Arrandemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda a tothom passant 3 minuts de les 4 de la tarda d'aquest dimarts 4 de novembre del 2025. Ho tenim tot preparat com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda aquí a Arrandemar.
Començarem, com és habitual, fent un repàs de totes les notícies de la nostra costa catalana. La primera aturada la farem a l'escala. Baixarem fins al delta de l'Ebre, passarem per Vilanova i la Geltrú, Arenys de Mar i acabarem a Tarragona. Després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes.
Parlarem de la prohibició de la caça anant fins al delta de l'Ebre. Anirem a l'exposició Mediterrani viu a les costes del Garraf. Parlarem amb el Club Nàutic de l'Escala que ens portarà les últimes novetats. Passejarem per una exposició fotogràfica relacionada amb el mar. Avui estem molt d'exposicions i acabarem el programa d'avui fent referència a unes jornades... A unes jornades, no, perdoneu-me, a unes obres importants al delta de l'Ebre. Estarem aquí fins les 6 de la tarda, Renamar.
Però abans de tot això, el que volem fer és presentar al nostre equip, presentar a totes les persones que cada dia fan possible aquest programa, que cada dia fan possible que el vaixell de Randamar surti de port i arribi a Bon Port. I comencem per la nostra cap tècnica, Sílvia García. Molt bona tarda, com estàs? Doncs bona tarda, bé i il·lusionada.
Il·lusionada per què? Perquè ve algú que m'agrada molt de la música a Tarragona de concert. I ja està. No sé ni de quin parles. Imagina't que... Sergio Dalma. Ah, molt bé. I ve el Sergio Dalma que m'han donat la notícia. I jo que ve a Tarragona. I això, que estic molt contenta. Fantàstic. Feliç dimarts a tots. Jo m'alegro. Si tu estàs contenta, jo també.
Què et sembla? Anem juntes? No, jo... Ara dissimular, ara quan toca dissimular. Que bonica, eh? Mira quin sol, mira quin mar. Ahir vaig veure Operació Triomf. Anem a saludar la Cel Prieto des de Radio Delta.cat. Cel, molt bona tarda, com estàs?
Hola, molt bona tarda, companyes. Ara, Marina, que has nombrat Operación Triunfo. Clar, jo crec que la gent està dividida en dos. O mires Operación Triunfo o mires la isla de las tentaciones. Jo soc del segon cas, però crec que hi ha gent que mire les dues coses. No n'estic del tot segura. Jo faré les dues coses. Molt bé, ets tu, ets tu l'exemple. Sí, sí, jo faré les dues coses. Tot es pot fer. Anem a saludar en Sergi Corral des de Ràdio L'Escala. Sergi, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda, a prop de bé. Com us podíeu imaginar, jo no fitxo a cap de les dues coses aquestes, ni Tentaciones, ni OTs, ni coses... Home, la isla de les Tentaciones, jo sempre he proposat que es faci unes illes medes aquí, versió catalana de la isla de les Tentaciones. Estaria molt arrendemar i seria molt interessant.
Però és per natural, i els hi tacarien les gavines, els hi treurien els ulls i coses d'aquestes molt gores. No busquis coses d'aquestes, home. No, home. Com a pel·lícula de terror no té preu. Efectivament. És per natural. És Halloween. No la liéssim, Marina, va. No t'agrada la meva proposta? El caniver tropical, no. Sí, és guapíssima la meva proposta. Tentaciones, go home. Vale, vale. M'ha quedat clar, d'acord. Anem a saludar en Carles Monasteria des de Canal Blau, ràdio. Carles, molt bona tarda, com estàs?
Bona tarda, Marina, bona tarda, companys. Doncs bé, bé, jo com en Sergi, eh?, jo tinc cap d'aquestes dues propostes, eh? Jo no m'hi trobareu. Us avorreu molt. Heu de posar-li salseta a la vida. Anem a saludar també a l'Oriol Leo des de Ràdio Areig. Oriol, molt bona tarda, com estàs? Molt bona tarda. Bé, bé, no sé, fa falta que us digui de quin equip sóc. No, també el sé.
També, d'equip d'en Sergi i d'en Carles. Ni una ni altra. No passa res. Jo us ho perdono tot. Ara us ho recomano de tant en tant perquè va molt bé per desconnectar fins aquí la meva aportació. Gràcies. Vinga, va, deixem la isla, deixem Operació Triunfo, anem a començar el programa d'avui qui us parla des de Tarragona Ràdio Marina Pérez Got.
Comencem el nostre repàs informatiu a la Costa Brava explicant que Roses podrà estrenar un camí de ronda totalment renovat per Setmana Santa. Sergi.
Doncs sí, el camí de ronda que porta des de l'entrada de Port de Roses fins a l'entrada del Parc Nacional Natural del Cap de Creus estarà enllestit per Setmana Santa. Encara queden set mesos on el camí estarà tallat i no es podrà transitar entre les plagues de Canyelles i l'Almadrava. Són uns treballs d'arranjament que feia anys que estaven en espera i que no s'han executat fins aquest 2025, quan Josep Maria Martínez, alcalde de Roses, va arrencar el compromís del Ministeri de Costes.
Els treballs previsos inclouen la instal·lació de baranes i peceres, la pavimentació del recorregut, la supressió dels afloraments a la xarxa de clavegram i l'estabilització de les zones amb risc de despreniments. Aquest passat mes de març, per exemple, ja hi va haver un despreniment de roques importants en un punt d'aquest tram, fet que va posar encara més en evidència...
la necessitat de consolidació dels penyes segats al costat del camí. L'Ajuntament de Roses també ha tallat l'accés a Punta Falconera per despreniments i inestabilitat del terreny. La provisió afecta tant a vehicles motoritzats com també a bicicletes i vianants. L'alcaldessa de Palamós assegura que les obres del passeig de mar van a bon ritme.
Doncs sí, Maria Puig assegura no tenir cap preocupació sobre el ritme de les obres del passeig, després que els grups de l'oposició municipal, com Som-hi per Palamós i Sant Joan o Junts per Catalunya, hagin expressat públicament alguns dubtes del ritme i sobre el nombre d'operaris que les empreses constructores tenen sobre el terreny.
L'alcaldessa, per tant, afirma rotundament que les obres avancen segons el calendari previst. A final del mes de juny es va obrir l'espai públic situat entre els carrers d'Aragó i Provença, i un mes després es va fer en el cas parcialment amb el Trump que arriba fins a Eric Binke. Les obres es van aturar a l'agost i es van reprendre el dia 1 de setembre. Des d'aleshores la feina s'ha centrat en l'acabament.
de les voreres, graons i murs del tram que es va obrir el juliol i inici del procés d'urbanització de la secció del passeig que va des del carrer Enric Vinque en direcció al Carmel. Aquest estiu passat també es va aprovar inicialment la segona fase d'aquest projecte i que en aquest cas se centrarà en els treballs que han de permetre la connexió directa del passeig amb la plaja gran. La licitació de l'obra està pendent d'un tràmit que s'ha de complementar l'administració de Costes de l'Estat.
Baixem ara fins al delta de l'Ebre. Un segon, ara. Baixem ara fins al delta de l'Ebre. Els dies de pesca demanats a la Comissió Europea no arriben i estem per la rendibilitat del sector de l'arrossegament cel.
Sí, Marina. Fa més d'una setmana que el sector pesquer espera la resposta de la Comissió Europea, que permetia als pescadors sortir a pescar el que queda d'este 2025, ja que la majoria de barques de diversos ports catalans, entre els quals l'Ametlla de Mar, se'ls ha esgotat els dies assignats. Davant d'esta incertesa, les cofraries es plantegen que els treballadors demanin l'atur. L'espera de la resposta de Brussel·les comença a fer-se eterna.
La setmana passada, el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, va demanar l'atorgament de més dies de pesca i, de fet, divendres passat, la Generalitat i els màxims representants de les quatre comunitats autònomes espanyoles també van enviar una carta conjunta a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, sol·licitant mesures urgents per aturar l'esfondrament del sector pesquer.
Però de moment la comissió encara no ha donat cap resposta oficial de si s'atorgaran més dies. Hi ha ports com el de la Mella de Mar, la Ràpita i Roses que tenen barques amarrades. El panorama és divers als diversos ports catalans perquè en alguns encara els queden dies i d'altres han decidit sortir a pescar tot i la manca d'estos dies assumint les represàlies que es puguin prendre, que també es desconeixen.
El sector assegura que ha assumit el repte de la sostenibilitat i ha implementat durant els darrers anys tot un seguit de mesures per garantir la preservació dels recursos marins. De fet, així ho demostren estudis recents de l'ICATMAR i altres entitats científiques.
Tanmateix, este esforç no ha vingut acompanyat d'una flexibilitat per part de les institucions europees. La normativa actual ha conduït a una contínua reducció de les oportunitats de pesca, jornades de treball més curtes, captures limitades que no cobreixen els costos operatius i una incertesa constant que desincentiva el relleu generacional i condemna a la desaparició d'aquest ofici mil·lenari amb una llarga tradició i un profund arrelament social i cultural.
El president de la Federació Nacional Catalana de Cofreries de Pescadors, Antoni Abad, remarca que els estudis científics corroboren el bon estat dels fons marí i lamenta aquesta incertesa i mala gestió que està matant el sector. És una incertesa brutal. Portem cinc anys fent totes les mesures que ens han demanat i per una vegada a la vida que els estudis científics sembla ser els estocs estan remuntant. Probablement no tot el que voldria la Unió Europea ni la Comissió en Pesca, però...
Sí que estan remuntant, i el tema pinta bé, i més que aniran, i se'ns va dir que si els estudis remuntaven i anaven a per bé, doncs se'ns donarien dies, com a mínim, per poder arribar a acabar l'any 2025. El que no pot ser és tenir aquesta incertesa, que només tenim al costat l'administració catalana, perquè en fem un tip i un fart de trucar a Madrid, Madrid ens diuen que és Brussel·les...
Madrid ens diu que el ministre ho va posar de seguida en coneixement de la Comissió Europea en pesca per tal que ens donessin els dies, però aquí no venen dies, no sabem si hem de ficar la gent a l'atur. El que és impossible és poder tirar endavant unes empreses així. Nosaltres l'únic que estem reclamant és el dret a treballar.
Des de les cofraries es plantegen posar els treballadors a l'atur com ja fan durant les parades biològiques per poder sostenir la rendibilitat del sector. Tot i així, estem pels pitjors dels panorames i es creu que si la Comissió Europea no actua de manera immediata, la situació es devindrà irreversible, no només des d'un punt de vista econòmic, sinó també social i cultural per a innumerables pobles costaners que tenen en la pesca el seu principal sosteniment.
Baixem ara cap a les costes del Garraf. Aquest dijous arriba a Vilanova i la Geltrú l'exposició itinerant Un mediterrani viu, Carles.
Doncs així és, Marina. Es tracta d'una mostra que busca, a través d'una experiència immersiva i divulgativa, descobrir la biodiversitat marina que s'amaga al litoral català. L'exposició s'ha pogut veure fins aquest passat cap de setmana al Fòrum Varger de Vilafranca del Penedès i aquests dies s'està preparant per inaugurar-se a l'edifici de Neàpolis, d'aquí de Vilanova i la Geltrú. Ens ho explica la Irene Gonzalo, biòloga i project manager d'Art Natural RIF, uns dels organitzadors de l'exposició. L'escoltem.
És una mica un homenatge, diguéssim, a tot el que són els fons marins que tenim aquí, concretament a Catalunya, perquè al final és el nostre àmbit d'actuació i és el que vivim dia a dia. Nosaltres, des de Natural Arrive, tenim una entitat que es dedica a la conservació marina,
tant en àmbit més científic com més social i divulgatiu. Llavors el que volíem és des de compartir amb tothom totes les meravelles que nosaltres veiem a diari quan ens fiquem sota l'aigua i ens dediquem a estudiar què està passant allí, totes les espècies emblemàtiques que tenim i que pot ser molta gent fins i tot no saben que poden gaudir davant de casa seva i després una miqueteta el que és la nostra feina més a nivell de consciència marina.
