Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda a tothom. Passen 3 minuts de les 4 de la tarda aquest dimecres 7 de gener del 2025. Tornem a ser aquí, tornem a començar. Ja he dit 2025, que estic encara un any tard. 2026, perdoneu. Tornem a començar.
a Randamar després d'aquesta aturada per festes que hem fet. Ho tenim tot preparat com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda aquí a Randamar. Començarem com és habitual fent un repàs de totes les notícies de la nostra costa catalana.
La primera aturada la farem a l'escala, baixarem fins al dret de l'Ebre, passarem per Vilanova i la Geltrú, ara a Inzamar, i acabarem a Tarragona. Després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes. És dimecres i els dimecres són sinònim d'Economia Blava. Per aquest motiu, la nostra col·laboradora, la representant dels Pols Francesos aquí a Catalunya, ens portarà les últimes novetats. El nostre meteoròleg de confiança, en Sergi Corral,
ens farà un repàs d'allò que ha sigut el 2025, meteorològicament parlant. Dedicarem una bona estona de la segona hora del programa a parlar de medi ambient amb en Joan Ramon Mendo i acabarem el programa d'avui surfejant algunes onades al Maresme. Estarem aquí fins les 6 de la tarda, Renamar.
Però abans de tot això, el que volem fer és saludar el nostre equip, saludar totes les persones que cada dia fan possible aquest programa, que cada dia fan possible que el vaixell de Randamar surti de port i arribi a bon port. I comencem per la nostra cap tècnica, Sílvia García. Molt bona tarda, com estàs? Bona tarda i bon any nou. El nostre primer Randamar d'aquest 2026. El primer del 2026. Hem de dir que el 2026 ha començat fort. Entrem agafant el maduro de Venezuela...
No me parlis, no me parlis, perquè veig cada un i cada opinió que no l'entenc. Ara veurem si envaira també Groenlàndia. El pas que va al món, sencer. Nevades per mitja Europa, a París, a Amsterdam, que no han pogut volar mils vols. Aquí ens estem pelant de fred, també. Què va passar això a l'hivern? Tampoc
Que no me facis gaire cas, eh? Hem començat forts. Home, un 2026 per no oblidar. Portem set dies i ja és intensit el 2026. Ja estem cansats. Acaba de començar? No, no, no, pobre. Cansats encara no. Ens queden moltes coses i espero que molt bones, que a més a més hem de celebrar, eh? Home, sempre. De cara al febrer tenim una celebració molt important aquí a casa nostra.
Que ja s'anirà fent, eh? Poquet a poquet. Sí, sí, sí, tot ho anirà desvallant. I tant, poquet a poquet. Anem a saludar la Cel Prieto des de RadioDelta.cat. Cel, molt bona tarda, com estàs?
Hola, molt bona tarda, companyes. Bé, molt bé, avui ha sigut la tornada a la feina, no ha sigut a l'escola, i crec que els nens, inclús hi ha col·les que fins demà no tornen. Per mi estem a 7 de gener, però és com si fos 1 de gener avui, és la tornada forta. A la realitat. Sí, sí.
Bé, doncs... Està molt animada, la cel, eh? Sí, sí, està d'abajón, jo també ho estaria. Sí. Cel, ànimos. Jo crec que més he notat la veu inclús, no? Estàs refredada, sí que t'he notat, sí.
No passa res. No, però a part també, los ànims, los ànims se noten. Doncs com diu el que jo conec, arriba! Tot ho farem, tot ho farem, a poc a poc. Sí, sí, sí, i tant. Lo bo és que avui és dimecres, vull dir que és setmana curta, saps? La setmana que ve ja veurem com ens passa això. Anem a saludar en Sergi Corral des de Ràdio L'Escala. Sergi, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda, prop de bé, molt bon any a tots i totes, també als oients de la Randa Mar. Bé, és un dimecres raros, un dimecres a dilluns, un dimecres de tornada de vacances. Ahir parlant amb... o aquests dies parlant amb gent, en el grup aquests del temps que ha parlat, a part del fred, parlem d'altres coses, deien que els costava més de tornar després de les vacances de Nadal que no de les vacances d'estiu. No sé si amb això hi esteu més o menys d'acord. No, ja estic en contra.
Estic en contra, perquè a l'estiu tot és més positiu. Ara fa fred, a les 6 és fosc, etcètera, etcètera. Això, que costa més ara, que costa més ara de posar-se a treballar una altra vegada, no? No, a mi em costa més a l'estiu, perquè tinc més ganes d'estar al carrer, així de petxanga, jiji, jojo, jojo. Ara... Doncs si m'he de tancar, em tanco. Quin remei. Preferiria no, eh? Però... Si m'he de tancar, em tanco.
Vinga, va, anem a començar el programa d'avui. També hi ha en Guillem Pérez des de Canal Blau Ràdio, l'Oriol Leo des de Ràdio Arenys i que us parla des de Tarragona Ràdio Marina Pérez Got.
Comencem el nostre repàs informatiu anant fins a la Costa Brava, explicant que la primera fredurada de l'any fa arribar les glaçades fins a Randamar. Sergi.
Doncs sí, Marina, la Costa Brava s'ha despertat avui sota zero, i és que els termòmetres han marcat valors ben negatius fins a primera línia del mar. La neu va escrivar en dies passats al nord del litoral català, però la tramuntana i la fred han estat puntuals a la cita. Ahir, la primera tramuntanada de l'any va superar els 130 km per hora a Portbou,
i els 80 a dalt del Montgrí. Avui la fred ha estat la gran protagonista, a primera hora, amb una glaçada negra que ha arribat fins i tot a l'allongada de la plaja. La mínima més baixa s'ha donat a Castell d'Aro, amb prop de 4 graus negatius, un valor que feia 10 anys que no se'n registrava. Sant Pere Pescador i l'Escala se n'ha tensat els 2 graus sota 0, i Palafrugell i l'Estartit han vorejat el grau negatiu.
La propera nit tornarà a ser molt freda però sense repetir, sense arribar als extrems de la passada. Pels propers dies pujarà la temperatura però s'entreveu un nou canvi de temps per divendres. El sorteig del nen deixa més de 700.000 euros en menudalla a l'escala.
Doncs sí, l'administració de l'enxova milionària no ha pogut repetir la campanada de fa 3 anys en els sorteig de la Loteria del Nen, però ha tingut una bona acollita de premis petits, tant en terminacions com en reintegraments. L'administració número 1 de l'escala ha repartit més de 700.000 euros, just en l'inici del que serà el seu 40è aniversari. Ens ho valora Fèlix Pons, de l'administració de l'enxova milionària.
Sempre per nosaltres diguem que és el sorteig estrella des que vam fer el primer premi. Doncs ha sigut un sorteig, no havent fet cap dels tres primers premis, possiblement dels més bons que hem tingut els últims anys. Segurament serà un sorteig que superarem amb premis al sorteig de Nadal, tot i que la gràcia és al sorteig de Nadal, les cales diguem sempre que som de reis. Amb una primera valoració potser ens passarem dels 700.000 euros, que per nosaltres és una...
És una bogeria, ha sigut un molt bon sorteig. Espero que tothom vingui a escanviar els dècims i recuperi l'invertit.
El primer premi, recordem, per si algú encara no el té anotat, ha estat el 6.703, que ha estat molt repartit i s'ha venut fins a un total d'11 ciutats i pobles de Catalunya. Barcelona també ha esgarrapat una part del segon premi, que ha estat el 45.875. El sorteig de Reis tanca el binomi més important de vendes de loteria de tot l'any, una campanya que des de l'enxova milionària es valora molt en positiu.
Bé, els dos anys després del sorteig de Reis vam ser amb un pic molt enlaire i ara ens hem anat estabilitzant i ha sigut un any normal. Ja firmaríem l'any que ve un any com aquest. Mira, ens hem convertit en una loteria de referència per aquí a la zona i a la comarca i l'única manera d'agrair a la gent que confia en nosaltres és donar premis. No ha pogut ser per Nadal, no ha pogut ser per Reis, però almenys amb Reis en Pedràs ha sigut un molt bon sorteig.
L'administració número 1 de Loteria de l'Escala va néixer l'any 1986 i en aquestes 4 dècades, entre els premis més importants que ha repartit, destacen els 80 milions d'euros del sorteig del nen de l'any 2023 i els més de 12 milions d'euros del gordo de la Primitiva l'any 2014.
Baixem ara fins al delta de l'Ebre. Ell hi veren els primers 8 exemplars de voltó negre al parc natural dels ports, cel.
Sí, Marina, el Parc Natural dels Ports ha lliberat al medi els primers vuit exemplars de voltó negre en el marc del projecte de reintroducció d'aquesta espècie que el parc està desenvolupant amb la col·laboració de Grefa. L'objectiu de la reintroducció del voltó negre és recuperar aquesta espècie extingida als ports i restablir processos ecològics essencials per a la biodiversitat que porten a terme el gremi de voltors.
Se vol garantir la conservació de l'espècie a Catalunya i facilitar un corredor biològic entre les colònies ibèriques i les de la resta d'Europa i Àsia. En el marc del projecte es preveuen alliberar una cinquantena d'exemplars en cinc anys. Les aus alliberades han passat uns mesos en una gàbia d'aclimatació.
L'objectiu d'esta fase és que els voltors associen el territori amb l'aliment i presència de congèneres, incrementant la possibilitat d'assentament i fixació de la colònia. Durant aquest temps no han tingut contacte visual amb persones. El seguiment s'ha fet amb càmeres i punts de vigilància estratègics.
Prèvi a l'alliberament, també s'ha fet la revisió veterinària, el marcatge dels exemplars i la col·locació de GPS per fer-ne seguiment. Els exemplars han rebut el nom de White, Airosa, Aixada, Andorres, Arena, Archilaga, Iron, Arnes, Oliva i Olivera. Els noms han estat escollits pels alumnes de primària de l'escola Teres Assobirats i Mestre de Mas de Barberans, en el marc d'una activitat d'educació ambiental realitzada pel Parc de...
pel parc amb la col·laboració de Grefa per donar a conèixer l'espècie. La ràpida consolida el pessebre teatralitzat en la seva segona edició.
La Ràpita torna a omplir-se de màgia en la segona edició del Pessebre teatralitzat, una proposta que enguany fa un pas endavant tant en l'escenografia com en l'organització. El projecte, impulsat pel grup de teatre El Petit Teatre, incorpora a prop de 80 persones entre membres de la companyia, veïns i col·laboradors musicals del municipi i es consolida després de l'èxit assolit en la primera edició.
Escoltem a Maite Forcadell i Jèssica Forcadell, directores del Petit Teatre. Bé, doncs és el segon any que ho fem. Sempre ens havia fet molta il·lusió, ja ho vam explicar l'any passat, i juny amb els veïns i l'Ajuntament, que han tingut molt d'apollo, vam dir l'any passat, va, i com ha tingut tant d'èxit, aquest any ho hem tornat a repetir, però... Aquest any ja som professionals, aquest any ja...
El Pessebre ofereix un recorregut escènic que recrea les principals escenes tradicionals del Nadal, com l'anunciació, els pastors o el naixement, però també introduïix noves escenes i elements que fan que l'experiència sigui diferent, fins i tot per a aquells que ja el van visitar l'any passat. Esta evolució permet renovar l'interès del públic i reforçar el caràcter viu i participatiu de la proposta.
Ja hi ha escenes noves, ja està tot una mica més currat, perquè, clar, l'any passat, doncs, mires a veure què és el que fa falta. Tots els errors que l'any passat van ja obre, doncs, hem intentat que estan ja estiguin una mica solventats i... Hi ha gent que ha dit, és que jo ja ho vaig veure l'any passat. No. No és el mateix. No és el mateix.
La representació combina tradició, teatre i un toc d'humor amb una posada en escena pensada per a tots els públics. El pessebre teatralitzat s'ha convertit així en una cita destacada del Nadal rapitenc i en un exemple de cultura feta des del poble i amb la implicació directa de la comunitat.
