Arrandemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda a tothom passant 3 minuts de les 4 de la tarda d'aquest divendres 20 de març del 2026. Ho tenim tot preparat com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda aquí a Arrandemar. Començarem com és habitual fent un repàs de totes les notícies de la nostra costa catalana.
La primera aturada la farem a l'escala, baixarem fins al delta de l'Ebre, passarem per Vilanova i la Geltrú, ara anys de mar, i acabarem a Tarragona. Després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes. La Federació Catalana de Pesc ens portarà a les últimes notícies. Coneixerem el rescat que va fer un surfista. Passejarem per una exposició molt relacionada amb el colonialisme.
Descobrirem quina és la feina que es fa des de Salvament Marítim. Coneixerem més mites i llegendes del nostre mar Mediterrani i acabarem el programa d'avui fent un repàs de tots els actes i de tots els esdeveniments que hi haurà arreu del nostre territori aquest cap de setmana. Estarem aquí fins les 6 de la tarda, Renamar.
Però abans de tot això, el que volem fer és saludar el nostre equip, saludar totes les persones que cada dia fan possible aquest programa, que cada dia fan possible que el vaixell de Renamar surti de port i arribi a Bon Port. I comencem per la nostra cap tècnica, Sílvia García. Molt bona tarda, com estàs? Bona tarda, molt bé i benvinguda a primavera. No sé com porteu les al·lèrgies i aquestes coses, però ja la tenim aquí, eh?
Sí, no ho sé. Veurem. Pensa que la setmana vinent ens treuen una hora. Allò del sol més llarg que el dia... Això ho tindrem el proper cap de setmana. Una festa major. Per cert, he vist una notícia avui que han trobat un calamar únic identificat a Barcelona 70 anys després de ser capturat. O sigui, van capturar aquest calamar i ara... Fa 70 anys i no s'ha pogut el nom i cognom fins ara...
La idea seria aquesta? Més o menys, sí. I per què no li van preguntar? Calamar, com et dius? I que el Calamar contesti? Però clar, te'l carregues abans que et pugui contestar? És impossible. No, és que... Que fem alguna cosa bona, el ser humà. Mira, tanquem portes. Anem a saludar la Cel Prieto des de Radio Delta.cat. Cel, molt bona tarda, com estàs?
Hola, molt bona tarda, companyes. Com us podeu imaginar, estic molt bé. Estem a divendres. Demàs dissabte s'està acabant el dia. Més contenta? Impossible. A part, avui comença la primavera. De moment les al·lèrgies, bé, tot controlat. No notem res i en el solet que pega, bueno, no puc demanar res més, jo trobo.
No, no, no podem demanar res més. Avui fa un dia increïble, com per estar aquí tancats a l'estudi de ràdio, però nosaltres sempre fidels a la nostra cita. Anem a saludar també en Sergi Corral, d'ells de Ràdio L'Escala. Sergi, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda, prop de bé. M'he imaginat ara que li parlaves al calamar i li deies tu de quina casa ets? Allò per saber d'on te venia, no? Gryffindor, Slytherin, quina casa? Slytherin dels Stark o dels Lannister. Però el tema és guapo, eh? Perquè es veu que el calamar aquest estava a la panxa d'un catxalot. Exactament.
I li han posat de nom científic, allò, Moby Dicka Poseidoni. I que la científica que el va trobar no el va identificar... O sigui, no el va identificar bé, el va identificar erròniament.
No, barrant les cases, o sigui, es va confondre i no va dir que eren els Stark, aleshores ara li han fet un d'allò i el tenien com en formol, allò que tenen els científics, les coses aquelles que troben amb putets d'allò inquietant que a vegades surten laboratoris amb pel·lis xungues de por, i el tenien allà dintre i l'han recuperat, i un dia... A mi m'agrada molt el nom, això de Moby Dicka Poseidonis. Ara és un bitxu realment lleig, eh?
Home, si no, macot, aquelles fundàries on baixen els catxalots a menjar calamans, jo crec que maco, maco, maco, maco, no hi ha gaire cosa. No ho sé, però això és un bitxo realment lleig. Anem a saludar també a la Carla Lanusa des de Canal Blau Ràdio. Carla, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda, companyes. Doncs molt bé, molt bé, jo també, aquí esperant, aviam si podem sortir ja en una estoneta, a gaudir d'aquest primer dia de primavera, d'aquest sol que fa avui als carrers de Vilanova, i sobre el calamar, aquest gegant. Jo l'únic que estic pensant ara mateix és quant tardaran en fer-li una pel·lícula d'aquestes de terror, d'aquest cutre, tipus Tornado de Tiburones.
Espereu que per això tardin. Crec que ara això ja no es porta tant. I anem a saludar també l'Oriol Leo des de Radio Areng. Oriol, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda. Bé, bé, bé, també. Content. Arribat la primavera, 20 de març. I res, aquest calamar ja l'he vist, eh? Però clar, segurament quan preguntes amb un calamar de quina casa és o d'on bé, segurament només contesten els que són calamars d'arenys, que són els més bons. Els altres no diuen res. Uf, i aquí ja comencem. Encantado bingo, eh? Sí, sí, sí, el gordo. Com m'agrada...
Com m'agrada encendre-us, m'encanta. No, no, nosaltres no ens encenem, realment. O sigui, res, lliure, us deixem lliure. Oriol, pel calamarenys vol dir que l'adoptareu, no? Que el fareu com a patró de la festa o alguna cosa d'aquestes. Doncs ja t'aviso que és ben lleig per adoptar-lo.
És lleig, però coincideixo amb en Sergi. El nom que té és guapíssim. M'encanta el nom que li han posat. D'acord. Si llavors és pel nom, endavant. Vinga, va, deixem els calamars. Anem a començar el programa avui que us parla des de Tarragona Ràdio Marina Pérez Got.
Comencem el nostre repàs informatiu per la Costa Brava explicant que el secretari de Transició Ecològica no veuria efectible el projecte Camí de Mar. Sergi.
Doncs sí, aquest projecte que busca unir argelers amb malgrat de mar a través d'un traçat continu del litoral per 250 quilòmetres. Els seus promotors volen materialitzar la iniciativa amb la rehabilitació dels camins de ronda existents, que juntament amb la creació de nous trams facilitarien la connexió en una única via.
En mig, però, hi ha tres parts naturals, zones del valor ambiental i desembocadura de rius. És precisament per aquest motiu que el secretari de Transició Ecològica de la Generalitat, Jordi Sergatal, no veu factible la seva posada en marxa. De fet, oficialment, jo no he vist cap projecte, diguem-ne, que ens hagi arribat per valorar de moment...
Sé que és important que hi hagi rondes de mar, crec que ja n'hi ha, però fer una infraestructura a vegades una mica dura que vagi de dalt a baix, jo no la veig perquè hi ha moltes zones de molt interès natural que seria molt complicat adaptar-hi camins massa importants.
Ara bé, Sergatal considera que s'haurien d'aprofitar l'actual camí de ronda i arrenjar-ne alguns trams. En aquest sentit, el secretari rebutja la proposta de traçat continu amb una infraestructura que ha descrit com a dura, ha posat com a exemple el sector entre Roses i l'Escala com a franja impossible de tirar endavant per la seva protecció. Per tant, crec que hi ha unes rondes que s'han de fer, que s'han de millorar, en algun lloc s'han de completar,
però fer una estructura forta i dura, jo diguem que no ho veig. Per exemple, impossible anar de roses a l'escala passant per la platja, perquè hi ha una platja que sortosament finalment hem pogut protegir, hi ha les goles dels rius, que ara seria absurd fer unes estructures per passar-les.
La Fundació Camí de Mar, que ha impulsat el projecte, encara no hauria fet arribar oficialment la iniciativa a la Generalitat. Així doncs, les declaracions del secretari serien valoracions individuals i, en cap cas, la resolució definitiva per part de l'administració. Jordi Sargatal, recordem que és uòleg de formació i, després de participar activament en la defensa dels aigamolls,
va acabar esdevenint-ne el director. Actualment, el Figuerent lidera i coordina les polítiques en matèria de medi ambient, la lluita contra el canvi climàtic i l'impuls de la transició energètica de la Generalitat. Alerta cada que és per l'impacte d'un projecte per una nova ruta de bicicleta BTT.
L'Associació en Defensa de la Pedra Seca i els Amics de la Natura de Cadaqués, entre d'altres, han presentat una instància a l'Ajuntament de Cadaqués per aturar el concurs públic del futur projecte d'una ruta ciclista de BTT pels camins del municipi. L'escrit formal denuncia que l'execució del projecte portarà a la pavimentació d'un tram ancestral que posarà en perill alguns elements de pedra seca, entre d'ells el pont d'en Barral.
El camí concretament que transcorre entre el pont d'Embarral i el mas d'Uran és el principal punt de controvèrsia, ja que en aquest tram, a part de les estructures de pedra seca, també s'hi conserven roderes d'antics carros que accedien als masos del Cap de Creus. La pavimentació d'aquesta nova pista suposaria la destrucció d'aquests elements patrimonials.
Aquesta nova ruta ja havia topat amb l'oposició del Parc Natural de Capdecreus, que finalment els hi va denegar el permís perquè la ruta passés en persones protegides. Les entitats ecologistes denuncien també buits legals en la tramitació del projecte i que informes tècnics de l'ACA o del Parc Natural no han estat publicats. L'Ajuntament, en canvi, defensa el procediment i manifesta que l'impacte en aquests elements patrimonials serà el mínim.
Baixem ara cap al delta de l'Ebre. Una representació dels grups d'acció local pesquers, el GAP d'Espanya, entre ells el de Terres de l'Ebre, s'ha desplaçat a Brussel·les per mantenir diverses reunions institucionals amb eurodiputats espanyols i representants d'institucions europees amb l'objectiu de traslladar la importància de mantenir i reforçar el desenvolupament local participatiu en les zones pesqueres dins del futur marc financer europeu, CEL.
Simarina, durant esta visita institucional, la delegació s'ha reunit amb eurodiputats espanyols dels grups polítics del PP, del PSOE i del Bloque Nacionalista Galego, així com amb equips parlamentaris d'altres formacions amb representació al Parlament Europeu, com el PNB, Compromís o Vox. Joan Alginet és el gerent del Galp Mar de l'Ebre.
Bé, doncs una delegació de galbs espanyols, entre els quals hi ha hagut representació de les Terres de l'Ebre, hem estat a Brussel·les dos dies, dos dies intensos, però el qual hem intentat explicar la nostra singularitat, el paper dels galbs, la contribució dels galbs al progrés de les Terres de l'Ebre, i que d'alguna manera això està en risc si el proper marc financer de la Unió Europea, el 2028-2034,
Tira endavant la proposta de la comissió, que és una reducció del fons d'un 65%. Això condicionarà de manera negativa les zones que tenen una especial dependència de la pesca i de l'aquicultura, com són els Terres de l'Ebre, i que, explicant la nostra singularitat, l'impacte, també el retorn que tenen aquestes ajudes estructurals,
a les zones costeres els nostres eurodiputats i eurodiputades, també el Comitè Econòmic i Social de la Unió Europea i també la pròpia comissió, explicant, posant en valor tot això, l'impacte que té.
Un dels moments més rellevants de la visita ha estat la reunió mantinguda amb la Direcció General d'Afers Marítims i Pesca de la Comissió Europea, amb la participació de la seva directora general, Charlina Bicheva. Durant aquesta trobada, els representants del GALP han pogut traslladar directament a la Comissió Europea el paper que exerceix el desenvolupament local participatiu en el futur de les comunitats costaneres i la necessitat de preservar aquest instrument dins del marc de les polítiques marítimes europees.
D'alguna manera que es preserva la singularitat del fons pesquer, diferenciat del fons rural. La problemàtica de les zones rurals i de les zones pesqueres no és la mateixa. Evidentment hi ha punts de similitud, però no tenim les afectacions com per exemple tenen les zones rurals de la despoblació. A la costa hi ha un altre dinamisme.
I volem que es preserva aquest model, que és un model singular, que és una política europea decalat, igual com ho ha estat la PAC. Ara sembla que Brussel·les ho vol desdibuixar. I el que pretenem és explicar-nos, posar en valor la nostra feina i advertir els representants polítics que poden vendre aquestes decisions dels riscos que això té.
Durant el període 2014-2020, els Galp Espanyol han impulsat 2.645 projectes amb una inversió superior als 170 milions d'euros, amb un nivell d'execució dels fons del 96%, unes dades que evidencien l'eficàcia d'este instrument per generar oportunitats econòmiques i ocupació en les zones costaneres.
Fem aturada ara les costes del Garraf. Aquest matí una comitiva de docents de la comarca marxaven des de Vilanova i la Geltrú per fer cap a la manifestació unitària d'avui a Barcelona. Durant tota la setmana la vaga de docents s'ha fet per zones territorials. Dimarts es feia el Garraf i el Penedès i avui és general pel col·lectiu a tot el país cel.
