Rande Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda a tothom. Passen 3 minuts de les 4 de la tarda d'aquest divendres 14 de novembre del 2025. Ho tenim tot preparat, com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda aquí a Rande Mar. Començarem, com és habitual, fent un repàs de totes les notícies de la nostra costa catalana.
La primera aturada la farem a l'escala. Baixarem fins al delta de l'Ebre, passarem per Vilanova i la Geltrú, a Nens de Mar i acabarem a Tarragona. Després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes. La Federació Catalana de Pesc ens portarà les últimes novetats. Engegarem fogons amb el nostre cuiner de confiança, l'Adrià Ceritjol, que ens portarà una nova recepta. Farem fotografies per una causa solidària. Ens submergirem al Fons Maria a través d'una activitat
I acabarem el programa d'avui fent un repàs de tots els actes i de totes les activitats que hi haurà arreu del nostre territori aquest cap de setmana. Estarem aquí fins les 6 de la tarda, Renamar.
Però abans de tot això, el que volem fer és saludar el nostre equip, saludar totes les persones que cada dia fan possible aquest programa, que cada dia fan possible que el vaixell de Randamar surti de port i arribi a bon port. I comencem per la nostra cap tècnica, Sílvia García. Sí, això, Sílvia García. Anava a dir cel. Jo mateixa, eh? Anava a dir cel, ara mateix. Sílvia García, molt bona tarda. Bona tarda a tots. Estem una miqueta en núvols, eh? Estem molt en núvols. Avui jo em pensava que havia de caure... No, no de caure. Estava ja preparant la meva moto aquàtica, que ja saps que no tinc...
o a la meva barca per poder arribar fins a la ràdio i no. No, no, no, ha de ploure. A veure si s'anima, però no hi ha manera. Esperarem, a veure què és el que passa. Al cap de setmana, bien, gracias. Tot preparat. He vist un vídeo superxulo. De què? Doncs he vist un vídeo d'una foca que està envoltada per orques, que se la volen menjar i veu una embarcació, una llanxa, petiteta, i puja a sobre perquè les orques no se la mengin
I clar, els de la llanxa, quan duen un rato amb la foca allí sobre, decideixen arrencar per treure l'animal de les orques, i quan l'animal veu que les orques ja no hi són, es torna a tirar a l'aigua. Gràcies, adéu, adéu. Sí, es torna a tirar a l'aigua. Clar, i ara ja estic tranquil·la i no estic en perill. M'ha semblat molt gracioso el que fa la vida per salvar-se. Home, i a més a més intel·ligent.
Perquè ella, mira que normalment nosaltres som el pitjor depredador que tenen, tant les orques com les foques. O sigui que va veure que hi havia alguna energia allà que era bonica i diu, aquesta gent m'ha salvarat. Veus? Molt bé, molt bé. Felicitats, eh? El treu al mundo, aquest vídeo, m'ha semblat bastant graciós. Anem a saludar la Cel Prieto des de Radio Delta.cat. Cel, molt bona tarda, com estàs?
Hola, molt bona tarda, companyes. Bé, bé, molt bé. De divendres, els divendres són motiu de felicitat, d'estar contents. I el que diies ara del vídeo de la foca és que al final els animals són molt intel·ligents i saben el que fan. Bé, els animals també són intel·ligents. Alguns animals són més intel·ligents que els humans. Si hi hagués en Sergi Corral, que avui no hi és, diria que els pops són molt més intel·ligents que molts humans.
Sí, i els dofins també diuen que són molt intel·ligents. Sí, sí, però són més pillos els dofins. Anem a saludar l'Oriol Leo des de Radio Arenys. Oriol, molt bona tarda, com estàs? Molt bona tarda. Bé, bé, bé, divendres una mica així com el dia, eh? També una mica grisota, adormit, eh? Sí, xap.
Sí? Doncs vinga, amunt. Amunt, amunt, com els animals aquí, feliços. Pensa en aquella foqueta que s'ha salvat. Clar, clar, haurem de fer coses. Si a ella li ha agratat el dia amb això, avui. Sí, sí, ara ja està. Sí, hem de saltar la barca que es pugui salvar. Sí? Puga, puja al randamar, que és la nostra barca. Vinga, vinga, puja. Demi, puja, puja.
Vinga, va, deixem les foques, deixem el dia, anem a començar el programa d'avui. També hi ha en Carles Monasterius de Canal Blau Ràdio i l'Ona Vilà des de Ràdio L'Escala, que us parla des de Tarragona Ràdio Marina Pérez Got.
Comencem el nostre repàs informatiu a la Costa Brava expliquant que actors públics i privats relacionats amb el sector turístic escalenc s'han reunit aquest divendres per posar sobre la taula els reptes del seu sector. Durant la sessió s'ha fet un balanç de la temporada d'estiu i s'han presentat projectes de Futurona.
Exact entre les dades que s'han presentat durant la jornada destaca l'ocupació en temporada alta que aquest estiu ha voltat als 72.000 visitants. També s'ha parlat de places hoteleres i s'ha valorat l'oferta d'activitats del municipi. Pel que fa a projectes de futur, el Consistori ha posat sobre la taula el pla de dinamització comercial i un roadmap d'economia circular enfocat a l'economia blava. Projectes on tenen un paper important els fons Next Generation.
La trobada organitzada per l'Ajuntament ha reunit comerciants, hotelers, agències immobiliàries i altres empresaris turístics. L'objectiu era establir un punt de trobada per l'intercanvi d'opinions, tal com explicava l'alcalde de l'Escala, Josep Pufill. Jo crec que és un espai per poder debatre temes de promoció del municipi, posar les dades de la temporada també, el balanç que se'n fa de la temporada turística, que recordem sempre nosaltres que la fem a l'octubre per tal de
de fer aquest discurs de desestacionalització, no només quedar-nos en els tres mesos d'estiu, i també parlar dels projectes que tenim entre mans, sobretot enfocats en aquesta subvenció de legislatura que ha dit jo que van ser els Next Generation, que ens han aportat més de 4 milions i mig d'euros enfocats en el turisme sostenible. Una iniciativa que des del sector privat es valora molt positivament. Rosa Rivera és la presidenta de la Unió de Botiguers i Empresaris Turístics de l'Escala.
Pel sector comercial és important que hi hagi aquest tipus de trobades perquè el que fa és que hi hagi un intercanvi d'opinions, de raonaments, d'idees entre el que és l'administració i el que és el sector privat. Hi ha a nivell d'empresa, de negoci de comerç, de turisme en general i a més a més a nivell d'organització. Nosaltres com a UBET
Estem aquí per representar tot el petit comerç que no hagi pogut venir. A la convocatòria ja han assistit una vintena de persones.
L'escala acull aquest cap de setmana les cinquenes jornades d'estudi dedicades a l'obra de l'escriptor Caterina Albert. La programació presenta com a fil conductor la novel·la Solitud amb motiu de la nova publicació del seu facsimil a càrrec de la filòloga Núria Nardi.
Sí, Marina, les jornades que organitza la càtedra Víctor Català d'Estudis sobre el Modernisme de la Universitat de Girona, juntament amb l'Arxiu Històric i l'Ajuntament de l'Escala, es desenvoluparan entre avui divendres i demà dissabte a l'Alfolí de la Sal, i comptaran amb una desena d'actes. Entre ells, la presentació del fascímil complet de la novel·la Solitud, que ha dirigit la filòloga Núria Nardi. Es farà atenció, sobretot, al personatge del pastor, no només pel seu vessant literari, sinó també antropològic.
Mita a casa coberta és la directora de la càtedra Víctor Català d'Estudis sobre el Modernisme de la Universitat de Girona. Pensàvem que era interessant tractar monogràficament una de les figures cardals de la novel·la, que és la figura del pastor, sobretot tenint en compte la relació que la figura del pastor pròpiament té amb l'Empordà i més concretament amb la gent de l'Escala, Toruella, etcètera.
A part de Núria Nardi, durant les jornades entre les ponents hi haurà també Najat Elhashmi, Alberta Ribes, Carlota Gurt o David Pagès. Durant dos dies consecutius es reflexionarà i es donaran a conèixer noves visions sobre l'obra de Caterina Albert, que des del 2017 custodia i cataloga l'arxiu del municipi. Ho explica Martí Guinart, regida de Cultura de l'Ajuntament de l'Escala.
La figura de Caterina Albert està molt bé que nosaltres li donem difusió i que la promovem, però la seva obra és d'un nivell tan important que d'alguna manera es posiciona sola. Nosaltres el que hem de fer és acompanyar i seguir treballant perquè la seva obra s'entengui i s'expliqui a tot arreu.
Les jornades es duran a terme el segon pis de l'Alfolí de la Sal, que acull una sala dedicada a Caterina Albert, coneguda pel pseudònim Víctor Català i que va ser una de les escriptores més capdals de la literatura modernista.
Baixem ara fins al delta de l'Ebre. L'Ampolla viu aquest cap de setmana les festes de la segregació commemorant 36 anys com a municipi independent. Els actes que van començar dijous continuen fins diumenge amb una agenda pensada per totes les edats i gustos cel.
Simarina, ahir dijous van donar el tret de sortida a les festes de la segregació amb l'acte institucional a càrrec de l'història do local Jorge Martínez Cabrera. Segons Júlia Estorac, regidora de festes de l'Ampolla, per als ampolleros, especialment per a la gent gran, aquesta celebració simbolitza el record dels anys de lluita per separar-se del Perelló i la satisfacció d'haver-ho aconseguit. Estes festes per als ampolleros, sobretot per a la gent gran,
Són uns dies, sobretot el dia 15, que és demà, és un dia que se celebra la segregació del prelló, que van estar molts anys de lluita intentant aconseguir-ho i per a ells és com un recordatari de tots aquells temps i un orgull d'ara en la veu alta que ells van poder estar en aquells temps en què tant va costar perquè al final van aconseguir el que més volien que era la segregació del prelló.
Les activitats destaquen per la seva varietat i participació. Avui tindrà lloc el tradicional correbars amenitzat per la xaranga Aigua en Gas. Més tard serà el torn del tastet popular. Enguany amb mandonguilles casolanes, organitzat amb el suport de l'Ajuntament, les pubilles i els hereus, i la comissió de festes i acompanyat per la batucada local...
King Cacau. Dissabte, el vermut electrònic amb DJs locals obrirà la jornada festiva a la plaça González Isla, seguit pel concurs de Guinyot al Casal Municipal, que en guany destina la recaptació solidària a la Marató. La jornada acabarà amb el sopa popular de Germanó, on els ampolleros comparteixen taula i vetllada i la festa continua amb música per a totes les generacions. Orquesta per als més grans i DJ per als que allarguen la nit.
El programa de diumenge agrupa propostes familiars, com la tarda de jocs a la plaça Manel Ferrer, amb també Brenà Solidari. Les aportacions seran destinades a la marató. I finalment, les festes clouen amb el ball al Casal dels Jubilats, un espai que tradicionalment acull la gent gran, però que obre les portes a tothom.
L'Ajuntament de Deltebre ha aprovat un pressupost de 30,6 milions d'euros pel 2026, que suposa un increment del 12% respecte a l'any anterior. Es tracta del pressupost més alt de la seva història, que arriba a les portes del 50è aniversari de la creació del municipi. Lluís Soler és l'alcalde de Deltebre.
manté l'activitat frenètica de l'Ajuntament de Deltebre a nivell d'actes, d'esdeveniments, de suport del dígito associatiu, de cobertura de dia a dia, de temes de dia a dia, que manté l'aposta decidida pels ajuts i subvencions a tot el que seria que la ciutadania tingui aquesta situació social òptima i que poguéssim estar al costat de la ciutadania que més ho necessita, un pressupost que arriba
a màxims històrics i reforça l'àmbit de la inversió pública. El pressupost destina 13,7 milions d'euros a inversions, és a dir, gairebé el 45% del total. Les principals inversions inclouen la continuïtat de les obres del passeig del Carrilet amb gairebé 3 milions d'euros.
el 2026 hi ha lo gruix, és a dir, ara estem executant la segona etapa, entre 2025 i 2026 hi haurà la segona etapa, i entre 2026 i 2027 hi haurà la tercera etapa. Per tant, el 2026 coincidigen dues etapes del passeig del carrilet. Què és el passeig del carrilet? Per el que hem explicat moltes vegades, reduir els riscs d'inundacions, adaptar-nos a l'emergència climàtica i convertir-ho en una oportunitat de futur d'enfocament turístic.
També la finalització del Teatre Auditori Lo Rialto amb 1,2 milions d'euros o la dotació de gairebé 3,3 milions d'euros per a la millora de camins, espais públics i manteniment d'equipaments. El govern municipal també ha proposat la congelació de tributs municipals per a l'any 2026.
Fem aturada ara les costes del Garraf. Algunes terrasses dels establiments de restauració de sitges han estat alertades per l'Ajuntament per tal que s'ajustin a la normativa vigent.
Una trentena de bars i restaurants de Sitges han rebut un requeriment per part de l'Ajuntament perquè ajustin les seves terrasses a les limitacions d'espai immobiliari per mesos per la regulació vigent. Durant l'època de la pandèmia es van flexibilitzar les limitacions d'espai per tal de complir amb les distàncies de seguretat del moment, però ara, i seguint amb la revisió de les terrasses que l'Ajuntament va iniciar fa un any, s'està reforçant el control del compliment de la normativa.
Escoltem a Cristina Guiu, regidora d'activitats imatge i via pública de Sitges i Alejandro Guia, gerent del gremi d'hostalària de Sitges. El que hem fet és ara informar cadascú dels negocis els seus espais, els elements que poden tenir i els que no poden tenir, el que s'ha d'adaptar a l'espai, segons la nostra normativa i segons les nostres ordenances, què és el que poden fer servir i com ho han de fer servir.
