Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda a tothom. Passen 3 minuts a les 4 de la tarda d'aquest dilluns 20 d'octubre del 2025. Ho tenim tot preparat, com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda. Començarem, com és habitual, fent un repàs de totes les notícies de la nostra costa catalana.
La primera aturada la farem a l'escala, baixarem fins al delta de l'Ebre, passarem per Vilanova i la Geltrú, Arenys de Mar i acabarem a Tarragona. Després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes. Deixarem una mica el mar i anirem a les muntanyes per parlar del futur part natural de les muntanyes de Prades.
explicarem el calvari del Club Natació Sitges, ens acostarem a una peixateria del Maresme per conèixer les últimes novetats, descobrirem el projecte Pescafills, anant fins a la Costa Brava, ens posarem el neoprè per anar amb wakeboard i acabarem el programa d'avui creuant el Mediterrani sabent quina és la situació actual a Palestina. Estarem aquí fins les 6 de la tarda a Rondamar.
Però abans de tot això, el que volem fer és saludar el nostre equip, saludar totes les persones que cada dia fan possible aquest programa, que cada dia fan possible que el vaixell de Ranamar surti de port i arribi a Bonport. I comencem per la nostra cap tècnica, Sílvia García. Molt bona tarda, com estàs? Molt bona tarda, molt bé, de dilluns. De dilluns. Si veus que tinc algun acompanyant que és dillunitis, se m'ha enganxat avui, que no me deixa. Mira que la volia deixar a casa, però l'havia de manera.
No hi havia manera. M'ha acompanyat a la ràdio. Avui tinc una notícia friqui per tu. A veure, friquismament. Suposo que el Sergi després ens l'explicarà millor, però és que dissabte... Quina por? Quina por m'ha fet? Dissabte va aparèixer morta una balena d'uns 10 metres a una platja entre Begur i Pals. Pobreta, m'he cachit. Per això dona tristó per començar el programa.
Home, no, tristó, l'animal. Perquè jo hablo per ell. Imagina quin pitxot, eh, deu metres de balena. Ja, però pobreta. Creia que està en el mar. Ja, però perquè arribi a la platja devia anar molt perduda, l'animal. O perduda o que ja estava molt malaltona. Suposo que el Sergi ens ho explicarà millor. Anem a saludar la Cel Prieto des de RadioDelta.cat. Cel, molt bona tarda, com estàs?
Hola, molt bona tarda, companyes. Ve molt bé, com diu la Sílvia, dilluns i a part és l'últim dilluns abans del canvi d'hora, és a dir, el dilluns que ve encara serà més trist perquè pronte-pronte se farà de nit.
Això sí que és depriment però a part de ser depriment avui he llegit una notícia que surt cada cop que hi ha canvi d'hora i és que ara el govern espanyol ha demanat ja a la Unió Europea que no es torni a fer canvi d'hora però clar, jo vull saber en quina hora ens quedem perquè si ens quedem en l'horari d'hivern per mi se'l poden quedar sencer
Crec que és amb el divers. Sí, sí, jo també ho crec. Anem a saludar en Sergi Corral des de Ràdio L'Escala. Sergi, molt bona tarda, com estàs? Molt bona tarda, molt bona tarda a tots. Ara que tenia una balena, m'ha vingut al camp. Mira, aquesta cançoneta que és molt xula, dels Oques Grasses. I ara és una balena.
Doncs m'ha vingut aquesta cançoneta al cap, mira. Pobre balena. Bé, els peixos, i en aquest cas els cetacis també, i els animals marins, hi ha una vegada que neixen, reprodueixen i es moren. El problema...
És que quan aquesta mort a vegades ve per impactes en vaixells, en xarxes, i coses molt forçades, o molt artificial, podríem dir. Però sembla que les coses a mar no es morin, o que els peixos no s'hagin de morir mai, i coses així, però és un ésser viu. I, bueno, així va la vida. Trobo que per ser dilluns estàs com a molt filosòfic. Com de dijous.
Mira, tinc una setmana que si no la començo tant filosofia, l'acabarem llançant la tele per la finestra. Però prefereixo començar-la així. Ah, fantàstic. Si tu així ets feliç, jo endavant. Anem a saludar també en Carles Monasterio des de Canal Blau Ràdio. Carles, molt bona tarda, com estàs?
Bona tarda Marina, bona tarda companys, doncs de dilluns, no? I més a més amb aquestes notícies que em doneu, que clar, que d'aquí un parell dilluns ja estarà fosc i negre a aquesta hora. Home, tampoc en aquesta hora, tampoc. Al cap d'una hora potser sí, però en aquesta hora tampoc. Bueno, bueno, que gairebé ja serà fosc, ara quan comencem l'arrant i això ja són males notícies, eh? Sí, són males notícies, però no hi podem fer res. Ja anem a saludar l'Oriol Leo des de Ràdio Arenys. Oriol, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda. Bé, bé, bé. Doncs Remira també aquí esperant l'horari d'hivern, que a veure si diu que ja és el que ens deixen definitivament. Però vaja, és veritat, és veritat que és una mica trist que a les 5 de la tarda ja sigui fosc. Però després és maco quan el dia es va allargant. Això és bonic. Home, et dona esperança. Clar. Ha de ser fosc aviat perquè després es pugui fer fosc més tard. L'altre, tu també està filosòfic avui, veig. Sí, què hem de fer? Què hem de fer, si no?
Vinga, va, deixem la filosofia, anem a començar el programa d'avui. Qui us parla des de Tarragona Ràdio, Marina Pérez Got.
Comencem el nostre repàs informatiu per la Costa Brava explicant, com dèiem ara al principi, que troben un catxalot mort a la platja de Pals. L'animal presentava ferides ben visibles per bona part del seu cos, Sergi.
Doncs això mateix, Marina, un catxalot ha aparegut aquesta setmana tocada a la plaia Gran de Pals. L'animal, de prop de 10 metres de llargada, ha quedat barat a la sorra i presentava ferides molt evidents. La policia local va coordonar de la zona des de primera hora del matí de dissabte i tot seguit va iniciar els treballs per retirar el cos. Durant la nit ja s'havien compartit a les xarxes imatges del cetaci arrossegat
pel mar fins a la costa. Segons els experts i entitats mediambientals, les col·lisions amb vaixell de càrrega són una de les principals amenaces per a les balenes que passen per la costa catalana. Aquesta situació és especialment crítica per al trànsit marítim entre els ports de Barcelona i Tarragona. Des de l'associació Salvem la plaixa de Pals, dedicada a la preservació de la biodiversitat i el paisatge, han assenyalat que la sobrepesca, el trànsit marítim intens i la contaminació del mar són les causes més habituals de mort dels cetacis a la Mediterrània.
La quarta edició de la veuta al museu s'uneix per primera vegada al celler Terra Remota amb el Museu d'Arqueologia de Catalunya Empòries. Amb les entrades exaurides des de feia i a dies, el mag d'Empòries ha acollit un any més l'activitat proposada des del Patronat de Turisme Costa Brava, veuta al museu. Una proposta per promocionar el territori que arriba a la seva quarta edició amb una excel·lent forma i amb un format format
més que consolidat on es combina la cultura amb el vi, una activitat que en el Macampuria sempre participa i és que tot l'entorn del jaciment i la seva història està més que vinculada al món del vi. Escoltem a l'Esther Espigoler, responsable o una de les responsables d'aquesta visita.
Aquest és el quart any consecutiu que el Macampolies participa en aquesta iniciativa del Patronat. Esperem poder participar-hi en les edicions futures, ja que aquest lloc és una mica on el vi va néixer primer de la mà dels grecs i els fenicis i després, sobretot, amb l'arribada dels romans a partir de la Segona Guerra Púnica, que van democratitzar el vi en el sentit que va arribar a totes les capes de la societat.
Aquest any, per primera vegada, el patronat ha unit al Museu Arqueològic d'Empúries amb el celler de vi ecològic Terra Remota, coneguts per a molt, per seu vi camino i per tenir un dels cellers més integrats al territori. Terra Remota proposava un tas de tres vins especials durant la visita guiada pel jaciment. La visita iniciava a la zona romana fins a arribar a la ciutat grega, vinculant en tot moment els costums vitivinícoles de la zona i de cada una de les ciutats, totes elles demostrades amb evidències de les últimes troballes a Empúries o a la zona del Mediterrani.
Unes 400 persones participaran durant els caps de setmana del mes d'octubre d'aquesta activitat repartida arreu del territori ginuní, on es vinculen els museus de la zona amb els cellers de la denominació d'origen empordà. La majoria de les propostes han penjat el cartell d'entrades exhaurides. De fet, la campanya es va iniciar ja amb més d'un 40% d'entrades venudes només en una setmana.
Baixem ara fins al delta de l'Ebre. El govern i l'Ajuntament d'Alcana estudien l'enderroc d'una desena de cases situades enmig del barranc del Llop, cel.
Sí, Marina, el govern i l'Ajuntament del Canà valoren l'enderroc de 10 habitatges situats dins del barranc del Llop, a la urbanització l'estona del Canà Platja. Són cases residencials que han patit 5 catàstrofes naturals els últims 7 anys, amb inundacions cada vegada més greus. El consistori exigeix des de fa anys solucions preventives i dràstiques a una situació de risc extrem per a les persones que viuen a la zona.
El Consistori proposa renaturalitzar les urbanitzacions i traslladar els habitants. Els veïns, volíem dir, d'aquestes primeres deu cases afectades ja estan d'acord i podrien ser els primers refugiats climàtics del país. Joan Roig és l'alcalde d'Alcanar. És important, ho vam parlar amb el president, no generalitzem, perquè si ve cert que altres zones també necessitarien...
introduir el concepte de trasllat o expropiació, s'ha de fer de forma segmentada i entenem que primer ho hem d'executar en una zona molt determinada i després ja anirem ampliant en base a com anirà funcionant aquesta mesura. De moment tenim els 3-10 cases i jo penso que també, com és una prova pilot, seran els primers refugiats climàtics del país, del país, de l'Estat, diguem-ne. Llavors, clar, estem parlant d'una cosa que en principi és com una prova pilot, no?,
No s'havia fet mai. Les persones que s'han traslladat, per exemple, al barri de Sallent, al barri de l'estació, potser van traslladar 300 famílies perquè estan construïdes les vivendes damunt d'unes mines i es van traslladar. Tenim aquest exemple, que és un paradigmàtic del traslladar de persones, però per canvi climàtic i per temes mediambientals, no.
L'Ajuntament d'Alcanar ja ha fet arribar a la Generalitat a través del Departament de Presidència les dades cadastrals i urbanístiques com la tipologia de sol dels 10 primers habitatges que es planteja a Tiraterra a la urbanització l'estona.
El govern i l'Ajuntament del Canà estudien l'Anderroc. Això ho acabem d'explicar ara. Passem a explicar que el Polisportiu Municipal de l'Ammetllamar ha acollit un escape room gratuït d'emergència climàtica i salut planetària.
Simarina, el Polisportiu Municipal de l'Ametlla de Mar ha acollit aquest cap de setmana un escape room gratuït dedicat a l'emergència climàtica i la salut planetària, organitzat per la Diputació de Tarragona. El planeta viu en estat d'emergència climàtica, l'activitat humana, l'emissió de gasos amb efecte hivernacle.
L'esgotament de les reserves naturals, l'ús abusiu de plàstics o el consum dels recursos del planeta, entre molts altres factors, estan portant el nostre planeta al seu límit. L'activitat totalment gratuïta i oberta a tothom es va dur a terme el divendres a la tarda, dissabte al matí i diumenge també a la tarda. Cada sessió d'una durada de 45 minuts es duia a terme en grups de 4 persones on els participants podien descobrir els reptes ambientals als quals ens enfrontem.
Anem ara fins les costes del Garraf. Les cases afectades per les fortes pluges de divendres a les botigues de Sitges van recuperant la normalitat. Una forta tempesta va descarregar les zones deixant anar molta pluja i afectant alguns habitatges de l'avinguda de les botigues Carles.
