Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Bona tarda, passant ara mateix 3 minuts de les 4 de la tarda d'aquest dimarts, dia 17 de març de 2026. Cada dia falta menys per entrar a la primavera i ho tenim tot preparat com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda. Començarem com és habitual fent un repàs de totes les notícies de la nostra costa catalana. La primera avui al Delta de l'Ebre, passarem per Vilanova i la Geltrú, Arenys de Mar, Tarragona i acabarem
A l'Escala, després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes. És dimarts. Els dimarts farem Economia Blava. Per aquest motiu, la nostra col·laboradora, que avui ens parlarà de l'estret d'Hormuz, descobrirem les últimes notícies de la llotja de l'Escala. I a la segona hora, ja de la veu de la Marina Pérez Got, coneixerem de primera mà un projecte sobre el colonialisme de les costes del Garraf, des del Club Nàutic d'Arenys.
Ens portiran les últimes novetats i acabarem el programa d'avui passejant pel nou centre d'interpretació del peix de Cambrils i parlant d'arròs solidari. I sense més dilacions, comencem avui el programa de l'arram de mar amb els nostres companys i companyes. Primer de tot, saludem la controladora dels botons oficials, la Sílvia García. Sílvia, molt bona tarda. Bona tarda a tots, què tal? Ja estem aquí una altra vegada, no?
Prop de bé, estem aquí, sí, sí, un dimarts... Era un dilluns tonto i avui un dimarts tonto. Jo no em fent cas, no, perquè encara ens queden tres dies per davant i a veure com acabem la setmana, eh? Que ja queda poquet per Setmana Santa. Ja queda poquet. Sí, ja queda poquet, ja estan aquí i ja ve la marabunta. Hem de saludar primer de tot la Cel Prieto des de Delta.cat. Cel, molt bona tarda.
Hola, molt bona tarda, companys. Avui, com dieu, sí, un dia més, un dimarts més, aquí a la Randemar. Sergi, li haurem de dir a la Marina que te deixo més a sovint controlar la Randemar, no? A veure, si posa, si posa, eh? Jo, pel que faci falta... No doneu idees, no doneu idees... No doneu idees...
Doncs, Cel, ens trobem d'aquí una estoneta amb l'actualitat i ara anem cap al Garraf, anem cap a Canal Blau amb la Carla Lanusa. Carla, molt bona tarda.
Carla, un, dos, tres... Hola, sóc la Carla, però no... No la tenim, la Carla, eh? No cola, Sílvia, no cola, va. Jo ho havia d'intentar, eh? No cola. Hola, sóc també l'Oriol, sóc també l'Oriol. No. Tampoc? Oriol, Ràdio Arenys, molt bona tarda. A l'Oriol Autèntica. Bona tarda. Jo sí, jo sí, jo sí que hi soc, Sergi. Bona tarda, bona tarda a tothom. Digue'm, digue'm. No, que com ho tenim per Arenys? Com va aquesta setmaneta?
Doncs bé, la veritat és que va bé. Aquesta setmaneta ha començat, després de les pluges del dissabte, ha començat molt bé, molt tranquil·leta, molt assolellada. Bé, aquí en el nostre maresme, que cada cop és més tropical, lliure segur, i tropical anem cap al bon temps i cada vegada ho és més, doncs estem fantàstics, Sergi, com vulguis. Ja saps, cap aquí és casa teva.
Doncs cap a baix que falta gent, Oriol. Va, i també un servidor al que us parla, Sergi Corral, avui des de l'estudi 1 d'aquí de Ràdio L'Escala. Benvinguts i benvingudes a la Randa Mar.
I ens anem cap al sud, cap al delta, perquè Unió de Pagesos exigeix mesures urgents per frenar l'augment especulatiu del preu del gasoil agrícola i dels fertilitzants a causa de la guerra de l'Orient Mitjà.
Així és, Sergi. Segons el sindicat, el preu del combustible ha experimentat increments importants en pocs dies, cosa que pot acabar repercutint en altres costos del sector com l'energia o els fertilitzants. I això dificulta encara més la viabilitat de moltes explotacions. El responsable d'Economia Agrària d'Unió de Pagesos, Miquel Pinyol, ha advertit que si no s'actua amb rapidesa, la pagesia tornarà a assumir en solitari l'impacte de l'encariment dels costos.
Demanem un gasoi professional on l'impost dels hidrocarburs s'hauria de reduir molt i també demanem un IVA reduït. Ara estem pagant un IVA del 21% al gasoi, per tant demanem un IVA reduït i que la part d'impostos, que el 25% del preu del gasoi són impostos, en aquesta part d'impostos no s'aplica l'IVA.
I després al govern de Catalunya exigim també, o demanem, que habilito ajuts per sectors més perjudicats i també que s'abran línies de finançament per poder ajudar en aquests sectors a tirar avant i sortir d'aquesta crisi que estem patint degut a les guerres.
El sindicat agrari també demana controls estrictes per garantir el compliment de la llei de la cadena alimentària, amb l'objectiu que els preus que perceben agricultors i ramaders pels seus productes compensen l'augment de costos de producció. Si tenim aquest augment de costos, això hauria d'anar reflectint dins de la cadena alimentària i això el que pot perjudicar és al consumidor, en aquest cas, que als productes d'alimentació se li puguen pujar exponencialment el seu preu de compra.
Pinyol explica que ja han mantingut reunions a Madrid i que dijous tenen una trobada al Parlament amb el Consell d'Agricultura. Sí, ahir vam tindre una reunió a Madrid, el que passa és que en aquests moments encara no hem arribat al Ministeri, encara no hem arribat el retorn de la reunió, no podré dir, sí que hem dit que l'únic que sé és que muntaran ajuts econòmics específics per al sector de Ramadria.
i l'agricultura, però encara no els tenim definits i el dijous tenim una reunió al Parlament en la Conseller d'Agricultura on també parlarem de la situació i les mesures que es poden adoptar.
Des d'Unió de Pagesos recorden que durant l'any 2025 el preu mitjà del gasoil agrícola a l'Estat va oscil·lar entre l'euro en 8 cèntims i l'euro en 11. Amb l'esclat del conflicte el preu ha superat l'euro 22 i temen que l'encariment arribi a l'euro 70, tal com ja va passar amb la invasió russa d'Ucraïna l'any 2022.
I el Servei de Costes del Ministeri per la Transició Ecològica invertirà 1,4 milions d'euros per reparar els desperfectes de la borrasca Harry a l'illa de Buda del Delta de l'Ebre i a la plaja de Masmel, a Comarroga, a Calafell, cel.
Sí, Sergi, en el cas de l'illa de Buda es mouran 20.000 metres cúbics d'arena de la pedrera de Cap Solou, del port de Tarragona, que es desplaçaran en draga fins al delta per reconstruir el cordolitoral que va trencar el temporal i es modelarà i reforçarà el sistema d'onar.
Recordem que la borrasca Jarrí va provocar el trencament del cordó litoral que separa el mar dels calaixos de l'illa de Buda a Sant Jaume d'Enveja. L'entrada directa d'aigua del mar al sistema de llacunes interior posa en risc l'equilibri ecològic de l'aigua moll, que forma part de la xarxa Natura 2000.
L'actuació del MITECO preveu portar sorra compatible, reconstruir el cordó i modelar el sistema d'onar. El Servei Provincial de Costes ha sol·licitat a l'autoritat portuària de Tarragona l'autorització per extreure arena de la seua pedrera. El termini d'execució de les obres és de sis mesos.
I ara sí tirem cap a la comarca del Garraf, que junta amb el Penedès, Tarragona i Terres de l'Ebre fan avui jornada de vaga educativa. El cos de docents sota el paraigües del sindicat USTEC i ESTES manté el pols educatiu amb el Departament d'Educació per reclamar millores al sistema educatiu i també a les seves condicions laborals. Carla, ara sí, molt bona tarda.
Ara sí, molt bona tarda. Hem començat amb alguns problemes tècnics. Bé, com dius, mestres i professors del Garraf s'han sumat avui a la vaga educativa que manté USTEC. Durant tota la setmana, el sindicat majoritari en el sector educatiu ha convocat mobilitzacions diàries a diferents parts del país. Avui, Alt i Baix Penedès, Garraf, Tarragona i Terres de l'Ebre han estat cridats a fer vaga per reclamar millores al sistema davant el que consideren que és un col·lapse estructural.
Demanen menys alumnes a l'aula per poder atendre'ls correctament, recursos suficients per a l'escola inclusiva real i una millora de les condicions del col·lectiu docent que passa, entre altres, per fer menys burocràcia que consideren innecessària, augmentar plantilla i un augment salarial. Els docents apunten que estan entre els sous més baixos de la resta de docents de l'Estat.
Comissions i UGT van tancar fa uns dies un acord amb el que el sindicat majoritari del sector educatiu no hi està gens d'acord. Consideren que és insuficient i que no concreta algunes de les millores bàsiques que reclamen els docents. Des del sindicat USTEC esperen que la vaga de divendres, convocada per tot el país, sigui la més multitudinària del col·lectiu docent dels últims 30 anys.
Avui USTEC parla d'un seguiment de la vaga del 70%. La manifestació de professors i mestres s'ha fet a Tarragona, des de la plaça Imperial Tarraco fins als serveis territorials d'educació.
I continuem al garraf, perquè aquest cap de setmana ha començat a Vilanova el cicle de passejades ambientals biogarraf. Tal com us van explicar la setmana passada, en la seva tercera edició, es recorreran diversos espais emblemàtics del garraf per posar en valor la riquesa natural, paisatgística i cultural de la comarca. Quina està la primera parada, Carla?
Doncs mira, la primera parada del cicle ha estat el port de Vilanova i la Geltrú i la platja del Far. Aquestes passatjades serveixen per posar una mirada rigorosa i propera a l'entorn natural del Garraf, amb l'objectiu d'interpretar el paisatge i entendre la relació entre natura, patrimoni i activitat humana.
Com ja vam explicar, la setmana passada aquí al programa és una proposta que s'impulsa des del Servei de Medi Natural del Consell Comarcal del Garraf i ha de servir per crear consciències sobre la petjada humana en el nostre entorn natural. La d'aquest diumenge ha servit per conèixer el paper que es juga a la pesca en el nostre ecosistema i com es manté l'equilibri entre la biodiversitat i l'activitat econòmica. Una passejada amb gran nombre de participants i amb una participació molt celebrada per l'organització.
A part de la de Vilanova, al llarg de l'any se n'han programat 5 més, una per cada municipi de la comarca. La propera serà el mes d'abril a la desembocadura del riu Foix a Covelles i al maig hi haurà una passejada pels colls i mirar el peix a Sitges. Després de l'estiu, les passejades estan programades a Canyelles, Sant Pere de Ribes i Olivella.
I anem pujant de costa del garraf saltem el maresme perquè la flota d'arrossegament d'aranys de mar ha tornat a l'activitat aquest dilluns després d'un mes i mig d'aturada biològica. La pròxima veda que preveuen els pescadors aranyenys es farà el mes de setembre. Oriol.
Doncs sí, Sergi, les adorades biològiques formen part de les mesures de sostenibilitat que el sector aplica històricament per regenerar el fons marí. El patró major de la confraria de pescadors de Sant Elm, d'aquí d'Arenys, Antoni Marzoa, recorda que a partir d'ara els pescadors hauran d'aplicar un model que no té res a veure amb les particularitats de la pesca mediterrània. Per tant, hauran de gestionar la bossa de 130 dies a l'any que se'ls permet per sortir a feinejar i a la vegada complir amb el topall permès per la captura d'espècies com, per exemple, la gamba.
El que s'està aplicant és un model que no té res a veure amb la realitat de la Mediterrània i que ens estan, com hem dit en tantes ocasions, atlantissant, aplicant criteris que estan pensats per altres realitats de pescaries totalment diferents que res tenen a veure amb la nostra activitat.
