Fins demà!
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Molt bona tarda a tothom.
Passen 3 minuts de les 4 de la tarda d'aquest dijous 25 de setembre del 2025.
Ho tenim tot preparat com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda.
Començarem com és habitual fent un repàs de totes les notícies de la nostra costa catalana.
La primera aturada la farem a l'escala.
Baixarem fins al delta de l'Ebre, passarem per Vilanova i la Geltrú, Aranys de Mar i acabarem a Tarragona.
Després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes.
Participarem de primera mà de les terceres jornades de vela inclusives.
Parlarem amb uns naturistes des de les costes del Garraf.
Descobrirem una nova curiositat del nostre mar mediterrani de la mà d'una nova entrega de la secció.
Això no ho sabia.
Ens embarcarem per veure les problemàtiques que tenen amb la quota de Tonyina
i descobrirem un nou cetàssi del nostre mediterrani.
Estarem aquí fins les 6 de la tarda, Rana Mar.
Però abans de tot això el que volem fer és saludar el nostre equip,
saludar totes les persones que cada dia fan possible aquest programa,
que cada dia fan possible que el vaixell de Rana Mar surti a port i arribi a Bon Port.
i comencem per la nostra cap tècnica.
Sílvia García, molt bona tarda, com estàs?
Bona tarda. Des aquí barallem amb els botonets, a veure què passa.
Sí, portes 10 minuts mogudets.
Sí, sí. Tenim ara mateix, diguem que al Delta potser no ens escolten.
Amb això ja t'ho dic tot, eh?
Ara ho comprovarem, a veure...
Crec que no, crec que no ens escolten.
No ens escolten, eh?
No ho podran comprovar de moment.
Estem aquí a veure si...
Què et deia, que m'estic barallant amb els botonets?
Baralla't, baralla't de moment.
I enviem una salutació a la Cel Prieto des de RadioDelta.cat.
Esperem que ens pugui escoltar d'aquí poquet.
Anem cap a Ràdio L'Escala, on hi ha la Maria Pagès.
Molt bona tarda, Maria. Què tal? Com estàs?
Hola, bona tarda, companyes.
Jo, des d'aquí a l'Escala, ho sentim perfectament.
I ara sí que sí, ja us podem dir que espero que hàgiu passat unes bones festes aquí a Tarragona.
Les vam acabar ahir. Gràcies a Déu, eh?
Per la gent, jo crec que ja és un respiro.
Després de més de 15 dies de festes, en guany s'ha fet llarg, això.
Ha sigut complicat.
Podem dir que són les festes més llargues que hi ha a Catalunya?
Perquè dues setmanes, jo no conec cap municipi, eh?
No ho sé.
Ara haurem de fer un estudi de camp per saber exactament si són les festes més llargues de Catalunya.
No ho sé, podrien ser les festes més llargues de Catalunya.
Altres les allarguem molt, Santa Té, clar.
Anem a saludar en Carles Monasterio des de Canal Blau Ràdio,
que ahir vosaltres, igual com aquí a Tarragona, vau tenir Pilar caminant.
Ahir no, abans d'ahir vosaltres.
Exactament, bona tarda Marina.
Sí, nosaltres fa dos dies, el dia mateix de Santa Té,
clar, es fa el Pilar caminant també a les escales de la punta,
i sí, sí, bé, des de fa uns anys ja precisament també no només el baixen,
sinó que pugen i baixen el Pilar, així que bé, bé, va anar prou bé.
Va anar prou bé i també tot és molt arran de mar,
si mai ningú ho ha vist, que busqui un vídeo perquè la imatge és molt xula.
I tant, i tant, l'estampa és magnífica, de veritat.
I anem a saludar l'Oriol Leó des de Ràdio Arenys.
Oriol, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda, bé, bé, bé, mira,
bé satisfet que hagi tingut una bona Santa Té,
clar, que hagi passat aquestes festes tan bé i tan estupendes,
i res, tornem-hi, no?
Tornem-hi, ara ja sí que és tornar a la rutina,
ve l'hivern, canviant l'hora, tot de pressió.
Ja està, ja està, d'aquí quatre dies, tots sants.
D'aquí quatre dies, tots sants, penellets i castanyes.
Vinga, va, deixem-ho aquí, anem a començar el programa d'avui,
que us parla des de Tarragona Ràdio Marina Pérez Got.
Comencem el nostre repàs informatiu des de la Costa Brava
explicant que tot a punt per la primera Diada dels Pescadors a l'Escala,
que celebrarà aquest dissabte les instal·lacions del Port Pesquer del municipi.
Ah, és una activitat gratuïta que inclou, entre d'altres,
un show cooking, un ranxo de pescadors i habaneres.
Maria.
Doncs, si, Marina, la primera edició de la Diada dels Pescadors
es realitzarà aquest dissabte de dos quarts de dotze del migdia
a dos quarts de cinc de la tarda.
Entre la programació, el cuiner Arnau Paris
oferirà un show cooking amb el peix blau com a protagonista
i tot seguit hi haurà un diner popular
i una cantada de habaneres amb cremat.
La jornada clausurarà amb una visita guiada
per conèixer les instal·lacions portuàries de l'Escala,
les arts de pesca i les embarcacions.
L'objectiu, segons ha detallat la seva coordinadora,
Caramina Ontiveros,
és difondre la feina dels pescadors
i revalorar espècies locals com la latxa.
Aquesta connexió entre els pescadors
i no només entre els pescadors,
sinó entre els pescadors i l'escala.
Tots els vilatants del poble,
tornar a crear aquesta cohesió entre ells,
tornar un altre cop a conèixer els pescadors,
l'ofici, la feina, els peixos que pesquen.
I una de les importants,
una de les parts importants del show cooking de l'Arnau Paris
és que pivota a través d'un dels peixos que tenim aquí
que es pesca molt a l'escala, que és la latxa.
I la intenció és començar a fer receptes
perquè si aquesta espècie menys tinguda
sigui una espècie una mica més valorada,
una mica més coneguda.
La confrària de pescadors de l'escala
i el consistori organitzen conjuntament la diada.
En definitiva, volen recuperar
el que era la celebració de Sant Pere el 29 de juny,
quan es feia un sopar popular i ball a la llotja.
Els ous de tortuga careta dipositats
a la platja dels Griells de l'Estartit al Baix Empordà
no han prosperat.
Ara els professionals estudien les causes
de la manca de viabilitat.
Doncs els ous de la platja dels Griells
es van localitzar el 30 de juliol.
S'esperava que els 85 exemplars
naixessin al cap de pocs dies,
però a causa del mal temps i les baixes temperatures
va portar els professionals a avançar l'obertura del niu.
Fou quan es va constatar que cap dels ous podria descloure,
tot i que alguns presentaven signes d'haver estat fecundats.
També s'hi van detectar alguns microorganismes,
casuística, que indicaria que els exemplars
van deixar de ser viables poc després de l'aposta.
Tot i això, els investigadors estan duent a terme
un estudi per detallar les causes
de la manca de viabilitat.
Actualment, els professionals continuen
amb el seguiment de la femella
que va dipositar els ous a l'Estartit.
Gràcies al dispositiu de localització,
s'ha constatat que aquesta tortuga
s'ha desplaçat fins a les Illes Balears
i, posteriorment, cap al nord d'Àfrica.
Baixem ara fins al delta de l'Ebre.
L'alcalde de Delta Ebre s'ha mostrat esperançat
en que el futur expedient de termenament
que ha de projectar el govern espanyol
es faci amb consens amb el territori cel.
Sembla que no podem anar fins al delta de l'Ebre,
així que fem aturada a les costes del Garraf.
