Arrandemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda a tothom. Passen 3 minuts de les 4 de la tarda d'aquest dijous 18 de desembre del 2025. Ho tenim tot preparat com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda aquí a Arrandemar. Començarem com és habitual fent un repàs de totes les notícies de la nostra costa catalana.
La primera aturada la farem a l'escala. Baixarem fins al delta de l'Ebre, passarem per Vilanova i la Geltrú, a Nins de Mar i acabarem a Tarragona. Després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes. Sabrem en què consisteix el projecte d'Orna. Anirem a fer nances i utensilis al Maresme.
Coneixerem de primera mà el projecte Odissea, descobrirem més mites i llegendes del nostre mar Mediterrani i acabarem el programa d'avui parlant de diners. Estarem aquí fins les 6 de la tarda.
Però abans de tot això, el que volem fer és saludar el nostre equip, saludar totes les persones que cada dia fan possible aquest programa, que cada dia fan possible que el vaixell de Randamar surti de Port i arribi a Bon Port. I comencem per la nostra cap tècnica, Sílvia García. Molt bona tarda, com estàs? Doncs molt bé, bona tarda i res, que estem ja a dijous. A dijous i tenim tió. Sí. Ens ha arribat... Mira-te el que bonic, quan hem arribat aquí a la ràdio, ja el teníem aquí a sobre la taula, no sabem com arribar. En cascos i tot.
Fantàstic, eh? És fantàstic, aquest tio. És preciós. Des d'aquí, tio, gràcies per estar aquí amb nosaltres a la ràdio. Sí. Quan haig de marxar ja ho saps, tens la porta oberta, eh? Ens deixarà d'aquí tres dies i ens deixarà. El que li donarem cop de bastó sortirà corrents. Exacte. Per si de cas. Anem a saludar la Cel Prieto des de radiodelta.cat. Cel, molt bona tarda, com estàs?
Hola, molt bona tarda, companyes, bé, molt bé, ja baixant la setmana, demà divendres, i ara que comenteu lo tio de Nadal, tinc dubtes, bueno, dubtes, no, és per comentar a cada lloc com se li diu, perquè nosaltres aquí baix li diem tronc de Nadal, llavors també hi ha postos que li diuen tio de Nadal, cagar-tio... Jo diria que per la zona de Lleida també li diuen tronc.
Pot ser, pot ser. Aquí baix, tronc de Nadal. I, clar, la cançó que se li canta també és diferent a cada localitat. Un altre hostió de tota la vida. Vull dir, són poc originals amb això. Anem a saludar en Sergi Corral, dins de Radio Delta.cat. Sergi, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda, doncs, prop de bé. Aquí també, tio, eh?, aquí, per aquí dalt, també. Això de tronc de Nadal em sembla menys romàntic, no? Sembla de menjar el pastís aquell, el tronc aquell que hi va haver una... Sí, ja. Vale, d'acord. A veure quina ment perversa tens, per favor.
No, no, no, no, no. I tu, al teu cas, jo passava amb el tronc de Nadal. Que tronc de Nadal em sonava això, em sonava una mica, vale, sí, un tronc, però sense misticisme ni coses d'aquestes. Deuen ser molt pràctics els de Ponent i els del Sud. Tanta boira i tanta cosa. Els del Sud ja ho saps, que són molt pràctics. Sí, sí, sí. Natros fora coses, ornamentes fora, natros. Exactament. Anem a saludar en Guillem Pérez des de Canal Blau Ràdio. Guillem, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda, doncs bé, aquí el Garraf tampoc innovem, tio, i com estic d'acord amb l'opinió que deia el Sergi, per mi és una mica evident, no?, ficar tronc de Nadal perd una mica la màgia.
Sou molt haters, trobo, va. Sí, jo també ho trobo, vull dir... No, no m'està agradant. És ser pràctic, no és treure la màgia, és ser pràctic, ja està. Al final, què és el tio? Un tronc. No hi ha res més. Correcte. Home, és un tron decorat amb més coses, amb barretina, amb ullets, amb quintadet, amb una manteta... No té per què anar amb barretina.
La manteta sí. La manteta sí, no? Però amb el canvi climàtic a lo millor no, a lo millor ja li treuen la manta. No, que ara torna a venir el fred, diumenge torna a venir el fred, diuen, diuen, diuen. Ah, vale, vale, bueno, ja m'ho diràs demà. No, demà no, diumenge. Vinga, va, deixem-ho aquí, anem a començar el programa. Avui qui us parla des de Tarragona, Ràdio Marina Pérez Got.
Comencem el nostre repàs informatiu a la Costa Brava explicant que els alus que deixen les garotes sobre les roques poden servir com a termòmetre de salut de la nostra costa, Sergi.
Doncs sí, Marina, aquí aquesta notícia tan curiosa, ho podríem dir, ho determina l'estudi científic sortit del Centre d'Estudis Avançats de Blanes, que proposa analitzar les marques que deixen els erissons o les garotes sobre les superfícies per pal d'anticipar processos de degradació, prioritzar zones vulnerables i millorar la gestió dels espais marins més a tocar de costa.
La recerca, que ha estat publicada a la revista Ecology, ha analitzat més de 1.200 al·ls en 31 punts de la Mediterrània Occidental. Els alissons, que són herbívors, creen aquests anells, sense res a sota, en consumir reiteradament les algues dels fons rocosos. La mida del cercle reflecteix la vulnerabilitat de la vegetació a ser sobrepasturada.
fet que la converteix en un indicador fiable i fàcil d'aplicar per mesurar la salut d'aquests hàbitats. Els investigadors, que van encapçalats per Mario Minguito Frutos, afirmen que la mida del cercle revela fins a quin punt l'ecosistema és vulnerable a l'arribada dels herbívors. Els anells són més grans en fons profuns, en zones pobres en nutrients, on abunden les garotes de mida gran.
i allà on prolifera la garota negra, que genera halos d'entre 25 i 30 centímetres de radi, aproximadament el doble dels de l'arissó comú. L'estudi també indica que els halos creixen en àrees sense protecció ambiental. La comparació, finalment, entre zones protegides i no protegides, evidencia diferències clares. A les primeres, els halos són més petits, cosa que confirma l'efecte positiu de la regulació de la pesca i de les mesures de conservació sobre la recuperació de la vegetació.
La Christmas Reis de Palamós obre les inscripcions. La regata arriba a la 49a edició.
Tot és a punt per aquesta nova edició de la regata internacional de vena de Palamós, la coneguda com Christmas Race, que organitza el Club Nàutic Costa Brava Vela Palamós. Les embarcacions no sortiran a les aigües del Palamósines fins demà divendres, però al llarg del dia d'avui es fan les inscripcions oficials dels participants. Parlem de 216 tripulacions, de 15 països d'arreu del món, amb un total de 350 regatistes.
Els grups i els participants, quasi un centenar, són espanyols, però també n'hi haurà, per exemple, d'Alemanya, Bèlgica, Canadà, Dinamarca, Estats Units, Itàlia, Grècia, Hong Kong, Portugal, Turquia o Ucraïna. Del Club Nàutic Costa Brava Vela Palamós hi prendran part els regatistes Ramon Figueres, Jordi Camós, Marixel Gutiérrez i Pau Mora, tots de la classe Europa. Aquesta és una classe convidada, l'edició d'enguany, a la que cal afegir-hi les classes juvenils ILCA 4 i 6 i Twenty Nighter.
en categoria masculina i femenina, així com la 420 només en la masculina. A diferència de l'any passat, la Christmas concentrarà tota la seva logística al Club Nàutic i no estarà a la plaiga gran. La competició pròpiament dita es farà des de demà divendres fins dilluns de la setmana que ve.
Baixem ara fins al Delta de l'Ebre. Els pastorets tornen un any més a Deltebre per omplir de teatre i esperit nadalenca al Saló Parroquial de l'Església Sant Miquel de la Cava Cel. Sí, Marina, en guany, però, l'Associació de la Passió de la Cava presenta una edició especial que aposta per la renovació i el relleu generacional. Escoltem a Christian Ribeiro, director de l'Obre.
Enguany hem volgut fer una miqueta de revolució. Si algú ha vist el cartell, ja hem posat nou format. Antigament sempre teníem els actors de tota la vida. Ja som gent gran. Jo mateix feia lluquet i rovelló. Bé, jo feia rovelló, però de bailet jo ja no tinc res. I t'arriba un moment que dius, aviam, hem de donar pas a la gent jove. I els hem de donar peu i els hem de començar a animar.
De fet, la nostra masia són els joves. I llavors la idea era, l'any passat vaig tindre els pecats capitals, són 7 pecats capitals, n'hi vaig tindre 14, vaig veure molta implicació de gent jove, i en guany he jubilat la gent gran, els que érem ja més grans, i he volgut aprofitar en gent jove, i així també és animar-los una miqueta en l'obra.
Les representacions tindran lloc els dissabtes 20 i 27 de desembre a les 6 de la tarda amb entrades a un preu simbòlic de 5 euros i la participació en un sorteig d'un lot de Nadal. Els assajos van començar al setembre, com és tradició, i han omplert els divendres de feina i complicitat.
Ribeiro reconeix que els mesos previs són intensos, però imprescindibles, per aconseguir la màgia nadalenca que cada any atrau públic de totes les edats. L'espectacle, basat en el clàssic text de Folky Torres, manté l'essència tradicional, però incorpora ajustos per fer-lo més àgil. Com sempre, tot el repartiment és amateur i prové del mateix poble.
Finalment, el director recorda que just després de Nadal el grup començarà els preparatius per a la passió, l'altra gran producció de l'associació. Francesc Aràs, alcalde de l'Ampolla, ha visitat les obres de millora de l'escola mediterrani durant aquesta setmana.
L'Ajuntament de l'Ampolla ha visitat aquesta setmana les obres que s'estan realitzant a l'escola mediterrani amb l'objectiu d'ampliar els espais del centre i evitar que l'alumnat hagi de continuar fent classe al soterrani. Escoltem a Francesc Carasa, alcalde de l'Ampolla.
Ahir vam fer una visita a les escoles, a l'escola Mediterrani, per veure com anaven les obres de modificació per poder ampliar algunes de les aules o ubicar algunes aules noves degut a que, afortunadament, el col·legi està creixent i, per tant, s'havia d'habilitar algunes aules d'una manera provisional.
Jo crec que el Departament d'Ensenyament el que s'haurà de fer és en un futur poder ampliar en un espai que a la tercera planta ampliar amb unes aules en condicions. Això seria una solució provisional que està avançant bé però que no descartem que en un futur s'hagin de fer unes reformes més àmplies per poder acollir aquest increment d'alumnes que tenim a l'escola de l'Ampolla.
Els treballs inclouen la creació d'una nova aula al vestíbul i l'habilitació de l'antiga biblioteca perquè també pugui funcionar com a aula docent. Durant la visita, representants municipals han pogut conèixer l'estat de les actuacions i compartir impressions amb l'equip directiu del centre.
Des del Consistori han assenyalat que aquestes intervencions són una solució provisional i han reafirmat el compromís de continuar treballant al costat de la comunitat educativa per reclamar unes instal·lacions més adequades i adaptades a les necessitats actuals. Paral·lelament, l'Ajuntament ja prepara la instal·lació d'un sistema d'aire condicionat a la nova aula del Hall, amb la previsió que estigui plenament climatitzada de cara a la primavera o l'estiu vinent.
Amb aquestes actuacions, el govern municipal vol garantir el millor entorn possible per a l'educació dels xiquets i xiquetes de l'ampolla. Anem ara fins a les costes del Garraf. Comença el parc del Garraf, un projecte pilot per recuperar espais oberts i protegir la biodiversitat, Guillem.
Doncs sí, la Diputació de Barcelona col·labora amb la Generalitat de Catalunya per impulsar un projecte de restauració amb l'objectiu d'aturar la regressió d'espècies pròpies dels espais oberts. Les actuacions aplicables en un futur a altres parcs també contribueixen a reduir el risc de grans incendis.
Aquest mes de desembre s'han iniciat al Parc del Garraf les actuacions d'un projecte pilot de restauració d'espais oberts del valor ecològic que impulsa el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya amb la col·laboració de l'Àrea Espais Naturals de la Diputació de Barcelona. L'objectiu és promoure la recuperació de la biodiversitat pròpia d'aquests ambients.
Aquesta intervenció s'ha concebut com una actuació pilot que ha de servir de base per a futures accions de restauració a major escala a la xarxa de parcs naturals. L'objectiu és revertir el procés de reforestació protagonitzat pel pi blanc que s'ha produït a causa de la manca de processos naturals com el foc o l'arbíbora, així com de la desaparició de les activitats tradicionals que mantenien el museu agroforestal.