Un retorn a la feina que serà més car que fa un mes i mig davant l'augment del preu del carburant, una situació que pateix tot el sector primari i que fa que reclamin mesures urgents. Ja són sectors estratègics perquè ens subministren de l'aliment i que per això cal aplicar una sèrie de mesures...
pròpies, específiques, com són el preu del combustible que es fa servir, i més quan el que s'està fent és cobrir una necessitat de primera magnitud per als nostres convilatats. Estem, com sempre, quan hi ha aquestes situacions, a cegues i a l'espera de les mesures que es puguin aplicar i en el temps el més urgent possible que es puguin aplicar.
Durant aquests mesos, algunes de les espècies que s'han beneficiat de la veda han estat el llús, la gamba, la sípia, el calamar, el roger o el surell.
I d'Arenys, saltem a Calella perquè una de les destinacions turístiques de referència al Maresme continua avançant en l'objectiu de reduir la dependència de la temporada d'estiu, que encara es concentra al 63% de les pernotacions anuals. Oriol.
Som molt més que sol i platja, diuen a Calella. És un dels lemes que reivindica l'atinent de l'Alcaldia de Turisme, Cindy Rando. En aquest sentit, els darrers cinc anys ja han evidenciat un canvi de tendència. El turisme ha crescut un 9,34% entre els mesos d'octubre a maig, guanyant pes fora de la temporada estival. Amb aquesta mirada, l'Ajuntament de Calella ha impulsat la nova marca turística Calella et dóna vida.
que posa l'accent en valors com l'esport, la gastronomia, la cultura i la natura. La nova imatge també forma part d'una estratègia orientada a la sostenibilitat amb l'objectiu de preservar l'entorn i reduir l'impacte que suposa la concentració massiva de visitants durant els mesos d'estiu.
Tot i aquest canvi progressiu, la major part de l'activitat turística a Calella continua concentrant-se entre juny i setembre. Malgrat tot, les dades mostren una evolució positiva respecte a anys anteriors. En cinc anys, el pes del turisme durant la temporada alta s'ha reduït un 9,4%.
mentre que la suma de la temporada mitjana i baixa ha crescut pràcticament en la mateixa proporció, també un 9%, especialment gràcies a l'augment de visitants durant la primavera. Pel que fa a la nova marca turística, la identitat visual juga amb el nom de la ciutat i un dels seus símbols més reconeixibles, el far, que està integrat en una de les lletres L de la paraula Calella, a la primera concretament. La imatge incorpora també diversos pictogrames que representen quatre grans eixos de promoció,
L'esport, la gastronomia, la cultura i l'entorn natural. Amb l'eslogan Calella dona vida, la ciutat vol projectar a partir d'ara una imatge més àmplia i diversa de la destinació.
I ens anem ara a Tarragona, perquè fa dues setmanes que arrencava la nova temporada a Port Aventura i ho feia sense una de les altres atraccions. De referència al Dragon Can, el passat 7 de gener, aprofitant l'aturada del parc, la muntanya russa s'endinsava en un procés de manteniment que inicialment perduraria fins al 26 de març. Avui, 9 dies abans de la data prevista, sembla que s'allargarà. Marina.
Doncs sí, Sergi, després de 30 anys de funcionament, PortAventura decidia al passat gener engegar la remodelació de la seva atracció més icònica, tractant-se dels treballs de manteniment més importants que havia realitzat el parc en la seva història.
Aquest procés, conegut com retrac parcial, ha implicat actuacions en el loop vertical i en la cobra roll, a més del desmantallament de 39 vies i 39 columnes de l'estructura. Es tracta d'una inversió que ha tingut un cost estimat de 3 milions d'euros.
Les obres que inicialment es preveien acabades per aquest 26 de març s'han vist més retardades del compte. Tot i això, aquestes es troben en la recta final, quedant encara l'última fase de revisió i substitució dels últims trams. Sergio Fraile, director de serveis tècnics de PortAventura World, ha explicat les novetats de l'atracció i ha anunciat que Dragon Camp reobrirà per Setmana Santa.
Després de dos mesos i mig de treballs al Dragon Camp, estem a la recta final disposats per obrir-lo per la temporada de Setmana Santa. Els treballs han consistit en canviar dos dels trams principals, que eren el loop vertical i el cobraroll. Al final han sigut un canvi de 39 columnes i 39 vies o tracks,
Les persones que es muntin a l'atracció no trobaran cap tipus de diferència en l'experiència, si més no, únicament podran percebre un lliscament més suau dels vagons.
I acabem aquesta ronda informativa aquí a l'Escala perquè la Cofredia de Pescadors valora molt positivament l'elecció d'Itziar Sagarra com la nova directora general de Política Marítima i Pesca Sostenible de la Generalitat. Itziar va iniciar l'any 2006 les seves funcions dins el Departament de Pesca i en aquest sentit es destaca la seva experiència de més de 20 anys al Departament. Escoltem Josep Lluís Sureda, patron major de la Cofredia de Pescadors de l'Escala.
I l'altre dia se'ns va informar que seria Litsi Arcegarra, que ja és molt i molt coneguda per nosaltres, que fa moltíssims anys que està treballant nosaltres en el departament, que inclús ara era la subdirectora. I ja és un canvi que a mi personalment el veig, francament, molt positiu, el veig molt engrescador. És una persona molt treballadora, una persona que ens coneix a tots i jo crec que farà una grandíssima feina.
S'agarra substitueix en Toni Espanya, que ha ocupat el càrrec durant un any i mig i que està anomenat director dels serveis territorials a les Terres de l'Ebre. D'ara per endavant se li presenten reptes tan importants com el de gestionar les noves normatives, la burocràcia i les reivindicacions en el sector polític estatal i europeu.
I les praderies marines cada cop són més vulnerables als microplàstics i a les onades de calor marines. Així ho reflecteix un estudi internacional liderat per Lucía Rodríguez, investigadora del CSIC. La recerca s'ha centrat en l'espècie de la zoostera marina, una indicadora i més sensible a aquest tipus d'estrès. Els investigadors han observat que aquestes praderies actuen com a escuts de retenció pels microplàstics i que a la vegada aquesta situació les fa encara més vulnerables a les onades de calor.
Els científics han treballat al laboratori una simulació amb temperatures de 5 graus per sobre del normal i a partir d'aquí hi ha quatre escenaris possibles de concentració de microplàstics. Els efectes més nocius es concentren quan coincideixen les elevades temperatures amb una alta concentració d'aquests residus.
En aquests escenaris, el dany es concentra sobretot a la part subterrània, on la combinació de la presència de microplàstics i les elevades temperatures fa que baixi la taxa de creixement dels risomes i les arrels. Si es debilita la subjecció de la planta, aquesta es torna més vulnerable, per exemple, als temporals que la poden arrencar amb més facilitat.
I ara arriba el moment de conèixer la previsió meteorològica a mar, de la mà de Lluís Mí. Pérez, Lluís Mí, molt bona tarda. Bona tarda. De moment, el que queda d'aquest dimarts, el temps ha de ser molt tranquil a tota la costa, i és que el vent serà més aviat feble, i també l'estat de la mar molt plàcid. El que queda de dimarts, per tant, marejol.
una miqueta de maró en alta mar a la costa Brava i és que queda molta ressaca, queda mar llarga i queda aquesta mar de fons de nord, en aquesta costa més al nord també del país. Però en general el vent superficial serà feble, girant cap a Xaló, cap allavant fins i tot a les immediates hores i amb pocs núvols. El dimecres, de moment al matí, tampoc ha de fer gaire vent, fins i tot dominaran les calmes o vent variable, cada vegada més de nord-est, si de cas...
I això sí, amb vista a la tarda i al vespre del dimecres, de cop i volta entrarà molta més llevantada, que farà que l'estat de la mar també es vagi alterant i dissubdadament, sobretot a la costa barcelonina i de Girona. Parlarem de fort amaró fins i tot durarà la tarda del dimecres, a més a més amb algun xàfec local. N'estem pendents a la xarxa.
I escoltada la previsió meteorològica, ara ens anem a conèixer l'estat del trànsit. Eduard Sánchez, molt bona tarda. Hola, bona tarda. De moment, a aquesta hora, destacar per una banda, en el cas de l'autopista Peser, un carril tallat a l'altura de l'Aldea, en sentit sud, en sentit castelló, a causa de la retirada d'un vehicle accidentat en aquest punt de l'autopista. De moment, per aquest carril de menys, diguéssim, en sentit sud, hi ha entre un i dos quilòmetres,
de l'antitud amb aturades. En aquesta autopista de P7, en aquest cas en el tram nord, a l'altura d'Ostalric, hi ha hagut un accident d'aquesta tarda, de fa una estoneta, queda un sol carrer obert en sentit sud i de moment uns dos quilòmetres de retenció en aquest punt de l'autopista. I sumarem també, en el cas de l'autobiador, és un altre accident a l'altura del Carràs, en sentit Saragossa, en sentit Soses, on hi ha un carrer tallat, aquí les aturades són més puntuals,
I ja pel que fa al volum de trànsit, això sí, de moment n'hi ha grans complicacions, sinó per aquestes incidències, únicament destacar, sobretot, volum de trànsit a la ronda de dalt de Barcelona entre Horta i el Mús de la Trinitat en sentit Besòs. És tot, bona tarda.
En només una gota podem desvelar tots els secrets de l'oceà. Descobreix-los de dilluns a divendres de 4 a 6 a Randamar. Pensant en blau, en va anar Alonso Tambo.
És dimecres i els dimecres són sinònim d'economia blava i aquesta sintonia tan meravellosa. Per aquest motiu ja tenim a punt la nostra col·laboradora, l'Anna Alonso Tambo, que avui ens ve a parlar, d'un tema molt d'actualitat, l'estret d'Hormuz, amb Luis Burgos, director editorial de Confluencia Portuaria. Primer de tot, primer de tot, muy buenas tardes a los dos. Bona tarda, Anna. Sí, molt bona tarda. Sí, sí. Sí. Bona tarda. Molt bé.
Buenas tardes. A ver, Luis, días difíciles, ¿no?, para hablar del Estrecho de Ormuz, digamos que está el tema candente y muy conflictivo en la zona. Sí, por supuesto. Antes que nada, bueno, agradecerles el llamado y la participación en tan prestigioso programa. Desde Argentina se ve todo un poco lejos,
pero aún así los efectos llegan. Como por ejemplo, ya se está hablando de aumentos en los combustibles y en el costo de los transportes, debido a este prácticamente cierre virtual del estrecho.
Y este cierre virtual del Estrecho, claro, lo primero que implica es... se anuncia o se está mucho el tránsito marítimo por el tema del petróleo, que es uno de los principales prazos del petróleo. Este es el tema más importante, pero creo que no se reduce al petróleo. Por ahí también pasan muchas más mercancías y muchos más productos.
Mira, el petróleo es una arista del problema, una sola. Por ejemplo, pasa el 20% del petróleo que consume el mundo, pasa por el Estrecho de Hormuz. Pero además de eso, pasa el 13% de todos los fertilizantes que se utilizan en el mundo. El 13%.
que no es un número menor. Y además, como hay derivados del petróleo y del gas que se utilizan en la industria farmacéutica, también está empezando a resentir la cadena de provisión para medicamentos simples o sencillos, como algún ibuprofeno, por ejemplo.
Y también los alimentos, la producción de alimentos. Entonces, digamos, se abrió una puerta y van apareciendo los protagonistas, pero no tenemos la lista entera de todos los protagonistas. Faltan aparecer todavía.
Anna, ara, molt bona tarda abans de tot. En Lluís ens presentava aquesta obra en diferents actes de l'estret d'Hormuz. Déu-n'hi-do amb la situació que ens comenta.
Sí. Luis, muchas gracias por estar aquí entre nosotros, porque como máximo especialista, Conferencia Portuaria, decir que es una plataforma online de primer orden, tú como director, pues gracias por estar aquí y por abrirnos también a comentarios que a lo mejor van más allá de los simples comentarios que podemos ver en el día en día en distintos canales de comunicación. Muchas gracias por estar aquí y sobre todo por dar luz en este sentido.