Doncs sí, Marina, avui encara s'estan fent tasques de retirada de fang a l'Avinguda de les Botigues de Sitges. L'origen és el fort aiguat que divendres a la tarda va caure en aquesta zona entre Sitges i Castelldefels. Els veïns asseguren que quan plou és habitual que l'aigua dificulti els excessos i s'hi acumuli aigua. El cas és que aquesta vegada el que va entrar va ser el fang i ja és el tercer cop que els hi ha passat des del mes d'agost. El fang prové d'unes obres de construcció d'un hotel i un complex residencial
a la zona de Vallbona, una zona muntanyosa que queda per sobre de les botigues. Les cases més exposades són una desena i quan plou la sorra es converteix en fang que va baixant fins a les botigues. Divendres a la tarda es van registrar fins a 59 litres per metre quadrat que van caure en poc temps.
El fang tapona i deixa inoperatius als emburnals, de manera que s'acaba escampant per la zona. Els veïns asseguren que al mateix temps el mateix ja els va passar al mes d'agost i a finals de setembre. Des de l'Ajuntament de Sitges s'assegura que ara cal trobar mesures perquè no torni a passar, començant per què pot fer l'empresa constructora. De fet, aquest matí ja hi ha hagut una reunió amb ella per estudiar el cas. Ens ho explica David Martínez Lluís, regidor de Governació de Sitges. L'escoltem.
Entenem que el pang aquest molt probablement sigui d'aquesta actuació, d'aquestes obres, i el que s'ha de mirar és des dels departaments corresponents mirar acercat amb l'empresa que està actuant aquesta obra els mecanismes que calguin perquè en cas que hi hagi una altra situació com la que es va produir divendres, la producció intensa, doncs aquesta situació no es torni a produir
En molt poc espai i en paral·lel hi ha l'autopista C32, la carretera 131, l'avinguda Les Botigues i altres vies que depenen de la Diputació. L'Ajuntament admet que a més de les mesures que es puguin prendre per evitar els efectes de les obres, també cal millorar la coordinació de les administracions titulars de totes les vies. Tornem a escoltar a David Martínez.
que s'ha de treballar coordinadament en carreteres perquè el pang aquest que es va acumular en aquest moment no es va arribar a treure. Llavors, com a ajuntament el que hem de fer és garantir la seguretat de la ciutadania i allà on no arribin les administracions competents que no sigui l'ajuntament, nosaltres ho hem d'exigir que ho retirin, ho recullin i ho netegin i en tot cas demanar permis per poder-ho fer nosaltres.
Des de l'oposició, el Mar Galló s'ha mostrat crític amb l'actitud del govern sitjatà. Asegura que ja fa uns mesos que va advertir d'aquesta problemàtica i que fins ara no s'ha actuat. La formació molt arrelada a les botigues també assegura que falta manteniment a les canalitzacions de la zona i que no hi ha control sobre les obres que s'estan fent a Vallbona, havent esquilmat la muntanya.
Fem aturada ara a les costes del Maresme. Aquest cap de setmana Aranys de Mar ha celebrat la fira d'acordions i acordionistes a tota manxa. Des del matí fins al vespre de dissabte hi ha hagut parades diverses, píndoles explicatives i formatives i dos concerts, Oriol.
Doncs sí, organitzada per la Diatònica, aquesta fira ha acollit parades d'acordions, de luthiers i també una de llibres especialitzats en cultura tradicional i popular, la Tradillibreria. Marta Català, que és membre de la comissió organitzadora, ha valorat molt positivament el desenvolupament de la fira.
Doncs la veritat és que ha estat molt bona la resposta tant a nivell intern d'acordionistes, perquè estan fent petits tallers lutiers i llavors hi ha molta gent que va corrent per als petits tallers, com gent del poble que s'ha acostat a veure què és això dels acordions, com sonen. Hem ofert un concert vermut i hi ha hagut molt de públic d'aquí d'Arenys que han gaudit d'aquest so de l'acordió tan entranyable.
Una de les propostes que va generar més interès durant tot el dia va ser la de les píndoles explicatives i formatives amb gultiers i acordions diatònics i cromàtics, testets sobre aspectes com el funcionament d'aquests instruments, el tipus de veus, com fer reparacions o afinar l'acordió, així com de quina manera tocar amb una bona posició ergonòmica. Ràdio Lenys va poder parlar amb un dels formadors, el músic aranyeng Gerard Termes.
Jo he parlat del procés d'afinació d'un acordeó, de quina manera s'afina un acordeó, que a vegades la gent no acaba d'entendre, entenem com s'afina una guitarra, aquesta ensen la corda o no. En el cas de l'acordeó s'han de llimar les llengüetes i així, i és un procés que la gent no està tan acostumada a veure perquè no es veuen les llengüetes que estan a dins. Tenia ganes d'explicar com...
Amb aquest matís podem donar el so que tu vols del teu instrument i poder tenir el criteri de dir, ostres, m'agrada un so més obert, no tant, fent entendre que l'afinació no és un...
concepte, diguéssim, com estàtic. Al migdia hi va haver un concert vermut amb la diatònica i els acordonistes del coro, un acte que va acabar donant pas a un dinar de paella. L'acte encarregat de tancar la jornada acordonista va ser un concert dels Allfoll, un duet de folk amb un repertori de versions de grans hits en clau de vespreig diatònic.
La Fira a Tota Manxa és una iniciativa de la Diatònica, que és l'Associació d'Acordionistes Diatònics dels Països Catalans. La primera edició celebrada al nostre municipi va ser l'any 2023, com que és una cita que es fa cada dos anys, la pròxima edició serà la del 2027. L'Ajuntament de Calella ha posat en marxa un conjunt d'actuacions per millorar la seguretat i la imatge dels passos soterranis que connecten la ciutat amb el front marítim.
Sí, les obres ja iniciades al pas del carrer Creus inclouen la instal·lació d'11 càmeres de videovigilància i sensors d'acumulació d'aigua, així com la remodelació de 4 passos per millorar-ne l'aspecte i la sensació de seguretat. En total s'actuarà en 7 passos subterranis, 5 exclusius per avianants i 2 amb trànsit rodat. Les càmeres estaran connectades a la sala operativa de la policia local i permetran prevenir delictes
Actes vandàlics o incívics i també detectar possibles inundacions en episodis de pluja intensa. Les obres de remodelació se centraran en els passos dels carrers Bertrina, Creus, Montserrat i Vall d'Anguli, amb actuacions com la substitució de l'enllumenat, el retoc d'en Rejugats i la instal·lació de panells decoratius inspirats en el fons marí. El projecte està finançat amb fons europeus Next Generation amb una inversió de 65.000 euros per les càmeres i 165.000 euros per les obres de millora.
Les intervencions s'aniran executat de forma progressiva al llarg de les properes setmanes.
Acabem el nostre repàs informatiu a la Costa Daurada explicant que un miler de projectes de Tarragona sol·liciten subvenció per instal·lar més de 8.000 mòduls fotovoltaics per un import total de 3,3 milions d'euros. Es calcula que l'espera mitjana a Catalunya pels ajuts és de dos anys i mig i que només el 18% es resol. A Tarragona un miler de projectes sol·liciten subvenció per instal·lar en conjunt més de 8.000 mòduls fotovoltaics amb un import total de 3,3 milions d'euros.
Els ajuts del programa d'incentius lligats a l'autoconsum i amagatzematge amb fons d'energies renovables i implantació de sistemes tèrmics renovables són subvencions provenients dels fons Next Generation i que a Catalunya tramita l'Institut Català de l'Energia.
Es calcula que només el 18% dels sol·licitants dels ajuts en fons Next Generation per instal·lar plaques fotovoltaiques a casa han rebut els diners més d'un any i mig després de tancar-se la convocatòria. Els expedients inicials i el volum final de més de 75.000 sol·licituds han derivat a que els terminis de resolució per part de l'ICAEN arribin a superar els dos anys i mig. En total, 932 dies d'espera mitjana almenys pels darrers expedients resolts al juliol.
En aquests cal sumar el termini de pagament de fins a 13 mesos un cop justificada la instal·lació. L'import sol·licitat en conjunt puja a 400 milions d'euros que superen de llarg els pressupostos de la línia. Fins ara s'han concedit 182,4 milions i pagat 51,8.
I Terraona celebrarà la castanyada i el Halloween aquest 24 i 25 d'octubre. Les activitats començaran el divendres a les 5 de la tarda a la plaça Verdaguer amb tallers de l'Associació de Comerciants de la Via T. Dissabte a la plaça del Mercat de Torreforta es faran tallers de manualitats i pintacares. Paral·lelament a partir de dos quarts d'onze hi haurà taller de panellets a la plaça Corsini. El gremi de pastissers farà dos tons del taller, un a dos quarts d'onze i l'altre a les donze.
S'oferiran 20 places per infants de 8 a 12 anys amb inscripció prèvia. A les 11 davant el Mercat Central s'oferirà l'espectacle infantil a càrrec de 5 cèntims. El plat fort arribarà al vespre amb la segona rua de Halloween. Anirà des de la Corsini fins al balcó del Mediterrani. La batucada Brincadeira amenitzarà el recorregut. La consellera de Comerç de l'Ajuntament de Tarragona, Montse Adán, explica que la tradició s'uneix de nou a la modernitat i que no s'ha de perdre la identitat.
Nosaltres amb aquests donatius, evidentment, el que volem és intentar ajudar, com dic sempre, a les famílies i, per tant, amb aquests diners que ens pugueu aportar estaran destinats a tractar.
Enguany el programa s'avança perquè volen afavorir el comerç i col·labora la Via T, Mercats de Tarragona, el Gremi de Pastissers, Artesans de Tarragona i Teleparc. Per aquest motiu, tant l'aparcament de la Pedrera com el de la Rambla Nova tindran un preu especial durant els dos dies en reserva prèvia a través de l'aplicació de Teleparc. A més, el fotocall de la plaça Verdaguer de divendres i a la plaça Corsini de dissabte es regalaran vals de 30 minuts per estacionar gratuïtament el pàrquing de la Rambla Nova.
Ara volem saber quin temps farà el nostre mar. Ens ho explica el Lluís Mi Pérez. Molt bona tarda. Bona tarda. Situació dominada pel vent de Garbí o de Ponent a gran part de la costa. Per tant, tindrem un palet de tràngol, un palet de ressaca que farà que hi hagi maró a gran part del litoral. Només a la Costa Brava, que aquest matí tenia també vent del sud, anirà girant el vent aquesta tarda cap al llevant, més fluixet. De fet, al voltant del Cap de Salou...
I, en general, a la Costa Daurada, aquest vent de garbí serà un palet més reforçat. Com dèiem, amb una mica de mala mar, les pluges marxen. També els ciplons, que els últims dies es formaven a la costa del Baix Llobregat, per exemple, o del Garraf. Pel que fa el dimarts, una altra vegada vent que al matí bufarà de ponent, no gaire important, i durant la tarda sí que es reforçarà més a la Costa Daurada i Barcelonina. Vents càlids que faran que pugi la temperatura...
I també faran que hi hagi una altra vegada un palet de mala mar, sobretot a la costa barcelonina. A la banda de la Costa Brava, el vent girarà una altra vegada cap a Xaloc, més fluixet. Ho seguirem a la xarxa. Del temps al trànsit, volem saber com estan les nostres carreteres, per això anem fins al Servei Català de Trànsit, on hi ha l'Eduard Sánchez. Molt bona tarda. Hola, bona tarda. Doncs de moment, a aquesta hora, la circulació es manté molt estable, general, tranquil·la i fluïda,
i ara mateix sense grans complicacions, en tot cas, incidències, accidents o vehicles de variats que puguin entorpir molt la mobilitat. Hi ha volum de trànsit, aquesta hora és esperable a punts com a l'autopista T7 a Barberà del Vallès, en sentit sud, també la C58 a la zona de Mocada, les dues rondes a Barcelona, en sentit Besòs, però vaja, de moment tot plegat no passa d'aquí. És tot, bona tarda.
