joan Carles Massot, la presidenta de Lleida Esmeralda Rouera, el representant Europa Jaume Bernis i el secretari tècnic Jordi Vidal. La Comissió Europea proposa una reforma de la PAC post-2027 que suposa una retallada del 18% per a Espanya, és a dir, 900 milions d'euros menys cada any. Al mateix temps es multiplica per 5 la despesa militar.
Aquesta decisió és un cop dur per al camp europeu i posa en risc el relleu generacional sense ajudes, els joves tenen més dificultats per incorporar-se, la modernització i sostenibilitat, ja que hi ha menys inversions per adaptar-se al canvi climàtic i a la millora contínua del camp, i a la sobirania alimentària, ja que dependrem d'importacions amb menys garanties.
Hi ha un impacte directe en les famílies, on les retallades no només afecten els agricultors, ja que la cistella a la compra s'estima que s'encarirà entre 350 i 500 euros per llarg i any, amb increments de preu d'entre el 6,5 i el 9,3.
Venint d'un període d'inflació alimentària històrica on els últims 5 anys els aliments s'han encarit un 36%, agreujats per la guerra d'Ucraïna i l'augment dels costos de producció. Des de la JARC reclamen una PAC amb pressupostos suficients per garantir aliments sants i assequibles, mantenir els piles d'ajuts, simplificar la burocràcia i un equilibri entre exigències ambientals i el finançament.
Els joves no només participaran en la manifestació, també mantindran reunions del nivell amb representants de la Comissió Europea per defensar un model agrari centrat en els joves i en els professionals.
Anem ara cap a les costes del Maresme. El cap d'Arenys de Mar proposa planificació, sentit comú i equilibri entre àpats i activitat física per evitar menjar en excés durant les festes de Nadal en dinars i sopers familiars, Oriol.
Doncs sí, Nadal i les festes del seu entorn comporten àpats familiars que en molts casos solen ser copiosos i abundants, amb sobretaules llargues on es continua menjant i es continua bevent. La planificació dels menús i del que volem menjar durant les festes és essencial per no cometre excessos. Miquel Paredes, nutricionista del CAP d'Arenys de Mar, posa com a aspecte clau el sentit comú i
la previsió quan toca un dinar familiar amb gran quantitat de menjar, cal esmorzar poc, i si som qui cuina el menú, aprofitar fruita i verdura tant per l'aperitiu com per al plat principal. L'escoltem. Si sabem que tenim un dinar copiós, fer un esmorzar lleuger. Després, a nivell d'atpat principal, podem utilitzar aperitius lleugers, com podria ser peters vegetals amb bastones localisses, brutxetes de fruita...
rotlleig d'espinacs amb formatge fresc i hummus, xips d'hortalisses al forn... Utilitzar, a nivell d'aperitiu, aliments lleugers. Utilitzar les verdures com a plats principals combinades amb el que és la proteïna. Pot ser gall d'indi, pot ser conill, pot ser un llom collat al forn rostit...
sempre aprofitar d'utilitzar les verdures com a guarnició d'aquests plats. Per la nit de Nadal, Paredes avala perfectament l'escudella i la carn d'olla i de cara a Sant Esteve suggereix canelons, però d'espinacs i amb poca beixamel. Els àpats, però, no acaben amb el plat principal. Hi ha postres, que solen ser torrons, pulvorons, panetone, galetes nadalenques... En aquest cas, el consell del nutricionista de Paredes és no atipar-nos massa i introduir-hi la fruita.
la pinya, la papaya, són fruites molt digestives i ajudar a digerir aquests àpats tan copiosos. Si serveixen torrons, polvorons, neules, etc., intentar que siguin racions petites, porcions petites i poder-ne degustar de diferents tipus, però en petites quantitats i intentar que no estiguin en tota la sobretaula. Si no, ens passem massa rato menjant fins tard. Molt important
pelites quantitats i que no s'allargui molt sobre taula. En darrer lloc, per beure, el nutricionista recomana consumir aigua durant el dinar i deixar l'alcohol només per al brindis final. I un cop aixecats de taula, la recomanació és clara i important. Cal moure'ns, anar a peu als llocs, pujar i baixar per les escales i fer també jocs actius amb la família per gastar les calories de més que de ben segur haurem ingerit.
Territori ha iniciat les obres per instal·lar plaques fotovoltaiques a l'antiga zona de peatge de la C32. El parc solar preveu generar el 16% del consum energètic de les carreteres de la Generalitat.
Exacte, Marina. La instal·lació de plaques d'energia solar és una obra que es preveu acabar el setembre de l'any vinent. Estem parlant de la zona de peatge situada aquí a Arenys de Mar. El parc solar tindrà més de 3 hectàrees i més de 7.700 mòduls fotovoltaics. Seran capaços de generar 6,4 gigawatts hora anuals. Aquest parc serà el segon que el departament executa dels 3 que s'han de fer en espais alliberats a l'autopista C32 Nord, al Maresme.
El primer ha estat el de Palafolls, que es preveu acabar-lo el primer trimestre del 2026, i el següent a fer-se serà el de Vilassar de Dalt. A més, es preveu que el parc generi un 16% del consum energètic de les carreteres propietat de la Generalitat. D'aquest percentatge, el 5% es destinarà a famílies locals en situació de pobresa energètica d'Arenys de Mar, tal com va avançar l'Ajuntament el mes de maig després d'arribar a un acord amb el govern català.
Una informació que arriba a través d'un comunicat del Departament de Territori que fixa el pressupost de les obres en prop de 4 milions d'euros finançats amb fons FEDER de la Unió Europea. Entre els treballs també s'hi troben actuacions com executar els panells i les connexions elèctriques.
Acabem el nostre repàs informatiu. Parlen dels pescadors de la flota d'arrossegament de Tarragona que celebren a mitges l'acord que s'ha tancat el cap de setmana a Brussel·les, tenint en compte que partia d'una xifra molt inferior als 143 dies de mitjana que han pogut sortir a la mar enguany i que finalment es mantindran l'any vinent. En tot el sector lamenta la incertesa que l'acord proporciona als pescadors, tenint en compte que es tracta de quotes i dies de pesca anuals
Xavi Domènech, secretari de la Federació Territorial de Confraries de Pescadors de Tarragona, remarca que l'expectativa del sector era de 180 dies, el que equival a uns vuit mesos i mig l'any. Domènech ha subratllat l'esforç que ha fet la flota en matèria de mesures mediambientals i ha demanat coherència.
demanaven poder pescar 180 dies. Pescar 180 dies és pescar com a vuit mesos i mig. Llavors tens tres mesos i mig que no fas activitat, no? Llavors, clar, de 180 a 143, doncs estem per sota les nostres expectatives. Sí que és veritat que, clar, quan parties que teníem que pescar nou dies, 143 és algú que ens costava...
pensar que ho aconseguiríem i, per tant, la fenya que ha fet l'estat espanyol en aquest cas, doncs d'agrair, no? Però és una fenya que, de veritat, pensem que ja hauria d'estar feta, ja no hauria d'haver arribat on hem arribat. En el cas, Tarragonia assenyala incongruències en les quotes de pesca per la gamba. Concretament, critiquen que en una mateixa espècie tinguin dues restriccions, una de dies de pesca i l'altra de quantitat de peix que es pot pescar.
Aquí a la província, el port més especialitzat, que afecta més en quant a quantitat, és el port de Tarragona, però tenim una barca latmella que és de les punteres de la província i barques de la Ràpita, que per un costat van sortir perjudicades perquè per un tema d'històrics no havien anat a pescar quan hi podien haver anat i per tant ara no se'ls ha signat gamba.
que això també ha passat a Tarragona, com que ells han agafat uns anys per mesurar... Jo et dono gamba en funció dels seus històrics, però, clar, hi ha anys bons, hi ha els dolents, jo conec una barca que va tindre una varia molt llarga i això l'ha perjudicat que li han assignat menys gamba. No és just.
Domènec ha lamentat que s'hagin acordat diferències per pescar espècies com la gamba i l'escamarlà, les quals comparteixen el mateix habitat. A la demarcació, el port més especialitzat en la pesca de gamba és Tarragona, però també s'hi sumen l'ametlla de mar i la ràpida. Davant d'aquest escenari, Domènec ha posat el focus en la necessitat d'aplicar mesures que promoguin el relleu generacional...
i combatre la pèrdua d'embarcacions que surten a pescar. Per contra, celebra el compromís de modificar el reglament europeu si bé avisa que no serà un canvi immediat.
Ara volem saber quin temps farà la nostra mar. Ens ho explica el Luis Mi Pérez. Molt bona tarda. Bona tarda. Situació dominada pel vent de Xaloc o de Llevant en funció del tram de costa i això fa que hi hagi esvalutament marítim en molts casos, especialment al nord del Cap de Begú. Aquí estem parlant de Maró, Fortamaró i, sobretot, com és habitual, marandins. A la costa barcelonina, costa de Tarragona, el vent està sent una mica més variable, dominant també de Xaloc, però en aquest cas tenim de Marajol a Maró, com a molts.
en el cas del Delta de l'Ebre, per exemple. Allà, al sud de Tarragona, al llarg de la tarda aquest vent anirà girant fins i tot cap a Mastral o al nord, i en canvi continuarà sent del sector allaventat a Barcelona i Girona. Compte amb alguna de les tempestes que aniran caient també aquesta propera matinada i el dimarts al matí, forts ruixats a la costa barcelonina i al nord del camp de Tarragona, sempre amb vent que tornarà a girar cap a Xaloc. Per tant, una mar espessa ben destacable, tant en alta mar com a prop de la costa.
Estem pendents a la xarxa. Del temps del trànsit, volem saber com estan les nostres carreteres. Per això anem fins al Servei Català de Trànsit, on hi ha la Mireia Camats. Molt bona tarda. Hola, molt bona tarda. Comencem destacant l'autopista P7. Hi ha 2,5 km de retenció a l'ampolla en sentit Tarragona per un accident d'un camió que obliga a tallar un carril. A la mateixa autopista P7 hi ha la B30. Hi ha intensitat a barra del Vallès, en sentit sud, en sentit Tarragona. A la C17 hi ha quadra parets a Mollet del Vallès,
en sentit Barcelona. La mateixa C-17 ha estat allà de Montcada i Reixac en sentit Vic per tasques de reparació de danys d'un pont arran d'un accident. Es desvia per la C-33 i la C-58. Precisament en aquestes vies, a la C-58 i a la C-33 hi ha retencions de Montcada a Barcelona en sentit sud i a la C-58 l'antitud abadia en sentit nord. Pel que fa referència a les rondes de Barcelona,
A la ronda dalt hi ha retencions de Diagona de Sarrià i de Collxerola a Horta en sentit Besòs i a Horta en sentit Llibregat. I a la ronda litoral hi ha retencions de Zona Franca a la Barceloneta en sentit Besòs i de Pobla Nou a la Barceloneta en sentit Llibregat. És tot des del Servei Català de Trànsit. Bona tarda.
En només una gota podem desvelar tots els secrets de l'oceà. Descobreix-los de dilluns a divendres de 4 a 6 a Randamar.
Les profunditats de l'actualitat. Avui a la Ronda Mar parlem d'un magnífic exemple de ciència ciutadana, una biomarató on han arribat a participar més de 500 voluntaris al llarg de tota la costa catalana. Sergi...