No, no, muchas gracias a ustedes Muchas gracias
¿Por qué una cuestión, Luis? Esto, por ejemplo, el estrecho nos situamos que es un checkpoint, esto que es dentro de los cinco que hay en el mundo, que es un estrecho que son 161 kilómetros, 33 kilómetros, que tiene 21 millas de ancho. Esto es un problema, pero como tú bien señalas, la guerra a la hora no la hacen, por ejemplo, los fusiles, la hacen las rutas comerciales. Es lo que vienes a decir tú en tus artículos que seguimos todos. ¿Es así?
¿Es una arma bélica más o dentro de una arma estratégica? No, no, yo creo que más allá de la guerra o de este conflicto entre Israel, Estados Unidos e Irán, creo que hay una pelea de fondo que, digamos, es por el transporte mundial.
Por la logística mundial. Sí, el control de las rutas y por eso también tenemos que decir también que aquí entra en juego, pero no es nada baladí, por ejemplo, que le hayan abierto, por ejemplo, el paso a la India y que se haya negado todo el mundo. Claro, por ejemplo, son pequeños detalles pero son importantes. Yo creo que ahí India logró abastecerse
porque primero tuvo el hotel de Estados Unidos para comprarle a Rusia. Claro, claro, es un juego de ajedrez. Es un juego de ajedrez muy delicado, porque por ahora estamos con los barcos de uno y otro lado del estrecho detenidos, la mayoría...
tanqueros o gaseros o metaneros. Y por el otro lado, portacontenedores también. Pero, por ejemplo, no se habló o no se le da la importancia al tema del agua. Sí, esto es lo que tú apuntas. La mayoría de estos países depende de la desanimización del agua de mar.
Sí, correcto. Un atentado en una planta va a dejar a millones sin agua. Cien mil millones. Por ejemplo. Cien millones de personas. Sí, como entras tú, ¿no? Entre Cuba depende del 90%, que es el caso más extremo, por ejemplo. O Man 86, a la vida 70. Claro, exacto. Claro, es gritado. También una cuestión... Creo que...
Creo que hay una, ya te digo, una batalla de fondo por un control que va más allá del Estrecho de Hormuz. Yo creo que sí. Y una cuestión también, porque tú como bien apuntas también que las plantas desalinizaduras también necesitan combustibles para funcionar. O sea, que también para seguir en el orden del día necesitan elementos fósiles para el funcionamiento. O sea, también pueden decir que pueden sufrir también ciberataques o son bancos legítimos en ese sentido.
En algunos de los países sí, en otros no, porque son enormes productores de petróleo y también tienen grandes petroquímicas. Entonces no van a tener problema con combustible internamente. Pero hay otros países que sí, porque no tienen la facilidad de tener combustible
las petroquímicas en los países para poder seguir funcionando con combustibles. Claro.
Y otra cuestión, porque también hablando, ya hemos hablado de la India, por ejemplo, también la isla de Hart, que también es interesante, porque entra en el tablero China, porque depende también, la demanda del 20% de la isla lo consume China, en este sentido, y del puerto de Jars, que está más alejado, pero es importante en este sentido la flota en la sombra.
Hoy pones el tema exacto. Esta mañana estaba mirando fotos satelitales. En estos momentos de hoy, de esta mañana, estaban cargando dos superpetroleros chinos en la isla de Cárdenas. La guerra es para según quién, porque es el mundo asegurador que a lo mejor no te deja pasar también, porque las aseguradoras 7 se han negado a asegurar.
Obvio, porque los montos son inmanecables. Son miles de barcos. Claro, en este sentido, pues la isla de pasar se pasa, hemos de decir así. Y en este sentido que la China también juega un papel estratégico. Se le interesa en este sentido. Tanto China como Rusia, ambos. Sí, sí.
Están dirimiendo el pulso y nosotros somos testigos. Creo que sí.
Porque también una cuestión también es importante, Luis, porque todo esto, por ejemplo, con el puerto de Chancay, lo hemos hablado aquí siempre, el problema es que ya se miraba desde Sudamérica, se miraba ya con la inversión china, no solo en las desalinizadoras, por ejemplo, también en el tajo de Perú, también en el agua, la distribución también de otros servicios en carreteras, en el tren bioceánico.
¿Tú crees que está en juego también ahora, se vuelve a dolarización también? ¿O crees que es un juego aún en tensión? Entre los suites. No, no, yo creo que... Para mí todavía sigue siendo un claro juego de dominio del comercio. Nadie, ni Estados Unidos, ni China quieren una guerra.
No, no, no. Lo van a dirimir en pequeños combates. Por ejemplo, vos tenés el caso de las dos terminales portuarias de Panamá que estaban bajo control chino, Hutchinson Port, y la Suprema Corte de Justicia de Panamá les quitó la concesión
en una jugada claramente de apoyo a lo que solicitaba Trump, que no quería tener a China en el patio trasero. Claro, lo van a recurrir por eso, ¿eh? Ya sí, sí, están van a presentar la demanda. Sí, sí, sí, espera la demanda. Pero bueno, yo creo que cada tanto en el Mar Báltico...
sorpresivamente se corta algún cable de comunicaciones. Claro, porque también es interesante la comunicación que pasa bajo el mar, que tampoco la gente lo comenta. Siempre hay algún capitán de barco que se olvida el ancla y la arrastra y corta los cables. O sea, son todos pequeños sabotajes. Sin querer, haciendo sin querer todo esto.
Y también otra cuestión, el tema de la urea, de los fertilizantes aquí, también juega, como has comentado anteriormente, la seguridad alimentaria también es otro factor que también se va a jugar con esto, como también se ha jugado también en Cuba. No, no, obvio, el tema de fertilizantes es bastante serio.
Porque pasa, ya te decía hace un rato, el 13% del movimiento del fertilizante mundial pasa por el Estrecho de Hormuz. ¿Quiénes son los dos principales productores? Rusia con el 21% y China con el 16%.
Ana, Luis, disculpad, lo tendríamos que dejar aquí por hoy, el tiempo nos premia hasta el punto de las 5 menos 3 que acabaremos el programa. Muchísimas gracias por estar aquí a la Randa Mar, por explicarnos también la situación en este punto tan estratégico, y Ana, moltes gracias, un dimecres més per estar aquí amb nosaltres. Moltíssimes gràcies, i moltes gràcies, Luis, i a tots els bens també.
No, muchísimas gracias. Repito a ustedes, un placer estar con ustedes.
Amb la notillotja fem aturada aquí a l'escala. Podríem dir que fem doble aturada. Fem aturada a la randa mar i aturada perquè estem en veda d'encerclament, de pesca d'encerclament, de pesca del peix blau, bàsicament de la sardina i l'enxova, que és el que es pesca més aquí a l'escala. I ho fem amb el patró major de la cofredia, en Josep Lluís Sureda. Josep Lluís, benvingut. Bona tarda i moltíssimes gràcies per convidar-me.
Doncs, Josep Lluís, el que dèiem, ara mateix estem de veda, la segona aturada que el feu a l'any, no?, distribuït d'aquesta manera. Sí que és cert que entre les dues etapes vau poder pescar aproximadament un mes i mig. Com va anar aquest meset i mig d'hivern? Mira, cal que... Ja sabeu que ara ja és el segon any, que fem la veda en dos períodes,
El primer període el vam fer a la tardor, tardor-hivern, podríem dir, que va ser un mes, un mes de veda, que va ser per afavorir el creixement del peix, i ara fem aquesta veda del segon període, diguéssim, del període que va bé, podríem dir que és la primavera,
Hivern, primavera, entrant a la primavera, que durant tot aquest mes estarem amarrats. Del 28 de febrer fins passat Setmana Santa, fins al 7 d'abril, estarem de parada biològica. Aquest segon període és per afavorir la reproducció del peix. És el segon any, a veure si es podem...
podem treure uns resultats més bons que no pas parant els dos mesos. Durant aquest mes i mig que han anat a treballar, doncs, bueno, podríem dir que ha sigut bastant positiva com a sector de pesca escalant, diguéssim.
Vull dir, hi ha hagut bastant bones captures, la flota local ha anat fent, hi ha hagut bones captures, i a més a més, això s'hi ha afegit que han vingut bastantes barques de fora de l'escala, d'altres poblacions, que potser els hi ha fallat els seus caladeros o la seva pesquera, i això ha fet que moltes barques de la flota catalana es desplacessin cap al nord i vinguessin a desembarcar les seves captures,
a l'escala, vull dir, hi ha hagut bastant de moviment, hi ha hagut bastant de peix, principalment, doncs, el que és l'atxeta, que és el peix, doncs, que ens atreu dels apuros últimament, no?, perquè n'hi ha bastanta i també, doncs, es paga força bé de preu, i després hi ha hagut, doncs, amb menys mesura, doncs, hi ha hagut sardina i enxuveta. Vull dir que la valoració és positiva, aquest primer mes i mig, doncs, de l'any que hem pogut treballar.
És una constant, no?, això que van venir amb barques d'altres ports de la Costa Brava. No és la primera vegada que ens ho comentes, sinó que a la Tardó i altres èpoques també han vingut. Sí, el que passa és que cap d'altres anys la flota aquesta que es desplaçava cap al nord es repartia més entre el port de Roses i el port de l'Escala. Aquests moviments de la flota sempre hi han sigut...
i poder més fa uns anys enrere inclús, perquè hi havia bastantes més barques que es desplaçaven, però la folota aquesta es repartia molt entre el Port de Rosa i inclús el Port de la Selva, era una època que també hi havia moltes embarcacions que anaven a desembarcar les seves captures.
Però ara, aquests darrers anys, l'únic port que hi ha a subhasta de peix blau, diguéssim, des del cap de Begó fins a la frontera, és el port de les Càlegs. I això fa que moltes barques no tinguin cap més altra opció.
que venia a desembarcar les seves cactures aquí a l'escala. I això fa que encara el port de l'escala sigui un port importantíssim en desarrargament de pisolau. I com us ha afectat tota aquesta remoguda de l'hivern? Perquè meteorològicament han estat molt remoguts aquests mesos. Sí, però hem pogut treballar. Hem pogut anar treballant fora d'aquelles llavantades que va fer i algun dia que ha fet tramuntana, però hem pogut treballar bastants de dies. Vull dir, no...
Sí, que és un poder univers que ha fet més mal temps que darrerament, però hem treballat, hem pogut anar fent. I el que ens ha assolvat molt, també, que el peix que hem pescat aquí, diguéssim, a casa, doncs, al ser mal temps, doncs, Andalusia, que allà també els hi ha fotut una gran tongada de mal temps, doncs, la flota pesquera, diguéssim, Andalusia, Valenciana, doncs, hi ha molts de dies que no han pogut sortir a pescar i això ha fet que
doncs el nostre peix, el peix que hem pescat aquí a casa, diguéssim, doncs s'ha valorat molt i molt i vaja, vull dir que els preus han sigut molt i molt bons i estem contents. Ara podríem dir que tornareu a pescar després de Setmana Santa, no?, aproximadament, cap a principis del mes de... Sí, però deixem aquest destaque també una cosa que, bueno, que això també m'agrada que la gent ho sàpiga, vull dir que
Nosaltres, diguéssim, la cofreia de pescadors, els pescadors locals d'encerclament, al veure que venien tantíssimes barques de fora, ens hem autoregulat també amb les captures. Ens hem marcat un topall de captures màxim per mirar de preservar els recursos i mirar d'aguantar els preus, allò que sempre estem parlant. Vull dir que el sector escalenc hem sigut
capaços d'autorregaular-nos i mirar que no es facin disbrats a les pesqueries, per dir-ho d'alguna manera. Mirar de preservar els nostres caladeros, veient que venien tantíssimes barques de fora marcant-los i un topall de captures per mirar de preservar els recursos. I això també...
