Arrandemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda. Tothom passa en 3 minuts de les 4 de la tarda d'aquest dijous 15 de gener del 2026. Ho tenim tot preparat, com cada dia de dilluns a divendres de 4-6 de la tarda aquí a Arrandemar. Començarem, com és habitual, com cada dia, fent un repàs de totes les notícies de la nostra costa catalana. La primera aturada la farem a l'escala. Baixarem fins al delta
de l'Ebre. Passarem per Vilanova i la Gertrú, Arenys de Mar i acabarem a Tarragona. Després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes. Coneixerem de primera mà un estudi de garotes que ha fet el Consell Superior d'Investigacions Científiques.
parlarem de la modificació del plantejament de l'ordenament urbanístic municipal al delta de l'Ebre. Viatjarem en el temps per saber si antigament, milers d'anys enrere, caçaven o no caçaven balenes. Coneixerem un nou element dels més gegants del nostre mar i acabarem el programa d'avui parlant de la reducció del cabal de l'Ebre que proposen fer. Estarem aquí fins les 6 de la tarda.
Però abans de tot això, el que volem fer és saludar el nostre equip, saludar totes les persones que cada dia fan possible aquest programa, que cada dia fan possible que el vaixell de Randamar surti de port i arribi a Bon Port. I comencem per la nostra cap tècnica, Sívia García. Molt bona tarda, com estàs? Gràcies, bona tarda i feliç divendres. No, és dijous. Divendres, divendres. Ja estic pensant en demà. Avui...
24 hores. Avui, mira, hem passat del trama a Venezuela, ara està allà en Groenlàndia, que sí, sí, que sí, no. I avui a Barcelona ha aterrat un avió d'emergència per una falsa amenaça de bomba. Vull dir, hem començat fort, eh? Estem aquest any, petarem tot. Mai millor dit.
Mai millor dit. Jo espero que per la part bona, eh? Hem començat forts. Despegant. El que passa, clar, si sortim així com massa enfora, mira que no ens localitzi el tamp i també vulgui ser de l'endemà, eh? D'aquí poc vindrà a presentar-nos una... Tu tens per aquí algun petroli o alguna cosa que pugui servir? No, no, de moment no. Millor, millor. Em deixes més tranquil, eh? Anem a saludar la Cel Prieto des de Radio Delta.cat. Cel, molt bona tarda, com estàs?
Hola, molt bona tarda, companyes, bé, molt bé. Marina, jo ara et diré una cosa que potser semblarà una ximpleria, però ahir me'n vaig, no sé, me'n vaig donar compte. És a dir, tu et dius Marina, presentes el programa Arran de Mar tot a...
Tot relacionat amb l'Omar. Jo no me n'havia donat compte, ahir ho vaig pensar. És a dir, no havia fet l'oclic, saps? Teníem un col·laborador, abans que tu entressis a fer el programa Rondamar, que ara, malauradament, no pot col·laborar amb nosaltres, que m'ho deia sempre. L'Omar... L'Omar... El Gabri. El Gabri, no em sortia el cognom, m'ho deia sempre. O sigui, sí, sí, sí. Tot està relacionat amb aquesta... I només hauria faltat... Que jo, més Sílvia, siguis Maria del Mar. Omar. És el que dius. Ja ho acabem de dobar del tot, eh? Sí, sí.
Sí, sí, sí, sí. Anem a saludar en Sergi Corraldes de Ràdio L'Escala. Sergi, molt bona tarda, com estàs? Molt bona tarda, prop de bé. Content que la cel, després d'aquests mesos de col·laboració, hagi descobert la teva relació de mare amb Marina. És que no... L'important és arribar. No d'hora ni tarda, és arribar, l'important.
És allò de la furgoneta, no?, d'aquella campanya. Sí, sí, sí. Perfecte. Marina, ves descomposant també la paraula Barcelona. Aviam si trobes alguna cosa. Marina.
Ai, Cel, perdona, que el que tinc de les neurones descomposades sóc jo. Cel i Ona, això ja ho havia trobat, jo m'havia trobat, gràcies. Vale, vale, vale. Què ens passa avui? Anem a saludar en Carles Monasterio des del Canal Blau Ràdio. Carles, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda, Marina. Bona tarda, companyes. Bé, bé, bé. Jo no sé què us passa avui amb els noms, però jo per aquí també tinc un nom nou. No sé si la voleu sentir. A veure què us sembla. Us presento a la Carla. A la Carla, a la Carla Lanusa. Molt bona tarda, Carla.
Molt bona tarda i un plaer ser aquí amb vosaltres. Benvinguda. La tindrem per aquí per la Randa Mar, també aquests dies. Ens estarà escoltant amb nosaltres, anirà col·laborant i aviam si també un dia d'aquests agafa el timó de la Randa Mar des del que és Canal Blau. Esperem que agafi el timó properament aquí a Randa Mar, la Carla. Benvinguda. I anem a saludar també l'Oriol Leo des de Ràdio Arenys. Oriol, molt bona tarda. Com estàs?
Molt bona tarda, bé, molt bé, mira aquí, entretingut, escoltant-vos fent aquests jocs de paraules amb els noms. De fet, jo recordo quan el primer dia de la cel, jo vaig dir que ja ho teníem tot, perquè el programa era de mar, i teníem la cel, i ja teníem mar i cel. Aquest va ser un d'aquells acudits antològics, eh?
Boníssim. Del nivell dels de la Laura Rovira quan ve. Exacte, una cosa esplèndida. I ara em va bé que vingui la Carla a Canal Blau, perquè clar, teníem en Carles, ara tenim la Carla, així no em confondré tant. Perfecte, tot queda allà mateix. Tot queda a casa, no patiu. Vinga, va, deixem de jocs de paraules que potser ens tanquen el programa si continuem així. Anem a començar el programa avui, que us parla des de Tarragona Ràdio Marina Pérez Got.
Comencem el nostre repàs informatiu a la Costa Brava explicant que la flota pesquera de Palamós va perdre l'any passat 3 embarcacions, Sergi.
Doncs sí, mira, el sector pesquer de la Mediterrània pateix un problema de falta de relleu generacional. Això no és novetat. A cada port que ens aturem ens ho expliquen. I això fa que moltes flotes es vagin reduint a poc a poc. Palamós no és excepció. I sense anar més lluny, aquest any passat ha vist marxar 3 barques. Totes han estat venudes i han trobat destí a ports d'Andalusia. Destaca el cas de la barca d'arrossegament Nova Gazela. El seu propietari patró, en Conrad Massaguer, es va jubilar després de 38 anys d'activitats.
i va vendre la barca a un armador d'Almeria. Però no ha estat l'única. El 2025 també ha marxat de Palamós, dues embarcats més petites, la Conxa i l'Oratge 1. El patró major de la cofredia, en Miquel Mir, és l'armador i patró de la barca d'arrossegament Sol Raig. Ell es jubilarà l'any que ve i ja té clar que la vendrà. Ho explica en declaracions a Ràdio Palamós.
El problema que també hi vam parlar l'any passat, que sigui el mateix, el relleu generacional, no hi ha... Sobretot amb tècnics, no hi ha tècnics. Quan un arriba a l'edat de jubilació, s'ha de treure la barca de sobre, perquè si no tens ningú que te la porti, no hi ha ningú que te la mani, què vols fer treure-te-la de sobre?
Miquel Mires queixa que aquestes operacions de compra i venda amaguen sovint interessos una mica perversos i que acaben suposant una competència deslleial. La flota de pesca a Palamós ara té 8 barques d'arrossegament, 3 d'encerclament i 16 d'arts menors. La llamentada a finals de desembre i un 2025 plujós fan recuperar les reserves d'aigua a les comarques gironines.
El balanç provisional d'aquest 2025 que fa uns dies presentava el Servei Meteorològic de Catalunya qualificava l'any passat com un any molt o extraordinàriament plujós a molts punts del territori, uns episodis de pluja que han liquidat definitivament la sequera.
Bona part d'aquesta pluja va arribar gràcies a la llevantada de Nadal i Sant Esteve, que va deixar més de 300 litres per metre quadrat a les capçaleres del riu Ester, Muga i Fluvià. La fi de la sequera pluviomètrica coincidit també amb el final de la sequera hidrològica, i senyal d'això és la recuperació...
de les reserves d'aigua al territori. Els embassaments han recuperat els nivells de la primavera de l'any 2020, quan el Gloria i el temporal de Sant Jordi els van deixar plens. Ara mateix l'embassament de Boadella es troba al 85%, quan entre l'any 23 i 24 havia arribat a voltar tan sols el 10%, un increment que comparteix amb el pantà de Sau i Susqueda, que amb un 94% està gairebé ple. Avui mateix l'Agència Catalana de l'Aigua ha decidit a desenvassar aigua d'aquest embassament.
Les reserves d'aigua subterrània responen a un ritme molt diferent i, malgrat que ja es comencen a veure senyals de pujada, els equífers del Baix Ter i Fluvià encara no estan recuperats. Ens ho explica Francesc Camps, secretari de la Junta General d'Aigua del Baix Ter i Baix Fluvià. En el cas dels equífers, com que la transmissió i la permeabilitat dels equífers és molt diferent que l'aigua superficial, la recuperació en aquest sentit és molt més lenta.
I aquesta recuperació molt més lenta el que provoca és que encara estiguem en situacions dels equífers similars a l'època de sequera.
És a dir, aquí al Baix Ter, l'equífer superficial estem de forma similar al que estàvem el 2022, i en l'equífer profund, que és el que té una àrea de recàrrega molt més petita, estem a nivells tal com hi estàvem el 2023.
Després d'anys de restriccions, aquesta recuperació de les reserves d'aigua asseguren les properes campanyes de rec i el subministrament a la ciutadania. Les pluges que es preveuen per les properes setmanes seguiran emplenant les reserves d'aigua a l'espera que a la primavera esfonguin les grans reserves de neu que reposen ara mateix als cims del Pirineu.
Baixem ara fins al Delta de l'Ebre. La taula de consens pel Delta defensa que la seva proposta augmenta un 12% al que val ambiental cel.
Simarina, la taula de consens pel Delta explica que la proposta presentada a la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre neix arran de la situació viscuda amb la sequera del 2023, que va deixar els canals de rec buits. El seu portaveu, Javier Curto, remarca que el 90% de l'aigua que alimenta la plana deltaica prové dels canals i, en canvi, l'estiu de 2023 es van deixar secs.
Recordar que més del 90% de l'aigua que alimenta la plana deltaica és la que prové dels canals. Això és la realitat. El riu està des de fa molts anys desconnectat de la plana deltaica i actualment només alimenta el Garchal, el Deltebre i una mica l'illa de Budà. Per tant, l'aigua del canal és la que dona vida a aquests aigua molts artificials.
que funcionen com a tal, que són els arrossars, les llacunes i les badies. I el que ens vam adonar a la sequera del 23 és que no hi havia cap cavall ecològic contemplat per dins d'aquests canals. Curtó detalla que la proposta per garantir un cavall mínim, també pels canals de rec, sumada al cavall ambiental del riu, acaba incrementant en un 12% el cavall ecològic aigües a vall de Xerta.
El que s'ha demanat és que hi hagi una revisió i que aquests cavals ecològics que circulen dins el canal i alimenten tot el delta siguin reconeguts com a tal. En definitiva, si se suma l'aportació total com a cavals ecològics tal com està ara...
i de la petició que se'n fa des de la taula de consens, aigües avall de Xerta, el que es demana finalment resulta que és un 12% més de cavada ecològica que l'actual, sumant la del riu i la dels canals.
Curtó ha recordat que la proposta de la taula de consens també va ser aprovada pràcticament per unanimitat per la Junta Rectora del Parc Natural del Delta de l'Ebre i considera positiu que s'hagi inclòs en l'esquema de temes importants del Pla Hidrològic de la Conca de l'Ebre. Els pagesos i ramaders continuen a l'espera de rebre els ajuts vinculats als fons de transició nuclear.
Un dels representants ebrencs d'Unió de Pagesos i membre de la Permanent del Sindicat Agrari, Miquel Pinyol, ha lamentat que, tot i que les partides per als fons agrari es van aconseguir el desembre del 2024, encara no s'ha obert cap convocatòria destinada al món del camp.