La mostra es divideix en tres grans blocs que exploren d'una manera diferent el procés de creació del biotop de Torre d'Ambarra, un clar exemple de recerca i conservació del litoral català. En poc més de dos anys, la creació de vida en aquest espai demostra la resiliència del mar Mediterrani.
Es va construir fa només 10 anys i la quantitat de vida que hi ha a dia d'avui és absolutament impressionant. Llavors, una mica el lema seria això, de fins a quin punt pot regenerar-se el mar quan tu li dones aquest espai i el deixes créixer per si sol. Nosaltres no fem cap tipus d'intervenció directa, sinó que simplement veiem com el mar reconeix i colonitza aquesta estructura
L'exposició s'inaugurarà aquest proper dijous 6 de novembre a les 7 de la tarda al Plató Gran de Neàpolis. Aquí a Vilanova i la Jaltru. Anem ara cap a les costes del Maresme. Coc Delicatessen participa en el Gastronòmic Fòrum Barcelona 2025. L'empresa ara nyenca especialitzada en l'elaboració de croquetes artesanes han presentat en aquest fòrum els bunyols de Popuriol.
Doncs sí, Imma Pardos, gerent de l'empresa Coc Delicatessen, destaca la participació en aquest fòrum gastronòmic com una oportunitat perquè els assistents puguin degustar els seus productes. Una empresa especialitzada en croquetes 100% artesanes que han aconseguit inventar-se una seixantena de varietats, d'embotit, de peix, de carn vegetals o fins i tot dolços. Al fòrum d'aquest any hem presentat uns bunyols, hem fet uns bunyols, també fem bunyols, uns croquetes,
I com teníem molt d'èxit el bunyol de bacallà i el bunyol de gamba, doncs hem presentat a l'InnoForum el bunyol de pop. Bé, bastant bona, bastant bona. És un producte curiós. Si més no, nosaltres ja sabeu que ens agrada apostar per coses diferents i coses curioses, però bé, és molt bo. La veritat és que és molt bo i jo crec que tindrà una gran acceptació.
Com sentíem, al marge de croquetes es fan altres productes, com els bunyols de gamba o de bacallà, i en aquest cas han presentat la varietat que dèiem, el bunyol de pop. Al marge de coc delicatessen són 28 empreses més de la xarxa de productes de la Terra, impulsat per la Diputació de Barcelona, que són presents en aquest fòrum en què es mostra la cuina i els productes de la província de Barcelona, els restauradors, professionals d'hostaleria i la resta de visitants que s'hi apropin fins demà dimecres.
Tornem ara a les costes del Garraf. L'Associació Naturista de la platja de l'aigua dolç de Vilanova i la Geltrú ha fet d'anfitrions aquest cap de setmana del 53è Campionat Internacional de Natació Naturista que per primer cop ha fet aturada a Catalunya. Carles.
Doncs així és, Marina, unes 200 persones de tota Europa que han representat a 10 federacions internacionals s'han aplegat a la comarca del Garraf per nedar sense banyador en el marc del 53è Campionat Internacional de Natació Naturista que l'Associació Naturista de la Platja d'Aigua Dols de Vilanova i la Geltrú ha organitzat aquest passat cap de setmana.
La competició pròpiament s'ha desenvolupat a les instal·lacions de la piscina municipal de Sitges amb diferents categories, estalbertes en funció de l'edat des dels 10 anys i fins als més de 75. També hi ha hagut espai per a persones amb discapacitat i premis especials. Ens ho explica la Núria Portí, presidenta de l'Associació Naturista de la Platja d'Aigua Dols de Vilanova.
Es tracta d'un campionat de natació ordinari, amb les categories que té un qualsevol campionat de natació, és a dir, papallones, esquena, brassa, crol, relleus... L'única particularitat és que no portem banyador. Nosaltres, com a entitat vilanovina, la nostra primera opció era fer la competició a la piscina municipal de Vilanova.
No ha estat possible arribar a un acord ni amb l'empresa que té la concessió administrativa ni amb l'equip de govern i aleshores vam pensar en Sitges i de seguida vam arribar a un acord amb la direcció d'aquí dalt, la piscina municipal de Sitges.
L'Associació Naturista de la Platja d'Aigua Dols, que aquest novembre compleix 10 anys, han estat els anfitrons d'aquest campionat internacional de natació naturista que, per primera vegada després de 53 edicions, ha arribat a Catalunya i per segona vegada a l'estat espanyol. Més enllà del nudisme en aquesta competició, hi ha tota una filosofia darrere i una manera d'entendre el naturisme com a estil de vida saludable i respectuós amb el cos i la natura. Tornem a escoltar la Núria Portí.
La pràctica del naturisme et fa sentir lliure i t'allibera de prejudicis. És una forma d'acceptar el teu propi cos. Costa en general que les persones que no ho han provat mai i que no han tingut una educació on s'hagi...
un llegit present del naturisme, costa que ho puguin entendre de forma natural perquè a nivell social se'ns ha educat per tapar les nostres parts que serien íntimes.
L'esdeveniment esportiu ha donat pas també a tot un seguit d'activitats socials durant el cap de setmana per a les persones de diferents nacionalitats que han pres part d'aquesta cita. Han fet, per exemple, un sopa de gala que ha comptat amb les actuacions del saxofonista Pep Poblet i la coral La Soprano del Círcul Catòlic de Vilanova i la Geltrú.
Fem aturada un altre cop a les costes del Maresme, malgrat de mar acollit la presentació del projecte Camí de Mar, la iniciativa que pretén connectar tots els camins de ronda entre Argelers i Malgrat en un recorregut continuat d'uns 250 quilòmetres, Oriol.
Sí, l'acte ha comptat amb la participació dels fundadors de l'associació Camí de Mar, l'enginyer de camins Eduard Bonmatí i el geògraf i historiador Josep Lluís Martínez. Tots dos apassionats del senderisme van recórrer a peu al tram mentre argelés i malgrat per elaborar una diagnosi de l'estat actual del camí.
Segons aquest estudi, dels 250 quilòmetres totals, 155 es troben en bon estat, 62 necessiten arranjaments i alguns ja estan en procés per part d'Ajuntaments del Territori i en 33 quilòmetres no existeix encara cap camí habilitat. El projecte vol convertir-se en una nova ruta de senderisme inspirada en el camí de Sant Jaume amb 21 etapes. El projecte treballa ara per trobar suports d'administracions que facin possible portar-lo a terme.
Acabem el nostre repàs informatiu a la Costa Daurada explicant que aquest dimecres a les 12 del migdia tindrà lloc a la zona de la presa del Gallà una prova de so de les quatre sirenes que s'han instal·lat per alertar en cas d'incidència a l'embassament. Les sirenes se sentiran al Callà, la Riera de Gallà, Altafulla i Tarragona, zona de Ferran i Tamarit.
Aquesta prova forma part del procés d'implantació del Pla d'Autoprotecció de la Infraestructura, coordinant, a través d'un comitè d'implantació format per Protecció Civil de la Generalitat, Repsol, l'Agència Catalana de l'Aigua i Protecció Civil de l'Estat. La presa del Gallà, situada al Catllà, està classificada com a presa de categoria A, la categoria més alta pel que fa als danys potencials que pot produir en cas de trencament o malfuncionament.
Es va inaugurar l'any 1975 i emmagatzema aigua per a usos industrials i pel regadiu. És de titularitat de Repsol. Les sirenes de les preses tenen un so diferent de les de risc químic. Aquestes sirenes estan instal·lades en diferents punts de l'allera aigües avall de la presa per avisar a la zona afectada durant la primera mitja hora d'inundació.
El so d'evacuació és d'un minut de durada, un silenci de 5 segons, un altre minut, 5 segons més i finalment un altre minut. Per la seva banda, el so de fi d'alerta és un so continuat de 30 segons. Durant la prova de dimecres, però, no es provarà tot el cicle, sinó que només sonarà un minut. A tots els municipis amb sirenes s'han estat fent sessions d'informació i campanyes de sensibilització a la població.
Les sessions van tenir lloc el passat mes de juny al Calllà, la Riera de Gaia, Tarragona i Altafulla.
Acabem el nostre repàs informatiu explicant que al port de Tarragona avança en la instal·lació de la nova planta de generació d'energia solar, el moll de Castella, la més gran que ha impulsat fins al moment. L'autoritat portuària té oberta la licitació per adjudicar els treballs de millora de les cobertes de les naus que acolliran aquesta instal·lació fotovoltaica.
L'actuació que es durà a terme deixarà preparades les tres edificacions per la posterior col·locació de les plaques solars. Els treballs tindran un cost de prop de 280.000 euros i es preveu que tingui una durada de dos mesos. Tant aquesta actuació prèvia com la creació de la futura planta fotovoltaica reben finançament del programa operatiu dels Fons Europeus de Desenvolupament Regional.
Els treballs que ara s'estan licitant inclouen la millora de l'envolupat de la coberta, la substitució de la xapa superior de la coberta, la substitució dels policarbonats de les claraboyes i la preparació general de tota la superfície de la coberta per acollir la futura planta fotovoltaica.
La intervenció s'ha presupostat per un import de 279.830,6 euros i va exclòs. Es preveu que el temps d'execució de les obres sigui de dos mesos. Les edificacions on s'intervindrà són les naus A, B i C del Nomoi de Castella, ubicades entre el vial nord del Moy, que toca el riu Francolí, i el centre d'acreditacions.
Ara volem saber quin temps farà la nostra mare. Ens ho explica en Lluís Mi Pérez. Molt bona tarda. Bona tarda. Situació que no és gaire complicada pel que fa a l'estat marítim. Tenim marejó a la gran part del litoral i només queda un palet de tràngol de sud en el cas de la Costa Brava. I és que el vent de sud ha estat bufant les últimes hores i encara continuarà bufant al llarg d'aquestes immediates hores de dimarts. Sobretot al voltant del Cap de Creus, Cap de Begú...
Aquest vent una mica més insistent, ja diem entre Marajol i Maró, si de cas ja en Marandins. Al llarg d'aquesta propera nit, momentàniament el vent serà més feble, girarà a ram de mar cap a Terrals una altra vegada, tot i que a Marandins es consolidarà el vent del sud, sud que ja arribarà amb més ganes a ram de costa,
al llarg del migdia i la tarda del dimecres. Vent que es tornarà a reforçar a la Costa Brava i també a la Costa Daurada, en aquest cas amb vent de xaloc. S'anirà fent l'efecte embut en el cas del Delta de l'Ebre. En Marajol, maró a últimes hores de la tarda i també arribada d'algunes pluges, sobretot a la costa entre el Tarragonès i el Baix Empordà. Ho seguirem a la xarxa.
Del temps al trànsit, volem saber com estan les nostres carreteres, per això anem fins al Servei Català de Trànsit, on hi ha la Sílvia de Lamo. Molt bona tarda. Hola, molt bona tarda. Parlem des d'un quart d'una, aproximadament, d'un accident a la P7, a l'Aldea, un camió s'ha incendiat i ha cremat íntegrament, i en sentit València encara hi ha problemes per circular, encara que en queda un d'obert i un de tancat, està pendent
que s'hi ha retirat aquest camió i a banda aquest foc ha provocat danys al ferm i per tant també s'ha de reparar. Per això s'ha acumulat una important retenció i s'estan fent dos desviaments en sentit Castelló. Parlem, per exemple, del primer desviament en el cas de la sortida 308 cap a l'Ampolla i la 297 cap a l'Ambella de Mar. Per tant, situació complexa en aquest punt. Mantingueu-vos informats i sobretot
no us atureu en aquests punts on hi ha l'accident, ja que és important seguir les indicacions dels agents. Molt bona tarda. En només una gota podem desvelar tots els secrets de l'oceà.
Descobreix-los de dilluns a divendres de 4 a 6 a Randemar.
en un cicle especial, de cinema francès a la fresca. El meu plan era tornar aviat, però al final tot es va allargar i els dos vam decidir sortir a Gresca. Se'ns va fer tard, va dir, no agafis pas el cotxe, si vols et pots quedar, que el pis hi ha un quarto express per convidats.