I Marina, ho farem amb en Xavier Salvador, ell és investigador del grup Envimos de l'Institut de Ciències del Mar, un científic que evidentment ha coordinat tot aquest projecte. Xavier, sigues benvingut. Bon dia. Aviam, primer de tot, com s'organitza un esdeveniment com aquest de tan gran format i al llarg de tants quilòmetres de la costa catalana?
Bé, la Biomarató, aquest dia ha sigut la cinquena edició, que la realitzem. Nosaltres desenvolupem el que són tecnologies participatives, el que tenim és una plataforma de ciència ciutadana que es diu MINCA, on d'allà hi tenim el projecte, la gent hi puja les observacions i nosaltres ens encarreguem d'ajudar a identificar-les i que tot quedi correctament classificat. Llavors...
Bàsicament nosaltres el que comptem és amb entitats mobilitzadores, que els diem, és a dir, entitats que ens ajuden a arribar als submarinistes, a la gent que fa snorkel, a la gent que fa activitats en el mar, o inclús a trencar les barreres, moltes vegades que tenen pròpiament aquestes activitats. Quan parlem d'activitats subaquàtiques, en el cas de submarinisme necessites un curs de bossets, necessites un material, necessites ampolles, necessites una certa logística, o en el cas d'apnea o snorkel,
també necessites unes ulleres, un tub, saber-lo fer servir, unes aletes, amb la qual cosa aquestes entitats s'encarreguen d'ajudar que la gent pugui participar obertament i més accessiblement. En aquest cas, per exemple, tenim la Federació Catalana d'Activitats Subaquàtiques, tenim Plankton Diving a la...
a la costa de Tarragona. Tenim Anèlides Serveis Ambientals que està a Barcelona. Tenim, per exemple, també Xatrac que està a la província de Girona o, per exemple, també a la província de Tarragona tenim Oceanicos que també col·laboren.
Les dades criden molt, no? Més de 500 voluntaris i gairebé 100.000 observacions. Això suposo que deu ser no difícil de processar, però a l'hora d'integrar totes aquestes observacions i es treuen els resultats, deu ser una feinada.
Sí, de fet, cada any anem superant a poc a poc les xifres de l'any anterior. Vam començar, per exemple, amb 10.000 observacions el primer any i aquest any s'han superat les 94.000. És a dir, que és un volum d'observacions enorme. De fet, aquest any estem molt contents perquè hem aconseguit cobrir totes les quadrícules d'UTM del litoral català
Això és una cosa realment difícil, inclús a nivell d'un grup d'investigació, cobrir tanta superfície, però que gràcies a la participació ciutadana és possible. I, de fet, aquest any hem tingut 500 participants que han pujat observacions i que han participat a la biomarató, però que som conscients que és una xarxa.
xifra que encara està lluny de ser realment la població que disfruta del mar o que hi està vinculada d'alguna manera, ja sigui amb bossets o inclús la biomarató és d'àmbit litoral i marí. És a dir, també ens interessen totes aquelles espècies que estan en el front litoral, que formen part d'aquestes comunitats i que algunes d'elles inclús estan protegides i per tant ens interessa tenir el màxim d'informació possible de tota la línia de costa.
De totes aquestes espècies i de totes aquestes observacions, ens ha semblat que us heu centrat sobretot en aquelles que indiquen quelcom en relació que les coses estan canviant.
Sí, és inevitable anar veient, i sobretot els que som naturalistes i portem anant a l'aigua desenes d'anys, veure com les coses van canviant. És a dir, els efectes que té l'escalfament de l'aigua produeixen uns perjudicis per algunes espècies i uns beneficis per uns altres. Algunes espècies que considerem que són comuns estan començant a ser més escasses o més difícils de veure, o inclús hi ha mortalitats associades a aquests
pics de temperatura constants i persistents que duren més del que haurien de durar i que al final acaben estressant en aquestes comunitats i en canvi hi ha d'altres que aquesta barrera que tenim tèrmicament i és que hem de recordar que aquí a la Mediterrània tenim una estacionalitat molt marcada
tenim un hivern fred i tenim després un estiu càlid, però si cada vegada la temperatura s'homogenitza més i tenim temperatures més càlides a l'hivern, aquesta barrera tèrmica, per exemple, també l'estem perdent. I estem veient que algunes espècies que han sigut citades molt rarament a la costa catalana, si bé ja s'han vist prèviament o inclús algunes potser no s'han vist,
Ara es reporten i el que anem veient és que any rere any es reporten una miqueta més. És a dir, es veuen en nous llocs on no sabien observar, per tant, som conscients que són individus diferents i que passaran a ser, diguéssim, formar part de la nostra vida quotidiana o de la gent que anem a l'aigua, de veure-la d'una manera freqüent. Això del peix lloro com va? Perquè ens ha cridat molt l'atenció.
Sí, el pejoro de l'Atlàntic, l'esperissoma, és una espècie que, si bé ja estava reportada dels 2000, algun exemplar que es va pescar molt puntualment, és una espècie que, per exemple, si mirem altres llocs que ens queden pròxims i que tenen l'aigua més càlida, ha passat a ser un habitual. Per exemple, si mirem les Balears,
hi ha moltes zones on ells són completament comuns i formen harems, és a dir, tens un mascle amb diverses femelles i, per tant, ja hi ha colònies grosses en certs llocs. Aquí, sobretot, tenim exemplars juvenils, però una cosa que sí que ja hem vist, per exemple, és que l'any passat només s'ha de reportar durant la biomarató un exemplar, després fora de la biomarató se'n van reportar alguns més,
Però aquest any se n'han reportat 10 exemplars, per exemple, en llocs tan diversos com Port de la Selva, Blanes, Lloret, després a Tarragona també, a la zona de l'Hospitalet i així també se n'han reportat, a Tarragona també. És a dir, anem veient que a poc a poc serà més habitual de veure aquesta espècie. No vol dir que ocasionen un impacte sobre el medi,
És el que s'anomena la vieja, no?, a Canàries. Sí, exacte, li diuen vieja. I, clar, si tenim una espècie bandera a la Mediterrània, és la Posidònia, sens mena de dubtes, la Posidònia oceànica. Anem aquí a l'escala? Bé, entre l'escala i Terroella, si m'ho permets, anem a Calamongó. Què ha passat aquest any amb la Posidònia? Per què és tan especial aquesta observació?
Bé, la possidònia hem d'entendre que és una planta, és una planta marina amb la qual cosa té flor, no té rel, és a dir, no és pròpiament una alga. És una planta de creixement lent que la regressió que té és molt difícil de recuperar, amb la qual cosa és una espècie protegida i de la qual cada vegada hem de cuidar més perquè...
i tot allò que anem perdent tardarem dècades en recuperar-ho. I, bàsicament, com a una planta, té floració. Generalment, la floració es dona a la tardor. Llavors, normalment, solem veure les primeres flors a mitjans, finals d'octubre, novembre, que és quan, a part, perd la fulla llarga, llavors apareix, diguéssim, la fulla queda més curta,
I llavors la flor és més fàcil de veure. Aquest any, per exemple, a principis de setembre ja teníem les primeres flors a Calamongó i després, inclús més al nord, a Escaïals, a Cadaqués. Són fenòmens d'aquests que són rars que succeeixin tan aviat.
que la floració de la possidònia és un fenomen molt irregular, amb la qual cosa no se sap molt bé per què passa, però s'intueix que és per causes d'estrès, sobretot d'estrès tèrmic, no? Llavors, és com una reacció que té la planta de dir, ostres, faig hiperfloració, no? Per...
per intentar deixar descendència. El tema està que les floracions massives, per exemple, que vam tenir el 2016 o 2017, no s'estan repetint aquests anys, és a dir, s'estan veient flors, s'estan veient que a vegades les floracions s'avancen unes setmanes, en aquest cas estem parlant ja de principis de setembre, que jo personalment no havia vist mai una flor a principis de setembre,
però tampoc són floracions hipermassives, és a dir, senzillament és floració. I bé, són fenòmens d'aquests que necessitem moltes més dades per entendre cap a on te va i entendre bé la resposta que té. Això de la biomarató és un dels treballs que vosaltres esteu centrats des del grup Minca, des de l'Institut d'Escències del Mar, des del teu departament. En quines línies de treball més treballeu?
El nostre grup es diu Envimos, llavors Minka és l'eina, la plataforma que hem creat i nosaltres estem dintre del Departament d'Ocenografia Física de l'Institut de Ciències del Mar. Dintre del Departament, lògicament, es treballa en moltíssims temes i, per exemple, un dels temes que treballen companys del Departament, per exemple, són les onades de calor i tot el tema de corrents i com aquests volums d'aigua
com actuen, com s'acosten. Després, pròpiament, dintre del nostre grup, el que fem també és investigació en taxonomia en alguns grups i, sobretot, enfocat fins a on podem arribar amb la ciència ciutadana. I és que moltes vegades amb ciència ciutadana treballem amb fotos, treballem amb que aquella foto l'intenteu identificar fins on puguem,
però després moltes vegades cal corroborar l'espècie, amb la qual cosa a vegades anem agafant mostres de les diferents espècies per poder-les determinar. I, per exemple, ara estem començant a treballar amb esponges amb algun altre grup col·laborador i estem veient que algunes esponges que creiem que són habituals o que creiem que teníem clar quines eren, a les que hem començat a mirar les espícules i comencem a fer genètica, ens comencem a adonar que tenim més diversitat d'esponges
pot ajudar a nivell científic, com també a poder caracteritzar aquestes espècies a nivell de participació ciutadana. Tornem a la Biomarató, però parlem en futur. La del 2026, esteu començant a treballar-hi?
Bé, la biomaratosa és un esdeveniment que a nosaltres ens serveix per moltes coses, no només per obtenir aquests volums d'informació tan grans i després, lògicament, processar-los i veure tots aquests canvis, sinó també perquè ens serveix a nivell d'investigació per provar noves metodologies o noves maneres de fer. Llavors...
Nosaltres el que fem cada any és, quan acabem la biomarató, fem el que li diem un postmortem, que és que ens reunim amb les entitats que hi han participat, amb tot el grup que hi estem involucrat, i mirem aviam com ha anat. I ja ara aquest any, d'aquí en breu, farem el postmortem d'aquest any i mirarem aviam
canvis que puguin fer-se de cara a l'any que ve. Per exemple, el que vam començar a fer fa un 30 anys és donar premis als participants i el que veiem és que la manera de donar els premis segurament, per exemple, l'any que ve la canviarem una miqueta per incentivar una miqueta més a la participació
més igualitari amb tots els participants i així. Llavors, no deixem de pensar-hi, però és una cosa que ho anem fent poc a poc a l'ident, tranquil·lament, i després ja a la primavera, a tope.
Xavier, informació de serveis, si algú s'hi vol apuntar, algú vol col·laborar, com ho ha de fer de contactar amb aquestes entitats que m'has dit al principi, més petites, directament amb vosaltres?
Realment, aquí hi ha diferents escales. Si és una entitat que vol participar i vol formar part de la biomarató i vol sortir mencionada i coses així, ens pot escriure a nosaltres, en el grup d'Embimos o a mi mateix. Si no, després ja puc facilitar el correu electrònic i tal. I res, nosaltres encantats que hi hagi més entitats que ajudin a mobilitzar o a donar a conèixer la biomarató.