Portant quatre convocatòries, em pareix que ja són, tres o quatre convocatòries i estar a l'agricultura i a la ramaderia ha anat zero. Un zero. No n'han tret encara cap norma. Per l'agroindústria sí, però per l'agricultura i la ramaderia no.
han tingut un zero, i per tant nosaltres creiem que ja van tard, que ha de sortir ja, diuen que sortirà el mes de març, però ja hagués de sortir el mes de març de l'any passat, no és de que ve, i esperàvem que no tinguéssim reduccions d'ajut a tota la gent que pugui demanar ajut.
Des del sindicat recorden que els fons de transició nuclear continua judicialitzat després que el sector primari en quedes exclòs. Tal com està escrita la llei del fons nuclear, diu que els pagesos són prioritaris davant de qualsevol altra activitat.
Vaja, que no hi ha un número. No hi ha un número, clar. Nosaltres ens volen posar un número. Primer ens van dir 6 milions, ara ens han dit 3,3. En cap cas estem d'acord. La llei del fons nuclear la tenim posada al juzgat. Si en aquest cas això es comporta, que hi ha una reducció d'ajuts a l'agricultura de ramaderia, seguirem el següent pas de no treure la contenció que tenim presentada davant del juzgat i que si s'ha de parar, s'haurà de parar per tots.
Paral·lelament, Unió de Pagesos ha fet una crida a la mobilització contra el Tractat del Mercosur, que, asseguren, representa una competència deslleial per al sector agrari europeu. En les pròximes hores, el sindicat concretarà, volíem dir, els detalls del tall de carretera previst per al 22 de gener a l'AP7 en posta.
Anem ara fins les costes del Garraf. L'Ajuntament de Sitges demana una reunió urgent al Ministeri de Transició Ecològic per reclamar la cessió temporal del Kansas, tal com ja va fer amb el Club de Mar. Ha estat després que aquest restaurant del passeig marítim de Sitges estigui ja vetllat i tancat al públic per part del Ministeri, que aquest dilluns n'ha fet la recuperació possessòria de l'espai. Carles.
Doncs així és, Marina. Des d'aquesta setmana, el restaurant Cances del Passeig de Sitges també es troba ja tancat i barrat. Divendres passat, el Ministeri per la Transició Ecològica ja va avisar tant a l'Ajuntament com els inquilins de l'edifici que aquest dilluns procedirien a fer la recuperació possessòria de l'espai. Des del primer moment, els propietaris del Cances ja van fer entrega de les claus després de veure que el procés judicial ja no tenia més recorregut.
Així, després del Club de Mar, el Kansas ha estat el següent en quedar tancat amb aquestes barreres metàl·liques que en limiten l'accés. Des d'aquest moment, l'Ajuntament de Sitges assegura que ja ha sol·licitat reunir-se amb el Ministeri i torna a reclamar la cessió temporal de les instal·lacions fins que no hi hagi damunt de la taula un projecte definit per aquest espai del passeig Sitgetà. Escoltem Aurora Carbonell, alcaldessa de Sitges. Està passant el que nosaltres vam dir que no volíem que passés, que és que tota la façana marítima...
que dilluns farien aquesta actuació en el Kansas, vam enviar un correu ja de manera urgent, diguem que era molt necessari que ens trobéssim primer per encadar aquest procediment que estan fent, per saber el projecte que diuen ells que estan fent
sí que la demarcació de costes em va dir que havien rebut aquest correu i que ells reiteraven al Ministeri i a la delegació la necessitat de celebrar aquesta reunió urgent. Volem que ens facin una cessió d'aquests espais, que aquests espais puguin utilitzar-se per la citerania i que nosaltres ja vanillarem pel cuidador d'aquests espais. Per tant, no cal que facin tots aquests tancaments de ferro.
També reclamen poder formar part del projecte que suposadament està redactant al Ministeri. L'alcaldessa de Sitges, Aurora Carbonell, també assegura que aprofitarà la visita a Madrid en la Fira Fitur per reunir-se amb el secretari d'Estat de Medi Ambient. Ara la incògnita està en saber quant de temps li queda al restaurant Pícnic, la darrera de les instal·lacions, que queden en aquest tram sense tancar i que també està seguint un procés judicial diferent.
Els tres toms de Vilanova estan aquest any molt pendents del cel perquè ja es preveu que el temps no acompanyarà en la celebració del dia central de la festa major d'hivern a la ciutat.
Doncs sí, si no hi ha canvis i no en té pinta, aquest dissabte a Vilanova hi haurà uns tres toms passats per aigua. Aquesta setmana el temps ha estat anticiclònic, però ja es veuen indicis de canvis a partir de demà, quan ens creua un sistema frontal i que portarà aire fred a les capes altres de l'atmosfera. Dissabte hi ha, doncs, previsió de temps molt inestable, amb pluja a llarg del dia, en principi sense grans tempestes. Ens ho explica el meteoròleg Josep Miró. L'escoltem.
Si analitzem el que passa a les capes altes de l'atmosfera, tenim el mapa previst en què a 5.500 metres d'alçada s'observa una llengua d'aire fred que va darrere d'aquest front que ens creuaria demà i que dissabte ens comença a entrar. I clar, amb l'entrada de vent marítim,
no massa fred en superfície, i aquest aire molt fred en alçada amb temperatures de més de 25 sota 0 a 5.500 metres d'alçada, és el que farà que els núvols siguin molt gruixuts, que la depressió es faci gran, persistent, continuada, i això farà que el temps el dissabte sigui molt inestable, amb cel tapat tot el dia i amb pluges.
La nit de divendres a dissabte ja s'espera que pugui ploure i dissabte, festivitat de Sant Antoni amb els tres toms, la pluja ja apareixeria a primera hora del matí. A partir de les 10 a les 11 del matí els mapes indiquen que les pluges ja seran generals i abundants i es mantindran al llarg del dia.
La pluja de dissabte a la tarda afectaria una altra festa major a la comarca, la de Sant Pere de Ribes, que aquest cap de setmana ja té els primers actes dissabte després del pregó i ha previst el Correfoc, que en guany celebra el seu 30è aniversari i que sembla que també estarà passat per aigua.
Fem aturada les costes del Maresme. La plataforma Preservem el Maresme ens mostra indignada davant l'anunci de la Generalitat d'utilitzar materials de baixa qualitat per executar la pacificació de la carretera nacional 2 a la comarca i demanar als ajuntaments per on passa que, si volen materials i acabats de qualitat superior, siguin els municipis quins assumeixin el cost Oriol.
Exacte. Antoni Esteban, portaveu de la Plataforma, ha criticat aquesta proposta i ha recordat que és la Generalitat qui ha d'assumir tot el cos de l'obra i l'ha de fer amb la qualitat i els acabats previstos a través dels 420.000 euros pactats l'any 2010. Aquesta anuncia és una broma, suposo, perquè...
És que ja ni és vergonyós, vull dir, és patètic. Aquesta declaració de la Generalitat demanant diners als ajuntaments del Maresme és una autèntica bestia sèrie, és un disbarat total i absolut. És una obra que té que pagar sí o sí. La Generalitat, de fet, té un acord amb el govern central de prop de 400 milions d'euros per fer la pacificació i té que utilitzar-los amb el que es va pactar amb el seu moment.
Per Esteban, actuar d'aquesta manera és fer xantatge als ajuntaments per poder tenir una carretera pacificada amb acabats més estètics. A més, posar la decisió en mans de cada ajuntament, tots amb capacitats econòmiques diferents, podria acabar dibuixant una Nacional 2 a pedaços amb trams més ben acabats que altres. Pot ser que ara fer el xantatge total i absolut amb els ajuntaments que si volen tindre una carretera mínimament decent tenen que pagar. Això és irracional, ja que ara per ara...
la titularitat d'aquesta carretera la té la Generalitat, o sigui que és la Generalitat qui ha de mantenir-la i millorar-la, no els ajuntaments. El simple plantejament que s'ha fet és absolutament discriminatori pels ajuntaments, primer perquè no tenen recursos econòmics per finançar obres d'aquestes característiques, la té la Generalitat, que per això, a més, té el pacte que ha fet amb l'Estat, i francament és totalment brutal que vulgui fer que els ajuntaments paguin això
Antoni Esteban ha remarcat que la competència de la carretera és de la Generalitat, per tant, ha de ser el govern català qui assumeixi el cos de les obres amb continuïtat estètica a tot el recorregut pacificat. L'Associació Juvenil de Mitjans Audiovisuals del Mas Nou presenta el seu primer curtmetratge anomenat Entrabrazades sobre el món de la natació.
Sí, l'entitat està formada principalment per joves de la comarca d'aquí del Maresme i han completat durant els mesos de novembre i desembre la producció del seu primer curt, titulat Entre Brazades, un projecte que busca fomentar la creació audiovisual i la participació juvenil al Maresme. Tot i que l'associació té el seu origen al Mas Nou, el curt ha estat rodat en diversos espais del territori. Entre ells, per exemple...
La piscina municipal de Premià de Mar i l'antic casino d'Almes Nou, aportant un enfocament comarcal i transversal. L'objectiu principal és apropar el món del cinema i la comunicació audiovisual a més joves interessats en aquests camps. A l'hora busquen com incentivar la seva participació en futurs projectes. L'associació posa a disposició material gràfic i imatges del rodatge
i la publicació del curs s'ha prevista per aquest mateix mes amb enllaç o codi QR, que permetrà la seva visualització en línia. Els impulsors d'Entrebrazades confien que aquesta iniciativa serveixi com a porta d'entrada al món audiovisual per a noves generacions del Maresme.
Acabem el nostre repàs informatiu a la Costa Daurada explicant que la Federació Empresarial d'Hostaleria i Turisme de la província de Tarragona expressa el seu rebuig frontal a l'acord per la duplica l'impost sobre les estades en establiments turístics. L'entitat representa el 90% de les places turístiques de la demarcació.
En un comunicat expliquen que l'increment no ajuda a allargar la temporada. Pensen que aplicar el mateix impost al març que a l'agost penalitza les famílies i visitants que escollen venir fora dels mesos d'estiu, precisament els que contribueixen a desestacionalitzar i donar estabilitat al sector.
Diuen que duplicar l'impost sense tenir en compte la temporalitat genera un efecte clarament dissuasiu en els períodes de menor afluència i limita el potencial de la Costa Daurada i les Terres de l'Ebre de consolidar-se com a destí de tot l'any. A més, asseguren que aquest increment també tindrà un impacte directe i negatiu sobre el turisme de proximitat que practiquen
molts ciutadans catalans, com ara escapades de curta durada o caps de setmana, una part essencial pel teixit turístic. Així mateix, relaten que una part molt important de la recaptació, un 25%, es destinarà a polítiques d'habitatge. Segons la presidenta de la Federació, Berta Cabré, la decisió arriba en un moment en què haurien de ser especialment competitius com a destinació i que duplicar la taxa turística és un missatge clarament dissuasiu pels visitants.
Rebutgem rotundament l'acord al que han arribat el PSC Esquerra i Comuns en duplicar l'impost sobre les estades d'establiments turístics per diferents motius. No es pot aplicar el mateix impost en temporada alta i en temporada baixa perquè això penalitza els visitants que escollen venir fora dels mesos d'estiu i que precisament contribueixen en aquest procés de desestacionalització en el que fa tant de temps que estem treballant i que dona estabilitat al sector.
Des de la Federació es considera que el sector turístic no és responsable de la crisi d'habitatge i que carregar aquest cos sobre el visitant és profundament injust.
Ara volem saber quin temps farà la nostra mare. Ens ho explica el Luis Mi Pérez. Molt bona tarda. Bona tarda. De moment, la situació marítima serà més aviat tranquil·la al llarg d'aquesta tarda de dijous, però amb més vent de garbí i vent de sud, que tornarà a reforçar-se a la costa brava. Allà sí que tindrem maró, sobretot a la banda del Baix Empordà, una mare espessa força destacable. La resta del litoral, ben més aviat feble, girant fins i tot cap a Xaloc o Llevant en algun moment, i, per tant, amb estat de la mare més plàcida, marejola en general.
Demà aquest vent continuarà sent més aviat de Garbí al matí, fluix, en qualsevol cas, a la costa Brava, i a la resta del litoral més aviat de Gregal, un vent fins i tot variable en alguns moments, amb més núvols també. Durant la tarda del divendres, el vent que s'imposarà serà el de Xaloc o Llevant, fins i tot una mica de Gregal, a la costa del Delta de l'Ebre, però de moment el divendres no hi haurà gran esvalutament marítim. Sí que al cap de setmana tindrem una situació clara de Llevant i de Gregal. Ho anirem seguint a la xarxa.