Et deixo aquí sobre el cobre nit, perquè ara no, però després pots rasgar. Ja ho veuràs. Si tens ganà o vols aigua, tu mateix pots fer, pots fer com si fossis a casa. La manera com va de bona nit i va picar l'allet era fàcilment malinterpretable. Vaig a augurar una nit per la posteritat. Feu un 5, feu 8.000, feu...
Més d'aquell silenci trencat pel meu somient, potser no era el seu tipus, millor que no fes res. I en una pareta al fons, he pres en blanc i negre i hi havia un bòster d'en Godard, potser ell podria dir-me perquè em va llevar el cap. Ai, geló.
Jo ho vaig dir-li ja, però si ara hi vaig, i ella no vol després, que després tot això acabarà, siguin un rotllo patatero. Em va condinar fumar, i en un plenó seqüència una frase magistral, una dona és una dona, no et preocupis tan se val.
Tant sols vaig mirar-la i amb l'hora de marxar, ella em va fer un petó que encara no s'interessa.
Les profunditats de l'actualitat. Ara volem fer parada el Delta de l'Ebre per parlar sobre les possibles afectacions que pot comportar la prohibició de caça al Delta de l'Ebre causat de la grip aviar. La companya Cel Prieto des de Delta.cat en parla amb el president de la Federació de Caça a les Terres de l'Ebre Cel.
Simarina, la detecció d'un cas de grip aviària al Delta de l'Ebre ha obligat la Generalitat a prendre mesures per evitar la seva propagació. Entre aquestes destaca la prohibició de caça en un radi de 10 quilòmetres al voltant del punt que es va localitzar a Lau, a la zona del Canal Vell de Deltebre, almenys fins al 23 de novembre.
Una de les espècies que els caçadors no podran capturar són les polles d'aigua. Anem a comentar-ho amb José Pedro Tomás, president de la Federació de Caça a les Terres de l'Ebre. José Pedro, benvingut a Randemar. Bon dia a tots i a totes.
S'ha prohibit la caça a un radi de 10 quilòmetres al voltant del Canal Vell d'aquí del Tebre a causa d'un cas de la gripe aviària almenys fins al 23 de novembre. Com ha arribat el sector aquesta notícia? Bé, de moment el problema ha sigut un problema sobrevingut que afecta en general a tot.
O sigui, afectarà el moment actual, o ja afectat, i llavors, de cara a la propera campanya, em refereixo quan parlo de campanya més a l'agricultura que amb el caçà, llavors sí que provocarà un problema greu, que ja l'hem discutit,
en alguna ocasió i ara segurament que després d'acabar el tema de la temporada de la gallineta d'aigua haurem d'assentar-nos a parlar ja tenim previst assentar-nos a parlar també en les unions de pagesos diverses cooperatives del possible dany que pot provocar la gallineta d'aigua la campanya que ve abril-maig
No havent complit objectius per culpa del tema este, de la gripe aviar. Al no complir objectius, això ens podem preparar. En tindre un...
un arranque de la collita bastant malament, que seria afigir un altre problema més, el problema que tenen els agricultors de flamenc i diverses coses, a més a més afigir la gallineta d'aigua, que per això es dona per danys a l'agricultura, però, clar, si no pots mantenir equilibrat el tema de les aus, al final acabes pagant-ho car.
Perquè la prohibició de caça ha sigut a totes les espècies o en algunes en concret? Bueno, han hi hagut diverses restriccions. Va hi haure la primera, diguéssim, que afectava pràcticament a tot. En àtides i la gallineta d'aigua se va quedar per al 20 del mes d'octubre.
i, claro, hasta el 23 de novembre no acabava, diguéssim, la temporada de la gallineta d'aigua, o sigui que aquí hi haurà un ball, hi haurà un ball d'uns dies que des de la Federació de Casa ja hem demanat a veure si podem...
si es pot recuperar alguna cosa d'aquests dies perduts i això a la millor també ajudarà bastant quan féssim el recompte final de poder controlar millor l'espècie si no s'anem molt per baix del que tenien que anar.
I en quant als efectes que pot provocar l'agricultura, sobretot és, com diies abans, la gallineta d'aigua, que pot comportar... Quines conseqüències pot afectar als agricultors? No fer... Vull dir, aquests dies, no tindre'ls per patros, bueno, caçar aquesta espècie, perquè després, per la següent temporada, com diies, els agricultors poden tindre conseqüències.
Bé, això és un tema que cau pel seu propi pes, no? Si portes un equilibri al terreny, portes un equilibri de les gallinetes d'aigua que normalment al Delta tindrien que hi haure,
quan deixes de... quan se trenca aquest equilibri, és normal, ja te'n pots imaginar, que per a la temporada que ve hi haurà molt més individus, hi haurà molt més gallinetes d'aigua, per la qual cosa, al mes de maig, quan l'arrosti 3, 4, 5 centímetres,
llavors fan bastant de danys. Al multiplicar per més individus, segurament que els danys iran més exagerats que en un any normal, que es pot apal·liar més o menys a mig regular.
Sí, i ja és el que diies abans, que els agricultors, hi ha pobres d'ells que ja tenen prou, no només en els animals, sinó, per exemple, ara els aiguats últims que han tingut, vull dir, que ja tenen prou, com ara per assomar-li més problemàtiques. Des de la federació, creieu proporcional, segons el risc de propagació del virus, aquesta mesura que han fet?
Bé, a veure, aquí jo crec que el que més mos dol al món dels caçadors i a la Federació i a tothom, que ja pràcticament l'opinió pública ja se'n ha començat a fartar una mica d'aquestes coses, és que hi hagi organitzacions que d'aquests problemes se'n vulguen treure profit.
Això són desgràcies, a vegades, saps? No són problemes, són desgràcies. I en això no es juga, no entens? El que no pot ser és que surti una persona fent les declaracions, com ara avui estic jo aquí, i que culpi... A veure, jo puc culpar perquè m'han culpat antes, però el que no pot ser és dir, en lloc de solucionar coses, que es digui que el cas s'ha d'acabar.
Si el casar s'ha d'acabar, doncs tens els problemes de l'agricultura, tens els problemes... O sigui, jo trobo que és una falta de respecte, una falta de respecte davant de les institucions. Jo crec que aquí s'ha acabat de veure el Delta, qui lucha pel Delta i qui està per aprofitar-se del Delta.
en projectes i coses d'estes que mai han vist realitzats, però ells luchen per aquí, i menys encara culpant directament a segons quin departament. Si els departaments han fet el que han pogut. El Departament d'Agricultura, en aquest cas, s'ha portat com s'hauria de portar, intentant apal·liar les coses, intentant ajudar el que sigui, intentant sempre estar col·laborant, no?,
Què farà a partir d'ara territori? Que és el que sembla que d'alguna manera està més a favor d'esta gent, no? De que preferència prohibi el caçar i preferència prohibi el caçar. Però bé, llavors, que doni la cara a algú quan vinguin els danys i quan vinguin llavors ja en parlarem, ja preguntarem. I ara què?
Clar, és que hi ha una cosa que de vegades, o no sé si ho saben o se'ls olvida, que la relació de la casa i l'equilibri ambiental del Delta és una cosa que van de la mà. Vull dir, la casa és qui ajuda al Delta de l'Ebre, en aquest cas perquè estem aquí, però en general el territori que tenim és qui ajuda i moltes vegades, des de certs llocs, no ho valoren o se'ls olvida.
No, perquè jo crec que, primerament, que això són uns sectors que tenen unes missions encomanades,
que perdem un de tot, hem de tirar avant allò sense escoltar a ningú més, però fica el conill a Lleida, fica el jabalí a Girona, fica també aquí a les nostres terres algun punt de conill. Tot això que ens envada les mans, qui ho vol regular?
L'administració. Si l'administració no té prou diners, no tindrà prou diners per regular això, sigui tant i sigui. I el que vindrà d'Europa, segur, segur que serà per a lo contrari. Serà per a projectes, projectes, projectes, que al final no se'n fa cap. S'ompliria una biblioteca de projectes sense realitzar. Però bé, per a no desviar-nos del tema, aquí al Delta, aquí al Delta en concret, estem parlant del Delta,
L'altra prohibició que hi ha és, però aquesta ja és un síndrome, o sigui, quan ve l'ocassà se prohibit no posar els patos de reclam. Això és com si fos el dia mundial de la grip aviar. No patisques que una setmana o una setmana avall ara ha sortit a València. Bé.
Què volen fer en això? Eliminar el caçador? Bé, doncs vosaltres mateixos. A veure, si tant pressioneu, ja em diré vosaltres a mi el fenòmeno que hi ha aquí al Delta, la problemàtica que tenim de guineus.
de porcs anglars, de garces, de gats asilvestrats, que això ja és la repera. I tot això, qui ho pot regular-ho, tot això? Qui té temps per regular això? Qui està al camp per regular això, dia a dia?
Doncs això ho he de regular. Ara han dit, no, doncs vinga, va, Gàbia es trampa per al·legar-se. Però al·legar-se ara, doncs, vale. Però el problema és a l'època de nidificació, allò que diuen els que s'estimenten, no sé en se veu. Allí m'agradaria veure a mi les accions d'aquests grups. Quines són?
No sortir davant d'un micro a dir que el casat s'ha d'acabar. No, no, no. Que es fiquin la funda de treballar, lo mono que diem aquí. Que se'l fiquin i que treballin ja d'una puñetera vegada. I, José Pedro, abans que has comentat que en este cas el Departament d'Agricultura s'ha portat correctament en Batros...
Han sigut ells directament qui us han comunicat la prohibició? Les comunicacions han estat bé? A nosaltres ens han arribat comunicacions a tres bandes. Ens ha arribat de territori i sostenibilitat, que és el que porta la gallineta d'aigua, que és el que, d'alguna manera, potser a la llarga tindrem més problemes.
perquè jo crec que se tenien d'haver esperat a veure si hi havia algun cas més. O sigui, se poden fer les coses diferents. Però, bueno, han tirat per aquí, doncs han tirat per aquí. Sanitat animal pel tema reclams i control de... i control de... de lo que són les grangetes i allà hi estan els animals, estos, oi, lo controla este. Que estos mos han dit que el dia 10
La gallineta d'aigua no la vam tallar el dia 20. El dia 10 d'este mes que estem ara farà un comunicat entre el 10 i el 12 de que si els patos de reclam poden ja començar a fer la vida normal.
I després estava l'altre comunicat d'agricultura, que era que la casa del Delta s'acabava, se podia començar a funcionar perfectament a partir del dia, ja està. O sigui, que de comunicats m'han vingut de tres maneres, s'ha intentat portar dur a terme el millor possible tot, i així està. Perquè també hi ha coses que no encaixa massa...
del que et diuen a la comunicació al dia a dia del Delta. O sigui, si a tu et diuen, et prohibit això perquè mous els animals, segons els mous, jo pregunto, que hi ha cap animal que no es mou al Delta de nit? Tu surts a les 8 de la tarda aquí a Deltebre i et toca amagar.
i els cotxes queden tots empastifats i tot això, dels flamencs amunt i avall, i amunt i avall, i si agafes un infrarroig o agafes qualsevol cosa i mires de nit, a la llaguna no en queda cap d'animal. Els animals han de sortir a menjar. Llavors, qui els mou? Qui els mou? El caçador, també? Els mou? Se mou tot sols. O sigui que... I si no, doncs, escolta, si la cosa és tan greu,
que fagin el que fan a altres llocs. Ah, no, que al medi això no es pot fer. Home, com que no es pot fer? O sigui que tu pots fer un buit sanitari a una granja... Doncs home, ara agarrem i fem-lo aquí al Delta, tindràs que carregar este mundau que hi ha, no? Tindràs que fer un buit sanitari...
