Arrandemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda a tothom. Passen 3 minuts de les 4 de la tarda d'aquest dilluns 23 de febrer del 2026. Ho tenim tot preparat com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda aquí a Arrandemar.
Començarem, com és habitual, fent un repàs de totes les notícies de la nostra costa catalana. La primera aturada la farem a l'escala. Baixarem fins al delta de l'Ebre, passarem per Vilanova i la Geltrú, Aranys de Mar i acabarem a Tarragona. Després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes.
Ens acostarem al Museu del Port de Tarragona per parlar del peix blau. Navegarem amb llegut mediterrani i competint. Anirem fins al Delta de Libra per parlar d'actuacions per evitar inundacions. Ens submergirem al Fons Marí amb els cavallets de mar. I acabarem el programa d'avui. Com l'acabarem? Doncs parlant, intentant posar solució a la problemàtica del sargàs. Sabrem què és això. Estarem aquí fins les 6 de la tarda, Renamar,
Fins demà!
Però abans de tot això, el que volem fer és saludar el nostre equip, saludar a totes les persones que cada dia fan possible aquest programa, que cada dia fan possible que el vaixell d'Arranamar surti de port i arribi a Bon Port. I comencem, com és habitual, per The Only One, la nostra cap tècnica. Sívia García, molt bona tarda. Bona tarda. No t'ho creuràs, però m'estava barallant amb el micro i estava guanyant el micro. Sí, t'he vist, t'he vist, t'he vist.
Està bé que un dia et passi a tu i no em passi sempre a mi. I a més he de dir a la meva defensa que clar, jo l'havia posat bé, no sé si és que després se m'ha deprimit. Ha pensat, és dilluns i ha fet pof. Sí, està de dilluns, no vol treballar, no té ganes de treballar. Té ganes, saps de què?
De festa? No, de jubilar-se. Això jo. Encara no li toca, que és més jove. I a mi quan me toca jubilar-me... Tu i jo ja farem tractes. Me jubilaré abans que tu? No, me farem 50-50. En el moment que jo me jubili, tu també, amb mi.
Ah, això estaria guapíssim. Perquè, a més a més, estem en pla pack indivisible, com els... Ara va dir una marca. És que si ens dividim, els esmorzars, els baranars, què fem aquí? Què fem? Vull dir, seria aquí tot una depressió, tot, saps? Que quedaria aquella buidor.
Hauria de venir un psiquiatre, un psicòleg, aquí a reanimar-nos. Seria el buit existencial. Oh, oh, deixa'm córrer. Vinga, va, anem saludant Sergi Corraldes de Ràdio L'Escala. Sergi, molt bona tarda, com estàs?
Doncs molt bé, jo quasi que també que m'apunto del carro de... Em reenganxo, allò que a vegades fèiem amb els jocs de cartes, a la jubilació de la Sílvia. Bé, això ho has de negociar primer amb mi, ja veurem si jo t'ho accepto o no. Vale, vale. És la jefa. Sergi, és la jefa. Ha de sortir per aquí, eh? Si tu t'enganxes i em diuen que tu quedes fora, llavors no anem.
No anem. Va, ja per dius. El del pack indivisible, si vols, mira, ens humem. Avui he vist una cosa bastant interessant, que el nostre ex-presentador i ex-jefe, Fran Richard, ho va llegir, no sé si ho sabeu, però està per Ucraïna, el Fran Richard, com a corresponsal de diferents mitjans, i va llegir una entrevista que li van fer l'altre dia...
I explicava que els ucraïnesos utilitzen xarxes de pescar per, podríem dir, embolcallar les autopistes, les carreteres, per evitar els drons russos. O sigui, utilitzen xarxes de pescar per protegir-se.
Això, digueu-los-hi, els de la P7 que van arreglar l'altre dia a l'altura de gelida, potser també les poden utilitzar les xarxes. Sí, que agafin això d'exemple. Anem a saludar la Carla Lanuza des de Canal Blau Ràdio. Carla, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda, companyes. Jo no estic a favor que la Sílvia es jubili, la veritat. Per què? Ets la persona que sempre em recorda quan falta alguna coseta al guió. Home, és la seva feina. Jo depenc absolutament de la Sílvia. Si voleu una curiositat també relacionada amb xarxes de pesca fora del mar. Amb una xarxa de pesques amb el que es va començar a
a idear les xarxes de seguretat del món casteller, que ara està utilitzant tothom. Exacte, molt bé, sí, sí. Tens tota la raó. I anem a saludar l'Oriol Leo des de Radio Arendt. Oriol, molt bona tarda, com estàs? Molt bona tarda. Bé, bé, bé, aquí anar fent de dilluns. Bé, i jo curiositats així de xarxes de pesca fora del mar... Avui no en tens.
Sí, calla, calla, que sí, que sí, que quan vaig anar a l'Aquàrium l'any passat a Barcelona, us en recordeu? Sí. Em van explicar que el mobiliari, el mobiliari que han fet anar a la zona nova de l'Aquàrium, l'han fet aprofitant, doncs això, xarxes de pescadors, restes de material de pesca que ja no servia, doncs l'han fet servir, l'han compactat, han creat, doncs, un nou material i han pogut fer, doncs, les taules i tot això, vull dir que, mira, alguna cosa sí.
Doncs tot aquest tema els agradaria molt a l'Anna Lonzo Tambo, la nostra col·laboradora d'economia, perquè sempre parla d'això, d'aquesta economia circular i d'aquesta reutilització de temes de pesca. Vinga, va, deixem-ho aquí, anem a començar el programa d'avui. També hi ha la Cel Prieto des de Radio Delta.cat i qui us parla des de Tarragona Ràdio, Marina Pérez Got.
Comencem el nostre repàs informatiu a la Costa Brava explicant que Salvament Marítim ha registrat 3.000 serveis d'auxili a la Costa Brava en els darrers 10 anys, Sergi.
Així és, Marina, i una barca a la deriva és el principal motiu dels rescats de salvament que té documentats en aquests 10 anys a la Costa Brava. L'any passat, només aquesta situació va generar un 79% de les operacions i a molta distància es situen altres incidents com varades, vies d'aigua o avisos per objectes flotants.
L'estiu, evidentment, és l'època que concentra més actuacions de salvament marítim. Entre maig i agost de l'any passat es van documentar un total de 246 casos, que suposa gairebé un 90% dels totals de tot l'any. I pel que fa al tipus d'embarcació, la majoria dels casos es remeten a embarcacions d'esbarxo.
Les dades d'emergències també mostren un repunt just després de la pandèmia, quan el trànsit d'embarcacions a mar va augmentar de nou. Bases marítimes de salvament, com la de Roses i l'Escala, concentren la majoria de rescats a la costa brava nord. En el cas de Roses, el vaixell de salvament Salvamar-Lira, estrenat l'any 2023, ha estat una peça fonamental per millorar el servei en un tram de costa amb molt trànsit marítim i, sovint, amb condicions meteorològiques no gaire bones.
Roses instal·larà una barrera de seguretat a la Bucana del Port per restringir l'accés en cas de temporals. Doncs sí, l'Àrea d'Infraestructures i Serveis de l'Ajuntament de Roses ha instal·lat una barrera de protecció a la Bucana de Santa Margarita amb l'objectiu d'evitar el pas de persones quan hi hagi situacions de risc derivades de temporal i fort onatge. El dispositiu es tancarà de forma preventiva sempre que sigui perillós accedir a la zona de l'Espigó.
Al llarg de l'any, durant episodis de fortes pluges i temporals, el consistori ja prohibeix l'accés a l'espigó per prevenir accidents provocats pel mar alterat. Fins ara, aquesta restricció es feia amb tanques mòbils o cinta policial, elements que, a no ser fixes, es poden malmetre o retirar amb facilitat.
fet que incrementava el risc per a persones que incomplien la prohibició. Amb la nova instal·lació, l'espai has d'haver més segur, gràcies a aquesta barrera que es podrà mantenir aixecada o bé tancar-se en funció de la situació marítima de cada moment. D'aquesta manera, l'Ajuntament podrà restringir els pals de vianants de manera ràpida i efectiva quan les condicions a mar ho requereixin.
Baixem ara fins al delta de l'Ebre. Els regants de la comunitat de regants de l'esquerra de l'Ebre han iniciat aquest dissabte el bombeig d'aigua dolça als arrossars per retirar la salinitat provocada per les fortes ventades del cap de setmana passat. L'operació afecta unes 800 hectàrees i preveu mantenir els camps inundats durant aproximadament una setmana, temps en què es calcula que quedaran nets cel.
Una setmana després de l'episodi de vent, els arrossars de Deltebre comencen així el camí cap a la recuperació. El rentat es fa a través de dos canals principals que distribueixen l'aigua dolça als punts més afectats per l'entrada d'aigua marina. Javier Casanova és el president de la comunitat de regants de l'Esquerra de l'Ebre. Aquesta fase consisteix en posar aigua a dos canals principals i inundar unes 800 hectàrees en aigua dolça.
I després això es durarà una setmana i després tornarem a tancar i se suposa que serà suficient per a tindre els camps nets de l'aigua salada. Casanova assegura que no es podran saber els efectes reals del temporal fins que no comenci la temporada de l'arròs.
No ho sabrem fins que comencem la campanya i després ja veurem els efectes reals de l'afectació que ha tingut la sal. Ara podem especular, però realment no sabrem fins que inundéssim els camps i sembréssim l'arròs. Volem els resultats, si ha afectat molt o no la salinitat.
Casanova també alerta que aquest escenari altera les tasques de manteniment prèvies a la temporada. Sí, claro, aquesta època la utilitzem per a fer els manteniments dels canals principals i recs i, claro, fer aquesta operació implica que hem de parar totes les feines de manteniment i, claro, això repercutirà que no tindrem prou temps per a poder fer totes les reparacions que teníem previstes a aquesta campanya.
Les actuacions d'emergència s'han concentrat als arrossars del Fangà i a la llacuna del Canal Vell, on l'onatge i el forvent van provocar l'entrada d'aigua salada, trencaments i inundacions. La comunitat de Regans ha executat les obres per tancar els punts oberts al mar amb l'aval del govern, uns treballs que xifren en 700.000 euros.
Casanova insisteix que, a llarg termini, caldran mesures estructurals per evitar noves intrusions del mar, com camins de guarda en altura i altres elements compatibles amb l'entorn.
Més de 1.000 persones i 16 comparses desborden creativitat al Carnaval de Deltebre. Sota el lema Agafeu-vos que venen curbes, la rua de Carnaval de Deltebre ha desbordat creativitat amb la participació de més de 1.000 persones i 16 comparses.
Al llarg del dissabte a la tarda, els carrers del municipi es van omplir de veïns i visitants per descobrir unes propostes molt originals, des de les titelles articulades del barracot fins a les bruixes de llum de l'Olimpus o la sàtira dels ciclons d'allà baix. L'alcalde de Deltebre, Lluís Soler, ha destacat la consolidació d'una festa que va renaixer l'any 2016 i que des de llavors no ha parat de créixer en volum i qualitat.
10 anys de carnaval, un carnaval que quan el vam tornar a arrencar, feia molts anys que no es feia, i que el 2017, quan vam tornar a arrencar després de molts anys el carnaval, diem a vore, a vore, a vore, i la veritat és que cada any més gent, més gent, més gent, i fa més il·lusió, un carnaval ple de llum i de color i molta festa.
Pel que fa als guardons, el Premi a la millor comparsa ha estat per a l'Associació de Veïns del Barracot, que revalida el guardó i consolida la seva trajectòria dins del carnaval del municipi. El Premi Especial Infantil ha recaigut en Olympus Dance Team, mentre que el reconeixement a la comparsa més xaladora ha estat per als Quintos i Quintes del 2008.
La comparsa, viu, balla i somriu, ha obtingut el premi a la millor coreografia. Dones del Tebre ha estat distingida com la comparsa més original i l'associació de veïns Jesús i Maria ha rebut el guardó a la millor carrossa.
Anem ara fins les costes del Garraf. 75 famílies i els dos edificis de l'escola, el cim de Vilanova i la Geltrú, ja reben energia del centre de producció solar 1, que ha posat en funcionament la secció local de Vilanova i la Geltrú Energia, la cooperativa d'energia comunitària Penedès-Garraf.
Sí, durant les hores de sol, aquestes famílies i les dues escoles disposen d'energia renovable gràcies a la instal·lació de plaques fotovoltaiques ubicades a la taulada d'una nau del sector de la Bòbila. La creació de comunitats energètiques locals està actualment a l'alça. És un model que permet posar d'acord diverses persones per obrir una instal·lació fotovoltaica en un terrat pactat a prop dels seus domicilis, cosa que els permet deixar de dependre energèticament de les grans companyies elèctriques.
