Tots els secrets meteorològics al Descobert, amb Sergi Corral. Canviem l'economia blava, passem a parlar de meteorologia i arran dels aiguats de tots aquests dies, avui la secció de Meteo, anem a explicar dues de les característiques més importants de la pluja a la Mediterrània, Sergi.
Doncs sí, Marina. Mira, concretament parlarem de dues. És a dir, la intensitat, que plogui molta pluja en poc espai de temps, és a dir, allò que en diem la torrencialitat, i la persistència. És a dir, que aquesta torrencialitat no sigui un xàfec de 5 minuts, sinó que sigui una pluja continuada d'una hora o més d'una hora de durada. Per tant, tots aquests elements...
que aquells de pluja o que aquest episodi es converteixin en el que anomenem un aiguat. Aiguats, perquè deixem-ho clar, ja ho vam dir l'altre dia, han sigut aiguats, no ha sigut cap d'anar, perquè encara s'arrossega això.
Han sigut aiguats, i jo des d'aquí llenço el que s'hagi de llençar, un mòbil que tinc al costat, o un escombre de micro, o el que sigui, que es recuperi allò que els aiguats portin el nom dels sants. L'aiguat de Santa Tecla... M'interessa, això m'interessa.
a l'aiguat de Sant Lluc, a l'aiguat de Sant Mateu, de Sant Ramon... És a dir, antigament, abantes, quan hi havia un episodi de precipitació molt, molt, molt intensa, rebien el nom del sant. O sigui, per exemple, el Gloria no seria el temporal Gloria, seria el temporal de Santa Agnès, per exemple.
i l'altre dia no sé si era Santa Teresa no ho sé sí, crec que era Santa Teresa sí, no? avui ja és Santa Teresa, em diu la Sílvia
Doncs que busqui el sant de l'altre dia i ens el digui abans d'acabar-ho d'allò, que el batejarem. El que deia, recuperar aquesta nomenclatura. Bé, tret d'això, tret d'aquesta curiositat, o per evitar aquests problemes de confusions, de danes, sols d'aire freds, històries d'aquestes, anem a parlar d'això, d'aquestes característiques dels aiguats mediterranis. Primer de tot, el que dèiem de la intensitat de precipitació.
Parlem d'una precipitació torrencial, aquella pluja que supera el litre per minut. D'acord? En els darrers aiguats d'aquest any, per exemple, hem tingut casos de pluges que han arribat a superar els 5 a 8 litres per minut.
i fins i tot algun punt als 9. Per tant, que caiguin gairebé 10 litres en un minut de pluja. Això ja seria una precipitació molt intensa, allò que en diem també de ploure a bots i barrals, allò que se'n deia, d'acord?
Però no només la intensitat, que de fet, la intensitat de precipitació es mesura amb un instrument que es diu el ploviògraf, que el pioner del ploviògraf va ser el senyor Jardí, que va ser l'inventor del primer ploviògraf existent en el món mundial cap allà als anys principis del segle XX, un ploviògraf que avui en dia encara es conserva a l'Observatori Fabra de Barcelona.
Fet aquest apunt, més tècnic si m'ho permets, l'altre punt és la persistència, és a dir, que aquest aiguat, que aquesta precipitació torrencial duri, s'allargui més del que podríem considerar un xàfeg, és a dir, més de curt espai de temps.
L'altre dia, per exemple, a la tempesta de Sant Carles de la Ràpita, de Freginal, etcètera, aquest aiguat es va allargar més d'una hora i van arribar a caure entre 80 i 90 litres per metre quadrat en 60 minuts.
Això ja et dona una idea que de mitjana durant tot aquest espai de temps s'ha estat superant aquest llindar de la torrencialitat del litre per minut que parlàvem abans i inclús ha estat superior. Si fem una simple divisió veurem que és superior al litre per minut.
Per tant, precipitacions molt molt molt molt molt intenses allargades en el temps. I això en meteorologia té un... el causant de tot això té un nom que l'altre dia també l'avançàvem, que és això del tren convectiu.