A partir d'aquí el que estem fent és dialogar en cadascun dels negocis, ens estem reunint. El gremi, evidentment, també està informat en aquestes situacions i el que estem fent són aquestes reunions personalitzades en cadascun dels negocis. I si el que hem fet és, hem començat, hem enviat a prop d'unes 30 notificacions.
Estem en contacte amb els establiments, en contacte amb l'Ajuntament, es van tractant de manera individual cada situació i cada cas, alguns són errors tipogràfics, altres pot ser d'una utilització incorrecta d'algunes zones i altres és una qüestió determinada d'equilibrar i veure després del Covid i l'expansió en què havia vingut tornar una mica a la situació original.
L'espai, el mobiliari permès o els horaris de les terrasses són alguns dels criteris que s'estan avaluant. Amb més de 200 terrasses actives, Sitges vol trobar el punt de convivència entre veïns i visitants que transiten pels carrers i l'activitat econòmica dels establiments. Alguns dels punts calents del municipi són, per exemple, el carrer Jesús o el Parellades, així com les terrasses del Passeig de la Ribera o de Sant Sebastià.
Per això l'any passat vam començar pel carrer Jesús i el carrer Parellades, i realment hi ha un abans i un després. La mobilitat i l'accessibilitat és molt important, tant pels veïns com per les persones que ens venen a visitar. I llavors vam començar per aquestes zones més conflictives. Però sempre tornem al mateix, analitzant local per local, espai per espai, i que també hem d'entendre que s'ha de buscar aquest equilibri amb aquesta convivència.
Les terrasses són un bé molt positiu no només per al sector turístic sinó també per al comerç i per a la vida dels pobles i també s'ha de fer una utilització a l'interior de l'establiment i respectar lògicament l'accessibilitat i el pas dels transseuntes i com sempre hi ha carrers que són una mica més estrets i ahí potser s'ha de posar molt més el focus i en altres que no cal i que podem ser una mica més raonables en tota l'utilització de l'espai.
Tot i que de moment no es valora l'opció de sancionar els establiments que no compleixin amb la normativa vigent i s'opta per la via del diàleg, no es descarta que s'acabi aplicant alguna sanció a aquells qui no s'adaptin als requeriments. Des del Gremi demanen també més flexibilitat en l'utilització de les estufes a les terrasses. La normativa no s'aplica per igual a tot Europa i demanen més facilitats ara que ve el fred.
Anem fins a les costes del Maresme. El grup d'acció local pesquer Costa Brava-Sud Maresme manté oberta la convocatòria per presentar projectes als ajuts dels Fons Europeus Marítims de la Pesca i l'Aquicultura. Es poden presentar les propostes per la convocatòria de l'any que ve fins al 31 de gener del 2026, Oriol.
Sí, l'acció del grup d'acció local Pasquer té per objectiu impulsar el desenvolupament econòmic del territori vinculat al sector marítim, fomentant la cooperació entre entitats públiques i privades per crear sinergies i dinamitzar els agents locals. Cristina Badillo, gerent del GAU, Costa Brava, Sud Maresme, recorda que tots els projectes vinculats amb l'economia blava tenen cabuda en aquestes ajudes.
tot allò que tingui a veure amb l'economia blava, sobretot projectes que ajudin i donin suport al sector pesquer al consum de peix, poden accedir-hi a peixeteries, poden accedir-hi a associacions medioambientals, no sé, està molt obert...
En els dos anys de concessió d'aquestes ajudes, des del GALP Costa Brava Sud Maresme s'han impulsat projectes molt diversos, des d'una màquina potabilitzadora per una empresa privada fins a iniciatives mediambientals o jornades gastronòmiques. A més, també es fan projectes de cooperació amb altres grups pesquers del territori com Potenciar el peix de llotja o la comercialització de la tonyina vermella.
Des d'una entitat privada com un verader que ha pogut adquirir una màquina potabilitzadora per poder fer-la servir en les reparacions de ses embarcacions i, per tant, aplicar la triple sostenibilitat. Des d'una entitat mediambiental que fa estudis sobre la biodiversitat marina a la zona de la selva i el maresme.
des d'algun restaurant que ha muntat alguna jornada gastronòmica vinculada amb el peix d'Iotxa. Després, a més a més, gràcies als grups d'acció local es poden fer projectes de cooperació que el que fan és aglutinar-nos a tots i, per tant, fer projectes que tenen afectació a tot el litoral. En tot cas, Badillo destaca que és una convocatòria clau per donar suport al sector pesquer i a totes aquelles activitats que contribueixin a reforçar-lo i diversificar-lo.
La publicació de Maresme Gourmet dedica un reportatge a la torrada de mar, el plat maresmenc d'origen mariner que Carme Ruscalleda va rescatar.
Exacte, és un antic menjar de pescadors del Maresme fet amb pa i suquet de peix que va reneixer a les mans de la xef de Sant Pol com un homenatge al mar, a la terra i a la memòria culinària del territori. La cuina del Maresme es podria arribar a resumir amb dues paraules, mar i horta. Aquesta combinació entre el peix i el marisc i els productes de la terra ha estat sempre la base de la identitat gastronòmica d'una comarca que mira el Mediterrani
des dels seus camps i des dels seus ports. És també l'essència d'un plat ple d'història que Carme Ruscalleda va recuperar i reinterpretar des de la seva visió culinària, la torrada de mar. La xef recorda que és un recurs propi de la cuina marinera des de fa més d'un segle, quan els pescadors, amb pocs mitjans i sense pesca d'arrossegament, preparaven menjars senzills però sabrosos a bord de les seves barques. La torrada de mar és un d'aquests plats senzills i enginyosos que neixen de la necessitat i la creativitat popular.
Fa més d'un segle, quan les embarcacions no disposaven de motors potents ni grans recursos, els mariners aprofitaven el que tenien a mà per alimentar-se durant les llargues jornades al mar. El procediment era tant austè com efectiu. Torraven una llesca de pa, l'amaraven amb el suquet de peix que havia sobrat del dinar, fet amb peix de roca, patates i aix, i després la torraven de nou a foc lent mentre tornaven cap a port.
D'aquesta segona cocció, d'una hora aproximadament, deixava el pa ben sec, cruixent i ple de sabor. Amb la seva sensibilitat habitual per les arrels del territori, Carme Ruscalleda va decidir recuperar aquest plat mariner al seu emblemàtic restaurant Sant Pau, de Sant Pau de Mar. En la seva versió, la torrada de mar es presentava amb gambes sobre una base de suquet de peix intens i aromàtic. La torrada de mar unia el suquet, l'ànima marinera, amb el pa símbol de la terra.
El resultat era una combinació equilibrada entre tradició i alta cuina, o, com és habitual en la seva manera d'entendre la gastronomia, una reinterpretació elegant i respectuosa dels sabors i les coccions més populars. El plat se servia amb una petita postal que n'explicava la història i retia homenatge als pescadors, que literalment feien possible aquesta recepta a bord de les seves embarcacions.
Durant tres dècades, Ruscalleda va fer de Sant Pou de Mar un destí gastronòmic de primer nivell. Quan el restaurant va tancar les portes el 2018, després de 30 anys d'activitat, la xef va continuar vinculada al món culinari.
Acabem el nostre repàs informatiu a la Costa d'Aurada explicant que el Port de Tarragona ha acollit la primera jornada sobre l'ús de drons en el sistema portuari de titularitat estatal. Ha estat organitzada per Puertos de l'Estado amb l'objectiu d'oferir orientació als ports sobre el procés d'implantació i ús de drons. La jornada ha fomentat l'intercanvi d'experiències i bones pràctiques i ha permès identificar reptes de futur a cur i mitjà termini.
19 autoritats portuàries han participat en l'esdeveniment que també ha comptat amb representants de Senasa, INECO i l'Institut Tecnològic de Galícia. La jornada s'emmarca en el grup de treball impulsat per la Direcció d'Explotació de Puertos de l'Estado per elaborar la guia sobre l'ús de la regulació d'aeronaus no tripulades per les autoritats portuàries amb l'assistència tècnica d'INECO. El document permetrà impulsar l'ús segur i coordinat de drons en els entorns portuaris.
La sessió ha comptat amb una vintena d'autoritats portuàries del sistema d'interès general i ha permès constatar l'alt interès que desperta aquesta tecnologia en l'àmbit portuari. També ha servit per compartir coneixement, debatre reptes tècnics i normatius i continuar avançant en la integració dels drons com a eina estratègica per millorar l'eficiència, la seguretat i la sostenibilitat en els porcs.
I Tarragona s'ha incorporat a la xarxa internacional de destinacions compromeses amb un model turístic alienat amb els objectius de desenvolupament sostenible. Nacions Unides reforçant el seu lideratge com a referent en sostenibilitat, cultura i responsabilitat territorial. Ho fa amb l'obtenció del certificat Biosfer.
Aquesta fita consolida a Tarragona com una de les destinacions sostenibles de referència a Catalunya i en reforça el compromís amb un model turístic més equilibrat respectuós amb l'entorn i alienat amb els valors socials, ambientals i culturals de la seva comunitat. La ciutat ha superat una auditoria externa exhaustiva
que ha verificat la implementació de bones pràctiques sostenibles en la seva gestió turística. Tarragona Biosphere Destination és un reconeixement que no només garanteix el compliment dels compromisos adquirits per la destinació, sinó que també permet monitoritzar i millorar de manera continua els seus resultats en matèries clau com la governança, el medi ambient, l'economia circular, la inclusió social, la cultura i la qualitat turística.
Sota l'EMA Tarragona, entre blau i verd, l'Ajuntament de Tarragona està articulant un model ecoturístic sostenible amb el suport del Pla de Sostenibilitat Turística a Destinació, finançat pels fons europeus Next Generation dins el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.
Aquest projecte aposta per la transició verda i digital, l'eficàcia energètica i la competitivitat de la destinació consolidant així una estratègia de llarg termini a favor del turisme sostenible a Tarragona. Amb aquest certificat, la ciutat avança cap a un model de turisme més sostenible en obtenir el distintiu Biosphere Certificat atorgat per l'Institut de Turisme de Responsable.
I ara volem saber quin temps farà la nostra mar. Ens ho explica el Luis Mi Pérez. Bona tarda, Déu-n'hi-do com s'ha anat esvalutant la situació marítima al llarg de les últimes hores. Sobretot en alta mar, el vent del sud és força marcat i arran de costa aquest vent del sud o sud-oest és una mica més fluix, però Déu-n'hi-do també en alguns trams de la costa brava. Per tant, tenim maró, forta maró...
de forma generalitzada i aquesta tarda i vespre estarem parlant de Fort Tamaró o Maragassa general també en alta mar. De fet, algunes milles marandins onades fàcilment de 3-4 metres a tot el litoral. Per tant, Déu-n'hi-do la remenada de garbí en aquest cas que anirem tenint. També amb algunes nopulades, alguna pluja i sobretot també molt de pulsim en suspensió. El dissabte jornada més neta i transparent però el vespre es tornarà a tapar i continuarà el vent de suto-suto-és.
Més fort cap a la Costa Brava, tot i que l'estat de la mar anirà baixant de Fort Amaró a Amaró durant la tarda. Diumenge, vent de Ponent, i només a la Costa Brava girarà cap allavant. Ho anirem seguint a la xarxa. Del temps al trànsit, volem saber com estan les nostres carreteres, per això anem fins al servei català de trànsit. On hi ha la Sílvia de l'Amo? Molt bona tarda. Hola, molt bona tarda. En aquests moments no hem de destacar incidències importants
La demarcació de Tarragona és cert que has tingut una setmana molt complicada a nivell diari. Per això, i en plena immersió del cap de setmana i de sortida de mobilitat, us demanem que circuleu molt al cautel i no baixeu la guàrdia. I com sempre us mantingueu informats. Que tingueu molt bon cap de setmana.
Amb temps i una canya. L'actualitat de la pesca a Catalunya amb la Federació Catalana de Pesca.
Comencem a navegar i avui que és divendres agafem les canyes i també pescarem una estona i ho farem amb els nostres col·laboradors de la Federació Catalana de Pesca, Sergi. Doncs un divendres més, Marina. Estem aquí amb la Federació Catalana de Pesca Esportiva i el nostre interlocutor, si ho podrem dir així, habitual és en Pedro Terol. Pedro, benvingut de nou aquí a la Ronda Mar.
Hola, bona tarda. Aviam, una trava més o un entrebanc més o unes preparasses més, allò que denomenem burrocràcia administrativa, en aquest cas aplicada al sector de la pesca. Fa pocs dies ha vingut una ordre, un BOE o un dalt del Ministeri, sobre l'obligatorietat de declarar certes espècies de la mà dels pescadors recreatius.
Pedro, posa'm una miqueta en context tant com us va arribar això i realment al que es refereix aquest document. Sí, nosaltres la primera comunicació que vam tindre a través d'havies canal, va fer un mail del Ministeri el dia 6 d'aquest mes. El dia 6 d'aquest mes, diguem que a partir del 10 de gener hauríem de fer declaracions de les captures
bàsicament en les reserves marines a Catalunya només tenim una reserva marina que és la de Masia Blanca aquesta per la zona del Vendrell també indica que les captures ja obligatoriament seran tot en base a una aplicació que pots descarregar de Google o d'Apple però curiosament aquesta aplicació no existeix avui per avui també s'indica
que serà de les espècies de protecció diferenciada, mas tota una retaila que poden posar després, si en un consell científic, si tal, que si qual, moltes entitats poden afegir espècies a aquesta lista d'espècies a declarar. Però no sabem quina espècie, o sigui, no hi ha aplicació, no sabem quines espècies, sembla-se que només és la reserva marina, amb la qual a Catalunya només ens afectaria la zona del ventre, però...
sembla que podríem posar que tota la pesca s'intueix, no? Llavors això causa una mica de neguita entre tots els pescadors. També t'hi diuen, unes alegacions del 4 al 14 de novembre, a veure, 10 dies per presentar alegacions, quan sembla que la llei marca un plaç en mínim de 15 o 20 dies, no sembla que estigui molt a l'hora.
