Arrandemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda a tothom. Passen 3 minuts de les 4 de la tarda d'aquest dimecres 21 de gener del 2026. Ho tenim tot preparat cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda aquí a Arrandemar. Començarem, com és habitual, fent un repàs de totes les notícies de la nostra costa catalana.
La primera aturada la farem a l'escala, baixarem fins al delta de l'Ebre, passarem per Vilanova i la Geltrú, a Nenys de Mar i acabarem a Tarragona. Després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes. És dimecres i els dimecres són sinònim d'Economia Blava. Avui parlarem de l'Agenda 2030 de la mà de la nostra col·laboradora, l'Anna Alonso Tambo.
El nostre meteoròleg de confiança, en Sergi Corral, ens explicarà què són les baixes pressions i dedicarem pràcticament tota la segona hora del programa a parlar de medi ambient, concretament dels camins de ronda que últimament s'anomenen molt per aquí a la costa d'Aurada. Estarem aquí fins les 6 de la tarda, Renamar.
Però abans de tot això, el que volem fer és saludar el nostre equip, saludar totes les persones que cada dia fan possible aquest programa, que cada dia fan possible que el vaixell de Randa Marçot té a port i arribi a bon port. I comencem per la nostra cap tècnica, Sílvia García. Molt bona tarda, com estàs? Hola, bona tarda, molt bé. Mira, mira, escolta això, a veure què et sembla, eh? Mira, mira, mira, mira.
No ho sé, avui unes onades increïbles. Onades increïbles, a més a més petaven contra les roques. Sí, sí, sí. Avui el mar... I aquesta gairebé mulla, eh? I ja estava lluny, eh? És un dia bonic de veure-ho. Hem de dir, però, que, per exemple, no sé si hi ha altres punts del territori, aquí a Tarragona van fer una cosa que va ser posar quatre canyes i quatre pals per recuperar les dunes d'algunes platges. Ja no hi són, no? Efectivament.
Queden algunes, hem de dir, en la seva defensa, que encara queden algunes valentes dretes. Perquè, com hem explicat en alguna ocasió en aquest programa, això no es recupera així, però bé... No es fan cas, no es escolten. Aquí estan les proves, ja no queda absolutament res de tot això. Anem a saludar la Cel Prieto des de RadioDelta.cat. Cel, molt bona tarda, com estàs?
Hola, molt bona tarda, companyes, bé, molt bé, estem de dimecres, mitja setmana, demà, dijous, només tinc bones sensacions, no ho sé, Batros, com esteu? Oh, que bé, no? Avui la Cerel. Està positiva, és bonic, això. Anem a saludar en Sergi Corraldes de Ràdio L'Escala. Sergi, molt bona tarda, com estàs?
Doncs podríem dir de ressaca de temporal, perquè ha estat tensa aquesta setmana, avui ens hem llevat ja amb calma, amb calma i tranquil·litat, però encara amb aquestes escorrielles una mica de balanç.
I no sé si us passa a vosaltres, o a mitjans, sé que seguiu situacions, no?, i moltes vegades heu de cobrir temes molt intensament. Quan acaba de cobrir-ho, et fa com una mena de baixón, és com si et fes mal tot. Jo ahir al vespre... Jo sempre ho dic, és com una ressaca, però sense haver begut. Exacte, exacte. O sigui, ahir em vaig posar al sofà i vaig durar com... Normalment duro cinc segons, ahir em vaig durar un. Vaig caure, però rodonet.
Bé, si has pogut descansar, això ja és positiu. Anem fins a Canal Blau Ràdio, on allí tenim la companya Carla Lanuza. Molt bona tarda, com estàs? Molt bona tarda, doncs bastant bé. I ara que parlàveu de platges que desapareixen amb els temporals, no sé si heu vist les imatges d'ahir de Sitges, però tenen bastanta tela.
Sí, sí, sí. A Sitges també ha desaparegut pràcticament la platja. Crec que això és una tònica que ha anat passant gairebé a totes les zones de costa. I anem a saludar també a l'Oriol Leo des de Ràdio Berenj. Oriol, molt bona tarda. Com estàs?
Molt bona tarda. Bé, bé, bé, també, doncs, aquí també hi ha el Maresme, ho deies, eh, Marina, la tònica, general de tot arreu, les platges han rebut, aquí a la zona Maresme també, algunes més, algunes menys, aquí a l'Àngela de la Musclera, per exemple, va ser de les més castigades, Calella, també, bé, tota la zona, tota la comarca, Déu-n'hi-do, és una llevantada, és el que ens passa cada vegada que n'hi ha una.
Sí, és per estudiar-ho. Vinga, va, deixem les llamentades, deixem els temporals, anem a començar el programa d'avui, qui us parla des de Tarragona Ràdio Marina Pérez Got. Actualitat.
Comencem el nostre repàs informatiu per la Costa Brava explicant que la urbanització del riuat i les platges d'Empúries han estat els dos indrets més afectats per la llevantada de Sant Sebastià a l'escala.
Sergi? Doncs sí, Marina. Sí, sí. Doncs sí, Marina. Jornada de ressaca de temporal, la d'avui a l'escala. Un cop passada la lleventada, evidentment, toca avaluar les principals afectacions d'un episodi que ha tornat a incidir, com deies, especialment al riuet i a les plagies d'Empúries. L'episodi de pluges, des de dissabte, ha deixat entre 170 i 200 litres per metre quadrat i només a la jornada d'ahir es van superar els 115 en 24 hores. L'urbanització del riuet...
segueix en gran part inundada, malgrat el riu, i ha obert el seu curs cap a mar. S'està treballant perquè es pugui restablir la normalitat tan aviat com es pugui. Ens ho explica Josep Bufill, alcalde de l'Escala. Ens ho explicava Josep Bufill, alcalde de l'Escala. En aquest cas és d'on podem treure aquesta conclusió que ja sabem, que cada vegada que hi ha un llevant fort passa, que el barri de la Riuet necessita una actuació, aquest any ja...
Hem previst una partida per poder desenvolupar aquest avantprojecte que hauria de solucionar, entre d'altres, aquests problemes d'inundació. I aquest matí, ja a primera hora, hem pogut anar a veure com el propi Riuet ja treia aigua per la desembocadura, però és cert que a dins dels carrers hi havia carrers amb dos, tres pams d'aigua, uns 70-80 centímetres d'aigua, deguts a que la pluja que ha caigut a dintre del propi barri no pot desaiguar.
Primer, ja s'han actuat tots els mecanismes per tal de poder netejar al màxim possible aquests carrers i que puguin desaiguar per tal que els veïns puguin entrar. Els veïns de l'urbanització denuncien que es troben davant un problema massa recurrent i, de moment, sense solució. Escoltem Cristina de Balanzó, que és la presidenta de l'Associació de Veïns del Riuat. Davant d'aquesta situació reclamem una solució ja ràpida i jo diria definitiva, perquè, de fet...
Estan parlant que el riuet sempre, diríem, l'aigua queda aturada per la força de les onades, sobretot quan hi ha llevantades, però això no passa ni una vegada ni dues a l'any. A més, cada vegada hem d'estar una mica alerta per avisar els serveis de l'Ajuntament, a qui correspongui, bombers, qui sigui, que vagin a netejar el riuet. I això és contínuament. Hem d'estar vigilants. Avui en dia, en el segle XXI, això és bastant incomprensible.
Les onades, de més de 6 metres d'alçada, han burxat la ferida oberta que va deixar la llevantada de Nadal a les platges dels Portitxol, les Muscleres i el Moll Grec. La sorra, a hores d'ara, segueix desapareguda i les onades han afectat també prop del mur de la platja del Portitxol.
però després d'aquest segon episodi estem encara més preocupats. Avui hem pogut anar a visitar les diferents platges d'Empúries, la de l'hostal Empúries, la de les Moscleres, doncs han quedat totalment descarnades. Veurem a veure també com evoluciona. És cert que quan hi ha tramuntanes pot arribar a portar una mica més de sorra, depèn de les marees...
però realment haurem de tenir una altra segona reunió perquè estem preocupats de cares d'aquest estiu. Jo crec que amb costes estem ben alineats, ens van oferir algunes solucions i les haurem de dur a terme durant els propers mesos.
Protecció Civil i els serveis d'emergència han batllat en tot moment per garantir la seguretat ciutadana, tallant els excessos a les zones més perilloses. L'alcalde, però, també ha destacat el bon comportament dels escalencs davant la llevantada. El temporal de Sant Sebastià ja és aigua passada, encara que els camins i zones agrícoles més planeres, l'aigua acumulada encara trigarà dies o setmanes a marxar.
Baixem ara fins al Delta de l'Ebre. Torna a tenir el Delta presència a la Fira Internacional de Turisme, el futur que se celebra des d'aquest dimecres i fins diumenge a Madrid amb la participació de Delta Ebre i l'Ampolla dins l'espai de promoció conjunta de Catalunya i de les Terres de l'Ebrecel.
Sí, Marina, la presència dels municipis del TAEC s'articula a través del patronat de turisme de la Diputació de Tarragona, que aprofita la cita per projectar el territori com a destinació vinculada a la natura, el cicloturisme i el turisme d'experiències, en un stand marcat en guany per un fort accent cultural i esportiu. Tarragona mostrarà els 2.000 anys de les millors competicions esportives dutes a terme.
i l'estació nàutica Costa Daurada i Terres de l'Ebre aproparan les diferents disciplines de l'esport nàutic en l'any que arriben al quart de segle de vida. La gastronomia també serà protagonista en guany, tot i que amb menys volum d'activitats, després que Catalunya fos escollida durant 2025 Regió Mundial de la Gastronomia. Escoltem a Lola, casa nova regidora d'enfocament turístic, sostenibilitat i platges de Deltebre, sobre la seva participació al futur.
La veritat és que m'ha fet molta il·lusió perquè nosaltres recentment l'any passat vam rebre, o sigui, mos van acabar de fer la diagnosi i mos van aprovar el que és de ser una destinació turística intel·ligent i llavors ja mos van dir que els guardons com a destinació turística intel·ligent se donaven a Fitur l'any següent, o sigui, aquest any.
Llavors havia d'anar per rebre el que és el guardó i anteriorment a l'entrega dels guardons hi ha una taula rodona en la qual parlarem cinc municipis o cinc destinacions que han estat acreditades i són municipis o bé de destinacions turístiques emergents o petites.
Escoltem ara Meritxell, faigès, regidora de turisme de l'Ampolla. És una oportunitat molt important per donar a conèixer l'Ampolla com a destinació turística de qualitat, vinculada al mar, a la gastronomia, a la natura i a un nivell de turisme de família, de tranquil·litat i sostenible. A més, estirem presents com a municipi membre de l'estació nàutica del Nàutic Parc
on s'hi presentaran diferents experiències de turisme nàutic i actiu, pensat per a famílies, esportistes i visitants que volen viure el mar d'una manera respectuosa, d'una manera sostenible i d'una manera que cuida el seu entorn.
L'edició d'enguany ve marcada pels tres dies de dol oficial pel sinistre ferroviari de Còrdoba. La fira se celebra en un context de creixement del sector turístic i amb l'objectiu de reforçar la sostenibilitat i la competitivitat. Això és clau per al Delta de l'Ebre.
El president de la càmera rossera del Montsià, Àlex Morales, ha fet balanç de la campanya 2025 de Rosa, on ha destacat que ha estat un any normal amb una producció similar a la de l'any anterior, però amb un grat de gran qualitat.
En total, el delta de l'Ebre ha tancat la collita amb unes 138.000 tones d'arròs, una xifra que Morales considera habitual per al territori. Pel que fa al recent temporal que ha deixat pluges abundants a Catalunya, Morales ha explicat que no ha afectat directament el cultiu, ja que ara mateix el gra encara no és als camps. Bé, no, realment jo crec que no ha influït. Aquestes pluges, al final, el que fan és que ens retarda una mica començar a treballar les terres, no?,
Ens limiten una mica quan començarem a sembrar i tot això. Però les faines que hem de fer, no per ben bé pel cultiu, perquè el cultiu ara mateix no el tenim dins el camp.
Morales també ha recordat que la passada campanya va estar marcada per la calor extrema a l'estiu i alguns episodis de pedra i pluja intensa al final, com el que va afectar el terme de Sant Jaume d'enveja. Tot i això, les assegurances van evitar pèrdues majors i la qualitat de l'arròs es va mantenir excel·lent. Sí, sí, amb la campanya passada també van lleure moltes pujades a la primavera i vam començar l'ocultiu una mica més tard.
Però, bé, el mes de juny va fer molta calor i també després, allí a l'agost, també va fer molta calor i el que va fer és avançar-nos la cega. O sigui, la cega la vam avançar els 10 dies dels calendaris normals que portem en aquests últims anys. A final de campanya, episodis de pluja i menyaure un de pedra que ens va afectar molt aquí al terme de Sant Jaume.
Per això teníem quasi un 80% de l'arròs dins la cooperativa, però quan hi hauré algun soci que li va fer quasi un 90% de la producció. Per això tenim assegurances i provem a afrontar aquestes situacions.