Connectar-se a una comunitat energètica representa obtenir un preu baix i estable de l'energia durant un període d'uns 25 anys, la reducció de l'IBI durant dos anys i, sobretot, contribuir a la reducció de les emissions de CO2. BNG Energia, la marca Vilanova de la cooperativa Energia Comunitària Penedès-Garraf, ja té en marxa dos centres de producció més, un situat en una nau al polígon de Santa Magdalena i l'altre en un terrat de la parròquia de Sant Antoni, des d'on es podrà subministrar energia al centre de Vilanova.
A Sitges acaba de néixer el col·lectiu 870, una iniciativa cultural que vol portar i fomentar propostes culturals vinculades a Sitges i a l'entorn del Garraf. Afirmen ser un projecte transversal, pensat per sumar gent estiguin o no directament vinculats al sector cultural.
Sitges compta des d'ara amb una nova entitat cultural, el col·lectiu 870, que vol apropar la cultura a la ciutadania sumant gent i propostes. La nova entitat afirma que té caràcter transversal i amb vocació pública i vol treballar per una cultura inclusiva, sostenible, participativa i arrelada al territori.
Per això volen incorporar entitats veïnals, escoles i col·lectius diversos, portar activitats als barris i espais no convencionals i obrir oportunitats a creadors emergents. Escoltem en José Manuel Roldán, membre del col·lectiu 870.
Precisament aquest és el nostre objectiu vital, fer iniciatives populars des del mateix poble sobre la cultura, per tal que la cultura no sigui pel poble, sinó que també sigui feta pel poble, i fer comunitat, i fer...
una miqueta de caliu, que trobem que la cultura sempre queda com al marge del que és la gent. Llavors, volem fer cultura des de la gent.
Per formar-ne part, afirmen, només cal tenir ganes de participar-hi. Sitges, diuen, ha d'acollir iniciatives culturals diverses i ser també generador de cultura. Per començar a caminar, el col·lectiu 870 ha fet ja el seu primer acte públic, la presentació del llibre de Miguel Oswald, Les tres monedes per al barquero, amb pròleg de la sociòloga Blanca Moreno. Un llibre que, de manera biogràfica i novel·lada, parla de guerres, emigracions forçoses i la recerca de la identitat de diferents generacions de l'autor.
L'objectiu d'aquest col·lectiu és convertir-se en una entitat de llarga durada i fer de Sitges un referent en cultura de proximitat i de participació ciutadana.
Fem aturada ara a les costes del Maresme. Ports de la Generalitat treu a concurs els quatre locals de l'Espigó d'Arenys de Mar. La idea és destinar dos locals a la restauració i els dos restants es reserven altres usos Oriol.
Exacte. Port sol·licita els 4 dels 5 locals de la zona de Ponent del contradic del port d'Arenys de Mar després que fa aproximadament que va tancar l'últim negoci de restauració. Fa aproximadament un any només queda activa la base nàutica, una decisió que respon a l'objectiu de treure projectes vinculats a l'economia blava i a impulsar la dinamització del front marítim durant els pròxims 20 anys. La directora general de Ports de la Generalitat, Esther Roca,
apunta que només la meitat dels locals es podran destinar a restauració, quedant els altres dos reservats per altres activitats.
ens hem limitat que només podran destinar-se dos dels locals a restauració, que eren els que ja abans es dedicaven, i els altres dos locals dels quatre s'han de destinar a altres usos propis que contemplen el planejament del port i més enfocats de cara al que és l'economia blava i altres usos. De fet, aquesta zona del port és una zona que és terciària i que permet totes les activitats turístiques i de serveis pròpies del que és l'intervenció por ciutat.
En aquest sentit, es poden permetre usos de tipus turístics, comercials, de lleure, d'oficines... Queden exclosos l'oci nocturn i també l'ús residencial per a aquests locals. En relació a la valoració del concurs, Roca ha explicat que la dimensió tècnica suposa el 80%, mentre que l'oferta econòmica computa només un 20%. A més, hauran d'assumir un cànon d'activitat variable amb un percentatge entre el 2 i el 7%.
Hem marcat aquesta complementaritat, aquests elements que ens semblen menys rellevants, i això és el que es valorarà en les bases del concurs, que ja dic, valoren molts aspectes, sobretot l'oferta tècnica. L'oferta tècnica té un valor del 80% sobre 100, i l'oferta econòmica és només un 20%. Per tant, no es tracta pròpiament de subhestar aquests locals a qui ofereixin millors condicions econòmiques, sinó que li donem una especial importància a la valoració tècnica,
El termini per presentar les sol·licituds està obert fins al 24 d'abril. Paral·lelament, Ports ha renovat per 10 anys la concessió de les dues guinguetes de la Picòrdia i el local de restauració El Bar del Puerto als actuals adjudicataris. Queda pendent l'antic restaurant del Pòsit a l'espera que puguin recuperar-lo definitivament.
Seguim amb més notícies del Port d'Arenys, ja que l'administració portuària ha anunciat que els pallols del port es mantindran com a activitat pesquera. Així és, Marina. Seguim escoltant Esther Roca, que afirma que, tot i que la voluntat era destinar-los a usos comercials, finalment es mantindran com a amagatzem per als pescadors.
Aquests locals inicialment són portaiols per amagatzematge d'estres de pesca. És una proposta que vam fer en el seu moment, de poder aprofitar aquests espais per destinar l'economia olava, inclús havíem parlat de poder-los unificar per fer-los una mica en dimensions superiors, però la veritat és que aquest tema també l'hem tractat amb el sector pesquer, amb la coferia de pescadors i ens fan saber.
Ells continuen necessitant aquests espais per aquests estris i, en principi, de moment ho mantindríem com a pellols de pesc.
A més, ports estan netejant els magatzems del port situats davant del nàutic per tal que puguin destinar-se a activitats professionals complementàries. Pel que fa a la mobilitat al port, la Generalitat treballa amb la voluntat que el projecte de millora d'accessibilitat del subterrani de la Guàrdia Civil pugui licitar-se aquest 2026. També es vol reordenar l'aparcament de la Picòrdia per millorar la integració d'aquesta zona sense perdre espais d'aparcament.
I finalment, respecte al projecte del martell, el dic de racer, s'han demanat diversos estudis especialitzats que han de permetre valorar-ne l'afectació. Un cop tinguin els resultats, decidiran com s'executa el projecte.
Acabem el nostre repàs informatiu a la Costa Daurada explicant que el port de Tarragona ha tancat l'exercici de 2025 amb un moviment de 29,24 milions de tones, una xifra que suposa un ajustament del 7,7% respecte a l'any anterior. Segons l'autoritat portuària, l'estratègia de diversificació ha permès assolir fites històriques en sectors claus per a l'economia del territori.
La càrrega general convencional ha batut el seu rècord històric absolut amb 1,79 milions de tones, superant la marca de 2021, amb un creixement del 15,7% respecte al 2024. Aquesta xifra avala l'estratègia corporativa per atreure mercaderies que generen més activitat logística i valor econòmic.
Els productes siderúrgics també han registrat un any de rècord amb gairebé 825.000 tones mogudes i un augment del 17%. Respecte a l'aposta pel turisme, s'ha programat el mateix nombre d'escales de creuers que l'any anterior, 63, i s'ha optimitzat l'ocupació assolint els 129.330 passatgers.
Tot i que encara són dades provisionals, el Port de Tarragona ha tancat el 2025 amb una xifra de negoci de 65,6 milions d'euros, un resultat d'explotació de 9,8 milions d'euros i un resultat abans d'impostos d'11 milions d'euros, l'ebitda de 32,2 milions d'euros i el cashflow de 30,5 milions d'euros evidenciant una elevada capacitat de generació de recursos garantint la viabilitat inversora.
Alhora, el port presenta un baix nivell d'endeutament de 28,1 milions d'euros, una ràtio que mostra una situació econòmica saludable.
I ara volem saber quin temps farà la nostra mar. Ens ho explica en Luis Mi Pérez. Molt bona tarda. Bona tarda. Situació més plàcida impossible al llarg de les properes hores a tota la costa. I és que el vent serà molt feble i l'estat de la mar molt i molt tranquil. Aquesta tarda amb règim de marinades, de sud, de sotuers, una mica més de xaloc.
a la Costa Brava, i sempre amb pocs núvols, només alguns que s'aniran formant al llarg d'aquest vespre i aquesta propera nit, tot just a la costa del Begebre, del Montsià, del Baix Camp, o, per altra banda, entre el Maresme, la Selva i el Baix Empordà, núvols baixos o alguna boira. De fet, al llarg del dimarts no serà estrany que hi hagi algun banc de boira sobre el mar, especialment, però en algun moment...
Arribarà a fregar la costa daurada, bàsicament. La temperatura serà més frasqueta que no pas les últimes hores i sempre amb vent molt feble. S'anirà imposant un palet més de sud o sud-oest durant la tarda del dimarts, especialment a la costa barcelonina, però en general parlarem de mar arrissada o marajol, un palet més de mar de vent la tarda del dimarts a la costa central. Estem pendents a la xarxa.
I del temps al trànsit, volem saber com estan les nostres carreteres. Per això anem fins al Servei Català de Trànsit, on hi ha en Roger Serra. Molt bona tarda. Què tal? Bona tarda. Comencem parlant d'unes obres a la T11, a la zona de Reus. Hi ha un carril tallat en sentit a Tarragona i ara ens indiquen que hi ha cua, hi ha aturades de quilòmetre a quilòmetre i mig per aquestes obres, com us dèiem, a la T11 a Reus i en sentit a Tarragona.
pel que fa a l'àrea metropolitana de Barcelona. Aquí aturades, ara, més o menys habituals a aquesta hora de la tarda. Això vol dir que es carreguen les autopistes del Vallès C33 i C58 d'entrada a Barcelona, ja des de Montcala i Roixac, que a la P7 hi ha aturades d'un parell de quilòmetres a Barberà del Vallès en direcció sud, o que també hi ha aturades, en aquest cas sortint de Barcelona a l'extrem sud, a l'autoriado, entre Cornellà i Sant Joan d'Espí, en sentit martorell. És tot des del servei català de traig.
En només una gota podem desvelar tots els secrets de l'oceà. Descobreix-los de dilluns a divendres de 4 a 6 a Randemar.
Les profunditats de l'actualitat
I comencem parlant del Museu del Port de Tarragona, que també és protagonista de la jornada sobre peix blau que es faran a la ciutat. De fet, fa temps que té una exposició molt interessant, també, on les dones són les protagonistes i la cosa continuarà avançant. De tot plegat, en parlem amb la seva coordinadora, la Mercè Toldrà. Molt bona tarda. Hola, bona tarda. Primer de tot, com va aquesta exposició? Ja en vam parlar...
Abans d'acabar la temporada passada, diria, vam fer quatre pinzellades. És una exposició que ensenya el paper de les dones en oficis de mar, podríem dir-ho, per la gent que no ho sàpiga. Sí, és una exposició que ha estat impulsada i produïda per l'organització de productors pesquers i pescadors de la província de Tarragona, el que coneixem com l'OPP Tarragona.
i aquesta exposició s'ha centrat en l'activitat vinculada a les dones a les confreries de la Cala, de l'Ametlla de Mar, de Cambrils, o sigui, Cala, Ametlla de Mar, Cambrils i Tarragona. Llavors, allí hi ha 24 dones que es van entrevistar i que amb uns codis QRs tu pots accedir a aquesta entrevista,
I doncs parlen armadores, parlen remendadores, parlen administratives, parla la gerent de l'UPP, també de càrrecs vinculats amb l'activitat pesquera dintre de la Generalitat, també biòlogues, subvastadores de la llotja... Vull dir, tot tipus de perfils.
marineres, vull dir, tots aquests oficis que... Peixateres. És a dir, gent que, a la millor, la majoria, la seva família era del món de la mar, tenien barca o eren pescadors, i que, doncs, elles han continuat dintre d'aquest món, però d'una part ja més, no tant per familiar, sinó per dintre del sector serveis, no?
evidentment hi ha les peixateres i les remendadores, com he dit que aquestes ja són, serien la primera generació, les que ja serien més grans, però la part més jove seria aquestes vinculades amb l'activitat de serveis, també secretaries de confraria, totes aquestes, i això ens permet veure, de fet, nosaltres sempre ho diem, el món de la mar és un món molt matriarcal, sempre estan molt matriarcal,
perquè l'home anava a la mar, el patró, els pescadors anaven a la mar, i les dones feien la tasca en terra, arreglaven els papers, cuidaven de la família, tenien cura de la família, feien les gestions, anaven a la capitania...
doncs ja ho porten dite de l'adrenalina, no?, com si diguéssim, i llavors s'ha volgut fer aquesta exposició, i la veritat a nosaltres ens va encantar poder-la oferir al públic que visita el museu, i la tenim des de finals del mes de desembre, del 19 de desembre, si no m'equivoco, que es va inaugurar, i estarà fins a Setmana Santa, fins la primera setmana de... Queda poquet, dues setmanes, aproximadament tres.