Bé, el que està clar és que potser s'hagués hagut d'escoltar també al sector de la caça abans d'aplicar algunes... Bé, és que jo crec que al final, segons com s'hi conduixen les coses, és quan entres en una polèmica...
quan entres en una polèmica, que pot estar alimentada pels grups estos famosos, que llavors se n'aprofiten de l'ocasió, que no haver-se assentat i dir, escolteu, mos ve una tormenta, i aquesta tormenta l'han de saber, ara, no em faig explotar la traca, no em faig explotar la traca en plena campanya.
Avisem, parlem, analitzem a veure si hi ha algun cas més, si hi ha algun cas més. Els ràdios jo discrepo dels ràdios estos, discrepo totalment dels ràdios estos perquè s'ha de discrepar, sí o sí.
i a partir d'aquí espero que d'aquí en avant se faigui un altre tractament d'aquestes coses i no esperar a plenes campanyes i no també donar un mal exemple perquè parles amb alguna persona que ni és caçadora ni res i l'altra volta el lío este i ara la gent se n'ha començat a cansar una miqueta se n'ha començat a cansar una miqueta i en temor també
Perquè, claro, i a l'estiu per què no n'hi ha? Ah, no, perquè les aus no emigren. Escolta, una grip, l'agarres a l'estiu, a l'hivern, tens més possibilitats, sí, però l'agarres quan l'agarres. A més, la grip aviar, el que són els animals de ploma, pràcticament, quan naixen, ja en tenen. A grip, a grip, puro grip. Que acabat pogués ser un RH5, què passaries aviar? Això és una altra cosa.
però de grip, jo recordo que els avis nostres donaven, quan teníem els polls a casa, donaven mitja aspirina a l'aigua, el tema de la grip, perquè els polls començaven a plorar-los els ulls i molts se morien i coses així. És una cosa que les aules n'hi porten, igual que les persones, si portem enfermedades, una altra cosa és que se faig general o no.
Clar, i aquí està de com se gestiona la problemàtica, però està bé tothom, tant els caçadors, que això després afecta els agricultors, com dèiem, i intentar trobar una solució que estigui bé per a tothom, tant per a la salut pública, que diuen... Davant de la salut pública no es pot jugar. Però el que no es pot fer tampoc és treure profit d'aquestes ocasions.
Aquí és la queixa nostra. Exacte. Nosaltres som prou responsables, com si hi ha un problema de salut. Ara imagina't tu que els 10 dies, o els 15 dies, un altre, després un altre, després un altre. Eh, eh, para, para, para, para, anem a veure què passa aquí, anem a veure què passa aquí, però a tots els nivells, eh, no... Caçadors, caçadors i caçadors. A veure, anem a tots els nivells, que si no és aquí, pareix que hi hagi una caça de bruixes,
que no sé com acabarà tot això, perquè potser també vindrà un dia que direm que voleu un control al delta de què? No, no, control al delta el feu vosaltres. I si no podeu sortir de nit a fer un passeig per l'avenguda perquè us surt un jabalí o el que sigui, és un problema vostre. No volíeu això? Això ho teniu.
Ja, ja, ja. Clar, que és que les conseqüències poden ser... Clar, com que no les han viscut mai, ara, després, si després passés, ja en parlaríem. José Pedro, mos ha acabat el temps. Moltíssimes gràcies per haver vingut avui al programa i no res, seguirem pendents de la temàtica. A veure si de caçador n'hi ha paradies. A veure, a veure, esperem que sí. Vale, adeu.
Doncs, Marina, seguirem pendents de les últimes novetats respecte a la prohibició de la caça. Seguirem pendents d'aquestes novetats i en parlarem quan sigui necessari. Moltes gràcies, Cel. Les plantes de Randamar. Un xic de botànica amb molt gust de sal.
Ens submergim per conèixer una de les fanerògames marines més oblidades, que se'n diu la germaneta pobra de la Posidònia, però no per això menys important a nivell ecosistèmic. És el Gram o la Cimodocea nodosa, que creix en profunditats d'entre 5 i 25 metres als sorrals propers a la costa, en uns fons on la llum solar arriba sense cap mena d'impediment, una llum bàsica, evidentment, perquè faci la fotosíntesi.
Com a fanerògama és una planta amb fruit, flor, llavor, tija, fulles i arrels i creix fent una xarxa densa de rizomes que es fixen al fons sorreny i l'ajuden a resistir els temporals. Floreix a la primavera i el fruit és com un petit cigronet acabat en punta. Les fulles són primes i en forma de cinta. Poden arribar a fer més de 50 centímetres de llarg.
Aquestes fulles tenen un cicle estacional molt clar. A l'abadia de Roses hi ha la praderia de Gran més important de la Mediterrània. La Cimodolcea, però, es distribueix per mars temperats d'arreu del món. Has tocat el meu mor
Has tocat el teu món.
Saber de cop que jo no ho visc veient al meu voltant una nova quietud que en altres temps no hagués volgut. Com que no fes res per poder fugir lluny i sentir-nos.
Gràcies.
I així arribem al punt final de la primera hora de la Randa Mar d'aquest dimarts 4 de novembre del 2025. Nosaltres ara farem una petita pausa. De res, 5 minutets i tornarem aquí fins les 6 de la tarda. No marxeu!
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Fins demà!
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Xeselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Si el que t'agrada de l'hivern està part amb la manteta, tenir a les mans un cafè calentó i està ben abrigat, potser a tu no t'ha agradat en el fred. Tu vols escalfor. Per això a Obramat tenim totes les solucions de calefacció. Estufes, calderes, radiadors, elitèrmia, terra radiant, accessoris i molt més al millor preu garantit. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
Raulina amb salsa, Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha nàstic. Ah, vale, vale, d'acord, d'acord. Vale, vale. Raulina amb salsa, amb Raül Fit, a les sis i quart, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha plenari.
També coincideix el dimecres al plenari. Sí. Va bé, va bé. Raulina amb salsa amb Raul Cid. Tots els dimecres a partir... Si no hi ha programació d'alguna cosa a la ràdio. Però puc fer el programa jo algun dimecres o no? Com va això amb aquesta ràdio? Sí, sí, sí. Doncs si em deixen els dimecres, Raul Cid amb Raulina amb salsa. Farem un programa a partir d'un quart de set de la tarda a Tarragona Ràdio. Tercera temporada amb il·lusió, entusiasme, alegria, però sobretot amb molt d'humor.
I tot això quan comença? Doncs si em deixeu, el 5 de novembre. Començaré tercera temporada, només si em deixeu. Raulina, amb salsa amb Raul Fit, a partir del 5 de novembre. Molt de costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serrallo. Més informació a porttarragona.cat.
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció nou comerç. Set dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000. Tarragona Ràdio. Bona tarda, són les 5.
Els parla Laura Casas. Urbacer desembarcarà a Tarragona aquesta mitjanit amb una flota inicial de 135 vehicles i 290 treballadors. Canvi històric a la ciutat que deixarà enrere sis dècades durant les quals Fomento s'ha encarregat de netejar els carrers i de recollir la brossa.
Les millores arribaran de manera progressiva al llarg del proper any, però un dels canvis més immediats i rellevants serà la retirada de les illes de contenidors soterrats que encara queden. L'alcalde Rubén Viñuales ha recordat el moment històric que viu la ciutat, però també ha volgut deixar molt clar que les millores es notaran de manera progressiva. És un contracte per la Tarragona del segle XXI.
Teníem un contracte que no corresponia a la ciutat que mereixem ser. Ara, aquest camí ja s'ha iniciat i demà serà aquest dia zero d'aquest nou contracte que ha de posar la ciutat de Tarragona amb la neteja, repeteixo, que es mereix com a ciutat.
D'entrada, Urbacer emprarà 90 vehicles dels antics i que s'han posat al dia i 45 més que porta d'altres ciutats o que directament s'han llogat. L'Ajuntament ha enxagat una campanya informativa.
de les obres de reforma de l'aula magna del campus Catalunya de la URB. Es tracta de la sala on es porten a terme alguns dels actes més emblemàtics al llarg del curs universitari. La reforma integral farà millorar la imatge i la funcionalitat. L'obra té un pressupost de 782.000 euros i es va iniciar a mitjan d'octubre amb un termini d'execució
de sis mesos. S'hi referia al rector de la URB, Josep Pallarès, en una entrevista a Tarragona Ràdio. I l'última obra que hi ha important, prevista, és l'adequació de l'aula magna, que durant aquest curs la tindrem feta. Pel curs que ve, no es veu encara, però també està en cartera, s'hi ha acabat de jardinar tota la zona del campus que actualment està tapada per una avalla i no es veu.
I acabem recordant que l'atur torna a canviar de tendència. Ha pujat un 1,5% a l'octubre a la demarcació. Ho ha fet especialment als serveis, però també creix a la indústria. Actualment a les comarques tarragonines hi ha 38.100 persones desocupades. Més notícies a tarragonaradiopuntcat.
Arrandemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Passen 3 minuts de les 5 de la tarda. Engeguem aquesta segona hora d'Arrandemar. Una segona hora on coneixerem les últimes novetats del Club Nàutic l'escalanant fins a la Costa Brava. Després ens passejarem per l'exposició fotogràfica dedicada al mar.
fent parada a Calella. No deixarem les exposicions perquè coneixerem de primera mà l'exposició Mediterrani Viu. I acabarem el programa d'avui parlant d'unes obres per inundacions anant fins al Delta de l'Ebre. Estarem aquí fins les 6 de la tarda, Renamar.
En el nostre recorregut pels clubs nàutics del territori que fem normalment els dimarts, avui anem al Club Nàutic L'Escala per fer un xic de balanç del que ha estat aquest 2025 i els reptes que li esperen pels propers anys, Sergi. Doncs sí, Marina, i per fer-ho aquí tinc a l'estudi de Ràdio L'Escala en Narcís Carreres, que és el seu president, i en Raymond Roca, el seu director gerent. Sigueu benvinguts de nou aquí a la Randa Mar. Espera.
Narcís? D'acord, perdoneu. Moltes gràcies. Doncs aviam, dèiem que feríem una mica de balanç d'aquí, ho hem introduït com a balanç, però no sé si aquests dos mesos que resten per acabar l'any encara queda per navegar, encara en queda terreno per navegar.
Sí, algú queda, sempre hi ha algú el pot, no? El balanç en guanya ha estat positiu, sobretot sense incidències, amb una ocupació mig d'un 3.7... No, perdó, 2.7 superior a l'any passat, i bé, contents perquè tot el que fa relació als socis han gaudit d'un estiu, sobretot l'agost, el juliol no ha fet gaire bon temps,
que han pogut navegar i a la part esportiva també estem contentíssims perquè notem un increment significatiu del que és el soci esportiu, que estem ja a la ratlla de 250 i bé, jo crec que hem passat una bona temporada, tant de bo l'any que ve pugui ser igual que aquesta.
Raimond, aprofitim una miqueta en aquest balanç els diferents aspectes per parlar, per comentar. Em volies parlar de l'ocupació, que ja parlàvem en Narcís, però també de com ha anat aquesta temporada d'estiu dels cursos, d'alguna competició que hi ha hagut, algun esdeveniment important aquest mes de setembre...
Correcte. Bé, a nivell d'ocupació, com ha comentat el Narcís, la veritat és que portem uns anys en què afortunadament l'ocupació ha estat elevada i aquest any sensiblement superior a l'any anterior, com ha comentat el Narcís. I també destacam que l'ocupació és més alta al llarg de l'any, ja no només a l'estiu, sinó que notem que també aquestes persones que tenen l'embarcació a l'aigua li tenen més mesos
i això és positiu perquè pel club finalment el nostre objectiu és que la gent navegui, que navegui com més mesos millor i també això ens ajuda, aquest concepte de la desestacionalització, que la gent navegui fora de l'estiu és molt important i ens ajuda l'ocupació més elevada al llarg de l'any que això es produeixi i sigui una realitat. En el tema esportiu...
Com destacaves, sí, potser les dues qüestions que han funcionat millor són els casals esportius, que a més a més en el cas dels infantils es fa en col·laboració amb l'escola IES de l'escala i és un campus que és el Summer School, que s'alterna activitat nàutica, esports nàutics amb aprenentatge de l'anglès.
