Arrandemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda a tothom. Passen 3 minuts de les 4 de la tarda d'aquest divendres 9 de gener del 2026. Ho tenim tot preparat, com cada dia de diglions a divendres de 4 a 6 de la tarda aquí a Arrandemar. Començarem, com és habitual, fent un repàs de totes les notícies de la nostra costa catalana.
La primera aturada la farem a l'escala, baixarem fins al delta de l'Ebre, passarem per Vilanova i la Geltrú, Arany de Mar i acabarem a Tarragona. Després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes. La Federació Catalana de Pesca ens portarà les primeres novetats d'aquest 2026. Descobrirem una nova recepta, aquest cop de fricandó anant fins al garraf. Parlarem amb un pescador que té barca però no port,
Coneixerem de primera mà una iniciativa que uneix comerç i restauració al Delta de l'Ebre i surfejarem les zones del Maresme. Acabarem el programa d'avui, com ho fem tots els divendres, fent un repàs de tots els actes i de totes les activitats que hi haurà arreu del nostre territori aquest cap de setmana. Estarem aquí fins les 6 de la tarda, Renamar.
Però abans de tot això, el que volem fer és presentar al nostre equip, presentar a totes les persones que cada dia fan possible aquest programa, que cada dia fan possible que el vaixell de Randa Mar sorti de port i arribi a Bon Port. I comencem com és habitual per la nostra cap tècnica, Sílvia García. Molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda a tots, bon cap de setmana i feliç divendres, eh? Feliç divendres. Sí, que ja estem. Aquesta setmana ha estat molt estranya. I ja veuràs la setmana vinent. Ha sigut de tres dies i tinc la sensació que ha sigut de deu. Un mes, un mes. Aquest inici del 2026, entre el Trump a Venezuela, que ara diu que Mèxic. Els pagesos aquí protestant. Amb tota la raó, jo crec.
El vent en tot està sent molt intens, aquesta inició. Però què està passant? Stop, stop, please, please stop. Que pari el món un moment, home, que descansi. Portem nou dies del 2026 i està sent extremadament intens. Certo. Anem a saludar la Cel Prieto des de radiodelta.cat. Cel, molt bona tarda, com estàs?
Hola, molt bona tarda, companyes. Bé, bé, molt bé. De divendres, feliç. Jo els divendres, bueno, soc molt feliç. Aquí a Tarragona, no sé, però aquí fa un vent. Sí, no, a Tarragona també, des de primera hora del matí.
Que aquí a la ràdio, vull dir, se sent, jo estic a los cascos se sent i quan he sortit fora quasi m'emporten la porta, saps? Vull dir, una cosa... Que no se t'emporti, intenta que no se t'emporti. Tu resisteix, posa't pedres a les butxaques. Només se'n portarà, però vull dir... I aquí estem acostumats al vent que em fa i molt, però sí, sí, esperem que sigui de setmana. Crec que el diumenge fa... arriba la calma.
Sí, crec que serà un cap de setmana, però també de fred. I això saps qui ens ho pot explicar? Sí, sí. El nostre meteoròleg de confiança, Sergi Corral, dins de ràdio L'Escala. Molt bona tarda, com estàs? Molt bona tarda. Doncs, però també seguint el temps també des d'aquí a la finestra. Aquí, de moment, no tenim vent, no tenim aire. Ha d'entrar més tramuntana de cara a demà, sobretot, però estem esperant ruixats. Es veu tota la banda descripció gràfica, fotogràfica, que ràdio sempre ajuda molt, això, eh?
tota la banda del nord de les Alveres, Roses, Salines, Serra de Rodes i cap de Norfeu, amb una banda ja de pluja, amb unes nubolades que van progressant de nord cap a sud, que vol dir que segurament d'aquí un moment a l'altre també acabarà plovent o espategant per qui vaja avui.
Aquí ploure no ho crec, ara el vent no ha parat des de primera a primeríssima hora del matí i crec que demà també sentirem bufar aquest vent. Va, deixem el temps, deixem la meteorologia, anem a començar el programa d'avui, també hi ha en Guillem Pérez des de Canal Blau Ràdio i l'Oriol Leo des de Ràdio Arenys, qui us parla des de Tarragona Ràdio, Marina Pérez Got.
Comencem el nostre repàs informatiu per la Costa Brava explicant que el projecte de la democràcia germina a l'escola desenvolupat per l'escola Empúries de l'Escala ha rebut el Premi Europeu Erasmus Plus 2025 a la innovació educativa. Sergi.
Doncs sí, mira, el passat 17 de desembre, just abans de les festes de Nadal, l'Escola Empúries de l'Escala es va vestir de gala al Teatre Real de Madrid per a recollir el Premi Europeu Erasmus Plus a la Innovació Educativa, un premi que reconeix els projectes educatius basats en l'educació per la ciutadania, la participació democràtica, els valors i el civisme. Es tracta d'una iniciativa promoguda per la Unió Europea en els àmbits de l'educació, formació, joventut i esport que s'ha de desenvolupar entre els anys 2021 i 2027. El projecte aquest...
de la democràcia germina a l'escola, ha aconseguit crear fins a dos parlaments dins del centre, implicant els alumnes en aquesta eina democràtica. Ens ho explica Anna Quirantes, la seva coordinadora, en declaracions a la mateixa gala on s'entregaven els premis Erasmus+.
Pues nuestro proyecto, creamos un parlamento de alumnos en el que los alumnos de primero hasta sexto, tenemos representación de todas las aulas, pero los alumnos tenían tantas inquietudes, sobre todo de temas ambientales, de reciclaje, de papeleras, de las plantas que hay en el patio y demás, que tuvimos que crear otro parlamento y tenemos un parlamento y un parlamento verde y tenemos delegados y delegados verdes.
Com deia la seva coordinadora, la implicació dels alumnes ha estat fonamental, sobretot en temes mediambientals. D'aquests parlaments han sortit propostes com la instal·lació de plaques solars al centre, la renaturalització dels patis o campanyes de recollida de residus.
Comenzaron un montón de proyectos y de ideas, incluso contactaron con el ayuntamiento porque querían placas solares y eso nació de los propios alumnos. Ahora también queríamos remodelar el patio, lo queremos renaturalizar y verdaderamente empezaron una campaña ellos mismos que acabó en los presupuestos participados del centro y ayer supimos que hemos ganado.
L'Escola Empúries ha rebut el premi amb entusiasme i energia per continuar treballant amb una educació més propera i innovadora, amb el mar i el medi ambient, sempre com a taló de fons. A la gala celebrada a Madrid, escoles de Barbate, Ceuta, Gran Canària i Logroño van compartir amb l'Escola Empúries de l'Escala l'honor de rebre aquesta distinció europea.
Diferents platges de la Costa Brava recuperen lentament els desperfectes de la llevantada de Nadal.
Troncs, canyes, plàstics i diferents tipus de residus van arribar a les plages durant els tres dies de la llevantada de Nadal. Després de festes, els municipis comencen a recuperar la normalitat i això inclou també la neteja de les plages. Un dels que ha començat aquests treballs ha estat Pol Afrugell, que ha fet una neteja intensa a la plaia de Tamariu per retirar una gran acumulació de restes de vegetals provocades pel temporal de mar de les darreres setmanes. Aquesta actuació ha permès recuperar l'aspecte habitual de la plaia.
Els treballs que s'han fet en maquinària pesada, com carregadores, excavadores, tractons i camions amb grua, i l'objectiu ha estat en retirar troncs de grans dimensions, canyes, branques, arrels i altres restes vegetals arrossegades pel mar fins a la sorra. L'actuació s'emmarca en el protocol municipal que té l'Ajuntament de Palafrugell i que activa quan hi ha temporals de fort impacte litoral. Un cop retirada la vegetació, la sorra queda neta i regular.
Abans de començar els treballs a la plaja es va fer una neteja de carrers i espais públics del nucli de Tamariu, també afectats per aquest temporal. Baixem ara fins al delta de l'Ebre. Un submarinista pateix una ràpida descomprensió a l'atmetlla de mar-cel·l.
Així és, Marina. Un treballador de l'empresa Valfegó ha estat derivat aquest dilluns a la tarda a l'Hospital Brogi de Sant Cugat del Vallès. La raó és que el seu estat de salut requeria una oxigenoteràpia hiperbàrica a conseqüència d'una descompressió ràpida soferta mentre es bussejava el viver de tonyines.
Amb la mateixa embarcació de l'empresa se va avisar al 112 i es va traslladar el ferit fins al port de la Metlla de Mar on una ambulància del SEM ja l'esperava per atendre'l. La unitat de policia marítima dels Mossos d'Esquadra es va activar després de conèixer la incidència.
Després d'una primera exploració del submarinista afectat, es va decidir traslladar el pacient a l'Hospital Barceloni, que disposa d'una cambra hiperbàrica per combatre els efectes d'aquesta brusca descompressió. La malaltia per descompressió en un submarinista provoca la formació de bombolles de gas al cos a causa d'un ascens brusc, cosa que causa símptomes com dolor articular, entomiment, fatiga, vertigen, dificultat per respirar i problemes neurològics.
Es preveu ascendint lentament i realitzant parades de descompressió i es tracta de manera urgent amb oxigenoteràpia hiperbàrica en una cambra per reduir les bombolles i reoxigenar els teixits. Durant la inversió, l'alta pressió fa que el nitrogen de l'aire es dissolgui a la sang i als teixits i un ascens massa ràpid impedeix que aquest nitrogen s'allibere gradualment formant bombolles que obstrueixen els vasos sanguíneis i fan malbé els teixits.
Les últimes pluges malmeten alguns trams del GR 92 direcció sud a l'Atmetlla de Mar.
Protecció Civil de la Metlla de Mar ha alertat de les afectacions que han provocat les últimes pluges en alguns trams del GR 92. L'Ajuntament farà els informes pertinents perquè a costes de l'Estat, propietari del domini, faci les actuacions necessàries de millora. Mentrestant, però, Protecció Civil farà alguna actuació previsional conjuntament amb el centre excursionista Azimut.
L'últim temporal de pluges que ha tingut lloc a aquestes festes de Nadal ha provocat danys en alguns trams del GR 92 de la Metlla de Mar, concretament entre l'Estany i la Cala Llenya. De fet, a la carretera passada a la platja de l'Estany va haver-hi una esllavissada d'un habitatge i els bombers van haver d'actuar per retirar les pedres. En aquest sentit, des de Protecció Civil s'ha alertat perquè els usuaris prenguin màxima precaució.
El regidor Javier de la Fuente remarca que la voluntat és revisar els traçats afectats. Ens trobem actualment en fase d'anàlisi dels danys que s'han produït i demanem a la ciutadania i la gent que transita pel GR màxima precaució, especialment a les zones naturals més afectades. I des de l'Ajuntament estem coordinant i compartint tota la informació en costes per valorar les afectacions i de manera temporal...
L'Associació de Voluntaris de Protecció Civil i el Centre Excursionista s'encarregaran d'arranjar els passos més afectats del GR i, paral·lelament, s'anirà revisant tots estos traçats. I es demana que qualsevol persona que detecti algun risc, arbres caiguts, talusos inestables o caiguda de pedra, ho comuniqui immediatament. Insistim, prudència i precaució màxima.
Per això es demana que si els usuaris habituals del GR veuen alguna zona afectada amb algun risc, ho comuniquin al Departament de Protecció Civil.
Anem ara fins les costes del Garraf. Un estudi explica que la caça de balenes a Amèrica del Sud va començar fa 5.000 anys, Guillem.
