Arrandemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda a tothom. Passen 3 minuts de les 4 de la tarda d'aquest dimecres 29 d'octubre del 2025. Ho tenim tot preparat com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda aquí a Arrandemar. Començarem com és habitual fent un repàs de totes les notícies de la nostra costa catalana.
La primera aturada la farem a l'escala, baixarem fins al delta de l'Ebre, passarem per Vilanova i la Geltrú, Arenys de Mar i acabarem a Tarragona. És dimecres i els dimecres són sinònim d'economia blava. La nostra col·laboradora, l'Annalonso Tambo,
Avui ens portarà un esdeveniment molt relacionat amb el blau. El nostre meteoròleg de confiança ens parlarà dels perills dels fenòmens meteorològics. Els dimecres també són sinònim de medi ambient. Vindrà el nostre col·laborador Joan Ramon Mendo...
acompanyat per reflexionar sobre l'energia nuclear. I acabarem el programa d'avui amb un nou capítol, una nova entrega de la secció d'Això no ho sabia, de curiositats sobre el nostre mar mediterrani. Estarem aquí fins les 6 de la tarda.
Però abans de tot això, el que volem fer és presentar el nostre equip, presentar a totes les persones que cada dia fan possible aquest programa, que cada dia fan possible que el vaixell de Randamar surti de port i arribi a bon port. I comencem per la nostra cap tècnica. Sílvia García, molt bona tarda, com estàs?
Bona tarda i bona tarda a tothom, molt bé. Avui ha plogut. Sí, avui fa un any de la dona de València, ho estan commemorant avui pel País Valencià i també tot això està coincidint amb un huracà que ja ha afectat a Jamaica, que ja ha provocat algunes víctimes mortals, que anava cap a les Bahamas, o sigui que estem de temporals.
Sí, sí, i mirant cap al cel sempre, eh? Si no és per una cosa, és per l'altra. Avui en parlarem de tot això. Anem a saludar la Cel Prieto des de RadioDelta.cat. Cel, molt bona tarda, com estàs? Hola, molt bona tarda a tothom. Bé, molt bé. Bé, dimecres. Avui, com dieu, ja ha plogut. Ja comença a fer així una mica de fresca, que el que comentàvem estos dies anteriors, que ja tocava, no? Que no és normal que estiguem amb tant...
a octubre en manigà curta i ara ja toca la setmana que veia és novembre, és a dir que benvingut sigo lo fred. Home, fresca, fresca, de moment encara no molta, encara es pot anar sense jaqueta. Sí, sí, evidentment, però que si fa aquesta progressió cap al fred, perfecte. Ah, sí, així estarem. Anem a saludar també en Sergi Corral des de Ràdio L'Escala. Sergi, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda, doncs, prop de bé, per aquí, per l'escala, el que deies, el temps passa, però, com deia aquell, les cagades, entre cometes, queden un any de la dana de València i avui estem mirant tot plegat. Sembla lluny, però el que tu deies abans, si parlem de l'huracà que acaba de passar a Jamaica, d'avui mateix, que hi ha hagut inundacions molt importants a Huelva... A Huelva, sí, sí, a Andalusia hi ha hagut inundacions importants avui.
Entre uns 100 i uns 170 litres per metre quadrat han caigut aquest matí. Per tant, fenòmens que es repeteixen, però com el ser humà no ens ho pega una vegada a Mama Deixa Pedra, sinó que ho fa 500 milions de vegades. Així estem. Avui en parlarem d'això. Anem a saludar en Carles Monasterio des de Canal Blau Ràdio. Carles, molt bona tarda. Com estàs? Bona tarda, Marina. Bona tarda, companys. Doncs bé, aquí també una miqueta passats per aigua. També plovent una miqueta, però plovem bé, no com va passar ara fa un any.
I anem a saludar també l'Oriol Leudes, de Ràdio Arenys. Oriol, molt bona tarda, com estàs? Molt bona tarda, doncs bé, igual que els companys, també ploven una miqueta, va fent tot el dia, fa fresqueta cap al vespre, sobretot. Bé, anar tirant cap a aquesta tardor, ja cap a l'hivern. Bé, bé, bon temps, bon temps. Bon temps. Això de bon temps no existeix, el Sergi Corral t'ho explicaria, no existeix ni bons ni mal temps.
Això és segons qui se ho mira. Efectivament. Vinga, va, deixem el temps aquí, anem a començar el programa d'avui, qui us parla des de Tarragona Ràdio Marina Pérez Got. Actualitat
Comencem el nostre repàs informatiu a la Costa Brava explicant que troben un home mort a la platja Desmonestria, Sant Antoni de Calonge, Sergi.
Doncs sí, Marina, en successos podem dir que la Guàrdia Civil investiga les circumstàncies de la mort d'un home a qui van trobar ahir a migdia, la plaça que han trobat mort ahir a migdia, a la platja del Esmonestri, que és el nucli de Sant Antoni. Els serveis d'emergència van rebre l'abris cap a quarts d'una i es van mobilitzar efectius de la policia local de Calonge, Sant Antoni de Calonge, Mossos, bombers...
I Guàrdia Civil, es tractaria d'un home de 45 anys que anava vestit i que podria haver mort ofegat. Els investigadors no van trobar indicis d'amor violenta per bé que l'autopsi haurà de confirmar definitivament la causa del descès. La investigació ha estat assumida per la policia judicial de la Guàrdia Civil, atès que aquest cos és qui té competències en l'àmbit marítim.
El Club Nàutic, l'escala i l'àrea bàsica de salut apropen al mar els pacients que han patit un càncer.
Doncs sí, com bé dius, el Club Nàutic i l'Àrea Bàsica de Salut de l'Escala impulsant tres noves activitats nàutiques, terapèutiques, amb l'objectiu de millorar el benestar físic i emocional dels pacients. D'aquesta manera, l'ús del mar i les activitats marítimes es consoliden com una eina terapèutica i s'incorporen a les propostes de salut comunitària que ofereix l'ABS de l'Escala per la recuperació física i emocional dels pacients, el que ells anomenen Salut Blava.
Aquest projecte té com a punt de partida la prova pilot, pionera, que es va dur a terme entre els mesos de juny i juriol, amb el suport també de la Universitat de Barcelona i d'Ipsalut, en què pacients amb trastorn d'ansietat participaven en sessions de navegació de vela lleugera del Club Nàutic L'Escala per a millorar el seu benestar emocional. La prova es va fer en el marc de postgrau d'especialització amb benestar psicològic de Salut Blava de la UB.
i s'ha iniciat un histori innovador que vol avaluar l'impacte real d'aquestes activitats nàutiques sobre la salut mental. Aquest mes d'octubre reprendrà aquesta activitat de BDL lleugera i s'amplien les propostes relacionades amb el mar per adreçar-se a nous grups de pacients. La tercera consisteix en el Dragon Boat, que ja havíem parlat aquí a la Randa Mar, el Bot Dragó,
que gràcies al suport econòmic de la Fundació La Caixa, aquest curs 2025-2026 es podrà oferir de manera gratuïta. És una modalitat de piraguisme, provinent d'antigues tradicions xineses, amb la figura del drac com a símbol principal. És apte per tothom, fàcil d'aprendre i no necessita experiència prèvia i permet als palistes practicar l'exercici a l'aire lliure, reforçant el sentit d'equip i l'objectiu comú. Aquesta activitat, concretament,
està destinat a persones que hagin passat per qualsevol classe de càncer, buscant millorar la seva qualitat de vida i incidir en aspectes emocionals i socials com el treball en grup i l'autoestima. Baixem ara fins al Delta de l'Ebre. Les obres del passeig del carrilet de Delta Ebre continuen avançant a bon ritme i consoliden un dels projectes més importants de la història recent del municipi Cel.
La intervenció amb un cost total de 3,8 milions d'euros té com a objectiu principal reduir el risc d'inundacions a través de la canalització i el bombeig de les aigües del Prèstamo, alhora que impulsa una transformació urbanística de la façana nord del poble. Escoltem a Lluís Soler, alcalde de Deltebre. A Deltebre mos inundem perquè la xarxa de pluvials no està ben resolta, no està ben resolta, venim amb la segregació, 48 anys història,
que no s'han fet les inversions necessàries per tenir una xarxa de plovials com toca i a les zones on hi ha xarxa de plovials com toca no hi ha la part d'evacuació que sigui fàcil per poder evacuar el riu les tuberies en contrapendent que és el que estem ara arreglant i per poder evacuar els sistemes dels regants no hi havia tampoc bombejos ni el calatge suficient com per poder sortir en cas de tempesta per tant, el tema del passeig del carrilet que pareix un concepte
molt senzill, al final aquí va lligat moltes coses. Actualment s'estan executant els treballs de la segona etapa de la primera fase, que comprenen un tram de 1.100 metres entre la rotonda del Camp Nou i el carrer Pescadors, a tocar de la carretera TB 3454.
Del total de la inversió, dos milions provenen de subvencions i la finalització de les obres està prevista per al juliol de 2026. La segona etapa del projecte inclou la construcció de dos dipòsits de regulació d'aigua amb capacitats de 402 i 345 metres cúbics i la instal·lació de dues bombes principals. La més gran podrà evacuar fins a 30.000 litres per minut, reforçant així el drenatge hidràulic de la zona.
A més de la millora de la seguretat, la transformació del passeig també comportarà una aposta per la mobilitat sostenible, amb la incorporació d'un carril bici i l'enllumenat amb fanals de nova generació. Amb l'execució d'aquesta etapa i l'aprovació del projecte de la tercera, Deltebre avança en la reconversió del desaigüe del préstamo en un nou espai de cohesió i atracció turística. El que han volgut és adesentar, a més a més, la façana nord,
i la façana nord de la Cava, en aquest cas com s'ha de sentar? Doncs en aquesta obra de canalització, que no és circular, sinó que la fem rectangular, que això permet fer una base damunt, que aquesta base damunt acabarà sent un carril cicloturista, de bicicleta, i que acabarà unint el passeig fluvial d'una banda hasta l'altra.
El cost global de la primera fase, que inclou tres etapes, s'estima en prop de 12 milions d'euros. Segons fons municipals, la meitat d'aquest fons provenen de subvencions d'altres administracions, mentre que la resta s'assumirà amb recursos locals.
El nàutic Parc Costa d'Aurada i Terres de l'Ebre tancarà d'aquí a pocs dies la temporada 2025 amb uns resultats excepcionals que confirmen la seva maduresa i el seu paper com a referent del turisme nàutic a la Costa d'Aurada, les Terres de l'Ebre i Catalunya.
Les vendes totals han crescut un 34,5% respecte al 2024, assolint un nou màxim històric. També s'ha registrat un augment del 79% dels clients online, fet que reflecteix l'èxit del procés de digitalització i la consolidació de la web nautiparc.com.
així com la seva presència en altres plataformes digitals. Estes dades es van presentar durant la trobada de la Comissió d'Administracions Públiques del Nàutic Park, celebrada a l'Ecospai de Miami Platja. La reunió va comptar amb la participació d'alcaldes i regidors dels municipis de Salou, Cambrils, Montroig del Camp, Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, la Metlla de Mar, l'Ampolla i del Tebre,
a més de representants del Patronat de Turisme de la Diputació i Tècnics Municipals de Turisme. Maria José Castellano, regidora de Turisme, va ser la representant de l'Ajuntament de la Metlla de Mar. Este creixement de reserves ens indica que s'està fent una molt bona feina i és que sense cap dubte la Unió fa la força i està clar que els pobles que formen part del Nàutic Parc
Si treballéssim sols no podríem obtenir els beneficis que hi ha amb este treball en equip i la suma de l'esforç de tots. Per part del nostre municipi seguirem formant part d'aquest projecte tan consolidat i tan engrescador i esperem que aquesta col·laboració mútua segueixi prosperant durant molts més anys.