I en el cas dels juvenils és multiactivitat nàutica esportiva. Aquest producte, que és un producte que ja té uns anys de recorregut, fa que hi hagi molts nens i nenes que durant l'estiu passen bona part del dia en el port. I és positiu perquè es familiaritzen i, si els agrada, poden continuar en els cursos que serien ja de vela, de perfeccionament de vela o de rem de mar, que seria una mica l'evolució a partir d'aquests campos.
Aquí entrem també, Narcís Raimon, el que comentàvem abans, també la importància d'apropar la vela als petits, potser no tan petits, però sí la feina que es fa amb els casals i també el que es fa amb l'escola blava durant l'any, no? Correcte. De fet, deies que queda pendent a fer, en guany, ja hem engegat l'activitat de l'esport blau amb les escoles i també hem engegat l'activitat, que és una nova activitat, a través de la Salut Empordà,
del CAP, de la Salut Blava, que és el REM, que és un REM específic per gent que han tingut patologies de càncer que estan en tractament i que pot ser molt bé que aquest contacte amb el mar sigui molt beneficiós. Per tant, aquest exercici de tardor-hivern, per una banda, el que és l'esport blau amb les escoles i, per altra banda, aquesta activitat a través del CAP Empordà.
Sí, exacte, el que comenta el Narcís, per aprofundir-hi, estem parlant en el cas de la salut blava de vuit sessions, bàsicament que van dirigir-se a dos grups de pacients, uns per tractar el benestar emocional i l'altre el càncer. I, per tant, això ve d'una prova pilot que es va fer l'any passat, on hi va participar a la Universitat de Barcelona, EdipSalut,
I aquest any, conjuntament amb la Fundació Salud Empordà, com ha dit el Narcís, el Centre d'Atenció Primària i l'Ajuntament, hem fet la segona part d'aquest projecte, que són totes aquestes sessions que, bàsicament, van encaminades a intentar millorar una mica l'estat emocional i la qualitat de vida de les persones que tenen en algun moment alguna patologia. La salut mental, allò tan important que passa per ull moltes vegades. Correcte.
I també, clar, no és el primer en aquest tema, també fa molts anys que us esteu implicant en la vela adaptada. Correcte, sí. Ja portem una sèrie d'exercicis i anem seguint amb aquesta qüestió, que per cert, estem contentíssims.
Després també dèiem quan el que queda d'exercici, una qüestió que voldria ressaltar és que estem exposats a nord, per tant les inclemències del temps ens afecten moltíssim i el que es fa a aquest exercici de tardor, començament d'hivern i començament de l'exercici que ve, és manteniment de les instal·lacions.
que requereixen molt de temps i molts recursos per tenir-los en condicions. Això és una altra activitat de les que fem final d'exercici i començament de l'altre. L'aposta a punt, cap a la nova temporada, no? Correcte. No em volia deixar de dir, i això també en relació amb el poble de l'Escala, per vincular les dues entitats, hem parlat moltes vegades de la Festa de la Salt, no? En cas, el colonàutic també hi és, i amb un esdeveniment que aquest any va ser...
prou important, Raimon. Sí, de fet ens va fer especial il·lusió perquè de fet ens vam implicar una mica d'acord amb l'Associació d'Amics de Bela Llatina en el que seria l'organització de la trobada de Bela Llatina d'aquest any que va coincidir amb la Festa de la Sal i la veritat és que en fem una valoració des del club també molt positiva perquè
i vam participar 20 embarcacions, vingudes d'arreu i també d'aquí a l'escala, i ens anima una mica a tot el col·lectiu i a totes les persones que estan vinculades al club i en aquesta navegació tradicional a plantejar projectes de futur i a fer créixer aquesta trobada associada a la Festa de la Salt.
Abans de mirar cap a l'any que ve, que ja mirarem, farem una previsió, m'agradaria saber o m'agradaria que ens parléssiu de l'estat social actual del Club Nàutic, o sigui, dels socis i sòcies, activitats que feu també dintre el club a nivell de... He vist que feu arrossades, que feu activitats de germanor, fins i tot programes de xerrades d'àmbit més històric i científic, no? Sí, sí.
Nosaltres fem més o menys una mitja d'uns 35-40 esdeveniments, dels quals n'hi ha esportius i dels quals n'hi ha de pesca, i després també, a més a més, unes conferències, unes conferències que fem la tardor-hivern, que van vinculades al món portuari, al món nàutic, que fem una mitja de 4-6, i ja els tenim consolidades, i ara el proper exercici també seguirem amb aquesta idea, i són coses que
Lluís o no, tot fa feix i tot fa gruix i n'estem contentíssims. De fet, una mica el que dèiem abans, és donar un contingut també a la gent que té embarcació i que practica diferents modalitats esportives. Tens els socis esportius que practiquen la vella lleugera, o que practiquen el rem de mar, o que practiquen el submarinisme...
i després tens socis que ja tenen embarcació, usuaris que ja tenen embarcació, no cal ser soci, i aquests practiquen la vela de creuer o practiquen la pesca esportiva. Llavors, com comentava el president, al llarg de l'any s'organitzen totes aquestes trobades i esdeveniments que són els que permeten que tots aquests col·lectius es vagin trobant periòdicament al llarg de l'any en el club.
I llavors el fet aquest de tenir una mica més d'ocupació i de gent que hi està més mesos l'any també ens anima i ens permet generar més trobades socials i esportives al llarg de l'any.
El travessant, evidentment, és la competitiva, és la de la competició, la vela és un esport, no ho podem obviar. En alguna entrevista anterior m'havíeu presentat una mica aquest any com una mica de transició entre l'any passat, que va ser de grans esdeveniments. Això vol dir que l'any que ve ens espera alguna de grossa?
No, bueno, en principi, a veure, no és fàcil muntar un tingleu d'aquestes característiques cada any i conviure dintre del club tots plegats amb un event d'aquesta magnitud.
Però nosaltres no volem desistir, al contrari. El que no podem fer és un mundial l'any sí i un mundial l'any no. A més a més, hi ha molta gent que hi vol participar i hi ha altres clubs. Per l'any que ve sí que tenim preparat, per primers de juny, un campionat europeu de la classe MOB, que és una classe d'aquest vaixell...
que ho explicarà millor aquests que miren de... Són voladors. Els voladors, per entendre'ns. Aquests tan lleugers que van catamar. No, és un monocasc, però és un barc molt lleuger, amb un sistema de foils,
quan navega ràpid s'eleva i, per tant, el cas no toca l'aigua. El que toca l'aigua és el foil i realment és espectacular. I navega un de sol, és una aparcació petita, és considerat encara amb vela lleugera, però és molt espectacular perquè van molt ràpids
i clar, un campeonat d'Europa vindran els millors pràcticament d'arreu i seran uns 90, esperem aproximadament. Serà un event considerable també d'una modalitat que no tenim massa coneguda, vull dir que també serà un repte. Sí, al club hi ha dos regatistes, que són el Marc i el Gerard, que naveguen amb aquesta classe i que per tant podran córrer a casa seva.
I després, pel que deies de fer una edat grossa, les idees ja hi són, el que passa que, esclar, hem d'anar de mica en mica i a poc a poc, i bona lletra. Exacte. Però en tot cas sí que com a esdeveniment extraordinari de l'any 2026 serà aquest. Doncs no sé si ha quedat alguna coseta més en el tinter, allò que dic, que en un minutet i es catja alguna cosa que us faci especialment il·lusió o especialment importància a dir? Rai.
No, com ha contat el Narcís, tenim un calendari previst amb aquests 40 esdeveniments al llarg de l'any i d'aquests n'hi ha una vintena de dies que són extraordinaris, per tant vol dir que serà gent que ens visitarà, que coneixerà l'escala quan ve a fer esport aquí i pensem que això també és positiu pel municipi i per seguir posicionant l'escala com una destinació d'activitat esportiva nàutica.
Al mar d'Empúries. Això està molt bé, està molt ben trobat. Sí, no, no, és que és així. Doncs, Narcís, Raimon, moltíssimes gràcies per passar aquesta estoneta, no ben bé arren de mar, però sí que veiem el mar des de la finestra, des del finestral, en continuarem parlant. Molt bé, a vosaltres per convidant-se. Gràcies.
Deixem ara els clubs nàutics i anem cap a la primera exposició de la tarda. L'entitat fotogràfica Fotofilm Calella ha dedicat la seva exposició anual per la fira de Calella al mar i a la seva gent, els pescadors de la ciutat que hi havia anys enrere. I ho han combinat amb àudios de pesca de llavors que encara són vius. Avui hi fem una ullada, Oriol.
Gent de Calella, gent de mar, una crònica fotogràfica que recull rostres i embarcacions de Calella, de la Calella que ha respirat mar tota la seva vida, una exposició de fotofilm, i avui aquí al programa Ran de Mar en volem parlar, i ho fem amb el Quim Botell. Quim, molt bona tarda. Hola, bona tarda.
Bé, Quim, parlem d'aquesta exposició tan marinera, tan de mar i tan de calella, també, a la vegada. Sí, mira, aquesta exposició... Sempre fem cada any una exposició a la Fira, un treball de la nostra entitat, de Fotofilm Calella, i aquest any l'hem dedicada a la gent de mar. És una exposició on...
hem recollit fotografies de la calella marinera i són fotografies on convivien en aquella època amb els primers anys del turisme i els mateixos
Pescadors convivien amb els turistes, no? I la majoria de fotos són una mica una recerca de buscar fotos a les famílies dels pescadors, saps? No sabem ni quins autors són, ni res, saps? Perquè en aquella època poca gent tenia una màquina de fotografiar i feien fotos als pescadors.
Clar, sí, sí, no, no, sens dubte. A més, a més, fotografies que transporten molt, eh, en aquest moment històric, quan veus, doncs, la gent que s'ha dedicat al mar, que es dedicava al mar, a pescar, a cosir les xarxes, a vendre el peix, tot plegat, i encara, avui en dia, doncs, encara, per la gent de Calella, eh, doncs, coneixen, mira aquest, mira l'altre, una exposició, doncs, que també va ser molt atractiva per això.
Sí, el curiós d'aquesta exposició és que tots els pescadors tenen motius, no? Quasi cap feien servir el nom particular d'ell, no? Sinó que tenien un motiu, no? I llavors amb aquests motius hem pogut també anar a fer entrevistes de pescadors d'abans que encara són vius,
que potser ara ja no exerceixen o ja són molt grans, la majoria.
però hem recollit aquestes veus que ho han acabat de completar, de completar això, no? Sí, però... Esplicant una mica les cas fotografies, sí. Exacte, que això és el que anava a comentar, Quim. De fet, aquesta exposició, que estava pensada per la Fira de Calella, ara, diguem-ne, que encara és vigent perquè pots anar a internet i buscar aquestes imatges i també descarregar-te un àudio, escoltar un àudio dels protagonistes, que et...
t'il·lustren, diguem-ne, o et parlen molt més sobre aquestes imatges. Clar, expliquen el que tu pots pensar, però no acabes de saber-ho ben bé, i en canvi ells ho expliquen molt bé, saps? I aquests testimonis d'en Josep Martigall, o d'en Xítsol, en Josep Soteres, Xaloc, en Vicenç Tenes, el Porronet, i en Quim Noguer, el Ted, són els quatre...
entrevistats que expliquen les fotografies això és molt atractiu i ho penso que ens diuen una altra dimensió a la fotografia pròpiament dita i hem volgut donar-hi aquest aire i la veritat és que estem molt contents perquè hem tingut unes 1.400 i escaig de visites durant la fira per explotar aquests àureus i això creiem que és una cosa molt interessant
Doncs mira, Quim, si et sembla, ara que estem en aquest punt i n'estem parlant, podem escoltar una petita selecció que he fet d'aquests àudios, que es poden escoltar, que es poden descarregar. En aquest cas, n'he agafat alguns, he seleccionat alguns, que parlen d'embarcacions, de barques, que hi havia a Calella. Els escoltem. Vaig néixer aquesta casa, que ja anaven a pescar, i vaig continuar fent el que fèiem, ja. El meu avi també hi anava, i...