En només una gota podem desvelar tots els secrets de l'oceà. Descobreix-los de dilluns a divendres de 4 a 6 a Randamar. Hoy he levantado con el alma por los suelos sin saber qué hago aquí. Y sigo siendo un tipo raro que las cosas raras te hacen feliz.
No ha cambiado nada y sigo así. Fluyen los días contigo. Pongo este tema y me río de todo lo que fuimos. Seguimos siendo los mismos.
Cada uno en su camino No te cansas ya de este ambiente Los mismos bares, mismos días, misma gente Y es que ya no me hacen gracia sus chistes Sabiendo que unos van y vienen y otros no existen Y ya no sé qué hacer Ya no sé qué hacer Y hoy me he levantado con el alma por los suelos sin saber qué hago aquí
Y sigo siendo un tipo raro que las cosas raras te hacen feliz. Estoy tan lejos y tan cerca de ti. Y es complejo si no quieres salir. Hace tiempo que los míos ya no creman rueda por ahí. Malmo con su crew, Pesma con su beat. Se preguntan los chavales qué son.
que han sacado un hit y al final cuando lo sacan resulta que a nadie encanta lloran en la limo se hacen otro tema porque lo importante es matar la pena y hoy me he levantado con el alma por los sueros sin saber que hago aquí y sigo siendo un tipo raro aunque las cosas raras me hacen feliz
Fins demà!
Les profunditats de l'actualitat. En alguna ocasió en aquest programa ja hem parlat del futur per natural de les muntanyes de Prades que s'està gestant aquí al territori des de fa ja un temps. La setmana passada hi va haver reunió d'alcaldes i alcaldesses afectats per tot això i tots van voler mostrar el seu suport en aquesta iniciativa. Nosaltres en volem parlar avui per saber com ho veu el territori i ho fem amb un dels representants de la pagesia, Eduard Escolar. Molt bona tarda.
Hola, bona tarda. Primer de tot, per la gent que ho desconeixi, en quin punt es troba l'elaboració d'aquest parc natural de prades? Perquè n'hem parlat, ens sentim a parlar des de fa uns anys, però de moment no és una realitat. No, ara estem amb això, amb el procés de creació d'aquest parc. Ara fa tot just, ben poc es van trencar el procés participatiu,
en què es van fer tota una sèrie d'al·legacions i l'administració figura que s'han admet i s'han reputjat algunes al·legacions, el que passa és que no sabem ben bé quines s'han acceptat i quines s'han reputjat. Perquè clar, vosaltres com creieu o com penseu que ha de ser aquest parc?
Bé, al final nosaltres creiem que està molt clar que s'ha de poder protegir tot el medi natural i la biodiversitat i tot. El que passa és que aquí hi ha un factor clau en tot això, sobretot en un parc com aquest de muntanyes de Prades, el qual ben bé agafarà gairebé unes 44.000 hectàrees,
i en què bona part de les quals representa gairebé un 90%, un 87,8% més o menys de la propietat privada, però on haurien d'haver començat és informant, sobretot amb aquesta propietat, la voluntat de voler fer aquest part.
Que suposa que aquest 90% de les 44.000 hectàrees, aproximadament 44.000 hectàrees, sigui propietat privada? Bàsicament és això. Al final, quan l'administració es vol posar a protegir el medi natural, però es troba que...
hi ha una part important en la qual és de propietat, doncs, bàsicament, informar, no?, de la voluntat. Ells s'agafa a l'administració, no s'agafa en què ja s'ha fet el procés participatiu, però com poden comprendre, molta part d'aquesta propietat, doncs, moltes vegades són gent que no tenen l'accés a les xarxes socials o són gent que, doncs, aquestes propietats s'han passat d'herències i
i a vegades s'han perdut una mica tot el que és el sistema comunicatiu, i llavors el que fa falta amb tot això és implicar una mica tot el territori en aquest procés participatiu d'aquest parc. Altra cosa molt important que també té aquest parc és que el que veiem que cogeix molt és que té un pressupost bastant...
des del nostre punt de vista una mica i arrisori, perquè necessita un pressupost molt més elevat per poder garantir que sigui viable.
aquestes 44.000 hectàrees que quasi que volen ser dins del parc natural. Per tant, per una banda, creieu que bona part de les persones que estan implicades en la creació d'aquest parc natural, perquè al final els terrenys són seus, han quedat, com dir-ho, una mica al marge d'aquest procés participatiu, no han pogut dir la seva. Correcte. Ben bé, quasi que en tenim constància, que hi ha molta gent,
que no tenen constància que es faci aquest parc natural. En el moment en què no es pot comunicar directament a la part de la propietat que s'elabora aquest parc, creiem que no està ben elaborat. Jo crec que l'administració pot tindre les facilitats per poder...
si més no, informar la propietat que hi ha la intenció d'elaborar aquest parc natural, cosa que no s'ha fet. Per altra banda, parlaves també del pressupost, i quan parlem de pressupost, ja no és només la creació d'aquest parc, sinó el manteniment d'aquest parc, vigilar que es compleixin les normes, vigilar que tot es fa bé, etcètera. Correcte, el que...
Des del nostre punt de vista el que ens preocupa és que quan un parc tan gran hi destinen un pressupost tan petit, ens preocupa que moltes actuacions no es puguin dur a terme, destinin els recursos en coses com pot ser més aviat...
per garantir una mica que el propi turista que pugui vindre a visitar el parc tingui més les garanties, en canvi, tota la part que implica més a la part de propietats, de gestió forestal, d'armaderia, dels terrenys agrícoles que hi puguin haver inclòs dins el parc, no puguin destinar aquests recursos i en certa mesura quedin afectats i no puguin
portar el dia a dia que porten fins ara. Perquè quan parlem d'aquest dia a dia, quin seria? Bé, està clar que al final, segons en el procés participatiu, el dia a dia no ha d'estar afectat amb el que comporta entrar dins d'un parc natural. Però per les experiències que podem tindre amb altres
parcs naturals, amb altres zones protegides que també estan en interès de part natural, sabem que al final el que influeix això és posar una mica més de traves, sobretot administratives, a l'hora de fer qualsevol procés que vulguis fer al teu terreny. Està clar que si avui en dia el nivell burocràtic que tenim ja és bastant elevat, que sobre el teu terreny
quedi inclòs en un parc natural, està clar que significarà que tinguem encara una càrrega més alta de burocràcia. Tot i que ells diuen que això actuarà com de finestreta única, crec que la realitat no és aquesta, perquè al final sempre ens carreguem d'un accés de burocràcia bastant elevat i entrar dins un parc natural entenem
que per la protecció del medi encara tindrem més burocràcia a realitzar. L'altre dia, la setmana passada, ara ho dèiem al principi, hi va haver reunions d'alcaldes i alcaldesses dels municipis afectats. No sé si sabeu o teniu coneixement del que es va parlar en aquesta reunió. La veritat és que no. Al final era una reunió que era per als alcaldes i alcaldesses,
no tenim constància del que vam poder arribar a parlar, el que sí que demanem és que la voluntat que han posat per reunir amb els alcaldes i alcaldesses, i segurament també tenim constància que s'han pogut reunir amb altres entitats, poden ser els ecologistes conservacionistes naturalistes, també demanaríem que posessin la voluntat a poder reunir al final
a les associacions del sector primari. Creiem que és primordial que es poguessin reunir amb aquestes organitzacions i atendre mesura de tots els punts de vista. En aquest sentit, això t'anava a preguntar. No sé si tot això que ens estàs explicant d'alguna forma ho heu pogut fer arribar a les autoritats o heu pogut parlar amb ells.
Bé, al final s'ha intentat no transmetre la informació, el que passa que veiem que potser no agafem, no podem agafar, potser, com que cada organització no té prou força, potser, per poder fer arribar la seva veu, segurament mirarem d'organitzants, totes les associacions del sector primari, i mirar de ser una mica d'associació de portaveu que puguem transmetre a...
una sola veu, no?, en direcció del sector primari. Vosaltres també parleu que teniu informes, teniu estudis que demostren tot això que ara comentaves, no? Exacte, és així, al final fer una reunió amb els ajuntaments, ells tenen un punt de vista, el punt de vista de l'administració, doncs al final, clar, els ajuntaments compren el que
el que els hi poden dir no perquè al final es reuneixen amb una sola administració però aquests mateixos ajuntaments no s'han reunit potser amb un altre amb el sector primari que engloba tot això, el forestal, l'agrícola i el ramader per veure quin és el punt de vista que es veu per poder tirar endavant aquest part natural perquè una cosa que s'ha de tenir clar és que no rebutgem el part natural
El que passa és que és la manera de com tiren endavant les coses. Per tirar un parc natural d'aquestes característiques, evidentment s'hauria de tenir en compte tot el territori, cosa que no ha passat. Vosaltres creieu també, com en alguna ocasió ens han comentat en aquest programa, que és important fer aquest parc natural? Sí, al final és important poder tindre...
aquest part natural per poder tindre la protecció que es mereix. El que passa és que també el que volem, sobretot, és no perdre aquest mosaic agroforestal que tenim i sabem que si posem més trapes al damunt el que aconseguirem segurament és incrementar en bona part el que és la superfície forestal, la por que
la part de superfície agrícola que hi puc haver en el parc, si l'anem perdent, doncs també aconseguirem que perdem aquest mosaic agroforestal i incrementem aquest règim d'incendis, no? Més enllà d'aquestes traves burocràtiques, què us preocupa de poder perdre aquesta superfície agroforestal? Ens preocupa, doncs, que...
que sobretot perdem els remaders que estan aquí a Muntanyes de Prades. Ens preocupa que tinguin més traves per poder pasturar pels boscos. Ens preocupa la gestió dels pocs productors de fusta, de les empreses forestals que treballen aquí a Muntanyes de Prades, que tinguin també més traves per poder treballar.
i ens preocupa que el sector agrícola perdi capacitat productiva per més traves que se'ls hi pugui posar. Al final, en 44.000 hectàrees hi ha bastants municipis afectats, ja no només del camp de Tarragona, sinó que anem més enllà. Sí, correcte, són diverses comarques que queden incloses dins el parc natural, queden dues províncies i evidentment és una superfície molt gran
i ens preocupa sobretot això, que el pressupost que hi destinen és, per nosaltres, des del nostre punt de vista, creiem que és una mica insignificant i, per tant, un parc...
d'aquestes característiques i d'aquestes dimensions hauria d'estar dotat d'un pressupost més elevat. Eduard, ho hem de deixar aquí. Moltes gràcies per atendre'ns aquesta tarda aquí a Randamar i estarem pendents de tot allò que pugui passar en aquest futur per natural de Prades. Moltes gràcies. Moltes gràcies a vosaltres.
Deixem les muntanyes, anem cap a l'aigua un altre cop, concretament cap a les costes del Garraf, l'any on el Club Natació Sitges celebrava el seu centenari i després de viure els anys més complicats des dels seus inicis, l'entitat ha comunicat als socis el tancament de les instal·lacions. Amb ella també s'ha arribat a la fi del club com a entitat esportiva. És per això que, amb l'impuls de les famílies dels mateixos nedadors federats i per tal de poder seguir competint,
S'ha creat el nou club esportiu aquàtic Sitges. Com estan vivint aquesta situació, Carles? Doncs sí, Marina, de moment els nedadors han trobat almenys un espai on entrenar-se. Es tracta de la piscina municipal de Sitges, on mentre l'Ajuntament no aconsegueix recuperar la gestió de les instal·lacions, està acollint els entrenaments dels nedadors federats. Coneixem-ne tots els detalls amb en Jaume Monasterio, regidor d'Esports de Sitges.
