Arrandemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda a tothom. Passen 3 minuts de les 4 de la tarda aquest dilluns 16 de febrer del 2026. Ho tenim tot preparat, com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda aquí a Arrandemar. Començarem, com és habitual, fent un repàs de totes les notícies de la nostra costa catalana.
La primera aturada la farem a l'escala. Baixarem fins al delta de l'Ebre, passarem per Vilanova i la Geltrú, Arenys de Mar i acabarem a Tarragona. Després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes. Deixarem el mar i mirarem el cel per parlar de l'eclipsi que hi ha d'haver el mes d'agost i que porta un any que ja se'n parla i molt. Avui parlarem amb investigadors de la Universitat Rovira i Virgili sobre això.
participarem a la Lliga de Remescolar i intentarem conèixer un estudi sobre polítiques per revertir el canvi climàtic. Coneixerem de primera mà una pescadora i així acabarem el programa d'avui, anant de pesca. Estarem aquí fins les 6 de la tarda, Randa Mar.
Però abans de tot això, el que volem fer és presentar el nostre equip, presentar a totes les persones que cada dia fan possible aquest programa, que cada dia fan possible que el vaixell de Randamar sorti a port i arribi a bon port. I comencem per la nostra cap tècnica, Sílvia García. Molt bona tarda, com estàs? Bona tarda. Què et passa així? Pel vent. És per rememorar que no hem tingut suficient vent durant aquesta setmana passada. Doncs crec que el vent donarà una treva així d'uns dies i va volver.
Ja sabia jo, ja sabia jo. Però serà bon vent i barca nova o bon vent i adeu molt bones? Això ja no t'ho puc dir jo, saps? Ja tenim el dubte, veus? Això ja no t'ho puc dir. A mi em molesta el vent perquè dius, vaig a surfejar o no vaig a surfejar? I sempre dius, no, segurament que ho he xafat tot. I després veus fotos i dius, no, no ho he xafat tot. Has vist? Encara ha ajudat-hi tot. Sí, hauria d'haver anat i és que, tio, no hi ha manera d'encertar-ho. No tens temps? No.
Marina, és que no et dóna la vida totes les coses que fas. Sí, sí, sí. Si és que no arribes. A veure, amics del vent, poseu-nos d'acord el dia que tingui llibre la Marina. Si no, no val la pena. Exacte. Home, home. Soplar, pa soplar. Home, fer per fer, fem-ho bé, home. És que és injust. És injust. Exacte. Anem a saludar la Cel Prieto des de radiodelta.cat. Cel, molt bona tarda. Com estàs?
Hola, molt bona tarda, companyes. Aquí, no ho sé, ja passa el vent, aquesta cap de setmana ha hagut... Sabeu el que parlàvem la setmana passada, el dijous, alarmes, els xiquets no van a escola... Aquí va passar el dissabte. Però no es va anul·lar tot, no? O sí? Només molts carnavals s'han aplaçat, la majoria.
Ah, sí, sí, això sí. El que passa és que, clar, com que a Barcelona no feia vent, no es va sentir dir res, van sonar les alarmes el dissabte aquí a les Terres de l'Eire. Sí, això al Baix Camp, anava a dir l'alt, no, al Baix Camp també van sonar les alarmes, però allí sí que van fer...
Sí que van fer rueda carnaval, vaja. Doncs aquí hi ha hagut poblacions que sí, però hi ha hagut moltes altres que l'han aplaçat per el cap de setmana que ve o d'aquí dos. I, bueno, és això una mica de crítica. Al final, bueno, Catalunya és com...
Només mira la capital, evidentment, i el d'aquí baix, doncs, bueno, el de sempre. Us ho explico, que ja se sap. Sí, mira-la per positiva. Allargueu el carnaval una setmana més, no està malament. Sí, sí, no, mira, avant, avant. Doncs ja està. Anem a saludar també l'Oriol Leudeix de Ràdio Arenys. Oriol, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda. Bé, bé, bé, aquí hem tingut un cap de setmana molt tranquil. Ja ho deia la cel, clar, com que a Barcelona no fa vent, doncs no n'hem tingut. No n'hem tingut aquí l'Alzona del Marès, hem pogut fer tots els carnavals, hem pogut tot el que estava previst, unes jornades, la veritat és que molt tranquil·les, però clar, jo penso això, no?
ens hauríem d'avisar si algun dia, per exemple, a Tortosa fa molt de vent, doncs aquí al Maresme tampoc anem a l'escola, per si cas. Això és el que va passar el dijous passat, no feia vent a Barcelona, no va anar a l'escola ningú. Jo espero que el dia que faci molt de vent a Tortosa també ens suspenguin les classes aquí al Maresme. Veurem què passa, perquè aquí Tarragona, en principi, pel que he anat veient, dijous tornarem a tenir una ventada, si fa o no fa, com la dijous passat, que també la vam tenir el cap de setmana, i veurem a partir d'aquí
Què és el que passa? Però jo crec que suspendre-ho tot, crec que no ho tornaran a suspendre tot. Ara, potser sí, eh? Perdona, Marina, però vull afegir una cosa. A part de les classes, suspenen els hospitals, les visites, el que no és urgent ho van cancel·lar tot, tornar la gent que tenia visita aquell dia. És que el dijous aquí no va fer vent, no em va fer.
Sí, sí, és que és el kit de la qüestió, que si fa vent aquí, que se suspenguin aquests serveis aquí, si en fa vent allà, se suspenguin allà, però suspendre-ho a tot arreu, quan només fa vent a una zona determinada, per molt que sigui la zona central, doncs no té cap sentit, crec jo.
A més, el tipus de missatge, recomanem, què vol dir el recomanem? O sí o no, perquè després hi ha gent a qui se li aplica i hi ha gent a qui no. Vull dir, és complicat, és complicat. A favor de la seguretat, però amb cap, perquè al final...
si no creem un alarmisme una mica preocupant, que el dia de veritat no sé si hi haurà molta gent que en farà cas. Però bé, això és un debat a banda, el podríem obrir un dia aquest debat i parlar-ne extensament nosaltres, però ara el que hem de fer és començar el programa d'avui, que us parla des de Tarragona Ràdio Marina Pérez Got.
Comencem el nostre repàs informatiu per la Costa Brava explicant que la tramuntana de dissabte tomba a la cúpula de la base aèria del Pení. Sergi. Sí, Marina, les ratxes de vent de més de 150 quilòmetres per hora han passat factura i destrossat part de la base de vigilància aèria del Pení, a Roses, un centre que està en funcionament des dels anys 60. La ventada va tombar a la cúpula on s'allotjava el radar, considerada una peça clau del sistema de defensa de l'Estat.
Però la tramuntana no només va tombar part d'aquesta estació, sinó que també va esgarrar els plans de nombroses rues de Carnaval, entre elles les de Roses i l'Escala. Les ratxes de vent van superar els 170 km per hora a Cap de Creus i els més de 100 km per hora al Cap de Begú i al Montgrí, en l'episodi més potent des del passat mes de novembre o març, segons l'Observatori. Si dijous es va enviar un és alert a tot el territori de Catalunya, aquest cop va estar restringit a les comarques afectades, una alarma que aquí a l'Empordà
sonava quarts de deu del matí. L'avantada també va tombar algun arbre i va fer malbé peces de mobiliari urbà. Més enllà d'això, res més destacable que les conseqüències d'una tramuntana potent, tan típica en terres empordaneses. La Rua de Carnaval de l'Escala supera el miler de participants. Les festes de Carnaval acaben avui amb un dinar de germanor i l'enterrament de la sardina.
Un total de 15 colles amb un miler de persones caracteritzades han participat aquest diumenge a la Rua del Carnaval de l'Escala. La meteorologia finalment no ha estat un impediment perquè la celebració de la desfilada, que en aquesta edició ha recuperat el traçat tradicional d'Avinguda Girona, Ave Maria, Passeig Lluís Albert i la plaja, com a indret de clausura. La comissió de Carnaval, encarregats de l'organització, han volgut visibilitzar la tasca dels concursants i han expressat que ha estat una de les trobades més multitudinàries pel que fa al públic. Ens ho comenta Jordi Roure.
El fet de moltes poblacions, doncs, hagués de eliminar o hagués de suspendre o posposar la seva rua del seu municipi, ha fet que també hi hagués molta gent de fora. El sergent del Policima comentava, diu, jo crec que és dels anys que he vist més gent. Diu, mentre estàvem tallant carrers, es veia tot ple de gent, l'Avinguda Girona, Ave Maria, Pascens Lluís Albert, bé, tot el que és el recorregut fins a la platja, no? Vull dir que, bé, tot això és una feina, i sobretot una feina de les carrosses, que s'han posat en un nivell
d'aquestes anteriors que sempre guanyaven, i jo crec que això enriqueix, enforteix el carnaval de l'escala i fa, doncs, que el públic també es desplaci de fora i això fa que també que els pocs restaurants que siguin oberts en aquesta época de l'any facin un pla absolut. La carrossa del punt de soldadura, ambientada en pintura, així com la comparsa del Cerf sobre banyistes americans dels anys 50,
han rebut els primers premis de la Rua de Carnaval. Han completat el podi la carrossa no inèdita dels Sense Vàlvules, que des de l'abisbal d'Empordà han escenificat les gòndoles de Venècia, mentre que els Trapelles han esdevingut les més originals amb una proposta que, a través de focs artificials, celebrava els 20 anys de trajectòria al Carnestoltes.
La rua del Carnaval de l'Escala ha transcorregut durant 3 hores, des de les 11 del matí fins a les 2 del migdia. I la colla més nombrosa ha estat la dels joves barraquers, que ha superat els 250 integrants. Una colla que s'ha disfressat de ratatui. Baixem ara cap al delta de l'Ebre. L'alcalde de Delta Ebre visita els efectes del temporal, que ha fet avançar l'aigua de la mar fins a un quilòmetre terra endins, cel.
Sí, Marina. El fort temporal de vent que ha afectat este cap de setmana al litoral del Delta de l'Ebre ha provocat una nova entrada d'aigua marina que, segons l'Ajuntament de Deltebre, ha arribat fins a un quilòmetre terra endins a la zona de l'abadia del Fangà i fins a 2,5 quilòmetres en el sector sud de la llacuna del Canal Vell pel trencament de la seva estructura.
L'alcalder de Deltebre, Lluís Soler, ha visitat este dissabte els punts més afectats, especialment al perímetre de l'abadia i a les cerres colindans a la finca de Bombita, gestionada per costes de l'Estat. Segons ha explicat, l'entrada d'aigua salada ha ocasionat greus perjudicis als camps d'arròs i pot comprometre la producció de la pròxima collita per l'efecte de la salinització.
Ens trobem al mig dels arrossars, on el vent de mestral, el fort vent de mestral de fa 15 dies, que va trencar malecons i que avui, en aquest fort vent de mestral, ha inundat fins a un quilòmetre d'aigua salada els arrossals del Delta, en tots els perjudicis dels seus productors, però també en la pròpia dinàmica del Delta, on l'aigua salada entra terra endins.
Soler ha qualificat la situació d'inundació sense precedents i ha advertit que no és només conseqüència d'un episodi meteorològic puntual, sinó del que considera anys de negligència i inacció per part de l'Estat. El municipi reclama des de fa temps actuacions estructurals i duradores que permetin reforçar la protecció de la línia de la costa i de l'abadia del Fangam.
Això no és més que la negligència ambiental que ens provoca que les administracions durant anys no hagin actuat. No hagin actuat i que, per tant, el Delta estigui a l'empara, la línia morfològica de la costa estigui a l'empara de la naturalesa.
un ampara que, en aquest sentit, provoca greus perjudicis i que fa que la història haurà de jutjar a tots aquells que han mirat cap a una altra banda, a tots aquells que han fet un delta més fràgil i un delta sense opcions. Des de l'Ajuntament del Tebre, com sempre, com sempre, reclamem urgentment mesures de protecció.
que els nostres arrossers, que els nostres productors, que el nostre sector turístic visqui en aquesta incertesa i en aquesta inseguretat perquè tota aquella gent que hauria al capdavant de les administracions, hauria d'actuar, el que està fent és mirar cap a una altra banda. Una negligència i una irresponsabilitat en tota regla que el futur haurà de fer justícia.
Paral·lelament, l'Ajuntament de Deltebre continua amb el procés de recollida d'al·legacions coordinats per la síndica de Greuges municipal per rebutjar la nova proposta de terminament impulsada pel govern de l'Estat. Les al·legacions es poden signar als punts habilitats del municipi o a través del web www.deltebre.cat. 31 incidències a causa de l'episodi a Forç Vens a l'Atmetlla de Mar.
Les fortes ratxes de vent que s'han produït al territori al llarg d'este cap de setmana, superiors en molts moments als 100 km per hora, han provocat més de 30 incidències al terme municipal de la Metlla de Mar. Algunes d'estes incidències han necessitat la intervenció de la policia local, els Mossos d'Esquadra i, sobretot, dels bombers de la Generalitat. Tot i que no s'ha hagut de lamentar cap dany personal, tal com explica l'alcaldessa de la Metlla de Mar, Eva de Lamo.