No, tot el mes de març. Ah, sí, és veritat. Jo conto com les vacances de les escoles. Com nosaltres fem vacances com les escoles, ho conto com les vacances de les escoles. Queda tot el mes de març i la primera setmana d'abril. I el mes de març farem activitats vinculades amb aquesta exposició, com tu deies, vinculades al peix blanc.
Però aquesta organització, l'UPP, sí que abans pot estar més vinculada al peix blau, però ara també és encerclament i arrossegament. És a dir, que parla d'aquestes dues pesqueres i també de la pesca sostenible, també del peix de proximitat, tot aquest tema que ara es vol posar en valor i que nosaltres hem d'intentar que això es pugui reflectir.
Ara anirem aquí, però de moment l'exposició està funcionant. La veritat és que sí, hi ha gent que venen expressament a veure l'exposició i tothom que visita el museu, ara no recordo exactament, però no fa gaires dies vam fer un recompte i aportàvem més de 1.500 persones que l'havia visitat. Déu-n'hi-do, és una bona xifra. És una mostra petita, però que és entranyable, i a més a més t'aporta tot aquest contingut que potser la gent també desconeix.
Sí, perquè moltes vegades sí que han existit, però potser han estat més invisibilitzades. Invisibilitzades, correcte. Sí, sí. En aquest sentit, i agafant el tema del peix blau que comentàvem ara, hem de dir que vosaltres ja fa temps que treballeu en tot el tema del peix blau perquè teniu l'observatori. Sí, el peix blau, totes les pesqueres, l'arrossegament, l'encerclament, el palangre... Nosaltres tenim l'observatori blau, que precisament ara hi havia grups d'escolars...
tot i que és dilluns, però tenim tanta demanda d'activitat escolar... És època de viatges d'estudis, ara també. Sí, els dilluns sí, perquè tenim des d'infantil fins a Universitat Erasmus, vull dir que tenim... i grups d'universitat que també venen a fer activitat. Llavors tenim a l'espai de la llotja del peix, tenim l'espai Observatori Blau, que allí és on poden conèixer...
No del peix blau, sinó totes les espècies capturades aquí a la nostra costa, les 30 espècies més capturades, i llavors estan classificades segons tipologies de pesqueres, perquè en el fons entre el peix i nosaltres sempre hi ha un pescador o una pescadora que ens el fa arribar.
I perquè també ens arribi, ha de passar per la cofredia i s'ha de fer la subhasta, i això és el que els alumnes o els grups d'adults que poden fer l'activitat, si la fan per la tarda, poden viure en directe la subhasta del peix de l'arrossegament, abans que arribin els camions a la comercialització i arribi als supermercats o a les pissateries i a les nostres llars.
Això t'anava a preguntar. Al final, amb aquestes espècies de jornades de promoció que es volen impulsar i vosaltres participeu, el que feu és ensenyar feina que ja porteu anys feta. Vull dir, no esteu inventant res nou. No, no, no, evidentment. Donem visibilitat. Ah, exacte, això, donar visibilitat. No en sortia la paraula.
I a més a més, durant aquest mes de març, aprofitant que també és el Dia de la Dona i que és una exposició vinculada a les dones, oficis en nom de dona, farem en col·laboració amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya aquí a Tarragona i amb la pròpia OPP dels Pescadors, aquesta és l'organització de pescadors i pesquers de la provincia de Tarragona, farem tres tastets
per tal de, juntament amb la Núria Callau, professora de cuina, i amb dones vinculades al serrallo, no totes, però la majoria vinculades al serrallo, doncs que cada dia tractarem una... en aquests tres dies hi haurà la xerrada, però també hi haurà un tastet per diferents tipus de peix. Llavors el que volem és donar a conèixer peixos que potser no són els que tothom coneix més, però que aquí són...
que no tenen tant poder econòmic, és a dir, que no es cuinen tant, d'alguna manera. Que no es cuinen o que no tenen un valor economical, però que també són peixos de molta qualitat. Llavors el que volem és donar a conèixer això, aquests tipus de pesca, però també el que volem és fer la part de la proximitat i també la cuina d'aprofitament.
Llavors, cada dia hi haurà un peix i un dels dies el que farem serà un mar i muntanya. Perquè no només farem la cunyada del peix, sinó perquè moltes vegades també els pescadors, ara no, però abans tenien aquesta doble versatilitat, que anaven a la mar, però quan estaven en veda...
Igual també es dedicaven a anar amb algú del camp, si tenien algun tros de terra. Això és el que volem mostrar el dia 12, dia 19 i el dia 24. Dos dijous i un dimarts. Aquest mes de març. A les 7 de la tarda, però tot ha de ser amb reserva prèvia.
al Museu del Port. Es pot fer a través de la pàgina web, la reserva... Bueno, amb el correu electrònic. El correu electrònic de museuport, arroba, portarragona, amb lesdugasteres, puntcat. I són activitats gratuïtes, i doncs bé, ens fa molta il·lusió portar-ho a terme, i també farem alguna xerrada amb diferent públic, amb diferents dones vinculades a l'activitat del món de la mar.
I al mes d'abril farem aquesta activitat que fem per les escoles, l'Observatori Blau, la gent gran, o sigui, no és per a escolar, sinó que serà per al públic en general, el divendres 24 d'abril, a les 4 de la tarda, fer aquesta activitat, que també és gratuïta, amb reserva prèvia, per poder veure la subhasta del peix en viu.
Molt interessant, o sigui, les persones que vinguin, gent, adults, vull dir, no seran escolars, podran accedir a la llotja i veure com a subhastar el peix. Poden accedir a la sala de la subhasta. A la sala de subhasta? O sigui, a través de l'aula que tenim, tenim la porta del temps que fa escap a la subhasta de l'actualitat.
Fantàstic, ho hem de deixar aquí perquè se'ns tira una miqueta del temps a sobre. Moltes gràcies, Mercè. No sé si vols destacar alguna cosa més així. Bé, doncs que continuant amb això, a l'estiu també tenim preparada una exposició sobre el concurs de mestres romescaires, que enguany farà 75 anys.
Arribi l'estiu, tornarem a convidar passat setmana santa i parlarem d'això dels mestres romescaires. El concurs de mestres sí, perquè nosaltres, a veure, el peix i la gastronomia van totalment lligats. Lligats, 100%, a les barques sempre s'ha cuinat i es continua cuinat. Correcte, correcte. Moltes gràcies per venir un cop més aquí. A vosaltres. Que vagi molt bé. Adéu, bona tarda.
Aquest cap de setmana ha arrencat per fi la Lliga del Llegut Mediterrani de Rem que fa uns dies de la primera prova que es va celebrar a Flix i es va haver de suspendre i la cita per arrencar la temporada ha estat aquest cap de setmana i a Deltebre, però la federació ha canviat el lloc d'aquesta primera prova a Oriol.
Doncs sí, efectivament, Marina, aquest cap de setmana, per fi sí que ha començat la Lliga de Llegut Mediterrani, i per fer-ho, nosaltres des de Ràdio Arenys parlem amb el president del Club de Rem d'Arenys, el Dani Ribó. Dani, molt bona tarda. Hola, bona tarda. Bé, ho dèiem, per fi ha començat aquesta Lliga, perquè recordem que el primer dia que havia de començar no va poder començar. Ara sí, ens confirmes, Dani, que ha pogut començar aquesta Lliga de Llegut Mediterrani? Sí, ahir vam remar.
Perfecte, explica'm on va anar. Amb canvis, amb canvis. Amb canvis? Sí, sí, amb canvis, perquè en principi estava previst... Bé, la primera, la de Flix, la van anul·lar a la llarga distància, la van anul·lar per motius de, si no recordo malament, era pels vents, hi havia un avís...
de l'ES Alert i que impedia que féssim activitat a l'aire lliure, si no recordo malament. I aquest diumenge havíem de baixar del Tebre, que ja ho teníem tot aparaulat, havíem d'anar a dormir allà baix, a l'Albert, per anar més tranquils, etc. I el, si no recordo malament, dilluns dimarts,
Ja la Federació va enviar notificació dient que canviàvem de seu per motius de temps, de meteo. De meteo tampoc, està tot relacionat. Estava baixant tanta aigua per l'Ebre que feia molt difícil que poguéssim remar amb condicions d'inseguretat. No es podia garantir que allà trobessin les condicions adequades. Baixar aigua i baixar tot. Tronc i...
S'han totes les comportes obertes de preses damunt, la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre està regulant tota aquesta baixada d'aigua de tantes pluges, i vam canviar de lloc, i per sort vam remar al Canal Olímpic. Al Canal Olímpic de Castelldefels. Ah, Castelldefels. Molt bé, perfecte. I com va anar? Bé, bé. Bé, a veure, ara m'ho repasso. Comencem regat de veteranes. Hem canviat el format. Primer el que hem fet
L'any passat sèiem dos regates, anar i tornar, quatre carrils, anar i tornar, i ens anàvem classificant, després anàvem a la regata final. Aquest any ho han fet diferent, ho han equiparat al llagut català. És a dir, la primera prova, sortim un darrere de l'altre, anem a la boia de 350 metres i tornem. Les 15 embarcacions, 12 embarcacions, les 12 de cada una dels clubs, fan aquesta prova i a partir d'aquí ens classifiquen. Les quatre primers a l'A, les quatre segones a la B, les quatre terceres a la C. D'acord.
I això era nou model. Comencem veteranes i sort que els companyes de... El canal és molt fàcil, perquè és fàcil anar a la boia de virada i poder gravar des de terra. Perquè on hi ha camí pel costat, doncs teníem les companyes gravant, per després poder mirar els vídeos, a veure què podem millorar, etcètera, etcètera. I ja vam començar a veure que la boia vermella on havíem de fer la virada es anava movent. Ahà.
Llavors, clar, la primera embarcació que va passar per Boia, la Boia estava més tirant cap a la Boia d'inici, si el carrer l'era més curt. A la cinquena la Boia ja estava 3 metres més amunt, a la sisena la Boia ja estava 6 metres més amunt. Si heu d'anar, si heu de tornar, són 12. Clar, clar. Vam comunicar jutges...
Anul·lant la cro, no? Molt bé, clar, o sigui, la boia es mou, clar, no? Sí, clar, si la boia es mou, clar, el camp va res canviant i ja no estic competint amb igualtat de condicions, el camp cada vegada és més llarg. I la llarg, llarg. Al final, a l'últim em sembla que ja tenia, entre anar i tornar, potser tenia 20 metres, 25 metres de més, impossible que guanyi. Home, està clar, per descomptat, només faltaria. Bueno, coses que passen, eh? Però bueno, llavors, clar...
Què fem? Perquè, clar, si anul·les la prova classificatòria, doncs què fem? Llavors es va reunir, es reuneix tots els delegats de club, etc. I es va decidir que, en lloc de fer regates, els quatre carrils, un a cada costat, bueno, a Castelldefels, perdó, els quatre carrils no hi caben, hem d'apuntar tres. Val, sí.
I, bueno, doncs farem crono directe, és a dir, tornem a repetir el mateix procediment, les 15 embarcacions d'una darrere de l'altra, i a temps real. Que faci menys temps, doncs guanya, la segona, menys temps, doncs la segona posició, la tercera, tercera, la resta fora. Molt bé, sí. No ens agrada, però, bueno, quan es va solucionar així. Mhm.
I és clar, ja vam començar, perquè ho explico, perquè ja vam començar la temporada una mica amb coses. Clar, amb el peu, clar. Sí. I a més, com que veteranes sempre som les primeres a remar, jo porto últim una de veteranes, després també m'hi poso. Sí, sí. Doncs sempre ens passen coses i, bueno, hi havia una mica de sensació d'un altre cop. Un altre cop ja tornem a estar en una situació estranya que no ens agrada i de més.
I aquí ja vam començar una mica, vol dir que ja comences amb el teu. Que ja no comences bé, clar. Tota la planificació, i a més havíem de fer canvis de tripulació, etcètera, ja va començar una mica així. I res, llavors, si vols, això va ser una mica l'anècdota o un fet important així que va modificar el dia. Sí. I això, si vols, t'explico...