I pel que fa a nivell d'usuari, per participar no cal ni tan sols haver d'anar amb una entitat. És a dir, si tu ja ets una persona que sol anar a fer snorkel, que ja té una petita càmera per fer fotos, o que inclús ets una amant de la natura que va passejar pel litoral i li agrada fer fotos dels insectes, de les plantes que va veient,
No cal inclús anar en una entitat mobilitzadora. És tan senzill com descarregar-se l'aplicació de Minca o entrar a la web de Minca i penjar les seves observacions en allà. Totes les observacions que estiguin fetes entre el primer cap de setmana de maig i el 15 d'octubre i que estiguin dintre de l'àmbit litoral català quedaran automàticament incloses dins del projecte de la biomerator. Nosaltres ens encarregarem d'intentar validar-les
tot el ràpid possible, i ells rebran aquest feedback de dir, ah, mira, el que he vist és això o allò, també poden comentar-ho, és a dir, a vegades ens pregunten per què és aquesta espècie i per què no és l'altra, s'explica i tal, d'aquesta manera tothom guanya, és a dir, guanyes en el coneixement teu propi, però també guanyem en el coneixement obert per tots del que tenim a Catalunya i de preservar-ho.
Xavier, moltíssimes gràcies per passar aquesta estona amb nosaltres, per explicar-nos tot aquest projecte de la Biomarató, del grup Envimos, de la plataforma Minca i del vostre treball complet. De res, gràcies a vosaltres.
I ara anem cap a Mataró, que ha acollit aquest cap de setmana una nova edició del Campionat de Catalunya de Llegut, Oriol. Doncs així és, efectivament. Aquest cap de setmana s'ha disputat a Mataró el Campionat de Catalunya de Llegut. El dissabte, les eliminatòries...
i si la cosa anava bé, doncs el diumenge, les semifinals i la final. Per saber si algun dels equips d'Arenys, els tres equips veterans del Rem d'Arenys, va tenir un bon resultat, es va poder classificar per les competicions del diumenge, per les semifinals i final. Avui el que podem fer ara és parlar amb la Núria Rosales, que és la presidenta del Rem d'Arenys. Núria, bona tarda.
Hola, bona tarda. Bé, Núria, posa'ns el dia. Com ha anat aquest campionat de Catalunya de Llegut? En aquest cas, que s'ha disputat a la capital del Maresme, a Mataró. Doncs molt bé. A veure, la cosa estava que els tres equips que hem participat a lo que és la Lliga i a lo que és el campionat volíem esgarrapar alguna cosa de lo que eren les posicions primera, segona i tercera,
Uns hem tingut més sort que d'altres, però la fita ha estat que tots tres equips el dissabte ens van poder colar a la semifinal de diumenge, tant el veterà masculí com el veterà femení.
El mixta, com que només eren sis tripulacions, només es classificaven el dissabte els dos primers de cada eliminatòria i la resta feien la repesca directament el diumenge amb la final. O sigui, tots vam remar dissabte, tots vam remar diumenge. Però el campionat de Catalunya també l'han disputat i molt contents.
No, no ens podem queixar. No, no, sens dubte, és una bona cirereta en aquest pastís del que ha estat aquesta temporada de llegut, que això, que el temps ha anat perjudicant uns dies, uns altres, bé, finalment, doncs ha anat com ha anat tot plegat, però vaja, amb un veterà mix en aquest cas, el mix de recent creació, doncs, home, doncs també molt bon paper.
Sí, la veritat és que sí. Van haver regates que eren 5 tripulacions, d'altres que n'eren 6. Al Campionat de Catalunya també s'han mantingut 6 tripulacions. I és la cosa aquesta, que has de començar. És igual si la tripulació va bé, si no va bé. La qüestió és començar a anar agafant i anar tinguent ganes. I l'equip està molt unit...
És una gent que, la veritat, és fantàstica, tenen ganes, però, clar, no és el mateix ara, per exemple, que vindrà la temporada del lleut mediterrani, que ja és una embarcació més tècnica, que ja ho he explicat moltes vegades. Estan una mica així, així, a veure què, a veure què, i...
I bé, amb el coquet aquest que ja han provat Lliga, que ja han provat el Campionat de Catalunya, estem aquí ensabonant entre tots, entre el veterà femení i el veterà masculí, a veure si engeguen i es decideixen a fer el pas per també fer el Mediterrani. A veure, quan tens ja el coquet aquest de competir i ja estàs embarcat, mai millor dit, doncs ja sembla que per la inèrcia continuar competint.
Sí, sí, sí, sí, la veritat és que sí, a veure si aquesta setmana acabem d'enllestir i de cara al mes de gener ja començar i com a mínim que tastin, que tastin l'embarcació i el resultat és el de menys, vull dir, a veure, la primera regata anirà com anirà, però la qüestió és tastar-ho, anar...
i que decideixin. Que volen tirar endavant? Bé, que no, doncs un altre any serà, no passa res. I tant, no, no, sens dubte. El que també t'anava a preguntar, Núria, és que sempre, evidentment, parlem de la posició de l'Arenys, en aquest cas les veteranes femenines van quedar terceres de Catalunya, però qui eren els rivals, primer i segon, qui van ser?
Baterà Femení, les primeres van quedar Santa Cristina, tot i que a Regata va entrar en primera posició Rem Cambrils, segones van entrar Rem Santa Cristina, terceres van entrar Rem Arenys, però clar, tenim una edat que aquesta edat de tripulació ens otorga uns segons...
que et descompten del temps real que fas. I Santa Cristina i Remarenys som les tripulacions que tenim, a part de... Em sembla que també és el Real Marítim de Barcelona.
Som les que tenim més hàndicap, som les més iaies de totes les tripulacions. I va passar per davant de Rem Cambrils, la veritat. A veure, ens ho mereixem totes, però li tocava a Rem Cambrils. Però, bueno, no ha sigut així...
La veterania és la veterania i passa per davant, però, bueno, la veritat és que tots contents, tots contents, ja et dic. Primer va quedar Santa Cristina, segon Rem Cambrils i terceres Arenys. Fantàstic, doncs també ens interessava saber qui són els rivals, perquè clar, normalment no en parlem i doncs és bo també saber qui guanya aquestes competicions.
Sí, sí, sí. Doncs la Lliga ha anat igual, perquè el podi que vam fer també és el mateix. Ah, perfecte. És el mateix podi. I amb el veterà masculí va quedar Chino Chano, que són una tripulació de Daltebra. Sí.
en segona posició va quedar Rem Badalona, i en tercera posició, que és la primera vegada que puja podi, el Club Nàutic Belís. Molt contents. Sí, sí, sí. Vam fer també podi d'aquí del Maresme. Molt bé, veïns d'aquí de la zona. Sí, sí. A veure, ens hauria agradat més que hagués pujat el masculí nostre. Home, clar. Però, bueno, aquest any no ha pogut ser. Bé, doncs mira, l'any que ve, l'any que ve, qüestió de tornar-hi. Sí, sí.
Sí, sí, sí. I tant, perfecte. Doncs esperem que això, que comenci aviat també ara passat festes ja aquesta lliga de Mediterrani, que també la seguirem i empargarem ara uns dies de relax i vacancetes, no?
Sí, sí, sí. Ara ja el que és el llegut català ja ni l'hem descarregat, o sigui, ja l'hem deixat tancat. El llegut mediterrani el tenim aquí dalt a l'Ambes, que estem fent la mica de post a punt, i ja la que surti d'aquí del Verador ja anirà directe cap a mar, ja començarem amb els entrenaments a mediterrani.
Sí, sí. Fantàstic. Nadal a casa, una miqueta de relax, allò de si volem sortir farem una passejadeta, però ja a partir del dia 7 de gener a tope, perquè la primera és el dia 31 de gener, que ens toca a Flix. 31 de gener a Flix? Sí, és on dissabte.
Fantàstic. Ens toca allà, la primera de Mediterrani ens toca allà. Doncs a contrugar-se també per Nadal, no fos cas que ha passat festes i allà no hi hagi qui remi de tant tips que anem. No, no, no, això no es perd, és com anar amb bicicleta, això no es perd.
I tant, no, no, sens dubte, sens dubte que estarà així, a més a més que ja porteu doncs molts anys i evidentment sabeu com us heu d'organitzar, només faltaria. I que també t'anava a dir, Núria, el fet del REM d'Arenys que també va estar preparat
present a la nit de l'esport, a la nit de l'esport d'Arenys, també es va fer un reconeixement a l'entitat, als equips de l'entitat, també mostrant que al REM, aquí a l'emissora en parlem, i més quan parlem d'esports, quan parlem del REM de mar, parlem del REM, però sí que a nivell general, a la vila, que el REM hi sigui present també és important.
Sí, sí, sí. Mira, i de cara a l'any vinent molt contents perquè esperem aguantar l'equip mixta bastant de temps, que la gent s'animi i que vulgui formar part d'aquest equip de competició nou que s'ha creat.
perquè, com a mínim, l'any que ve pujarem els tres equips. Molt bé, i tant que sí. I tant, home, això... Aquest és l'objectiu, no? Aquesta ha de ser la mentalitat, sempre. Sí, sí, sí. Com que ja tenim la Lliga guanyada i tots tres el batallà masculí va treure la segona posició
i el femení i el mixta vam assolir la tercera. L'any que ve, venimos todos. L'any que ve, reconeixement per tots. Venim tots, venim tots. En aquesta nit de l'esport, a més a més amb aquest format que es va fer, amb un sopar conduït per al Boguei, per una entitat, l'entrega de premis que va ser prou amena, va ser un format també prou distès.
Sí, sí, sí, sí. A veure, a veure què. Doncs vinga, que no pari aquest ritme, que segueixi la competició. Felicitats, Núria, per els resultats aconseguits a Mataró, en especial per aquest tercer lloc de les veteranes, del veterà femení. I res, molt bones festes, que no crec que parlem abans. Per tant, això, que vagi tot molt bé. Molt bon Nadal i bones festes. Moltes gràcies. Bones festes i bon Nadal també a vosaltres.
Així arribem al final d'Arran de Mar d'aquesta primera hora. Nosaltres ara hem de fer una petita pausa darrere 5 minutets i tornarem aquí fins les 6 de la tarda. No marxeu. Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Viu les festes de Nadal a Sant Pere i Sant Pau. Gaudeix del comerç del teu barri i participa per guanyar fins a 30 lots nadalencs. Aconsegueix la teva bulleta visitant... Vital Esport, Cafeteria Gisbert, Estudi de Fotografia a la Capça. I el 20 de desembre vine a la plaça de la quarta promoció i celebra la gran festa amb nosaltres. Música, actuacions i animació infantil. Aquest Nadal viu la màgia de Sant Pere i Sant Pau. Tria comerç de proximitat.
Enguany, la nit de Capdany. Es viu a l'Ània Salou i a l'Ània als Prats.
Vine amb família i aprofita el nostre pac especial Cap d'Any. Gaudiràs de tallers, xocolatada, fotocol, pijamada, tardeo, el primer bany de l'any i molt més. I per acomiadar l'any, sopar de gala i festa de Cap d'Any. Entra ara a alanieresorts.com, reserva el teu paquet i comença l'any com mai. T'agrada el circ?
Aquest Nadal no et perdis Low Cost, l'espectacle familiar de Cirque Party que s'instal·la a l'anella mediterrània. Del 20 al 26 de desembre, gaudeix d'un circ progressiu i poètic amb música en directe, acrobàcies, trapezis, dansa i clown. Una proposta ideal per gaudir en família. Informació i entrades a entrades.tarragona.cat.