Bé, després de la tempesta de vent que hem tingut els dos últims dies de cap de setmana, hem de dir que sí que han hagut moltes incidències, sobretot caiguderes d'arbres, cables despenjats, algun element que també volava fet del vent, evidentment.
Alguns vidres trencats, però afortunadament no hem de lamentar cap pèrdua ni cap dany personal a ningú. Sí que s'ha estat coordinant tot per part de la policia local amb els bombers i des d'aquí us agrair també molt la feina feta per la nostra policia i sobretot també pels bombers que han estat al peu del canó durant estos dos dies fent cas de totes les incidències i acudint a tots els llocs que se'ls requeria la presència.
La majoria de les trucades a la policia local i d'intervencions han fet referència a la caiguda d'arbres i branques a gairebé totes les urbanitzacions, havent de tallar provisionalment algun carrer fins a la intervenció dels bombers, que van registrar 13 intervencions a l'ametlla de mar. També es van produir incidències relacionades amb la caiguda de pals i cablejats de la xarxa elèctrica, caiguda de teules d'alguna teulada i la intervenció dels bombers per retirar una planxa metàl·lica a l'Escola Nautico-Pesquera de Catalunya.
Tant l'empresa Urbacer, encarregada del manteniment de les urbanitzacions de Tres Cales i Calafat, com la brigada municipal aniran retirant al llarg de la setmana les restes que hagin pogut quedar a la via o a les voreres de les urbanitzacions. Dissabte al vespre també es van produir diferents interrupcions del subministrament elèctric en algunes zones del nucli urbà.
A tot això cal afegir durant dissabte i diumenge que diferents accidents de camions volgats a causa del vent a l'Ametlla de Mar i a l'Hospitalet de l'Infant i la caiguda d'arbres van provocar talls de circulació a l'AP7 en diversos sentits i la prohibició de circular camions motivant el desviament de vehicles per la població de l'Ametlla de Mar fins l'enllaç amb la Nacional 340.
Anem ara fins les costes del Maresme. La regidoria de Patrimoni d'Arenys ha fet diverses actuacions durant el passat 2025 i entre elles es destaquen iniciatives en els búnquers que hi ha a Rendemar, el cementiri o l'edifici Cert Oriol.
Doncs sí, Marina, des de l'àrea de patrimoni han presentat la memòria de la feina assolida en aquests 12 mesos i en primer lloc es visualitza l'actuació amb les institucions on es destaca la sol·licitud recent de declarar el pavelló cert com a bé cultural d'interès nacional. Després es poden veure les diverses activitats que ha organitzat l'àrea, entre elles les jornades europees de patrimoni on hi van participar més de 90 persones
o la presentació del llibre de Salvador Espriu, també la reedició del llibre Onada, de Teresa d'Arenys. Neus Ribes, directora dels Museus d'Arenys, reivindica la feina que s'ha fet en l'últim any per dignificar el patrimoni aranyenca entre ells, el gamemàtic cementiri o el mural de l'escorxador. Estem molt contents perquè hem inaugurat la remodelació del cementiri.
Era un projecte que ja feia temps que teníem al cap. N'estava una millora a la seva presentació. Hem fet un nou mural endignificant en un dels espais. Havíem un pintor aranyenc. I també podem dir que hem iniciat activitats al voltant del pavelló Cerqui, que és un dels...
elements que nosaltres considerem molt importants per donar-li la rellevància que es mereix aquest edifici, perquè és un edifici singular. Altres punts on la regidoria ha posat la banya han estat l'àmbit de la memòria democràtica, on destaca la feina amb els búnquers o les sortides amb les escoles i instituts per divulgar la història del municipi i del país.
com és el grup de bunkers que ha fet tota una tasca d'investigació prèvia que ens ha ajudat a fer difusió d'aquesta tasca. Llavors mantenim aquestes visites a les jornades europees del patrimoni i hem desenvolupat també unes visites amb escoles, un taller de repassaliats en què el que fem és anar un pas més i en lloc de parlar només de la guerra avancem i ja estem parlant del franquisme i de les repercussions
que això va tenir uns tallers que es fan a l'Institut. En definitiva, des de la regidoria asseguren que s'han complert la majoria d'objectius del 2025 i posen la mirada ja en aquest 2026 per acabar de subir aquells que els han quedat pendents. Ribes apunta al projecte de mosseïtzació i la visita de la capella del Xifrer.
Alguns objectius s'han complert, s'han complert totalment. Un objectiu que la regidoria té molt clara des de fa temps que és la d'aconseguir que el xifrer, o sigui concretament la capella del xifrer, sigui un espai visitable. Això es realitza a mitges perquè es fan unes visites a les rutes dels americanos, es fan visites a la capella, però el que volem fer és posar-hi contingut en aquest espai i això és un projecte
que nosaltres fa temps que hi donem votes i que ens plantegem dins d'aquest any, que és aconseguir que la capella sigui un espai visitable. Finalment, en l'àmbit digital, la regidoria ha estrenat pàgina web aquest any i un dels seus objectius és ampliar-ne el contingut divulgatiu perquè el patrimoni del municipi estigui a l'abast de tota la ciutadania.
I la proposta d'organitzar la primera baixada d'Andròmines a Calella ha estat la més votada dels pressupostos participatius Joves 2026. Així ho ha decidit l'assemblea amb una vuitantena de joves de la ciutat. Exacte, el projecte impulsat per un grup de joves del municipi.
El municipi planteja celebrar una baixada d'andròmines on els participants dissenyin i construeixin el seu propi vehicle i el posin a prova en un recorregut de baixada. La iniciativa ha obtingut un total de 334 punts. En segona posició ha quedat la proposta Arrels que connecten, amb 110 punts, que proposa una jornada lúdica i cultural per a joves al Passeig de Mar. L'activitat combina jocs tradicionals catalans, com la xerranca o la corda, amb jocs i tradicions europees. La tercera posició s'ha resolt amb un empat a 85 entre dues propostes.
D'una banda, Passeig pel món, que planteja l'organització d'un festival multicultural, també el Passeig de Mar, amb bastants que representin països i cultures d'arreu del món. I de l'altra, una Neon Party, una festa nocturna de final de curs que es podria celebrar a la fàbrica Llobet o al Pati de l'Os.
Amb les votacions ja fetes, ara caldrà avaluar les propostes que encapsalen la llista per valorar-ne la viabilitat i tot seguit es treballaran conjuntament amb els grups promotors. Els pressupostos participatius joves de Calella 2026 estan dotats amb 10.000 euros i l'objectiu és que es puguin executar el màxim nombre de propostes possibles seguint l'ordre de classificació.
Acabem el nostre repàs informatiu a la Costa Daurada explicant que ja està tot a punt per celebrar la gran festa de la gastronomia espanyola. Per primera vegada a Catalunya, Tarragona acollirà aquest dilluns la Gala dels Sols Repsol, un esdeveniment que reunirà els millors xefs del món al Palau de Congressos.
En aquesta vuitena edició, la ciutat exercirà d'anfitriona i el romesco serà el gran protagonista com a plat identitari. Sota el lema, seguim provant coses noves, la gala, a partir de dos quarts de set, citarà els principals xefs, restaurants i referents del sector per celebrar l'excel·lència culinària i reconèixer els establiments distingits amb els prestigiosos sols. Catalunya, reconeguda com a regió mundial de la gastronomia 2025...
És el territori amb un nombre més gran de restaurants amb sols Guia Repsol a Espanya. Sumen un total de 113 a l'edició 2025, dels quals 13 estan ubicats a la demarcació de Tarragona. Cal destacar que Catalunya també encapçala el nombre d'establiments guardonats amb la màxima distinció de 3 sols, fet que la converteixen en la màxima referent d'excel·lència de l'hostaleria nacional.
Com a avançala de la gran nit, s'han organitzat diverses activitats tant a Tarragona com a Reus. Aquest dissabte, el Mercat Central ha estat l'epicentre de la festa i el xef del restaurant de Liranto, Pep Moreno, va cuinar un romesquet de peix per a 600 persones a Reus. Aquest diumenge s'han realitzat diverses propostes al voltant del Vermut.
Arrenca la dinovena edició del cicle de muntanya de la Diputació de Tarragona, que el 19 de febrer, el 26 de març, oferirà cada dijous a les 7 de la tarda a l'Auditori Diputació projeccions i conferències amb referents de l'alpinisme, l'escalada, el cinema de muntanya i, sota el lema, la força del paisatge. La inauguració, el 19 de febrer, anirà a càrrec de l'alpinista fotògraf i càmera d'alçada Luis Miguel Soriano, amb la conferència Muntanyes a través d'una càmera.
Soriano ha acompanyat l'alpinista Carlos Soria a nombroses expedicions i l'ha filmat el seu cim de 3 8.000, l'Annapurna, el Ganchenjunga i el Manasalu. El seu primer 8.000 el va assolir en poc més de 20 anys i després de més de 3 dècades d'exposicions defensa que no es pot entendre el paisatge natural sense entendre el paisatge humà.
Porta a Tarracoé una xerrada i una exposició amb l'emoció i la passió que sent per la feina i per les muntanyes. La passió per la meva labor professional i per la muntanya, en què he tingut l'oportunitat a lo largo de muchos años d'acompanyar a otros alpinistes, como son Carlos Soria, con el que he tenido la...
La suerte de compartir cumbres como el Kanchenjunga, como el Anapurna y la última, el Manaslu, este otoño. Y sobre todo transmitir esa pasión que siento tanto por mi trabajo como por el lugar al que siento que pertenezco y que intento permanecer el máximo tiempo posible, que es la montaña.
Entre les expedicions que ha compartit destaca l'última gran fita de Carlos Soria el 2025 que va coronar el Manaslu amb 86 anys, convertint-se en la persona de més edat en assolir un cim de més de 8.000 metres.
Ara volem saber quin temps farà la nostra mare. Ens ho explica el Lluís Mi Pérez. Molt bona tarda. Bona tarda. Continua i, de fet, continuarà el vent dominant d'auest o sotoest, més mestral a les Terres de l'Ebre i, en general, a la Costa d'Aurada, una mica més deponent a la Costa Brava i també...
a la costa barcelonina. Atenció perquè entre el Baix Llobregat i el Baix Penedès aquest vent serà més intens, ràfegues de 70-80 km per hora. Això farà que hi hagi força mala mar, especialment hi ha algunes milles mar endins, fort amaró amb molta facilitat. Independentment entrarà una mica de tramuntana al nord de la costa barava, bàsicament al nord...
del Golf de Roses. I ja cap al Cap de Creus, aquest vent més fort al llarg d'aquesta propera tarda i nit, també amb l'arribada de Maragassa, fins i tot, però marandins. Bàsicament, arran de costa, estarem parlant de Maró, però amb una mar molt espessa. Pel que fa demà, vent més feble girarà fins i tot cap a Xaloc, a la costa barcelona i gran part de la costa brava, i continuarà el vent de mestral a la costa daurada, tot i que no serà tan intens com avui. Momentàniament. N'estem pendents a la xarxa.
Del temps al trànsit volem saber com estan les nostres carreteres. Per això anem fins al servei català de trànsit on hi ha la Mireia. Molt bona tarda. Hola, molt bona tarda. Ens comencem situant a l'autopista AP7. Hi ha 8 quilòmetres de retenció a Tarragona en sentit Ullacona en sentit jut per unes obres que deixen només un carrer obert per circular. La mateixa autotista AP7. Hi ha 2 quilòmetres de retenció entre Llers i Pont de Molins en sentit la Jonquera en sentit nord per obres.
A l'A7 hi ha intensitat a Vandellós i l'Hospitalet de l'Infant en sentit nord per un accident que talla un carril. A l'autodí a 2 hi ha retencions de Cornellà a Semisens dels Horts en sentit Lliga per un accident que talla un carril. La B23 va carregada a Sant Feliu de Llobrat en sentit Barcelona per enllaçar amb la 2. A l'A7-58 hi ha retencions de Moncada a Barcelona en sentit sud. A l'A7-17 hi ha co de parets de Mollet en sentit Barcelona. La B451 està tallada a Sant Fruitós de Bages en tots dos sentits per un accident d'un camió i hi ha desviaments senyalitzats
en aquest tram. Pel que fa referència a les rondes de Barcelona, a la ronda de dalt hi ha retencions de Digona a la Horta en sentit Besós i del Nus a la Trinitat a Horta en sentit Llobregat per un accident que hi ha hagut en sentit Llobregat a Horta però que ja s'ha retirat. I a la ronda litoral hi ha retencions a Ramla Prima a la Barceloneta en sentit Llobregat, des d'una franca al port en sentit Besós i desmadria a Bon Pastor en sentit Besós per anar cap al Nus a la Trinitat. És tot des del Servei Català de Trànsit. Bona tarda.