Doncs sí, Marina. Un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona revela que les comunitats indígenes del sud de Brasil ja caçaven grans balenes fa 5.000 anys, un mil·lenni abans que les primeres evidències de l'Àrtic i el Pacífic Nord. Publicat a Nature Communications, l'estudi analitza ossos de cetacis i eines dels sandbaquis de l'apadia de Bapitonga, Santa Caterina.
Es van identificar restes d'error quals balenes franques i catxalots amb marques de tall així com grans arpons d'os, evidència d'una casa activa i organitzada. Segons els investigadors, els pobles s'embaqui i desenvolupen tecnologies i estratègies sofisticades per capturar balenes, redefinint-los com a societats marítimes complexes i no només com a pescadors i recolectors.
Els resultats aporten també informació clau sobre la distribució històrica de les espècies, rellevant per la conservació actual. Aquesta descoberta no només reescriu la història dels pobles santbequí, sinó que també aporta noves claus per entendre la conservació de les balenes avui en dia. Sitges es prepara per viure aquest cap de setmana una nova edició de la seva cita atlètica més emblemàtica.
La 40-dosena mitja marató i el 14è quart de marató reuniran milers d'atletes al llarg del cap de setmana, sumant també les curses infantils i adaptades de dissabte amb un increment d'inscripcions del 10% respecte a l'any passat. Escoltem ara Jaume Grau, director de Zona VIP Events.
L'any passat vam fer uns 3.700 i aquest any hem tancat amb 4.000 i de totes formes tenim dorsals lliures per la fira del corredor perquè la gent s'espera l'últim dia i les dates de les festes han sigut molt negatives perquè tot eren festes i jo crec que amb una mica de sort estarem al voltant de 4.200.
La prova lliurarà premis amb 8 categories, amb reconeixement per a la classificació general masculina i femenina, els millors atletes locals i les categories de cadira de rodes i discapacitat visual. La cursa manté també el seu vessant solidari i en guany destinarà la seva causa a l'escola de vela adaptada de Sitges. Escoltem a Aurora Carbonell, alcaldessa de Sitges.
que aquest any la causa solidària de la mitja és per l'escola de vela adaptada, el Club EVA d'Aiguadors, que és una entitat que jo no ho tenia tan clar, pionera en vela des del 1988. O sigui que porta moltíssims anys fent una tasca, la veritat, una tasca impressionant. Persones amb discapacitat o amb risc d'exclusió social
A més, la mitja marató de Sitges obre la Lliga Catalana de Curses de Ruta, situant la vila com a punt de partida del rànquing català d'aquesta disciplina. Una edició que combina esport, ciutat i solidaritat i que tornarà a omplir els carrers de Sitges d'ambient atlètic durant tot el cap de setmana.
Acabem el nostre repàs informatiu a la de Costa Daurada parlant de la pagesia que continua tallant els accessos i les sortides del port de Tarragona a la 27 i a la T11. Sembla que el tall s'allargarà fins diumenge quan també han convocat una concentració a la plaça Imperial Tarracó de Tarragona. Tot per protestar.
contra l'acord de la Unió Europea Mercosur. A hores d'ara han de començar una reunió amb el conseller d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya, Òscar Urdeig. Ens ho explica en Josep Sunyer, que ens diu com s'ha viscut l'acord ja reafirmat a Brussel·les. Josep, com s'ha viscut?
Bona tarda, Marina. S'ha viscut amb tristesa, d'una banda, però també en decepció asseguren que se senten atraïts tant pel govern espanyol com també el català. Des d'aquí, quan s'ha conegut l'anunci, aquest aval de l'acord comercial amb els països del Mercosud, que ha decantat la balança després del suport d'Itàlia, que s'ha alineat amb Espanya i Alemanya, notícia que es coneixia aquest migdia, a última hora, i que evidentment, tot i que es veia venir,
doncs amb això, amb aquesta decepció, deien com si fos una pedregada d'aquelles que et malmeten a la collita o com un autèntic gerro d'aigua freda. Aquí això ha tirat el foc, un foc que s'ha encès també per poder fer el dinar abans d'anar cap a aquesta reunió a Fira de Reus, d'ara a la tarda, d'aquí a poca estona, amb el conseller d'Agricultura, Òscar Urdeig. I, de fet, després de dinar han decidit si anaven o no, perquè no ho tenien clar tampoc...
Han fet una assemblea aquí a peu de la 27 per decidir si assistien a aquesta reunió convocada en principi a Tarragona i després s'ha canviat l'hora i el lloc, de fet el lloc, i s'ha decidit que es faria a Fira de Reus, a l'estari de Fira de Reus, i cap allà hem vist marxar, de fet, un escamot de tractors, no tots, per aquí continuant amb el tall,
Recordem que són un centenar de tractors i altres vehicles que estan tallant aquest access al port de Tarragona des del dilluns al matí. Avui han passat també nit aquí, encara es veuen a les tendres de campanya, on també aquesta nit faran nit i així fins dilluns, perquè mantenen la protesta, això no ha canviat.
La mantindran fins dilluns i d'aquí, des d'aquesta zona del port, només surten els vehicles, els camions, que van a la petroquímica. Són els que poden entrar i sortir, que tenen aquesta consideració de matèria especial. A banda d'això, continua tancat el port. Aquí, com veiem, mantindran la portesta i també ja han anunciat, també de cara al cap de setmana, diumenge, al migdia, que faran també una terturada des d'aquí.
fins a la plaça Imperial Tarracó, allà faran sentir també la seva veu, llegiran un manifest, i volen també que la ciutadania sigui molt conscient que aquest acord amb el Mercosud, amb aquests països, no només s'afectarà, quan entén aquestes tones i tones de material, la paixasia, que significarà la mort de la paixasia no només aquí, també a nivell d'Europa,
sinó que també, diuen, afectaran els ciutadans, els consumidors, en definitiva, i volen també que en siguin molt conscients, perquè són productes, que és el que reclamen, que allà no es fan amb les mateixes condicions sanitàries que es fan aquí, amb les mateixes exigències que es fan aquí, i, per tant, són productes molt diferents dels que es poden trobar aquí, els que produeixen els productors locals.
Com dèiem, aquí, bàsicament, l'ambient de gerro d'aigua freda, de tristesa, de sentir-se atraïts, i a seguir endavant, perquè, com us dèiem, ja anem tancant la mobilització, aquest tall de l'A27, es mantindrà fins dilluns, quan, previsiblement, veurem si no s'avança, però previsiblement és quan s'ha d'artificar aquest acord al Paraguai, un dels peixos que formen part del Mercosud, un acord que ja porta 26 anys, o 25, sobre la taula,
amb negociacions, i que precisament el tema de l'agricultura era un dels temes sensibles quan ja l'any 2000, 2001, no va poder tirar endavant, era un dels temes sensibles amb els que no s'arribava a cap acord. La firma de l'acord, per part del viratge que ha fet Itàlia, sobretot, que s'ha alineat amb Espanya i Alemanya, decantant la balança cap al sí,
ha tirat endavant per majoria qualificada, que era el que feia falta a Brussel·les, sense el suport de França, on també hi ha una forta oposició, i Polònia, així com Hongria, Irlanda i Àustria, enmig també de protestes com les d'aquí per part dels pagesos. D'aquesta manera, els estats ara autoritzen a la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula von der Leyen,
perquè viatgi, com dèiem, pròximament al Paraguai i pugui signar de forma definitiva aquest acord comercial, l'acord comercial més gran que ha subscrit mai al Club Comunitari dels 27. Ja anirà coneixent el detall, però bàsicament hi ha el gruix d'inversions que s'ha anunciat i que forma part de l'acord i que és el que posen sobre la taula, en la balança, els que defensen
Aquest acord comercial per aquest ingrés ingent d'aquests 45.000 milions d'euros en fons agrícola se procedem del pròxim macro pressupost de la Unió Europea. És la paraula que ha fet que els dirigents italians també arribessin, després de les seves reticències inicials, a dir un sí en aquest acord.
Des d'aquí, des de la 27, és tot. Marina, seguirà la convocatòria, seguirà el tall, aquest any tornarà a fer nit, amb aquest estet de campanya i a les furgonetes, com hem vist ja la nit anterior, i així, com dèiem, fins i junts. És tot des d'aquí, fins ara, bona tarda. Moltes gràcies, Josep Sunyès. Seguirem atentament com evoluciona tot plegat.
I ara volem saber quin temps farà la nostra mar. Per això ens ho explica el Luis Mi Pérez. Molt bona tarda. Bona tarda. Situació molt remenada pel que fa a la costa i és que els vents s'han d'anar accentuant a gran part del litoral i ja imminentment amb estrelada destacable, sobretot a la costa d'Aurada i Barcelonina. Tindrem forta maró al costat de la platja i ja margassa, mar endins. Per tant, onades que fàcilment passaran dels 3-4 metres en alta mar.
El vent de moment a la Costa Brava serà més feble, fins i tot variable més aviat del sotoest. Sí que entrarà la tramuntana bàsicament al llarg d'aquesta propera nit i al dissabte a la Costa Brava i per tant també farà que hi hagi una mar creuada molt destacable. Precaució amb aquesta mar perillosa perquè en superfície el vent entrarà de nord.
i en fundària el corrent encara serà del sud-oest. Al llarg del dissabte, gran part de la costa, entre Maró i Fortamaró, i serà sobretot en alta mar, on encara el temps estarà molt esvalutat amb vent fort, sobretot al sud de la costa d'Aurada, cap a l'Ebre. El diumenge aquest vent serà més feble i girarà fins i tot cap a Garbi. N'estem pendents a la xarxa.
Del temps del trànsit, volem saber com estan les nostres carreteres. Per això anem fins al Servei Català de Trànsit, on hi ha la Sílvia de l'Amo. Molt bona tarda. Hola, molt bona tarda. Doncs hem de dir que la situació viària, la demarcació de Tarragona, destaquen sobretot els punts on estan tallades per manifestació.
en concret és la 27 cap al port de Tarragona, on a banda del tall també hi ha un parell de quilòmetres de lentitud per la regulació del trànsit, i la T11, que també presenta un punt de tall en concret a l'accés mateix d'aquesta via cap a la 27. Per tant, caldrà estar atents durant el cap de setmana de com evoluciona aquesta situació, també del vent, i per això us demanem molta cautela. Bona tarda.
En només una gota podem desvelar tots els secrets de l'oceà. Descobreix-los de dilluns a divendres de 4 a 6 a Randemar. You stepped inside with a vibe I ain't never seen
Fins demà!
Fins demà!
Amb temps i una canya. L'actualitat de la pesca a Catalunya amb la Federació Catalana de Pesca.
I engeguem secció d'aquest primer divendres d'any a la Randa Mare amb la Federació Catalana de Pesca, que avui ens volen posar el dia del calendari de competició. Ens ho direm bé de cara a aquest 2026, Sergi.
Així és, Marina, i ja tenim aquí amb nosaltres en Pedro Terol, que tenim cada dues setmanes aquí els divendres per parlar-nos de tota l'actualitat de la Federació i que té ja tota l'agenda de l'any a punt. Pedro, primer de tot, molt bon any i sigues rebenvingut aquí al programa. Moltes mesos, bon any i bona tarda. Païts ja els accessos de les festes de Nadal, ja tornem a la rutina a la normalitat?
Sí, sí, les sessions de Nadal passen ràpidament a l'orbit. Ja estem enfrescats en tot el tema calendaris del 2026. Com hem comentat abans, nosaltres a final d'any, inici d'any, potser com a federació és el moment de més treball pel tema d'elaborar a final d'any tot el calendari del 2026, presentar la Generalitat i esperar totes les aprovacions.