Aquests dies s'ha començat a treballar
en la segona fase d'introducció a zones d'unars de Covelles,
ampliant el seu àmbit d'actuació
cap a la zona de la mota de Sant Pere.
Carles.
Doncs així és, Marina.
Tècnics del Ministeri per la Transició Ecològica
ja han visitat Covelles per concretar
com continuar la conversió de les platges
del municipi que es troben
entre el riu Foix i la zona de les Salines
en un sistema d'unar.
La primera fase d'aquest projecte
ja va començar a principis del 2024
amb una nova prova pilot
que, si acaba tenint èxit,
tindria continuïtat.
La prova ha donat els resultats buscats
i per aquest motiu ara podrà començar
la segona de les tres fases
en les que s'ha dividit el procés.
Es treballarà sobre un tram
lleugerament diferent a l'anterior,
ja que sobre la zona rocosa
que s'ha d'adaptar
ara s'hi combina una vegetació més arbustiva.
La idea és actuar a cada tram
de manera adequada a les seves característiques.
En aquest cas,
l'àmbit d'actuació s'acosta a la zona del búnquer.
Els treballs que s'hi faran
a través del Ministeri
han de preparar el terreny
per facilitar que acabi sent una platja d'unar.
Ens ho explica l'Àlex Noeda,
regidor de Medi Ambient de Covelles.
L'escoltem.
Amb això el que esperem
és primer retirar totes espècies invasores
i desbrussarem tot una mica,
quedarà tot arrenat
i alhora estem fent un llistat
de quines espècies correspondrien
a cada una d'aquestes dues parts
de la nova secció que estem treballant
i fer una replantació com cal
i com és adient
amb cada un d'aquests canvis d'ecosistema.
L'adaptació del litoral covellenc
situat entre el riu Foix
i la platja de les Salines
a un sistema d'unar
permetrà la seva consolidació
i pot protegir millor
les seves platges
dels efectes de futurs temporals o ventades.
La posidònia i les seves fulles
actuen com a barrera protectora dins l'aigua
i el sistema d'unar
ho fa sobre la sorra.
El paper del sistema d'unar
és completament rellevant
o sigui, és la tercera barrera natural
que té la dinàmica de costes
per protegir la part interna.
Amb això que estem intentant garantir
doncs evitar aquest retrocés
que estem patint
a nivell mundial
a totes les platges
i aquestes són unes actuacions
més eficaces, més pràctiques
i més ràpides que es poden implementar.
En paral·lel a aquesta actuació
sobre un tram acotat
des de la platja de les Salines
fins al riu Foix
també es realitzaran periòdicament
feines de neteja
de plantes invasores
com les que s'estan fent
aquesta setmana.
La primera fase
de la prova pilot
va ser un èxit
i això ha permès començar
la segona
i si la segona fase
d'aquesta prova pilot
també acaba sent un èxit
després es començarà
amb la tercera i darrera fase.
Sitges s'ha convertit
durant aquest passat cap de setmana
en l'epicentre del piraguisme
amb la celebració
del campionat de Catalunya
de caiac de mar.
D'Onsi Marina
la platja de les Anquines
ha acollit la celebració
del Sitges Surf Esquí Festival
que ha inclòs
el campionat de Catalunya
de caiac de mar
la prova més destacada
d'aquesta modalitat
dins del calendari català.
Durant tot el dissabte
els millors palistes
han competit
en dues curses
davant de la façana marítima
sitgetana.
La primera prova
ha estat la curta
d'una distància
de set quilòmetres i mig
on s'ha imposat
en categoria femenina
Sara Alba
del Nocte Kayac
i en categoria masculina
Joan Manel Cepeda
també del Nocte Kayac.
Pel que fa a la distància
llarga
de la 14 quilòmetres i mig
en categoria femenina
la guanyadora
ha estat Rosa Magra
del Club de Vela
Platja Llarga
i pel que fa
en la categoria masculina
Carlos Ruiz Reyes
ha estat el que s'ha imposat
en la del Club Natació
Banyoles.
Les sortides
s'han fet
des de la platja
del Cellerot
i les arribades
a la platja
de les Anquines
cosa que ha fet
que el públic
pugui gaudir
de l'espectacle
des del Passeig Marítim.
Anem ara
cap a les costes
del Maresme.
L'empresa
Verador 2000
s'ha venut
al Sirius
l'embarcació
de més de 100 anys
que va adquirir
fa 30 anys
i que ha reconstruït
per poder navegar.
Se l'ha venut
a l'empresa anglesa
que lidera
la flotilla
l'expedició
que porta ajuda
humanitària
a la franja
de Gaza, Oriol.
Doncs sí, Marina,
el director general
de Verador 2000
Chiqui Mas
explica que l'han venut
després que
aquesta empresa anglesa
els proposés
col·laborar
en el projecte
mitjançant
la venda
o el lloguer
de l'embarcació.
Mas diu
que tenien sobre la taula
la possibilitat
de desenvolupar
un projecte
amb aquest vaixell
però finalment
han optat
per vendre'l.
Reconeix
que els ha quedat
una sensació
agradosa
després d'aquesta operació.
Se'ns va presentar
un equip
que volia adquirir
o llogar-lo.
En aquest cas
vam preferir
ells adquirir-lo
i, bueno,
ens van deixar
una mica el cor
partit,
no?
Corazón partido.
Perquè
teníem molta il·lusió
amb un projecte
de promoció
i de fer
events
que ja
s'estaven
s'estaven realitzant
i se'ns va presentar
aquesta oportunitat.
Vam considerar-la
que podia ser
també molt interessant
i vam col·laborar
aportant un preu
molt interessant
a l'adquisició
de l'embarcació
i, bé,
a partir d'aquí,
hem anat seguint
com a tothom.
És l'evolució.
L'embarcació,
per sort,
està funcionant
perfectament.
és una embarcació
que té
una entitat
a part d'una història
de més de 100 anys
i té una entitat
i una sensibilitat
a part
que la gent
li dona
molt de seguiment.
És un barco
diferent
per tota la història
que porta a sobre
i la que està fent
en aquests moments.
Tot i haver venut
l'embarcació,
com sentíem,
Xiqui Mas
diu que es van seguint
la travessia
de la fotilla
Góval Súmut
cap a la franja
de Gaza,
segons ha dit
a hores d'ara
l'embarcació
està funcionant
perfectament.
Tot i això
avui han denunciat
des de la fotilla
atacs amb drons
durant la travessa
de nit.
I el govern espanyol
ha anunciat
que avui mateix dijous
un vaixell
de l'armada espanyola
surt de Cartagena
per assistir
si cal
a aquesta expedició.
Israel,
per la seva banda,
ja ha vinculat
els membres de la fotilla
amb el grup islamista
Hamas
i ha reiterat
que no permetran
que accedeixin
a la zona de combat.
En aquests moments
la fotilla
es troba
a la costa
de Grècia,
més o menys
a uns quatre dies
de la zona
d'alt risc.
No deixem
de parlar
de Verador 2000
perquè aquests dies
l'empresa
ara llenca
és present
a Mònaco
al Llatx Show,
la fira internacional
de llots
i superllots.
Sí,
un equip
està promovent
el projecte
de Repair
en Refit
que impulsa
aquesta empresa
d'aquí,
de l'Ens de Mar.
Com a novetat,
a la fira
presenten
la instal·lació
d'una nova grua
que estarà
en funcionament
a principis
del 2026.
Escoltem
de nou
a Xiquimàs.