Del temps del trànsit volem saber com estan les nostres carreteres. Per això anem fins al Servei Català de Trànsit, on hi ha l'Eduard Sánchez. Molt bona tarda.
Hola, bona tarda. Doncs la principal incidència situada a l'autopista P7, a Montroig del Camp, on recordem des d'aquesta matinada hi ha complicacions per un camió que ha cremat el remol i que encara s'està treballant per poder retirar, apagar-lo, retirar la càrrega i també poder retirar el vehicle. Encara tot plegat, el que tenim és l'autopista tallada en sentit sud, en sentit València, de fet ja més enrere Cambrils,
el trànsit estalla aquí i es desvia cap a l'autovia, cap a la A7. En aquest cas, l'autovia sí que genera un tram d'un quilòmetre d'aturades més avall amb un roig del camp. En aquest sentit, en sentit sot, perquè va absorbint tot el trànsit que no absorbeix en aquest moment l'autopista A7. Per tant, ara mateix, en aquesta zona, aquest punt, és l'únic incidència així més destacable. La resta, en principi,
El trànsit va fent amb punts d'intensitat però sense altres dificultats. Únicament indica que l'autopista C32 a l'altura de Sant Boi de Llebregat queden una mica d'aturades en els dos sentits de la marxa per un accident de primera hora de la tarda. Això des del Servei Català de Trànsit. Dona tarda.
En només una gota podem desvelar tots els secrets de l'oceà. Descobreix-los de dilluns a divendres de 4 a 6 a Randamar.
Les profunditats de l'actualitat. Ara fem parada a l'Ebre perquè l'Ajuntament de Deltebre vol desbloquejar 400 habitatges inacabats. Sí, Marina, l'Ajuntament de Deltebre ha impulsat una modificació puntual del Pla d'Ordenança Urbanística Municipal amb l'objectiu de desencallar la situació dels edificis inacabats al municipi i facilitar la seva finalització.
Anem a comentar-ho amb Andreu Curtó, tinent d'alcaldia de Deltebre Eficient. Andreu, benvingut a Randemar. Bon dia, moltes gràcies. Com deia, des de l'Ajuntament de Deltebre heu impulsat una modificació puntual del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal, que el coneixem com POUM, amb l'objectiu de desencallar la situació dels edificis inacabats al municipi.
D'entrada vam detectar, o ja fa anys, que detectem una problemàtica i és que arrel de la crisi que va haver als anys 2008-2009, la crisi immobiliària, van quedar moltes estructures inacabades al nostre municipi, algunes més avançades, altres que només és l'esquelet,
però que al final no deixen de ser ferides d'aquella època malaurada, que econòmicament va deixar tanta empremta al nostre municipi, igual que a tot el nostre entorn, i per tant tenim allò allà que forma part una mica del paisatge urbà,
Sí, és el que es veu. Exacte, però no de forma positiva, sinó el contrari. Hi ha aquests que generen d'entrada una imatge molt dolenta a nivell d'imatge. També problemes de seguretat i de salubritat per al veïnat es troben. Són estructures que fa molts anys que no es revisen en molts casos. Per tant, hi ha problemes, poden haver problemes estructurals que poden generar seguretat. També problemes de salubritat, perquè en molts s'acumulen...
s'acumulen ressegadors, s'acumulen nius de coloms, etcètera, i això ho pateix no veïnat, i així molts ho acaben traslladant també a l'Ajuntament. I d'altra banda, tenim un altre problema.
O una altra situació que és que costa molt trobar habitatge, habitatge assequible, de lloguer, per a aquelles famílies que volen vindre a viure del Tebre, perquè volen fer del Tebre el seu municipi de futur, perquè creuen que és un municipi que genera oportunitats.
o aquelles persones joves que volen independitzar-se i volen fer la seva vida independent. Dins de tot aquest sac veiem que tenim pràcticament 400 habitatges dins d'aquests 25 edificis que hem detectat que estan en aquesta situació,
que estan allà, aturats. Això va haver una moratòria arrel d'una llei espanyola, que després també es va concretar a nivell de Generalitat, que permetia fins a l'any 2020 demanar la pròrroga d'aquelles llicències que no s'havien acabat d'executar de l'any 2008, però en aquell moment, quan es va plantejar aquesta solució,
La situació econòmica no era la mateixa, no hi havia tampoc aquesta necessitat, el mercat no es movia de la manera que s'està movent ara, i molts pocs edificis van acabar demanant la pròrroga d'aquesta llicència. Quin és el pas següent a no executar aquestes pròrrogues? L'Ajuntament tenia la potestat de demanar l'endoroc d'aquests edificis que estaven per acabar.
Això tampoc no era una bona solució per al municipi, perquè al final la necessitat sí que està. Les estructures existeixen i, a més a més, estàs creant un greuge en aquelles propietats, que alguns són particulars, alguns són grans bancs, però al final...
estàs generant una gran despesa que suposen derrocar aquests edificis, que passaràs de tindre un edifici a tindre un solar, però no t'aporta una solució en quant al tema de l'habitatge. Per tant, vam estar buscant diferents solucions, vam veure que la llei d'urbanisme permetia compensar en dotacions aquells... Clar, primer ens hem de situar...
Clar, aquestes llicències se donen als anys 2000, entre el 2005-2010, per posar aquest període de temps, però en aquell moment ens regien per unes normes subsidiàries que provenien de l'any 95, que era la normativa romanística que regia del Tebre en aquell moment.
Què passa? Que l'any 2021 entra en vigor un nou POUM, el que ara abans tu comentaves. Este nou POUM estableix uns criteris urbanístics nous. Per a cada clau urbanística són uns nous criteris, en uns volums màxims d'edificació, en una densitat d'habitatges diferent. Per tant, què passa? Que molts d'aquells que en aquesta modificació de POUM el que fem és establir l'omarc normatiu que ha de permetre adaptar-se a la normativa actual.
I en aquells casos en què no es pot adaptar, perquè, per exemple, la normativa urbanística en un punt determinat permetria fer 80 habitatges i resulta que hi ha un bloc que em planeja 100, este excés d'habitatge hi ha un percentatge que la promoció l'haurà de compensar a l'Ajuntament, per tant, al poble, aportant sostre. És a dir, que l'Ajuntament pot obtindre...
locals o pisos que passaran a ser titularitat pública, si volen executar al màxim aquella llicència que es va atorgar al seu dia. I, d'altra banda, també compensació en forma de metres quadrats de zona verda al municipi. Per tant, és a dir, no és només que permetem que s'acaben aquests edificis, sinó que el municipi se veu compensat. Tots els excessos que es preveïen en aquelles llicències que es van donar
i que ara donem la possibilitat que s'acabin d'acord aquelles licències, tu ho hauràs de compensar perquè hi ha un excés d'habitatges. De manera que, d'alguna manera, tothom surt guanyant, perquè el propietari o el promotor d'aquell boc podrà finalitzar-lo, per tant, ho podrà vendre, ho podrà llogar, etcètera. El municipi guanya habitatges, de manera que serà més fàcil poder trobar habitatge de compra o de lloguer.
I d'altra banda, el poble, l'Ajuntament, pot aconseguir metres quadrats de sostre, ja sigui en forma de locals, per a fer equipaments, per a fer locals municipals, o en forma d'habitatge, per a fer un parc d'habitatge social públic, i d'altra banda, zones verdes.
Tot això es pot compensar també econòmicament. Per exemple, imaginem-nos que hi ha un bloc que pel percentatge d'excés li pertoquen a l'Ajuntament 6 metres quadrats de sostre. Un pis de 6 metres quadrats no et soluciona res. Llavors també s'estableix a la modificació del POMP
Això com es tradueix econòmicament? Per tant, establim uns barems d'un preu metre quadrat que en aquelles situacions en què no és viable compensar-ho en sostre, es pugui compensar econòmicament. I l'Ajuntament, aquests diners que rebrà, podrà destinar-los...
a adquirir zones verdes, o a adquirir locals, o a adquirir habitatges, o a les polítiques públiques que l'Ajuntament decidis que no. Per tant, establint tot aquest marc normatiu, aconseguim diverses coses. D'una banda, oferir la possibilitat que s'acabin aquests habitatges, per tant, ampliem la part d'habitatge del Tebre,
D'altra banda, les promocions poden desenvolupar econòmicament aquests projectes que es van iniciar al seu dia, i l'Ajuntament, per tant, el municipi, guanya en aquestes dotacions. I aquesta seria una mica el marc global, explicat molt sintèticament, del que permet aquesta modificació, que, de fet, hem tardat a plantejar-la, perquè estàvem mirant altres models, altres municipis que ho haguin fet. No és que n'haguessin trobat molts, però ara, d'entrada...
Havíem parlat també amb la Comissió d'Urbanisme de les Terres de l'Ebre, vam veure bé aquesta proposta que nosaltres fem, ara hem passat aquesta aprovació inicial, ara s'han d'emetre tots els informes sectorials de tots els organismes que són competents en aquesta matèria, i a partir d'aquí passaríem l'aprovació provisional i després la definitiva que l'ha d'aprovar la Comissió d'Urbanisme de les Terres de l'Ebre. Per tant, ara hem fet l'inici i esperem que en els propers mesos
anant tot molt, molt, molt bé, durant aquest primer semestre de l'any 2026, aquesta modificació ja estigui vigent, però, clar, són temes que no depenen pròpiament i directament només de l'Ajuntament, sinó que hi ha molts organismes que han d'informar, hi ha la Convenció d'Urbanisme, que és qui aprova definitivament, per tant, esperem com a mínim que durant l'any 2026 això ho tinguéssim enllistit i podéssim donar sortida a tota aquesta situació.
No sé, Andreu, el tema és bastant complex, vull dir, ja per a rato, i clar, nosaltres ja ho heu fet com tots els passos, ara esteu a l'espera de seguir el procés, però un cop s'aprova tot, llavors la reforma o l'acabament dels propis edificis, de qui va part? Del propietari?
L'Ajuntament el que fa és promoure l'establiment d'un marc normatiu que permet acabar aquests edificis. Això no obliga els propietaris. Aquests edificis tenen propietaris. Per tant, el propietari decidirà si fa ús d'aquest marc normatiu que l'Ajuntament facilita...
o no. Per tant, l'Ajuntament no obligarà a ningú, no pot, de fer-ho, de fet, a acabar aquests blocs. Per tant, serà sempre a iniciativa privada, a no ser que l'Ajuntament, doncs mira, surt una ganga, per dir-ho així, i pot adquirir un d'aquests blocs per acabar...
Això és parlar de futuribles, que no sabem què s'hi pot passar, ni si l'Ajuntament, al moment que això pugui sortir, tindrà la capacitat financera per fer-ho. Però això són supòsits, és a dir, la iniciativa sempre és privada. Quan parlem de 400 habitatges, això és el màxim que aquestes llicències que nosaltres hem pogut recollir, que són en total 25 edificis, és el màxim que poden executar. Igual un edifici que tenia una previsió de fer 20 habitatges, després...
decidixen que només n'acaben deu. És una possibilitat. L'Ajuntament posa l'omarc normatiu per a poder-ho fer. Què passa, també? Que, com t'he explicat abans, l'Ajuntament, des de la modificació aquella moratòria que es podia demanar fins a l'any 2020 d'acabar els blocs, ja té la potestat de fer enderrocar aquells edificis que no s'han acabat.
A partir d'aquesta modificació ja no hi haurà excuses, per dir-ho així. Per tant, per temes de seguretat, per temes de salubritat, per temes d'imatge, l'Ajuntament, si aquests blocs, en aquests propers anys en què aquesta modificació estarà vigent, que esperem que sigui molt pronta, ja decideixen no completar aquests edificis, l'Ajuntament sí que ja podrà, de fet ja pot, demanar que aquests blocs s'acaben derrocant.
perquè al final tampoc no fan cap funció. Per tant, sempre ens reservem aquesta possibilitat pels temes que et comentava.