Un dels principals reptes del sector, ha dit Morales, és la competència d'arròs procedent del Mercosurt i del sud-est asiàtic, que arriba a Europa amb normatives menys estrictes. A mi, al final, el que m'hi preocupa més és que aquest arròs que entre, ja sigui d'enxiga, tant com sigui del Mercosurt com del sud-est asiàtic, que també m'ho entra molt, entre les mateixes exigències que tenim aquí. Aquí, a les arrosses del territori, molts demanen moltes coses, o sigui,
I realment, al final, estes barroses que ens van de fora són més a les mateixes normatives mediambientals, ni infectes sanitaris, ni tampoc. Té una altra estabilitat que nosaltres ens demanem. I aquí el que demanaria més que res és que tots tinguéssim les mateixes arregles del joc.
El president de la Càmera Rossera ha alertat a més que aquesta situació de competència deslleial i de preus baixos pot posar en risc la continuïtat de moltes explotacions del Delta. Tot i això, ha destacat que el relleu generacional continua viu i que es fan esforços per incorporar joves al sector.
Fem aturada ara les costes del Garrafa. El temporal, que des d'ahir està afectant el litoral català, ens ha deixat alguns incidents menys greus al Garrafa. Ahir, bombers de la Generalitat, juntament amb Mossos d'Esquadra i Salvament Marítim, rescataven un windsurfista que no podia tornar a terra davant l'escullera de Port Ginestar Carles.
L'alarma s'activava al voltant de les 6 de la tarda, quan en aquest cas la policia local detectava el surfista amb problemes davant de l'espigó de Port Ginesta. De seguida, els serveis d'emergència desplegaven un operatiu de rescat d'urgència a la platja de les botigues de Sitges. La força del corrent de l'aigua estava desplaçant l'esportista cap a dins de mar, impedint-li la possibilitat de tornar a la costa, i degut a que també se li havia trencat la taula de windsurf.
El rescat acabava cap a les 7 de la tarda sense la necessitat de traslladar l'esportista a l'hospital, ja que va resultar hilès. La imatge d'ahir a la platja de Sant Sebastià de Sitges era d'alguns surfistes desafiant el temporal i les recomanacions oficials de no entrar al mar ni a zones inundables. Es recomana, sobretot amb temporals de grans onades com aquest, evitar activitats recreatives o professionals al mar.
Un temporal que encara segueix actiu al garraf, ara en risc moderat i que durant la tarda anirà amainant. Els cabals dels rius també s'estan normalitzant amb el pas de les hores, tot i que també segueix demanant no creuar ni rieres ni zones inundables.
La crisi de mobilitat que està afectant avui a Catalunya per l'aturada del servei ferroviari està sent especialment complexa al Garraf, i més concretament a Vilanova i la Geltrú, que ha rebut un reforç especial al servei ordinari d'autobusos interurbans per poder atendre la demanda.
Doncs sí, Marina. Els usuaris de Rodalies s'han trobat aquest matí les portes tancades de l'estació de Vilanova i han pogut comprovar que els cartells anunciaven que la circulació ferroviària estava interrompuda. L'alternativa ha estat el transport per carretera i la plaça d'Eduard Maristany s'ha convertit en un formiguer constant d'autobusos que anaven i tornaven. Al trànsit ordinari, Bus Garraf ha afegit avui 16 vehicles més per reforçar les línies que connecten amb Barcelona.
Personal de la mateixa empresa ha hagut de regular els fluxos de persones que buscaven una plaça en les unitats que partien de Vilanova. Durant tot el dia, la capital del Garraf s'ha convertit en el nus de mobilitat per als usuaris de la ciutat, però també per aquells viatgers de les estacions situades al sud de Vilanova. Viatgers de Covelles, Cunit, Segur de Calafell i Albandrell han fet servir les línies de mobilitat comarcal o el vehicle privat per arribar a Vilanova i agafar una de les línies express a Barcelona.
La policia local també ha activat un dispositiu de control per si la situació es complicava al voltant de l'estació. Entre els usuaris, la casuística és molt diversa. Qui ho té més complicat són les persones que s'han de desplaçar a algunes de les poblacions del Baix Llobregat, ja que entre el Garraf i Castelldefels, Gabà, Viladecans i el Prat no hi ha alternativa al tren. És el cas de la Gauri, una de les usuàries amb qui hem pogut parlar.
No tengo otra alternativa, yo no, mira, aquí los autobuses no llegan a Gabá, no llegan tampoco ni a Vila de Canes. Tenemos que llegar hasta Sáenz y recién retornar. Y hasta ahí nos llegamos más de las horas. De aquí a Barcelona es una hora, una hora. Y de ahí vuelto para retroceder, imagínense.
Alguns usuaris s'han trobat la situació aquest matí i han hagut d'improvisar una alternativa per desplaçar-se per anar a treballar. Les comunicacions cap a Tarragona també han provocat més d'un mal de cap als usuaris que aquest matí buscaven una alternativa, com ens ha explicat la Lucía, una altra viatgera que feia cua a l'andana. En teoria hi ha autobús directe, si no, doncs a Vendray, a Vendray hi ha PNDs que et baixa directament en express i ja està. Solucions hi ha, no passa res tampoc.
La UPC de Vilanova no s'ha vist gaire afectada perquè no hi ha classes, ja que els exàmens del quadrimestre van acabar divendres i aquesta setmana no és l'activa. A Sitges la situació ha estat la mateixa, estació de tren tancada, però en aquest cas l'alternativa del bus no s'ha reforçat. Des de primera hora s'han mantingut les expedicions programades. La reiteració d'incidents ha fet que molts sitjetants hagin triat el vehicle privat per fer el seu desplaçament.
La situació viscuda a Covelles, Vilanova i Sitges no s'ha vista en el sistema de transport de Ribes, que al no tenir estació de tren no ha hagut d'assumir viatgers alternatius. Dins de les mesures preses d'urgència, el Departament de Territori de la Generalitat ha ordenat obrir el peatge de la C32 Sud a l'alçada dels túnels del Garraf, incluent entrades i sortides. Una mesura inèdita en la que s'han habilitat quatre vies de lliure circulació en les dues direccions i amb obertura automàtica de les barreres.
Aquesta decisió extraordinària s'assuma a la resta de mesures preses durant el dia d'avui per tal de favorir la mobilitat davant l'aturada total del Servei Ferroviari a Catalunya i s'assuma el reforç d'autobusos interurbans. Segons ha informat la Generalitat, l'obertura dels peatges es mantindrà com a mínim fins a dos quarts de cinc de la tarda, hora en què s'avaluarà la represa del Servei de Rodalies.
Fem aturada a les costes del Maresme la situació dels boscos d'aquesta zona és crítica tot i les darreres pluges. Aquesta és la conclusió del Consell Comarcal del Maresme després d'una reunió amb diversos organismes i agents de defensa forestal Oriol.
Doncs sí, al Maresme un 65% del territori és massa forestal i la diagnosi compartida per tots els agents és contundent. Els arbres morts o els que estan greument afectats per l'estrès hídric són irrecuperables. Per aquest motiu els esforços ara s'han de centrar a preservar la massa forestal sana i a reforçar la resiliència dels boscos davant l'emergència climàtica marcada per episodis extrems de sequera i també de pluges intenses.
Marta Gómez, consellera de Medi Natural del Consell Comarcal del Maresme, aposta per aclarir el bosc, deixar-hi menys arbres que puguin créixer més sants i forts per aguantar sequeres. Realment és una situació molt preocupant i hem de ser conscients i s'ha d'entomar i s'han de cercar solucions. La densitat arbòrea és tan gran que hi ha molta competència, llavors què passa? Que els arbres
no són suficient forts per aguantar pertorbacions. Com hem d'actuar? Fent aclarides de millora, tallant arbres. Els arbres que estan pitjors, són aclarides on tu no estàs fent obtenció, tu un rendiment de frustració. El que estàs fent és actuar sobre el bosc, traient el que està pitjor, els arbres malalts, els arbres dominats, etc. I deixant els arbres que tenen més possibilitats de fer els arbres forts i els arbres més bons.
La consellera comarcal ha demanat a la Generalitat que ampliï el monitoratge de les zones forestals del Maresme per fer un seguiment continuat de la seva evolució, advertint que les perspectives a curt i mitjà termini no són optimistes.
No s'ha fet la feina que s'havia de fer perquè treballar el bosc ara no té res a veure en fa anys enrere, quan el bosc sí que era rentable. Si ara tu has de treballar el bosc sense un aprofitament forestal, llavors això només es pot fer amb finançament. És important que l'administració aposti per aquesta sèrie de coses. Un altre tema important és el monitoratge, el control que es fa del bosc, de com evolucionen les masses forestals. Fem algun monitoratge o s'hauria de fer algun control
a algun dels boscos de la façana litoral. És una de les coses que hem demanat. S'estima que durant el 2024 van morir el doble d'arbres que l'any anterior. Gomes també ha subratllat que el deteriorament forestal incrementa el risc de riuades en episodis de pluges intenses.
L'Ajuntament de Calella ha finalitzat una nova campanya d'intervenció arqueològica al jaciment de Mujala, amb l'objectiu de garantir la seva conservació i avançar en el seu coneixement. Amb aquesta campanya, que s'ha sumat a altres fetes anteriorment a l'espai, es pretén avançar en la posada en valor i la museïtzació del jaciment.
Sí, l'actuació, que ha tingut una durada de quatre setmanes, ha permès conèixer més detalls del funcionament i les fases de transformació de la zona del complex termal i dels seus espais. En aquest sentit, la boca del forn, que s'ha pogut documentar, confirma la interpretació de l'àmbit com a prefenàrium vinculat a l'hipocaust, és a dir, com a zona de servei destinada a l'alimentació i mantenint el sistema de calefacció del caldàrium.
D'altra banda, s'han identificat també diverses estructures relacionades amb la gestió hidràulica, inserides als murs que delimiten l'àmbit. Aquests elements indiquen l'existència d'un sistema d'evacuació o regulació d'aigües, probablement associat a una piscina situada a la sala contigua i apunten a una reorganització funcional de l'espai. La presència de material del segle IV i V
amplia el coneixement i envergadura de la reutilització de l'edifici un cop va deixar de funcionar com a menció. El jaciment del Mujal, també conegut com el jaciment del Roser, va ser declarat bé cultural d'interès local el 3 de juny de l'any 21. Es tracta d'una vila romana que en conjunt abasta un ampli territori que va des de la Riera Capaspre al desaparegut turó del Mujal, on hi havia hagut la capella del Roser.
Acabem el nostre repàs informatiu a la Costa Daurada, explicant que el port de Tarragona adjudica la millora de les cobertes de les naus on s'instal·larà la nova planta fotovoltaica del moll de Castella. Els treballs que durarà a terme l'empresa adjudicatària consisteixen en la millora de l'envelopament de la coberta, la substitució de la xapa superior de la coberta, la substitució dels policarbonats de les claraboyes...
i la preparació general de tota la superfície de la coberta per acollir la futura planta fotovoltaica. La nova instal·lació fotovoltaica, que suposarà una intervenció, una inversió, de prop d'un milió d'euros, ocuparà una superfície total de 4.500 metres quadrats i aportarà 109 quilowatts de potència nominal, 200 quilowatts per cada nau. La planta funcionarà en règim d'autoconsum, amb excessivitat,
L'energia generada cobrirà part de la demanda elèctrica derivada de l'activitat diària del port i ajudarà a reduir la dependència de fons convencionals. Tant la intervenció per la millora de les cobertes com la futura planta fotovoltaica del Moll de Castella reben finançament europeu per part del programa operatiu del Fons Europeu de Desenvolupament Regional FEDER.
I ara volem saber quin temps farà la nostra mare. Ens ho explica en Lluís Mi Pérez. Molt bona tarda. Bona tarda. Situació que ha estat molt i molt esvalutada. Fort temporal d'agregal les últimes hores i tot això va de baixa, però Déu-n'hi-do encara la ressaca marítima que ens queda. I a més a més, atenció, perquè a la Costa Brava anirem tenint mar creguada, ja que el vent començarà a bufar amb més insistència.
Des del sud-oest, des de Ponent fins i tot, i per tant en superfície tindrem mar de vent de sud o de sud-oest. I en canvi la mar de fons continuarà venint molt clarament de Gregal. Encara tindrem Fortemaró o Maragassa a gran part del litoral. Per tant, haurem d'estar molt alerta perquè queda bàsicament aquesta mar de fons important. Sempre amb vents que la costa central i sud seran més febles. Pel que fa el dijous, una altra vegada...
Tornarà entre la tramuntana, la Costa Brava. Per tant, novament, un canvi de vent. Això farà que hi hagi una mar molt espessa a tot aquell sector. A la costa barcelonina i tarragonina més aviat vent de ponent i sempre maró, forta maró, fins i tot maragassa ja, una altra vegada mar endins. Ho anirem seguint a la xarxa.
Del temps al trànsit, volem saber com estan les nostres carreteres, per això anem fins al Servei Català de Trànsit, on hi ha, avui hi ha el Roger Serra. Molt bona tarda. Correcte, molt bona tarda. Doncs repassem aquesta xarxa viària. La veritat és que, basicament, parlem de retencions a diversos trams de l'autopista P7. Comencem a la zona de Gelida, hi ha un carrer entrellat en direcció al sud, hi ha la presència dels equips d'emergències...
en aquesta zona de Jalida, a l'autopista AP7. Això talla aquest carril, com et deia, en direcció sud. Hi ha aturades de 4 o 5 quilòmetres entre Castellvida, Rosanes i Jalida. Per tant, aquestes retencions a l'AP7, com et deia, en direcció sud, en sentit a Tarragona. També teníem un accident a l'AP7, al tram del Papiol. S'està acabant de resoldre. Hi ha retencions d'uns 3 quilòmetres entre Sant Cugat del Vallès i el Papiol. S'ha canviat l'AP7 i en direcció sud.