Aquest any
presentem
com a novetat
la instal·lació
de la nova grua
que la tenim
preparada
per donar servei
a primers
de l'any 26
i això
ens està
aportant
una bona
acollida
per donar servei
de la Pé
en Refit
a aquestes embarcacions
que normalment
són
embarcacions
de fora
de la costa
catalana
espanyola
i d'aquesta manera
els donem
un atractiu
perquè vinguin
a fer
les feines
de manteniment
i transformació.
Baradó 2000
participa
en aquesta
fira internacional
per quinzena vegada.
La Monaco
Yacht Show
s'allargarà
fins aquest dissabte.
Tornem
al Delta de l'Ebre
per comentar
com dèiem
que l'alcalde
de Delta Ebre
s'ha mostrat
esperançat
en que el futur
expedient
determinament
que ha de projectar
el govern espanyol
es faci
amb consens
amb el territori cel.
Sí, Marina,
Lluís Soler
s'ha manifestat
així
després
que l'actual
deslinde
plantejat
hagi decaigut.
Els últims anys
el consistori
ha lluitat
perquè el Ministeri
de la Transició Ecològica
atures
l'actual plantejament
que afectava
de manera directa
el litoral
del terme municipal
amb implicacions
sobre la propietat
privada
i l'activitat
econòmica.
De la mateixa manera,
Soler
ha agraït
la funció
del govern
de la Generalitat
per canalitzar
totes aquestes demandes.
que no és un tema
de guanyar el pedre
sinó que és un tema
de justícia
i de dignitat
d'un territori.
En les pròperes setmanes
més o dos anys
se pot tornar
a obrir
un altre expedient
que esperem
que aquesta vegada
vingui plantejat
des de la necessitat
de l'acord
en el territori
i des de la necessitat
d'acord
en l'Ajuntament
que al final
som els que
aglutinem
les diferents sensibilitats
dels diferents sectors
econòmics
i productius
per a fer
que
qualsevol
tramitació administrativa
acaba sent
consensuada
el propi govern
de la Generalitat
també és un actor
important
a tindre en compte
i que nosaltres
també hem volgut
implicar
en aquests plantejaments
i també agraïm
la funció del govern
a l'hora de
canalitzar
aquesta necessitat
d'arribar
a un acord.
El delegat
del govern
volíem dir
a les Terres de l'Ebre
Joan Castorgonell
ha valorat
la sensibilitat
mostrada
pel Ministeri
de Transició Ecològica
amb el Delta de l'Ebre
en aturar
l'expedient
de terminament
tal com demanava
el territori.
De fet,
aquest dilluns 22 de setembre
finalitzava
el període
de tràmit
administratiu
i davant
la manca
de consens
s'ha tancat
la carpeta.
L'Institut
pel Desenvolupament
de Comarques
de l'Ebre
analitzarà
els efectes
de la rampa
de peixos
de la sud
de Xerta
i Tibenys
Sí,
l'Institut
per al Desenvolupament
de les Comarques
de l'Ebre
i l'Associació Ambiental
l'AUVE
avaluaran
els efectes
i els objectius
que s'han aconseguit
amb la rampa
de peixos
de la sud
de Xerta
i Tibenys
que es va posar
en marxa
ara fa un any.
Este sistema
permet
la migració
de les espècies
que pugen
riu amunt
per a reproduir-se.
Un fet
que s'ha comprovat
que ha ajudat
a espècies
com l'anguila
però també
ha propiciat
el flux
d'espècies invasores.
Este estudi
permetrà avaluar
així
la biodiversitat
d'espais.
També detectar
on s'han de dur
a terme
actuacions
de conservació
perquè s'incloguin
en projectes
d'abast territorial.
Escoltem
a Viviana Porres
directora
de l'IDC.
Això
ens permet
veure
com està funcionant
aquesta rampa
de peixos
i també
la salut
del riu.
Aquests
nostrejos
el que permetran
serà
mirar
a quins llocs
es poden fer
les actuacions
per a poder
continuar
aquesta
reintroducció
i també
preservació
de les espècies
típiques
del nostre riu
com és l'anguila
i la saboga.
Amb aquest projecte
l'IDC
també vol analitzar
l'efecte
del tancament progressiu
dels galatxos
i de les riberes.
Acabem
el nostre repàs
informatiu
a la Costa Daurada
explicant
que els hotels
de la demarcació
de Tarragona
han rebut
un 4,5%
menys
de clients
a l'agost.
En total
n'han registrat
500
3.378.
Són dades
de conjuntura
hotelera
publicades
aquest dimarts
per l'Institut
Nacional
d'Estadística.
En plena
temporada
alta de turisme
els hotels
de la demarcació
de Tarragona
van tancar
l'agost
amb un 4,53%
menys de visitants
respecte a l'any passat.
Per contra,
els hotels catalans
continuen
batent rècords
aquest 2025
i han tancat
el millor agost
de la sèrie històrica
en clients allotjats
amb el nombre
més elevat
de visitants
des de principis
d'any.
Els establiments
de Catalunya
van rebre
2.723.647 clients
xifra
que suposa
un 2,96%
més de persones
que l'any anterior.
Les pernoctacions
però van baixar
un 0,96%.
Pel que fa als preus
van augmentar
un 1,5%
respecte
de l'any passat
però tot i això
Catalunya va ser
la comunitat autònoma
que va registrar
un encariment
menys pronunciat
de l'Estat
que contrasta
amb les pujades
de preu
observades
a Madrid
del total
de més
de 1,8 milions
van ser
estrangers
i 921.258
residents
a l'Estat.
A Tarragona
però
segons l'INER
la tendència
és a la baixa
i és que
perden clients.
El portaveu
de la Federació
d'Empresaris
d'Hostaleria
i Turisme
de Tarragona
Javier Guardià
parla
però de dades
molt similars
a les d'anys anteriors
amb ocupacions
que han fregat
el 85%
i el 95%
i amb molta presència
de públic
francès
i espanyol.
Podríem parlar
de dades
molt similars
d'altres anys.
L'agost
no té grans variables
perquè és un mes
en què el públic
espanyol
i el francès
sobretot
que són els nostres
més marcats
de la Costa d'Ora
d'Interès de l'Ebre
funcionaran
a ple rendiment
podríem dir.
Tots aquests
països
i mercats
europeus
tots estan funcionant bé
i a nivell de dades
podríem estar parlant
en dades
des de 85
90
95%
que és molt similar
a d'altres anys
perquè
l'agost
és un mes
que tots aquests
mercats
funcionen a ple rendiment.
A l'estat
l'agost
va tancar
més de 13,8 milions
de persones
allotjades en hotels
un 1,5%
anual més
i 48,1 milions
de pernotacions
un 0,9%
anual més.