Les actuacions responen a la necessitat d'aturar la regressió de les espècies pròpies dels espais oberts, cada cop més amenaçades per l'homogeneïtzació del paisatge i la intensificació agrària. Alhora, aquests treballs generen sinergies amb la prevenció d'incendis forestals, ja que la creació de discontinuïtats i una major heterogeneïtat del territori contribueixen a reduir el risc de grans incendis.
Al vilanovís, Sergi López continua sumant èxits internacionals.
Doncs sí, Marina. Sirat, la pel·lícula que protagonitza i que dirigeix Oliver Laxe, ha entrat a la llista curta de 15 films que opten a la nominació a l'Òscar a la millor pel·lícula internacional i també ha estat preseleccionada en categories com so, música original i càsting. El film narra la història d'un pare interpretat per López que busca la seva filla desapareguda als deserts del sud del Marroc en un viatge intens i colpidor.
Sirat ja va ser reconegut al Festival de Cants amb el Premi del Jurat i ha superat els dos milions i mig d'euros de recaptació als cinemes de l'Estat. A més, la pel·lícula acumula nominacions als Globus Tor, als Premis del Cinema Europeu, on Sergi López opta millor actor i parteix com una de les favorites als pròxims Premis Gaudí amb 12 candidatures.
Fem aturada ara a les costes del Maresme. El Port d'Arenys de Mar es converteix en un passeig de Nadal. Oriol Leo, des de Ràdio Arenys. Efectivament, Marina, a partir del dia 21 de desembre i fins passat Reis, passejar pel Port d'Arenys de Mar, a la tarda vespre, es converteix en una experiència nadalenca. Ja va ser així l'any passat, el 2024.
amb una dotzena de vaixells il·luminats i aquest any es posaran llums amb més vaixells. També n'hi haurà a la façana del Nàutic. En parla Carles Obac, el president de l'entitat. I nosaltres el que vam fer va ser il·luminar embarcacions nostres, que té la gran avantatge de les nostres embarcacions que moltes embarcacions del club són de vela. I les embarcacions del vela ja saps que necessiten
Un pal, un pal llarg, que es pot triar fins a 20 metres. Per tant, amb aquest pal llarg ens va molt bé perquè podem posar les llums del caravàqui amunt, amunt, amunt, amunt. I llavors, l'any passat, el cromnàutic d'Arenys vam ser pioners a Catalunya i vam crear els primers caravàquis i vam il·luminar el port d'Arenys amb diversos caravàquics,
Tot plegat conforma un paisatge de llum i color que atreu els petits i els grans, on la brisa, el vaiver de les ones i el reflex de l'aigua s'uneixen per crear una imatge màgica. El port era com un petit, o era un gran pessebre mariner. Molta gent va venir a fer fotos, inclús un company amb un dron va voler...
Estupendo, és a dir, quan es fa fosca, les llums del vaixell s'il·luminen, no? I com que sempre hi ha una mica davantet, aquest tarlet, doncs les llums ballen damunt de l'aigua, no? I els nens, clar, els nens, i no tant nens, jo mateix baixava i feia el que en dèiem a Quirengs, no sé si ho diuen a altres pobles, el badoc. I a més a més, clar, el mar fa de mirall.
La il·luminació dels carabaquis tindrà un punt àlgid el dia 3 de gener, quan arribarà al Club Nàutic un patge reial a recollir les cartes dels infants socis de l'entitat en una barca il·luminada, acompanyada d'altres embarcacions també il·luminades en cerca vila marítima. L'entrega de la carta és un acte restringit a membres de l'entitat, però la desfilada de vaixells es podrà veure lliurement des de l'espigó, ho explica Pilar Rodríguez, gerent del Club Nàutic.
El dia 3 de gener, els nens del Club Nàutic, dels socis del Club Nàutic, podran venir a entregar la carta als Patges Reials, que vindran amb una embarcació i hi haurà una cercavila amb aquestes embarcacions il·luminades. Vam fer-ho l'any passat, em va agradar molt, i repetim, i repetim. És pels socis del Nàutic i pels abonats del Club de Mar. Realment, ja et dic, l'any passat va ser bonic, era bonic de veure les embarcacions il·luminades.
I el dia que fan la cercavila sí que es pot veure des de l'espigó. Vas veient, ho veuràs quan entren totes les embarcacions. Això pot anar-hi tothom a l'espigó, no hi ha prou problema. Des del nàutic conviden també els infants d'Arenys a fer manualment una petita barca i posar-hi llums per tenir-la a casa, d'un munt d'un desig de pau, de salut i de felicitat, seguint la tradició grega de Nadal.
I males notícies perquè han disminuït les poblacions de papallones al Maresme.
Doncs sí, el Maresme torna a rebre una senyal d'alerta ambiental. El seguiment anual de Papallones al parc de la Serralada Litoral, concretament a l'entorn del Turó de Valdiri, entre Taillà i Premià de Dalt, confirma una forta davallada de les poblacions de Rupelòssers durant el 2025. En només un any, el nombre d'exemplars observats s'ha reduït gairebé a la meitat, un fet que preocupa els gestors del parc i els experts en biodiversitat.
Segons les dades recollides, aquest 2025 s'han comptabilitzat 1.147 papallones de 28 espècies, una xifra molt inferior a les 2.207 registrades l'any passat. Al turó de l'Aldiri, el cens es realitza mitjançant un itinerari fix de prop de dos quilòmetres recorregut setmanalment durant 30 setmanes entre març i setembre.
Els experts assenyalen que aquesta caiguda no és un fet aïllat, sinó que reforça una tendència negativa detectada en els darrers anys. Històricament, la comunitat de papallones del Maresme estava dominada per espècies generalistes, més adaptables als canvis. Tanmateix, les dades del 2025 indiquen que el descens ja afecta tan bé.
aquestes espècies comunes després que en anys anteriors desapareguessin o disminuïssin, sobretot les més especialistes. Entre les espècies més abundants d'aquest any hi trobem la salta verdissa cintada, la margenera comuna i també diverses espècies del gènere hipàrquia. Tot i això, moltes papallones presenten registres molt baixos, amb 9 espècies que no superen els 5 individus en tota la temporada. Malgrat tot, destaca la presència del fauna brú,
una espècie que ha desaparegut en altres zones de Catalunya però que encara resisteix aquí al Maresme. Els estudis apunten principalment a l'impacte del canvi climàtic amb episodis de calor extrema i sequeres recurrents i també a la pèrdua d'hàbitats oberts. El progressiu tancament de la vegetació amb menys prats i pastures i més massa forestal contínua redueix els espais favorables per moltes espècies de papallona.
Acabem el nostre repàs informatiu a la costa d'Aurada explicant que identifiquen tres noves varietats de vinya a l'illa de La Palma. Un equip investigador de la Universitat Rovira i Virgili ha estudiat 96 mostres de vinya de l'illa i conclou que l'episodi volcànic del 2021 no va provocar pèrdues de biodiversitat vitivinícoles significatives.
Les illes canàries són conegudes arreu del món pel seu clima suau, els seus paratges volcànics i la gran biodiversitat dels seus ecosistemes. El que molta gent no sap és que també són un referent mundial en el món del vi. Només a l'illa de la Palma hi ha 7 varietats exclusives de vinya de les 40 que es poden trobar repartides per l'arxipèleg.
Una de les raons de la riquesa vitivinícola de la Palma és la seva geografia. Aquesta propicia l'existència de diversos microclimes que permeten cultivar diferents varietats i que alhora afecten les característiques del raïm i el vi que se'n fa. L'aïllament d'aquest ecosistema insular és un altre factor que, amb el pas del temps, ha contribuït a que en cap lloc del món convisquin tantes varietats diferents.
Entre aquesta riquesa treballa un equip d'investigador del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la Universitat Rovira i Virgili, liderat per Francesca Fort, que fa molts anys que ha estudiat la identitat genètica de les vinyes de les Canàries. Aquesta vegada van estudiar 96 mostres de vinya de la Palma per identificar noves mutuacions i potencials varietats desconegudes. Tot comença amb una crida del personal tècnic agrònom de l'Illa,
que demana als agricultors i agricultores que reportin qualsevol vinya de la qual no sàpiguen identificar la varietat. Després de visitar-la, i només si ho consideren oportú, els tècnics emprenen mostres llenyoses, les identifiquen i les envien als laboratoris de la universitat.
I la cinquena etapa de la Vuelta 2026 es disputarà íntegrament per la Costa Daurada i les Terres de l'Ebre. La cursa començarà a Falset i acabarà a Roquetes, al Vegebre, el proper 26 d'agost. El Traçat pretén posar de manifest al territori la diversitat de les comarques implicades. La presentació de l'etapa s'ha fet aquest dimarts a Mònaco.
amb la participació del president de Turisme de la Diputació, Enrique Dell, i els alcaldes dels municipis implicats. La presentació internacional pretén posar en relleu la importància de la cursa com una eina de promoció turística i esportiva del territori.
Ara volem saber quin temps farà a la nostra mar. Ens ho explica el Lluís Mi Pérez. Molt bona tarda. Bona tarda. Situació molt tranquil·la pel que fa a la costa a les immediates hores. Sí que tenim una miqueta de tràngol marítim a la costa brava i és que hi ha un palet de mar creuada i aquesta mar llarga de fons del nord-est o del nord. Però, en general, les properes hores el vent ha de ser més aviat fible. També s'aniran desfent les boires que hi havia aquest matí en alguns racons de la costa brava, sobretot.
I pel que fa a l'estat de la mar, Marajol, en general, vent feble, fins i tot variable, per bé que dominarà un palet més de sud a la costa brava nord. Pel que fa al divendres, una altra vegada aquest vent més aviat feble, al matí molt variable, fins i tot calmes, o si de cas un palet de vent del nord és per girar cap a sud oest o sud al llarg de la tarda a gran part del llitoral, però sempre vents no gaire forts. Per tant, Marajol, si de cas maró, a últimes hores del divendres a la costa brava. N'estem pendents a la xarxa.
Del temps del trànsit, volem saber com estan les nostres carreteres. No on estan, com estan les nostres carreteres. Per això anem fins al servei català de trànsit, on hi ha la Mireia Camats. Molt bona tarda. Hola, molt bona tarda. Ens comencem situant l'autodista P7, perquè només hi ha un crel obert per circular a Viladescens en sentit França per l'incendi d'un camió. Això provoca 3 quilòmetres de retenció, més de retruc efecte a l'Alnès 9, 2 amb retencions entre Viladescens i Oriols en sentit Figueres. A més de la P7,
Hi ha l'antitud titulada entre Santa Portata de Mogoda i Bàrbara del Vallès, en sentit sud, i entre Cerdanyola i Bàrbara, en sentit nord. A les 6.58 i a les 6.33 hi ha retencions de Montcada a Barcelona, en sentit sud. A les 7.17 hi ha l'antitud de Parets a Mollet i a Montcada, en sentit sud. A la 2 hi ha intensitat de Sant Joan d'Espia a Cornellà, en sentit Barcelona. La T.P. 33-18 és cert allà d'Alcanar en tots dos sentits per inundacions.
I pel que fa referència a les rondes de Barcelona, la ronda dalt hi ha retencions de Diabona a la Horta en sentit d'Osos, i a la ronda litoral hi ha retencions de Zona Franca a la Barceloneta, de Poblenó a Bac de Roda i a Bon Pastor en sentit d'Osos. És tot des del Servei Català de Trànsit. Bona tarda.
En només una gota podem desvelar tots els secrets de l'oceà. Descobreix-los de dilluns a divendres de 4 a 6 a Randamar. Tota la vida per fer una rumba catalana i ara que ja l'estic fent no sé pas de què parlar-te si del mull alloparet o d'aquesta rumba brava o potser d'aquella nit
Ai, llita neta de gràcia. No em diguis que no, que no en sabia res. Ja fa tant temps que et canto a l'alba, que el sol ja surt per tu i per ningú més, que no en sabia res.
Més ràpid que un instant van passar els anys en un dia. Perdut pels barris de Gràcia i Cotxet i tu cantant a la vila. I més ràpid que un instant va passar ràpid la vida. Després d'aquella cançó van fer l'amor uns quants dies.
que no en sabia res. Fa tant temps que et canto a l'Albert, que el sol ja surt per tu i per ningú més.
I ara el que volem fer és anar fins a les costes del Garraf, perquè avui el Guillem ens presentarà el projecte d'Odissea, parlant amb un dels seus cofundadors. Guillem, tot teu.
Doncs avui parlem amb en Pol Ramos, bussejador biòleg i també l'impulsador del projecte Odissea, el qual avui ens explicarà una mica la seva vida. Bon dia, Pol, què tal? Hola, molt bon dia. Què tal tots? Encantat de poder estar aquí amb vosaltres. Primer de tot, Pol, m'agradaria que et presentessis una mica. D'on ve aquesta passió per la mar?