A més a més, a la zona de l'Ampolla també s'està acabant de resoldre un accident de fa unes quantes hores. Parlem d'un carril tallat en direcció sud i relacions de 4 o 5 quilòmetres entre l'ametlla de mar i l'Ampolla. Això també a l'AP7 i en direcció sud. Per tant, com pots comprovar avui, els coses més importants els concentra a tots aquesta autopista AP7. És tot des del Servei Català de Trànsit.
En només una gota podem desvelar tots els secrets de l'oceà. Descobreix-los de dilluns a divendres de 4 a 6 a Randamar. Pensant en blau, en va anar Alonso Tambo.
És dimecres, i els dimecres són sinònim d'Economia Blava. Per aquest motiu ja tenim a punt la nostra col·laboradora, l'Anna Alonso Tambo, que avui ens ve a parlar de l'Agenda 2030, i ho farà en José Manuel Pagès Sánchez, responsable de l'Agenda 2030 a l'Association International Viles Edports. Molt bona tarda, Anna. Sí, hola, molt bona tarda, Marina, i molt bona tarda a tots els audients. I també saludem en José Manuel Pagès Sánchez. Molt bona tarda.
¿Qué tal? Muy buenas tardes. Primero de todo, José Manuel, preguntarte qué papel juegan los puertos de alguna manera en esta Agenda 2030 que muchas veces hablamos de ella, pero no sabemos exactamente qué papel juegan los puertos.
Pues bueno, en primer lugar agradeceros la invitación y la oportunidad de charlar aquí un poco sobre ciudades y puertos. Y en relación a la Agenda 2030, pues juega un papel motor. Precisamente la Agenda 2030 se piensa inicialmente a nivel quizás de los estados,
Pero los puertos son, sin duda, la relación puerto-ciedad es fundamental para acelerar varios aspectos, como la transición energética, el garantizar espacios de calidad para los ciudadanos, la salud de la gente que vive en estas ciudades portuarias y muchos de estos aspectos, tanto como motores económicos que permiten estas transformaciones,
como un papel muy relevante en la sociedad local. Así que son fundamentales, auténticos motores. Ana, andaban. Sí, hola, muy buenas tardes, José Manuel. Gracias por estar con nosotros. Es un privilegio tenerte aquí, como la IBP es la máxima representación y como Agenda 2030, máximos cristalistas de aquí. Muchas gracias. Agradecida. Muchas gracias, Ana.
No, una cuestión, porque tú, como máximo especialista, no podemos tener... Con este interfaz que tú eres especializado en la agenda 2030, la IDP recordamos que se creó en los años 80, en el año 88, sobre todo a partir de... Ya estaba Barcelona en Londres, pero tenían como modelo... Bueno, y Estados Unidos que estaba mal, pero ya tenemos en este escenario, tenemos sobre todo desde el inicio, ya tenemos Barcelona.
En este sentido, podemos decir que Barcelona, por la buena gente, de esta interfaz que tú has estudiado a través de un doctorado que hiciste en Portugal, podemos decir que es pionera o nos queda algún... Sabemos que hay cosas por hacer, pero somos pioneres en este sentido.
Pues sí, sin duda. A ver, efectivamente, la IBP se creó al final de los años 80 y precisamente el caso de Barcelona fue uno de los casos pioneros que estuvo implicado en el nacimiento de la organización, no solo como una referencia, sino que la IBP es una raíz de una serie de conferencias y sin duda. Y es interesante también reflexionar sobre lo que ha ocurrido desde que se creó nuestra organización, porque si inicialmente la relación Puerto Ciudad
era muy centrada, estaba muy centrada en la cuestión del espacio urbano, una cuestión más de urbanismo, quizás, diseño urbano, vemos que ha habido esta evolución precisamente ligada a la cuestión de la Agenda 2030. Por lo tanto, y vemos que tanto el Port de Tarragona como el Port de Barcelona, ambos han adoptado esta agenda y juegan un papel importante en su implementación. Claro, porque el año 93 la IBP ya integra y se compromete con el medioambiente, que sería un paso. Después...
En el año 10, esto de la creación, ¿nos podías comentar un poco esto de la creación del concepto post-center y el diálogo este de Porto Ciudad? El concepto justamente post-center? Pues sí, como decía, efectivamente, inicialmente había esta dedicación y esta dinámica, sobre todo a nivel de transformación urbana, lo que sí que vemos es que el ciudadano juega un papel fundamental.
Es decir, no es solo una cuestión de transformar el espacio físico, sino que los puertos para funcionar hacen falta que tengan el apoyo de la población. Es decir, la población tiene que estar convencida del valor que aporta el puerto y tiene que conocer el puerto, sobre todo. Vemos que en muchas ciudades en este periodo la gente se desconecta de la actividad marítima, de la actividad portuaria...
Y en los últimos 15 años, diría yo, como estabas diciendo, hemos insistido y hemos defendido la creación de espacios que son los port centers, precisamente para establecer una reconexión con los ciudadanos que viven en las ciudades portuarias, que la gente pueda conocer lo que ocurre en el puerto. No es una cuestión de marketing y de intentar vender la moto.
sino que realmente que conozcan el impacto que tiene el puerto, la actividad portuaria en su conjunto en el día a día de la ciudad. Y luego, curiosamente, situaciones extremas como ocurrió en la pandemia se ha visto muy claramente el papel que este tipo de infraestructuras juegan y los port centers son la mejor herramienta que tenemos para explicar el puerto, que la gente conozca el puerto.
Claro, porque podemos decir en este contexto, por ejemplo, lo que decía Lefebre, se puede traducir también el espacio ya social, porque tiene una relación política simbólica, y en este sentido el puerto como un espacio estratégico y capital del trabajo y una ciudad abierta es un espacio de intercambio, que es lo que decía, lo podemos relacionar en este sentido, que es un diálogo, ¿no? Porque antes...
los puertos tenían hasta mala prensa. Rumagosa vino aquí, lo entrevistamos, y en el cor de él, cuando entró en los años 90, los puertos lo veían como una especie de, bueno, en sentido peyorativo. Sí, sí, es verdad, es verdad, y a ver, sin querer aquí entrar en detalles de evolución histórica, pero es verdad que los puertos están en la génesis, en el origen de muchas ciudades costeras, y hay una evolución industrial, y se ve un periodo en el que realmente, pues...
Se dan las espaldas mutuamente, el puerto a la ciudad y la ciudad un poco al puerto. Y de ahí surge un poco también esa mala fama, esa falta de explicación, esta falta de transparencia también. Se asocia solo con cuestiones negativas.
Y entonces de ahí realmente se empieza ahora a repensar que no es solo una interfaz física, sino también una interfaz social, una interfaz medioambiental, incluso a nivel de datos también. Hablamos hoy en día de una interfaz digital entre el puerto y la ciudad.
Y a raíz de esa reconexión y de establecer esos diálogos fuertes con los ciudadanos, es donde surge la idea de los port centers y también la implementación de la Agenda 2030 a nivel local, que tiene que estar apoyada en ese diálogo con los ciudadanos que viven en las ciudades portuarias.
Claro, porque en este sentido, que ya que estamos ahora y hablamos un poco más allá de lo que es el futuro, también una cuestión. ¿También lo podríamos integrar en este sentido de la interfaz? También está integrado en el concepto de la ciudad de los 15 minutos, que es de proximidad. ¿Se integra también el puerto en este concepto de la ciudad de los 15 minutos?
A ver, sí, luego hay que ir un poco caso a caso, pero efectivamente el trabajo de Carlos Moreno nosotros lo tenemos muy en cuenta en la IBP, lo ha trabajado con nosotros también en algunas ocasiones y efectivamente la configuración, por ejemplo, del interfaz puerto-ciedad es una excelente oportunidad para insistir en este concepto que en el fondo acaba por ser
el tener en un radio de ese tiempo cierto tipo de equipamientos o de espacios que permiten una cierta calidad de vida, ¿no? Y el interfaz Puerto-Cidad es una oportunidad para mejorar y responder a este, implementar este concepto en el contexto urbano. También cuando hablamos, por ejemplo, de toda la gente que trabaja en el puerto, es decir, cómo se realizan estos desplazamientos,
Cuando hablamos de movilidad hablamos también de la compatibilidad de flujos de cargas dentro del contexto urbano y cómo esto puede realmente también afectar a este tipo de estrategias de movilidad. Es algo que sin duda tiene una relación próxima con la relación puerto-ciedad.
Claro, porque, por ejemplo, en este sentido, José Manuel, y es muy interesante porque la última reunión de la IBP, por ejemplo, en el mes de noviembre, que se celebró en Nueva York, que estaba presente el David Pino, recintando el porvey, a raíz también del American Stop, quiero decir que...
En este sentido, sobre todo, abrir a la ciudadanía de una manera gratuita este evento, por ejemplo, y puse también de relieve la idea también de la gestión, no solo el deporte, sino el deporte junto con la cultura, junto con el palo de la música, el liceo, el auditorio. En este sentido, la ciudad también proyecta cultura portuaria.
Sí, sin duda. Es algo que vemos cada vez más que el puerto se establece, como decía, como un nuevo interfaz también sociocultural. Es decir, yo creo que se ve que esta desconexión de los habitantes que los habitantes han tenido con el mundo marítimo portuario es algo que hay que resolver, que hay que recuperar
Y cualquier tipo de iniciativa, de evento cultural, deportivo, que facilite esta interacción con el agua, acercar a los ciudadanos al agua, acercar a los ciudadanos al mar...
sin duda tienen un impacto positivo, más allá de la cuestión de la relación puerto-ciudad. Es decir, cuando hablamos de calidad de vida, la gente tiene que también poder beneficiarse de vivir en una ciudad marítima también por este contacto con el mar y este contacto con el agua y todas las actividades que ocurren, económicas, culturales, sociales, etcétera.
Porque aquí también tuvimos a tu compañera Zala Zari, que también es amiga nuestra en común, y una cuestión, ella pone sobre todo, hace mucho hincapié en esto de la interdependencia de puertos, lo que diría Daniel Durkheim, la solidaridad orgánica, esto de funcionar, la interdependencia entre unos y otros. El proceso del diálogo entre puertos, por ejemplo, como el de Tangier,
que se fija en el puerto de Barcelona y la integración Puerto Ciudad como modelo, ¿este es el camino a seguir? ¿Que los puertos son complementarios en este sentido? A ver, sí, esto es una muy buena pregunta y podríamos estar aquí toda la tarde. Pero sí, efectivamente, porque...
Es que vemos realmente que cada ciudad portuaria y cada puerto es diferente. Tienen muchas semejanzas de todas maneras. Y los desafíos a los que se han ido enfrentando los diferentes casos son compartidos. Algunas veces incluso son las mismas empresas que existen a nivel mundial que están presentes en varios puertos o diferentes procesos que vemos que se...
Entonces, sin duda vemos que la cuestión del intercambio de experiencias que está en la base de la misión de AIBP es fundamental. Y también la cuestión de la complementariedad, efectivamente...
Es importante que haya un pensamiento estratégico a una escala regional más elevada para entender, por ejemplo, la complementariedad de ciertos tráficos de mercancías o la especialización en ciertas actividades marítimas que permite también mejorar la creación de valor. Es decir, esta complementariedad también lo que más se pretende es que sea...
para mejorar el valor añadido que una infraestructura como un puerto puede generar en el territorio. Las competiciones positivas son ciertos puntos. Lo que es importante es que haya esta cooperación y competición que permita este valor añadido que estaba diciendo. Lo tenemos que dejar aquí. Muchas gracias, José Manuel, por atendernos esta tarde aquí en Arrandamar.
Pues nada, muchísimas gracias a vosotros y con mucho gusto volveré para discutir de otros temas relacionados con ciudades y puertos. Seguiremos hablando de todo ello y muchas gracias, Ana, una semana más. Doncs muchísimas gracias, Marina, els oients, i José Manuel, les deixamos aquí de portes abiertes para la próxima vez, que hay mucha tele que corta, en este sentido. I el pesen a tot el sector de la gent del Ferrocarril, que està com està.
Doncs una abraçada també des d'aquí. Moltes gràcies, Anna. Moltíssimes gràcies a vosaltres. I ara volem parlar del nostre espai de meteó de baixes pressions, és a dir, de borrasques o de pressions. Com es formen i on és més habitual que ho facin, Sergi?
Doncs, Marina, bé, jo crec que és un tema de molt actualitat, perquè hem acabat el 2025 i hem començat el 2026 molt borrascosos, com el llibre aquell de cumbrers borrascoses, però en aquest cas amb atmosfera remoguda. Però, com deies, primer de tot hem de definir una mica què és això o hem de veure què són aquestes borrasques o depressions.
Com el nom indica, una borrasca o unes baixes pressions és un sistema sinòptic, un sistema atmosfèric, on al seu centre la pressió davalla per sota de la ratlla, podríem dir, dels 1.013 hectopascals. És un sistema que gira aquí a l'hemisferi nord de forma ciclònica, en sentit favorable, en sentit contrari, podríem dir, a les agulles del rellotge, i que porta associats fronts.