En només una gota, podem desvelar tots els secrets de l'oceà. Descobreix-los de dilluns a divendres de 4 a 6 a Randemar.
Pretending everything's alright
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Les profunditats de l'actualitat. El mes d'agost, encara falten uns sis mesos aproximadament, veurem un eclipsi solar únic, o això diuen els experts. De fet, en aquells indrets on es veurà la perfecció, els hotels i els allotjaments ja estan complerts des de fa gairebé un any. Nosaltres avui volem entendre exactament què es veurà i per això en parlem amb l'investigador del Departament de Psicologia de la Universitat Rovira i Virgili, Urbano Lorenzo. Molt bona tarda. Hola, bona tarda.
Primer de tot, suposo que tothom és el que es demana, tothom qui no és expert, què veurem? Què veurem a l'agost?
Què és el que veurem? El que veurem serà ja a les 8.30 aproximadament. Experimentarem que de cop i volta es fa de nit. La nostra experiència diària és que marxa el sol i una hora després es comença a fer ram en fosc i pot ser quasi dues hores després és nit tancada. I el que veurem és que d'un moment per un altre és nit tancada. I això durarà un minut. Aquest minut podrem veure el sol, alguna cosa que no veiem mai del sol, que és la seva atmosfera,
De fet, si ho he d'ordenar seqüencialment, el que veurem és que el tapar-se, si portes unes ulleres adequades de seguretat... Sempre no mirar directament. No mirar directament, no fer invents, s'ha de tenir unes ulleres, s'han de comprar unes ulleres específiques en les òptiques.
Però el que veurem és que es va tapant. Però això, si te treus les ulleres, no apreciaries pràcticament res. Un núvol tapa més el sol del que estarà tapant la lluna. O sigui, no es farà fosc. No ens hem de dir... Imagina que en un minut serà fosc negre com si fos de nit.
Quan comença, no. Després sí, però quan comença, no. Quan comença, mirant les ulleres, veurem que comença a tapar-se. Ara bé, arribarà un moment que veurem de cop i volta el que diuen un anell de diamants. És un anell de diamants perquè la lluna pràcticament està tapant ja i el sol està a sobre, però la lluna, com que no és lliça, que té muntanyes i baix...
Hi ha part del sol, o el llum del sol, que passa per les baies. Llavors veurem que el sol està tapat, pràcticament tot, llevat per alguns punts que passa molta llum, i per això fa aquest efecte com un arro d'un diamant. Quan veiem això, immediatament després ja ens podem treure les ulleres, perquè ara sí que traiem les ulleres, i veurem que és de nit, és nit tancada. I, de fet, allà mateix estarà la constel·lació de Leo, que té l'asterisme, la forma és com un interrogant, es veurà molt bé l'interrogant, es veurà Venus...
De fet, se farà de nit. I es fa de nit tan sobtadament que la temperatura baixa, estem a l'ombra, al baixar la temperatura se crea corrent d'aire, i si estem a la natura, els animals també se n'adonen que està passant alguna cosa que no és normal, que s'ha fet de nit de cop i volta.
I llavors els animals també es callen, aturen la seva activitat. I és un moment com a molt especial. Però durarà un minut, després d'aquest minut, depèn d'on estiguis, si estàs més cap a Castelló, l'interior de Tarragona durarà una mica més, aquí a Tarragona durarà un minut. I a continuació tornarem a veure un altre cop l'anell, ara en l'altra posició inversa, perquè s'està marxant el sol,
I llavors ens hem de tornar a posar les lliures de protecció i veurem com, progressivament, durant una hora, se va destapant el sol.
Per tant, la foscor durarà un minut, serà vist i no vist? Vist i no vist. Això vol dir que hem de planificar molt bé on estem, perquè com ens enredem que se'ns passa l'hora, no haurem vist res. Per tant, tot i que sigui a les 8.30, no hem de pensar que a les 8 surto de casa i ja vaig cap allà a veure-ho, perquè probablement, especialment si estàs en un lloc públic, hi haurà molta gent, per tant serà difícil accedir als postos,
L'ideal seria no haver d'utilitzar el cotxe, o sigui, t'has desplaçat en cotxe que no sigui la tarda mateixa, sinó haver passat ja la tarda al post on vols anar-hi, per poder assegurar-te que estàs en un post que l'acabaràs veient, efectivament, aquell minut, i les coses com són...
veure un minut i a continuació voler marxar tampoc serà molt realista, perquè tornarà a haver-hi molta gent, especialment si has agafat cotxe. Llavors és recomanable preveure'l portar aigua, portar-ne un entrepà i ja posats, quedar-se a veure les Perseides, que aquest any seran molt maques, les llàgrimes de Sant Llorenç, que diuen els cels fugaços.
Això hem d'entendre llavors, perquè durarà un minut, que no es veurà per tot igual. Vull dir, si tu estàs al centre d'una ciutat, per exemple, no veuràs aquesta foscor o sí?
La foscor la podràs arribar a apreciar, però el fet de no estar veient el sol, de no veure aquest aro de diamants, de veure que s'escapa, que s'amaga, i a més a més en aquell minut s'intueix l'atmosfera del sol, és part de l'espectacle. Si no veus això, tindràs la sensació que ha passat un núvol, pràcticament. No tindràs aquesta sensació... Sí, perquè un minut pràcticament és res.
Llavors, evidentment, si estàs al centre d'una ciutat i tens un edifici al davant, tu t'ha parat. Si això hagués passat a les dotze del migdia, seria perfecte, perquè qualsevol ho veuria pràcticament des de qualsevol ubicació. Com que és a última hora de la tarda, quan el sol està a cinc graus, per damunt de l'horitzó, perquè us feu una idea...
Si estires el teu braç i poses tres dits, just davant dels ulls mirant endavant, on s'acaba el tercer dit són cinc graus, i això és pràcticament a tocar de l'horitzó. Per tant, has de triar molt bé el post on estàs, perquè potser estigues en una ciutat que està anunciada com que es veurà, però justament allà és un barri amb molts edificis, o amb molts arbres, o tens una muntanya relativament a prop, i llavors no ho veuries.
Quins són els llocs on més es veurà? Entenc que aquells llocs més elevats, amb menys contaminació lumínica...
En aquest cas, la contaminació lumínica no serà un problema perquè se fa de nit, basicament no ho serà. Efectivament, un lloc més elevat te garanteix més possibilitats de veure-ho, però al mateix temps hem de tenir en compte que això és el 12 d'agost, s'està fent de nit i, per tant, s'han d'evitar zones boscoses, els plats naturals probablement estaran tancats per evitar que entrin persones, a més a més s'està fent de nit, per tant, és fàcil perdre's, molta calor, es faci que hi ha incendis, per tant, s'han d'evitar boscos...
S'han d'evitar posar-te a prop de llocs que hi hagi alçades importants perquè se farà d'anir durant un moment, especialment si portes crios, si no poses al costat de carreteres, vull dir que s'ha de buscar també la seguretat. Com triar-ne el lloc? Aquesta seria la pregunta, no? Estic en una ciutat, Tarragona inicialment s'hauria de poder veure. Com triar-ne el lloc?
Si t'haguessis organitzat o haguessis mirat el 12 d'agost d'aquest any 2020... Sí, sí, ara mateix, si vols anar a Prades ja ho tens molt malament.
Ja ho tens malament. La qüestió és si tu ho veuràs, per exemple, des de casa teva, des de la teva finestra de casa. El 12 d'agost del 2025 podies haver mirat per la finestra teva de casa a les 8.30 i mirar si veies el sol. Si veies el sol, ho veuràs. Si no ho vas fer, ara no ho saps. Ara bé, per sort, tenim una finestra temporal en què podrem tornar a avaluar si veurem o no veurem l'eclipse. I això passarà l'última setmana d'abril i la primera de maig.
Haurem d'estar pendents, llavors. Hem d'estar pendents. Per què? Perquè sobre les 8, no 30, sinó 25, una miqueta abans de les 8.30, però bueno, per allà, per allà, el sol estarà en la mateixa posició que el dia de l'eclipse. Què vol dir? Que aquells dies, si tu a la finestra de casa teva veus el sol a les 8.25 l'última setmana d'abril i la primera de maig, vol dir que veuràs l'eclipse de la finestra de casa teva. Si no ho veus, és que no ho veuràs bé des d'allà, canviar de posta.
Si vas a un lloc públic i veus que sí que es veu, però que pots observar que la capacitat pública que té aquell espai és petita, potser millor buscar un altre lloc que sigui més ample per poder-ho observar. I com més a prop d'entre el final d'abril i primer de maig, més exacte és el càlcul. Has parlat de diverses coses, per exemple, la constel·lació de Leo, això per la gent que no ho sap què és.
Això és el que se'n diuen asterismes. El cel, com que són molts punts brillants, el nostre, que és difícil de reconèixer o d'identificar què és cada element o el que estàs veient, el nostre cervell té molta capacitat de trobar patrons.
I llavors el nostre servei troba patrons en estels que estan relativament agrupats. I en la nostra cultura mediterrània, això ja ho vam fer fa molt de temps, ho vam començar a fer els egiptes, ja tenien les constel·lacions, les que tenim actualment són herència dels grecs, i són agrupacions, de fet, normalment són arbitràries, són simplement estels que estan relativament a prop entre ells. Diem, bueno, aquesta li direm Leo i representa un Geó.
El cas és que la de Leo et pots arribar a imaginar un geó perquè té una forma d'interrogant que seria el cap i una pota i un cos que marxa per endarrere. El que veurem molt a prop del Sol serà la forma de l'interrogant, que és la que serà fàcil d'identificar. I, per tant, el que podem veure són les constel·lacions. Venus també està relativament a prop, més lluny que Leo, però Venus, que és un planeta molt a prop del Sol i, per tant, brilla molt, es veurà amb molta claretat. Per tant, veurem estrelles. Veurem estrelles, sí, sí.
A una hora que no és habitual. Durant un minut. I el que sobte és el pas que t'has d'imaginar que de fet l'eclipse és una ombra rodona de quasi 300 quilòmetres d'amplada que es belluga a una velocitat de 1.300 quilòmetres. Però es belluga molt ràpid. I tu estàs allà parat i a cop i volta aquella ombra t'agafa d'estar, no està, passes de cop a estar-hi i en el moment que l'ombra ja la tens en els peus
S'ha fet de nit, sense aquelles hora i mitja, dues hores, que habitualment experimentes. I és el que sobta molt. Aquesta, pum, se fa de nit de cop. I són les cultures antigues, a més a més, en les que el sol desapareix, doncs tenia un efecte ritual, molt sovint associat amb la por, situacions de perill. També es parla molt de les òrbites celestes. Què és això?
Això és que, en realitat, no és que el Sol es bellugui seguint una òrbita, és la Terra la que es belluga, però al voltant del Sol, en la seva pròpia òrbita, però si de cara a entendre un eclipse és més còmode tornar-hi a, com ho veien en l'edat mitjana de l'univers, en què la Terra estava quieta i és el Sol el que segueix una òrbita determinada, és a dir, segueix un camí en el cel. I si tu mires el Sol com surt un dia i veus que segueix un camí i torna a amagar-se, això és la seva òrbita.
La qüestió és que l'òrbita que seguís el Sol i l'òrbita que seguís la Lluna, és a dir, el camí que seguís el Sol al cel i el camí que seguís la Lluna al cel, no són exactament el mateix. Si sempre estiguessin un damunt d'un altre, tindríem un eclipse cada vegada, cada mes, tindríem un eclipse i llavors perdria molt del segon cant.
La qüestió és que segueixen uns camins que estan separats com a 5 graus. I això fa que només se trobin de vegades en els punts, que es diuen nodes, que és quan s'ajunten els dos camins. Quan se troben ells és quan potencialment pot passar un eclipse. I també es parla d'un altre concepte que jo també desconec, que és el cicle de Saros.
El cicle de Saros, se li diu així perquè ja ho van trobar en l'antiguitat, se'n van adonar, això em van adonar amb la Lluna, que quan observaven un eclipse, passats quasi 19 anys, són 18 anys, 11 mesos, no sé quants dies, se tornaria a observar un altre eclipse de Lluna. I van observar que una vegada havien observat un, en 18 anys se'n tornaran. Això és perquè portaven registres.
Això ho vam poder veure respecte de la lluna, perquè un eclipse de lluna és molt fàcil de visualitzar, perquè quan l'ombra de la Terra projecta la seva ombra damunt de la lluna, qualsevol punt del planeta que veies la lluna veus l'eclipse. Per tant, se veu des de moltes zones diferents.