Un tren convectiu no és res de rodalies ni res d'aquestes coses que no vivien a temps. Que podria ser. Que podria ser, però és una tempesta passant una tempesta rere l'altra per al mateix punt. Si tu fas una secció, per exemple, ens imaginem ara Sant Carles de la Ràpida, no? Sant Carles de la Ràpida i Freginals, que quasi estan en línia recta un de l'altre.
Les tempestes anaven entrant pel mar i anaven passant una darrere l'altra fins a Sant Carles de la Ràpita, amb acumulats de precipitació que van superar entre 330 i 370 litres per metre quadrat en l'episodi del diumenge a la tarda, en aquella zona.
Per tant, els grans aiguats mediterranis sempre van associats a trens convectius i gairebé sempre van associats a un sistema de tempestes que s'anomena sistema convectiu a mesoscala. És a dir, si tu veus una imatge del meteosat, una gran bola blanca situada sobre un mateix punt
i això vol dir que els topes d'aquells núvols, perquè el satel·lit Meteosat el que està captant són les imatges en alçada, el tope d'aquell núvol arriba al límit de la troposfera, és a dir, als 13, 14, 15 quilòmetres d'alçada i amb temperatures que estan per sota dels 70 graus sota zero a dalt de tot d'aquest núvol.
Per tant, grans núvols de tempesta organitzats, línies de tempesta, trens de tempesta que van passant un darrere l'altre. I unes altres dues coses també importants a tenir en compte, també intrínseques de la Mediterrània, però aquí ja parlaríem més...
En el cas de la irregularitat, tant a gran com a petita escala, perquè també podem tenir tempestes d'aquestes molt, molt, molt intenses que et deixin 300 litres en una població i en 10 o 20 quilòmetres t'en deixin 20, o sigui, irregularitat geogràfica, podríem dir, irregularitat especial.
I un altre concepte que sí que és més ampli és la irregularitat temporal. És a dir, el clima mediterrani està fet a base de sotracs pluviomètrics, a base d'aiguats. A Eivissa i Formentera, fins que ha arribat aquest setembre-octubre,
portaven uns 100 litres, no arribaven a 200 litres per metre quadrat en la comunal de tot l'any, ho superaven per poc. En dues setmanes han caigut entre 500 i 700 litres per metre quadrat. Per tant, precipitació, molt irregularitat també en el temps. I precipitació molt concentrada, que és l'altra característica mediterrània. És que gran part de la precipitació caiguda en tot l'any cau en molts pocs dies.
en terrenys del que deia ara, Illes Balears, País Valencià, sud de Catalunya, Múrcia, inclús est d'Andalusia, aquests índexs de concentració superen el 70 a 80%. Important, això, i preocupant, almenys.
Preocupant perquè sembla que aquesta concentració no acaba més en els llocs on ja ha estat sempre així, perquè el País Valencià, per exemple, ha sempre estat així, sinó que s'estén en el territori, tant de nord cap a sud com de llevant cap a l'interior.
per exemple, punts de l'interior de la Manxa, de l'Alacant, de Conca, per exemple, estan guanyant característiques mediterrànies, estan guanyant en torrencialitat, estan guanyant en concentració de precipitació i estan guanyant, per exemple, en que si abans en aquestes contrades interiors la primavera era l'època més plujosa
de l'any, ara ho vagi estant o ho vagi siguent la tardor, això que diu que s'estan mediterranitzant, o sigui que cada cop són més mediterrànies. Haurem de seguir què passa i tot això, Sergi, no sé si vols afegir alguna coseta més, tens 30 segons.
Tinc 30 segons. Doncs ara tindrem una pausa, ara tindrem un relax. Sembla que tindrem unes setmanetes on aquesta situació ja s'ha diluït, aquesta situació mediterrània, a l'espera, sobretot, que pugui venir en el mes de novembre. Doncs estarem pendents de veure què passa. De moment seguirem amb les temperatures relativament altetes per l'època que som. Per tant, al mes de novembre, a menys què passa amb aquesta calor atmosfèrica. Moltes gràcies, Sergi. A vosaltres, que vagi bé. Que vagi molt bé.