Anem ara fins les costes del Garraf. El fred intens activa recursos d'emergència al Garraf Guillem. Doncs sí, Marina. Protecció Civil va activar en fase d'alerta el Pla Procicat la vigília del Dia de Reis davant la previsió de temperatures extremadament baixes durant tres dies consecutius. Una situació que ha deixat aquesta passada matinada com la més freda de l'episodi, amb registres sota zero a diversos punts del Garraf.
Canyelles ha estat el municipi on s'ha registrat la temperatura més baixa de la comarca, amb 2,9 graus sota zero. També s'han assolit valors negatius a Sant Pere de Ribes, amb 2 graus sota zero, i a Vilanova i la Geltrú, on el termòmetre ha baixat fins als 1,8 sota zero. Davant d'aquests episodis de fred intens, l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú ha habilitat al centre cívic la colla dels sis camins com a espai d'acollida nocturna per a persones que viuen al carrer.
L'equipament ofereix 10 places amb matalassets i roba de llit i està obert de 8 del vespre a 8 del matí. A més, a cada persona usuària se li facilita un paquet d'aliments i un altre amb productes d'higiene. Durant la primera nit, dues persones van fer un ús d'aquest recurs, mentre que aquesta passada nit, coincidint amb les temperatures més baixes, n'han estat cinc.
Inicialment, els dispositius estava previst per dues nits, però el consistori ha decidit ampliar-lo com a mínim una nit més en funció de l'evolució meteorològica i de les necessitats detectades. El servei compta amb la vigilància, la seguretat i la coordinació d'una tècnica d'acció social. Els dispositius d'emergència es mantindran actius mentre es duri l'episodi de fred intens.
L'Agència Catalana de l'Aigua analitzarà els nivells de microplàstics que es troben al riu Foix. Doncs sí, l'ACA ha anunciat que els propers mesos començarà un àmpli estudi per detectar i quantificar els polímers sintètics que es troben a les aigües d'una desena dels rius catalans més importants, entre la desena de rius escollits per analitzar i el riu Foix.
L'estudi tindrà una durada de quasi dos anys, durant els quals s'analitzarà la presència a microplàstics i poder definir actuacions de futur per minimitzar la presència d'aquests elements contaminants que són insolubles a l'aigua. En el cas del Foix, s'han establert 5 punts de mostreig per estudiar els diferents trams i veure la relació que hi pugui haver també amb els entorns urbans que hi ha al seu voltant.
La que tot just ara està a punt de completar la licitació del contracte per poder fer efectiu aquest ampli estudi pioner a Catalunya, ja que mai abans s'havien estudiat els microplàstics als rius catalans de la manera que ara es farà.
L'estudi inclou l'anàlisi de l'aigua de diferents trams dels rius, les entrades i sortides de diferents depuradores i trams fluvials que se situen a les capçaleres. El Llobregat, la Conca del Ter, la Muga, el Besòs, la Noia i el Segre són altres rius que també s'estudiaran per avaluar la presència cada vegada més significativa d'elements contaminants com són els microplàstics.
Acabem el nostre repàs informatiu a la Costa Daurada explicant que el sector turístic del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre fa un balanç positiu de les festes nadalenques. El sector ha registrat una ocupació hotelera que s'ha concentrat especialment durant la segona setmana de Nadal i, sobretot, coincidint amb el pont de Capdany. Aquesta dinàmica consolida les dates com un dels principals motors turístics d'hivern al territori.
Les dades s'han recollit a partir dels establiments representats per la Federació d'Associació d'Empresaris Hostelers de la demarcació de Tarragona, que agrupa a prop del 60% dels allotjaments del territori. A la ciutat de Tarragona i al conjunt de la comarca, els establiments hotelers han registrat una ocupació al voltant del 70% durant la setmana de Nadal i Sant Esteve, mentre que la nit de cap d'any s'ha arribat pràcticament al ple.
Un comportament molt similar al que s'ha detectat a la Conca de Barberà, Baix Camp, i les dades registrades a l'Alt Camp i les Terres de l'Ebre, on al cap d'any ha tornat a concentrar bona part de la demanda. Al priorat, els allotjaments turístics també han viscut un Nadal positiu, amb una ocupació superior a la de l'any anterior i per sobre del 55%. Des del sector destaquen, a més, un increment tant de l'ocupació com del preu mitjà per nit en comparació a l'any passat.
I acabem el repàs informatiu explicant que els restauradors tarragonins preveuen un inici de 2026 complicat. El sector de la restauració a Tarragona afronta amb preocupació els primers mesos del 2026. Alguns establiments ja preveuen tancar durant el primer trimestre de l'any i no reprendre l'activitat fins a Setmana Santa davant la davallada d'activitat habitual després de Nadal.
Els restauradors asseguren que venen d'un estiu que qualifiquen de dolent i apunten, entre altres factors, a la nova ordenança de terrasses que consideren que no els ha beneficiat. El president dels restauradors de la ciutat, Javier Escribano, ha explicat que el primer trimestre de l'any de gener a març serà especialment complicat, una realitat que, segons ha dit, ja arrosseguen des de la temporada d'estiu.
El primer trimestre del año es complicadísimo siempre, muy complicado. Y encima, bueno, pues este verano no ha sido bueno. El agosto sí, pero el mes de julio ha sido regular. Los nuevos horarios de las terrazas no nos ayudan en absoluto. Todo lo que teníamos que haber hecho en verano no lo hemos hecho. Y esto al final lo que estamos haciendo, y a mí me da cosa repetirme, ¿no? Pero es que es el mensaje. Es que vamos expulsando a la gente de la ciudad para divertirse.
Ara, després de la campanya de Nadal, el sector es pregunta per afrontar el que tradicionalment és el trimestre més difícil de l'any, amb l'esperança que la situació millori amb l'arribada de la primavera i el repunt de l'activitat turística.
Volem saber ara quin temps farà la nostra mare. Ens ho explica el Lluís Mi Pérez. Molt bona tarda. Bona tarda. Situació de vents de Ponent o de nord a gran part del litoral al llarg de les properes hores. I, per tant, encara la mare estarà una mica remenada. Sobretot tenim mar de fons. En el cas de la costa brava, amb vent que ha estat bufant les últimes hores de tramuntana, ha d'anar a menys, igualment, però en qualsevol cas queda aquesta ressaca marítima amb mar llarga, especialment del cap de begú cap al nord. Tenim forta maró.
en aquesta banda de la costa brava. I el vent que també és força notori de mestral, vent de dalt, molt fred, a més a més, al sud del Cap de Salou i fins al delta de l'Ebre, aproximadament. Un vent que torna a fer que hi hagi de maró a forta maró fins i tot a la mateixa platja.
Una situació una mica esvalutada a les properes hores. En vista el dijous, ben de ponent o de mestral, que es reforçarà sobretot a la costa de Barcelona. Per tant, aquí la mare estarà una mica més remenada. I, en canvi, demà momentàniament menys tramuntana. De fet, ben de sotues fins i tot durant la tarda a la costa brava. Això farà que hi hagi de marejó a la maró. Una mica més de tranquil·litat que no pas avui. Estem pendents a la xarxa.
Del temps del trànsit volem saber com estan les nostres carreteres. Per això anem fins al Servei Català de Trànsit, on hi ha la Mireia Camats. Molt bona tarda. Hola, molt bona tarda. Hores d'hora hi ha alguns problemes a la xarxa viària catalana. El autopista P7 i a l'Antitud, a l'Arrora del Vallès, encendit Tarragona, la B30, lateral de la P7 i a l'Antitud, i a l'Antitud, i a Torades a Barberà, encendit Sud. La C58 i la C33 van força carregades de Mucada i Reixac, el Nusa de Trinitat, d'entrada a Barcelona, a la Porta Nord, a la B20 i a Cua...
Entre Santa Coloma Gramenet i l'ús de la Trinitat d'Entrada a Barcelona, un cop a Barcelona, la ronda litoral i retencions a Bon Pastor en sentit Besós. I també destacarem la BB-4024 que es pot treure del coll de pal pel vent. És tot des del Servei Català de Trànsit. Bona tarda. Bona tarda.
En només una gota podem desvelar tots els secrets de l'oceà. Descobreix-los de dilluns a divendres de 4 a 6 a Randamar.
Esa risa que emocional de una fiesta con amigos. Enverida no estoy tan mal porque estoy mejor sin ti. Un verano sin besos y el invierno para mí. Cuento con mis amigos que siempre están aquí. Un estiu sense pressa i el desembre per mi. Potser se'm farà raro.
Tenia una cançó gravada i una tornada que em va marcar. Una balada que res balada i un reggaetón que em va fer plorar. Vas ensenyar-me que el món es para i ara he parat per reflexionar. Estic millor que pot ser.
Bona nit.
¿Cuántas veces lo he pensado? Tanto odiado. Madrid. Y ahora vienes de su mano. Un verano sin besos y el invierno pa' mí. Cuento con mis amigos que siempre están aquí. Un estiu sense pressa y tot l'hivern per mi. Potser se'm farà raro que no estiguis aquí. Tenia una cançó grabada y una tornada que em va marcar.
Una balada que no és balada i un reggaetón que em va fer plorar. És a ensenyar-me que el món es para i ara paràs per reflexionar. Estic millor que fa tres semanas i sé que aguantaré més demà. Tenia una cançó grabada con moltes ganes de publicar. Una balada que no és balada i un reggaetón que em va fer llorar. Tu me ensenyaste que el món no para. Jo paré pa' reflexionar. Que estic millor que hace tres semanas i sé que estaré millor demà.
Fins demà!
Bansana Blau. Ambana Alonso Tambo.
És dimecres i els dimecres són sinònim d'economia blava. Per aquest motiu ja tenim a punt la nostra col·laboradora, la representant dels sports francesos aquí a Catalunya, l'Anna Alonso Tambo, ho direm bé, que avui ens portarà les últimes novetats i farem una espècie de repàs en aquest 2025 que hem acabat. Anna, molt bona tarda, com estàs?
Sí, hola, molt bona tarda, Marina, i també molt bon any també a tots els oients, eh, a tots. I ben blau, que sigui aquest 26, i serà mogut, eh? Tindrem molt cas allà, aquí. Tenim molt a dir, molt a dir. Anna, vols fer, o volem fer avui, una miqueta de repàs, podríem dir, del que ha suposat, parlant en termes econòmics, aquest 2025 pel sector marítim, per l'economia blava? Passem directament, o vols que fes quatre nens de les notícies anteriors?
Podem fer quatre esmenys de quatre notícies, tenim temps.
Doncs una qüestió és interessant, perquè també l'any 25 no entrem en allò directament a la temàtica tan dura. De vegades ens deixem de banda el que és una qüestió més poètica, però que també existeix en el Port de Barcelona, perquè si el camp s'ha fixat per la Rambla del Mar del Port Vell, hi ha els Mirastels, que són aquestes figures que estan en homenatge a Joan Brosa. Doncs també una mica de poesia d'aquests moments tan una mica crítics i convulsos també dona...
dona una mica de marge, per comentar-ho. Són aquestes escultures que són quasi explotants, que són de 3,5 metres, que estan fetes de fibra de bilba i de poliesters de resina, i són un efecte òptic i relaxant, que són de color blancs i interns. Són aquestes escultures. I més que res, per 725, que l'hem deixat enrere, aquestes escultures ens representen també, perquè, com diu molt bé Joan Brosa, diu que...
És un minut que porta un pes a base, perquè és gran, i que té la posició vertical, però té aquest moviment de va i ve, i es torna a posar dret. És una espècie de...
de Ninot. I aquest representa el poble. O sigui que diem que en el poble, en el port de Barcelona, el poble, en aquest moviment que tot va i ve de convuls, el poble sempre segueix recte i estable. És una mica l'etàfora dels nostres temps, eh?