Perquè això, segons ens va arribar, és un comunicado informativo. Això deu voler dir que, de moment, no deu estar publicat ni el boletín oficial de l'Estat o com una cosa legal.
No, de fet, després va aparèixer un projecte d'ordre, també, sobre aquest tema, i ja desenvolupa una mica com serà la llei, però, clar, i te trobes coses tan significatives com que parla de la pesca recreativa, com si estiguessin feinant, perquè obligaran a portar un...
un element tecnològic que puguin geolocalitzar mentre estiguin en aquestes àrees controlades. A veure, no són professionals, no poden o no tenim l'obligació de comprar un aparat o no sé el que al final aprovaran que tinguis que portar l'embarcació i te puguin estar controlant. Això entenem que va en contra de qualsevol...
la legislació la constitució tan para que no puguis estar controlada d'aquella manera no estàs fent un treball no són professionals hem parlat que tots els buques
Tanto de Profesional como Recreativos, a ver, las embarcaciones Recreativas no son un buque No son esloras de mes de 24 metros Con lo cual No os poden considerar un buque Y no faenamos, surtim A disfrutar pescant Pero el texto diu buques y faenando
Clar, perquè això sembla que sigui una normativa pràcticament dirigida a pesca d'embarcació, perquè si ens fem ressò d'aquestes espècies diferenciades, que ara te les diré, que m'ho hem passat la xuleta, és la tonyina vermella, la tonyina blanca, o el bonitor del norte, per dir-ho així,
El patudo, el peix espasa, diferents merlins i agulles, en aquest cas agull al Mediterrani, el peix vela i el lluç. El lluç també està incluït dintre d'aquestes espècies. Sí, el lluç precisament és un que el 99% de les que tenen S3 no saben que el lluç també entra aquí. La gent va pescar un lluç i no sap què té dintre d'aquest permís.
Em deies també que després, segons la comunitat autònoma o segons el govern de l'Estat, aquest llistat està en blanc o en albis que pugui ser ampliable amb altres espècies, també. Sí, sí. Deixar la porta vuerta que segons quin departament o algun comitè científic vagi afegint espècies. Però, clar, després com sabrem qui hi afegir? Com se'ls afegiran? Sí.
Estem totalment secs, no sabem, a part d'aquestes de l'anexo 3, que ja són de tota la vida, no sabem més que poden incloure en aquest sac que tindran obert aquí amb aquesta normativa. I això ha baixat directament del cel? És a dir, no us havia arribat cap informació que s'estava preparant aquesta nova normativa?
No, a nosaltres ens ha agafat bastant... A veure, el tema de la declaració de captures en medis del mòbil fa al mínim 5 o 6 anys que va haver de donar voltes i no s'ha posat mai en pràctica. Va arribar que hi vam presentar al·legacions també sobre la nova llei de pesca que està tramitant l'Estat, que és part del 2026, però aquesta part així, d'aquesta manera, primera notícia.
En el decret aquest, en el comunicat informatiu, millor dit, parlàvem amb propietat del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, ens subratlla algunes coses. Mira, diu, deberà declarar diàriament les captures, tanto las retenidas como las devueltas al mar, o incluso cuando no hay obtenido ninguna captura en la jornada de pesca. O sigui que si fas un bolo, també es dedica a cero patatero. Sí, sí.
Tens que declarar, de fet és tal com entro en teoria a la reserva, ja tinc que dir que estic a la reserva i quan surto, quan surto. I el que he fet mentre he estat dintre, si he pescat, si no he pescat, si he tornat a l'aigua. Tot aquest, no sé quantes coses més.
Però això de la reserva, a mi em sobta perquè en el paper aquest, o en el comunicat aquest, no hi surt específicament que sigui concret a les reserves marines. Sí, això és el que... Si comences a llegir, diu que va orientat a tot el tema de reserves, però després, segons vas llegint articles, el nom de la reserva se esvaeix una mica, llavors...
Al final, com ho faran per tot? Quan surts de casa i posis el peó a la platja ja tens que... Sembla, com el tema aquest de la geolocalització, molt orientat a la pesca des d'embarcació. La pesca de playa també tindran que anar a geolocalitzar, també tindran que estar quan vas surts a pescar, perquè aquesta reserva marina també agafa part d'estar al front d'una platja. No sé si l'agafa exactament o no,
Però la dubte és, llavors només és per barques, és per tothom, està molt agafat en fils tot això perquè no ho especifica.
I aquí l'ha afegit que, depenent dels governs autonòmics, també pot haver-hi una cosa o l'altra, no? Sí. Últimament, no sé si a pesca submarina havia llegit que sí que afectava, no sé si a pesca recreativa també, que, per exemple, a Galícia tenien certs merders amb el llobarr, o amb una prohibició fins i tot de la pesca de llobarros,
I aquí a Catalunya tenim tota la normativa que ha sortit recentment que ja ha estat ampliada a totes les aigües interiors. Sí, sí. Cada vegada es ve més a sobre i a més es solapan.
que tindràs que portar una quantitat d'informació per saber si on estàs pescant, postpesca, què pots pescar, quina talla mínima té, i si estàs en veda o no veda, què et sobrepassa el que és la pesca recreativa, el que és passar un cap de setmana, un dematí, una tarda tranquil·lament a pescar a la platja. No parlem del tema de concursos, perquè de moment per aquí ens escapem bastant, perquè portem una altra línia d'autoritzacions,
Però es preocupa per nosaltres perquè el pescador esportiu també és recreatiu, llavors estem creant tota una incertidumbre respecte a la pesca que no saps. Al final dius, em quedo a casa, me'n vaig a fer una altra cosa. Com a federació, us heu posat ja en contacte amb el Ministeri o contacte amb algú que us doni, per exemple, o us aclareixi o us digui definitivament quan s'engega això?
Sí, amb el Ministeri és gairebé possible perquè per molts moments que les envien tornen a enviar el mateix que han publicat, amb la qual cosa estàs una mica a cega. Sí que estem en contacte amb diverses associacions que també estan presentant recursos i estan presentats. Tenim un escrit que aquest matí passarem al nostre...
El club, si volen a títol personal, presenta al·legacions o juntar-les totes a nosaltres a veure què fem. Però, clar, s'ha agafat que el període del 4 al 14... Està ja caducat, gairebé caduca demà. Nos queda demà. Llavors, ja sé, dintre de les al·legacions, el primer és dir, escolti, és que no tenim temps. Què fem? Clar, ha agafat una mica, com m'has dit abans,
despistats perquè no esperaven aquest tema enlloc. Sí que estàvem pensant en la llei pel 2026, s'havien presentat al·legacions, però això en concret ha sigut un volet que ens ha crescut de cop i volta.
I per què creus, o no sé si des del teu punt de vista personal, o ja parlant personal que no pas en cas de la federació, hi ha alguna cosa que trontolla que fa que s'hagin d'aplicar aquestes normatives? O sigui, alguna cosa que estigui fora de control o que s'hagi detectat últimament?
Sí, parlar amb més gent el que ens dona la sensació és que tot això segurament, o per el que hem vist, ja ve d'una llei, tot això es plou des de la Comunitat Europea, llavors fan disposicions i disposicions que tenen una data límit per posar-la en marxa als Estats membres de la Comunitat Europea.
Aquesta disposició la tenim que investigar segur que ja estava publicada fa temps i aquí s'ha endormit. Llavors, què arriba? Arriba el 2026, per no tindre sancions de la Comunitat Europea, la tindran que posar en marxa i la posen en marxa d'alguna manera, a correcuita.
I tu creus, jo ja vaig més enllà, perquè no sé si això entra dintre de la teoria de la conspiració o algunes històries d'aquestes, hi hauria, o sigui, hi pot haver pressió des del sector de la pesca professional per endurir aquestes normatives cap als recreatius?
Bé, evidentment no podem afirmar-lo, però si parlem de convenciments des de la pesca recreativa a la federació estem convençuts que la força que té la federació o el pescador recreatiu és pràcticament nula i la força que poden tindre aquestes grans empreses de la pesca professional
sempre apreten més aquella gent que ha de fer les normatives tant aquí a Espanya com a nivell europeu i porten tota la torrada al seu costat. Poden fer molt més que nosaltres perquè això surti així. És com les regulacions que vam fer aquí a Catalunya les tres disposicions per a les tres províncies costaneres en aigües interiors
nosaltres que estem segons la lleneta el 5% de la pesca hem de suportar que les espècies que es pesquem tinguin continuïtat mentre el 95% del rest que estan pescant aquestes espècies no han de fer una aportació significativa per cuidar aquestes espècies aquí jo crec que sí la sensació és que sí que tot el que és pesca professional i els grans lobbies de la pesca professional tenen molt de poder
Doncs, Pedro, moltes gràcies per posar-nos al dia d'aquest nou bolet administratiu d'aquest mes de novembre. Estarem atents a com es vagi desenvolupant i t'esperem d'aquí a dues setmanetes. Molt bé, moltes gràcies per donar-se veu. Adéu, bona tarda.
Moment ara de posar-nos davant els fogons i cuinar una miqueta. Obrim secció de gastronomia marinera mediterrània de la nostra costa i ho fem de la mà una setmana més del cuiner del Bar El Padrí, Adrià Ceritjol. Molt bona tarda, com estàs? Molt bona tarda.
Escolta'm, vam parlar, tu ja hem parlat, de l'estofat de sípia, del pastís de lluç amb patata. L'estofat de sípia és calent, el pastís de lluç amb patata era així més fresquet, més d'estiu, i avui què ens portaràs? Avui us porto un altre fresc també, però al final això s'acaba menjant fresc. Són uns barats en escabeig.
Amb el peix hi ha molta opció de fer coses així més fresquetes. Sí, bueno, fresquetes i conserves. Al final també partim que la nostra cuina ha sigut... En els barris mariners no hi havia molta pela, llavors el menjar s'havia de conservar com pogués, és com el tema de les anxoles. I a les barques també s'havia de conservar com pogués. Correcte, sí, sí, d'acord. Recepta de la iaia també? Sí.
Bueno, sí, una miqueta recepta bàsica de totes les iaies, sí, sí. Tonejada per tu? No l'he tonejat, sóc que porto un parell de truquets per millorar una miqueta, fer-ho més modernillo, si volguéssiu, però porto la bàsica, la que es faria de totes les cases de mariners. Continuem fent un homenatge a les iaies, aquí som molt fons, sempre, sempre fem un homenatge a les iaies, per tant, cuina catalana 100%. Sí, senyora. I mediterrània. Mediterrània, sí, sí.
Quins ingredients necessitarem per tot això? Jo compta per 4 persones, els ingredients seran 4 barats, ja demanats, com sempre dic en cada programa, esbissarats a la paixateria i si pot ser ja filetejats, això ja seria la bomba. Una ceba, una ceba de figueres o una ceba blanca, la que sigui, una pastanaga, una cabeça d'alls, dos fulles de lloret, tres rames de farigola, mig litro de vinagre de vi blanc, 200 miligams de vi blanc moscatell o blanc qualsevol, el típic culet d'ampolla que tenim per la nevera
una cullerada supera de pebre en gran, 300 grams de farina i mig litro d'oli d'oliva. Això avui ja són més ingredients que la resta de dies? Són més ingredients però al final també... Ens hem d'espantar més? No, al final tres remetes de farigola les trobes per casa, o sigui, no hi ha res que no tinguem a la base o a qualsevol rebost.
Fer latejat a la peixateria en dedica moltes ho fan, vull dir que l'agència ho demana, moltes ho fan i que... És un servei més que donar a les peixateries. És el que té, anar a la peixateria i no comprar-ho a segons quins supermercats. Com ho farem, aquest escabeig?
És molt simple, al final no té molt de misteri. Una cassola, farem un sofregiret de la ceba i la pastanaga, que entrarà tot juny. No ens interessa sofregiu que agafi color, és només que caiguin una miqueta. Que perdi l'aigua.
Sí, que no arribi a agafar color, al final no ens interessa molt durats, d'acord? Per una altra banda, mentre anirem fent aquest sofregit, amb una caçola fregirem els barats, enfarinats i fregits, llavors els reservem. Un cop tenim la ceba i la pastanaga que ja ens ha caigut, amb la cabeça d'alls, perdona que no ho he dit, també fiquem la cabeça d'alls sencera, un cop tenim així, tan simple com... Bueno, amb el sofregit el farem amb tot l'oli que he dit, eh? Vull dir...
Després tirarem el vi blanc i el vinagre, que vagi evaporant. El sofregit. Sí, sí, tal qual, que vagi evaporant i ja quan fiquem el nas i no és allò que tira enrere del vinagre, tastau també sobretot perquè no ens quedi molt dolç. Això t'anau a dir, que sigui una miqueta dolç?
A mi m'agrada, a mi m'agrada. Jo, per exemple, nosaltres fem servir un vinagre que és molt bo, que és el vinagre de casa del fòrum, i el fan amb xardoner. El xardoner blanc està molt bo, reduït, que li dona una dolçó molt bona. Si féssim això, també seria interessant que si féssim servir aquest vinagre, que no fiquéssim el vi mosquatell. Perquè si fiques dolç en dolç, quedarà massa dolç. Llavors, si fem servir el vinagre, aquest fòrum, xardoner, el que diguéssim, ficaríem un vi blanc normal.