M'hauria sorrallar-ho que des del sector pesquer de l'escala ho hem aconseguit fer. Això és la primera vegada que ho apliqueu? No, normalment els darrers anys ho anàvem portant fent. Inclús abans de la pandèmia vam aconseguir redactar un pla de gestió per la Costa Brava Nord, un pla de gestió en consens amb l'administració catalana, també per fer una mica...
un topall de captures per el que era la part nord de la Costa Brava. I ara tenim ganes que aquest pla de gestió, l'altre dia vaig estar en converses amb el Departament de Pesca per mirar que aquest pla de gestió que teníem per aquí, per la Costa Brava nord, mirar-la a tornar a arrencar i mirar de tirar-la endavant.
Doncs ara quan acabi, com dèiem, que acabarà just passat Setmana Santa aproximadament, encara que segurament és l'època més bona de pesca del peix blau. Sí, la primavera principalment els mesos de mitjans d'abril fins a principis de juliol és la temporada bona bona de pescar de sardina. Principalment esperem que aquesta campanya que dura aproximadament...
Tres mesos de sardines n'hi ha tot l'any, però aquests tres mesos de primaver i estiu són els mesos estadísticament i tradicionalment més bons per pescar sardines de més bon tamany i sardines que els bancs de sardines són els més bons.
Una qüestió ara d'àmbit internacional. Tameu ara, a la tornada, amb tot el conflicte que estem tinguent de l'Iran, amb tots els preus, sobretot, del gasoil, que ha pujat molt? Això sí que us ho pot afectar directament? I tant, i tant, i tant. Això ens afecta moltíssim, perquè nosaltres de gasoil tenim consums alts, principalment poder la flota d'encerclament no tant, però la flota d'arrossegament sí que consumeixen molt de gasoil,
i, esclar, el preu del gasol quasi-quasi se'ns adoblarà. De lo que pagàvem a lo que pagarem, o el que paguen ara ja quan han començat, el preu del gasol s'ha doblat. I des d'aquí, sí, esperem que l'Estat adopti mesures per mirar d'ajudar el sector. D'amortir, no?, aquesta pujada. Sí, sí, perquè ja som un sector que estem afectats per moltíssimes coses i, a més a més, ara només ens falta...
La pujada del preu el gasoil. Jo espero que sigui com altres vegades que ha pujat el preu el gasoil, però se'ns ha ajudat. Espero que aquesta va ser igual.
Josep, el temps de veda s'aprofita, suposo, per arreglar les barques, etcètera, però també per fer tràmits, reunions, per anar com aquesta última que heu tingut a nivell d'Unió Europea. Heu anat a Brussel·les a fer una mica de política pesquera, no? Sí, sí, sí. Mira, la setmana passada vam anar a Brussel·les, una representació del sector pesquer català,
i una representació del govern de la Generalitat, encapçalada pel nostre conseller, l'Oscar Ordeig, i membres del Departament de Pesca, ens vam desplaçar a Brussel·les precisament per això, per fer uns quants actes reivindicatius...
perquè Brussel·les vegi que la pesca del Mediterrani no té res a veure amb la pesqueria de Brussel·les. Hi són diversos punts principals que reclamen. El primer reclamen que, això precisament, el reconeixement de flota pesqueria de Mediterrània. Vull dir, no podem posar en el mateix PAC el que és pesca atlàntica i el que és Mediterrània.
La pesca mediterrània és una pesca més costanera, una pesca més tradicional, una pesca més familiar, una pesca que es va a pescar el dia a dia, tu surtes a pescar i al cap de 7 o 8 euros ja tornes a ser casa. Vull dir, no té res a veure amb l'Atlàntic, que són grans holdings, grans empreses, és una pesca molt més industrialitzada i des del Comitè Europeu se'ns oposa dintre del mateix PAC, no? Després també el que reivindiquem és adaptar el control de pesca,
tot aquell tema de la normativa pesquera... La declaració de captura, no? I les mesures de control que també s'adaptin a la pesca del Mediterrà, redefinir l'esforç pesquer, vull dir que no es pot tenir ara... L'esforç pesquer es considera que va relacionat directament amb la potència dels motors. Ara la potència dels motors no té res a veure amb l'esforç pesquer, quan ja l'esforç pesquer ja t'haver regulat per...
per uns plans de gestió i ja les captures de benes regulades, les mesures dels arts de benes regulades. Vull dir, el motor ara ja no influeix a l'esforç, perquè garantia la sostenibilitat econòmica i social, que se reconeguin les cofradies com a òrgans associatius que representen el sector, que això des de...
Des del Comitè Europeu no es té en compte, tampoc, i aquí a l'estat espanyol sempre s'ha anat amb cofredies de pescadors com a òrgans de govern i associatius del sector pesquer.
I situar el sector pesquer al centre d'acció política i de presa de decisions. Vull dir que moltes vegades es prenen decisions i no se'ns tenen en compte. I demanem que es tingui en compte el sector pesquer, per exemple, en els plans de gestió de l'encerclament, per exemple, que estem farts de reivindicar unes taules de negociació i unes taules...
que hi seguem l'administració del sector i els polítics, i en aquestes taules encara no se'ns han convidat ni res. Vull dir, es prenen decisions sense tenir en compte el sector pesquer i això no pot ser. I també relacionat amb tema polític, estem d'estrena amb la nova secretària de Pesca.
Sí, tenim nova directora general de Pesca, que fins ara era Antoni Espanya, i es veu que Antoni Espanya ha deixat el càrrec, i l'altre dia se'ns va informar que seria l'Igir Segarra, que ja és molt i molt coneguda per nosaltres, que fa moltíssims anys que està treballant nosaltres en el departament, que inclús ara era la subdirectora,
i és un canvi que a mi personalment el veig francament molt positiu, el veig molt engrescador, és una persona molt treballadora, una persona que ens coneix a tots i jo crec que farà una grandíssima feina.
Doncs, Josep Lluís, moltíssimes gràcies per portar-nos l'actualitat, que ja veiem que les barques estan aturades, però l'actualitat no, l'actualitat segueix ben viva, en aquest cas, en el món de la pesca. Moltes gràcies per estar una estona més aquí. Moltíssimes gràcies a vosaltres i per fer escoltar la veu dels pescadors.
Tres canalles costen de pujar. Ningú no perdona i menja el banc.
Fas neteja aquella escala del bloc on treballa el teu advocat. I el cru... i torna a ser dissabte.
M'obrirà la porta. Vola com va. Et faràs la forta. Fes oprimar. Home, no et pregunta per què encara no hi ha pare. Quan surts i tornes a casa, el gust dels seus travis. Fins i viat. Fa que no t'amaguis. T'estimo tant.
I amb la vida és bonica però a vegades complicada dels pets, tanquem aquesta primera hora de la Randa Mar. A continuació, després d'uns minuts, us deixem amb la segona hora, en aquest cas amb la conducció de la Marina Pérez Got. Per la meva part ens hi tornem a trobar, que vagi molt i molt bé i molt atents a la segona hora de la Randa Mar.
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Fins demà! Fins demà!
Vine a Carrefour i compra bé amb els nostres preus imbatibles. Avui dimarts 17 de març tens la banana categoria 1 a un preu imbatible d'1 euro amb 9 cèntims al quilo. Estalvies un 27%. Sempre les millors promos. Carrefour.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
La British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. Si separem bé la brossa orgànica, ens estalviem diners i l'aire que respirem cada dia està més net. Separa bé l'orgànica i ajuda'ns a tenir la ciutat com a tu t'agrada. Ajuntament de Tarragona.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·leta llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.es
L'entrada és gratuïta.
Buena tarda, son las 5.
Us parla Ter Ortega. Reforçar la marca Tarragona al voltant del patrimoni, posar-lo en valor, generar més experiències i millorar les infraestructures. Són reptes que recull el pla de màrqueting operatiu de Tarragona Turisme que avui ha presentat l'alcalde de Tarragona, Rubén Vinyuales.
És una aposta estratègica per ordenar els recursos que tenim, posar en valor el nostre patrimoni i garantir que el turisme generi retorn econòmic i social per a la ciutat. Contemple 76 accions a desenvolupar en els pròxims anys.
El Dragon Camp reobrirà per Setmana Santa després dels treballs de manteniment que s'han dut a terme durant els últims tres mesos. Així s'ha explicat en una visita d'obres a la muntanya rosa més emblemàtica de Port Aventura. Sergio Fraile, director de serveis tècnics del Parc Temàtic, ha explicat les novetats de l'atracció i ha anunciat precisament que reobrirà per Setmana Santa.
Després de dos mesos i mig de treballs al Dragon Camp, estem a la recta final disposats per obrir-lo per la temporada de Setmana Santa. Els treballs han consistit en canviar dos dels trams principals, que eren el loop vertical i el cobraroll. Al final han sigut un canvi de 39 columnes i 39 vies o tracks.
Després de 30 anys de funcionament, Port Aventura decidia el passat gener engegar la remodelació de la seva atracció més icònica. Els professors en vaga han tallat els accessos al port de Tarragona acompanyats dels tractors de revolta pagès que s'han afegit avui a la causa.
Al migdia, professors i tractors s'han trasladat al centre de la ciutat. Núria Estruc és una de les portaveus del professorat en vaga. No va de salari, sinó que va de millores, de millores perquè l'educació està en decadència. I llavors volem tenir menys ràtios a la classe, volem tenir recursos reals, que no es gastin els diners amb recursos que no serveixen per res, sinó amb recursos reals per millorar la qualitat educativa dels nostres fills i filles.
El Departament d'Educació ha xifrat en un 11,22% el seguiment de la vaga educativa al Camp de Tarragona, a les Terres de l'Ebre i al Penedès. Es tracta de la segona jornada de vagues educatives per territoris convocades per exigir millores laborals més enllà de l'acord del govern amb comissions obreres i UGT.
Fins demà!
RANDEMAR, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Passen 3 minuts de les 5 de la tarda. Engeguem aquesta segona hora de RANDEMAR. Moltes gràcies a en Sergi Corral per estar capitanejant aquesta primera hora. I nosaltres anem cap a la segona, on parlarem de traficants, un projecte de memòria i reparació del colonialisme que es farà als museus catalans.
Des del Club Nàutic d'Arenys de Mar ens portaran les últimes novetats. Passejarem pel Centre d'Interpretació del Peix de Cambrils i acabarem el programa d'avui coneixent de primera mà el projecte Arroz Solidari, anant fins al Delta de l'Ebre. Estarem aquí fins la 6 de la tarda, Arran de Mar.
Anem fins les costes del Garraf per parlar de l'exercici de reparació i de memòria històrica que un projecte porta anys fent als museus de Catalunya. Carla.
A finals de 2024, a Canal Blau, vam estar parlant d'un projecte liderat per la Universitat de Barcelona que estava treballant per identificar l'origen, la simbologia i, en general, el context de les obres filipines que es troben dipositades a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer des de 1887, època en què Víctor Balaguer era ministre d'Ultramar i qui va organitzar l'exposició general de les filipines on es van exposar totes aquestes obres i que després van ser portades aquí a Vilanova i la Geltrú.
La investigació en el seu moment va despertar l'interès fins i tot del govern de les Filipines, que va enviar la seva cònsul a visitar el Museu Vilanovi i a revisar la col·lecció de pintures i objectes que s'hi troben exposades. Doncs bé, aquest treball d'investigació del que parlem és el projecte...
i que no tan sols s'ha dedicat a fer aquesta investigació al Museu Víctor Balaguer, sinó que durant dos anys s'ha dedicat a analitzar més de 3.500 objectes de diversos museus públics catalans, amb sospites de ser considerats patrimoni d'origen colonial i així fer una revisió crítica del patrimoni museístic de Catalunya, en moltes ocasions molt vinculat al colonialisme i a l'espoli cultural.
Ara, després d'aquest període de recerca, comença el moment de divulgar-ne els resultats. I per això donem la benvinguda a l'Àlex Tejero, un dels investigadors d'aquest projecte tràfricans. Molt bona tarda, Àlex. Bona tarda. Benvingut a Randamar i moltes gràcies per acompanyar-nos a explicar-nos una miqueta tota aquesta recerca que heu fet. Gràcies a tu per comptar amb nosaltres. Nosaltres encantats.