i el reconegut cuiner
Jordi Vilà
serà un dels protagonistes
destacats
de la primera jornada
del primer congrés
d'investigació
tècnico-cultural
del Romesco
de Tarragona
tindrà lloc
l'1 i 2 d'octubre
al Palau Firal
i de congressos
de la ciutat
Vilà
és Premi Nacional
de Gastronomia
i regent
al restaurant
Alquímia
a Barcelona
la seva participació
s'articularà
en dos moments clau
d'entrada
la primera taula
rodona
del congrés
al Neorromesco
una visió de futur
moderada
per Xaver
a Lluer
on compartirà
reflexió
en figures
de primer nivell
com Eduard
Chatrug
del Disfrutar
que té 3 estrelles
Michelin
Arnau Bosch
de Can Bosch
a Cambrils
que té una estrella
Michelin
i el crític gastronòmic
Filip Regol
també la seva ponència
i en sessió de cuina
en directe
on Vilà
reinterpretarà
el Romesco
des d'una mirada
contemporània
mostrant
com aquesta salsa
tradicional
pot evolucionar
dins l'escenari
de l'alta cuina
sense perdre
la seva essència
amb aquestes intervencions
Jordi Vilà
no només demostrarà
la seva destressa tècnica
sinó que contribuirà
al debat col·lectiu
sobre el futur
del Romesco
explorant la seva capacitat
de ser alhora
patrimoni cultural
i eina creativa
per les cuines
d'avantguarda
el primer congrés
d'investigació
tècnico-cultural
del Romesco
aplegarà
un total
de 9 cuiners
amb estrelles Michelin
i la participació
de fins a 50 ponents experts
hi ha previstes
10 taules rodones
i 6 show cookings
les inscripcions
tenen un preu
de 80 euros
i donen accés
a totes les activitats
tallers, taules rodones
i àpats inclosos
al programa
dels dos dies
del congrés
i ara volem saber
quin temps farà
la nostra mare
ens ho explica
el Luis Mi Pérez
molt bona tarda
bona tarda
una situació
que torna a estar
encapçalada
per aquests béns
molt variables
en funció
del tram de costa
podem dir que en general
al llarg d'aquesta tarda
estarem parlant
de béns de sud
o de llevant
una mica més reforçats
a la costa barcelonina
i de fet
això provocarà
aquest rebuf
que es formin
alguns patacs d'aigua
que arribaran
a fregar
aquestes platges
entre el Llobregat
i la Tordera
aproximadament
també en general
força núvols
a la costa brava
i en canvi
més sol
a la costa d'Aurada
amb maró
per tant
compta
perquè hi haurà
una mica
de mar caraguada
també
ressaca marítim
aquest tràngol
evident
només a l'extrem sud
de la costa d'Aurada
el vent serà
més de mestral
per acabar girant a sud
al llarg d'aquesta tarda
demà
vents al matí
força terrals
només
a la costa
entre el Maresme
i la banda
del Baix Empordà
serà del Llevant
i durant la tarda
aquest vent de xaloc
que s'acabarà imposant
a tota la costa
demà
en millor estat de la mar
tot i que al matí
una mica remenada
encara
sobretot
mar endins
ho seguirem a la xarxa
a la xarxa
del temps
del trànsit
volem saber
com estan
les nostres carreteres
per això
anem fins al servei català
de trànsit
un i en Roger Serra
molt bona tarda
què tal
bona tarda
la veritat és que
parlem de aturades
més o menys habituals
a aquesta hora
per tant
bàsicament
àrea metropolitana
de Barcelona
sense grans incidències
a l'extrem sud
la C32
presenta un pèl de lentitud
aturades puntuals
un i dos quilòmetres
tram de Sant Boi
de Llobregat
tant d'entrada
com de sortida
de Barcelona
a l'extrem nord
la C58
la C33
també carregada
d'entrada a Barcelona
entre Montcabé Roixac
i el nus
de la Trinitat
la P7
un pèl lenta
aturades també intermitents
res
un i dos quilòmetres
tram de Barberat
del Vallès
en sentit sud
perdon
aturades
que podríem dir habituals
sense més sorpreses
sense més incidències
és tot
des del servei
a parlar de trànsit
en només una gota
podem desvelar
tots els secrets
de l'oceà
Descobreix-los
de dilluns a divendres
de 4 a 6
a Randemar
Vine
i torna'm a abraçar
però apretant ben fort
que hem donat just per respirar
que no sabem quan tornaràs
i sempre ens passa igual
tots els fantasmes
venen quan te'n vas
l'amor
l'amor
l'amor
l'amor ho ha silenciat
i a l'amor
i a l'amor
tot es trenca
en el comiat
mai
mai volem per a quedar-nos
i mai junts
hem aterrat
ha sigut inoblidable
ha sigut inoblidable
però mai hem despegat
som tan covards
som tan covards
la distància
la distància ja no fa mal
però el temps es torna a parar
no podem tornar a intentar
que no puc més
que el cap no va
i el cor sense estar congelat
ja no vull trobar-te a faltar
ara han de soltar-nos les mans
apretant fort
que mai se sap
si és este el nostre últim abraç
ja no vull ser aquí
t'he trobat a tu
i m'has trobat amb mi
i ara sí que sí
que hi penso
i veig que la distància
ens va mal
i han sigut tantes vegades
que ens hem trobat
de nit d'amagades
ens hem estimat fort
però a vegades
no controles el final
no he de llorar
que la vida és un carnaval
i les penes se van
i les penes se van
i les penes se van cantant
la distància ja no fa mal
però el temps es torna a parar
no podem tornar a intentar
que no puc més
que el cap no va
i el cor sense
i el cor sense
i el cor sense està
acongelant
ja no vull trobar-te a faltar

i les penes se van
les penes se van
i les penes se van
les penes se van
Les profunditats de l'actualitat
Volem començar
les nostres entrevistes
fent parada
al Delta de l'Ebre
ja que aquest cap de setmana
tindrà lloc
la tercera jornada
de vela inclusiva territorial
i l'acompanyada
Delta.Cel Prieto
ens porta tots els detalls
Cel
Sí Marina
l'ampolla acollirà
este diumenge 28 de setembre
la tercera jornada
de vela inclusiva territorial
organitzada pel club esportiu
l'Àngel La Passa
Ens donarà més detalls
Maite Lletí
membre de l'organització
Benvinguda a Rande Mar
Maite
Bona tarda
Com deia Maite
el proper 28 de setembre
l'ampolla acollirà
la tercera jornada
de vela inclusiva territorial
organitzada pel club esportiu
l'Àngel La Passa
al port esportiu de l'ampolla
és correcte?
Així és
El seu proper diumenge
de 10 fins l'una i mig
estarem al plumb nàutic
l'ampolla
gaudint una jornada
de vela inclusiva
adaptada per a tothom
Maite
Com definiries
en poques paraules
què és exactament
la jornada de vela inclusiva
que aquest any
arriba ja a la seua
tercera edició?
La jornada de vela
te la definiria
en una jornada
de valors
una jornada
d'equip
de companyerisme
i el més important
una jornada
per a tothom

que la resta de participants
i això és molt important
per a nosaltres
que tothom
pugui fer vela
Sí
Quin és el vostre paper
és el club esportiu
l'Àngel La Pasa
és l'organització
de la jornada?
Esta jornada
la tercera jornada
ve inicialment
d'un projecte
que vam presentar
l'any 2021
que es diu
Bufa Ben Girabela
en què es van presentar
els tercers premis
inclusius de Catalunya
en un projecte propi
i d'aquí
vam ser un dels guanyadors
de les 10 beques
que van donar
i d'este projecte
surt l'iniciativa
de donar a conèixer
la vela
a tothom
no únicament
gent que tingui
la mare a prop
el riu a prop
sinó gent
que estigui interessada
en conèixer
aquesta disciplina esportiva
d'aquí n'és este projecte
i el més important
una cosa que teníem clar
nosaltres
en este cas
que ho anomenem
el projecte
és que una vegada
surti a navegar
la discapacitat
se queda a terra
Ja no existeix
allí una discapacitat
Hi ha una de res
Tothom som i un
Sí
I Maite
a la jornada
com diem ara
hi participaran
persones amb diferents
capacitats i edats
Com garantiu
que tothom
pugui gaudir
de l'activitat
al seu ritme
i claro
en seguretat?