Com hem quedat? Home, clar. Ah, i una altra cosa, perdó, i una altra cosa que també ens han fet la federació. Perdó, perdó. Sí, sí, digues. Aquest any, ah, no, teníem nevà amb tres embarcacions, veterà masculí, veterà femení, veterà mixta. Sí. La categoria mixta, com que només hi havia dos equips apuntats, ens els han afegit a la categoria veterà masculí. Ajà. I vam remar primer veterà masculí i després el mixta, clar.
A la mateixa categoria. I ens van equiparar quan no són les mateixes condicions. No està clar...
Llavors també ha sigut una mica estrany. Van baixar la tripulació del Mixa, amb ganes d'arrencar aquest nou projecte, que l'està liderant la Núria, com a primera entrenadora, i això una mica, bueno, van quedar els últims, ja m'avanço. Home, clar, però és que si van a competir amb veterans masculins, evidentment les condicions no són les mateixes.
Ja està clar, eh? La força no és la mateixa entre nois i noies. Ah, sí, sí. Són vuit nois, veterà mixtes són quatre i quatre. Exacte, sí, sí. Llavors, clar. Però, bueno, coses que van passant, eh? Però, bueno, entre els dos mixtes, qui va quedar millor? L'altre. L'altre. L'altre, bueno. Així es van quedar segons...
A més a més, clar, més coses. Com que estem remant a la mateixa màniga, només tenim una barca. Clar, sí. Clar, vam utilitzar a batera masculí. Clar. Batera mixta, córrer, córrer, remanant una altra barca. Demanant algun altre cub que te la deixi? Clar, alguns va deixar... Sí, clar, si no, no podíem. Clar. I ens vam deixar l'embarcació. Torre d'Embarra ens va deixar la seva embarcació.
Clar, però ja no és la vostra. Ja no és la nostra, ja m'ho van dir, clar, és que els seients relliscaven, és que no sé què, no trobàvem, clar. Clar, perquè no estàs acostumat, clar, no és la teva. És una barca que no es toca mai, és important. Com i tant. No sé, em canvies la barca i també m'agafa alguna cosa, ara mateix, perquè ja me la tinc molt apemada. Home, normal, clar, és la vostra, ja us la coneixeu. Correcte, i l'altre equip de mixta remava amb la seva. Clar, això es nota.
O sigui, clar, una cosa darrere l'altra. El mixte pobre, amb tota aquella il·lusió que començava, doncs ens vam trobar amb aquesta situació. Però bueno, ja veus, un inici de regata, ai, de temporada, de lliga, però occidentat. Sí, ja ho veig, un inici occidentat. Per tant, recapitulem una mica, eh? Dani, tenim que el mixte va quedar últim per aquesta institució que ens expliques, eh? Que estaven aquí parats a la categoria materà masculí, per tant...
Van quedar últims que no remaven ni amb la seva barca, pobres. I després ens falta acabar de concretar la posició del veterà femení, que va començar així també tot accidentat, i el veterà masculí. Correcte. Doncs mira, comencem per veterà femení, que porto més dies donant-hi voltes. Bé, més dies, és a dir, tota la tarda, eh? Vem quedant onzena posició. Sí?
una mica de 15 a 11, bueno, pots imaginar que vam baixar totes de la barca, quan vam veure els resultats, bastant, bastant decebudes. Perquè, clar, tota la interès i intenció de fer un bon resultat va dir del llegut català que estaven fent podis i de cop onzenes, una mica d'alta-baix. Mirant els números que els tinc aquí impresos sobre la taula, me'ls he mirat mil vegades, no?, i els he estat mirant una miqueta, que ells trobem, no?, que és curiós, eh?, com una mica analitzant tota la situació, que som...
Hi ha un primer bloc de 8 embarcacions que estan fent uns 8 segons més que nosaltres, perquè estem parlant dels 8 segons, eh? Sí, sí, tampoc estan. És relativament poc. Llavors hi ha un altre grup que estem a 4 segons uns dels altres. Clar, llavors dius, bueno, estem en 11a posició per mil·lèsimes de segon. Clar. O sigui, per un segon potser serien 8 enes. Sí. I allà estem totes. Hi ha 8 equips que estan tots allà col·locats,
i de vegades, en plan broma, diem, és el clic-clic d'apretar el cronòmetre, això, eh? També pot ser, sí, és just, sí. Sí, la federació té tres sistemes per prendre'n els temps, val?, però una mica això és clic-clic, és una pala que ha entrat una mica torta, un no sé què, la boia, tal, són... Clar, estem aquí afinant molt, molt, molt, molts detalls, però podríem dir que som onze com podríem fer les Atenes. Clar, sí, sí, sí. Per mi hi ha un punt d'atzar aquí que...
i d'imprevisió, no?, que ens ha perjudicat en aquest cas. Nosaltres també hi hem fet en la nostra anàlisi, hem de parlar, com a estratègia, ja estem replantejant una mica l'estratègia, avui els he fet una proposta, per WhatsApp pots enviar-te a dir, noia, no ens ens animem, va, corregim aquest parell de coses i a veure si la propera ens va més bé. Segur. I ja està, però clar, pots imaginar, us podeu imaginar que un 11n a posició és com...
No, clar, quan a més vens d'on vens, que estàs acostumat amb l'altre tipus de llegut, diguem, amb el català, fer tan bones posicions, clar, venim d'on venim, trobar-te això, doncs d'entrada desanima. L'any passat ens ha passat el mateix, eh? El català, les noies, el portem a la Sanyo, crec, per dir-ho d'una manera, al Mediterrani encara no l'hem afinat bé, no l'hem afinat bé. Poc a poc, poc a poc.
Al final, mira, també hi ha aquesta part xula de millorar, doncs vinga, som-hi, ja tenim rectes. I tant. Ja no ho tenim tot guanyat, i vinga, a currar, i vinga, i fotre ganes, i entrenos, i passió. I el veterà masculí, que és el que falta. Sí. Vam fer una superbona crono, vam quedar segons. Molt bé. Vam entrar a final A, i vam quedar a tercer de la final A. Molt bé, bon resultat, doncs. Bon resultat, sí.
Sí, aquí sí que tant una barca com l'altra la tenim molt més ben afinada. Clar, veterà masculí són 8 ara mateix a l'equip, són 8, hi ha 8 locs, estem entrenant els 8 junts, no hi ha canvis perquè no en tenim, no perquè no ho vulguem. I que no es poden fer. No es poden fer, llavors també hi ha una part bona d'això,
Com que sempre arribes al mateix lloc i amb la mateixa gent, el nivell de complementació és molt més alt. A veteranes haig d'anar 100 canvis, després som 10, i no totes poden venir tots els entrenos per qüestions de feina, o qüestions personals, llavors sempre has d'anar ajustant ara aquesta rem aquí, després ha de remar allà, perquè no sé què, bueno, hi ha una mica més de puzli, t'encaix. A veterans, no, remem els 8...
Tots allà mateix, clar, sempre tots allà mateix. I ja fa 3 mesos que estem allà mateix. I això, vol dir que no, bueno... També ajuda, clar. També ajuda. Bé, però el seu cas, doncs mira, així ha començat aquesta competició, amb totes aquestes accidents, eh?, que podríem dir que han anat passant en aquesta primera jornada, que vaja, Déu-n'hi-do, però tot i això, doncs mira, n'hem pogut parlar, que ja està bé, perquè fins ara també anàvem parlant de Remi i no acaba de començar la competició, que sempre fallava una cosa o altra.
Bé, clar, la meteo és imprevisible, però nosaltres, una mica de remerenge, ja anem dient que no ens agrada remar l'hivern, que preferiríem tornar a l'estiu, en el format antic, perquè fa molt recador poder no cal remar el juliol,
Però sí que estem veient que això, que l'hivern no acabem d'arrencar ni una ni l'altra. El català també sempre, cada any ens anul·len alguna prova per mal temps. Sí. I poques que n'hi ha, són 12 proves. Sí. Entre un i altre són 12. 5 de les lligues i el campionat de Catalunya.
Si se n'anuguen de poques que n'hi ha i encara se n'anuguen, al final no pots gaudir del teu esport perquè no tens ocasions. Guanyem o no guanyem, que això també ja, secundari no és evidentment, però al final tot el que volem és remar i passar-ho bé. Són aquests moments que ens trobem amb la resta de clubs i fas una mica de...
de socialització, xerres amb un i amb l'altre, i barques amb un, i això que ens agrada. Però bueno, aquí estem. I tant. I la propera capó, en Dani, la segona jornada, diguem-ne, el Canal Olímpic també. Sí, ara hi hauríem de baixar tres cops. Cosa que tampoc, bueno. El Canal Olímpic té una dificultat.
o un hàndicap, i aquest sí que, no sabem, això de la federació s'hauria de plantejar. Les finals només són de 3, som acostumats a fer finals de 4. Clar, si tu vas a final A, comparteixes amb 4 barques, les 3 es classifiquen i una queda fora. Però ara, amb 3, tu entres a la final A i tens medalla. Sí, clar. Perquè ja només hi ha 3. Sí, sí. I al quart, al carrer. Clar, clar, clar.
Sembla que a l'altra final, no? A final B, anirien. Amb el model de 4 boies hi ha 12 embarcacions que entren a final A, B, C, 3x4, 2, ho he dit, B, sí, d'aquesta manera amb 3 boies només són 9. I només fan final A, final B, final C. A la D i tot arremés i a tots els altres al carrer. Fora, clar. Clar, és que el canal olímpic, però els Jocs Olímpics molt bé, molt maco, preciós, estèticament molt bonic, però és estret.
És estret. Pel Banc Mòbil va bé. Ahir quan vam arribar els de Banc Mòbil una mica més i els agafa tot. Perquè quan vam començar a baixar l'aigua, els nostres llaúts, de 8 metres, amb 8 persones allà dintre, que és una mica més violent, no sé com diu, eh? Sí, sí, clar. I ells van amb aquella cosa llarga, fina, estilitzada, mirant, Manu,
Estaven agollorits. On van aquests? Clar, diuen, hòstia, què foten aquests d'aquí ara? Dius, vinga, vinga. I ells van amb unes bolles així petites i nosaltres anem amb unes bolles que són gegants. Clar, dels petitons n'hi caben molts, vosaltres ocupeu molt espai.
Sort d'això que si no haguéssim volgut començar. Bé, doncs mira, en qualsevol cas, sort que hi ha aquesta instal·lació que ha permès començar la Lliga. En qualsevol cas en tornarem a parlar, Dani, de cara a la propera jornada, que em dius que tornarà a ser Castelldefels, però quin dia?
Quinze, ai, quinze dies, no un dia, quinze dies. D'aquí un parell de setmanes, molt bé, fantàstic. Un parell de setmanes, sí. Fantàstic. Doncs n'estarem al cas, que hi hagi sort, a veure si podeu acabar d'afinar les coses que falta per afinar, sobretot amb les noies, amb les veteranes, i bé, a tornar-hi força i endavant. Gràcies. Molt bé, moltes gràcies, Dani, bona tarda. Vinga, sí, bona tarda.
Vaig deixar d'entrar-hi tant de cop, ara abans emullo els canells al cap i al cor. Amb els ulls clavats a l'horitzó, lentament cintures palles, malgrat la por. Fent el mort, la vida passa igual. Però és que t'ho juro, he perdut la por a fer-me mal. Si el mar és l'amor, jo sóc el
I així arribem al final d'aquesta primera hora de Randamar. Nosaltres ara farem una petita pausa darrer 5 minutets i tornarem aquí fins les 6 de la tarda. No marxeu!
Rande Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
The British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem.
Línia 24 hores. Ajuntament de Tarragona.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de peletollenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
Tio Royal Tarraco et sentiràs com a casa. Els teus objectius són els nostres. T'escoltem i t'ho posem fàcil perquè et sentis acompanyat i assessorat pels millors professionals. Aquest mes de febrer aprofita la matrícula gratuïta en totes les quotes i comença a cuidar-te amb nosaltres. Més de 200 sessions dirigides t'esperen cada setmana. Entren als nostres espais renovats i descobreix totes les activitats previstes també per als més joves.
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarraco.es. Som al carrer S'Anauguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts. Bona tarda, són les 5...
Us parla Tere Ortega, setmana clau pel que fa a la mobilitat ferroviària a Catalunya. El Parlament votarà una moció dels comuns per impulsar el Pacte Nacional per Rodalies i una d'Esquerra Republicana perquè s'acceleri la Constitució del Consorci a Estat Generalitat per controlar l'execució de les inversions. Junts demana per la seva banda al govern un pla de la xarxa de ferrocarils a Catalunya fins al 2025.