Mira, dèiem ara que l'objectiu del vostre projecte és fer una revisió crítica del patrimoni d'origen colonial que es troba als museus públics catalans. Vosaltres, que heu estat fent aquest seguiment i que teniu una veritable base de dades, fins a quin punt diries que aquest patrimoni colonial ha construït les col·leccions dels museus de Catalunya?
Bé, no sé fins a quin punt aquest patrimoni colonial ha construït les col·leccions dels museus de Catalunya, perquè és veritat que els museus que tenim a Catalunya són diversos, però sí que és veritat que hi ha una part important d'aquest patrimoni que no és que estigui sota sospita de ser patrimoni colonial, sinó que efectivament prové de llocs i d'un moment històric en què
aquests territoris on es recolectaven, entre cometes, aquestes peces, doncs, estaven sota domini de l'imperi espanyol. En aquest cas, hem treballat amb col·leccions de Guinea Equatorial, del Protectorat Espanyol del Marroc i de Filipines, que és el camp en què jo tinc una mica més d'expertís i en què en puc parlar més.
Abans de parlar de la investigació més en si, o dels resultats que heu extret, a mi m'agradaria si ens poguessis explicar quin és el criteri que heu utilitzat per fer aquesta recerca, ja que el volum d'objectes i obres és, com dèiem, molt gran. Entenc que t'estàs referint al criteri que hem seguit a l'hora de seleccionar unes peces i no unes altres. Correcte.
El primer criteri és justament aquest, que provenguessin de territoris i de moments històrics en què aquestes peces, aquests territoris, estaven sota el domini espanyol. I per una altra banda, jo crec que també això, la selecció de peces, per exemple, les que podeu veure a la nostra web, té més a veure potser...
Tant amb la rellevància de les pròpies peces com la quantitat d'informació que nosaltres hem aconseguit recopilar. Perquè hi ha algunes peces que era més fàcil seguir-ne la pista que unes altres. Per tant, també el que es veu reflectit en els nostres resultats en molts casos té a veure justament amb la capacitat que hem tingut de profunditzar.
I entenc que hi ha hagut col·laboració d'aquests museus catalans, que hi ha hagut una bona predisposició per fer aquestes recerques. En general, sí, perquè diguem-ne que aquí a Catalunya això ha arribat potser una mica més tard que la resta d'Europa, però...
Aquestes institucions estan travessant un qüestionament bastant fort i estem parlant d'institucions que en el cas del nostre país moltes vegades no tenen finançament, no tenen múscul com per actuar a terme les seves pròpies recerques i en aquest sentit que la nostra aparició diguem-ne que en la majoria dels casos ha estat ben rebuda justament perquè podem ampliar aquest buit.
i pot ser molt útil a l'hora de navegar tot aquest moment de crítica.
I parlaves, no?, que heu estat treballant sobre obres amb origen a diversos països, Guiana Equatorial, Marroc, si no m'equivoco també Senegal, Nigèria, les Filipines, i en el cas d'aquestes obres filipines, un dels museus en què heu treballat, com deia fa no res, ha estat la Biblioteca Museu Víctor Balaguer d'aquí de Vilanova i Leixaltru,
que és l'antiga casa convertida en museu d'aquest ministre d'Ultramar, que va deixar un llegat patrimonial molt important a Vilanova. Un llegat, per això, que últimament s'està revisant des de diferents fronts, ja que una part molt important dels objectes exposats i del fons d'arxiu que s'hi troba tenen un origen colonial que ara s'està debatint molt.
En el cas d'un museu com aquest, que està tot molt vinculat a les Filipines, que ha estat el teu camp més concret d'investigació, quins resultats heu estat obtenint de les investigacions que heu fet? Sí, bé, com comentava, el cas del Museu Víctor Balaguer l'ha treballat més aviat un altre company. Jo he estat, sobretot, treballant al Museu Etnològic de Barcelona, però sí que és veritat que hem trobat moltes...
molts paral·lelismes i molts punts de connexió entre aquests dos museus i les seves col·leccions. I una de les coses potser més rellevants és la vinculació d'aquestes col·leccions amb l'Exposició General de Filipines, que va ser una gran mostra colonial que va tenir lloc al Parc del Retiro de Madrid en 1887, i que va ser...
Gairebé diríem una iniciativa personal de Víctor Balaguer i que va servir com una infraestructura que va recollir moltes de les col·leccions que després es van disseminar tant per Catalunya com per la resta de l'estat espanyol, que seria el cas del Museu de l'Amèrica de Madrid, seria el cas del Museu Nacional d'Antropologia de Madrid, del Museu Oriental de Valladolid...
I com et comentava, evidentment, també del Víctor Balaguer i del Museu Etnològic i de Cultures del món de Barcelona. Aquesta va ser una exposició que tenia l'objectiu de mostrar l'èxit civilitzador, entre cometes, de l'imperi espanyol en aquests territoris que dominava, i alhora era una manera també de justificar la seva presència allà, no?
Llavors, en aquest sentit, ens hem trobat amb troballes interessants que tenen a veure amb com van ser recolectades aquestes peces que van arribar a aquesta col·lecció i que posteriorment van arribar als museus. Jo, del Víctor Balaguer tampoc parlaments, com et dic, però en el cas del Museu Enològic he estat treballant la figura de José Coronado Ladrón de Guevara, que era un militar i un guàrdia civil que durant els últims anys del període colonial espanyol es va ocupar càrrecs d'importància en...
en el que seria el territori que actualment coneixem com la regió administrativa de la cordillera. I allà he pogut trobar que només uns mesos després d'aquesta exposició, aquest col·leccionista, que va presentar uns 200 objectes en el marc d'aquesta exposició de Madrid, va participar en una expedició de càstig, de la qual van ser sostretes algunes llances i alguns escuts que...
Tenim la sospita, gairebé la convicció, que són algunes de les que formen part d'aquesta col·lecció del Museu Etnològic. Per tant, estem parlant d'un cas d'espoli en el sentit més estricte de la paraula i sense gaire lloc a dubtes. Sí, perquè a què et refereixes exactament quan dius una expedició de càstig?
Sí, bàsicament, diguem-ne que el model colonitzador espanyol filipines en aquest moment es basava en la integració d'aquests pobles dins l'estructura econòmica a través del cultiu del tabac. Estem parlant d'un moment en què, diguem-ne...
la colònia filipina no reporta un gran benefici econòmic, de fet podríem parlar d'un moment de forta crisi, i el cultiu de tabac oferia uns beneficis molt ràpids. Llavors, en aquesta zona, diguem-ne que...
hi havia la zona de la Cordillera, com dic Cordillera i no Serralada perquè és el nom que es manté encara avui dia, tot i que no parlin espanyol, ells es refereixen a si mateixos com a cordillerans, i aquesta zona, Cordillera Administrative Region, és el nom actual. Llavors, en aquesta zona hi havia part de la població que s'havia incorporat a aquestes estructures econòmiques i que havia estat...
o que diguem evangelitzada, però hi havia una part on l'exèrcit espanyol tenia poc marge de maniobra, que eren les zones més muntanyoses, que eren moltes vegades on es refugiaven aquells que lluitaven per mantenir la seva independència.
Llavors, com m'ho explicava, he tingut accés a un document administratiu que vaig trobar a l'Arxiu General Militar de Madrid, en què s'explica que va haver-hi un assassinat per part d'aquests indígenes lliures d'uns altres indígenes que vivien en un poble més accessible, en una zona més baixa,
i que es dedicaven al cultiu del tabac i una mica la justificació per dur a terme aquesta campanya de càstig va ser que els indígenes que ja treballaven pels espanyols no podien dedicar-se amb tranquil·litat a aquestes tasques agrícoles perquè vivien amb la por que baixessin altres pobladors, diguem-ne, independents, a molestar-los o a...
o inclús en aquest cas estem parlant d'un assassinat. El que passa és que aquest assassinat, diguem-ne que va ser comès segons el document administratiu per alguns individus molt concrets d'un únic poble,
I, en canvi, aquesta campanya punitiva va ser dirigida contra diversos assentaments, o sigui, no només contra l'assentament on vivien aquests dos individus, tot l'assentament, inclòs aquelles persones que no havien participat en aquest assassinat, sinó que, a més, dos pobles més van ser...
no només atacats, sinó que a més van cremar els seus camps de conreu, van cremar els seus edificis, que això era una estratègia per impossibilitar la vida d'aquests pobles en aquestes muntanyes i obligar-los a baixar per constituir pobles en zones més accessibles i per tant poder-los incorporar en aquest cultiu del tabac. I bàsicament no va ser només una campanya de càstig, sinó que a més va ser un càstig col·lectiu.
No sé si respon a la teva pregunta. Bàsicament, una campanya de càstig era una campanya dirigida a reprimir la resistència local. En aquest moment s'utilitzaven dos tipus de campanyes militars. Les primeres eren les així anomenades campanyes de pacificació,
que tenien justament com a objectiu obligar aquests indígenes a baixar de les muntanyes, i les segones, aquestes campanyes de càstig, que com el seu nom indica, eren campanyes destinades a reprimir la resistència dels pobladors locals.
I d'aquesta violència van arribar aquí a Espanya tota aquesta part d'aquesta sèrie de peces que s'han investigat, que s'estan investigant ara. I...
Ja parlant d'aquesta fase que us toca fer ara de divulgació, la punta de llança és l'estrena el 10 d'abril del documental Expedient 71 sobre l'espoli dut a terme en particular a Guinea Equatorial, però també esteu acompanyant tot aquest procés d'una exposició itinerant titulada Aquí, per tant, a la història i també esteu preparant la publicació d'un llibre i la publicació també d'un videojoc. Entenc que
sobretot aquestes últimes eines que esteu utilitzant o que esteu preparant per difondre els resultats de la vostra investigació, s'encaren molt a un públic jove. I entenc que si ho heu centrat en aquest sector de població és perquè hi ha alguna raó especial, no? No sé si és falta de coneixement, no sé si és que estem en un moment històric en què...
hi ha una desensibilització de part dels joves en tots aquests aspectes, no sé què és exactament, quina idea teníeu? Sí, aviam, sobretot pel que fa al videojoc, el públic objectiu al qual ens dirigim és a gent jove, diguem-ne, de tercer de l'ESO fins a segon de batxillerat, tot i que el videojoc està en accés obert a la nostra pàgina web i podrà jugar-hi qualsevol persona. És molt important per
No sé, ara parlant a títol personal, però òbviament si tenim alguna esperança és en la gent jove. Avui dia, de fet, ara començarem a treballar, nosaltres li diem trafricants dos, perquè els objectius van bastant de la mà i l'equip que conforma aquest projecte és...
pràcticament el mateix, però que justament si en aquesta primera fase de trafricans, el nou projecte es diu per cert el cor de les vitrines, doncs si aquesta primera fase de trafricans era, o el nostre àmbit d'intervenció era en els museus, en aquesta segona fase, en el cor de les vitrines, tot i que, òbviament, els museus segueixen sent un puntal important, el nostre àmbit d'intervenció seran sobretot els instituts.
i el que volem fer és generar eines pedagògiques a través de les nostres investigacions. El documental, per exemple, ja el tindríem, l'exposició ja la tindríem, que també l'utilitzarem, el videojoc també serà una d'aquestes eines, però el nostre objectiu és generar eines pedagògiques que puguin ser incorporades dins els currículums escolars, sobretot de batxillerat.
I aquesta segona fase del cor de les vitrines se centrarà molt justament en arribar a aquest sector de la població, que moltes vegades, i també en els instituts concrets que hem triat per començar a treballar,
doncs provenen no ells sinó les seves famílies de territoris que van ser colonitzats i en alguns casos de territoris que van ser colonitzats per la pròpia Espanya.
Doncs, Àlex, no tenim gaire més temps. Seguirem atents a aquest nou projecte, aquest Cor de les Vitrines. Aviam com evoluciona. I només em queda agrair-te que hagis tingut una estoneta per xerrar amb nosaltres, per explicar-nos el projecte Tràfricans. Molt interessant i molt necessari en el debat que s'està tenint avui dia en el cor de tot el teixit museístic d'aquí de...
de Catalunya. Moltíssimes gràcies i que tinguis molt bona tarda. Igualment. Vinga, adeu-siau. Adéu.