Mira, així molt breument, jo sempre he tingut la sort de poder estiuejar a la Costa Brava, concretament a l'escala, i aquesta passió em ve gràcies a la meva família, tant mon pare com els meus tiets, i tota la meva família eren gent de mar, eren bussejadors, des de petit sempre he estat sortint amb barca, anant a bussejant, a fer snorkels,
I llavors això ha sigut el que a mi m'ha creat des de ben petit, aquesta passió i aquest amor per sortir sempre al mar. Llavors, a mesura que m'he anat fent gran, he anat avançant en aquest món. El primer que vaig fer va ser certificar-me com a passejador.
amb 14 anys, per poder acompanyar, doncs, amb un paret mostillets, i més endavant em vaig convertir en divemaster, quan vaig ser la majoria d'edat, que divemaster, per què entengueu, és la primera titulació oficial per poder treballar en un centre de bossets i poder portar, poder guiar persones sota l'aigua. I més endavant vaig acabar la carrera de biòleg,
I llavors ja em vaig dedicar a viatjar pel món, em vaig ser instructor, i a viatjar pel món, conèixer gent, treballar a diferents llocs com Tailàndia, Mèxic, Indonèsia, i així conèixer una mica els diferents mars i oceans. I llavors sempre, sempre, sempre he estat lligat al mar d'alguna manera o altra. Pol, què és el lloc que més t'agrada de bussejar?
Doncs mira, el que més m'agrada, a part de disfrutar de la vida marina, però el que més m'agrada és poder ensenyar a la gent el que hi ha sota l'aigua. És el que més m'agrada. Llavors ho he fet això a través de cursos de bossets al principi, quan em vaig convertir d'instructor, però ara ho faig ja a través tant d'experiències...
amb expedicions de diferents llocs del món com a través de xarxes socials. El que m'agrada és explicar el que hi ha i que la gent no només ho vegi i disfruti, sinó també que entengui una mica què és el que estan veient i la importància, òbviament, de protegir i de conservar tot allò que tenim als nostres mars. Amb totes aquestes experiències que ens comentes fent d'instructor, quines experiències diries que t'han marcat dins l'aigua?
Doncs, mira, una experiència que em va marcar molt va ser el primer cop que vaig veure el primer tauró balena, el peix més gran de l'oceà. És un tauró filtrador, menys de plàcton, però clar, és una bona bèstia sota l'aigua. Me'n recordo que portava ja com quasi 2.000 immersions, mai havia vist un bitxo més gran que jo, i el dia que em vaig trobar cara a cara amb un tauró balena que potser feia 6 o 7 metres, em va marcar per tota la vida.
Tu, Pol, en quin moment t'adones que tu et vols dedicar a això? Doncs mira, jo ho vaig saber, vaig tenir molta sort i ho sabia des que era petit pràcticament. Jo vaig créixer veient les pel·lícules i documentals del Jacques Cousteau. Ara ja no sé si les noves generacions recorden la figura del Jacques Cousteau. Va ser un pioner, un explorador en el món submarí i a casa sempre em posaven aquests documentals i llavors jo sabia des de petit que d'alguna manera o altra encara no sabia com ho havia de descobrir
D'alguna manera o altra, jo em dedicaria al mar. I llavors, això me'l descobria millor que vaig anar viatjant, coneixent persones, coneixent diferents països, i llavors sempre, amb alguna activitat o una altra, he estat lligat al mar i no em veig, sincerament, fent una altra cosa. Bussejador i biòleg, i ara engegues odissea. En què consisteix aquest projecte?
Doncs mira, Odifea em va néixer fa dos anys, dos anys i alguna cosa ja, i això va ser arrel de que, bueno, havia viatjat molt, havia conegut a molts processadors, a molta gent del món, però...
Tenia ganes d'organitzar un viatge al Marroig, que encara no havia anat, tothom en parlava meravelles del Marroig, a l'Egipte, i vaig organitzar el primer viatge amb el meu pare, amb els meus fillets, amb amics que sempre m'havien acompanyat,
i vaig veure que ràpidament es va omplir aquest viatge, va generar molta expectativa, com vam anar allà, van disfrutar com mai havien disfrutat, va ser una experiència increïble, i arrel d'allà em va començar a preguntar molta gent que també volia venir, també volia fer això, aquí, aquí, i al final, mira, vaig veure que hi havia alguna opció de mercat, que la gent estava molt interessat, que les xarxes socials m'ajudava molt a poder ensenyar tot el que estava veient, i llavors em vaig reunir amb el Pol Vives, que també és...
d'Imaster, bussejador i biòleg, i amb la Maria, que ella ha estudiat tot el tema màrqueting, xarxes socials, comunicació i també és instructora, i vam decidir muntar aquest projecte. Organitzem expedicions arreu del món, des de Marroig, Maldives, Mèxic, Azores, hem fet Galàpagos també, i llavors portem a la gent a disfrutar in situ d'aquestes experiències que els canvia bàsicament la vida, perquè és una experiència que recordaran sempre.
Uns llocs molt privilegiats on bussejar, on la fauna marina ha de ser espectacular, no?
Sí, sí, sí, intentem anar als millors llocs. Encara ens en queden moltíssims més per descobrir, però intentem anar als millors llocs i, sobretot, poder veure una gran veritat d'espècies. Des del Mar Roig podem bussejar amb dofins, amb els esculls de corall més sants que he vist mai jo a la meva vida. Després anem a Mèxic i allà podem estar amb balenes, podem estar amb taurons, anem a Galàpagos.
a veure la migració dels torns martell, llavors cada lloc té les coses especials i cada lloc quan vius alguna cosa així et canvia per sempre. Com d'important és ensenyar a la gent a gaudir de l'experiència, però sobretot a gaudir-la en respecte? Doncs mira, hi havia una frase molt famosa de costó que a nosaltres em serveix molt, i és que la gent només protegeix allò que estima.
Però tu només estimes alguna cosa si ho coneixes i saps el que és. Llavors, la nostra missió és que la gent estimi el mar. I com ho fem? Doncs que hi hagi experiències úniques. Perquè si algú des de casa li dius, mira, és que la pesca industrial està matant molts dofins...
Al llarg de l'any. Has de deixar de menjar peix industrial. Bé, molt bé. És molt difícil que aquest missatge cali i és molt difícil que aquesta persona faci un canvi. Però, en canvi, si tu portes la persona a Egipte, per exemple, que ara mateix el poder i la Maria estan allà en un grup a Egipte, bolsejant dofins, tu els portes allà i els fas bolsejar amb dofins amb llibertat,
i aquesta persona et surt de l'aigua plorant, que això ens passa sempre. Així és com podem provocar el canvi, així és com podem plantar aquesta llavor dintre d'aquestes persones i que realment entenguin la importància que té aquests ecosistemes i que ells siguin un motor de canvi i els propis defensors del mar. Em consta que ara esteu en un projecte audiovisual al Mediterrani? Correcte, estem embarcats en un projecte molt ambiciós i a la vegada molt important,
I és que hi ha una iniciativa de la ONU, que és la iniciativa 30-30, que el que vol impulsar és la protecció del 30% dels oceans per l'any 2030. Llavors, nosaltres, conjuntament amb Blue Wave Alliance, un d'això ensenyem de lucre, el que hem fet és crear una docu-sèrie, una sèrie del Mediterrani, on en el primer capítol exposem...
el cas d'èxit que suposa les Illes Medes, que és la reserva marina més important d'Europa, la tenim aquí a casa, superimportant, i aquest parc natural el que fa és...
beneficia tant el municipi, beneficia els pescadors locals, beneficia el turisme, molts llocs de treball, òbviament els consejadors i, per suposat, l'ecosistema. Llavors, crear una reserva marina beneficia a molts agents i a moltes persones. I, com a clar exemple d'èxit, això és replicable a molts altres llocs del Mediterrani,
D'aquesta manera assolirem l'objectiu del 30-30 i a sobre protegirem la nostra costa i beneficiarem tots aquests agents que hem comentat. Llavors, aquesta docu-sèries, això durarà uns 10-15 minuts, més o menys, i és molt reality. Són nosaltres tres, el Pol, Vives, la Maria i jo, i el que fem simplement és, de manera molt real i molt natural, ensenyar a aquesta gent, mai donar un missatge negatiu, simplement...
Un missatge de que hem normalitzat certes coses que no haurien d'haver normalitzat i que hi ha esperança. Perquè si, per exemple, vas a bussejar les Medes, et dones compte de com hauria de ser el Mediterrani, que està ple de vida. Llavors volem ensenyar això a la gent perquè la gent entengui la importància de crear àrees maneres protegides. Com d'important deuen ser aquestes zones protegides per bussejar?
Clar, clar, clar. Nosaltres la gran majoria d'on anem són parts naturals, com et comentava, Galápagos i Revillajigedo, estan dintre de les top 10 reserves marines més importants i més gran del planeta, i clar, quan saltes allà et dones compte realment de la importància de protegir, o sigui, la quantitat de biomassa de taurons que hi ha a dintre la reserva i a fora, la comparació, la diferència és abrumadora.
Per anar acabant ja, Pol, si t'haguessis de quedar amb una experiència positiva i negativa bussejant d'arreu del món? Mira, negatiu, negatiu... Aquí al Mediterrani, malauradament, els llocs on no està protegit hi ha molt poca vida. On no hi ha un parc natural, una reserva, una vigilància activa, hi ha molt poca vida perquè el Mediterrani és el mar més explotat per la pesca industrial. Llavors, fora de reserva es queda molt poca vida. Això és la part, potser, més negativa...
o alguns llocs, per exemple, d'algunes illes de Tailàndia i Indonèsia, on arriba una gran quantitat de plàstic i molt plàstic provinent d'Europa. Això no ens donem compte i ens el trobem allà, el plàstic, després per les corrents. Això potser és el més negatiu, i després el més positiu va ser això aquest gener, quan vaig negar a la Pagosa. Jo no havia sentit mai aquesta experiència amb taurons. Era...
Vam fet 18 immersions, les 18 totes amb taurons, i no estaves més d'un minut sense veure taurons. Era un escàndol, constantment. I parets de taurons. Veies davant teu com 50-60 de cop. Era molt fort. Doncs ens quedem amb aquestes dues experiències. Moltes gràcies, Pol, per passar-te avui per aquí i explicar els projectes. Moltes gràcies a vosaltres per convidar-me. Moltíssimes gràcies. Fins la propera. Adéu, fins la propera. Adéu, adéu.
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. I ara el que volem fer és anar fins al Maresme, concretament a la ciutat de Calella, per aprendre a fer nances i utensilis per pescat dals de tota la vida. Per sort, encara hi ha vells pescadors que en saben fer, que han dedicat bona part de la vida i ara en podrem aprendre un xic més, Oriol.
Efectivament, Marina, avui he vingut a Calella, al pàrquing, al graig del Vicenç Tenes, un pescador jubilat ja que té 88 anys i que vull que m'expliqui com es fan, com són, com eren també les xarxes de pescadors, els utensilis de pesca. Ja el tinc aquí amb mi. Vicenç, molt bona tarda. Bona tarda.
Bé, parlem de xarxes. Vostè em deia que ara ja fa anys que s'ha jubilat, que hi ha una regla, però ha estat molts anys fent-ne i arreglant-ne. I tant, i tant. Va ser la meva jubilació feliça, perquè vaig estar durant 20 i escaig d'anys, perquè vaig jubilar als 64 i vaig plegar als 85, o sigui, 21 anys, fent xarxes noves.
per anar a pescar a la Sonsera, que és una xarxa molt gran que mideix 200 metres de llargada i porta molta feina. Sonsera, aquesta per pescar sonsos, eh?
perquè vaig jo els últims 20 anys, vaig anar a pescar els onços, que tenia una barca que es deia el nom de les meves filles, l'Ola Limart. I quan me'n vaig jubilar, només em vaig dedicar a fer la xarxa de la soncera. I els pescadors que jo tenia la barca Arenys, a quatre pescadors o cinc d'Arenys, vaig tenir el gust de fer-los les xarxes per anar a pescar els onços.
Bé, i llavors, ja amb la pregunta dels arts de pesca, li diré que ara ja no hi ha nansers, per què ho van privar-ho? Perquè abans, com jo era petit, les nanses eren de jung, no eren de plàstic. Perquè com es perd una nansa de plàstic, no es fa malbé...
El peix que entra dintre s'amora i fa nosa i en bru. En canvi, el jong, com que era una cosa que si es perdia, cap d'un parell d'any ja estava podrit i es desfeia. No deixava mal residu. I llavors, com que era també de jong, el nencer, cada any,
per exemple, feia una part de les nances noves. Les del segon any ja no li servien. Feia el segon any que els aprofitàvem, el segon any ja els atreia ja per velles i en feia una altra tanda de noves. I així, amb un parell d'any, sempre, si necessitava 25 nances per anar a pescar, ja en tenia 25 més de fetes noves. Llavors, hi havia un altre tipus de pesca, que era el d'anar per l'engró.