Van intuir que probablement els eclipses de Sol també seguien el mateix cicle, aquest cicle de Saros, de quasi 19 anys. Però no ho van poder constatar, i no ho van poder constatar perquè ara és molt més difícil veure. Tot i que hi hagi un eclipse, com que és una ombra que són 300 quilòmetres, una rodona de 300 quilòmetres, això és molt petit respecte al planeta. I fa que sigui molt difícil d'adonar-se que d'aquí 18 anys tornarà a veure un eclipse, que de fet no és en la mateixa zona, és una regió una mica desplaçada, i per tant els que ho han vist
Un dia, d'aquí a 18 anys, no són els mateixos que el tornen a veure. Sí que ho tenien molt difícil ells per veure, per pura observació. Diem que aquí a Catalunya es podrà veure... De fet, si no vaig a Rada, és dels millors llocs on es podrà veure aquest eclipse, no?
Sí, sí, de fet... Acosta't, sisplau, ara. Sí, de fet, és un eclipse que ha guanyat molta importància a la nostra regió pel fet que comença Groenlàndia, l'ombra toca la terra més o menys per Groenlàndia, es passeja per davant d'Islàndia, sempre per damunt del mar, aquí no hi viu ningú, hi toca terra...
per allà s'hi fa no fa per Astúries, hi ha a través d'Astúries, Leó, Sòria, Terol, Tarragona, Castelló, però és només aquesta franja molt concreta i després a última hora torna a tocar a les Balears.
I el que ens fan privilegiats a nosaltres, aquesta zona d'aquí, és el fet que, com que hi ha molta expectativa i la nostra regió té molta capacitat d'acollir gent, turistes, doncs és una zona que és més fàcil trobar-ne un allotjament que no si vols anar-hi a Terol, per exemple.
Sí, però també ho hem dit al principi, l'allotjament ara pel 12 d'agost, pràcticament a tots els llocs on es podrà veure bé aquest eclipsi, està esgotat.
Sí, la predicció que hi ha damunt la taula, ja veurem si és certa, és que aquell 12 d'agost s'espera en aquesta franja relativament estreta de 300 quilòmetres, s'espera 10 milions de persones més de les habituals pel turisme de l'agost. I tenint en compte que... Potser ens ofegarem. És la regió més buida de tota la península, però probablement ens ofegarem, sí. Hi haurà molta gent. Per això mateix...
És important organitzar-se, decidir en temps on se vol veure l'eclipse, on ho vols experimentar, i desplaçar-te en temps. Per què és única aquesta eclipse? Diria que és una cosa que es veu cada molts, molts anys.
Sí, penso recordar que són cada 150 anys o 160 i alguna cosa que en una mateixa zona es torna a repetir o hi ha probabilitats que es torni a donar un altre eclipse. Per tant, és molt difícil que en una generació vegi dos eclipses. I els que van veure l'últim eclipse que va passar a Catalunya, que va ser el 1905, que es va veure des del sud de Catalunya...
aquí a Tarragona ja no es va arribar a veure, a Tortorcellera de les regions del límit, era més cap al sud, doncs aquella generació no està per veure el segon, què passa. I és el que fa únic per la generació en què t'ho programen a casa, per dir-ho d'alguna manera. En aquest sentit, parlàvem al principi de la necessitat aquesta de portar ulleres adequades, quin tipus d'ulleres seran?
Són unes ulleres que s'han de comprar en òptica, que compleixen uns requisits de filtrat de la llum, del raig de llum, per donar seguretat. Tenen l'aspecte de paper albal, però no és paper albal, vull dir que no... Que no fem invents, no? No fem invents. Aquestes han de ser d'òptiques. Probablement hi haurà molta demanda. Si t'esperes l'últim moment per comprar-les, vas a saber d'on arribaran aquestes ulleres i quins criteris de seguretat compliran.
i tot allò que diuen d'una placa de soldat, totes aquestes coses, una radiografia, tot això no és cert, no protegeix, no protegeix literalment, i han de ser les ulleres. I a més s'han d'utilitzar en cura, perquè aquestes ulleres
pots mirar directament al sol un màxim de 3 minuts seguits. Si et mires més de 3 minuts seguits, no notaràs res, diràs, ah, doncs no passa res, no hi havia per tant, jo puc continuar mirant. I jo diré, mira, portes un minut i estic tan tranquil. I la qüestió és que si et passes els 3 minuts, l'afectació que tindràs no t'apareix al moment, tu no sents absolutament res. T'apareixerà 24 hores després d'haver-te passat.
El dia següent és quan hi ha moltes consultes d'urgències a oftalmologia per dificultats en la vista per haver mirat massa estona. Fins i tot, tenint ulleres, s'ha de dosificar, que la llum del sol és molt forta.
Per això tampoc valen les ulleres aquestes vegades que ensenyen d'eclipses i la gent porta com ulleres de paper, rotllo, com si miressin una pel·li de 3D, això tampoc val? No, no, de fet sí, de fet les que depenen les òptiques normalment tenen aquest format com de cartró, però han de posar-ho que són específiques per mirar el sol.
Llavors sí, també les pots arribar a comprar de plàstic, més format plàstic, més permanent. Més ullera. Més ullera, i això ja seria per a persones que són més professionals dels eclipses o d'observar el sol, i les utilitzaran amb molta freqüència. Com que és una cosa que utilitzaves molt poques vegades, però a nosaltres les venen en aquests formats tan econòmics, quasi d'oça i tira. On es podrà veure del món? Hem parlat que aquí a Catalunya es veurà molt bé, però del món on es podrà veure millor aquest eclipse?
Aquest eclipse millorarà, probablement la seva visibilitat serà alguna cosa millor. El centre de la península en aquest és a Terol, a Sòria, perquè serà una mica més llarg. Allà durarà com a dos minuts, el sol estarà una mica més alt. Probablement a Astúries seria un bon lloc també, però el problema que tenen a Astúries, perquè més a més el sol el tindran damunt del mar, per tant no tindran l'inconvenient de les muntanyes, però només per qui estigui a la costa. És a dir, que estigui, per exemple, a Gijón. Qui estigui a Oviedo no el veurà.
Home, veure-ho davant del mar, això també ha de ser un espectacle. Ha de ser molt bonic. Quin inconvenient tenen si te vas, si decidis anar a Astúries a veure'l? Doncs que a Astúries la probabilitat que hi hagi núvols és molt alta. En canvi, aquí a Catalunya, en aquests dies, la probabilitat de que surti un dia tapat és d'un 17%. Aquesta és l'altra, això està tot reservat, hi ha reserves amb un any vista, però hem de tenir en compte la meteorologia aquí també.
Sí, però s'ha de tenir paciència, això sí que és una lliçó més a prendre, no ho podem controlar absolutament tot, i la història està plena d'eclipses que havien de ser molt importants, i no es va veure ningú, més enllà que s'ha enfosquit i s'ha tornat a fer de dir, però sense arribar a veure ni cap estel ni res en particular, ni poder observar el sol, i paciència. La temptació...
és que veure que la previsió aquí potser és dolenta i, qui sap, potser a Castelló és millor. La tentació és agafar el cotxe i és molt poc recomanable. Per què? Perquè hi haurà moltes persones que hauran pres aquesta decisió equivocada i el més probable és que t'hi passis la tarda a la carretera, no veus res i tornis cap a casa sense haver vist res, estan moltes hores a la carretera fent cua.
Ara en parlàvem. Això ha generat molta expectativa, però ho hem de deixar clar. La gent que vagi per fer la foto amb el mòbil no ho podrà. El mòbil no serà capaç de captar el moment. No estan preparats per captar una situació com aquesta que és de dia, ara se fa de nit, torna a fer de dia. L'únic que veus en el mòbil és que veus una imatge i de cops o voltes torna tot fosc i un minut després torna a haver llum. Però no hi haurà cap afectació.
i el meu consell és que aquest no és un dia per gravar-lo amb el mòbil, per intentar gravar-lo amb el mòbil, és un dia per viure'l. És una experiència que difícilment podràs tornar a repetir, llevat que t'agradi tant tant que vagis a buscar eclipses, que ja hi ha un turisme, per això rebrem tanta gent, perquè hi ha un turisme que s'especialitza en anar a buscar els eclipses, és una experiència que és difícil de repetir, per tant apaga el mòbil, deixa-la a la banda i gaudeix d'aquest minut justet que tindràs per gaudir-lo.
Després d'aquest eclipse, no sé si hi haurà algun eclipse més així que ens haguem d'apuntar ara parlaves d'aquest turisme d'eclipses no sé què ens hem d'esperar
Bé, en la península tindrem una altra en el gener d'aquí a un any, aproximadament tindrem una altra que serà de corona, que és que no s'acaba de tapar tot el sol. De fet, si la lluna és capaç de tapar el sol, en la petita que és la lluna comparat amb el gran que és el sol, és perquè, per pura casualitat, no tindria per què haver passat, però és així.
El Sol està 400 vegades més lluny que la Lluna i és 400 vegades més gran. Llavors l'arriba a tapar. Ara bé, no sempre l'aconsegueix tapar, perquè com que el camí que segueix la Lluna al voltant de la Terra i la Terra al voltant del Sol no és un cercle perfecte, sinó que és una elipse, això fa que la Lluna de vegades la tenim més a prop i de vegades més lluny, i el Sol de vegades la tenim més a prop i més lluny.
I perquè es dona un eclipse total com el que veurem ara a l'agost, ha de ser que la lluna està a prop nostra, per tant la veiem gran, i el sol està lluny i per tant la veiem petit, i la lluna aconsegueix tapar el sol. Però el que passarà en aquest que serà anul·lar serà que el sol veurem gran i la lluna la veurem petita, i tot i que es posarà just al davant, veurem l'anell del sol igualment. I l'any que ve també a l'agost, al nord d'Àfrica, també al sud d'Espanya, però al sud d'Espanya serà només Cádiz, la punteta de baix...
per veure-ho bé, s'ha d'anar més aviat al Marroc, n'hi haurà un de set minuts. Ja per anar acabant, recordem a la gent, per qui ens escolti, la importància de les ulleres, que observin bé si veuen el sol quins dies d'abril, has comentat?
finals d'abril i començament de maig. Des de casa seva, perquè si no han de triar un altre lloc i no sé si ens deixem alguna recomanació més. Sí, una recomanació, tot i que utilitzis ulleres, aquestes especials, no utilitzis ni un telescopi, ni uns prismatis, no s'ha de fer això perquè això cremarà les ulleres immediatament i a continuació la teva retina. Perillós. Perillós, és literalment perillós. Per tant, només les ulleres sense ajuda de res.
Doncs ho hem de deixar aquí. Moltes gràcies per atendre'ns aquesta tarda. Moltes gràcies a vosaltres. I així arribem al punt final de la primera hora de Randamar. Nosaltres ara farem una petita pausa darrer cinc minutets i tornarem aquí fins les sis de la tarda. No marxeu.
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Cada dissabte a les 10 de la nit... En cabina DJ Parry. DJ Parry, el DJ resident de Tarragona Ràdio, t'ofereix la millor selecció musical perquè et montis la festa allà on vulguis. Els darrers èxits musicals els trobaràs a Tarragona Ràdio cada dissabte a les 10 de la nit i amb DJ Parry. Prova-ho i repetiràs. And we spend it all day. Welcome to Sancho Paye.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·leta llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
Al Centre Esportiu Royal Tarraco et sentiràs com a casa. Els teus objectius són els nostres. T'escoltem i t'ho posem fàcil perquè et sentis acompanyat i assessorat pels millors professionals. Aquest mes de febrer aprofita la matrícula gratuïta en totes les quotes i comença a cuidar-te amb nosaltres. Més de 200 sessions dirigides t'esperen cada setmana. Entren als nostres espais renovats i descobreix totes les activitats previstes també per als més joves.
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarraco.es. Som al carrer S'Anauguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts. Bona tarda, són les 5...
Us parla Ter Ortega. L'Església catalana cedeix pisos isolars a la Generalitat per destinar-los a habitatge social. Avui el govern català i la Conferència Episcopal Tarraconense han signat un conveni per la cessió del patrimoni immobiliari. Joan Planellas, arcabisbe de Tarragona, s'ha mostrat satisfet de portar un granet de sorra a un problema de país i Salvador Illa, president de la Generalitat, ha agraït l'operació efectuada. En comptes de...
de fer una política polaritzada, hauríem de sumar, hauríem d'unir. I el tema de l'habitatge és un tema de país. És un pas endavant important i és un pas endavant, també vull recordar-ho i acabaria aquí, que forma part d'una pobídica integral d'habitatge del govern de Catalunya. La assignatura ha estat el primer actor oficial del president Salvador Illa després d'estar un mes de baixa.
Els usuaris de la sanitat pública a Tarragona viuen amb normalitat i comprensió la vegada metges convocada aquest dilluns i amb la previsió de repetir-la divendres. La gent que ha anat a visitar-se el cap Jaume I ha explicat a Tarragona Ràdio que venien preparats perquè sabien que els facultatius secundaven una protesta. Jo ara he ido a canviar cita y no he tenido ningún problema. Me lo han cambiado bien.