Pel que fa a la presència digital, el canal web ha experimentat un increment del 35% d'usuaris i un 50% més de visualitzacions, amb una retenció d'audiència cada vegada més alta i una millora constant en posicionament orgànic. Este impuls confirma una estratègia digital sòlida i equilibrada.
basada en la combinació entre visibilitat orgànica i campanyes de pagament eficients, que garanteixen presència durant tot l'any. Quan a la procedència dels visitants, Espanya continua sent el principal mercat emisor amb prop del 60% de les reserves. El mercat britànic segueix creixent amb força, mentre que Alemanya i els Països Baixos registren augments lleugers que consoliden la diversificació internacional. En canvi, el mercat francès experimenta una lleu davallada del 8%.
La temporada 2025 marca també l'inici d'una nova etapa orientada a la sostenibilitat i a la creació d'experiències autèntiques amb projectes destacats com Ruta Blava Camins de Mar i Green and Blue Ebre Experience, que uneixen mar i natura per posar en valor l'essència del territori.
De cara al 2026, el Nàutic Park celebrarà 25 anys d'història compartida, un quart de segle de col·laboració entre municipis, empreses i persones unides per un mateix horitzó, el mar.
Anem ara cap a les costes del Garrafa. Apareix un exemplar de dofill llisat a la costa de Sitges que activa els agents rurals i membres del cram per provar de reintroduir-lo al mar. Carles.
Doncs sí, els fets van passar el passat 18 d'octubre quan es va rebre l'avís d'un particular que va activar el protocol de rescat mitjançant els 112 i agents rurals pel varament d'un dofí llistat a la platja de la Riera Xica de Sitges. Es tractava d'un mascle juvenil que, malgrat els diferents intents de reintroducció a mar obert, no va aconseguir recuperar un patró de natació normal a causa del seu estat alterat i tornava a encallar.
Amb el pas de les hores es trobava cada cop més debilitat. Els veraments de sata s'hi solen tenir un desenllaç poc favorable. Sovint aquests animals han passat setmanes aïllats de grups sense alimentar-se i debilitats per la qual cosa...
arriben a la costa en un estat molt compromès. Tot i així, és essencial garantir-los un entorn tranquil i segur i oferir-los una atenció que prioritzi el seu benestar i els permeti tenir una mort serena i digna. L'exemplar va ser traslladat a la Universitat Autònoma de Barcelona per a la realització de la necròpsia amb l'objectiu de demanar informació que ajudi a millorar el coneixement i la conservació d'aquesta espècie protegida. El cram recorda que davant d'un animal encallat o amb dificultats a la platja cal
trucar ràpidament al 112 per activar el protocol, no tocar l'animal i no prudar de reintroduir-lo per al nostre propi compte. Aquest divendres és el darrer dia per visitar l'exposició Covelles i la seva platja, imatges que ja són història.
Doncs sí, una proposta del grup d'estudis cobellencs Amics del Castell, que es pot visitar fils, com bé deies aquest divendres, al Centre Social Joan Roig i Piera de Covelles. Una exposició que té el suport de l'Ajuntament de Covelles i que recupera imatges entre 1926 i 1976, i que ens permeten veure com era la platja de Covelles, els seus estiuejants i els vestits de banys, típics d'aquella època.
L'entitat ha recollit un conjunt d'imatges que fan un recorregut de 50 anys on es pot copsar com la vila que es deia que vivia d'esquena al mar es va anar transformant fins a arribar al seu auge com a destit turístic. Sense cap dubte, el principal centre de detecció del municipi era i és la seva platja, no solament com a lloc d'oci i diversió sinó també com a espai terapèutic.
Les fotografies exposades provenen, sobretot, de l'arxiu de l'Antoni Pineda, completades amb aportacions particulars de diverses famílies covellenques i dels antics estiuejants. La mostra s'inicia amb imatges de grups joves de la vila, en una platja gairebé deserta i sense cap mena de construcció, des de la via a Navall, i finalitza quan el passeig marítim, ja, amb dos establiments jutalers i la pròpia platja, estaven abarrotades de cotxes i de gent, no solament de vilatants, estiuejants i turistes estrangers,
sinó també de molts ciutadans que, procedents sobretot de Barcelona, feien escapades puntuals al municipi Covellent. Fem aturada ara les costes del Maresme. Diversos membres del Club de Pesca Maresport han aconseguit èxits esportius en pesca de competició a campionats d'Espanya i del món amb diverses modalitats, Oriol.
Doncs sí, Marina, el campionat del món de pesca, modalitat embarcació, l'aranyenc David Rojas ha format part de l'equip que ha quedat tercer del món, obtenint la medalla de bronze. A més, Rojas ha aconseguit la 14a posició en classificació individual. El campionat s'ha disputat a Croàcia, en una zona mediterrània d'aigües cristalines, on l'AM i també l'esquí havia de tenir molta transcendència en les captures, ho ha explicat David Rojas.
Tu mateix has de fer el plàning que et duri 5 hores, perquè cada prova són 5 hores, i cada dia canvies de barc o canvies de rivals. En aquest cas, on estàvem a Croàcia, eren 40 metres d'aigua i pràcticament es veia al fons. Sí, sí, aigües molt, molt, molt netes, i la veritat que buscàvem fils molt prims.
i sobretot la presentació de les que estiguem molt... Perquè clar, al final nosaltres competim, però el que hem de fer és enganyar el peix. Tot el que hi ha ara és captura i suelta.
Per altra banda, l'equip de Catalunya, on hi milita també David Rojas, ha guanyat la medalla d'or al Campionat d'Espanya d'embarcació fundejada en categoria absoluta. A l'equip també hi pren part un altre aranyenc, Juanjo Pogo, que a més és delegat de pesca d'embarcació del Club Maresport. En aquest cas, el campionat s'ha disputat a Palma de Mallorca, el nàutic Portitxol,
i era classificatori per al Mundial 2026. Juanjo Poblo ha explicat que Catalunya es va imposar a les Balears, València, Astúries, Andalusia, Múrcia i Illes Canàries amb més de 80 participants que es barregen amb diferents embarcacions segons sorteig. La sort, diu, hi juga un paper important, igual també que el talent de cadascú. Se ha pescado en la bahía de Palma y bueno, hemos tenido buen tiempo y la verdad que todos los deportistas que hemos ido de maresport...
El club d'aquí de Arén hemos tenido bastante éxito, porque hemos tenido un cuarto y un séptimo, y en selección hemos tenido la medalla de oro. La suerte es importante, pero también la rapidez, ¿no? En una embarcación que hay cuatro deportistas que van a un joc que ya tiene mucho peso, evidentemente el más rápido,
El mar ràpid es farà més i serà campió. En una altra modalitat de pesca s'ha disputat el campionat del món de pesca a Boia i Albert Gràcia Júlia ha quedat cinquè per equips i 35 individual. Aquest campionat ha tingut lloc a Menton, a França. A tocar de la frontera amb Itàlia, una vila turística i marítima amb grans platges on hi caben els 80 participants del certamen sense complicacions.
Normalment la pesca en boia es fa des de ports, però en aquest cas el ser platja calia llençar l'AM molt més lluny i veure la boia a gran distància, cosa complicada amb el material habitual de pesca a la nostra zona. Ho ha explicat Albert Gràcia Juli. Quan pesques en boia, evidentment una de les coses que has de fer...
és veure, no? Ja a nivell de restriccions físiques, de visuals, has de pescar una distància que per les boies que utilitzem, les boies que es comercialitzen i tal, ha de ser 15 metres, 20 metres de lluny, diguem-ne, des d'on t'estàs tu sentant, no, pescant. Aquí pescàvem a 70 i 80 metres. Tenir canyes que et permetin llançar aquesta distància, jo, de les 15 canyes que tinc, potser dues arriben allà. Les boies que tenim, de les...
100 boies que puc tenir, 5 les puc veure a aquesta distància. Per acabar la temporada queda una sessió de competició de pesca al curri a les instal·lacions del Mar Esport en aigües aranyenques i a nivell català abans de acabar l'any es disputarà a Mataró el campionat Màster Veterans.
I aquests dies de tots sants per postres a totes les taules sol haver-hi panellets, però no tot acaba aquí. Al Maresme tenen una petita delícia que hi pot competir perfectament, les masnovines. Exacte, les masnovines, creades als anys 60 al Mas Nou, són un dolç artesanal que combina pa de pessic, crema catalana, conyac i poma. Al Mas Nou, al Baix Maresme, hi amaguen aquest petit tresor de la rebosteria catalana. Les masnovines s'han convertit...
en tot un símbol local i en el tancament ideal d'un bon àpat, en especial per als amants de la crema. Les masnovines destaquen per la seva elaboració acurada i per una combinació de textures i sabors que és realment seductora. Tenen la base feta d'un suau pa de pessic enrotllat que amaga una capa de crema pastissera catalana, un lleuger bany de conyac que aporta aroma i manté la melositat del biscuit i una generosa capa de crema catalana
Fins demà!
converteixen les masnovines en una proposta irresistible per als amants dels dousos artesanals i de la crema catalana. Les masnovines continuen elaborant-se de manera artesanal al Mas Nou, tant a la pastisseria Miquel, que és on van ser ideades i creades, com també a David Pastisser, pastisseria confiteria La Moraneta i form de pa font.
Acabem el nostre repàs informatiu a la Costa Daurada explicant que la plataforma CELNET denuncia la manca d'acció institucional que manté la població exposada a substàncies tòxiques com el benzè i l'1,3 botadier. Tres informes de la Universitat Rovira i Virgilina, la Universitat Politécnica de Catalunya i la Universitat de Barcelona.
determinen que la Generalitat té les eines per controlar i sancionar els problemes de contaminació. Tres universitats catalanes han presentat tres informes científics que evidencien la viabilitat legal de regular la contaminació industrial al Camp de Tarragona. Els investigadors reclamen una legislació que fixi límits clars pel Benzè i l'1,3 Botadiè, compots altament cancerígens presents al Camp de Tarragona.
Els informes de les universitats detallen estudis de la qualitat de l'aire pel que fa a concentracions de compostos orgànics volàtils als municipis del Polígon Nord, concretament el Morell, Constantívi, la Llonga del Camp, Parafort i Puigdelfí.
Els investigadors alerten que la continuïtat d'aquestes emissions sense cap mesura de regulació efectiva suposa una greu amenaça per la salut i una vulneració de drets a respirar un aire net. El portaveu de la plataforma Celnet, Adrià Pallejar, expressa que la Generalitat de Catalunya té competències legislatives i existeix un marc jurídic suficient per adoptar mesures immediates i efectives. El problema ja no és de desconeixement, és d'inecció.
El que perpetua el risc és un buit legal que genera desordre i impunitat. La informació és prou clara.
Respirem compostos cancerígens al camp de Tarragona i això està demostrat científicament. Ara cal posar ordre a una situació caòtica a través d'una regulació clara i justa. No demanem res d'extraordinari, només sentit comú i responsabilitat institucional. Els investigadors expliquen que cal una revisió i renovació de les autoritzacions ambientals de les empreses petroquímiques incorporant els límits anuals i puntuals marcats per l'estudi garantint que els plans de qualitat de l'aire incorporin mecanismes sancionadors efectius pels incompliments.
Des de la plataforma Senlet adverteixen que la informació existeix i que les solucions són tècnicament viables. Ara volem saber quin temps farà la nostra mar. Ens ho explica el Lluís Mi Pérez. Molt bona tarda. Bona tarda. Un temps dominat pel vent de Garbí, que està tossudament bufant a les comarques de la Costa Brava. De fet, queda maró en aquesta banda del litoral nord i també una miqueta més de tràngol en alta mar, amb fort amaró fins i tot.
Aquests vents de garbí, de sud, que continuaran bufant gran part del que queda de dimecres a tota la costa, fent que ja s'entra aquesta marejol i maró, com dèiem, una miqueta més de mala mar a la costa brava. Vents de 40-50 km per hora, fins i tot en el cas gironí. Porten una massa d'aire tramparada, per tant, no hi ha temperatura freda prevista per les properes hores. Pel que fa el dijous, entrarà el vent de tramuntana, sobretot al matí. També un palet de vent de dalt a la costa d'Aurada.
I després, a la tarda, s'aniran posant el llevant o el gregal, especialment a la costa sud. Tot plegat farà que hi hagi una mar creuada i una mar força espessa durant gran part de la jornada. I una altra vegada, marandins, on més es notarà aquesta situació esvalutada. Ho seguirem a la xarxa. Del temps al trànsit, volem saber com estan les nostres carreteres. Per això anem fins al Servei Català de Trànsit, on hi ha la fina. Molt bona tarda.