Els meus pares i els oncos, i mira, vam anar continuant jo i el meu germà. Aquesta és la barca d'en Francisco de Can Coca. Jo m'assembla que és la millor barca que hi havia a Calella, d'aquestes de rastre, que era molt ampla i era molt volenta, era una barca molt ampla envers les altres, que eren més estresetes i més rases, era molt volenta, era grossa. Els cabristants que traiem les barques d'allà a Pequim,
Les petites les trèiem en talla, saps? Aquella corda amb les politxes, en una talla. Però les que eren més grosses, les les trèiem així. I això és com anaven a sardinals. Això me'n recordo com era petit, que se va perdre, que es tiraven una xarxa que és com una solta, i porta uns bornois, perquè posaven, vas dir, me calaven a 30 braces i posaven que la peça toqués just a terra i els bornois.
Els nois aguantaven a la mida perquè no rossellessin a terra. Això ho feien per salar amb fresc. Quan es baixaven, hi posàvem caixetes de 100 sardines i s'ho bastaven per la quantitat. Però aquesta foto, penso que era tan petit jo que no la recordo. I nosaltres, en aquesta època, trèiem el barri de Paquim.
Les sardines es mallaven a la xarxa i llavors els havien de treure. Una ciutat, Calella, que evidentment té tota aquesta història lligada al mar, però que potser avui, en els temps actuals, clar, no tenir port, és una ciutat que sí queden pescadors, però clar, en queden pocs. És important que hi hagi mostres com aquesta per recordar la tradició pesquera i la vinculació amb el mar que té la ciutat de Calella.
Sí, en els pescadors que encara hi ha un fill d'alguns pescadors d'aquests o descendants d'alguns pescadors que curiosament tenen un amarre a arenys o blanes.
que va ser on van emigrar una mica els pescadors en aquella època que deien que la convivència de sortir-me ara era complicada, ja només, si no pel temps, sinó pels mateixos gent que hi havia a la platja.
Sí, sí, una convivència que ara, encara, avui en dia, encara és més complicada, perquè de barques n'hi ha alguna a la platja de les barques, i estàs a la platja banyant, prenent el sol, i surten a pescar quan els hi convé, només faltaria, i ho notes, que aquesta convivència, doncs, encara, avui en dia, d'una manera o altra, l'has de tenir. Sí, però pensa que ara, clar, és una convivència en barques molt més petites...
que són marques no professionals, són aficionats, de gent que encara li agrada la pesca i s'hi dediquen, però professionalment no n'hi ha cap ara a Calella. No, no, exacte.
És per afició, és per afició. Sí, sí, sí. No, jo penso que és molt interessant perquè, a més a més, veus que transporta una calella que pràcticament, jo me sembla que tinc 72 anys...
La veig molt lluny, saps? I penses, hosti, clar, està parlant de... Però encara hi ha records i evidències que aquests pescadors t'expliquen, no? I tant. I a la fira, que a més a més, a part de l'exposició també hi havia una barca amb algunes d'aquestes persones, amb el porronet, el porró, dalt de la barca, amb imatge, amb fotografia, creava molt d'atenció, era molt vistós.
Sí, sí, amb aquesta exposició hem recuperat una mica un lloc. Sempre Fotofilm ha fet un treball sobre Calella o diverses exposicions a la Fira, però...
amb aquesta exposició hem recuperat una mica aquell trennada de fer-ho en un lloc una mica preferent, no?, dintre la fira, i aquesta vegada penso que ho hem aconseguit. Ho hem aconseguit perquè, bueno, el poronet mateix, que encara és viu el fill, no?, el poronet, que hi havia una foto d'ell i una foto del seu pare, a dalt de la barca, i com vaig viure a la fira, vaig quedar impressionant, saps?,
Clar, que et tornis a veure el teu pare i tu mateix de jove de la barca, i que a més a més el net es pugui fer una fotografia al costat d'aquestes imatges, això no té preu. No, el bisnet. El bisnet, exacte, sí, sí. Exacte, el bisnet del porró i net del porronet, clar. Exacte, sí, sí, és que...
jo penso que sí una mica les entitats fotogràfiques el que hem de fer és una vinculació amb el poble i buscar tenim històries de recollir recollir totes aquestes fotografies abans que es perdin recollir fotografies de diferents del textil del món de la pagesia del món de
ara dels pescadors i penso que aquest és un motiu que a Photofilm Calella podem estar orgullosos que ho hem fet i juntament també col·laborant amb el Museu de Calella que també ens han cedit algunes imatges
I penso que estem satisfets, estem satisfets, ha vingut la pena el treball. I tant, mantenir viva aquesta memòria col·lectiva de la comunitat de Cabella, de la comunitat cabellenca. Exacte. I el voler fer això, això de que se sentin les veus de pescadors que parlen que tots es coneixien pel motiu més que pel nom propi, això va ser una idea...
d'un dels components de nosaltres, en Toni Caïrós, que va tenir paciència per anar entrevistant aquests quatre pescadors. I si abans hem escoltat àudios que parlaven de barques, ara n'escoltarem un parell també que he seleccionat que parlen de pescadors, de les persones, amb alguna història interessant també de l'època. Som-hi. Aquest és en Pitu, el xerric, que...
Desgraciadament va morir assassinat i el van trobar a la platja apallissat i afogat. Aquest era un bon amic del meu pare. Amb el meu pare...
de molts jovenets, anaven a pescar junts, allò que devien fer la canalla, que agafaven un gust i anaven a pescar qualsevol cosa, més per divertir-se que una altra cosa, i pescaven a la fidora i així, i això per pescar a la fidora es posen uns rams a l'air, unes pedres amb una mata. El meu pare va anar a calar amb el meu oncle i van posar els rams allà on els posaven cada any. I en Pitu hi va anar amb el seu cosí l'endemà
i els va posar allà on els posaven cada any. I quan es van trobar, tots dos en el mateix lloc, ja van començar les raons i van acabar el meu oncle i el Guisot barallant-se a l'aigua i aquests dos cridant com dos bojos allà. I els que no hi tenien res a veure són els que es van barallar i van anar a l'aigua. Això ha explicat pel meu pare i pel meu oncle que vés de saber si tot és veritat.
Sens dubte li dona un plus, li dona una dimensió més a les imatges que si ja per si soles són prou explicatives, encara amb aquests àudios i amb aquestes explicacions dels mateixos protagonistes tenen encara molta més rellevància. Exacte, exacte.
estem satisfets d'aquest treball. I tant, nosaltres estem satisfets d'haver-ho pogut comentar avui aquí en el programa Arran de Mar, perquè no podíem deixar passar aquesta exposició tan marinera, tan de calella, sense parlar-ne aquí en aquest programa, i a més a més de poder convidar tothom a que la busquin a través d'internet i que escoltin també les persones que encara parlen d'aquesta època i d'aquesta calella pescadora i calella marinera.
Quin botell de Fotofilm Caguella. Moltíssimes gràcies per atendre'ns aquesta estona al programa. Moltes gràcies. Molt bé, a vosaltres. Gràcies.
I deixem una exposició per anar-ne a una altra. Un Mediterrani viewers, l'exposició que aquests dies ha estat a Vilafranca i que a partir d'aquest mateix dijous es podrà viure ja a Vilanova i la Geltrú. I qui n'ha passatjat és en Carles. Endavant, Carles.
Doncs sí, dijous s'inaugura a Vilanova l'exposició Un mediterrani viu, una experiència immersiva i divulgativa per descobrir la biodiversitat marina i els projectes de regeneració del litoral català, entre ells, per exemple, el biotop de Torre d'Embarra, un clar exemple de recerca i conservació.
Avui, de fet, ja estan muntant l'exposició aquí al plató gran de Neàpolis, just al costat dels estudis d'aquí de Canal Blau, on ens trobem ara mateix, i una de les impulsores del projecte s'ha apropat fins aquí, fins als micros de Canal Blau, per explicar-nos en què consisteix. Irene Gonzalo, biòloga i project manager, benvinguda a la Randa Mar i gràcies per acompanyar-nos avui aquí als micròfons de l'estudi de Canal Blau. Moltes gràcies, Carles, per convidar-nos i per compartir aquest espai.
Irene, veniu de portar l'exposició a Vilafranca, on ha estat la seva primera parada, ja que és una exposició que anirà itinerant, es anirà movent per aquí, per al territori. Primer de tot, explica'ns una miqueta en què consisteix i què ens explica aquesta exposició.
Bé, doncs l'exposició és una mica un homenatge, diguéssim, a tot el que són els fons marins que tenim aquí, concretament a Catalunya, perquè al final és el nostre àmbit d'actuació i és el que vivim dia a dia. Nosaltres, des de Natural Arrive, tenim una entitat que es dedica a la conservació marina, tant en àmbit, diguéssim, més científic com més social i divulgatiu. Llavors, el que volíem és, des de compartir amb tothom totes les...
que nosaltres veiem a diari quan ens fiquem sota l'aigua i ens dediquem a estudiar què està passant allí. Totes les espècies emblemàtiques que tenim i que pot ser molta gent fins i tot no saben que en poden gaudir davant de casa seva. I després una miqueteta el que és la nostra feina més a nivell de consciència marina.
I concretament el que parlaves del projecte El Biotop, que al final, diguéssim, és el nostre projecte estrella. Sí que no és l'únic que fem, llavors això també crec que és important ensenyar una miqueta tot el que s'està fent a dia d'avui per intentar millorar l'estat de conservació del mar, però sí que donem la importància al Biotop que té, que al final és un projecte que és únic al món.
En parlarem del Biotop de seguida. Deixem primer parar el Natural Art Reef. Què és això? Explica'ns una mica en què consisteix. Què significa Natural Art Reef?
Bé, doncs Natural Arrive és una associació que neix del treball del Miquel Rota, que és el pare del Max, l'actual president de l'associació. Ell es dedicava a muntar aquaris marins fa més de 30 anys, treballava, per exemple, amb l'Aquari de Barcelona i diguéssim que va ser pioner a Catalunya i probablement al món en exportar aquests aquaris marins a sota l'aigua.
Llavors, això ho va fer amb els esculls artificials, que és com els coneixem avui en dia, o biòtops en català. Són unes escultures de pedra. Nosaltres utilitzem una pedra molt concreta, que és el carbonat de calç, que s'explica a l'exposició. I tenim diverses actuacions al litoral. Hi ha més de 400 d'aquests biòtops ficats sota l'aigua. Llavors...
Natural Arrive neix des d'un punt més científic i educatiu per estudiar quin és l'efecte que realment aquests biotops tenen en els ecosistemes marins, quins beneficis aporten i fer com aquesta píldora de consciència educativa i una mica connectar tots els actors per intentar fer un teixit en prou de la sostenibilitat.
Ens hem d'imaginar aquestes pedres, diguéssim, amb un tipus de formes que formen com una espècie de coves, com una espècie de... No sabem com explicar-ho del tot, però que formen com uns esculls que quan estan sota l'aigua generen com un refugi pels peixos i a més a més amb aquesta pedra carbonat càlci que també ajuda que quan estan a l'aigua la vida també hi creixi.
Exacte, és una pedra que s'utilitza bé justament en aquariologia, en el muntatge d'aquaris, perquè diguéssim que neteja l'aigua. Llavors això sí que ho hem notat, quan ho fiqués al mar té exactament el mateix efecte, i nosaltres sí que ens diem art, però diguéssim que no tenim un enfoc tan artístic, no fiquem escultures, no fiquem coses que són pel disfrute humà, diguem, que també, però sobretot el que fem és imitar els fons naturals i buscar aquells,
allò que funcione millor en el medi marí i allò que tindrà una millor resposta a nivell ecològica. Llavors el que fem simplement és imitar la natura i donar-li un nou substracte per a que pugui florir.