FRONTS, és a dir, sistemes nobulosos que bàsicament el que figuren o el que separen són masses d'aire de característiques diferents. Això és el que ens diu la primera definició d'entrada de COLE, la clàssica. Per tant, ara que ho tenim, podem dir que tot allò d'aquests dies són baixes pressions.
Exacte, aquests dies és una llevantada causada, o s'han estat temporals de llevant, situacions de baixes pressions mediterrànies. Són un tipus, eh?, de les llevantades, perquè n'hi ha unes altres que serien anticiclòniques, per exemple, però això ja és filar massa prim, ja ho explicarem en una altra ocasió.
Referent a les baixes pressions, abans ho hem intuït o hem llançat un petit apunt, es formen degut al contrast de masses d'aire de diferents característiques, sobretot en nivells alts de la troposfera, que és la capa aquesta on estem situats nosaltres, si ens n'anem
alçades de 3.000, 4.000, 5.000, 6.000 metres o enamunt, es produeix allò que s'anomenen solcs d'aire fred. En alçada o degut al trànsit del jet polar, que és aquella línia que separa les masses d'aire més al nord a masses d'aire més al sud, més subtropicals, més càlides, aquest jet polar s'ondula, forma meandres, com si fos el curs d'un riu. En aquests meandres que forma hi ha...
un xoc entre la massa d'aire càlid davantera i la massa d'aire càlid del darrere. Què passa? Que a la terra, o degut al gir de la terra, hi ha el que anomenem força de Coriolis, que és aquella que afegirà, allò que a vegades de la pica, quan obrim el tap de la pica...
doncs aquesta força de Coriolis fa que la massa d'aire fred s'encavalqui sota la massa d'aire càlid i comenci a girar. En aquest gir, en el centre del gir, comença a baixar la pressió atmosfèrica i és així com es forma incipientment una depressió o una borrasca. A partir d'aquí s'anirà aprofundint, o sigui, la pressió en el seu centre anirà caient, anirà caient, anirà caient,
caient i s'aniran formant els diferents fronts, els diferents sistemes frontals associats a aquesta borrasca. S'ha de dir que són diferents les baixes pressions que es formen a latituds nords o latituds intermitges, com la nostra, que no pas els sistemes de baixes pressions tropicals, els que anomenem huracans o ciclons.
Les nostres depressions són asimètriques, o el que s'anomena dir, també científicament, ara no us espanteu, baroclíniques. Això què vol dir? Que els centres de baixes pressions en superfície, o sigui, el punt on mesurem una pressió més baixa, està desplaçat dels llocs
amb més baixa pressió o més fred en alçada. Estan posats com en diagonal. I precisament aquesta posició en diagonal és el que he explicat abans que fa que es formin els forons i es fa que aquestes baixes pressions es puguin anar aprofundint. En els huracans, en canvi, té una dinàmica diferent i les baixes pressions en superfície
coincideixen amb les altes, amb les baixes pressions en alçada i és una estructura completament simètrica. Un huracà, si el talles pel mig, és igual d'una banda que d'una altra. En canvi, en les borrasques que ens afecten a nosaltres, podríem dir que són asimètriques. Moltes vegades té forma de cargol o d'espiral, podríem dir. I hi ha zones que són més sensibles a formació de baixes, no?
Sí, ara diré una altra paraulota d'aquestes meteorològiques. Que no s'entenen. Tampoc us espanteu. Exacte, que no s'entenen. Són les zones que en podríem dir ciclogenètiques. És a dir, les zones favorables es transformin ciclons, es transformin depressions. Normalment són zones o que el jet polar hi és molt actiu, aquesta cinta que separa, o transportadora que separa les dues masses d'aire. Això, per exemple, acostuma a passar a l'Atlàntic Nord. Ja sabem que tota la zona...
des de Terra Nova fins a les Illes Britàniques, el Canal de la Manxa, tota aquella zona normalment és on es produeixen les borrasques més actives i més profundes i més violentes, però tenim, per exemple, una altra zona, que és la zona mediterrània, que normalment hi ha un xoc entre aquestes masses d'aire polar que es despengen de tant en tant i una massa d'aire propi, que és la massa d'aire mediterrània, que va definir
el senyor Jansà de l'Escola Balear de Meteorologia. I precisament el cim de les Illes Balears, el golf de Lleó, el golf de Gènova i la zona de l'Adriàtic són zones molt proclius a la Mediterrània per aquesta formació de baixes pressions, borrasques, com les lleventades que hem tingut aquests dies. D'alguna manera hi pot ploure més perquè la gent ho entengui?
Sí, són zones on determinades zones, per exemple, les zones de Balears, les zones de l'est o la zona de Gènova, tot el que és des del sud de França, des de les Cavenes fins a la zona de Gènova o zona sud d'Itàlia, per exemple, hi plou molt més que la zona mediterrània nostra de València, Múrcia, Almeria, per exemple. En aquella zona tenen mitjanes...
a l'any que superen els 800-900 mil litres per metre quadrat. El mateix o molt similar que, per exemple, el que passa a la Serra de Tramuntana, la zona nord de Mallorca, de les Illes Balears. Reben més la influència d'aquestes zones de baixes pressions. I un altre efecte curiós d'aquestes zones de baixes pressions és que si dèiem que amb anticiclons el nivell del mar baixa, per què?,
L'anticicló fa pressió sobre l'aigua del mar i baixa el nivell de les aigües. Amb borrasques o depressions, el nivell de les aigües puja. I la llevantada, per exemple, que acabem de passar, les aigües aquí a la Costa Brava estaven entre 30 i 50 centímetres més alt de l'habitual. El que s'hi ha de sumar, la pròpia alçada de les onades provocada pels vents que impulsava aquesta borrasca Harry o aquesta...
llevantada de Sant Sebastià. Aquí són 30-50 centímetres més alt, però pensem, tornem al cas dels huracans i els ciclons, el nivell de l'aigua pot pujar entre 3 i 5 metres més de l'habitual, degut a les baixes pressions. Ara ho parlàvem al principi del programa, platges que han quedat totalment inundades per l'aigua.
Exacte, això es diu, o s'anomena dir, en el cas dels huracans ho podíem transportar a petita escala aquí, marea ciclònica. O sigui, una cosa és la marea provocada per la Lluna, una altra cosa són les onades provocades pel vent i la mar de fons, evidentment, i una altra cosa és la marea ciclònica provocada per aquestes baixes pressions, aquests efectes de les depressions que fan pujar una mica més el nivell del mar.
Què hem d'esperar per aquests dies? Perquè no en sortim d'una, que crec que anem cap a una altra, que serà molt més tranquil, però crec que tornarem a tenir alguns plugims, no?
Ara es desactiva aquesta àrea ciclogenètica mediterrània i es torna a activar l'àrea ciclogenètica atlàntica. Tornem a entrar una circulació de l'oest, però circulació de l'oest a baixa latitud. És a dir, aquestes baixes pressions ens passaran per sobre o molt apropet de la península ibèrica, Pirineus i sud de França. Tornarem a tindre un cap de setmana una miqueta més revoltat,
fred, sobretot tornarà la fred, i tornaran aquest vent tan desagradable. En aquest cas, jo crec que vosaltres, a Tarragona, tindreu un ingredient encara més, perquè us tornarà el vent de mestral i el vent de ponent, que pot bufar amb força. Sí, sí, aquests vents són el pitjor, perquè no fan onades, no fan res, i només molesten. Exacte. Bueno, per aixugar la roba encara van una miqueta bé. Sí, per aixugar la roba bé, però el que dius, podrem veure nevades aquest cap de setmana un altre cop.
En zones altes, potser allà les muntanyes de Prades us queden enfarinades, el tiple central, Montseny, i el Pirineu es seguirà acumulant neu. Tenim gruixos de més de metre i mig de neu aquest any. Jo diria que feia anys que no es veia tanta neu al Pirineu. Molts anys. En sectors del Pirineu, 2018-2013 va ser un any molt nivell, sobretot a cara nord, però feia moltíssims anys que no es veia un Pirineu així. Ho hem de deixar aquí. Moltes gràcies, Sergi Corral. Una setmana més.
A vosaltres ens hi trobem. I així arribem al final d'aquesta primera hora de Randa Mar. Nosaltres ara fem una petita pausa, res 5 minutets, i tornarem aquí fins les 6 de la tarda. No marxeu.
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
perdre el cap jugar submergir-me per un cost ser estrellat mai hi haurà cap barca que em dugui cap lloc mi
Royal Escola de Formació arrenca aquest 2026 els nous graus C en hostaleria i turisme. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? Necessites el títol oficial de Cambridge per acreditar el teu anglès? Aquest any forma't amb nosaltres. Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç. Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer Les Arcades sense número de Tarragona i al web royalformació.com.
Raulina amb salsa, Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha nàstic. Ah, vale, vale, d'acord, d'acord. Vale, dale. Raulina amb salsa, amb Raül Fit, a les sis i quart, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha plenari. També coincideix el dimecres al plenari. Vale, vale, dale, dale.
Raulina en salsa amb Raul Fit tots els dimecres. Això, si no, coincideix amb el programa especial de... Però puc fer el programa jo algun dimecres o no, com va això amb aquesta ràdio? Sí, sí, sí. Doncs si em deixen els dimecres, Raul Fit amb Raulina en salsa, farem un programa a partir d'un quart de set de la tarda a Tarragona Ràdio, tercera temporada amb il·lusió, entusiasme, alegria, però sobretot amb molt d'humor.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
El Tanatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tanatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
Ara o en qualsevol moment, aquí trobaràs tota la informació de Tarragona. Connecta amb tarragonaradio.cat. A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pellet o llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
Bona tarda, són les 5.
Els parla Laura Casas. Caos ferroviari a Tarragona amb el tall del servei de Rodalies per l'accident mortal de Gelida. Un maquinista en pràctica es va perdre la vida ahir quan un tren es va veure afectat per una esllavissada que va deixar també diversos ferits de gravetat. La suspensió de la circulació de trens a tot Catalunya ha afectat molts tarragonins i tarragonines.
De retruc, això ha fet que s'hagi reforçat el servei a l'estació d'autobusos per l'allau d'usuaris que buscaven alternatives. El meu marit treballa a Barcelona, no hi ha trens, només tenim un cotxe, jo treballo a Tarragona, un caos. Ell s'ha hagut d'anar un cotxe i he tingut que agafar dos autobusos. Estic en el segon autobús, és l'única opció. Ja sabem què és, això és falta d'inversions i infraestructures de dècades i al final té una conseqüència.
Un accident que es registra dos dies després de la topada mortal a la línia d'alta velocitat a Còrdoba. Aquest efecte ha tanyit de dol la Fira Internacional de Turisme Fitur, que ha arrencat en presència de Tarragona en estant propi. La ciutat es presenta com a destinació on l'esport i la història caminen junts des de fa 2.000 anys, un fet que es reforça amb l'etapa del tour del 5 de juliol. Mario Soler és el conseller d'Esports de l'Ajuntament de Tarragona.
perquè no només sigui una cosa de passada, sinó que deixi empremta. I l'empremta que sigui amb qualitat a nivell de terra unir, de sentir-te més vinculat a l'esport, no?
I d'altra banda, la mediació registra un augment de sol·licituds a Tarragona en gran part gràcies a l'entrada en vigor de la llei 1 barra 2025. El Servei d'Orientació a la Mediació del Col·legi de l'Advocacia Tarragoní ha experimentat aquest increment de peticions passant de 66 l'any passat a 138 durant el 2025.
És la principal dada del balanç anual coincidint amb el Dia Europeu de la Mediació. Isabel Morales és la presidenta de la Comissió de Mediació, Mètodes Adequats de Resolució de Controvèrsies i Justícia Restaurativa Delicat. Aquesta llei ens ha donat un impuls.
molt important en el creixement, la remuntada de l'estadística, en aquest cas de la mediació, perquè parlarem de mediació pel dia que hi és. No estem contents. Jo personalment estic contenta perquè amb els mitjans que tenim, que no són molts, hem fet una feina de conscienciació, d'expansió, d'informació a la gent, sobretot a través del Servei d'Orientació a la Mediació. Més notícies a tarragonaràdio.cat. Tarragona Ràdio, 96.7 FM.
l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Passen 3 minuts. A les 5 de la tarda engeguem aquesta segona hora de Randamar, una segona hora on dedicarem pràcticament tota l'hora a parlar dels camins de ronda, ara que se'n parla tant aquí a Tarragona. Estarem aquí fins les 6 de la tarda a Randamar.
Parlem de medi ambient. Parlem de medi nostrum.
És dimecres i els dimecres ens toca parlar de Medi Ambient. Per aquest motiu ja tenim a punt el nostre fidel col·laborador, en Joan Ramon Mendo. Molt bona tarda. Bona tarda, Marina. Com estàs? M'ha anat fent, sobrevisquent aquest dur hivern d'inclemències meteorològiques. Doncs encara en queden. Neu, he vist nevar... Home, sí, allà al teu territori ho hauràs vist de tot. A la zona més perduda del Baix Camp, sí, efectivament, allí ha nevat. I no res, i bueno...
ara de moment les mínimes van aguantant, no hi ha gelades, però hem tingut pluja, vamos, per donar i per vendre. I també tenim aquí l'Antoni Ferrer, molt bona tarda, com estàs? Hola, molt bona tarda i molt bé. Tu també has vist nevar...
tot. La variació que tenim aquesta vegada, diguéssim, meteorològica, és molt interessant. De totes maneres, penseu una cosa, que sempre se'n parla poc. Tota aquesta quantitat de pluja i la que desitgem que continuï caient, no?,
Una cosa que fa, més enllà d'omplir vessaments, és omplir cuífers, d'acord? Penseu que els cuífers, els seus nivells també són extremadament baixos i tota aquesta immensitat d'aigua que cau sobre boscos i camps va aparar a molts cuífers. Cuífers que també estaven molt assadegats i que, per tant, aquesta pluja els hi va a la mar de vea.