Hola, bona tarda. Són aquests ulls que es comencen situant a l'autotipista Peixot, a la tira de parets del Vallès.
hi ha un camió avaliat que ocupa el volà a la calçada en sentit nord, en sentit i dona, i la incidència provoca 3 km de repensió des de Mollet del Vallès. També circulació intensa d'aquesta mateixa autopista P7 a la calçada en sentit Tarragona, entre Santa Perpetua i Barberà del Vallès, i també aturades a la B30 lateral d'aquesta autopista a Barberà del Vallès, també en sentit sud de la zona del Vallès. Estem aturades a la C17 entre Parets i Mollet, en sentit Barcelona, i a la C58 i C33 entre Moncada Roixac i el Nússola,
Trinitat d'Entrenar a Barcelona a la 6.58. Observem per càmeres aturades entre Montcari i Pollet en sentit Terrassa. De moment això és el més destacat. Una bona tarda.
Descobreix-los de dilluns a divendres de 4 a 6 a Randamar.
És dimecres i els dimecres som sinònim d'Economia Blava. Per això ja tenim a punt la nostra col·laboradora, la representant dels sports francesos a Catalunya, l'Anna Alonso Tambo. Molt bona tarda, Anna. Sí, hola, Marina. Bona tarda i també a tots els oients. I avui, Anna, parlarem del Blue Tech Show amb l'Aurean Gauzé. Molt bona tarda, Laurean. Molt bones tardes. Molt bona tarda a tots. Molt bona tarda. Anna, endavant.
Sí, Logan, muchas gracias por ser aquí. Muchas gracias. Un placer, Ana, de venir a comentar con vosaltres el nuevo Bull Tech Shoot el mes de noviembre. Muy bien, Logan, esta es la tercera edición. Se hace en Saint-Marie-la-Mer y justamente se hará próximamente en menos de un mes.
Sí, esto era el día en noviembre. Y entonces, ¿qué te iba a comentar también? Esto que se haga en el municipio de San Marilamer y después justamente que recién inaugurado también el edificio del mar, ¿esto es para potenciar también el puerto? ¿El Parlamento del Mar? Sí, el Parlamento del Mar, Sergio Pallares y todo. Las empresas y también los políticos de la zona de...
les Perpiniens, les Piraïnais Oriental, qui tenen un intérêt, et il y a moltes que tenen un intérêt sobre l'économia.
La tercera edición es llevada a un empresariado, Anne Leila Mechterlén, que se trabaja en Bajros, y que es una empresa en el departamento, ni más allá en Francia y en Europa, y que trabaja en este sentido, y intenta deportar un poco la...
La dimensió de l'Economie Blau. Nos entrons en los Pirenais o en Canet, en Roussillon, tenemos un centro de construcción nuclear, con Catanas, sobre todo, y Windelo, pero tenemos también un centro de recherche con la Universitat, en Banyols, y donen un ambit de trabajar en l'Economie Blau. Hemos hecho contact con la profesora de Barcelona,
i tot l'agent del port de Barcelona, conté també i conté la part de la Méditerranéa. I ens sembla que podem intentar fer aquesta tercera audició d'un exit i de donar un pied-mà, una ambitió, empresarial i polític, de tenir en compte que tenim un març, que es l'éputat del mar,
que el mar es una riqueza. ¿Cómo se puede hacer para tener una riqueza sostenible, responsable y que por demás intenta trabajar más en este sentido del mar? Claro, porque en este año 25, que según Macron monía en Francia, es el año del mar, se tienen que maritimizar las mentes. También se tienen que maritimizar los oficios
¿Cómo se está haciendo también en Canet el Pol Nautic? Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, el mismo, sí. Claro, y después también es interesante porque de la mano de las cámaras de comercio no es casualidad...
que siempre vaya relacionado con la economía azul, porque hemos de recordar que la primera nacieron al lado de los puertos, en Marsella. En 1599 ya nació la primera del mundo. O sea que la Cámara de Comercio está muy implicada en este sentido. Sí, me parece que es el sentido de la Cámara de Comercio de intentar poner nueva línea económica
i m'en fèix, i m'en fèix per tant, amb gènes com a Pierre Rouroca, com a l'agenda d'Escola 42.
Un ambient, una línea económica sobre la innovación informática. También a l'inici de la Cámara de Commerce y de la presidenta de l'Anafrica, sobretot, en cet ambient de construcción nautica, en la calaise de Canet, de Franco, después de Bala-Dupont, y ahora, sobretot, de Stéphane Loda. Y ahora, en el tema de l'économía, me parece que...
és totalment en l'alignat de la camara de comerç d'intentar destaca una nova línia econòmica i congènes d'empreses i de connectar gènes d'empreses, innovació, gènes de l'universitat i dels polítics per tenir un futur millor per l'economia sobretot, però per la jove i per l'image que es vol donar a nostre departament.
Sí, claro, porque si hablamos de Canet, hemos de hablar de que es la capital del mundo del catamarán. Recientemente se ha celebrado la tercera edición en Canet, también la edición de Multicasso, el día 11 y 13. Esto es un referente mundial con Katana, que hemos de decir, que es el tercer constructor del mundo. Sí, Katana, que se va a hacer inversión, también hay nueva inversión en dos o tres años.
Un inversió molt breu de 1.000 i 1.000 d'euros. Parada també. Un pas suprimentar a la construcció nautica. I ara, si no sabem de la veritat, si no sabem la primera mundial, un dels primers mondials, sí. Primer d'Europa, sí. Mais l'ambició de tenir un mas allá...
Una nueva finca, nueva empresa, seguro que ya tenemos y que se va a pasar seguro bien. El más difícil en todo ese sentido es de hacer la construcción. Hace 25 años, ni había canet ningú que estudi...
Es más difícil de venir de 0 a aquí que le da un pie o dos más, porque ahora tenemos experiencia, tenemos visibilitat, tenemos conocimiento europeo y mundial, y es más fácil de hacer.
Sí, es más fácil de continuar en este sentido. Porque en este sentido, Logan, los barcos van aumentando constantemente entre 30 y 60, los catamaranes de 30 y 60 centímetros cada vez son más grandes, son tamaño XXL. Podemos decir que Cantana junto, bueno, en todo conjunto, porque se quieren expandir también, Wenderloh también quiere hacer más grande...
¿se quiere hacer más grande en metros cuadrados? ¿Podemos decir que Perfiña Metropol, Mediterráneo Metropol, puede conseguir que se haga el espacio viable en metros cuadrados y le den autorización para crecer? Sí, sí, sí, casi. De manera pública no podemos firmar que... Bueno, entre comillas. Entre comillas, sí. Entre comillas. El Estado francés, el prefecto,
del PIB Oriental estava a nuestro lado. Y todos los polítics para sacar nueva etapa de desarrollo del polonji. Ahora, de verdad, no tenemos luz verde, tenemos luz naranja. Men poco vamos a tener luz verde y estamos todos luchando para tener luz verde en el más rapidísimo.
O sea que esto que, por ejemplo, Katana, que ahora está en Portugal, en Bagos, o la Rochelle que dijo que, por ejemplo, era más barato, la Rochelle, el metro cuadrado si eran 100 aquí en Canaete eran 200, está asegurado en este sentido. Es que esto es súper importante. Sí, sí, sí, pero también tenemos toda una zona de formación con el INM, con el Liceo del Mar,
Es una red, ¿no? Una red, un ecosistema muy, muy favorable a las empresas. Esto es una construcción pie a pie de 25 años con toda la...
Com a pot fer una cocina? Par totes les ingrédients, par a serbé. I ara, em sembla que tenem-nos pot bé. No s'ha d'alguna papel, d'alguna autorització, par sa carma afectada, men estem-nos a prop.
Sí, porque otra cuestión también es importante también decir la bioconstrucción en este sentido, por ejemplo, la introducción del cáñamo, las vórticas, dentro del bambú se está experimentando, pero, por ejemplo, si es una realidad en el nuevo catamarán de Winderloh con fibras de basalto y utilización del PET, esto, bueno, quiero decir que son pioneros y un modelo a seguir. Winderloh es una buena empresa y con
de nueva construcció.
Ahora con un president joven que tiene muy buena idea de modernidad, de actualidad, con todos los materiales que se deben seguir para tener catamarans subsensibles. Y todo esto es de construcción de un polo nautico. Todas las personas tienen su competencia, su manera de hacer. Y es interesante compartir con todos. Estamos muy contentos de...
de la vida del polo nautic, y tenemos un fuerte, un bon achatillon, que es empresarial, y que es el responsable del presidente del polo nautic, y que es una muy buena persona, y que lleva todo eso de manera...
De manera súper, súper interesante, es bueno de Tenderlyft, entre el que también trabaja en Francia, en Europa, y ahora en toda parte del mundo.
Sí, porque apuestan por la hidráulica. Otra cuestión también, en ese sentido, por ejemplo, si Sars Pallares ha unido todos los puertos, los de la región de Occitania con los de Cataluña, para crear la unión del Mediterráneo, en ese sentido, tú también apuestas por esta unión económica del Mediterráneo, ¿no? A partir del clúster que vais a formar, supongo. Sí, sí, sí. El nuevo clúster Nauti. Apuesto también, tenemos en Sars de Pallares, que es...
en la persona referente, en la parte francesa, mais más allá, en la parte d'Europa, en el tema de los puertos, y somos muy apropos de Sergio Pallaret, el tema político también, para hacer los encuentros con el mes de junio con el presidente del port de Barcelona.
Sergio Pallares es una persona clave en esta visión porque es el referente ahora de toda esta manera de hacer y que se quede en nuestra zona. Es súper importante porque se da una visibilidad muy profesional. Eso es importante.
Sí, es un referente a nivel mundial. Y esto que comentaba, Logan, también te quería comentar que en general la economía y los puestos de trabajo, que ya está estipulado así de la economía azul, se van a multiplicar por dos en el 2030. ¿Será posible? ¿Tú lo ves viable? Eso lo decían en el mundo en cifras. Aquí, en nuestro caso, en la región de Occitania, lo que es viable en Barcelona va por el camino.
Sí, pero nosotros también. Vamos de camino. Hemos hecho la visita de todo lo que pasa en Barcelona. Barcelona es una capital mundial. Perpignan, Canet, Bajos y Centro Marino. Es el mismo nivel. Y también duplicar el nivel que tenemos ya, si es seguro que es posible, y duplicar y más. Porque tenemos ambición, porque tenemos relación.
I també el nivell que volem parlar demà és d'estar utíl. Utíl a la zona de Perpignan, el departament, mais utíl a los vecinos també, utíl a Barcelona. I hem trobat, sobretot en Barcelona, persones molt interessades per fer...
Un transfrontalé, polític transfrontalé, intelligente i passerell entre els dos. Un grande, un supergrand de Barcelona i un petit agil com nosaltres.
No te preocupes. Muchas gracias por atendernos esta tarde. Muchas gracias, un placer. Y muchas gracias también a tú, Ana.
Sí, moltes gràcies, Logan, per ser entre nosaltres, si casalotos, retornar, lo podemos retomar en altres ocasions, i també moltes gràcies, Marina i els Ollens. Molt bona setmana, Blava. Molt bona setmana. Gràcies, Logan. Gràcies.
Tots els secrets meteorològics al Descobert amb Sergi Corral. Ho parlàvem al principi del programa aquesta setmana, que és just fa un any del desastre de la Dana de València, avui fa un any exactament. És un bon moment per parlar del concepte risc meteorològic, Sergi.
Doncs sí, Marina, cada temporal, i especialment el que esmentes, que avui estem d'aniversari, hi va suposar un exemple clar del que és el risc, dels efectes que pot tenir un esdeveniment meteorològic extraordinari sobre la població, i també, si em permets, va posar enlaire totes les deficiències en quant a prevenció, en quant a alertes, en quant a gestió d'aquell episodi que, malauradament, segueixen passant.