I el palengró consta de... Cada palengró fa 250 metres de llarg. Aproximadament, o 300, va a la mida del pescador que vol. I són un fil llarg, i llavors, uns cada 4 metres...
o cinc, a gust de cada un, posa un fil d'un metro o un metro i mig, amb un am a la punta, i és allà on es posa l'esquer. I se posa una boia amb una pedra i se calen amb línia recta o fent curbes. Se posen...
25, 30 palengrons, i els deixa reposar, i com fa un rato que ha calat, va agafar el gall amb la pedra que troca al fondo, i llavors manualment, ara ja no ho fan amb màquina, perquè tenen una maquinilla per cobrar, i els palengrons no es van soltos, que els posen tots amb un caixó, i hi ha mil metres de nilon sencers,
Vull dir que tot ha variat, però és el mateix sistema. Un fil ben llarg, amb cametes d'un metre o un metre i mig, i un amp. I allò se'n diu la pesca del palangre. Sí. I llavors hi ha un altre tipus de pesca que es diu les soltes, que se posen totes tirant en línia recta i solen fer sis metres d'alçada
hi ha un surodal i una corda de ploma baix. I no és ben recta. Li donen un caient, com si fos una cortina, perquè el peix de la solta és una maia, de maia que es posa de cinc o de tres, una maia grossa, que el peix que l'embesteix...
Com que fa una mica de bossa, el cap se li enganxa a dintre la malla i llavors el agafa.
O sigui que és un altre tipus de pesca. Llavors, hi ha un tipus de pesca que ara no es fa servir, que abans es posaven com uns cobells de terrina, així, amb una corda també lligat, amb un forat a la punta perquè pogués sortir la sorra, que els calaven igual com si fossin el polengró per agafar pops. Ah.
que ara n'hi ha tan pocs que ja han plegat, ja no hi van. I abans tothom se sabia fer les xarxes. Ara els pocs que queden, perquè són els pocs que resisteixen, també s'ho saben fer.
però ja els fills petits ja no volen continuar, perquè jo ja li he dit abans que el mar està molt malament. Sí, sí, sens dubte. I em deia que les nances també, vostè mateix les feia, i que també n'hi ha de diversos tipus de nances, segons el que vulguis anar a buscar. El que hagis d'anar a pescar has de fer la maia d'una manera o d'una altra. I llavors també el que vas a pescar la fas més gran o més petita,
però era molt interessant perquè hi havia abans moltíssima gent que anava a pescar les nances, perquè també les que anaven a pescar les nances a més profunditat per agafar molleres, besugo, llagosta i peix de roca, agafaven, compraven sardina o sonsos,
els assalaven i després, com estaven salats i secs, posaven unes bosses o uns rams, ho posaven a dintre la nansa i hi havia l'esquer que els atiraven al dematí i els atreien l'endemà. I com que ja sabien l'ofici, el que feien, anaven al dematí recollint unes,
i en tiraven unes altres que em portaven de noves. I cada dia feien el mateix. En tiraven unes de noves i recollien les veies. I així ho feien cada dia, però els escaven i primer havien d'anar a comprar peix per salau. Per això tot això ho feien tothom artesanalment.
I expliquem també, que abans d'aquesta entrevista m'ho deia, les sèpies. Com ho feia això, les sèpies? M'ha cridat l'atenció. Les sèpies es posaven, es pescaven, amb una fitora, amb llestres de poca profunditat, que es posaven en el fons del mar, es lligava una pedra,
amb rama de galzerant i es posaven, cada 50 metres, posaven una pedra en un ram de galzerant. Una altra pedra i, per exemple, posaven 15 pedres en galzerant. Llavors es anava amb un bot petit a rem i amb un mirall que teníem, fèiem...
amb un tros de talla una d'aquestes de conserva i posàvem a dalt la fusta i a baix fusta i un vidre amb silicona. Llavors posàvem massilla i tapàvem i el posàvem així a dintre l'aigua i ho vèiem ben clar. I llavors amb la fitora, que tenia uns cinc metres de profundària,
allà hem de veure la sèpia, on estava jupimiant, posava la fitora, nyac, i la clavava pel mig. O sigui que així... I llavors, per pescar-los amb nansa, es feia al revés. Es posava una nansa normal...
amb una malla una mica clara, perquè les sèpies són ja grossetes, i a dintre fèiem un ram de calzeran i el penjàvem al mig, gairebé, i posàvem amb les nances i les sèpies, com vénen,
desoven aquí. Entraven a dintre la nansa i posaven els ous a dintre la nansa. I el que tenia les nanses aquestes, anava allà amb la barqueta, l'agafava, la deslligava,
treia les sèpies, la tornava a lligar i la tornava a tirar l'aigua i anava repassant les nances i així es pescaven les sèpies. I els que anaven amb les xarxes ja tenien les xarxes expressament per les sèpies que en calaven a la meva època 10 o 15, que ara en calen 100 i 200 els que hi van, doncs en la xarxa eren 3 xarxes.
una de malla de set, que no sabreu vosaltres què és, com és la malla, jo sí, la malla de set, i després amb unes maies grosses, grosses que feien un pam quadrat, una a cada banda i la sèpia com l'envestia, sigui de terra cap a fora o de fora cap a terra,
a l'enxocar, feia una bossa, quan la xarxa estava més flonja la de dintre, quedava embolicada, i llavors, com aquell tirava la xarxa, la treia i la desembolicava. I així eren els que buscaven. I tot això, com dèiem, fet artesanalment, fet monaument, i d'això vostè n'ha estat fent fins no fa gaire.
Jo, amb aquest tipus de xarxes, jo ho sé fer-ho, perquè com jo ho veia fer, i com un sap arreglar una xarxa, ho sap fer-ho. El que jo no m'hi vaig dedicar mai, perquè sempre vaig anar a la rastre un temps a Palangre, que anàvem a Palangre, al Sonso Viu, que pescàvem els sonsos, que fèiem l'esquerra,
anàvem a calar els ams i a cada am un sonso viu. I llavors, quan vam plegar d'això, vam comprar la barca d'anar a la rastre, a l'arrossegament, i vaig anar 20 anys a l'arrossegament fins que el meu pare se va jubilar i vaig dir, no vull anar perquè estava 12 hores a mar cada dia.
I llavors em vaig dedicar a anar a la soncera. Ja el que sé fer, coses de pesca, sé fer nansa, sé fer palangrons, sé fer sonceres, sé fer, no sé com dir-ho, un bolero, o sigui, una nansa, perquè en tinc ara de petites, de fetes, de hobby, i em feia de grosses, i ja està, i jo sigui...
Vostè en sap i ens n'ha explicat i avui n'hem après tots una mica més. Però ara ja no m'hi dedico amb res, ja. Però vaja, però en sap i ens ha agradat moltíssim poder venir aquesta estona i aprendre, i aprendre els diferents arts de pesca. Hi ha ben pocs n'hi ha que ho fan. I ara has d'anar amb un moll, ja el que fa, el que va pescar té un senyor que li hi ha a les xarxes, un, perquè hi ha molts pescadors esquivant,
Ho saben dels que ja són d'anys. I si no, juju, saben fer un estrip i prou. I els que van a pescar, les xarxes, els que queden, com que ja són dels veterans, també s'ho saben fer. I no sé com diria, s'està perdent. S'està perdent. S'està morint. Vicenç, moltíssimes gràcies per aquesta estona. Moltes gràcies.
Vaig deixar d'entrar-hi tant de cop, ara abans emullo els canells al cap i al cor. Amb els ulls clavats a l'horitzó, lentament cintures palles, malgrat la por fent el mort. La vida passa igual.
I coneixent aquests mètodes tradicionals per pescar, arribem al final d'aquesta primera hora d'Arrandemar. Nosaltres ara farem una petita pausa de res, 5 minutets, i tornarem aquí fins les 6 de la tarda. No marxeu! Arrandemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Fins demà!
Enguany, la nit de Capdany. Es viu a l'Ània Salou i a l'Ània als Prats.
Vine amb família i aprofita el nostre pac especial Cap d'Any. Gaudiràs de tallers, xocolatada, fotocol, pijamada, tardeo, el primer bany de l'any i molt més. I per acomiadar l'any, sopar de gala i festa de Cap d'Any. Entra ara a alanyeresorts.com, reserva el teu paquet i comença l'any com mai. Diu les festes de Nadal a Sant Pere i Sant Pau.
Gaudeix del comerç del teu barri i participa per guanyar fins a 30 lots nadalencs. Aconsegueix la teva bulleta visitant... Vital Esport, cafeteria Gisbert, estudi de fotografia a la capsa. I el 20 de desembre vine a la plaça de la quarta promoció i celebra la gran festa amb nosaltres. Música, actuacions i animació infantil. Aquest Nadal viu la màgia de Sant Pere i Sant Pau. Tria comerç de proximitat.
S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 2. Garantir carrers més nets. Reforcem els equips de neteja amb aigua, augmentem la freqüència de neteja i intensifiquem el manteniment dels contenidors i el seu entorn, perquè una ciutat més neta la notem tots.
Ajuntament de Tarragona. Per una ciutat més neta, eficient i sostenible. T'agrada el circ?
Aquest Nadal no et perdis Low Cost, l'espectacle familiar de Cirque Party que s'instal·la a l'anella mediterrània. Del 20 al 26 de desembre, gaudeix d'un circ progressiu i poètic amb música en directe, acrobàcies, trapezis, dansa i clown. Una proposta ideal per gaudir en família. Informació i entrades a entrades.tarragona.cat. Ajuntament de Tarragona.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Bona tarda, són les 5...
Us parla Tere Ortega, la pacificació de la Rambla Nova, la creació d'un consultori mèdic a la Mora Tamarit, han estat temes centrals de l'últim ple municipal de 2025 a l'Ajuntament de Tarragona. Laura Casas. El Partit Popular ha demanat que es reverteixi la prova pilot que es va impulsar ara fa un any al tram superior de la Rambla Nova i que la zona torni a ser accessible per la gent que hi viu. Maria Mercè Martorell és la portaveu dels populars.
Els hi és igual les greus conseqüències que estem veient i patint durant un any. Sembla que es busqui complicar la vida dels veïns i les veïnes, sembla que es busqui buidar de vida l'espai a favor d'una política de parador. Per part del govern, el conseller socialista Nacho García ha lamentat que el PP no accepti que les ciutats avancen. A mi, senyora Martorell, les ciutats avancen i canvien i les ciutats han de posar al centre de les decisions
a les persones, no als cotxes. D'altra banda, i amb un ampli consens i amb la presència d'un grup de residents de la zona, ha quedat aprovada una moció d'Esquerra per la creació d'un consultori mèdic a la Mora Tamarit. D'altra banda, el ple ha rebutjat la moció de SOS Costa Daurada defensada per Esquerra Republicana i en Comú Podem per instar la Diputació de Tarragona a modificar el camí de ronda entre les platges de la Rebassada i la Sabinosa.
I encara el ple Òscar García Sánchez ha pres possessió com a nou conseller del Partit Popular a l'Ajuntament de Tarragona. Va ser número 5 de la llista que els populars van presentar en els últims comissis municipals. Jo cooperar la cadira que deixa l'Isa Bedrina, que era la portaveu adjunta del grup municipal. El nou conseller ha promès el seu càrrec i s'ha mostrat emocionat per prendre aquesta nova responsabilitat.
Y sobre todo gracias a todos los tarraconenses, porque ellos son el origen y el destino de todo el trabajo y el esfuerzo que deseo llevar a cabo como parte del grupo municipal del Partido Popular. I l'Ajuntament de Tarragona ha iniciat el procediment de licitació per la contractació del servei de direcció artística del Festival Tarraco Viva, ara que s'haurà de jubilar el fins ara director Magí Ceritjol. Ho ha explicat Nacho García Latorre, conseller de Patrimoni.
Arriba la seva jubilació i ara toca obrir una nova etapa en el Tarracoiba i després de valorar-ho internament es va decidir ja fa uns quants mesos treure a licitació una direcció artística d'aquest festival.
Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Passen 3 minuts de les 5 de la tarda, engeguem aquesta segona hora de Randamar, una segona hora on coneixerem de primera mà el projecte d'Orna. Sabrem exactament de què va això. Després descobrirem més mites i llegendes del nostre mar Mediterrani i acabarem el programa d'avui anant fins a l'Ampolla, al delta de l'Ebre. Estarem aquí fins les 6 de la tarda, Randamar.
Avui el nostre company de Canal Blau parlarà amb la cap de projectes de l'associació Cetàcia perquè ens expliqui en què estan treballant recentment, Guillem.