Sí, a veure, anem per parts. Aquí hi ha dues parts a diferenciar molt clares. Una és el Club Notació Sitges com a entitat i una altra és les instal·lacions on estava el Club Notació Sitges en aquests moments, que són les instal·lacions de Vall Pineda. Aquí, en aquestes dues parts, el que és el club en aquest moment estava gestionat, dirigit per un administrador concursal, perquè el club estava en concurs de creditors,
I, per altra banda, hi ha les instal·lacions que pertanyen al Consorci del Club Natació. Consorci que està format pel Ajuntament de Sitges i el Club Natació Sitges. Són dues parts a diferenciar. En aquest moment, com ja fa bastants mesos enrere que l'administració concursal ha anat avisant, que ell no veia viabilitat en l'entitat, en el club, i, per tant, l'hauria d'acabar tancant. Nosaltres això ja ens vam posar
A la Guai ja fa bastants mesos i vam fer, si recordeu, en un dels plens municipals vam portar aprovació per part del consistori d'unes ajudes per poder tenir aquestes instal·lacions en mode manteniment. Què volia dir això? Que el club deixava de funcionar però que nosaltres aconseguíem tenir aquestes instal·lacions funcionant en mode manteniment perquè...
els nedadors i nedadores del club poguessin seguir entrenant en aquestes instal·lacions. Però ja no sota el paraigua del Club Natació Sitges, que en aquell moment ja estaven...
de que aniria cap al tancament, sinó en algun altre format que els pares i mares dels donadors estaven preparant. I això ara ha sigut el final que hi ha hagut amb això. És a dir, el Club Natasos Sitges com a entitat a la ministra del Concursal, que era el seu dirigent, el seu responsable, des del moment en què van entrar en concurs de creditors i la directiva que hi havia va dimitir, van convocar eleccions i no va aparèixer cap candidatura...
I llavors ara els he dit que ja definitivament tanca. Què hem fet aquests pares i mares? Doncs en previsió que pogués passar això, teníem previst poder crear una nova entitat que els pogués donar cobertura a tots aquests nedadors i nedadores. I això és el que hem fet i hem creat aquest Club Nou. I per una banda el Club Natació ha deixat d'existir, però per altra banda s'ha creat aquest Club Nou, que és el que dona cobertura als nedadors i nedadores. Què hem fet amb això?
Nosaltres el que hem fet és, un cop el club deixa d'utilitzar aquestes instal·lacions i les instal·lacions, com que són del consorci, és a dir, que l'Ajuntament hi té una part, el que volíem fer és fer una sessió de la piscina perquè aquests nadadors poguessin seguir entrenant i competint.
Com que hem fet una revisió de les instal·lacions i hem vist que hi ha unes petites deficiències en la piscina que s'havien de subsanar, el que hem fet és buscar una alternativa momentània perquè aquests nedadors no deixessin d'entrenar i...
fer aquestes reparacions el més urgents possible. En aquest moment també us puc dir que gràcies també a la col·laboració de la piscina municipal d'aquí de Sitges, mitjançant els moviments que ha fet la regidoria d'Esports i d'acord amb aquest nou club, avui començaven a entrenar tots aquests nedadors i nedadores a les instal·lacions de la piscina municipal
preveient que poder retornar a la piscina de Vallpineda un cop s'hagin fet aquestes intervencions que poden trigar 15 dies, 3 setmanes, màxim un mes, que és el que està programat.
Mentre l'Ajuntament no acaba amb aquestes petites obres, doncs entenc que els nedadors s'entrenaran sota el nom d'aquest nou club. Sí, el Club Esportiu Aquatic Sitges. I serà de moment de manera temporal, mentre l'Ajuntament recupera el que seria la gestió de les instal·lacions, però no del club.
Exacte. El club no, la instal·lació. Aquí hem de seguir diferenciant aquests dos temes. Sí, en aquest moment estem molt a prop de poder convocar la Junta del Consorci per poder donar viabilitat a aquesta subhasta, que en el seu moment com a subhasta no va sortir.
i que ara es pot fer a través d'una adjudicació directa amb els paràmetres mínims de l'última subhasta. Tinguem en compte que en aquest moment estem en disposició de dir que no hi ha un sol interessat, sinó que n'hi ha més d'un que ja permanent ha dit que optaran a presentar aquesta oferta i en breu podrem fer aquesta convocatòria del Consorci i fer l'adjudicació al millor postó d'aquestes instal·lacions. Nosaltres el que hem intentat...
perquè això era un tema de sol·licitud, no era un tema d'obligatorietat, amb els nous propietaris que tinguessin clar que necessitàvem que seguissin donant viabilitat ara en aquest cas a aquest nou club. I tant, tots els que ens han dit que apostarien per aquestes instal·lacions tenien molt clar que es volien quedar a aquest club.
Hi ha hagut bones sensacions, doncs? Sí, sí, al final no hi ha volta de full, vull dir, les coses són molt clares i són molt concretes. L'únic que sí que és que tot això explicat és relativament fàcil, però entendreu que la logística de col·locar tots aquests nedadors i nedadores en una instal·lació que ja està en una ocupació molt alta i tal, doncs aquesta provisionalitat ha fet que aquesta setmana passada, d'aquí vull agrair els...
els nous promotors del club i a la part esportiva, que en aquest cas l'Emili UB té, la disponibilitat, la bona disponibilitat que han tingut per poder arribar a aquest acord. Per altra banda, també recordem que l'Ajuntament el que ha fet és comprometre's a fer aquestes reparacions per poder tenir la piscina de Vall Pineda en funcionament el més ràbit possible, que llavors permetrà...
que ells disposin d'una piscina sencera amb tot l'horari del dia i poder tenir uns entrenaments de molta millor qualitat. De totes maneres, el que era el Club Natació Sitges amatia també un comunicat dient que els seus socis podien passar a recollir les coses per al club durant aquesta setmana. L'activitat social del club no es seguirà o això dependrà també d'aquest nou possible comprador? Com està això?
Sí, sí, aquí entenguem que el Club Natació Sitges com a entitat desapareix, o sigui, estava en procés de concurs i finalment l'administració concursal ha deixat fer el tancament definitiu, i llavors tots aquests socis deixen de tenir qualsevol mena de condició davant d'aquestes instal·lacions. Sí que és veritat que llavors apareix aquest nou club, però que és un club eminentment esportiu,
Com fins ara teníem entès el Club Natació Sitges que era un club barreja d'esportiu i social, és a dir, tu podies ser soci d'allà i anar a nedar tranquil·lament el dia que et vinguis de gust o utilitzar les instal·lacions de raqueta o fer classes dirigides, doncs en aquest cas estem parlant exclusivament de l'equip de competició i de formació de nedadors i nedadores que estaven al paraigües del Club Natació.
Les instal·lacions del club seguiran amb aquest caire esportiu de moment o estaran centrades en la natació només? Entenguem que aquest terreny només es pot fer equipaments esportius per tant haurà de tenir una vinculació molt clara cap a l'esport no pot tenir uns altres usos i sí que és veritat que nosaltres el que estem apretant és per tenir aquest compromís amb l'equip de natació però
Entenem que no serà només natació el que s'hi farà aquí. Llavors, quines seran les condicions que hi haurà de cara a la resta d'esports o la resta de condicions? La veritat és que nosaltres no podem dir-ho perquè no ho sabem i no estem en disposició de poder explicar què hi haurà perquè jo crec que ni el mateix comprador encara té clar com poder-ho fer.
I els nedadors, doncs, ara que s'estan entrenant a la piscina municipal, és de manera temporal, entenc, i de seguida que ja es pugui tornaran a anar a aquestes instal·lacions de Vallpineda. Sí, sí, en quant a estiguin fetes aquestes reparacions. Hi havia altres cosetes que...
Tal com estaven ara les instal·lacions, es podia treballar, però en el moment en què nosaltres hem de ser els responsables d'aquesta instal·lació, doncs has d'entendre que els tècnics municipals volen que tot estigui molt bé i no podem tenir cap mena de tonteria. I llavors ara hi ha unes coses que s'havien de fer, i esperant, i el que triguin a fer-les, però quan abans puguem retornar allà, millor, perquè, clar, ara estan entrenant amb un número de carrils determinat, amb un horari determinat. Doncs, Jaume Monesterio, Regil d'Esports, moltes gràcies i fins la propera.
Vaig deixar d'entrar-hi tant de cop, ara abans emullo els canells al cap i al cor. Amb els ulls clavats a l'horitzó, lentament cintures palles, malgrat la por. Fent el mort, la vida passa igual.
Si el mar és l'amor, jo sóc el mar. Vull que les onades i les sars siguin al far. Viure, només viure i no pensar. I que quan et trobin sigui part que ha de passar. Si el mar és l'amor, jo sóc el mar. Vull que les onades i les sars siguin al far.
Jugar, submergir-me, per un cost ser estrellat Mai hi haurà cap barca que em dugui cap lloc millor Tirar-s'hi de cop, jugar-s'ho tot I així arribem al final d'aquesta primera hora de Randamar Nosaltres ara farem una petita pausa de res, 5 minutets i tornarem aquí fins a les 6 de la tarda, no marxeu Però mai del tot perdut Si el mar és l'amor, jo sóc el mar Vull que les onades i les saps siguin al far
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Que sigui perquè ha de passar.
No fa gaire sempre passàvem el dia al carrer. I què fèieu? Abans podies passejar, mirar mostradors, passar temps amb la teva família. I quan anàveu al centre comercial? No ens feia falta, carinyo. Què? Abans simplement gaudíem del nostre comerç i estàvem més connectats que mai. La Via T, l'Associació del Comerç i les Empreses de Tarragona, sempre al teu costat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Xeselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serrallo. Més informació a porttarragona.cat
A tots els constructors, instal·ladors, electricistes, reformistes, fusters, paletes, pintors, lampistes... Us esperem a Obramat, perquè tenim tots els oficis de la construcció i la reforma en un únic lloc. Visita els nostres magatzems o entra a obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció nou comerç. Set dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Vivo cantando. Vengan chicos, vengan chicas a bailar. Aquest 1 de novembre Tarragona s'omplirà de música i esperança amb el Mamapop Guateque. Un espectacle per donar suport a la investigació del càncer de mama a l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili. Més de 30 artistes sobre l'escenari i tu fent que la música es transformi en vida. 1 de novembre Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrades a Mamapop.cat i a Farmatarraco. La reina de
Bona tarda, son la CIN.
Us parla Tere Ortega. L'Ajuntament de Tarragona adjudicarà l'adquisició i instal·lació de les grades supletòries per al Palau d'Esports a Camp Clar, abans de tancar el 2025. El conseller d'Esports a l'Ajuntament, Mario Soler, recorda que en l'actualitat, sense les grades retractils, ja es perd un dia per fer-hi el muntatge dels seients. Ha explicat, d'altra banda, que les obres s'han de fer amb la idea de generar el mínim de molèsties a les entitats que utilitzen les instal·lacions.
Hem d'adaptar a l'espai temporal que tenim perquè es puguin fer les obres amb garantia i sense molestar ni els de veniments ni els equips base que entren allà i fer el mínim molèstia possible, però en uns mesos hauríem de tindre allà les grades. El contracte es va licitar a l'agost després de trobar la fórmula administrativa entre Generalitat i Ajuntament per desencallar l'esperat projecte.
130 persones voluntàries participaran demà la nit en el recompte de persones sense sostre. A la xifra de voluntaris supera en bascreix l'aconseguida a les edicions de 2023 i 2024.
Una trentena d'activitats conformen el cicle La Ciutat a Cau d'Orella. La temàtica de l'edició 12 més 1 són les superspedicions. Comença aquest divendres i finalitza el 16 de novembre. El conseller de Joventut, Guillermo García de Castro, explica que l'objectiu és explicar la cultura popular als joves. Gent jove, fer-la partícip d'activitats relacionades amb la llengua,
amb l'aprenentatge d'aquelles històries, historietes i rituals relacionats amb aquestes supersticions. Enguany s'ofereixen un total de 13 propostes.