Yo tenía hora a las 10 y media y me han cogido a las 10 y 25. Dentro de lo que ellos consideren su trabajo, todo es correcto. Si tienen malas condiciones laborales, pues es normal que sigan lo suyo. Els metges es mobilitzen per aconseguir un estatut propi i altres demandes, com per exemple acabar amb les guàrdies de 24 hores.
Ja està tot a punt per celebrar la gran festa de la gastronomia. Per primera vegada a Catalunya, Tarragona acollirà avui la Gala del Sol Repsol, un esdeveniment que reunirà els millors xefs del món al Palau de Congressos. En aquesta vuitena edició, la ciutat exercirà d'anfitriona i el romers quan serà protagonista com a plat identitari. El vilassacà Eduard Chatruc, del restaurant Disfrutar, posa en valor que la gala per primer cop es faci aquí.
Home, doncs és un dia molt maco, no? I jo que soc de Vilaseca, que soc tarragoní, doncs que per primera vegada la Gala Repsol es faci a Catalunya, doncs és molt maco. Personalment, doncs que es faci a Tarragona, doncs és una il·lusió, no? I avui és un dia, doncs ja ho podeu veure, no? La majoria dels grans cuiners i cuineres del país estan aquí a Tarragona i és una organitat única perquè coneguin la ciutat.
l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Engeguem aquesta segona hora de Randamar quan passen 3 minuts de les 5 de la tarda. Parlarem de la pesca, concretament de la pesca palangre. Després participarem a la lliga de remescolar a les Terres de l'Ebre i descobrirem a la Patrícia Brosa. En Sergi Corral ens explicarà exactament qui és. Estarem aquí fins les 6 de la tarda a Randamar.
Anem ara cap al port de Vilanova per seguir descobrint les arts tradicionals de pesca, com ja vam fer fa unes setmanes. Ho fem de la mà d'un pescador molt i molt experimentat, que en aquesta ocasió ens explicarà en què consisteix el palangre. No sé si recordareu que fa unes setmanes vam poder parlar amb un pescador del port de Vilanova, que ens va explicar com funcionava la pesca del pop.
Aquell dia vam acomiadar-nos deixant una conversa pendent per aprendre més coses sobre les arts tradicionals de pesca. Així que avui hem tornat a contactar amb en Jaume Conillera, pescador d'aquí del port de Vilanova, per que ens expliqui en aquest cas en què consisteix el palangre. Molt bona tarda, Jaume. Hola, bona tarda de nou. Moltes gràcies per ser... Sí, gràcies a tu per ser amb nosaltres avui una altra vegada. Per mi un plaer estar amb vosaltres.
Mira, deixa'm primer fer una petita introducció explicant que el palangre és una d'aquestes pesques artesanals que s'han practicat tradicionalment a la costa catalana, tot i que en molts ports ja s'ha perdut per les dificultats de mantenir aquests models de pesca davant dels models industrials i també de les dificultats per mantenir econòmicament les barques que pesquen de forma artesanal.
Però primer de tot, Jaume, m'agradaria que ens poguessis explicar en què consisteix exactament això de la pesca del palangre. Bé, el palangre de fons és tradicional de la platja de Viranova tota la vida.
I és el que s'està perdent, perquè és una pesquera que és per avastir el poble. És peix de mercat, no són tones de peix. Agafen peix selectiu, com és el llust de palangre, que està viu, que té escata, i clar, és boníssim. I, en canvi, el palangre ara s'ha tirat més perquè hi ha dos tipus de palangre fonamental. És la superfície...
El d'ensurada, que són les marrageres, que això sí que és industrial perquè agafen tones de tonyina i de peix espasa, i el de fons. I tots dos és el mateix. És una línia, que és la mare, que pot ser, en el cas del palangre de fons, com són petits, poden ser de metres, poden tindre 500 metres, 600, i després estan els de superfície,
que tenen milles. Una milla és sobre 1.800 i escaig de metres, posa-li que tingui quilòmetres. Llavors, la base és la mateixa. És dues puntes, que són els galls, que normalment són boies grosses, que porten ja una placa de radar i posa el nom del foli de l'embarcació per saber... per tu mateix, per trobar el teu. I el de superfície, molt fàcil. És una mare...
I a cada 5 o 6 metres hi ha un amp penjant. I com més amps, més distància. I aquests tenen quilòmetres. En canvi, el que és el palangre de fons ja és diferent, perquè és el mateix, té una mare i té els amps, ja no té tanta llargària, no té tants quilòmetres, té metres...
escala puestos claus, que poden ser branes, laderes que hi ha en mar, i puestos pedres, poden donar el toma de pedra, puestos hi ha claus, per això es diu pesca personal. I llavors el de fons és diferent, el de fons porta dos ferros, ancles, dient ferro aquí a la platja, ancles, que té les tres mapes, i amb una punta es tira un ferro,
amb un gall i al ferro lligues la mare llavors la mare se'n va cap a baix amb el ferro i llavors van sortint els ams i aquests ams li posen boies perquè si es fan que no es colgui l'esquer boies perquè vagi però no està al fons i si calen en 200 metres d'aigua o 300 l'escada està baix i llavors quan arriben al final fan lo mateix li posen el ferro llavors allò se'n va cap a baix i li posen una altra corda
amb la boia que queda ensurada, que és el gall. I tenen un gall que normalment és d'allevant i un de garbí. Per saber què fan situació, per quan tornin l'endemà que trobin els galls i puguin xurrar. I llavors la base és això. El problema que hi ha aquí és que el palangre normal s'ha perdut perquè hi ha moltes traves i aquests oficis, tant el transmall com el palangrer...
tenen moltes hores de feina bruta que no es veuen. Per exemple, un exemple. Tu vas als arreus i els has de preparar. I com és un ofici que es pesca en un am, es té que posar un esquerre. Tu quan arribes a l'apuesto, si tens per calar quatre palangres d'aquests de fons, que pot portar cada palangre 250 ams,
són mil ams. I aquests mil ams, tu tens que ficar un per un, tens que ficar l'esquerra. Després, com és corda i fil, això s'embolica. A vegades s'agafen peixos, que no són desitjats, peixos grossos, allò s'embolica tot. Després calant també a vegades, com són ams que van sortint, un embolic i se te'n va mig palangre a l'aigua. Llavors, com és una feina que a part d'això, d'esquerra,
és que quan te'n vas cap a casa ja no és com un treballador que estigui normal que treballi en una fàbrica al seu horari quan plegues se'n va cap a casa no, aquí quan entres al moll tens que estar 3 o 4 hores per preparar-ho tot per l'endemà preparar i fer el manteniment de tota... Els arreus tenen que està a punt per calar l'endemà perquè si no els tens descats i després cada vegada que agafes un lluç
L'arm es talla. No és com quan vas a pescar la canya que li treus l'arm. Li deixen l'arm dintre. Llavors tallen l'arm. Aquell arm es té que enferir. Enferir vol dir que es té que lligar i es té que posar un arm nou. I després que no se t'emboliqui. Llavors, si tens que... Tots dos, tant el de superfície com el de fons,
tenen que nascar i preparar els arreus. Si no tens algú a terra que et vagi sanejant i et vagi empatillant ams i d'allò, és terrible, perquè potser et tires 10 hores en mar i després tens que estar 5 hores per l'endemà i després, clar, si agafes poca cosa... I aquí hi ha Vilanova...
Actualment de Palangré no n'hi ha cap, ja d'aquests de famílies de la platja, que anaven al Congre, que anaven al Lluç, ja no n'hi ha. L'únic era el Cona i ja va plegar, però també pel problema que hi ha generacionals, que no ve gent jove per darrere, perquè clar, els mateixos pares li diuen als fills, busquen la vida que aquí, que això no té color. I llavors ha passat això. Són oficis que són molt bonics, perquè és molt bonic a l'am, perquè sempre és peix viu,
Però es perden, i és una llàstima que soc de Vilanova i aquestes coses em toquen al voreviu, perquè tota la vida agafàvem congres, agafàvem unes peixetades de por. Ah, eren pencaires, per supost, perquè el palangre, si no penques, no guanya. I clar, com té tantes hores mortes que ningú les veu, i clar, amb mares el que vam parlar l'altre dia, del que cau a la coberta, guanyes.
No és que estàs amb una empresa i fas hora resta i te les paguen. No, no, aquí. I clar, el Marc no es diu de pagar hora resta, es diu que tu mateix. Si no ho diuen tot el decat per demà, demà no podrem vendre. I si no venem, no guanyarem un duro. Ja són coses que acaben per suposar. Sí, sí, per suposat. I escolta'm, has anat anomenant alguns peixos, has anomenat el peix espasa, la tonyina, el congre...
Exactament, perquè no només depèn de la tècnica del tipus de palangre, sinó també de la zona on cales. Quin és l'objectiu de pesca habitual d'aquesta tècnica? Aviam, aquí al final, no sé si és per...
Perquè els congres anaven baratets i tot això, perquè, clar, anar al congre tenia els seus riscos, que teniais que anar a les pedres, i llavors, per la corrent que hi hagi, et va al palangre a les pedres, s'aterrapa i ja es va a cotoli. Et peta la mare i ja queda tot a baix, no? Però aquí anava lluç.
El lluç. El lluç va ser l'estrella. Per un exemple, nosaltres anàvem a l'arrastro i agafaven lluçs. Quan anava cara a la llotja, el lluç aquest maco. Estem parlant de lluçs macos. No com al nord, que tenen un metro, no. Però aquí un lluç d'un quilo ja és un lluç maco. Nosaltres el lluç d'un quilo veníem a 30 euros, ells de 50. Sempre ells era... I era una barca... Clar, quan va una ja puc peix, no? Era peix de quilòmetre zero per la plaça.
No era d'agafar tones per portar-les a Màlaga o portar-les... Era un peix que es quedava esclusió de manera Vilanova. Potser venien restaurants de Sitges i en compraven també, no? O la calafell. Però em vinc a referir que era una pesquera, clar, no era cap grandesa. El dia que agafaven, agafaven 15 o 20 caixes de lluç. A cada caixa hi havia 4 o 5 lluçs, solament. I aquell peix anava a breu de foc. El lluç...
Normalment és un peix que no és gregari, com poden ser les tonyines. És un peix més de... És de fundària. Es pot agafar entre 50 metres i 300, per dir alguna cosa. I aquest cone, específicament, sempre pescava el pla i les branes del Padruell i les branes d'esclots d'aquí de Sitges.
I, clar, són laderes que hi ha naturals a la mar, que els pescadors ho saben, i allà és un lloc que, clar, com són depredadors aquestes bèsties, se veu que s'hi fiquen allà per... caçen més allà, no? S'amaguen o els hi ha d'estar allà. I llavors...
Doncs agafava el lluç. Clar, quan vas al lluç també pots tindre sorpreses, no? Un dia pots agafar un rap de 5 o 6 quilos, s'han agafat llagostes, llumantos també, amb el palangre... Però això ja és peix de sort, que es diu. Ell, el seu era d'allò. Llavors, quan anaven al lluç, tenien un problema que si era un lluç que s'acostava molt al pla, que era on està la gamba, hi ha un peix que és la família del Tauró, que es diu Moixina,
És peix de pelar. Aquest és peix de pelar. Tu el vens sensei i no te'l compren. Tens que pelar-lo. I quan entraven les moixines, es veu que això sí que era gregari, i agafaven 10 llussos i 300 moixines. I estigaven tot el dia pelant moixines. I els posaven a casa i la dona els fotia la bronca perquè quan tocava la dona amb el dit el tenia tot encetat com paper de liga, saps? Tenia encetat a totes les mans. Això són anècdotes de la platja.
Però el que feien era això, i clar, es guanyaven, es anaven mig guanyant la vida. Després tenien aquest truco que hi havia, que quan venia la temporada de la tonyina, que ara no ho poden fer, i de l'emperador, que ara està regulat,
Es dedicaven un parell de mesos a això i el que compta en mar no és el que guanyes en una setmana ni en un mes, és el que guanyes a l'any. Tu per fer els números a la mar, anant a la part, tens que fer això. Com un any que has guanyat equis, ho divideixes entre 12 i llavors surten els comptes. Aquests dos mesos que agafaven, dos mesos podien agafar 10, 15, 20 uñines o 10 o 15 emperadors,
era un ajut més per acabar l'any amb superhavis, de dir, bueno, m'estic guanyant la vida. Això ja els hi han tret i solament poden anar lluit. Doncs mira, ara ja no hi ha cap palangre. I de superfície, aquest sí que hi ha barques, però ja no és el palangre tradicional d'aquí de la platja. Ja és una cosa que se'n van als ximbambes, i les tonyenes estan al canal, el canal és...
a meitat entre la distància de Vilanova i Mallorca, se li diu altra, enmig de la mar, i a vegades treballen molt a la banda de les pitiuses i entren a Alcúdia i aquests pollos ja... I són barques ja que van 3, 4, 5 homes, tenen un copó de tonyina, ja és una pesca industrial perquè les tonyines no són pel mercat de Vilanova, sinó que ja un dia quan les troben, com és un peix que és gregar i que van moltes,
Un dia potser poden fer... Tenen un copó, són legals, però es poden pescar. I l'empedora igual, van respectant les vedes, s'amarren, no treballen l'any tampoc. Però aquests xiques guanyen bé la vida, perquè el preu que té la tonyina, imagina't. Però ja és una altra pesquera, ja és una pesquera que et tires, potser et tires 5 dies en mar sense tocar port.