Els blocs s'enderrocarien si els donés el cas, però el sol seria el mateix propietari. Sí, sí. Si el sol no deixa de ser... El que passa és que si l'Ajuntament ho fa... Nosaltres què ho podem fer? Instar la propietat a fer l'enderroc. Si la propietat no ho fa, ho pot fer l'Ajuntament subsidiàriament i després carregar-li el cost a la propietat. Que és el que hem fet a vegades en edificis ruïnosos, quan hi ha situacions de perill, situacions de ruïna, etcètera.
I abans també deies que aquesta modificació inclou la creació de diversos metres quadrats d'espais verds com a compensació. On s'ubicarien aquests espais verds? O sigui, del Tebre, el seu planejament urbanístic, el POUM ja té definits quines són les zones verdes, els sistemes verds que li pertoquen, és a dir, que tots els municipis, el seu planejament, per el percentatge de sol d'habitatge, has de tindre un...
de sol urbàs, de tindreu un percentatge de zones verdes normativament. A partir d'aquí, clar, s'haurà d'avaluar en cada cas, si es compensen econòmicament i l'Ajuntament ja té un terreny en propietat que allò està clarificat com a zona verda, doncs te permetrà urbanitzar-ho i allò desenvolupar la zona verda. O tampoc no descartem la possibilitat de crear noves zones verdes, no?
Perquè potser una promoció té un solar al costat, que és de la seva propietat, i mira, jo t'entrego això com a zona verda. És una possibilitat. Per tant, què ens permetrà això? D'una banda, urbanitzar zones verdes, que ara mateix estan classificades com a zones verdes, però són solars sense més, i per tant podràs fer zones esbrades, podràs fer una zona verda tal com establir la normativa que ha de ser una zona verda, o d'altra banda, guanyar-ne noves. Per això...
S'haurà d'anar analitzant en cadascun dels casos quina és la millor manera de compensar-ho. Molt bé. I tot això, com digues també, Andreu, millorarà el mercat immobiliari d'aquí de Deltebre i permetrà reduir la pressió que hi ha ara mateix perquè a Deltebre la gent ve a Deltebre a viure.
O estem detectant en aquests últims anys persones que busquen un nivell de vida més assequible, perquè fugen d'alguna manera de les grans ciutats, perquè la veritat és que ara, abans de sortir de Barcelona i anar-te'n a l'Hospitalet, era una solució, però és que ara tens d'anar molt lluny de Barcelona per trobar alguna cosa assequible. Per tant, estem veient que...
molta gent tira per extracció i, d'altra banda, per qualitat de vida. Molta gent que, d'entrada, potser s'ho planteja com una solució econòmica, això pot durar més o pot durar menys, perquè al final, si tothom acaba venint, els preus també pujaran, i això no és una cosa que busquéssim, però sí que denota també que la gent veu que aquí hi ha qualitat de vida, que aquí es viu bé, que aquí cada vegada hi ha uns millors serveis, i que aquí tampoc és...
És a dir, el fet d'anar-te'n de la gran ciutat i vindre a una població com del Tebre no suposa perdre qualitat de vida, no suposa perdre serveis. Per això és important també que totes les polítiques públiques que anem impulsant, tots els serveis nous que anem dotant al municipi, ja està bé que hi hagi gent d'altres llocs que ho vegi, que se'n dona compte que aquí es viu bé i que en tota la legitimitat decidisquen fer els seus camins de vida aquí.
Aquí tothom qui vulgui vindre a viure i a contribuir al creixement del Tebre, sempre en positiu, sempre aportant treball, aportant el seu impuls al nostre municipi, benvingut serà. I també, Andreu, l'equip de govern ha dut a terme una altra modificació per oferir més llicències d'habitatge d'ús turístic.
Hi ha un decret que surt de l'any 2023, el 3 barra 2023, que declara que hi ha diversos municipis a Catalunya que es consideren com a tensionats en quant al mercat, en quant al parc d'habitatge.
del Tebre lo posen dins en este paquet. En aquell moment hi havia una negociació parlamentària, del Tebre podia acabar sortint d'este llistat de municipis, finalment va haver eleccions, s'ha de constituir un nou Parlament, hi ha noves negociacions, i del Tebre es manté dins en este llistat.
Això què implica? Que s'estableixi una limitació de 10 habitatges d'ús turístic per cada 100 habitants. Del Tebret no superem aquest límit, tenim actualment un marge d'uns 300 habitatges d'ús turístic més, però abans de donar noves llicències ho hem de regular al POU, el planejament urbanístic. Hem de dir quin és aquest límit on establir la normativa,
I, a més a més, hem de dir de quina manera atorguem aquestes llicències, quins condicionants donem per a que un habitatge, que és un habitatge a l'ús, pugui acabar sent un habitatge d'ús turístic. Llavors aquí, d'una banda, fem una modificació de POM, que el que dèiem és això, és a dir, anem a establir una limitació, i d'altra banda...
Una vegada tinguéssim aquesta modificació, aprovarem també una ordenança que regularà de quina manera valorarem, és a dir, davant de dues propostes d'habitatge d'ús turístic, de quina manera tu puntuaràs un per damunt d'un altre.
I aquí estàvem criteris d'eficiència energètica, criteris d'accessibilitat, criteris ambientals, etcètera. És una cosa que encara estem treballant, per tant l'ordenança no està finalitzada encara, però aquesta és la idea. És a dir, no volem només que es puguen atorgar llicències d'habitatge turístic,
que també, si no aquestes llicències, ofereixen una qualitat a la persona que visita Deltebre. A més a més, tenint en compte que Deltebre té una oferta hotelera molt limitada. És a dir, no tenim moltes alternatives per a aquelles persones que volen visitar i visiten Deltebre. Per tant, encara avui, l'habitatge d'ús turístic és una solució per a acollir aquelles persones que visitin el nostre municipi, perquè si no, mostrarem la situació que persones que...
S'allotgen a l'Ampolla o a la Ràpita, per posar exemples de municipis veïns, o inclús a Salou, perquè hi ha molt de turisme des que venen un dia i després se'n tornen a l'hotel. Això tampoc no interessa, perquè després la despesa, la contractació de personal, etcètera, s'acaba...
i traslladant allà, abans la gent s'hi queda. Per tant, què interessa? Que la gent que vingui a visitar Deltebre s'allotgi a Deltebre. I avui en dia, quina és la solució? Mentre no es desenvolupem més zones hoteleres, que és un altre tema que també estem treballant, que es puguin allotjar en habitatges d'os turístic, que, a més a més, permet que els propietaris de Deltebre, a la gent que té habitatges que s'estan deteriorant...
o li ha tocat inherència i té un segon habitatge, poder-ho fer és una cosa que també valorarem a l'hora d'atorgar. No volem que vingui una promotora o una immobiliària de Barcelona que compre un bloc d'habitatges i ella ho posa com a habitatge hostilístic.
El que volem és que la gent d'aquí pugui tindre prioritàriament, els propietaris del Tebre, puguin tindre una opció per a tindre un ingrés extra per a la seva família. I això, que al final en aquesta limitació també ho aconseguim, d'alguna manera, que la cosa no es massifique, que no se'n vagi de mare i que no acabi generant un problema. Quina característica bona tenim del Tebre? Que, per exemple...
A Barcelona no passa, no? A Barcelona s'estan concentrant molts habitatges turístics en zones molt concretes i això genera problemes que s'acaba expulsant a la població del municipi d'aquella zona o és molt difícil trobar habitatge. Aquí, si ve amb l'OMAP actual d'entre estan situats tots els habitatges turístics, hi ha un repartiment molt equitatiu
Evidentment, hi ha una zona on hi ha més concentració d'habitatges que Reumar, però per les seves característiques Reumar ja va néixer en aquesta vocació de ser un nucli turístic. Però no...
d'alguna manera no genera aquest problema d'expulsar les persones de les seues cases, perquè hi ha una altra tipologia d'habitatges. I en quant al municipi, està tot molt ben repartit. Per tant, atès que no hem detectat tampoc aquest problema de concentració, d'alta concentració en determinats punts, això també ens dona una certa tranquil·litat que no acabarà. No és el mateix problema que té Barcelona o un poble del Pirineu en el tema d'habitatges d'ús turístic que pot tindre el Tebre, que de fet no el tenim en aquest sentit.
I com diies, que esteu treballant en el dels hotels, que n'hi ha pocs aquí a Deltebre. Clar, a Deltebre tenim dos hotels pròpiament, així grans, després hi ha alguns hotelets més petits que ofereixen un servei, que ofereixen un molt bon servei, però que al final limiten quant a places, perquè són places limitades i per tant això no permet, quan tens un gran esdeveniment, per exemple, a Deltebre estem treballant això de que cada
cada mes tindre grans esdeveniments que permetin dinamitzar l'economia del nostre municipi i que la gent conegui el nostre poble. Per exemple, fa molt on tindre el campionat d'Europa de Wakeboard. Tota la gent que va vindre se va allotjar en habitatges d'ús turístic, en hotels aquí al municipi. I què passa? Que al final ho acaba escopant tot i has d'anar a buscar hotels o allotjaments als municipis de l'entorn. Per tant,
detectant aquesta problemàtica i generant allò que et comentava, que al final la gent ve, passa el dia aquí, però després la despesa l'acaba generant allintes a llotja. El planejament urbanístic ja vam establir, quan s'ha aprovat l'any 2021, diverses zones que estan classificades, o sigui, hi ha la possibilitat que siguin zones hoteleres.
Com a Ajuntament, el que estem fent, dins de les limitacions que tenim com a administració, és promoure, buscar que hi hagi possibles inversors que vulguin desenvolupar aquestes zones que confien en del Tebre, perquè tindrà aquesta possibilitat de donar nous allotjaments, allotjaments de qualitat, no es tracta aquí de fer, d'emular sistemes o...
O sigui, no volem que aquí vingui quantitat, tampoc, sinó qualitat, no? És a dir, volem dirigir-nos cap a un turisme que respecti l'entorn natural, un turisme que s'aprofiti l'entorn natural, perquè justament és el que podem oferir, no?, un turisme de paisatge...
turisme d'observació d'ocells, turisme de pesca, turisme esportiu, turisme de salut, fins i tot tenim un entorn idíl·lic perquè la gent vingui aquí a recuperar-se i a guarir-se una mica de...
Per tant, això ho hem d'aprofitar i no es tracta d'establir aquí que la gent no comença a vindre en massa, perquè això són models de turisme que existeixen, que són legítims però que no és el nostre, sinó d'establir un turisme molt orientat, molt especialitzat, que posi en valor la gastronomia, que posi en valor el paisatge, que posi en valor l'entorn i això és el que estem treballant. Però la veritat és que dins de tot el que fa un ajuntament has de trobar l'encaix per treballar per tot.
i és complicat, i a més a més, tenint en compte que el delta, a nivell dormitiu, tot costa una mica més que la resta de llocs. Avui mateix, ara em desvio del tema, veia una notícia que Transició Ecològica està estudiant els efectes dels moviments de sorra...
Això és una excusa més per estar 50 anys més estudiant com podem no fer res. Igual que això, hi ha iniciatives per desenvolupar una zona de càmping molt important que està molt a prop del riu, però tocant el nucli urbà i que fa anys, fa molt de temps, que estem esperant els informes pertinents de l'ACA, de costes, etcètera, per poder-ho desenvolupar quan establim mesures compensatòries, etcètera, etcètera.
Però no hi ha manera, perquè al final pareix que hi ha una mà invisible que fa que no vulgui que aquí es fan les coses. I quan te topes en això, per molt que des de l'Ajuntament de Deltebre o des de l'Ajuntament de Delta tinguessin moltes ganes de fer coses, al final la cosa t'acaba esgotant.
Però bé, nosaltres hem de seguir treballant i hem de seguir impulsant mesures perquè la gent pugui viure aquí al Delta i pugui viure bé, perquè al final no es tracta aquí de mantenir la colònia, sinó que es tracta que tots poguéssim desenvolupar les nostres vides en totes les oportunitats o com a mínim les mateixes oportunitats que tenen a la resta del país. I bé, en això treballem.
Molt bé, Andreu, i en això també acabem, perquè mos ha acabat el temps, que és un tema molt extens i llarg, que podríem estar parlant encara molt més rato, però ho anirem seguint des d'aquí, des del programa, i no res, moltíssimes gràcies per haver vingut avui. Gràcies, Andreu. Gràcies a vosaltres. Doncs, Marina, obres com aquestes són molt necessàries a molts altres municipis del nostre territori.