Cel no, Carla. Però si docents de tot el país s'han sumat avui a la convocatòria de vaga que ha fet USTEC i altres sindicats per reclamar més recursos per una educació pública de qualitat. Una vaga que es preveu basiva en molts centres, segons l'USTEC, de fins al 85%, tot i que el departament, segons alguns mitjans, rebaixa la xifra fins al 40%.
USTEC, junt amb la Intersindical i altres, s'han desmarcat de l'acord al que va arribar el Departament d'Educació amb comissions obreres i UGT fa uns dies, que consideren clarament insuficient. Aquest sindicat reclama que el Departament d'Educació s'assegui a negociar millores reals que passen per abaixar el nombre d'alumnes a l'aula, més personal per a l'escola inclusiva, reduir burocràcia als centres que entorpeix el dia a dia dels mestres i millores salarials. Escoltem a Anna Cebrian, membre del sindicat USTEC.
Ens falten mans, es fan els recursos, ens falta inversió, les aules estan col·lapsades i això és insostenible si pensem que l'educació està sostenint la societat del futur. Fins que el govern ens doni una resposta nosaltres continuarem mobilitzant-nos, farem el que calgui, fem una crida que sisplau ens escoltin, seguin una altra cop a negociar amb nosaltres.
La vaga de docents es fa avui a tot Catalunya. La manifestació a Barcelona ha fet cap fins al Parlament de Catalunya, mentre mestres, professors i la resta de personal educatiu culminen així, una setmana de protestes amb una aturada generalitzada per denunciar un sistema educatiu que, afirma usted, està en col·lapse estructural.
I el govern de Sitges té clar que el que queda del 2026 l'haurà de gestionar, sobretot amb modificacions de crèdit per les actuacions més destacades, tenint en compte que la setmana passada l'oposició no li va aprovar la seva proposta de pressupost pel 2026. La primera modificació significativa que arribarà serà la que passarà pel plenari la setmana que ve per la reparació dels punts del passeig marítim Malmesos des de fa unes setmanes.
Sí, l'Ajuntament de Sitges té un plantejament diferent del que té el Ministeri de Transició Ecològica sobre què s'ha de fer amb el passeig marítim de la població. Per fer front a les conseqüències del canvi climàtic, el Ministeri proposa tirar enrere el passeig per deixar més espai a la platja.
I l'Ajuntament no vol tocar el passeig i proposa evitar els efectes dels temporals amb actuacions de renaturalització a la platja per evitar la pèrdua de sorra. Una diferència de criteri que aboca l'Ajuntament a haver de finançar a ell les obres de reparació del passeig marítim, tot i que podrà optar a aportacions econòmiques d'altres administracions.
En tot cas, la setmana que ve arriba al plenari una proposta de modificació de crèdit de 900.000 euros per actuar sobre el passeig, amb la previsió que la reparació estigui enllestida a l'estiu. El govern sitjatà considera que el que planteja el Ministeri és només un pedaç, perquè si es tira enrere el passeig, la situació es pot tornar a repetir d'aquí a 11 anys. Així ho explicava Aurora Carbonell, alcaldessa de Sitges.
Madrid el que ens ha dit és que si per arreglar ara el tros de passeig que s'ha caigut, ells només paguen, només assumeixen l'import d'arregar això si tirem enrere el passeig. Nosaltres creiem que, evidentment, a través de la ciència, gràcies als científics, gràcies a les tecnologies noves que hi ha, es poden fer mitjans molt més sostenibles, des de plantar Posidònia, des de posar zones d'onars, des de plantar, fer sistemes que realment retinguin la sorra.
i aquests projectes amb aquesta visió de molt més llarg termini no la veiem. En aquest ministeri no la veiem gens. Aquesta modificació de crèdit és una de les que previsiblement passaran pel plenari la setmana vinent, conjuntament amb d'altres vinculades a projectes com la rehabilitació de la Masia de Santa Bàrbara i l'estació d'autobusos. La setmana passada el govern no va poder aprovar la seva proposta de pressupost per al 2026,
I la fórmula per gestionar les inversions importants seran les modificacions de crèdit. Segons el mateix executiu Sitgetà, una opció que endarrereix l'acció de govern però no la paralitza.
Jo espero que sí que es podran tirar endavant, però és evident que hi ha coses que costaran més. Nosaltres sempre tenim la mestesa i sempre entenc que tothom al final treballa per sitges i que és el que has de pensar, no? Per tant, esperem que ara podrem anar tirant endavant encara que ens costa més, que, en fi, és una mica, potser, els objectius d'algun dels partits polítics de l'oposició, no? Que les coses costin més i, per tant, triguis més a complir projectes.
D'altra banda, aquesta mateixa setmana ja s'han obert els sobres amb les ofertes de les empreses que opten a rebre la concessió del servei de recollida de la brossa. D'aquesta manera es reinicia el procés de licitació del servei.
Anem cap a les costes del Maresme. El projecte AFA Junior de l'Escola Cinera d'Arenys de Mar ha quedat finalista als premis a FAQ. Entre les propostes dels menuts hi havia una visita a la llotja de pescadors i la creació d'un còmic del que havien après Oriol.
Doncs exacte, les AFA Juniors són una iniciativa que reconeix les activitats i projectes de les associacions de famílies arreu de Catalunya. Una gala de Llorem de Premis que s'ha fet a Girona el dissabte passat. El projecte garanyenc competia amb 5 escoles més en la categoria Tothom a l'AFA. Finalment han quedat finalistes i han rebut un premi...
de 100 euros en metàl·lic. Amb el suport de l'AFA, aquest òrgan amb 25 infants ha organitzat tota mena d'activitats dins i fora de l'escola. Visites a la llotja, com deies, propostes durant la Setmana de la Natura, l'impuls per la renovació d'elements esportius i per recuperar activitats extraescolars dins el centre educatiu. Podem escoltar-ne alguns dels seus membres.
Vam fer una sortida a la Jotja per conèixer els pescadors i des d'aquella sortida vam fer una reunió dient que volíem crear un còmic relacionat a la sortida de la Jotja.
Vam proposar reutilitzar joguines de platja i crear un espai de joguines compartides. A la Setmana de la Natura vam anar de sortida i va ser molt interessant. Vam posar unes xarxes noves a les canestes del bàsquet perquè ja estàvem molt velles.
Aquest projecte va néixer fa un any com a resposta a una petició dels alumnes que volien tenir un espai propi per participar, proposar idees i implicar-se en la millora del centre i també de la vila.
Vam proposar nosaltres mateixes a l'AFA dels grans, crear l'AFA junior perquè volíem ajudar més a l'escola i també a l'AFA, donant idees perquè l'escola sigui encara millor i perquè hi hagi més activitats per a tothom. I que compartim les nostres idees per millorar el col·le, fer moralitats i escribir per millorar el col·le.
L'AFA Junior es reuneix periòdicament a la biblioteca de l'escola i posa sobre la taula diverses propostes que després traslladen als equips responsables.
I Costes ordena la demolició de l'antiga guingueta de la Roca Grossa de Calella. Les obres consistiran en el desmantellament de les instal·lacions de l'antic restaurant, que feia temps que no s'utilitzaven així. Aquesta cala del litoral entre Calella i Sant Pol tornarà al seu estat natural sense l'única guingueta que hi havia.
Exacte, l'antic restaurant de la Cala Rocagrossa ha començat a ser enderrocat ja aquesta setmana en una actuació que permetrà recuperar l'aspecte natural d'aquest tram de litoral entre Calella i Sant Pol de Mar. Segons ha informat l'Ajuntament Sant Polen, que ha rebut la comunicació de la demarcació de costes de Catalunya, les obres consisteixen en la retirada de les instal·lacions existents.
Aquest establiment, que durant anys ha format part del paisatge d'aquest punt de la costa, feia temps que havia deixat de tenir activitat. L'edificació continuava íntegra però tapiada i el pont que unia les escales que baixaven fins a la cala ja no hi era. Les obres les porta a terme l'antic concessionari i consisteixen en la retirada de totes les estructures i instal·lacions existents amb l'objectiu de deixar aquest indret en presència únicament de roca i de sorra.
Els treballs es fan dins del domini públic marítim terrestre, l'espai que inclou la ribera del mar i les platges. Segons estableix la llei de costes, aquests espais formen part del domini públic i tenen com a objectiu garantir la protecció del litoral i l'accés públic al mar. Un cop finalitzada la demolició, la demarcació de costes té previst dur a terme petits treballs d'adequació de la platja per preparar aquest tram de costa de cara a la temporada d'estiu. Quan existia, la guingueta servia plats típics de cuina marinera, com arròssos i peix, a tocar del
A més, durant els mesos de bon temps, especialment els caps de setmana, l'espai també acollia concerts i actuacions musicals a la tarda.
Acabem el nostre repàs informatiu a la Costa Daurada explicant què Tarragona es prepara per la desena edició de la marxa contra el càncer. La cita solidària, organitzada pel club excursionista Allibera Adrenalina, compta amb el suport de l'Ajuntament de la ciutat i recaptarà fons per l'associació contra el càncer. La cita arriba a la desena edició amb un recorregut renovat que permetrà als participants gaudir de la natura.
La caminada tindrà lloc el 12 d'abril a dos quarts de 10 del matí i el punt de sortida és al centre cívic de Sant Salvador. Es podrà escollir entre dos recorreguts, un de 12 quilòmetres i un altre de 7 quilòmetres amb un desnivell de 120 metres. Com a novetat enguany, hi haurà una activitat de zumba familiar amb animació que s'organitzarà per les persones assistents en finalitzar la marxa. El conseller d'Esports, Mario Soler, destaca que la ciutat
S'hi volca d'una manera massiva quan es tracta d'una cursa solidària i saludable. A més, remarca que tenen molt bona acollida. Una de les curses que tant ens agraden a Tarragona i que insistim molt perquè és saludable i és solidària.
I aquesta és una part fonamental de l'activitat esportiva a Tarragona i de l'activitat de la gent tarragonina. Ja tenim demostradíssim que quan es tracta de fer salut i a més per una bona causa, Tarragona s'hi suma d'una manera absolutament massiva, dintre de les possibilitats de cada cursa, òbviament, i tenen molt bona acollida.
L'objectiu és assolir les 300 inscripcions i cadascuna tenen un cost de 15 euros. A més, tots els participants rebran una bossa amb el dorsal al buf de la marxa i podran adquirir una samarreta commemorativa dels 10 anys. Tots els beneficis aniran a parar la lluita contra el càncer i s'ha habilitat un dorsal zero per poder fer aportacions malgrat no assistir a la marxa.
Ara volem saber quin temps farà el nostre mar. Ens ho explica el Luis Mi Pérez. Molt bona tarda. Bona tarda. De mica en mica ja la situació del mar acabarà sent molt tranquil·la al llarg del que queda d'aquest divendres. Per tant, començarà la primavera astronòmica amb una situació molt més dolça i plàcida a tota la costa. Queda una miqueta de mala mar, ja mar endins, en el cas de la costa brava. Una mica de mar llarga, però en general les immediates hores el vent que serà feble ajudarà que també la mar acabi sent un mirall.
i un plat gairebé a tot el litoral, almenys a prop de les platges, amb aquest ventet entre sud i llevant, però que serà poc important aquesta tarda, serà feble. També el dissabte, fins i tot calmes matinals, una mica d'agregal a la costa d'Aurada, i durant la tarda el vent que s'imposarà serà de sud o una mica de garbí, no gaire intens, per tant, marejol, a gran part del litoral, igual que el diumenge, diumenge si de cas, durant la tarda el vent de Llaveig es reforçarà una mica més a la costa tarragonina. Estem pendents a la xarxa?
Del temps al trànsit volem saber com estan les nostres carreteres, per això anem fins al Servei Català de Trànsit on hi ha l'Eduard Sánchez. Molt bona tarda.
Hola, bona tarda. Doncs de moment a aquesta hora encara la circulació va fent, va aguantant, no hi ha grans complicacions, sí que, òbviament, hi ha punts on podem parlar d'aturades, però de moment no són molt llargues o molt significatives. Sobretot hi ha volum de trànsit, que es va notant, per exemple, a l'autopista P7, al tram de Gelida, en sentit Tarragona, o en el tram nord d'aquesta autopista, a la zona de Montornès, en aquest cas,
en sentit de Girona. Destaca també l'antitud de la C-58 d'entrada a Barcelona, alguns punts de les dues rondes en els dos sentits de la marxa i un cert augment de trànsit de vies que són habituals amb més volum de trànsit el divendres tarda, com és el cas de la C-55, la zona de Castellgalí en sentit sud o també més amunt la zona de Berga, de moment però amb intensitat sense aturades remarcables. És tot des del Servei Català de Trànsit. Bona tarda.
En només una gota podem desvelar tots els secrets de l'oceà. Descobreix-los de dilluns a divendres de 4 a 6 a Randamar.