Doncs avui parlem amb la Núria, cap de projectes de l'associació Cetàsea, una entitat dedicada a l'estudi i la conservació dels mamífers marins i la biodiversitat del nostre litoral. Amb ella coneixerem el projecte DORNA, una iniciativa científica que vol analitzar l'impacte ambiental de la futura instal·lació d'una piscifactoria davant la costa del parc del Garraf i entendre com pot afectar espècies tan emblemàtiques com el dofimular. Bon dia, Núria, què tal, com estem?
Hola, bon dia, moltes gràcies per donar-los espai. Per començar, què és l'associació Cetàcia i quina és la vostra tasca principal al litoral català?
Doncs nosaltres som una entitat sense ànim de lucre que ens van fundar el 2012 i llavors el que ens dediquem és, a través del voluntariat, a mostrejar, a estudiar totes les espècies de cetaci, serien dos fins, balenes, catxelots, que podem trobar a les costes del Garraf, que s'estorprendria moltíssima gent perquè, en realitat, hi ha una gran abundància de mabifers marins a les nostres costes. I, a banda d'això, també agafem mostres d'aus marines, de tortugues, de taurons, de tota aquella fauna...
Per què creus que el parc del Garraf és una zona especialment rellevant des del punt de vista biològic?
Bé, doncs jo crec que pels mateixos motius que és una zona rellevant per a la pesca, no? És una zona amb abundants recursos marins, tenim els carons submarins ben a prop de la costa, que són unes grans valls submarines, no?, perquè ens entenguem que es troben molt a prop de la costa i això origina una gran quantitat de nutrients, no?, hi ha major mescla de corrents, de nutrients, això fa que, bueno, bàsicament que les aigües siguen més riques. Això afavoreix molt a poblacions tan pesqueres com Vilanova, no?, amb la llogia que tenen allà,
I també, si hi ha peix, també hi ha altres espècies, com les que a nosaltres més ens interessen, tortins, balenes, ausmarines, tortugues. Llavors, és fer això que és una zona molt rica i digne de, com a mínim, observar. Des de l'associació, com arribeu a combinar aquesta recerca científica amb la divulgació i també la implicació de la ciutadania?
Bé, per nosaltres, i crec que hauria de ser algo comú, va de la mà. Creiem que la gent només es mobilitzarà per a conservar un espai, si sap el valor que té, si tu creus que abans de casa tens un desert, potser no et moure's per protegir-lo. En canvi, si fem saber a la gent que el pesor que tenim ven a tocar de casa, que anem a la platja tots els estius i potser no es plantegem el que hi ha a sota l'aigua,
Llavors creiem que és la manera de mobilitzar la gent, de fer-la conscient del que tenim, i això va en molts nivells, tant a nivell bàsic com reciclar o no tirar residus, com a nivell de les decisions després que prenem a nivell polític, a nivell personal, a nivell social. Llavors creiem que tot va de la mà, no podem separar-ho de ninguna manera, llavors volem donar una resposta a les preguntes que des de la ciència ens fem, de quines espècies tenim, però també donar una resposta a la ciutadania, en veure com...
com podem conservar, què hem de fer, com hem d'actuar davant del creixent interès que hi ha pel medi ambient i pel medi marí de la població. Parlem una mica ara del projecte que heu iniciat recentment, que és el projecte d'Orna, que neix en un moment clau. Què us preocupa especialment de la futura piscifactoria prevista per al 2026?
Doncs, el que ens preocupa és que sembla que no hi ha... Bé, almenys no sembla que hi ha massa ulls mirant com pot actuar. Llavors, no ens preocupem socialment, sinó que creiem que és una gran oportunitat, a nivell científic, però també a nivell social i personal, de veure com una estructura, com una piscifactoria, que no és cosa menor, no?,
pot afectar a tot l'ecosistema que tenim aquí al Garraf. Llavors, la piscifactoria es situa en un moment en què els ecosistemes ja estan molt saturats, no és sorpresa per a ningú, hi ha una gran quantitat de gent al mar, hi ha una gran quantitat d'impactes que el medi ambient està assumint i no tots aquests impactes s'estan valorant. Llavors, construir una nova piscifactoria no entrem a discutir si és necessari o no, no és la nostra...
però sí que és veritat que aquesta piscifactoria s'està construint en una zona d'especial conservació, és una zona protegida per la xarxa Natura 2000, per la Unió Europea, i que a dia d'avui no hi ha un pla de conservació de les espècies que hi ha allà. Llavors, nosaltres el que creiem és que és una oportunitat perfecta, des de la ciència, per veure què tenim allà abans que es produsca aquest impacte, aquesta piscifactoria.
Per posar una mica en dimensió des de Cetàcia, quins canvis creieu que pot provocar una instal·lació d'aquestes dimensions en l'ecosistema marí de la zona?
Doncs precisament això és el que tractarem d'esbrinar durant aquest projecte que comprendrà tres anys. Nosaltres estudiarem com són els ecosistemes de la zona abans de la construcció, per això que hem començat ja, com serà durant la construcció i com serà després de la construcció. Llavors, amb aquest tipus d'estudi, precisament el que podrem esbrinar és això que em preguntes, com afecta? Doncs la veritat és que no ho sabem.
Basant-nos en el que hem vist a altres llocs del Mediterrani, a altres llocs d'Europa o a altres llocs del món, pot ser que sigui un efecte dissuasori, que modifiqui tant l'ambient que faci que les espècies que tenim aquí, com el d'ofimorar o espècies dels marines, ja no vulguin viure aquí, o pot ser exactament el contrari, que sigui una font...
i agrega més espècies de peix, llavors on hi ha més peix hi ha més menjar, hi ha més interès d'aquestes espècies que nosaltres estudiem per acostar-se a la zona. Llavors, sabem que genera un impacte, això és evident, el que no sabem encara és quin tipus d'impacte, llavors això és el que nosaltres tractarem de veure al llarg d'aquests anys.
El que a mi em genera una mica de curiositat és per què heu posat el focus en el dofí molar i en les ao marines com a indicadors ambientals.
Doncs el tema que sigui el dofimular i les espècies dogmarines, sobretot és perquè són les espècies que estan més presents a la zona. Al garraf tenim moltes espècies de cetàsis, però l'única espècie en general que trobaríem en aquesta zona, que és una zona bastant costera, està a uns 6 quilòmetres de la platja, de la costa, la piscifactoria, seria el dofimular. Llavors, és una zona d'hàbitat d'aquesta espècie, llavors és la espècie...
també és una espècie que nosaltres ja fa anys que estem observant a la zona, llavors és una espècie que tenim bastant controlada, que coneixem més o menys els seus moviments, sabem com estudiar-la, llavors és una espècie perfecta per poder-la estudiar. Pel que fa a les ous marines també el mateix, són ous que es veuen molt influenciades per aquests tipus d'estructures i per l'activitat pesquera. Llavors, a més, són espècies que estan molt protegides en aquesta zona,
No hem d'oblidar que la zona d'especial conservació, on es durà la bici-factoria, és una zona que protegeix, precisament, espècies d'aus marines, com la gavira corça, com els cors marins, i que també protegeix el dufumular. Llavors, són les espècies perfectes tant per la seva nivell de protecció com per la seva presència i per la vulnerabilitat que tindran per estudiar en aquesta zona.
No sé si podries tornar a aclarar quin tipus de dades recollireu durant l'abans, el durant i el després del projecte. Nosaltres el projecte l'hem plantejat en tres anys i llavors el que farem cadascun d'aquests anys és un mostret similar per tal de poder-lo fer comparable als tres anys.
I el que farem serem sortides de navegació, com les que fem habitualment en la nostra activitat, en els quals mostrejarem la presència de dofins i d'ous marines a través d'un sistema de transectes, en el qual intentem anotar i tenir constància de tot allò que anem observant a la zona a mesura que anem navegant.
Amb aquest sistema el que fem és tractar de la zona que mostrejarem, poder-la extrapolar a tota la zona d'especial conservació i al final poder tenir un estudi de distribució d'on es troben aquestes espècies, on són més freqüents, on són menys, i després amb això, al llarg de fer-ho durant diversos anys, pots arribar a comprovar si hi ha hagut un canvi, el que hi havia abans, el que hi havia durant la construcció, perquè entenen que una construcció també serà el procés del soroll que pugui arribar a fer, el moviment d'obrers que pugui arribar a fer, i després també el
i posterior, una vegada, ja està instal·lada, si aquesta distribució d'espècies ha canviat, si és la mateixa. Això és el que aquest estudi ens permetrà. Entenc, doncs, que el paper dels voluntaris dins del projecte d'Orna és clau per tirar endavant la recerca.
Sí, exactament. Este projecte no podria desenvolupar-se sense el paper del voluntariat, com la majoria de les activitats que fem des de la nostra entitat. Llavors, les nostres sortides, les del projecte d'Orna, és el personal voluntari de l'entitat i el voluntari que vulgui acompanyar-nos també pot venir. Encara hem d'agafar les dades de presència d'espècies, com t'he comentat abans,
De fet, ja que estem, hi ha una plataforma de voluntariat de la Fundació Pinae, que és qui ens finança part d'aquest projecte, en el qual la gent interessada pot venir i inclús ajudar-nos a agafar dades de presència d'aus o de presència de vaixells. Llavors, qualsevol persona interessada també ens pot acompanyar i participar de manera més activa en el mostreig d'aquestes zones.
Per a la gent que no conegui, com és una jornada tipus de recerca a bord de l'embarcació? Doncs les jornades al vaixell comencen molt prontes. Això és important que la gent ho sàpiga. Nosaltres ens trobem a les 8 al port sempre, i sempre que hi ha llaveu normal, està clar. I el que fem és navegar. En el cas d'Orna, ens quedarem a la zona d'especial conservació, més prop a la costa. Però en el cas del nostre projecte habitual de fotoidentificació, el que fem és navegar
cap a la zona més profunda dels canons submarins. Llavors, al llarg de tot el dia el que fem és estar observant, sempre estem observant al mar, 3-4 persones mínims, sempre, en tot moment, i anotant tot allò que podem veure al mar, sigui peixos lluna, ous marines, tortugues, taurons, tot allò que puguem antes, també, anar observant.
En el cas que veiem cetàsis, el que fem és acostar-nos allà i fer un mostre un poc diferent, en el qual tractem d'identificar en el individual cadascun dels exemplars de les espècies de dofins o de valentes de cetàsis que podem trobar. Aquests són uns mostrejos llargs, però la veritat és que molt gratificants perquè són dies fantàstics.
I al final tornem al port amb unes 10 hores de navegació, a les 5, a les 6, depèn del dia, se'ns pot allargar més o menys, però són sortides de dies complets. El dubte que em generava és, perquè jo també he estat mirant, el perfil de voluntariat, perquè sí que és veritat que destaqueu el que és important tenir una mica d'experiència prèvia.
Doncs l'experiència també te'n dona estar al vaixell i anar treballant. El que sobretot demanem és que sigui gent que li interessa el tema, perquè està clar que si no t'interessa massa no vols passar-te d'hores en un vaixell treballant, això ho entenem. Llavors, simplement el que demanem és gent amb entusiasme i amb ganes de col·laborar, d'ajudar, i després nosaltres ja fem una formació inicial als voluntaris que venen i també entenem que la gent s'ha d'anar formant
al llarg del temps que dura el seu voluntari. Llavors, no hi hauria uns requisits previs com a tal, no demanem uns estudis, no demanem una experiència, demanem una predisposició, unes ganes, i després la resta de coses ja es van trobant per el camí. On es pot trobar més informació, Núria, per inscriure's o per participar en el projecte d'Orna?
Doncs per participar en el projecte d'Orna ens podeu seguir a xarxes socials on allà anem publicant totes les sortides que anem fent. La nostra idea és fer una sortida al mes, o sigui que durant els pròxims tres anys podreu participar al projecte. Si voleu instruir-vos com a voluntaris, llavors és a la pàgina del voluntariat de la Fundació Pinae on podreu anotar-se, però de nou nosaltres també compartirem aquesta informació cada vegada que hi hagi una sortida nova.
I ja per acabar, quin missatge voldríeu transmetre des de l'associació Cetàcia sobre la importància de protegir espais com les costes del Garraf?
Nosaltres creiem que és important que hi posem atenció com a ciutadania, també com a institucions, però que nosaltres tenim també el poder de poder canviar les coses sempre i quan siguin conscients del que cal fer, de tinguem la vista posada al mar, ens agradaria.
I que després també exigim aquesta mateixa mirada a les nostres institucions. No només va de fer un voluntariat, tot i que és molt important, i de participar en tot el que es pugui, sinó també d'exigir després responsabilitats als nostres governants, institucions o responsables per poder actuar en conseqüència, sigui a una empresa, sigui a...
a l'Ajuntament o a les associacions mateixes. Llavors, la idea és que tots puguem anar en la mateixa direcció i que puguem coordinar-nos per conservar el tresor que encara a dia d'avui tenim davant del garraf i que nosaltres ens lluitem per conservar.