Som molt necessàries i n'estarem pendents. Moltes gràcies, Cel. I nosaltres ara, amb aquesta entrevista i coneixent aquesta situació a Deltebre, arribem al final d'aquesta primera hora d'Arrandemar. Ara farem una petita pausa, de res, 5 minutets, i tornarem aquí fins les 6 de la tarda. No marxeu. Arrandemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Royal Escola de Formació arrenca aquest 2026 els nous graus C en hostaleria i turisme. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? Necessites el títol oficial de Cambridge per acreditar el teu anglès? Aquest any forma't amb nosaltres. Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç. Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer L'Acercada sense número de Tarragona i al web royalformació.com.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio.
Al Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pellet o llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat coneix, on compren els professionals. Obramat. Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil.
amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció Nou Comerç. 7 dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals. Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Buena tarda, Son Lassin.
Us parla Terra Ortega. L'Escola i Conservatori de Música de la Diputació de Tarragona obrirà la tabaca a l'eran 5 o 6 anys com a molt aviat de cara al curs 2031-2032. Ocuparà l'ala que toca el carrer Manuel de Falla d'uns 7.000 metres quadrats i duplicarà l'espai que actualment fa servir al carrer Cavallers. A la part alta, l'Ajuntament i la Diputació han signat avui l'acord pel trasllat de l'equipament. La presidenta de l'ENS intercomarcal Noemí Llaurador parla de
dia històric. Crec que avui és un dia francament històric, que posa en valor la col·laboració entre les administracions, entre les institucions. L'alcalde Rubén Viñoles explica que l'espai es convertirà en un pol d'atracció a través de la cultura. Que estigués obert a tothom, que no fos un espai tancat. Aquesta era una condició sine qua non, en la qual tots dos coincidíem.
que s'havia de recuperar aquest espai per la gent. I la idea que tenim és, òbviament, acondicionar tot aquest espai, poder obrir-ho i fer activitat. L'operació costarà al voltant de 15 milions d'euros.
Precisament Parc Central es vol reformar com a nova centralitat de Tarragona. El complex comercial aplaudeix la transformació que experimentarà la zona amb la rehabilitació de la necròpolis i els nous usos de la tabacalera. El gerent de Parc Central, Francisco Lambea, ha explicat a Tarragona Ràdio que tot plegat generarà un epicentre a la ciutat que els pot afavorir.
Creemos que es muy positivo todas las transformaciones que se están planteando en el entorno de Parcentral. Creo que a nosotros nos favorecen y que nos van a convertir también en una nueva centralidad de la ciudad de Tarragona. Que ya lo somos un poco como punto de referencia a nivel comercial, pero que va a ser algo más allá.
Per part central hi passen a diari una mitjana de 20.000 clients. La companyia tarragonina al Celsi actualitza el seu primer projecte, l'Oda Jaume I, una comèdia política musical que posa en dubte la puresa de la catalanitat. Es podrà veure aquest divendres i dissabte a la sala al magatzem. Les entrades estan exaurides. Els actors de l'obra, Arnau Fà i Paula Molas, expliquen que és una sàtira descarnada de l'extrema dreta.
Els referents també són clars. Amb la Paula hem comentat més d'un cop. Els referents, en el cas de més propers a més llunyans, tenim des de... Sí, per la banda de la cultura popular tenim a Dames i Vells. És un clar exemple.
de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Passen 3 minuts de les 5 de la tarda. Engeguem aquesta segona hora de Randamar. Una segona hora on parlarem de les balenes, de si antigament, no fa 10 anys, sinó fa milers d'anys, les caçaven arran d'un estudi que ha fet la Universitat Autònoma de Barcelona.
Després coneixerem de primera mà la víbria de la mar de Mataró, amb els més gegants del nostre mar. Explicarem per què es redueix el cabal del riu Ebre i acabarem el programa d'avui coneixent també un estudi que s'ha fet sobre les garotes, que ja us avanço que són bastant importants. Estarem aquí fins les 6 de la tarda.
Un estudi que ha fet la Universitat Autònoma de Barcelona revela que comunitats indígenes del sud del Brasil caçaven grans cetacis fa 5.000 anys. Volem conèixer-lo de primera mà, Carles.
Doncs sí, l'estudi mostra que els pobles de la regió de l'abadia de Babitonga, a Santa Catarina, al Brasil, van desenvolupar tecnologies especialitzades per a la caça de grans balenes molt abans del que suggeria la recerca arqueològica prèvia. De tot plegat, en parlent ja en descobrim tots els detalls, de la mà de l'André Colonese, un dels investigadors principals del projecte. André, moltes gràcies per acompanyar-nos avui aquí a la Randa Mar. Gràcies a vosaltres.
André, fins ara es creia que els orígens de la caça de balenes era de fa entre 3.500 i 2.500 anys, sobretot a l'hemisferi nord, segons l'estudi, en societats glacials. Però ara heu descobert que és de molt abans, de fins a 5.000 anys, i a més a més no al nord, sinó a l'Amèrica del sud ja es practicava aquesta caça de balenes. És així?
Es así, exactamente. Prácticamente lo que hemos siempre estado observando, yo soy un arqueólogo brasileño que estuve coordinando un proyecto europeo en Brasil, que se terminó en agosto del año pasado, y a lo largo de los años y de las décadas en Brasil siempre se encontró muchísimos restos de ballenas en sitios arqueológicos costeros que llamamos Sambaquis, que son montes de conchas, algunos monumentales, tienen 30 metros de altura,
que se han creado entre 6.000 y 1.000 años atrás. Y tiene una gran cantidad de ballenas, pero siempre se quedó la pregunta si eran ballenas que eran aprovechadas cuando estaban muertas en la playa o si de hecho estos grupos cazaban. Porque la caza siempre se entendió que había iniciado en las zonas polares del Ártico, Subártico, del hemisferio norte.
Este estudio es un estudio que prácticamente tiene un abordaje multidisciplinar. Hemos utilizado varias técnicas para identificación de las especies, para entender cuándo han sido obtenidas las ballenas a través de fechas radiocarbónicas, análisis moleculares y análisis de diferentes categorías de artefactos que se encuentran
en museus arqueológicos del sud de Brasil, principalmente del Museu Arqueológico de Sambaquí de Joinville, en Alambabitonga.
És a dir, fins ara es sabia que en aquesta zona del Brasil s'havia descobert que hi havia moltes restes de balenes, però es creia que no s'acaba de saber el per què d'aquestes restes, i ara s'ha descobert que hi ha les caçaven des de fa moltíssims anys en aquesta zona, gràcies a aquesta investigació de...
que heu analitzat, entenc, aquests ossos de balena, i també els utensilis, les eines que ells utilitzaven. Exactamente. Nosotros nos encontramos en una región del planeta muy especial, porque sur del Brasil, en la zona de migración, hay por lo menos dos especies, hay otras especies que passan por ahí, pero hay una especie en particular, que es una especie de ballena, que es la ballena austral,
ballena franca austral, la South Right Whale, es una ballena que pasa por la zona sur de Brasil, muy cerca de la orilla, muy cerca de la orilla, en el invierno austral, estamos hablando de junio, julio, agosto, y pasa con sus crías, y es una ballena que tiene un comportamiento muy especial porque normalmente busca bahías, estuarios, zonas muy protegidas de oleaje fuerte,
para quedarse semanas, a veces, con sus crías, alimentándose, y en el invierno actualmente es posible sentarse en la playa y observar a esas ballenas, es un espectáculo increíble. Y claro, esto del pasado, antes de la explotación comercial que hemos tenido en Brasil desde el siglo XVI, con la colonización europea,
Imagina que antes de la explotación, una explotación que ha prácticamente casi exterminado las ballenas del emisario sur, el número de ballenas debería ser mucho mayor de lo que tenemos actualmente en invierno. Son recursos, digamos así, que están disponibles periódicamente a esos grupos y era casi inevitable pensar que no tuvieran...
el interés de intentar su explotación sistemática y activa al invés de depender de eventos estocásticos de ballenas muertas en la playa.
És a dir, ens hem de posar en la pell de fa 5.000 anys, aprofitaven aquests moments que aquestes balenes, la balena en aquest cas, la franca australa, ens has comentat que venien aquí a aquestes balies a descansar amb les seves cries, que entenc que també les alimentaven i per això estaven més tranquil·les, i ells aprofitaven aquests moments per caçar-les. Com ho feien? Quina tècnica utilitzaven? Com ells les caçaven?
Pues sí, esto es la parte donde nosotros tenemos que buscar evidencias etnográficas, que son las evidencias de grupos europeos que han documentado con otros grupos indígenas que actualmente y en el pasado histórico explotaban ballenas. Y la evidencia etnográfica y la evidencia arqueológica nos indican que esos grupos tenían embarcaciones, probablemente canoas,
donde podían estar de 5 a 20 o 30 personas, que son canolas muy bien documentadas por los europeos cuando llegaron a Brasil en el siglo XVI, y usaban unos arpones que son unos arpones que llamamos arpones barbados, que son arpones compuestos, que son los que hemos encontrado e identificado en la colección de un arqueólogo amador que recuperó varios artefatos durante la destrucción de los sitios arqueológicos en Brasil.
en la mitad del siglo pasado que son arpones que tienen ahí casi medio el cabezal de arpón hecho de hueso y balena tiene casi medio metro de longitud venía colocado en la extremidad de un nástil que luego a una cierta distancia de quizás hasta 5 metros de la ballena desde una canoa un cazador podría fácilmente interceptar al animal
que, digamos, en la extremidad de este arpón podría estar amarrado con cordas, flotadores. Bueno, todo esto son prácticas que se han utilizado durante siglos y han sido muy bien documentadas. Posiblemente era este mismo modo de caza que se observa entre estos grupos.
És a dir, utilitzaven els mateixos ossos de balena, també, no?, per fer aquests arpons, entenc. Sí, de hecho, eso es una observación importante, porque cuando hablamos de la caja de la ballena, tenemos que pensar que, con base, nuevamente, a dados históricos etnográficos...
y también a dados arqueológicos de sepultamientos humanos, que la Casa de la Ballena probablemente es una actividad donde hay toda una organización social muy bien estructurada, donde hay una cierta hierarquía social. Es una casa que permite al cazador y a los miembros de la casa obtener un cierto prestigio y estatus dentro de la comunidad, porque es una actividad de alto riesgo.
Y eso lo observamos en varias comunidades baleares. Y creo que también hay un componente ideológico, espiritual, cosmológico en matar una ballena con su propio hueso. Y esto es algo más especulativo, pero es posible que tenga también un carácter ritualístico.
Perquè quins usos en feien ells de les balenes? Que n'extreien, diguéssim, de les balenes un cop caçades, a banda d'aquests ossos per fer aquests arpons? Quins altres usos li donaven? Sí, la ballena són animals extremadamente ricos de carnes, de proteïnes i també d'aceite.
l'aceite de la ballena és un producte que ha sigut esplotat a nivell de subsistencia però a nivell comercial de modo molt intensiu i és un producte molt...
per comunitats indigènes que usen les ballenes. L'aceite te permet calentar-te, per exemple, utilitzar-te per fer-fuego, utilitzar-te per aïslar altres tipus d'artefat. La carn és una carn molt rica de macronutrients, de lípid, de proteïnes, però també de micronutrients.
Entonces, a nivel de dieta, es un animal que representaría una bonanza impresionante y seguramente la casa de la ballena, el producto de la casa de la ballena era compartido con otras comunidades, otros grupos. Yo creo que al momento de la casa de la ballena, en invierno, muchas comunidades se reunían
en certs llocs, només per aquest tipus d'event. Era gairebé com un festival, diguem-ne així, on l'aceite, la grasa, els huesos podien ser compartits i utilitzats per moltíssim temps. No sé si a banda de la franca austral també caçaven d'altres balenes. Em sembla que abans has comentat que hi havia una altra espècie que també freqüentava aquestes zones. Sí, la franca austral era la més...
es la más abundante en el registro arqueológico, es la más cazada, probablemente por su disponibilidad, su comportamiento, pero hay una otra especie también que era bastante importante que es la yubarta, la humbug whale, la yubarta, y es una especie muy interesante porque tenemos muy poca información sobre la migración y distribución de esa especie antes de
de su casi desaparición con la explotación comercial. De hecho, se creía que la especie no residía, no se paraba en esas aguas, que pasaba largo, muy lejos, y tenía una ruta migratoria hasta el norte de Brasil. Y aquí la información que nos da el registro arqueológico es que era una especie que también era bastante costera,
y por lo tanto nos permite mapear su área de distribución antigua precomercial. Y todo eso tiene una serie de implicaciones para entender y para reflexionar sobre políticas de conservación y de protección de sus animales.