I això ja... Jo estic parlant de la pesca tradicional és sortir al dematí, sortir a la matinada o sortir a la nit i tornar al dematí. Sortir a la matinada i tornar a mig dematí. Sortir cada dia i tornar a casa teva cada dia. Per això, per mi, això és la pesca tradicional. Això que fotis-ho en un barco i et tiris quatre dies fora de casa sense tu com moll, no. Però, bueno, aquests sí que n'hi ha, n'hi ha...
Sí, hi ha tres barques, tres barques de marrasquera. Diu marrasquera, que és el palanc de la superfície. Però, clar, no té res a veure amb el tradicional. I foten allà quilòmetres d'amps i ho deixen tota la deriva, allò va corrent per la corrent. I l'únic que hem de vigilar és que no passi un marcant i un barc i els hi talli la línia. Deien que anaven pel mar i ja està.
Però que això és diferent de veure en una pesca tradicional, que tu saps un lloc que, mira, en aquesta època d'any, allà hi ha raps, li fotré ja els ams i agafaré quatre raps. Aquest lloc s'hi posen els lloços en aquesta època d'any. No, no, la pesca aquesta són quilòmetres i és una escombra, perquè allò va corrent, no està allà fixa.
Jaume, fa un moment has comentat una cosa que també em sembla interessant, has comentat allò de creuar-se amb vaixells marcants. Jo et volia preguntar precisament per aquestes dificultats que presenta la pesca del palangre. Quins són els entrebancs que es poden trobar quan tira aquestes línies?
Aviam, jo l'únic problema que veig, jo a la Marrasquera no hi havia anat mai. Vaig tenir la portat d'embarcar-me per anar a treballar i vaig dir que no, perquè jo he de tornar a casa cada dia. Això per començar. Després hi ha un problema. Aquí a Vilanova, per exemple, al Cona, anava cada dia al Padroell, al Pla, als Clots de Covelles, a la Brana dels Clots, a l'Urellut, que és un clot molt famós de gamba de Vilanova, però tenia els gamberos al costat.
O sigui, si li passava alguna cosa, en qualsevol moment podien anar a ajudar-lo, perquè hi ha la ràdio. Però aquests marrajeros estan sols en mar. Sí que són barques tan preparades, però estan sols. A vegades sí que van de parella. Però normalment es van buscant la vida, com aquests que van al Cangrejo Real, un se'n va cap aquí, i si el troba, doncs es criden, i llavors l'altre barc ho va. I clar, com tenen una...
primera i poden navegar per tot el Mediterrani. O sigui, potser hi ha un que se'n va a Roses a provar o s'entera que agafen tonyinerets i se'n va sol. Llavors, clar, una barca sola i tants dies en mar, doncs ja no és el mateix. Anant tornaven a la barca que anava jo,
Unes barres de pa ja tenien quatre llaunes i, si no, quatre peixos els deixaven d'un dia per un altre per fer ranxo. Aquesta gent no. Aquesta gent tenien que proveir per quatre o cinc dies i comprar vianda i tindre neveres bones i picar la carn i tindre una persona que cuini. O sigui, és molt diferent. Per tant, tenien un hàri molt dolent els que anaven al lluç perquè em sembla que baixaven els quatre al demà i sortien.
i entraven a mig dematí, però després el que deia jo, fins a les 6 de la tarda no acabaven, perquè els arreu els tindrem preparats per l'endemà, tenien que anar a comprar esquerre, el tenien que salar, o sigui, la gent, aquestes coses són petits detalls, però és el que marca la diferència, entre agafar i dir, bueno, ja he anat al Lluçor, n'hem agafat 300 caixes, les he venut, me'n vaig cap a casa, no?
Un es quedava a fer feina i l'altre anava a vendre i quan acabava els dos a fer feina. I llavors aquestes barques que van van soles i estan en mar tota la nit. Els hi pot venir amb el temps. Els hi pot venir temporal. No és el mateix un temporal aquí a la vaca que tens, per dir-ho, 5 o 6 metres de fons al canal que hi ha 1.000 metres de fons, m'entens? Allà les zones multiplica-les per 10.
Estan sols en mar i llavors tenen això afegit. Són barques que no són grans, no són superherarques. I hi ha molt de trànsit de barcos de mercaderies. Pot ser container, pot ser de petroli, pot ser de gas, el que sigui. I clar, són barcos espectaculars, que tenen igual 200 metres de llarg i van...
I clar, tu estàs sol allà, o sigui, tens que estar tota la nit de guàrdia vigilant el radar i quan en veus un, si vols acabar cap amb tu, mirar a departar-te, encara que diguin que ells et veuen, però tu ets una gavina i ells són un barco. El que és el teu barco per una gavina, ets tu allà voren. Llavors tenen el valor afegit que els hi passa un barco per sobre i clar, és un ofici.
que tu no pots dir al barco, eh, que jo tinc aquí això calat i tens que anar-te'n a no sé on per no passar per sobre. Els barcos no els diuen res, passen per sobre. Llavors, quan veuen que els hi ha passat i els hi ha trencat la línia, ja se'ls posen a xurrar, ja, més a prop d'aquí. Ells tenen dues puntes, però entre mig fiquen alguna boia, també, com és superfície. No és com el de fons, que tu en un plàngua de fons fots una boia enmig d'ensorada, en més de dues, tres.
Ja no pesca el palangre, perquè tens tota la caiguda del fons, però aquests com és ensurada, igual, en vez de ficar... Tenen dues puntes, no? Però entre mig, igual van ficant cada quilòmetre, ho fiquen una boia. Llavors ells, com tenen l'aig aquest, que veuen per on passa el vapor aquest, agafen enseguida, i quan ha passat el vapor, s'acosten allà i van a buscar entre les dues boies que ha passat. Agafen una boia, agafen la mare...
I l'amarren, i després van a l'altra, i l'amarren també. Fiquen una boia a la punta i se'n van, i agafen l'altra. I quan arriben amb la boia que han deixat fora de l'aigua lligada primer, i amb l'altra punta, fan un nus i ja seguir. Que passa un altre, igual. Ja està. Però aquest ofici, ja t'ho he dit jo, com tenen tants quilòmetres de mare, quan ells acaben de calar, que potser es tiren 4 o 5 hores tirant ams i triben mare, i ja tornen per l'altra punta per recollir.
Sí, perquè a mar hi ha molts paràcids i moltes coses, que això la gent no sap tampoc, hi ha cananes, hi ha potes, hi ha la puça. El peix una vegada està enganxat i es mora, ja poden vindre les cananes i te'l destrossen. Fan forats i si està posat ja el pots tirar, que això no ho pots vendre. Sí, clar, perquè pels depredadors és un carmel, un peix que ha atrapat. Clar, clar, a canada els fa molta mal, els toñinaires. Les toñeres venen totes foradades.
Clar. Doncs ho haurem de deixar aquí, però em sembla que tornarem a xerrar aviat, perquè em sembla que tens una cosa molt interessant també per explicar-nos sobre la pesca de la sípia i moure'ns una miqueta cap a les platges de Covelles la pròxima vegada. Què et sembla? Sí, sí, perfecte. Aquí en teniu i sempre un plaer parlar amb vosaltres. Molt bé, Jaume, moltes gràcies i fins aviat. A passar bon dia. Vinga, adeu. Adéu.
Llops de mar, un podcast fet arran de mar. En aquest Llops de mar us presentem un recorregut per la vida de Patricia Brós, una dona de mar del cap de creus. De petita ja sortia a pescar amb son pare, un amor al mar que va convertir en professió anys després.
Avui en aquest Llops de Mar us portem a tota una dona de mar. Ella és la Patricia Brós, nascuda colera i d'una família mig camí, podríem dir entre la pesca i l'art. De ben petita ja sortia a pescar amb la barca del pare i un cop es va fer gran va complir aquell somni de sortir a pescar per les aigues. De cap de creus i la mar damunt, avui, Patricia, sigues molt benvinguda en aquest Llops de Mar. Moltes gràcies, bon dia.
Aviam, sempre comencem, solem començar aquestes converses per aquí. És una pregunta potser una mica complicada, eh? Pat, què és per tu el mar o què ha significat per tu el mar? La mar per mi és experiència, és respecte i és diversió. I incertesa també.
Aviam, comencem per aquesta mena, no sé si te'n recordes, del programa que es deia El Tom per la Vida, però més o menys vindria a ser el que farem en aquesta primera part de la xerrada. Neixes a Colera, d'allà hi atopes el mar a les primeres de canvi. És un somni, no?, això de passar la infància arran de mar i en contacte amb el mar, deu ser o deu haver marcat de per vida, això.
Sí, sí, sí. Sí que moltes vegades hi ha molts nens i nenes que neixen a pobles de costa i, doncs, pel que sigui, per les famílies, per les famílies que es crien, potser viuen una miqueta a l'esquena del mar.
Potser les famílies, els fills de famílies que no són pescadores, de vegades tenen la platja i no practiquen cap esport nàutic, cap activitat nàutica, i no s'acosten a la mar, tot i visquent a dues passes. Però jo vaig tenir la sort que el meu pare sortia a pescar, el matí a primera hora, a la tarda...
Anava a calar les xarxes, al matí xurrava, llevava i jo l'acompanyava. I a part també, doncs, que vaig aprendre a nedar, en lloc que des de la borda de la platja em llançaven a mar des de la barca, no?, i em tiràvem al flotador des de la prova i d'una barca de llista tercera, no?, de 6 metres, però això és una sort, és un privilegi, jo ho veig com un privilegi, no? La meva filla la porto a la piscina municipal, ara, però a l'estiu intento portar-la a mar.
El que passa és que aprendre a nedar des d'una barca de pesca o anar a berenar i fer el calamar des d'una barca de pesca, això no té preu. I aquells anys, Pat, el fet d'estar en contacte amb la mar, amb el món dels peixos, suposo que a mica a mica vas coneixent el mar, el vas aprenent a observar, vas aprenent els diferents animalons que hi viuen, no?
Sí, suposo que ara em posaria estudiar Biologia Marina, però he prestat la Biologia Marina només preguntant als pescadors quan arribàvem a Port, o anant al moll, o anant a la subhasta i preguntant, que encara ara aprenc. Jo crec que és una feina com el sector primari, l'agricultura, la maderia, la pesca, l'apicultura, que també conec apicultors, gent que treballa amb les abelles, que tenen 90 anys, són de família d'apicultors, i encara ara avui aprenen coses de les abelles, del fons del mar, del fons marí,
I dels peixos, crec que no acabaríem mai, sempre prendríem i sempre estan en camp constant, no?, la mar. I llavors això, doncs, he pres moltíssim sobre biologia marina i curiositats de mar i dels nostres fons marins preguntant molt i pescant, no? I quan cales i creus xarxes...
de 100 metres, doncs veus que hi ha unes espècies que no hi arriben ni els submarinistes, no? Hi arriba un rop avui en dia, però hi ha investigadors potser que aprenen de pescadors, no? Perquè, doncs això, de vegades treus coses de mar de profunditats on no hi arriba l'home, on no hi arriba físicament, em refereixo.
I doncs he pres moltíssim, moltíssim. De flora, fauna marina, he pres moltíssim i tot ha estat sobretot gràcies a la pesca. Aquesta curiositat que tinc des dels 3 anys fins avui, doncs també d'això, de pescar, de la pesca. Normalment de petits tenim el record d'una mar més plena, amb molts crancs, moltes cargolines, molts animals. Tu també tens aquest record i has vist com ha anat canviant això?
Sí, sí, tinc record d'estar a les cales i de treure ostres, d'agafar quatre musclos de roca, de veritat, d'una roca, d'una roca. Però també tinc record de, mentre jo ho estava fent amb el meu pare, agafar un grapat per dinar i veure com gent amb rasclets, amb rasclets, estava, doncs...
Això, esquilman una roca, no? Estava agafant 4 grotes per la família, que n'agafes 4 un o dos dies a l'any i gent que estava arrasant, no? Doncs, bueno, tinc aquest doble record de veure una mar plena de peixos, sí, de posar-te amb llolleres, d'aprendre al mateix temps d'anar amb llolleres i de veure molta flora fauna,
I de veure mabres, de garbet, o sigui, de veure molt de peix i ara, doncs, de veure les cofreries plenes, que no hi cabia ni, no podies posar ni un sol peu, no?, a la cofreria, perquè estava ple de caixes per terra i hi havia molt de peix, peixes molt grans, i doncs ara, doncs, de menys volum.