La col·lecció de carruatges de Jordi Rovira sobre el públic a benefici de l'Associació Contra el Càncer a Tarragona, els fons obtinguts a través de les visites durant el mes de novembre es destinaran íntegrament a l'entitat. Ho ha explicat a Jordi Rovira que ha decidit posar la seva valuosa col·lecció d'entre 80 i 90 carros. És un sacrifici per descomptat. No m'ha ajudat ningú. Ningú.
Lamentablement, la cultura en aquest país és un sacrifici molt dur. Però bé, a la constància pots arribar a lograr el que tu et proposes. El donatiu és de 5 euros. La mostra està ubicada en una nau del Polígon Francolí.
Fins demà!
Rande Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Passen tres minuts de les cinc de la tarda. Engeguem aquesta segona hora de Rande Mar. Una segona hora on anirem fins a una peixateria del Maresme que ens explicaran les últimes notícies i quin peix s'hi pot trobar aquests dies.
Després coneixerem de primera mà el projecte Pescafils. Sabrem exactament en què consisteix. Ens posarem al neoprè per competir a wakeboard, com ho han fet aquest cap de setmana al Delta de l'Ebre, i acabarem el programa d'avui creuant el mar Mediterrani i parlant de tot allò que està passant a la Franja de Gaza. Estarem aquí fins les 6 de la tarda a Renamar.
I avui a la secció El Nostre Peix anirem a una peixateria i per això tenim l'Oriol de Ràdio Arenys, que ha sortit de l'emissora i ha anat cap a la plaça a buscar precisament això, peix Oriol. Doncs sí, efectivament, avui hem baixat a la plaça del Mercat d'Arenys i hem anat a una peixateria, a la peixateria Illa Sobirà, per parlar amb la Mònica Serra. Mònica, bona tarda.
Hola, bona tarda a tothom. Bé, perquè avui el que volem fer és parlar una mica, fer una ullada a com tenim una peixateria ara en aquest temps, aquesta tardor. Bé, només d'entrada, només mirant-la, allò que podríem dir, quin ve de Déu de peix, eh?
Bueno, sí, hi ha bastanta varietat, però ara el que és el temps és el calamar, hi ha molt de també roger, peix d'escata o xins, que ara pesca molt peix en terra. Marís, el que és gamba i escamarlà n'hi ha, però n'hi ha molt poquet. I el preu desorbita els preus perquè és bastant car. El que pot sortir més bé de preu ara és el calamar, perquè comencem ara la temporada. El que passa és que aquest any és un dels anys que encara no en surt, però poquet.
I llavors també el que també trobem o així que també vam pescar bastant és llús, llús petit per fer fregit o així. I també una mica de gamba blanca que també és de marís d'aquí. I un dels altres peixos també a vegades no n'hi ha massa o així n'hi ha mai era d'aquí.
pot ser que n'hi ha poqueta, no és dels que n'hi hagi més, i aquests dies estan pescant peix blau, alguna cosa, però no massa, més aviat saïtó o sardina, però no massa, hi ha sorell, hi ha molt de sorell, i cop peix més baratet que porta molta espina que la gent no vol. Clar, això és el que anava a preguntar, també una mica la gent que aquests dies passa per la peixateria, que demana més o menys quines són les seves preferències, per on tira.
Ara aquests dies bastant és el calamar o així, lluces, el rap, que en raps n'hi ha, però tampoc no exageradament, tots no se donen cap, però la gent ara, com que és el temps del calamar, fa moltes coses amb calamar, cuina. Aquí Arenys, és l'època del calamarenys, el tenim molt present, per tant també evidentment són protagonistes a les peixateries els calamars.
Oh, i tant, és dels plats més principals ara en aquesta època i llavors ho poden cuinar de moltes maneres i la gent no ho aprofita, ara. Clar, això també és el que anava a dir, de fet el calama és molt versàtil, es pot fer farcit, es pot fer a la planxa, es pot fer a la romana, es pot fer rebossat, es pot posar l'arròs, és a dir, a tot arreu queda bé.
Sí, és un dels tentacles aquests de calamar, que la veritat és que pots cuinar de moltes maneres i et pot donar un bon sortit i fer uns plats molt variats i molt bons. També hi ha sèpia, el que passa és que de sèpia n'hi ha menys i és més cara o així, però ara és el temps del calamar, que s'ha d'aprofitar, que és un dels plats que tens molta varietat i val la pena. Vosaltres treballeu només amb peix d'arenys?
No, jo treballo amb peix d'elenys i peix de fora, del nord o així, perquè a vegades tot el que és musclo, petxina i totes aquestes coses aquí no n'hi ha, llavors ho haig de portar de fora. Hi ha rap també, hi ha rap que porta del nord, o palangre també en porto del nord, perquè hi ha gent que s'estima més palangre del nord que allús d'aquí, perquè és més gros o així. Hi ha gent de tot, vull dir, tinc una mica de varietat. S'ha de tenir de tot, perquè de clients també hi ha de tot.
Exacte, hi ha clients que prefereixen peix del nord, que sigui gros, i hi ha d'altres que prefereixen peix d'aquí, vull dir que versàtils dels clients. Perquè el peix del nord és més gran, no?, tenen més espai. Normalment hi ha peixes molt més grans i llavors el tall, si és com el llus o el rap, el tall surt més ample i més maco que no pas el rap d'aquí. A vegades d'aquí en pot sortir algun de rap molt gros, però clar, el preu, com que n'hi ha molt pocs per pescar, llavors surt molt més car.
Imagino que no ha de ser fàcil tampoc, no?, portar una peixateria, els horaris són una mica complicats. Doncs sí, la veritat és que sí, però bueno, de mica en mica te vas adaptant, si és una feina que t'agrada o així, llavors ho acceptes, no?, o no li dones importància amb l'horari i tot. L'important és fer una cosa que t'agradi i això és molt important.
Heu d'anar a la llotja, no? També, imagino, participar a la subhasta, mirar a veure què hi ha, comprar... Exacte, a l'esquadra o així, anem a la llotja, llavors depèn del que hi hagi, deixes, compres una cosa, compres una altra, i tot depèn del dia que a veure què surt, a vegades em sembla que fa un bon temps aquí, a dintre fa un temporal de ben o alguna cosa...
Llavors hi ha molt poca cosa, peix en terra molt petit, orell o besugos molt petits, que llavors té molta espina i la gent, la veritat, si té molta espina, la gent aquí no ho vol. Ara he pensat, per exemple, per fer peix per canalla, buscar un peix que no tingui espina, pensem en el rap, pensem en el llust, llenguado també, no?
Sí, també llenguados n'hi ha, però també els peus n'hi ha poquets i són cars, també n'hi ha aquí. Però clar, són peixos que el que et surt més bé pels nens i que sigui d'aquí o així, el lluç, el lluç que n'hi ha de mala mida, que diem nosaltres, i que es patrola l'espina i va bé pels nens. La lluça també és molt bona, el que passa és que la lluça, per més que vulguis, sempre et queda l'espina.
I el rap és un dels peixos que no queda ni una espira, però clar, el rap és car. Si és un rap sencer, llavors la meitat és cap i la meitat és cua. Llavors, si la gent no fa profit per fer sopa o alguna cosa, en si és car. Sí, sí, és que sap greu a vegades comprar tot un rap sencer si no has d'aprofitar-ne el cap, ja mou de cap en aquell peix i poca cua.
Exacte, sí, sí. El rap sempre és meitat per meitat. I clar, si no ho aprofites, llavors et surt caríssim. No estem per llençar res. I tant, i tant que no. Ara, aquesta època, Sonsu sí que hi ha res, no? Això, la temporada, és més a l'estiu.
El sonso comença per maig, març o així, depenent, com surt o així. Ara no hi ha res, fins a primavera, més aviat la primavera. I l'hem passat, em van pescar, però em van buscar poquets i el preu també, al començament, si eren molt petits, anaven créssims, perquè la quantitat en hi ha molt poc.
i només tenen un computo i llavors fa que hi hagi més pesquera o que hi hagi més endavant més de pesca, però clar, ho tenen molt reaccionat cada barca el que l'ha de pescar. És que és complicat, eh?, tot plegat. Sembla que hauria de ser tot més senzill i és difícil tot, eh?
No, és molt complicat i a vegades no ho sembla, però tots els mariners tenen un computo de pesca, tant de gamba com de sons o així, i llavors si altres passen alguna cosa els hi pot caure una multa o així, i segons com ja pots sortir un dia a pescar i fa mal temps i no surts. Llavors, clar, tots amb ells els dies també els compten, perquè no tenen uns dies de sortida i uns altres que no poden sortir que et van encantar fer veda.
Sí, sí, sense dubte. La gent d'Arenys, Mònica, és gent ben menjadora de peix, som gent que ens agrada gaudir del peix, el posem habitualment en els menús? Sí, normalment es posa, la veritat, per a la sopar o així, la gent ho posa en el peix. Depèn de la butxaca de cada un, encara que sigui un peix més senzillet o algo, però es mira de posar el peix al menjar.
Per cert, que Arenys de Mar ja només té dues peixateries, diguem-ne, que no són de supermercat, peixateries de petit negoci a peu de carrer, totes dues aquí al mercat municipal, a la plaça del mercat, ja no en queden per la resta del municipi, no sé, com una de les peixateres que encara aguanta aquí a Arenys, que què li sembla, que en un poble tan de mar, tan pesquer, en un port com té Arenys, que només hi hagi dues peixateries aquí al municipi, en el mercat.
Bé, jo crec que també estar darrere d'un taulell t'ha d'agradar molt, has estat vindre i tindre experiència i tot i cada vegada la gent que abans tenia peixoteries o així s'ha jubilat i llavors els que venen no volen continuar.
La gent vol les hores de vuit hores o menys de vuit hores i llavors no volen treballar més. Si tens una peixateria o així no són vuit hores, són tas molt més llavors, clar, i no vols tindre mal de caps ni res. Jo crec que és això, el fa, que n'hi hagi menys. Per tant, un futur una miqueta incert, complicat, negre...
Sí, la veritat costa així, però també passa amb altres productes, també els pagesos cada vegada és més complicat perquè la gent el que no vol és això, moltes hores de treball, vol ni mal de caps, vol anar a un lloc que paga les 8 hores o menys, sortir d'allà i no se preocupar de res, tindre un sou fix i ja està.
L'estat d'Ulcer, obter una peixateria o una verdoloria, el que passa és que un pagès que no saps mai, tu obres però mai no saps el que guanyaràs ni res, o aquell dia potser no vens res, llavors això has de saber aportar-ho.
És complicat, com dèiem, eh? Per acabar, ja, Mònica, hem fet tot un repàs dels peixos que tenim ara. Res, d'aquí quatre dies, Nadal, les festes, no sé si és el vostre agost, és el moment en què el peix surt més i la gent més us en demana, o com ho veieu, això?
Sí que hi ha algun plat, però cada vegada costa més, perquè marisc és molt car, cada vegada els preus són molt desorbitats i molt cars, i la gent s'acostuma a uns quins dies amb car, pollastre, a algú de peix, però potser no tant. És que és molt versàtil, n'hi ha gent que farà peix i n'hi ha gent que farà pollastre o car.
I allò que si dius, mira, un dia de festes vull fer rap per tota la família, comprar-lo abans i congegar-lo pot ser una bona opció, i així ja el tenim i no el paguem tan car per on són festes? El rap és una opció d'agafar-lo i congelar-lo, el calamar també, el que passa que el lluç no, perquè el lluç és un producte que encara que s'hi acaba de sortir de l'aigua i congega, perd molt.
Jo no aconsello, però l'altre, marí, el que és gambes, camarar, rap, o calama, que si tenen la idea de fer-los farcits o qualsevol cosa, això és ideal. Agafar abans, quan és la temporada, ara, agafar-lo per Nadal i congelar-lo. Perfecte, doncs Mònica, moltíssimes gràcies per atendre'ns aquesta estona, per haver parlat de peixos que tenim ara avui dia en el mercat. Moltes gràcies, bona tarda. Bona tarda, gràcies.