Llavors, un cop evaporat l'alcohol, evaporat també la furtó del vinagre, allò que el tastes i dius, hòstia, ja no té aquest gust a l'alcohol, llavors afegirem els barats dintre del mateix escabeig, ho remourem una miqueta i ho deixem reposar. Ja està, aquesta resta és superfàcil. No ha de fer ni chup-chup ni res.
Bueno, o sigui, un cop ha fet ja el xup-xup en els cabells, o sigui, el que hauria de ser la base de les cabells, que és la ceba i la pastanaga, tirem el vi i el vinagre, i quan ha vaporat allà ja ha fet el xup-xup. Llavors, el que ens interessa és ficar el barat, que ja la tenim fregit anteriorment. I que agafi el gust. Correcte, deixar-ho allà i que reposi amb ell. La farigola, el llorer i això, òbviament, va dintre del seu fregit quan arrenquem amb la ceba i la pastanaga, eh? O sigui, es tira la ceba i la pastanaga i la farigola i tot això. La cabeça d'Aix, tot dintre, sí, sí.
per tant recepta podíem dir que bastant assumible per tothom jo crec que sí jo crec que això és molt fàcil ens sorprendrien la gent sorprèn la realitat supera la ficció ja ho diuen a Crims a Catalunya Ràdio ens sorprendrien alguna cosa, algun pas que no ens puguem saltar?
No, aquí sí que és, home, crec que de lo fàcil que és per mi, jo crec que no es pot saltar res, no, bàsicament perquè no, aquí no es pot saltar res. Podem afegir coses, això sí, per exemple, podríem afegir gingebre fresc, ratllat, talladeta trossos, també incorporar-lo dintre de les cabets, li donaríem un toc, una niqueta així més modernillo, li podríem dir, no?
podríem canviar els vins, depèn de com vulguessis, ficar una miqueta d'aigua, i a mi no m'agrada ficar-li, no sóc molt partidari, ficar-li aigua, perquè al final t'ho igualeix una miqueta, és una tonteria, perquè ho fas evaporar, no t'ajuda gaire, sí que és veritat, hi ha moltes receptes que et demanen aigua, però si fiques quantitats justes de vinagre i de vi, tens fet, no cal ficar aigua.
Com ens ho podem menjar, això? Vull dir, també seria com un aperitiu. Sí, sí, bàsicament. També s'ha de dir que almenys, no sé totes les cases, però jo a casa meva des de petit sempre, que és molt català, això no té cadascú el seu plat. Sempre s'han ficat sapates al mig de la taula.
El que diem tapejar, menjar tapes, això s'ha de dir menjar tapes. Més que tapes, jo ho considero més com un ranxo, allò de ficar 3-4 coses a bates a la taula i així no cal anar aixecant cada rato, ara el primer i ara el segon. Ja deixes el primer i el segon en la mateixa taula, l'escabet seria un dels freds i al costat, no sé, podries posar qualsevol peix o com si vols posar cart també, al final. També va molt bé l'escabet per prendre l'excursió.
Te'l foten un tàper amb una barreta de pata, fas una entrepada de barata amb escabeig. Això t'anava a dir, fer entrepans també es fa molt d'escabeig. Sí, no, no, està boníssim. I pots fer escabeig de barats, pots fer de musclos, pots fer de sardines, del que vulguis. La tonyina també en escabeig està molt bona. Al final la base seria l'escabeig i a partir d'aquí la gent que jugui amb el que vulgui, amb el de peix.
O sigui, avui has comentat el barat, però si en lloc de barat la gent hi vol posar tonyina, seria exactament el mateix? Sí, exactament el mateix, l'únic canviant el peix, òbviament. I una gualla també s'hi pot posar, no cal que sigui només de peix, també li podries posar una gualla, el que vulguessis.
I la recepta és exactament la mateixa? La mateixa, l'únic que canviaria és, potser depèn de quins peixos no cal fregir, però jo soc partidari d'enfarinar i fregir, perquè així reté tota l'aigua dels gustos del peix, te'l reté dintre del propi peix. Però si ho fas de musclos, entenc que això no es fregeix. Però el musclos no es fregeix, els obres a banda, els pots pelar, o sense pelar, depèn de les ganes que tinguis de treballar o no. Tants gustos de cada un...
El fotpalau no, però sí que, per exemple, quan obreixis els musclos, podries reservar una miqueta l'aigua dels musclos i a l'hora de fer l'escabeig, això que hem de posar aigua, fotre una miqueta aigua a musclos, aquí sí que m'agrada la idea, veus? Perquè ja li donaries el puntet de sal i el gust a aquest marí.
algun secret que ens puguis revelar d'això? És molt senzill, suposo que molt, molt secret no deu tenir. Jo no, però el secret suposo que és prestar atenció amb el vi i el vinagre, que les quantitats siguin, jo ja ho he posat, que sigui mig litro de vinagre i 200 mil·lígrams de vi. Pots jugar amb una miqueta més de vi, també, perquè el vinagre, depèn de quin vinagre, les àvies feien servir el vinagre més barat i dolent que trobessin, eh?
No, o sigui, això és veritat, eh? Hi ha un restaurant que es diu Lera, que és una estrella mitgerin, i és d'aquests restaurants que la iaia ho diu, no, no, el vinagre passes cabell, lo más malo que encuentres, eh? Com el vi, també utilitzaven el vi per cuinar, era el vi més dolent que trobaves al súper.
Jo tinc a casa una ampolleta, que tots els culs d'aquests que van sobrant quan ve algun amic o agu, el va reomplint, va reomplint, i al final ja tinc el vi per cuinar. No cal que sigui vi bo. És com el vinagre, això dels escabetges, al final acaba evaporant, el que li dona gustet és el vi blanc. No és sorprenentment, i també et diré, com més dolent ha sigut el vinagre, més bo ha quedat l'escabetge.
Però si és un vinagre bo, li dona més gust, entenc jo. Depèn de quin pot ser que li doni massa gust, perquè al final de les cabells també el que t'interessa és que notis el gust del peix, no t'interessa que sigui només el gust aquest del vinagre, però sí, amb un vinagre de vi blanc ja fem, qualsevol. Fem un repàs dels ingredients i així per sobre de les passes a seguir perquè la gent se'n recordi.
Vinga, els ingredients, això, el que dèiem, serien els 8 barats esbissarats i filetejats, una ceba de filigres o blanca, una pastanaga, una cabeça d'alls, dos fulles de llorer, tres rames de farigola, mig litro de vinagre de vi blanc, 200 mil·lilitres de vi blanc moscatell o vi qualsevol, una cullerada de supebre de pebre en gra, 300 grams de farina i mig litro d'oli d'oliva.
Llavors, els passos serien al mateix temps que estem fregint els barats, que els fregim i els reservem, en una cassola, en una altra cassola, comencem la base dels cabets, que seria l'oli, amb la ceba i la pastanaga. Podem afegir la cabeça d'alls, el llorer i la farigola, tot cap dintre. Un cop ha caigut, sense que no agafi color la ceba, important, tirem el vi blanc i el vinagre, deixem que evapori, que evapori, ho tastem i quan veiem que ja està bé de curs, afegim els barats fregits, treu un minutet o dos que afegi, xup, xup, i ho deixem reposar.
Aquest plat sí que és important deixar-lo reposar un dia.
Podria refredar i menjar-te'l, però l'escabell sempre està millor el dia següent. M'he dit que no t'ho havia preguntat. Millor deixar-lo reposar 24 hores. Sí, sí, i si te'l fos el cap de dos dies encara està més bo i tot. Això també t'anava a dir, tenint en compte que és un plat d'aquests que ho dèiem al principi, de conserva, això a la nevera et deu aguantar. Sí, sí, això pots aguantar una setmana tranquil·lament a la nevera, i el ser vinagre, si has fet una bona reducció a això, el vinagre ets el conserva. Bueno, vinagre i oli, que al final són dos conservants bàsics, antics, molt antics.
Perfecte, moltes gràcies, Adrià, per venir una setmana més. Ens veiem d'aquí uns dies. A vosaltres, moltíssimes mercès. I amb aquesta recepta arribem al final d'aquesta primera hora de Randamar. Nosaltres ara farem una petita pausa darrer 5 minutets i tornarem aquí fins les 6 de la tarda. No marxeu!
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Ja hi tornem amb les obres per tot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molès. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonja uns entorns més nets i eficients. Informa't sobre els carrers, les fases i el calendari d'actuacions a ematsa.cat.
La primera edició de la Fira Tarracona Marida t'espera al Passeig de les Palmeres. Del 14 al 16 de novembre, demostracions de cuina, dinars i esmorzars de Forquilla, activitats familiars, música, podcasts en directe i el millor vi del territori. Tres dies d'activitats gastronòmiques maridades amb el vi de les vuit denominacions d'origen de la demarcació. Amb la participació dels xefs Ada Perellada, Arnau París, Pep Moreno i Vicent Guimerà, entre d'altres.
Més informació a les xarxes socials i al web mercatsdetarragona.cat Primera fira Tarragona Marida. T'hi esperem!
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
Si el que t'agrada de l'hivern està part amb la manteta, tenia a les mans un cafè calentó i està ben abrigat, potser a tu no t'ha agradat en el fred. Tu vols escalfor. Per això a Obramat tenim totes les solucions de calefacció. Estufes, calderes, radiadors, el tèrmia, terra radiant, accessoris i molt més al millor preu garantit. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serrallo. Més informació a porttarragona.cat
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció nou comerç. Set dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000. Tarragona Ràdio. Bona tarda, són les 5...
Us parla Ter Ortega. El pressupost municipal de 2026 inclourà 19 milions i mig en inversions. Els comptes consolidats pujan a 236 milions d'euros, un 1,5% més respecte als enguany, amb la millora dels serveis públics i les infraestructures urbanes com a eixos estratègics.
La proposta del govern del PSC passarà pel ple divendres vinent. Per ara ja s'ha arribat a un preacord amb en Comú Podem i els tres no adscrits i es negocien els darrers carrells amb Junts. La consellera d'Hisenda Isabel Mascaró explica que és un pressupost realista i també pragmàtic.
És un pressupost que posa en el centre a les persones, que també millora i impulsa els serveis públics, així com també incrementar la transformació urbana. Bàsicament i eminentment és un pressupost realista i pragmàtic. L'habitatge social tornarà a ser clau en el tercer pressupost de Rubén Vinyuales.
El Festival Rec escalfa motors amb les projeccions prèvies. Ahir els espectadors van poder veure una pel·lícula d'un director bielorrus que viu a Polònia i que tenia 3.000 euros com a pressupost. La programadora del Festival Rec, Elodie Mellado, explica que el film està marcat amb la realitat.
Putin acaba declarando la guerra nuclear a Estados Unidos, como parece ser que en las noticias estamos viendo que se está como genteando un poco, y el chaval le da absolutamente igual porque lo único que quiere es recuperar su jersey de la inspiración que le hace escribir canciones porque él se cree que es un Bob Dylan. Dijous que bé continuaran aquestes projeccions amb un clàssic, tu va aviant, també a partir de les 7 de la tarda al Caixa Foro.
I el Nàstic buscarà aquest diumenge la primera victòria de Cristóbal Parraló com a entrenador del Nàstic. A la roda de premsa prèvia, el tècnic que s'asseurà per primer cop a la banqueta després de complir sanció, elogia la bona predisposició que ha trobat en la plantilla.
Lógicamente sería estupendo y vamos a luchar para que así sea. Vamos a ver si somos capaces de empezar este domingo y estoy seguro que con el apoyo de la afición vamos a ser más fuertes. La principal, sobre todo, es ganar y conseguir los tres puntos, pero lógicamente yo creo que tenemos más posibilidades y hacemos bien las cosas de conseguir los tres puntos. El partit contra el Marbella jugarà diumenge al nou Estadi Costa Daurada a partir d'un quart de tres de la tarda.
Fins demà!
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Passen tres minuts de les cinc de la tarda. Engeguem aquesta segona hora d'Arran de Mar. Una segona hora on parlarem d'un calendari fotogràfic que té fins solidaris. Anirem fins al Fons Marí a través d'una iniciativa d'Odissean. Després farem la valoració de les jornades gastronòmiques d'Arenys de Mar...
I acabarem el programa d'avui fent un repàs de tots els actes i de totes les activitats que hi haurà arreu del nostre territori aquest cap de setmana. Estarem aquí fins les 6 de la tarda, Randamar.
Anem cap a la Costa Brava perquè Cadaqués ha retratat els seus llops de mar i ho ha fet a través de la càmera d'Ignasi Piris, un projecte artístic però sobretot solidari que volem parlar avui a la Randa Mar, Sergi. Doncs sí, Marina, nosaltres els entrevistem i l'Ignasi els retrata, així que no fem més per als oients i donem la benvinguda a l'artista. Ignasi, sigues benvingut.
Molt bé, bona tarda. Gràcies. Hem llegit que en aquest projecte dels llops de mar de Cadaqués has ventat més de 600 retratos a gent del mar. Com està tota aquesta feinada? Sí, és una feinada, la veritat, i més fent-la així de forma totalment desinteressada. Però la idea va sortir cap al gener o així, que amb un dels pescadors d'aquí de Cadaqués, el més jove, el Samu, em va dir, ostres, tio, per què no ens fas fotos així al...
i vaig pensar, ostres, mira, farem un calendari. I saps allò que dius? Bueno, quina feinada, no? Però, bueno, jo em dedico, sóc fotogràfic professional i estic molt acostumat a fotografia de gent i vaig pensar que podia ser molt divertit. I com conec a tota la gent d'aquí, del mar i això, sé que són molt divertits i d'això sabia que es prestarien. I la veritat és que a tothom que li vaig comentar... Bueno, em van fer la llista d'ells, eh? Això sí que jo vaig dir, jo no vull fer la selecció perquè si no després...
saps, em miraran i em diran tu, per què no m'has posat a mi? Dic, mira, la feu vosaltres la llista, la selecció, i ja està. I vam començar a fer fotografies, i jo quedava amb ells, cada un més o menys on es trobaven més a gust, amb el seu espai, i vam crear una sèrie d'escenes molt divertides, i molt bé, molt bé, la veritat és que ha anat genial, ha anat genial.