Sí, has vingut? Sí. Ai, quina il·lusió. I t'he portat un regal. Ai, ai, ai, quina il·lusió. Embolicat amb el paper de l'any passat. Oh, quina il·lusió. I obra-la amb compte, que el tornaré a guardar. Quina il·lusió. Vinc a viure aquí, a la casa del costat. Ai, però quina il·lusió. Aquest Nadal ve amb una extra d'il·lusió. L'1 de gener, cupó extra de Nadal de l'11, amb 90 premis de 400.000 euros. Quina il·lusió.
Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furboteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat. S'activa el Pla Tarragona 26.
El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 2. Garantir carrers més nets. Reforcem els equips de neteja amb aigua, augmentem la freqüència de neteja i intensifiquem el manteniment dels contenidors i el seu entorn, perquè una ciutat més neta la notem tots. Ajuntament de Tarragona. Per una ciutat més neta, eficient i sostenible.
Buena tarda, son las 5.
Us parla Tere Ortega el 2026, serà l'any en què la tabacalera i el POUM agafaran volada. Ho té clar l'alcalde, que fa un balanç molt positiu de l'any en curs, un exercici que ha destacat per l'esperat canvi en l'empresa de la neteja o pel comiat del Mamotreto. Rubén Viñuales ha afirmat que a Tarragona viu un moment dolç. És la transformació real de la ciutat, amb el trasllat de CLEH, que també és una altra de les fites que tenim, amb aquest trasllat de la Universitat Laboral, aquest...
aquesta zona entre Camp Pla i Bonavista, que ens permeti també alliberar la zona que ocupa actualment el CLH. Valoracions que ha fet l'alcalde avui, després el tradicional esmorzant de Nadal amb la premsa.
La Guàrdia Urbana de Tarragona comemora el 168è aniversari de la seva fundació amb una cerimònia al Teatre Tarragona. S'han concedit medalles als agents per la seva trajectòria. L'intendent Manel Vázquez ha posat en valor la tasca que fan en el seu dia a dia.
que visualitzar la nostra feina, visualitzar el nostre treball, tot el que fem, perquè moltes vegades només es veu que nosaltres retirem vehicles amb la grua o molt temps, però fem moltes coses més que avui, per exemple, tenim l'ocasió de poder mostrar. La Rambla Nova ha acollit una exposició de mitjans de la policia local de Tarragona.
L'arcabisba de Tarragona, Joan Planelles, ha considerat que les paraules del president de la Conferència Episcopal Espanyola, Luis Arguello, van més enllà del que pot afirmar un arcabisba. No és l'església la que ha de dirigir o la que ha de dir com s'ha de desenvolupar aquesta realitat. Però toca directament a l'ordenament civil. Ara bé, l'església té dret...
a defensar aquests trets nacionals que implica una cultura, que implica una llengua pròpia i que implica un tarannà propi. Tot això és el que hem de fer palès en la nostra església i el que hem de maldar perquè sigui així. Arguello va tornar a la càrrega contra el govern espanyol i va reclamar una qüestió de confiança, una moció de censura o anar a l'acció.
Protecció Civil de la Generalitat ha hagut d'activar avui la fase d'alerta del Pla Inuncat a les Terres de l'Ebre i al Camp de Tarragona per l'acumulació de més de 200 litres de pluja per metre quadrat. S'ha enviat a més un missatge. És alerta als mòbils de les comarques del Baix Camp, Priorat i Ribera d'Ebre per demanar precaució a la població.
Randemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Passen 3 minuts de les 5 de la tarda. Engeguem aquesta segona hora de Randemar. Una segona hora on coneixerem un taller que han fet a Delta Ebre sobre el Nadal i el Dola. Ens explicaran exactament què és això.
Després anirem fins a la Fundació Cram per fer balanç d'aquest 2025. I acabarem el programa d'avui parlant del bany de Sant Silvestre que se celebra a Tarragona ja fa 40 edicions el 31 de desembre per acomiadar l'any. Estarem aquí fins les 6 de la tarda, Randa Marr.
Anem ara a fer parada al Delta de l'Ebre per parlar sobre el Nadal i el dol, ja que aquesta tarda es durà a terme una xerrada sobre aquesta temàtica a la rossera de Deltebre. L'acompanya Cel Prieto des de Delta.cat en parla amb la referenda benestar emocional comunitària de l'EAP de Deltebre. Cel.
Sí, Marina, les festes poden ser especialment difícils quan estem vivint un procés de dol. Per això, a Deltebre han preparat un espai de suport per compartir, expressar i adquirir eines que ens ajuden a enfrontar aquest moment amb més serenitat. Anem a comentar-ho amb Tània Gilabert, referent de Benestar Emocional Comunitari de l'EAP de Deltebre. Tània, benvinguda a Randemar.
Hola, bon dia. Com deia ara, aquesta tarda a les 6, exactament, a la Rosera, se durà a terme la xerrada Nadal i Dol. Tania, mos pots explicar una mica sobre què anirà aquesta xerrada? Sí, mira, és un taller que està pensat per les necessitats de poder oferir un espai d'acompanyament a les persones que això vulguin i que estiguin passant per un dol durant aquestes dades.
És un espai pensat per a normalitzar, posar paraules del que sentim durant aquest moment vital. Serà un espai lliure per poder compartir sense jutjar. I a la vegada volíem pensar a nivell comunitari, a nivell grupal, pensant com podem afrontar el dol durant aquests dies, recursos que ens podrien ajudar a transitar-lo. I també per finalitzar, està pensat com petit aquest simbòlic, de recordatori a les persones estimades.
Clar, perquè, com digues ara, Tania, les festes, Nadal sobretot, poden ser especialment difícils quan estem vivint un procés de dol o ben recorden qui fa falta a la taula, no?
És un moment de moltes retrobades, és un moment que poden aflorar, depenent també a vegades del moment, a vegades és el primer any, és el primer Nadal que ens trobem en aquesta situació, però el segon, el tercer, a vegades també el segon any pot ser encara més complicat que el primer, però és una constatació que la persona o persones estimades ja...
ja no estan nosaltres, no? Sí. I, clar, l'importància de poder pensar i poder fer-ho a la nostra manera, no?, el que necessitéssim en aquells moments. Correcte, llavors serà un espai, bueno, de compartir igual vivències, però també vosaltres donareu eines, no ho has dit? Sí, la idea és una miqueta, també, cadascú té la seva manera, no?, de poder afrontar i anar gestionant el seu dol, no?, però entre tots poder pensar maneres que ens puguin ajudar
a transitar aquests moments d'una manera més d'acord amb el nostre estat emocional. Llavors pensarem i oferirem alguns recursos que ens poden ajudar durant aquestes dades.
Clar, ara potser la pregunta és molt general, Tània, però quins poden ser aquests recursos de dir quan, el que diem abans, estem a la taula, mos fa falta algú, és el primer any, el segon any, clar, depèn molt de cadascú, però quines eines podem aplicar per, no sé, passar-ho d'una manera diferent, no?
Clar, a veure, s'ha d'haver, com deia abans, cada persona té els seus recursos, és la seva pèrdua, i s'ha de mirar una miqueta individualment per cadascú, però així termes generals, aquesta tarda aprofundirem més i pensem de quines maneres, però és molt important, sobretot, poder connectar en allò que estic sentint en aquell moment. El fet de no estar connectat amb les nostres emocions no ens ajudarà una miqueta a donar resposta en allò que necessitem.
Important també, si estem en conjunt amb altres persones, poder parlar i poder comunicar allò que volem fer i que necessitem. A la vegada també mantenir el que ens agrada, però també deixar de fer allò que ens produeix a vegades un dolor excessiu i intens, no? També en alguns moments la persona quan tingui ganes de retirar-se, poder-se retirar quan ho necessita. No és necessari allargar situacions o trobades que la persona no se senti a gust en aquell moment, no?
i també buscar elements que ens ajudin a recordar la persona que ha mort. Això també és important. Sí, i si fa vol de plorar, plorar també, no? I tant, això és superimportant. Vull dir, connectar amb les teves emocions i donar sortides. És a dir, també és molt important, si hi ha criatures petites al voltant, poder veure què es parla, de les emocions i del que sentim i del que està passant.
Vull dir que si la persona en aquell moment ho necessita, i tant, poder plorar, si és necessari. Clar, i això, a part de plorar, parlar-ho, perquè de vegades se pot entendre que és un tema que potser està... És un tema tabú, l'amor en general, i a més, si es trobes al dinar de Nadal, fiquem un exemple, tota la família sabem que ens fa falta algú, però potser no es parla, tothom està trist, saps? De vegades a la nostra societat és un tema que ens queda gros.
Si és difícil es connectar, bé, és que connectar amb la tristesa, amb el dolor, doncs són emocions que a vegades són incòmodes o són molestes, no? I és important poder posar paraules en allò, doncs justament que ens està passant, perquè pot passar. Podem estar a la taula i a vegades, tot i haver-ho pensat com ho volem fer a la nostra manera, pot haver petits detalls com un olor, un sabor d'un plat, obrir un calaix i trobar-te una cosa que pensaves que no et trobaries en aquell moment de cop a Florent
moltíssimes emocions, no? I és important poder-li donar sortida d'alguna manera sana. Correcte. I, Tània, avui no estaràs sola perquè t'acompanyarà una companya, no? Sí, m'acompanyarà Meritxellixa, que és la psicòloga de Pades, i entre les dues farem aquest taller. Sí. Perquè, clar, l'àmbit professional de les dues, bueno, potser és una cosa diferent, però feu cap al mateix lloc, no?
Bueno, venim d'àmbits diferents, el que passa que sí que per tractar el tema de la pèrdua i l'acompanyament en la pèrdua, doncs, bueno, hem buscat aquest tàndem que pensem que pot ser interessant per poder donar resposta a aquestes necessitats. Molt bé. La xerrada, com diem, a les 6 a la Rosera, està oberta a tothom? No es necessiten inscripcions ni res per l'estil? No, no, no. És totalment lliure, pot vindre qui vulgui. Nosaltres, a partir de les 6, estem allà per esperar tothom i...
I com t'he dit abans, és un espai d'expressió lliure, sense jutjar el procés que estigui passant cap persona. És el primer any que es fa una xerrada d'aquesta temàtica, d'aquest estil, aquí a Teltebre? No t'ho podria dir, si s'ha fet alguna xerrada. Des del nostre àmbit, sí. Això sí, el que em preferia, que vosaltres... Llavors, espereu que vingui gent?
Sí, esperem que vingui gent, la veritat que com més persones puguin anar bé, doncs podem compartir d'una altra manera, però bé, esperem que sí. I com heu, clar, el taller, la xerrada l'heu preparat, tu i la companya, què espereu transmetre a la gent que vindrà? Com preteneu que surt de la rocera aquesta tarda? Si més no, si podem estar una estona compartint i validant les emocions i normalitzant
sobretot normalitzar allò que estem vivint, sense el que tu diies abans, no posar paraules, a vegades de tapar allò que un està vivint, que des del dinar ningú parla, ningú comenta aquella situació, però la situació està allí i s'està veient, és un espai en què podem donar sortida, en què podem compartir, que la gent se senti entesa,
seria molt important. I si ara et pots endur algun recurs que et pugui servir per sentir-te més còmode, millor. Sí, correcte, perquè, Tania, al final és una cosa que afecta pràcticament totes les cases, que sempre ho tenim present, la mort ens acompanya sempre, i és molt important saber-ho, gestionar-ho, saber-ho, parlar, transmetre, expressar els sentiments, com deies.