I ara volem pujar a la Costa Brava també per parlar de mar i de peix, però d'una forma diferent. La pesca recreativa segueix generant residus dins el mar. Línies, ploms i llams contaminen el medi i poder trigar més de 600 anys a degradar-se. Avui parlarem amb un club d'immersió que treballa per estudiar i en retirar aquests arts de pesca abandonats. Sergi...
Sí, Marina. Mira, ells són al Club d'Inmersió de Biologia, pertanyent dins de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, i el seu president és en Jordi Regàs, a qui ja tenim l'oportunitat de saludar. Jordi, benvingut aquí a la Ronda Mar.
Moltes gràcies per atendre'ns i convidar-nos. Gràcies, evidentment, a vosaltres també per ser-hi. Comencem, primer de tot, per situar una miqueta el personal. Aviam, explica'ns una miqueta l'objectiu d'aquest projecte i què és realment el que esteu cursant, el que esteu fent. Bé, nosaltres, com a club de la Facultat de Biologia, que fa molts anys que ens dediquem a fer neteges de fons marí,
Ara en aquests moments hi ha molts clubs i centres de busseig a la costa que fan neteges de fons marí. Nosaltres vam començar fa 40 anys o alguna cosa així a fer la primera i em sembla fantàstic que la resta s'hi hagi apuntat, òbviament. Una de les coses que ens trobàvem amb certa assiduïtat eren els fils de pescar. De fet, ja fa bastants anys vam participar en una recollida de fils de pescar cadaquers
i bé, ara ens havíem plantejat de fer un projecte amb l'EFEDES, amb la Federació Catalana d'Activitats Subaquàtiques, i vam dir, home, doncs això dels fills de pescar creiem que té un ser recorregut, també perquè el que ens passa és que els propis socis del club de busseig, que són tots bussejadors, doncs hi ha una sèrie de llocs que els bussejadors hi van més sovint perquè l'accés és més fàcil, d'aquestes immersions des de costa que es viu...
i realment la presència de fils de pescar, de ploms, d'ams, en alguns llocs és bastant sorprenent i impressionant, s'ha de dir. I vam dir, bé, per què no centrem l'atenció en els fils de pescar? I llavors l'altre objectiu ha sigut, clar, tu neteges, t'emportes ampolles de plàstic i llaunes i el que sigui del fons marí,
que moltes vegades deixen per les rieres l'any següent i tornen a ser. Amb els fils de pescar vam pensar, home, potser estaria bé que en alguns llocs en els quals potser la biodiversitat i el lloc en concret és molt ric i molt fràgil, en lloc d'anar cada any i retirar els fils any rere any, perquè evidentment els pescadors a determinats llocs hi van regularment,
Potser a alguns llocs ens podríem plantejar si cal que s'hi pesqui i tant o si no s'hauria de regular. Nosaltres com a Club de Bosseig evidentment no som ningú per dir on es pot pescar i on no, però vam pensar, com que som biòlegs i podem organitzar un treball científic,
Doncs anem a fer-ho, anem a recollir informació i l'objectiu és passar aquesta informació als ajuntaments i que els ajuntaments acabin decidint què volen fer en el seu litoral, que ho poden fer durant uns quants mesos l'any.
Perquè, Jordi, aviam, un plom ja sabem més o menys que és un material tòxic, se n'ha parlat molt de la contaminació, però a vegades el tema dels fils de pescar, o fins i tot dels ams o així, però sobretot dels fils, no acabem de tenir molt clar quin impacte tenen al medi i quines són, per exemple, les espècies que poden afectar més una línia abandonada? Clar,
Com sempre, una línia abandonada potser té un impacte molt relatiu, però quan són 10 o són 20 o són 30, l'impacte és un altre. Les línies abandonades el que fan és que els corrents marins les mouen amunt i avall i aquestes línies freguen i poden acabar tallant algunes coses pel simple efecte del fregament a sobre de determinades superfícies
s'emboliquen en els coralls, per exemple, i també els compliquen l'existència, s'emboliquen en les esponges... Bé, i a més a més, alguns estudis parlen això, que el monofilament, que és com es definiria tècnicament el fil de pescà, doncs, viu d'agradar-se a tenir això uns 600 anys, ja viu d'agradar-se. Per tant, vam pensar, home... Bé, és una de les coses que ens trobem al mar amb freqüència...
i en la que ningú s'hi ha fixat, perquè, evidentment, els cils són molt transparents i es veuen molt poc, posem una mica l'atenció sobre aquests cils. Ja et dic, nosaltres, la idea no és dir, oh, que es progreixi la pesca amb canya. No, no, ni molt menys. Déu ens guard, no? Però sí que en alguns llocs en els quals realment hi ha una presència bastant constant i que coincideix en llocs en els quals hi ha espècies que són especialment delicades,
doncs nosaltres vam pensar, bueno, potser es podria plantejar alguna mena de gestió, i és una mica la línia en què anem. Nosaltres el que hem fet és, primer, hem anat a... vam escollir un parell de llocs que sabíem que n'hi havia de fils de pescar, que és Satuna, Abagú i la punta del Romania, aquí a l'escala, i el que vam fer inicialment va ser, primer, una caracterització de la zona, de veure quines espècies hi ha i quines són fràgils o estan directament classificades com a espècies en...
en perill, com per exemple el corall vermell a la zona de la punta romaní, o també les gorgònies o altres espècies. Per tant, anem a recollir dades sobre la presència d'aquestes espècies, anem a fotografiar-les, si hi ha alguna interacció amb els fils o amb els ams, el que sigui, anem a fotografiar-ho també. Tot això ja ho hem fet, i posteriorment un dia anem a l'aigua i intentem emportar-nos el màxim de fil positiu.
I finalment de tot això sortirà un estudi científic, es presentarà a la facultat, amb una exposició de fotos, i finalment les conclusions de tot l'estudi es faran arribar als ajuntaments. Ara t'anava a dir, no? El pas final és fer arribar precisament aquesta eina o aquest estudi als ajuntaments perquè siguin ells qui tinguin el poder de decisió o de regulació. Sí, sí, sí.
La línia marit hemoterrestre, com tots sabem, és una zona disputada no només per interessos privats, sinó també públics a nivell de competències. Llavors, pel tema de si és una competència del Ministeri de Foment, si és la Generalitat, si és aigües interiors, aigües exteriors, i aquí... És una patata calenta. Exacte.
Però el que sí que els ajuntaments tenen la potestat és en l'època de l'estiu, que és des de mitjans de maig fins a mitjans de setembre, tenen la potestat de regular. I certament és una de les èpoques en les quals probablement hi hagi més pescadors, perquè no només hi van els que són professionals, de veritat, que d'aquests n'hi ha uns quants, sinó després s'hi apunten, evidentment, tots els turistes i passabolants. I certament, a veure, nosaltres...
L'altre dia a la punta del romaní, ara fa 3 setmanes, érem 8 bussejadors, i amb una hora d'immersió, 8 bussejadors van treure 1.200 metres de fil. No està mal. Es diu ràpid, però es compta a poc a poc, eh? És un quilòmetre 200. Correcte. Un company que busseja allà sistemàticament, que sempre hi busseja la punta del romaní, perquè la punta del romaní, des d'un punt de vista biològic, és un lloc molt interessant, hi ha moltes espècies que no es troben a altres llocs,
i aquest company s'emporta només el plom, perquè el plom el pot revendre amb un ferraller, ell cada temporada treu de la punta del romaní, i ell solet treu 70 quilos de plom. 70 quilos de plom en peces de 100 grams, 150, 150. Hi ha alguns llocs que la pressió és bastant esparverant.
Ara, Jordi, si em poso de la banda del pescador, clar, diu, hòstia, quina culpa tinc jo de pescar roca i no em queda més remei que tallar la línia o estirar i trencar-la, no? En tot cas, què més voldria ell que salvar el seu equip de pesca? No, no, perquè per ell és una despesa, òbviament, clar, sí, sí. Clar, el pescador no vol perdre l'art. Clar, Jordi, l'únic que em...
que en plantagèria seria bé, jo crec, i jo de pescar no en sé gaire, per no dir gens, però jo tinc la sensació que hi ha arts de pesca que el fil no ha d'anar pas a sobre de la roca, es pot pescar amb boia, tot i que segurament no pesques les mateixes espècies, aquí ja cadascú en funció del que vol pescar posa una cosa o una altra,
Sí, és complexa, però esclar, el pescador de canya, igual que ara als caçadors se'ls demana que recollin les vaines dels cartutxos, doncs els pescadors de canya no han recollit res en la seva vida, no perquè no haguessin volgut, però clar, certament és complicat, i jo de pescador que s'hagi ficat a l'aigua a portar-se les línies que s'han casat allà, evidentment mai n'he viscat.
És un tema complex, certament. Jo llegia l'altre dia que hi ha fils de pescar que es biodegraden més ràpid, però si de 600 anys es biodegradar-se en 50, doncs no sé si és que guanyem gaire, no? Per això dic jo, que jo crec que el que no es pot malentendre és que sigui una cosa en contra de la pesca amb canya, però és més que res dir, escolta, hi ha certs llocs
els quals potser ens ho podríem plantejar entre tots, perquè realment un agafa els mapes dels llocs en els que es pot practicar la pesca recreativa i, excepte les zones de bany, a la resta és tot obert, si no és per control, òbviament. Per tant, en alguns llocs, en alguns llocs, en els quals segurament també, i anem més als bussejadors,
penses, eh, vols dir? Però clar, insisteixo, no ens toca dir-ho a nosaltres ni decidir-ho. Déu en guard, no? Però aquí, per això una mica la idea de dir... Jo entenc, per exemple, un ajuntament prohibir o regular la pesca amb canya en un lloc o treure'ls i metres de zona a pescar els pescadors és una decisió
que evidentment no la pot prendre la lleugera de dir, vinga, va, aquí està, perquè evidentment el pescador, i per què? Perquè aquí sí i allà no, no? Exacte, és un consens, un pla d'usos també de la costa, o sigui, a qui intervé? A més a més, l'Ajuntament, doncs, potser alguns dels seus votants
de les dones són del poble, no? Per tant, jo entenc que per un ajuntament tot el que sigui restringir coses evidentment genera oposició. Llavors, clar, aquí dius bé, potser és el moment de trobar arguments i de trobar formes d'explicar-ho i que s'entengui
i no basat en sensacions o en percepcions, sinó que hi hagi una mica de corpus científic al darrere. I una mica és aquest l'objectiu nostre amb aquest ajut de l'Efectes. Jordi, volia que els dos, tres últims minuts que ens quedes ens presentessis una miqueta o ens expliquessis una miqueta la història o què feu dins del Club d'Immersió de Biologia. Sí, nosaltres...
Tenim ja 42 anys d'història, és el club que van fundar els primers catedràtics i propostos de la Facultat de Biologia l'any 83, aquí a la Facultat de Barcelona, quan només hi havia Biologia a l'UB, i aquest club es va fundar amb aquest grup de gent i ha anat creixent, s'ha convertit segurament en el club de posseig més gran que hi ha a Catalunya en aquests moments, actualment són uns 400 socis,
I a part de fer el que fan molts altres clubs i molts centres de busseig, que és fer cursos de busseig, ensenyar la gent a bussejar, nosaltres el que durant tots aquests anys hem volgut soprollar molt és la del CIP, la B final, que és Biologia, i intentem fer moltes coses vinculades a la Biologia Marina. Des de recollir dades, ajudar a comptar, doncs,
Ara, per exemple, amb l'escalfament del mar hi ha determinat tipus de coralls que ho estan passant malament. I pels científics és interessant que algú vagi i miri si en queden, si no en queden, i els que queden, en quin estat de salut estan. Anem grups de consejadors i prenem dades a sota aigua de determinades coses. Participem en projectes amb l'Institut de Ciències del Mar, del CSIC també,
jo què sé, de presència... Ara, per exemple, ahir hi havia un noi que estava fent un estudi sobre la població de garoines i l'efecte de les garoines a sobre de les zones d'algues. I llavors també els fiquem a l'aigua i mirem quanta alga hi ha i allà on hi ha garoines, doncs quantes són. I amb aquestes dades els científics, entre cometes,
doncs els ajuda a vestir els seus estudis i tenir més informació de més llocs. Fem des d'ensenyar la gent a latejar millor, perquè hi ha posejadors que lategen fatal i vam donar cops de letres a les coses i és una cosa que no ens agrada gens i, per tant, vam decidir que aquí també calia posar-s'hi. Bé, tot el que sigui vinculat a medi ambient i protegir-lo millor i generar consciència ambiental, doncs amb això estem des de faig de 40.