Pues mira
algo muy importante
que tenemos
bueno
primordial
es que
fem esta activitat
compartida
amb la empresa
más más de la rápida
eso nos proporciona
las embarcaciones
juntamente
con otras embarcaciones
que nos proporciona
el Club Náutico
en Polla
i también
nos proporciona
lo que son
los instructores
preparados
instructores oficials
que
nosotros
anualmente
ya hacemos
práctica de bala
en ellos
y eso lo que
convertimos
es que hacemos
una práctica
de bala segura
plus
muy bien
Molt bé. Llavors, a part d'anar al mar a la vela, també hi trobarem tastets d'arròs, potser, i música en directe al port?
Sí, hi ha el directe de música en directe durant tot el matí i un tastet d'arròs en col·laboració de l'empresa Quatrefogons d'Amposta,
que és la primera jornada que col·labora en nosaltres.
I mira, aprofitem també per fer una jornada, o sigui, que sigui de vela, però a part que sigui de companyerisme.
Una jornada que sigui social i esportiva, o sigui, que estigui tot dins.
Claro, perquè no tothom participarà, anirà a muntar amb vela, però qui passa per allí i vulgo gaudir d'esta jornada,
podrà passar música en directe, un tastet d'arròs, bé, no?
Dir-te que el tastet d'arròs, igual que hi veuret, això està fet per a la gent que participa.
Perquè aquí hi ha un dia màxim d'inscripció, perquè nosaltres també, clar,
hem de fer una valoració de tots els voluntaris que necessitem,
en nombre d'embarcacions, en nombre de grups definitiva.
Claro.
O sigui, el que és la logística, és la resta de dimecres, clar,
però tens capacitat per a tot.
Claro, hi ha una logística, com tu dius, important aquí detrás.
Com ha sigut organitzar la jornada?
Us trobeu entre bancs en temes d'organització?
Bé, hem de dir que tenim l'Ajuntament de l'Ampolla,
que des d'un inici ens ha obrat les portes, les grans portes,
i ens ha facilitat molt poder fer aquesta jornada aquí a l'Ampolla.
A part, també comptem en la col·laboració de l'Ajuntament d'Amposta,
Consell Comercial de Baix Ebre, Diputació de Tarragona,
Esport Generalitat i el suport de diferents empreses i entitats del territori,
que una vegada s'hagués fet el que és la jornada,
ja faríem una bona nota de premsa sense deixar-nos a ningú, per supost.
Molt bé.
I, Maite, com diem abans, és la tercera edició.
Hi ha novetats respecte als altres dos anys?
Bé, de moment, dir-te que avui ja estem a dilluns,
la jornada està prevista per al diumenge,
i avui, bueno, el timid dia tenim 167 inscripcions confirmades, ja.
167?
Sí.
O sigui, volem pensar que en guany,
potser superarem les expectatives i siguin encara més gent que l'any passat.
L'any passat, quants vau ser?
217.
I avui, claro, encara, com dius, estem a dilluns, queden molts dies.
Sí.
A part d'això, comentar-te que a finals d'agost,
ja, gent que va contactar amb el club,
preguntant que quan es feia la jornada,
si es feia i quan es feia,
per a fer-se les seves previsions.
i és el que hem vist que molts ja tenen en compte,
perquè un cop hem fet la invitació,
han contestat molt ràpidament, saps?
És a dir, ja tenen que ho estava esperant.
Tenen en compte que veig gent de Montsant,
Priorat, Comunitat Valenciana,
les nostres terres, per supòs,
de Sitges, o sigui,
abarquen més que el territori.
La boca a boca ha fet que això s'hagués fet més extens.
I estem realment molt satisfets.
Llavors, se pot dir que la resposta del públic,
perdó, dels participants,
és, bueno, immillorable.
En els altres anys hi ha un guany,
sé, esperem superar-la.
Esperem superar-la tal com veiem
les espectacupes d'avui dilluns.
Sí.
Vull dir, gent que l'any passat ja va participar
i tenim alguna associació nova,
que hem contactat també
i que, bueno, que hem de confirmar que vindran.
Doncs això és la qüestió de tot, Maite,
anar pujant i anar sumant, no?,
forces tots junts per fer d'esta jornada,
bueno, un dia per recordar.
Així és, així és.
I, Maite, la vela, claró, tu la veus,
algú que no l'ha practicat mai,
jo, per exemple, no he practicat mai vela,
i veus que amb un esport així tècnic, no?,
així una mica exigent,
quins valors voleu transmetre, no?,
en una proposta inclusiva com la que feu.
Com ho he dit al principi,
el que és la vela lleugera,
que treballa en equip,
és molt important perquè cadascú, com tu dius,
tècnic, però cadascú que té un paper.
O sigui, des de qui porta el timó,
a des de qui porta les veles,
com quan hem de fer els canvis per contrapesos,
tot això ja està ben estudiat,
però quin paper ha de fer cadascú.
En aquest cas, el dia que fem la jornada d'estrada de vela,
parlem que és una activitat, en aquest cas, més social,
perquè les persones que no ho coneguen,
que puguin fer un tastet i puguin veure
o sapiguin de què va estar aquesta activitat, no?,
per a després dir, doncs, m'ha agradat,
m'he sentit còmode, vull fer més.
I per això es fa aquesta jornada,
com un tastet,
per a que es pugui fer un pas més en el que és la vela
i més a la zona que nosaltres vivim,
que el tenim més potentament.
Clar, perquè potser hi ha persones
que de primeres diuen
que els agradaria practicar vela,
però de primeres, pel que sigui, diuen
ui, jo no, perquè tal.
Llavors, vatres oferiu aquest tastet, com tu dius,
per a després, en un futur,
poder-sí, bueno, poder practicar l'esport, no?
La millor manera de poder saber
com te sents o com ho vius
és trobar-ho en directe,
trobar-ho en mateix.
Per molt que pogués m'explicar,
la vela és segura,
tots els elements de seguretat que contem,
instructors titulats,
tot el que pogués m'explicar
no és prou com provar-ho en mateix,
però dir, ja estic dalt i me sento bé.
Sí, i, claro, això,
com que doneu aquest tastet,
moltes persones o algunes persones
no han practicat mai vela, entenc.
Llavors, quin és el feedback que rebeu?
Que els agrada, no?
Doncs el feedback que rebem
és quan després contactem de nou
amb la gent que ha vingut a participar,
no?, i els mateixos ens diuen
conteu amb nosaltres la propera edició,
com podríem fer
vela, com podríem fer una pràctica de vela
més seguit, per exemple, amb el vostre club,
agafem un feedback i agafem diferents pots de vista
per a poder-ho adaptar,
per a la gent que està interessada
en poder-ho practicar.
O sigui, no s'acaba aquí,
fem un tastet de vela i ja s'ha acabat, no?
Podríem fer més.
Això és el que obri les portes
a després fer més, no?
I tant, i tant.
I la jornada està organitzada, com dèiem,
pel Club Esportiu, l'Àngel, a Passa.
Vosaltres sou qui aporta
tot el tema econòmic que es necessita?
També entenc que aneu en col·laboradors,
conteu en col·laboradors que us ajuden?
Nosaltres no som qui aportem el tema econòmic.
El tema econòmic que l'aporta
és l'Ajuntament de l'Ampolla
i altres col·laboradors.
Nosaltres el que aportem és el nostre projecte,
els nostres coneixements,
tot el tema voluntariat
i som els que ens dediquem a fer la coorganització
amb tot el que serà l'activitat.
Tot això muntem nosaltres.
Vale. Sou qui munteu, evidentment,
la feina, la tasca important
que diem abans d'organitzar
muntant la jornada,
com en guany la tercera.
Llavors, Maite,
per persones que no han vingut mai,
que ens estiguen escoltant,
per què recomanaries participar-hi?
Doncs mira,
jo recomanaria participar este dia,
esta tercera jornada,
primer que tot,
per fomentar la inclusió
a través de l'esport de vela.