Entenc que això és com una mica l'inici de l'exposició, segurament, no?, perquè també és l'inici de tot el projecte del Biotop, com neix, i aquí és des d'on parteix aquesta exposició i a partir d'aquí ja va tirant endavant i quins passos segueix, no?, què és el que podrem veure, què és el que hi podrem trobar a partir d'aquests esculls que s'expliquen des de l'inici, com segueix.
Exacte, justament és una exposició que no és estàtica, sinó que és un recorregut. Llavors tenim tres ambients que ens van explicant aquesta història. El primer ambient és una mica la història del que t'acabo de contar, els antecedents, i en el segon ambient ja ens enfoquem en el que és el projecte del Biotop, que és aquesta gran muntanya feta de carbonat de calç que està davant de la costa de Torredambarra. És el primer projecte al món que es fa amb aquest...
amb aquestes característiques, té 20 metres d'alçada, m'has comentat que tu l'havies vingut a visitar bussejant. Ja hem estat, ja hem estat, i és increïble, la veritat. Exacte, que és una de les coses positives d'aquest projecte, que és una cosa tangible, que pots anar, pots veure com és, i es va construir fa només dos anys, i la quantitat de vida que hi ha a dia d'avui ja és...
absolutament impressionant. Llavors, una mica el lema seria això, no?, de fins a quin punt pot regenerar-se el mar quan tu li dones aquest espai i el deixes créixer per si sol. Nosaltres no fem cap tipus d'intervenció directa, sinó que simplement veiem com el mar reconeix i colonitza aquesta estructura i ja et dic que ara trobem espècies tan increïbles com és el peix lluna, com són les gorgònies, que són coralls que tenim al Mediterrani, les iagostes, que també són espècies que
tenen molt problema, diguéssim, amb la pressió pesquera. Llavors aquí troben un refugi on viure i és totalment impressionant. Llavors portem aquests resultats a l'exposició i per últim anem a l'apartat de consciència marina on tindrem unes taules amb mostres que sobretot potser és més de caire familiar perquè la gent pugui venir amb els nens, puguin tocar, puguin experimentar. També tenim alguns jocs
d'endevinalles, experiències de realitat augmentada, per a que no es quedi el que dèiem, una exposició que simplement passegis i la beguis, sinó que la visquis i realment sentis que estàs submergit en el contingut. Aquesta experiència immersiva, que moltes vegades sempre comentem, que fins que no veus realment el que hi ha sota l'aigua o fins que no...
realment tens el contacte directe amb el que passa allà sota, realment no t'estimes, realment no protegeixes tot això que hi ha, i és una manera, no entenc, a l'exposició de donar a veure que tothom tingui accessible el que hi ha sota l'aigua, que al final per mi penso que som uns privilegiats els que podem bussejar i podem veure tot el que hi ha allà.
Sí, exacte. Som uns privilegiats, però al final el que nosaltres vivim i veiem és de tots, llavors és aquest retorn a la societat del que és seu, que s'empoderi, el que tu dius, que ho conegui i que ho vulgui protegir.
Llavors, aquestes experiències de realitat diguéssim immersiva o realitat augmentada jo crec que són molt importants perquè és quan realment connectes amb l'espectador i no només llegint un cartell o veient una fotografia maca, sinó doncs donem aquesta oportunitat a tenir una miqueteta de l'experiència de lo bonic que és estar submergit, no?
Ens faltaria la ingravidesa, aquí ja necessitaríem un altre tipus d'instal·lacions, però per almenys a nivell visual que puguis viure el que està sota l'aigua i veure el que nosaltres veiem. Ens hem d'imaginar com les típiques ulleres de realitat virtual que te les poses i ja veus el Viotop perquè ens entenguem, que és aquesta muntanya de pedres que hem anat comentant.
Clar, això per persones que no tenen aquest contacte directe, ho hem anat dient, ha de ser impressionant, perquè al final faltaria aquesta ingravidesa, el fet d'estar sota l'aigua, però clar, poder veure com ho heu fet això, perquè on està, no sé si ho heu hagut de gravar primer, on està el secret de tot plegat?
Sí, això és material que nosaltres hem gravat, juntament amb l'Ornau Argemi, que és càmera professional i videógraf. El coneix també. El coneixes? Sí, hem coincidit algun cop. Mira, és boníssim amb el que fa. Llavors, per exemple, aquestes ulleres que comentaves de realitat virtual, és un material que, per...
públic que no té tan accessible el mar, com deies, nosaltres a Vilafranca hem treballat amb les escoles del municipi, hem treballat també amb Fundació Espiga, que és per gent amb diversitat funcional, llavors és realment emocionant poder fer que aquestes persones siguin usuàries d'aquest tipus d'experiències que els nens ens preguntaven, això és intel·ligència artificial? I els deiem no, o sigui...
Això ho hem gravat nosaltres. Llavors jo crec que és un missatge important de dir no, no, és que això ho tenim aquí, ho hem fet nosaltres, us ho hem portat i és algo, com et deia, que és tangible, que és real i per a aquestes persones usuàries amb diversitat funcional també és realment increïble el que ho puguin experimentar perquè potser és el primer cop a la vida que posin el cap a l'aigua.
Llavors, jo animo a tothom que ho faci, el bussetge és per a tothom, però per a la gent que potser li fa més respecte, aquesta és una altra manera de gaudir-ho. L'exposició s'inaugura aquest dijous, ara ja esteu portant-la cap aquí, l'heu traslladat des de Vilafranca cap aquí, entenc que també hi haurà uns quants dies per poder-la veure, s'inaugura dijous, i també fareu aquest contacte amb les escoles, que també podran anar venint i anar passant per aquí.
Exacte, sí, animem ja totes les escoles que vulguin venir a descobrir-ho. Estarem jo i el Max, justament, i alguna altra companya fent visites guiades per poder explicar de primera mà tota aquesta experiència als nens. Llavors, la idea és rebre'ls tots els dijous durant aquest mes. I també farem una sèrie de ponències convidant a...
entitats o persones que es dediquin a la conservació marina de primera map, també per poder fer una mica d'altaveu i que no es quedi només en el que fem nosaltres, sinó donar valor a tot el que s'està fent en àmbit local.
quan parlem de la història del Biotub d'aquesta història del Rota que va posar tota aquesta... va dedicar pràcticament mitja vida a aquest projecte per poder acabar posant totes aquestes pedres de calçic aigus 15 anys va estar de lluita
Déu-n'hi-do. Veieu que aquest projecte és com... Òbviament és un projecte pioner, que ha estat el primer en moltes fades, però que pot ser com la punta un iceberg que pugui extrapolar-se a altres bandes o que es reprodueixi i que sigui una manera de poder obtenir o de regenerar el Fons Maria també en altres llocs?
Sí, exacte. Jo crec que el principal és sempre protegir el que ja tenim, però sí que és veritat que la feina que estem fent ens permet valorar si això podria ser una estratègia realment per persones que ho necessitin. També és molt important entendre...
que no és només tirar pedres a l'aigua, sinó que darrere hi ha, com et deia, 30 anys d'experiència, de coneixement, llavors ha sigut un projecte que ha estat planejat, diguéssim, meticulosament, no és una cosa que funcioni perquè sí, però sí que exportar-ho a zones on també tinguin aquestes característiques i també se'n poguessin beneficiar,
Això, en hàmbit pesquer, en hàmbit educatiu, en hàmbit fins i tot turístic, per treure pressió de les zones naturals que sabem que s'estan veient molt mermades, ara és el que estem estudiant, com pot beneficiar, però pensem que és una cosa a realment plantejar-se.
suposo que per a vosaltres que hi deveu bussejar pràcticament tot l'any, veure com canvia i com evoluciona i com ha canviat des del primer dia que hi van ser fins ara, no?, ha de ser increïble, no?, de veure tot aquest pas del temps i com ha anat evolucionant, perquè també, a més a més, comentaves abans, no?, que al principi sí que hi venien molts peixos lluna perquè no hi havia encara tanta vida, ara ja potser hi ha encara més vida, però no hi ha tants peixos lluna perquè no els agrada tant aquesta interacció, no?, entenc que ha de ser curiós, no?, tot aquest canvi. Exacte.
Sí, nosaltres el que diem és que és una mica com un observatori on hem pogut veure com es crea un ecosistema des de zero. Llavors això és una cosa que és molt maca. El Max i la Sandra, que és la seva germana, sempre ho han dit que el Biotop ha sigut com un tercer germà per ells perquè s'han criat amb aquesta idea i l'han vist néixer.
I ha sigut realment bonic i és això, és veure com les espècies es comporten en un àmbit nou i com interaccionen entre elles. Llavors ara estem realitzant tota una sèrie d'estudis científics amb diferents línies que hem trobat d'interès.
pel que tu dius, per veure, ostres, i això, com és que ha passat així? Com és que ha passat en aquest moment? Pot ser cosa que aquesta espècie hagi modificat el seu comportament, com el cas dels peixos lluna, que l'han tornat una estació de neteja, van allà a desparasitar-se, quan és una cosa que al nostre litoral almenys no es coneixia, sí a les Illes Medes, però no a la Costa Daurada. Llavors, amb cadascuna d'aquestes observacions, el que estem fent és una sèrie d'estudis darrere per donar-li aquesta...
Com dir-ho? Doncs aquest valor científic i tenim darrere universitats tan interessants com la Universitat Politècnica, que també la tenim aquí, o la Universitat de Barcelona, que col·laboren amb nosaltres.
Ara ja, per anar acabant, a nivell de curiositat, no sé tu amb què et quedes de tot aquest temps que has pogut anar bussejant aquí al ViuTop, si hi ha alguna experiència, algun busseig, alguna cosa que diguis, ostres, aquesta és la que més m'ha marcat, o aquesta és l'experient, no? Sempre hi ha vegades que els bussegadors tenim aquesta sensació que, ostres, aquest ha sigut el millor busseig que he fet aquí, o segurament, que n'hi ha molts, però no sé si hi ha alguna experiència que tinguis que diguis, ostres, aquesta realment em va impactar o em va emocionar.
Clar, home, per nosaltres ha estat molt bonic i n'hi ha molts perquè hem anat registrant el que anava apareixent dia a dia, llavors cada vegada que anàvem a l'aigua i veiem una espècie nova, per molt que fos un cargolet, ja era una cosa, sortíem de l'aigua, vamos, eufòrics.
Però sí que és veritat que hi ha una espècie que a mi m'ha marcat molt, que és una rajada, la gent a vegades es coneix com mantarralles, però són rajades, que també la tenim a l'exposició, amb realitat augmentada, que és la rajada toros, una espècie que està en pericrític d'extinció.
en queden molt poques i se n'havien vist a la zona, però durant dos anys l'hem estat veient aparèixer sempre al mateix moment, a l'agost, al Biotop. I, a més, el primer any no va venir una sola, sinó que venia una grossa, suposem que és una mare, amb dos petitetes. Llavors, és una espècie que té molt problema amb la pesca accidental i el Biotop, al final, com és un punt que està protegit de la pesca, allí no s'hi pot pescar,
entenem que ells ho han reconegut i van perquè es deuen saber que allà estan protegits. Llavors aquest moment per mi va ser preciós veure aparèixer aquestes tres criatures que podríem pensar com si fossin ara mateix d'aquestes que en queden comptades al món.
Doncs, Irene González, amb aquesta experiència ens quedem. Moltíssimes gràcies per haver estat avui aquí amb nosaltres a Randemar parlant d'aquesta exposició humana d'Iterran i Viu i segur que tornarem a contacte algun altre dia per parlar de qualsevol tema relacionat amb el ViuTob o amb alguna nova iniciativa o per quan porteu l'exposició a altres bandes que també anirà voltant per aquí per la zona. Estarem en contacte. Moltíssimes gràcies, Carles.
Les càpsules del mar. Amb la col·laboració d'Associació Cetàcia.
Benvinguts un dia més a les Càpsules del Mar, un espai on coneixerem de primera mà els cetacis que viuen al nostre mar Mediterrani. Les càpsules serveixen per tenir més informació de cadascuna d'aquestes espècies. Al mar Mediterrani trobem fins a 8 espècies de cetacis que anirem coneixent al llarg d'aquestes càpsules. Coneixerem els noms científics de cada espècie, el seu comportament i de quina manera els podem identificar.