Penseu que no només és el calendari de la Federació Catalana, els autonòmis i preparacions dels Espanya que anirem, sinó els calendaris de tots els clubs de Catalunya que fan competicions. Anem a posar una mica, com diu aquell de la tele llum a la foscor, el calendari de concursos i programacions d'aquest any. Aviam, explica'ns una miqueta com ho teniu programat o com ho teniu muntat això.
Bé, nosaltres, com ja sabeu, tenim dues grans àrees, que és la pesca des d'embarcació i la pesca des de costa. En pesca des d'embarcació tenim programat ja cinc campionats de Catalunya que seran classificatoris pels campionats d'espai.
Realment són set, el que passa és que hi ha dos que fem un dos en un, i el campionat de Catalunya d'embarcació màster també ajuntem amb joventut, i el campionat absolut d'embarcació el ajuntem amb un club, perquè són bàsicament, en aquest cas, les mateixes que van com a club van com a Indivaldi, llavors aprofitem i per evitar fer dos campionats, que en embarcacions costa molt trobar embarcacions que s'aprestin a participar, fem un dos per un.
En canvi, en Costa estem parlant de 10 campionats de Catalunya classificatòries pel campionat d'Espanya, perquè en Marc Costa tenim els duos en Boia, en Roca, des de Platja, doncs te dona al final que surten 10 campionats de Catalunya. I aquest any tenim la sort que ja porta a París l'Espanyola perseguint-se perquè fes un campionat d'Espanya i aquest any en Marc Costa farem el campionat d'Espanya absolut des de masculí.
Ja teniu també ubicat en quin indret serà o més o menys ja situats els llocs? Sí, està molt avançat, amb l'Ajuntament s'ha parlat, està molt interessant i si no passa res serà a Calella. Perdó, Calella, Calafell, perdó. A Calafell, una mica més al sud, eh? És com mirar el calendari per un cantó i pensar en una altra cosa, perdona.
Després d'aquests múltiples autonòmics, en aquest cas, de Catalunya, també m'has explicat a nivell espanyol, del campionat d'Espanya, clar, si se'l té més a nivell estatal o fins i tot a nivell... L'any passat vau tindre campionat del món, va ser per Balears, no?, si no recordo malament, que vau participar, per exemple, en l'embarcació. Va ser campionat del món d'embarcació per equips,
Per equips. Aquest any teniu programada algun campionat d'aquests grossos, importants, on hi participareu?
Aquest any en equips, malauradament, no ens vam poder classificar cap equip català en el passat campionat d'Espanya d'equips i no tindrem la sort de tindre representació. A més, malauradament, aquest any en el campionat del món per equips d'embarcació fundeixada es fa a Lacan, a Torrevieja. Si no recordo la memòria, no ho sé.
que hauria sigut ideal perquè és un lloc que coneixem molt, que hem pescat molt allà i tenim bons resultats. I a nivell individual, quina seria la màxima competició destacada a nivell tant espanyol com a nivell internacional on hi participareu?
Individual participarem, com sempre, en els campionats d'Espanya, on normalment ja fa anys que tant en màster com en absolut no baixem del pòdium.
Tornem amb medalla i aquest any pensant repetir. Llavors, a nivell mundial, aquest any, com això depèn de l'espanyola, no sabem si finalment algun dels catalans estarà seleccionat. Jo crec que sí, un com mínim anirà. No m'atreveixo a dir el nom ni res, però tenim possibilitat d'anar-hi. L'any passat van anar i van tindre un resultat no tan bo com altres anys, però a nivell de selecció...
La primera parada de campionats, tant siguin autonòmics com estatals, per quines dates seria? Perquè suposo que aquest mes de gener i febrer encara esteu una mica de per on.
Bé, el gener el tenim sempre molt complicat perquè, com em comenten, la primera necessitat és l'autorització de la Generalitat per poder fer els concursos i el mes de gener és molt just per tots. A pesar que la Generalitat aposa molt de la seva part i apreten i tenim molt bones relacions amb el departament, les aprovacions arriben a final de gener, amb la qual cosa el primer campionat d'autonòlic serà a final de febrer.
Això serà des de Marc Costa una prova de duos. I d'embarcació la primera serà el 18 d'abril a Sant Feliu de Guixos, que serà també el temps d'embarcació fondeada a duos.
Febrer i abril ja estem en marxa. En Mar Costa, al febrer tenim dos, el de Boia i al març ja el de Roca. En Mar Costa hi ha més varietat de modalitats, perquè està des del de Boia, que normalment es fan en ports, els de Roca, que ja són buscar un entorn on puguis pescar, que hi hagi un fons de força roca per poder pescar,
i el de platja, bàsicament. Són tres escenaris multiplicats per femení, masculí, màster, dona per moltes por a les pensions que Marc Costa tenen al voltant de deu campionats autonòmics.
I no sé si ara t'agafo, ho sabràs o no ho sabràs, si no, no passa res, si no m'ho saps dir, però alguna incorporació destacada o nova dintre de la federació que hagi entrat en joc en totes aquestes competicions, bé sigui de finals de l'any passat o que sigui prevista per les competicions d'aquest any?
Incorporació a nivell d'algun pescador, alguna modalitat... O pescador, o clubs, o el que... De clubs la cosa està bastant parada, però no s'ha sorprès que aquest any han aparegut dos clubs, no?
Un que són per al tema de l'Egging i un altre que són de kayak. Bueno, dues modalitats que no estaven... L'Egging està pujant molt, també és molt estacional, perquè l'Egging va anar a buscar el calamar, la cosa està molt estacional dels mesos novembre, octubre, novembre, desembre, gener i poca cosa més, però bueno...
Sí, sí. Ha prescut molta afició i estem fent cambrats. L'últim que es va fer al novembre hi havia 150 participants. Déu-n'hi-do. És una modalitat de la gent jove, la gent jove l'està atacant. A nivell d'embarcació, teníem, i això encara està, com si diguéssim, en el pujero allí bullint, és fer una primera prova nacional d'espinning des d'embarcació.
que l'Espanyola està també molt interessada en obrir noves modalitats que no s'estan fent ara i ens van demanar si teníem alguna cosa i com el Delta és una zona molt, molt, molt adequada per aquest tipus de pesca, estem bellugant. A veure, ja et dic, està encara fent xuc-xuc però no sabem si sortirà, no sortirà. Si surt, l'organitzarà la Federació Catalana.
Segur que sortirà bona l'escudella, no pateixis. Esperem que sí. Esperem que sí. També, fins i tot, havíem entrevistat la temporada passada els de Pato, aquesta modalitat de pesca des de Pato, que també hi va haver algun intent o algun club que s'hi apuntava, sobretot també com dius tu ara, el Delta de l'Ebre.
Sí, aquesta és una prova que ja porta 3-4 anys sense i se continuen fent. El que passa és que el pato, a la que arribem a la mar, necessita unes condiccions molt, molt, molt particulars, perquè en el Delta Sedona, en total, la que és la vallada dels calfacs, està molt bé perquè està recollida i si sopla vent, el pato el podem anar agafant i anar portant cap a dintre, però a la marxa no poden sortir. Així com el Cayo...
Pot tindre problemes, però és més fàcil que entri i surti una miqueta a mar. El Pato sí que està molt, molt, molt complicat. Llavors, necessitem llocs com la Bahia de Salvat, llocs així, i avui per avui no n'hi ha més llocs que hagin trucat i clubs que siguin d'aquesta zona perquè el puguin portar endavant. A més, el Pato, com saps, van deixar tot el tema dels llacs i tot això, i s'ha esportat al mar. A veure, la gent...
Sí, sí. Digues, digues, perdona, que t'he tallat. No, no, no, que deia que aigua dolça, o sigui, és una modalitat de pesca que va néixer en aigua dolça. Sí, sí, però ara estan en mar, i quan venen en mar, igual que en aigua dolça, porten una equipació dintre d'aquell pato que dius, la meva barca jo no la tinc. A nivell de fonda i de tot, eh? No, no, és impressionant. La tecnologia cada vegada s'avança més, són més petites i acaben en més joc, i van en unes ondes molt, molt, molt potents, eh?
Pedro, vam acabar l'any passat amb tot el tema de la nova normativa, del pescarrec, de l'aplicació, etcètera. Ens vam posar una data que era el 10 de gener, crec, recordar, o aproximadament. Teniu alguna novetat des de la federació?
És el 10 de gener, en teoria, el que ha de sortir. A principis d'aquesta setmana a mi no m'aparecia encara l'aplicació en el Google Play, que és en teoria on s'ha de descarregar. A dia d'avui jo no he aconseguit trobar-la encara. Sí que és cert que companys que tinc i un amic que m'encomenta i tenim molta relació que és...
de Ipsua, és un biòlogo, sí que m'han comentat que ja l'ha descarregat, però des d'iPhone. O sigui, per Google, per Android... Des d'iOS, eh? Sí, jo no he consegut trobar-la per Android, si algú troba que m'ho digui, però sí que és cert que en la zona Apple sí que la tenen.
També m'ha dit que l'està provant i que dona una miqueta de pena i que falla una miqueta. No ho deputin més perquè en Android no la tenim i teòricament hauria de ser el dia 10, però encara que estigui a l'APP, fins que no ho publiquin en el BOE, no té cap validesa.
Bé, esperarem d'aquí dues setmanetes, a la propera secció, aviam si han respirat o ja ha sortit a la llum tot plegat. Bueno, los que tinguin Apple, que no s'espantin quan te lo descarreguin, perquè m'han comentat que la llista d'espècies a controlar són del voltant del 100 i pico.
Aquests senyors que inclús està, per exemple, a la sardina. Aquests senyors han agafat la llista d'espècies comercials i l'han posat a les recreatives, també, i espavila, no? Aprendrem mitjologia, no passa res, eh?
Han fet un cortar i pegar del professional al recreatiu i ja està. Però bé, suposo que no l'aniran pulint, perquè clar, entrar a declarar una espècie en una aplicació que té mostres 150 espècies, al final dius, si hem de trobar la que nosaltres pesquem, no dona ànims ni d'entrar a l'aplicació ja. Sergi, Pedro, ho hem de deixar aquí perquè el temps ens tira una miqueta sobre, és molt interessant el que esteu explicant.
No, no, però jo, el temps de sortir m'he vingut a dalt. No, és allò del tiempo es oro, que deia en Constantino Romero. Doncs, Pedro, moltíssimes gràcies per ser-hi un divendres més i d'aquí dues setmanetes ens tornem a trobar. Molt bé, a vosaltres per donar el veu, com sempre. Moltes gràcies. Moltes gràcies a tots dos.
I ara anem fins a les costes del Garraf perquè el nostre company Guillem Pérez està amb l'Oriol Pereira, cuiner professional vilanubí. Guillem. Doncs avui tornem a comptar amb l'Oriol Pereira, cuiner professional i que ens portarà una recepta per llepar-se els dits. Oriol, què tal? Bon dia.
Hola, Guillem, bon dia. Bueno, primer de tot, moltíssimes gràcies per convidar-me aquí de nou. Estic encantat de ser aquí. I referent al que fa a l'última recepta que ja vam fer a finals de l'any passat, com va ser la sípia bruta, hi hagués algun valent o valenta que agafés la paella per la mà i demostrés les seves dots culinàries amb la gent que més estima, no?
Veurem si la recepta d'avui la gent també s'hi atreveix, perquè de ben grat que, si més no, se sorprendran de poder-la fer. Home, segur que sí, que algun valent va haver-hi amb la gran recepta que ens vas portar. Doncs va, Oriol, explica'ns quin plat portes avui.