Ja està bé que plogui, portàvem uns anys que havia plogut, el 2025 n'heu-n'hi-do, també, però els altres dos anys havia plogut menys, per tant, ja està bé que plogui. Avui, però, no parlarem de pluges, parlarem del camí de ronda, ara que aquí a Tarragona també se'n parla molt.
Sí, sembla que esteu distrets també per aquí a Tarragona amb aquest fet. Penseu que avui parlem d'un tema en clau nacional, en clau catalana, perquè el camí de ronda no és exclusivament, diguéssim, tarragoní, no? La Tarragona, el camp de Tarragona, també té la sort, jo crec que és una sort, de poder gaudir de camins de ronda...
Però és una problemàtica, posant-li fil a l'agulla, que veureu que també afecta el litoral gironí, que també afecta les Terres de l'Ebre, per tant, afecta el conjunt del litoral català.
Molt bé, molt bé. Jo volia fer una puntualització del tema sequera important. La sequera és mediterrània. Tenir sequera és mediterrani. Qui visca al Mediterrani ha de conviure i ha de saber conviure amb la sequera. Llavors, és totalment normal que tinguem dos, tres, quatre anys secs i, de sobte, et vinguin dos anys, tres anys, amb molta quantitat de pluja. Per tant, seria una situació habitual.
Respecte al tema dels camins de ronda, és molt interessant perquè el tema l'ha suggerit el Toni, com fa cada dues setmanes, que em diu, doncs mira, podríem parlar d'això. I jo sempre li dic, perfecte, no hi ha cap cop que t'hagi dit, escolta, aquest tema no m'agrada. Perquè és curiós que com a fil conductor, la setmana passada, que tu no hi eres Toni, vam parlar amb la Sonia García de l'Institut Botànic de Barcelona,
Precisament sobre un habitat protegit a nivell europeu, que és l'habitat amb ensopagueres endèmiques, que és justament aquesta línia de costa tan estreta on s'acostumen a fer els camins de ronda. Llavors, podem lligar una cosa amb l'altra. Aquí vam explicar un projecte que estan fent al Parc Natural del Cap de Greus, que és el projecte Life Metcliffs,
I ens va ficar la Sònia García tots els ets i uts d'aquest projecte Life per preservar, precisament, aquest hàbitat tan fràgil que hi ha just entre la Terra i el mar. I just entre la Terra i el mar, Toni, precisament, és on tenim, on es vol tenir, aquests camins de ronda, que són una bona pensada sempre i quan...
com tot, es faci respectant l'entorn, respectant la natura, respectant els ecosistemes que porten allí molt abans que els romans. Vull dir que la Tarragona romana ja coneixia les ensopagueres molt abans que arribessin tota aquella tropa a envair els territoris d'Iberia.
I, per tant, jo crec que aquest llegat, igual que la conservació del patrimoni històric a Tarragona, anfiteatre, teatre, coliseu, circ... Bé, coliseu potser m'he passat. No en tenim de coliseu, que jo sàpiga. Bé, el circ, el fòrum, tot aquest patrimoni que tenim tan antic mil·lenari, de fet, és tan important com el patrimoni vegetal
que porta molts més mil·lenis en aquests llocs. I ara em ve al cap la punta del miracle, els morrots de la Sabinosa, tota aquesta franja de costa plenament tarragonina, del municipi de Tarragona, que conté les ensopagueres del gènere limonium, concretament n'hi ha dues, el limonium virgatum i el limonium...
Pere Carse m'ha marxat el nom. És igual. A mi no m'ho dic fàcil dir. L'altre que està protegit... L'inònium SP es inclou totes. No, ara em vindrà, jo us el diré. Bé, llavors el limònium és el gènere que engloba aquest nom que se'ls dona a les ensopegueres, que són plantes molt resistents, molt longeves, i que fan un tronc molt ramificat. I per això se'ls diu ensopegueres, perquè acostumes a ensopegar amb elles i formen un entramat, no?
Bé, dit això, descrit una mica l'hàbitat, doncs ara hi et dono pas, Toni, perquè fer-li és més prim, que és el que acostumes a fer, i anem al gra, anem a l'assumpte. Quina és la conflictivitat? Per què els camins de ronda no s'han respectat l'entorn? Perquè són com a passejos marítims, però fets sobre roca. Per què tenim aquesta concepció del camí de ronda?
Bé, això és qüestionable, perquè jo crec que aquesta concepció que poses sobre la taula no és ben bé el concepte de camí de ronda. Un camí de ronda no és una autopista, diguem-ne... Clar, aquesta és la idea, no ha de ser aquest el concepte. Però és que no ho és, no ho és. Un camí de ronda és una espècie de corriol, més o menys, diguéssim, que va serpentejant pel litoral, a vegades pot estar més proper...
a la línia de costa, a vegades pot ser una mica més interior. Però posem en valor el camí de ronda. Quan posem en valor el camí de ronda, com a element que relliga tot el litoral català, en aquest cas, o qualsevol litoral, perquè, evidentment, el camí de ronda, diguéssim, cap al Llongador, que també existeix, i cap al País Valencià també pot existir, va, aquesta idea de... Vaig vorejant, no?, i vaig passejant al costat del mar...
a cota baixa i a vegades a cota més alta, perquè no sempre el camí està a tocar del mar i a vegades s'ha de salvar algun element d'interès patrimonial i, per tant, potser el camí s'ha de retirar uns metres cap a dintre per conservar un element.
I després hi ha un altre element important a entendre amb això, que és que el camí de rondes, els camins de ronda en plural, són un element, jo crec que han de ser entesos com un element de patrimoni cultural. També un patrimoni botànic, també un patrimoni geològic. Tu parlaves, diguéssim, que els elements vegetals són molt antics, però és que a vegades l'element geològic per ell mateix ja és de gran interès, no?
I aquí hi ha una dinàmica molt específica al voltant del camí de ronda, que és un element en el qual el camí en general i tots els seus elements associats estan en contacte amb un ambient salobra, no?, hi bat les onades, no?, i això fa que hi hagi un component atmosfèric, no?, de major salt, no?,
Tot això també condiciona les espècies i condiciona no solament les espècies de flora, sinó també la fauna associada, etcètera. Per tant, és un element de gran interès. Aquest element de gran interès també ens ajuda en una cosa que hem defensat moltes vegades aquí d'aquests micròfons, que és el fet que les vistes a l'horitzó han de ser públiques. És a dir, les vistes a l'horitzó no poden ser privades. Aquí tenim masses exemples a casa nostra diguéssim que una urbanització
o un element antic ha privatitzat les vistes al mar i, per tant, a l'horitzó. En aquest cas, al mar, perquè el mar és adjacent al camí de la ronda. Si estiguéssim amb un riu, també podríem parlar del mateix concepte de privatització de vistes públiques.
Per tant, la vista a l'horitzó ha de ser pública, i tothom ha de poder gaudir d'aquest horitzó, tothom ha de poder contemplar, si vol, d'una posta fantàstica del sol mirant l'horitzó del mar, tot passejant per un camí de ronda, no?, i moltes altres coses. I el camí de ronda també ajuda, no?, a, diguéssim, a aquesta activitat de lleure, d'accés al medi natural, de conèixer diferents territoris, diferents ciutats, evidentment, no un dia, no?,
Però si a tu t'agrada aquest tipus d'activitat, pots anar fent diferents itineraris al llarg d'una setmana i pots gaudir del mar, de la vegetació, de la geologia, però també pots gaudir, si t'acostes cap a dintre i m'ho vull anar a menjar amb un plat típic d'aquest poble, doncs puc fer-ho i gaudir del patrimoni, diguéssim, gastronòmic. Per tant, el camí de ronda és molt més que un camí concorriol que va acompanyant, diguéssim, el gaudi, no?
I el camí de ronda no són, insisteixo, hi ha descentesos que no són autopistes, diguéssim, obertes al trànsit, evidentment, de vehicles per descomptat, però tampoc, diguéssim, carreteres o caminets asfaltats de grans dimensions perquè s'hi passi allà, diguéssim, a tota velocitat. Perquè l'objecte no és anar de pressa, sinó és anar a poc a poc serpentejant, no?, i gaudint. I si vols, també, perquè no. Hi ha moments que et pots gaudir d'un bany, diguéssim, amb una cala. És a dir, que el camí de ronda és molt més complex que un corriol.
I l'altra cosa important, que masses vegades una de les dificultats enormes que hi ha en els camins de ronda, i suposo que algú passa d'això, si no estic mal informat aquí a Tarragona, també, és que la propietat tanca l'accés al camí. A Tarragona no passa això exactament. Està tancat un accés, però allò no sé si ho podem considerar un camí de ronda, que a mi n'hi ha.
Bé, jo ara quan acabi de fer la introducció al Toni... Un element històric, jo dic perquè aquí un element històric, és a dir, no és l'únic element històric que és el nostre litoral, diguéssim, català, de tractament de malalties en el passat, d'aigües i...
tant d'aigües com d'aire sa al voltant del mar. Perquè elements d'aquests de gaudir, de curar malalties i fer tractaments específics per altres malalties a prop del mar, amb balnearis o estructures equivalents, això en trobem al Vendrell, entrem en altres llocs. Per tant, no són uns elements tan excepcionals, diem-ne, que siguin únics en tot el litoral català, no trobessin cap altre exemple, en trobaríem una colla.
I després l'altra cosa important d'entendre això és que, sobretot, hi ha moltes vegades, i aquí hi ha hagut conflictes històrics molt potents, amb el camió de cavalls, per exemple, a la illa de Menorca, a l'Empordà se'ls nega el dret de pas a moltes propietats, moltes propietats fins i tot urbanitzen fins al límit negant l'accés del camió de ronda històric,
Per tant, ostres, que aquí estem d'un element d'una força important, d'una força de territori important i d'una cosa que cal conservar, protegir i fer-ho bé. I, evidentment, això sense cap dubte, si hi ha un element vegetal que és de gran interès i pot estar en risc, el camí de ronda el que no ha de fer és putinejar-lo, sinó que el pot salvar. I per això es deia que el camí de ronda no ha de ser entès exclusivament com un camí al costat del mar. Pot estar a prop del mar, a vegades molt a prop,
a vegades a cota 0, a vegades a cota, diguéssim, 20 o 30, si ha d'absolvar un element geològic i pot salvar-lo, i a vegades, per què no, es pot retirar 50 o 60 metres cap a l'interior per salvar un element que pugui ser de gran interès i no el posi en risc. Per tant, el camí de ronda s'ha d'entendre, jo crec que amb aquesta mirada complerta, i això sí, com un element, un patrimoni que ha de ser de tothom,
d'accés lliure i que ningú pot vetar l'accés, diguéssim, perquè històricament ha passat un camí per la seva propietat, doncs ara jo hi poso una tanca i aquí no passeu, no? Doncs això és una mica la problemàtica, no que tenim a Tarragona, sinó que tenim a tot el litoral català. I si ens anem fora de Catalunya, ens anem, per exemple, a les Illes...
I aquí tenim la Marina, segur que sap perfectament la batalla legal immensa que hi ha hagut amb tot el tema del camí de cavalls, no? Per dissenyar-lo, posar-lo en forma i després que entri en servei, no?
Bé, abans d'entrar en el tema que heu comentat de Tarragona, jo volia fer una petita al·lusió, que crec que també és important, i té relació amb els camins ramaders, amb les vies pecuàries, com se li diu tècnicament,
que són també un element patrimonial, cultural, històric molt important i que en molts casos o han desaparegut o han quedat en desús o se'ls ha canviat l'ús i han passat de ser camins ramaders a ser camins transitables o camins d'accés a finques veïnals, a finques privades, etcètera.
Llavors, amb els camins de ronda... Clar, passa una cosa molt curiosa, que el camí de ronda com a tal, per definició, està molt lligat al litoral, com tu explicaves, Toni, i històricament, i més a Catalunya, i ara parlarem per què...
El litoral ha sofert una transformació brutal en mig segle, en els darrers 50-60 anys, 70 assistirem una mica, i aquesta transformació va venir de la mà de la urbanització salvatge de la primera línia de costa.
Clar, si tu antigament podies fer un recorregut a través d'un camí de ronda natural, estigués més o menys a prop del mar, això s'havia anat conservant en el moment en què apareix aquesta especulació urbanística, aquesta massificació d'edificis, de xalets, de càmpings, d'infraestructures que estan enganxades a la línia de costa.
Perdem aquest valor identitari, aquest valor tradicional que tenien els camins de ronda per anar d'un lloc a un altre, per anar d'una platja a una altra platja, per anar d'una vila a una altra vila. Podríem parlar de com anar des d'Altafulla a Tamarit, que Tamarit era una antiga vila, o de Tamarit a Tarragona.