Molt interessant. Doncs no em poseu un toc, eh? Un toc. En aquest sentit, també, Marina Lluyens, ens ha destacat, recordant l'any passat, que això és molt important, que per primera vegada el Pla Europeu d'Inversions Transports Sostenible, la STIP, va reconèixer el sector nàutic d'esbarjo dintre de la peça clau de transició verda i dintre del seu programa. Doncs això que les embarcacions hagin entrat d'esbarjo dintre d'aquesta estratègia europea
posa el sector de l'embarcació d'esbarjo de primera ordre dins la comunitat europea en el transport sostenible, que això és superimportant, perquè hem de dir que és la transició verda europea. Recordeu que el sector nàutic abans estava fora i ara està dintre és un gran pas, perquè sempre anem parlant, Marina i Oriens, en aquest sentit, la transició a les emissions...
En aquest sentit, és important que el camí cap a l'electrificació, els altres tipus de combustible, com l'HBO o de la transició del metanol o l'hidrogen. Això ho hem comentat moltes vegades aquí, però en aquest sentit es farà una inversió important des de la Unió Europea fins l'any 27. Seran 3.000 milions d'euros, són 2.900 en concret,
i també una inversió també està prevista a la llar de 100.000 més de milions fins a l'any 35. Això està de marge bé, però hem de recordar que això tampoc no ho anoten i la gent no ho recorda, que això és una informació de la dona ànim, però és que aquest any hi haurem d'estar molt al cas que estaven els next generations, que estic parlant molt. És veritat, sí, sí, hi ha diferents projectes o s'hauran de tornar diners.
doncs, si no s'han invertit, no s'han fet els deures, s'han de tornar, i si no, tampoc hi haurà inversió. Aquí també veurem una mica com va aquí, i la picaressa, també, farem reflexió, perquè de tot n'hi ha, no? I també esmentar que Sole, que és la que s'han pres, que és catalana, que fabrica motors, està en ple de desenvolupament,
També és amb una de l'hidrogen, que això també és important, que és una pila de combustible d'hidrogen. Junts és un precipit amb aplums i després la Universitat Politécnica de Catalunya. Doncs això és un gran avantatge pràctic perquè també posa a l'escalada de màquines una capacitat que...
que redueix també l'espai en aquest sentit i fa una aportació de control de potència, de protecció contra l'erosió i la corrosió i, sobretot, que la universitat també té un poder en aquest sentit. Hem de recordar que la investigació és un pilar que se tira cap endavant a la innovació en aquest sentit.
Està en ple laboratori, però hem de recordar que el diècel ara és l'hidrogen, que és el norm correcte, en aquest sentit. I també, Marina, destacar un altre fet que també és molt important en aquest sentit de reciclar...
Perquè això tampoc esmenta en aquest sentit. És interessant a França, a la ciutat de Marsella, dels plàstics que reciclen de la platja. Han fet una moneda alternativa, que és física, eh? Tot aquest plàstic l'utilitza...
Estan encunyades d'aquest residu i es diu salvaix, es diu salvatge. Aquestes monedes que es poden intercambiar amb el mercat local, van començar amb 40 empreses, ha d'en ser un 40, també està a la Provença, Montpellier, fins i tot, a les ciutats del nord i de l'UE, són interessats per aquests tipus de...
d'intercanvi per tanta moneda d'aquest sebaix, es donaran d'aquestes 5 euros a 3 associacions de neteja de les platges, com la platja de Talanques, o 3 associacions que tenen en aquest sentit uns voluntaris que estan treballant per netejar les platges. És una iniciativa amb una mica d'economia circulada i potenciar també l'economia.
En la França en aquests moments està com està, però hi ha iniciatives positives i de foment de l'economia. Anna, anem a passar al tema d'avui. Entrem en matèria. És una miqueta això, aquest repàs del sector nàutic d'aquest 2025. N'hem parlat en alguna ocasió, les xifres s'havien d'alguna manera estabilitzat.
Sí, perquè primer recordem que donem una mica així de dades que són així a l'engròs, però recordem per posar a sobre del taulell i situant-se en l'estratègia, no? Doncs recordem, per exemple, que les emissions de les embarcacions de lleure, això és important perquè estem parlant sobre de xifres, però recordem que representen el 0,1% de les emissions.
que tampoc és tant. O sigui, que no estem en un sector que contaminen gaire, però cal treballar en això. En l'ús de les embarcacions, perquè també aquí ningú parla, aquí a Espanya i no a Catalunya, però hi ha una associació franca que es diu APES, que un dia parlarem i parlarem de les xifres, que quan es ven una embarcació a França,
Ja està dintre del preu un impost, una destinació d'aquesta part, al reciclatge de les embarcacions. Aquí ni està ni se li espera. Les embarcacions tenen, això ens hem de recordar d'aquesta xifra, la mitjana són 40 anys. I també a la setmana...
Quan finús en fem l'any, d'hores de navegació, també són 40. Aquest número màgic, els 40, que ho tinguem al cap, és fàcil de recordar. Perquè en total de vaixells d'embarcacions a Espanya hi ha 200.000, el 90%.
del mercat són d'aquests de menys de 9 metres, o sigui que no són grans esbores. En aquest sentit, a Europa hi ha 36 milions de navegons. I als Estats Units hi ha 59. També és interessant perquè moltes embarcacions que es pabriquen, sobretot a França, el mercat de destí més de la tercera part són els Estats Units, que estan en crisi i analitzant-les. Els sudeixo aquí aquesta reflexió.
Recordem que el marc, també, en aquest sentit, és un valor afegit. Això ens ho haurà recordat, també en Toni Pió, és el fundador del Barcelona Cluster Nàutica l'any 2013. I això, ell ho deia, doncs, veure, igualment ell ha cessat. Doncs que si van donar valor en algun moment a la muntanya, perquè si no s'haguéssim mort, diguem, perquè l'esquí va donar un plus i un valor afegit, doncs la mateixa no s'ha de donar a la nàutica, que és la mateixa reflexió. Una tabena de valor, eh?
doncs trobar. A partir de què pot ser Espanya tenim...
Això també és important que ens hi dona la natura. Allò com deia la Universitat de Salamanta, quan natura no et da, Salamanta no et presta. En aquest sentit, quan estem per endavant, perquè ens hi presta la mateixa natura. O sigui que ho hem d'aprofitar, aquests 8.000 quilòmetres de costa, que ja ens ho dona, i el clima, doncs aprofitem-ho. Doncs en aquest sentit, i també...
Cal dir que estem en un moment, doncs clar, que la navegació, ho hem dit, Marina, després del post-Covid, que les xifres estaven boies i tot i tot volia sortir al març, doncs, ànim, que ens ha fet una estructura... Bé, hem perdut mercats.
Però, clar, respecte d'on veníem del Covid. Sempre s'estabilitza, no?, en aquest sentit. Hem tornat una altra vegada a la normalitat anterior al Covid. També el lideratge de les matriculacions, les Balears també, Barcelona, per exemple, està en segon nivell, Múrcia, que és destacable, Múrcia que també en matriculacions, doncs,
Han crescut moltíssims i a la TAN, clar, però m'ho hem de recordar que hi hauria un sector que no és que sigui molt primordial i molt primera espasa, o sigui que el xarque és espabilat ara, doncs comencen... I en quart nivell hi ha a la TAN, en aquest sentit. Doncs, clar, les embarcacions són 4.884 matriculacions, doncs 5,3% menys que en l'any 24.
Anem posant-se de poc a poc a xifres, la caiguda en els xarxes també ha caigut. Les embarcacions són les petites, són les que més. El que es manté només estable, per respectar-ho i per fer-ho a la inversa, són les embarcacions inflables plegables, que és l'únic sector i l'únic segment que té dades positives, en aquest sentit, perquè fins i tot el xarxes hi ha un petit descens.
que podríem dir, doncs, és destacable, eh? Anem, que és la que donem sempre les xifres, recordem que des de l'any 2006 que té acte de presència i és l'internocultor, doncs, per exemple, amb Itòmia, amb l'European Boutic Indústria,
i que també Ànem, que és el que ens dona aquestes xifres i ens les va donant, és el que col·labora amb Fira de Barcelona, que a Fira de Barcelona ha tancat les xifres amb molt bones xifres positives en aquest sentit, però va Ànem de la mà de Fira de Barcelona per al Salonàutic, que ho hem parlat aquí moltes vegades, que al Salonàutic s'ha redissenyat per vendre més, perquè...
En el sector global, els salons nàutics es van remodelant, ho vam explicar aquí, com el de Mallorca també. Són més d'experiència, podem dir, cada cop, no tant d'exposició.
Exacte, i després, clar, o volen fer-ho top-top, doncs per les grans embarcacions d'entres hores aquí a Barcelona, recordem que no són les primeres espases de primer nivell, jo no vull dir-ho, però només dic que aquí estem jugant a la segona divisió. El del dius, el del que vindrà res, doncs aquest mes de gener, doncs hi ha el de Canes, i després venim nosaltres.
Per això, després, les altres activitats que són de lleure, que s'han vist l'altur, la tal, són les que han dit també més tirades. I això també va reflexir també d'Altsudi, en el seu moment, també a Antoni Pío. D'aquí a un vaticini que li ha sortit bé i ja ho deia. Barcelona, en aquest sentit, serà l'est on hi haurà més la dinàmica d'aports,
I, per exemple, la Costa Brava serà més de sector d'esbargi, d'altres tipus d'activitats. Doncs això li va ser servir. Recordem-ho que, en aquest sentit, l'àrea motriculitana de Barcelona, Mallorca i Ibiza serà en l'aix central de tots els ports. I després, la Costa Brava, no hi hagi el pàbil, el caiac... Doncs això també va bé recordar-ho.
que retroalimenta, també cal dir que la marca Costa Brava retroalimenta tots els forts que es situen, perquè si mirem ni Catalunya, on hi ha més forts es situen sobretot a la ciutat de Barcelona, que és on hi ha més.
es retroalimenten alhora i venen de la Costa Brava, perquè és un factor crida i reclam. I retroalimenta. O sigui, que no deixem al marge de la visió del futsal de la Costa Brava. Perquè...
En total, a Espanya hi ha 289 ports, que són 133.400 punts. No es faran més ports, això també ho hem de tenir present, eh? I la mitjana són de 462 amarradors. Bé, doncs això està a la merda bé, però hem de mirar com d'altres països que va sostar, per exemple, que es farà una marina de luxe a Portugal.
Doncs, ostres, doncs, clar, la navegació no és la mateixa, és aquí, perquè aquí la navegació i les postes són les estacions, que són les plènides, són fantàstiques, hi ha elevació mediterrània, no té res a veure, però es fan nous ports a Portugal, recordem que a Portugal va com un coet també d'embarcacions, amb la fabricació d'embarcacions, eh?
Això també ho hem de tenir present. I destacant que nosaltres, com a l'ASPEC, per exemple, des de l'any 83, que van començar amb 8 sports, ara ja són 47, perquè es va seguir, recordem, en el gener de l'any 24, el Real Club Naltic de Barcelona.
Sí, nosaltres som una potència, representem el 22%. O sigui que quan, per exemple, marines d'Espanya, anem des d'aquí, jo crec que som un ímput i podem tenir una veu determinant en aquest sentit.
No deixar un pas enrere. Suposo que també, i de forma ràpida, amb un minut i mig, la previsió és que aquest sector, la nàutica recreativa, continuï en aquest procés d'estabilitzar-se, que no creixi molt més.
No, però clar, com que hi ha altres, per exemple, no hem de perdre de vista, també, clar, aquí hi ha un factor determinant, és el canvi de la transició energètica cap a l'elèctric. És allò, un pas endavant i dos endarrere. Però això farà que els forts estiguin en plena transició i siguin punts energètics.
que ja ho hem vist, que hi ha fins i tot enginys, que ho hem parlat aquí, que hi ha a França, que són, per exemple, pantalans flotants, que són itinerants, que recarreguen també les embarcacions a través de l'eòlica, i tot això, que ho van parlar aquí com enginys, doncs seran punts els forts energètics. Per molt que es vulgui dir, doncs seran així, encara que...