Doncs bé, sense més preàmbuls, el plat que ens deparà avui és tot un clàssic dels clàssics de la cuina catalana. Ja no només mirem cap a la comarca, sinó que ja ens explàvem una mica cap a tot el territori català. I ens hauríem de remuntar a principis del segle XVIII per trobar els primers escrits al voltant d'aquesta recepta. En aquest cas, us presento el fricandó.
com es deia a l'antiga Occitània, perquè així és, la paraula ve de l'occità.
i extrapolem la primera paraula, com seria frica, que ve de fregir, si llegim en els documents. Llavors, bàsicament, com he comentat prèviament, apareix per primera vegada en un receptari de principis del segle XVIII. Un receptari el qual tenia el nom d'Avisos i instruccions per al cuiner principiant.
tot escrit pel pare Josep Orri. No sabem massa més d'aquest llibre. Seria increïble tenir un exemplar entre les mans d'aquest llibre. Bé...
A partir d'aquí, d'aquest llibre, apareixen diferents manuals de cuina catalana, però amb petites variacions. Sí que és cert que sempre, amb els denominadors comuns de ser una carn de vedella, gens estipulada en aquell moment al territori català, o sigui, és una cosa innovadora en aquell moment, i se li atribueix a ser una carn de vedella tallada, fina, enfarinada i guisada juntament amb un sobregit.
Home, fricandó, un plat molt adient, que bé, tot i que ja hagin passat les festes nadalenques, és un plat molt adient per aquests dies. Què t'ha inspirat a portar el plat avui? Sí que és ben cert que és un plat que fa Nadal. Quan parlem del fricandó, és un plat de diumenge, un plat d'ocasions especials, però el que m'ha fet portar aquesta recepta aquí avui és que hi ha moltes famílies que, ja sigui el dia Nadal o el dia de Sant Esteve, fan un fricandó per compartir entre la família.
No és el cas de la meva, que fem el que seria el menjar tradicional, com seria l'escudella, l'escorregut amb la carn d'olla, i posteriorment faríem el pollastre, però sí que és un plat que m'ha recordat i per això l'he portat avui, ja que fa Nadal, ja que fa família, ja que fa convit. Perfecte, Oriol, doncs va, comencem ja amb els ingredients de la recepta.
Doncs què necessitem per fer fricandó? En aquest cas necessitaríem el protagonista principal, com seria la vedella,
Us porto tres peces, tres talls de la vedella que són els més comuns a l'hora d'utilitzar per fer fricandó, perquè trobem la gent que no, jo és que el faig amb tapa plana, no, jo és que el faig amb llata de vedella, no, jo és que el faig amb crustó. Ben bé, totes aquestes parts són cosines germanes, ja que si parlem de la llata de vedella la trobem a la cuixa delantera de la vedella, però si parlem de la tapa plana del crustó ens aniríem a la cuixa
posterior, a la cuixa d'alradera, diguem-ne, no? Què tenen en comú? Que són carns magres, amb cert col·lagen, que ens ajudaran i són molt meloses, certament apropiades per utilitzar llargues coccions. D'acord, i doncs, què més necessitem per completar els ingredients del plat?
perquè fa els ingredients, sempre parlem del mateix, sempre parlem, us donaré la recepta per 4 persones. Si voleu fer-ho per 6, per 8, doncs ja amb els mateixos feu números, que és ben fàcil. En aquest cas tindrem la llata de vedella, un quilo de llata de vedella, li dieu al carnicer de confiança que us la talli a 4-5 mil·límetres de grossor.
Després tindríem uns bolets, ja poden ser moixernons, camasecs o rovellons. En aquesta època de l'any els trobarem secs i deshidratats, però amb uns 60 grams en faríem. Passaríem a les cebes. Utilitzaríem dos cebes, dos tomàquets madurs, un parell de pastanagues i per acabar podríem utilitzar brou d'ou, si en teníeu seria ideal, si no amb aigua ja faríem.
També un xarrub de brandy, un got de birranci, i no són ingredients principals com a dalt, però no ens oblidem de l'oli d'oliva, de la farina, de la sal i del pebre, que ens acompanyaran a completar aquesta recepta. Doncs bé, crec que ara ja sí ho tenim tot a punt per començar la recepta. Doncs endavant, Oriol, tot teu. Vinga, doncs els oients que prenguin nota, que agafin paper i boli,
perquè això de que no, és que el fricandó és molt difícil de fer, no, jo és que no sé cuinar, ja veureu que és una recepta molt fàcil que qualsevol persona la pot seguir i la pot dur a terme, que l'èxit està assegurat. Començaríem, agafaríem la carn, aquesta carn llatallada, aquesta llata de vedella, posem que utilitzo llata. El primer seria salpebrar-la, afegir sal i pebre. No es catimem amb la sal i el pebre,
perquè ens farà que quedi molt més melós el tema de tenir-la salada prèviament. Un cop salada, l'enfarinarem i la fregirem. Amb què? Amb oli d'oliva. Amb aquest oli no cal... El que diem a cuina és una fregida en sec, és a dir, no cal esplallar-nos i passar-se d'oli. Amb un dit d'oli ja seria suficient, amb un dit d'oli en una cassola.
Llavors fregiríem la carn i la separaríem. En aquesta mateixa cassola, on com fregida la carn, volta i volta, no cal torrar-la molt. Un minutet per cada banda seria suficient. En aquesta cassola afegiríem la ceba tallada petita, tallada brunoise, com diem a la cuina professional, afegiríem la ceba. I quan es comencés a posar transparent, al cap de 5-10 minutets, afegiríem la pastanaga.
Un cop sofregida la ceba i la pastanaga, ratllaríem aquests dos tomàquets, aquests dos tomàquets ben madurs, els ratllaríem i els afegiríem a la barreja. I això ho cuinaríem uns 20 minuts, mitja hora, tranquil·lament, fins a aconseguir un sofregit ben cuinat. Un cop tinguem aquest sofregit...
afegirem el xerrup de brandi. Ens ajudarà a desglaçar tota aquesta carn, tots aquests sucs, aquest enganxat del fons de la paella, aquest torredet, que és on està tota la màgia, on es troba tot. On es troba tota l'essència del plat, tot el sabor concentrat, que ens ajudarà a desfer-ho i a barrejar-ho amb aquest sofregit.
És en aquest moment on afegiríem un got sencer, uns 250 mil·lilitres de vi rànci. El deixaríem 5 minuts, acabés d'evaporar l'alcohol. És en aquest moment on afegiríem la carn, la carn que hem fregit prèviament, l'afegiríem formant capes, o sigui, anant fent capes i pisos de carn en la cassola, repartit juntament amb el sofregit,
I és ara on podríem afegir, on afegiríem el brou, si tinguéssim un brou de carn, un brou d'au, de pollastre, seria ideal. Però sí que és cert que la recepta tradicional s'afegés aigua. Llavors, no us preocupeu, afegiu aigua fins a cobrir la carn i això ho deixeu a foc lent, que vagi bullint, que vagi guisant. És molt important el foc lent, per tant, de respectar la carn i respectar
la textura i no trencar-la. Dos horetes, tranquil·lament, sense pressa. És en aquest moment on tenim aquestes dues hores de fer xup-xup lentament on posarem els bolets a hidratar. Com us he dit abans, camasecs, moixarnons, roballons... El bolet que tingueu per casa, no us preocupeu. Aquests són els més habituals, diguem-ne. És en aquest moment on els posaríem a hidratar amb una mica d'aigua tèvia. Un mínim d'una hora.
Ara posem-nos que el fricando ja porta dues hores fent xup-xup, la carn ja és llesta, i és el moment d'afegir una picada per acabar de lligar tot aquest suc, tota aquesta salsa que acabarem de formar. Com fem la picada? Doncs ben senzill, agafarem dos dents d'all, agafarem un grapat de julivert fresc i un grapat d'ametlles. Amb el puny tancat n'és suficient, perquè us feu la idea de la quantitat d'ametlles que necessitem.
Això ho afegirem en un morter, ho picarem bé. Si no, podem fer la trampa de fer servir la Thermomix. Ens podem ajudar amb una mica de la salsa del fricandó per acabar de mullar i que ens sigui més fàcil al moment de triturar. I l'afegirem a la cassola amb tot el fricandó. Us preguntareu què fem amb els bolets, que encara no els hem afegit. Doncs ben fàcil, agafarem els bolets, els passarem per la paella amb una mica d'oli i els afegirem al final...
per sobre, com si decoressim el plat. I així ajuntaríem i ja tindríem un fricandó tradicional de cuina catalana que funciona genial per a les famílies i ja veureu que de ben segur que surt boníssim. Doncs perfecte. Espero que la gent ho hagi pogut seguir tot. Crec que ha quedat ben clar perquè els oients puguin seguir-la la recepta sense problemes. Oriol, com l'últim cop, hi ha algun truquet per millorar el plat? Bé, el truquet que us porto en aquest cas...
És el mateix que el que vam veure amb la sípia, la bruta en aquest cas, que seria afegir-li una mica de xocolata negra al final per acabar d'arrodonir aquest plat, aquests sabors, i també el fet d'afegir-hi pinyons. Jo soc molt en la mateixa paella que hem sofregit els bolets,
que hem saltejat els bolets, afegiríem un grapadet de pinyons del país i acabaríem de decorar per sobre i li donaríem una textura en boca, li donaríem també color, li donaríem més...
acabaríem de redonir més encara aquest plat que és ben brillant. Perfecte, Oriol. Doncs ara sí, moltes gràcies per passar-te un dia més per aquí explicant una bona recepta tradicional i, doncs res, ens veiem aviat per tornar-ne a explicar alguna altra. Bé, doncs, Guillem, com he dit a l'inici del programa, moltíssimes gràcies per convidar-me aquí de nou. Espero seguir formant part del programa i seguint portant-vos receptes, que ja veieu que
que la cuina no és més que tenir sentit, que tenir, com m'agrada dir a mi, mimo per les coses que fem i que ben segur que si posem una mica de dedicació i ganes el resultat és esplèndid. Moltíssimes gràcies per convidar-me, que tingueu un bon dia. Moltes gràcies, adéu. Adéu, adéu. Així arribem al final d'aquesta primera hora de Rondamar. Nosaltres ara farem una petita pausa de res, 5 minutets, i tornarem aquí fins les 6 de la tarda. No marxeu.
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Royal Escola de Formació arrenca aquest 2026 els nous graus C en hostaleria i turisme. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? Necessites el títol oficial de Cambridge per acreditar el teu anglès? Aquest any forma't amb nosaltres. Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç. Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer La Cercada sense número de Tarragona i al web royalformació.com.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
El Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·leta i llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.es
Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio.
I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000. Tarragona Ràdio. Bona tarda, són les 5...
Us parla Tere Ortega. Els països de la Unió Europea han avalat l'acord comercial amb els països del Mercosur després de 26 anys de negociacions. La llum verd del pacte ha arribat aquest divendres després d'una reunió dels ambaixadors dels 27 celebrada a Brussel·les, on Itàlia s'ha alineat amb Espanya i Alemanya decantant la balança a favor del sí.
Des dels pagesos que estan bloquejant el port de Tarragona des d'ahir dijous, el sentiment era d'indignació. Albert Castelló és membre portaveu d'Assaixa. Confirmat que ha sigut la sentència de mort del sector agrari a Europa i a Espanya.
La protesta que bloqueja el Port de Tarragona ha generat malestar als transportistes que demanen que intervingui la Generalitat. El Port de Tarragona ha informat per la seva banda que la mobilització ha reduït un 70% el moviment de camions.