Perfecte, doncs primer de tot moltes gràcies Núria per la feina i la labor que feu des de l'associació Cetàcia i després moltes gràcies per passar-te avui per aquí per explicar una mica els projectes que esteu fent. Moltes gràcies a vosaltres per la vostra tasca. Adéu, gràcies. Adéu.
Volem obrir ara una nova secció abans de Nadal, la secció de mites i llegendes del nostre mar Mediterrani, amb un capítol que avui ens situa a l'extrem nord del país, allà on hi ha un monestir arran de mar Oriol.
Així és, Marina, ja estem gairebé a les portes de les vacances de Nadal, però encara ens queda una sessió abans d'aquestes festes de mites, de llegendes, i de nou saludem el Joan de Déu Prat. Joan de Déu, bona tarda. Bona tarda, encantat de saludar-vos. Joan de Déu, avui ens situarem cap a la zona encara nord, encara al nord del país, el monestir de Rodes, per tant, cap a la zona del Cap de Creus, aquesta zona de Dolmens, zona de també Costa Brava, eh?
Sí, és una costra brava diferent, no és la mateixa de la de Palamós o la d'Aro, que és molt buscosa, però s'ha de dir que Cap de Creus, antigament, i allà hi ha la població de la Selva de Mar i Port de la Selva, si té aquest nom és perquè hi haurien uns boscos impressionants que amb el temps s'han anat extingint.
Però sí que és un lloc molt interessant, diguéssim que el nord i el sud del país tenim com dues excrescències, el sud tenim el delta de l'Ebre, l'únic lloc on Catalunya creix, o creixia, perquè ara hi ha el delta de Creix, i aquesta mena de muntanyes abruptes que entren al mar, que és el Pirineu, que xoca amb el Mediterrani, entra al mar i escapa de Creus.
Sí, sí, una zona també segur ben rica amb llegendes i, com dèiem, en aquesta zona del monestir de Rodas segur que té diversos mites al voltant de la fundació, de l'origen d'aquest monestir. Sí, deixa'm que et comenti abans que cap de Creus, antigament se li deia el cap del diable, perquè era també un lloc molt abrupte, amb moltes tempestes, i anteriorment, en temps dels romans, el cap de Venus, i sembla ser...
que era un lloc, Venus va néixer de l'escuma del mar, llavors era un lloc venerat pels romans, i de fet a la Catalunya Nord tenim la població de Port Vendres, que ve...
que vol dir Port Venus, aleshores era un lloc molt aprovat. I no és gratuït que es muntés un monestir allà dalt perquè prèviament hi havia molts dolmens que encara es poden visitar si on fa excursions. És un dels llocs d'Europa on hi ha més dolmens i més manirs i això no és una cosa gratuïta. Sembla ser, segons diuen les tradicions,
que els nàufrags de l'Atlàntida, aquesta ciutat submergida a l'Atlàntic, van arribar a Europa i, com els nàufrags en altres moments, l'única cosa que tenien per retornar una mica la seva civilització eren les pedres. Havien quedat atreçats per la negada aquella.
que en totes les tradicions es parla d'un dilúvio universal. Nosaltres coneixem el bíblic, però en totes les grans cultures, la grega, les incas, les australianes, hi ha un dilúvio universal. I aquests naufres que van arribar a Europa, i els que deurien arribar a cap de creus, segons la tradició, doncs es van trobar que només podien utilitzar les pedres per fer un símil d'on havien estat abans els seus grans edificis. I amb aquests dolmens...
a l'interior, com si siguessin antigues o primitives esglésies, doncs allà no només enterraven la gent, sinó que feien els seus rituals d'iniciació, de passar a l'altra banda del món, el món invisible, i per tant era un lloc molt important. I també era important perquè Cap de Creus és el primer lloc
on els rajos de sol il·luminen Catalunya i la península ibèrica. Per tant, era com una mena de gran temple solar i no s'extrany que ara es digui cap decreta. Després, amb el cristianisme, van ser les creus les que es van plantar allà dalt. I si vols, ara parlem del monestir. Doncs vinga, sí, sí, parlem del monestir. Ja ho tenim situat, ja sabem ben bé on és i per què es diu de la manera que es diu. I aquest monestir, com es funda? Què diu la llegenda al voltant d'això?
Doncs bé, primer era el cap de Venus i anteriorment era com un temple solar dels homes megalítics i després va ser un lloc fenomenal del cristianisme, un dels monestirs més importants i la llegenda diu que cap als anys 600 del mil·lenni anterior els perses estaven a punt d'entrar a Itàlia i podien arribar a Roma i aleshores
el papa va enviar uns peregrins perquè allunyessin les restes, les espulles que quedaven d'en Sant Peri. Van agafar un braç, van agafar el cap i aquests peregrins van anar navegant per un mar terrible com és el Golf de Lleó i van arribar a aquesta costa tan abrupta que és el Cap de Creus. Van pujar a dalt de tot en una cova on havia estat
un eremit abans, doncs van amagar aquestes restes de Sant Pere i se'n van tornar. Quan van passar el perill dels perses i van tornar per recuperar-les, no les van trobar i aleshores van decidir fundar al costat d'una font d'aigua que hi havia el monestir de Sant Pere de Rodes que estaria sobre les despulles de l'església i des d'aleshores sempre ha estat un puntal dels monestirs cristians després del Vaticà i de
Sant Jaume de Compostela era un lloc de peregrinatge molt important, amb moltes relíquies, si anaves allà a peregrinar tenies excedència del purgatori, i per tant aquesta és una mica la història llegendística que empalma amb tota aquesta gran peregrinació i tota aquesta importància que tenia aquest monestir. Si aneu allà veureu que hi ha una magnificència de vista, els monestirs sempre intentaven posar-los a dalt de les muntanyes perquè estiguessin més a prop de Déu,
i va tenir un pes important de la cultura també, que si vols podem parlar-ne. Sí, sí, sí, perquè també ara està pensant, és una llàstima també que no tingui vida aquest monestir, si pot anar, es pot visitar, hi ha la vida de la gent que l'estudia, que el contempla, que el visita, que fa turisme, però clar, no és un monestir com el de Montserrat, per exemple, que hi ha vida, que hi ha monjos, que hi ha una comunitat religiosa que hi viu i treballa cada dia, clar, en aquest cas no és així, no sé si és una llàstima.
És una llàstima perquè era un monestir molt important i amb aquests monestirs a l'edat mitjana, que estaven al Pirineu sobretot, doncs era un reservori de la cultura llatina clàssica que es transmetia a través de tota la cultura àrab, es traduïen després un altre cop al llatí...
del grec a l'àrab, de l'àrab al llatí, i a Catalunya, que era lloc de frontera, doncs hi havia un lloc de comerç i també de cultura, i tots aquests monestirs, com el de Ripoll, doncs eren llocs molt cultes, hi havia l'escriptorium on es feien les bíblies, on s'il·luminaven molts llibres, i era molt important el de Sant Pere de Roda. Sí que és una llàstima que ara...
es pot visitar perfectament, però que no estigui amb dansa com aquells moments. Allà hi va passar, segons diu la tradició, en Gerbert d'Orlach, que després arribaria a ser el papa Silvestre II, i diuen també les tradicions que va portar el nombre zero del món musulmà. Ja sabeu que nosaltres tenim una numeració que es diu aràbica,
I és perquè els àrets van portar els nombres que coneixem de la Índia i els van transmetre a Europa a través del Pirineu, d'altres indrets i a través de savis. I quina era la novetat d'aquesta numeració? Que tenia el nombre 0, que amb la numeració romana no existia el nombre 0, i ja sabem que el 0 a l'esquerra no val res, però a la dreta val molt. I aleshores això va fer avançar molt les matemàtiques. I aquest Gerber d'Orlac, que era un monjo occità,
Doncs el comte de Barcelona, que va veure que era molt savi, el va educar a la catedral de Barcelona, va viatjar a l'Àndalus, va tenir molts coneixements, va inventar àbacs, va inventar rebotxes...
i tan important va arribar a ser que el Comte de Barcelona l'hi va presentar amb el papa a canvi que li deixés tenir una seu episcopal a Catalunya, que era tornar a tenir a Tarragona com a seu episcopal, perquè abans era Narbona a la part francesa. I li va canviar aquest savi per aquest poder religiós, i aleshores, doncs, finalment era tan savi en Gerber d'Orbach
es va convertir en Silvestre II, un dels grans papes científics de la cristiantat. Interessant, interessant aquesta figura, la de Gerbert d'Orlach i el monestir de Sant Pere d'Oles, que clar, el seu port, diguem-ne, era port de la selva.
Sí, aleshores, en aquella època, el port de la Selva, que està en una abadia, era com el port llançadera perquè els monjos poguessin estar connectats amb Roma. Abans no es feia el trajecte directament, sinó que es feia de cabotatge, s'havia de reseguir la costa perquè podia haver mal a mar i no hi havia els coneixements tècnics, però era el port d'un monestir, el port de la Selva, i allà segurament és on va embarcar...
en Gerber d'Orlach, per anar a Roma i poder enllumenar amb el nombre zero el papa. I tant. I altres mites, altres llegendes d'aquesta zona, del voltant del monestir de Sant Pere de Rodes, de Pirates, de Pirates i del Castell de Verdera.
Sempre han parlat que els pirates del Carib són una minúcia comparada amb els de la Mediterrània, que n'hi havia molts més, hi havia una ciutat pirata, que era el Gé, amb moltíssims presoners, Cervantes diuen que va ser capturat davant de Cadaqués, perquè també es feien aquests viatges de cabotatge.
I aleshores s'havia de protegir la costa i hi havia moltes maneres de protegir-se. Una era des dels castells, el castell de Berdera, que estava molt a prop del monestir de Sant Pere, tenia la visió de dos mars, tenia el mar del Golf de Lleó.
per la part nord, amb tot el que és fins a Marsella, i tot el golf de Roses cap al sud i el Mediterrani sud, i des d'allà era un lloc importantíssim per veure si venien beles pirates. Llavors s'ensenien fogueres, després a Palafrugell, a Roses, a Cadaquer, s'ensenien altres fogueres...
i se sabia que venien pirates. Tota aquella costa va ser atacada per pirates en ocasions, cada que es va resistir perquè era una població molt forta i que tenia fortificat el poble, però Rosa es va ser atacat, Palafrugell, Palamós... Aleshores, ara tot això són històries que surten amb el musical de Maricel, però en aquell temps la costa era molt perillosa i aquest era un dels castells fonamentals perquè tenia una visió
molt àmplia per on podien venir els pirates. I tant, i avui en aquesta secció acabarem parlant del tresor amagat. I els basilisks? Bé, doncs el tresor més important trobat a Catalunya es va trobar a Sant Pere de Rodes i va ser el 1989. Hi ha molta gent que va a la platja amb els detectors de metall a veure si troben alguna moneda. Doncs està prohibit absolutament en llocs arqueològics anar amb aquests detectors perquè, mira,
L'any 1989 es va descobrir el tresor més important de monedes, més de 600 monedes d'or de plata, que segurament devien haver estat amagades segles abans pels monjos amb algun presumpte atac de pirates. Deurien veure veles a l'horitzó, veles que s'apropaven i devien amagar aquell tresor tallà que...
segurament va continuar després, estant en secret, gràcies als basilisks. I això ho diu la llegenda que els basilisks crien tresors. Els basilisks són una mena de petit drac, ja Plini el vell en parlava, que té una mirada fulminant, que pot aixecar-se sobre les seves dues potes del darrere...
que té el cos de saura i el cap de gall, que també té com un alefètic, i que viu amb dolmens, amb antigues tombes d'herois del passat, de gegants, i sobretot on hi ha tresors. Hi ha la tradició que parla molt sovint d'aquests dracs, que són guardians de tresors, ho hem vist en pel·lícules del Senyor dels Anells, però també està en la tradició, i els basilis, doncs, podríem dir, és una...
una pensada que hauria de mantenir aquest tresor tallunyat dels cercadors de tresors que en totes les èpoques han existit i han remenat tombes, i això ajunta una mica aquesta cosa dels pirates, dels tresors i d'aquest ser mitològic que es diu el basilisc. I un basilisc que a vegades també hi ha figures d'aquestes de bestiari i de correfocs que són basilis, per tant, aquí també perviu encara aquesta figura.
Sí, és una figura viva amb l'imaginari de cartòpedra i a Barcelona es té notificació des de l'edat mitjana, que ja se'l feia rondar per la ciutat travestit de festa, però tothom sabia que si en algun moment havia d'anar a alguna tomba o havia d'anar a algun dolmen o a buscar un tresor, que no s'oblidessin de portar un mirall per poder-lo confrontar amb la seva mirada fulminant i que aleshores el que morís sigués...
el basilisc al rebre la seva pròpia mirada. Interessant. Portarem un mirall també de sobre per si cal. Que no falti. I he mentit, perquè he dit que acabaríem explicant el tresor amagat dels basilis, i no, acabarem amb una altra qüestió que també volíem comentar.