Amb temps i una canya. L'actualitat de la pesca a Catalunya amb la Federació Catalana de Pesca. És divendres, reprenem la nostra secció amb la Federació Catalana de Pesca i avui volem incidir en un tema prou greu, el dels ams i materials de pesca deixats a la sorra, Sergi.
Sí, Marina, perquè us volem remetre una publicació de no fa molt d'aquesta mateixa setmana del portal del 3CAT on es parlava del tema. I amb això volem parlar com ho fem els divendres en aquesta secció de la Federació amb en Pedro Terol. Pedro, molt bona tarda. Hola, molt bona tarda.
Així és, no? Em vas fer saber aquesta notícia, em vas enviar aquest post del Trescat. Què n'hem de dir, primer de tot? Perquè crec que fins i tot la federació heu tret un comunicat o un escrit respecte a aquest tema.
Sí, bueno, es va sorprendre una mica l'enfoque, sobretot, del tema, perquè som conscients que no tothom té prou cura amb els estils que es veixen, no només de la pesca, sinó, si anem per les platges, veiem que es troba de tot. El que passa és que l'article que va sortir es va...
Van creure que era una informació una mica sesgada, perquè es posava molt d'èmfasis en el tema dels AMS, culpan els pescadors, quan realment una minoria, com en tots els sectors, quan algú fa alguna cosa malament no és tot el col·lectiu. Sempre acostuma a ser un petit sector que fa més soroll el que faci malament que el que s'està fent bé.
Des de la federació sempre hem apostat perquè el pescador que va, sobretot en l'àmbit esportiu, el que no neteix el lloc queda descalificat. Els jutges vigilen que tal com entren, com quan surti el lloc, normalment quedi més net.
que quan s'ha arribat, perquè tothom que va en concurso porta la seva bosseta i estan obligats a recollir tota la brutícia que hi ha al seu lloc, amb la qual cosa, a vegades, normalment ho deixem més net que brut. Quan se va pescar per lliure, sí que hi ha gent que té poca cura amb aquest tema, però la gran majoria jo crec que sí que són cuidadosos. I des de la federació sempre insistim també a les administracions...
que hi ha que fer una formació, hi ha que fer informació, ja que igual que s'anuncien les carreteres, límites de velocitat, tram perillós, tot això, quan el disfrut de les platges també s'ha de fer una educació a tota la gent de com has d'arribar a la platja, quan la has de deixar, no només un amp, una gorilla, els gossos també, hem de ser conscients que és un espai que hem de compartir i tots hem de tenir cura.
Però estigmatitzar només a un col·lectiu perquè es van trobant alguns ams i fer generalitzar en tot el col·lectiu crec que no té molt de sentit ni és correcte.
Hi ha molts municipis, o que l'argument dels molts municipis és que han prohibit la pesca a les plages amb les ordenances de municipals justament per aquesta raó, a partir de queixes de gent que s'havien trobat a la sorra. Per tant, això pot suposar que encara aquesta normativa, el que alguns fan malament, i molt malament, acabi repercutint a tots els pescadors en general.
Però també et planteixes, bueno, si se fa una normativa perquè alguns, en compte de fer formació, el que fas és castigar perquè han fet alguna cosa malament, arribaria un moment que havia que prohibir anar a les platges perquè sempre trobes plàstics, trobes borilles, trobes papers... Per la mateixa relació, si ho fan malament, doncs prohibim l'activitat d'anar a la platja. No sé si m'ho correix, eh?, si una mica vota pronta, si castigues perquè algun ha fet malament deixant-ho anar...
que estigues a tot el col·lectiu, ho apliquem per tot. No té sentit. El que hi ha és fer una formació, fer que la gent entengui que hi ha coses que no es poden fer...
I, com he comentat, des de la federació estem a disposició d'ajuntaments, de Generalitat, de tothom, per fer formació. Nosaltres, per exemple, tenim un projecte ja fa anys a la pesca continental que funciona, és el trotacat, on els pescadors fan informes de com es troba la situació dels rius cada vegada, que si hi ha brutícia, que si no es pot passar, hi ha un perill, i això ho passem a la Generalitat, això...
Ara ho volem traspassar a l'àrea marítima, i també als pescadors, quan anem, que estiguin federats o no federats, perquè farem la informació perquè tothom pugui aportar, i que vagin fent notes que aquí hem trobat això, aquí hem trobat allò, i com l'objectiu de millorar i cuidar la platja, que és un bé que és per tots.
A veure, és que no només a la plaça, jo estic cansat d'anar per les roques i també trobar-me les roques guarres, per dir-ho en plata, eh? O sigui, per el material de pesca, de residus, de bolses, de plàstics, d'ampolles, vull dir... I estan vives, les roques estan vives, igual que la platja tenen un ambient i jo, i no són només els pescadors, quasi mai som els pescadors. Uh-huh, uh-huh.
Sí, però, Pedro, concretament, en aquest sector, i ara potser em poso allò que en castellà es diu en camisa d'once bares, o en un berenjenal de tres parells de nassos, vull dir, precisament, els pescadors, entre d'altres sectors, cada cop també som més mal vistos entre els animalistes, per entendre'ns, per exemple.
Sí, jo crec que aquesta és una de les raons que també es fa èmfasi en aquest tipus de notícies. Els pescadors han passat a engrossar un altre sector com la caça, que no estem ben vistos per ecologistes, animalistes i més...
Quan crec que podem entendre aquesta afició de la pesca, podem tractar-la igual que se tracta una altra afició, on si cuidem el medi ambient, si ho tratem bé, per què no podem disfrutar d'ell? Encara també cada vegada som més conscients que hi ha que cuidar el medi ambient, els peixos, si no tens que consumir-los, els tornes a l'aigua, que continuïn la seva vida...
I no crec que facin els pescadors tan mal com altres sectors estan fent sobre el medi ambient. Respecte al que deies tu de conscienciació, jo tinc un amic que diu que quan baixi a pescar baixi en tres recipients. Un pel peix, un per les escorpes i coses que punxen, i l'altre per les deixalles, per els residus. Potser hauria d'anar cap aquí, cap a...
També nosaltres mateixos donem exemple i no ho sé, a vegades estan pescant, et ve molta gent a veure o fins i tot a preguntar o fins i tot a preguntar coses, vull dir, jo en aquest sentit crec que també hi ha molta, hi ha un camí bastant xulo per fer.
Sí, és el que he de comentar. Començant, els que són esportius, això de portar la bosseta per alguna cosa més ja ho fem, perquè per norma ho hem de fer, però és que aquesta cosa, quan ja tens l'acostum de fer-la quan estàs competint, tens l'acostum quan no estàs competint. Tu vas a la platja, vas a la marca, i veus alguna cosa i ja...
per instint, ho reculls i ho guardes i ho tires a part. Jo que pesco, no pesco tant des de platja, no pesco des de platja, pesco sempre des d'embarcació. Jo he arribat a treure del mar, no he tret mig patir perquè no podien treure'l i van tindre que cridar a servei marítim perquè el retirés perquè era un perill, però de matalassos, globus d'aquests que se queden sense aire cauen al mar, doncs cada temporada d'estiu recullim
15, 20, 30 quilos tranquil·lament. Pedro, avui hem de tallar una miqueta abans perquè ens aprieta una miqueta el temps per a la companya.
Que bé, ara ho quedem així, ho quedem amb aquest missatge, vull dir, que siguem conscients, que divulguem, però que també, sobretot, que els quatre qui ho fan malament o qui ho fan malament no tapin la bona feina que també fem molts pescadors i pescadores. I m'agradaria remarcar que quan es faci una notícia es faci rigorosament, perquè la notícia aquesta a mi m'ha soltat una imatge d'una radiografia on l'hem...
És enorme. Sí, hi havia alguna cosa rara. El tipus d'am i el tamany no em quadrava. Jo no dic que potser estic equivocat, però sobte. Sí, sí. Doncs, Pedro, moltíssimes gràcies un divendres més per ser aquí amb nosaltres a la Randa Mar. A vosaltres, com sempre, per donar-se veu. Bona tarda.
Moltes gràcies, Sergi, moltes gràcies, Pedro. I anem directament fins a les costes del Garraf, a Vilanova i la Geltrú, perquè aquest cap de setmana passat a la platja de la República van haver de rescatar uns nens que la corrent s'emportava i el rescat ho va fer un surfista.
Doncs sí, Marina, una situació delicada la que es va viure aquest diumenge a la platja de la República de Vilanova. I per això avui tenim un convidat molt, molt, molt especial. Benvingut, Antonio Escañuela, a l'estudi de Canal Blau.
Bon dia. Mira, primer de tot et volia demanar si ens pots explicar de primera mà, òbviament, què és el que va passar aquest diumenge, perquè tu estaves surfejant a la platja de la República, quan de cop hi havia tres persones, tres menors, que estaven enmig de l'aigua amb problemes. Ahà.
Sí, doncs jo estava surfejant i depèn de com vénen les onades, depèn de la direcció de l'onatge, es creen més corrents o menys. I llavors aquell dia era un dia d'una direcció de mar, com que no era molt clara, venia com de dues direccions, i per aquest fet, a l'Espigó de la República hi havia una corrent que quan tu surfeges ja la saps veure. I llavors es veia com unes turbulències a l'aigua molt a prop de l'Espigó que se li diu corrent de retorn.
I llavors jo vaig veure tres nanos de sis anys, més o menys, a la vora, van llançar amb una dona, i estaven cridant de plaer, perquè està fred a l'aigua i tal. Però clar, veient la corrent que hi havia, estaven a la zona de risc, i vaig pensar, se'ls emporta.
Esperant que no succeís. I al cap de cinc minuts em torno a girar i ja estaven a la meitat de l'espigó, perquè això al final és com un riu, els nanos petits perden peu, se'ls comença a arrossegar i quan no entens de corrents, com normalment passa als banyistes, és intentant nedar direcció cap a la platja, que és el pitjor que pots fer, perquè és direcció contrària a la... com t'arrossega el mar. Llavors et canses molt més i et va arrossegant. El que has de fer és sortir del riu, o sigui, nedant paral·lel a la costa.
Però clar, això ho sabem els surfistes o gent que té una mica de nocions de salvament marítim, però els nanos no. Llavors van començar a cridar, ja els crits eren de pànic, em vaig girar, ja t'esperes perquè al final la corrent els porta cap a tu, llavors la dona no la vaig poder pujar a la taula perquè ja eren masses. Sí.
Li vas dir, tranquil, aquí estàs segura, ha agafat a mi a la taula i els hi vaig explicar. Ara mateix us trauré de l'aigua, tranquils, els hi vaig demanar els noms, a ella també, que va ser curiós perquè la dona es diu Marina, i dius, la Marina no era molt Marina.
Però és el mateix, la situació al mar quan la gent entra en bànic és que es paralitzen, llavors tu els expliques coses per calmar-los però entren en un moda com que no t'escolten molt, estan en moda supervivència, morirem, estem molt lluny, llavors tu els calmes i els vas guiant i jo els vaig explicar, ara portaré la taula, jo anava nadant al costat empujant la taula amb els nanos i la dona,
i els deia, remarem una mica en paral·lel a la costa, i després les onades ens portaran. I mentre fèiem això, hi havia un altre surfista a l'Espigó, mirant-nos, jo el l'avisava, però no va entrar, i dic, bueno, pues res, ho faré sol, i llavors es va ficar una noia nedant, també per la corrent, però nedava bé, i li vaig preguntar el nom, es diu Valentina, que també va ser bo, perquè Valentina era la valiente,
Li vaig preguntar si havia fet un rescat, em va dir que no, li vaig dir, bueno, el que farem és tu i jo els traurem remant cap a la costa, perquè ja estàvem a la zona d'onatxa, i a poc a poc anirem arribant. I ella, vale, vale. O sigui que entre els dos, els nanos els hi vaig dir que es posessin una mica més enrere la taula perquè surfeixés millor, diguéssim, i bueno, l'escena era bastant curiosa, entre còmica i...
Sí, no? Perquè al final éreu quatre persones pujades damunt d'una taula de surf, una cinquena agafada de la taula, tothom al mar, la gent cridant. Ui, els nanos cridant, vamos a morir, estamos muy lejos, un amb els mocs penjant, l'altre que el pobre s'havia cagat de por, i jo, ui, ui, quina escena, i la dona allà a l'aigua que quasi no podia moure's, i jo, tranquils, mica en mica us anem empuixant i les onades ens trauran.
I quan ja estaven més o menys arribant, llavors la gent de la platja va avisar la policia local, van arribar els cotxes, els nanos es van espantar més, però, a la policia, aquí s'ha armat algú gordo. I llavors van arribar mossos, ambulàncies i bombers. I hi havia dos bombers que s'havien posat neoprens i tal per entrar a l'aigua, però ja estàvem a la sort.
Ja no va fer falta, perquè a més vas poder treure tothom, i tothom en bon estat, tothom sa... Gràcies a la Valentina també, que em va ajudar, i res, tenint una mica de fred, i sobretot aquesta sensació de la por, molt espantats. Llavors ja els tècnics de les ambulàncies els van tapar amb tovalloles perquè agafessin calor, van avisar el pare dels nanos, que va arribar plorant, perquè clar...