Doncs Jordi, moltíssimes gràcies per passar per aquí, per la Randamar, per explicar-nos aquest interessant projecte, per explicar-nos també del vostre club d'inversió, i estarem atents a les notícies d'aquests informes quan acabin. Sí, sí, nosaltres ara hem començat aquí, en punta, al romaní, i en Begú, però continuarem fent-ho l'any que ve a d'altres llocs i continuarem d'alguna forma recollint dades i a veure si aconseguim moure alguna cosa. Potser no, però com a mínim ho haurem intentat.
Em sembla fantàstic. Sergi, moltes gràcies per comptar amb nosaltres. A vosaltres, que vagi molt bé. Vinga, fins una altra. Adéu.
Comencem la recta final de la ronda mar d'aquest dilluns i ara fem parada al Delta de l'Ebre, ja que aquest cap de setmana s'ha celebrat a Delta d'Ebre el Campionat d'Europa de Wakeboard Barco 2025. I la nostra companya Cel Prieto des de RadioDelta.cat n'ha estat ben atenta, Cel.
Simarina, Deltebre ha sigut la seu del Campionat d'Europa Wakeboard Barco 2025. I en sabrem més amb Joaquín Pérez Herbada, que és l'organitzador del Campionat i ens donarà tots els detalls. Joaquín, benvingut a Randemar. Bon dia, gràcies. Com ara comentava Joaquín, el Campionat d'Europa de Wakeboard Barco 2025 se va celebrar aquí a Deltebre. És la primera vegada que se celebra aquí?
Sí, el Campeonato d'Europa és la primera vegada que es celebra, encara que hem celebrat, fa dos anys ja celebramos un Campeonato d'Espanya, que va ser un éxit absolut i és el primer europeu. Molt bé. I per què l'elecció de Deltebre com a seu? Doncs mira, l'elecció va ser perquè, precisament quan vam fer el Campeonato d'Espanya, tots els participants i els organismes que estan implicats, que són les federacions
la catalana, la española y la internacional, se convencieron de que es la ubicación una de las mejores que puede haber en toda la península ibérica y en parte del sur de Europa, por clima, por condiciones, etc. Y eso, más las infraestructuras que tenéis, más cómo está ubicado el río con el fluvial, con todo el auditorio, restaurantes, pues hacen que tengáis unas condiciones perfectas.
Sí, ho heu fet a l'altura del riu Ebre, a l'altura del pont Lo Passador. Llavors, les condicions que tenim aquí amb los rius són òptimes per la pràctica d'este esport? Exactamente. Son perfectes y el clima también tiene una temperatura ideal en esta época del año.
Sí, i Joaquín, per a qui no ho sàpigui, l'esport wakeboard, m'ho pots explicar una miqueta què és? Perquè potser per la gent que no ho coneix és desconegut. El wakeboard és un esport que es practica detrás d'un barco, amb una tabla com la de snowboard i agarrat amb una cuerda, i és una evolució de l'esquí aquàtic.
originalmente, antiguamente, y se sigue haciendo, pues empezó a hacer el esquí acuático, que se hace con dos esquís, y de ahí surgió la idea de los esquiadores que hacían el esquí acuático y que luego en invierno iban a hacer snowboard y esquí en nieve, pues querían practicar con tabla, como si fuera el snowboard, entonces se evolucionó a eso y llevas una tabla similar al snowboard y vas arrastrado por el barco y el objetivo es, con la ola que genera el barco,
hacer saltos de manera que hacen trucos en el aire y esos trucos son los que por su dificultad son puntuados y para clasificar a los participantes entre primero, segundo, tercero y como luego se entregan las medallas. Molt bé. I al campionat hi havia diferents categories? Exactamente. Hay muchas categorías, tanto masculinas como femeninas.
empezando desde los participantes que tienen menos de 14 años y subiendo por escalas de edad hasta las categorías incluso de hasta 50 años. Tenemos todas las franjas de edad donde se compite y luego hay una categoría que está abierta, se llama categoría Open, donde cualquiera que tenga un nivel muy alto puede participar y ahí pueden...
competir, digamos, los de máximo nivel y es, digamos, la categoría reina. Vale, és a dir, la categoría Open, no?, és la de màxim nivell. Exacto. Quants participants heu tingut en aquesta edició del campionat europeu? Pues mira, hemos tenido 108 participantes de 12 países diferentes de toda Europa y todos ellos vienen con sus equipos nacionales, con los jefes de equipo y con las federaciones,
y luego han venido con muchos acompañantes calculamos que acompañantes han llegado a ser más de 300 Molt bé, i el campionat va començar el dimecres passat i les competicions s'han dut a terme del dimecres dia 15 fins al dissabte 18 que vau fer la cloenda i també va ser la entrega de premis pot ser el dissabte? Sí, exactament, fueron esos tres días
4 días, perdón, miércoles, jueves, viernes y sábado, donde el sábado tuvieron lugar las finales de todas las categorías y luego al finalizar hicimos la entrega de medallas y posteriormente hicimos una cena con todos los participantes que quisieron asistir en el restaurante Les Dunes. Muy bien. Fue una maravilla.
Sí, sí, el restaurant Les Dunes, bueno, és ideal per menjar-hi. Joaquín, i vau estar, bueno, les competicions, com dèiem, vau del 15 al 18 d'octubre, de vuit i mitja a set i mitja de la tarda a l'aigua, competint. Sí, ese era l'horario, digamos, más amplio, luego en las finales se acorta un poco porque ya se han cribado y hay menos participantes el sábado y el domingo, perdón, el viernes y el sábado terminamos hacia las
tres de la tarde, tres y media, y es cierto que hemos podido ir con la planificación perfecta cumpliendo todos los horarios previstos en base a toda esta gran infraestructura que tenéis y en base al equipo que hemos tenido tanto de los organizadores como del propio ayuntamiento que ha puesto muchísimos medios para conseguir que sea un éxito.
Perquè això t'anava a dir, organitzar un event com aquest, d'estes característiques, us ha suposat fàcil per l'organització del campionat? O heu tingut alguna trava o impediment d'allò que dius, a última hora em passa això, o tot ha anat bé, Joaquim? Hemos tenido todas las facilidades posibles por parte...
obviamente sobre todo del ayuntamiento y de todos los participantes o colaboradores locales desde los hoteles, restaurantes, personal, voluntarios. Es decir, no podemos decir que haya habido ni una sola pega y ha sido para mí óptimo en términos de cómo ha funcionado toda esa máquina y todo ese equipo que habéis puesto a ayudarnos y que hemos complementado obviamente con todo el equipo de organización
donde llevamos haciendo ya campeonatos, por ejemplo, campeonatos nacionales desde el año 2018, hemos hecho cada año. Molt bé, molt bé. Doncs això és un goig, no?, que poguésseu treballar en òptimes condicions i que tot haigués sortit com esperàveu. I ara que m'ha vingut al cap, llavors, clar, estan los participants competint dins de l'aigua i llavors los jurats estan fora mirant-los? El jurado tiene...
Dos posiciones. Hay unos miembros del jurado dentro del barco que van anotando las puntuaciones. Además existe grabación continua desde el barco y desde dron y desde distintas posiciones de cámara. El evento además se ha publicado en streaming, en YouTube. Y luego hay unos jueces que están...
dentro de la, digamos, en tierra, viendo las cámaras que están grabando todos los trucos para tener un complemento en lo que es el análisis de las puntuaciones. Luego los jueces, tanto los del barco como los de tierra, hacen sus conclusiones y puntúan.
Molt bé, i quan, el que diies abans, es tracta de fer amb l'ona que fa el barco, de fer com macrobasis i coses, i entenc que els requisits és que quan millor o més ben fet estigui, la puntuació és més alta. Exacte, és a dir, partim d'una embarcació que és el barco malibú, que és el millor barco en quant a
I van per temps? Tenen aquests temps determinats per fer-ho?
Sí, tiene un tiempo determinado, pero es un recorrido a una velocidad constante. Entonces, ellos salen desde un montón de salida y luego hay dos boyas separadas a unos 400 y pico metros de distancia y ellos tienen tiempo entre las dos boyas en dos recorridos, uno de ida y otro de vuelta, para hacer todos los trucos que puedan de distintas dificultades
en la ida y en la vuelta. Al final es un tiempo limitado y cuando terminan y salen de la segunda boya, en el segundo recorrido, termina su participación en esa manga. Sí, molt bé. I tenen una opció de fer-ho, perquè hi ha vegades que tenen com dos voltes i es queden en la millor puntuació, però en aquest cas és una volta? Sí, és una volta...
Es cierto que en los dos primeros días de competición lo que se hacen es, digamos, clasificatorias, es decir, en esa primera parte tienen la oportunidad de hacer un recorrido donde se clasifican, luego hay unas semifinales y luego hay una final. Entonces tienen varias oportunidades, pero cada una tiene que ir superando para llegar a la final, claro.
I la final, és a dir, qui fa podi, qui guanya primer, segon o tercer? Quin premi va rebre? Bueno, en este deporte, que es un deporte que tiene una audiencia determinada, normalmente lo que reciben es una medalla. En estos campeonatos, tanto en Europa como España, no suele haber dotación económica, a veces evidentemente reciben material o
o algun complemento adicional, y es a partir del campeonato del mundo y sobre todo los campeonatos que se realizan en Estados Unidos donde ya es un deporte profesionalizado y los participantes que ganan sí que tienen dotación económica. Aquí al nostre país este esport fa falta igual una mica de coneixement i hi ha poc coneixement i els seguidors són limitats, no entenc? Exactamente, exactamente.
I com es podria fer per donar a conèixer més aquest esport i que la gent s'hi enganxi més? Perdó? Dic que com es podria fer per donar a conèixer més aquest esport, perquè al final, quanta més gent segueixi l'esport, millor. Exacte. Bueno, lo que estamos haciendo y el objetivo de todas estas organizaciones de eventos es, primero, dar a conocer las ubicaciones
como en este caso del Tebre, que para nosotros está en el top a nivel europeo de cualidades. Por eso iremos haciendo más campeonatos de este estilo. Ese es un elemento, digamos, de dar a conocer. También, evidentemente, la implantación, y esto ha empezado en los últimos dos años, de la retransmisión en streaming es fundamental, porque a veces desde tierra no llegas a ver
una cosa tan espectacular, pero las grabaciones que hemos hecho desde streaming con drone hace que la gente desde su casa o desde una pantalla pueda verlo perfectamente. Y luego hay otro concepto que estamos desarrollando mucho y que estamos colaborando mucho que es, al ser un deporte que exige tener un barco, pues estamos promoviendo muchas escuelas
Y nos gustaría tener una escuela permanente en del Tebre donde el participante no tiene que hacer una gran inversión para necesitar tener un barco. Es decir, la escuela puede dar servicio a muchos participantes, a muchos clientes que pueden ir a entrenar y que pueden ser, digamos, tener un acceso al deporte muy, muy razonable, sin un coste grande.