Joan de Déu, perquè ara que estem a les portes de Nadal, et cagaran molts tions, el Pare Noel també portarà regals a qui convingui, els tres Reis d'Orient també repartiran regals i felicitat a Torriadret a aquestes festes, i per què no, una idea pot ser un nou llibre que ha sortit, que podem trobar ja a les llibreries, un nou llibre de Coma Negre, que es diu Guia de les criatures fantàstiques catalanes, amb textos de tu mateix, Joan de Déu, per tant, tenim un nou llibre que
pot ser una bona idea potser de regalar aquest Nadal.
És un llibre llaminé perquè amb les il·lustracions de Maria Padilla, i jo he fet els textos, és un llibre que conté com 100 il·lustracions sobre diferents criatures fantàstiques catalanes. Jo crec que probablement és l'únic llibre que existeix de cultura de qualsevol país, de les seves criatures fantàstiques, però il·lustrat. Hi ha molts llibres que recullen les criatures de molts llocs, però que estiguin il·lustrades, que sigui una veritable guia
on tu puguis gaudir de la imatge d'aquesta criatura, després saber on viu l'hàbitat, les fortaleses o les febleses que tenen, doncs és una novetat que després de molts anys d'estar treballant amb Coma Negra i amb la Maria, que ho ha fet esplèndidament, doncs tenim aquest llibre que l'oportunitat del Nadal, que és un moment...
de fer bons regals, doncs és adient, però que en qualsevol moment, si algú ha de sortir al bosc o des de casa vol gaudir de l'imaginari català intangible, doncs té aquest nou llibre que acaba de sortir del forn. I tant, home, i unes disgustacions, ho deies, de la Maria Padilla, precioses, perquè podem veure en la portada d'aquest llibre i, Déu-n'hi-do, hi ha un ésser, una criatura així al mig de la portada, que és com una espècie, no ho sé, d'uranet amb braços de dona...
No sé ben bé què és això.
Bé, de fet és una dona d'aigua, que diuen que les dones d'aigua es podien transformar en merles per no ser descobertes, i aleshores la Maria no deixa de ser un joc lúdic, doncs l'ha interpretat d'aquesta manera, però també tenim manairons, tenim altres els pergolets, que també són com una mena de criatures marines, en fi, tot el mostruari de com el poble català ha imaginat el que abans eren els genis de la natura, els genis Loki, i que a més a més il·lustrats amb una feina que jo et dic
Segurament, probablement, és l'únic llibre que disposa de tantes criatures i tan il·lustrades perquè la gent tingui un gaudi. Sembla que a la península ibèrica, a la zona on pugui haver més criatures fantàstiques, sigui a Cantàbria o al País Basc, amb aquells boscos atlàntics, i precisament no és així. És a Catalunya, a València i a Mallorca, on hi ha moltes més criatures que qualsevol altre indret de la península ibèrica.
Per tant, és un patrimoni intangible per imaginar, però també per veure com el poble català s'ha imaginat aquestes antigues entitats del bosc o del mar o dels núvols o de les coves que existeixen a totes les cultures i que nosaltres hem actualitzat.
Guia de les criatures fantàstiques catalanes, doncs, recomanació feta, un llibre amb textos de Joan de Déu Prats i amb il·lustacions de la Maria Padilla. Joan de Déu, moltíssimes gràcies per haver-nos atès un dia més aquí a la Randa Mar, en aquesta secció de mites i llegendes, i això, que estem a les portes de les festes, per tant, molt bon Nadal, feliç any nou, i ens retrobem ja aquest 2026. Bones festes i gràcies per l'oportunitat de poder també parlar d'aquest llibre tan recent.
No he sabut trobar el moment per sincerar-me, ni la manera d'avançar. M'he trencat a cada pas sense pensar-m'ho, m'he fet mal per ser capaç d'imaginar. No vaig veure les senyals mentre esperava perquè el cel em va remoure la veritat. He après que callar-se les paraules, per molt que tinguis ganes, és el que et farà avançar.
I vaig cagar-la, idealitzant-te, sense pensar ni escoltar la gent. I vaig cagar-la, imaginant-te amb la foguera vora el mar sense res més.
Potser he perdut el temps per no viure el present, jo m'he trencat les ales per entendre't lentament. Ara el que toca, sense resposta, és agradar-me i no fer l'idiota. Potser he perdut el temps per no viure el present, jo m'he trencat les ales per entendre't lentament. Ara el que toca, sense resposta, és intentar agradar-me i parar de fer l'idiota.
Sabigut trobar el camí, jo ja t'ho vaig dir. Vas trobar-me perdut enmig de les nits fredes. Maixec com puja el Puigmal enmig d'una forta tempesta. I ara no sé com guiar-me amb les estrelles. M'has ennubolat i ara no em deixes veure. No sé com tornar, hauré d'improvisar i baixar per la tartera.
I vaig cagar-la idealitzant-te sense pensar ni escoltar la gent. I vaig cagar-la imaginant-te amb la foguera vora el mar sense res més.
Potser he perdut el temps per no viure el present. Ja m'he trencat les ales per entendre'l lentament. Ara el que toca, sense resposta, és agradar-me i no fer l'idiota. Potser he perdut el temps per no viure el present. Ja m'he trencat les ales per entendre'l lentament.
Estimar-me en mi, no pensar en ningú Estimar-me en mi, molt abans que tu Abraçar-me fort a mi Estimar-me en mi, no pensar en ningú Estimar-me en mi, molt abans que tu Abraçar-me fort a mi
Potser he perdut el temps per no viure el present, jo m'he trencat les ales per entendre'l lentament. Ara el que toca, sense resposta, és agradar-me i no fer l'idiota. Potser he perdut el temps per no viure el present, jo m'he trencat les ales per entendre'l lentament. Ara el que toca, sense resposta, és intentar agradar-me i parar de fer l'idiota.
I ja encarem la recta final de la Randa Mar d'aquest dijous 18 de desembre i fem parada el Delta de Libre per parlar sobre el pressupost pel 2026 que l'Ajuntament de l'Ampolla ha aprovat recentment. Sí, Marina, l'Ajuntament de l'Ampolla ha aprovat el pressupost municipal per a l'any 2026, que ascendeix a 7,73 milions d'euros, la xifra més alta de la història del municipi.
Anem a comentar-ho amb Meritxell Faiges, primera tinent d'alcalde de l'Ampolla. Meritxell, benvinguda a Randemar. Hola, bon dia, moltíssimes gràcies. Com ara he dit, l'Ajuntament de l'Ampolla acaba d'aprovar un pressupost rècord de 7,73 milions d'euros. Mai havia sigut tan alt, no, el pressupost?
No, és el pressupost més alt. S'ha aprovat mai aquí a l'Ajuntament de l'Ampolla. I bé, això també indica que tenim una bona salut econòmica i que s'estan fent bé les coses. Clar. Quins factors han fet possible arribar a aquesta xifra?
Bé, jo crec que diferents, a part de la recaptació, que val a dir que no s'han pujat impostos, sinó temes com permisos d'obres i s'han aconseguit moltíssimes subvencions durant aquest any 2025 i aquesta gestió que fa buscar una mica de recursos externs, com si diguem, ha fet possible aquest increment de pressupostos.
Molt bé. I Meritxell, l'objectiu general d'aquest pressupost pel 2026, és a dir, els objectius per l'any que ve, quins són? Mira, en el moment de redactar aquest pressupost, des de l'equip de govern hem tingut dues coses molt clares, que primera és estar al costat de la gent, per això la partida social, com si diguéssim que és una de les que més han mimat,
de les que més han tingut cura, de poder seguir aportant a la ciutadania tot el que estem treballant per a ells, com poder ser ajudant llibres, ajudant transports, ajudes socials de necessitats extremes, dedicació a la gent gran, a la joventut. Creiem que aquesta és una de les partides més importants que hem de seguir mimant i hem de seguir treballant. I l'altra és la partida d'inversions, que si veieu...
passem del milió d'euros en inversió per aquest 2026, perquè considerem que també en un poble s'ha de treballar i s'ha d'intentar sempre anar endavant i mirar i vigilar quines són les necessitats. En aquest cas, per aquest 2026, creiem molt necessari invertir en el barri de dalt,
en tot un seguit de millores, en un projecte total que està valorat en més d'un milió i mig, dels quals 600.000 se'n dedicaran a la partida d'este 2026, i llavors altres projectes com pugui ser Arregla Camins i diferents infraestructures que es necessiten per poder seguir tenint el poble un dels millors del territori, però per a que sigui així s'ha de seguir treballant, per a que així ho sigui.
És clar. Ara, com dies, destineu molt pressupost a les inversions, més d'un milió d'euros, com ara dies, un dels punts més importants és el projecte del barri de dalt, 600.000 euros. En quin punt se troba este projecte?
Bé, aquest projecte ja està redactat, ara en breu aquesta part esperem que sorti a licitació, i llavors, com bé t'he dit, el que ja redactat és un projecte que supera l'un milió i mig d'euros, llavors l'haurem de fer en dues fases, i aquesta primera fase creiem que en breu ja sortirà per a poder ser licitat. Molt bé, i quines seran aquestes millores, els beneficis que aportarà el veïnat?
se millora lo que seria l'enllumenat, se millora lo paviment, les seres, o sigui, tot un conjunt d'accions que per al barri són necessàries. Claro. I també, Meritxell, un punt important i més en els temps que estem vivint ara, en els aiguats i les pluges, no?, és millorar el drenatge a diferents zones del poble. Exacte. Sí, ja està en redacció...
uns projectes que, com bé dius, per millorar el drenatge, em donem compte que ara mateix, ahir vam tindre un episodi de pluja bastant intens aquí a l'Ampolla, i tenim tres zones on són una mica conflictives en el moment de canalització d'aigua, del drenatge. Estes tres zones les trobem al Passeig de l'Arenal,
al barri d'Ampollamar, també a la zona de l'urbanització de Cap Roig i llavors al carrer Acantilats. L'objectiu principal és prevenir incidències i reforçar una mica la resiliència urbana davant d'aquests episodis que, malauradament, cada vegada són més freqüents i, com et dic, s'ha de fer la preparació d'aquests projectes, però que per en este 2026 està contemplat
i poder actuar per a millorar aquests tres casos. Molt bé, com tu diies, Meritxell, la prevenció també és el més important perquè al final no podem parar que plogui, però si estem nosaltres preparats hi ha tot el que ens portem per davant. Exacte, així mateix, és que ha de ser així. Tu ja veus cap on van les coses i el que s'ha de fer és treballar per intentar minimitzar les conseqüències.
Sí, i com abans mos avançaves, el pressupost també manté i reforça el compromís social en els ampolleros i les ampolleres. Hi ha, per exemple, 16.000 euros destinats a ajuts en llibres escolars, també al transport d'alumnes de batxillerat, entre d'altres, no? Sí, creiem que està al costat de la ciutadania, com et ha dit, és un pilar del nostre equip de govern. Creiem que aquestes ajudes són molt positives per a la ciutadania,
Una subvenció per adquirir llibres des de primària hasta batxillerat són dels pocs ajuntaments que les oferim i creiem que això poses una mica un respiro per a les famílies. Com bé dius transport escolar, pensem que els alumnes que cursen batxillerat
no el paguen des del Consell i que menys que des de l'Ajuntament, ja que no tenim institut aquí al poble, ajudant aquestes famílies en el que suposa aquesta despesa en el desplaçament, no?
seguirem treballant en el centre de dia, serveis d'atenció domiciliària, programes de suport com pot ser que oferim classes de gimnàsia a la gent gran per a que estiguin actius, ajudes per a combatre la pobresa energètica, sempre tenim necessitats.
molt bàsiques, que hi ha famílies que no les poden cobrir i tenim aquesta partida per a intentar ajudar a cobrir aquestes necessitats de necessitat bàsica, com ja pugui ser, però això, pobresa energètica o a una família que se li ha trencat un electrodomèstic imprescindible, poder-los ajudar per poder-ne adquirir un altre, no?
Llavors, per haver de seguir parlant, sempre estem al costat del teixit associatiu, teixit esportiu, de fet donem subvencions a quasi el 100% de les associacions i clubs, perquè aquests puguen tirar endavant la seva activitat, perquè això també no deixa de ser una manera de fer cohesió social i que el poble tingui moltes activitats i coses que pugui fer.