Era una situació que podia haver sigut més greu, perquè aquí el tema és la rapidesa. Si no arribem a estar surfistes allà, hi ha gent, nanos o gent més gran que entra en pànic, es cansa molt, comencen a passar aigua i moltes vegades s'ofeguen per això.
Va arribar una llanxa dels Mossos, també, però són aquells minuts que, si no hi ha algú que els salvi, pot ser una desgràcia. Llavors, afortunadament, va acabar bé, i jo els hi vaig dir que eren uns surfistes molt guais, els vaig abraçar, també a la dona, i després va arribar el pare, vaig parlar amb ell, i li vaig explicar una amiga que tenia una família molt bonica, que disfrutés dels fills, i que els expliqués que...
que encara que sembli un mar que sembla que no passa res i no eren una de les grans, es creen les corrents de retorn sobre tot això. I molt content perquè tot va sortir bé i al final dius, mira, no havia arribat la seva hora i allà estan els altres ciutadans que ens hem d'ajudar entre tots al final, hem de cuidar uns dels altres.
Correcte, per sort. I has parlat de diverses coses que són molt interessants. Una d'elles és aquesta primera reacció, que moltes vegades n'hem parlat aquí al programa, de com s'ha de reaccionar quan hi ha una emergència marítima, i la primera és aquesta calma que s'ha d'intentar mantenir, que és molt contradictori, perquè estàs en una situació que perilla la teva vida, però hem d'intentar mantenir aquesta calma per poder reaccionar adequadament, no? Clar.
Sí, el que passa que això, amb nanos tan petits, si ningú els ha explicat, o un adult també, si no coneixen una mica com funciona, és complicat calmar-se. Per una altra banda és normal, perquè si no ets surfista o has fet algun curs de salvament marítim...
no coneixes aquestes corrents. Però almenys és important que se sàpiga, per això volia també venir al teu programa i explicar-ho, per conscienciar una mica la població que si hi ha onades, encara que l'espigó sembli que estigui calmat, normalment aquesta és la trampa. Quan hi ha corrent no hi ha onades.
I llavors la gent diu, ah, mira, aquí al costat de l'espigó, que està més calmat, clar, està més calmat perquè hi ha una corrent cap a dintre, que és un riu. Llavors, a les platges de Vilanova o platges petites, on hi ha, com aquí, espigons artificials, la corrent de retorn, normalment, quan hi ha un haxa, l'onada empuja l'aigua cap a la sorra, aquesta aigua ha de sortir per a algun lloc, que normalment és pels espigons.
I això va passar al de la República, però tens l'espigó de la vaca, que passa igual, el port també... O sigui, tots els espigons artificials, si hi ha unatges, normalment hi ha aquesta corrent. Llavors, és important fer pedagogia d'aquest tema. I més enllà de la pedagogia, creus que hi ha altres mesures que es podrien prendre per minimitzar aquests riscos?
Sí, sí, sí, és molt senzill. De fet, vull parlar amb l'Ajuntament i responsables de platges de Vilanova perquè s'assenyalitzin. Igual, una mica, venint cap aquí, estava pensant en això i dic, mira, igual que han posat els aparells d'aquests de RCP, de reanimació cardiopulmonar, que són per emergències, que estan allà i, mira, si no els fan servir, millor, però si algú té una emergència, abans que arribin els
cossos de seguretat i ambulàncies, allò pot fer servir qualsevol ciutadà que a vegades ve de minuts. Doncs amb el mar passa igual. Si tu assenyalitzes els espigons que pot haver-hi corrents, quan hi ha onatges, almenys la gent, els banyistes que normalment no ho coneixen, diran, ah, doncs mira, anem amb compte.
Seria cartells i algun element com un flotador o algun suro d'aquests d'emergència. O sigui, elements de primera actuació, no? Clar, perquè qualsevol pot agafar, com a les piscines, que hi ha aquell flotador típic de plàstic, o als vaixells, doncs el mateix. Perquè si aquell dia no hi haguéssim surfistes a l'aigua, però la gent de la platja veu uns nanos que se'ls emporten a la corrent, ei, els hi tiro el flotador...
Perquè si ja estan flotant, llavors estan fora de perill. Llavors allà sí que esperes que vingui la llança o els bombers i es rescatin. Però almenys una cosa, un element que sigui ràpid de fer servir, per qualsevol que estigui a la platja que encara que no tingui coneixements, li llencen i ja floten.
I vosaltres, com a surfistes, que precisament aneu al revés del món, que sempre diem que ens allunyem de l'aigua quan hi ha aquests onatges, vosaltres precisament practiqueu un esport en el que busqueu aquestes situacions. Com ho feu per...
Bé, sobretot per començar a aprendre, a practicar aquest esport. Quan diem que no estàs molt habituat, no t'apropis al mar en situació d'unatge, però a la vegada necessiteu aquestes condicions per poder practicar-ho. Clar. Bé, és un procés d'aprenentatge, com tot. Quan comences, sempre va bé o que t'aconselli un amic que en sap més, o fer classes a una escola, que aquí a Vilanova tenim l'escola de surt de Weifàdic,
que ho fan molt bé. Llavors, tenir un assessorament professional o de gent amb experiència sempre t'ajudarà a trobar millors onades i, sobretot, estar més segur. I, si no, igualment, quan comences tu pots entrar i preguntar a la gent que hi ha allà. Escolta'm, avui hi ha corrents o cap on se t'emporten les onades...
i bàsicament això, després també fixar-te una mica en el medi marítim perquè al final les corrents normalment és el que et deia hi ha aquestes de retorn pels espigons que els surfistes de fet això li diem canal i ens va bé per entrar al mar amb més facilitat i anar amb compte
Si se t'emporta la corrent, mai remar en contra de corrent, encara que sigui cap a dintre o lateral, sinó escapar. Si veus que se te'n va cap a la dreta, doncs intentes remar o cap a la costa o cap a dintre i després marxes. La taula té aquesta facilitat de poder escapar.
I si veus que és difícil, surts recte en una onada. Dius, mira, al final les onades, si no ho veus clar, o se t'emporta cap a una banda o cap a l'altra, surts amb una espuma i ja estàs a salvo. I després fixar-te també com entra i surt la gent. Sobretot com entren. Perquè si tu veus la gent entrant, que se'ls emporta cap a la dreta o cap a l'esquerra, ja veus si hi ha... Ja t'orienta de com està la situació. Sí, sí, sí.
Per tant, entenc... Et fas una pregunta que és molt òbvia, però... No, no, està bé, està bé. No, no, ara et vaig fer una pregunta que és tremendament òbvia, però recomanes que la gent provi això del surf, ja no com a, potser, de pràctica habitual, sinó per conèixer també com són les situacions del mar i habituar-se amb aquestes corrents, que al final...
Tens, per una part, l'oci, però també et pots servir per ajudar-te a salvar-te la vida, la teva o la d'algú altre, en el moment en què sigui necessari, com t'ha passat a tu aquest diumenge. Clar, sí, sí. Sí, pel fet de ser un esport de mar és molt interessant, si t'agrada l'aigua i les onades i la platja, i, per una altra banda, el que dius també, encara que diguis, mira, ho vull provar només per conèixer com funciona...
el mar, les onades, les corrents, la direcció del mar, perquè puguis tenir uns mínims coneixements, també és molt interessant. Sobretot si fas una classe en una escola, perquè quan comences sobretot t'expliquen tot aquest tema de la direcció del mar, cap on se't pot emportar i de les corrents que existeixen a cada platja.
De fet, és molt senzill, i sobretot si sempre entres a les mateixes platges com les de Vilanova, ja coneixes que als pigons hi ha corrents i poc més. No és una cosa molt complicada, que en una o dues classes de surf això t'ho ensenyen i això després pots continuar o no, però després com a banyista pots tenir un coneixement important d'aquestes corrents per si passa com l'altre dia.
I simplificar una situació que de primera et genera pànic, racionalitzar-la i poder encarar-la d'una forma més segura. De fet, sempre que hi ha gent que s'ofega, malauradament, al mar, moltes vegades és perquè entren en pànic. Llavors, és com un botó del teu sistema nerviós on no té retorn. O sigui, si entres en mode pànic, és molt difícil calmar-te.
Intentar no arribar a aquest punt i mantenir la calma. Perquè el que t'ofega al mar no són les onades, normalment. És el pànic que això et fa que et canses més, els músculs en tensió fa que suris menys, i llavors és quan em passes aigua. Si comences a em passar aigua...
Ui, és molt difícil sortir d'allà. Llavors, si se t'emporta una corrent i veus que no pots tornar, no coneixes com has d'escapar d'ella, et deixes sorant, fas senyals, i tard o d'hora, per sort d'aquestes platges, sempre hi ha gent. Si es passa en una illa deserta, estàs tu sol, allà... Ho tens més complicat.
Però si hi ha gent, sempre al final algú et veurà, i inclús si te'n vas molt cap endintre, que no és el cas d'aquestes platges, però bueno, si te'n vas una mica lluny, algun pescador et veurà, algun ballista, alguna persona que estiga als espigons, llavors és fer senyals, mantenir la calma i sorar. Davant del dubte o del cansament és sorar, et deixes sorar, avises i ja vindran.
Per tant, precaució, sobretot com a primer punt, com a segon, si per desgràcia algú es troba en una situació d'aquesta, mantenir tota la calma en tot moment, i tercer, aquesta recomanació d'anar a conèixer el mar, anar a conèixer les corrents, i si pot ser, practicar una miqueta de surf, millor que millor, que és un esport, que és la veritat que és una passada. Jo vaig tenir l'oportunitat de practicar-lo fa molts anys,
I la veritat que és molt, molt, molt xulo, però l'experta en aquest tema és la nostra companya Marina, amb qui tornem ara. Moltíssimes gràcies, Antonio. A vosaltres. I res, espero que et disfrutis molt el mar, la platja i de Vilanova, que jo sé que fa poquet que estàs per aquí. Moltes gràcies i bones onades.
Doncs bones onades, així arribem al final d'aquesta primera hora d'Arrandemar. Nosaltres ara farem una petita pausa darrer 5 minutets i tornarem aquí fins les 6 de la tarda. No marxeu! Arrandemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
TGN Esports, Tarragona Ràdio. El programa de l'actualitat esportiva a casa nostra, a Tarragona Ràdio. Cada dia durant mitja hora et portem com batega l'actualitat dels equips del territori. Si vols estar al dia i no quedar-te'n fora de joc, la teva cita és TGN Esports, de dilluns a dijous a les dotze del migdia i els divendres a la una. TGN Esports, amb Joan Andreu Pérez.
The British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor.
I per a totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·let o llenya, inxerts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat. On compren els professionals. Obramat. Fans de Tarragona. Amb Sílvia García. De 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio.
L'entrada és gratuïta.
Buena tarda, son las 5.
Us parla Terra Ortega. Mestres arribats a tot Catalunya, un miler del territori, han col·lapsat el centre de Barcelona aquest migdia. A primera hora del matí sortien de la ciutat de Tarragona i també de la resta de la demarcació 12 autocars amb 800 professors i personal d'administració per deixar sentir la seva veu. Menys ràtios i menys burocràcia i més recursos al personal. Pablo Cortés de l'Usteca diu que estan animats després de la força demostrada
Aquesta setmana de mobilitzacions. Anem amb molt bon ànim. Hem tingut quatre dies de vaga que n'hi ha hagut més d'un 70% de seguiment en total. Per tant, avui és l'últim dia i avui el nostre ànim és que se'ns pugui sentir. Els docents han marxat en diverses columnes fins a agrupar-se a la plaça Tetuan de la capital catalana des d'on han iniciat la manifestació unitària amb motiu del cinquè i darrer dia de vaga del col·lectiu.
La Setmana Santa Tarragonina arrenca aquest cap de setmana amb el pregó i el primer viacrucis. Dolors Fontana llegirà diumenge el pregó que enguany es farà al portal del carro. Ella mateixa ha explicat a Tarragona Ràdio com veu l'evolució de la Setmana Santa Tarragonina.
Però jo crec que ha arribat a un punt que la gent se n'ha adonat. I llavors jo crec que no, jo crec que és molt sèrio. Jo crec que s'arriba a molta gent, potser més gent que si no fos una cosa molt tancada d'aquesta manera. Jo crec que el ser popular és un gran què.
I el Via Crucis, el Gremi de Marejans, on inicia les processons a la Setmana Santa Tarragonina aquest dissabte a partir de dos quarts d'avui. Repetiran el recorregut de l'any passat, com ha explicat el responsable, el vocal de patrimoni del Gremi de Marejans, Joan Ceritjol, que recorda els orígens d'aquesta processó. Fins que no es va portar el pas a espatlles, els passos no sortien. Només sortia la creu.
i es feia el Via Crucis pels carrers. I el Nasti, que vol donar continuïtat a les bones sensacions, a banda del Sabadell, diumenge els jires en el primer partit de visitant de Pablo Alfaro. Ell mateix ha posat en valor el missatge transmès a la plantilla.