L'alcalde Rubén Viñual es assegura que té il·lusió, projecte i força per presentar-se a la reelecció el 2027. Ho ha dit en la primera entrevista de 2026, que té en lloc aquest divendres al matí a Tarragona Ràdio. Intento, doncs, deixant la vida, doncs, poder retornar, no? I tinc il·lusió, projecte i força per tornar a presentar i espero i desitjo.
que la gent de Tarragona pugui valorar positivament això i torni a ser el seu alcalde i agrair-l'hi de nou amb més feina. L'alcalde dit d'altra banda ha defensat que la futura estació intermodal s'ubiqui a Tarragona a l'Horta Gran per no pedemir-se en un futur edit.
I en esports, Cristóbal Parralo ha comparegut amb l'habitual roda de premsa prèvia al partit del cap de setmana, en aquest cas, 19a jornada de Lliga entre Nàstic i Teruel, que es disputarà aquest diumenge al nou estadi. Cristóbal Parralo vol capgirar la situació dolenta. El Nàstic arriba a Tarragona de nou després d'haver encaixat
Les dues últimes derrotes fora de casa, davant i a casa de l'antequera i també del Torremolinos. Cristóbal Parralote, clar que el nàstic ha de recuperar solidesa defensiva i no abaixar els braços. Está claro que no hemos hecho bien las cosas, pero de ninguna manera yo creo que nadie que esté aquí y pertenezca al nàstic puede bajar los brazos. Lo que tenemos que seguir es trabajando duro, haciendo las cosas mejor. Les notícies a 3W Tarragona, ràdio.cat.
L'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Passen 3 minuts de les 5 de la tarda. Engeguem aquesta segona hora de Randamar. Una segona hora on parlarem amb un pescador. Després descobrirem una iniciativa que s'ha engegat a l'ampolla i porta per nom l'ampolla activa. Anirem a surfejar a les costes del Maresme i acabarem com ho fem cada divendres fent un repàs de tots els actes...
i de tots els esdeveniments que hi haurà aquest cap de setmana arreu del nostre territori. Estarem aquí fins les 6 de la tarda a Randamar.
La ciutat de Calella, al Maresme Nord, no té port, però té tradició pesquera. De fet, a la platja més cèntrica hi ha barques de pesca que regularment surten a la mar. I avui volem parlar amb un d'aquests pescadors, Oriol. Doncs sí, Marina, ho has explicat molt bé. Calella té aquesta imatge bucòlica de la platja gran amb aquestes barques de pesca.
que, doncs, amarrades a la sorra de la platja. I darrere d'aquestes barques, o amb aquestes barques, hi ha gent, hi ha pescadors. Un d'ells és el Toni Morell, amb qui estic avui i el tinc aquí al meu costat. Toni, molt bona tarda. Molt bona tarda tinguem. Bé, parlem d'aquesta situació de la pesca a la ciutat de Calella, en primer lloc. Doncs parlem del fet d'això, que aquí a Calella no hi ha port, però sí que hi ha pescadors i veiem barques a la sorra de la platja.
Bé, sí, sí, és veritat. Som un últim reducte, juntament amb les poblacions veïnes de Pineda, Sant Pol, no sé, ja ben bé què queda, malgrat. Som l'últim reducte del que havia sigut un passat, no gaire llunyà, força esplendorós en quant a la pesca. Hi havia els pescadors professionals que, evidentment, amb els anys, una vegada hi van ser els ports de...
sobretot d'arenys de mar i també de blanes, tothom va anar marxant. Van anar als ports de refugi i, bé, durant uns anys, doncs, aquests pescadors es van guanyar la vida allà, però, malgratament, tot això també va moltíssim quant a la pesca professional.
I aquí, en el cas de Calella, hem quedat uns quants, uns quants que estem aquí mantinguent aquest esperit de la pesca no professional, pesca d'aficionat, i mantenim aquestes embarcacions, aquests llaguts, que ens fa molta il·lusió també mantenir-los a prou.
Com tantes coses, avui en dia anem quedant la gent ja una mica gran, majoritàriament, i el jovent no vol ser per gaire gran cosa. Però vaja, de moment tenim aquestes embarcacions aquí i fa goig tenir-les, la veritat. Estèticament segur que és molt bonic veure barques a la platja, però a més a més també quan sortiu, quan torneu, clar, a vegades és el mateix estiu, que hi ha gent banyant-se a la platja, que és la població turística,
i en canvi vosaltres arribeu cap a la costa, veniu de pescar, heu de conviure també amb aquesta situació, també és bonic tot això. Doncs mira, la veritat és que si ara mateix puc dir, sense por d'equivocar-me, que el que estem fent nosaltres és el mateix que fèiem els antics, els avis i els besavis, perquè a l'hora de barà, de posar una barca a l'aigua, ho fem exactament igual que ells.
Si, per exemple, ens traslladéssim a l'any 1900, seria exactament com ho fem ara, que Déu-n'hi-do té el seu mèrit. A l'hora de treure l'embarcació, també, però si abans hi havia uns mitjans que no eren els d'ara, ara tenim un comandament a distància i un motor...
que ens ajuda moltíssim. Però vaja, a l'hora de posar els pals, a l'hora de fer la maniobra, és exactament el mateix. I tal com tu dius, hem de conviure amb la gent, com ja feien els anys 60 i 70, que veiem aquells reportatges o aquelles fotos, que veiem aquella xernació de gent tan important de turistes, aquells primers turistes, i les embarcacions de la gent, més grosses que les d'ara, que arribaven i tothom es havia de raconar.
Ara, en pla més modest, com aquell qui diu, és el mateix. Explica'm bé com ho feu, Toni, per tornar de mar, portar la barca fins a la sorra de la platja, per teure-la, com comentes amb uns pals, amb un cable que les estira, com va això? Bé, doncs, mira, l'embarcació, suposem la posada ara mateix sobre la sorra,
hi posem un cap, diguem una corda, i aquesta corda és la que ens permet anar empenyent de mica en mica, i a mesura que la barca va baixant, anem aguantant amb la corda, perquè si no ella baixaria i ens aniria la sorra i no podria ser. El que fem és anar empenyent
i a mesura que els pals van sortint els anem posant fins que arribem a l'aigua. S'ha de tindre ja una mica d'experiència perquè, esclar, ja sabem que aquí aquesta mar, que aquí no hi ha cap refugi i, bueno, amb els anys vas aprenent quan ve una mica d'onada, com ho has de fer, quan has de deixar els pals els has de tornar a posar tots cap a dalt. És una feinada i per això d'interès entre el jovent no n'hi ha gaire.
Però, darrerament, hi ha hagut un parell d'embarcacions que s'han traspassat, que s'han venut, i la gent que ho ha agafat és 35-40 anys, i això ens agrada. I, doncs, tal com t'he dit, aquesta embarcació, un cop és a l'aigua, després ho fem al revés. Quan l'embarcació deixa l'aigua i queda amarrada la sorra, amarrada...
s'hi ha de posar un pal, s'hi ha de posar els peus, i tira amb el comandament, i una vegada el primer pal ja és un seguit, el segon, el tercer, i tots aquesta mitja dotzena de pals que cada embarcació sol tenir. És veritat que la sorra o la platja és una cosa viva, que es mou, i avui tenim la platja plana, la sorra, vull dir, i per efectes d'una mar que ha vingut d'aquí, de Llevant o de Garbí, quan hi tornem, llavors ja fa uns bunys, fa unes coses que els hem de sempre anar trempejant,
I així anem fent. La veritat és que estem contents de poder-ho anar mantenient. Ara mateix l'entitat ha entrat a una junta nova molt jove, estem molt contents, i sembla que de moment aquesta petita representació del que havia sigut un passat no gaire llunyàs, plendorós,
d'aquestes poblacions de marina, no té res a veure, perquè fixa't que per venir a parlar de la pesca ho he de fer amb un servidor, que jo amb molt de gust, perquè no tinc res a veure amb la pesca professional, però que, en canvi, estem contents i orgullosos de tindre aquests 40 o 50 metres de la platja
on la gent ens té com a referència i quantes fotografies no s'han fet per part de gent d'aquí i per part d'estrangers que ens venen a visitar i que agrada i mentre puguem ho anirem mantingent
Perquè us agrada, em comentes ben bé, perquè tan fàcil com és arribar a port, atracar, deixar el vaixell, sense cap feinada com aquesta que teniu, realment, si ho feu, és perquè esteu convençuts de mantenir això. Per descomptat, per descomptat. La gent que sap... Home, si parlem de temes econòmics no té color, perquè aquí paguem una petita quota per mantenir-nos les nostres despeses, una avalia que hi pugui haver...
I si te'n vas en un port, jo no sé ben bé què es paga, però segurament és una cosa desorbitada comparada amb el que paguem nosaltres. No, no, nosaltres aquí estem, com tu dius, per convicció. També és veritat que...
com tants altres sectors, això també es complica. Es complica, si m'ho permets, perquè ara, a veure, les pesqueres... Vas una mica en por perquè en qualsevol moment passa l'autoritat, pot passar la Guàrdia Civil o pot passar, no sé si els Mossos, i ens tenen qualsevol cosa que et trobin a faltar, doncs t'imposen una sanció...
I això també fa que la gent reculi una mica, perquè molta d'aquesta pesquera és d'estiu, i a l'estiu convides una persona, convides dues, s'ha fet tota la vida. Aquesta gent que els convides, els convides un dia, no tornaran a venir més, perquè és aquell que... A veure si un convides un dia a venir, que fem quatre resons, quatre tacons...
Si tu ara, per exemple, et vas a pescar i aquesta persona, que no té cap documentació, tu ja portes les teves armilles, ho hagis de portar, si et passen i et paren, et diran que aquesta persona no té la corresponent llicència i et fotran una sanció. Llavors això també et tira enrere, et fa venir una por...
Jo trobo que tot plegat és injust, però està establert així, però que no juga a favor d'aquest esbarjo. Però vaja, vull dir, jo només és una reflexió que faig, que no crec que tingui gaire més repercussió, però és veritat que això passa. Interessant, perquè jo ja t'anava a dir, convida-me a donar una volta amb Barca, convida-me a pescar. No, perquè si t'he d'exposar una sanció, prefereixo fer l'entrevista com hem fet ara a terra ferma.
De totes maneres, sí, però de totes maneres això a l'estiu passa. Tenim les nostres embarcacions, aquests lieguts, que majoritàriament estem parlant, però també tenim embarcacions petites. I aquestes embarcacions petites la majoria de gent d'aquesta no la veus. Ara aquest temps no venen. A partir del mes de maig venen i veus que baixen amb un convidat, amb una mica, amb la seva parella...
i van a pescar, i segurament es troben en la situació que jo ara t'estic exposant. Bé, mentre ens deixin anar fent, val, però si venen i et diuen vostè no té la llicència o no té no sé què que havia de tenir, li posarem la sanció mínima i no hi torni, i la sanció mínima són 600 euros. Home, fa remor, això. Això fa mal perquè per anar a pescar, llavors, què fa?