També coneixerem la seva alimentació i en quines zones del Mediterrani els podem trobar. Per fer-ho, comptem amb la col·laboració de l'Associació Cetàcea. Ells ens acompanyaran al llarg de totes i cadascuna de les càpsules del mar. De fet, l'Associació Cetàcea és una entitat que vetlla per la divulgació i la preservació de totes aquestes espècies. Avui, de la mà de l'Arnau, coneixerem el dofimular. Arnau, molt bona tarda i moltíssimes gràcies per acompanyar-nos avui a les càpsules del mar.
Molt bones, què tal? Parlem una miqueta avui del dofimular, Arnau. No sé si ens pots dir primer quin és el nom científic d'aquesta espècie. Doncs el dofimular seria el turciops truncatus.
I, si et sembla, coneixem també aquestes característiques de la seva morfologia i com podem identificar-lo. Clar. Doncs el dofí molar és un dofí més aviat de mida mitjana, d'uns 3 metres aproximadament, i és un animal que, a diferència d'altres dofins que hem pogut parlar, és un dofí molt robust. És un dofí que, quan el veus sorprèn bastant, perquè és un dofí molt robust, té una aleta molt alta i falcada, que es diu...
cap a la meitat del cos, més aviat, i és un animal que és monocromàtic. Sobretot és un animal que és tot gris i és molt fàcil d'identificar per aquesta coloració que té. I a més, a la part ventral sí que presenta una coloració més blanca. Com es comporta el mar? Quin és el seu comportament per al qual el podrem identificar, per exemple?
Doncs a mar és un animal que és força calmat en superfície, a diferència també d'altres espècies que són molt més actives. En general és un animal bastant calmat, tot i que és capaç d'anar a grans velocitats i també pot fer grans salts, però sí que en general és un animal tranquil, és calmat.
I tot i que sempre ens hem presentat aquests animals com animals molt amables, molt simpàtics, és un dofí també que pot mostrar-se agressiu en algunes ocasions i s'han reportat atacs entre aquest dofí i altres espècies fins a arribar a la mort, per exemple. Per tant, és un dofí, això, podríem dir tranquil, però també agressiu en certs aspectes. Això seria...
No sé si ens pots dir també quin tipus d'alimentació té. Sí, aquest dofí, també com la gran majoria d'aquests d'aquí del Mediterrani, s'alimenta sobretot de peixos i d'algun cefalopoda també podria, però majorment són peixos. Petits peixos. On el podem trobar al Mediterrani? On se situa?
Doncs aquest tipus de dofí és el dofí que es veu més fàcilment per la gent en general que surt a navegar, sobretot a prop de costa, perquè és això, és un dofí que el podem veure en aigües poc profundes, el que és igual a la plataforma continental, fins als 200 metres aproximadament, llavors és un dofí que no veurem a altres profunditats. Sobretot aquest és el típic també que es pot veure a vegades des de la costa, des de terra, si tenim molta sort i el dia està també molt bé.
I sí que algun albirament l'hem pogut tenir cap al talús o les capçaleres, però en general la gran majoria estan fins als 200 metres, els podríem trobar. En alguna època de l'any en concret hi ha alguna època que en veiem més, alguna època que en veiem menys? Doncs és una espècie resident, això vol dir que la podem veure durant tot l'any.
El que passa és que aquí al gàrraf sí que la majoria d'anys que hem estat sortint a navegar, això és una espècie que la veiem al llarg de tot l'any, però sí que és cert que molts dels albiraments els presentem a la primavera. Per acabar, quines són les principals amenaces per a la supervivència d'aquesta espècie?
Doncs és un dofí que està catalogat com a vulnerable, segons la UISN, però sobretot les principals amenaces, com els odontossets sobretot, en general, converteixen aquest tipus d'amenaces que serien la pesca, que podien acabar atrapats, la pesca i la captura accidental,
O també la falta d'aliment, degut també a aquesta pesca, que fa de competència directa amb ells i per tant no poden alimentar-se perquè estem agafant el seu aliment. I per últim, també en general la contaminació podria produir-los també malalties a llarg termini i problemes sobretot de reproducció del sistema nerviós.
Hi ha algun perill a l'hora de, per exemple, quan comentaves que són força juganers, els tifons són una espècie que solen jugar bastant amb els vaixells, amb les proves quan naveguen, hi ha perill en aquests casos?
En general, el perill, per exemple, en col·lisions, si és el que, per exemple, ens pot venir al cap, és més aviat en mistissets, és a dir, en balenes, animals més grans, tot i que hem de vigilar també amb els odontossets. Aquí el principal d'amenaça és més la pesca, no?, que hem comentat, però són animals que, per exemple, el dofí molar és un dofí que no sap... és, diguem, més...
Té més cautela en aquest sentit, no s'apropa tant a les embarcacions en general, sí que els pots veure que s'apropin als vaixells de pesca per poder també robar-los aquest peix, però en general són animals que mantenen la distància i si s'apropen, el que hem de fer és que hi ha una llei que regula tot això.
Llavors, si tu tens un albirament amb cetacis, en aquest cas, sobretot has de reduir la velocitat fins a 4 nusos com a màxim, i mai pots apropar-te a més de 60 metres d'aquest animal. Si és l'animal que decideix apropar-se a la teva embarcació, simplement reduir velocitat, segueixes el rumb que portaves...
i gaudir de l'alvinament. Gaudir de l'espectacle, podríem dir. Sí, exacte. Per acabar, alguna curiositat que se't vingui al cap sobre aquest, el dofí molar? No sé si algun darrer al vilament, alguna cosa que se't passi pel cap? Doncs així destacable...
És un animal que treballem molt amb la fotoidentificació. La fotoidentificació és un tipus de... És un tipus de... Com dir-ho? És una mesura, és un tipus d'investigació que fem nosaltres, la fotoidentificació, que el que fem és utilitzar les fotos d'aquests animals per identificar-los.
Llavors, sobretot amb el dofí molar, per exemple, ho fem amb l'aleta dorsal, perquè aquest animal té unes marques en aquesta aleta que generen a través de cops entre els individus, que són unes marques que poden durar una durada puntual de temps o poden durar tota la vida, pràcticament.
Llavors, això ens és molt útil perquè aquest animal, si té aquestes marques, les tindrà durant molt de temps. Per tant, si fem fotos i d'aquí sis mesos tornem a fer fotos i el tornem a veure i comparem, podem saber que és el mateix individu. I amb això podem després agafar informació per fer estudis i que és el que estem fent a l'associació.
Us ho trobeu a vegades que identifiqueu un, no?, i en una altra sortida torneu a veure el mateix? Sí, sí, sí. De fet, tot el nostre projecte de fotoidentificació, podeu veure que està penjat a la web, tenim molts realbiraments, tenim realbiraments per una banda nous, és a dir, individus que no els teníem catalogats, i després tenim molts realbiraments. També, com a curiositat, per exemple, tenim algun individu que, gràcies a aquest treball de fotoidentificació que fem, hem vist algun individu que, per exemple, havia estat també a Múrcia...
o també cap a la part nord del Mediterrani. Si comparem aquests catàlegs amb altres entitats i comparem imatges, podem arribar a veure com es desplacen aquests animals a la costa.
Doncs per acabar, com sempre, recordem que hem de respectar aquest entorn d'aquestes espècies, sobretot quan sortim a navegar, quan alvirem alguna, hem de ser molt respectuosos amb aquests alviraments, Arnau, sobretot. Sí, és superimportant. Al final, també el tema de xarxes socials, agafar la millor imatge, el millor vídeo, també el que ens han venut sempre, que són uns animals molt simpàtics, són uns animals que estan molt amenaçats i, per tant, cal ser respectuosos. Al final, només veure'ls ja pots gaudir, és un espectacle, no cal perseguir-los
i fer-ho tot amb seny i estar i gaudir del mar i d'aquests animals. Doncs Arnau, d'Associació Cetàcia, moltíssimes gràcies un dia més per estar nosaltres aquí a les Càpsules del Mar. Perfecte, gràcies.
Així arribem al punt final de la Randa Mar d'aquest dimarts 4 de novembre del 2025. Nosaltres ho hem de deixar aquí, però tornarem demà com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda aquí a Randa Mar. Us esperem a totes i a tots, que vagi molt bé.
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Un retrobament. Un projecte. Un viatge a les entranyes. La companyia tarragonina Antagonista Teatro presenta la seva obra més premiada, Los Centros de Lorca, una visió contemporània de l'univers Lorca. Divendres 28 de novembre a les 8 de la tarda al Teatre Tarragona. Informació i entrades a antagonistateatro.com.
Fred, fred, fred, més fred, fred, fred, superfred, segueixes fred. Si el fred et persegueix aquest hivern, a Obramat tenim totes les solucions de calefacció. Estufes, calderes, radiadors, aerotèrmia, terra radiant, accessoris i molt més al millor preu garantit. També a obramat.exe, on compren els professionals. Obramat.
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Dina i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu. Més informació a porttarragona.cat
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Xeselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció nou comerç. Set dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
El Tanatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tanatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. Urbacer desembarcarà a Tarragona aquesta mitjanit amb una flota inicial de 135 vehicles i 290 treballadors. Canvi històric a la ciutat que deixarà enrere sis dècades durant les quals Fomento s'ha encarregat de netejar els carrers i de recollir la brossa.
Les millores arribaran de manera progressiva al llarg del proper any, però un dels canvis més immediats a la retirada de les illes de contenidors soterrats que encara queden. L'alcalde Rubén Vinyuales ha recordat el moment històric que viu Tarragona, però també ha volgut deixar molt clar que les millores es notaran de manera paulatina.
El relleu es materialitzarà aquesta promena mitjanit. Els treballadors i treballadores d'aquest torn ja vestiran la roba d'Urbacer i conduiran els vehicles logotipats amb la nova concessionària. D'entrada, l'empresa emprarà 90 vehicles dels antics i que s'han posat al dia. 33 s'han retirat pel seu mal estat i 45 més que porta d'altres ciutats o que directament s'han llogat. La previsió és que en un any, una mica més pels més grans...
ja s'hagin incorporat els 120 vehicles nous previstos al contracte per valor de 26 milions d'euros. La plantilla inicial està formada per 290 treballadors, que són els que han estat subrogats, però n'hi haurà de nova incorporació. L'alcalde Rubén Viñuales ha recordat el moment històric que viu la ciutat, però també ha volgut deixar molt clar que les millores es notaran de manera progressiva. És un contracte per la Tarragona del segle XXI.
Teníem un contracte que no corresponia a la ciutat que mereixem ser. Ara aquest camí ja s'ha iniciat i demà serà aquest dia zero d'aquest nou contracte que ha de posar la ciutat de Tarragona amb la neteja, repeteixo, que es mereix com a ciutat. El nou contracte portarà diverses novetats. Els carrers es netejaran més sovint i s'arribarà a més indrets. Es reforçarà l'entorn de les illes de contenidors, que n'hi haurà més...
i els voluminosos es recolliran porta a porta, tot plegat sota una major transparència i control també per part de la ciutadania. En aquest sentit, l'Ajuntament posa en marxa una campanya informativa per donar a conèixer el canvi en la concessió i les millores que comportarà.
L'atur torna a canviar de tendència i puja un 1,5% a l'octubre a la demarcació de Tarragona. Ho ha fet especialment als serveis, però també creix a la indústria. Actualment a les comarques tarragonines hi ha 38.100 persones desocupades.
L'octubre s'ha tancat amb 565 aturats més a les comarques tarragonines respecte al mes de setembre. És un increment de l'1,5%. L'atur ha augmentat a totes les desmarcacions catalanes i on més ho ha fet és a Girona, per sobre del 2,2%. A Lleida l'atur ha escalat un 1,81% i on menys ha pujat ha estat a Barcelona, que pràcticament no ha experimentat canvis en l'últim mes. Respecte ara fa un any a Tarragona hi ha un 4,58% menys d'aturat.