Por mi parte llegar nuevo, el poder ser capaz de encajar al principio, el mandar un mensaje y que lo acepten tal cual y que además a nuestra gente le guste, es la forma de, es el camino. El partit es juga aquest diumenge a partir de les 12 del migdia en directe a Tarragona Ràdio.
Passa en 3 minuts de les 5 de la tarda. Engeguem aquesta segona hora de Randemar, una segona hora on parlarem de memòria i de reparació del colonialisme. Després coneixerem de primera mà la feina que fa salvament marítim. Descobrirem més mites i llegendes del nostre mar mediterrani i acabarem el programa d'avui com ho fem habitualment els divendres, fent un repàs de tots els actes
i de totes les activitats que hi haurà arreu del nostre territori aquest cap de setmana. Estarem aquí fins les 6 de la tarda, Randamar. Anem cap al garraf per descobrir una exposició que ens parla de colonialisme, Carla.
A finals de 2024, a Canal Blau, vam estar parlant d'un projecte liderat per la Universitat de Barcelona que estava treballant per identificar l'origen, la simbologia i, en general, el context de les obres filipines que es troben dipositades a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer des de 1887, època en què Víctor Balaguer era ministre d'Ultramar i qui va organitzar l'Exposició General de les Filipines on es van exposar totes aquestes obres i que després van ser portades aquí a Vilanova i la Geltrú.
La investigació en el seu moment va despertar l'interès fins i tot del govern de les Filipines, que va enviar la seva cònsul a visitar el Museu Vilanovi i a revisar la col·lecció de pintures i objectes que s'hi troben exposades. Doncs bé, aquest treball d'investigació del que parlem és el projecte Trafricans, i que no tan sols s'ha dedicat a fer aquesta investigació al Museu Víctor Balaguer, sinó que durant dos anys s'ha dedicat a analitzar més de 3.500 objectes de diversos museus públics catalans.
amb sospites de ser considerats patrimoni d'origen colonial i així fa una revisió crítica del patrimoni museístic de Catalunya, en moltes ocasions molt vinculat al colonialisme i a l'espoli cultural. Ara, després d'aquest període de recerca, comença el moment de divulgar-ne els resultats i per això donem la benvinguda a l'Àlex Tejero, un dels investigadors d'aquest projecte tràfricans. Molt bona tarda, Àlex.
Benvingut a Randamar i moltes gràcies per acompanyar-nos a explicar-nos una miqueta tota aquesta recerca que heu fet. Gràcies a tu per comptar amb nosaltres, nosaltres encantats.
Mira, dèiem ara que l'objectiu del vostre projecte és fer una revisió crítica del patrimoni d'origen colonial que es troba als museus públics catalans. Vosaltres, que heu estat fent aquest seguiment i que teniu una veritable base de dades, fins a quin punt diries que aquest patrimoni colonial ha construït les col·leccions dels museus de Catalunya?
Va servir com una infraestructura que va recollir moltes de les col·leccions que després es van disseminar tant per Catalunya com per la resta de l'estat espanyol, que seria el cas del Museu d'Amèrica de Madrid, seria el cas del Museu Nacional d'Antropologia de Madrid, del Museu Oriental de Valladolid, i com et comentava,
i del Museu Etnològic i de Cultures del món de Barcelona. Aquesta va ser una exposició que tenia l'objectiu de mostrar l'èxit civilitzador, entre cometes, de l'imperi espanyol en aquests territoris que dominava, i era una manera també de justificar la seva presència allà.
Llavors, en aquest sentit ens hem trobat amb troballes interessants que tenen a veure amb com van ser recolectades aquestes peces que van arribar a aquesta col·lecció i que posteriorment van arribar als museus. Jo, del Víctor Balaguer tampoc parlaments, com et dic, però en el cas del Museu Etnològic he estat treballant la figura de José Coronado Ladrón de Guevara, que era un militar i un guàrdia civil que durant els últims anys del període colonial espanyol es va ocupar càrrecs d'importància en...
en el que seria el territori que actualment coneixem com la regió administrativa de la cordillera. I allà he pogut trobar que només uns mesos després d'aquesta exposició aquest col·leccionista, que va presentar uns 200 objectes en el marc d'aquesta exposició de Madrid, va participar en una expedició de càstig de la qual van ser sostretes algunes llances i alguns escuts que...
Tenim la sospita, gairebé la convicció, que són algunes de les que formen part d'aquesta col·lecció del Museu Etnològic. Per tant, estem parlant d'un cas d'espoli en el sentit més estricte de la paraula i sense gaire lloc a dubtes. Sí, perquè a què et refereixes exactament quan dius una expedició de càstig?
Sí, bàsicament, diguem-ne que el model colonitzador espanyol-Filipines en aquest moment es basava en la integració d'aquests pobles dins l'estructura econòmica a través del cultiu del tabac. Estem parlant d'un moment en què, diguem-ne...
la colònia filipina no reporta un gran benefici econòmic, de fet podríem parlar d'un moment de forta crisi, i el cultiu de tabac oferia uns beneficis molt ràpids. Llavors, en aquesta zona, diguem-ne que...
hi havia la zona de la Cordillera, com dic Cordillera i no Serralada perquè és el nom que es manté encara avui dia, tot i que no parlin espanyol, ells es refereixen a si mateixos com a cordillerans, i aquesta zona, Cordillera Administrative Region, és el nom actual. Llavors, en aquesta zona hi havia...
part de la població que s'havia incorporat a aquestes estructures econòmiques i que havia estat evangelitzada, però hi havia una part on l'exèrcit espanyol tenia poc marge de maniobra, que eren les zones més muntanyoses, que eren moltes vegades on es refugiaven aquells que lluitaven per mantenir la seva independència. Llavors,
Com ho explicava, he tingut accés a un document administratiu que vaig trobar a l'Arxiu General Militar de Madrid, en què s'explica que va haver-hi un assassinat per part d'aquests indígenes lliures d'uns altres indígenes que vivien en un poble més accessible, en una zona més baixa,
i que es dedicaven al cultiu del tabac i una mica la justificació per dur a terme aquesta campanya de càstig va ser que els indígenes que ja treballaven pels espanyols no podien dedicar-se amb tranquil·litat a aquestes tasques agrícoles perquè vivien amb la por que baixessin altres pobladors, diguem-ne, independents a molestar-los o a
però inclús en aquest cas estem parlant d'un assassinat. El que passa és que aquest assassinat va ser comès, segons el document administratiu, per alguns individus molt concrets d'un únic poble,
I, en canvi, aquesta campanya punitiva va ser dirigida contra diversos assentaments, o sigui, no només contra l'assentament on vivien aquests dos individus, tot l'assentament i coses d'aquelles persones que no havien participat en aquest assassinat, sinó que, a més, dos pobles més van ser...
no només atacats, sinó que a més van cremar els seus camps de conreu, van cremar els seus edificis, que això era una estratègia per impossibilitar la vida d'aquests pobles en aquestes muntanyes i obligar-los a baixar per constituir pobles en zones més accessibles i per tant poder-los incorporar en aquest cultiu del tabac. I bàsicament no va ser només una campanya de càstig, sinó que a més va ser un càstig col·lectiu.
No sé si respon a la teva pregunta. Bàsicament una campanya de càstig era una campanya dirigida a reprimir la resistència local. O sigui, en aquest moment s'utilitzaven dos tipus de campanyes militars. Les primeres eren les així anomenades campanyes de pacificació.
que tenien justament com a objectiu obligar aquests indígenes a baixar de les muntanyes, i les segones, aquestes campanyes de càstig, que com el seu nom indica, eren campanyes destinades a reprimir la resistència dels pobladors locals.
I d'aquesta violència van arribar aquí a Espanya part d'aquesta sèrie de peces que s'han investigat, que s'estan investigant ara.
Ja parlant d'aquesta fase que us toca fer ara de divulgació, la punta de llança és l'estrena el 10 d'abril del documental Expedient 71 sobre l'espoli dut a terme en particular a Guinea Equatorial, però també esteu acompanyant tot aquest procés d'una exposició itinerant titulada aquí per tant a la història i també esteu preparant la publicació d'un llibre i la publicació també d'un videojoc. Entenc que
sobretot aquestes últimes eines que esteu utilitzant o que esteu preparant per difondre els resultats de la vostra investigació, s'encaren molt a un públic jove. I entenc que si ho heu centrat en aquest sector de població és perquè hi ha alguna raó especial, no? No sé si és falta de coneixement, no sé si és que estem en un moment històric en què...
hi ha una dessensibilització de part dels joves en tots aquests aspectes, no sé què és exactament, quina idea teníeu? Sí, aviam, sobretot pel que fa al videojoc, el públic objectiu al qual ens dirigim és a gent jove, diguem-ne, de tercer de l'ESO fins a segon de batxillerat, tot i que el videojoc estarà en accés obert a la nostra pàgina web i podrà jugar-hi qualsevol persona. És molt important per...
No sé, ara parlant a títol personal, però òbviament si tenim alguna esperança és en la gent jove.
Avui dia, de fet, ara començarem a treballar, nosaltres li diem Trafricans 2, perquè diguem-ne que els objectius van bastant de la mà i l'equip que conforma aquest projecte és pràcticament el mateix, però que justament si en aquesta primera fase de Trafricans, el nou projecte es diu per cert el cor de les vitrines, doncs sí,
Aquesta primera fase de trafricans era... El nostre àmbit d'intervenció eren els museus. En aquesta segona fase, en el cor de les vitrines, tot i que, òbviament, els museus segueixen sent un puntal important, el nostre àmbit d'intervenció seran sobretot els instituts. I el que volem fer...
és generar eines pedagògiques a través de les nostres investigacions. El documental, per exemple, ja el tindríem, l'exposició ja la tindríem, que també l'utilitzarem, el videojoc també serà una d'aquestes eines, però el nostre objectiu és generar eines pedagògiques que puguin ser incorporades dins els currículums escolars, sobretot de batxillerat.
I aquesta segona fase, el cor de les vitrines, se centrarà molt justament en arribar a aquest sector de la població, que moltes vegades, i també en els instituts concrets que hem triat per començar a treballar,
provenen, no ells, sinó les seves famílies, de territoris que van ser colonitzats i, en alguns casos, de territoris que van ser colonitzats per la pròpia Espanya. Doncs, Àlex, no tenim gaire més temps. Seguirem atents a aquest nou projecte, aquest Cordes Vitrines,
Aviam com evoluciona. I només em queda d'agrair-te que hagis tingut una estoneta per xerrar amb nosaltres, per explicar-nos el projecte Trafricans. Molt interessant i molt necessari en el debat que s'està tenint avui dia en el cor de tot el teixit museístic d'aquí de Catalunya. Moltíssimes gràcies i que tinguis molt bona tarda. Igualment. Vinga, adeu-siau.
I continuem. I ara el que volem fer és descobrir la feina fonamental que fa salvament marítim. Per això anem fins a la base que tenen al port de l'escala, Sergi.
Doncs ens trobem aquí al port de l'Escala, concretament a l'extrem del port, just a la Bucana, a la sortida, i just a sobre del que és la base de salvament de Creu Roja d'aquí, del port de l'Escala. I hem vingut precisament avui per conèixer què hi fan, com ho fan, alguna anècdota que ens puguin explicar i, bàsicament, posar una mica en context la seva funció. Ens trobem amb l'Isaac Rollo, responsable d'aquesta base de salvament. Isaac, molt sigues, molt benvingut. Moltes gràcies. Bon dia.
Aviam, som a la base de salvament marítim d'aquí a l'escala. Primer de tot, fes-nos cinc cèntims de què s'hi cou aquí a la base i quines són les tasques que feu aquí.
Bé, nosaltres som una base de Creu Roja, una base de salvament, igual que aquesta n'hi ha en 44 a tot l'estat espanyol, llavors això és fruit d'un conveni que existeix entre SACEMAR, que és la Societat Estatal de Salvament,
i Seguretat a la Mar, que és l'acrònim SACEMAR, i Creu Roja Espanyola. Llavors aquest conveni data de l'any 95 i llavors el que pretén és dotar d'embarcacions amb major maniobra i més lleugeres per donar assistència a tot el que siguin rescats, embarcacions, qualsevol tipus de servei que es doni a primera línia de costa, entre la costa i les 12 milles, diguéssim.
Llavors nosaltres venim a donar resposta a aquesta demanda de salvament marítim, que històricament ja feia anys que demanava una base aquí al Golf de Roses pel volum d'activitat que s'hi fa durant tot l'any, però especialment en temporada d'estiu.
i això és una mica l'encàrrec que va rebre Creu Roja Figueres, que és la nostra assemblea, és d'on depenem administrativament, i ells van rebre aquest encàrrec cap a l'any 2021. El 2021 es va rebre la primera petició i tot això s'ha anat construint, perquè aquesta estructura porta un temps...
per elaborar, hi ha un equip de voluntaris a darrere, un equip de tècnics que treballen des de Figueres perquè tot això sigui una realitat. És a dir, no és només el que veiem avui aquí, sinó que és tot un entramat de personal i d'estructura que aquí no es veu que fan que un projecte com aquest funcioni. És a dir, Creu Roja té molts projectes, aquest en concret, que és el de salvament marítim, i ens emplaça avui aquí, doncs és com funciona, no?