Una setmana més volem conèixer les notícies dels nostres club nàutics i anem ara avui fins al Club Nàutic d'Arenys de Mar Oriol. Doncs un dia més parlem del Club Nàutic d'Arenys, parlem de l'actualitat del club que és molta i molt diversa i per això ho fem amb la seva gerent, amb la Pilar Rodríguez. Pilar, molt bona tarda.
Hola, Oriol, bona tarda. Bé, Pilar, què tenim ara mateix al Club Nàutic Entremans? Què s'està coent aquí a Randa Mar, Pilar? Doncs, mira, Oriol, com sempre diem, aquí al Club mai parem, mai parem, sempre fem activitats i estem ja de cara a Setmana Santa i llavors hem de destacar tot el tema dels casals, els casals pels nens. Aquí al Club Nàutic fem casals pels nens, dels més petits, de 4 o 6 anys, aquí al Club Nàutic,
I dels més grans, que se'n poden anar a la base nàutica. Per tant, vull dir que tothom que tingui ganes de fer activitats nàutiques ja pot venir a apuntar-se i segur que s'ho passaran molt bé aquesta Setmana Santa. Clar, i tant, això és important.
Sí, explicar-te també que tot l'any fem com un cicle de conferències, i dintre del cicle de conferències el que hem fet aquest mes de març ha sigut fer un curs de mètio, i l'estem fent el curs de mètio amb l'Enric Agut, i ha sigut tot un èxit, vull dir, tenim molta gent apuntada, i vam fer la primera sessió i va estar molt bé, la gent va estar molt contenta, ens en queden dues més...
O sigui que també fes d'activitat, doncs, també tira endavant i amb molt d'èxit. Des d'aquí també vull animar la gent al sorteig de la mona, amb un sorteig d'una mona. O sigui que si ens segueixen anant a l'Instagram, segurament podran participar i, mira, si guanyen una mona, doncs això que tindran, una mona més, a part de la que tinguin del seu padrí. Home, i tant, home, sempre va bé una mona. És una mona relacionada amb el mar o és una mona normal?
No, és una mona normal, de xocolata bona. Com ha de ser, clar que sí. Exacte, exacte. I després animar també tothom, que ara arriba també el bon temps i més ganes de fer activitats, entenc que quan surt el sol la gent té ganes de sortir, i que si es volen apuntar al nostre club de mar, on fem activitats de rems, sortides a vela, també activitats per als nens, fem el Funcional Keeps,
que també està tenint èxit, que venen els nens. És com un extraescolar, si volguessis, saps? A les tardes, un parell de tardes i un dissabte, també.
I bé, venen aquí a fer activitats amb els gimnàs que tenim. Ja dic, el Club de Mare està tenint èxit, molt d'èxit. Ja us ho vaig comentar l'altra vegada també, que tenim el ioga, el pilates, i a part d'això, de les activitats normals que podries trobar en un gimnàs, doncs tenim les sortides a vela i el rem, que tot això ara, ja dic que amb el bon temps, ve molt de gust, ve molt de gust.
I tant, sí, sí, home, aquesta setmana ara sembla que estem tenint uns dies, a veure si ven uns quants dies de bo seguits, però Déu-n'hi-do aquest dissabte passat, tot el dia de pluja, pluja i aigua, no hi havia manera que parés, això, eh?
Sí, sí, sí, però va ser només el dissabte. Ara ja és una setmana bona, una setmana bona de soler, que sí, sí, que ja és el que et dic, que ja dona ganes de sortir i de fer moltes activitats. Una altra, mira, una altra, Oriol, una altra activitat que volem engegar un cop passi la Setmana Santa, després de la Setmana Santa, que és la primera d'abril, volem organitzar unes pools amb el bridge, que són unes competicions...
I llavors el que farem serem... Ara ho publicitarem en breu i volem organitzar això, un espuls que la gent es pugui inscriure i fer un campionat de bridge els dissabtes. A veure si hi ha èxit i llavors ho faríem aquí a les instal·lacions del Club Nàutic. O sigui que és una altra activitat a veure si així també animem la gent a visitar el Club Nàutic. Clar, qualsevol excusa és bona, eh, Pilar? De poder organitzar coses i que la gent vingui i us conegui.
Clar, és el que et comentava, que és un punt de trobada d'activitats, de tot, de vela, de cursos, del que faci falta. I el bridge poses una de més, una més. I tant, que n'havíem parlat ja d'aquests cursos de bridge que fèieu, que evolucionen una mica, fan un pas més, diguem-ne, i volen proposar una espècie de competició.
Sí, sí, sí. Llavors, tota la gent que ja sap jugar al bridge, doncs ja és habitual que ja es van fent trobades i venen a fer la seva competició. I abans es fa els dissabtes i... Bueno, es pot fer diferents dissabtes, però tu pots anar amb una i amb l'altra no. Són inscripcions per dissabtes. O sigui que depèn del temps lliure que tinguis, no?
I tenim una molt bona notícia. Ja sé que tu, Oriol, parles sobre el tema esportiu amb la Mònica Zon, que és la nostra directora esportiva, però aquest cap de setmana hi ha hagut el campionat de Catalunya d'Òptimis, en l'Estar Trit, i el nostre regatista, en Lucas, en Lucas ha guanyat. És el campió de Catalunya d'Òptimis, i estem superorgullosos d'ell. I tant, i tant. I des d'aquí ho volia fer extensiu, en Lucas i en el seu pare, que, com es diu ara, ho està petant, no?
Sí, sí. I estem, doncs, això, molt contents, sí, sí, sí. I tant, sempre en fem seguiment, com deies, eh, amb la Mònica, des de la vessant més esportiva del Club Nàutic, amb la Mònica, doncs, que periòdicament anem comentant els diferents èxits, i ja la setmana passada ens ho havia dit, eh, que era un campionat de Catalunya dividit en dos caps de setmana, i el Lucas ja, doncs, l'anava liderant, anava molt bé, quedava aquest cap de setmana, i que, bé, estava convençudíssima que arribaria una bona notícia, doncs aquesta bona notícia l'hem tingut, eh.
Ha arribat, sí, sí. L'any passat sí que va ser més sorprenent, diguem, perquè ens va sorprendre. Aquest any no era tan sorprenent perquè, com estàs dient, ja ho vèiem, ho vèiem a venir, no? Però, bueno, de totes maneres és que ho ha assolit, ho ha assolit, o sigui que s'ha de felicitar, ho hem de felicitar des d'aquí i ens l'estimem molt en el Lucas. Home, és que, a veure, tenir un campió de Catalunya dins de les seves files de regatistes com a club nàutic, home, això no ho pot dir tothom d'entrada.
No, no, exacte, exacte, i ara sí, sí, que se'n vagi cap al campionat espanyol, i si passa l'Espanyol o la Copa d'Espanya, doncs ja el millor també el agafen i es pacifica per l'europeu, o sigui que va apuntant, apuntant cap amunt, cap amunt, a veure fins on arribi. Nosaltres estarem amb ell, ajudant-ho amb el que necessiti. Exacte, ell hi posa el talent, que en té de sobres, vosaltres hi poseu l'acompanyament i tot el que li faci falta, no?
Exacte, sí, sí, sí, és així. I tant. A Pilar també t'anava a dir aquest exemple de tenir el Lucas campió, en aquest cas campió de Catalunya, tenir-ho aquí a Arenys, tot plegat també pot ser un reclam, o és directament un reclam per als més petits, que també us interessa molt, des del Club Nàutic, que vinguin a fer vela, per això parlaves al principi d'aquests campus de Setmana Santa, també tenim la Lliga Blava Escolar, tenim moltes iniciatives en Mainada, al voltant també de les escoles...
El fet de tenir el Lucas també és un referent, un reclam més.
Sí, perquè nosaltres el que volem és que els nens i les nenes vinguin a passar-s'ho bé. No volem que s'ho vegin com una mena de competició constantment amb tot. Qui tingui ganes de competir, endavant, que competeixi. Però el que no vulgui competir, que vingui a navegar i que s'ho vingui a passar bé. El que no volem és que algun nen comenci a la vela i tingui por i l'obliguis a sortir tant si com no. No, no, han de voler sortir, han de voler navegar i l'experiència ha de ser agradable, ha de ser agradable i gaudir-la.
I a més a més, si tenim en Lucas, el que fa també és que es puguin veure reflexats en ell. De dir, ostres, potser si a mi m'agrada competir, m'agradaria ser en Lucas quan sigui més gran. És el que hi ha, però el que volem és que al final que naveguin, que tothom navegui. I el que comentava l'altra vegada, que si vols iniciar-te la vela i no fa falta que tinguis l'embarcació, nosaltres als inicis us deixem les embarcacions i llavors un cop ja t'adaptes, ja saps que t'agrada més o menys,
a partir que si vols competir més o menys, llavors potser ja te'l compraràs d'embarcació, o no, depèn, saps? Però volem que la gent vingui i navegui, navegui i s'ho passi bé. Sí, sí, i crec que poseu molts esforços, que això sigui així, evidentment, no arribarà mai a un moment, que tota la humanitat navegui, sempre hi haurà qui, evidentment, no s'acostarà al Club Nàutic, només faltaria que tot Arenys baixés un cap de setmana al Club Nàutic, no donaríeu l'abast, però sí que la intenció... No donaríem l'abast.
No, no, exacte. No, no, però es tractaria de la mateixa manera que tu vas dir proves de jugar a futbol, que puguis venir i provar-ho. Pot ser que t'agradi, pot ser que no, però almenys com fem les activitats nàmpiques o l'esport blau amb les escoles de Quirenys, el que volem és que la gent ho tasti.
Estàs tastant i al final decideixes fer l'esport que més t'agradi. Uns escolliran la vela i uns altres escolliran el bàsquet. Això és així a tot arreu. Però que tinguis el privilegi de poder-ho tastar, no tots els pobles ho poden fer. És un privilegi que tenim a Arenys de Mar. S'ha d'aprofitar per les persones que ho provin.
A més a més, si els nens també proven la vela, ara també ens estem trobant que un cop els nens estan fent la vela, als pares també els hi ha de provar-ho. I encara que siguis pare, siguis més adult i no hagis fet mai vela, també pots provar-ho, saps? I hi ha gent que ja està agradant. Per tant, per això dic...
Animo tothom a fer els tastos, venir a provar. Hi ha tastets, hi ha de tot. No fa falta, com et deia abans, no fa falta tenir l'embarcació. Aquí t'ho deixem. Sí, sí. Està molt bé fet aquest, de poder posar la navegació a la vela amb les mateixes condicions, o sigui, amb les mateixes igualtat d'oportunitats que tenen els altres esports ja més habituals, com són futbol, bàsquet, aquests anys també, doncs, vôlei, ok, futbol.
el sal és igual, qualsevol esport més normalitzat, podríem dir que la vela estigui en igualtat de condicions, que igualment que tu vulguis poder provar el bàsquet i ho tinguis fàcil, doncs si vols provar la vela també ho tinguis fàcil.
Exacte, exacte, per això és posar el que dius tu, és posar-ho al mateix nivell, és com provar-ho i si t'agrada, evidentment, tens moltes coses per fer, pots fer-ho a nivell lúdic o a nivell de competició i a partir d'aquí, depèn de l'edat que tinguis i tot, ja t'aconsellen que tens que fer servir una embarcació concreta o una altra, saps? Però ja dic, no, no, es tracta d'això, que la gent ho tasti i provi, i a qui li agradi, endavant, endavant i que agafi el seu camí.
I tant. Doncs estem repassant l'actualitat del Club Nàutic amb la seva gerera, amb la Pilar Rodríguez. Pilar, jo no sé si ens hem deixat encara alguna cosa o ja ho tenim tot explicat.