Primer de tot, però, Marina, hem d'entendre què és un risc, o què entenem com a risc, i en aquest cas un risc... La probabilitat, jo t'ho defineixo, la probabilitat que passi alguna cosa.
Exacte, i que aquesta cosa normalment, en aquest cas... Tingui conseqüències dolentes. Exacte, tingui conseqüències dolentes. Sempre ho mirem, això sí, sempre mirat de la perspectiva humana, que afecti a béns públics, a béns personals, a vides humanes, etcètera, etcètera, etcètera.
El risc té diferents paràmetres, o sigui, és com una operació, una operació matemàtica, que es composa, podríem dir, de tres parts diferents.
Primer de tot, tenim el perill o la perillositat, que és pròpiament aquell esdeveniment meteorològic. És a dir, el perill que caiguin 300 litres per metre quadrat, com van caure a la Ràpita fa unes setmanes, en dues hores. Això seria el perill. Quan parlem de meteorologia, parlem de situacions meteorològiques de perill, no de situacions meteorològiques de risc.
L'altre component és l'exposició. Com d'exposats estan aquells vents, aquelles situacions, davant el perill meteorològic. És molt diferent que una casa estigui dalt de tot d'una muntanya o una casa estigui a la llera o un càmping estigui a la llera d'un riu, com passa per exemple...
amb la tordera, no? Per exemple, per posar un clàpsic o una zona inundable. Sí, sí, però que estigui a dalt d'una muntanya tampoc vol dir que no tingui riscos, eh? Que també té uns altres tipus de riscos.
Té uns altres tips, però si parlem del risc aquest, per exemple, d'inundacions o inundabilitat, estaria més fora, no? I l'últim factor que ens queda és el de la vulnerabilitat, o sigui, com de vulnerables, o sigui, quan...
Més exposats estem en aquest risc, més vulnerables som. Més probabilitat que ens fem mal o de perdre aquells vents que estan exposats. Són tres factors que hem de tenir molt clar. Primer de tot perquè el fenomen meteorològic, pròpiament dit, és a dir, el que parlem sempre en aquesta secció, és el perill meteorològic.
Els serveis meteorològics, tant el servei meteorològic de Catalunya, l'Agència Estatal de Meteorologia, el Centre Nacional d'Huracans dels Estats Units, que aquests dies també ha estat notícia, emeten avisos meteorològics de perill, no de risc.
d'acord, hi ha un perill i els emeten amb probabilitat. Per exemple, hi ha una probabilitat alta, baixa, mitjana o alta que es produeixin, per exemple, que caiguin 30 litres en 40 minuts, que les ratxes de vent superin els 120 km per hora, etc. Què passa? Que això és molt diferent...
que el risc. Els encarregats d'emetre els avisos o de gestionar les emergències pel risc, és a dir, si contemplem tots aquests tres factors que hem dit abans, és protecció civil i la gestió d'emergències. Per tant...
Un meteoròleg no pot emetre un avís de risc per a la població, no és la persona capacitada per emetre el risc, ni una protecció civil pot emetre un avís de perill meteorològic, sinó que ha de ser una cadena d'organització, que per això està muntat així, perquè un es nodreix de l'altre. Què passa? Que en situacions com la que vam passar de la...
d'Ana de València, la que avui fa un any, per exemple, per posar-te un exemple, l'avís de perill meteorològic estava ben fet. Els companys de l'Agència Estatal de Meteorologia, concretament els companys del País Valencià, de bot de matí ja tenien, a més, l'avís vermell per pluges que podrien superar els 180, 200, 300 litres per metre quadrat. Per tant, això era correcte. Què va fallar aleshores? Va fallar els avisos
Per risc, o sigui, el servei d'emergències, segons les dades meteorològiques que tenia i les dades hidrogràfiques, recordem que són les que mesuren els cavals dels rius i de les Lleres,
Amb això, ells valoraven com d'exposades i quina vulnerabilitat tenien aquests béns que hem parlat abans. I, depenent de tot plegat, eren els encarregats d'enviar les alertes. En aquest cas, la famosa alerta que ara s'envia pels mòbils i que en aquella ocasió va sonar a les tantes de la tarda, amb molt de retras. Passades les set de la tarda. Passades les set de la tarda, quan l'episodi ja era el més calent a l'aigüera o fins i tot ja estaven grans dels pobles i ja estaven inundats, no?
Per tant, que tinguem clar com es reparteix les culpes, entre cometes, o les funcions, millor dit, de les gestions d'aquestes situacions meteorològiques de perill i d'aquestes situacions de risc. Altre punt és el que deies abans, el factor humà. O sigui, com intervé el factor humà no només en donar els avisos, sinó en construir en llocs que no es pot construir, que fa que
Cada dia, cada any que passa, cada moment, estem més exposats i siguem més vulnerables a un fenomen meteorològic que...
bé estan estudi o estan els recurrents que ja passen, els excepcionals, com va ser en el cas de l'any passat, i també hem de tindre aquesta condició que si els models meteorològics o les tendències van en aquest sentit, cada cop ens anem a una dinàmica on determinades situacions de perill siguin més freqüents i, per exemple, paràmetres que es feien servir
per les construccions i paràmetres hidrològics, com podríem dir que serien els famosos períodes de retorn, podrien quedar cada cop més caducats.
Això ens fa reflexió. De fet, fa re, una setmana, una setmana no, dues, quan hi va haver el temporal d'aigua a l'Ebre, ja va sortir l'alcalde de la Ràpita dient que potser s'havien de tirar cases que s'havien construït al costat de Rius i Rieres i construir-les a un altre lloc.
Exacte, era allò de... fins i tot que s'haurien d'expropiar, no? O que haurien de traslladar-se a la gent. Clar, això hi pensem ara, però tu pensa en la contrapartida
que és la cara B, no? Què ha passat amb els càmpings? Que el govern llença un missatge o un decret dient que s'han de treure els càmpings de zones inundables i el sector del càmping, en aquest cas per lobby econòmic, evidentment, fa unes pressions X que aquest decret ha quedat, com diuen en castellà, en agua de borrajes. I diu, vale, nosaltres posarem barreretes als càmpings però no el mourem de lloc. Això què vol dir?
que continuaran estant encara més exposats i continuaran sent més vulnerables. Per tant, no solucionem el problema, sinó que li fiquem pagats, li fiquem parxes, en aquest cas. Són dues maneres, i aquests dos exemples que has posat tu són molt clars, o sigui, són dues maneres de quina gestió fem del risc, com podem evitar que una catàstrofe o un episodi meteorològic extrem tingui determinades conseqüències,
o anem posant parxes i haver-les venir, no? Patada pelante, que es diria en futbol. I l'altre punt important, o sigui, l'altre punt a tenir en compte, que això també va sortir i hi havia certes personalitats d'aquí a Catalunya, que ho havien dit, o sigui, a Catalunya el que ha passat al País Valencià
no passarà mai, no pot passar això, no es pot donar una gestió d'allò. Doncs ojo, perquè s'han donat casos de gestions igualment dolentes i arribats al punt i arribats a dirigents que segons quines cadenes de comandament i segons quines instruccions no estan capacitats per fer-ho,
doncs pot passar absolutament el mateix, o sigui, no pots dir que aquí això no passarà fins que no s'ha donat el cas d'un episodi, recordem, no fa tants anys que mentre Catalunya quedava col·lapsada per neu, determinat polític estava ballant en una discoteca, sense anar més lluny, vull dir, reflexionem i també pensem una miqueta enrere.
Sempre és important reflexionar, el tema és que, per o per bé, amb l'episodi de València, és veritat que ara s'envien més alertes i que tothom està, almenys políticament, està més al tanto d'allò que passa. Aquí podem atravessar la línia d'enviar masses alertes, eh?
De l'adenitis, que li dic jo, o sigui, de passar-nos i sempre i quan, i retornem al primer punt, hem d'afinar al màxim, i això sí que forma part de la nostra responsabilitat com a meteoròlegs i en aquest cas com a comunicadors, etcètera,
definir el més prim possible que es pugui en les previsions i magnificar tan bé com es pugui l'episodi, és a dir, no passar-nos de catastrofistes en aquest cas. Ho intentarem. Sergi Corral, alguna cosa afegit? Tens cinc segons.
Doncs que res, el que anem a primera hora, que fa un any estàvem a València i avui estem a Andalusia, estem a Huelva, estem a Sevilla, on avui els aigüats han sigut bastant importants. Ho hem de deixar aquí. Moltes gràcies, Sergi, per estar aquesta tarda amb naltros. Molt bé, gràcies a vosaltres. Ens hi tornem a trobar. I així arribem al final d'aquesta primera hora de Randamar. Nosaltres ara farem una petita pausa darrer cinc minutets i tornarem aquí fins les sis de la tarda. No marxeu!
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
No fa gaire sempre passàvem el dia al carrer. I què fèieu? Abans podies passejar, mirar mostradors, passar temps amb la teva família. I quan anàveu al centre comercial? No ens feia falta, carinyo. Què? Abans simplement gaudíem del nostre comerç i estàvem més connectats que mai. La Via T, l'Associació del Comerç i les Empreses de Tarragona, sempre al teu costat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Dina i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu.
A tots els constructors, instal·ladors, electricistes, reformistes, fusters, paletes, pintors, lampistes... Us esperem a Obramat, perquè tenim tots els oficis de la construcció i la reforma en un únic lloc. Visita els nostres magatzems o entra a obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció nou comerç. Set dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000. Vivo cantando. Venga chicos, venga chicas a bailar. Aquest 1 de novembre Tarragona s'omplirà de música i esperança amb el Mama Pop Guateque. ¿Te quieres sentir?
Un espectacle per donar suport a la investigació del càncer de mama a l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Vergili. Més de 30 artistes sobre l'escenari i tu fent que la música es transformi en vida. 1 de novembre, Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrades a mamapop.cat i a Farmatarraco.
Bona tarda, son la CIN.
Us parla Tere Ortega, l'empresa municipal de transport s'incorpora 10 autobusos nous, 6 són híbrids i 4 elèctrics i s'aniran afegint a la flota en els propers dies i setmanes. L'alcalde Rubén Vinyolés ha recordat que fins al 2027 invertiran uns 12 milions d'euros per incorporar 33 autobusos nous dins del pla de renovació de la flota més ambiciós dels últims anys.
Hem posat en marxa el pla de renovació i ampliació més ambiciós de les últimes dues dècades de la MT. L'antigrat de la flota s'havia demorat massa. Per això, aquesta és també la inversió més gran de tot el mandat. Una inversió sense precedents. Tres dels vehicles més antics es donaran de baixa.
Al port de Tarragona ha estat l'escenari avui d'un simulacre d'activació del pla secta amb l'accident d'una embarcació amb una fuita i núvol tòxic. Soc la tècnica de Guària del SECAT i aquesta fuita on està caient el producte?
Vale, a l'aigua no. Perfecte. Que hi ha afectats? Hi ha algun ferit? Tres afectats. Que necessiteu recursos externs? D'acord, hi ha possible afectació exterior. Doncs a veure, hi ha la fuita, possible afectació exterior i necessiten ajuda externa, bombers i sanitaris, de tot. Perfecte, ara aviso a la directora del pla i tirem endavant, però de moment aneu preparant per activar una emergència.
Ara activem el pla secte, en emergència, i per tant ara, tal com preveu el pla, s'ha d'activar el comitè tècnic i el consell assessor. Tres centres educatius a la zona han aprofitat per fer exercicis de confinament, tot plegat quan la plataforma Celnet ha reclamat avui una nova legislació catalana per controlar l'emissió de compostos volàtils cancerígens a la indústria química tarragonina. Ho fan després els estudis de tres universitats catalanes.
El nou tanatori crematori del cementiri de Tarragona serà una realitat a finals del primer trimestre de 2026. Ho ha dit a Tarragona Ràdio el gerent del cementiri Jordi Canyelles. Asegura que els treballs ara se centren en la part interior d'unes instal·lacions ben visibles per la gent que aquests dies visita l'espai.
El que passa per allà per la rotonda, ja veu l'efecte més o menys de com quedarà, sí que ara s'han de fer les parts més definitives, que és tot l'interior i l'acondicionament també de l'exterior, que confio que contribuirà a donar una millor imatge d'aquella zona també.
Randemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Passen tres minuts de les cinc de la tarda i ens veiem a aquesta segona hora de Randemar. Una segona hora on parlarem de medi ambient, parlarem de l'energia nuclear amb el nostre col·laborador Joan Ramon Mendo i després acabarem el programa d'avui obrint un nou capítol de la secció Això no ho sabia, coneixent curiositats del nostre mar mediterrani. Estarem aquí fins les sis de la tarda a Randemar.
Parlem de medi ambient. Parlem de medi nostrum.
És dimecres, toca parlar de medi ambient i per això ja tenim aquí a punt el nostre col·laborador, el nostre fidel col·laborador, en Joan Ramon Mendo. Molt bona tarda. Hola Marina, bona tarda. M'estava renyant ara? No, no. Perquè no parlarem exactament de l'energia nuclear, parlarem de l'allargament de les nuclears i del seu tancament. Clar, exacte. Tal com has dit, semblava que anéssim aquí a fer una classe magistral sobre l'energia nuclear, i no és el cas.
no és el cas perquè tampoc no és un tema que a mi em desperti molta alegria
parlar d'energia nuclear, més aviat al contrari. Aquí, el tema d'avui, estem esperant un convidat... Sí, l'Eloi Noia, d'Ecologistes en Acció, està a caure, ara arribarà. Està en camí l'Eloi Noia, és portaveu d'Ecologistes en Acció, i ara quan arribi li donarem pas perquè ens pugui explicar, amb cert detall, alguns aspectes relacionats amb l'energia nuclear,
que en el concret cas de Catalunya seria el calendari de tancament és a dir, les dates que s'han proposat a través d'un pacte del qual parlarem amb l'Eloi un pacte entre les pròpies empreses que gestionen les nuclears i el ministeri hi ha un pla a veure si el trobo un moment que és el a veure, aquí està
El pla nacional integrat d'energia i clima. Aquest és un pla estatal i dins d'aquest marc s'estableix un protocol acordat amb les elèctriques que bàsicament serien Iberdrola, Endesa, Naturgi,
i algun altre, que tenen centrals nuclears en altres punts de l'estat. A Catalunya, com ja sabeu, hi ha tres centrals nuclears actives, ESCO-1, ESCO-2 i Bandellós 2. I, bé, s'ha acordat, crec que va ser el 2019, que es va establir dins d'aquest marc, d'aquest pla nacional,
un calendari de tancament de les centrals nuclears i a través d'aquest calendari s'han de seguir una sèrie de protocols perquè es faci de forma segura i sobretot perquè la gestió
de tots els residus, inclòs tota la central, és a dir, tota ella, s'haurà de gestionar com a residu. És a dir, no podem canviar la central nuclear i posar-hi un portaventura, per dir alguna cosa.
s'ha de gestionar com un residu nuclear, un residu fruit de l'activitat energètica de producció. Que és molt complicat, de fet, els residus nuclears, gestionar-los és una cosa que pràcticament ningú vol.
Bé, de fet, hi ha una part, que ara parlarem amb l'Eloi, hi ha una part de despesa que paguem entre tots els consumidors d'electricitat, entre tots els que paguem la factura de la llum. Hi ha una despesa que està integrada dins de tota la resta de taxes, etcètera, que és precisament per la gestió dels residus nuclears.
Hi ha, en concret, els que són de Catalunya, ara l'Eloi ens ho confirmarà, la major part d'ells s'han enviat a custodiar a França. Custodiar tenen alguns magatzems, diguem, centralitzats, que és on l'estat espanyol està pagant una quantitat exorbitada de diners,
cada any, perquè aquests residus es quedin allà en custòdia. És a dir, no en fan cap ús, no en fan cap reciclatge, cap tractament, simplement es dipositen fora de l'estat espanyol. I després, a banda, hi ha un altre sistema d'emmagatzematge de residus nuclears
que en diem popularment els cementiris de residus nuclears o cementiris nuclears. S'en volia posar un a escor. Va haver-hi una certa polèmica ja fa anys i finalment l'Estat va decidir descartar l'opció d'escor.
si no recordo malament, podria ser per sismicitat, és a dir, per qualsevol pretexte que no era justament el que ens demanava des de la societat, que era que ja teníem prou de quota de solidaritat amb la resta de l'estat espanyol, amb la resta de Catalunya, i que no volíem més infraestructures relacionades amb l'energia nuclear.
Llavors, aquests magatzems es diuen Atis, en castellà almacén temporal individualizado, una cosa així. I ara ja arriba l'Eloi. Sí, sí, arriba l'Eloi, ara ja entrarà. Molt bé. Doncs ara ens parlarà... Hola, bona tarda. Bona tarda, Eloi. Segui, segui. No preocupis, seu, sisplau. Eli. Bona tarda.
Doncs, què ens estaves explicant? Bé, estàvem parlant... També donem la benvinguda com a oient, o no sé si participarà, l'Elisenda Forés, també d'ecologistes en acció. Avui, en principi, comptàvem amb l'Eloi, que és la persona, podríem dir, de referència a nivell de Catalunya, perquè és...
una de les poques persones que ha fet tot el seguiment de la problemàtica de l'energia nuclear a Catalunya des d'aquella famosa campanya, crec que va ser als anys 80, si no recordo malament, de nuclears no gràcies. Una campanya que, malauradament, no va regir, no va aconseguir els objectius que era...
aturar el desenvolupament d'aquestes energies a Catalunya, però que sí que va servir com a brou per establir un moviment antinuclear a Catalunya, un moviment que permetés...
fer algunes estratègies que, com a mínim, posessin al focus els perills, els potencials perills de l'energia nuclear. Estaven parlant, Eloi, de l'emmagatzematge dels residus nuclears, això ara tu ens ho explicaràs amb més detall, i estava intentant jo fer, tampoc no soc un expert, vull dir, això ho explicaràs molt millor tu, estava intentant resumir com es gestionen els residus nuclears a Catalunya i...
el conjunt de l'estat espanyol. Hi ha una part important que s'han enviat a França, que l'estat està pagant uns diners per aquest lloguer d'un magatzem a l'estat francès. I hi ha una altra part que es dipositen in situ a les pròpies centrals nuclears. I després hi ha els magatzems, els ATIS, els magatzems temporals individualitzats. Llavors, d'aquesta qüestió, si vols podem arrencar, o si no, per allà on tu vulguis, Eloi, jo et dono pas.
Entrem en matèria. L'objectiu de la xerrada, de la tertúlia d'avui, és donar a conèixer una campanya que s'ha iniciat fa poques setmanes, si no m'equivoco, per Ecologistes en Acció i Greenpeace, una campanya conjunta d'aquestes dues entitats, a nivell de Catalunya o és a nivell estatal?
La idea és començar per Catalunya i després estendre-ho a nivell d'estat. Tot i que per part de la gent, de molta gent que s'ha posat d'erit, i que donarem el llistat dels grups d'erits, un d'ells és el MIA, que és el moviment ibèric antinuclear, és a nivell de tot l'estat, i també ja estan projectant una campanya important que segurament acabarà amb una manifestació a Madrid per reclamar que no s'allargui la vida dels centres nuclears espanyoles.
Nosaltres comencem per aquí, perquè és el que podem fer, i a partir d'aquí, a mesura que anéssim guanyant forces a base d'adhesions, igualment ens atrevirem a fer el pas a la resta de l'Estat, tant per part de Greenpeace com a ecologistes d'acció, que som organitzacions estatals d'ordre estatal.
Molt bé, jo volia fer una breu... Bé, ja l'he fet mentre arribau, he fet una petita introducció, però voldria només afegir aquest calendari del qual n'hem parlat, que és un acord entre les pròpies elèctriques, Endesa, Iberdrola, Naturgi, i l'estat espanyol a través d'un pla que es diu el Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima. Es fa dins d'aquest marc, d'aquest pla...
però és un acord entre les empreses per posar-se d'acord, i també amb una altra empresa que aquí no surt, però que sí que està al darrere, que és Enresa, que és l'Empliació Nacional de Residus Radioactius. Llavors, el calendari que hi havia fixat, i que en principi segueix sense tocar-se, tot i que ara en parlarem que hi ha...
a l'aire, doncs, algunes propostes per part d'aquestes empreses d'allargar aquest calendari, de posposar el tancament. Llavors, per Esco 1 seria l'octubre de 2030, per Esco 2 seria el setembre de 2032, i per Vandallós 2 seria el febrer o bé, no està clar, en algun altre moment, del 2035. Correcte. Llavors, a partir d'aquí, Eloi, et dono pas i explica'ns...
Primer contestem al tema de residus, que és el que m'has preguntat. Endavant, endavant. Bé, el tema dels residus radioactius, com molt bé heu dit, és gestió de l'Empresa Nacional de Residus i el sete pla de residus ho va canviar tot, perquè en principi havia d'haver un magatzem temporal centralitzat a la província de Cuenca per una qüestió de problemes amb la geologia del terreny
i suposo que també han anat els grups ecologistes i persones també a nivell individual han anat empenyent, doncs al final no s'ha fet. No s'ha fet i el sete pla de residus, que és l'últim que s'ha redactat per part d'enresa, ja contempla el magatzematge dels residus redactius, cadascú a la seva central.
Estem parlant, perdona, estem parlant del que s'havia descartat en principi Esco, perquè Esco era un dels que tenien en ment, es va descartar, i després es va proposar, ells mateixos a aquest municipi van proposar, com voluntàriament, ser ells els receptors, parlem del municipi de Villar de Canyes, a la província de Cuenca.
Ara el que hi ha, el que contempla el pla de residus del setè programa que tenen, ja està aprovat, és amagatzemar els residus cadascú a la seva pròpia central. El cas de Bandellos 1, que és la central nuclear que està clausurada, és diferent.
Bandellos 1 tenia participació d'electricita de France, pràcticament un 30%, era una central nuclear d'urani natural, a diferència de les altres centrals nuclears que funcionen a l'estat, que són d'aigua a pressió i aigua en ebullició.
era una tecnologia diferent, va durar 17 anys, va haver-hi l'accident, i els residus d'alta activitat que hi havia de la Bandellos 1 es traslladen per tren cap a França, i allí a França estan. Esos residus tornaran al 2028, i s'haurà de fer a dins del propi recinte de la Bandellos 1, tal com han estipulat, un altre magatzem, un altre ati, Almacén Temporal Individualizado,
un altre ati per amagatzemar els residus d'alta activitat de la Vandellós 1 Vandellós 2 té autoritzat també un ati encara no està funcionant a Vandellós 2 encara li estan està podent amagatzemar els seus residus reductius a les piscines de la seva pròpia central i la resta de centrals nuclears de l'estat tots tenen els atis Esco també, Esco 1 i Esco 2 tenen dos
dos atis autoritzats per amagatzemar tots els residus radioactius que tenen perquè han superat els 40 anys 40 anys era l'edat que teníem més o menys de disseny i com que està superada doncs òbviament les piscines de les centrals estaven autoritzades per amagatzemar fins al que podien produir en 40 anys per tant com que sobrepassen ja aquesta edat de disseny
Hi ha una sobreproducció de residus redactius que els han d'emmagatzemar fora de les piscines. Tots aquests residus redactius s'hauran de guardar a les pròpies centrals fins a l'any 2072, en què hi haurà l'emmagatzem geològic en profunditat.
Fins l'any? Quin any m'has dit? 2072. 2072? Sí, sí, és com fotre una patada a la pilota per a despejar-s i en lloc de sortir... Dels que estem aquí, només quedarà la Marina, el 2072. Si no ens hem exterminat tots abans, que jo...
En lloc de sortir amb la pilota controlada, parlem en termes futbolístics, des del darrere, això és tirar la pilota cap endavant i veure què passa, perquè d'aquí al 2072 poden passar moltes coses.