Perquè Isaac, des de quan funciona això? Des de quan està operativa aquesta base? Aquest any serà el nostre quart any. Llavors això vol dir que nosaltres l'activitat ha sigut gradual. Sempre hi ha hagut molta feina, el que passa que a nivell de conveni estàvem conveniats el primer any vam estar només per 3 mesos, després en vam estar per 4, després en vam estar per 6 i aquest any ja estem conveniats els 12 mesos de l'any.
Això vol dir que aquesta necessitat que hi ha sobre el terreny de donar assistència en matèria de salvament és una realitat al nostre territori. Tot i que avui sembla que no hi hagi gaire ningú a mar, sempre passen coses. I sí que és veritat que en època d'hivern hi ha menys activacions que passa a l'estiu, però sempre hi ha activitat.
Quines són aquestes coses? Per exemple, al llarg d'un any, quines són les actuacions més comuns que acostumeu a fer? Sí, el tipus de servei més recurrent i que fem de forma més freqüent són les assistències a embarcacions amb problemes. Es dona una formació bàsica i després es dona una sèrie de formació en la línia del rol que tu vulguis exercir a dintre de la base, de la tripulació.
Posem-nos en situació, que sona l'alarma, us sona el busque, us sona el mòbil. A partir d'aquí, quin protocol seguiu o quins són els passos que heu de seguir fins a arribar al punt?
Nosaltres, totes les bases d'Espanya funcionen amb un grup de Telegram d'activació. Nosaltres ens activa el nostre centre coordinador que està a Barcelona, el carrer Joan d'Austria, centre coordinador de Creu Roja, que alhora ha rebut la trucada de salvament marítim per qualsevol emergència. Llavors, jo en aquest cas, com a responsable de la base, rebo el missatge al meu telèfon i envio un missatge pel grup de Telegram per...
una mica, dos o tres línies, explicant una mica la casuística, quina tipologia servei és, i aquí llavors és quan el grup de voluntariat rep aquest missatge en els seus mòbils i responen amb el rol que ocupen a la base i amb el temps d'arribada que tenen fins aquí. Llavors nosaltres el que solem fer és triar la gent en funció del rol que té i del temps d'arribada, el temps de resposta que triguen a...
diguéssim que ofereixen de cares d'arribar a la base. Per què ho comento això? Perquè a vegades, segons quina tipologia de serveis, ens és més convenient esperar que vingui un voluntari que sabem que té perfil sanitari, perquè és tècnic sanitari o perquè és infermer o el que sí, que no pas un altre, en funció de la tipologia de serveis. Vull dir que...
El procés d'activació que comentes és molt àgil, però alhora es donen diferents passos dintre d'aquest mateix procés, de triar qui són la tripulació que sortiran, que estem parlant de tres persones, és la tripulació que ens fixa salvament marítim per poder sortir a mare a una emergència, i qui ha d'ocupar aquest rol. A mi que és això.
Entrem en una cosa no delicada, però que sí que se'n parla molt, Isaac. Tu creus que, no sé com dir-ho, si la gent és més imprudent ara, si la gent s'atreveix més a sortir i a partir d'aquí li passen més coses? Bé, això és una mica... No és pas tan fàcil de...
Diguéssim, la resposta no és senzilla, perquè sí que és veritat que ara som molta més gent que freqüentem els espais marítims o limítrofes al mar que abans. Afecta post-pandèmia, em deien. Sí, afecta post-pandèmia, afecta decatlón, podem dir qualsevol cosa. Ara la gent té molta més facilitat per accedir a comprar un kayak, a comprar-se un pádel sur, a comprar... És a dir...
L'espectre d'activitats marítimes ha augmentat a nivells que en el passat, això, o sigui, el lleure a mar no es contemplava com a tal, no?, estava més, diguéssim, els usofructuaris del mar eren més, doncs, gent que s'edificaven professionalment tant a la pesca com a el que fos, no?, llavors...
Ara s'ha popularitzat el fet de fer activitat al mar. Qualsevol objecte que floti ja podem fer sortir a remar o el que sigui. I això fa que el volum d'usuaris s'hagi multiplicat exponencialment. Això vulguis que no, aquest augment tan significatiu del volum d'usuaris comporta intrínsecament que es produeixin més accidents...
perquè la gent també tendim a banalitzar una mica més l'entorn on... És a dir, el mar és un entorn hostil, tot i que on un dia com avui ens pugui semblar que no. Espera't a partir de mig dia. Exacte, exacte. El tema és aquest, que no tenim poder l'hàbit
de mirar la previsió meteorològica com caldria i ens aventurem poder sortir en un dia com avui i fer una excursió amb caia que ens comporta que si el temps canvia no tinguem la capacitat de tornar a terra amb el temps que hauríem de fer-ho. Bàsicament seria això, l'augment d'usuaris amb aquest sentiment de relaxació, de dir, bueno, el mar és un lloc segur i...
No sempre és així, no? Perquè quins números teniu aquí a l'escala, aproximadament, jo què sé, l'any passat, 2025, que fèieu balanç fa poques jornades, fins i tot sortia a la premsa del que en parlaves ara, d'aquest augment d'intervencions. Quantes incidències acostumeu a tenir?
Nosaltres, com que tenim un temps de vida molt curt, aquest és el quart any, nosaltres ho hem notat moltíssim perquè l'augment de mesos d'activitat aquí a la base ens ha fet que la nostra estadística, com et comentava abans, és una corba increixent constant. L'any passat, sense anar més lluny, vam fer unes 130 activacions.
Aquí comporta, dintre d'aquestes centres d'activacions, no vol dir que totes siguin de rescat de persones. Com et comentava abans, fem molts remolcs. Crec recordar que l'any passat vam fer una per sobre de la quarantena de remolcs. Llavors, tot el que més són serveis...
com et comentava, o d'assistències tècniques, o de rescats, o tot l'altre vessant de serveis que fem. Però sí, sí, aquest que ha sigut l'any, diguéssim, aquest any comencem ja conveniats 12 mesos, doncs ja portem uns quants serveis amb el que va de trimestre, d'aquest primer trimestre, i semblaria que, bueno, que pràcticament no hauríem de tenir feina, i sí que en tenim. Em comentaves, o a vegades m'has comentat, o fins i tot els missatges, el fet de...
la reivindicació del grup de salvament, d'aquests voluntaris de salvament de Creu Roja, també envers a tots els altres forces de seguretat que treballeu i tots els altres cossos de seguretat. També, com a Creu Roja, reivindiqueu el vostre paper.
Sí, això és un tema que es porta, diguéssim, a altes esferes, no ens pertany a nosaltres a la base. I com et comentava, Creu Roja Espanyola... Perdó.
Creu Roja Espanyola té un conveni a nivell nacional amb Salvament Marítim, amb Salvamento Marítim, amb l'entitat que et comentàvem, Sassemat, i això fa que aquestes bases tinguin un paper a nivell d'emergències, tinguin un paper destacat a nivell de recurs operatiu en zona. Allà on hi ha una base de Creu Roja, de salvament, tots els cossos de la...
de la zona solen comptar i col·laborar amb nosaltres. En aquest cas, bombers, Mossos, hem fet també exercicis pràctics i exercicis reals, serveis reals, amb salvament marítim, que és la base que tenim de salvamento marítim aquí, és la de Roses, que hi ha en aquelles embarcacions grosses de 20 mesos. El vaixell aquell, no? El Silmar... El Silmar Lira. El Lira. Sí.
i amb ells tenim un calendari de pràctiques anuals, que estem obligats a fer una sèrie de pràctiques amb ells a l'any, igual que amb l'helicòpter de salvament marítim que té la base a Reus. Això és una cosa a nivell nacional, és a dir, cada unitat d'aquestes, tant les salvamars com els helicòpters, que són els alimers, fan pràctiques amb les bases que tenen en el seu territori, tot això està calendaritzat i se segueix un programa, diguéssim.
Anem cap a les anècdotes o no tanta anècdota dels anys que portes aquí a l'escala. Algun cas que recordis especialment, no sé, o perquè t'hagi impactat o perquè sigui especial en quant a importància o en quant a ressò.
Ostres... Bueno, en tenim diversos. Poder el més emotiu i el més reconfortant és haver pogut reunir una família, això ho recordo, és un servei de fa un parell d'anys, crec que l'he explicat alguna vegada, d'un pare holandès que va sortir amb un catamarà i va quedar al mig de la... se li va trencar, crec, el màstil,
I va quedar a mig del golf de Roses, amb el catamarà volcat, i un dia de mala mar ja era fosca o vespre. I, bueno, clar, la família va alertar el 112, tot això va seguir aquesta seqüència d'activació que et comentava...
I el vam trobar en un estat una mica total hipotèrmic, amb estat d'angoixa important, desesperat. I aquí a la base, diguéssim, en aquest cas els cossos policials, Mossos o qui fos, va alertar la família que el portàvem aquí a l'escala, van venir fins aquí la família i, bueno, el moment aquest de...
De regrupament, no? Sí, els que estàvem aquell dia en aquell servei ens va impactar positivament, però a nivell emocional veus que la teva labor, la teva tasca ha tingut una resposta gratificant. Diguéssim que la millor de tot és poder reunir aquesta família
Va venir la dona amb dues criatures i el pare. En aquell moment, que nosaltres no enteníem perquè parlaven en holandès, però enteníem que era de joia i d'alegria i la veritat és que ens va posar els pèls de punta a tots.
Isaac, moltíssimes gràcies per aquesta conversa, per explicar-nos la teva, la vostra feina aquí a la base de salvament marítim de l'Escala, a base de Creu Roja. Molts ànims per aquesta campanya que ve. Tenim Setmana Santa dintre de quatre dies. Pic de feina, suposo, també per aquestes dates.
I no sé si alguna reivindicació més o alguna coseta que ens hàgim deixat en el tinter per acabar l'entrevista. No, m'agradaria que som un projecte jove, que som un projecte en fase de creixement i que per tant qualsevol persona de la zona interessada en fer activitat en el nostre projecte, en el projecte de Salvent Marítim, que sàpiga que s'ha d'adreçar a Creu Roja
fer-se voluntari de Coroja i a partir d'aquí el derivaran cap a l'activitat que vulgui fer. En aquest cas, si vol fer l'activitat de salvament marítim, doncs serà molt benvingut, perquè sempre necessitem de gent i sempre és bo que la societat utilitzi el seu temps lliure per fer accions de voluntariat.
Moltes gràcies, Isaac. Doncs aquí acabem la base de salvament marítim del port d'aquí a l'escala, de la Creu Roja, explicant la seva tasca i anticipant aquests serveis, que segurament aquest any en faran uns quants. Moltes gràcies, Sergi, i precaució a l'hora d'entrar al mar, que sempre ho diem des d'aquest programa. Merci.
Tancarem ja la recta final de la ronda mar d'avui i volem obrir secció de mites i llegendes i repassar-ne ara per primera vegada un almerès Mauriol. Doncs sí, efectivament, Marina, avui tornem a tenir secció de mites, de llegendes del nostre mar, del nostre mediterrani i mira que n'hem fet de voltes per tot Catalunya. L'hem tocat de punta a punta.
Però avui, per fi, arribem aquí, a la nostra zona, a la zona del Maresme, Marina. I ho fem, com sempre, amb el Joan de Déu Prats, que és la persona que ens porta a aquesta secció de Mites i Llegendes. Joan de Déu, bona tarda. Bona tarda. Espero que estigui molt bé.
Doncs ho estem, i avui estem contents que això que dèiem, mira que hem anat amunt i avall, hem tocat el Delta, hem tocat el mig, la Costa Brava, i aquí el Maresme ens passava de llarg, això. Doncs vinga, ja hi som, tenim una secció, un parell de seccions, o és que convingui, que les farem parlant de mites i llegendes del Maresme. Però primer, Joan de Déu, comencem.
Per el nom, perquè, clar, en diem Maresme, d'aquesta comarca així allargassada, de mar i damunt, que té pobles a tocar del mar, pobles més a l'interior. Per què? Per què Maresme? Una Maresme, per què d'aquest nom? Perquè una Maresme és com...
És com una aigua moll, no? Sí, sí, sí, i no n'hi ha gaire si no és a les desembocadores dels rius. A veure, passa una mica amb el litoral català, que tu em deies, escolta, que a veure, hem anat molt amunt i avall i fem el maresme, i clar que sí, a més hi ha moltes llegendes, tradicions, històries interessants que ara tocarem.