Precisament el tema s'ha abordat avui a Tarragona amb la líder de Junts del Parlament, Mònica Sales, que ha exigit fer fora Renfe de Catalunya, i la diputada dels Comuns, Susana Segovia, que ha apuntat com a clau a aprovar els pressupostos catalans. Fem fora Renfe de Catalunya i establim-ho tot a través de ferrocarrils de la Generalitat. Necessitem aquests pressupostos i per això nosaltres hem agafat una actitud proactiva i una actitud de valentia i de posar-nos... Ens hem pujat les mànigues i ens hem posat a treballar.
I avui també hem escoltat el Partit Popular que denuncia una manca d'ambició en el pla de reestructuració de les línies de l'MT i ha decidit presentar esmenes com a mostra de desacord. Maria Mercè Martorell, la portaveu popular, cataloga el nou projecte com a pla de màrqueting ja que considera que no millora la qualitat del servei.
El nou projecte no s'adapta a cap nou hàbit de mobilitat com es pretén. Potser és una proposta eficient per a l'empresa, però el que està clar és que no és ni més accessible ni més fàcil d'entendre ni dona resposta a cap necessitat real dels barris ni del conjunt de la ciutat. Consideren que l'intercanviador no compleix la seva funció de servir com a anexa de les línies radials que connecten el centre amb els barris.
L'empresa municipal mixta d'aigües de Tarragona ha instal·lat noves xarxes de retenció de residus que han permès duplicar la capacitat de retenir residus en episodis d'aigüats de mitjana i alta intensitat. Pel que fa al Consorci d'Aigües de Tarragona ha rebut 9.640.000 euros de l'Institut Català de Finances per la construcció d'un nou dipòsit d'aigua.
sense tractar que doblarà la capacitat actual d'amagatzematge. El president del Consorci, Mar Brunet, diu que el nou Tanc permetrà oferir aigua als consorciats durant 24 o 48 hores. Aquesta màxima resiliència per poder, en qualsevol circumstància, poder donar aigua a tota la ciutadania. És un dipòsit que té aproximadament un valor de 14 milions d'euros. N'he trucat a la Finances, ens ha finançat en 9,6 milions d'euros.
Las noticias a 3B Doblas, Tarragona, Radio Pongat.
Passen 3 minuts de les 5 de la tarda. Engeguem aquesta segona hora de Randemar. Una segona hora on parlarem d'actuacions que volen dur a terme el delta de l'Ebre per evitar les inundacions. Després descobrirem...
un projecte per recuperar els cavallets de mar. I acabarem el programa d'avui parlant del sargàs. No sé si haureu vist imatges de platges paradisiaques plenes d'una espècie d'alga. Doncs això és el sargàs i sabrem exactament què passa. Estarem aquí fins les 6 de la tarda, Renamar.
Ara volem fer parada el Delta de l'Ebre per parlar sobre què el govern ha encarregat a la comunitat de regants de l'esquerra de l'Ebre actuacions d'urgència per evitar més inundacions després de l'últim temporal. I per això la companya Cel Prieto des de Delta.cat parla amb el president de la comunitat Cel.
Simarina, parlem amb Javier Casanova, president de la Comunitat de Regans de l'Esquerra de l'Ebre, sobre la situació actual del Delta de l'Ebre després de l'últim temporal de fa dos caps de setmana. Javier, benvingut a Randemar. Bon dia. Si et sembla, Javier, comencem per la situació actual. Com ha quedat la zona després del temporal de fa dos caps de setmana? La zona, com sabeu, va lliure molts trencaments.
I, bueno, el que hem fet i ja estem, en aquests moments, és que hem tancat el trencament principal, que era el de Canal Vell, que era el que ens preocupava més, i estem treballant a la veia del Fangà, que costarà més. Sí? Sí, perquè és més laboriós. Vale. Llavors estem parlant de quantes hectàrees afectades en total? Nosaltres hem fet l'obertura del canal per a 800 hectàrees.
800 hectàrees. És la superfície que nosaltres calculem que per inundació d'aigua i infiltracions ha pogut afectar. 800 hectàrees afectades. I quines conseqüències immediates tenen aquestes afectacions?
A veure, immediat és que un lloc en el qual la lluita de l'assalt, d'estar al costat del mar, és constant, quan t'ho guanya una situació d'estes, doncs tires atràs molt, perquè t'obre l'assalt dels terrenos és una obsessió de tota la vida de...
dels terrenos del Delta de l'Ebre. Per tant, l'immediat és que hem de tornar a intentar revertir, que no serà fàcil, però intentar revertir que estos sols tornen a tindre una salenitat òptima, per almenys per fer un cultiu com l'arròs. Clar, perquè això podria arribar a repercutir en la campanya d'arròs d'enguany.
Sí, clar, hem d'acabar de mirar-ho, perquè al final de la correguda no sabem com es comportarà aquesta feina que intentarem fer aquesta setmana el més ràpid possible de taula de salts, i ja ho veurem, perquè no és el mateix uns terrenos arenosos que uns terrenos en argila, per tant, ja ho veurem. És complicat, no? Sí, ja ho veurem al final de campanya quin resultat dona, les actuacions que farem.
I tant, Javier, com diem, el govern us ha encarregat aquestes actuacions d'urgència i, de fet, heu iniciat aquest dissabte el bombeig d'aigua dolça als Arrosas. Sí, el govern, per mig del Departament d'Agricultura, ens ha fet aquesta comanda de gestionar aquesta emergència, ja que era emergent intentar revertir la situació que s'havia creat
Esta setmana hem aconseguit tapar els principals forats i aquest dissabte vam començar a posar aigua dolça per fer els rentats i possiblement no, el dissabte que ve donarem per finalitzar aquest rentat. I després quin serà el següent pas?
Primer que tot, intentar la emergència, que li diem nadros, és a dir, tapar aquests trencaments amb la màxima seguretat possible dins de les possibilitats. També fer entendre...
que, a part d'esta emergència, hi ha una emergència que s'ha de continuar actuant, però aquí sí que ja voldríem que la Generalitat i l'Estat i tothom també s'involucrés, perquè nosaltres també, al final, la nostra obligació és donar aigua als regants, però tant...
hem de fer la feina nostra, perquè el nostre temps d'actuació, de manteniments i inversions, s'ha reduït pel tipus de sol de cultiu que tenim a dos mesos i mig. Per tant, tot aquest temps que estem invertint aquí no podem fer manteniments. És a dir, algú s'ha de fer l'emergència, algú ha de fer les actuacions d'emergència i demanar que el tema estructural...
de quines són les mesures de la veia del fangar, de les motes o de camins de guarda que es tinguin de fer fangar, les estructurals que li donen una urgència perquè no podem viure en aquesta amenaça constant. I l'altre aspecte que també hem de mirar és que la base de Canal Vell, que al final és una base de l'estat espanyol,
Per tant, la seguretat d'ella correspon al titular, no als arrossers o als veïns, no? I llavors, en aquest sentit, des de la comunitat, veieu positiu que Usaigon ha encarregat abatros aquestes actuacions d'emergència?
O com ho vau rebre? Positiu seria que després de... A les 9 del matí, quan va començar a rebre el problema, tothom s'hagués arremangat i s'hagués portat a la feina, però com sabíem que no passaria això, perquè encara no ha passat avui, sí que el conseller d'Agricultura
que sempre passa el mateix. Al final, aquí, l'únic que dona la cara d'emergència és agricultura. No estem parlant d'este temporal, però també te parlaria del temporal Gloria. Aquí no ha acudit ningú. I com sabien que no ha acudit ningú, és que no hi havia altra que actuar en altres. I en quin suport econòmic conteu?
La valoració que han fet dels danys que s'han produït a infraestructures de la comunitat i revertir la situació d'aquests trencaments sobre 7.000 euros. Crec que són 7.900 euros la valoració que han fet nosaltres. Però els obtindreu des del Departament d'Agricultura? Sí, és el compromís que la visita el dimecres va dir el conseller. Per tant, sí.
I a part també s'ha parlat de nous ajuts, que suposo que és això. A més dels 10 milions d'euros aprovats que van aprovar la setmana passada. 10 milions d'euros? D'ajuts? Ah, aquí baix.
Del Departament d'Agricultura? Sí, sí. A veure, la valoració conjunta de tots els danys, que l'altre tema és la zona catastròfica, el conjunt, com a infraestructures de la comunitat, com els camins de mota, com els danys que han rebut i no que han tingut...
El sector del músculo, com altres sectors, hivernacles, crec que la valoració conjunta és sobre 10 milions de euros. És això, d'acord, perdona. Però això no... No, no, no, ara només estem parlant d'aquí, dels camps de Rossas. Llavors, en aquest sentit, Javier, com diem, va vindre a Òscar Hortets, a lo conseller d'Agricultura, a visitar la zona afectada. Us sentiu recolzats des de l'administració?
sentits recolzats sí que ara en el moment que estem patint o hem patit hi ha un recolzament però la veritat és que
el problema que tenim és que no poden conviure en aquesta amenaça. En aquesta amenaça, en l'excusa que sempre ens trobem, que estem en un canvi climàtic, és a dir, el canvi climàtic se lluita, se manté i s'ha de fer polítiques. Vull dir, no podem... El Delta no pot viure en què si fa vent de dalt, té un problema com el que hem viscut, o tenim una llevantada, tenim...
hem de buscar mesures actives per protegir la delta. Les emergències són caríssimes i tenen conseqüències que no caldria arribar-hi. En aquest sentit, no ens sentim recolzats, perquè s'han de portar polítiques reals.
Clar, jo pel que veig, corregis-me, Javier, és que passa un problema, hi ha una cosa greu que passa, llavors tothom s'activa, representa, se diu, vinga, anem a fer polítiques per solucionar el problema, però el que falta és solucionar en conjunt el que està passant aquí al Delta, no? Vull dir, no actuar sobre l'afectació dels temporals, sinó adelantar-nos, no?
És el que fa falta. És el que nosaltres reclamem, que d'editat és la emergència, la emergència, la emergència i l'estructural. I aquí sí que també ens hem oferit, tant a la Generalitat com a costes. És a dir, nosaltres ens oferim perquè creem que qui pot fer els manteniments millor són nosaltres. Per tant, ens hem oferit
perquè al final, si hem de deixar a les mans aquesta protecció, estem parlant de les veïes principalment, t'has d'ocupar tots els dies d'aquests problemes, perquè si de cada 10 anys els vas revisar, llavors passen aquestes coses, no?
Ja, clar. I estem parlant, abans comentaves també, no?, la construcció, vosaltres heu defensat molt, la construcció del camí de guarda de l'abadia del Fangà. Estes obres provisionals que se us han encarregat a vatros, poden servir per avançar en aquest projecte?
En aquest tema estem, no? Esta setmana tenim una reunió per intentar que aquesta feina que féssim nosaltres, per almenys en un tant percent elevat, també ja serveix per fer aquest camí de guarda estructural, perquè tampoc no té sentit que el que estem fent nosaltres, al final, no serveix per a res. Entenem també que no pot ser el 100% del que estem fent serveix, però per almenys en un tant percent elevat
que servisque, perquè al final el que volem és que els recursos que venen estaven el màxim profit. Clar, i tant. I explicamos, és a dir, en què la construcció d'este camí de guarda, en què consisteix, Javier? És a dir, quines són les millores que...
El que consisteix en intentar la part més cap a la mar continuar, aquesta mota d'arenes del mateix entorn, intentar fer un nucli dur, un nucli dur per si rebassa en algun moment, elevacions, elevacions que haurien de ser...
La Generalitat, en la seva estratègia delta, està parlant de metro, vint, metro trenta, però que també m'ho han adonat que a la Bahia Alfangar, per l'efecte de si es reuneixen les dues condicions, que és la mar, en una elevació, el nivell del mar va arribar a cinquanta centímetres, per damunt del seu nivell, i li sumes...
que el vent de dalt va rebussar l'aigua nova, la va posar a la veia arributida, i l'onatge hem d'anar molt sobre 7,70-1,80 m. Per tant, altura, certa amplada, perquè al final la coronació marca l'amplada, i el que et dic, certa, a la banda més del mar, que tingui una protecció més blana, com si diguéssim, en els fangs, i vegetar una mica,
però sí que dins de l'interior este guarda tindré també estructures dures. Javier, pel que veig, les actuacions que s'han de dur a terme estan clares, el que passa és que després d'executar-les és la problemàtica de sempre, que és...