Quina importància ha tingut, André, el desenvolupament de les noves tecnologies que heu pogut utilitzar per l'estudi, alhora que també totes les eines i totes les restes d'ossos que se n'han conservat en museus per poder analitzar-les i realitzar l'estudi? Quina importància ha tingut tant una cosa com l'altra? Mira, la...
La historia de la Casa de la Ballena es uno de los mayores retos que los arqueólogos han encontrado y todavía encuentran para entender nuestro pasado, porque es extremadamente difícil entender...
si ballenas son cazadas o son solamente aprovechadas. Por una serie de problemas, las ballenas son grandes, cuando se caza una ballena casi nunca se lleva la ballena entera a un sitio arqueológico, se quedan muchas partes en la playa, en la orilla, y entonces los arqueólogos trabajan con fragmentos de huesos, fragmentos de...
de evidencias. Y esto, la implicación principal, creo yo, es que es muy difícil identificar con técnicas convencionales, identificar las especies. La identificación de las especies es muy importante porque una cosa es que estamos trabajando con especies que son altamente costeras, que tienen una serie de características como una alta flotabilidad y después que mueren, están en el litoral, son muy abundantes, o si estamos trabajando
Encontrando especies que viven al mar, que son muy rápidas, que son muy agresivas, como, por ejemplo, la cachalote. La cachalote es muy difícil que esos grupos tuvieran la tecnología para cazar la cachalote. Pero sí que tenían la tecnología para cazar la eubalena australis. ¿Eso qué significa? Que identificar las especies es absolutamente crítico. Y la arqueología molecular...
que es la arqueología que está revolucionando nuestra comprensión del pasado. La arqueología molecular ha sido extremadamente importante aquí porque nos permite, con técnicas como, por ejemplo, del ADN, pero en este caso la técnica de zooms, que es la identificación de especies a través del colágeno, de la secuencia de aminoácidos del colágeno, eso nos permite, por lo tanto, investigar
decenas de millares de restos de fragmentos de ballenas y hacer un mapeo de la identidad y la distribución de las especies que no era posible hace 30 años, 20 años. Y eso nos permite también identificar las especies que han sido utilizadas para hacer artefatos. Entonces, la arqueología molecular ha sido extremadamente importante aquí para...
per entendre si era caça o si era un aprovechament oportunístic. I això, l'arqueologia molecular també ens permet entrar i fer, dins dels museus, i fer una arqueologia de museu. No fa falta sempre escavar sítios arqueològics, però sí, dar un valor añadid.
a les coleccions que existen, com en aquest cas, creades des de la primera meitat del segle passat. Tot plegat, André, per acabar determinant que segurament el poble Sambaki, aquest poble del Brasil, del sud de Brasil, es pot considerar ara el poble més antic de la història, conegut, que es dedicava a aquesta caça de balenes? Por el momento sí, es exactamente así.
Pero yo estoy confiante que estamos solamente entendiendo la superficie del problema. Yo creo que cuanto más miremos colecciones antigas y utilizamos técnicas analíticas más y más recientes, más cutting edge, la cuestión de quién ha impensado a cazar las ballenas sigue abierta. Por el momento son los grupos zambaqueros, no son más...
Los canadienses, los rusos, los japoneses, coreanos, que era lo que se pensaba antes, hay grupos indígenas que están en el litoral que hoy se llama Brasil, pero yo tengo la sospecha que hay muchos otros sitios en América del Sur, pero también en África y otras regiones del país.
del sur, de l'hemisferi sur, on aquests animals han estat caçats en el passat, un passat molt remoto. Però estan allà i cal descobrir-ho. Això t'anava a dir, com canvia la història, el fet que sempre s'havia cregut que segurament fossin aquestes societats de l'àrtic les úniques, no sé si les úniques, o les més antigues, en fer aquesta caça de balenes? Sí, les més antigues. Hi ha grups en l'Amèrica del Sur que quan els europeus
llegara en el siglo XVI, había grupos que cazaban ballenas. El problema es que no se sabe cuándo han empezado la caza de ballenas. ¿Cómo cambia esto? Bueno, la verdad es que en el caso en concreto de Brasil, la nostra percepción de esos grupos ha cambiado mucho, por lo menos desde los años 80. Hasta los años 80 se pensaba que eran grupos, pequeñas bandas de cazadores-conectores que iban por ahí recolectando moluscos y haciendo grandes montículos de conchas...
Luego de los años 90 se ha dado mucha énfasis a los restos de peces y de hecho se cambió la narrativa, se creía que eran más pescadores que colectores de moluscos.
Bueno, y ahora la narrativa se cambia también porque no solamente eran pescadores y colectores, pero ahora también cazadores-ballena. Y todo eso abre una serie de posibilidades interpretativas en relación a su organización social, a la cuestión, como lo decía anteriormente, del estatus social, prestigio, leadership y relaciones entre varias comunidades.
La Casa de la Ballena también, desde un punto de vista de la ciencia, tenemos una mirada más ecológica ambiental. Eso quiere decir que nosotros...
Como especie hemos estado explotando, cazando a estos animales con mucho más tiempo de lo que habíamos pensado. Y ahora podemos empezar a cuestionarnos sobre el impacto de estas actividades en las poblaciones de ballenas en el pasado. Y si esto tiene alguna implicación o repercusión sobre su abundancia de distribución en el presente. Pero esto es algo que tenemos que investigar mucho para llegar a una conclusión
diguem, razonable i bastant robusta. Doncs una reflexió també molt interessant, com aquesta caça de balenes que ha començat anys abans del que es preveia pot haver acabat impactant en les poblacions actuals que hi ha a l'actualitat. Aquí obriríem un altre debat. De totes maneres, André, per acabar això, un estudi que...
ha determinat que aquesta caça de balenes va iniciar-se molt abans del que s'esperava i més en una zona on segurament no s'esperava. André, moltíssimes gràcies per haver estat avui amb nosaltres aquí a la Randa Mar i haver-nos donat a conèixer tots els detalls d'aquest estudi. Estarem també pendents de si hi ha algunes altres novetats. Perfecte. Gracias a vosotros por vuestro interés, espacio y la investigación. Gracias.
I ara ens quedem a la capital del Maresme. Canviem radicalment de tema per conèixer una nova bèstia de foc, una víbria que té molt a veure amb el mar Oriol. Doncs sí, efectivament, Marina. Avui tenim una nova secció de gegants del mar, dels més gegants del nostre mar. Avui per conèixer una altra bèstia. Avui encetem un capítol parlant d'una bèstia, en aquest cas una bèstia de la capital del Maresme.
Bé, Guillem, presenta'ns aquesta bèstia vostra.
Bé, nosaltres som Víbria Mar de Bataró, som una colla de joves, sobretot portats per la cultura popular catalana, i no només això, sinó la cultura popular de la nostra ciutat, molt vinculats al món del foc, i fa un any vam decidir crear aquesta colla. I com és aquesta bèstia, aquesta Víbria Mar? Com ho identifiquem?
Bé, la Bíblia Mar és un... Nosaltres diem que és com el nostre monstre, és un monstre marí el qual representa aquesta ciutat que a l'antigitat sempre havia estat molt arrelada al mar i hi ha hagut, bé, relacions antigues piratesques i doncs creiem que fer una bèstia marina creiem que és la manera més guaiada poder reivindicar això, aquesta ciutat marítima.
I tant, sense dubte, la relació i la vinculació de Mataró amb el mar és evident, d'aquí neix aquesta bèstia, això és el que vol transmetre, però clar, pensa que els nostres oients, Guillem, no l'estan veient, explica'ns com és aquesta bèstia.
Bueno, aquesta bèstia, pels que ara se la vulguin imaginar, és una víbria i té diverses, no només aspiracions de drac, sinó que també té bèsties marítimes, com per exemple unes aletes en comptes d'orelles, té una cua de mig peix, mig salgantana, mig una anguila marítima, i les parts que també té un drac, unes ales, els ullals, uns ben grossos...
I coses que em recorden els dos mons, no? I tant. I com ho vau fer? Qui la va fer? De qui és aquesta bèstia? Aquesta bèstia la vam fer entre uns quants de la colla.
que els quals ens dediquem una miqueta a fer cosetes d'aquestes. Oi, i si fem aquest projecte? I vam dir, doncs, fem-lo. I llavors, a casa d'un amic nostre, que tenia l'espai per fer-ho, vam decidir, entre tres joves, començar a fotre-li canya. Perfecte. I com ha estat assegut la vostra colla? Sou vosaltres tres o sou més gent?
Som més gent, som una colla... Ara mateix no és gaire gran, som unes 15 persones, però estem en expansió constant perquè el projecte creix, a poc a poc tenim més novetats, més coses noves, notícies noves que sortiran, una que segur que és molt important per la nostra colla i a poc a poc la nostra colla va creixent. No en podem saber cap d'aquestes notícies, en pots avançar alguna en primícia o tot poc a poc és secret encara?
Podem avançar una primícia. A veure, vine, va, què podem saber? Podem saber que la víbria mare actual és la filla d'una víbria més grossa que està encarna. Ah, caram. Per tant, tindreu una bèstia encara més gran que la que teniu ara. Correcte.
I és un projecte que ens fa molta il·lusió, que ja portem... Des que vam estrenar la colla, que va ser fa molt poc, perquè el projecte el vam dur a terme durant un any, però el vam estrenar fa poc, és un projecte que cada dia anem pensant l'any, anem pensant la idea, i ja tenim segur que ho fem. I també serà ben marinera, aquesta víbria més gran, la mare d'aquesta víbria mar, també tindrà elements marítims, o com ho enfoqueu, això? Serà més marinera encara i farà més por encara.
Més por encara, caram, això... Més por encara. Serà espectacular, doncs? Bueno, sí, esperem, esperem, esperem que sigui espectacular. I quan teniu previst que això sigui una realitat? Quan ho podrem veure? Encara no ho sabem, esperem que en un anyet. Perquè, bueno, tot això, com que comporta talla i tot això, ja no són coses nostres. Ja és la persona que va fer i tal, doncs...
porta els seus temps, llavors quan es pugui ho farem, calgurem això.
Home, aquestes coses és important tenir-les en ment, anar-les treballant, i si ha de ser un any, doncs un any, però els projectes en algun moment s'han d'iniciar. Doncs si aquest projecte ja està iniciat d'alguna manera, acabarà sent una realitat. Sí, sí, està en marxa completament. Perfecte. Sempre, Guillem, quan parlem de bèsties, quan parlem de gegants, parlem també de la gent que la portem. Em deia que som una colla molt jove, som poqueta gent. Per on sortiu? Per on us podem veure? Per on podem veure la Vibria Mar actual, Guillem?
Doncs la víbria actualment la podeu veure, sobretot les últimes que hem fet han sigut a Mataró, han sigut a Cercavilles que ens han convidat, però a Mataró el tema pirotecnia últimament està molt malament, d'algun poblet de Catalunya o ciutat se'ns hi pot trobar. Tenim algunes també planejades, però això encara és sorpresa.
Perfecte, doncs coneixem i hem conegut aquesta víbria mar de Mataró, d'aquí de la capital del Maresme, en aquest cas una bèstia ben propera i que també té relació amb el mar i que a més a més tenia aquesta novetat que aviat tindrà una mare, una víbria encara més grossa, més marinera i que farà més por, ens deia el Guillem, per tant això serà qüestió d'estar-ne el cas.
Notícia, que bé, només és qüestió de temps. I tant, perfecte. Doncs ens en agraem moltíssim. Que bé, tot i que sigueu una colla de joves i una colla jove, i que bé, esteu creixent, tingueu aquest projecte per expandir-vos, per seguir creixent.
i seguir fent cultura, no?, que una mica d'això es tracta. Nosaltres busquem aquesta excusa, diguem-ne, de conèixer-la a través del mar, perquè el programa és la Ram de Mar i ens interessa conèixer gegants i bèsties que tinguin a veure amb el mar, però de passada coneixem també la cultura popular que, doncs, gent com vosaltres, des de l'altruisme més pur, des de, simplement, perquè us agrada, perquè voleu fer-ho, doncs ho tireu endavant perquè en puguem gaudir tothom.