Però normalment el litoral català, si treus cap de creus i treus el delta de l'Ebre, és com molt regular. Després hi ha muntanyes, però és molt regular. Tu mires geografies amb atles d'altres llocs i tot són irregularitats, hi ha illes, no? I dintre d'aquesta regularitat, doncs el Maresme fins i tot, podríem dir que és com una platja molt llarga, no? O era una platja molt llarga.
I, de fet, abans es deia la Marina de Barcelona. Aquest nom del Maresme ve del segle XIX, que va començar a agafar fortuna, però no ve pas que hi haguessin aiguamolls o sorrals, sinó és d'una paraula llatina que vol dir marítim. Aleshores, de marítim en llatí va quedar en català com molt similar a Maresme, hi ha aquesta confusió. Però no és perquè hi hagi aiguamolls,
sinó perquè era la Marina de Barcelona i de Marina va acabar dient-se a Maresme. Aquesta és una mica el significat de la comarca, que ja sabem que les comarques, administrativament, és una cosa molt posterior dels anys 30 o així, però el nom de la gent que viu al Maresme, que ho sàpiga, que està batejat amb aquest nom des del segle XIX. Imagina't, per aigua moll no serà, perquè és molt estrany que n'hi haguessin hagut fa segles, no en tenim d'això aquí.
No n'hi ha gaires, i per això aquesta regularitat i el fet d'estar a prop de Barcelona, en certa manera, la Marina de Barcelona, d'allà abans, després hi havia la Marina de Ponent, que era el Baix Llobregat, doncs sembla que potser els llocs misteriosos o llocs de llegendes han d'estar lluny, però no és cert, perquè aquí tenim el món negre, darrere hi ha les espatlles del Montseny, vull dir que podem fer la prima.
I tant, i tant que sí. Doncs comencem a explicar-ne alguna d'aquestes zones misterioses, d'aquestes zones llegendàries, com a la zona de Montgat, estem situats a Baix Maresme, amb una cova, la cova de Montgat. Sí, Montgat, bueno, de fet, disculpa, perquè no em referia a Montgat, sinó a Malgrat de Mar, que jo t'ho he comentat malament abans. Ara és nord del Maresme, canviem de zona, nord del Maresme.
al nord del Maresme, tot just ja tocant el que seria la selva, la costa brava, que és molt més irregular, llocs on, per exemple, hi ha la serpent d'Aro, que era una serpent que estava amagada amb uns penyassegats submergits que hi havia per allà. Llavors, de cop i volta, després ja arribes al Maresme i sembla que sigui tot més planer, però tot just arribar
allà hi havia unes antigues coves del ferro, de mineral de ferro, i aleshores es van abandonar ja fa temps, però aquestes coves, que fins i tot, com que no hi ha port allà els vaixells, hi havia com una vagoneta que anava sobre el mar i amb un piló que havien muntat, doncs allà es carregaven els vaixells. Ara ja estan abandonades, però no deshabitades, perquè allà resulta que hi ha la...
la quantitat més gran de rats penats, gairebé de la colònia de rats penats més gran de tot Europa. Fixa't, no? Sembla una cosa que, si no ets d'allà, potser no ho coneixes, i diries, no, home, el més conegut és el castell de Palafolls. Doncs hi ha aquesta cova que ve gent a estudiar-ho, i que, com amb aquests documentals que a vegades veiem, que surten aquests núvols negres dels rat penats, doncs allà tenim una colònia molt gran. No sé si algun d'aquests, després...
es convertiria en vampir, que hi ha alguna llegenda per l'Empordà de vampirs catalans, però com a mínim sí que podem dir que a nivell de fauna és un lloc molt interessant. I volíem començar una mica per aquí. I tant, doncs mira, ara que ho dius, la bèstia de foc de Malgrat, dels diàpoles de Malgrat, és un ratpenat, això deu venir d'aquí.
Doncs ve d'aquí exactament, igual que a Gabà, a la festa major hi ha una criatura que és un mamut, perquè allà es van trobar restes de mamut. Llavors, a vegades són picades d'ullet elements de la natura que hi ha. El que passa que, de malgrat...
cap a dintre, però no molt lluny, enfonsat a 30 metres de profunditat, doncs hi ha un vaixell que, si vols, en parlem d'aquest vaixell. Hi ha un vaixell que pot ser que sigui el Vaixell Ciutat de Barcelona?
Sí, exactament. És un vaixell que a la Guerra Civil va enfonsar un submarí faixa, franquista, que es deia Sanjurjo. Li va tirar un torpeda, va fallar, però l'altre va tocar la sala de màquines i aquest vaixell que era republicà i portava...
un munt de vitualles per la república. També portava una munió d'aviadors professionals estrangers que havien de lluitar amb la república. El vaixell es va enfonsar i van morir 200 persones. Aleshores va ser un drama molt...
molt punyent, i va quedar enfonsat fins que després, ja cap als anys 50, amb els buss aquests que a vegades hem vist en les pel·lícules, que van amb l'escafandre i aquella mena de mànega per poder respirar, doncs van baixar per anar a rescatar, a veure el que trobaven. I sembla ser...
que van haver com entre uns i altres pugnes i lluites dels bussos o de la gent que havia de treure profit d'aquest vaixell enfonsat i el cert és que van morir dos bussos i la mort dels bussos és de les pitjors que poden haver al món perquè la forma que normalment moren és
perquè se'ls talla l'aire. Algú, d'alguna forma, pressiona la mànega, o bé, per un plec, per un nus, i no entra l'aire. Llavors, com que ells estan a una altra atmosfera, el que passa és que tot el que és el cos queda xuclat per el canvi atmosfèric i va a l'escafandre. Llavors, quan treuen amb aquesta persona, és una despulla humana en ple de...
de l'escafandra amb trossos d'aquest personatge. Això, que nosaltres ho hem pogut veure una mica a un altre nivell més romàntic, amb les pel·lícules dels submarins, del Nautilus i tot això, i aquestes pel·lícules, doncs realment és una mort molt bèstia. I...
Va succeir això amb aquest tema que no se sabia si hi havia algun tema econòmic de pel mig, i després, posteriorment, això va passar de puntetes, no es va trobar què havia passat, i després, posteriorment, com es fa moltes vegades per recobrar ferro que està al fons del mar, es posen explosius i es treu aquest ferro. Van posar uns explosius tan forts que fins i tot algunes cases de malgrat es van escardar. Però la llegenda, i aquí és on anem,
és que, evidentment, amb 200 persones mortes, en el primer moment, alguns ossos sortien a la platja, etc., i es conta la història d'uns fills d'un pescador que estava allà amb les xarxes, amb la red, i de cop i volta el pare els va dir «Escolta, aneu a casa, que heu de portar aquí unes boies que necessito i tal», se'n van anar cap a casa,
era ja cap al fosc, i quan anàvem cap a casa vam veure com una ombra que el seguia, es van espantar una mica, es van amagar, i per sort vam veure que l'ombra no el seguia ell, sinó que continuava camí cap al cementiri. I sembla ser que...
diu la tradició que podia ser un dels fantasmes d'aquests ofegats en aquest cas per un submarí que d'alguna forma volen tornar a terra ferma per descansar amb el cementiri aquesta és una història mig veritat per el que va passar amb aquest vaixell la tragèdia el que va passar amb els escafandristes i després aquestes històries que arrenquen amb els ofegats que volen tornar a terra ferma malgrat estar morts
I tant, no, no, doncs... M'has deixat una mica corpres i glaçat amb la mort aquesta dels escapendristes, eh? Encara al cap m'hi dona voltes, eh?, aquesta manera de morir. És molt bèstia, és molt bèstia i, a veure, literàriament o en pel·lícules és una cosa interessant, però la realitat, de fet...
En Monturiol, quan es va inventar el submarí, una mica era pel tema dels bussos que havien de baixar pel corall, perquè a la costa nord de la costa Brava hi havia molt de corall, li deien la costa del corall fins i tot, i ell veia aquestes morses garrifoses. És un tema una mica luctuós, però l'havíem de comentar perquè també és marítim.
Sí, no, no, i tant, i tant, no, no, i tant, s'ha de comentar tot, tan bo com dolent, però és que m'ha deixat així com un moment que m'ho vull treure del cap perquè encara estic visualitzant mentalment, obrint una escafandra de... és igual. Seguim, seguim, parlem també del talismà submergit, Joan de Déu. Sí.
Mira, això és davant de Mataró, que és una mica, evidentment, la capital del Maresme, doncs està protegida per un talismà que està enfonsat dintre del mar, amb una sèrie de metres de la costa, hi ha com una vena de barra submergida, o sigui, com una...
una mica més de profunditat, i allà hi havia una boia on els barcos que havien de baixar els productes s'aturaven allà i amb barques més petites arribaven a la costa, perquè, com dèiem, el Maresme poc relleu té per fer ports. I aleshores, allà, als anys 50, es va enfonsar.
a les dues patrones de la ciutat de les cultures, me'l refereixo, de Mataró, que són Santa Juliània i Santa Semprònia, que eren deixebles de Sant Cugat, que és un sant molt venerat a Catalunya. Era un sant africà que venia de Tunís, del nord de l'Àfrica, i va ser martiritzat pels romans. Doncs molta gent que es va cristianitzar va ser per persones que venien del nord d'Àfrica d'aquella època que eren cristians.
I aleshores, amb una mena de reser, perquè les tempestes no les moguin, hi ha aquest parell de santes amb un escrit en llatí que acaba dient una mica
obrin els tresors del mar a pescadors i exploradors i preparin el bon camí als navegants. Estan amb els braços oberts, mirant a Mataró, i per això diem que és una mica un talismà submergit perquè estan protegint una ciutat que també al segle XIX, com moltes poblacions del Maresme, malgrat ser aquesta costa sorrenca,
Tenien moltes dreçanes, abans dels vaixells de vapor, el que eren vaixells de vela, que feien grans recorreguts, ja en parlarem, i passaven l'estret de Gibraltar, sortien del Mediterrani, anaven a l'Atlàntic, anaven a Amèrica, a Filipines, tot això al maresme es feien molts vaixells.
i per això aquestes santes protegien i continuen protegint els mataronins. I tant, els protegeixen i els fan ballar, que les santes són sinònim a Mataró, d'una festa major bestial, que per cert, no sé si ho sabem del cert, això, Joan de Déu, si les santes de Mataró són santes o només eren bones persones i prou, perquè crec recordar fa anys que el Vaticà va dir que no eren santes de veritat, va haver-hi una gran revolució a Mataró, les santes són les santes i això no es toca, eren santes o no?
Doncs mira, en el proper programa també parlarem de Sant Cristòfol, que és de la població de Premià, i també hi ha un tema similar. Clar, hi havia un moment que hi havia persones que eren santes, però després hi havia la llegenda, que eren altres personatges inventats, i en un moment donat l'Església ho acollia tot,
perquè era per fer una pedagogia de la bondat, de persones carismàtiques que havien justat per la cristiandat. Però després, quan ho mires històricament, hi ha algunes que eren certes i altres que no. Santa Eulàlia de Barcelona, per exemple, mai va existir a Barcelona. Era Santa Eulàlia de Mèrida, sí que va existir.
I era molt venerada, però Barcelona no va estar ni va posar el peu, però la tradició diu que sí i l'Església durant molt de temps va dir que sí, però tu entres a la pàgina web de l'Ajuntament o del Bisbat i t'especificen que aquella santa no era per tant.
Una cosa és venerar, però després s'ha de saber a qui veneres. De totes maneres, la tradició va per sobre de tot, i aquestes santes de Mataró, que ara jo no tinc el coneixement, si també eren inventades, segur que d'una forma o altra simbòlicament protegeixen la ciutat. I tant, i tant que sí, no, sens dubte, i no toquem pas les santes de Mataró, no em voldria pas ficar jo ara en un jardí del qual no em pugui sortir, perquè no sé si són santes o no, però són sagrades, això sí que ho tenen, les santes de Mataró, són sagrades. Sagrades i submergides.
també, exacte, sagrades i submergides. I al final d'aquest capítol d'avui amb el capità de Mataró, ja que estem a la ciutat de Mataró, tractem també aquesta qüestió.
Una mica és el que parlàvem, que al segle XIX amb tota la població del Maresme hi havia grans capitans, calafatadors, gent d'atxa que feia els vaixells, vull dir, ara és una comarca més benestant, una comarca residencial, de turisme, i aleshores hi havia molta feina de navegació de traçanes. I hi havia un capità de Mataró que va fer el seu periple, va arribar a una illa,
on les persones eren mig persona, mig peix. Però les dones d'aquella illa, que eren mig peix, eren les més furboses del món i elles van caterinar absolutament d'una d'elles i de fet diuen que potser la va segrestar perquè la tenia com una mena de bassa de piscina amb unes reixes perquè no pogués tornar al mar.
va tenir quatre fills amb ella i van sortir quatre fills que eren mig persona, mig peix. I els tenia vigilats amb mariners perquè deia aquests se m'escaparan un dia i voldran tornar al mar. I efectivament, un dia que el mariners estava distret, van saltar d'aquella bassa, van tornar al mar i van desaparèixer per sempre més. I des d'aleshores s'ha comentat aquest capità de Mataró que no sabia si voldria tornar a la illa d'aquestes dones mig peix formoses...
o no, però que va perdre la seva família per, d'alguna forma, ser massa gelós d'aquestes dones tan boniques que hi havia en aquesta illa. I això és una història que es narra també de Mataró, que és molt interessant. I tant, doncs mira, bonica també.
per acabar aquest espai d'avui que ens ha servit per començar-vos a introduir a la comarca del Maresme. Joan de Déu, ens retrobem d'aquí uns dies per seguir explicant més històries, més mides, més llegendes. Seguirem a la comarca del Maresme perquè encara dona perquè en parlem una mica més. Moltíssimes gràcies. Bona tarda. A vosaltres. Bona tarda.