El que s'ha de fer se sap, nosaltres ho sabeu, les solucions. Sí, nosaltres ho sabem i ho tenim claríssim i hem d'actuar. Hem d'actuar perquè no trobem per ara la resposta, però almenys en la rapidesa que nosaltres necessitem i ens seria molt comodo agafar la bandera i fer un...
però que al final aquí mos va la vida nostra, però d'una nostra obligació es potigir els nostres regants, i aquí estem, a intentar-ho. I tant que sí. I Javier, ara mateix també s'està parlant molt del nou projecte d'atermenament d'aquí del municipi de Deltebre. Quin és el vostre pensament des de la comunitat? L'atermenament... A veure, quin és el posicionament? Primer que tot, inoportunit. Inoportunit. No tocava...
No tocava perquè al final de la correguda estem treballant en aquest pla de protecció del Delta i l'Ebre, que ens costa molt arribar-hi, que ens costa molt arribar a un acord, i per tant ara no tocava, perquè al final la ciutadania del Delta necessita...
polítiques reals, actives, que demostrin que les administracions realment tenen ganes de protegir el Delta de l'Ebre. Per tant, si ens haguéssim trobat en un eternament en el qual l'Estat i la Generalitat s'han demostrat que tenien ganes de fer una política activa pel Delta de l'Ebre, és a dir, passar d'esta inacció a inacció, possiblement ho obrirem en altres ulls. Per tant,
En principi, el que trobem és molt inoportú taure un deslinde que l'únic que fa és crispar i no afavorir arribar a aquest punt que fa anys que peleiem com a territori.
i que tenim claríssim que nosaltres no volem tirar darrere, que nosaltres volem polítiques actives, polítiques que demostrin que el compromís de les administracions per salvaguardar-se d'Elda, que al final molestimem nosaltres, però vol dir que tothom se l'estimés com nosaltres. I tant, ja, és el que falta, no? I ja per acabar, Javier, estem parlant a Los Arrosas, nosaltres ja heu començat les actuacions, creus que la campanya d'enguany se podrà dur a terme en certa normalitat?
Jo crec que sí, nosaltres treballarem per això, podem dir que a nivell, al final, el delta de l'Ebre, o els arrossers, o els regants, depenem d'una cosa que és primordial, que és l'aigua, i estem en nivells rècords de reserves a la conca de l'Ebre, però tant, l'actor, o el factor important, i al final, un element, l'element que nosaltres gestionem, perquè després hi ha altres elements que nosaltres no controlem,
estem en una situació superòptima. Molt bé, perfecte. Espero que, Javier, la pròxima vegada que mos parléssim sigo per bones notícies. Moltíssimes gràcies per haver vingut avui al programa. Així esperem i gràcies.
Deixem el delta de l'Ebre, deixem de parlar d'inundacions i ens submergim al fons, Maria. Avui ens desplacem fins a Barcelona per descobrir el nou projecte participatiu que està a punt d'arrencar de la mat de Nèlides i que busca recuperar les poblacions de Cavallets de Mar, una de les espècies més reconegudes del litoral català i que es troba actualment amenaçada per la degradació dels seus habitants. Carla...
Exacte, Marina. Però per això mateix tenim avui aquí l'Andrea Comaposada, fundadora i directora d'Anèlides, per a que ens expliqui en detall aquest nou projecte. Bona tarda, Andrea. Gràcies per acompanyar-nos un dia més aquí a Rondamar.
Bona tarda. Primer de tot, m'agradaria que parléssim de l'espècie en la qual us centreu en aquest nou projecte, el cavallet de mar, perquè, sens dubte, és una de les espècies més reconegudes del mar a tot el món, podríem dir, per les seves peculiaritats, però també és una espècie que es troba cada cop més amenaçada aquí al Mediterrani i, per tant, a la costa catalana. Com hem arribat a aquest punt en què es considera que els cavallets de mar podrien estar en perill?
Sí, mira, primer t'explico les dues espècies que tenim aquí, de cavallets de mar, del gènere hipocampus. Tenim hipocampus gutulatus i hipocampus hipocampus, que aquestes dues espècies sobretot es diferencien pel morro. Hipocampus gutulatus té el morro més llarg i hipocampus hipocampus el morro més curt. Aquestes dues espècies sí que és veritat que han patit una regressió amb els últims anys a la costa d'aquí del Barcelonès i això ho hem vist, per exemple, amb...
amb tota la part que ens expliquen els pescadors o ens expliquen moltes persones que estan arrelades al litoral de Badalona o de Barcelona. I que ens diuen que antigament potser en una immersió en podíem veure 80 i ara nosaltres en les immersions que fem aquí científiques en veiem 3, 4 i les poblacions s'han reduït molt en els últims 30 anys. Per què és degut a això? Doncs hi ha una captura accidental de cavallers de mar, hi ha també una part de degradació del seu hàbitat, els cavallers de mar viuen en...
en sorres que no són molt, molt fines, sinó que tenen una granulometria una mica més roixuda. Llavors, el canvi de granulometria pel dragatge o per altres efectes els afecta moltíssim. I també perquè cada vegada els masos estan potser més contaminats i amb més plàstics, etc. I sí que és veritat que això també pot ser una de les fonts per les quals trobem menys cavallets de mar.
Són diferents aspectes als quals diferents estudis científics estan treballant. Nosaltres col·laborem amb Observadores del Mar, per exemple, amb el projecte Hipodec, i ells són especialistes en això i treballen sobre què està passant amb les poblacions aquí a Espanya.
I no només seria el perill de pèrdua d'aquestes espècies i de la diversitat d'espècies al mar, sinó que, a més, entenc que deuen tenir un factor també important a dins del que és la vida dels oceans. Sí, els cabells de mar nosaltres els hi diem, i se'ls diu comúment, que són espècies bandera. Són les típiques espècies que...
A part que són maques, és a dir, que tothom se'n recorda d'elles, perquè tu te'n recordes abans un cavallet de mar que d'un musclo o una cloïsa, perquè és aquest vincle que tenen els humans amb ells, són espècies que, si se'l tenen a l'equilibri, com ho passa amb qualsevol altra espècie, es veuen afectades. Per exemple, un dels aprenedors principals dels cavallets de mar són les escórpores, i moltes vegades això pot afectar
Sí que és veritat que no són espècies comercials com a tal, és a dir, no són espècies que ni es pesquen ni es compren, però, tot i així, són espècies que, com totes, dintre de la cadena tròfica i de la xarxa tròfica, tenen el seu paper i és molt important mantenir aquest equilibri en els marcs dels oceans.
I explica'ns una miqueta en què consisteix aquest nou projecte que inicieu ara al maig, o bé, que inicieu no, perquè el projecte ja està iniciat, més ben dit que inicieu aquestes immersions. Vosaltres anuncieu que fareu un seguiment biòtop de les poblacions de Cavallets. Què significa això exactament?
Doncs mira, t'explico una miqueta tota la història, ràpidament. Nosaltres el 2016, juntament amb Anèlides, vam iniciar el projecte Urban Art Bio, que és un projecte que fem monitoreig a tota la biodiversitat marina de les platges de Barcelona, de les deu platges. Amb aquest monitoreig el fem juntament amb la ciutadania. La ciutadania ens ajuda a fer fotografies de tots els invertebrats i invertebrats que hi ha a les platges,
I farà ara mateix tres anys vam detectar que la platja de Sant Sebastià, que és la platja que tothom coneix perquè està a l'hotel Vela, vam detectar que hi havia menys individus de cavallets de mar justament en aquella platja. Vam fer un estudi específic el 2023 de totes les poblacions de les cinc platges on hi ha cavallets de mar a Barcelona,
I en aquella vam veure aquesta davallada. D'allà, el 2024, al maig, gràcies al suport del Port de Barcelona i de l'Ajuntament de Barcelona, es va crear el primer biòtub de cavallets de mar, que és una estructura sota l'aigua específica perquè els cavallets de mar es queden allà aterits. Aquesta estructura beneficia i afavoreix la biodiversitat i, sobretot, les espècies de cavallets de mar.
perquè bàsicament ja és una estructura artificial, però sí que és veritat que és amb corda natural, perquè és amb cordes que estan reutilitzades del moll de pescadors, és a dir, nosaltres intentem que tot sigui economia circular, i aquestes cordes el que fem és lligar-les amb les barres, queden una zona petita,
i allà és on els cavallets demanen la seva cua prènsil, ja que no tenen analeta caudal, es queden enganxats a les cordes. Llavors, al muntar aquest biòtopal 2024 vam anar fent el seguiment, que és amb el que pot participar la ciutadania submarinista. Qualsevol persona que sigui submarinista pot venir a l'últim jous de cada mes,
I des del 9 de maig de l'any passat vam començar cada mes a fer una immersió. El bo va ser d'això que al setembre ja vam trobar quatre individus de cavallets de mare albiòtu i així complementant l'èxit que està tenint el projecte.
De moment, el projecte el centreu només, com deies, a Barcelona, en aquesta platja de Sant Sebastià. Teniu previst, potser, muntar algun altre emplaçament pel projecte en alguna altra part del litoral català? Sí. El xulo d'aquest projecte també és que vam començar amb el llotup i els cavallets de mar ja van cap a aquella zona. És a dir, ja s'ha detectat que és una zona bona i que és propícia que hi hagi cada vegada més cavallets.
Paral·lelament a aquest projecte vam obrir una altra branca dintre del mateix, dintre del projecte Sites y Horses, que és el de les captures accidentals dels pescadors de Barcelona i de Badalona. Vam arribar a un acord amb un conveni amb la Cofreria de Barcelona i de Badalona. Llavors, els pescadors que participen al projecte, pescadors i pescadores, paren la màquina i al parar la màquina agafen el cavallet de mà i ens el posen a un bidó
I aquests vidons els portem a l'aquàrum de Barcelona, on el cavallet de mar entra als aquaris, fa l'aquàrentena allà,
i menja, es posa fora, etcètera, es revisa que estigui tot bé, que no hagi perdut capacitat de natació, que no hagi detectat la pujada, que la flotació sigui bona, i està una o dues setmanes als aquaris i la tornem a reintroduir al biòtop de la platja de Sant Sebastià. Aquest projecte no només el fem a Barcelona, sinó que també el fem a Badalona, a la platja de...
Fem reintroduccions també a la platja del Pont del Petroli, que per excel·lències a la platja on sempre s'han trobat cavallets de mar aquí a Badalona, Pont de Petroli, Platja Pescadors i Pont de Botiferreta i Platja Cristall. Tota aquesta zona, des de Pont de Petroli a Platja de l'Estació, Pescadors i les dos següents, és una zona propícia a trobar cavallets de mar.
Llavors la gràcia és aquesta, la part de fer el biòtop i que els pescadors i pescadores ens ajudin en la pesca accidental, en rescatar aquests cavallets i reintroduir-los al biòtop, perquè així d'aquesta manera estem reforçant les poblacions de cavallets de mar del barcelonès. I entenc també que creant certa consciència dins de la indústria pesquera, que té molt a veure amb la degradació de l'hàbitat d'aquests cavallets.
Correcte, això també és molt important dir-ho, perquè són els mateixos pescadors i pescadores que ens estan ajudant, amb noms i cognoms. L'Alba Aguilera, a Barcelona, és una de les pescadores més joves, és la més jove d'aquí, i és pescadora armadora. Llavors, ella mateixa, que surt pescar cada dia, igual que els altres pescadors companys seus...
tot i que treballen a la pesca, evidentment, perquè tothom vol menjar peix, però són les persones que més estimen el mar. I aquesta concepció que s'està fent també amb pescadors, ells mateixos també, és que no se'ls ha de veure com els dolents de la pel·lícula ni les dolentes de la pel·lícula. Tothom vol menjar peix, peix de proximitat, i ells fan una pesca artesanal i de proximitat, perquè tinguem en compte que els caballets de mar que s'enganxen a les xarxes de pesca s'enganxen a pesca artesanal, que és una pesca selectiva.
que és molt curosa i és aquí propera al litoral. Llavors, hi ha aquesta doble basada en la part de Concepció de la Ciutadania i també la part d'ajuntar amb un projecte científic els pescadors i pescadores i biòlegs i biòlogues.
Bé, hi ha l'objectiu aquest final també que parlàvem de no només controlar les poblacions sinó a més reintroduir-les i assegurar que les condicions que tenen aquests individus que aconseguiu a través del biòtops estiguin en bones condicions i es puguin reproduir satisfactòriament.
Correcte. També moltes vegades ens pregunten per què no reintroduïeu directament o per què no els deixeu anar directament, els cavallets que capturen de pesca accidental, perquè qui t'assegura que té una bona capacitat de flotació, de natació, qui t'assegura que està 100% l'individu bé. I si el tornes a deixar a un altre lloc on pugui ser pescat de manera accidental, tornem amb les mateixes. Si, a més a més de...
rescatar-lo, el portem als aquaris, mirem que estigui bé i el reintuïm a una zona segura, estem intentant rescatar i mantenir i reforçar aquestes poblacions. Ara mateix portem cinc rescats. I volia preguntar-te també, ja que és un projecte participatiu, on la ciutadania pot venir i col·laborar amb vosaltres, com s'executa aquesta participació de ciutadana dins del projecte?