Què pot fer això? Pot fer que la gent estigui enrere i que no surti, o que deixi de pensar en comprar-se o mirar una embarcació. Bueno, això, aquesta pega hi és, aquesta entrebanc hi és. Nosaltres, com que som tan minoritaris, vull dir que entre Calella, Pineda, Sant Pol...
podíem parlar de poca gent, no tenim força per anar a dir, home, deixeu-nos una mica de màniga ample que hagin de portar les nostres armilles salvavides, l'extintor, aquestes bengales, el que els hagi de dur. Tot això ho trobo normal, ja ho tenim. Però si ens ve ara el bon temps i convidem un amic i anem amb Marc, doncs si ens repleguen ens fotran una sanció. I això...
no ajuda que aquestes entitats floreixin o vagin endavant més aviat, es retreuen, es retreuen. Sens dubte la situació de la pesca és complicada per totes aquestes normatives, per lleis, coses que no ajuden, i més darrerament que també se n'està parlant del sector pesquer, però bé, Toni, explica'm una mica vosaltres com us organitzeu, quan sortiu a pescar, ho feu per afició, m'has comentat, bé, més o menys cada quan sortiu a mar, què és el que pesqueu, més o menys amb què torneu, cap a
Mira, això fa uns anys, no gaires, perquè són ben bé del meu record, perquè ja ho feia, hi havia una sèrie de gent, una sèrie de gent que es havia embarcat, ja estaven jubilats i havien sigut pescadors. I aquesta gent ensenyava. Ensenyava, ensenyava, i si anaves... Jo vaig tindre la sort d'anar 5 o 6 o 7 anys amb una persona, que malauradament ja no hi és,
I ell t'ensenyava una mica les temporades. No totes anar a pescar, el júriol i el lagó, els rossons i tacons. Vull dir, ara començàvem i anàvem a pescar unes sèpies, després venia ara el mes d'abril, maig, i a les aranyes, que, bueno, encara hi són, no n'hi ha tantes, però encara hi són. Et ve l'estiu i aquests rossons o tacons que et parlo.
I després, ja quan venia al mes de setembre, octubre, novembre, doncs fèiem la campanya del calamar, que encara ho fem. Després, aquí davant de Calella tot és sorra, tot és fang, no, fang és més endins, però sorra sí, però en canvi, quan ens anem una mica endins, home, 4 o 5 quilòmetres endins, trobem una barra, que en diuen el Roquer, i allà s'anaven a pescar serranes, s'anaven a pescar pagells, s'agafava aquesta classe de peix.
Ara tot això, si no t'ho ensenyen, el que no li ensenyen no sap on és. No sap com fer-ho. I això està passant. Això està passant. Propostes, tal com tu has dit, som aficionats. Jo vaig a pescar quan puc, però jo tinc una altra feina. Llavors no t'hi pots dedicar allò que dius, estic jubilat, escolta, anem-hi avui, tornem-hi demà. Això no puc fer-ho, i com jo la majoria.
d'aquella gent que en sabien, d'aquella gent veterana, o s'han fet molt grans, o ja no hi són. Llavors, ja t'he dic, quan se seguien les temporades, ben hi havia per tot l'any, a part del rigorós hivern, a partir de Nadal, gener, febrer, l'època que som ara...
no s'hi anava gaire a pescar, no? El temps no convidava, i aquí en terra el peix es manté molt inactiu. Com que tota aquesta gent, aquesta gent veterana, no hi és, els que hi ha ara, la majoria, tot això es concentra, a partir del mes de maig o juny, aquests 3 o 4 mesos d'estiu, a anar a pescar aquests peixos d'estiu, aquest rasol, aquest tacó, aquesta aranya, i després aquell calamar que està enllaminer gastronòmicament parlant,
ja n'hi ha uns quants, com que ho sabem, i aquest any encara n'hem pogut fer algun, altres anys han sigut més dolents, però bàsicament és això que t'he dit, anar seguint les temporades, però si no t'ensenyen la manera de fer-ho i quan pertoca cada espècie, doncs això queda relegat a anar a pescar amb la canyet i poca cosa més.
I és com tot, com anar a buscar bolets, com qualsevol altra cosa. Si no en saps, si no saps quan surten les espècies o quan predominen i no saps on buscar-les, malament rai. Això passa, ara que dius els bolets, quan jo era jovenet, hi havíem fotut i més de gent que anava a buscar bolets. Jo crec que, almenys en aquí, també el temps darrerament no ajuda pels bolets, per això és una història.
Ara, la veritat, de gent, tornem amb el mateix, de gent jove que vagi a buscar bolets en aquests boscos, no en trobaràs o en trobaràs molt poca. I els veterans, la gent gran, com que tot això requereix un esforç físic, tant agafar la barca i verar-la com anar a aquestes muntanyes a patejar-nos per aquí darrere, amunt i avall, els veterans ja cada vegada n'hi ha menys. I de joves el relleu o no hi és o és molt escàs.
Bé, em comentaves abans que hi ha algú de 30-40 anys que agafa el relleu en tema de pesca, per tant, home, un missatge per l'esperança sí que el tenim. No, no, hem de ser optimistes, perquè jo no ho era gaire d'optimista, però ara, darrerament, en aquest canvi que he comentat abans de la Junta de l'Entitat, perquè ja tocava,
Si hi ha posat un xicot de 37 anys i si hi ha posat un agent que fa de tresorer i de secretari que tampoc no n'hi ha cap capaç dels 45. Això pot ser un missatge a l'esperança, evidentment. Home, jo no soc pas un iaio de 85 encara, però ja soc dels veterans, perquè els que hi havien per sobre meu...
O no hi són, o gairebé n'ha hagut de plegar, perquè posar una embarcació a l'aigua manualment requereix un mínim de força física, i a part de coneixements que també. Però sí, no puc pas dir que això no...
no tingui aquesta esperança. Sí que la tinc. Jo, evidentment, jo el que vol dir és que aquestes embarcacions, aquest espai minúscul que a Calella coneix tothom. Tothom mostra les barques, les barques, a la zona de les barques i a tota la vida. No hi ha ningú que hagi nascut a Calella que ja quan van néixer no hi fossin aquestes embarcacions.
Ara n'hi ha unes altres i mirem de mantenir-ho i que per molts anys sigui. No sé jo ben bé què passarà, perquè els condicionants, el món de la pesca també és una cosa que va bastant enrere. Professionalment hi ha molts conflictes, tu abans ho deies, i nosaltres que no ens guanyem la vida per anar a fer quatre peixets per la menja...
Jo penso que hi seran, però ja et dic, el futur no sé quin serà, però el de l'entitat sembla que de moment està assegurat. Perfecte, doncs que així sigui, per molts anys, que pugueu gaudir del mar, de pescar i de ser feliços damunt d'una barca i sobre el Mediterrani, que és el que us agrada. Toni, moltíssimes gràcies. Gràcies a tu. Que vagi bé.
Ara volem fer parada del Delta de Libre per parlar sobre l'ampolla activa, el nou perfil que aglutina comerç, restauració i empreses de l'ampolla cel. Simarina, comerços, restauració i empreses han unit esforços i s'han aglutinat tots conjuntament a través del perfil d'Instagram de l'ampolla activa.
Anem a comentar aquest nou projecte amb Martina Curto i Nayara Villacreces, les dues empresàries que estan al capdavant de l'ampolla activa. Hola, xiques, benvingudes. Bon dia. Bon dia, Cel. A veure, comencem pel principi, si us sembla, expliqueu-me, perquè això és una cosa nova, no? L'ampolla activa és un perfil a Instagram. Expliqueu-me ben bé què feu a l'ampolla activa.
L'Ampolla Activa és un perfil d'Instagram que hem creat a partir del grup de WhatsApp que tenim al comerç de l'ampolla. Bàsicament perquè...
tenim un grup de comerç, però no hi havia una pàgina, tenim la pàgina de turisme, que s'enfoca al turisme, però no n'hi havia cap que s'enfoqués als comerços i restauració i empreses, tot el que engloba l'ampolla. Llavors, Nayara i jo, que som dues persones molt inquietes, si m'ho seguiu a les xarxes socials ja ho vereu,
Vam comentar un dia que podríem fer un grup d'Instagram per a començar, per a promocionar tot el que és el comerç, la restauració i les empreses. En plan, jo pujo una publicació al meu perfil, del meu negoci, etiqueto l'ampolla activa i l'ampolla activa ho repuja.
Llavors vam parlar en la regidora de comerç, li vam comentar, també ho vam comentar al grup de WhatsApp, i la gent estava molt d'acord amb nosaltres. I així va començar. Va sorgir perquè hi havia una manca que feia falta. Llavors feu això, englobeu comerç, restauració i empreses de l'ampolla, ni sou uns quants, no?
Sí, un molt, no sé, més de 30, diria-ho, no, Martina? Sí, és que l'Ampolla tenim molts comerços i restaurants i som un poblazo, eh? No, no, és un poble privilegiat. Sí, gran i que té coses, vull dir, la gent no... No hi excusa perquè estàs a casa, vull dir que la gent se pot moure pel poble. Llavors, bueno, nosaltres esteu, com dieu, al capdavant, no? Naira, tu, la propietària de la biblioteca, ai, perdó,
De la llibreria Belina... Perdó, me n'anava... Que podria dir-se biblioteca, és molt guai. Sí, però me n'anava pels llibres. De la llibreria Belina Vainai i tu, Martina, de la Chloelàlia, Centre d'Estètica i Benestar. Llavors, hem començat per un perfil d'Instagram, però llavors el pla és fer-ho associació.
Encara no està realment determinat el que volem fer, està una mica molt a l'aire, però el que sí que tenim com a objectiu és promoure els comerços del poble, comerç, restauració, tot el que hi hagi a l'ampolla, i al final és el que parlàvem, hi havia una manca de visualització als nostres comerços, i al final el que hem decidit, Martina i jo, és ajudar-nos entre tots
tindrem més visualitzacions, que els pobles del nostre al voltant també ens coneguin més i sàpiguen el que fem, les promocions que tenim, el que fem al nostre dia a dia. Molt bé, perquè junts feu més força, al final.
Molt bé, ara hem començat este 2026. Llavors, des del grup, hi ha alguna nova proposta per enguany? Alguna, no sé, si fareu alguna iniciativa des de l'Ampolla Activa? Expliqueu-me. Bueno, de moment, ara acabem de començar l'any perquè al final, Nayara i Edgar, la campanya de Reis i tot això, encara estem com una mica... Ubicant-nos. Sí.
A mi m'uns fills encara comencen el col·le demà, llavors... Encara demà? Sí, encara demà. Los mestres estiran menos contents que nosotros, pero nosotros ya tenemos muchas ganas. Llavors, pues también necesito una mica de...
I llavors també ens hem de reunir en la resta, perquè nosaltres som els portaveus, però al final l'objectiu és comú en tots. Les decisions les prenem entre tots, òbviament. Exacte, exacte. Llavors, ara ens hem d'assentar, sí que hi ha una proposta de pàgina web, que tenim un dels negocis, el Javier de Díez de Platja, que es dedica a això també, i llavors ha proposat...
de forma altruista també, perquè al final Naiara i jo ho han fet de forma altruista. O sigui, invertim el nostre temps en una cosa que, evidentment, econòmicament no ens beneficia en res. O sigui, no tenim un benefici. Al final sí, perquè estem publicitant el nostre negoci. Però ho feu per amor. Ho feu pel bé comú. Correcte. Al final, que gent vingui a la seva llibreria, no?
m'aporta també a mi, perquè al final si tots estem en un grup comú, si veuen en ella, me veuen a mi, llavors és un benefici comú. I tal, i tal. I llavors Javier també va comentar de fer això, encara ens hem de reunir, o sigui, no hi ha res tancat, i llavors ens reunirem, vindran tots els comerços i empreses i restauració que puguen i decidirem i prendrem decisions.