De fet, perdona que t'interrompi Eloi, de fet jo ho interpreto com una molt mala notícia, és a dir, de passar d'un projecte d'àmbit estatal que podia centralitzar tot el risc en un municipi, diguem que, bueno, si algun municipi estava disposat, en aquest cas es van presentar voluntaris, clar, el fet de descartar aquest municipi com a lloc per centralitzar tots aquests residus que de forma individualitzada s'havien de portar a algun lloc,
ha tingut com a conseqüència que ara cada pròpia central ha de tenir el seu magatzem individual temporal. S'entén temporal, però clar, de quin termini parlem? Aquest espai temporal de magatzemanja, quin seria? Sí, era 50 anys. 50 anys. Clar.
És a dir, 50 anys, allò, menjant-nos els residus nuclears... O menjant-los, o posi-li també que pot ser objectiu militar, a veure que el govern espanyol no es posi en masses lios, diguem-li, perquè jueus, russos i tot això no estan per històries.
Ja saps que els objectius militars, o sigui, els centrals o que els objectius militars t'aginuten claríssim. Per tant, que no es posin massa liós perquè tenim set objectius. En lloc d'un, que en podríem tindre centralitzat, en tindrem set. I a part, doncs, set possibilitats que pugui haver algun accident geològic, alguna inclemència del temps, ja sabem que amb el canvi climàtic ja tot és imprevisible...
el que representa, 7 punts diferents de possibilitats. Aumenta el risc, aquest és per mi la part més negativa, que en comptes de tenir-ho tot en un sol lloc, que segueix sent un lloc amb un risc potencial elevat, ara ho tenim repartit i el risc va ser el mateix, és a dir...
contamina igual 100 quilos d'urani enriquit. No sé si és urani el subproducte de la... És urani enriquit el que hi ha a hores d'ara. O sigui, urani natural només era a la banda de llos 1. I d'allí se va extraure el plutoni per les proves nucles franceses amb uroa.
i ara ens tornaran el que anomenem, en termes ecologistes, els vidres. I els vidres són residus d'alta activitat. D'alta activitat vol dir que poden durar mil anys, diguem-li. Són d'urani. O sigui, el que ens tornen i el que estem generant en excés són residus d'urani. Bé, els residus que tenim ara...
els residus que tenim ara a les centrals nucleares espanyoles són les càpsules d'uran i enriquit, gastades, però que encara tenen un component molt important de reactivitat a dins d'aquelles càpsules. Inclús han arribat a estudiar centrals nuclears de quarta generació que puguen utilitzar aquest combustible, que puguen encara aprofitar
el combustible gastat com un combustible nou que pugui funcionar i que puguin encara exprimir una miqueta més. Seria com un reciclatge, perquè ens entengui els oients, seria reciclar el residu de la nuclear... Sí, això s'ha aventurat, això és una cosa que van fer en el seu dia els francesos amb el projecte Fènix,
Però no els hi va resultar, en principi. No sé per què, però no els hi va resultar. I no ha provat ningú més encara. Però és una possibilitat que sortien centrals de nova generació que puguin utilitzar, com a mínim, tots aquests residus reactius que encara tenen una potencialitat a dins, que no han gastat tota l'energia que tenien a dins. Correcte.
I això en quant a residus que parlàvem, i en quant a l'altre que m'has preguntat, i no me'n recordo la veritat. Seria centrar-nos en la campanya d'aquest calendari que s'havia proposat, i que, per certs interessos particulars, privats, de les empreses que gestionen aquestes centrals nuclears, es vol...
Passada aquesta data que s'havia proposat, que ja estava, diguem, tancada, doncs ara volen allargar aquesta data, posposar-la, en base doncs a que estan perdent diners, que necessiten doncs unes certes inversions o un finançament públic...
per poder garantir, aquest és el tema potser clau, per poder garantir l'estabilitat del sistema elèctric. Jo a hores d'ara, i t'ho dic amb honesta edat, jo no entenc com funciona el sistema elèctric a nivell estatal. Jo sé que hi ha una base que és les centrals nuclears,
Però el model que hi ha en altres països, que no tenen centrals nuclears, per exemple, és un model que tampoc acaba de ser un model exemplar, perquè a Alemanya, per exemple, estan tirant de combustible fòssil, estan gastant carbó a manta i gas. Llavors, clar, com podem arribar a aquest equilibri? Per estabilitzar el sistema és millor el gas de segle combinat, tot i que nosaltres, òbviament,
com que emet emissions no en estem d'acord sempre un model 100% renovable però si de cas sí que t'ha anomenat que avui mateix al diari El País ha sortit una notícia i publica el mateix diari que les centrals nuclears les elèctriques que gestionen aquestes centrals han enviat una carta al que és el
logo verd, logo verd espanyol, i reta elèctrica. Reta elèctrica és qui somnistra l'electricitat de tot l'estat, i després parlarem de com funciona la reta elèctrica, que és una altra de les preguntes. Doncs, diguem-nos-hi que ells no tenen, per la seva estructura, per la seva maquinària,
per la seva pròpia configuració, no tenen la resiliència necessària per garantir el que és el subministrament perfecte. Allò que passi un apagó ni tal i que tinguin... De fet, si se'n recordeu, l'apagó va ser el dia 28 d'abril
i no van començar a funcionar les centrals nuclears, dos centrals nuclears, fins al dia 30. Per tant, haguéssim estat dos o tres dies més a fosques, si hagués sigut per les centrals nuclears. No podem garantir aquesta resiliència, és a dir, aquesta facilitat per apagar i tornar a engegar. I, de fet, fins al dia 5 o 6 de novembre no vam poder connectar totes ja.
Tenen aquesta dificultat, que per parar i tornar a arrencar necessiten el seu temps. No tenen aquesta possibilitat de garantir que no ens quedarem altra vegada amb un apagó. I això ho han comunicat perquè era una cosa que els exigia la reda elèctrica espanyola perquè no tornés a passar això. És a dir, un compromís de subministrament perquè no tornés a passar un apagó com aquest.
i els han dit que la ERAS no poden. Això és un article del diari del PES d'avui mateix. A veure, nosaltres a nivell de l'estat espanyol tenim el doble de potència instal·lada de la que realment necessitem amb els pics màxims de consum.
Hi ha molta més potència instal·lada. El problema és com combines aquesta contestant a com funciona, reta elèctrica, reta elèctrica, administra i diu, mira, primer entra tota la nuclear perquè no tenen aquesta possibilitat de parar a baixar i tal i qual.
Qui paga el pató d'això? Qui paga les renovables que han de parar cada dos per tres? De fet, amb números, hi ha estudis que han demostrat que la renovable, la que hi ha posada actualment, té una possibilitat d'un 20% més de subministrar de producció elèctrica que no pas la que estan oferint.
És a dir, això és el que ens ocasiona la nuclear, perdre un 20% d'energia neta, això en principi. Llavors, el que estan proposant ara...
en el fet contestant a la mateixa pregunta, perquè tu amb la mateixa pregunta me'n fas vàries, no?, i llavors jo no porto res per apuntar-me-ho. No, vull dir, aquí són plantes, tu li vull dir, és tal com vagi sortint, eh? He d'anar reaccionant. Però, clar...
Mira, tenim encara 10 minuts. Vull dir que en 10 minuts pots explicar-ho. Llavors, el que ells volen és que els paguem les despeses per quedar-se ells els ingressos nets, normal. Jo també faria negocis d'aquesta manera.
Llavors, què passa? Que necessitem 28.000 milions d'euros per gestionar els residus reactius fins a l'any 2100. Això són números d'enresa, no els ecologistes. I només tenen 9.000 milions en caixa. I què passa? Que si han de tancar el 2035, l'última, que serien Trillo i Vendellos 2...
doncs han de recaptar els seus diners perquè si no molts toquen a pagar naltros. I clar, és que això plou sense sobremollat. Perquè naltros van pagar la gestió dels residus redactius de les centres nuclears espanyols actuals fins a l'any 2005. Dos mil i pico de milions d'euros. Després, a partir d'aquí, d'esta data, van començar a pagar ells. Naltros han pagat 6.000 milions d'euros a la moratòria nuclear. És a dir, del seu negoci fallit.
d'unes centrals nuclears que no van arribar mai a funcionar. 6.000 milions d'euros. Això va pagar la ciutadania a través del rebut de la llum. I em sembla que anem als pebrots i als respectius de pagar amb aquesta gent per als seus negocis fallits.
Per tant, diem prou, ja n'hi ha prou. Ara s'han posat a dir, des del 2017, que estan reclamant que estan perdent diners, des del 2017, i que se'ls baixin els impostos i tal, no? Bé, doncs molt bé, una cosa són els impostos, però l'altra cosa és la taxa. La taxa en resa. La taxa per gestionar els residus redactius, una merda, perdoneu, que generen ells.
que generen les pròpies centrals. Per tant, perquè els hi hem pagat prou, ja està bé, així no podem anar endavant. Llavors, i concretant amb les centrals nucleares catalanes, vaig dir una cosa, això és un acord voluntari per les centrals, de les centrals nucleares a Manresa, com hem dit. Escou?
té permís per treballar per la seva vida activa, perquè té el permís del Consell de Seguridad Nuclear avalat per l'Estat, de nou anys. I, en canvi, el calendari de tancament fixa cinc anys. Que segueixi funcionant, si vol, però que paguin. Que paguin ells, no nosaltres, perquè ells el que condicionen és seguir funcionant en base a reduir-los-hi un 60% dels impostos i en base a pagar-los-hi les inversions necessàries per seguir funcionant.
Per tant, aquí és on diem nosaltres, escolta, per fotre això, són diners llançats amb centrals nuclears obsoletes que diu que volen funcionar dos o tres anys més, no sé sap ben bé per què, segurament perquè volen que canviï el govern i amb el Partit Popular llavors aquell els donarà tot flors i viols, m'entens?
Però si realment volen treballar, volen seguir funcionant, doncs que paguin ells, i si no paguen, doncs que tanquin.
perquè el que no podem fer és la ciutadania assumir sempre, des que van començar a funcionar, les seves pèrdues, perquè no hem de pagar les pèrdues del sector d'alimentació ni de cap altre sector industrial, només paguem les pèrdues d'ells i ja n'hi ha prou de pagar-los el seu negoci. De fet, Eloi, jo crec que sí que també paguem les pèrdues de diferents sectors, sector alimentari, sobretot sector porcí, per dir alguna cosa...
Doncs, entre tots, ara es va crear l'observatori dels productors de llet. Hi ha un observatori, que és aquesta cosa que fan el govern, que és crear uns quatre llocs de feina pels quatre amics, i en aquests observatoris avaluen quines són les perspectives de mercat d'un producte.
Això ho dic perquè no només estem finançant tots a través dels nostres impostos al sector nuclear. Estem finançant moltíssimes coses que no es gestionen correctament i on volia anar, Eloi, és el model. És un model fallet, tal com acabes d'explicar. S'entén perfectament per què és un model fallet. És un model en el qual s'hi ha de posar diners...
per part de la ciutadania per poder mantenir els beneficis. Ojo, que no estem parlant simplement que ens estan fent un favor a tots i ens donen electricitat. No, no, estem parlant d'empreses, Endesa, Iberdrola, Naturgi, que tenen uns beneficis anuals espectaculars. Llavors, clar, que a sobre de tenir aquests beneficis, que és legítim com a empresa que vulguin guanyar diners, haguem de ser tots els ciutadans que necessitem
una forma bàsica d'energia, que és l'electricitat, doncs és tremendament injust. I només ho volia lligar amb una altra fallida del model, que és l'amagatzematge. No hem arribat, i mira que em fa d'anys que estem produint electricitat de tota manera, ja sigui a través de fòssils, a través de nuclear, a través de renovables, vinc a produir electricitat...
per mantenir tot el sistema, però no hem trobat la manera d'emmagatzemar aquesta electricitat, aquesta energia. I en el cas del projecte Castor, a sobre, hem hagut de pagar tots també la fallida en el disseny, en el planejament d'aquest projecte, que l'únic que pretenia era emmagatzemar gas...
El subsol, que això s'ha intentat per activa, per passiva i per perifràstica. I, lògicament, tampoc és una solució, perquè estem parlant d'un combustible fòssil i no ha de dependre la producció energètica ni de fòssil ni de nuclear. Aquí potser la clau de volta seria com aconseguim que l'energia renovable es pugui emmagatzemar d'una forma...