Hem dit abans que convivies una miqueta entre la pesca i l'art. El teu pare era artista, també. Pintaves cultura? Què feia d'art?
El meu pare va començar amb impressionisme, postimpressionista, expressionisme, doncs pintava aquarela, pintava marines amb la meva àvia, que era pintora, amb la seva mare, i pintava doncs molts porcs pesquers amb aquarela, llavors va canviar l'oli, i paisatgista, però de paisatgista abstracte, però amb abstracte va començar a pintar cargols de mar, engrotes, musclos, peixos, peixos i més peixos, ell era pistis,
I, de fet, li deien el pintor dels peixos, i en diuen la filla del pintor dels peixos. Llavors, quan diuen Carles Brós i diuen el pintor dels peixos, la gent se'n recorda, no?, perquè sí que va defensar, des de la pesca artesanal, o sigui, en patró local de pesca, fins que va morir fa 3 anys, doncs va defensar la pesca també per la vessant de l'art, amb obra pictòrica i també escultòrica. De fet, l'última exposició que...
esperàvem fer tota la volta a Europa o al Mediterrani, era portar la Poseidònia, i la seva obra era pictòrica i escultòrica, en defensa de la planta endèmica d'aquí del Mediterrani, que és la Poseidònia, que fa que hi hagi vida, hi hagi peixos, hi hagi criat moltes espècies i mengi les salpes i moltes altres espècies. Aquesta obra encara està a la galeria d'art de llançar,
que s'ha fet dues exposicions, a Sant Carles de la Ràpita i a Sant Feliu de Guixols, i ara mateix es fa llançar i queda alguna escultura que m'agradaria que la Fundació Jacques Costó o des d'alguna copseria o des d'alguna entitat es pogués adquirir, perquè de moment la tinc jo i a mi m'encanta que hi sigui, però és en defensa del nostre mar i dels nostres peixos.
Patrícia, tu sempre vinculada, o has estat molts anys vinculada al Cap de Creus, quan vas créixer vas començar a treballar en activitats més aviat turístiques, més aviat de guiatge, etcètera, per aquelles cales i aquelles roques d'aquest lloc tan atramuntanat de la Costa Brava.
Però hi ha un moment, com deia aquell Momento Dado, que fas un cop de cap, no? Què va ser? Va ser el Covid, com molts que hem fet un cop de cap a partir de les hores, i podríem dir que vas tornar a una barca de pesca. Sí, sí, el de tornar a emprendre la pesca artesanal, la pesca, com quan era petit amb el meu pare, però de forma professional va ser arreu del Covid, però va ser casual, perquè just...
Uns mesos abans que hi hagués la pandèmia mundial, jo vaig deixar una feina que era molt turística i m'encantava i se'm d'anar bé. Jo he estudiat educació física i he estudiat, soc especialista en activitats nàutiques, a mar sempre. He treballat de guia de carreg de mar, com a marinera en vaixells d'immersió, en empreses de submarinisme...
Però sí que ensenyava el cap de creus a casa meva a tothom, ho feia amb passió, però el 2019 me'n vaig adonar que necessitava potser estar a mar, però no estar-hi amb 200 persones cada vegada que sortia, o amb 50, necessitava estar a mar amb mi mateixa i fent un ofici que m'agradés.
Llavors jo estic a llistes d'ensenyament el 2020, estava a punt de ser anomenada per donar classe a un institut d'educació física, que és el que jo havia estudiat, però vaig voler fer una parada. De fet, n'hi vaig trobar. El professorat va haver d'anar a casa, l'alumnat va haver d'anar a casa, perquè estàvem tots confinats.
Llavors vaig dir, potser és el moment de dedicar-me a l'ofici de la pesca, que em ve tant de gust, no?, i allà me'n vaig adonar que estaria tota la vida treballant d'això, de pesca, no?, de pescadora, i perquè vaig veure que és on em sento més bé, on estic més còmode, on sento aquesta pressió per un ofici.
Vas estar-hi uns anys, 3, 4 anys, no? Vaig estar 3 anys, 2 i mig, perquè de seguida vaig tenir la meva filla i que vaig quedar-me embarassada, però vaig tenir un avortament. De fet, després d'un dia fora de feina, no sé si va ser per això, però no recomano a cap dona embarassada que es posi a treballar a mar amb una feina tan física els primers 3 mesos, per experiència,
Vaig fer una parada degut a aquest ensurt, no?, doncs potser perdre un fill potser degut a un esforç, vaig estar en un dia de mal temps a mar i jo pensava que podia, com a marinera, pensava que podia estar igualment treballant els primers mesos, que doncs que et sents forta, no?, però doncs resulta que no, que potser millor que quedar-se i descansar els primers 3-4, el primer trimestre de maràs, no?,
I no és una feina com aquesta que, bueno, el capitania marítima et deixa treballar fins als cinc primers mesos a mar, però no ho recomano. Llavors vaig quedar-me embarassada per segona vegada i vaig reposar. I que m'han donat l'oportunitat els companys d'anar des de l'Ebre amb una musclera i de fer de marinera.
a la baria del Fangar, que allà era molt més segur, perquè anava de marinera un altre cop amb turisme, però podia explicar el que era la baria del Fangar i l'aquicultura, i allà vaig poder estar a mar i parlar d'aquicultura i també de pesca, i en un lloc estable i segur.
Llavors ja vaig deixar la pesca perquè vaig tenir la meva filla i també pensava que podria ser una super dona i conciliar la pesca amb la criança d'una nena de mesos, però no era possible.
T'anava a preguntar justament per això, no?, per el paper d'intentar conciliar o poder conciliar els dos. Si a la vida pescadora és dura o molt dura, sortir a la mar amb una nena o una nena petita, és el que tu dius ara, no? Sí, sortir a la mar no és... Bé, per mi no em resulta dur per això, no?, per el fet del que m'agrada tant.
perquè m'encanta, però sí que és veritat que compaginar-ho o conciliar, que està tan de moda aquesta prova de conciliar, doncs és complicat, és complicat perquè la família et diu no, no pots marxar cada dia a les 3 i tornar a la 1 o a les 2 o a les 5 de la tarda.
perquè tens una filla, no?, i doncs on la deixaràs i com ho faràs, si la teva presa n'està treballant. També pel fet que estic vivint a la Garrotxa i no estic vivint a l'Empordà, que el meu company té guàrdies de 24 hores i no puc...
i les àvies no poden estar per tot i pel dia a dia de la nena, això em va fer parar. Però sí que em va sortir una petita oportunitat que és de fer una formació que anhelava de fer de fa anys i que lluïdo, que és la formació de patrona local de pesca, que doncs volia fer-ho perquè en previsió d'uns anys vista el meu patrona jubila, s'ha jubilat ja,
i es jubilen moltíssima gent gran a tota la costa catalana i a tot el Mediterrani i a tota la península. Es jubilen els nostres pescadors artesanals, gent molt gran, d'una mitja edat molt gran, llavors va sortir aquesta formació, però clar, jo estava de baixa per maternitat. El meu pare va morir durant el curs i jo només vaig poder fer dos mòduls de tres. Llavors ara, crec que el corcó de...
el turcó, que l'únic, com a dona pescadora, mare, que està demanant, pescadora local, que està demanant, sisplau, que es facin formacions teòriques com es fan de petrola local de pesca, però que es facin en línia, sincròniques o sincròniques. Però, clar, soc tant, tanta minoria, una minoria tan petita que lluito sola, no? I que em dono cops contra... És com picar un mur, no?
Estic enrocada amb això i no sento recolzament de ningú. No sento cap recolzament des de fa molts anys que demano que es faci un petró local de pesca, però que es faci en la part teòrica, que es deixi l'oportunitat de fer-la en línia.
Soc docent, sé que es pot fer. I et diuen que em donen llargues des de fa molts i molts anys. Em diuen que em donen opcions de fer patró d'altura, polivalent... Jo no, jo vull fer la formació local de pesc específica per sortir de casa del meu moll, del port de casa i tornar a casa, no? Llavors, és picar pedra, perquè no tinc moltes, moltes, moltes dones aquí a Catalunya, companyes, que els hi passi el mateix, no?
I és, doncs, un... doncs, bueno, és un hàndicap que ara sento.
i una impotència molt gran des que he estat mare. Quin futur t'imagines, Patrícia? Quin futur t'imagines? T'imagines que finalment això pugui dur a terme les teves reivindicacions, alguna més que s'assumi de companyes teves d'altres dones de mar o altra gent de la mar? T'imagines d'aquí uns anyets a tornar i cap a mare a tornar amb la barca?
Sí, sí, cada dia m'imagino que d'aquí uns anyets podré negociar amb la família i podré anar al cercle, com abans, a xarxa, a calar filats, que és el que m'agrada, a calar xarxes i a...
o al pop, o m'imagino pescant, clar que sí. Però soc una persona... Sempre he estat una persona molt optimista. El que passa és que costa imaginar un futur optimista amb el que ens hi posin cada dia. Des de la Unió Europea, jo lluitant contra això, contra aquest mur, de poder fer una formació arreglada en línia i que es doni un cop de mà, que es regali una formació, però...
M'imagino el futur pescat, però soc una miqueta pessimista, la veritat. No et puc enganyar ni dir-te que veig això, no? Tot i que jo lluito cada dia i demano cada dia que se'm donin opcions, no? Com a dona, com a mare, i com que sempre he defensat que el meu sector m'he sentit recordada com a dona, m'he sentit acompanyada i com un mariner més.
perquè se m'ha ajudat i és un sector masculinitzat, però les poques dones que som ens portem molt bé i amb els homes que he treballat m'he sentit molt recolzada, molt acompanyada i he après moltíssim, de patrons i d'altres mariners. El que passa és que el futur crec que ni jo, ni els homes, ni els joves, ni els grans, podem pintar el millor futur.
Seguirem lluitant, oi que sí? Cada dia estaré lluitant per els nostres drets i per la pesca local.
Oi tant, Patricia, quedem-nos amb això, quedem-nos amb la lluita, amb la reivindicació i amb aquests somnis, que ja veuràs com algun dia no molt llunyà hi podràs ser i hi podràs tornar a pujar la barca. Moltíssimes gràcies per estar aquí amb nosaltres, per explicar-nos aquest una mica tomb per la vida d'aquesta dona de mar, dona del cap de creus. Patricia, moltes gràcies. Moltes gràcies, Sergi, moltíssimes gràcies a vosaltres.
Así es por convidarnos.
Ara sí, recta final a la Rana Mar d'aquest dilluns 16 de febrer del 2025. Fem parada al Delta de l'Ebre, en concret a Sant Jaume d'Enveja, perquè aquest cap de setmana s'havia de disputar la Lliga de Rem Escolar i per això l'acompanyà Cel Prieto des de Delta.cat parla amb els responsables del club de Rem Delta Cel.
Simarina, parlem amb Maria José Fumador, presidenta del Club de Rem Delta, i amb Mèri Alonso, directora tècnica i entrenadora també del Club de Rem Delta, sobre la segona jornada de la Lliga de Rem Escolar, que s'havia de celebrar este cap de setmana a les instal·lacions del Club Sant Jaumero, però finalment cancel·lada a causa de les fortes ventades. Xiques, benvingudes a Randemar.
Hola, bon dia. Hola, bon dia. A veurem, ahir diumenge a les 9 i mig del matí havia de començar la segona jornada de la Lliga de Rema Escolar de les Terres de l'Ebre, però se va suspendre pel vent, veritat? Sí, sí, moltes ratxes fortes i al final...
A veure, la seguretat és el més important i més encara en edat escolar. O sigui, encara són campionats que no són de competició alta, sinó són paracrios i a veure, la seguretat ante tot. Si no, és que de fet, aquest cap de setmana, ja ho sabem, fortes ventades i diversos incidents pel vent. Llavors, se sap a nova data?
Nova data no n'hi haurà, perquè tenim el calendari molt apretat. Si ara vam començar les competicions farà un mes atràs, i la veritat que quasi tenim tots els caps de setmana ocupats. Si no és aquí, és a fora... Molt liats. Llavors, aquesta era la segona jornada. La primera quan va ser? La primera va ser... Maria José, te'n recordes de la data? Més o menys. 18? No. Sí, el més passat. El més passat va ser...
Bueno, no ho sé, 12-18, sí. Vale, només passat. A on? A Tortosa. A Tortosa. A la base de Camp Redó, en tenen el Club de Ram. Llavors aneu canviant seus, no? Sí, anem canviant seus. Molt bé. Llavors, tot i així, entenc que esperàveu... Quina participació estàvem parlant, que esperàveu al Club?
Sobre uns 120 remers. 120 remers de quins clubs? Serien Tortosa, Sant Jaume i La Ràpida. Molt bé, i clar, a nivell organitzatiu, què suposa per al club, per al club de Remdelta, acollir una jornada com aquesta a les vostres instal·lacions? Suposa una...