Sí, al final és un procés vital que totes les persones vivim en algun moment de la nostra vida. És una adaptació a la pèrdua d'una persona estimada i pensar que en el moment en què estem en aquella situació la persona està fent un esforç molt gran per poder entendre una realitat que ha canviat. En aquell moment està fent una realitat que t'agrada menys perquè la persona que estimes no hi és i no tornarà. I això és un esforç molt gran. Sí, i a part, clar, això afecta les persones adultes però també els nens.
Sí. S'ha gestionat d'una manera diferent en els xiquets i xiquetes? Mira, és molt important, sí que és veritat, que en nens o adolescents pot haver una vivència diferent, també depèn de l'edat de la criatura, en funció del nivell maduratiu es pot entendre d'una manera o d'una altra. Jo crec que és bàsic, sobretot en criatura, és parlar obertament, explicar la situació adaptada al nivell de la criatura, escoltar les preguntes que tinguin,
donar seguretat i, sobretot, el que diem al principi, de poder expressar les emocions, validar el que tu sents en aquell moment. Això és un bon aprenentatge, molt bo, perquè al final et dona estratègies i eines per a futures situacions que hauràs d'anar afrontant i vivint la vida. Sí, clar, i els més petits, explica'ls el que està passant, mai amagar la veritat.
Amaga no. És important explicar perquè hi ha capacitat per poder-ho comprendre. Sempre el que et diia abans, adaptat al nivell maduratiu de la criatura. Però sempre, sobretot, és molt important poder compartir, poder escoltar les preguntes, perquè tenen moltes preguntes. A vegades ho explicaràs i en aquest moment no et preguntaran, però potser en un altre moment. I estar atent, perquè quan hi ha alguna pèrdua dintre d'una família és molt important estar atent a la criatura, perquè...
A vegades hi ha canvis de comportaments bruscos, problemes acadèmics, alguns símptomes físics persistents, i això la família ha d'estar atenta. Sí, sí, els nens atents perquè els nens ho passen igual que els adults. Tania Post, estic segura, és un tema molt interessant, que no parlem suficient, jo crec, a la nostra societat. Estic segura que aquesta tarda vindrà molta gent perquè...
Molta gent està interessada en el tema, s'ha de parlar, s'ha de gestionar, com ho puc fer. I això, que vaig molt bé aquesta tarda i que estic segura que ho fareu molt bé les dues. I ja quedarem un altre dia per explicar-nos com ha anat. Vale, Tania?
Molt bé, moltes gràcies, Cel. Marina, ja sabem que Nadal poden ser unes dates de felicitat, però també de tristesa. La qüestió és saber-ho portar i gestionar-ho bé. Molt important portar-ho i gestionar-ho bé. Moltes gràcies per aquesta conversa necessària, Cel.
I ara volem parlar de la Fundació Cram, que és una entitat de referència en la protecció i conservació de la fauna marina al litoral català. De fet, en parlem constantment amb ells i al Mediterrani. I avui el nostre company de Canal Blau Ràdio parlarà amb una treballadora de l'entitat perquè ens faci una mica de balanç d'aquest any 2025, Guillem.
Doncs avui estem amb una treballadora de la Fundació Cram. La Fundació Cram és una entitat de referència en la protecció i conservació de la fauna marina al litoral català i al Mediterrani. Al llarg de l'any, el seu equip treballa en el rescat, recuperació i retorn al mar d'animals ferits o en perill, així com en tasques de recerca i sensibilització ambiental, per fer balans d'any...
Parlem amb una de les seves treballadores, la Montse, que ens explica com ha estat aquest període, els principals reptes i els objectius de futur. Bon dia Montse, què tal, com estàs? Molt bon dia, gràcies per convidar-nos. Per començar, ens podries explicar breument què és la Fundació Cram i quina és la seva missió principal?
Sí, la Fundació CREM és una entitat que treballa per la conservació marina i ho fa a través de tres àrees de treball. La primera seria l'atenció veterinària, fa una marina protegida a qualsevol indret del litoral català. La segona seria la realització de projectes de conservació. I l'última, l'educació ambiental, fomentar projectes de programes de sensibilització per això, per explicar quines són les amenaces del Mediterrani, quina és la gran riquesa que tenim al Mediterrani i també com pot la ciutadania ajudar.
Quin paper té el cram dins aquesta conservació de la fauna marina a Catalunya i al Mediterrani?
Doncs la Fundació Cran va ser el primer centre de recuperació que es va crear al Mediterrani, sent un referent a principis dels anys 90. I durant tota aquesta trajectòria, al final, ha anat ampliant les seves accions de rescat i és tot un referent. I crec que tota la carrera que ha fet al llarg d'aquests quasi 30 anys és un volum molt considerable d'atenció a fauna marina, així com la realització de projectes i amb aquest, sobretot, també altaveu social, no?
sent un centre de recuperació no només un lloc on es recuperen i es reintrodueixen animals i es realitzen projectes, sinó també amb aquest objectiu d'apropar-ho a la ciutadania. Com funciona el cram quan rep un avís d'un animal marí en perill?
Doncs en el moment que nosaltres rebem l'avís, sigui d'un ciutadà a través del 112 o a través dels pescadors que col·laboren amb nosaltres en el cas de la captura accidental d'una tortuga, l'equip de rescat s'activa i porta amb l'ambulància tot el necessari i es trasllada a l'indret on és necessari aquesta assistència. Ens traslladem, per exemple, una actuació molt comuna és baixar al port de la Ràpita,
en el cas d'alguna tortuga que s'ha capturat de manera accidental i ens desplacem fins allà per recollir l'animal, fer una valoració a in situ i traslladar-la aquí al centre de recuperació per començar totes les proves necessàries, diagnòstiques per veure què li passa a l'animal i quin tractament ha de rebre. Llavors l'animal està en el centre de recuperació el temps necessari fins a recuperar-se i després retorna en el seu medi natural que és el nostre objectiu principal.
Si ara ja ens centrem en aquest any, o sigui, hem vingut aquí també com a parlar de la labor durant aquest any. Si fessis un balanç, com definiries aquest any per al CREM?
Doncs un any molt interessant, amb un volum d'assistències bastant elevades anys anteriors i amb la realització de diferents projectes dels quals estem molt orgullosos i contents, i sobretot sempre amb aquest gran suport de la ciutadania, tant a través de les visites que venen al centre a conèixer la nostra tasca, com la quantitat de voluntaris que s'han unit aquest any per ajudar-nos en accions de conservació.
Ara ho comentaves, ha estat un any amb més rescats que potser en altres ocasions. A què ho atribuïu?
És a vegades molt difícil saber-ho, sobretot en el cas de les tortugues marines, que aquest any portem 82 assistències d'animals vius, l'última que va entrat aquest cap de setmana. Varia molt. L'any passat vam tancar amb una cinquantena, però altres anys sí que havíem arribat als 90 exemplars. Per tant, entre els 90 i els 50 va fent un... Cada any pot variar i llavors...
aquí al final el número de pescadors que col·laboren són els mateixos, inclús s'han unit nous pescadors col·laborant aquest any amb nosaltres, però sí que la gran diferència ha estat amb el cas dels elasmobranquis, que hem fet un total d'unes 69 tant atencions telefòniques com assistències in situ a platja, i sí que aquí ha sigut la gran novetat, perquè fins ara
si anys anteriors els avisos per l'esmobranquis han sigut, res, molt de 3, 5, una cosa que al final és pràcticament inexistent i aquest any, encara no se sap ben bé el per què, però està dintre de, no sé si recordes, que hi ha hagut diferents assistències durant aquest any de mògules, que serien com les mantes, que al final és una actuació que és la de les primeres vegades
que s'han realitzat aquest any amb un volum d'unes 14 assistències. Llavors el que sí que s'ha fet és un grup de treball de diferents experts en totes les diferents comunitats autònomes que estem a costa per analitzar què està passant. I de dia d'avui es considera que és a nivell multifactorial, perquè sí que a cada comunitat la causística és diferent i no se sap encara per què està passant, sent...
doncs sí que el canvi climàtic i aquest canvi de rutes, de migratòries o d'alimentació d'aquests animals que podrien ser una dels motius. Ara parlaves potser de tres espècies. Quina ha estat les més ateses al llarg d'aquest any? Les tortugues marines, amb 82 assistències a dia d'avui. I d'aquests rescats, quins creieu que han sigut els principals reptes als quals us heu enfrontat durant l'any?
Bé, els continuar sent molt necessària la col·laboració del sector pesquer. Ara t'ho estic dient una mica de memòria, però diria que el 75% de les tortogues que han ingressat aquest any han sigut gràcies a la col·laboració del sector pesquer i que és molt necessària que s'assumin a la conservació, sent aquests primers agents implicats, que són els primers, són els que treballen al mar, els que tenen els ulls al mar i són els primers a detectar
aquestes captures accidentals i és molt necessària la seva col·laboració per poder atendre'ls. I també l'altre, al final també hi ha hagut diversos casos amb entortolligaments de tortugues marines que han arribat amb alguna de les seves aletes o el cap entortolligada amb alguna xarxa a la deriva.
I és molt important aquesta ciutadania que dona avís a través del 112 quan veu aquests animals en perill que sobretot no tallin la xarxa que fa pressió a alguna de les seves aletes perquè podria complicar molt més la seva recuperació. Llavors sempre l'important que pot fer un ciutadà i la millor acció que pot fer és trucar ràpidament al 112 i no tocar ni manipular l'animal i esperar que arribin els tècnics experts.
Ara parlem una mica del cram. Aquest any ho he impulsat alguns nous projectes, investigacions o campanyes de sensibilització, també per donar a conèixer una mica la feina que esteu fent? Sí, hi ha hagut un projecte que hem estat fent al llarg de tot el 2025, que és el Fagomar, que et deia que al principi el sector pesquer és molt important que s'assumi a la conservació i l'any 2016 vam començar un projecte que és Pescadors a favor del mar, que va començar
el delta de l'Ebre, en concret amb l'arc pesquer d'arrossegament per reduir o minimitzar l'impacte de la pesca en aquests animals i ha sigut en el que tots aquests últims anys amb gran èxit per part del sector pesquer on més de 350 tortugues s'han pogut recuperar gràcies a la seva col·laboració. Tot aquest coneixement del 2016 fins ara
S'ha traslladat a tot el litoral català, a tots els ports pesquers de Catalunya i a tots els arts de pesca, i no només en tortugues marines, sinó que hem apropat aquest protocol a seguir per part dels pescadors.
no només en tortugues, sinó també en cetacis i en ous marines, i els hem ofert una sèrie de kits d'assistència perquè sigui més fàcil la seva manipulació a bord, i sobretot amb aquest missatge de la importància que donin avís als 112 de les captures, no només per ajudar a recuperar l'animal en el cas que es pugui fer, sinó també per tenir constància de...
de la interacció entre la part econòmica, per dir-ho així, i la vida marina. Venint d'una situació potser complicada pel sector pesquer, quin paper creus que han tingut les administracions i altres entitats en la feina que ha fet el CRAM aquest any?