Eficient, és a dir, sense perdoar. En tres minuts, sisplau. Tres minuts. Eloi. A veure, ja hem dit abans que seria necessari invertir tots aquests diners que volen llançar amb la prolongació per dos o tres anys de les centrals nuclears, en el cas del Maràs, que ara ho han demanat aquesta setmana, o ho demanaran,
seria molt millor invertir-ho en recerca, en renovables. Les renovables tenen encara una falta d'inversió per poder desenvolupar tot el que poden desenvolupar.
Hi ha un sistema, òbviament, i estem lluitant per això i, a més a més, ens estem posant les piles per això, perquè ja tenim pràcticament un 60% d'electricitat renovable en front d'un 19%, aquest any 2024, i un 19% la nuclear.
però pràcticament ja li falta molt poquet a la renovable per arribar al 100%. Doncs com ho pot fer? Doncs a base de bateries. I a base de mix elèctrics entre eòlica i renovable i...
i la hidràulica. Amb aquests mix elèctrics podem arribar a un 100% d'electricitat renovable i la garantia del subministrament ens l'oferiria un sistema de bateries que sigui eficient, perquè tampoc es tracta de tirar-se a la piscina i ara he de fer-ho de qualsevol manera, sinó que s'ha d'estudiar a veure quin és el millor sistema, com es pot fer, quines són les més garanties.
Hem de tindre en compte una cosa, que els recursos són finits, tant si són d'energies fòssils com d'urani, com del material que necessiten les renovables per funcionar, que també s'acabarà algun dia. Per tant, només tenim fer un 100% renovables, però a més a més amb un esforç per decreixer
amb el consum de l'energia. O sigui, com se pot decreixer amb el consum de l'energia? Doncs, en base a ser més eficients amb l'ús d'aquest i en base a una conscienciació ciutadana que ens permeti estalviar energia, estalviar electricitat.
Ho hem de deixar aquí. Eloi, estàs convidat a tornar un altre dia? Mira, jo aprofito, Marina, molt breument per obrir un valor i convidar l'Eloi o l'Elisenda que torneu un altre dia i parlem de les centrals hidroelèctriques reversibles, que podria ser una manera, això que deies de les bateries, Eloi, una manera d'amagatzemar aquesta energia, però jo a dia d'avui no sé si és la millor solució. Ja en parlarem.
Un altre dia en parlem, moltes gràcies Joan Ramon, moltes gràcies a l'Oi per estar aquí amb nosaltres i continuarem parlant de tot això Gràcies I ara volem obrir un nou capítol de la nostra secció Això no ho sabia per descobrir més curiositats del nostre mar Mediterrani i ens el porta l'Oriol endavant
Doncs efectivament, Marina, una setmana més i tornem, i tornem amb aquesta secció que tant ens agrada. Ai, això no ho sabia, on sempre descobrim diverses coses que són pel que són per algun motiu, i aquí ens agrada poder-lo descobrir, coses que desconeixíem, que no sabíem i que tenen a veure amb el mar, que tenen a veure amb el port, que tenen a veure amb la navegació, cada vegada...
que fem una d'aquestes seccions, ho fem amb el Carles Obac, que és el president del Nàutic d'Arenys, i que el tornem a tenir aquí a la ràdio amb nosaltres. Carles, bona tarda. Moltes gràcies, Malina, moltes gràcies, Oriol, moltes gràcies, Benvolguts Ullents, que sembla l'altre dia, des de Tarragona, em trucava un catedràtic de la Politécnica i diu, t'he escoltat amb la ràdio i m'ha agradat el programa, amb el qual, doncs, sembla que no, però vull dir...
M'alegra sentir que el que fem des de la ràdio, des del programa Arran de Mar Marina, amb tots els que hi col·laboren, que ajuda a divulgar el coneixement nàutic, que em sembla que està una mica o estava bastant oblidat.
Grans esforços des de, jo diria, els ajuntaments, la diputació, l'esfederació, la Federació Catalana de Vela, etcètera, perquè la gent navegui més i que vegin que la navegació és una cosa que és accessible, diguéssim, a molta, molta gent. És més car per dir alguna cosa anar a esquiar que, per exemple, que navegar.
No dic navegar, no vol dir tenir un barc, un barc potser sí que val més diners, però vull dir, poder navegar amb un creuer no val diners. Dit això, doncs, disculpeu-me, doncs, gràcies i comencem. Doncs vinga, comencem, Carles, perquè avui ens ha dit, avui farem...
Un passeig, un passeig pel port, ens hem de tornar a situar visualment en l'espai que ja coneixíem a l'anterior secció, que coneixíem l'estructura, els pantalans, la forma, diguem-ne, les diferents qüestions que hi ha i avui en seguirem coneixent i seguirem posant nom a cada cosa.
Efectivament, en l'anterior programa, els que el vau escoltar en un moment determinat, no sé si vaig demanar, tanqueu els ulls o no els vau tancar. Ho vas donar, no sé si tothom els va tancar, però jo sí, jo ho vaig fer. Aleshores, ens situàvem davant d'una platja, i davant d'aquella platja hi havia unes roques, i davant d'aquelles roques, doncs,
Vam començar a néixer uns braços que en aquell moment els vam dir, doncs això és el moll, és un moll, un grup de grans pedres i pedres i pedres que fan com uns braços que, diguéssim, faran el port, faran el port. Llavors vam parlar...
del moll, una mica la platja, del moll, del concepte de pantalà, vam parlar de les boies i vam parlar també dels norais. El norai, per la gent que no es va escoltar, són aquells ferros on amarrem els barcos, on s'amarren els barcos, que tenen una forma de bot al revés. Això com es diu? Això és un norai. D'acord? Avui, doncs, en aquests dies he anat pensant què podríem fer? Jo crec que els agradarà aquesta gent que ens escolta en un entorn reposat de la tarda...
fer un viatge, fer un passeig per el que és el port. I el que farem, una vegada més, jo us demano una mica de concentració, de silenci, i us pugeu, sortim de la platja i ens enfilem sobre l'escollera. L'escollera.
Les culleres són aquelles pedres tan grossotes que veiem... Hi ha llocs que hi ha blocs de formigó, però això és molt més modern, els blocs de formigó. Però les culleres són aquelles pedres que ens venen de les pedreres, un altre dia podem parlar de les pedreres, no? Aquelles pedres que són grosses, eh? Que acaben en un camión, eh? I són tan grans o pesen tant com un camión, 3 o 4.000 quilos, no?
Amb aquestes pedres, doncs, es van tirant dintre l'aigua, no de qualsevol manera, és a dir, es fan uns planos, diguéssim, no sé si diríem topogràfics o cineogràfics, sota l'aigua, i es van tirant aquestes grans pedres, en principi, que van caient, pim, pim, pim, pim, pim, pim. Són com la base, el fonament, sobre la qual diran que posar més pedres, i més pedres, i més pedres, d'escollera fins que aflorarà.
Arriba un moment que flora, llavors una vegada flora, ja posen altres tipus de pedra perquè puguin començar a passar els camions. Jo recordo de petit, i de no tan petit, quan s'ha fet ampliacions, o vosaltres a les vostres pobles heu vist quan fan ampliacions de les puntes o dels molls o de les esculleres, allò que hi ha uns camions que van avançant i pom, tiren la pedra, pom, tiren la pedra, pom, i tiren la pedra.
Això en diem les culleres. Ara, una vegada surten, una vegada ja surten de l'aigua, aquí un detall important, ja no es posen, diguéssim, n'hi ha camions, sinó cauen unes grues, i hi ha un senyor que a mi m'agradava molt, un senyor a aquella època que anava amb un bastó.
I jo veia que quan venia el camión, la grua agafava aquella gran pedra i aquell senyor li deia aquesta va allà. És un especialista, no sé el nom, Oriol, no sé el nom com es diu, però és l'home que ens diu on te va encaixar de la pedra.
Com us hi fixeu, tenen una estructura, les esculleres no són, diguéssim, no és un caos, sinó que tenen una estructura, tenen una determinada pendent, perquè les esculleres serveixen perquè com ve l'onada...
no arribi directament al moll on trecàvem les embarcacions, sinó que trenqui, trenqui i trenqui contra aquestes onades. I al trencar, doncs, es perd la força. Doncs aquest home ensenyava aquí va aquesta pedra, ara aquí va aquesta altra. I tot posat... Com un puzle. Allà on toca. Sí, sí, cada... Té de posar-se allà on toca perquè, què dir, la força que porta el mar es reparteixi amb aquestes altres pedres de 3 o 4.000 quilos. I amb tot això va augmentant.
Dit això, un temporal tan intens com vam tenir el Gloria, ara no me'n recordo si era l'any 2020 o una cosa així, quatre dies de canya, canya, canya, mar, mar, mar, mar, aconsegueix moure també aquestes pedres, i per això es tenen que fer reparacions en els molls. Jo recordo aquells dies, jo estava en una reunió a la Federació, al port...
o el Port Olímpic devia ser, i veia passar les pedres sobre una escollera moderna, però un desastre. És a dir, no trencaven les onades de manera adequada i saltaven. Per tant, l'escollera, recordant en aquest primer passeig hem sortit de la platja, ens hem pujat sobre les pedres aquestes, que quan érem nens petits o joves anàvem saltant d'una en una, doncs pam, pam, pam, pam, anàvem caminant per l'escollera, d'acord?
Això, i fins on arribàvem? Bueno, doncs l'escollera, a cada moment, quan es fa un port, en diem la punta. Això és la punta. Això és fàcil. On t'acaba aquell moment és la punta, que és on anava el camí. La punta. Arenys, però la gent d'aquí al mes sabeu que hi havia la punta vella i la punta nova. La punta vella és la punta de la part primera del port, que es va fer els anys abans de la guerra, i la punta nova...
és la que es va fer després dels anys 50, d'acord? Jo estic convençut que a tots els altres ports de Catalunya també hi ha la seva punta, la vella o la nova, o com es digui, jo diem la punta. Una vegada, jo li he donat amb el d'això...
amb l'Oriol unes fotos d'un temporal d'ara fa un o dos anys, trencant sobre el port d'Arenys. I aleshores allà es veuen aquelles onades, que a vegades en diem les Tres Maries, perquè les Tres Maries són unes onades, és a dir...
no és que tinguin nom, sinó que semblen dir les tres maries, perquè s'ajunten unes onades amb les altres i són les més grosses que et venen, d'acord? I després, al cap d'una estona, torna a venir un altre, les tres maries, entens? Llavors, aquestes onades, si no tens una bona escollera, ets mort, ets mort, estàs mort. Però mort o mort, com ens va passar a Arenys, l'any 70, una regata al mes d'octubre, en què trencaven, un altre dia en parlem, si vols, no m'agrada molt recordar, perquè jo hi era...
observant-ho amb aquesta regata com vam tenir, doncs, arenixa, 7 o 8 morts, si no recordo malament, no? Perquè trencaven com tu estàs veient a la foto, d'acord? Aleshores, aquests espigons són els que s'endintren dintre de mar, d'acord? I fan aquests braços que parlàvem l'altre dia, no?
Aleshores, dintre aquests espigons, llavors ja en diem dic, és el dic, dic, dic, dic, dic, dic. I jo sí que voldria parar-me un moment amb el dic i la importància que tenen que els ports siguin ben construïts i els dics estiguin fets de tal manera que permetin tot tipus de navegació en tot tipus de mar. Abans...
Abans, o per lo menys amb el port de Nenys, quan es va fer, sí que hi havia un enginyer, que és ell, Aurelio González Isla, i aquest senyor, perquè jo havia vist els mapes que va fer als planos del port,
el va fer de tal manera amb uns braços molt, molt amples, molt més amples que els actuals, perquè ara, doncs, per facilitar la pesca, a dintre s'ha fet, doncs, un altre moll, no? Però aquells mapes, aquells planos, disculpeu-me, permetien que en qualsevol tipus de vent una embarcació vela pogués entrar al port.