No, en principi, de moment ja ho tenim tot fins aquí. A veure, ara que vingui la Setmana Santa, sobretot que hi hagi bon temps per a tothom, que la pluja ens deixi uns dies, que ens deixi respirar uns dies. A veure, a veure si és veritat, perquè portem un hivern que Déu n'hi do, a veure si ara en primavera, que també sol ser plujosa normalment, o hauria de ser-ho, vaja, no ho sé, a veure què passarà aquest any.
A veure què passarà, potser la pluja ja ha vingut i ja està, i ens deixa tranquil·lets aquesta Setmana Santa. També podria ser, si no, mira, si ha de ploure la primavera, que no plogui per Setmana Santa, que són uns dies que tots podem aprofitar per fer cadascú el que més li convingui, per anar a mar, per anar a muntanya, pel que convingui, doncs el menys que es pugui fer.
Perfecte, i tant que sí, a veure si es compleix. I tant. Doncs moltes gràcies, Pilar, per haver-nos atès aquesta estona i molta sort i que segueixin funcionant les activitats que es van fent des d'aquí, des del Com Nàltic d'Arenys. Moltes gràcies, bona tarda. Gràcies a vosaltres, adéu, bona tarda.
Seguim parlant de mar i anem fins a Cambrils, on s'ha inaugurat el nou centre d'interpretació del peix. En alguna ocasió n'hem parlat en aquest programa i avui en volem parlar molt més. A més, volem conèixer les últimes notícies des de la Confereria de Pescadors de Cambrils i ho fem amb la Jordina Beneiges, cap d'administració de la Confereria. Molt bona tarda. Bona tarda.
En primer de tot, fa res, acabeu d'inaugurar el centre d'interpretació del peix aquí a Cambrils. Com ha anat aquesta inauguració? La veritat és que molt bé. Ha sigut una rebuda molt bonica, la veritat, i molt...
Molt acceptada. Volem donar a conèixer la pesca de cambrils, els tipus de pesca que hi ha, que es fan unes visites guiades perquè ho pugui veure tothom, està a veure tothom. També els col·legis venen molts col·les i així els nens també a vegades que no saben que és un peix. I està tot molt ben explicat, també hi ha un vídeo, és molt visual...
I la veritat que la inauguració va anar genial. Per tant, d'alguna manera, el principal objectiu d'aquest centre d'interpretació del peix és que la ciutadania, més enllà dels nens, de les escoles, coneguin el peix que tenim aquí al territori i la feina que fan els pescadors, no? Sí, sí, i tant. Tota la feina que fan ells i la manera que pesquen, que surten cada dia, amb bon temps, amb mal temps...
i com porten el peix, com netegen la mar, també, perquè amb el tema de pesca neta també recullen tots els plàstics que tira la gent al mar, també ho porten a terra, o sigui, reciclen d'alguna manera, per dir-ho així, i no res, fer-ho saber a la gent, que és una feina bonica, i doncs, bueno...
En aquest sentit, què hi podem trobar en aquest centre d'interpretació? Ens hem d'imaginar que són tot plafons amb imatges i text o hi ha més coses? Doncs mira, només entrar, hi ha tota una maqueta de Cambrils dels anys 30 i està superben feta, amb les seves barquetes, les seves casetes, tot molt bonic, amb la torre de com era abans.
Després també per altra banda hi ha unes pantalles amb cadascuna de les modalitats de pesca. Hi ha la d'encerclament, hi ha un vídeo que explica com va, com pesquen i tot.
I llavors tenim una mostra d'una embarcació, una maqueta d'embarcació amb les seves xarxes i tot. Després d'arrossegament el mateix, una barca d'arrossegament amb la seva xarxa i el seu vídeo, i les d'arts menors, amb la seva enança, amb la seva xarxa i tot, i el vídeo de cada un. I llavors al final tenim la sala gastronòmica, que també tenim un projector, tenim un vídeo que dura uns 15 minutets que està tot molt ben explicat. Des que pesquen,
fins a la confraria, el treball que fa la confraria. Per tant, és bastant, com si diguéssim, bastant audiovisual, també. És molt interessant. Per què creieu que era interessant un centre d'interpretació com aquest? Bé, per donar a conèixer el que és la pesca, la vida d'un pescador, que també és una feina, com una altra, que es poden guanyar molt bé la vida.
i que no es perdi, saps? I que al final el país, quilòmetre zero, que no es perdi tampoc, saps? I que és el més bo, és el millor que hi ha, la veritat, i més sa. No és poc conscient d'això, de tot això, la gent, o cada cop en som menys conscients o ens fa més paresa? M'ho pots repetir la pregunta?
Sí, si la gent n'és conscient de tot això, que el peix fresc, de la importància del peix fresc, el que és anar a pescar cada dia, o si per contra cada cop ens fa més pares anar a comprar peix fresc i tirem de coses molt més senzilles. Sí, jo penso que sí, la gent no és conscient del que... Jo per mi que no sap el que compra, al final...
Vas a lo fàcil, peix net, peix fàcil i ja està. I barato, la gent anem a lo barato. Ja em poso jo també, que jo no compro de peix, la veritat. I clar, al final, com el peix, com la carn, com tot, al final, si vols qualitat, has de pagar una mica més. Llavors la gent no sé si ho entenen o no ho entenen.
I, clar, hi ha tot un procés, hi ha tot un... Bé, és una mica... No sé, jo trobo que s'ha de donar a ensenyar i explicar una mica a la gent el que val, al final. En aquest sentit, també s'explica com feu la subhasta del peix?
Sí, també. També quan fem les visites guiades fem el tom i veuen com entren les barques, com descarreguen el peix, com l'entren a la cinta i després van a la banda de la subhasta on hi ha els compradors i veuen com compren. Deies que aquests dies ja han vingut algunes escoles, l'experiència ha sigut positiva?
Molt positiva. O sigui, l'altre dia van vindre uns nens que no volien marxar, que ho trobaven tot superinteressant i que els hi gravava moltíssim. I, bueno, mira, molt contenta em van fer, la veritat. Jo porto ja 24 anys treballant aquí i, doncs, bueno, és la meva vida ja també, no? Soc de família de pescadors i de remandadores. Vol dir, al final, és una cosa que es viu també, no?
Canviem de tema, anem a parlar d'una cosa que afecta, una més, aquests dies ha esclatat la guerra a l'Orient Mitjà, hi ha una pujada considerable dels preus de la gasolina i en tot això els pescadors s'estan veient bastant afectats, no? Sí, sí, això afecta molt perquè, clar, són molts litres de petroli i, clar, de pagar a 60 cèntims a quasi un euro, doncs clar, es nota moltíssim. Doncs, bueno, guanyen en algun menys, perquè on que van a la part, doncs clar, ells
Al cobrar la part, els números que fan és primer treure el gasto i després es reparteixen del que han venut. Com més paguen de petroli, menys es repartiran. És complicat, però bueno. No sé si això també d'alguna manera en el consumidor final també a la llarga s'acabarà veient reflectit.
No, el consumidor no, perquè al final el consumidor el peix el compraran igual. Hi ha vegades hi ha més demanda pagant més car, que últimament no està malament, però el consumidor al final no té res a veure. Al final qui ho paga són els mateixos, perquè són qui paguen el petroli. Si ells fiquessin un preu al peix, llavors sí que afectaria més.
però com que la subhasta és el preu a la baixa, el consumidor no li afecta gaire. Una solució seria que donessin ajudes ara per aquesta situació? Doncs sí, seria una opció, que poguessin donar algun tipus d'ajuda per poder pagar el petroli, aquesta punjada de petroli. Espero que no duri gaire.
Veurem el que dura, cadascú diu una cosa, els experts diuen cadascú una cosa una miqueta diferent, però aquests dies que hi podem trobar a la llotja de Cambrils, que és el que s'està pescant, diria que no hi ha ningú que faci veda, no, ara mateix? No, ara estan anant tots a la mar, tots els d'encerclament, o sigui, cada dia ja s'està dinant i seïtó pel dematí, i que de moment ha arrencat bastant bé, després de la veda,
i llavors les barques d'arrossegament estan agafant molt de sorell, molt, o sigui, ahir penso que van agafar, a veure, la tinc aquí, van agafar 400 caixes de sorell, 3.000 quilos entre totes, hi ha 6 embarcacions. Déu-n'hi-do. Vol dir que Déu-n'hi-do, sí, sí. Però bueno, a part d'això, agafen molt de llust, molta gamba blanca...
canana, mos de galls, rajades, raps, vol dir, agafen de tot, pops, també. Per tant, d'alguna manera és un bon moment. Sí, sí, sí. A veure, a final les barques d'arrossegament sempre agafen una mica de tot. Sí que cada peix té la seva temporada, doncs depèn de quan fa fred, quan fa calor, agafen més peix d'una espècie o més d'una altra, però durant l'any van agafant una mica de tot.
També heu notat millores respecte a l'hivern, en sentit que aquest hivern hi ha hagut al mar bastant mogut diferents dies. Sí, sí, després de les llevantades, com que es remou bastant la mar, doncs després, quan les barques poden anar a pescar, sí que ja agafen bastanta quantitat de peix, molts de quilos, inclús alguna embarcació ha arribat a agafar mil quilos, una sola de peix. Sí, sí.
I a quin preu va o a quins preus es mou en aquests dies per la llotja de Cambrils? Bé, depèn dels peixos, però al final el llum sobre 8-9 euros, més o menys el quilo. La gamba, aquesta més mitjaneta, sobre uns 15 o 20 euros.
no sé què et diria jo més... No, no, ja està, ja està bé. Per anar acabant, la gent que ho escolti, que potser li cridi l'atenció tot el centre d'interpretació del peix, com pot venir, com ho ha de fer per venir, si està obert a tothom? Bé, doncs el centre d'interpretació està obert a tothom, vol dir, de dilluns a divendres, de 9 a 1 i 3 a 6...
Està obert perquè ho puguin visitar sense cap problema. I després, a partir de juliol i agost, fem les visites guiades. És per les tardes. Ara no recordo exactament. Penso que era dilluns i dimecres. Pot ser alguna cosa així. Igualment, si ho miren a la pàgina web de Turisme, surt reflectit.
Doncs perfecte, la gent que estigui interessada pot entrar a la pàgina web de Turisme Cambrils i mirar aquestes visites guiades que començaran aquest estiu. Moltes gràcies, Jordina, per atendre'ns aquesta tarda aquí a Randamar. De res a vosaltres.
Acabem el programa d'avui, però abans fem parada al Delta de l'Ebre per parlar sobre el projecte Arroz Solidari. I per això la companya Cel Prieto des de Delta.cat està amb el president de la càmera arrossera del Montsià, Cel. Simarina, anem a comentar-ho amb Àlex Morales, president de la càmera arrossera del Montsià, per conèixer millor el projecte Arroz Solidari i què suposa per al Delta i per als bancs d'aliments. Àlex, benvingut a Randemar. Hola, molt bon dia.
Si et sembla, per començar, us pots explicar en què consisteix este projecte anomenat Arròs Solidari? Doncs bé, mira, l'Arròs Solidari és un projecte d'economia circular que és molt bonic i que unís el reciclatge, l'agricultura i la solidaritat. Les càpsules després el que fem és reciclar-les en els forcs del cafè, desformant en el comport, que després tirem als arrossars del Delta.
Estos arrosos después nos compran i ell lo dona al Banc d'Aliments per a que arribin les persones que ho necessiten. I, Àlex, com arriba la càmera rosera a implicar-se en un projecte com este, en la marca de cafè Nespresso, que seria la primera marca de cafè que tothom coneix? Això va començar fa més d'una dècada i ens va arribar demà de la Federació de Cooperatives de Garals de Catalunya. I va ser com es va connectar
en l'arròs. Bé, després s'ho buscava i és un cultiu com l'arròs, que per al compost este és un cultiu que s'adapta molt bé.
I a partir d'allí se va crear aquesta col·laboració entre la cooperativa, que ja fa quasi 14 anys que la portava fent. Molt bé, és un projecte més que consolidat. És a dir, resumint-ho, Àlex, pas a pas, és a dir, el consumidor recicla la càpsula Nespresso i després això se converteix en arròs que arriba als bancs d'aliments.