Són iniciàtics, per exemple, del metanol o així, de la provisió, no hi ha cap sortidor. Però això l'Amèrica em sap, doncs ho va deixar llegat aquí de l'hidrogen, no? Per exemple, doncs això és important reprendre-ho. Encara que costi molt, això, per exemple, ja vam tenir aquí la Marina Escria, que és la presidenta de totes les embarcacions,
Doncs es fa un pas. Aquí, en aquest entorn i en aquest sector, és el que podem tirar endavant amb les embarcacions. I després també els clubs de navegació. Això és la nostra història, perquè la idea ja no és tenir una embarcació com a propietat, sinó ja ens vam passar a persones que tenien embarcacions de dos o tres, i ja anem de cara al club de navegació, perquè es busquen això, el que havia vist tu molt bé Marina, les experiències, el moment, i...
Els vaixells anem a les grans eslores que són cas explotants. Per exemple, a Budadi hi ha un port que no són d'embarcacions, tenen motor perquè és obligat. Ho hem d'anar deixant aquí, Anna. En tornarem a parlar, si vols, dimecres que ve, dedicant dos minutets en aquest tema.
Molt bé, també vindrà Gustavo Puma, perquè en tota aquesta qüestió que parlarem de geopolítica, perquè ara ja... Sí, sí, sí, tenim el Trump, Venezuela i tot això... Sí, i bueno, d'aquí el millor la setmana que ve he canviat tot, eh? Sí, sí. Vindrà el Gustavo Puma i ens ho parlarà també. Veurem com abans de tot plegat. Moltes gràcies, Anna. No, gràcies a tu, Marina, i també molt bona... Bueno, Lleu Jullens també, i també molt bon any, i molt bona setmana oblada. Clar, evidentment.
Tots els secrets meteorològics al Descobert amb Sergi Corral. Deixem el mar, passem a parlar de meteorologia, mirem el cel, tot i que la meteorologia i el mar també van bastant lligats de la mà. I ho comentàvem al principi del programa, hem començat el 2026 amb neu i fred ben viu, però quin resum podem fer de l'any que deixem enrere, Sergi?
Doncs, Marina, si m'ho preguntes així tan de cop, com diríem a Boté Pronto, et diria que càlid i plujós, però bé, estem aquí per fer-ne, per explicar un xic més en detall com s'ha comportat en un 2025 que podríem definir com un any prou prou,
peculiar dintre d'aquests que portem al serró. No havíem tingut llevantada pràcticament fins a final d'any, eh? Ens ha deixat-lo bo per acabar l'any. Sí, sí, hem tingut aquell temporal de llevant que dèiem que no n'hi havia des del Glòria, no n'hi havia, no n'hi havia... Doncs mira, el dia de Nadal, Nadal i Sant Esteve repetint el que ja va passar aquell Sant Esteve de l'any 2008, no amb la mateixa magnitud, però sí per dates, s'ha tornat a repetir.
Però bé, com dèiem, hem fet números, perquè els climatòlegs i observadors tenim això, que fem números tant siguem aficionats com també els serveis oficials, i clar, el balanç d'aquest 2025 és que ha estat un any càlid o molt càlid, dintre dels quatre més càlids que hi ha a la història de les observacions.
Els quatre més càlids, per què? Perquè el més càlid va ser el 2022, després va venir el 2023, després va venir el 2024 i després ha vingut el 2025. És a dir, els quatre darrers anys han estat els més càlids des que es tenen observacions. Una tendència que es reafirma, no?
I, en general, en el global de Catalunya ha estat una mica més, una dècima de grau, aproximadament, més fresc, entre cometes, si ho podem dir així, que el 2024. Però hi ha alguns indrets de Catalunya, com tant a la Costa Brava, per exemple, a la Costa Central, que aquest 2025 ha estat una mica més càlid.
que el 2024 i semblant a l'any 2023. Per tant, estem pel mateix tros, estem en una dinàmica d'anys molt càlids, amb mitjanes pràcticament dos graus per sobre de la mitjana, o grau i mig, entre grau, grau i mig, dos graus superiors a la mitjana, per tant, continua aquesta tendència d'anys extraordinàriament...
que veurem si finalment té relació o no té relació, perquè això està molt en investigació, i la gent ho diu molt, amb l'erupció d'aquell volcà de l'unga-tonga o tonga-unga o unga-unga, digue-li com li vulguis dir. No sabem pronunciar-lo.
Sí, sí, sí. Crec que es diu un gatonga, però jo crec que l'he vist escrit de totes maneres. L'erupció d'aquell volcà submarí, que va ser l'any 2021, i a partir d'aquí s'han encadenat per provocar una...
important intrusió de vapor d'aigua als nivells més alts, no de la troposfera, sinó de l'estratosfera, de la capa que tenim per sobre, i això es pensa que ha pogut tenir un efecte hivernacle, com si ha dopat una atmosfera que ja estava en contínua pujada, en contínua tendència càlida des de fa ja molts i molts anys.
Aquest any, sobretot, ha donat... Però hem de dir, Sergi, mentre te recuperes d'aquesta... Sí, sí, ja hi som. Hem de dir que no podem dir, tot i que ha sigut un any càlid, no podem dir que ha sigut un any especialment sec com els últims dos que havíem tingut. No, no, ha estat un any plujós o molt plujós, podríem dir. Un gran part de Catalunya ha acabat per sobre de la mitjana climàtica de precipitació i indrets, per exemple, de Tarragona, sobretot la zona...
dels ports, el Begebre, el Montsià i també la zona nord de Catalunya, zona del Ripollès, l'Empordà, la Selva, Est d'Osona, els cims del Pirineu Occidental, han acabat l'any molt plujós, amb més de 1.000 litres per metre quadrat. Fins i tot Sant Carles de la Ràpida, per exemple, ha superat els 1.000 mil·límetres en tot l'any, un
una població que té una mitjana inferior inclús als 500, o no arribes, caig als 500 litres anuals, podríem dir que la doblada, la mitjana climàtica, sobretot per una primavera plujosa, va destacar el mes de març, i ha destacat, en el cas del sud, la tardor, el setembre sobretot, i part d'octubre, amb aquells episodis...
de la Dana i amb aquells aiguats, i en altres indrets, com és el nord-est de Catalunya, ha destacat sobretot el mes de desembre, que ha estat extraordinàriament plujós, amb 300 a 400 litres per metre quadrat en alguns observatoris.
Un any una mica irregular en quant a mesos de precipitació, perquè també s'han combinat amb mesos molt cecs. Juny, per exemple, pràcticament no va caure ni una gota en molt del territori de Catalunya, exceptuant indrets del Pirineu, no va haver-hi alguna tempesta, i en canvi, el juny, que no ho hem dit abans, va ser un mes...
on es va batre el rècord absolut de temperatura de tots els junys observats fins ara. Va ser el juny més càlid de tots, inclús per sobre d'aquell juny del 2003, que semblava que no havíem de superar. Sí, sí, jo recordo temperatures que superaven els 30 graus i no érem ni mitjans juny, pràcticament.
Exacte, i als 35 i als 40, en algun observatori, sobretot pels vols de Sant Joan, aquella setmana va ser la més càlida, o ha estat pràcticament la setmana més càlida de tot l'estiu. I finalment, acabem amb un altre rècord, que és el rècord a la baixa, tant de tramuntana com de mestral. Ja saps que ho mirem, això també. Estem en estudi, en podríem dir,
I aquest any ha estat l'any amb menys tramuntana dels darrers 30 anys, des que hi ha observacions. Aquí a l'escala hem fet 31 dies de tramuntana, o sigui, inclús 10 menys que l'anterior rècord, quan la mitjana de dies de tramuntana l'any voltava als 100 dies de tramuntana. Per tant, ja veus...
el descens que hi ha hagut aquest any. A l'Estartit també s'ha embatut el registre rècord en tots els llindars que tenim l'estadística. Aquí a l'escala mirem 50 km per hora, però a l'Estartit mirem 60, 65 i 70 de ratxa màxima.
I pel que fa al sud, també m'han comentat que hi ha hagut record a Reus, a l'Observatori Meteorològic de Reus. Per tant, també s'ha abatut l'any amb menys dies de mestral. Per tant, ja sabem que la tramuntana i el mestral són cosins germans, o la situació ens deriva més o menys de les mateixes situacions...
Per tant, és un reflex d'aquesta dinàmica que hem tingut un any més, que o bé han dominat els llavants o les situacions més de l'est o més del sud, en el cas de la primavera, la tardor i l'hivern, quan ens han emportat les pluges, i situacions més anticiclòniques. I del sud, quan hem patit aquestes calors o aquestes temperatures excepcionals, bé sigui el febrer passat, que no vam tenir cap dia de tramuntana, o el mes de juny, que acabem d'anomenar fa una estoneta.
Per tant, veurem què ens deparà aquest 2026. El fred s'allargarà molt més. Crec que demà comencen a pujar temperatures, no? Sí, demà comencem a canviar de situació. Venim de situacions de nord, de nord-est, de nord... Passem a situacions de l'oest i del nord-oest, situacions més atlàntiques. Normalment, les situacions continentals acostumen a ser força més fredes. Les situacions atlàntiques acostumen a ser un fred...
una mica més amortaït, una mica més temperat i, sobretot, més ventat. Tindrem ventades importants. Les mínimes ja no baixaran perquè, clar, el vent dificulta que la temperatura baixi per les nits. Els núvols també ho dificultaran. Tindrem dies de cel rogencs, sobretot a la posta i a la sortida de sol. I un nou front, un nou canvi, sobretot de cares a divendres, dissabte, sembla que d'allò,
Però de moment, per aquesta primera quinzena de gener, sembla que no hauríem de tornar a repetir una fredurada com la que hem tingut aquests últims 4-5 dies. I així en 30 segons, allò que no us agrada gens fer als meteoròlegs, com pinta el 2026? Tindrem un hivern així del que queda càlid o tindrem un hivern de temperatures normals? Ni idea. Home, no, a tarda mullà, això que mireu tots els mapes, tot...
No, no, jo et puc parlar de les properes setmanes, de les tendències a mitjà termini, no? Però no... Mira, tal com vam començar el desembre, aquest passat mes de desembre, ningú hagués dit que l'hauríem acabat amb la pluja que va caure, ni amb els llavants que va fer, ni amb la situació que vam tenir. Per tant, com diu un meteoròleg d'un canal de televisió bastant important, això s'ha de seguir minut a minut.
Doncs ho intentarem seguir. Moltes gràcies, Sergi Corral, per aquest repàs del 2025, tot i que no t'has volgut mullar pel que fa aquest 2026. Està molt freda, l'aigua. No, no, no cal que ho juris. Jo em vaig ficar a l'aigua l'altre dia i, déu-n'hi-do, està congelada. Està molt freda, molt freda. No, no ho recomano. Moltes gràcies, Sergi. A reveure, que vagi bé.
Vaig deixar d'entrar-hi tant de cop. Ara abans emullo els canells al cap i al cor. Amb els ulls clavats a l'horitzó. I fent el repàs d'aquest 2025 pel que fa a la meteorologia, arribem al final d'aquesta primera hora de Ràndemar. Nosaltres ara farem una petita pausa de res, 5 minutets, i tornarem aquí fins a les 6 de la tarda. Perdoneu que m'ofego. No marxeu, fins ara. No marxeu, sóc el mar.
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Xeselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
Al Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·let o llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat Pones, on compren els professionals. Obramat. Si separem bé la brossa orgànica, ens estalviem diners i l'aire que respirem cada dia està més net.
Separa bé l'orgànica i ajuda'ns a tenir la ciutat com a tu t'agrada.