Llavors tot això es feia a través d'aquests camins de ronda. Clar, no eren camins transitables, com a tal, no era per portar-hi mercaderies perquè hi anessin carros, no, eren camins per transitar persones, persones, animals, però no a volums importants, ni en cap cas vehicles de quatre rodes. Clar, aquest és una mica el punt de debat, el punt d'inflexió en què ens trobem ara mateix.
i del que parlarem ara amb el Toni. Però, a banda, jo vull també fer èmfasi en una infraestructura que s'ha carregat, però aquesta és més antiga que la part urbanística, que s'ha carregat tot el litoral de Catalunya, i és la via de tren, que lamentablement aquests dies està...
No estem per parlar molt de vies de temps aquests dies. Efectivament. Estan... Bueno, no sé ni com dir-ho. Està massa present en la vida de tots i, per desgràcia, ha colpit algunes famílies.
Parlem dels accidents ferroviaris que hi ha hagut a Còrdoba. També en va haver ahir un accident a Rodalies, a l'alçada entre Gelida i Sensadornida, Noia, en què va morir també una persona, el maquinista d'aquest tren.
Bé, tot el sistema ferroviari català, o gran part d'ell, està alineat a la costa, i això es va fer fa molts i molts anys. I és molt difícil canviar de lloc una via de tren, quan ja porta més d'un segle, amb unes estacions, amb unes parades, connectant, en el fons, unes ciutats amb unes altres.
Llavors això també impedeix que hi hagi una normalitat en els camins de ronda perquè de sobte et trobes que no pots passar perquè hi ha la via del tren. I això passa en moltes comarques, no només al Tarragonès, passa al Baix Penedès, passa al Maresme, en fi...
A tota Catalunya, pràcticament. No m'atreviria a dir que al cap de creus també, perquè jo crec que la via ja va més per l'interior, ell ho han deixat córrer, però sí que a gran part de Catalunya tenim la via del tren. Llavors, parlem, si de cas, doncs, Toni, si et sembla, d'on està la part delicada, la part sensible. Sí, anem amb això, perquè és veritat, això, moltes de les coses que estàs apuntant són fets, objectius, no?, que han passat, i que han passat en el passat. Una de les coses...
la via del tren, aquí nosaltres, si començéssim a mirar el camí de ronda, si començéssim a mirar recorreguts de via Augusta, si començéssim a mirar camins o xarxa antiga, els camins ramaders no deixen de ser també xarxa antiga, no?,
Si nosaltres féssim una mirada cap al conjunt de xarxa antiga, la xarxa antiga també tenia unes maneres d'anar d'un lloc a l'altre, no? Una xarxa antiga recorria al litoral, després els camins ramaders portaven del litoral i anaven pujant fins a alta muntanya, no?
i després hi havia tota una xarxa de camins, de masies, de nuclis de cases, i tot això era la xarxa antiga. Aquesta xarxa antiga, masses vegades, s'ha posat en risc per moltes coses, per la via del tren, per una carretera, per una autopista, depèn del lloc, per un procés d'urbanització, urbanitzacions que no han tingut en compte el fet que passava un camí i no s'ha respectat la traça.
Però en el cas concret de les vies pecuàries, sí que hi ha una normativa específica que les protegeix. D'acord? Per tant, si es documenta l'existència històrica d'una via pecuària, hi ha força legal per obligar a la propietat, no?, a buscar una solució. És a dir, imagineu-vos una casa ja construïda i que allà passis una traça. Home, no li farem passar pel mig del menjador, però...
sí que dintre de la seva propietat hauríem de tenir una possibilitat de continuar i donar-li el dret de pas a la via pecuària. Això també, evidentment, amb una carretera, perquè si una carretera no fa una mesura com un pont, o no fa com els túnels, o altres mesures per garantir la continuïtat de la via pecuària, malament anem.
Però la via pecuària, específicament, sí té una normativa específica, sí té un responsable, que és el Departament d'Agricultura, que ha de vetllar per la seva continuïtat i que ha de vetllar per la seva integritat. Dit això, el somriure em sembla molt bé, perquè el Departament d'Agricultura, els departaments d'Agricultura, diguéssim, algú no ha fet la feina i molta part de la xarxa pecuària de camins ramaders està en una situació crítica, també.
De fet, hi ha molts mapes que no s'han arribat a completar, és a dir, que en determinats municipis no existeix el registre històric de vies pecuàries, però no s'ha fet una recopilació moderna de quines eren aquestes vies.
Per tant, sobre la llei està la protecció que tu esmentaves, però de vegades a la pràctica no tens els elements cartografiats. No, no, perquè una deixadesa. Això és fàcil, això. Deixadesa. Es pot dir la paraula tantes vegades com vulguis.
Deixadesa. Una deixadesa. D'aquí? De molta gent. No solament del Departament d'Agricultura, també deixadesa municipal, per no vetllar pel seu territori. Deixadesa, diguéssim, de l'arquitecte que dissenya, diguéssim, una casa a prop del mar i...
s'oblida, diguéssim, de tenir en compte altres elements més enllà dels desitjos de la propietat. Legítims, però que no són els únics a tenir en compte. També cal tenir en compte les necessitats de la col·lectivitat. Per tant, deixadesa de molta gent, però també deixadesa en majúscules del Departament d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya, que oficialment n'és el responsable d'identificar, catalogar i custodiar tota la xarxa de camins ramaders.
Bé, dit això, tornem al camí de ronda, perquè el camí de ronda té les mateixes característiques, no? El camí de ronda, insisteixo, a vegades ens pensem que les coses són molt singulars, per exemple, aquí el preventori de la Sabinosa amb el tema de la tuberculosi, no? Però és que si nosaltres féssim un recorregut històric d'on es tractaven les malalties tuberculoses a casa nostra, trobaríem diferents exemples al llarg del litoral,
Per què? Perquè en aquella època el que es buscava era el sol, es buscava un ambient sa, un ambient a veure el mar, un aire net, i això anava associat a edificis per curar la tuberculosi a prop del mar.
I aquí en tenim un, però és que també en tenim un element d'aquests, si no recordo malament, el vendrell, i si féssim el resseguíssim tot el litoral català, també en trobaríem. També està molt associat això amb una altra cosa històrica, que els aiguamolls sempre eren considerats com a elements, diguéssim, de les mil malalties, no? És a dir, i per això va haver-hi tot un imaginari que va portar a, diguéssim, a dissecar molts d'aquests aiguamolls.
Per tant, hem de saber situar cada element de patrimoni en el seu moment i entendre per què a algú se li va tenir la brillant idea, dient-ne, de posar un tractament contra la tuberculosi construint un preventori a Tarragona. Perquè en aquesta època els tractaments i la gestió d'aquesta malaltia es feia d'aquesta manera. Dit això...
Per tant, el preventori no deixa de ser un bé d'interès cultural local. No té la categoria nacional perquè no és tan singular com per ser d'interès nacional. Evidentment, local sí, perquè el local depèn de cada municipi, no? Un becil.
Per anar assentant coses aquí, i si hi haurien debats, sí que cal, perquè un debat que es pot obrir al marge del camí de ronda és si alguna part d'aquest element que va tenir un ús en el passat s'ha d'enderrocar. Si em permets un incís, perquè crec que aquest aspecte que comentes, el patrimonial...
És clau, i el que ha passat al preventori de la Sabinosa, i tothom qui és de Tarragona ho sap, és que durant moltes dècades, parlem de molts i molts anys, s'ha deixat perdre, s'ha deixat enronar... Crec que això passa amb molt patrimoni a Tarragona.
A Tarragona i a tot arreu. Efectivament, aquest és un problema, no? Conservar el patrimoni requereix inversió. Llavors, si un ajuntament o una diputació, que és el cas de la Preventòria, la Sabinosa, que és qui en té la propietat, si una diputació no inverteix...
una sola pesseta, diguem-ho en pessetes... Si parles en pessetes, són a colla d'anys. Si no es va invertir ni una sola pesseta, ni s'ha invertit un sol cèntim d'euro en restaurar aquests edificis, el que ens trobem a la Sabinosa no és un edifici històric. Són runes antigues.
del que va ser un edifici històric. Que, a més a més, tu no ho saps, la Marina potser sí, hi ha tota una llegenda negra, perquè en aquest preventori, quan es va passar l'època de la tuberculosi com a sanatori, com a hospital, se li va donar uns altres usos com a lloc de colònies infantils, diguem-ho així, i hi ha tota una llegenda negra dels maltractaments, els abusos que hi havia hagut en aquest preventori, i molta gent ja gran...
potser més gran que nosaltres, que havia estat en aquella època, doncs, expliquen les vivències que hi van viure, i és certament esgarrifós, és a dir... Però deixem obrir aquest meló, perquè...
Això després anirem al camí de ronda, perquè hi té molta relació les coses. Encara algú es pensarà, no, no tenen relació. Clar que tenen relació. És a dir, aquí hi ha una reflexió prèvia que cal fer-la, i també cal fer-la en clau nacional, no? Perquè si no solament ho fem en clau local, sembla com si els diferents entorns locals sempre s'estiguin marant al malic, no?
I, per tant, no és un tema de mirar-se malic, sinó sempre el que hem dit en temes ambientals, mirada global i estratègia local. Què passa amb els elements de patrimoni abandonats que en tenim amb mal estat a Catalunya una pila? I aquesta espècie d'intenció de conservar tots els volums. Una cosa és conservar el record. Per exemple, posaré una altra cosa de les comarques gironines perquè no es pensin que els de Tarragona són tan singulars. Per exemple, a les comarques gironines teníem el tema de la Ràdio Liberty.
Allà també hi havia un debat viu i no resolt respecte a si es tenia que conservar tota la infraestructura de la ràdio o no, antenes incloses. Llavors, la pregunta que ens hem de fer és, realment són elements que tenen una singularitat tan extraordinària, tan extraordinària, que requereix que la totalitat
de l'element sigui guardat, o es pot fer una altra estratègia que és conservar alguns elements com un testimoni d'un fet que hi havia hagut allà, per exemple, en aquest cas de Radio Liberty. La Radio Liberty, per qui no ho sàpiga, era una emissora que difonia per Ona Curta, si no recordo malament.
missatges cap a, diguéssim, a l'òrbita socialista soviètica, de dir-los que els arribarà la llibertat fent una mica de broma. Però hi ha tota una infraestructura molt potent que hi havia allà d'Ona Mitjana, amb unes antenes molt potents. Gràcies a aquesta infraestructura de Radio Liberty es va conservar bona part del litoral gironí, perquè la ràdio i la seva importància estratègica va fer que aquell tros de litoral no s'urbanitzés. Ja ho hem dit altres vegades, que hi ha hagut en el litoral català...
I això, ja sabeu que a mi em pesa una mica, però li hem de donar les gràcies al Ministeri de Defensa, diguéssim, que algunes infraestructures al voltant del mar no han acabat plenes de cases fins dalt perquè eren propietat del Ministeri de Defensa. Doncs bé, tornant una altra vegada...
cap aquí. Realment, té sentit conservar la totalitat d'aquestes runes que tu dius que, bueno, no les he anat a veure, les podríem anar a gaudir-les, la totalitat d'aquestes runes lluitats dels volums, o té sentit conservar una certa memòria que hi havia hagut aquí un ús, un ús, diguéssim, de salut pública, en aquest cas, relacionat amb la tuberculosi, no? És molt important tenir clar això
Perquè depèn de com es respongui aquesta pregunta, no?, poden aparèixer unes necessitats que jo no les comparteixo. Insisteixo, no és que no les comparteixi aquí, és que no les comparteixo arreu. Té sentit conservar, diguéssim, com a element patrimonial...
La central tèrmica de Cercs. Té sentit conservar com a element patrimonial el que és determinada infraestructura que es va fer al Pirineu vinculada amb la hidroelèctrica? Són infraestructures que es van fer en un moment per a necessitats concretes. Realment tenim tanta capacitat de conservar tant i tant patrimoni industrial o de gaudi de la salut que hi ha hagut arreu de Catalunya?
Realment, aquest és l'objectiu. L'objectiu important és documentar que hi ha Bicallús, deixar-ne...
Un edifici, per exemple, si ens anem a la Vall Fosca, per què no conservem un petit edifici que hi ha vinculat, diguéssim, també a un tema sanitari, com el petit hospital que hi ha allà, que és molt singular, i que té un disseny molt singular, però realment tota la infraestructura que es va fer hidroelèctrica, en la seva totalitat, s'ha de conservar o s'ha d'enderrocar i restaurar. Per tant, això és un debat que és important posar-lo sobre la taula.
I l'altra cosa important és entendre la lògica del camí de ronda al marge d'això. D'acord? No sé com ho veus. Entrem en matèria. El debat justament és aquest. El que ens trobem al preventori de la Sabinosa és una major part, potser un 80% dels edificis, completament enronats. De fet, la Diputació va permetre durant moltes dècades que hi hagués un assentament. Quan dic assentament, vol dir que algú va ocupar aquella finca...
amb la connivencia de la Diputació, perquè era gent que no respectava ni el patrimoni, ni la vegetació, ni el bon veïnatge. Simplement estaven allà custodiant aquell espai perquè no es posés ningú pitjor que ells. O sigui, la part trista és aquesta. Llavors, bé, va acabar tot enronat i actualment s'ha fet una proposta, de fet més d'una, i hi havia una proposta que era fer-hi un hotel de luxe.
En sèrio? Un hotel? Un hotel. És una finca gran, t'ho dic perquè també, si no hi has estat, perquè et posis en context. Llavors, un complex hoteler... Això era una de les idees que es va descartar, afortunadament. La següent idea, no sé si va ser d'aquest mateix consistori o de l'anterior, era fer-hi un conservatori de música.