És una manera d'apropar a la gent, no?
Per a dir,
viniu a provar-ho.
O viniu a vore-ho
i viniu a provar-ho.
que no és que diguin
a la part de la valla de dalt
i
quina activitat més xula,
quin dia fa.
No, no, no.
Que siguin atrevits
i diuen
hola, vull provar això
i tinguin l'oportunitat
de provar-ho.
Això ho podem transmetre,
que tothom
ho pot provar.
Tinguin les capacitats
de limitacions que tingui.
Tothom.
molt bé, Maite.
I ja de cara al futur,
així irà la tercera,
però esperem que n'hi hagui una quarta
i que en sigui moltes més, no?,
de jornades de vela inclusiva territorial.
Això ho esperem.
Això ho esperem.
que el projecte
pugui anar fent gran
cada vegada més.
Això ho esperem.
Bé, pel que m'has estat contant,
que teniu molt bon feedback
de la gent,
si cada any
supereu
el nombre de participants,
és evident
que la gent vol
i significa que
se continuarà fent,
perquè si hi ha
una tan bona rebuda,
significa que sí, Maite,
seguireu endavant
i creixent,
que és
l'important al final.
I tant, i tant.
Creixent
és molta il·lusió.
I tant.
Perfecte, Maite,
doncs moltes gràcies
per connectar amb el programa avui
i esperem que vaigui molt bé
la tercera jornada
de vela inclusiva,
ja que és una jornada
per promoure l'esport
per a tothom,
compartint valors d'inclusió,
superació i convivència
i tot a través de l'esport,
a través de la vela.
Moltes gràcies, Maite.
Gràcies, bona tarda.
Doncs Marina,
no ens podem perdre
aquesta jornada esportiva
i inclusiva
tan especial
pel territori.
No ens ho perdrem.
Moltes gràcies, Cel.
Esports de Mar.
I ara parlem
de la 53è edició
del Campionat Internacional
de Natació Naturista,
un esdeveniment esportiu
que se celebrarà
a les costes
del Garraf.
Carles.
Hola, Marina.
Doncs sí,
encara queden uns dies
perquè serà
en el darrer cap
de setmana d'octubre,
però avui volem conèixer
aquesta nova proposta
de l'Associació Naturista
de la Platja d'Aigua Dols
de Vilanova
que organitzarà
aquest any
la 53è edició
del Campionat Internacional
de Natació Naturista.
Núria Portí,
presidenta
de l'Associació Naturista,
gràcies per acompanyar-nos
una altra temporada
aquí a la Randa Mar.
Hola, bon dia.
Gràcies a vosaltres.
Núria,
aquesta vegada
per parlar
d'aquest campionat
de natació
nudista.
Com neix
la iniciativa?
Explica'ns una miqueta
en què consistirà,
on es farà,
a veure si ens pots
detallar una mica,
aquest Campionat
Internacional
de Natació Naturista.
Sí,
doncs com tu
bé has comentat
és la 53è edició
que es fa
la 53è vegada
que es fa aquest campionat,
per tant ja
té certa història,
és un campionat
de natació,
natació ordinària,
com un pot entendre
un campionat
de natació
amb les categories,
estils, etcètera,
tot de forma arreglada.
amb la particularitat
que, bueno,
que es tracta
de fer
natació
nua.
Aleshores,
aquest campionat
acostuma a agrupar
entre 150
a 200 persones
de diferents països,
bàsicament d'Europa,
tot i que
és un campionat
internacional.
I
aquest any,
doncs,
nosaltres,
des de l'Associació
de Vilanova,
ja fa uns quants anys
que estem intentant
que pugui ser
aquí a,
bueno,
a la nostra comarca
i, finalment,
doncs,
aquest any
sembla que serà
possible.
Aleshores,
des del 31 d'octubre
fins al 2 de novembre,
fins en quatre autocars,
anirem cap a la piscina
municipal de Sitges
i allà
es desenvoluparà
la competició
durant tot el dia,
fins que
aproximadament
a les cinc de la tarda.
S'ha contractat
un equip d'arbitratge
i un cop
finalitzada
la competició
i s'hagin donat
totes les medalles,
penso que la competició,
doncs,
clar,
abarca
totes les
franges d'edats,
o sigui,
comencem
des de
infantil
fins a
80 anys,
tant homes i dones
en categories
de
papallona,
lliure,
esquena,
braça
i
també tenim
relleus,
relleus familiars,
relleus per països.
Aleshores,
un cop
hagi finalitzat
la competició
s'hagin repartit
totes les
medalles
i trofeus,
malgrat que
l'Ajuntament
de Sitges
ens ha ofert
la possibilitat
de posar-nos
guies,
guies municipals,
per fer-nos
un tour.
Hem valorat
que és massa
poc temps,
llavors,
el que farem
serà,
des que acaba
la competició
fins que tornem
al càmping,
cap allà a les 7
de la tarda,
doncs,
que la gent
pugui passejar
i visitar Sitges,
que de fet
és un destí
que és molt
atractiu
per la majoria
dels que venen.
Pensa que venen
de França
tenim més
de 50 inscripcions,
a Anglaterra
en tenim
30
i escaig
també,
a Itàlia
també més
de 20,
tenim una federació
que és
Federació Esperanto
que agrupa
gent d'arreu,
tenim la Federació
Suïssa,
la Federació
Txeca,
la Federació
Sèrbia,
Luxemburg
i segurament,
evidentment,
la Catalana
i la Federació
Espanyola
que és qui
està donant
suport
a l'associació.
Segurament,
m'estic deixant
a Irlanda
també tenim,
vull dir,
és molta gent
d'arreu
que ens visitarà
i que tenen
moltes ganes
de conèixer
Vilanova,
evidentment,
però Sitges,
doncs,
com ja
és
sabut
que és
mundialment
el que anem veient
és que la gent
el que coneix
bàsicament
és Sitges.
Llavors,
nosaltres,
perquè,
a més a més,
coneguin Vilanova,
el diumenge
al dematí,
un cop hagi acabat
la competició,
farem un tour
però organitzat
per nosaltres,
per l'organització,
perquè l'Ajuntament
de Vilanova
no disposa
d'aquest servei.
Els hi farem
una passejada
per Vilanova
també,
perquè coneguin,
si més no,
les coses
més significatives,
més representatives
de la ciutat.
Aleshores,
que m'he saltat
directament
el diumenge,
el dissabte
acabem
la competició,
passegem
per Sitges
i en Cabat
tenim el que se'n diu
el sopar de Gala.
I en aquest sopar
hi haurà
diverses actuacions,
diverses
activitats,
a part del
sopar
pròpiament dit.
Una d'elles
és l'actuació
del saxofonista
Pep Poblet
i
també
la coral
del Círcul Catòlic,
la coral
de les Sopranos
d'aquí de Vilanova
també farà
una petita actuació.
I també
estem mirant,
però això ja
encara no és segur,
tot l'altre sí,
que hi pugui haver
també
una petita
actuació
de sardanes
durant
el dissabte
a la nit.
Llavors
ho farem
una mica
de ball
i l'endemà
al dematí
després de la
visita
a Vilanova
es donarà
per finalitzat
l'esdeveniment.
Déu-n'hi-do
quin reguitzell
d'activitats,
a més a més,
amb molta
representació
europea.
Has comentat
de molts països
d'arreu d'Europa
que venen
diferents
participants.
No sé si també
qualsevol persona
s'hi pot inscriure,
a la competició,
necessiten estar
sota el bressol
d'algun club
o tothom
es pot apuntar?
Aquesta és
una activitat
que organitza
la Federació
Internacional
de...
Organitza...