Quan vas començar a fer les fotos? El febrer, mira, 8 mesos. Déu-n'hi-do. 8 mesos, sí, sí. I has dit que, clar, parlaven de 600 fotos, en són 12 dels 12 mesos, les han acabat escollint ells al final, han sigut els mateixos pescadors? No, no, les he escollit jo. Ah, vale, vale. Jo soc el fotògraf i els hi vaig dir, aquí sí que no ho deixo, només hi ha una fotografia d'una persona,
que vaig dir, mira, he triat aquesta, i em va dir, hòstia, diu la meva dona que aquesta altra. És la única que he canviat, era molt semblant, però l'expressió li agradava més l'altra, i va, no hi havia cap problema. Però sí, sí, i el projecte va ser molt maco, des del principi vam pensar que això era una cosa que s'havia de fer a beneficència, i ens va semblar que la residència hospital de la Fundació, hospital-residència d'Avis de Cadaqués, doncs era una bona causa per fer-ho,
Aleshores vam començar a donar veus i la veritat és que la resposta ha estat brutal. La resposta ha sigut genial de tothom, tothom s'ha volcat, l'Ajuntament també s'ha volcat amb nosaltres. L'associació d'artistes crea, perquè crea l'associació d'artistes de cada que és, i aleshores tant jo com un pintor, el Danilo, que és un senyor que és un pintor local molt bo,
Els que heu vingut per Caracés veureu que moltes tapes dels comptadors de les cases estan decorades amb quadres, són d'ell. És el que se li va acudir la idea una vegada fa uns anys i ho fa ell. I jo vaig parlar amb el Danilo i li vaig dir, ostres, per què no fas un quadre i el donem també per aquesta causa? I em va dir, doncs vinga, va. Aleshores el que farem és que, a part dels calendaris, que tindran a 15 euros,
i el quadre aquest es farà una rifa i segurament el dia de Nadal que d'aquests es fa una quina que és com li diuen aquí a la rifa es sortejarà es vendran els números a dos euros i hi ha molts locals que ja s'han apagit per agafar i vendre els tiquets no, la veritat és que la moguda ha sigut molt molt gran i estem contentíssims crec que és una no sé, jo penso que els que coneixem una mica la realitat
del que són les residències de la tercera edat avui en dia. És un drama per moltes famílies que no poden accedir-hi. Però és que realment, jo ahir vaig estar, per exemple, al matí a la residència, parlant amb elles i amb la directora i tot, i quan ves el que comporta portar una residència, la gent que han de tenir, aquests ratis de personal, en funció de quanta gent hi ha i tot,
T'adones que és molt difícil. Fer-ho públic val una fortuna i privat. És un desastre. Qualsevol ajuda que puguem fer nosaltres pot ajudar a reduir costos. Al final repercutirà amb la gent d'aquí.
Al calendari, Ignasi, es pot adquirir el mateix Cadaqués? Sí, sí, Cadaqués, mira, estarà a la venta en molts llocs, perquè la veritat és que tothom s'ha volcat, i a part de la llibreria Rahola, que és la llibreria principal de Cadaqués, hi ha una sèrie de locals, tant restaurants com això, que tenen algun vincle amb els artistes, que tothom s'ha posat de...
s'ha posat de peus i ajudar, i llavors tindrà els calendaris, els tiquets també, parlar del sorteig del quadre, vull dir que aquí crea, la veritat és que s'ha bolcat moltíssim. A mi m'ha ajudat moltíssim perquè tota aquesta part de feina, tant la de crear, dissenyar els tiquets, imprimir-los, tot això és una feina que a mi em venia molt de pujada, saps? I ells m'ha entret tot això de sobre i ho agraeixo moltíssim.
Com a fotògraf, Ignasi, quin sentit li has donat a les fotos? Què hi has buscat? Digue'm, perdona. Com a fotògraf, com a treball de fotògraf, què hi has buscat a les fotos? Quin sentit li has donat a la foto? Mira, és que passa que l'any passat vaig fer un llibre, que la veritat que va funcionar molt bé, que deia Cadaqués, darrere del taulell. Aquí, quan estàs vivint aquí i coneixes la gent d'aquí, t'adones que, bueno, m'imagino que com a tot arreu a l'escala, però la gent d'aquí té alguna cosa especial, inclús.
pel fet de ser poca gent, som 2.800 habitants, i viure en un lloc bastant aïllat, i tenim la nostra tramuntana, igual que vosaltres també la teniu, però això crea un caràcter especial. I jo, que soc molt observador de la gent, i m'agrada fotograficar, a part de la meva feina professional, que faig, de fotografia, de bodes, de parelles, tot. Jo, com a hobby, també soc molt fotògraf i surto cada dia al carrer amb la càmera...
i vas coneixent la gent i arriba un moment que t'adones que, ostres, fotografiar la gent, avui en dia que estem en una etapa, sobretot al nivell fotogràfic, que tothom fa fotografies i les manipula i saps i tot és molt guai, fan uns vídeos amb uns efectes espacials d'IA i tot, i t'adones que un retrat amb la guinera on tu puguis percebre la personalitat d'aquella persona
continua sent molt impactant. Vaig fotografiar 400 persones que treballen a darrere d'un daulei, a bars, restaurants, hotels i botigues. I allò, com si diguéssim per mi, va ser una experiència brutal, perquè ho vaig fer en dos mesos l'any passat, entre el mar i el maig. El juliol ja vaig imprimir llibre i s'ha venut de conya. I això, com si diguéssim, em va permetre donar un pas endavant i dir, bueno, ara veig que sóc capaç de fer una cosa d'aquestes
i anar porta per porta a demanar, oi, escolta, et vull fer una foto per un llibre, no? I la gent, bueno, l'acabam de veure uns quants retrats i ja van dir, vale, vinga, abans apuntem. I jo crec que això em va marcar moltíssim, no? I inclús de cara al futur em va obrir les portes a dir, bueno, si ets capaç de fer això, puc fer el que em doni la gana. I la gent, la veritat és que se senten molt a gust i s'obren i relaxen.
i amb el llibre és molt curiós perquè el que més m'ha impressionat de tots els feedbacks que he tingut és el marit d'una lluïera que tenim aquí a la part envia pel carrer i em diu, estic nas i això que has fet és molt bonic dic, ostres, moltes gràcies diu, saps què has fet? diu, has fet somriure a tot un poble diu, això no aconsegueix ningú i és veritat, quan veus el llibre transmet molt bones sensacions i això mateix, la mateixa tècnica l'he volgut aplicar amb això
he volgut capturar com són ells. I ells són com surten aquí al calendari. Vull dir, cadascú és com és, o el que és més tímid, més tímid, o el que és més gamberro, més gamberro, saps? Però al final és això, és buscar que amb un retrat en blanc i negre, senzill, intentar transmetre una història. I això crec que és fantàstic. Abans deies que t'ha obert un món, o sigui... Sí, sí, naturalment, és a dir, a mi com si diguéssim, això, això del calendari, evidentment, tant a l'Ajuntament com a la Fundació, doncs
Pensem que a partir d'ara us farem un calendari anual, perquè penso que a la gent li agrada, al final 15 euros tampoc és una inversió, saps que hagis de fer, i en canvi ajuda moltíssim, perquè al final la recaptació no sé com farem, perquè es comencen a vendre aquesta setmana, però el que sigui, esperem una xifra que sigui bastant substanciosa. I si cada any podem fer un calendari amb diferents persones del poble, això també uneix molt a la gent, saps?
Aquest any han sigut els joves de mar. L'any que ve, possiblement, siguin les dones, les joves de mar, no? Perquè també hi ha moltes dones aquí que viuen del bon marit. Això et volia dir, si ja teníeu pensada la versió 2.0. Sí, sí, sí. No, no, i hi ha 3 o 4 en marxa. Per exemple, l'altre dia em van proposar una cosa que és molt de cada que és, que és la pedra seca. Els que fan parets de pedra seca tenim gent artesana, fantàstics,
I també seria una cosa que podria funcionar molt bé. Aquests tios que fan pedra, sé que la majoria són homes, això és veritat, perquè és un treball dur i es mouen pedres passant i això. Però penso que també, a la vista de la rebuda que hem tingut i del bon rotllo que hi ha hagut a tothom i tothom que s'ha volcat a col·laborar amb això,
Penso que ho repetirem, sí, sí. I això que treballes en un poble que deu ser dels més fotografiats de tota la costa, per no parlar del món, no? Exacte, exacte, sí, sí. Però et dic una cosa, mira, jo cada dia surto al carrer, cada matí a les 9, a les 6 i mitja estic al carrer, perquè m'agrada fotografia cada dia a la sortida del sol, visc aquí al costat de l'església, i cada dia, et dic una cosa, cada que és, cada dia és diferent. La gent diu, no et canses? No, perquè cada dia et sorprèn alguna cosa. La llum és diferent, un dia hi ha núvols, un altre dia...
Hi ha una gent rodant una pel·lícula, un altre dia passa alguna cosa. I si no, la gent del poble ha dit, posa't aquí que estàs molt guapo que et faig una foto, saps? I a la gent li agrada portar un compte d'Instagram que el visita molta gent, més de 300.000 visites mensuals. I a la gent li agrada fer un... I jo fer de reporter de la vida del poble també és una cosa que em diverteix molt. Primer que crees un vincle amb la gent, saps?
A tothom dia veig el fotògraf de Cadaqués i, pues vale, genial. Això és veritat que em facilita molt la feina. Que tothom em conegui facilita molt la feina. I és part de patrimoni, no? La fotografia també forma part del patrimoni de les vines. Totalment, totalment, sí, sí. Al final és això, és a dir, jo al final tinc entre 35 i 40.000 fotografies de Cadaqués. Fotografia des del part de Calanant fins a Catagreus. No crec que hi hagi un racó que no estigui fotografiat
i de dia, de nit, els carrers, la gent, i bueno, això és un llegat, suposo que és un llegat, avui en dia tindrà la importància que té, però jo crec que els fotògrafs que fem de reporters de la vida, al final hem de deixar un llegat, i ja tindrà el seu valor quan el tingui, perquè evidentment això no et comporta econòmicament res, bueno sí que és veritat que venc fotografies, perquè hi ha algunes fotografies molt maques, les tinc preses i elles venen, però tampoc vius d'això, vius de l'altre.
I amb el mar i amb la gent de mar, quina relació hi tenies tu abans d'aquest calendari? Mira, jo no sé, suposo que estic molt lligat al mar, a la meva vida de Menorca, i suposo que cada aquest té una semblança, encara que jo vaig néixer a Barcelona, però cada aquest té una semblança amb Menorca, amb moltes coses, com si fos una illa, i jo cada aquest a vegades penso que és el que té aquest poble tan especial...
I penso que això que el mar entri dintre del poble, això fa que el vivim molt a prop. Després tenim una riba que va al costat de l'aigua, això fa que la gent visqui molt a prop de l'aigua. Per nosaltres el mar és una cosa molt propera, perquè l'estem veient i sentint tot el dia.
I després, mira, la gent del mar, i un dia li vaig dir a l'Isca, que és un dels pescadors que tenim. L'hem entrevistat aquí en el programa, també. Li vaig dir, vosaltres sou conscients del glamour que té la professió de pescador. Que tothom, hi ha molta gent que va port lligat i vol anar a veure els pescadors i els fotografies, saps com s'hi pos. I hi ha molta gent que no ho sap, però la professió de mariner o de pescador...
és de les que té més inestabilitat a nivell mundial. És una professió de risc terrible. Hi ha moltíssima gent que mor al mar cada any. No sé, és de la número 1, la 2, vull dir, a nivell de risc. I això també crea com si fossin uns superherois que juguen la vida cada vegada que surten. I jo els admiro, perquè jo a vegades estic... Mira, l'altre dia estava fotografiant la sortida del sol per anar cap al cap de treus,
I era a les 7 del matí i sento la barca de l'Isca i el Samo que passava per sota meu. Jo estava amb un risc. I passant per sota i pensava amb un vent que fotia. Mala mar. I dic, hosti, la veritat és que fer això cada dia. Hi ha dies que estan plovent, que està plovent i estem fent un cafè a la cèl·lula al matí i dic, bueno, tu, que anem allà. Dic, ara sortiu. Dic, hosti, què hem de fer? Està plovent a l'hivern amb vent, saps? I agafar la barca i tirar cap allà i penso...
Sí, sí. No, de fet els nanos joves no volen fer-ho, eh? L'ISCA té ara 62, 63 anys. I... Saps que ha estat dos anys buscant algú per fer-li la barca? Vam parlar amb ell. Vam... Vam conversar amb ell. Aquí a la ràdio, sí. Sí, sí. I cap jove volia agafar-ho. Això allà va estar a les 4 o 5 de la matinada. I mira que el tio s'ha guanyat... Bueno, es guanya la vida de 100 menys, saps?
I els joves no volen saber res d'aquest món. Ignasi, molt agraïts per la conversa. Enhorabona i felicitats per aquesta iniciativa solidària tan xula. I molts èxits i molts volums 2.0, 3.0, 4.0 en pugueu fer. Doncs moltes gràcies. Això esperem. Que vagi molt bé. Vinga, bona tarda.