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció nou comerç. 7 dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000. Tarragona Ràdio. Bona tarda, són les 5.000.
Els parla Laura Casas. La setmana vinent, just dimecres, 14 farà 6 anys de la tragèdia d'Icuox. Dos treballadors i un veí de Torreforta van perdre la vida com a conseqüència d'una explosió i uns fets que hores d'ara sabem que s'ajutjaran
però no quan. Els sindicats són crítics i lamenten que amb el pas del temps s'hagi diluït la pressió ciutadana per exigir justícia i perquè fets tan greus com aquells no es tornin a produir. Sentim Jorge Porter, secretari general d'UGT a Tarragona, i Mercè Aro, secretària d'Organització de Comissions.
Hem anat a manifestar-nos allà, rememorant aquesta desgraciada data, i cada cop ens hem trobat més sols. I és una cosa que no afecta només als treballadors d'ICOCSE.
S'hauria d'haver fet una resposta ciutadana de sortir al carrer i fer més pressió perquè hi hagi justícia pels morts. Recordem que el jutjat d'instrucció número 1 de Tarragona va decidir processar l'empresa i 3 directius pels delictes d'imprudència creu, estrells i delictes contra els drets dels treballadors.
D'altra banda, consternació a Constantí per la mort d'un veí de 54 anys en l'incendi d'un habitatge la matinada passada. Els 100 mossos en investiguen les causes. L'alcalde de la localitat, Òscar Sánchez, admet que s'ha viscut una situació molt dura. Bé, imagina't una situació d'emergències molt dura, després, com deia, del dia de Reis.
Uns van haver de ser extrets per bombers, altres per les seves pròpies cames i és molt trist.
Per cert que Tarragona tornarà a sumar-se a la marató de donants de sang que arrenca aquest dijous amb el repte d'assolir les 7-10.000 aportacions al conjunt del país en un moment complicat després de les festes nadalenques. Albert Soleil, el cap de centres de banc de sang i teixits al Camp de Tarragona i l'Ebre, fa una crida especialment a la gent més jove.
Els donants joves tenim un problema. Postpandèmia hi ha hagut una gran baixada de donants joves que semblava que anava pujant, pujant, pujant, però s'ha estancat una miqueta i necessitem tornar a arrencar aquests donants joves que no acabem d'aconseguir que vinguin a donar. Marató de sang entre el 8 i el 17 de gener. Més notícies les trobaran a tarragonaradiopuncat.
Passant 3 minuts de les 5 de la tarda, engeguem aquesta segona hora de Randemar, una segona hora on parlarem de medi ambient com ho fem habitualment els dimecres i avui parlarem concretament dels boscos boreals. I acabarem el programa d'avui surfejant les onades del Marès. Estarem aquí fins les 6 de la tarda a Randemar.
Parlem de medi ambient, parlem de medi nostrum. És dimecres i els dimecres són sinònim de medi ambient i no podia ser d'altra manera en aquest primer programa del 2026. I per aquest motiu ja tenim a punt el nostre fidel col·laborador, en Joan Ramon Mendó, que avui ens parlarà dels boscos boreals. Joan Ramon, molt bona tarda. Avui el fred t'ha espantat, no has vingut fins a Tarragona. Hola, bona tarda, Marina. Sí, de fet, no sé si ha sigut el fred o l'hombre del saco,
Però certament he preferit quedar-me a casa perquè visc en un petit poble del Baix Camp on sortir al carrer ja és tota una fita èpica. A veure, diem-ho bé, és una fita èpica perquè fa molt de fred, perquè encara la gent entendrà coses rares, eh?
Ah, bueno, de fet s'ajunten el fred i el vent, perquè si no fes vent dius, vale, surto, bueno, passo fred, però la sensació de fred és encara molt més bèstia amb el vent. Llavors, bueno, doncs aquí em teniu, per telèfon, amb viva veu, no amb persona, però amb viva veu. Nosaltres ho acceptem igual, Joan Ramon. Hem dit que avui parlarem dels boscos boreals, què és això exactament?
De fet, tu ho has introduït com a tema. No és exactament aquest el tema, però sí que parlarem de boscos boreals. De fet, el tema és l'explotació extensiva o intensiva, segons com es miri, de boscos. És a dir, els aprofitaments que es fan de determinades masses d'arbres, que podríem dir que són boscos, però que en realitat són plantacions forestals.
I això no aprofitament per obtenir-ne fusta. Aquesta fusta pot tenir diferents finalitats. Una d'elles fer pasta de paper, una altra acabar fent de combustible, combustible renovable, entre cometes, i algun altre ús secundari, però bàsicament serien aquests dos. Llavors, segueixo Marina...
Digues, digues. No, no, era per confirmar que m'estava sentit. No, no, sí, sí, tot correcte, tot correcte. Bé, llavors començaríem parlant del bosc boreal. De fet, no només el bosc, se'n diu bioma a tot el conjunt del bosc, els animals que hi viuen, els microorganismes...
els rius, tot allò que forma part d'aquest ecosistema tan peculiar, que és el boreal, és l'ecosistema que es troba al nord d'Europa, al nord del continent americà, al nord del continent asiàtic, i si anem també en direcció contrària, cap a l'Antàrtida, trobaríem ecosistemes molt semblants als boreals, a la zona de la Patagònia, a algunes zones de Nova Salanda...
i són uns boscos que estan molt ben adaptats al fred. I, curiosament, tothom podria pensar, en llocs que fa tant de fred i que estan mig any nevat, no hi hauria les condicions idònies per tenir un bosc, per tenir arbres en creixement i per obtenir arbres que donin fusta, que donin un aprofitament, no?,
Doncs resulta que sí, perquè les condicions de llum, el ràpid creixement que tenen les espècies adaptades amb aquest ecosistema bioma boreal, permet uns creixements, uns rendiments molt elevats de fusta. I aquest és l'objectiu d'algunes companyies grans, diguem-ho així, multinacionals, algunes d'elles, que es dediquen a això, es dediquen a...
plantar milers hectàrees d'una espècie determinada, costumen a ser boscos d'una sola espècie. Podríem citar com a exemples l'avet, el famós avet, alguns planifolis, que són aquests de fulla caduca, com per exemple el bedoll, en castellà abedul, i alguns tipus de pi, específicament en llocs concrets, però bàsicament serien aquests altres.
I tot això per què ho volem explicar? Avui ho volem explicar per relacionar-ho amb un mantra, un mantra que es diu molt sovint aquí a Catalunya, a l'entorn mediterrani, que és el dels boscos estan bruts, els boscos s'han de netejar, s'han de gestionar.
Bé, aquí veurem al final les diferències entre un bosc a Catalunya, a la península ibèrica, a Itàlia, a Grècia, amb un bosc al nord d'Europa, perquè és el que tenim com a referent més afronta. Podríem mirar al nord dels Estats Units, al Canadà, o altres països com Rússia, la part de la Sibèria, doncs també té una quantitat...
una quantitat enorme de boscos boreals. Llavors, quin és el problema d'aquesta gestió que es fa del bosc? El problema, bàsicament, és que disminueix la biodiversitat de forma dramàtica. Per què? Perquè estem convertint una zona que podria tenir moltes espècies diferents d'arbres en un conreu.
I clar, no parlem d'un correu petit, d'una hectàrea, deu hectàrees, cent hectàrees. Parlem de milers d'hectàrees. I això es fa a Finlàndia, a Suècia, a Noruega, a Rússia, a Canadà, als Estats Units, a la Xina. I es fa en unes quantitats que consten fins i tot de posar-hi números.
Com a dada, podríem dir que el bioma boreal, tot el conjunt aquest de boscos i zones fredes, és el més extens del planeta. És a dir, quan pensem en verd, pensem a l'Amazònia, per posar un exemple, no? Les selves amazòniques. Però, de fet, l'ecosistema boreal, el bioma boreal, és el bosc més extens del planeta. I, de fet, és una pressa clau. En l'ecosistema global...
a nivell planetari. Per què? Perquè és un emburnal. Emburnal vol dir que és un lloc on s'acumula el CO2, en aquest cas, el carboni de l'atmosfera, i es converteix en fusta, es converteix en biomassa. I, clar, això passa a una escala planetària, a una escala global enorme. Llavors, alguns països que tenen aquestes extensions sangrans han pensat, doncs, home, treien el profit...
I, per una banda, ara veurem els pros i els contres. Per una banda, està bé fer aquest aproximament, treure un benefici econòmic, social, perquè també en llocs rurals, llocs aïllades, no hi ha cap altra forma de guanyar-se la vida, que no sigui talla fusta. És a dir, si ens rebentem a la història, ja sabem com acaba. I costum acaba malament, perquè tant a Europa...
com a Estats Units fa segles, ja es va produir una desforestació en massa, enorme, i tots els arbres centenaris van acabar trinxats completament. En el cas d'aquestes plantacions, que es fan en països del nord o del sud, en el sentit antàrtic, són renovables, és a dir...
Com ho explicaria, Marina? Es fa la plantació i es recull el fruit, que en aquest cas seria la fusta, al cap de 30-40 anys. És a dir, són plantacions que en una generació, en una vida d'una persona, en pot ser dos, com a molt. Què vol dir? Que són negocis que passen de pares a fills...
o que es fan a través de grans companyies, de grans empreses, que mantenen aquest model. I lògicament és un model rotatiu, que vol dir que si la parcel·la que tinc davant de 1.000 hectàrees va ser plantada fa 20 anys, al costat en tinc una altra que va ser plantada fa 25, i al costat una altra que en fa 30. I la següent és la que puc recolectar l'any en curs. Parlem de quantitats molt grans.
Llavors, quines implicacions té aquesta silvicultura, que seria el nom tècnic de l'aprofitament forestal? Quines implicacions, quins impactes? I, sobretot, com afecta l'ecosistema? Perquè, clar, aquí, a casa nostra, estem dient que hi ha massa bosc, que s'han abandonat els conreus, que s'ha de gestionar el bosc... Clar, en l'àmbit mediterrani...
És molt més complicat, perquè el relleu és diferent, tenim zones més complicades de treballar, per dir-ho així. A les zones nòrdiques hi ha extensions enormes, que són pràcticament planes, i per tant permeten un accés força còmode per la maquinària. Totes aquestes plantacions es treballen en maquinària pesada, maquinària...
de gran tonatge, i de fet hi ha algunes màquines especialitzades en tallar l'arbre des de la soca, arran de terra, i aquesta mateixa màquina, que és com una grua, al mateix temps que el talla, li treu totes les branques i el talla amb bocins d'una mida ja determinada. I la part més prima, la part que no és comercial, s'abandona. És l'únic residu que queda al terreny.
Clar, des del punt de vista de la funcionalitat d'un bosc, en aquestes plantacions el que no hi ha, perquè queden pràcticament planes, arrasades, és fusta morta. I la fusta que hi queda són branques petites que no permeten fer de refugi, no permeten que l'ecosistema es pugui renovar, pugui retornar els nutrients, etcètera.
Això en alguns casos desemboca en un procés d'erosió, en un procés d'empobriment d'aquell terreny, d'aquella extensió tan gran de bosc, que originalment era un bosc divers i que ha acabat sent una plantació d'arbres.
Marina, tu vés-me aturant, eh? Ho dic per... No, no, jo t'estic escoltant atentament el que parles dels boscos. Molt bé. No, ho dic d'Esquerra per si tens algun dubte, si cal fer algun aclariment, eh? Perquè, com que no et veig la cara, no estic en persona, no puc saber. De moment tot correcte. Molt bé, perfecte.