No, perdó,
organitzem
l'associació
de Vilanova.
Subvenciona
la Federació
Internacional
de Naturisme.
Per tant,
el requisit
per participar
és
ser membre
d'alguna associació
que estigui
a calpar aigües
de la Federació
Internacional.
és l'únic
requisit.
Aleshores,
qualsevol persona
que s'hi vulgui apuntar
hauria de contactar,
per exemple,
amb la vostra
associació d'aquí
de Vilanova,
per exemple?
Sí,
el que passa
és que en aquests moments
les inscripcions
estan tancades
perquè tenim fetes
les reserves
al càmping.
Vale.
Vull dir,
de cara a futures edicions
sí que
qualsevol persona
que sigui membre
de la Federació
Internacional
podrà participar
en aquests moments
perquè,
a més a més,
per salut,
per col·lar-nos
en salut,
perquè
nosaltres calculem
unes 150 persones
que ja dic
que estem fregant
els 200
i és un nombre
que en poques edicions
del campionat
de natació
s'ha assolit.
Llavors,
pensem que
amb 200
podem arribar
a oferir
un servei
de qualitat
una mica més
de 200.
Sí, sí,
Déu-n'hi-do,
Déu-n'hi-do.
Potser un altre any.
200 participants
són bastants.
Núria,
també et volia preguntar
com neix
aquest campionat.
Hi ha 53 edicions,
són moltíssimes.
No sé si ens pots fer
també una miqueta
d'explicar
com neix,
quins llocs,
per exemple,
han acollit
també aquest campionat
i com ha estat
aquestes jornades
també d'altres bandes.
Sí,
bé,
el campionat neix
de la necessitat
del col·lectiu naturista
de poder organitzar
activitats
per fomentar
sobretot l'esport,
la convivència
i el naturisme.
A part d'aquesta activitat,
per exemple,
cada any hi ha
un campionat
de petanca
que aquest s'organitza
de forma
bastant fixa
entre Hongria
i Alemanya.
Vull dir que
el naturisme
i el foment
de l'esport
fa molts anys
que van lligats
de la mà.
Llavors,
aquí,
a l'estat espanyol,
l'única vegada
que s'ha organitzat
en tots aquests 53 anys
va ser el 2006
a Gijón.
Però,
ja et dic,
cada any
es fa en un lloc
diferent.
Per exemple,
l'any passat
va ser a Leabre,
a França,
a Normandia.
Els dos darrers anys
va ser a Sèrbia
i que jo
que jo hegi anat,
jo he anat
a la Zúdica,
a Suïssa,
a Torín,
a Londres,
però també
s'ha organitzat
a Praga,
s'ha organitzat
a Holanda,
vull dir,
es va
es va desplaçant,
es va desplaçant
perquè també
és bonic això,
perquè,
a més a més,
és també
una excusa
per viatjar
i conèixer
allò oxigen.
Déu-n'hi-do,
doncs,
tota una fita
haver-lo
pogut portar
fins aquí
al Garraf,
no?
Jo suposo
que deu estar,
deu haver sigut
una feinada també,
no?,
a nivell organitzatiu,
però suposo
que deu estar contents
i amb ganes,
no?,
que arribi el dia.
Sí, sí,
el que passa
és que a nosaltres
ens hauria agradat
poder fer-ho tot,
ja que som una
associació de Vilanova,
poder-ho fer
tot a Vilanova,
però no ha estat
possible
arribar a un acord
ni amb l'empresa
que gestiona
les piscines
municipals de Vilanova
ni amb l'Ajuntament.
Llavors,
Sitges ens ha ofert
l'oportunitat
i, per tant,
fem aquest mix
si representem
una mica
a la comarca.
Sí que és cert
que,
tot i que no hem arribat
a una entesa
amb l'Ajuntament
de Vilanova
per fer la competició,
sí que ens ha facilitat
material
de difusió
de Vilanova
perquè ara partim
entre els participants,
això sí que és cert,
però l'esdeveniment
ideal hagués estat
realment poder-ho fer
tot a Vilanova.
Al final,
per això tot es queda
a casa,
podríem dir,
tot es queda aquí
al gàrraf,
que era segurament
l'important
i també,
com potser comentaves abans,
també la directiu
de Sitges
també ha fet
que s'omplissin
les llistes
de participants.
Correcte,
així és.
Doncs,
Núria Portí,
presidenta
de l'Associació
Naturistes,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
avui aquí
a la Randa Mar,
donar-nos a conèixer
aquesta 53è edició
del Campionat Internacional
de Natació Naturista
que tindrà lloc
aquí a Sitges
però que organitzeu
des de l'Associació
de la Platja
de Gaudols
de Vilanova.
Moltíssimes gràcies
i seguim en contacte
per veure
com es realitzarà
aquesta edició
i ja en parlarem.
Moltes gràcies
a vosaltres.
Si voleu,
si com a premsa
voleu venir
a cobrir l'esdeveniment
sou ben convidats.
Doncs ens ho anotem.
Moltíssimes gràcies
i fins la propera.
Vinga,
gràcies.
I amb aquest esdeveniment,
amb aquesta travessia,
podríem dir,
naturista,
arribem al final
d'aquesta primera hora
de Randa Mar.
Nosaltres ara farem
una petita pausa
darrere cinc minutets
i tornarem aquí
fins les sis de la tarda.
No marxeu?
A Randa Mar,
l'espai radiofònic
més marítim de Catalunya.
A Randa Mar,
l'espai radiofònic
A Randa Mar,
l'espai radiofònic
A Randa Mar,
l'espai radiofònic
A Randa Mar,
l'espai radiofònic
A Randa Mar,
l'espai radiofònic
A Randa Mar,
l'espai radiofònic
A Randa Mar.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada

Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada

Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada




Sous-titrage
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage





Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Hi ha pantalans fixes i, en altres llocs, pantalans mòbils.
Quan tens grans marees, el pantalà mòbil fa que t'arribi a pujar i baixar.
A l'Atlàntic, els pantalans són mòbils.
També hi ha pantalans mòbils aquí perquè és més barat.
L'estructura mòbil es claven com unes piques a terra
i fan de guia d'aquest pantalà mòbil que puja i baixa
amb la marea, amb la pressió, el que sigui.
Hi ha altres llocs que són pantalans fixes.
És a dir, arenys, els nostres pantalans són fixes.
Això és molt més còmode per amarrar i és molt més còmode per caminar.
Sí, perquè no es mou.
No es mou, no es mou.
Llavors, el pantalà no deixa de ser una passarel·la,
una passarel·la flotant, està allà.
Està allà.
Com a anècdota, pugueu-vos dir que quan vam fer ara l'última reorganització
de guanyar la concessió del Port d'Arenys, el Club Nàutic,
vam fer uns pantalans que, si el canvi climàtic, doncs continua i continuarà,
però això no és una altra història.
Una altra història.
També sé, tinc la meva història, se'n puc parlar bastant d'això.
Aleshores, aquests pantalans podríem pujar.
Aquests pantalans els podríem creixer, els pujar.
Els nostres nets i fills dels nostres nets, si naveguen...
Els podrem tirar més amunt.
Els podrem tirar més amunt, eh?
Això sí que és veritat, eh?
Que alguns restaurants que hi ha allà, doncs possiblement tindran que pujar a l'altre costat
perquè no... o pujaran cap a un, eh?
Els restaurants aquests moderns que dines sucant els peus a l'aigua.
Exactament, exactament.
Aleshores, la paraula m'havia apuntat, la paraula del pantalà.
Diu, això ve, sembla que sona pantalón, eh?
Sí.