Correcte. Bé, més o menys el que es fa, el consumidor porta les càpsules, sembla que hi ha més de 7.700 punts de recollida en tot l'estat. Després, aquestes càpsules es porten a una planta on se separa l'alumínim del marro.
L'alumini es recicla per un altre cantó i llavors el marro el que fem és reformar-lo en el compost orgànic. Llavors, aquest compost que arriba al delta lo distribuïm pel camp i després, el que he dit abans, Nespresso, mos compra aquesta collita i ell la distribueix pels bancs d'aliments. Llavors, aquest compost que s'obté del marro del cafè acaba sent un abono per al camp?
Sí, és un compost orgànic, que de veritat que és de molt alta qualitat i aporta matèria orgànica al sol i millora també l'estructura del terreny. Vull dir que és un bon producte per a les arrosses. Molt bé, així que ja ho sabem, per qui no ho sàpiga, que el compost del cafè, que qui ho diria, que al final després això beneficia el camp de l'arròs. Sí, la veritat és que sí, que dona molta estructura i millora molt la matèria orgànica del camp.
Molt bé. Àlex Estany, la Federació Espanyola dels Bancs d'Aliments, ha rebut 215 tones d'arròs gràcies al reciclatge de les càpsules. Representa un 5% més que la campanya anterior, és a dir, que està pujant.
Sí, el que passa és que la gent està reciclant més càpsules i per això té aquest augment de producció de tones. I una pregunta, com ho calculeu? Perquè és Nespresso qui després us compra els quilos d'arròs, calculeu per tants metres tireu el compost orgànic
Depenent del material que ens arriba, s'ha de tirar una dosi per hectàrea i calculem la terra que necessitem per a aquest compost.
Molt bé, molt bé. Després, claro, aquestes 215 tones se tradueixen en 860.000 racions d'arròs, que arriba a més de 9.500 persones. Claro, són xifres molt altes que beneficien a gent sense recursos, Àlex.
Sí, la veritat és que aquestes quantitats per a mi m'impressionen molt. I també d'alguna manera, jo estic acostumat a parlar en tonelades, però quan parlo de dentirracions encara m'impressiona més. És un gran projecte molt xulo i des d'aquí, des de la cooperativa, estem molt satisfets.
Clar, perquè al final en tones sí, poden ser moltes tones, però quan dius racions són persones, això, no? Al final és el que et toca més. Correcte, sí, al final és això. Són persones i els que arribes a la gent més necessitada.
Des del principi, va començar el 2011, s'han distribuït gairebé 2.000 tones d'arròs, a prop de 9 milions de racions, el que diem, que les racions se toquen. Llavors, ha evolucionat aquest projecte en aquests 15 anys llargs d'història? Entenc que al principi vau començar amb un nombre més petit i ha anat la cosa millorant.
Home, doncs sí, des del 2011 hem distribuït més de 2.000 tonelades d'arròs a través dels marques d'aliments i hem donat, això encara ho extrapolarem més, prop de 8 milions de racions. O sigui que encara és més... Quan ho fiquem a 15 anys, encara...
té més orgull d'aquest projecte. I el contacte... Bé, nosaltres no sé si teniu contacte directe en el banc d'aliments com a tal, però, clar, l'arròs és un producte bàsic, no?, i a més que l'origen d'aquí del Delta, la qualitat assegurada... Valtres, és a dir, no sé si teniu contacte directe amb ells, però, clar, enteneu que és una cosa necessària, l'arròs.
Al final és un projecte que fem entre Espresso, Bank d'Aliments, Natros, i que sí que tenim un contacte, tenim algunes reunions en ells i el que ens diuen que per a ells és un projecte molt important. I el que també valorem molt que sigui un projecte del Delta de l'Ebre i que valorem molt que sigui un producte fet aquí al nostre territori.
Clar, perquè al final, jo què sé, per exemple, quan vas al súper i estan en campanya de donació, fico exemple, que es fiquen a la porta del súper i et donen una bossa, però després tu donen el que tu vulguis. Clar, al súper compraràs el que tu més o menys, però el súper de vegades la procedència de l'arròs marca del súper no és d'aquí, m'entens? Llavors, això ho valorem molt, ho valorem molt que realment sigui un producte del Delta de l'Ebre i que estigui fet aquí, al territori.
Això és un valor molt. Claro, té un valor afegit. Claro, aquestes iniciatives, Àlex, també ajuden a visibilitzar la realitat de la pobresa alimentària que tenim aquí al nostre país. Sí, a veure, això sense dubte. Pensem que estem al primer món, però hi ha gent que, per desgràcia, no arriba a poder tindre les necessitats bàsiques. Aquí la cooperativa...
Sempre hem tingut este suport. A nivell d'aquí, o sigui, a nivell d'Enspresso, tenim este projecte, però també nosaltres des d'aquí, a Càrites, quan tenim alguna necessitat, els ajudem. Evidentment, evidentment. Este projecte, com tu dies al principi, s'emmarca en un model d'economia circular, que són que els residus es converteixen en recursos per al camp. I això, en què us beneficia els arrosaires del Delta?
Bé, això al final ens permet incorporar un compost orgànic del sol que ens està millorant la qualitat i al mateix ser el que ens beneficia a aquest model d'economia circular de reciclada, agricultura i solidaritat.
Evidentment. Llavors, clar, entenc que per a vatros, per a la càmera, associa el vostre nom a un projecte solidari com este, que és d'abast estatal, recordem, és de tota Espanya, no? Què significa per a vatros, al final? A part de posar el vostre granet d'arena, també esteu donant visibilitat a la càmera.
Al final això és un orgull. Com a càmera, com a sector i com a delta. Que este nom estigui lligat a este projecte tan ambiciós i tan bonic, per a nosaltres és un orgull. I tant que sí. Vatros esteu al peu del canó en este projecte i així ha de ser. I si et sembla, Àlex, ja per acabar, per als consumidors que ens estan escoltant, què han de fer per poder-se sumar a la campanya Arroz Solidari?
és molt pàcil. Només el que hem de fer és reciclar les càpsules de cafè i portar-les al punt de recollida habitual, que n'hi ha, ni com he dit abans, n'hi ha 7.700 en tot l'estat, i d'aquesta manera estàs ajudant a generar-se compost, a produir l'arròs i a fer que arribi a menjar persones que ho necessiten. Una petita acció, no?, que al final ajuda moltes persones. Tothom beu, o gairebé tothom beu, un cafè pel matí, si no són diversos durant el dia, i que costa poc, no?, al final recicla.
Correcte, això mateix, això seria. És molt fàcil de fer-se. Correcte, i el resultat és molt beneficiós per a tothom. Correcte, sí. El resultat, el que dic, al final pot ser d'aprofitar gent que realment ho necessita. Moltíssimes gràcies, Àlex, per haver-te connectat avui al programa i haver-nos descobert un trosset d'aquest projecte solidari i tan necessari com és Arròs Solidari. Moltíssimes gràcies, Àlex.
Moltes gràcies a vosaltres per donar veu al sector. Doncs Marina, projectes com aquest són molt necessaris per al nostre territori. Són necessaris, l'arròs és molt important pel nostre territori. Seguirem a veure com avança aquest projecte i esperem que l'arròs també arribi a tots els punts de Catalunya i més enllà, l'arròs del Delta, que és marca territorial nostra. Moltes gràcies, Cel.
Vaig deixar d'entrar-hi tant de cop, ara abans embullo els canells al cap i al cor. Amb els ulls clavats a l'horitzó, lentament cintures palles, malgrat la por. Fent el mort, la vida passa igual. Però és que t'ho juro, he perdut la por a fer-me mal. Si el mar és l'amor, jo sóc el mar.
I així arribem al punt final de l'arram de mar d'aquest dimarts 17 de març del 2026. Nosaltres ho hem de deixar aquí, però tornarem demà com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda. Us esperem a totes i a tots. Que vagi molt bé.
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
És la mar, jo sóc el mar. Vull que les onades i les fars siguin el farc.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Millor mou-te. A peu, en bici, en bus i no sigues addicte al cotxe. Agafa'l només l'imprescindible. Millor mou-te. Ajuntament de Tarragona.
Benvolgut multireformista, a Obramat no podem abaixar-te els impostos ni el preu de la gasolina de la teva furgoneta, però sí que podem ajudar-te amb els nostres preus. Per això, a Obramat, revisem cada dia els nostres productes per oferir-te les millors marques professionals amb els preus més baixos de la zona IVA inclòs, on compren els professionals. Obramat.
Vine a Carrefour i compra bé amb els nostres preus imbatibles. Avui dimarts 17 de març tens la banana categoria 1 a un preu imbatible de 1 euro amb 9 cèntims al quilo. Estalvies un 27%. Sempre les millors promos. Carrefour. Ara o quan vulguis, aquí tindràs totes les notícies de Tarragona. Connecta amb tarragonaradio.cat.
The British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. Celebra els 50 anys del Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona.
Visita l'exposició Adquisicions i més, amb pintures, escultures, tapissos i còmics que s'han incorporat recentment al museu. Una selecció d'obres que ens mostra la creativitat i el talent dels artistes del nostre territori. Oberta fins al 31 de maig, l'entrada és gratuïta.
Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. Jornada de mobilitzacions de la comunitat educativa. Els 7 docents que s'han sumat els tarragonins a una jornada de vaga aquest dimarts. Des de primera hora han estat tallant també amb el suport de revolta pagesa els accessos al port del Tarragona.
Al migdia, professors i tractors que s'han traslladat al centre de la ciutat, a l'entorn de la plaça Imperial Tarraco, també generant molts problemes de mobilitat amb milers de persones que s'han sumat a la protesta. Núria Estruc és una de les portaveus del professorat en vaga.
No va de salari, sinó que va de millores, de millores perquè l'educació està en decadència i llavors volem tenir menys ràtios a la classe, volem tenir recursos reals, que no es gastin els diners amb recursos que no serveixen per res, sinó amb recursos reals per millorar la qualitat educativa dels nostres fills i filles.
perquè la situació és alarmant. Tenim molts alumnes amb moltes dificultats a les classes i no sabem com atendre'ls. Tenim molta burocràcia i el que volem és reduir i sobretot que se'ns requalifiqui la nostra feina i que es doni valor a la nostra feina, perquè l'educació és el futur.
Afirmen que la negativa del Departament d'Educació a tornar a negociar amb els sindicats convocants aportarà més vagues i més mobilitzacions. Recordem que divendres també hi ha convocada vaga arreu del país per part de la comunitat educativa. I d'altra banda, en clau turística, reforçar la marca Tarragona al voltant del patrimoni...
posar-lo en valor, generar més experiències i millorar les infraestructures, també hoteleres. Són reptes que recull el pla de màrqueting operatiu de Tarragona Turisme amb 76 accions a desenvolupar en els pròxims anys. L'alcalde de Tarragona, Rubén Vinyuales, diu que és un punt d'inflexió i que és un pla que serà operatiu en mesures que arribaran de seguida.
I aquest pla representa un punt d'inflexió en la manera de com entenem el turisme a casa nostra Tarragona. No és només una eina de promoció, és una aposta estratègica per ordenar els recursos que tenim, posar en valor el nostre patrimoni i garantir que el turisme generi retorn econòmic i social per a la ciutat. El turisme ha de fer que els tarragonins i tarragonines visquin millor.
Per cert, el Dragon Khan reobrirà per Setmana Santa després dels treballs de manteniment que s'han dut a terme durant els últims tres mesos. Així s'ha explicat en una visita d'obres a la muntanya russa més emblemàtica de Port Aventura. Sergio Fraile és el director de serveis tècnics de Port Aventura World.
Després de dos mesos i mig de treballs al Dragon Can, estem a la recta final disposats per obrir-lo per la temporada de Setmana Santa. Els treballs han consistit en canviar dos dels trams principals, que eren el loop vertical i el cobre roll...