Llavors, a les darreres dècades, aquest augment de demanda mundial de fusta, de paper, de diomassa i de materials considerats perds, ha transformat grans extensions de bosc boreal en plantacions forestals intensives. És a dir, el concepte intensiu o extensiu balla una mica, perquè normalment tenim el cap que extensiu vol dir una extensió de terreny no gran,
Intensiu vol dir que està tot com més concentrat. Una granja de porcs és una explotació de la madera intensiva, perquè tens tots els porcs concentrats. Aquí passa una mica al revés, és a dir, és una explotació intensiva, però en realitat tenim un terreny molt ampli. Per què és intensiva? Perquè fa un aprofitament massiu, perquè fa una plantació d'una sola espècie, perquè es talla...
en un punt concret, en un moment donat, tota una extensió enorme i queda completament desforestada. Per això diem que és intensiva. Llavors aquest canvi de paradigma, del que era l'aprofitament de tota la vida, de fer llenya, fins i tot de construir cases amb fusta, que això és també molt típic dels països nòrdics, ha anat derivant en aquestes altres sortides econòmiques.
Aquest canvi de paradigma obre un debat clau. Quin és el preu ambiental que té aquesta font renovable de biomassa? Llavors, per simplificar una mica com funciona tot això, el model productiu tindria tres punts importants, tres punts forts. Un és el cicle de Tala, és a dir, aquests 30-40 anys que hem dit
que és des que es planta l'arbre, que no es planta, òbviament, quan és petitet, sinó que ja es posa al terreny quan ja té una certa mida. Llavors, els digues d'ara acostumaran a si són de 30 o 50 anys. Són relativament curts. Per què diuen que són curts? Perquè aquests arbres poden viure més de 100 anys. Si es deixessin créixer, si es deixés l'ecosistema, doncs, adquirir tota la potència que pot adquirir.
Lògicament, això no interessa a les empreses. Els interessa tallar-los quan són molt alts i molt prims. Per què? Perquè donen una fusta regular, una fusta amb unes característiques molt concretes. Per exemple, no els agrada que hi hagi plagues, no els agrada que hi hagi incendis, no els agrada que hi hagi cap defecte dins de la fusta. Llavors, per això, aquests temps relativament curts. I estem parlant de països on fa fred,
no vol dir que estiguin exemps d'incendis, perquè recordem que fa un parell d'anys el Canadà, que és un lloc molt septentrinal, molt al nord, doncs es va cremar una superfície immensa de massa forestal. Bé, també ha passat a Sibèria. Són fenòmens que de tant en tant tenen lloc, tot i ser un ecosistema boreal, un ecosistema fred, doncs hi ha determinades condicions que permeten aquests super...
Després, un segon punt, que seria aquesta replantació, és a dir, un cop has tallat el bosc, el tornes a plantar, i això es fa tot mecanitzat. Tant la tala com la plantació està tot automatitzat, ho fan màquines, i ho fan amb un ritme molt ràpid. Tot això és per estalviar costos. Lògicament no es pot fer com es feia antigament, no?
que havien d'anar amb els carros, amb els cavalls, amb els rucs, treginant la fossa i jo com un altre. Doncs ara ho fan tot amb camions, amb excavadores, amb aquestes grues que tallen els arbres i els fan en parts comercials. I un tercer punt, que és un cop aquesta explotació, aquest terreny ha començat a rendir,
ja no queda marge perquè es pugui regenerar de forma natural. És a dir, si eliminem les espècies clau d'un ecosistema i només en deixem una que és dominant, les altres espècies que també són clau tiren totalment fora d'aquest bosc artificial. És com tenir una plantació de plantamoro, una plantació de cereal, una plantació...
de ferratge. Són extensions enormes, on no hi queda només que una sola espècie. Llavors, aquesta fusta obtinguda, com he comentat al principi, es fina principalment per a la construcció, per a fer cases com a material de construcció, també per a obtenir paper i cartró, és a dir, a través de la pasta de paper, de la cel·lulosa, que hi ha dins de la fusta. I també, darrerament,
s'ha obté biomassa, que són aquests famosos pèl·lets de fusta, que hi ha algunes estufes que només funcionen amb pèl·lets de fusta. Doncs aquesta seria una altra destinació, que lògicament podem pensar que és obtenible, renovable, verda, però cal pensar en tots els impactes que hi ha darrere d'aquestes plantacions. Llavors, en aquest context, el bosc deixa de ser un ecosistema complex i passa a funcionar com una
infraestructura productiva, pensada per maximitzar rendiments i per tenir una font d'ingressos regular, que és el que busquen aquestes empreses. Bé, quins són els impactes ambientals més importants? Perquè aquest tipus de gestió no està que sense d'aspectes tan positius com negatius.
Per exemple, a curt termini, aquestes plantacions poden captar carboni, ja ho hem dit, és un emburnal, tots aquests boscos boreals capten carboni. Però, clar, si el capten i després el tornem a emetre, en realitat el balanç és zero. I no és només zero, sinó que és un balanç positiu. Per què? Per què?
perquè tota la maquinària que hem fet servir per plantar, per tenir els arbres ben alineats, per talar-los, després per transportar tota aquesta fusta, tot aquest material, a zones que poden estar molt lluny, després el processament d'aquesta fusta, tot això té uns inputs positius d'emissions de CO2. Per tant, com a...
Podríem comparar-ho amb els fòssils. Si ho comparem amb combustió amb els fòssils, efectivament és una font renovable, però lògicament no és exempte d'emissions, no és una font completament neta. Llavors, per reduir la pressió, també pot ser interessant veure-ho des d'aquest punt de vista, que estem reduint la pressió sobre altres boscos fòssils.
del planeta, com per exemple els tropicans, que també són objecte de deforestació. Lo que sabem, no només a l'Amazònia, com dèiem abans, sinó també a moltes zones d'Àsia, especialment al sud-est asiàtic, doncs s'hi han fet unes destrosses enormes, no només per deforestar, per treure la fusta, sinó per convertir tots aquests terrenys després en plantacions. En el que dèiem, en un país asiàtic de...
per exemple a Malàcia, Indonèsia, les Filipines, Tailàndia, aquests boscos desapareixen per donar pas a plantacions de cocos, de palmeres, o per fer oli de palma, que també són unes altres palmeres, o per fer camps d'arròs, tot això ja fa molts segles que s'ha inventat.
Però ara la novetat és aquesta, que els països del nord, els països freds, tenen aquest recurs i poden competir amb aquests altres països de climes més càlids, els països tropicals. Llavors, quant a impactes negatius, en tindríem quatre molt importants. Ja els hem comentat una mica. El primer, pèrdua de biodiversitat.
Per què? Perquè només tenim una espècie dominant i alguna altra que surt allí de casualitat, però només hi ha una sola espècie. Segon impacte, alteració del sol. Per què? Perquè en realitat quan estem tallant tot un bosc, al mateix temps estem perdent tot el que hi ha a sota del terra, que són els arrels, els fongs, l'humus, la fulleraca...
tot això que hauria de generar un sol fèrtil, un sol profund, doncs acaba generant un sol, que s'erosiona fàcilment, que no té la fertilitat que tindria un bosc sa, un bosc normal, sense aquesta gestió. Un tercer impacte, l'alliberament de C2, com hem comentat, quan es fan aquestes tales, quan es fa el processament,
es genera CO2 i si això va parar, per exemple, en una planta de biomassa o en una estufa de pellets, al final s'acaben emetent aquestes tones i tones i milers i milions de tones de fusta. I, per últim, un impacte que, a simple vista, no ho sembla que hi hagi de ser. I això és el que pot sorprendre les persones...
que estan acostumades als boscos d'aquí, els de casa nostra, el bosc mediterrani, i com veiem, doncs, una plaga, entre cometes, un atac per insectes o un atac per fongs, allò que tens un pinar i s'asseca el pinar i no se'ns ve per què. Clar, això passa justament quan tens un bosc pobre, un bosc que no té riquesa d'espècies,
que no té depredadors naturals, llavors quan hi arriba una plaga, un insecte, un barrinador, acaba perforant tots els troncs que es troba i acaba destruint aquell bosc. Llavors, en aquests casos, en aquestes plantacions extensives o intensives, també ens hi trobem a això que tenen certa vulnerabilitat davant de plagues, davant de sequeres, davant d'incendis, i per tant cal tenir-ho molt en compte.
S'ha d'estar pendent d'això. Sí, efectivament, és com tenir això, una plantació de plat de moro o qualsevol altre conreu intensiu, doncs si han de fer uns tractaments, s'ha d'estar pendent, no és només tenir-ho allí i que vagi fent.
és un correu, el que passa és que en comptes d'obtenir llavors, obtenir fruits, el que s'obté és fusta. Digues, digues. No, no, digues, digues. No, anava a fer ja la comparació amb Catalunya, però... Ens queden 10 minutets. 10 minutets, perfecte. El que volia explicar és, en el context català,
Sovint es diu que els boscos estan bruts. Aquest és el mantra del que us parlava al principi. Llavors, aquesta expressió no descriu una realitat ecològica, sinó que és una percepció cultural. Cultural que vol dir que, per tradició, a Catalunya, des de fa molts segles, s'ha fet un aprofitament del bosc. Antigament es feia per construcció. Les cases antigues es feien totes amb vigues de fusta.
Després s'ha vist que les vigues de fusta s'han de mantenir en bon estat, perquè si no s'acaben podrint, acaben tenint carcoma i les cases s'acaben enfonsant. Per tant, s'ha substituït el que era la construcció de fusta per materials més resistents, ja siguin vigues de ser, vigues de formigó i fins i tot materials d'origen plàstic.
Llavors, aquesta tradició només s'ha mantingut, el que seria la gestió del bosc, l'aprofitament forestal, només s'ha mantingut en aquelles zones on s'aprofita la llenya, és a dir, on els hiverns són freds, hi ha moltes zones de Catalunya on cal tenir llenya i, de fet, la llenya...
La magatzema es guarda per tenir-la preparada durant l'hivern, per no haver de tallar-la al període més fred. Hi ha una previsió, hi ha empreses també que es dediquen a vendre llenya. En l'entorn mediterrani, els parlaríem normalment de la que és comercial, la llenya d'Alzina, la llenya d'Olivera,
També la llenya de pi, però lògicament la llenya de pi no té tan bona qualitat, no crema tan bé, no dona tant de rendiment calorífic com aquestes altres gustes que són més nobles, com és l'olivera o com és l'alzina. El roure també és una llenya amb molt de poder calorífic.
Llavors, aquí tenim aquesta tradició, no? Però el que no han fet mai, perquè no ens ho permet l'ecosistema, no ens ho permet el clima mediterrani, és aquestes plantacions massives, no? L'únic que es pot fer a Catalunya, i que es fa, són plantacions de pollancres. El pollancre és un arbre de ribera, és un arbre que creix on hi ha aigua, on hi ha un riu, on hi ha una llacuna, una zona amb molta humitat al subsol,
és una obra que necessita molta aigua i l'avantatge aquest és que té un creixement molt ràpid i molt recte. Llavors, a Catalunya hi ha plantacions de pollancres, hi ha pollancredes, i, bàsicament, aquest seria l'aprofitament forestal intensiu...
que es pot fer a Catalunya. Antigament sí que es feia aprofitament, per exemple, amb els carboners, l'antica ofició dels carboners, doncs feien això, convertir la llenya en carbó vegetal. Llavors aquest carbó vegetal, que passava menys, que tenia més rendiment calorífic que la llenya, doncs era més fàcil de transportar, tenia un valor afegit.
Això s'ha de perdre perquè, lògicament, va venir després la revolució dels combustibles fòssils i encara depenem en gran mesura de combustibles fòssils. Però, residualment, en molts municipis de Catalunya es manté aquesta tradició d'aprofitar el bosc fer-ne llenya per escalfar les cases, bàsicament pel ús domèstic. No parlaríem d'un ús industrial, en el cas de Catalunya, a diferència d'aquests altres països nòrdics,
que sí que en fan un ús industrial. Llavors, el concepte del bosc està brut és un concepte errònic. Llavors, no podríem parlar de boscos bruts o nets, sinó d'ecosistemes que són vius. I en un bosc viu i sa, hi ha d'haver fusta morta, perquè forma part de l'ecosistema, i, de fet, els llocs, i això ho podeu comprobar si aneu a algun bosc d'aquí de la vora,
i un bosc que no s'hagi tocat en 20, 30, 40 anys, que no hi hagi hagut cap incendi. Veureu que els pins més vells, sobretot els pins, són a terra. Per què? Perquè ha fet alguna ventada, alguna nevada que els ha tombat.