Pantalón, eh? Això ve de Venècia, eh?
I es veu que ja hi havia, a Venècia.
Mira que venècia allà. Hi ha aigua allà a Venècia, eh?
Sí, altra cosa no, però aigua sí.
Home, això, home, hi ha en palau.
Hi ha altra cosa també, eh?
Sí, sí, sí, sí.
Està bé, està bé, Oriol.
Llavors, hi havia moltes passarel·les de fustes flotants
i es va dir començar pantalani.
I d'aquí, doncs, amb català l'hem agafat i ens hem quedat amb el pantalà.
Llavors, hi hem parlat.
Llavors, què passem amb el pantalà?
El pantalà ja podem amarrar més embarcació.
Amarrar vol dir atracar, aparcar, si voleu, eh?
No podem dir aparcar, eh?
No s'aparca un barc, no, eh?
S'amarra, eh?
Per entendre'ns.
Per entendre'ns, eh?
Hi ha una nova paraula, col·lat del pantalà,
que en diem finger, que és com un dit.
Sí.
El pantalà i posem uns dits, eh?
De tal manera que estaran al costat, tant per estribor com vavor, eh?
O vas estribor de vavor perquè et sigui més fàcil entrar a la teva embarcació.
Molt.
I que no tens que entrar ni saltar per la proa ni per la popa, eh?
Això és interessant.
Però la gent que som una mica petosos...
No, i no tan petosos, t'ho agraeixen.
T'ho agraeixen, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, eh?
Per tant, ja tenim, doncs, la platja, ja hem ficat uns molls,
ja tenim una superfície d'aigua...
Us ho aneu imaginant, no?, platja, els braços aquests dos...
Deument dos braços, un per protegir-nos del llavà,
l'altre per protegir-nos del garbí, per entendre'ns,
i llavors a dintre aquest superfície d'aigua,
doncs, fico pantalans amb finger o sense finger,
i ja tenim el tema més muntat, no?
Sí.
Llavors, per amarrar, per amarrar, també fem servir a vegades boies,
boies, o per indicar les boies.
Recordeu que en algun moment, quan parlàvem
de les senyals d'entrada dels ports,
dèiem que l'entrada del port,
vinguent, vinguent, a Estribor, a la dreta tenim el faro verd,
sí, doncs, si no tinguéssim un faro,
hi posaríem una bolla verda, per entendre'ns, eh?
I a l'esquerra, eh?, doncs, ficaríem el vermell,
doncs, una bolla vermella.
La gent que aneu a la platja,
haureu vist que hi ha en alguns llocs,
sobretot on hi ha l'anxa de la Creu Roja,
o una base nàutica.
veureu que hi ha com uns surus, eh?,
i al final hi ha una bolla verda
i una bolla vermella.
Allò és el canal d'entrada-sortida
de l'embarcació de la Creu Roja
o de les embarcacions,
o amb petites embarcacions
que pugui tenir una base nàutica.
També heu vist unes bolles de color groc.
Sí, així, amb línia, no?
Amb línia.
A 200 metres de la costa
es fiquen aquestes bolles de color groc,
d'acord?,
que són una zona de limitat,
és com una frontera.
Senyors que vostès naveguen,
sigui a vela o a motor o a moto d'aigua,
no poden entrar a aquest espai.
Aquest espai és un espai protegit pels banistes.
d'acord, és a dir, no podem permetre'ns...
Això, quan eres més jove i anaves navegant,
anava molt bé,
perquè arribaves amb l'embarcació fins a la platja.
Això a l'estiu no es pot fer si no vas pel canal.
Què anaves fer?
Això només pots fer-ho ara pel canal,
però pel canal, no?
Llavors, aleshores, també aquest concepte de bolla,
llavors ja tenim per un costat la platja,
hem fet uns molls,
hem fet uns pantalans amb fingers,
sense filmes,
i hem posat unes bolles de salenització
o bolles d'amarre.
És a dir, quan jo no tinc finger
i tinc d'amarrar una embarcació en punta,
doncs tinc que tirar,
tinc que poder-me agafar.
No tiro un ancle dintre del port,
sinó que m'agafo a una bolla
que està agafada amb una cadena mestra,
que en diem el mort,
o amb un mort o cadena mestra.
I el port drenys,
si et fixessis les ulleres,
un dia que no hi hagués molta brutícia...
Però tinc que dir que l'aigua està neta.
Tot i que la veiem bruta,
a dintre està neta.
Aleshores,
veuries que hi ha unes boies
que s'agafen a la cadena mestra
que està al fondo penjada
d'uns grans morts,
que són uns blocs molt grans de formigó,
i això permeten que,
encara que quan bufi el vent,
les embarcacions no es moguin.
D'acord?
Perfecte.
Això, si estàs agafat.
Clar.
Al pantalà.
Però si no...
Si no...
Jo he vist
aquelles peces de ferro,
tan característiques dels ports...
Com una sabata al revés, per entendre'n?
Com una bota al revés?
Sí, com una bota al revés, sí.
Aquí...
Sí que voldria parar un moment,
dos segons, no?
Perquè la gent veiés aquesta bota al revés
de ferro, de ferro fossa,
que està allà.
Normalment tenen una certa dimensió,
i quan vas a...
Quan l'embarcació és més gran,
doncs encara és més gran aquell ferro.
I la pregunta és que molta gent no sap
com es diu aquest ferro, no?
Aquest ferro es diu norai.
Norai.
Norai.
Norai.
Que ve de...
Ja ve del llatí.
Ja ve del llatí,
que es deia naulum,
que era el lloc on s'amarrava,
diguéssim, una embarcació
on s'atrequen les naus.
I per això ens ha arribat la paraula norai.
Que aquí a ells, per cert,
hi ha un casal popogar
que es diu norai,
per tant,
doncs també han fet...
Han agafat aquesta paraula
com a, diguem-ne,
com a nom...
Nom per estar segur.
És a dir,
què fa el norai?
El norai t'assegura
que la teva embarcació,
si està ben amarrada...
Sí,
que tinguis un norai
però no amarris bé l'embarcació,
no és garantia
que davant d'un vent fort
el barco no es mogui.
Vas de lligar bé.
El tens que lligar bé.
El tens que lligar bé.
Aleshores,
amb aquest petit recorregut
que hem fet,
doncs a veure,
Oriol,
que ha vist una platja,
em surten uns braços,
un moll,
un moll,
un moll,
un moll.
Aquí a l'any,
a vegades em diuen moll.
Tenen lleísmo,
tenim moll,
però no,
és un moll.
M-O-L-L.
moll,
llavors,
superfície d'aigua,
llavors posem els pantalans,
dintre els pantalans
marquem les bolles
i llavors tenim
els norais
o les vites.
També tenim cornamusses,
però que serveixen
per amarrar allà dintre.
Però jo el volia deixar
tot aquí
i acabar amb una d'aquelles frases,
de
passejant pel port
tot té nom
i història,
Oriol.
Passejant pel port
tot té nom i història.
I esperem
que alguns noms
i algunes coses
que hem explicat
els pugueu posar
dintre la vostra motxilla
i explicar-ho
als vostres fills,
als vostres nets,
a les vostres parelles
i que ens puguem trobar
en una propera ocasió.
I tant que sí.
Carles,
segur que serà així
i ara quan veiem un port,
quan veiem tots aquests elements
que havíem comentat,
sabrem més
i millor
per què estan fets d'aquesta manera
i per què són com són.
Carles,
president del Club Nàutic d'Arenys,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos aquesta estona.
A vosaltres
per fer-me possible
la divulgació nàutica.
Moltes gràcies.
A usaltres.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit

Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit

Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit