Tots els secrets meteorològics al Descobert amb Sergi Corral. Ho parlàvem al principi del programa aquesta setmana, que és just fa un any del desastre de la Dana de València, avui fa un any exactament. És un bon moment per parlar del concepte risc meteorològic, Sergi.
Doncs sí, Marina, cada temporal i especialment el que esmentes, que avui estem d'aniversari, hi va suposar un exemple clar del que és el risc, dels efectes que pot tenir un esdeveniment meteorològic extraordinari sobre la població i també, si em permets, va posar en l'aire totes les deficiències en quant a prevenció, en quant a alertes, en quant a gestió d'aquell episodi que malauradament segueixen passant.
Primer de tot, però, Marina, hem d'entendre què és un risc, no? O què entenem com a risc, i en aquest cas un risc... La probabilitat, jo t'ho defineixo, la probabilitat que passi alguna cosa.
Exacte, i que aquesta cosa normalment, en aquest cas... Tinguin conseqüències dolentes. Exacte, que tingui conseqüències dolentes. Sempre ho mirem, això sí, sempre mirat de la perspectiva humana, que afecti a béns públics, a béns personals, a vides humanes, etc.
El risc té diferents paràmetres, o sigui, és com una operació, una operació matemàtica, que es composa, podríem dir, de tres parts diferents. Primer de tot, tenim el perill o la perillositat, que és pròpiament aquell esdeveniment meteorològic, és a dir,
el perill que caiguin 300 litres per metre quadrat, com van caure a la ràpida fa unes setmanes, en dues hores. Això seria el perill. Quan parlem de meteorologia, parlem de situacions meteorològiques de perill, no de situacions meteorològiques de risc.
L'altre component és l'exposició. Com d'exposats estan aquells vents, aquelles situacions, davant el perill meteorològic. És molt diferent que una casa estigui dalt de tot d'una muntanya o una casa estigui a la llera o un càmping estigui a la llera d'un riu, com passa, per exemple, amb la Tordera, per posar un claspisable o una zona inundable.
Sí, però que estigui a dalt d'una muntanya tampoc vol dir que no tingui riscos, eh? Que també té uns altres tipus de riscos. Té uns altres tips, però si parlem del risc aquest, per exemple, d'inundacions o d'inundabilitat, estaria més fora, no? I l'últim factor que ens queda és el de la vulnerabilitat. O sigui, com de vulnerables, o sigui, quan més exposats estem en aquest risc,
més vulnerables som, més probabilitat que ens fem mal o de perdre aquells vents que estan exposats. Són tres factors que hem de tenir molt clar. Primer de tot perquè el fenomen meteorològic pròpiament dit, és a dir, el que parlem sempre en aquesta secció,
És el perill meteorològic. Els serveis meteorològics, tant el servei meteorològic de Catalunya, l'Agència Estatal de Meteorologia, el Centre Nacional d'Huracans dels Estats Units, que aquests dies també ha estat notícia, emeten avisos meteorològics de perill, no de risc. D'acord?
hi ha un perill i els emeten amb probabilitat. Per exemple, hi ha una probabilitat alta, baixa, mitjana o alta que es produeixin, per exemple, que caiguin 30 litres en 40 minuts, que les ratxes de vent superin els 120 km per hora, etc.
Què passa? Que això és molt diferent que el risc. Els encarregats d'emetre els avisos o de gestionar les emergències pel risc, és a dir, si contemplem tots aquests tres factors que hem dit abans, és protecció civil i la gestió d'emergències.
Per tant, un meteoròleg no pot emetre un avís de risc per la població, no és la persona capacitada per emetre el risc, ni una protecció civil pot emetre un avís de perill meteorològic, sinó que ha de ser una cadena d'organització, que per això està muntat així, perquè un es nodreix de l'altre.
Què passa? Que en situacions com la que vam passar d'Anna de València, la que avui fa un any, per exemple, per posar-te un exemple, l'avís de perill meteorològic estava ben fet. Els companys de l'Agència Estatal de Meteorologia, concretament els companys del País Valencià, de bot de matí ja tenien a més l'avís vermell per pluges que podrien superar els 180, 200, 300 litres per metre quadrat. Per tant, això era correcte.
Què va fallar aleshores? Va fallar els avisos per risc, o sigui, el servei d'emergències segons les dades meteorològiques que tenia i les dades hidrogràfiques, recordem que són les que mesuren els cavals dels rius i de les Lleres,
Amb això, ells valoraven com d'exposades i quina vulnerabilitat tenien aquests béns que hem parlat abans. I, depenent de tot plegat, eren els encarregats d'enviar les alertes. En aquest cas, la famosa alerta que ara s'envia pels mòbils i que en aquella ocasió va sonar a les tantes de la tarda, amb molt de retras. Passades les 7 de la tarda.
passades les 7 de la tarda, quan l'episodi ja era el més calent a la lligüera o fins i tot ja estaven gran dels pobles i ja estaven inundats. Per tant, que tinguem clar com es reparteix les culpes, entre cometes, o les funcions, millor dit, de les gestions d'aquestes situacions meteorològiques de perill i d'aquestes situacions de risc.
Altre punt és el que deies abans, el factor humà, o sigui, com intervé el factor humà no només en donar els avisos, sinó en construir en llocs que no es pot construir, que fa que
Cada dia, cada any que passa, cada moment, estem més exposats i siguem més vulnerables a un fenomen meteorològic que, bé, està en estudi o estan els recurrents que ja passen, els excepcionals, com va ser en el cas de l'any passat, i també hem de tindre aquesta condició que si els models meteorològics o les...
Tendències van en aquest sentit, cada cop anem a una dinàmica on determinades situacions de perill siguin més freqüents i, per exemple, paràmetres que es feien servir per les construccions i paràmetres hidrològics, com podríem dir, que serien els famosos períodes de retorn, podrien quedar cada cop més caducats.
Això ens fa reflexió. De fet, fa res, una setmana, una setmana no, dues, quan hi va haver el temporal d'aigua a l'Ebre, ja va sortir l'alcalde de la Ràpita dient que potser s'havien de tirar cases que s'havien construït al costat de Rius i Rieres i construir-les a un altre lloc.
Exacte, era allò de... fins i tot que s'haurien d'expropiar, no? O que haurien de traslladar-se a la gent. Clar, això hi pensem ara, però tu pensa en la contrapartida, que és la cara B, no? Què ha passat amb els càmpings? Que el govern llença un missatge o un decret dient que s'han de treure els càmpings de zones inundables i el sector del càmping, en aquest cas, per lobby econòmic, evidentment,
fa unes pressions X que aquest decret ha quedat, com diuen en castellà, en agua de borrajas. I diu, vale, nosaltres posarem barreretes als càmpings, però no el mourem de lloc. Això què vol dir? Que continuaran estant encara més exposats i continuaran sent més vulnerables. Per tant, no solucionem el problema, sinó que li fiquem pagats, no? Li fiquem parxes, en aquest cas.
Són dues maneres, i aquests dos exemples que has posat tu són molt clars, o sigui, són dues maneres de quina gestió fem del risc, com podem evitar que una catàstrofe o un episodi meteorològic extrem tingui determinades conseqüències, o anem posant parxes i haver-les venir, no? Patada pelante, que es diria en futbol.
I l'altre punt important, o sigui, l'altre punt a tenir en compte, que això també va sortir i hi havia certes personalitats d'aquí a Catalunya que ho havien dit, o sigui, a Catalunya el que ha passat al País Valencià no passarà mai, no pot passar això, no es pot donar una gestió d'allò. Doncs, ojo.
perquè s'han donat casos de gestions igualment dolentes i arribats al punt i arribats a dirigents que segons quines cadenes de comandament i segons quines instruccions no estan capacitats per fer-ho,
doncs pot passar absolutament el mateix, o sigui, no pots dir que aquí això no passarà fins que no s'ha donat el cas d'un episodi. Recordem, no fa tants anys que mentre Catalunya quedava col·lapsada per neu, determinat polític estava ballant en una discoteca, sense anar més lluny, eh? Vull dir, reflexionem i també pensem una miqueta enrere.
sempre és important reflexionar el tema és que per o per bé amb l'episodi de València és veritat que ara s'envien més alertes i que tothom està almenys políticament està més al tanto d'allò que passa aquí podem atrevessar la línia d'enviar masses alertes eh
De l'adenitis que li dic jo, de passar-nos i sempre i quan hi retornem al primer punt, hem d'afinar al màxim i això sí que forma part de la nostra responsabilitat com a meteoròlegs i en aquest cas com a comunicadors, etcètera.
definir el més prim possible que es pugui en les previsions i magnificar, tan bé com es pugui, l'episodi. És a dir, no passar-nos de catastrofistes, en aquest cas. Ho intentarem. Sergi Corral, alguna cosa afegit? Tens 5 segons.
Doncs que res, el quedem a primera hora, que fa un any estàvem a València i avui estem a Andalusia, estem a Huelva, estem a Sevilla, on avui els aiguats han sigut bastant importants. Ho hem de deixar aquí. Moltes gràcies, Sergi, per estar aquesta tarda amb naltros. Molt bé, gràcies a vosaltres. Ens hi tornem a trobar.