És molt senzill, el pi, sobretot el pi blanc, arriba en una edat en què ja no és viable, ja no pot seguir creixent o arribar a 200, 300 anys d'edat. És molt difícil. Llavors, la majoria de pins, quan tenen 50, 60, 70 anys, acaben tombats. I aquesta fusta morta permet que aquest bosc sigui viu. Llavors, quan es fa una clarida, que això es fa a Catalunya, es fa per prevenció d'incendis,
es fa per manteniment de camins o de zones on hi puguin accedir els cossos d'emergència. Aquestes aclarides no són una operació estètica, són una eina de gestió que té com a objectiu o bé aprofitar aquesta fusta, un cop fet a l'aclarida, o bé simplement reduir la continuïtat del combustible en el cas de prevenció d'incendis.
sempre aplicant uns criteris ecològics i uns criteris de territori. Perquè no és el mateix fer una aclarida, no sé, per posar un exemple, a les Garrigues, amb una bosquina de les Garrigues, que fer una aclarida a la Cerdanya, per posar dos tipus d'ecosistema que tots són mediterranis però que no tenen gaire a veure l'un amb l'altre.
Llavors, la presència de bosc i de fusta morta no vol dir que estigui al bosc abandonat, simplement és un procés natural, que permet que surtin bolets, que, per cert, segur que molts veients...
en saben trobar i saben identificar els bolets que són comestibles. Hi ha bolets gràcies a aquella fusta morta. Si no hi hagués fusta morta, no n'hi hauria. Els bolets, que, per cert, tu un dia ens vas fer també una masterclass una mica de bolets tòxics, però en aquest cas... Bé, jo recordo que va venir un dia l'Ernest Gatell, vam parlar de bolets i vam parlar d'orquídies, de bolets tòxics
No recordo que havíem fet un programa específic. En tot cas, és un tema molt controvertit, perquè la base és la identificació. I si no es sap identificar un bolet, en cap cas es pot dubtar i dir, bueno, vaig a provar el que passa. No, això no es pot fer. Només s'han de menjar els bolets que sabem identificar perfectament, com per exemple el roballó.
aquest seria el bolet típic, o el CEP, el CEP també és un bolet força fàcil d'identificar, i tots dos són de molt bona qualitat gastronòmica. Llavors, per acabar una mica, en el context de Catalunya, el risc d'incendi no dependria tant de la quantitat de biomassa,
sinó de la seva disposició. Per això es fan aquestes aclarides quan es vol tallar la continuïtat, ja sigui vertical o horitzontal. Què vol dir vertical? Que quan hi ha un gran incendi, el foc es propaga des del terra fins a les branques. Llavors pot anar saltant a través de les branques. Llavors una manera d'evitar aquesta propagació és mantenir una certa alçada neta de branques.
Això és una clàrida típica, per exemple, en zones urbanitzades. En el perímetre de zones urbanitzades es fa aquest tipus de clàrides, es poden deixar alguns arbres separats entre ells i trencar aquesta continuitat vertical. Trencar-la en horitzontal, què vol dir? Crear un mosaic. Per exemple, si hi ha un terreny agrícola, enmig d'un bosc o diferents terrenys agrícoles...
al voltant d'un bosc i estan trencant aquesta continuïtat en gas d'incendi quan el foc arriba al terreny agrícola permet una extinció més senzilla. Amb un minutet, Joan Ramon, que ho hem d'anar deixant. Molt bé, llavors, gestionar els boscos de Catalunya...
no vulgui simplificar-los ni fer-los visualment més ordenats, sinó mantenir la complexitat i la funcionalitat ecològica. Per tant, les clarides són útils només quan formen part d'una visió a llarg termini i quan s'entén el bosc com una part d'un sistema més ampli. La comparació que hem fet avui entre el model de bosc...
el boreal, l'aprofitament de bosc boreal i el context català, mostra clarament que no hi ha cap solució universal, que les boscs corresponen al clima, al sol, a la història, a la tradició i a com la societat s'hi relaciona. Llavors, el debat no és si cal tallar arbres o no, sinó com s'han de tallar, on s'han de tallar i amb quins objectius ecològics i socials s'han de tallar.
Doncs ens quedem amb aquest missatge. Moltes gràcies, Joan Ramon Mendo. Ens veiem la setmana que ve. Espero que aquí els estudis. Molt bé, perfecte, Marina. Gràcies.
Canviem ara de radicalment de tema i aquí ens agrada el surf, les onades, el vent i el mar. I sabem com, quan i on és millor anar. I aquí d'això em fa tota una devoció, una manera de viure. És el cas d'un jove de Calella, el Pau del Mà Oriol.
Doncs sí, Marina, efectivament el tenim aquí assegut amb nosaltres, el coneixem més el Pau, el Pau del Mau, Pau, molt bona tarda. Bona tarda, què tal? Molt bé, ets de Calella i aficionat al surf. Sí, des de fa ja bastants anys ja, amb la tonteria. Oh, bastants, bastants, a veure, només en tens 21, bastants, bastants no en pots fer. Des de, no sé, des dels 15 o els 14 o així.
Déu-n'hi-do. Explica'm, Pau, com neix un surfista? D'on surt la teva vocació, la teva passió per aquest esport? Bé, jo des de ben petit ja havia anat a la platja, els meus pares m'havien portat a la platja de Calella i m'he passat els estius sencers allà, dies sencers, d'anar al matí, dinar i berenar a la platja i passar-m'hi allà, doncs, molts dies.
I llavors vaig començar a provar tot el tema del caiac, després vaig passar amb el windsurf, llavors em vaig aficionar bastant amb el tema de la vela i tal, i em vaig apuntar al Club Nàutic de Calella a fer com...
Feien com un casal, i per mi allò era la vida. M'ho passava superbé. I jo i el Mar estem enamorats. És un binomi, eh? Pau i Omar, això és una relació intensa. I llavors, arrel del Club Vela Calella, em vaig conèixer...
a un amic que era molt més gran i que ja havia fet surf i havia començat amb el bodyboarding per aquí, a les costes catalanes. I un dia que hi havia poques onades em va dir, ei Pau, que sé que et mola tot això del mar, fas bé windsurf, tal, no sé què...
què passaria si vens amb mi un dia i proves de fer surf. I vaig dir, cap endavant. Jo estava superemocionat i amb moltes ganes de provar-ho i em va molar molt. I vam anar a una platja d'aquí a prop i res, hi havia una monedeta molt petita. I me'n recordo que em va dir, tu veu Rema i ara que vegis que t'emputxa...
De peu. Sí. I vaig dir, va. I a la primera, i de peu, i superbé, i em va encantar, i vaig dir, buah, buah, buah, això què és? Com si ho haguessis fet tota la vida, vas trobar-t'hi allà, com a casa. Sí, sí, sí. I em va encantar, i va ser com, fuà, fuà, fuà, vull una taula, tal, no sé què, i tinc la gran sort que els meus pares, doncs, mai m'ha pogut, en plan, mai m'ha faltat de re. Mm-hm.
I em van comprar una taula per a l'aniversari, penso. I a partir d'allà, sempre com un malalt, mirant les previsions, a veure si venia alguna donada... Em posava de vegades en llocs que...
que era un desastre, el mar, i que potser no es podia ni fer surf. I jo allà amb el neopreno passant fred i tirant-me a tot arreu. Caram, és passió, això, eh? Sí, sí, no estava malalt. I encara ho estàs o no? Sí, sí. Ara ja que ho trobes més, potser. Sí, ara ja amb els anys i la pràctica i tal, sí, sí, ara millor. Tinc un gran dubte, Pau, les costes del Maresme, aquesta zona d'aquí, és una zona bona per fer surf o no gaire?
T'hauria de dir que no.
Però, sobretot les temporals d'estiu, no sol haver-hi molt de mar. El mar sempre està mínimament plat o... Sí. No hi ha pràcticament moviment, però de cara a l'hivern sí que es mou molt més i amb els temporals de vent, sobretot que generen, doncs ve bastant donatge per poder practicar surf en algunes costes. Quina zona seria bona per aquí o a la comarca d'Omaria per practicar surf?
Bé, hi ha diferents llocs, i els surfistes d'aquí al Maresme ja es coneixen els bons llocs, però sobretot els més coneguts són Vilassà, per exemple, i a part del Mas Nou, tot i que ja s'escapa una mica. Cap a la zona sud, de la comarca, podríem dir, més que cap al nord. Sí, perquè cap al nord dona bastant més el vent, les platges són molt més fondes, i no dona l'espai suficient perquè generi...
amb l'energia de l'onada i que l'aixequi. Perquè directament es troba amb el trencai i no genera l'onada. Tot això, abans de començar, abans d'entrar a antena, em deies, mira, hi ha llocs que no te'ls podré dir per antena, perquè això és com anar a buscar bolets. El boletaire, que sap on són, no ho diu perquè no se li ompli de gent. Amb això amb el surf passa una mica igual. No, no, completament. Igual. Per fet, no t'ho demanaré. No ve que m'expliquis quins són aquests llocs secrets d'aquí la comarca, només que em diguis que n'hi ha, jo ja faig. N'hi ha.
Però, bueno, s'han de buscar i si els trobes, doncs també respectar tot el que inclou poder entrar en un lloc que no és el teu. Clar, a més a més també depèn, suposo, del temps que em deies, eh? Estar tot el dia enganxat al mòbil, saber quin temps farà les previsions. Clar, no tots els llocs són bons, ni tots els dies també són bons. No, clar, clar. O sigui, tu com a surfista has de fer una anàlisi
de les costes, tinguen en compte també la profunditat, els fondos, si són de sorra o de pedra, també els espigons et poden ajudar en alguns casos, i sobretot això de les previsions, mirant el vent, mirant els temporals que hi ha a dins del mar, l'energia a les onades, és constant. O sigui, jo cada setmana obro un mòbil,
I estic allà mirant cada dia a veure si ha canviat la previsió. Aquest dia podré anar a tal lloc perquè ve de sud i si ve de sud doncs millor que em posin allà perquè està més res guardat, etc. Carà, quina afició. Sí, sí, no, no, és un estudi. A més a més, no t'has quedat aquí a les costes del Maresme a fer surf. M'ho deies, vaig mirant a veure on puc anar i no només al Mediterrani, també has anat cap a la zona del País Basc. Sí, sí, sí. On has fet surf? A un lloc on has gaudit més d'això?
Et diria que en el lloc on he gaudit més ha sigut a les costes de Cantàbria, però perquè m'hi he passat molt de temps allà. O sigui, als estius vaig allà a treballar i em brindar l'oportunitat de poder estar fent surf cada dia realment en condicions bones. O sigui, hi ha dies que no, perquè al final l'estiu tampoc és que hi hagi molt de mar, però sempre hem tingut sort, sempre que hem pujat.
I et diria que potser les millors honades que he agafat mai han sigut a França. Sí? Sí, a la costa francesa del nord. Sí. Que, bueno, espectacular. Tota la part de Josebor, Villarritz... Sí. I aquella part em sembla increïble. Però l'has d'enganxar bé perquè de vegades...
Els vents són molt dolents i... O sigui, abans de pujar a fer una ruta d'aquestes, doncs t'has de mirar bé la previsió i tenir-ho tot clar i tenir clar en els llocs on pots anar i tal. Tot i que sempre quan estàs allà acabes desvariant una mica i fent freestyle, què li diem nosaltres...