Experiències amb busseig alhora que genera contingut audiovisual són dues de les propostes que odisseen duen a terme per apropar el mar a les persones. Es tracta d'un projecte que un grup de joves bussejadors han tirat endavant amb la voluntat de donar a conèixer els nostres mars i oceans i la importància de cuidar-los. Avui descobrim què fan i com ho fan i com ens hi podem sumar, Carles.
Amb la missió, com a biòlegs, bussejadors i comunicadors, d'ensenyar què s'amaga sota la superfície del mar i d'informar sobre l'urgent necessitat de cuidar-lo, és com va néixer el projecte que volem descobrir avui. Com ja deveu saber, tres quartes parts del planeta està coberta d'aigua i hi ha infinitat de llocs on bussejar i on poder descobrir tot allò que s'hi amaga. És per això que a través d'expedicions de busseig i la creació de contingut audiovisual, Odissean s'ha convertit en un projecte de referència en la protecció i la conservació marina.
Un dels seus impulsors és en Pol Ramos. Molt bona tarda i moltíssimes gràcies per acompanyar-nos avui aquí a la Randa Mar. Hola, molt bon dia. Què tal tots? Encantat de poder estar aquí amb vosaltres. Primer de tot, m'agradaria una miqueta, Pol, que et presentessis i conèixer d'on et ve a tu aquesta passió per la mar.
Mira, així molt breument, jo sempre he tingut la sort de poder estiuejar a la Costa Brava, concretament a l'escala, i aquesta passió em ve gràcies a la meva família, tant mon pare com els meus tiets, i tota la meva família eren gent de mar, eren bussejadors, des de petits sempre he estat sortint a embarc, anar a bussejar, anar a fer snorkels,
I llavors això ha sigut el que a mi m'ha creat des de ben petit, aquesta passió i aquest amor per sortir sempre al mar. Llavors, a mesura que m'he anat fent gran, he anat avançant en aquest món. El primer que vaig fer va ser certificar-me com a passejador.
amb 14 anys, per poder acompanyar amb un paret mostillets, i més endavant em vaig convertir en Dime Master, quan vaig ser la majoria d'edat, que Dime Master, per què entengueu, és la primera titulació oficial per poder treballar en un centre de bossets i poder guiar persones sota l'aigua. I més endavant vaig acabar la carrera de biòleg,
I llavors ja em vaig dedicar a viatjar pel món, em vaig ser instructor, i a viatjar pel món, conèixer gent, treballar a diferents llocs com Tailàndia, Mèxic, vaig dir Indonèsia, i així conèixer una mica els diferents mars i oceans, i llavors sempre, sempre, sempre he estat lligat al mar d'alguna manera o altra. Què és el que podem dir per això, què és el que més t'agrada de bussejar? Quin és allò que dius, ostres, això és el que fa que m'encanti tirar-me l'aigua i bussejar?
Doncs mira, el que més m'agrada, a part de disfrutar de la vida marina, però el que més m'agrada és poder ensenyar a la gent el que hi ha sota l'aigua. És el que més m'agrada. Llavors ho he fet això...
A través de cursos de bussets, al principi, quan em vaig convertir instructor, però ara ho faig ja a través tant d'experiències amb expedicions de diferents llocs del món com a través de xarxes socials. El que m'agrada és explicar el que hi ha i que la gent no només ho vegi i disfruti, sinó també que entengui una mica què és el que estan veient i la importància, òbviament, de protegir i de conservar tot allò que tenim aquí.
als nostres mars. Clar, perquè amb tot això que augmentes, totes aquestes vivències que deus haver experimentat arreu de tots aquests llocs on t'has estat fent d'instructor, amb quines experiències ens podries dir una miqueta que t'han marcat dins de l'aigua? Doncs, mira, una experiència que em va marcar molt va ser el primer cop que vaig veure el primer tauró-balena, que és el peix més gran de l'oceà.
És un tauró filtrador, menys de plàcton, però clar, és una bona bèstia sota l'aigua i me'n recordo que portava ja com quasi 2.000 immersions, mai havia vist un bitxo més gran que jo i el dia que em vaig trobar cara a cara amb un tauró balena que potser feia 6 o 7 metres...
Allò em va marcar per tota la vida. I en quin moment també et dius, ostres, jo m'hi vull dedicar a això, no? Perquè clar, tu pots ser un apassionat que t'agradi molt, però dedicar-s'hi, no? Jo vull que la meva vida estigui sempre envoltada d'això. I com has comentat, no només ja per experiència personal, sinó per donar a conèixer a tota la resta de les persones que volen també gaudir d'això. Doncs mira, jo...
Ho vaig saber, vaig tenir molta sort i ho sabia des que era petit pràcticament. Jo vaig créixer veient les pel·lícules i documentals de Jacques Cousteau
ara ja no sé si les noves generacions recorden la figuratge escostó va ser un pioner, un explorador en el món submarí i a casa sempre em posaven aquests documentals i llavors jo sabia des de petit que d'alguna manera o altra encara no sabia com ho havia de descobrir d'alguna manera o altra jo em dedicaria al mar i llavors això vaig descobrir a mesura que vaig anar viatjant coneixent persones, coneixent diferents països i llavors sempre amb alguna activitat o una altra he estat lligat al mar i no em veig sincerament fent una altra cosa
És aquest moment, no? Bossejador, biòleg, vols donar a conèixer el mar i els oceans a tothom, i engegues aquest projecte, no? En què consisteix? Explica'ns una miqueta. Doncs mira, Odissea em va néixer fa dos anys, dos anys i alguna cosa ja, i això va ser arrel de que... Bueno, havia viatjat molt, havia conegut a molts bossejadors, a molta gent del món, però...
Tenia ganes d'organitzar un viatge al Mar Roig, que encara no havia anat, tothom en parlava meravelles del Mar Roig, a l'Egipte, i vaig organitzar el primer viatge amb tot això, amb el meu pare, amb els meus fillets, amb amics que sempre m'havien acompanyat.
I vaig veure que ràpidament es va omplir aquest viatge, va generar molta expectativa, com vam anar allà, van disfrutar com mai havien disfrutat, va ser una experiència increïble, i arrel d'allà em va començar a preguntar molta gent que també volia venir, també volia fer això, aquí, aquí, i al final, mira...
Vaig veure que hi havia alguna opció de mercat, que la gent estava molt interessat, que les xarxes socials m'ajudava molt a poder ensenyar tot el que estava veient i llavors em vaig reunir amb el Pol Vives, que també és d'imaster, bussejador i biòleg, i amb la Maria, que ella ha estudiat tot el tema màrqueting, xarxes socials, comunicació i també és instructora.
i vam decidir muntar aquest projecte, on organitzem expedicions arreu del món, des de Marroig, Maldives, Mèxic, Azores, hem fet Galàpagos també, i llavors portem a la gent a disfrutar in situ d'aquestes experiències que els canvia bàsicament la vida, perquè és una experiència que recordaran sempre.
Són, com dius, expedicions de bossets, que a més a més són aquests llocs molt privilegiats, no?, on la fauna marina ha de ser espectacular, no? Sí, sí, sí, intentem anar als millors llocs, encara ens en queden moltíssims més per descobrir.
però intentem anar als millors llocs i sobretot poder veure una gran varietat d'espècies. Des del Mar Roig podem bussejar amb dofins, amb els esculls de corall més sants que he vist mai jo a la meva vida, després anem a Mèxic i allà podem estar amb balenes, podem estar amb taurons, anem a Galàpagos a veure la migració dels taurons martell, llavors cada lloc té les seves coses especials i cada lloc quan vius alguna cosa així et canvia per sempre.
Com d'important també és ensenyar a tothom qui vol gaudir d'aquestes experiències a gaudir de l'espai però amb respecte per la natura també?
Doncs mira, hi havia una frase molt famosa de costó que a nosaltres em serveix molt, i és que la gent només protegeix allò que estima, però tu només estimes alguna cosa si ho coneixes i saps el que és. Llavors la nostra missió és que la gent estimi el mar. I com ho fem? Doncs que visquin experiències úniques, perquè si algú des de casa li dius
és que la pesca industrial està matant molts dofins al llarg de l'any. Has de deixar de menjar pes industrial. Bé, molt bé. És molt difícil que aquest missatge cali, és molt difícil que aquesta persona faci un canvi. Però, en canvi, si tu portes la persona a Egipte, per exemple, que ara mateix el Poel i la Maria estan allà en un grup a Egipte, bussejant dofins, tu els portes allà i els fas bussejar amb dofins amb llibertat, i aquesta persona et surt de l'aigua plorant, que això ens passa sempre...
Així és com podem provocar el canvi, així és com podem plantar aquesta llavor a dintre d'aquestes persones i que realment entenguin la importància que té aquests ecosistemes i que ells siguin un motor de canvi i els propis defensors del mar.
Explica'ns també una miqueta, no?, totes aquestes expedicions que vosaltres feu, quines diferències hi ha una miqueta entre cadascuna, no?, quina diferència, que és el que ens podem trobar al Marroig, per exemple, que no ens podríem trobar a les Maldives o a l'inrevés, no?, quines espècies hi ha a cada banda?
Doncs mira, el Mar Roig és un dels llocs més complets, a mi m'agrada molt el Mar Roig perquè pots trobar des de tot, tenim dues rutes allà, la ruta nord, que és on estan ara mateix on vaig jo d'aquí uns dies, que allà són esculls de corall, molt sants, amb molta vida, amb molts peixos, i dofins, allà es poden posar amb dofins.
Després, si et vas al sud, allà hi ha més profunditat, hi ha més corrents i ja pots trobar-te taurons. Jo ja he buscat amb més de 5 espècies de taurons. Després, Maldives, és un lloc al mig de l'Índic amb molta, molta, molta, molta corrent i és un lloc on es reuneixen moltes mantes oceàniques. On pots bussejar amb moltes mantes oceàniques i amb taurons també.
Després, per exemple, si te'n vas a Galàpagos, que hem estat aquest gener, te'n vas a Galàpagos o a Revilla-Jijedo, que és un arxipiàl·lec que està al Pacífic, allà tens la gran migració dels taurons martell, que pots estar a 30 metres de profunditat, mirar cap a dalt i t'estan passant per sobre 300 taurons martell. O també pots agafar l'època de desembre, que és l'època de les migracions de les balenes. I veus balenes...
les corobades, veienes grises, que van passant per allà amb les seves cries, i això és un espectacle de naturalesa, però increïble. Llavors, cada lloc té el seu, i també és molt important saber l'època de l'any que has d'anar.
Ara et preguntaré, per tothom qui ens hagi escoltat, què és el que s'ha de fer per poder venir i què és el que hauríem de tenir en compte, no sé si com comentes, l'època de l'any, si entenc que també s'ha de tenir el certificat de bossets d'algun nivell, com podem venir?
Clar, mira, nosaltres amb totes aquestes expedicions és per gent ja certificada, hi ha diferents nivells, però el mínim és el segon nivell, que es diu Advanced, i llavors en funció del destí, en funció de l'expedició que fem, es requereix un nivell o un altre, per exemple...
L'expedició que requereix més nivell és la ruta nord del Marroig, amb unes 15-20 immersions d'experiència, ja la pots fer, perquè és un lloc molt fàcil de condicions. En canvi, en Maldives, allà ja requereix unes 50-60 immersions d'experiència, perquè hi ha corrents, i llavors ja si ens anem a Revillajigedo, Galápagos, que és allà al Pacífic, allà sí que necessitem, mínim, conèixer-te per saber com busseges,
i segon, doncs, sí, 100-200 immersions, però perquè ja bussegem al mig del blau, inclús anem amb GPS enganxat a l'equip, perquè ja les corrents són increïbles, llavors. Cada lloc té el seu què, però és molt important tenir experiència mínim, 20-30 immersions, més o menys per venir a vosaltres. Per a algú que comenci per això, per a algú que comenci ara i digui, ostres, jo vull veure tot això, què pot fer també, no?, per poder començar a iniciar-se en aquest món del submarinisme.
Clar, nosaltres, a través d'aquestes socials, arribem a un gran públic, la gran majoria públic jove, sobretot, i molta gent no està formada. Sí que hi ha molts bussenadors, però hi ha molta gent que no està formada i que vol viure això i, òbviament, té el mateix dret que tothom. Llavors, el que fem nosaltres és, a l'estiu, estem a la Costa Brava i col·laborem amb diversos centres de bussets de la costa, diferents pobles, i llavors el que fem és formar la gent.
els formem, fem el primer, fem el segon curs, la gent es forma aquí, agafa experiència, busseja amb nosaltres, anem a fer inversionetes, fem la típica jornada, anem a fer una inversió pel matí, després anem a...
anem a dinar a la cerveseta i així ens coneixem llavors la gent aquí es forma amb nosaltres bussegem i quan ja tenen l'experiència requerida la gran majoria comencen pel Mar Roig que és el que t'he dit que és com la porta d'obertura a la resta d'expedicions a partir d'aquí ja vas escalant poquet a poquet però nosaltres fem des de zero fins a from zero to hero que diem
Ara que comentaves també aquí al Mediterrani, també hem parlat molt d'aquests llocs on es pot buscar i fer aquestes expedicions, podríem dir per privilegiats, que ja en sabeu una miqueta més, però també aquí al Mediterrani em consta que ara també esteu engegant, no sé si estic equivocat, un projecte audiovisual per donar a conèixer també una miqueta tot el que passa aquí al Mediterrani.