Sí, i a més de tot això que dius, també aposteu pel lleure, perquè, per exemple, el campus d'estiu i les activitats juvenils tenen una partida de 14.000 euros, que, clar, evidentment les necessitats, però també lo lleure, no?, de la gent jove. Sí, creiem que la conciliació familiar a vegades és difícil, sobretot, per exemple, aquí a l'estiu, la majoria de famílies tenen feines lligades o bé al turisme o bé, per això, a treballs de temporada, no?,
I pensem en els infants, que aquests infants han de poder tenir un llibre de qualitat. I, com et dic, pensant en això, a tots els empadronats de l'ampolla se'ls subvenciona una part del cost del que costa aquests campos d'estiu. La nostra finalitat és estar al costat de la gent, mirar on estan les necessitats i intentar ajudar el màxim possible.
Molt bé, Meritxella, el pressupost ja està aprovat per l'any que ve, ja l'hem desglossat, vull dir, teniu tots els punts, totes les claus per fer, bueno, d'un 2026 per fer l'ampolla, no? Bé, és moderna, dinàmica i pròspera per la gent.
El cap és la nostra feina i intentar, per això, que la gent que va fer confiança en nosaltres, demostrar-los que sí que estem treballant per ells, per ells i per tots els ampollers i ampolleres, i intentar sempre estar al costat.
Molt bé. Meritxell, si sembla, ara passem a parlar a la setmana del comerç que es va tancar este diumenge, en la tercera fireta de Nadal. La setmana del comerç dura tota la setmana i el cap de setmana la fireta. Quin balançment fas?
Fem un balanç més que positiu, jo com a regidora de comerç també, només puc dir que agrair a tots els comerços i empreses implicades, perquè la veritat, sí que hi ha molta feina detrás, però des de llavors sense ells no hauria estat possible. Ja sé que sona molt un tòpic, no?
però pensar que en el teixit comercial que tenim nosaltres, que a la Setmana del Comerç hi haguen adherits 40 comerços, és que això supera el que és la paraula èxit, no? I ja et dic, ja no és cosa de la meva regidoria, sinó que crec que és cosa del teixit comercial que tenim aquí al poble, que sabem que tot i ser més de desembre, s'ha de intentar desestacionalitzar, sabem que a l'estiu tot va bé, però el que s'ha de fer és treballar
per a que els mesos d'hivern i de tardor poguessin treballar aquí al poble i, de fet, crec que estan molt implicats i agrair-los que l'èxit d'esta Setmana del Comerç i de la Fireta ha estat en gran part gràcies a ells. I a les famílies i empreses que, de forma totalment desinteressada, han aportat el seu granet de sorra per a poder tirar-ho endavant.
I 40 comerços adherits, hau fet any rècord, no?, en comerços adherits.
Sí, sí, sí, sí. Hem tornat a fer en rècord. De fet, des que jo soc regidora, poquet a poquet s'han anat incrementant els participants. I crec que és degut una mica a això. O sigui, és que hem de veure que el comerç de carrer l'hem de lluitar dia a dia. Jo, com a comerciant, veig que aixecar la persiana cada dia costa més, però si estem junts i fem pinya, ara mateix hem obert un nou canal de difusió aquí al poble...
ha sigut per iniciativa privada, o sigui, per iniciativa de tots els comerciants, a mover un nou canal a Instagram, que es diu L'Ampolla Activa, que intenta englobar tot el sector econòmic, empresarial, comercial, restauració, de la població, perquè jo creiem que l'important avui en dia és tindre moltíssima visibilitat, arribar com a la màxima de gent possible, i ja que tenim aquestes armes,
que és l'internet i la difusió online, s'han d'aprofitar i, com bé t'he dit, ha sigut una idea privada, que té tot el recolzament de l'Ajuntament i de la meva regidoria, perquè així no lluitar contra ells, sinó unir-nos i ser més fort. Sí, l'ampolla activa, que, bueno, pròximament ja en parlarem més àmpliament, perquè també, vull dir, jo ho he vist per xarxes, que esteu a tove, però...
Per entendre-mos, és un perfil d'Instagram, és on ficareu un canal de difusió de notícies, de novetats, de... De promocions, tot. O sigui, aquí, en aquest canal, hi cap tot el que té relacionat, com bé te dic, en el món econòmic, no? Empresarial, comerç, restauració... I aquí el que volem fer és...
penjar totes les ofertes que pugui fer qualsevol botiga, qualsevol restaurant, penjar iniciatives, penjar totes les activitats que es duran a terme. O sigui, no és que una cosa suplante l'altra, perquè els canals de difusió oficials seguixen totalment actius i seguiran fent promoció de totes aquestes coses, sinó que és un més a més per a poder també intentar arribar a tota la gent possible.
Sí, i Meritxell, com dèiem, aquesta setmana del comerç, que ha anat fent diverses accions durant la setmana, se va rematar, va finalitzar, va tancar en la tercera fireta del Nadal, el cap de setmana, dissabte i diumenge, que hi havia uns quants estants també de comerços del poble. Què me'n dius de la fireta?
No és quants, érem 24 participants, disculpa, a la Fireta de Nadal érem 24 estants o 24 parades, com ho vulguis dir, i sí que hi havia, en este cas, sempre participen el comerç, la restauració...
i a més a més també convidem a les associacions, així en un caire més social, com pugui ser, per exemple, Provat, Mans Unides, l'Associació de Dones, però també donar a conèixer les seues activitats. És una fireta on tothom hi cap, on ningú sobra perquè tot fa festa, i la valoració de la fireta, més que positiva, ja de fet estem pensant coses per a la quarta fireta, ja en breu farem una reunió,
per apuntar tot el que ha donat de si i tot el que encara queda per poder extreure d'esta fireta. Estem molt contents de la resposta de la gent del poble. Pensa que va haver moltíssima gent durant els dos dies. Llàstima que el diumenge a la tarda es va girar mal temps. Però estem molt més orgullosos del resultat. Creiem que va ser una fireta que va fer molt de poble.
i que es va viure un esperit i un ambient tan bonic que serà difícil d'oblidar. A més a més, el benefici econòmic que va ser... La principal comerç és això, que el comerç, segons que coneixi, que la gent compri aquí al poble. I fer-ho en voltes de Nadal, això implica que aprofites aquesta època nadalenca de compres per incentivar que la gent compri el comerç local. Però...
els resultats crec que van ser molt més que positius i que estem molt contents. Molt bé, però sí, m'estàs dient que ja esteu ideant novetats i coses per la pròxima edició. Clar, pot anar superbé, però de l'experiència se'n van traient coses i dius, això sí, això ho fem així, perfecte. Anem millorant sempre, no, Meritxell?
Exacte, sempre mires i sempre ja veus alguna coseta, però mira, això ho canviaria de puesto, o ara aquí podríem dir que això, i mira, això que ha sigut un èxit, l'any que ve, doncs encara ho potenciarem una miqueta més, no? Llavors també voldria agrair a la Fireta que moltíssimes de les actuacions musicals, musicals o espectacles, vingos musicals,
tot se va fer de forma totalment altruista. O sigui, la implicació, ja no només del teixit associatiu o del comerç, la implicació de gent del poble que potser té un grupet amater de rumba catalana per a cantar Nadales, van vindre i van tocar i van fer activitat de forma totalment altruista. L'únic que és, demanàvem una donació per al dia de la Marató de TV3, agrair a totes les gent que sempre ha estat predisposada
a fer coses per al poble de forma positiva i, com bé t'he dit, aquí ja mos guanyen. O sigui, no hi ha prou paraules d'agraïment per a tota aquesta gent que, com bé t'he dit, de forma totalment altruista, sense cobrar res, va voler posar el seu granet de sorretera que la fireta de Nadal lluís encara més.
Perfectíssim, Meritxell, moltíssimes gràcies per haver connectat avui en el programa. I mira, si no ens tornem a parlar ni a veure, bones festes i bona entrada d'any. Igualment, molt bones festes a tothom, bona entrada d'any i esperem que aquest 2026 sigui almenys igual i si pot ser de miqueta millor. Doncs Marina, l'Ampolla ja ho tenen tot preparat per començar el 2026 amb bon peu.
Vaig deixar d'entrar-hi tant de cop, ara abans embullo els canells al cap i al cor. Amb els ulls clavats a l'horitzó, lentament cintures palles, malgrat la por. Fent el mort, la vida passa igual.
I així arribem al punt final de la Rondamar d'aquest dijous 18 de desembre del 2025. Nosaltres ho hem de deixar aquí, però tornarem demà com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda aquí a Rondamar. Que vagi molt bé.
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Vull cridar t'estimo, saltar lluny i perdre el cap. Jugar a submergir-me, per un cos serà estrellat. Mai hi haurà cap arca que em dugui cap lloc millor.
Viu les festes de Nadal a Sant Pere i Sant Pau. Gaudeix del comerç del teu barri i participa per guanyar fins a 30 lots nadalencs. Aconsegueix la teva butlleta visitant a Bar al Drac, Arbor Clínica Veterinària, Casa Jové. I el 20 de desembre vine a la plaça de la quarta promoció i celebra la gran festa amb nosaltres. Música, actuacions i animació infantil. Aquest Nadal viu la màgia de Sant Pere i Sant Pau. Tria comerç de proximitat.
Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furgoteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat. T'agrada el circ?
Aquest Nadal no et perdis Low Cost, l'espectacle familiar de Cirque Party que s'instal·la a l'anella mediterrània. Del 20 al 26 de desembre, gaudeix d'un circ progressiu i poètic amb música en directe, acrobàcies, trapezis, dansa i clown. Una proposta ideal per gaudir en família. Informació i entrades a entrades.tarragona.cat. Ajuntament de Tarragona. Enguany, la nit de Cap d'Any. Es viu a l'Ania Salou i a l'Ania als Prats.
Vine amb família i aprofita el nostre pac especial cap d'any. Gaudiràs de tallers, xocolatada, fotocol, pijamada, tardeo, el primer bany de l'any i molt més. I per acomiadar l'any, sopar de gala i festa de cap d'any. Entra ara a alanieresorts.com, reserva el teu paquet i comença l'any com mai.
S'activa el Pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 3. Millorar l'eficiència de la neteja. Amb una brigada d'acció immediata, reforcem les illes de contenidors i ampliem la neteja al detall per arribar a tots els racons, responent millor i més ràpid perquè la ciutat ho noti.
Ajuntament de Tarragona. Per una ciutat més neta, eficient i sostenible.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Xeselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Bona tarda, són les 6.
Us parla Tere Ortega. La pacificació de la Rambla Nova o la creació d'un consultori mèdic a la Mora Tamarit han centrat el darrer ple municipal de 2025 a Tarragona, Laura Casas. El Partit Popular ha demanat que es reverteixi la prova pilot que es va impulsar ara fa un any al tram superior de la Rambla Nova i que la zona torni a ser accessible per la gent que hi viu. Maria Mercè Martorell és la portaveu dels populars.
Els hi és igual les greus conseqüències que estem veient i patint durant un any. Sembla que es busqui complicar la vida dels veïns i les veïnes, sembla que es busqui buidar de vida l'espai a favor d'una política de parador. Per part del govern, el conseller socialista Nacho García ha lamentat que el PP no accepti que les ciutats avancen. A mi, senyora Martorell, les ciutats avancen i canvien i les ciutats han de posar al centre de les decisions
A les persones, no als cotxes. A les persones. D'altra banda, i amb un ampli consens i amb la presència d'un grup de residents de la zona, ha quedat aprovada una moció d'Esquerra per la creació d'un consultori mèdic a la Mora Tamarit.
El ple ha rebutjat, d'altra banda, la moció de SOS Costa Daurada defensada per Esquerra Republicana i en Comú Podem per instar la Diputació a modificar el camí de ronda entre la Rebassada i la Sabinosa. El portavó d'en Comú Podem, Jordi Collado, ha instat el conseller de República, Xavi Puig, a actuar. Xavi, has de fer una plantada, perquè és un projecte a la Dipu i tu estàs allà. I segurament ets l'únic del govern que té capacitat.
per dir prou, perquè estàs el govern de la Diputació. I és el teu govern. I ho has de fer. Ell també està, però ell està en contra de fer això. Per tant, si ell està en contra d'això, no li puc demanar a l'alcalde que fes una cosa que ja sé de la que està en contra. Podem mirar cap a una altra banda. Però jo tinc clar que si jo estigués en aquell govern, hi ha dues opcions. O paro o em vaig cap a casa.
Puig ha dit que Esquerra Republicana ha estat coherent. Mirem d'assumir esforços per demanar-li a l'Estat, també a la Diputació, que som companys allà, però sobretot a l'Estat, demanem-li, sisplau, que aturi aquestes obres que començaran imminentment al gener i que puguem tenir unes converses per mirar de fer més participat aquest projecte i per mirar de rebaixar-lo i fer-lo el més integrat paisatgísticament possible.
La portaveu del govern, Sandra Ramos, ha recordat que l'actuació té tots els informes ambientals que l'avalen. Això no és una carretera al mig del murrot de la Sabinosa. És que no és veritat. No està danyant cap espècie protegida, perquè no és veritat.