Què estaven fent? Estaven creant un port segur. Per què serveixen els ports? Ja ho vam explicar, hi ha ports turístics, hi ha ports comercials, hi ha ports, diguéssim, de navegació, hi ha ports pesquers, no? Però el que la gent busca, el navegant busca en un port, és trobar seguretat quan l'enganxa un tràngol. Tràngol, paraula que fan servir els pescadors, eh?,
una marota amb la mar, dir-li com vulguis, doncs clar, tu estàs navegant. No és que sortís a navegar, que poc una vegada m'han dit, sinó que això amb aquesta mar no es té de sortir, totalment d'acord, amb aquesta mar no es té de sortir, i inclús no surten, però si estàs a fora. Si estàs a fora has de tornar a entrar. Tens de tornar a estar, per exemple, creuant el canal, o estàs vinguent d'on te sigui i t'agafa aquesta marota. Doncs aleshores tens que poder entrar en un port segur.
Llavors aquí dintre el dic, Oriol, la importància que en té el dic de recer. El dic de recer. El dic de recer. Recer vol dir, diguéssim, un lloc de resguard. Sí. Recer, inclús que els exercicis espirituals en diem dies de recer. Sí, sí, sí. De resguard. De resguard. De resguard. El dic de recer és l'element més important del port.
I per què serveix el dic de racer? Per un costat serveix a través de la seva escollera perquè les onades, sobretot de les llamentades o les garbinades, no entrin al port, però sobretot serveixen perquè una vegada...
has entrat just a bord, just a la punta, en el cas nostre seria la punta verda, aquí on te veus aquesta és una d'estan immenses que hi ha, trobes la tranquil·litat i el lloc on pots fer el que tenen que fer les embarcacions de vela.
Vam comentar, les embarcacions de motor van per mitjans propis, d'acord? Les de vela van amb el vent. Sí que porten un petit motoret, diguéssim, de maniobra, d'acord? Però quan hi ha un tràngol com aquest, el motoret no serveix de gran cosa. I a vegades, doncs, tampoc tens motoret, per l'error que sigui.
i llavors tens que entrar a vela. No pots, davant d'aquestes onades tan i tan grans que pot trobar-se amb aquests temporals, que es donen tots els anys. L'Hodolòria és excepcional, però tots els anys hi ha grans temporals, tots els anys hi ha grans problemes, tots els anys desapareixen platges pels temporals. Si t'agafes un temporal d'aquests, vols entrar en un port segur. Llavors, el dic de racer és molt important.
és l'element més important perquè protegeixi a la gent que entra a dintre una vegada
Estàs a l'abric del dic de recer, és quan, a part de donar gràcies a qui correspongui uns a Nostre Senyor, l'altre a la Mare Déu del Carmen, els altres al nostre univers que ens ha fet possible que això sigui d'aquesta manera, podem baixar les veles, podem baixar les veles, i llavors sí que podem entrar a poc a poc dintre port, però ja de manera segura.
Aquella mala maró, aquell temporal que havia acabat per nosaltres. M'adalanto potser una cosa que veurem, si tens més endavant, no avui, eh? Jo vaig veure caure a dos tripulants d'una embarcació que portava un senyor que deia Joanola, de l'espatia Joanola. Justa.
Aquí a la foto on tu tens... Sí, aquí en aquesta punta. Sí, aquesta punta, però aquesta punta ja s'havia allargat. Aquesta punta que tu veus en aquesta foto ja l'havien allargat. Als anys 70 aquesta punta estava 100 metres endarrere i just a l'entrar una onada d'aquestes va tirar a dos tripulants a l'aigua. Se'n va salvar un i l'altre va morir. Va morir aquí mateix.
És que el mar és perillós. Molt. Era el mar. A veure, un moment.
El mar, com totes les coses, ha de ser molt prudent. No es pot anar al mar de qualsevol manera, d'acord? I si aquella època, per exemple, la gent no portava salvavida, la gent no portava les línies de vida, no hi havia les ràdios que tenim ara, no hi havia els GP, tot això no hi era, entensa. I només han passat, i l'any 70 no han passat 50 anys, però tot això no hi era. Ara, anem al tema del dic de recé,
És el cor de la seguretat d'un port. Llavors, què ens passa a la nostra costa catalana? La part del sud no la conec, però sí que conec la part central. Llavors jo diria que des de Sant Feliu fins a Barcelona, l'únic port segur que és el d'Arenys de Mar. L'únic. L'únic. Tu no pots, en un dia de temporal, entrar a Blanes. I menys després de les obres que han fet. Ahà.
Caram. Serà molt moco, serà molt maco, però no pots entrar. No pots entrar al Balís. Tampoc. Tampoc. Tant és així que al Balís, doncs, entrem, evidentment. Nosaltres, com Club Nàutic Garenys, davant de qualsevol incidència d'aquestes, benvinguts siguin Garenys, entens? No pots entrar a Mataró. No pots entrar a Premià.
el masnou a vegades els queda tapat. La sorra aquesta, que us hem explicat alguna vegada, recordeu que les corrents, abans la platja, la corrent porta sorra i circula amunt i avall, i s'amaga uns quants metres endins i després torna a venir-se. Però clar, al fer un port, al costat del port comença a créixer la sorra, i sorra, i sorra, i sorra, i sorra, més a un costat que a l'altre.
Doncs aquesta sorra arriba un moment que arriba a la punta. Recordeu que a la punta dèiem on s'acaba el dic. I allà, doncs, comença la fundària, que quan jo era petit, a la punta d'Arenys, hi havien 18 metres, doncs ara potser n'hi ha en 8. S'ha acumulat sorra. S'ha acumulat sorra.
I quantes més tonteries hi vulguin fer, més sorra s'hi acumularà. Llavors, la onada, recordeu els que ho vau escoltar, és com una gran paret d'aigua que ve de lluny, de lluny, de lluny, de lluny, de lluny i va... Quan arriba...
A la costa, que l'alçada, la batimetria que en diuen els experts, és més petita, aquesta paret va pujant, va pujant, va pujant, i és quan trenca l'onada. I el trenca l'onada és com fa mal, és com pot tombar les embarcacions de vela i de motor. D'acord? Per tant, és molt important, diguéssim,
No, no omplir de sorra les entrades. Jo recordo que em sembla que parlava amb el de Premi Almas Nou. Tenen que dragar tots els anys, dintre els pressupostos que tenen aquell club nàutic, van dragar. Dragar vol dir treure sorra, però clar, o bé se l'emporta a un altre lloc i al cap d'un temps torna a venir, perquè la naturalesa és d'aquesta manera. La meva mare, em sembla que us ho vaig dir, sempre deia, Carles, el foc aturador. Però l'aigua no. L'aigua no.
Ai, bueno. Llavors, jo voldria acabar. El dic de recer, en definitiva, és el cor de seguretat d'un port. I nosaltres podem dir amb orgull que Arenys és i ha estat sempre un port segur.
Repetia, repeteixo, des de Sant Feliu fins a Enys, l'únic port segur que tenim. Doncs això s'ha de conservar. Desitgem de tot cor que ho continuï sent per molts i molts anys, perquè un port segur és també garantia
de vida marinera, nàutica i de futur per la nostra costa. No només Arenys, sinó tots els ports i pobles que estan al voltant del mar de Neixdemal. Jo, sense més, no sé si vols que afegeixi alguna cosa.
crec que ha quedat tot molt ben explicat, i sobretot aquest missatge, eh?, de si és un port segur, no hi fem res que pugui fer-lo deixar de ser segur, i més, quan ens dius que és l'únic que hi ha segur en tota aquesta zona de Sant Feliu fins a Barcelona, doncs, home, no ho perdem, no ho perdem ara. I per definició, en principi, qualsevol cosa que facis, alteres la naturalesa i aniràs a pitjor. Doncs, deixem-ho com està.
Doncs moltes gràcies per l'oportunitat una vegada més que hem tingut de parlar de les culleres, les pedres grosses, com es posen, del senyor del bastó, de la punta, la punta on s'acaba, com és com el balcó, és el balcó del mar, me'n vaig fins a la punta,
és un lloc estupendo per passejar, per passar-s'ho bé, i sobretot del DICS, el DIC de Recer. Si amb això he pogut transmetre els centenars o milers d'ollents que puguem tenir la importància del DIC de Recer que serveix per resguardar un port segur, doncs jo em donaré més que satisfet. Moltes gràcies a Radio Arenys, moltes gràcies a Randa Mar, moltes gràcies... Ai, no ho sabia.
Gràcies, Oriol. Gràcies, Carles, per haver vingut una jornada més i ens retrobem, perquè tenim molta més curiositat per aprendre moltes més coses. La pròxima que tinc us agradarà. Gràcies.
amb els ulls clavats a l'horitzó, lentament cintures palles, malgrat la por, fent el món. I així arribem al punt final de la Randa Mar d'aquest dimecres 29 d'octubre del 2025. Nosaltres marxem, però tornarem demà, com cada dia de dilluns i vendres de 4 a 6 de la tarda, aquí a Randa Mar, que vagi molt bé.
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Tarragona s'omplirà de música i esperança amb el Mamapop Guateque. No te quieres ser
La reina del lloc.
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Dina i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu. Més informació a porttarragona.cat
No fa gaire sempre passàvem el dia al carrer. I què fèieu? Abans podies passejar, mirar mostradors, passar temps amb la teva família. I quan anàveu al centre comercial? No ens feia falta, carinyo. Què? Abans simplement gaudíem del nostre comerç i estàvem més connectats que mai. La Via T, l'Associació del Comerç i les Empreses de Tarragona, sempre al teu costat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
Obramat.
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció Nou Comerç. 7 dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000. Tarragona Ràdio. Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. L'empresa municipal de transports incorpora 10 autobusos nous. 6 són híbrids i 4 elèctrics i s'aniran afegint a la flota en els propers dies i setmanes. 3 dels vehicles més antics es donaran de baixa. L'EMT tancarà el 2025 amb 84 busos, un 30% dels quals seran ja de baixes emissions.
L'alcalde Rubén Vinyuales ha recordat que fins al 2027 invertiran uns 712 milions d'euros per incorporar 33 autobusos nous en el marc, diu, del pla de renovació de la flota més ambiciós dels últims 20 anys. Hem posat en marxa el pla de renovació i ampliació més ambiciós de les últimes dues dècades de la MT. L'antiguitat de la flota s'havia demorat massa.
Per això, aquesta és també la inversió més gran de tot el mandat. Una inversió sense precedents. Prop de 12 milions d'euros per incorporar 33 autobusos nous en aquests 4 anys.
A partir d'aquest divendres s'engega una campanya ciutadana per donar a conèixer a la ciutadania les millores introduïdes i els nous vehicles. Així doncs, les persones interessades podran entrar en un dels autobusos híbrids que en les properes setmanes ja circularan per Tarragona.
I el nou tanatori i crematori del cementiri de Tarragona serà una realitat a finals del primer trimestre de 2026. Els treballs avancen a bon ritme i ara se centren en la part interior d'unes instal·lacions ben visibles per la gent que aquests dies visita l'espai. Ho ha explicat a Tarragona Ràdio el gerent del cementiri, Jordi Canyelles.
el que passa per allà per la rotonda, ja veu l'efecte més o menys de com quedarà, sí que ara s'han de fer les parts més definitives, que és tot l'interior i l'acondicionament també de l'exterior, que confio...
que contribuirà a donar una millor imatge d'aquella zona, també. Confiem que això es pugui acabar a final del primer trimestre de l'any que ve i que això haurà de decidir, mèmora directament, quins dies poden començar a treballar.
Un cementiri que, per la seva banda, no té urgència per ampliar-se, tot i que no es descarta poder-ho fer amb una nova illa de nínxols cap al 2027 o 2028. I uns 7200 efectius han participat aquest dimecres en el simulacre del pla secta que s'ha fet al port de Tarragona. Després de dos quarts d'onze, el CAT 112 ha rebut l'avís de l'accident registrat de manera simulada
en una embarcació que feia feines de descàrrega a l'empresa Terquimsa i s'ha simulat aquest núvol tòxic. Marta Casany, directora general de Protecció Civil, explica que proves com aquestes són útils per veure com funcionen els operatius d'emergència. Serveixen molt aquests simulacres per recordar la ciutadania.