Un esforç molt gran per part del club i també molta emoció. Però, com ha dit Mèria, a causa del vent hem de suspendre-ho. Fa pena. Però també us dona visibilitat i ganes d'acollir tanta gent. M'has parlat, 120? Sí, un 120. Remés, més això també el que suposa famílies, no? Sí.
Vull dir, hauria sigut una jornada amb molta gent allà, al Club de Sant Jaume. Llavors, haur de parar com tenen algun sentit, tenen algunes coses, el tenir tanta gent per allí? Algunes responsabilitats extres? Sí, les responsabilitats són que la instal·lació nostra està una mica justeta per fer...
per a fer competicions, no a l'hora de dins de l'aigua, la lámina d'aigua aquí a les Terres de l'Ebre és la millor, però en tema d'instal·lacions som els més pobres, la veritat, i ens toca demanar-li a l'Ajuntament policlínics, mil coses. És l'únic problema que ara mateix el club arribem a tindre, pel que més estem servits. Llavors en aquest tema fa falta una mica... Perquè clar, el club com se finança?
En les quotes dels crios. En les quotes dels xiquets que remen, dels xiquets i xiquetes. Clar, no rebeu ajudes de cap... L'Ajuntament pot ajudar, però són coses que tenim d'entendre que és un ajuntament de 3.000 habitants, no? I a veure. Arriba a estar on arribe, no? Exacte, clar. I també hem parlat sempre quan hem xerrat que és un esport car.
És a dir, el material... El material és molt car. I a veure, al final, si anem a competir al nivell, que és el que està fent últimament el club, necessita desembargacions d'al nivell. Perquè si nosaltres anem en un 600 i els altres van en un Ferrari, al final se nota. Se nota la diferència. És així. Correcte. Quines categories o modalitats s'havia de competir ahir?
A l'IBI? No, no, digues Marisa. Tinc que competir a l'IBI, infantil, cadets i juvenils. Molt bé, estem parlant de diferents edats, no? Sí. Molt bé, i us havíeu marcat algun objectiu concret per als equips del Club de Remdelta?
No, és una fita nova que han instaurat els tres clubs, aquests de les Terres de l'Ebre, que jo ho trobo fascinant perquè al final competiran a casa.
La competició et fa créixer, cada competició et passa una cosa diferent, i més en aquestes edats, i per a mi era molt motivant a l'hora que tinguessin moltes regates, que els passessin moltes coses als criors,
perquè quan arribessin les competicions importants que sàpien realment de dir, hòstia, aquell dia m'ha passat això, ara no em torna a passar. És educatiu. Són regates educatives. Entenc que la lliga, aquesta lliga, és nova, no? Sí. Neix en la voluntat de fomentar la pràctica de rem en edat escolar...
i crear espais de convivència entre joves de diferents pobles i diferents instituts i escoles. Claro, quins valors veieu que, a part de l'esportiu, evidentment, que se treballaran aquestes jornades? No sé què dir-te. Valors que se puguen arribar a treballar.
Primer que tot, ja el respecte al nostre entorn. Sempre anem a competir fora, ja ho diem sempre, viatges molt cars, per a totes les famílies, i això s'instaura unes petites regates aquí, que els crios valoren, que ho féssim tot aquí, els clubs s'estan involucrant moltíssim, i també els consells esportius, els consells esportius, ha evitat que...
Els veig molt posats en aquest tema i és molt agradable tot això. Volies dir alguna cosa, Maria Facer? Els consells esportius són la peça clau, que, com diu Mèri, ajuden a tot tipus el que poden. En aquest sentit sí que teniu un respaldo de part d'ells.
Molt bé, i clar, també és una manera, trobo jo des de fora, veient-ho, que, bueno, de veure los rius, los riu ebre, no?, la gent d'aquí que se sento més los seus rius, i també, a part que prengo en consciència, no?, lo que parlàvem abans del medi ambient, bueno, tot lo que està lligat al riu, lo delta, no? Sí, jo trobo que això és lo més bonic del REM, no?, perquè quan entres a l'aigua...
veus, no ho sé, aquell silenci que hi ha allà al mig del riu, és un espectacle, no ho sé, és molt bonic. Te ho diu perquè rema, eh? Sí o no? A veure, claro. Això són sensacions que al final només ho saben los remes. Un dia vens i ho proves. Sí, perquè t'anava a dir, jo des de fora... Llavors ja mos faries una entrevista en perspectiva diferent. Correcte, seria una altra manera totalment de veure-ho. Clar, des de fora veus una cosa, però dins... És molt bonic, de veritat.
I, a part, clar, també se parla que és un esport dur. Se parla. Jo, com que no ho sé, no... Se parla. Bueno, dur en el sentit que depèn la fita que tu et marquis. Vale, claro. Perquè, a veure, nosaltres al Club de Rem...
Tenim les màsters que venen en oci a passar-se'ho bé i disfruten i venen tres dies a la setmana igual. Tenen condició física i se'ho passen bé entre elles. Encara està a nivell competitiu, hi ha gent que vol arribar a anar a la selecció
I hi ha nens que venen a passar-se'ho bé amb els seus amics. És depenent l'objectiu que tu et marques. Clar, perquè t'anava a dir, també he anat així a escolar, els xiquets i xiquetes, clar, ho veuen atractiu i els agrada girar per alguna cosa, vull dir, no és perquè estan allà tampoc 24-7.
Vull dir, també és un altre tipus d'esport. Aquí està el tipus de balança que fiques. Sí. Realment. Entrenem tots igual, eh? O sigui, no els separem de dir aquí l'equip de competició... No, no, tots entrenem igual. Però encara la intensitat que tu li posis a l'entrenament, ja veus, aquí li pots enroscar i aquí no li pots enroscar. Ja, ja. Bueno, cadascú, el que diu, se marca els seus objectius i propòsits. Molt bé.
Molt bé, i xiques, repassant una mica el Club de Remdelta d'uns mesos intensos, bons resultats, campionats diversos i una presència creixent en el panorama català que us feu... Teniu un nom al final, no?, el Club de Remdelta. Maria José, no faig aquesta cara perquè sí, és una veritat.
Llavors, clar, això, este bon moment esportiu encaixa. En la feina, què feu? El treball, què feu? No, Meri, tu com a entrenadora? Som un equip, som un equip. L'altros, jo i Andreu, som els que estem al peu del canyó, allà dia a dia, però, bueno, detrás la junta directiva pelea per tot.
I al final això et sente respaldat i et dona ganes de treballar. És així, tal qual. I després, bé, doncs els xiquets i xiquetes joves van treballant, els resultats surten. Sí, sí. Molt bé. Ara vam tenir el campionat de Catalunya de llarga distància, fa dos caps de setmana passat, atràs.
I és una fita que l'altre dia ho dic que és el millor resultat que hem obtingut nosaltres en este campionat. Només vam quedar per detrás del club de natació de Banyoles. Estem parlant d'un club de 125 anys d'història. I va estar per davant d'Amposta, per davant del Tarragona, per davant... Tots, hòstia, és una fita molt important de cada club. O sigui, molt bé. L'any ha començat molt bé.
Ja veurem com acaba. No, sigues en pessimistes. Però la veritat és que ja va en equip.
Hi ha bon equip. El que ens faltaria potser seria tindre una base d'alibins una mica més nombrosa, que ja intentarem pelea per atindre-la, per així tornar a atindre una piràmide de treball bona. Molt bé, perquè, clar, els xiquets que s'apunten ho fan, evidentment, pel seu propi peu, però a tots també feu una crida que s'apunten des de petits o no? Sí, intentem. Intenteu per a rebre els col·les. Molt bé, per a rebre noves cares i que els xiquets... Molt bé.
I ja per acabar, quina és la pròxima cita del Club de Rem Delta? El 21 de març, a Tortosa. Però abans anem a Banyoles, a la confrontació catalana, que és la fin de setmana del 28 de febrer, 1 de març. Molt bé, molt bé. Estarem atents des d'aquí a veure quins són els resultats que jo ja ho sé, que si eren bons. Vull dir que no cal patir, xiques.
No res, moltíssimes gràcies per haver vingut al programa una vegada més. I no res, estem en contacte. Gràcies, xigues. Gràcies. Doncs Marina, crec que el REM m'està començant a cridar l'atenció. T'apuntés amb mi a aprovar-lo? Doncs el REM ja he fet alguna coseta alguna vegada i sí, m'agrada. Quan vulguis, em convides i jo baixo aquí a practicar-lo. Moltes gràcies, Cel.
Vaig deixar d'entrar-hi tant de cop. Ara abans emullo els canells al cap i al cor. Amb els ulls clavats a l'horitzó, lentament cintures palles, malgrat la por fent el mort. La vida passa igual. Però és que t'ho juro, he perdut la por a fer-me mal. Si el mar és l'amor, jo sóc el mar.
I així arribem al punt final de la ronda mar d'aquest dilluns 16 de febrer del 2026. Nosaltres ho hem de deixar aquí, però tornarem demà com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda. Us esperem a totes i a tots. Que vagi molt bé.
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Que sigui parqueada a passar. Que sigui parqueada a passar.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio.
Benvolgut multireformista, a Obramat no podem abaixar-te els impostos ni el preu de la gasolina de la teva furgoneta, però sí que podem ajudar-te amb els nostres preus. Per això, a Obramat, revisem cada dia els nostres productes per oferir-te les millors marques professionals amb els preus més baixos de la zona IVA inclòs, on compren els professionals. Obramat.
El Nàstic vol arribar a la final de la Copa Catalunya. Dimecres 18 de febrer a les 7 de la tarda els grans jugaran a la nova creu alta a les semifinals de la Copa Catalunya davant del Centre d'Esport Sabadell. I com sempre des de fa 33 temporades ho explicarem tot a la sintonia de Tarragona Ràdio al 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, ens comenta el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el Nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarracó, Centre Esportiu Royal Tarracó i Sultan Bar Verde.
Al Centre Esportiu Royal Tarraco et sentiràs com a casa. Els teus objectius són els nostres. T'escoltem i t'ho posem fàcil perquè et sentis acompanyat i assessorat pels millors professionals. Aquest mes de febrer aprofita la matrícula gratuïta en totes les quotes i comença a cuidar-te amb nosaltres. Més de 200 sessions dirigides t'esperen cada setmana. Entren als nostres espais renovats i descobreix totes les activitats previstes també per als més joves.
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarraco.es. Som al carrer S'Anauguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts. Bona tarda, són les 6. Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. L'Església catalana cedeix pisos isolars a la Generalitat per destinar-los a habitatge social. Aquest dilluns el govern català i la Conferència Episcopal Terraconense han signat un conveni per la cessió de patrimoni immobiliari. A Tarragona Ciutat parlem de 3 o 4 pisos que són propietat de l'Arcabisbat, però...
Les diosesis catalanes han engegat un inventari de les propietats que posaran a disposició del govern. El president de la conferència episcopal tarraconensa, arcabisbe de Tarragona, Joan Planelles, ha manifestat que el problema de l'habitatge és un problema de país i que l'Església també vol posar-hi el seu granet de sorra.
Per nosaltres és un gran goig i també és posar el nostre gra de sorra en aquest gran dèficit amb l'habitatge que tenim en el nostre país. I Mireu, també voldria donar aquest missatge que hem de, en comptes de fer una política polaritzada, hauríem de sumar.
hauríem d'unir. I el tema de l'habitatge és un tema de país.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha encapçalat l'acte a Palau de la Generalitat, el dia en què ha reprès la seva activitat després de gairebé un mes de baixa. Els usuaris de la sanitat pública a Tarragona han viscut amb normalitat i comprensió la vaga de metges convocada aquest dilluns i amb la previsió que es repeteixi divendres. La gent que ha anat a visitar-se el cap Jaume I ha assegurat que els havien avisat de la protesta. Sergi Báñez.
La vaga convocada pel sindicat de metges no ha generat greus problemes al centre d'atenció primària Jaume I de Tarragona. Els pacients que tenien cita aquest dilluns amb el metge de capçalera o amb professionals d'infermeria han vist com aquestes s'afectaven amb normalitat. La gran majoria venien preparats perquè sabien que els facultatius secundaven una vaga que es repetirà aquest divendres. Aseguren que el mateix centre sanitari els havia informat i diuen que entenen els motius que han portat a la protesta els metges. Jo ara he anat a canviar cita i no he tingut cap problema. Me l'han canviat bé.
El Departament de Salut ha decretat serveis mínims que a Tarragona garanteixen l'atenció sanitària a centres d'atenció primària i hospitals.
Més coses han començat les obres de reasfaltatge del carrer Tortosa. Està previst que els treballs s'allarguin fins al 27 de febrer. L'actuació comportarà afectacions en la mobilitat en aquesta zona de Ponent. Tot plegat s'enmarca en el pla d'asfaltatge de l'any passat de l'Ajuntament, pressupostat en gairebé tres