Doncs mira, és un projecte que això, que participa tota la ciutadania i poden participar venint a les immersions científiques. Ells poden apuntar-se a la nostra pàgina web, dintre d'anelides.com hi ha pròximes activitats i dintre de pròximes activitats hi ha les immersions del biòtop de cavallets de mar. Allà mateix poden clicar per apuntar-se, són quatre places per dia i poden llogar-nos el material, tant l'ampolla com el plom o el material que necessitin,
I nosaltres els hi expliquem, els hi fem una petita formació del que han de fer a sota l'aigua, de la metodologia de seguiment de cavallets. I una vegada s'ha explicat, es fa la immersió i després es recull la informació que s'ha extret. La millor manera de participar en aquests projectes és fer-ho de primera mà. I en aquests ho poden fer, poden entrar a l'aigua, poden veure els cavallets, poden ajudar-nos a recomptar-los. És a dir, a part de les immersions científiques, també fem algunes xerrades de divulgació
i fem tallers també per apropar la importància dels cavallets a la ciutadania. I per aquestes immersions cal algun nivell de formació a nivell de submarinisme? Sí, com estem parlant que el biòtop està a 6 metres de profunditat, sempre exigim o recomanem que siguin més d'avant, o sigui que siguin un B2 de submarinisme, que no sigui la primera estrella sinó que a partir de la segona,
i que hi hagi unes més de 25 immersions. O a partir d'Advance, B2, B3, Daymaster ja poden participar. Per què? Per flotabilitat i per no alterar l'hàbitat. També anem molt poques persones amb grups reduïts perquè no hi hagi alteració i a més a més no interferim en res.
Jo crec que ja tindria una idea bastant clara en què consisteix el projecte. No sé si vols aprofitar i recordar les properes dates d'immersions que teniu més properes. Sí, nosaltres, com et comentava, sempre són l'últim dijous de cada mes. Ara ja hem fet la del mes de febrer, ens queda la següent, que serà el 26 de març, i a partir de l'abril l'últim dijous, sempre.
Sí que és veritat que ara ens costa més omplir-les perquè l'aigua està molt més freda i moltes de les persones també han de tenir tratge sec. Però tot i això, a partir de l'abril, animar a tothom, a totes les persones que vulguin participar, perquè és un projecte on ajudes a la ciència, alhora aprens sobre la biologia dels cavallets de mar i les espècies que hi ha al litoral de Barcelona i també entens més l'ecosistema marí que tens a prop teu.
Sens dubte, i una oportunitat única de col·laborar amb un projecte científic d'aquest tipus i d'aquest nivell, òbviament. Andrea, moltes gràcies per acompanyar-nos. A vosaltres. I tornem a parlar aviat i fer una miqueta de seguiment d'aquest projecte, que és molt, molt, molt interessant. Perfecte, moltes gràcies. Moltes gràcies, adeu-siau.
Ara sí, recte a final del programa d'aquest dilluns 23 de febrer del 2026 i ara parlem del sargàs. Segurament alguns de vosaltres heu vist imatges de platges d'Alcarit plenes d'una alga o que l'aigua cristal·lina deixa de ser transparent per ser fosca. Això és conseqüència del sargàs i avui volem parlar d'una investigació que tot just comença per trobar una solució a aquesta problemàtica i que porten a terme des de la Universitat Autònoma de Barcelona.
En parlem amb la seva investigadora, Mercè Llogany. Molt bona tarda. Bona tarda. Anem a pams. Primer de tot, per la gent que no ho sàpiga o que encara no n'hagi sentit a parlar, què és el sargàs? El sargàs és un gènere d'alga que s'anomena bruna, per la coloració que té, és una macroalga, o sigui que té una mida important.
i és el que s'anomena en nom científic sargassum. I aquest sargass, el que està passant, bàsicament, si no ho heu vist per la televisió, és que ha arribat de forma massiva a les costes del Carib, que aquelles platges que eren paradisiaques i que eren transparents s'han vist de color negre pràcticament per aquesta alga. Exacte, sí, han arribat en quantitats molt grans, de milions de tones,
i, evidentment, té unes conseqüències molt importants tant a nivell ambiental com a nivell econòmic. Ara parlarem de totes aquestes conseqüències, però abans d'això, tenim alguna explicació? Se sap per què arriba d'aquesta forma tan massiva? Això és degut, en principi, al canvi climàtic, a canvis en les corrents marines,
I perquè sempre hi ha hagut sargàs, el que passa que estava com limitat a el que s'anomena el mar dels sargassos. I ara s'està escampant perquè es canvisen les condicions del mèrit. Perquè aquesta alga que està en aigües calentes, podríem dir? Sí, són normalment en aigües més tropicals.
i amb aquests canvis en les temperatures i de les corrents marines fa que creixi més i que arribi a altres llocs on normalment no hi era. Una de les conseqüències de tot això és que aquesta alga allibera uns gasos tòxics, no? L'alga en sí no es alliberi els gasos quan està en condicions normals en el seu cicle biològic. El problema és que quan arriba a les costes
aquesta alga, al sortir del mar, que és on viu, s'asseca, comença a degradar-se, com qualsevol matèria orgànica, i llavors produeix amb aquesta degradació gasos que poden ser tòxics pels humans. Per tant, això és un dels problemes mediambientals, podríem dir-ne? Sí, sí, sí, i tant. Perquè és desagradable, l'olor és sulfídric, té una olor com de podrit,
i pel turisme és molt negatiu, a part dels problemes de salut que poden causar. No sé quins són aquests problemes de salut. Bé, si és un gas que és desagradable tòxic, doncs no és bo respirar-lo, estar tan a prop amb aquestes concentracions tan grans de biomassa que s'arriben a acumular a les platges.
No sé si hi ha algun altre problema mediambiental o aquest seria el principal. N'hi ha diversos associats. Hi ha efectes per la pesca i, per tant, per la biodiversitat. I fer aquestes masses flotants tan compactes tampoc deixen que la llum, que s'airegi bé l'aigua i això provoca que hi hagi moltes espècies que...
que no puguin viure en aquestes zones on hi ha aquestes acumulacions d'aquesta alga. Un altre dels problemes és econòmic, ho comentàvem al principi, i és que les platges, veure aquestes platges amb aquesta alga no és agradable i, per tant, fa que el turisme d'alguna manera no hi vagi. Sí, evidentment. Molta gent li fa angúni el contacte amb l'alga, encara que estigui sense degradar.
quan n'hi ha tanta, és com banyar-se en una cosa densa i afiscosa, i això no és agradable. I, evidentment, després, si es va degradant a la platja i provoca aquestes olors, a nivell visual no és maco, doncs té un efecte molt greu econòmic sobre el turisme i les poblacions locals d'aquestes zones.
També comentaves que té efectes sobre diferents espècies. No sé si hi ha alguna espècie per fer-nos la idea que estigui afectada per aquesta alga o que li afecti. És general, depèn de la zona on estiguin. Són zones del Carib, però la biodiversitat típica de les zones aquestes.
A tot això, la pregunta que potser es fa molta gent és, aquest sargàs o aquest problema amb el sargàs, el podríem tenir aquí a les nostres costes, ja sigui el Mediterrani o, per exemple, l'Atlàntic? Suposo que l'Atlàntic és una mica més difícil perquè l'aigua, en definitiva, està més freda. Sí, però també acaben arribant degut a aquests canvis amb les corrents.
Aquí tenim altres espècies de sargassum que hi són presents de forma natural, però que no acostumen a créixer en aquesta quantitat. I sí que tenim blums d'altres tipus d'algues, però no és aquesta gran quantitat de biomassa. I, per exemple, tenim també aquestes acumulacions de biomassa amb plantes marines, ja no amb algues, com és la posidònia al Mediterrani.
i hi ha molta gent i molt turisme que no entenen que això és natural i afecta, diguéssim, una mica l'estat de la platja. Vosaltres, amb el Sargas concretament, perquè la Posidònia és un tema a part, proposeu una solució a tot això? Sí, nosaltres el que proposem és agafar aquesta alga, aquesta biomassa marina d'Alga,
Però quan està encara sense l'inici d'aquesta declaració, o sigui, ja treure-la de seguida de l'aigua quan arriba a les platges. Quan està viva, d'alguna manera. Sí, i llavors tractar-la per poder treure diferents productes que siguin útils per a la població local i, evidentment, llavors eliminar també el problema ambiental.
De quin tipus de productes estaríem parlant? No sé si, per exemple, podríem parlar de combustibles, ara que es parla tant de combustibles fòssils. Sí, s'està creant una planta pilot, aquí, que es podria tractar aquesta biomassa i obtenir-ne un biogàs.
Tenint, evidentment, amb aquest tractament, que són processos bastant detallats, tecnològics, poder eliminar la producció d'aquest sols hídric, aquest gas tòxic que es genera quan es degrada l'alga. Per tant, es tractaria aquesta alga? Com la tractaríeu? Per diferents tècniques de compostància, de fertilització...
També hi ha tècniques... Primerament, són tècniques clàssiques molt senzilles, que és agafar aquest sargat, netejar-lo, treure-li la sorra, treure-li la sal, que és un dels components que més mal està fent a nivell de la seva degradació, i un cop estigués neta,
Llavors sí que ja es passaria a aquestes plantes pilots que s'intentaria que generessin el mínim residu i produïn aquest biogàs. I això es faria amb tècniques més de, com et dic, d'extracció amb microones assistides o amb tractaments hidrotermals.
amb compostatges, bioremediació, a vegades. S'ha d'explicar el procés, i et dic que s'ha d'estar fent una planta pilota. No sé si això només passaria amb el sargàs, amb aquesta alga que trobem ara a les costes del Carib, o seria extrapolable també a altres? Sí, podria extrapolar-se. M'havia deixat que, bàsicament, aquesta...
aquests tractaments, aquestes tècniques també són anaeròbics. Són digestions anaeròbiques. D'alguna manera es faria d'un problema una oportunitat, no? Exacte. Volem que aquest sargasso encara, diguéssim, és un... Com que diria? No em surt la paraula, però...
és una biomassa sense valor, intentar solucionar els problemes i, a més a més, obtenir d'ella productes de valor. Això també ajudaria a la biodiversitat que afecta d'alguna manera? Sí, sí, sí, clar. Si intentem eliminar el que seria la biodiversitat més enfocada a platja, perquè el sargàs continuaria arribant. Amb això sí que no estem canviant res
Però és utilitzar aquesta biomassa de la platja, no gastar tants diners en netejar, perquè ja s'aprofitaria abans, perquè a nivell turístic s'estan gastant molts milions d'euros per poder rentar les platges i que siguin òptimes per l'ús dels turistes, més que dels poblacions locals en aquest sentit.
Ja per anar acabant, ara ho comentaves, és un projecte podríem dir bastant embrionari que acaba de començar, en quina fase esteu ara mateix i quin és l'objectiu, com s'ha d'anar desenvolupant tot aquest projecte? Sí, sí, estem completament a l'inici, va començar al gener i de fet a finals de gener vam fer el llançament del projecte amb una reunió amb tots els partners aquí a la Universitat Autònoma de Barcelona i
I estem ja coordinant com començar, s'estan ja recollint el sargàs, ja tenia una experiència amb extraccions, però a nivell més petit, a petita escala, no amb aquestes escales pilot, i se n'estan extrayent ja, a part del biogàs que hem comentat, també se n'expreuen fertilitzants i bioestimulants, que es poden utilitzar a nivell...
farmacèutic i, evidentment, per l'agricultura. I, per tant, això també mitiga un problema que, si utilitzes productes que són naturals, deixes de fer un impacte i de necessitar els productes químics a nivell, per exemple, de fertilitzants. Molt interessant tot aquest projecte. Ho hem de deixar aquí. Moltes gràcies per atendre'ns aquesta tarda aquí a Renamar. A vosaltres, per l'interès que teniu en els projectes.
Moltes gràcies.
Benvinguts a les Càpsules del Mar, un espai on coneixerem de primera mà els cetacis que viuen al nostre mar Mediterrani. Les càpsules serveixen per tenir més informació de cadascuna de les espècies. Al mar Mediterrani trobem fins a 8 espècies de cetacis que anirem coneixent al llarg d'aquestes càpsules. Coneixerem els noms científics de cada espècie, el seu comportament i de quina manera els podem identificar.