Doncs nosaltres treballem molt estretament amb les administracions en la Generalitat de Catalunya, amb qui fem nosaltres el servei d'assistència a fauna sota un contracte amb ells. Per tant, és molt necessari aquest binomi entre la Generalitat de Catalunya i nosaltres, o per exemple també amb els agents rurals, que moltes vegades són els primers que arriben per proximitat on és necessària...
la seva assistència, però també hem col·laborat amb molts ajuntaments municipals on també és important fer aquesta formació tècnica al municipi, a l'Ajuntament, amb tots els actius que treballen a platja durant la temporada estival perquè coneguin els protocols de rescat aquest any amb l'ECOMED, que ha sigut el segon any que hem dut a terme aquest projecte amb la Diputació de Tarragona. S'han sumat els ajuntaments de Salou, d'Altafulla, del Vendrell...
La Ràpita i el del Tebre, que coneixen els protocols a seguir en cas d'un encallament de fauna marina amenaçada en el seu municipi. A nivell intern, com ha estat l'any per l'equip humà del CRAM?
Doncs com parlàvem a l'inici que el volum d'assistències ha augmentat bastant, o sigui que ha sigut un any de molt de treball, molt d'esforç, però que al final els resultats sempre es queden en aquell moment que tu...
veus com una tortuga marina torna al mar, la reintrodueixes, al final totes aquestes hores d'esforç i dedicació que té el personal de l'àrea de clínica i rescaten aquests animals, al final és com que hi ha aquesta part de recompensa.
i també veure com tanta gent implicada de la ciutadania es suma el voluntariat del CRAN i també ens ajuden amb tota aquesta tasca de recuperació amb els pacients que estan ingressats al llarg de l'any i també veure com...
Hi ha tantíssima gent interessada en conèixer la nostra feina i conèixer més de les espècies que tenim al Mediterrani, de com poden ajudar a través de tot el nostre programa educatiu, tant des de les famílies que venen els caps de setmana, però també un gran volum escolar que venen al llarg de tot l'any. Són més de 40.000 persones que han passat pel cram aquest any i, per tant, veu, això és un efecte, sempre diem, de multiplicador, que contra més gent conegui sobre aquests animals les seves amenaces i com poden ajudar...
és multiplicador perquè arriba moltíssima més gent i contra més gent sàpiga què podem fer. I també aquest missatge d'estima a la natura, de respecte a altres formes de vida, és molt necessari per buscar aquest planeta verd, aquest planeta blau que ens agradaria que fos.
Ara tanquem l'etapa d'aquest any, 2025. De cara al futur, quins són els principals objectius del CRAM per l'any vinent? Doncs continuar, igual, al final continuar amb aquesta empenta, amb aquests valors d'acció, d'estima, de respecte per la natura, que continuïm vigents en l'equip i poder intentar fer sempre el nostre granet de sorra per millorar l'estat de conservació de la natura.
de les espècies que habiten al mar Mediterrani, amb nous projectes que sortiran al llarg del 2026, que els agafem amb moltíssima il·lusió, que ja ho parlarem al llarg de l'any per explicar-vos, i això amb il·lusió i amb moltes ganes d'un 2026, que l'agafem amb moltes ganes. I ja per anar acabant, quin missatge t'agradaria fer arribar a la gent que segueix o encara no coneix la feina del cram?
Doncs que si volen conèixer-nos poden visitar el nostre centre, que ho poden reservar a les entrades a través de la nostra web, cram.org. Qui vulgui fer un pas més enllà i que vulgui ser un actiu dintre de l'entitat es pot sumar al voluntariat del CRAM, que és un programa superxulo on s'impliquen en la recuperació de les tortugues i de les ous marines que tenim al centre i sumen per la recuperació d'aquests animals.
I també que si en algun moment ens trobem amb un animal en perill, que truquem ràpidament al 112 perquè és la millor acció que podem fer per aquests animals que estan en perill.
Perfecte, doncs Montse, primer de tot moltes gràcies per la labor que feu des del CRAM i després moltes gràcies per passar-te avui per aquí per explicar una mica la funció que feu des de l'entitat. Moltíssimes gràcies a vosaltres per sempre convidar-nos i segur que repetim al llarg del 2026 per contar-vos més coses. Moltes gràcies. Adéu. A vosaltres.
Recte final de la Randa Mar d'aquest dilluns 15 de desembre del 2025. Ara el que volem fer és avançar-nos una miqueta a les dates nadalenques i parlar del bany de Sant Silvestre que se celebra cada any des de fa 40 edicions a Tarragona el dia 31 de desembre.
L'organitza l'Associació de Veïns del Barri del Port i hi ha diverses sorpreses. Per parlar-ne tenim la presidenta de l'Associació de Veïns del Barri del Port, Mari Carmen Puig. Molt bona tarda. Bona tarda.
Escolta'm, enguany ha arribat la quarantena edició d'aquest bany de Sant Silvestre a Tarragona. Sí, enguany fem 40 edicions de lo del bany de Sant Silvestre. En què consisteix exactament per tota la gent que no ho conegui? Bé, nosaltres fa molts anys, que això ja es va iniciar antigament amb una penya, que és deia Cerón. Posteriorment, quan va morir el Cerón al barri del Port, va agafar aquesta edició per no perdre...
l'acostum, que és l'últim any de l'any, a la platja. Això et volia preguntar, anem a pams. Això ho comencen fa 40 edicions, fa 40 anys, podríem dir que pràcticament un grup d'amics. Com us arriba a vosaltres? A nosaltres arriba perquè hi havia el Cerón, que era un senyor que tenia aquí una barberia al barri, i posteriorment un gimnàs,
Llavors, amb un grupet de gent van començar a fer aquest acostum d'anar a banyar-se l'últim dia de l'any, i posteriorment, com era del barri i els integrants també, des de l'Associació de Veïns, l'anterior president, va optar que no es perdés aquest acostum i la vam agafar nosaltres, comptant sempre amb la senyora Serón fins que va morir, i llavors ara ja al barri
del port com a associació i a la terra vindicada fa uns quants anys. Què suposa per a vosaltres organitzar aquest esdeveniment que en els últims anys, sobretot, s'ha anat fent multitudinari? Bé, suposa. Realment, bé, ho fem ja com tot, però amb molta il·lusió, no? Vull dir, perquè és un...
és un dia amb el qual gaudim que fins ara hem tingut de més dies boníssims, gaudim cada vegada de molta més gent que participa, i bé, doncs és l'ambient, simplement és l'ambient, i veure que això anem continuant i cada vegada es massifica bastant més. Per què creieu això, que es va fent gran, que es massifica cada cop més?
Bé, perquè la gent jo crec que ho agafa com a una tradició, allò del bany. A part que, vull dir, sempre es donen samarretes...
Vull dir, cada any, que fins ara les donava el que ajudava al port de Tarragona, ara des del port de l'Ajuntament, i donem la samarreta pel bany, donem neules, donem al caldet Calent, que posa també l'Ajuntament, i una mica de cava, i jo crec que això també va jugar que la gent participi a l'esdeveniment aquest.
Es fa el dia 31 mateix, perquè no ho havíem dit, per si hi ha alguna persona despistada, i a la platja del Miracle, al costat del que antigament era comandància. Exacte, és el que era antigament la comandància, que és platja del Miracle, o sigui, l'inici de la platja. Portem ja anys fent-ho allà i...
I la gent realment jo crec que està ensabentada, però per el que sigui nou, benvingut serà. Hi ha gent que va disfressada i tot, vull dir que és com un acte molt festiu. Sí, es va prendre com a tradició moltíssima gent, anar amb banyadors i amb gurrets de la temàtica de Nadal, i banyadors una mica estrambòtics, i això fa gaudir molt més de la festa i de l'ambient.
Sempre s'ha fet allà a comandància? Sí, sempre s'ha fet allà al menys d'un any, que va estar amb obres, quan el passeig va traslladar el que és a la platja del Miracle al final. Però sempre s'havia fet, i d'inici era platgeta, perquè era el tram petitet que antigament era el nàutic, i després ja va traslladar el que és la platja...
petita de la comandància. I vosaltres mai us heu plantejat canviar-ho de lloc? Entenc que és difícil això, més tenint en compte que amb el lloc on es fa facilita que la gent pugui assistir més perquè és més fàcil arribar, no cal agafar cotxe. Evidentment, a part de més fàcil arribar, quan ho van arreglar és molt fàcil arribar i a part molt còmode per moltíssima gent perquè disposa de la rampa, disposa de tot per poder accedir a qualsevol persona.
La gent s'ha d'apuntar, no?, per assistir? No, normalment no s'apunta la gent, eh? La gent hi participa. Molta gent m'ha trucat, perquè com és un des de vendiment totalment gratuït, vull dir, la gent no s'apunta. L'únic que nosaltres tenim un lit de samarretes i, bueno, l'únic que demanem sempre és perquè, clar, hi ha gent que no es mulla i es posa pim a la cua i llavors hi ha gent que participa molts anys i no...
no pot arribar la samarreta. El que demanem és que la gent s'emulli per poder gaudir de la samarreta. L'objectiu a tot això és banyar-se a l'aigua de la platja, que precisament molt, molt, molt calenta no està.
No, no, està bastant freda. L'únic que, et dic, els últims anys hem gaudit de dies estupendos, vull dir, el dia 31 amb el sol, i llavors, doncs, bueno, la gent... Però la gent s'hi fica a l'aigua, eh? Participa moltíssim. És al·lucinant la quantitat de gent que s'hi tira a l'aigua. Hi ha gent més atrevida més estona, però mullar-se, vull dir, la gent s'atreveix moltíssim, eh? Hi ha grupets...
A més, és molt bonic perquè s'ha format grups, famílies i s'ha fet com una tradició. Deixem-ho clar, és un esdeveniment que no és competitiu, que no és una travessia, no és una nedada, perquè en altres punts de Catalunya el bany de Sant Silvestre sí que consisteix en una travessia.
No, no, això simplement és de gaudir del que és, donar-se l'últim bany de l'any. No s'ha de fer cap carrera ni s'ha de fer res, vull dir, simplement és el mullet, que dic jo, no? Tirar-se a l'aigua i vindre per gaudir del caldet i de la samarreta i ja està, no és cap competició. Teniu comptabilitzades quantes persones van participar més o menys l'any passat? Ui, doncs més de mil persones l'any passat.
Déu-n'hi-do, suposo que per a vosaltres això, que tanta gent participi i que tanta gent en formi part, és un èxit i és un orgull. Sí, sí, sí, és molt d'èxit. Ja et dic, normalment, i encara no comptabilitzen, perquè si cauen cap de setmana encara se triplica. A nosaltres ja et calculo aquesta gent, degut a que cauen un dia de...
de diari, però vull dir, fa molt de goig veure la platja totalment plena i la gent en grupets participant fa goig. No sé si vosaltres des de l'associació de veïns també us atreviu a banyar-vos aquell dia. Home, hi ha bastants que sí, jo no, jo t'he de dir que no.
Et fa por l'aigua freda? No, no em fa por, no m'ha desagrada ni res, però a part que no tinc el moment de temps perquè això va ràpid, vull dir, no em ve de gust banyar-me amb l'aigua freda, però moltíssims dels que estan en el trus es banyen. Quina és la sensació en general de les persones que assisteixen? Què és allò que us transmeten o que us expliquen?