Correcte. Mira, també, bueno, nosaltres tenim correu a vibriamardemataró.com per si es volguessin apuntar. O també, doncs, a l'Instagram també tenim el nostre compte de vibriamard i que també ens poden escriure per allà i els animem a fer d'escaïcultura amb nosaltres.
Perfecte, doncs vinga, si algú s'hi vol apuntar per fer créixer aquesta entitat, doncs esteu oberts a que així sigui. Guillem, Guillem Gópez, moltíssimes gràcies per atendre'ns aquesta estona i per haver-nos presentat a la Bíblia Mar. Sort, sort i èxits aquest any amb les sortides que feu i quan tingueu també la bèstia nova, doncs que vagi molt bé i que es tingui una estrena ben profitosa. Moltes gràcies.
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Recte final de la Randa Mar d'aquest dijous 15 de gener i ara fem parada al Delta de l'Ebre un altre cop per parlar sobre la proposta de reduir un 20% el cavall del riu Ebre-Cel. Simarina, la plataforma en defensa de l'Ebre ha expressat la seva preocupació davant la proposta de la taula de consens del Delta de reduir un 20% el cavall del riu Ebre en èpoques de sequera.
ja que afirmen que aquesta mesura podria tenir conseqüències greus. Anem a comentar-ho amb Susana Abella, portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre. Susana, benvinguda a Randemar. Hola, bon dia.
Susana, com ara deia, la taula de consens pel delta de l'Ebre ha proposat a la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre reduir temporalment el que val del tram final del riu de 80 a 65 metres cúbics per segon entre maig i agost en períodes de sequera. I des de la Plataforma en Defensa de l'Ebre, Susana, hau expressat la vostra preocupació, veritat?
Home, doncs sí, perquè va costar molt aconseguir un caval ecològic per al riu Ebre, un caval que de natros ja d'entrada considerem suficient i, per tant, ara que aquest caval es vulgui reduir un 20%, no ens sembla apropiat i em sembla que teníem davant de la taula altres alternatives com era consolidar les dotacions de rec, de...
que avui en dia són de regles arrossades i de les comunitats de regants, que avui en dia només tenen la categoria de dotacions, consolidar-les com a cabals ecològics sense reduir els cabals de la resta del riu, i pensem que aquesta era l'alternativa a treballar com a territori. Claro, nos hemos sorprès, quan davant de la taula s'ha ficat,
la proposta de consolidar les situacions de rec, però a costa de reduir les del riu. I això pensem que és un pas enrere el territori, perquè l'aigua de l'Ebre no només és necessària per als cultius de l'arròs, també és necessària per a les badies, també té un efecte sobre la bocana del riu, té un efecte sobre les pesqueries, té un efecte sobre la cunyassalina, té uns efectes més plurals, i per tant s'han de tindre en compte també.
Clar, i, clar, aquesta reducció, no?, que es diu, podria tenir conseqüències greus, dieu, des de la plataforma. Ens pots explicar quines serien aquests impactes més immediats sobre el Delta?
L'impacte més immediat és el tema de la cunyà salina. El cabal ecològic actual, un dels factors claus per determinar el cabal, era la falca salina, que a partir de 100 metres cúbics per segon aquesta falca salina passa l'emposta, arriba, està al darranc de la galera i al moment que reduís aquesta falca salina
dels habitants actuals fins a 65 arribarà pràcticament a Tortosa. Això té una afectació a tota la zona que està al costat i l'afectació sobre la salinització de la zona del costat.
És a ser un impacte. Després, menys quantitat d'aigua pel riu vol dir menys força del riu davant del punt de la desembocadura i, per tant, un punt que ja de per si té tendència a tancar-se, la bocana del port, com menys cabal passa pel riu,
més força té el mar per anar tancant la bocana del riu. És un continuo de coses que hem de treballar entre tots perquè no passen. I el que he dit abans és que al delta hi ha més afectacions a part del cultiu de l'arròs.
Les vadies, per exemple, l'aigua dolça a les vadies és necessària per al cultiu del marisquet, que ho és tot. Clar, llavors això que dius per la producció del marisc i la pesca també comportaria un risc, no?
Clar, l'aigua dolça que passa pel riu que arriba a la Mar de l'Ebre és la que fertilitza d'alguna manera la Mar de l'Ebre per als alevins dels peixos, perquè després aquí tinguessin els llobarros, els llangostins, la pesca que tenim. Llavors, reduir la quantitat d'aigua dolça que arriba al riu
que arriba pel tram central del riu, és negatiu per a tot el delta. També se parla que la qualitat de l'aigua podria empitjorar amb més salinitat i també invasió d'espècies.
Clar, com menys aigua dolça hi ha, les espècies alòctones tenen major tendència a reproduir-se i a expandir-se que no pas les espècies autòctones. I, per tant, anem desplaçant també els macròfids. Com menys aigua, les algues tindran més tendència a créixer i les algues, els macròfids, al final...
és mosca negra perquè és l'habitat perfecte per a la mosca negra. I, bueno, és que ens ha costat molt aconseguir el cabal ecològic per al tram central de l'Ebre, un cabal ecològic que nosaltres ja sempre hem dit que és insuficient. I ara que el vulgui reduir és que anem atràs, no podem anar atràs. No ens ho podem permetre, és que aquest espai natural no es pot permetre continuar anant fent renunci.
Per la seva banda, els regants argumenten que cal assegurar les dotacions d'aigua en anys de sequera per garantir la producció d'arròs. Com es pot trobar l'equilibri entre aquestes necessitats agrícoles i també protecció ambiental?
Nosaltres estem totalment d'acord en que les dotacions de rec que tenen estiguin blindades com a cabals ecològics. Estem totalment d'acord. En aquest punt no diferim en res, en el regal. Que quede ben clar.
inclús que si el cabal ecològic per a llacunes hi va dir que fos necessari superior a les dotacions de rec i haguéssim de treballar conjuntament per a aquestes dotacions, aquest cabal s'incrementés, estaríem totalment d'acord. És a dir, que nosaltres no estem en absolut en contra d'assegurar les dotacions de rec dels canals,
dels canals, ni de les comunitats de regats. El que estem en contra és que això es faci a costa de reduir l'aigua que passa pel riu. Crec que com a territori hem de ser molt més ambiciosos, no? O sigui, l'Ei Central del Riu té consolidat un caval ecològic de 3.000...
I les dotacions de rec, si no estic mal equivocada, són uns 595 hectòmetres cúbics anys. És a dir, que 3.600 hectòmetres cúbics a l'any poden ser cabals ecològics. I haurien de ser cabals ecològics. No el que proposa ara la taula de consens, que és reduir-los a partir de reduir el que passa pel riu, és a dir, reduir els 3.000,
I assegurar els 595, és una mica complicat així explicar, però al final és una qüestió de números. El que val ecològic més la dotació dels canals de rec, si això ho considerem tot que val ecològic, té un valor superior al que s'està proposant la comunitat de regants.
i una meitat de regants o taula de consens en este cas. Llavors, creiem que han de ser ambiciosos per anar a aquesta proposta, perquè nosaltres en cap moment, que queden en clar, en cap moment estem en contra que les dotacions del rec del cultiu de l'arròs estiguin assegurades com a cabal ecològic. No estem en contra.
I que en això creiem que és una oportunitat de treballar en conjunt per exigir que aquestes dotacions de rec siguin considerades cabal ecològic sense reduir l'altre. I estem en condicions d'exigir-ho perquè aquestes dotacions de rec
van a zones que són Xarxa Natura 2000 i la Xarxa Natura 2000 ha de tenir cavalls ecològics. Per tant, tenim un argument bo, que cal treballar en conjunt i que cal fer front comú, tots, i que és bo per a tots perquè suma una mica més al que ja podem assegurar en aquest moment.
I ens sap greu haver arribat a tenir que confrontar això, perquè és que, ostres, el fàcil és entendre'ns perquè tots volem el mateix, volem un futur millor per al territori. Sí, pel que veig, tant la taula com nosaltres des de la plataforma voleu com el producte final el mateix, estem parlant dels cabals ecològics, però nosaltres no esteu d'acord de com...
Passant per la reducció del cabal del riu, no? Exactament. Exactament. O sigui, simplement és un tràmit administratiu el que s'acaba considerant aquests cabals de col·legi
doncs hem de treballar jurídicament perquè això sigui possible, sense perjudicar o sense canviar els cabells ecològics que ja han aconseguit o que no han aconseguit en anteriors plans i que des de sempre nosaltres hem considerat insuficients. Vull dir, seguir sabent això perquè aquell valor portem anys dient que no és el que tocaria.
encara si ja pensem que és el que no tocaria. A més a més, això no ens n'adonem, però obri la porta a que qualsevol dia vingui un altre partit polític amb un zero interès ambiental pel territori i digui que seguim baixant els cabals i seguim.
i en interessos de vendre aquesta aigua. Per tant, no podem fer marxa enrere i esperem poder reconduir aquesta situació perquè crec que hem de fer un front comú.
O sigui, la taula de consens i la plataforma, malgrat que som elements diferents, tenim un objectiu comú, i aquest objectiu comú és que tindré el Delta en les millors condicions possibles. Llavors, hem de treballar, hem de ser front comú, i hem de ser un front comú sent mantenir la independència, evidentment, perquè estem tots d'acord en què les dotacions de rec s'han de mantenir. O sigui, no ens separa aquest aspecte.
I, Susana, hi ha un marge de diàleg en la taula per replantejar aquesta mesura o com està el tema? Bé, nosaltres sempre hem estat oberts a parlar del que faci falta i on faci falta. Vull dir, nosaltres ens va sorprendre molt.
No saber aquesta proposta i enterar-me'n a partir d'uns documents que s'han presentat pels plans de Conca, ens hauria agradat saber-ho abans, vull dir, no enterar-me'n així. Però nosaltres, en el moment en què es vulgui, nosaltres estem sempre disposats a parlar perquè creiem que, a més a més, parlar és necessari i és bo.
I a més a més és que l'objectiu és comú, és a dir, blindar les dotacions de rec dels canals com a cabals ecològics és un objectiu que pot ser comú i hauria de ser comú. Però, clar, evidentment no a costa de restar-nos a la resta del riu.
Clar, llavors, és el que diem abans, l'objectiu final és el mateix, però evidentment no sense tirar enrere, perquè és el que diies abans, que això també pot obrir porta a noves tensions històriques del riu Ebre que no esteu disposats a tornar a obrir la porta.
Home, no, evidentment. Crec que l'aprenentatge que es va fer l'any 2000 i que venia també de la lluita del mini-transversament és un aprenentatge que hem de superar i, per tant, les comunitats d'ergans no poden fer el mateix que es va fer en èpoques passades, de dir, mira, per assegurar-nos nosaltres agafeu l'aigua d'una altra puesta. No, no pot ser això, no podem tornar al passat.
I hem de treballar... És un aprenentatge fet perquè al territori, a més a més, hi ha una consciència col·lectiva en aquest aspecte. Per tant, hem d'anar una.
I tant que sí, Susana. Doncs bé, ja sabem la visió que teniu des de la plataforma sobre la reducció d'un 20% del cabal del riu Ebre. Estarem pendents del tema, Susana, a veure com avança, no? I que diuen des de la taula de consens. I no res, moltíssimes gràcies, de veritat, per haver connectat avui en el programa, Susana.
Gràcies a vosaltres, que també us permeteu explicar temes que no són fàcils d'entendre i que quan us expliquem també anem millorant com explicar-los. Doncs Marina, seguirem pendents del tema. Continuarem parlant d'aquest tema i n'estarem pendents. Moltes gràcies, Cel.
I ara ens referim a un estudi recent del CSIC que ens fa fixar-nos en les garotes i el seu paper en els ecosistemes marins. Sergi. Així és, Marina. Ens hem fet acompanyar d'en Mario Minguito, investigador postdoctoral en ecologia marina i autor, líder d'aquest estudi, perquè ens descobreixi totes les claus. Benvingut, Mario, aquí a la Randa Mar. Primer de tot...