Molt bé, llavors que hi ha una comunicació constant entre tots, no?, i que les decisions, el que diem, estem a 7 de gener, però com si estéssim a 1, vull dir que l'any no comença fins que els crios no tornen al col·le, això és veritat. Demà, demà es dieu, demà. Correcte, correcte. Molt bé, llavors, com dieu, la regidoria de comerç, esteu, l'embolla activa està recolzada, no?, per la regidoria, heu parlat en la regidora en aquest cas? Exacte.
Avui no podia vindre, però sí, sí, evidentment Meritxell Faix és també la que està en Natros, i per clar, a ella també li interessa, al final la seva regidoria no és la que ha d'impulsar el comerç, i això és un impuls molt potent.
que al final les reds socials ben utilitzades són un foco... I tant, és una eina molt bona. Som un poble que també hi ha molta segona vivienda, de gent de ciutat, llavors també ens beneficia això, que la gent quan vinguen els caps de setmana a la seva segona vivienda vulguen gastar el nostre poble. I tant.
i no a una gran ciutat, en tenen plataformes que no són petit negoci. Que per sort, cada vegada tenim més clientela, que ho parlem el matí no i jo, tenim molta clientela que ve de les ciutats, que realment tenim molta més disponibilitat a tot, i venen a gastar l'ampolla, i ens ho diuen, que l'ampolla compren superbé, super tranquils, en una atenció personalitzada, que és el que ens caracteritza el petit comerç, i al final és també el nostre objectiu, que molta més gent ens conegui.
Clar, perquè al final aquesta gent que ve de fora i ve aquí a l'ampolla, aquí trobeu un servei que a les grans ciutats no és tant. És molt proper, això és la diferència que hi ha de les grans plataformes, que no tenim este comerç a l'ampolla. Allí tenim comerç de poble.
És molt guai. El teu dia abans som uns privilegiats en molts de sentits. A l'Ampolla tenim un privilegi de les vistes, els passejos, els comerços i poder-te sentar a un restaurant a primera línia de mar sense que sentigues un munt de cotxes, un munt de motos, un munt de soroll. És com molta clientela meva de fora m'ho diu, és el meu lloc de pau. I això no té preu. És calma total.
Perquè la gent de l'ampolla igual ja ho té interioritzat perquè és el seu dia a dia, però la gent que ve de fora diu uau, això... És una joia. L'ampolla és una joia. Bueno, l'ampolla també ho disfrutem molt, eh? Sí, som molt conscients. Tenim el passeig a tope de gent de l'ampolla caminant cada dia. Disfrutar cada dia és un privilegi. S'ha d'aprofitar el que teniu.
I parlant ara d'estos Nadals, com ha anat la campanya de Nadal a l'Ampolla? Molt bé. La veritat és que molt bé. Sí que és cert que cada vegada més el poble fa el poble. I aquest any ho hem demostrat més que mai, trobo. En la campanya de Nadal, del comerç, tenim una campanya.
Que tots els comerços estan adherits a la campanya que venia arreglada de la Setmana del Comerç, i se fa un llibret en 8 comerços diferents, en una compra més de 30 euros tens los segells, que suposo que això ho van explicar en alguna entrevista.
Això vam fer notícia, trobo, i per xarxes ho hem vist. Però bé, que això també ha ajudat que tot el poble també compre el poble. Això és molt important. I ho hagués fet els del 31 de gener. Encara sona temps. Molt bé. Llavors, és un llibret que vas fent el segell i després d'entres al sorteig, no?
Sí, hi ha un sorteig de 1.500 i 200 euros, trobo. 250. 250, i després del cent primers tenen el llibre de festes de l'ampolla anual gratuït. Molt bé, molt bé. Tot el que fan a l'ampolla, tipus carnaval, no? Carnaval, fidal, festes, i això ho tens gratuït. Ai, mare. Jo n'he portat quatre. Jo tinc tres acabats, ja.
T'anava a dir que el premi és molt bon premi. Els premis estan molt bé i els 100 primers també tenen un premi molt bo, perquè al final són diners, s'hi va sumant cada cosa. És bon incentiu perquè la gent participi. Sí, la veritat és que sí. I llavors fa això, que potser haguessis anat a un altre poble, al metge o el que sigui, i dius, ai, vaig a buscar això, i dius, ai, no.
Té plenes, però a l'ampolla. Aniré allí que allí me cunyen, saps? Sí, sí. I està molt bé perquè al final, mira, jo porto un bolset, ella ho sap, i allí vaig ficant els tíquets i me van cunyant i l'altre dia vaig portar-ne quatre. Molt bé. Hasta el 31 de genera tenim temps de participar. Queden dies, queden dies. Sí, ara podeu aprofitar rebaixetes, promos, tot el que ve.
Ara han començat les rebaixes, no? Sí, hem començat les promos de gener i febrer. Clar, això, el comerç local també s'ho agafa i ho fa, evidentment. I, òbviament, des d'Ampolla Activa, totes aquestes promocions, les repenjarem de tots els comerços. Tot se publica, si hi ha algun dubte, a l'Ampolla Activa, que entra la gent i allí ho trobarà tot. I ho trobareu tot el dia.
Clar, és que és trobar-ho tot aglutinat, no? Tot el de l'ampolla allà. És facilitar la feina, no? De dir, ai, vull aquest tipus de servei. I has d'entrar al meu Instagram o al de Naiara, en el cas que vulguis, el seu producte. Però allà està tot. I allà penges restauració, llibreria, estètica, perruqueries, bars... És que està tot. Tot. Tothom qui vol penjar el seu producte allà
A més, ho podem dir perquè ho tinc jo activat al meu mòbil, així que jo puc assegurar que cada persona que etiqueta allí se puja a la seva publicitat. Martín està tots els dies repenjant. O sigui, que també és d'agrair perquè, pobra, ja té prou feina. Home, però sí, eh? Vull dir, això és una feina engorrosa al final, que has d'estar al mòbil, no?, i tot el rato repenjant-ho, clar.
Jo ja em coneixes. Però ho fa a gust, ho fa a gust. Sí, ho faig molt a gust. La veritat és que m'encanta, ella ho sap, quan em penja un munt de gent, perquè al final a mi fer un clic és un segon. El que passa és que a vegades jo tinc feina, evidentment. Si es col·lapsa, que hi ha molta gent, no? I també a vegades jo estic treballant, no puc estar pel mòbil, però quan ho veig ho penjo i sempre per ordre. Molt bé, molt bé.
I a mi me costa poc, però és veritat que m'emociona de dir, uau, quin munt de gent mos etiqueta, no? Som 300 seguidors, ja. Ens estem unint molt, el poble, la veritat, i això és molt bonic. Heu vist bona rebuda? Sí, la veritat és que sí. Vull dir que esteu contentes, aquesta iniciativa, heu vist que de moment ve.
De moment bé. De moment som 305 seguidors i esperem que se dupliquen i tripliquen. Molt bé, molt bé. I tant. A veure si abans de l'estiu arribem als 2.000, va. Vinga, vinga. De gent hi ha, l'ampolla, vull dir que només és fer rotllada i ja està. Només que en seguigués la gent de l'ampolla ja serien més de 3.000. Claro, claro. Doncs vinga, la gent que s'espavilo, que es fico les piles.
Doncs, xiques, estarem pendents, ja anirem parlant, a veure què feu aquest any, que ara hem començat, que ara hem encetat el 2026, i no res, que vaigó molt bé, l'ampolla activa, molta sort, i no res, i que propostes com les vostres fan falta. Gràcies, xiques. Gràcies a tu. Doncs, Marina, ja sabem que la unió fa la força, i això és exactament el que han fet a l'ampolla. Ja ho hem conegut, molt bona iniciativa, moltes gràcies, Cel.
Recte final de la Randa Mar. I ara el que volem fer és anar a surfejar a les costes del Maresme, parlant amb un surfista d'allí. Estàs amb ell, no, Oriol?
Doncs sí, Marina, efectivament el tenim aquí assegut amb nosaltres, el coneixem més el Pau, el Pau del Mau. Pau, molt bona tarda. Bona tarda, què tal? Molt bé, ets de Calella i aficionat al surf. Sí, des de fa ja bastants anys ja, amb la tonteria. Oh, bastants, bastants, a veure, només en tens 21, bastants no en pots fer. Des dels 15 o els 14 o així.
Déu-n'hi-do. Explica'm, Pau, com neix un surfista? D'on surt la teva vocació, la teva passió per aquest esport? Bé, jo des de ben petit ja havia anat a la platja, els meus pares m'havien portat a la platja de Calella i m'he passat els estius sencers allà, dies sencers, d'anar al matí, dinar i berenar a la platja i passar-m'hi allà, doncs, molts dies.
I llavors vaig començar a provar tot el tema del caiac, després vaig passar amb el windsurf, llavors em vaig aficionar bastant amb el tema de la vela i tal, i em vaig apuntar al Club Nàutic de Calella a fer com...
Feien com un casal, i per mi allò era la vida. M'ho passava superbé. I jo i el Mar estem enamorats. És un binomi, eh? Pau i Omar, això és una relació intensa. I llavors, arrel del Club Bella Calella, em vaig conèixer...
a un amic que era molt més gran i que ja havia fet surf i havia començat amb el bodyboarding per aquí, a les costes catalanes. I un dia que hi havia poques onades em va dir, ei Pau, que sé que et mola tot això del mar, fas bé windsurf, tal, no sé què...
què passaria si vens amb mi un dia i proves de fer surf. I vaig dir, cap endavant. Jo estava superemocionat i amb moltes ganes de provar-ho i em va mola molt. I vam anar a una platja d'aquí a prop i res, hi havia una monedeta molt petita. I me'n recordo que em va dir, tu veu Rema i ara que vegis que t'empotxa
De peu. Sí. I vaig dir, va. I a la primera, i de peu, i superbé, i em va encantar, i vaig dir, buah, buah, buah, això què és? Com si ho haguessis fet tota la vida, vas trobar-t'hi allà, com a casa. Sí, sí, sí. I em va encantar, i va ser com, fuà, fuà, fuà, vull una taula, tal, no sé què, i tinc la gran sort que els meus pares, doncs, mai m'ha pogut, en plan, mai m'ha faltat de re, mhm,
I em van comprar una taula per al meu aniversari, penso. I a partir d'allà, sempre com un malalt, mirant les previsions, a veure si venia alguna donada... Em posava de vegades en llocs que...
que era un desastre, el mani, i que potser no es podia ni fer surf. I jo allà amb el neopreno passant fred i tirant-me a tot arreu. Caram, sí que és passió, això, eh? Sí, sí, no estava malalt. I encara ho estàs o no? Sí, sí. Ara ja con trobes més, potser. Sí, ara ja amb els anys i la pràctica i tal, sí, sí, ara millor. Tinc un gran dubte, Pau, les costes del Maresme, aquesta zona d'aquí, és una zona bona per fer surf o no gaire?
T'hauria de dir que no.
Però sobretot les temporades d'estiu no sol haver-hi molt de mar. El mar sempre està mínimament plat o... Sí. No hi ha pràcticament moviment, però de cara a l'hivern sí que es mou molt més i amb els temporals de vent, sobretot, que generen, doncs ve bastant donatge per poder practicar surf en algunes costes. Quina zona seria bona per aquí a la comarca d'Omari per practicar surf?