Llavors, clar, la gent de la ciutat de Tarragona es plantejava, a veure, haurem d'agafar l'autobús per anar al conservatori? L'autobús o el cotxe, perquè parlem dels shows que es munten cada matí a les escoles en cotxe. Si allí fiques un conservatori de música, veuríem a les 5 de la tarda el que passaria en aquella zona.
Clar, aquí pensem que aquest preventori, l'entrada al preventori, a tota la finca, és a través de la platja arrabassada, és a dir, hi ha una tanca metàl·lica, molt antiga, i a través d'aquella tanca és on es pot accedir o com es pot accedir a l'interior d'aquesta finca. I per veure les runes... Una cosa, per posar una mica més d'allinya amb tot això, el preventori és romà?
No, no, no. Ja ho sé que no és, però volia que us escandalitzéssiu de la pregunta. És a dir, l'element d'interès patrimonial estrella a Tarragona, quin és? El Romau, quin és? El Fenici, quin és? Això depèn, perquè si tu te'n vas a Reus, canviant una miqueta, te diran patrimoni modernista. A Tarragona també n'hi ha algun edifici modernista, més aviat pocs. De fet, l'època en què es va construir aquest preventori,
Estava a prop de l'època modernista. No era ben ben modernista. Però no ho és, no ho és. No li posem el sac ni el llast d'una cosa que no és. Clar, llavors, vist una finca degradada, abandonada, enronada, amb edificis que no es poden restaurar de cap manera. De fet, crec que només n'hi ha un de tot el complex. Era un complex molt gran. Només hi ha un edifici que mitjanament es podria arribar a restaurar. La resta ha d'anar tot...
Enderrocador. Enderroc. Enderroc i abocador. Com a Castillejos. Però si ho fan, que ho facin bé. Perquè, escolta, a Castillejos nosaltres ens celebravem que ho enderroquessin tot i després resulta que tot a les runes no s'hi corre altra cosa que és que en parla allà fins a l'infinit. La qual cosa va ser també, no sé si pitjor el remei que la malaltia. Aquest és un tema que podríem tractar amb un altre programa, la gestió de Castillejos.
Bé, tornant al preventori. Clar, aquí hi ha una qüestió molt interessant amb aquest preventori i és la seva delimitació. Clar, hi ha una tanca antiga que està a trossos feta malbé, a trossos s'aguanta. Però és la tanca antiga de la finca original, no? Llavors, clar, en el projecte que s'ha presentat per part de l'Ajuntament de Tarragona...
i que travessa aquesta finca per algun lloc, doncs s'ha proposat que aquesta tanca ha d'anar fora, i és correcte. Perdona la meva ignorància, això és la finca de la Marquesa? No. És una altra cosa? No, no, no. El bosc de la Marquesa està una miqueta més al nord, i aquest sí que és un terreny que es va preservar, com deies tu, gràcies al Ministeri de Defensa, perquè era terreny militar. Militar.
I gràcies també a un projecte live que es va fer en el seu dia per posar en valor tot l'ecosistema litoral, la sabina litoral, un dels pocs reductes que hi ha a Catalunya de sabina litoral, està justament al bosc de la marquesa. Ostres, m'acabes dir una cosa molt interessant, és a dir...
Gràcies al Ministeri de Defensa es salva un reducte, no?, interessant. No, interessant, no, únic. Únic. I l'Ajuntament té un tros, no sé qui sigui, hi ha un altre tros que no és del Ministeri de Defensa, i aquí totes aquestes consideracions que es van fer l'altra cosa, aquí és on tot s'hi val.
Efectivament. Per què? Perquè, com deia la Diputació de Tarragona, no va fer cap gestió sobre aquesta finca en cinc dècades o en sis dècades. No s'ha fet cap gestió, cap, ni una. I encara és ara que s'està...
intentant esbrinar si es farà, doncs això, un conservatori, una escola d'idiomes... Bueno, en fi, hi havia propostes vàries. Però, perdona, jo vaig fent preguntes perquè, com no sou del lloc, vosaltres dos sou del lloc i jugueu un avantatge en aquest tema, diguéssim, aquí no es posa sobre la taula en cap moment el debat ciutadà, la idea d'enderrocar les coses i que hi hagi un element simplement de record del que havia sigut, diguéssim... Sí, sí, s'ha posat sobre la taula.
Sí, perquè com sempre, la participació ciutadana queda com una cosa decorativa, és a dir, que no és vinculant. Llavors, la ciutadania, tenim la majoria molt clar que aquell lloc s'ha de preservar com els morrots de la Sabinosa. Vull dir, hauria de ser un espai per la ciutadania, perquè la ciutadania...
el que deies tu, i pugui passejar, i pugui admirar el paisatge una posta de sol. No tenim un cap de creus a Tarragona, no el tenim. Ens hauríem d'anar a l'ametlla de Mart o a l'Ampolla per trobar paisatges similars al cap de creus. I, per tant, el que és el tarragonès només té aquest petit espai que són els morros de la Sabinosa, el bosc de la Marquesa,
Sí, sí, perquè jo, com sempre em documento les coses, ara ens hem centrat molt en Tarragona, ja m'està bé, després podem obrir el focus, si volem, però també és un element d'interès geològic, perquè, diguéssim, ja no estem en un litoral de sorra blanca i fina, som en un litoral escarpat, amb una certa alçada, que pot tenir 30-40 metres...
No, menys. 20 metres? Sí, uns 15-20 metres. Però vull dir que hi ha un element geològic de presència important allà al litoral que trenca la lògica de la sorra de platja fina. Sí, de fet, hi ha una diferència important, perquè si te'n vas més cap al sud, cap a la zona de Montroig, l'Ametlla, allà a la Roca és conglomerat.
És roca molt antiga, però és conglomerat. En canvi, la roca que hi ha a Tarragona, a Altafulla, és roca fossilífera. És a dir, són els antics dipòsits calcaris de fa molts i molts milions d'anys.
que es van anar ajuntant, cimentant i van donar peu després, quan es va alabar o quan va baixar el nivell del mar o es va alabar el nivell de la costa, van donar lloc a aquests petits penyassegats, no tenim alçades extraordinàries, però sí prou importants per parlar d'un element identitari de paisatge, que jo crec que també forma part d'aquest patrimoni del que parlaves, Toni.
Molt bé. No, no, molt interessant tot això. I llavors, arribats a aquest punt, fixeu-vos-hi, torno a això, perquè jo no vull que ningú m'entengui malament de Tarragona, perquè jo sóc un convidat a Tarragona, m'hi sento molt bé, però... i molt còmode. Però sempre intento fer aquesta mirada més general perquè tothom entengui, no, que aquestes coses que estem debatent avui les podríem debatre en altres llocs i en comptes de parlar d'un preventori, insisteixo, parlar de Ràdio Liberty.
Mira, aquesta zona, de fet, ara m'està venint al cap que hi ha una comarca catalana que s'assembla molt amb aquesta franja litoral del Tarragonès, només una franja litoral, però que és el Garraf. O sigui, aquests morrots que deia de la Sabinosa, la punta de la Mora, Tamarit... Tot aquest conglomerat de roca fòssil, per dir-ho...
de forma planera, és semblant a aquest altre conglomerat que és també calcari, d'origen calcari, molt antic, que és les costes del Garraf. Què passa al Garraf? Que no hi ha tantes platges o no són tan amples com el Tarragonès, però el paisatge té aquest aroma.
I justament jo crec que valdria la pena, i també perquè hi ha una llei de costes, que no n'hem parlat, que també defensa la protecció d'aquesta primera línia litoral. Llavors tenim una llei, tu parlaves de les vies facuaris que estan protegides, doncs bé, la costa també està protegida amb una llei, que és la llei de costes que no permet edificar a certa distància, etcètera, no?
Clar, amb els camins de ronda, saps quin és el dilema, Toni? El que tenim aquí, amb aquest preventori, per posar un exemple, que està ara en boga, és l'amplada del camí de ronda. Aquí discutiu de l'amplada, què voleu fer? 14 metres d'amplada?
Mira, doncs jo crec que l'has encertat. Crec que són 14. Tant? Exigerat? Això és una carretera, diguéssim, com a mínim comarcal. Clar, aquí la ironia... Està assegut, això? No, seguríssim. El projecte inicial es preveia... Això és un despropòsit. Que poguessin circular vehicles de quatre rodes. Ho dius de tabó?
Ostres, ho trobo molt fort. Després s'han canviat una mica. I ara on estem? Ara no ho sé exactament perquè hi ha un contenciós pel mig. Ecologistes en acció va presentar o està a punt de presentar un contenciós, va presentar un recurs d'alçada o un recurs previ al contenciós i ara doncs hi ha.
O sigui, que hi ha un debat viu, diguem-ne. Sí, sí, bastant viu. Això és bo, diguem-ne, que hi hagi un debat viu, perquè, jo he vist des de fora, és com perdre una oportunitat de fer les coses d'una altra manera. Per això hem intentat començar explicant la importància dels camins de ronda, la seva lògica, i vincular-hi al seu voltant, no solament el fet del camí en si, sinó el conjunt de coses que envolten... I, de fet,
Fer una bona estratègia també és oferir una millora de la qualitat paisatgística, és a dir, aquelles èpoques en les quals algú es pensava que es podia fer alguna operació urbanística aprofitant aquests espais, jo crec que això són coses del passat. Aquesta mirada l'han tingut, per desgràcia, masses vegades a Catalunya, a masses llocs, d'acord?
i s'ha putinitjat moltes coses del litoral català i s'ha fet molt bé, gràcies a que hi ha intervencions, diguem-ne, de reurbanitzar espais molt fràgils al voltant del litoral. I en canvi, no fer això no és perdre un actiu, és el contrari, guanyes un actiu de paisatge, guanyes un actiu de qualitat i guanyes, diguéssim, un element cultural de gran dimensió.
que això a data d'avui hi ha molta gent que ho busca i que en gaudeix. I, per tant, també parlant de turisme, perquè a vegades també s'ha de parlar de turisme, si es vol diversificar el turisme, si es vol diversificar l'oferta, també han d'haver-hi diferents elements d'estratègia. Jo, per exemple, amb la meva família aquest estiu vam estar fent una part dels camins de ronda de la zona de Girona, de les comarques gironines, concretament a Sant Feliu de Guixols, en amunt.
I vam anar allà per això.
És a dir, que sí que és un element d'atracció important, i sí que és un element que aporta riquesa al territori. Per fer-te, Toni, perquè he de marxar ja, que faci una darrera intervenció... Ja seràs un meló obert? No, jo crec que ja està obert, ja està obert el meló i la síndria. Avui està obert, bedur i ben bedur. Doncs, per acabar d'explicar què és el que passa amb el preventori, aquest camí de ronda que ha de vorejar el preventori, la ironia és que ja hi ha un camí
un camí com a tal, un camí transitable, a la part posterior del preventori. O sigui, l'accés natural, que era aquesta tanca que et deia, des de la platja Rebassada fins a la platja Sabinosa, ja existeix. El que passa és que està tancat. Home, però... Joan Ramon, és molt fàcil. Només falta obrir-lo.
Clar, digue-li a la Diputació, digue-li a l'Ajuntament de Tarragona. Però, sisplau, tarragonins, heu d'agafar la clau i obrir, que passi. En comptes de fer això, el que han fet és proposar un carril bici que passi just al camí de ronda litoral. Però... Sí, sí, i la triple ironia d'això és que hi ha un carril bici projectat a l'antiga Nacional 340. Ostres, ostres, aquí a Tarragona veig que esteu fent una mica...
El model de fer l'autopista... Recordes les autopistes quan eren a piatge? I les solucions quines eren? No. Fem al costat de l'autopista un lateral lliure de pagament. La lògica és la mateixa. Afegeix amb això que darrere d'aquest camí que hi ha al preventori, que és un camí transitable i que no s'aprofita, hi ha la via del tren.
Llavors, dius tu... Joan Ramon, ostres, m'encanta, i la Marina, que també va fent, de tant en ti et diu alguna cosa, m'encanta tot això que esteu aportant. Perquè, ostres, mira que coneixia poc, em motiva molt aquest tema, aquest dels camins del voltant del mar. Si tens ocasió, parla amb la Diputació. Amb la Diputació i t'aclarirà moltes coses. I trobo...
Que, ostres, els manuals són diferents, les èpoques són diferents. No cal, diguéssim, fer malbé coses i que intervencions mínimes poden ser, de baix cost fins i tot, molt interessants. I que una mica de creativitat, no, a vegades, millores el bé comú. I que no hi ha cap necessitat, no és que no hi hagi una necessitat, és que...
Jo trobo que és un error de grans dimensions voler, diguéssim, ocupar volums innecessàriament per fer qualsevol cosa en aquesta zona tan fràgil i tan interessant que teniu aquí a Tarragona. Aquí l'excusa, i he de marxar, perdoneu... És que ara està parlant posant-se la jaqueta, la imatge és preciosa. Aquí, sí, sí.