I acabem fent un pupurri de tot. No, home, però és bo tenir sempre aquesta previsió, sobretot quan no és fer-ho al costat de casa, que mira, fas de més i de menys, quan és un viatge una mica més llarg, home, és bo tenir una miqueta previst. I sempre s'ha vist amb imatges això que la costa del País Basc, zona francesa, zona d'aquí, diguem-ne,
És un mou enlloc, perquè passa a Donosti, veus sempre gent fent surf, en donen mou, no?, aquelles platges, però si dèiem aquí un Maresme, què?, també. Sí, però s'ha de dir que, o sigui, aquí, al Maresme, tinguent en compte les condicions que hi ha als hiverns, a mi em sobte que no n'hi hagi més. De surfistes? Sí. Tot i que, si d'acord estàs cap a Barcelona,
Sembla jo les Rambles. Sí? Però sí, sí, no es pot anar. Ah. O sigui, jo no hi vaig perquè... Massa gent. Massa gent. Ah. A part que si hi ha parques per allà, potser tornes i tens el cotxe desvalijat. Caram, no, això no convé, això no convé.
Expliquem també una mica a pau què es necessita per fer surf, tècnica, tàctica... Tu em dius, jo em vaig aprendre de seguida, vaig pujar a la taula, em van dir aixeca't, em vaig aixecar i... Bueno, perquè mira, tens aquest do, però com se n'ensenya a una persona que vulgui començar a fer surf què és el que ha de saber?
Clar, o sigui, jo també vaig aprendre així, però no vol dir que fos la manera correcta d'aprendre-hi. Perquè jo després, al llarg dels anys, vaig anar corregint els hàbits que havia fet a partir del freestyle. Clar, d'anar fent, d'anar per lliure. Sí, i la tècnica, bàsicament, és en qüestió de fer com tres passos, que seria col·locar bé el teu cos a la taula, primer de tot,
I col·locar les mans a sota el pit i tenir clara la referència dels peus de saber quin nat va davant o quin va darrere. Que, bueno, si alguna vegada es patinat amb un patinet d'aquests scooters, doncs la cama que tens en el patinet és la que hauria d'anar davant, al principi. I la que pedala és la que va darrere. D'acord.
I tenir clar aquests conceptes, i llavors, quan tu estàs estable a la taula i estàs remant, que notes que l'onàs d'emputxa, aixecar el pit i amb la força de les mans emputxa la taula, i amb el peu de darrere clavar-lo en horitzontal, i llavors intentar pujar el genoll a esquerra, bé, jo no m'ho poso a esquerra perquè poso la cama esquerra davant,
intentar pujar el genoll de la cama de davant cap al teu pit i ja estàs de peu. I llavors sempre mirar de flexionar els genolls, posar l'esquena recta i sempre mirar cap endavant o cap on vulguis anar. Perquè un dels fallos més comuns de l'aparentatge del surf és que molta gent es posa de peu i el teu instint...
De humà et fa mirar el que tenies a prop i... A terra acaba mirant els peus, clar. Exacte. Llavors, quan mires a terra, no saps on vas i perds tot l'equilibri i caus. Clar, anava a dir a terra, però no a gaigua. A terra no seria, seria gaigua. Clar, també deveu tenir nocions d'evitar el perill, perquè no deixa de ser una activitat, en certa manera, perillosa. Esteu al mar, esteu amb onades, hi ha roques, hi ha espigons... Sí, sí, sí. Té el seu perill.
No, evidentment, sempre que vagis a surfejar has d'analitzar totes les condicions, tant les meteorològiques com les condicions que té la platja en si. I això és molt important perquè hi ha milers de casos de gent que es fa mal o que posen perill altres persones perquè la lia i es posen en llocs que no toquen. I és molt important analitzar també les corrents, sobretot allà al nord,
perquè aquí al Mediterrani no n'hi ha tantes, però tot i així n'hi ha, els dies que hi ha temporal, i s'ha d'anar realment al tanto, perquè si no estàs acostumat, t'enganxa una corrent que et porta cap a dins i tu pots remar tot el que vulguis, que si no estàs acostumat a remar, te'n vas endins i si no coneixes les corrents no saps sortir. I és això, saber analitzar els canals de corrents, els llocs on es pot practicar el surf,
i també amb tot el tema dels vents i això, perquè són factors que al final et provoquen desgast físic. I si no ho tens controlat, doncs pots generar perill ja tu mateix i els que et vulguin ajudar si estàs en una situació de suport. Clar, sí, sí. I quantes hores pots estar fent surf? Si vaig a fer surf, m'hi estic una horeta i cap a casa que ja estic cansat o m'hi estic tot el dia? Clar, jo, per exemple, quan estava vivint a Cantàbria, doncs hi havia dies que...
que potser m'hi passava dues hores o així i sortia. Ja havia fet el banyet del matí i anava a dinar i a la tarda em feia una tarda dues hores o tres. Però aquí, quan hi ha onades...
S'han d'aprofitar. Sí, sí. No, no. M'he arribat a fer banys de 6 hores a l'aigua. Caram, això és tota estona, deus quedar tot arrugat. No, me'n ho pren, no passa, no? Bueno, no ho sé, no ho sé. Però acabo destrossat. Al final, o sigui, surto perquè els meus braços no tiren. Clar. O les meves cames, que et poses de peu a la taula i dius... Suc un cadàver. He, he, he.
Home, clar, requereix esforç. Quan ens explicaves com es fa, necessites força física i, a part de tècnica, necessites també força. Sobretot al principi, quan estàs aprenent, potser no necessites tanta força, però quan comences com a perfeccionar la tècnica ja vas amb més ànsia de voler agafar onada, onada, onada.
Doncs sí que has d'estar físicament preparat. A nivell competitiu, Pau, t'has plantejat mai fer alguna cosa? Has competit d'alguna manera? No, la veritat és que no. I tampoc és que m'hi cridi massa, eh? Perquè també a nivell de competició en el surf...
o domines molt o... o, bueno, no ho intentis, tampoc, perquè et frustraràs. I és un esport que és tan maco, al final, que és un... Jo el veig més com un esport d'alliberament personal a nivell de... que vas amb la natura i tens contacte amb la natura i estàs tu amb el medi natural.
que no pas un esport com de competició ni de... ni de voler arribar enlloc surfejant tampoc, perquè ho faig per mi i no per...
no per voler competir amb ningú. Bonic això, eh?, que la competició acaba desvirtuant la bellesa d'aquest esport i la relació íntima que a tu et genera amb el mar, eh?, que ens ho deies, n'estic enamorat d'el mar. Sí, o sigui, a nivell personal sí, però que també segueixo les competicions i, o sigui, soc superfan i si hagués tingut l'oportunitat de surfejar des d'edats primerenques fins avui en dia i hagués pogut tindre nivell i tot,
doncs segurament anirien xitxat cap a la competició, la veritat. Clar, ja hauríssim pogut plantejar. Sí, sí, sí. Perfecte, doncs aquesta relació amb el surf, amb el mar, no sé si penses provar més disciplines que tinguin a veure amb el mar, altres esports, què més t'agradaria fer? Bueno, sempre m'ha picat molt la curiositat de provar a fer el kitesurf. Sí? Allò que va amb la cometa. Sí?
Però sempre m'ha fet por pel tema que he conegut gent que ha tingut accidents greus. I també el material, tot el que envolta la vela i tots els esports que van propulsats pel vent són molt cars a nivell econòmic. I també les classes, perquè al final si vols aprendre bé el kite...
doncs has de fer unes classes, o si no, doncs sempre tens el risc de poder-la liar en el sentit que et pots fer mal tu i pots fer mal d'altres persones. I abans de fer una liada, doncs estic content amb el surf, puc surfejar a l'hivern,
Tampoc disposo dels calés com per posar-me ara a fer kite, així que vaig tirant. Perfecte, home, i ja és molt, eh?, perquè altres no pujaríem ni a fer aquest, el paddle surf aquest, el més tranquil de tots, que només t'has de posar dret, això ja, n'hi ha que ni ho faríem, això ja.
No, no, sí, sí, totes aquestes altres modalitats ja les he provat, dominades i guai. Això ja, poca cosa, tu, ja... No, però ojo amb el pàdel, perquè amb el pàdel també es poden agafar onades, amb taules més petites de pàdel, i té la seva tècnica i és complicat, eh? En aquesta vida no hi ha res que sigui fàcil, tot té el seu intringuis, que diuen, eh?
Pau, doncs moltíssimes gràcies per acompanyar-nos aquí aquesta estona al programa Randamar i sobretot, doncs això, molta sort i que gaudeixis molt del mar, d'aquesta relació que hi tens, de les onades i del surf. Moltes gràcies. Moltes gràcies a vosaltres.
Bona nit.
I així arribem al punt final de la ronda mar d'aquest dimecres 7 de gener del 2026, el primer d'aquest 2026. Nosaltres ho hem de deixar aquí, però tornarem com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda demà. A partir de les 4 us esperem a totes i a tots. Que vagi molt bé.
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Benvolgut multireformista, a Obramat no podem abaixar-te els impostos ni el preu de la gasolina de la teva furgoneta, però sí que podem ajudar-te amb els nostres preus. Per això, a Obramat, revisem cada dia els nostres productes per oferir-te les millors marques professionals amb els preus més baixos de la zona IVA inclòs, on compren els professionals. Obramat. Té de cultura. Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. Té de cultura.
Sempre hi ha temps per la cultura.
Al Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona a Tarragona Ràdios.
I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000. Tarragona Ràdio. Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. El Ministeri de Transport ha adjudicat per 7,8 milions d'euros el contracte per construir carrils per vianants i bicicletes en quasi 7 quilòmetres de la Nacional 340, així com per instal·lar pantalles acústiques a la set en un tram de 2,2 quilòmetres a Tarragona.
El primer i principal carril bici de Vianants s'executarà entre l'enllaç entre la 3.40 i la 7 i el límit amb el terme d'altra fulla, mentre que l'altre es farà l'entorn del pont del Francolí. La previsió és que els treballs puguin arrencar la primavera amb la intenció de no afectar la sortida del Tour de França.
I d'aquí a just unes setmanes compliran 6 anys de la greu explosió a Icuoxi. 6 anys després, el judici segueix sense data. La causa principal jutjarà la cúpula directiva i la mateixa empresa per uns fets que van causar 3 morts i una desena de ferits.
Comissions i UGT fan una crida a la ciutadania a recuperar l'esperit crític i fer pressió perquè es faci justícia. Sentim Jorge Porter, secretari general de la UGT a Tarragona. Hem anat a manifestar-nos allà, rememorant aquesta desgracia de data, i cada cop ens hem trobat més sols. I és una cosa que no afecta només als treballadors d'ICOCSE.
Perquè recordem que va morir una persona que era a dos quilòmetres d'on va succeir l'explosió. Era a casa seva, tranquil·lament, i una placa de ferro va sortir volant i va acabar amb la seva vida. Així que aquí cal la solidaritat que torni a brillar i sortim al carrer tots, perquè a més aquesta gent estan tenint la barra de demanar indemnitzacions a la Generalitat per indefensió.
Mercè Aro, secretària d'Organització de Comissions, recorda que l'empresa també ha acomiadat treballadors crítics amb la gestió.
s'hauria d'haver fet una resposta ciutadana de sortir al carrer i fer més pressió perquè hi hagi justícia pels morts que van haver aquell dia i pels acomiadaments que van haver després. Però això és una reivindicació també dels sindicats, que les empreses no cobreixen l'expedient, sinó que realment inverteixen en seguretat i salut, en mesures, en aquest cas per part d'aquesta empresa, en concret de la química,
creien que van faltar mesures de seguretat que va afectar que va morir gent. Els Mossos d'Esquadra investiguen les causes de l'incendi en un habitatge a Constantí que ha deixat una víctima mortal. Es tracta d'un home de 54 anys que vivia a l'immoble assinistrat. L'alcalde de Constantí, Òscar Sánchez, lamenta la mort d'aquest veí. Diu que es va viure una situació molt dura. Bé, imagina't una situació...