Clar, perquè els que competeixen al campionat practiquen l'esport perquè tenen el material seu, però clar, és una pràctica que això s'ensenya a escoles, hi ha escoles que t'ensenyen això, i aparenten que també és com més hobby, no es dediquen professionalment. Clar, en Espanya, de moment, és un deporte que no és professional, en el sentit que no viuen d'ell, suele ser todo, persones que empiezan
practicarlo porque tienen una embarcación en su casa porque tienen amigos, porque empiezan con el esquí acuático y luego a partir de ahí es muy importante que existan las escuelas que ya les pueden obviamente formar y explicar y hacer los entrenamientos para ese tipo de desempeño que se exige en el alto nivel de la competición entonces poco a poco con ese entrenamiento a través de escuelas y del soporte de entrenadores
poden anar adquirint molta capacitat. Perquè és un esport molt físic, no? Necessites estar ben entrenat físicament per dur a terme els salts que has de fer? És molt físic, exactament. És un esport que necessita una forma física molt ben treballada i els moviments necessiten molta força i és agarrat a aquest palonier
Perfecte, Joaquín. Doncs ja per acabar, l'organització del campionat, bueno, donem tancada, no?, el campionat europeu 2025 ja està tancat. L'organització en què esteu treballant?
Perdó, Joaquín, no t'he sentit? Sí, repíteme que... Sí, que... Sí, jo també ho he notat. Dic que ara el Campionat Europeu 2025 ja el podem donar més que tancat i ara, des de l'organització, en què esteu treballant per al futur? Quin és el vostre pròxim repte? Pues mira, los próximos retos son, obviamente, continuar con el circuito de campeonatos de España. Pretendemos pronto volver a Del Tebre con un campeonato de España y luego tenemos también campeonatos...
de circuitos europeos, que sin llegar a ser el campeonato europeo o el nacional, hacen también que el deporte venga y que el deporte, digamos, tenga otro, digamos, circuito anual permanente donde haya competiciones seguidas en distintas ubicaciones y esperamos también poder traer pronto al Ebre alguno de estos circuitos y hacer varios eventos en el año.
Perfecte, Joaquín, estarem al tanto, estarem pendents dels vostres pròxims passos que doneu. Moltíssimes gràcies per haver connectat avui amb el programa. Que vagi bé. Moltíssimes gràcies, Estel, a tu i, sobretot, moltíssimes gràcies a l'Ajuntament i a tots els recursos que s'han mobilitzat per fer que això ha sigut un complet èxit.
Contamos con que todos los que han venido se han ido con un grandísimo sabor de boca y volverán, que es lo más importante. Segur que sí, Joaquín. Gràcies. Bon dia. Muchísimas gracias. Doncs Marina, has provat mai aquest esport? Jo no, però mos podem animar i provar-lo juntes. Què et sembla? Jo ja fa temps que tinc ganes de provar-lo, així que quan vulguis. Moltes gràcies, Cel.
I avui volem acabar el programa parlant de Gaza, de la franja de Gaza, i aquest suposat acord, entre cometes, que s'ha arribat amb la intervenció de Donald Trump, el president dels Estats Units, per, d'alguna manera, arribar a una pau entre Palestina i Israel. De tot plegat, en parlem amb la Mina. Molt bona tarda, Mina.
Muy buenas tardes. ¿Cómo definirías la situación actual en Gaza? Porque hubo este acuerdo, pero acto seguido volvieron a haber bombardeos. Sí, porque nosotros no teníamos ninguna confianza con el gobierno de extrema derecha y...
Ellos no respetan ningún compromiso con los palestinos estrictamente. Nosotros sabíamos esta cosa. Para nosotros el plan de paz es muy importante ahora de todas las partes el primero para parar el genicidio y la otra cosa para
parar la limpieza étnica, porque la gente en Gaza necesita respirar, necesita un poco de levantar el pueblo, porque dos años sin educación, ni colegio, ni hospitales, ni centros médicos, ni hospitales,
ni iglesias, ni mesquitas, ni vida social. La gente tiene castigo colectivo. Gadda vive abajo del genicidio en el siglo XXI y en el aire directo y todo el mundo lo miran
lo que está pasando en Gaza y el mundo no puede obligar a Israel a parar ese genocidio. Y pasan casi tres días y Israel bombardeó Gaza tres veces. Desde ayer hasta hoy son 44 personas
La mayoría de ellos son civiles y niños y mujeres. Pues para nosotros el plan de la paz no habla sobre los derechos palestinos, no selecciona el origen del problema.
Solo porque nosotros no teníamos otra opción, o paramos el genicidio o lo dejan Netanyahu terminar su trabajo. Pues, sí. Sí, sí, te iba a preguntar que de alguna manera...
Pasaron pocas horas desde que se llegó a ese acuerdo, sin contar con Palestina, obviamente, y uno de los principales puntos de este acuerdo ya se había asaltado porque era el alto el fuego.
Sí, por eso yo quiero decir para nosotros el plan de la paz es un vaso falso porque cuando no solucionamos el origen del problema...
Ellos no hablan sobre la anexión en Cisjordania, sobre un Estado palestino, sobre el muro, sobre un millón de colones amargan nuestra vida en Cisjordania y atacan a la gente cada día. Allá también hay un genicidio, pero silencio.
y la gente cada día no puede vivir su vida normal, porque no queda en Cisjordania solo nuestras casas, y la gente con el miedo no puede salir de otra ciudad a otra ciudad. No habla el plan de la paz sobre trece mil brisores palestinos en los cárceles de Israel, sufren, y no habla sobre...
¿Cómo podemos construir Gaza? ¿Cuánto tiempo? ¿Cómo puede la gente volver al norte? Y muchas cosas no están claras. Por eso, todo en manos de Israel. También supongo que otra de las cosas que os preocupa es que el plan tampoco habla de planes de seguridad ni de seguridad.
Sí, por ejemplo, yo fui a Cisjordania hace un mes, noté el cambio de un año a otro año, porque ahora si te vas a Cisjordania, hablamos sobre dos Cisjordanias y siete zonas separadas,
i cada una està sola, aislada a altra part. Tienem més que mil buss de control, més que mil també puertas de metal a cada poble palestina. Si salgues del poble no puedes volver.
Al mismo día, si te quedas fuera de tu pueblo y no hay salarios, lo han cortado los salarios los profesores de las universidades o los profesores del coli. Y económicamente el país muerta. Y encima todos los recursos del agua en mano de los colones. Los palestines sí sufren.
en Tisjordania igual que Gaza pero al menos ellos viven en sus casas hasta el momento porque la política en Tisjordania igual lo que está pasando en Gaza quieren enviar al país quieren quitar a la gente de sus casas y sus hogares y sus tierras ¿Cómo veis la respuesta internacional?
Nosotros esperamos que el mundo se mueva antes.
Ellos se mueven después de dos años. Después de dos años de genocidio, nosotros como palestinos perdimos casi 77 víctimas. La mayoría de ellos son niños, 20, 22 mil niños. Y tenemos 20 mil niños sin padres, sin familias. Y hasta...
Hay bastantes niños abajo de los escombros. De momento no sabemos exactamente cuántas víctimas palestinas porque nadie puede mover, porque no hay máquinas, no hay poderes, no hay ayuda. Es como un torremoto en Gaza y encima esta zona cerrada ni comida, ni ayuda aumentaria, ni...
¿Crees que de alguna manera y para ir terminando lo más importante es el alto al fuego?
Yo he dit antes, para nosotros es un vaso muy importante ahora, porque el pueblo Gavetí necesita respirar, necesita un poco de descansar, porque sus hijos siempre abajo del bombardeo, ahora viene el viernes, viene el frío, hay bastantes enfermedades, basuras, y la gente mayor necesita lavabos,
¿Por qué hablamos sobre el 92% del pueblo está destruida? Lo tenemos que dejar aquí. Muchas gracias, Amina, por atendernos esta tarde, por explicarnos un poco la situación. Volveremos a hablar contigo algún día de estos. Muchas gracias a vosotros. Adiós. Gracias.
I així arribem, parlant de la Franja de Gaza, al punt final de la Rondamar d'aquest dilluns, 20 d'octubre del 2025. Nosaltres ho hem de deixar aquí, marxem, però tornarem demà, com cada dia de dilluns a divendres, de 4 a 6 de la tarda, aquí a Rondamar. Us esperem a totes i a tots. Que vagi molt bé.
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Vivo cantando. Venga chicos, venga chicas a bailar. Aquest 1 de novembre Tarragona s'omplirà de música i esperança amb el Mamapop Guateque. Un espectacle per donar suport a la investigació del càncer de mama a l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili. Més de 30 artistes sobre l'escenari i tu fent que la música es transformi en vida. 1 de novembre Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrades a Mamapop.cat i a Farma Tarraco. La reina de
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja per l'eix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serrallo. Més informació a porttarragona.cat
No fa gaire sempre passàvem el dia al carrer. I què fèieu? Abans podies passejar, mirar mostradors, passar temps amb la teva família. I quan anàveu al centre comercial? No ens feia falta, carinyo. Què? Abans simplement gaudíem del nostre comerç i estàvem més connectats que mai. La Via T, l'Associació del Comerç i les Empreses de Tarragona, sempre al teu costat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
Si et dediques a la construcció i la reforma, el sol t'ha molestat molt, perquè has treballat a 40 graus i ara és hora que el sol t'ho retorni. Per això a Obramat tenim tot tipus de solucions en eficiència energètica, panells solars, inversors, bateries, així com també aerotèrmia i tot el que cal per instal·lar-la, amb els preus més baixos de la zona i amb marques de qualitat professional. On compren els professionals. Obramat.
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció Nou Comerç. 7 dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000. Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. L'Ajuntament de Tarragona adjudicarà l'adquisició i instal·lació de les grades suplatòries del Palau d'Esports abans de tancar l'any. Ho ha assegurat a Tarragona Ràdio el conseller d'Esports, Mario Soler. El contracte es va licitar a l'agost, després de trobar la fórmula administrativa entre la Generalitat i el consistori per desencallar l'esperat projecte. I és que aquest permetrà instal·lar 1960 seients retràctils mitjançant set noves tribunes telescòpiques.
Soler recorda que en l'actualitat, sense aquestes grades, ja es perd un dia per fer-hi el muntatge dels seients amb el cost econòmic afegit que representa. Hem d'adaptar a l'espai temporal que tenim perquè es puguin fer les obres amb garantia i sense molestar ni els aveniments ni els equips base que entren allà i fer el mínim molèstia possible.
Però, bueno, en uns mesos hauríem de tindre ja les grades. Jo tinc ganes ja de veure aquest botonet que amplia, perquè, clar, ara quan ve algun esdeveniment gran, veure que has de reservar un dia només per muntar unes grades, a part del cost econòmic que té pel promotor, que això ja, bueno, és cosa seva, però t'ho treu un dia d'entrenament i això no estem per regalar dies.
Així, l'equipament esportiu passarà a tenir una capacitat per 4.274 espectadors. 130 persones voluntàries participaran demà a la nit en el recompte de persones sense sostre. Es tracta de la iniciativa que impulsa l'Institut Municipal de Serveis Socials de la mà de la xarxa d'atenció integral a les persones sense llar de Tarragona, els voluntaris.
s'organitzaran en equips de tres persones per recórrer els carrers de la part alta i la part baixa. L'objectiu de la iniciativa que es farà per sisè cop és obtenir dades sobre la quantitat de persones que pernocten els carrers i les seves característiques per poder desenvolupar estratègies i accions que millorin la seva situació. Cecília Mangini és la consellera de Serveis Socials.
El objetivo principal del recuento es aproximarnos de la mayor manera posible a la realidad del sencillarismo en la ciudad. ¿Cuántas personas, cuántas son las personas que duermen en la calle? Así de claro. Y también sensibilizar a la ciudadanía sobre este fenómeno.
Més coses, Junts ha presentat una proposta integral per reformar l'ordenança de comunicació prèvia d'obres aquí a Tarragona.
L'objectiu és acabar amb la burocràcia que frena petites rehabilitacions i generar una administració més àgil. És una línia vermella dels de Jordi Cendra de cara a la negociació del pressupost. I el Partit Popular que carrega contra les polítiques turismofòbiques, diuen, de salvació.