Bé, doncs això que hi ha molts que et transmeten que porten molts anys venint, que és una tradició, que no la perdem, i que, vull dir, la gent, molta satisfació, vull dir, perquè és un dia, ja et dic, a part que és el dia últim de l'any, no?, és una manera de, vull dir, juntar-se i gaudir d'aquest dia, i vull dir, moltíssima gent, sempre tot és positiu.
No sé si us preocupa precisament això, que en algun moment no es pugui organitzar o que es deixi d'organitzar, ja que tenint en compte actualment organitzar aquest tipus d'esdeveniment per part d'associacions o entitats és una mica difícil, sobretot pel tema d'estirar a la gent i que hi participi gent en tota l'organització.
A veure, nosaltres sempre intentem comptar, col·laborar amb gent, aunque de l'associació o veïns, tirar d'algú sempre. I la gent quan són els de vendiments així, normalment tothom participa. Portem 40 anys i fins ara comptem amb canalla més gran, nosaltres després...
També disposem de la gent de la Cucafera, que està lligada al barri, que són gent més jove. Vull dir, sempre tenim col·laboració i esperem continuar tenint-la, estiguem els que estem al capdavant en aquell moment o no. Com creus? No sé si creieu que ha canviat molt al llarg d'aquests 40 anys. Ara parlem que especialment s'ha fet com una tradició bastant gran a Tarragona, que hi ha molta gent que ho espera. No sé si creieu que hi ha més canvis.
Bé, el canvi està amb això, vull dir, es feia d'una manera, la gent no tenia tanta cura o anava a banyar-se individualment, perquè això ara jo sé que ho fan a moltíssims llocs, vull dir, el que és Tarragona i altres llocs, vull dir, m'ha constat, per exemple, a la Pineda en consta, que també ho fan, en molts llocs. Llavors jo crec que ja s'ha creat com una tradició i la gent, igual que la carrera de jorra de Sant Silvestre, però el que és un bany s'ha tornat amb una tradició que la gent cada vegada...
Vull dir, en Curca hi ha canalla més joveneta, canalla petita, vull dir, que hi participen, en això.
Ja per anar acabant, per a les persones que vulguin participar, que ens estiguin escoltant, com ho poden fer el 31 de desembre, quan han de venir, com? Bé, doncs acollir a la platja, nosaltres comencem a les 11 a organitzar, hi ha moltíssima gent que arriba, poden vindre, posem música, es poden col·locar, participar, i després fem la petita xarra que sempre comptem amb el president del port,
i algú de l'Ajuntament, i després fem el trep de sortida, i la gent no que tindrà ganes, que comptem amb un dia bo, i gaudir d'aquesta estona amb molta il·lusió. Doncs ho hem de deixar aquí. Moltes gràcies per atendre'ns aquesta tarda aquí a Randamar. Moltes gràcies a vosaltres.
Llops de mar, un podcast fet arran de mar.
Una de les col·leccions marineres més atrevides que existeixen resideix a Vilanova i la Geltrú, concretament al Museu de Curiositats Marineres Roig Tuquès, que es troba dins de l'espai museístic del Far de Sant Cristòfol. És la col·lecció que Francesc Roig Tuquès va anar recollint al llarg de la seva vida, una vida dedicada i vinculada a la mar des de ben petit. Avui coneixerem més aspectes de la seva vida.
Col·leccionista empadernit, aprenent de mestre d'aixa, timoner, fotògraf i cineasta o constructor de vaixells són algunes de les passions del personatge polifacètic que coneixerem avui. Nascut a Vilanova, al barri de la Geltrú l'any 1921, fou treballador de la fàbrica Pirelli durant gran part de la seva vida.
Això no li va impedir, però, viure una vida sencera d'aficions vinculades amb el món de la mar. Pare del Patí Català, Vilanova i la Geltrú, com un dels precursors d'aquesta modalitat, construint-se ell mateix les seves pròpies embarcacions. S'inicia en el món laboral, a l'empresa de Jaume Acosta com a aprenent de mestre d'aixa, fins que va haver de marxar a prestar el servei militar com a voluntària marina. Durant aquest període va anar embarcat en el vaixell de guerra Sánchez Barcaiztegui, del qual va ser timoner i va estar sis mesos al Museu Naval de Madrid.
Aquestes experiències li van donar un coneixement més profund dels temes nàutics i van anar a augmentar la seva passió per tot aquell que tenia relació amb el mar. La proximitat del mar va exercir des de ben aviat una potent fascinació sobre ell, que no només el convertia en el centre de les seves aficions, sinó que a més li desperta l'esperit de col·leccionista que l'acompanyarà durant tota la seva vida. Ell és Francesc Roig-Toguès, un autèntic lloc de mar.
Per conèixer-ho més a fons, avui tenim el plaer de parlar amb una de les seves filles, Montserrat Roig. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos avui aquí a la Randa Mar. Un plaer poder estar aquí. Parlem de Francesc Roig, tu què és? Com era el teu pare?
Bé, l'has definit molt bé, molt bé. Ell era un apassionat del mar, però moltes coses més. Com molt bé has dit, arrel de traslladar-se del barri de la Geltrú, ell era jovenet, a la zona de Ribaroges, que no es podeu, la gent jove, imaginar com era el barri de Ribaroges en aquell moment...
Ell, tot i no està a la primera línia de mar, des de casa seva veia el mar i veia les barques que anaven, venien, els temporals, que això el tenien fascinat, i es va anar apassionant per aquest món, de mica en mica. Va ajudar el fet d'anar a fer l'Emili a mar perquè va conèixer moltes coses. Ell també va estar a Vigo, va estar també a Madrid i, evidentment, va navegar.
Era un apassionat, era un apassionat al mar, era un apassionat per totes les coses que tenien curiositat. Per això el nom del museu es deia de curiositats marineres, no era un museu naval ni un museu del mar, diem, corrent, sinó que era de curiositats.
En parlarem ara més endavant de tot aquest llegat que ha deixat en aquest museu de curiositats, però volíem saber què és el que fa que a ell li agradi col·leccionar aquestes maquetes, fer-les també. Com arriba fins aquí?
Bé, perquè ell, arrel que el seu germà vivia a la caseta aquesta que et dic de Ribarroges, i el seu germà se'n va anar amb els anys que molta gent marxava cap al Brasil. Llavors li va quedar una habitació lliure, ell sempre ho explicava això, i en aquesta habitació va començar a curiosir-se per tot el que era modelisme naval, és a dir, fer barquets...
amb petita escala, molt ben documentat, i ell ho feia tot a les parts d'aquests barquets, barquets, vaixells, coses d'aquestes així, però ho feia tot. I llavors, mica en mica, doncs, coneixia, va conèixer pescadors...
i un dia trobaven una cosa curiosa, pescant. Mira què t'he trobat. I ell ho posava allà. Un altre dia, mira, jo he trobat això. I el museu es va enriquir, un cop ja va ser una miqueta més gran, a base de totes aquestes peces que anaven portant els pescadors, com podia ser una tortuga. Trobar una tortuga, llavors la dissecaven, i ja tenia la tortuga. Un altre dia trobaven una closca...
d'una petxina curiosa cap allà. Tenia una estrella de cinc puntes, però una de les cinc puntes es veu que se li va trencar i va quedar amb dues petitetes. Això era una cosa curiosa, no?, perquè normalment no la veus. I a mica en mica va anar engrandint aquesta col·lecció que passava a ser una col·lecció d'amics, no?, que hi anaven els amics, mira què tinc, i posava, mira, jo tinc això, potser t'aniria bé, i l'hi portava, no?,
Va començar així, una miqueta col·leccions que pot fer tothom, com el que col·lecciona xapes de cava o una altra cosa.
Aquesta passió també pel modelisme de maquetes de vaixells navals va fer que arribés un punt que fins i tot li feien encàrrecs, no? Sí. Ell, com has dit, va anar a aprendre a fer de mestre d'aixa...
amb el senyor Costa, que era un dels pocs que hi anaven quedant, o l'últim, i això també el va ajudar a anar construint. Llavors hi havia gent que deia, jo vull fer un regal una mica especial, fins a tal punt que llavors es feia la Setmana del Mar, que ara ja són les festes de Sant Pere, i cada any hi havia un convidat que feia el pregó, i ell feia la barqueta de tipus palangre, que és la de pesca de Vilanova, la típica,
i la regalaven amb multitud de persones que havien passat. És a dir, que hi ha molta gent per Catalunya que té una barqueta d'ell, no? I, bueno, fins un dia que també, quan ja va poder ampliar el museu, li va fer molta il·lusió poder construir el vaixell de la Bounty. Per què? Perquè havia anat a veure Rebellion a Bordo, que és una gran pel·lícula pels que els agrada el tema del mar. Ell l'havia vist no sé quantes vegades, moltíssimes, moltíssimes. Havia anat a Barcelona i va...
I llavors els va demanar, va pensar, a veure si jo ho puc fer, perquè ell ho feia sempre a tota escala, i ho va demanar a la Metro Gollemeyer dels Estats Units, amb la sorpresa que li van enviar tots els planos, els planells, i la va fer a escala, que és una de les peces claus del museu.
També va anar més enllà aquest modelisme, fins i tot es va construir el seu propi patí, no?, per sortir i navegar. Correcte, correcte. Llavors, veient com la gent des de casa seva veia el mar, va voler fer el seu propi patí. Sí, sí, allà al jardí de casa s'hi va anar posant amb l'ajuda d'algun amic i es va fer el seu patí i navegava tot el dia, tot el dia navegava. Fins que va arribar un dia que...
Bé, el tema mèdic no estava tan avançat com ara, va agafar un refredat, va ser un refredat mal curat i va fer una pulmonia bastant forta i llavors els metges li van dir no pots anar més amb mar. Per ell va ser un gran xoc i llavors va venir el moment que va dir la seva frase ja que jo no puc anar amb mar, portaré el mar a casa. Llomes de mar, un podcast fet arran de mar.
I a partir d'aquí és com va anar ampliant aquesta petita col·lecció, que ell havia començat així en broma, i llavors ja la cosa va anar més seriosament. Va ampliar aquesta habitació, que era petiteta, i en va fer dues, i amb mica en mica, doncs... Tots aquests records del mar. Doncs sí. Perquè, clar, quan ell podia navegar, sortia cada dia...
Tot el que li permetia sortia. Més els caps de setmana, evidentment, però sortia sempre que podia, moltíssim. I ell va ser un dels pioners en fer aquestes construccions que ara tornen a tenir molt èxit. Nosaltres sempre diem que si hagués vist la regata que hi va bé ara aquest estiu, es hagués tornat boig. És que ell hi tenia una passió...
Pensa que allò de la Copa Amèrica, ell ja es mirava tots els programes que hi havia de la Copa Amèrica, però de sempre, vull dir, ara està molt de moda, però ell ja se la mirava allò on podia trobar un vídeo o alguna cosa que es pogués veure, ja s'ho mirava, perquè la navegació era el seu.
No sé si hi ha alguna anècdota, alguna curiositat que recordis que diguis... Ostres, doncs aquesta és una història que m'ha marcat, que me'l recordaré sempre. Sobre la navegació, algun dia que diguis... Ostres, doncs aquest dia va sortir a navegar... No, perquè quan jo vaig néixer ell havia deixat la navegació. Clar, del tema navegació no. El record que tinc com a anècdota que aquest patí, quan ell va deixar de navegar, va estar al pati de casa. I llavors nosaltres, la meva germana i jo...
i els meus cosins i els veïns, perquè a casa nostra venien tots els veïns a jugar, els que llavors hi havia, el fèiem servir de tot, de tot. Era una caseta, era un vaixell, era un cotxe, era un autocar, servia de tot perquè era bastant gran, fins que un dia va venir una persona i va dir que estava interessada i se'l va vendre.