I ara sí, recte final de la ronda mar d'avui i volem fer com fem cada divendres un repàs de tots els actes i de tots els esdeveniments que hi haurà aquest cap de setmana. I una setmana més, ho comencem per la Costa Brava, on ho tenen tot preparat, Sergi.
Doncs sí, Marina, ja som a divendres, i primer de tot us vull portar un acte d'aquesta agenda de cap de setmana d'avui, d'avui a la tarda, a dos quarts de vuit, i a una xerrada sobre els prats de Posidònia, la seva importància a l'Espai Medes, a l'Estatit.
Passem a dissabte, perquè demà a dos quarts de deu hi ha una sortida en vaixell per descobrir la geologia del Montgrí i les Illes Medes. A les onze del matí, també a l'Estartit, un cicle documental al voltant de Manel Gil, 50 anys d'imatges submarines o subaquàtiques, això serà la biblioteca de l'Estartit.
Saltem ara al nord del Cap de Creus, perquè a les 12 del matí del dissabte hi ha una sortida per erradicar plantes invasores al port de la selva. Hi ha dos quarts de dues un show cooking d'evolució de la cuina marinera a l'Espai Peix de Palamós. El diumenge també a les 9 del matí, a l'estartit, hi ha una visita guiada pel tervell i la platera.
Doncs ja veieu, un cap de setmana molt arran de mar, molt mediambiental, aquí tant a l'Alt com al Baix Empordà. Ens hi tornem a trobar el dilluns. Que vagi molt bé i molt bon cap de setmana.
I de la Costa Brava baixem fins al delta de l'Ebre, on la Celja celebra aquest divendres i ho té tot preparat per aquest cap de setmana, Cel. Sí, Marina, donem una ullada a veure què tenim per aquesta zona de les Terres de l'Ebre. Celebració del Dia Mundial de la Poesia a Tortosa. Sota el títol Veus Mediterrànies, l'acte s'obrirà amb la lectura del poema que la Institució de les Lletres Catalanes ha escollit per commemorar el centenari del naixement del poeta i novel·lista mallorquí Blai Bonet
Llegiran en català i altres idiomes els membres de l'alumnat dels cursos de català del Centre de Normalització Lingüística de les Terres de l'Ebre. Avui divendres a les 7 de la tarda a la Sala d'Exposicions dels Serveis Territorials de Cultura de les Terres de l'Ebre.
En el marc de les converses periodístiques, amb motiu del 30è aniversari de la Plana Ràdio, sessió Periodisme i Gèneres, Transgressió i Relats Possibles, amb la periodista planera Anna Zaera Bonfill, avui a les 7 de la tarda a l'Smart Centre de Santa Bàrbara.
Espectacle d'humor familiar de David Guapo, on comparteix la seva visió peculiar sobre la família, les relacions de parella i la tecnologia, entre molts altres temes. Dissabte a les set i mitja de la tarda al Poliesportiu Municipal de l'Ampolla. Espectacle Com cantar sobreviviré sense que m'exploti el pulmó. Una comèdia dramàtica amb Dana Carbonell i Raquel Camón. El dissabte a les vuit de la tarda al Museu de Tortosa.
Vuitena edició de la Festa de l'Ecoturisme del Delta de l'Ebre, el punt de trobada de referència de l'ecoturisme a Catalunya, amb un programa d'activitats diverses que enguany anirà al voltant de la temàtica de la sostenibilitat i la innovació tecnològica. Del 20 al 22 de març, en Posta.
Visita guiada completa Montnatura Delta de l'Ebre, fent un circuit per tots els espais del centre. Un guia de la zona us acompanyarà per conèixer de ben a prop el valor d'aquest territori amb una gran riquesa en fauna i flora i un paisatge únic. El dissabte i diumenge Montnatura Delta de l'Ebre. I fins aquí l'agenda de les Terres de l'Ebre. Del Delta de l'Ebre fem aturada les costes del Garraf. Carla, què hi farem?
Per fi ens arriba el primer cap de setmana primaveral al Garraf, sense previsió de pluges i amb temperatures moderades, així que és el cap de setmana ideal per sortir i gaudir de totes les activitats que avui us proposem.
Dissabte al matí a les 12 del migdia a Vilanova hi ha moltes activitats per triar i tot es vora al mar. A l'Espai Far, aventura familiar amb el misteri dels missatges del mar, la segona edició d'aquesta activitat familiar que ja ens van presentar els amics de l'Espai Far. També a les 12 s'inaugurarà el mural Benvinguda a Bejamar, obra de l'artista vilanoví Lluís Amaré, impulsada per l'Ajuntament.
amb música en directe a càrrec de la xaranga Els Cogombres. I si busqueu una activitat amb valors, a la mateixa hora a la Biblioteca Armand Cardona Torrandell, Taller Familiar Trencant Barreres a càrrec de Les Aventures de la Berta, un joc de proves que permetrà posar-nos en la pell de l'altre per saber com es viu el món amb diversitat funcional.
I diumenge arrencarem el dia amb la jornada de plantada d'arbres popular que s'organitza des de l'Ajuntament de Sant Pere de Ribes. A dos quarts de deu començarà la de les Roquetes i a les onze la de Ribes.
I pels aficionats, els Jocs de Taula, el diumenge ve carregadíssim. Durant tot el dia al Centre Cívic de Sant Joan de Vilanova hi tindreu la jornada de Jocs de Roll i de Taula organitzada per l'associació La Crida, gratuïta amb entrada lliure i jocs per totes les edats. I de 5 a 8 de la tarda, a Ribes podreu gaudir de la segona jornada inclusiva de Jocs de Taula al Centre Cívic al local.
I, per últim, recordar també que aquest diumenge se celebra l'acte central d'Esperta Primavera a la Masia d'en Cabanyes, una matinal plena d'activitats familiars per rebre el canvi d'estació.
I acabem el nostre repàs d'agenda a les costes del Maresme amb l'Oriol. Doncs sí, Marina, primer cap de setmana de primavera al Maresme i floreixen activitats per tot arreu. Mira, d'aquí a una horeta, més o menys, a tallar es fa un tast d'escomosos de petits cellers de Catalunya. Serà a les 7 a l'espai de Can Llaurador. L'activitat estarà dinamitzada per la nòloga Rosa Maria del Castillo. I avui al vespre...
A Vilassar de Dalt tenim concert, un concert de Jordi Lanuza. Li haurem de preguntar a la Carla si són germans o família, però en tot cas, després de 25 discos al capdavant del grup Inspira, Jordi Lanuza torna als escenaris amb un nou disc en solitari, Quan la boira no ens deixi veure-hi clar, produït conjuntament amb Pau Ballbé. Serà aquesta nit, a dos quarts de nou, al teatre La Massa, Vilassar de Dalt. Passem a demà, dissabte, ja cap al vespre, a quarts de nou, a Argentona, tenim espectacle de dansa.
Monument d'Àngel Durant. Aquest espectacle està inclòs dins la campanya Cap Butaca Buida, que és la diada del teatre. I a partir de les 9 torna a la sala Club de Mataró la reina del pop, la banda tribut més fidel a l'oreja de Van Gogh una nit per reviure els grans èxits de la icònica formació d'un hostiarra des dels seus inicis amb Amaya Montero fins a les darreres etapes amb l'Ere Martínez.
I a Pineda de Mar aquest cap de setmana tenim actuacions del concurs de talents, concert d'Emma Sawyer i d'Indi Naua. Passem a diumenge. Podem anar a caminar al matí a la 36ena cursa popular de caldes d'Estrac Tres Viles. La cursa transcorre pel passeig marítim de Caldetes creuant les tres viles, que són Calde, Sant Vicenç de Montal i Arenys de Mar, amb un desnivell positiu.
de 85 metres en els 10 quilòmetres i amb una altura màxima de 55 metres. O també podem anar a caminar per Mataró a la Iluromarxa, una caminada de marxa nòrdica familiar no competitiva organitzada per la Fundació Privada de Salut en col·laboració amb el Consorci Sanitari del Maresme. Tindrà dos recorreguts, un per l'entorn natural del Parc Forestal de Mataró i un altre pel Parc del Mont Negre i Corredor. Doncs bé, una mica de tot i de tot una mica aquí al Maresme Marina, ara que ja estem en plena primavera. Bon cap de setmana.
I així arribem al punt final de l'Arran de Mar d'aquest divendres 20 de març del 2026. Nosaltres ho hem de deixar aquí, però tornarem dilluns, com cada dia, de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda. Els esperem a totes i a tots. Que vagi molt bé. Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Mà jo soc al mar.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
El catàleg d'Obramat té més de 20.000 productes, però per nosaltres són més de 20.000 històries, com la d'aquell ciment que va ajudar a construir el pati d'en Pedro, o la d'aquestes plaques de guix que van aïllar de la humitat la casa dels Fernández. I per continuar construint històries, hi ha disponible el catàleg 2026. Troba'l al teu magatzem. 20 anys construint junts. Obramat.
Serveis informatius de Tarragona Ràdio. Informació actualitzada a l'instant al 96.7 FM, tarragonaradio.cat, Facebook i Twitter. Tot allò que passa t'ho expliquem quan passa.
La British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. Celebra els 50 anys del Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona.
Visita l'exposició Adquisicions i més, amb pintures, escultures, tapissos i còmics que s'han incorporat recentment al museu. Una selecció d'obres que ens mostra la creativitat i el talent dels artistes del nostre territori. Oberta fins al 31 de maig, l'entrada és gratuïta.
Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. Més d'un miler de docents i personal del Pas de Tarragona s'han sumat a la manifestació del professorat que aquest divendres ha recorregut també els carrers de Barcelona. Una protesta que s'acompanya d'una nova jornada de vaga tot plegat després que dimarts a la ciutat ja sortissin al carrer milers de docents.
Pablo Cortés, representant del sindicat USTEC, demana que es retiri l'acord signat amb comissions i UGT i que es reobri una negociació amb la resta dels sindicats educatius. Anem amb molt bon ànim. Hem tingut quatre dies de vegades que n'hi ha hagut més d'un 70% de seguiment en total. Per tant, avui és l'últim dia i avui el nostre ànim és que se'ns pugui sentir.
i bé, continuarem aquesta capacitat de convocatòria i paralitzarem la mesura del possible Barcelona. Més coses tret de sortida oficial a la Setmana Santa Tarragonina. Això ho marcarà pròpiament la lectura del Paragó. Enguany anirà càrrec de Lola Fontana Milà i tindrà lloc diumenge al migdia en un indret emblemàtic com és el Portal del Carro. Lola Fontana, qui és una institució dins de la Setmana Santa Tarragonina, membre destacada de les Senyores de la Soledat també,
Ha estat vinculada des de fa molts anys a altres germandats i confraries. En declaracions a Tarragona Ràdio, ha parlat de la importància del relleu Gera Nacional. També diu que la Setmana Santa ha canviat amb els anys, però que l'evolució no l'ha fet perdre ni la tradició ni la solemnitat. A la Setmana Santa la gent que anava a les files donaven cremels, imagineu-s'ho.
Quina diferència, no? Llavors també, a veure, que molta gent trobava que això era una mica carnaval, que era poc sèrio... Bé, opinions de totes maneres.
Però jo crec que ha arribat a un punt que la gent se n'ha adonat. I llavors jo crec que no, jo crec que és molt seriós. Jo crec que s'arriba a molta gent, potser més gent que si no fos una cosa molt tancada d'aquesta manera. Jo crec que el seu popular és un gran què.
Per la seva banda, el Via Crucis del gremi de Marejans se donarà inici a les 7 processons. Serà demà dissabte a partir de dos quarts de vuit. Després del Via Crucis, a l'interior de l'església de Sant Pere, els passos i misteris desfilaran pels carrers del Serrallo. Ho farà el Sant Cris, els dos passos del gremi, el Sant Sopar i el Sant Enterrament, i la presa de Jesús. Repetiran el recorregut de l'any passat fent la tornada tocant a mar.
Un viacrucis dels marejans que compleix 80 anys. Joan Saritjol, vocal de Patrimoni del Gremi, n'ha recordat els orígens. Fins que no es va portar el pas a Espatlla,