L'excusa és, si no és el carril bici, és accessibilitat per persones amb discapacitat. Sempre hi ha una excusa per fer les vies més amples. I, clar, hem d'entendre que hi ha llocs que no han de ser accessibles per tothom. Al Puigmal no hi pot arribar tothom. Vale, vale, però un moment, eh? És que fins i tot el Pirineu...
que es fan en parts nacionals i en parts naturals camins accessibles en cadira de rodes, no arriben a tenir mai una mida de 5 metres, ni de 10. Són camins molt... Fixa-vos la piulada? Jo avui, per desgràcia, no puc, perquè se m'ha trencat el mòbil meu, vaig amb el mòbil de la feina, i aquí no hi porto moltes coses, ho porto amb el meu mòbil, però si recordeu la piulada, i allà sempre hi posem unes imatges que són molt indicatives del tema, no?,
Hi havia una pancarta de gent caminant, demanant els camins de ronda, en el meu cas era de Sos-Costa Brava, no? També hi havia un petit camí que es veia afitat a molt de pendent, una petita escala suau que vorejava i pujava, una vista al mar, no?,
i no sé quin altre... Ah, sí, i l'imatge d'una espècie de morrot, semblant al que s'està parlant aquí, molt més accentuat, perquè estàvem a la zona de Girona. De fet, totes aquestes imatges són del camí, dels trossos de camí que vaig fer a la zona de Sant Feliu de Guixols, per allà, a les comarques gironines.
Ostres, que aquests elements de valor patrimonial no ens els hem de deixar perdre, que això requereix unitat d'acció de totes les parts i que trobo simplement que reproduir esquemes del passat de fa uns anys enrere, dels anys 60, dels anys 70, pel que esteu explicant, trobo que no és el moment. Els temps són uns altres i requereixen de mirades diferents. Sí, però jo crec que això costarà d'entendre, eh?
Ja, les coses costen d'entendre fins que un dia s'entenen, i a vegades es poden entendre de moltes maneres, no? Hi ha maneres més, diguéssim, engrescadores d'entendre les coses, però al final la lluita ecològica, jo crec que aquí també deu haver-hi una lluita ecològica important pels moviments. Aquí, si no estic mal informat, també hi ha Sos Costa Daurada. Sí, ara no es diuen així, es diuen Sos Camp i Costa.
D'acord, això us canti costa. Per tant, penseu-vos que els SOS, i ho vam explicar fa uns anys, els SOS són moviments que apareixen arreu de Catalunya, n'hi ha molts de SOS, molts, que són elements que apareixen arreu de Catalunya, i que el seu objectiu és generar models diferents i, a més a més, generar oportunitats. No són models que no vulguin coses, sinó són models propositius, models que fan propostes, models de transformació i de gaudir dels entorns. Ostres, doncs,
Tarragona, en aquest cas, i Catalunya en general, el litoral català, té una gran oportunitat per fer les coses diferents. I si no fem les coses diferents, malauradament ens equivocarem una altra vegada, una altra vegada, i una altra i una altra. Amb el tema del litoral ens hem equivocat masses vegades. Ara tenim problemes gravíssims amb el tema del litoral a tot el litoral català. Ens hem equivocat quan ens vam fer tota l'arribada
diguéssim, de l'urbanització així accelerada dels anys 70-80, que va fer malbé molts tressos del litoral, es va haver de fer planejament per frenar això, i encara hi ha ajuntaments que, i molts, no un, molts, que encara quan es posen aquestes coses sobre la taula ho entenen com una dificultat. Jo crec que aquests ajuntaments que fan això, de fet, no han entès que el món ha canviat i que les coses han de ser diferents.
No sé fins a quin punt hi ha tants... Hi ha no ajuntaments, eh? Administracions públiques que entenguin això, que el món ha canviat i les coses que s'han de fer diferent, perquè a vegades la sensació és que costa arribar aquí.
Costa un horror. No és que costi... És que costa un horror. Quasi... Jo ja sabeu que en dedico temes de medi ambient, no? Costa un horror. Necessites constància, perseverança, no de fallir. I quan penses que una cosa ja la tens encarrilada, és molt fàcil que te la desmaneguin, no? Per tant, sí, sí, estic d'acord, Marina. Costa un horror que s'entenguin determinades propostes. A vegades, les idees aquestes una mica esbojarrades...
I per això intento posar exemples diversos, perquè la gent, sempre ho fem al llarg dels programes, jo crec que fem també un esforç de pedagogia i que tothom entengui que estem també, i ho hem parlat moltes vegades, en una emissora parlant des de Tarragona, però també ens escoltar altra gent del territori català, a través de compartir el programa.
Per tant, és una mirada, i potser ens hem centrat molt, diguéssim, en Girona, comarques gironines i comarques tarragonines, però també podríem fer pinzellades, diguéssim, pel litoral Penedesenc, podríem fer pinzellades pel litoral, diguéssim, de la regió metropolitana de Barcelona i per les Terres de l'Ebre.
i aniríem trobant diferents casuístiques. El que és important és que si es vol potenciar, diguéssim, també oportunitats econòmiques pel territori, també passa, entre elles, per la conservació estratègica de la façana litoral. I la façana litoral no pot ser solament, com és bàsicament a casa nostra, un continu construït.
ha de ser també, necessàriament, un element verd, un element patrimonial i un element cultural vinculat a la geologia, a la flora, a la fauna, al camí... I, per tant, determinades... Penseu una cosa, i torno una altra vegada...
a la zona de Girona, perquè allà han passat algunes coses en positiu. Si recordeu, hi havia una urbanització famosa que es va construir a la zona de Girona, no recordo ara exactament si era la zona de Cap de Creus, que finalment, després de molt de litigi, es va crevant, derrocant tota i restaurant. Em sembla que és el Cap de Creus.
Nosaltres, no fem... També a la zona d'allà a Girona, a la zona de l'Startit, diria, es va enderrocar una urbanització que començava a créixer i es va restaurar. Per què hem d'arribar a aquest punt de desfer coses quan aquí hi ha l'oportunitat, per exemple, en el cas de Tarragona, per el que m'ha anat comentant i perquè jo sé, de fer les coses bé.
Neteja, conservar els elements que siguin convenients, no fer volums forassenyats, respectar bé la integritat del lloc, i Tarragona, i el camp de Tarragona, per extensió, tindrà un element, no solament...
el que estem parlant ara, si ens imaginem el conjunt d'espais vinculats que hi poden haver al llarg del camí de ronda, una sèrie d'atractiu també turístic de gran importància, en aquest cas amb una mirada de conservació i de gaudi del conjunt de la població.
També es demostra aquests dies amb els temporals que s'ha de preservar aquest espai litoral, perquè si no és quan desapareixen platges, desapareixen infraestructures, de fet les vies del Maresme allí tenen un gran problema. Efectivament, les vies del Maresme ja és la mateixa infraestructura de la via del tren la que fa de mur de contenció de l'erosió litoral extrema que hi ha, no?
Per tant, ostres, que per desgràcia tenim molts exemples, està molt documentat, el que estàs posant tu sobre la taula és una altra evidència, no?, tot el tema de la dinàmica litoral relacionada amb els temporals. Per què no aprenem aquestes lliçons i per què no fem les coses d'una altra manera?
i perquè aquelles coses que potser algú, diguéssim, una nit, diguéssim, d'estiu, va tenir una brillant idea de fer no sé què, diu, ostres, potser aquesta idea va ser si una nit d'estiu feien una cervesa o quatre cerveses i potser no tocava, no? Doncs potser fem les coses d'una altra manera.
i posem l'accent en la protecció, la conservació, la restauració, no? Insisteixo, amb la idea de restaurar. Hi ha una cosa, també, i també ha de conèixer altres països, com Euskadi, no? Euskadi també va tenir algun element de gran diluqüència quan va intentar conservar molts museus i molts elements de patrimoni que els va convertir en infinitats de museus.
Si un museu no és una cosa viva i no és una cosa que hi vagi gent, després què passa? Que aquella infraestructura és un horror de cara mantenir-la si no té ús, no?
I si fas molta infraestructura que no té ús, llavors també portes a la ruïna. Per tant, tampoc tenia sentit conservar tants elements de patrimoni. S'ha de ser selectiu, s'ha de veure per què, i una cosa que moltes vegades costa d'entendre és que potser quan ha acabat l'ús un element, potser aquell ús ja no té sentit a data d'avui, i potser aquella cosa, la seva millor cosa que es pot fer és enderrocar i restaurar-ho.
Ho hem de deixar aquí. Moltes gràcies, en Toni Ferran. Ens retrobem d'aquí 15 dies, no? Ens retrobem i espero que aprofiteu el que hem dit al llarg del programa i us convido a tots i a totes a fer casco des del tram que tingui més a prop, gaudir del litoral, gaudir de la infinitat de camins de ronda que hi ha i gaudir d'aquest paisatge que encara tenim i ajudem-lo a conservar entre tots.
Doncs amb aquest missatge arribem al punt final de l'Arran de Mar d'aquest dimecres 21 de gener del 2026. Nosaltres marxem, ho hem de deixar aquí, però tornarem demà, com cada dia de dilluns a divendres, de 4 a 6 de la tarda. Us esperem a totes i a tots, que vagi molt bé. Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Salta lluny i perdre el cap, jugar a submergir-me, per un cos serà estrellat. Mai hi haurà cap arca que em dugui cap lloc millor, tirar-s'hi de cop, jugar-s'ho.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
TGN Esports, Tarragona Ràdio. El programa de l'actualitat esportiva a casa nostra, a Tarragona Ràdio. Cada dia durant mitja hora et portem com batega l'actualitat dels equips del territori. Si vols estar al dia i no quedar-te'n fora de joc, la teva cita és TGN Esports, de dilluns a dijous a les dotze del migdia i els divendres a la una. TGN Esports, amb Joan Andreu Pérez.
Benvolgut multireformista, a Obramat no podem abaixar-te els impostos ni el preu de la gasolina de la teva furgoneta, però sí que podem ajudar-te amb els nostres preus. Per això, a Obramat, revisem cada dia els nostres productes per oferir-te les millors marques professionals amb els preus més baixos de la zona IVA inclòs, on compren els professionals. Obramat.
Al Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio.
Arrolla l'escola de formació. Ja tenim preparats els nous graus C d'acord amb la nova ordenança de la formació professional. Un sistema integrat que et facilita encara més la incorporació al mercat laboral. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? T'agradaria convertir-te en professional del fitness? Has pensat a ser socorrista? Aquest any, forma't amb nosaltres. Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç.
Bona tarda, són les 6...
Us parla Tero Ortega, caos ferroviari a Tarragona amb el tall del servei de Rodalies per l'accident mortal de Gelida. Un maquinista en pràctiques va perdre la vida avissada que va deixar també diversos ferits de gravetat. Laura Casas.
d'anar a treballar i pensava que només s'havien cancel·lat els rodalies però no els regionals. Diu que ha mirat l'aplicació de DIF i no posava res i que els trens estaven circulant. El viatge ha lamentat que plogui i tot s'esfondri. Diu que la falta d'inversions en infraestructures de les últimes dècades està tenint conseqüències.
Ja sabem què és, això és falta d'inversions i infraestructures de dècades, i al final té una conseqüència, que és plou quatre gotes, perquè aquí a Tarragona tampoc no ha plogut tant, i clar, i tot s'esfondra, perquè tot està penjant d'un fil. Però bueno, que ho diguin, que diguin això, mira, Renfe, no tal, no funciona, i no confieu d'això, i la cosa és això, quins altres mitjans públics de transport tenim.
La plataforma Dignitat a les Vies exigeix revisar urgentment tota la xarxa ferroviària després de l'accident a gelida d'aquest dimarts. Anna Gómez, portaveu de l'entitat, ha manifestat que tard o d'hora sabien que podia passar una desgràcia. Sobre la falta d'informació per la interrupció del servei, la portaveu entén que de manera immediata no es pogués controlar perquè és un cas excepcional, però recorda que l'atenció a l'usuari és la queixa de sempre.
El dissabte va patar un tren que se li va caure la catenària a sobre i es va incendiar, perquè no hi havia passeigers dintre. I és que, en el fons, quantes vegades els que pugen al tren saben que ho han sentit alguna vegada i és que això, fins que no passi algú gros,
Què ha tingut? Què ha passat això? Que algú perdi la vida? Davant d'anunci de vaga per part del sindicat CEMA, ha fet dignitat a les vies, ha mostrat el seu suport als maquinistes. L'estació d'autobusos de Tarragona s'ha reforçat aquest dimecres al seu servei, especialment per anar a Barcelona. En determinats moments del matí s'han format llargues cues a les taquilles i per pujar els busos que anaven en direcció a Barcelona.
Ha estat la imatge de l'estació d'autobusos de Tarragona a primera hora. Molts usuaris del tren han buscat aquesta alternativa després de conèixer que no hi havia circulació ferroviària a tot Catalunya. Gemma ha hagut d'agafar dos busos per arribar a Tarragona, on treballa, i acompanyar el seu marit a buscar-ne un altre per anar a Barcelona. Diu que els problemes de tren es repeteixen massa sovint.
El meu marit treballa a Barcelona, no hi ha trens, només tenim un cotxe, jo treballo a Tarragona, un caos. Ells ha hagut d'endur el cotxe i he hagut d'agafar dos autobusos, estic en el segon autobús, és l'única opció que tinc, cada dia. Ahir va arribar, ahir va estar dues hores i mitja, tres, per tornar a Barcelona, cada dia. Això no ve d'ara, és cada dia, el mateix. Ahir n'havia d'anar aquest matí a Barcelona amb tren, quan ha sabut la notícia que el servei ferroviari sabia que