Perquè, clar, allà es anava malmetent, dient no, es anava fent malbé, a l'aire lliure, però els records que tinc d'infantesa és jugar al patí per una cosa bàrbara, bàrbara. Devia ser, a més, un dels primers patins catalans que devien existir, perquè en aquell moment... Jo és que no conec cap més, jo no conec cap més a la platja que tingués, perquè ell el deixava a la platja, que anava navegant, o el pujava a casa, evidentment, perquè era molt gran, i ell des de casa el veia.
El també ha vigilat. Sí, si algú li tocava, o si un dia, per exemple, de temporal, perquè abans l'aigua arribava on ara hi ha el passeig, no hi havia el moll de pacifè, i llavors l'aigua pujava dalt. I clar, hi havia perill que el mateix temporal s'emportés al patir. Llavors ell des de casa veia si venia, pujava molt l'aigua, algú l'anava a tocar i baixava corrents, i el tenia controlat.
Parlem també de la seva curiosa mascota. No sé si li podem dir mascota, com li hauríem de dir. No sé si ens pots explicar, ja sabem, és coneguda la història, però no sé si ens pots explicar com va arribar fins aquí. A veure, això també és molt curiós, no? El meu avi, que és el que va comprar el terreny i ells es van desplaçar de la Geltrú, va fer, en el tros de terra que tenia, tenia horta, no? I ell cultivava tota una sèrie de plantes
I llavors es va fer un safreig que arribava a l'aigua del pantà. L'aigua del pantà encara era bona, ara està més contaminada, però un dia a la setmana es posaven de cor i cada veí tenia un dia a la setmana l'aigua, que nosaltres també hi jugàvem, perquè era molt maco veure com arribava l'aigua i posaven barquetes i era molt divertit. Al pantà hi havia peixos i llavors dintre d'aquesta aigua que arribava arribaven peixos i llavors a dintre la bassa aquesta, la bassa o safreig o com li vulguis dir...
Estava ple de peixets. Ell un dia se'ls mirava i va veure que n'hi havia un que cada vegada que plovia i regalimava una miqueta d'aigua de la taloadeta que tenia, treia com una mica el cap, una cosa així. El va veure diferent dels altres.
I el meu avi abans, la gent de pagès, ja reciclàvem, ens pensem que això és nou, però no. Ell tenia el que en deien un femer i posava tota la part de vidre en un cantó i l'altre feia compost. Al vidre, dintre d'aquest vidre, hi havia la part cònica d'un porró que es havia trencat. Llavors ell va agafar aquella part cònica del porró i jugava, hi posava aigua dins i feia sortir un rajolí. I amb aquest rajolí, aquest...
el peix, que encara no tenia nom llavors, veia que sempre era el mateix i anava allà i bevia. I ell cada dia anava allà, i cada dia, cada dia, cada dia, cada dia, fins que va arribar al punt que ho ensenyava. Mira, jo tinc un peix que quan li faig així amb el porró, que no era un porró encara, treu el cap i anaven els amics. Ostres, és que és curiós. Tot algun dia hi havia un senyor, que era el periodista més famós en aquell moment, que era Enrique Rubio, estibujava al costat de casa.
I llavors aquest senyor li vam dir, ves allà, que hi ha una cosa curiosa per veure. I com que no hi havia masses coses en aquella època, va venir cap allà, s'ho va mirar, ostres, i ell va passar la notícia a l'agència EFE. Quan tu poses una notícia en una agència, com era en aquell moment l'agència EFE, doncs allò, bueno, es va disparar.
Llavors el senyor aquest va dir, i com se diu? Jo no entenc de nom, perquè vas a posar el nom amb un animaló. I diu, era el dia de Sant Joan. Pues le vamos a llamar Juanita.
I aquest senyor representa que el va batejar, perquè el meu pare sempre deia, home, jo no li hauria posat un nom així amb un peix, no? Però com que va córrer tant, no va poder tirar enrere, perquè ja l'agència aquesta ja ho havia propagat per tot arreu. I a partir d'aquí aquesta broma, que això sempre deia, aquesta broma ha durat 60 anys, no? Tota la vida. Tota la vida.
Fins i tot les figures, no? Llavors tenim figures, tenim els valls populars, que això li donen molta expansió perquè ara, ja fa molts anys, des que va morir el pare, que el peix no surt. Va ser molt curiós perquè ens pensem que coneixia la seva veu o la seva forma perquè tot va ser després de l'enterrament, que vam anar tots allà i vam dir, bueno, què fem? Què no fem? Continuem? No continuem?
I ell no va sortir. Es va estar com uns dos mesos, entre dos i tres mesos, que no sortia, estava baix. I ja quan vam sortir vam dir no, perquè era ell, la figura de la carpa era ell, nosaltres no té sentit continuar-ho. I, bueno, tots aquests anys...
Montserrat Roig, moltíssimes gràcies per haver-nos explicat tota aquesta vida dedicada a, podríem dir, curiositats del mar, no mai més ben dit, perquè tot el que col·leccionava, tot el que feia, eren totes coses relacionades amb aquestes curiositats marineres. Marineres, que la Juanita va ajudar, perquè molta gent venia a veure el museu per la Juanita, en lloc de veure el museu, no? El que passa que feien un pack, no?, quan venien a veure, llavors ell diria, home, jo també tinc un museu...
A dia d'avui encara es pot visitar aquest museu de curiositats marineres aquí a l'espai de Vilanova. Animem a tothom a apropar-s'hi per descobrir algunes d'aquestes curiositats de la vida de Francesc Rostogués. Montserrat, moltíssimes gràcies per haver estat avui aquí a la Randa Mar i a reveure. Fins una altra. Fins la propera. Adeu.
I així arribem al final d'Arrandemar, d'aquesta Arrandemar d'avui, dilluns 15 de desembre del 2025. Nosaltres ho hem de deixar aquí, però tornarem demà, com cada dia, de dilluns i vendres, de 4 a 6 de la tarda, aquí a Arrandemar. Que vagi molt bé. Arrandemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Jo soc el mar, vull que les onades i les tard siguin al far. Viure, només viure i no pensar, i que quan et trobi sigui part que ha de passar. Si el mar és l'amor, jo soc el mar, vull que les onades i les tard siguin al far. Viure, només viure i no pensar, i que quan et trobi sigui part que ha de passar.
Enguany, la nit de cap d'any. Es viu a l'Ània Salou i a l'Ània als Prats.
Vine amb família i aprofita el nostre pac especial Cap d'Any. Gaudiràs de tallers, xocolatada, fotocol, pijamada, tardeo, el primer bany de l'any i molt més. I per acomiadar l'any, sopar de gala i festa de Cap d'Any. Entra ara a alanieresorts.com, reserva el teu paquet i comença l'any com mai. Diu les festes de Nadal a Sant Pere i Sant Pau.
Gaudeix del comerç del teu barri i participa per guanyar fins a 30 lots nadalencs. Aconsegueix la teva bulleta visitant... Vital Esport, cafeteria Gisbert, estudi de fotografia a la capsa. I el 20 de desembre vine a la plaça de la quarta promoció i celebra la gran festa amb nosaltres. Música, actuacions i animació infantil. Aquest Nadal viu la màgia de Sant Pere i Sant Pau. Tria comerç de proximitat.
S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 2. Garantir carrers més nets. Reforcem els equips de neteja amb aigua, augmentem la freqüència de neteja i intensifiquem el manteniment dels contenidors i el seu entorn, perquè una ciutat més neta la notem tots.
Ajuntament de Tarragona. Per una ciutat més neta, eficient i sostenible. T'agrada el circ?
Aquest Nadal no et perdis Low Cost, l'espectacle familiar de Cirque Party que s'instal·la a l'Anella Mediterrània. Del 20 al 26 de desembre, gaudeix d'un circ progressiu i poètic amb música en directe, acrobàcies, trapezis, dansa i clown. Una proposta ideal per gaudir en família. Informació i entrades a entrades.tarragona.cat. Ajuntament de Tarragona.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. El 2026 serà l'any en què la tabacalera i el POUM agafaran volada. Ho té clar l'alcalde, que fa un balanç molt positiu de l'any en curs. Un exercici que ha destacat per l'esperat canvi en l'empresa de la neteja o pel comiat del mamotretor Rubén Vinyuales afirma que a Tarragona viu un moment dolç.
ha manifestat que el 2026 el POUM es portarà aprovació inicial i que es concretaran operacions molt importants i que van de la mà, com és el trasllat de la CLH i de la laboral que anirà entre Campclar i Bonavista. La tabacalera del futur també donarà els seus primers passos.
És la transformació real de la ciutat, amb el trasllat de CLH, que també és una altra de les fites que tenim, amb aquest trasllat de la Universitat Laboral, aquesta zona entre Camplar i Bonavista, que ens permeti també alliberar la zona que ocupa actualment el CLH.
A nivell polític, els desitjos de Rubén Vinyuales són els mateixos, mantenir l'estabilitat perquè la ciutat tiri endavant, valoracions que ha fet l'alcalde després del tradicional esmorzar de Nadal amb la premsa tarragonina. I la Guàrdia Urbana de Tarragona, que commemora el seu 168è aniversari. Aquest dilluns, el Teatre Tarragona ha celebrat l'acte de reconeixement als agents. A més, la Rambla Nova ha acollit una exposició de mitjans de la policia tarragonina. Michel Pijuan.
La Guàrdia Urbana celebra la seva festivitat al Teatre Tarragona, acollint la cerimònia on s'han concedit medalles als agents per la seva trajectòria en el servei i pel mèrit professional, així com felicitacions per actuacions destacades. Actualment, el cos policial de la Guàrdia Urbana de Tarragona està format per 250 efectius, 15 dels quals estan formant-se amb la intenció d'incorporar-se a l'estiu vinent. L'intendent del cos, Manel Vázquez, ha posat en valor la tasca que els agents fan en el seu dia a dia, tot coincidint en la commemoració dels 168 anys de la seva fundació.
Posar en valor, visualitzar la nostra feina, visualitzar el nostre treball, tot el que fem, perquè moltes vegades només es veu que nosaltres retirem vehicles amb la grua o molt temps, però fem moltes coses més que avui, per exemple, tenim la ocasió de poder mostrar.
També s'ha fet un reconeixement públic a entitats, ciutadans i membres de la Guàrdia Urbana que han contribuït a la tasca policial amb el lliurement de distincions i plaques. Paral·lelament, la Rambla Nova ha acollit una exposició de mitjans de la Guàrdia Urbana. Els assistents han pogut conèixer de prop els vehicles, equips i recursos amb què treballen els agents en el seu dia a dia.
Protecció Civil de la Generalitat ha activat la fase d'alerta del Pla Inuncat a Terres de l'Ebre i al Camp de Tarragona per l'acumulació de més de 200 litres de pluja per metre quadrat. A més, s'ha enviat un missatge. És alert als mòbils de les comarques del Baix Camp, Prioret i Ribera d'Ebre per demanar precaució a la població, sobretot en els desplaçaments i en zones inundables. Una pluja que ha estat especialment intensa en localitats com ara Falseta, el Prioret,