Correcte, estem embarcats en un projecte molt ambiciós i a la vegada molt important i és que hi ha una iniciativa de la ONU
que és la iniciativa 30-30, que el que vol impulsar és la protecció del 30% dels oceans per l'any 2030. Llavors, nosaltres, conjuntament amb Blue Wave Alliance, un d'això ensenyem de lucre, el que hem fet és crear una docu-sèrie, una sèrie del Mediterrani, on en el primer capítol exposem el cas d'èxit que suposa les Illes Medes, que és la reserva marina més important d'Europa, que la tenim aquí a casa, superimportant,
I aquest parc natural el que fa és beneficiar tant el municipi, beneficiar els pescadors locals, beneficiar el turisme, molts llocs de treball, òbviament els consejadors i, per suposat, l'ecosistema. Llavors, crear una... Com d'important, doncs. Pol, per anar acabant, només m'agradaria que diguessis...
ja que sé que deu ser pràcticament impossible, però que em diguessis un lloc on t'hagis bussejat i que diguis uau, que em quedo amb aquesta experiència o amb això que em vaig veure aquí en aquest lloc. No sé, amb quina et quedes? En plan positiu o negatiu? Mira, fem una dècada, si et sembla. Una dècada. Positiu, el lloc més...
És que negatiu, ara estic pensant, vull començar pel negatiu. Fem al revés, doncs, va. Mira, negatiu, negatiu, aquí al Mediterrani, malauradament, els llocs on no estan protegits hi ha molt poca vida.
on no hi ha un parc natural una reserva o una vigilància activa hi ha molt poca vida perquè el Mediterrani és el mar més explotat per la pesca industrial llavors fora de reserva es queda molt poca vida això és la part potser més negativa o alguns llocs per exemple d'algunes illes de Tailàndia o Indonèsia on arriba una gran quantitat de plàstic i molt plàstic provinent d'Europa això no ens donem compte i ens el trobem allà el plàstic després per les corrents
Això potser és el més negatiu, i després el més positiu va ser això aquest gener, quan vaig negar a la Pagosa. Jo no havia sentit mai aquesta experiència amb taurons. Vam fent 18 immersions, les 18 totes amb taurons, i no estaves més d'un minut sense veure taurons. Era un escàndol, constantment, constantment. I parets de taurons, en plan, veies a davant teu com 50-60 de cop, era...
Molt fort. Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do. Doncs ens quedem amb aquestes dues reflexions, tant la negativa com la positiva. Pol Ramos, bussejador, biòleg i impulsor d'Odisseant, moltíssimes gràcies per haver estat amb nosaltres avui aquí a Randamar. Moltes gràcies a vosaltres per convidar-me. Moltíssimes gràcies. Fins la propera. Adéu, fins la propera.
I ara volem saber com han anat les jornades del Calamarenys que s'han celebrat a Arenys de Mar, Oriol. Doncs sí, Marina, avui el que volem fer és un repàs al que ha donat de si aquest mes de jornades gastronòmiques del Calamà d'Arenys. El Calamarenys, unes jornades que es van presentar en societat ja fa més d'un mes enrere, el dia 9 d'octubre, va ser a la Sala Noble del Calissà i una de les persones que hi va intervenir va ser el regidor de promoció econòmica d'Arenys de Mar, Ramir Vidal.
Bueno, destacaria normalment la gran oferència de públic que tenim i el retorn pels restaurants, ens constantem que sí, que al final la gent ve, aprova els plats. Ara m'expliqueu a un restaurador que ja hi ha gent que avui li demanava el plat del calamarenys i li deia espera que no, avui el presento i demà ja comencem al restaurant. O sigui que sí, sí, creiem que el retorn de la gent és molt bo i apostem per això.
El calamar d'Arenys és autòcton d'aquesta zona nostra i es pesca amb potera, que és un instrument vertical amb una corona d'ams, que no són mortals, i que es llença al fons del mar. S'ha de fer de nit, a una profunditat entre 20 i 30 metres. Joan Major, restaurador, pescador i impulsor del calamarenys, destacava ja als inicis d'aquestes jornades que aquest any és un bon any de calamars.
Si hi ha bolets, hi ha calamars, i aquest any representa un bon any de calamars. És que hi ha calamars suficient per a tothom, i per cuinar, i per menjar, i per regalar també, home, també agrada.
Enguany, la celebració ha coincidit amb un reconeixement d'abast internacional perquè Catalunya ha estat nomenada Regió Mundial de la Gastronomia 2025 i el calamarenys s'hi ha sumat. L'activitat inicial del calamarenys va ser divendres dia 10 d'octubre, va ser a les 8 del vespre, una mostra gastronòmica a la llotja Vella d'Arenys de Mar, amb tapes a base de calamar, òbviament.
Aquesta mostra gastronòmica va comptar amb 9 restauradors, dues pastisseries i una cerveseria artesana que van oferir tapes elaborades amb el calamar com a ingredient principal. Entre les propostes s'hi podia tastar calamar fumat en escabeig a la menorquina o amb mandonguilles, moniat o ceps, sense oblidar una croqueta de calamar. La mostra gastronòmica va començar a les 8 del vespre a la llotja Vella i Ràdio Arenys va ser i va parlar amb dos dels restaurants que formen part d'aquest calamarenys. En primer lloc amb el Portinyol,
que apostava per un plat amb el calamar escumat combinat amb un iato i ceps. Així ho explicava la seva propietària, Carme Moreno.
Participem cada any des que estem al capdavant del Portinyol, que és l'any 2019. Sí que hi ha gent que es demana pel plat de Clamararenx, també sí que és cert que tenim uns folletons a l'entrada, a les portes, la gent ho llegeix, ho veu, i doncs sí que, si no és el gran què, però sí que es demana.
En segon lloc, Montse Clofent, treballadora del restaurant Blau de Mar, explicava quina era la seva proposta. Portem dos plats. Portem un pa xinès farcit de calamar.
i després portem un cruixent d'arròs amb un calamar amb una reducció d'alça de soja, ceba encurtida i una mica de brots. Van congregar amb 200 persones precedides per un show cooking davant d'aquest espai a càrrec del cuiner i comunicador Arnau París. Això va ser, com dèiem, el dia 24 d'octubre. Divendres va haver-hi el show cooking amb Arnau París i també el sopar amb aquest acte
Es va fer una demostració culinària amb molta pedagogia i responent preguntes. És el que feia Arnau París, un cuiner mediàtic que va fer la demostració davant desenes de persones al Calissai. El mateix Arnau París explicava en què consistia el show cooking que va oferir aquí a Arenys de Mar.
Un show cooking de cuina pim-pam on el protagonista avui serà el calamar. Com podem agafar el calamar d'arenys i posar-lo en els nostres receptes del dia a dia de forma ràpida, bona i sense moltes complicacions. Probes de gent que en sap molt i que llegeix molta cuina o mira molts vídeos i tal, té molt coneixement i també gent que no en té ni idea. Allò és la gràcia. Intento fer show cookings que siguin per tothom.
Aquesta pata es va fer a la sala polivalent de l'1 d'octubre i va ser un èxit d'assistència amb 200 comensals i amb els tiquets esgotats. Joan Major és una de les persones que preparava el menjar. Estem preparant una fideuada a calamar per 220 persones més o menys. I aquí estem esperant que acabi aquest del pim-pam i a sopar ja ràpidament.
De primer fem una mica de quix, una mica de ruita de patata, i llavors hi va la fideló i llavors hi va un pastís del 30 aniversari del calamarenys. El sopar va incloure, ho sentia, en un aperitiu, fidelada de calamars, beguda i postres musicalment. L'acompanyament va venir a càrrec.
del grup de veneres La Vella Lola. Això va ser, com dèiem, el dia 24, però és que el dia 30 d'octubre van continuar els actes del calamareng, en aquest cas amb una proposta per parlar sobre la migració d'ocells a càrrec de l'educador i consultor ambiental Pere Alzina. Una xerrada que portava per nom ocells que van i venen, les migracions dels ocells i l'efecte del canvi climàtic i del paisatge de llurs poblacions. Pere Alzina va explicar que la conferència es va dividir en tres parts,
En les dues primeres es va parlar sobre les característiques generals dels ocells migratoris i tot seguit va ser el torn d'una diagnosi dels canvis que hi ha hagut en la distribució d'aquesta mena d'ocells en els darrers anys a la nostra zona. El Zina va posar exemples concrets d'espècies que han augmentat o disminuït la seva presència com el pinçar o el cucut reial.
Un exemple aranyem, el pinçar comú, Picot Garcer, gros, que als anys 80 i 90 ens havíem d'enfilar a dalt de tot el Munt Negre i del Corredor per veure'ls, sentir-los com cantaven, i ara l'any passat el vaig sentir 50 metres d'alçada, a Lourdes. O sigui, són espècies que amb el pas dels anys cada cop n'hi ha més i hi ha més llocs.
Aquí ens hem situat ja a principis de novembre i ja ens ha portat aquest mes directe a la conclusió d'aquest Calamarenx. Entremig també, quan el temps ho ha permès, s'ha fet alguna sortida en barca a bord de la marinada, unes sortides que valien 5 euros i sortien a les 12 del migdia. I bé aquesta trentena edició del Calamarenx ha finalitzat aquest cap de setmana passat amb la recreació de la subhasta, la subhasta del peix a càrrec de Josep Masdeu i també de Martí Cadallans.
Es va suspendre l'itinerari guiat, previst per al passat diumenge. Per tant, aquesta subhasta tradicional de dissabte al Pati del Calissai va ser el punt i final d'aquestes jornades gastronòmiques del Calamà, que van arrencar, recordem, el dia 10 d'octubre.
van fer aquesta jornada, aquesta subhasta del peix, que va començar a dos quarts d'onze, i van alimentar la nostàlgia dels grans. També la curiositat dels més petits. Masdeu havia sigut subhastador de la confraria d'Arenys fins al 1988 i explicava, abans de la subhasta, amb què es trobarien les persones que assistien a l'activitat. Tornem a viure el que era la subhasta entida. És una subhasta que és a la baixa, poses un preu inicial i llavors vas baixant de pressa,
perquè si no, no acabaries mai, i abans es feien pessetes i duros i aquestes històries, i ara es fan beuros. Llavors el que farem al Calissà i serà, al pati del Calissà i en Martí Cadallans portarà el peix, llavors el posarem en paneres, en paneres com es feien servir abans, amb un quilo de peix a cada panera. Llavors jo estaré per allà al mig i faré la subhasta. Primer els faré una demostració de com es feia abans i després faré una subhasta amb tot el peix que portem.
La subhasta del peix tradicional va ser una realitat fins a principis de la dècada dels anys 90. El regidor de l'àrea, Ramir Vidal, ha explicat que un dels termòmetres que determinen l'èxit d'aquestes jornades gastronòmiques és la participació del públic en les activitats. Mostra d'això en són el mig miler de persones...
A la mostra gastronòmica, els docents comensals que hem explicat del sopar popular, o les places plenes en les visites turístiques i sortides amb la barca, així com també l'assistència a la darrera de les propostes, aquesta subhasta del peix que escoltàvem.
Totes, totes, les menys, entre cometes, importants o menys conegudes, fins les més importants o més conegudes, com podrien ser la mostra, el sopar popular també, que va ser tot un èxit, va celebrar el 30 aniversari, la subhasta també, vaig estar dissabte, i la veritat és que molta afluència de gent, el temps ens va respectar, per tant, el que t'he dit, molt contents i amb ganes i ara que arribin les de l'any que ve.
Entra el peix que hi havia a la subhasta, portat per peixos germans cadallans, i hi havia sobretot calamada potera, però també s'ha subhastat lluç, pop, moll, rata o serrà, entre altres. Podem escoltar la veu de Josep Masdeu cantant els preus durant la subhasta. 24, 50, 24, 23, 50, 23, 22, 50, 22, 21, 50, 21, 20...
20, 19, 50, 19, 18, 50, 18, 18 aquí, perfecte, doncs vinga, vinga. Els rogers, vinga, 24, 23, 50, 23, 22, 50, 22, 21, 50, 21, 20, 50, 20, 19, 50, 19, 18, 50, 18, 17, 50, 17, 16, 50, 16, 15, 15, 15, 15, 15 aquí davant, vinga.
Aquesta edició ha comptat amb una vintena de restauradors que han elaborat plats amb el calamar com a ingredient principal. De moment, les primeres impressions del sector de la restauració han estat positives, ja que han tingut comensals d'arenys i també de fora. A més, també ha estat un bon any de calamar, tot i que la primera setmana va costar una mica més pescar-ne.
Just quan començaven les jornades, sí que n'hi havia una mica menys, era més complicat i va pujar una mica de preu, però la setmana abans, les setmanetes abans, la veritat és que hi ha hagut calamar, que la restauració d'això també ha sigut bo, i han pogut portar a terme les jornades sense cap problema. Jo crec que hi ha unes jornades consolidades, ve gent de fora, i m'he trobat gent de fora preguntant, escolta'm, per poder provar les jornades, a quin restaurant, vull dir que l'oficina de turisme, també l'informador, ha rebut moltes...
Moltes consultes. Creiem que sí, que ha estat un èxit. Tot un èxit que consolida el Calamarenx com una cita de referència amb l'objectiu de continuar realçant i potenciant-se en els pròxims anys. Segons el regidor, que ara escoltàvem, Ramir Vidal, es tracta d'una edició totalment consolidada ja amb aquest objectiu de continuar creixent en els pròxims anys. L'Agenda
Després d'aquesta avaluació de com ha anat el calamarenys, el que volem fer és el que fem cada divendres, un repàs de tots els actes i de totes les activitats que hi haurà arreu del nostre territori aquest cap de setmana. I una setmana més, comencem per la Costa Brava. Què hi farem?