També coneixerem la seva alimentació i a quines zones del Mediterrani els podem trobar. Per fer-ho, comptem amb la col·laboració de l'Associació Cetàcea. Ells ens acompanyaran al llarg de totes les càpsules del mar. De fet, aquesta associació, l'Associació Cetàcea, és una entitat que vetlla per la divulgació i la preservació d'aquestes espècies. Avui, de la mà de Sílvia Juncà, coneixerem el Cachalot. Sílvia, molt bona tarda i gràcies per acompanyar-nos a les càpsules del mar. Bona tarda i gràcies a vosaltres.
Coneixem primer de tot, Sílvia, el nom científic del catxalot. Doncs es coneix com Physeter macrocephalus. Déu-n'hi-do. Si et sembla, coneixem també més característiques del que seria la seva morfologia i com podem identificar-lo.
Doncs el catxalot és un cetaci amb dents, és un u d'un tosset, i d'aquesta espècie de cetacis és el més gran que existeix. Pot arribar a mesurar una mica més de 15 metres de llarg, per tant, és un animal imponent. Com el seu nom indica, el seu nom científic...
La característica del catxalot és que té un cap molt gran, o sigui, la zona cefàlica és molt gran i una forma més aviat rectangular. Tant és així que a individus adults el seu cap ocupa fins a una tercera part del seu cos. Aquest cap presenta una simetria...
Molt clara, perquè l'espiracle, que és la part per on respiren els cetacis, queda ubicat a la part frontal, a diferència d'altres cetacis que queda més a la part dorsal, queda a la part frontal i queda a la part esquerra del cap. D'aquesta manera, quan surt a respirar i aquesta respiració produeix un buf, un spray d'aigua, aquesta bufada, a diferència de l'única espècie que es pot confondre aquí al Mediterrani, que és el rorqual,
La bufada del catxalot és inclinada, fa uns 45 graus respecte a la superfície del mar. A més a més, aquesta espècie, quan se submergeix, té una aleta caudal molt gran que...
abans de submergir-se sempre la treu a fora, és molt visible, i això permet inconfusiblement diferenciar-lo del rol qual comú, ja que el rol qual comú no treu pràcticament mai l'aleta caudal abans de submergir-se. Coneixem també com es comporta la màquina i el seu comportament amar.
Doncs els catxalots són cetacis de busseig profund, es poden submergir molts metres de profunditat, i aleshores fan immersions molt llargues, i quan surten a la superfície, bàsicament el que fan és descansar. I es veuen molt poc actius a la superfície, pràcticament es veu només al lloc, com si fos un tronc flotant, no?
Aquestes immersions tan llargues de 45 minuts fan que requereixin d'un llarg temps de descans, que és el temps en el qual nosaltres podem albirar aquest buf que oblico i és quan el podem veure. Coneixem també quin tipus d'alimentació té, de què s'alimenten, què mengen.
Doncs s'alimenta bàsicament de grans cefalòpodes. Amb la seva mida es pot alimentar d'espècies relativament grans i quan diem cefalòpodes ens referim bàsicament a calamars. Quines zones del Mediterrani el podem trobar? Per on es belluga?
Doncs el podem trobar generalment a tota la conca mediterrània, però hi ha algunes certes àrees on és una mica més habitual. Aquí a la nostra zona, que és la conca occidental, el podem trobar sobretot a l'estret de Gibraltar. El catxalot està associat sobretot amb aigües molt profundes i, per tant, necessiten llocs on hi hagi aquesta profunditat. I això passa a l'estret de Gibraltar...
I també és conegut una petita regió on se'n veuen bastants, que és al voltant de les Illes Balears. També a la Conca Liguro Provençal, que és el mar de Ligúria, al nord de la Conca Occidental, diguéssim, al sud de França i d'Itàlia. I també al mar Tirre.
També hi ha alguna petita població que és força habitual en aigües gregues i turques. Durant quina època de l'any? Solen estar aquí tot l'any o hi ha alguna època que es deixen veure més?
Un cop més, una espècie resident al mar Mediterrani, no sempre viu al Mediterrani, per tant, el podem veure en qualsevol època. Nosaltres aquí el garraf no és l'espècie que veiem amb més freqüència, però l'hem vist potser una dotzena de vegades en el transcurs del nostre estudi,
I sí que és veritat que els aviaments que hem tingut s'han produt una meitat a la primavera i una altra meitat a la tardor. Però això no vol dir que no el puguem veure a l'hivern o a l'estiu. Coneixem també quines són les principals amenaces per la conservació d'aquesta espècie.
Doncs el catxalot un cop més és una espècie cosmopolita, per tant el podem trobar a tot el món, però la subpoblació mediterrània s'ha catalogat com en perill d'extinció, segons la UICN. Això és degut a que és un animal greument amenaçat per la col·lisió d'embarcacions, precisament perquè té aquest comportament de descans quan surt a la superfície i és molt susceptible a aquestes col·lisions.
Són animals d'una natació lenta que, per tant, poden ser una embarcació molt ràpida, no tenir temps de beure-ho o d'esquivar-ho, no? Per tant, això és una de les seves principals amenaces, sobretot embarcacions a gran velocitat i difícilment maniobrables, no?
Una altra menaç important és la contaminació acústica, sobretot aquella que produïa, per exemple, els exercicis militars que fan servir zones molt actius, està vist que poden arribar a causar el seu avarament. I després, com tots els cetacis, la ingesta de plàstics pot arribar a fer que emmalalteixin o fins i tot el canvi climàtic pot arribar a alterar la localització de les seves preses i al final afectar-los greument.
Com sempre, Sílvia, acabem amb alguna curiositat que tinguis d'aquest setat. No sé si ens pots explicar que n'hagis alvirat algun darrerament. Sí, en vam alvirar un parell o tres, estem segurs, ara al passat mes de setembre. De fet, encara no era tècnicament tardor, vull dir, per tant, allò que us deia abans no hi ha una norma clara. I així com a curiositat, és una espècie que
no és infreqüent que s'agregui amb diversos individus junts, o sigui, que tinguis un albirament de diversos individus. Sí que normalment l'hem vist, individus sols, no aïllats, però a diferència d'altres, d'altres espècies, no és infreqüent poder veure uns quants grups, tres o quatre, agrupats, tots descansant en superfície. I aquests que vam veure nosaltres a l'octubre no estaven totalment junts, però estaven junts per la zona, llavors vam veure com a mínim dos individus,
Segur. Són amigables, eh, doncs, entre ells? Entre ells, sí, bueno, això dependrà, no ho sabem tot de la seva vida, però sí, si tenen alguna mena de relació, segurament sí. I que és infreqüent veure'ls amb altres espècies, també...
Sí, hi ha llocs que sí que se'ls ha vist associats amb cap d'olla gris i inclús tenint interaccions al final són animals que mengen la mateixa presa, no? Però, bé, interaccions així més destacables amb altres espècies, nosaltres per ara no hem tingut la sort de veure-la. Recordem, com sempre, per acabar la càpsula, que hem de respectar l'entorn d'aquestes espècies, sobretot quan sortim a navegar i ens les trobem. Què és l'ail important, Silvia, en aquests casos?
Totalment. En el cas del catxalot, com un animal que és molt gran i que té una natació molt lenta, és superimportant respectar la distància i, en el cas de veure'l, el més recomanable seria, per exemple, si el trobem bastant a prop, apagar el motor de l'embarcació i disminuir al mínim qualsevol risc de poder interseccionar-nos amb la seva trajectòria. És un animal que, un cop surt a respirar,
sí que el podem veure per on va, però va fent com petites immersions, no?, també, és a dir, es va com submergint una miqueta, torna a sortir, no el tenim potser sempre visible. Aleshores, durant aquest període, sobretot, és molt important vigilar molt de no poder-li, de no poder que les trajectòries es creuin, no?, i poder-li causar algun dany.
Sempre estar atents, eh? Sempre estar atents a l'hora de... Sempre, i respecte, i seny, i el primer és el benestar dels animals abans que poder fer un vídeo o que poder fer una foto. Doncs Sílvia Juncada, de l'Associació Cetàcia, moltíssimes gràcies un cop més per haver estat amb nosaltres amb aquestes càpsules del mar. Gràcies.
Vaig deixar d'entrar-hi tant de cop. Ara abans emullo els canells al cap i al cor. Amb els ulls clavats a l'horitzó, lentament cintures palles, malgrat la por. Fent el mort, la vida passa igual.
I així arribem al final de l'Arran de Mar d'aquest dilluns 23 de febrer del 2026. Nosaltres ens acomiadem, ho hem de deixar aquí, però tornarem demà com cada dia, de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda. Us esperem a totes i a tots. Que vagi molt bé.
Jo só calmar.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Benvolgut multireformista, a Obramat no podem abaixar-te els impostos ni el preu de la gasolina de la teva furgoneta, però sí que podem ajudar-te amb els nostres preus. Per això, a Obramat, revisem cada dia els nostres productes per oferir-te les millors marques professionals amb els preus més baixos de la zona IVA inclòs, on compren els professionals. Obramat. Si separem bé la brossa orgànica, ens estalviem diners i l'aire que respirem cada dia està més net.
Separa bé l'orgànica i ajuda'ns a tenir la ciutat com a tu t'agrada. Ajuntament de Tarragona.
The British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem.
Al Centre Esportiu Royal Tarraco et sentiràs com a casa. Els teus objectius són els nostres. T'escoltem i t'ho posem fàcil perquè et sentis acompanyat i assessorat pels millors professionals. Aquest mes de febrer aprofita la matrícula gratuïta en totes les quotes i comença a cuidar-te amb nosaltres. Més de 200 sessions dirigides t'esperen cada setmana. Entren als nostres espais renovats i descobreix totes les activitats previstes també per als més joves.
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarraco.es. Som al carrer S'Anauguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts.
Els parla Laura Casas. Setmana clau pel que fa a la mobilitat ferroviària a Catalunya. El Parlament votarà una moció dels comuns per impulsar el Pacte Nacional per Rodalies i una d'Esquerra perquè s'acceleri la Constitució del Consorci Estat de Generalitat per controlar l'execució de les inversions. Junts demana al govern un pla de la xarxa de ferrocarrils fins al 2050.
El tema s'ha abordat avui des de Tarragona amb la líder al Parlament, Mònica Sales, que ha exigit fer fora renfa de Catalunya. D'altra banda, la diputada dels Comuns, Susana Segovia, ha apuntat com a clau per aprovar els pressupostos catalans poder resoldre els problemes que pateix el país. La sentim a totes dues.
fem fora Renfe de Catalunya i establim-ho tot a través de ferrocarrils de la Generalitat. Necessitem aquests pressupostos i per això nosaltres hem agafat una actitud proactiva i una actitud de valentia i de posar-nos... Ens hem pujat les mànigues i ens hem posat a treballar. Per cert que l'acord PSC Comuns per als pressupostos de la Generalitat contempla desencallar la construcció de l'Institut La Rebassada. El futur equipament ha d'anar al costat de l'escola en uns terrenys que l'Ajuntament ja va cedir fa anys al govern català.
I les freqüències d'autobús entre Tarragona i la Canoja s'ampliaran a partir del 2 de març. Després de setmanes de reunió i de treball conjunt entre dos ajuntaments i l'empresa de transports, aquestes freqüències augmentaran, els horaris actuals pujaran, concretament s'afegiran tres noves freqüències de la línia 30 i una més de la línia 3 en sentit Tarragona i tres noves freqüències de la 30 en sentit la Canoja.
D'altra banda, l'empresa municipal mixta d'aigües de Tarragona ha instal·lat noves xarxes de retenció de residus a quatre sobreeixidors de la xarxa de clavegram. D'aquesta manera es duplica la capacitat per retenir residus en episodis d'aigüats de mitjana i alta intensitat.
I parlant d'aigua, l'Institut Català de Finances ha atorgat al CAT un crèdit de 9,6 milions per construir un nou dipòsit d'aigua a l'estació potabilitzadora de l'ampolla. Marc Brunet, president del Consorci, diu que això els permetrà ser més resilients.
Hem signat ja el crèdit de l'Institut Català de Finances per a fer el segon dipòsit d'aigua crua i fer que el Consorci sigui més resilient i poder garantir el subministrament a tota la província de Tarragona. I com venim fent tots aquests anys, el Consorci busca aquesta màxima resiliència per poder, en cap, en qualsevol circumstància, poder donar aigua a tota la ciutadania. És un dipòsit que té aproximadament un valor de 14 milions d'euros. Institut Català de Finances...
ens hem finançat en 9,6 milions d'euros. El termini previst d'execució del nou dipòsit és de 13 mesos.