Aviam, Mario, un estudi que es fixa precisament en els alos que deixen aquestes garotes, aquests erissons, sobre el fons. Què podríem dir de què se'n dedueix de tot plegat? Bueno, lo que nosotros hemos intentado mirar con este estudio es cómo de vulnerables son los ecosistemas marinos dominados por algas al herbivorismo,
en este caso el herbívorismo por los erizos de mar, y lo que hemos podido observar es que las condiciones locales en cada uno de estos ecosistemas tienen un papel fundamental en entender el impacto que los herbívoros pueden causar sobre las comunidades de algas. Entonces, ¿por qué son herbívoros? Evidentment, i quin paper juguen les garotes en l'ecosistema per situar una miqueta aquest animal?
Bueno, pues los heridos de mar, aunque parejan organismos pequeños, de escasa movilidad, son, sin embargo, organismos que consideramos clave, ingenieros ecosistémicos, que pueden llevar al colapso las comunidades de macroalgas en zonas costeras,
produciendo los famosos desiertos submarinos una vez se producen incrementos desproporcionados de subpoblaciones, ya que muchas veces la sobrepesca de los grandes depredadores ha llevado a que las poblaciones de vizos crezcan descontroladamente y produzcan estos colapsos y estos desiertos submarinos.
Entrant ja directament en l'estudi o en el text, per situar-nos, en quines zones us heu fixat per realitzar aquest estudi? Quines zones heu estudiat? Bueno, el estudio lo hemos hecho a lo largo del Mediterráneo. Hemos estudiado 32 localidades donde hemos medido aproximadamente 1.200 erizos.
Y, por ejemplo, aquí en la costa de Cataluña nos hemos centrado en la costa de Girona, desde Blanes hasta el Cap de Creus. También hemos estudiado algunas zonas del sur de Francia, como en el Parque Nacional de Banyuns.
También hemos estado en Baleares, en el Mediterráneo Central, en la costa napolitana, y hemos ido también al Mediterráneo Oriental, a la isla de Creta, en el sur de Grécia, a alguna localidad en Limassol, en Chipre, y también en algunos puntos en Albania. Clar, perquè dintre d'aquestes regions que observeu suposo que us trobeu amb diferents espècies i diferent comportament de cadascuna d'aquestes espècies.
Sí, bueno, hemos estudiado dos especies de erizos comunes en todas estas zonas del Mediterráneo, que son el erizo común, el Paracentrotus libidus, que es esta especie que tiene interés pesquero y comercial, que seguramente muchos de vosotros habréis comido en algún momento, los habéis encontrado en mercados, etc. Y también el erizo negro,
Lo interesante de hacer un estudio en tantos puntos del Mediterráneo es que podemos entender cómo las condiciones de cada una de esas localidades influyen sobre esta vulnerabilidad al herbivorismo de las comunidades de macroalgas. Por ejemplo, en la zona más oriental las temperaturas son más altas, hay una menor disponibilidad de nutrientes,
Y todo esto puede hacer que esa vulnerabilidad frente a los herbívoros sea mayor para las comunidades de Algar. Por eso es interesante hacer un estudio en tantos puntos a lo largo del Mediterráneo.
Clar, suposo que l'objectiu de tot plegat o el que vosaltres busqueu o us baseu és mirar si realment hi ha un equilibri ecològic entre aquestes garotes, entre les algues, entre la població dels macròfics i un ecosistema realment sa o al revés, un ecosistema en perill.
Sí, sí, la pregunta es perfecta. Esa es un poco la idea del estudio. Lo que nosotros entendemos de estos halos es que son un indicador clave de esa relación entre la productividad que tiene el ecosistema, es decir, cuánto de rápido pueden crecer las macroalgas,
y cuánto de rápido se las pueden comer los herbívoros. En un ecosistema completamente natural, sin estrés, sin impactos humanos...
pues esto debería tener un balance y deberíamos encontrar comunidades de macroalgas o bosques submarinos sanos y digamos estables. El problema es que después de años de sobrepesca y también impactos como el cambio climático está haciendo que se desequilibre un poco estos equilibrios naturales
y podamos encontrar algunas localidades en las que hay una mayor vulnerabilidad a sufrir colapsos en sus bosques de macroalgas y esto sería malo para todos, sería malo para los seres humanos que dependemos en muchas ocasiones de estos bosques submarinos que dan lugar a...
a que poden crecer espècies de peces, por ejemplo, de interés pesquero, pero que también son sumeros de carbono, y son malos, por supuesto, para las propias comunidades de algas que pueden desaparecer. No sé si me'n vaig una miqueta del tema, però el teu estudi es basa directament en les algues i en els macròfits, en les macroalgues. En el cas de les garotes, també depreden o també s'alimenten de fanerògames marines, per exemple, de Posidònia?
Sí, sí, sí. También se alimentan de plantas marinas. También hay algunos estudios que han mostrado algunos halos parecidos en fanerogamas marinas, pero normalmente los eritos suelen estar más asociados a estas zonas rocosas que a las zonas de praderas marinas.
i abans, Màriam, parlaves d'estrès. O sigui, tenim un estrès a la Mediterrània, sobretot més susceptible, amb aquesta pujada de la temperatura del mar i aquestes onades de calor marines que ens han dit. Com afecta tot plegat aquesta alteració climàtica o de temperatura del mar?
A pesar de lo que podíamos pensar en un primer momento, curiosamente la temperatura de cada localidad en la que hemos mostrado no hemos podido encontrar que haya un efecto evidente en el tamaño de los halos. Es decir, la temperatura no nos ayuda a predecir si los halos serán más grandes o serán más pequeños.
Pero sí que es cierto que se pueden producir efectos indirectos por estos aumentos de la temperatura. Por ejemplo, en el Mediterráneo Oriental ya hay evidencias de que los erizos de mar están colapsando en sus poblaciones debido a un estrés térmico muy alto y también por la llegada de especies invasoras que provienen del Mar Rojo.
Por tanto, aunque no haya un efecto directo, se puede dar un efecto indirecto para la biodiversidad marina. Y también, por ejemplo, aquí en nuestra región, en el Mediterráneo Occidental, a pesar de que el calor de momento no parezca ser un problema tan grave para los servicios, por ejemplo, lo que sí que hemos visto es que...
Estas tormentas extremas que están aumentando en intensidad y en frecuencia, como por ejemplo hace poco la tormenta Gloria o hace un tiempo más atrás el temporal de San Esteva, esto puede llevar a reducir las poblaciones aumentando la mortalidad de erizos por toda esta hidrodinámica tan alta que traen asociadas estas tormentas.
perquè no sé si tu t'ho has trobat al treballar sobre el terreny o a passejar pels pobles i les viles, però aquí quan ens apropem a mar o quan parlem amb pescadors o pescadors jubilats o gent que fa submarinisme, etcètera, ens diuen que cada cop es troben menys garotes, es troben menys plenes. Ara, per exemple, que estem en temporada clàssica de consumir garotes, com ens deies abans, això és del tot cert o no ho sé si va per aquí la cosa?
Bueno, esto es una buena pregunta y seguramente deberíamos evaluar si está habiendo un descenso en las poblaciones. Desde luego sí que hay estudios ya que muestran cómo las poblaciones cayeron en picado después de la tormenta Gloria y después del temporal de San Esteba. Haría falta estudios a más largo plazo que nos ayuden a entender...
cuáles son los procesos que pueden dar lugar a una reducción en las poblaciones de erizos. Por ejemplo, quizá no un aumento de la temperatura media está produciendo ese descenso en las poblaciones, pero quizá un aumento en las olas de calor
i en un estrès tèrmico puntual molt intenso sí que pot estar afectant també d'alguna manera. Y bueno, tenemos algunos estudios entre manos en los que estamos mirando este tipo de impactos para las poblaciones de Rizo, pero todavía no podemos decir mucho sobre ellos. O inclús que siguin més vulnerables alguna malaltia, no?, com passa en altres espècies.
Sí, bueno, muchas veces los edizos, al igual que otros muchos organismos, sufren mortalidades masivas. También asociarse al calor, sí. Doncs, Mario, moltíssimes gràcies per explicar-nos aquest estudi sobre els halos de les garotes, sobre la salut de les garotes, en aquest cas, arreu de la Mediterrània, i moltes gràcies per passar per aquí, per la Randa Mar. Vale, gracias a vosotros por el interés.
I així arribem al punt final de l'Arran de Mar d'aquest dijous 15 de gener del 2026. Nosaltres ho hem de deixar aquí, però tornarem demà, com cada dia, de dilluns a divendres, de 4 a 6 de la tarda, aquí a Arran de Mar. Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Benvolgut multireformista. A Obramat no podem abaixar-te els impostos ni el preu de la gasolina de la teva furgoneta, però sí que podem ajudar-te amb els nostres preus. Per això, a Obramat, revisem cada dia els nostres productes per oferir-te les millors marques professionals amb els preus més baixos de la zona IVA inclòs, on compren els professionals. Obramat.
El Tanatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tanatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio.
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció nou comerç. Set dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Arrolla l'escola de formació, ja tenim preparats els nous graus C d'acord amb la nova ordenança de la formació professional. Un sistema integrat que et facilita encara més la incorporació al mercat laboral. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? T'agradaria convertir-te en professional del fitness? Has pensat a ser socorrista? Aquest any, forma't amb nosaltres!
Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç. Rolla a l'escola de formació. Ens trobaràs al carrer Les Arcades sense número de Tarragona i al web royalformació.com Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. L'Escola i Conservatori de Música de la Diputació de Tarragona obrirà la tabacalera en 5 o 6 anys, com molt aviat, de cara al curs 2031-2032. Ocuparà l'ala que toca el carrer Manuel de Falla, uns 7.000 metres quadrats,
i duplicarà l'espai que actualment fa servir al carrer Cavallers a la part alta. L'Ajuntament i l'ENS Supramunicipal han segellat l'acord per al trasllat de l'equipament a l'antiga fàbrica de tabacs, una operació que costarà al voltant de 15 milions d'euros. La presidenta de la Diputació, Noemi Llaurador, ha parlat de dia històric.
crec que avui és un dia francament històric, que posa en valor la col·laboració entre les administracions, entre les institucions, una lleialtat institucional entre la Diputació de Tarragona i l'Ajuntament de Tarragona que ve de fa molt temps però que sabem conservar i que fins i tot hem mirat que anés a més i que evidentment no serà l'únic ni últim projecte en què ens trobarem a aquestes dues administracions perquè tenim moltes coses a treballar, moltes coses a fer i treballem bé i a gust.
Prèviament, però l'Ajuntament s'encarregarà de condicionar i obrir a la ciutadania els jardins de la Tabacalera amb accés des del Passeig de la Independència. L'alcalde Rubén Vinyuales explica que l'espai esdevindrà un pol d'atracció a través de la cultura. Que estigués obert a tothom, que no fos un espai tancat. Aquesta era una condició sine qua non en la qual tots dos coincidíem.
que s'havia de recuperar aquest espai per la gent. I la idea que tenim és, òbviament, acondicionar tot aquest espai, poder obrir-ho i fer activitat, fer activitat tant cultural com d'altres. A l'abril passat, el ple de la Diputació ja va activar els dos primers milions d'euros per encetar l'operació de trasllat. I Xavi Puig insta l'alcalde i l'Estat a reunir-se amb la plataforma contrària al camí de ronda de la Sabinosa.
El portaveu adjunt d'Esquerra Republicana a l'Ajuntament de Tarragona admet que va anar contra rellotge tenint en compte que les obres han d'arrencar de manera imminent. D'aquesta manera s'hi ha referit en una entrevista a Tarragona Ràdio. Nosaltres ens hem mogut en el sentit que hem mogut fitxar
com a diputació, crec que és interessant que l'Estat, precisament, per exemple, agafi i es trobi amb les entitats. Per què no? L'Estat es pot trobar amb la plataforma Sosco Staurada, igual que ho pot fer l'alcaldia de Tarragona, que no ho han fet. I els animo, l'alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, i el Jordi Collado, el company, perquè parli amb els seus i que l'Estat també es reuneixi amb aquesta plataforma i que tingui la mirada més oberta possible a l'hora d'incloure les esmenes que estan fent les plataformes.
I tornem cap a l'entorn de la tabacalera. Parc Central es vol reformar com a nova centralitat de Tarragona el complex comercial