Doncs sí, Marina, comencem a repassar aquesta agenda de nord a sud. I comencem per avui mateix divendres, just a la sortida de la Randa Mar, a Roses, a dos quarts de set de la tarda, hi ha una xerrada sobre la nidificació de la tortuga marina a la Mediterrània i com s'adapta al canvi climàtic. Això serà al centre de Cal Anita. A les set de la tarda, a llançar inauguració de l'exposició pels camins de l'Alt Empordà, a la Casa de Cultura.
Saltem a dissabte, i un dissabte carregat de patrimoni i cultura. Primer de tot, aquí a l'escala, tant divendres com sobretot dissabte, són les jornades d'estudi de Víctor Català, de Caterina Albert, i hi ha programades les rutes a l'alfolí de la sal i el clos del pastor, unes activitats entre dos quarts de deu del matí i la una del migdia.
A l'Estartit hi ha unes jornades al voltant de conèixer els espais marins protegits i conèixer-los per conservar-los. Unes jornades que seran entre les 10 i dos quarts de dues, que inclouen una petita formació més una ruta de flora i fauna pel Montgrí.
I a llançar tenim una sortida familiar per descobrir la flora de cap ras. Això serà a les 11. També dic a Massanet de Cabrenys, tant dissabte com diumenge, hi ha la Festa Major de Sant Martí. I si ens centrem exclusivament en el diumenge, a l'Estartit hi ha programada una volta per la Gola del Ter, amb el motiu de la Gran Ruta de les Aus Migratòries.
A l'escala, dins de la Setmana de la Ciència, hi ha jornada de portes obertes al Museu Arqueològic d'Empúries, amb una activitat familiar al matí, concretament centrada en l'arqueologia i les noves tecnologies. Doncs ja sabeu, totes aquestes activitats per aquest cap de setmana. Que us vagi molt bé. Ens hi tornem a veure dilluns. A reveure'm.
De la Costa Brava baixem fins al Delta de l'Ebre per conèixer què ens han preparat aquest cap de setmana, Cel. Si, Marina, donem una ullada, veuré que tenim per aquesta zona de les Terres de l'Ebre. Teatre Kraming, la nova producció de La Pocket de Marta Butxaca, una comèdia romàntica que explica la història d'amor de la Laia i el Toni, una parella que sobre el paper no té cap futur, però que, contra tot pronòstic, s'enamoren perdudament.
protagonitzada per Biel Durant i Anna Moliner. Avui divendres 14 de novembre al Teatre Orfeo Montsià d'Ull de Gona. En el marc de la segona edició de Xocfusió de Camarles, celebració de la Festa de la Cervesa, amb una tarda i nit de música indirecta, concursos, menjar i diferents tipus de cervesa. El dissabte 15 de novembre al pavelló municipal de Camarles.
Amb motiu de la trentena setmana de la Ciència a Catalunya, l'Observatori de l'Ebre obre les seues portes al públic amb una conferència en guany sota el títol Els propers eclipsis de sol a la península ibèrica a càrrec de Josep Massalles Román, el diumenge 16 de novembre a Roquetes.
36. edició de la marxa del Port Memorial Josep Maria Brull, amb dos recorreguts possibles, llarg i curt. Cada edició de la marxa reuneix centenars d'excursionistes per tal de gaudir d'una jornada lúdica i esportiva, a l'hora que s'aprofita per reivindicar la conservació del nostre patrimoni natural, el diumenge al Fara de Carles.
Nova edició de la recreació històrica de la Batalla de l'Ebre, que tornarà a convertir Flix en una autèntica càpsula del temps per reviure i commemorar un dels episodis més intensos de la nostra història, del 14 al 16 de novembre a Flix.
Segona edició de Xocofusió de Camarles, un esdeveniment dedicat a la xocolata i a la pastisseria, amb tres dies d'activitats per als amants del dolç. Del 14 al 16 de novembre al pavelló poliesportiu de Camarles. El Canà es projecta com la capital europea del cítric amb la primera edició d'Expo Cítric.
Una fira on els visitants trobaran productors locals, cuina en directe, tastos i tot un món de coneixements sobre els cítrics, des del camp fins a la taula. 35 expositors, 3 xefs amb estrella Michelin, 6 sessions de cuina en directe i 10 tastos. El 15 i el 16 de novembre al Centre Cívic d'Alcanar.
Nova edició de la Fira de l'Oli i la Mediterrània de Santa Bàrbara, amb un cap de setmana d'expositors, activitats i espais dedicats a l'oli d'oliva, gastronomia, productors locals, tastos, tallers i molt més. Del 14 al 17 de novembre al pavelló municipal de Santa Bàrbara. I fins aquí l'agenda de les Terres de l'Ebre. Del Delta de l'Ebre anem cap a les costes del Garraf, on també ens han preparat diverses activitats, Carles.
Doncs per aquest cap de setmana, Marina, anem cap a Ribes, perquè el castell de Ribes serà aquest diumenge l'escenari del primer festival gastronòmic del municipi, el Gastro Ribes, una cita que reunirà vins gastronomia, música i tradició en un ambient festiu i de proximitat.
Des de les 12 del migdia fins a les 3 de la tarda es vol posar en valor els productes de proximitat i la riquesa culinària i vinícola local, amb receptes elaborades pels restaurants del municipi tant de Ribes com de les Roquetes i maridatges amb vins de cellers de Sant Pere de Ribes en un entorn, el Castell de Ribes, on s'uneixen paisatge, gastronomia i anoturisme. També es farà un homenatge a la gastronomia històrica local i hi haurà música en viu i diverses sorpreses que completaran el programa d'activitats.
És un acte obert a tota la ciutadania amb entrada gratuïta. L'esdeveniment està organitzat pel Gremi d'Hostaleria i Turisme del Garraf amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Pere de Ribes, l'Escola d'Hostaleria de Sitges de l'Institut Joan Ramon Benaprés, entitats, restaurants i cellers locals. Au, doncs ja ho sabeu per aquest cap de setmana, Gastro Ribes al Castell de Ribes. Nosaltres ens retrobem dilluns vinent aquí, a Randemar.
Anem també ara fins a les costes del Maresme, on l'Oriol ens ha preparat bastantes activitats per aquest cap de setmana, Oriol. Vinga, som-hi a fer l'agenda d'aquest cap de setmana al Maresme, perquè tenim activitat pròpia de la tardor, per exemple a Mataró. Tindrà aquest mes de novembre una edició molt especial de la seva cita més natural i científica, la quarantena mostra de bolets del Maresme.
L'esdeveniment té lloc entre el 15 i el 23 de novembre al Centre de Patrimoni Arqueològic i Natural de Can Boet. La mostra proposa tallers, jocs i activitats familiars per a tots els públics. Hi haurà sessions per aprendre a cultivar bolets comestibles amb materials reciclats, també tallers amb la tècnica del tot en un, visites guiades a l'exposició i jocs tradicionals de fusta al voltant del món boletaire.
També tenim la festa del vi natural i novell del Maresme, la Nano. Torna un any més a Arenys de Munt en el cap de setmana posterior a la seva festa major. A la carpa del Parc de Can Jelpí hi haurà la representació de 30 cellers d'arreu de Catalunya. Sofriran tastos i activitats al llarg del dia. Tot pagat arrenca a les 11 del matí amb una taula rodona sobre economia circular i economia regenerativa.
i a les 12 s'obre l'espai de tast i la festa s'allarga fins ben entrat al vespre. I més qüestions, el Pobanyol Municipal d'Esports de Premià acollirà demà 15 de novembre a les 8 la gala de l'esport Premi Anenc, en el decurs de la qual es donaran a conèixer els noms dels premiats i es lliuraran els premis A de l'esport 2025.
Més coses. La Setmana de la Música Antiga de Mataró, organitzada per la Direcció de Cultura de l'Ajuntament Mataroní, en col·laboració amb un de Maris, arriba aquest 2025 a la 43a edició i ho fa sota el lema El so del seny i la rauxa a l'Europa dels segles XVII i XVIII.
El programa proposa un recorregut per la genialitat creativa que van marcar el pas de renaixement al barroc i el classicisme Kenneth Weiss, el que l'isemble, actuarà dissabte, demà, 15 de novembre, a les 9 del vespre. I diumenge a les 11, a Argentona hi ha ruta íntima de Puig i Cadafau, que aquesta ruta tracta sobre el vessant més íntim de l'arquitecte, endinsant a la gent en els aspectes més personals durant les seves estades d'estiuetj a la casa familiar d'Argentona.
També el Museu d'Arenys de Mar s'assuma un any més a la Setmana de la Ciència i organitza diumenge el segon taller per a famílies de pintura rupestre. Es farà una visita guiada al Museu Mollfolleda de Minerologia per saber com utilitzaven els nostres avantpassats els pigments naturals mentre feien servir minerals per obtenir-los. Seguidament es posaran mans a l'obra per fer la pintura amb aquests pigments.
I aquest cap de setmana, tant dissabte com diumenge, diverses colles de gegants de la comarca participen a la trobada del Milenari al Monestir de Montserrat. Demà dissabte, de la comarca del Maresme, hi seran les colles de Tordera, Calella, la Llàntia de Mataró i Sant Vicenç de Montal. I diumenge, els únics representants maresmencs seran els d'Arenys de Mar. Doncs bon cap de setmana i ens trobem dilluns, aquí, a Randemar.
I acabem el nostre repàs de gent de la sala 0 de Tarragona, on hi ha un concert a favor de la Casa dels Xuclis per tots els infants que tenen càncer i tots els diners recaptats aniran en aquesta causa. Serà aquest diumenge. A partir de quina hora de la tarda, Sílvia? A partir de dos quarts del migdia. Així que ja ho sabeu.
I així arribem al punt final de l'Arran de Mar d'aquest divendres 14 de novembre del 2025. Nosaltres marxem però tornarem dilluns com cada dia, dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda. Us esperem a totes i a tots. Que vagi molt bé. Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Fins demà!
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serrallo. Més informació a porttarragona.cat
La primera edició de la Fira Tarracona Marida t'espera al Passeig de les Palmeres. Del 14 al 16 de novembre, demostracions de cuina, dinars i esmorzars de Forquilla, activitats familiars, música, podcasts en directe i el millor vi del territori. Tres dies d'activitats gastronòmiques maridades amb el vi de les vuit denominacions d'origen de la demarcació. Amb la participació dels xefs Ada Perellada, Arnau París, Pep Moreno i Vicent Guimerà, entre d'altres.
Més informació a les xarxes socials i al web mercatsdetarragona.cat Primera Fira Tarragona Marida. T'hi esperem!
Fred, fred, fred, més fred, fred, fred, superfred, segueixes fred. Si el fred et persegueix aquest hivern, a Obramat tenim totes les solucions de calefacció. Estufes, calderes, radiadors, aerotèrmia, terra radiant, accessoris i molt més al millor preu garantit. També a obramat.exe, on compren els professionals. Obramat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
Ja hi tornem amb les obres per tot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races, amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molest. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonja uns entorns més nets i eficients. Informa't sobre els carrers, les fases i el calendari d'actuacions a ematsa.cat.
I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000. Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. El pressupost municipal del 2026 inclourà 19,5 milions d'euros en inversions. Els comptes consolidats pujan a 236 milions d'euros, un 1,5% més respecte als d'enguany, amb la millora dels serveis públics i les infraestructures urbanes com a eixos estratègics. La proposta del govern del PSC passarà pel ple...
Divendres, vinent per ara, ja s'ha arribat a un preacord amb en Comú Podem i els tres consellers no escrits i es negocien els set darrers serrells amb Junts. La consellera d'Hisenda, Isabel Mascaró, ha explicat que és un pressupost realista i pragmàtic que posa les persones al centre i que vol transformar Tarragona.
És un pressupost que posa en el centre les persones, que també millora i impulsa els serveis públics, així com també incrementar la transformació urbana. Bàsicament i eminentment és un pressupost realista i pragmàtic.
Pel que fa a la part d'inversions, invertim primordialment en tot allò que millora la qualitat de vida diària i per tant més de la meitat del pressupost d'inversió es destina a millores en l'espai públic, serveis i millora també en els barris. Cada euro d'inversió és una aposta per la igualtat i per la cohesió.
L'habitatge social tornarà a ser clau en el tercer pressupost de Rubén Vinyo. A l'ésser s'invertirà un milió i mig d'euros en la compra i 250.000 euros per rehabilitar edificis. El transport públic també tindrà un pes rellevant, com també la cultura i el patrimoni.
Encara en clau econòmica la taxa anual de l'índex de preus al consum s'ha reduït una dècima durant l'octubre a les comarques de Tarragona i l'Ebre. L'IPC se situa en el 3% segons les dades publicades aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística.
Respecte al mes de setembre, els preus han pujat un 0,6%. Els productes que s'han encarit més respecte a l'any passat són l'habitatge, el subministrament d'aigua, electricitat i gas, així com les begudes alcohòliques, el tabac i els aliments. Cap de les categories taxades s'ha baratit i només mantenen els preus, com l'any passat, l'educació, l'oci i la cultura. Els restaurants i hotels registren un increment de l'IPC anual del 4,6%.
A Tarragona i l'Ebre, els preus del vestit i el calçat també s'han apujat exponencialment respecte al mes de setembre, amb un encariment de l'11,2% i un increment del 2,3% anual.
El Festival Rec escalfa motors amb les projeccions prèvies. Aquest dijous, diferents espectadors van poder veure una pel·lícula d'un director vialurrus que viu a Polònia i que tenia 3.000 euros de pressupost, Marina Pérez Got. Segona projecció del cicle Fem Soroll, que organitza el Festival Rec com a projeccions prèvies al Caixa Fòrum. Els espectadors, en aquest cas, han pogut veure la pel·lícula de Swang Song of Femmes,