Bé, hi ha diferents llocs, i els surfistes d'aquí al Maresme ja es coneixen els bons llocs, però sobretot els més coneguts són Vilassà, per exemple, i a part del Mas Nou, tot i que ja s'escapa una mica... Cap a la zona sud, eh?, de la comarca, podríem dir, més que cap al nord. Sí, perquè més que cap al nord dona bastant més el vent, les platges són molt més fondes, i no dona com l'espai suficient perquè generi...
amb l'energia de l'onada i que l'aixequi. Perquè directament es troba amb el trencai i no genera l'onada. Tot això, abans de començar, abans d'entrar a l'antena, em deies, mira, hi ha llocs que no te'ls podré dir per l'antena, perquè això és com anar a buscar bolets. El boletaire, que sap on són, no ho diu perquè no se li ompli de gent. Amb això amb el surf passa una mica igual. No, no, completament. Igual. Perfecto, doncs no t'ho demanaré. No veig que em expliquis quins són aquests llocs secrets d'aquí la comarca, només que em diguis que n'hi ha, jo ja faig. N'hi ha.
Però, bueno, s'han de buscar i si els trobes, doncs també respectar tot el que inclou poder entrar en un lloc que no és el teu. Clar, a més a més també depèn, suposo, del temps que em deies, estar tot el dia enganxat al mòbil, saber quin temps farà les previsions, clar, no tots els llocs són bons, ni tots els dies també són bons. No, clar, clar, o sigui, tu com a surfista has de fer una anàlisi
de les costes, tinguen en compte també la profunditat, els fondos, si són de sorra o de pedra, també els espigons et poden ajudar en alguns casos, i sobretot això de les previsions, mirant el vent, mirant els temporals que hi ha a dins del mar, l'energia de les onades, és constant. O sigui, jo cada setmana obro un mòbil,
I estic allà mirant cada dia a veure si ha canviat la previsió. Aquest dia podré anar a tal lloc perquè ve de sud i si ve de sud doncs millor que em posin allà perquè s'ha més res guardat, etc. Carà, quina afició. Sí, sí, no, és un estudi. I més a més no t'has quedat aquí a les costes del Maresme a fer surf? M'ho deies, vaig mirant a veure on puc anar i no només al Mediterrani, també has anat cap a la zona del País Basc. Sí, sí, sí. On has fet surf? A un lloc on has gaudit més d'això?
Et diria que en el lloc no he gaudit més ha sigut a les costes de Cantàbria, però perquè m'hi he passat molt de temps allà. O sigui, als estius vaig allà a treballar i em brinda l'oportunitat de poder estar fent surf cada dia realment en condicions bones. O sigui, hi ha dies que no, perquè al final l'estiu tampoc és que hi hagi molt de mar, però sempre hem tingut sort, sempre que hem pujat.
I et diria que potser les millors que he agafat mai han sigut a França. Sí? Sí, a la costa francesa del nord. Sí. Que, bueno, espectacular. Tota la part de Josebor, Villarritz... Sí. I aquella part em sembla increïble. Però l'has d'enganxar bé perquè de vegades...
Els vents són molt dolents i... O sigui, abans de pujar a fer una ruta d'aquestes, doncs t'has de mirar bé la previsió i tenir-ho tot clar i tenir clar en els llocs on pots anar i tal. Tot i que sempre quan estàs allà acabes desvariant una mica i fent freestyle, que li diem nosaltres...
I acabem fent un pupurri de tot. Clar, home, però és bo tenir sempre aquesta previsió, sobretot quan no és fer-ho al costat de casa, que mira, fas de més i de menys, quan és un viatge una mica més llarg, home, és bo tenir una miqueta previst. I sempre s'ha vist amb imatges, això, que la costa del País Basc, zona francesa, zona d'aquí, diguem-ne,
És un mou enlloc, vas a Donosti, veus sempre gent fent surf, donen mou aquelles platges, però si dèiem aquí un maresme, què? També. Sí, però s'ha de dir que, o sigui, aquí, al maresme, tinguent en compte les condicions que hi ha als hiverns, a mi em sobte que no n'hi hagi més. De surfistes? Sí. Tot i que, si d'acord estàs cap a Barcelona,
Sembla jo les Rambles. Sí? Però sí, sí, no es pot anar. Ah. O sigui, jo no hi vaig perquè... Massa gent. Massa gent. Ah. A part que si hi aparques per allà, potser tornes i tens el cotxe desvalijat. Caram, no, això no convé. Això no convé.
Expliquem també una mica, a Pau, què es necessita per fer surf? La tècnica, tàctica... Tu em dius, jo em vaig aprendre de seguida, vaig pujar a la taula, em van dir aixeca't, em vaig aixecar i... Bueno, perquè mira, tens aquest do, però com se n'ensenya a una persona que vulgui començar a fer surf què és el que ha de saber?
Clar, o sigui, jo també vaig aprendre així, però no vol dir que fos la manera correcta d'aprendre-hi. Perquè jo després, al llarg dels anys, vaig anar corregint els hàbits que havia fet a partir del freestyle. Clar, d'anar fent, no? D'anar per lliure. Sí. I la tècnica, bàsicament, és en qüestió de fer com tres passos, que seria col·locar bé el teu cos a la taula, primer de tot,
i col·locar les mans a sota el pit i tenir clara la referència dels peus de saber quin va davant o quin va darrere, que, bueno, si es fa patir... Bueno, si alguna vegada es patinat amb un patinet d'aquests scooters, doncs la cama que tens en el patinet és la que hauria d'anar davant, en principi, i la que pedala és la que va darrere. D'acord.
i tenir clar aquests conceptes, i llavors, quan tu estàs estable a la taula i estàs remant, que notes que l'onàs d'emputxa, aixecar el pit i amb la força de les mans emputxa la taula, i amb el peu de darrere clavar-lo en horitzontal, i llavors intentar pujar el genoll a esquerra, jo no m'ho cos a esquerra perquè poso la cama esquerra davant,
intentar pujar el genoll de la cama de davant cap al teu pit i ja estàs de peu. I llavors sempre mirar de flexionar els genolls, posar l'esquena recta i sempre mirar cap endavant o cap on vulguis anar. Perquè un dels fallos més comuns de l'aprenentatge del surf és que molta gent es posa de peu i el teu instint...
De humà et fa mirar el que tenies a prop i... A terra cal mirar els peus, clar. Exacte. Llavors, quan mires a terra, no saps on vas i perds tot l'equilibri i caus. Clar, anava a dir a terra, però no a gaigua. A terra no seria, seria gaigua. Clar, també deveu tenir nocions d'evitar el perill, perquè no deixa de ser una activitat, en certa manera, perillosa. Esteu al mar, esteu amb onades, hi ha roques, hi ha espigons... Sí, sí, sí. Té el seu perill.
Evidentment, sempre que vagis a surfejar has d'analitzar totes les condicions, tant les meteorològiques com les condicions que té la platja en si. I això és molt important perquè hi ha milers de casos de gent que es fa mal o que posen perill altres persones perquè la lia i es posen en llocs que no toquen. I és molt important analitzar també les corrents, sobretot allà al nord,
perquè aquí al Mediterrani no n'hi ha tantes, però tot i així n'hi ha, els dies que hi ha temporal, i s'ha d'anar realment al tanto, perquè si no estàs acostumat,
t'enganxa una corrent que et porta cap a dins i tu pots remar tot el que vulguis. Que si no estàs acostumat a remar, te'n vas endins i si no coneixes les corrents no saps sortir. Clar. I és això, saber analitzar els canals de corrents, els llocs on es pot practicar el surf, i també amb tot el tema dels vents i això, perquè són factors que al final et provoquen desgast físic. Mhm.
I si no ho tens controlat, doncs pots generar perill a tu mateix i als que et vulguin ajudar si estàs en una situació de suport. Clar, sí, sí. I quantes hores pots estar fent surf? Vaig a fer surf, m'estic una horeta i cap a casa que ja estic cansat o m'estic tot el dia? Clar, jo, per exemple, quan estava vivint a Cantàbria, hi havia dies que potser m'hi passava dues hores o així i sortia. Ja havia fet el banyet del matí...
I anava a dinar i a la tarda em feia una entrada de dues hores o tres. Però aquí, quan hi ha anonades... S'han d'aprofitar. Sí, sí. M'he arribat a fer banys de sis hores a l'aigua. Caram, això és tota l'estona, deus quedar tot arrugat, no em veu neu apret, no passa. No ho sé, però acabo destrossat. Al final, o sigui, surto perquè els meus braços no tiren. O les meves cames, que et poses de peu a la taula i dius, soc un cadàver.
Home, clar, et requereix esforç. Quan ens explicaves com es fa, necessites força física i, a part de tècnica, necessites també força. Sobretot al principi, quan estàs aprenent, potser no necessites tanta força, però quan comences com a perfeccionar la tècnica ja vas amb més ànsia de voler agafar onada, onada, onada.
Doncs sí que has d'estar físicament preparat. A nivell competitiu, Pau, t'has plantejat mai fer alguna cosa? Has competit d'alguna manera? No, la veritat és que no. I tampoc és que m'hi cridi massa, eh? Perquè també a nivell de competició en el surf...
o domines molt o... o, bueno, no ho intentis, tampoc, perquè et frustraràs. Clar. I és un esport que és tan maco, al final, que és un... Jo el veig més com un esport d'alliberament personal a nivell de... que vas amb la natura i tens contacte amb la natura i estàs tu amb el medi natural.
que no pas un esport com de competició, ni de voler arribar enlloc surfejant tampoc, perquè ho faig per mi i no per...
no per voler competir amb ningú. Bonic això, eh?, que la competició acaba desvirtuant la bellesa d'aquest esport i la relació íntima que a tu et genera amb el mar, eh?, que ens ho deies, n'estic enamorat d'el mar. Sí, o sigui, a nivell personal sí, però que també segueixo les competicions i, o sigui, soc superfan i si hagués tingut l'oportunitat de surfar ja des d'edats primerenques fins avui en dia i hagués pogut tindre nivell i tot,
Doncs segurament anirien xitxat cap a la competició, la veritat. Clar, ja ho hauries pogut plantejar. Sí, sí, sí. Perfecte, doncs aquesta relació amb el surf, amb el mar, no sé si penses provar més disciplines que tinguin a veure amb el mar, altres esports, què més t'agradaria fer? Bueno, sempre m'ha picat molt la curiositat de provar a fer el kitesurf. Sí? Allò que va amb la cometa. Sí?
Però sempre m'ha fet por pel tema que he conegut gent que ha tingut accidents greus. I també el material, tot el que envolta la vela i tots els esports que van propulsats pel vent són molt cars a nivell econòmic. I també les classes, perquè al final si vols aprendre bé el kite...
doncs has de fer unes classes, o si no, doncs sempre tens el risc de poder-la liar, en el sentit que et pots fer mal tu i pots fer mal d'altres persones. I abans de fer una liada, doncs estic content amb el surf, puc surfejar l'hivern,
Tampoc disposo dels calés com per posar-me ara a fer kite, així que vaig tirant. Perfecte, home, i ja és molt bé, perquè altres no pujaríem ni a fer aquest, el paddle surf aquest, el més tranquil de tots, que només t'has de posar dret, això ja, n'hi ha que ni ho faríem, això ja.
No, no, sí, sí, totes aquestes altres modalitats ja les he provat, ja dominades i guai. Això ja, poca cosa, tu ja... No, però ojo amb el pàdel, perquè amb el pàdel també es poden agafar onades, amb taules més petites de pàdel, i té la seva tècnica i és complicat, eh? En aquesta vida no hi ha res que sigui fàcil, tot té el seu intringuis, que diuen, eh?
Pau, doncs moltíssimes gràcies per acompanyar-nos aquí aquesta estona al programa Randamar i sobretot, doncs això, molta sort i que gaudeixis molt del mar, d'aquesta relació que hi tens, de les onades i del surf. Moltes gràcies. Moltes gràcies a vosaltres.
Moment ara de repassar tots els actes i totes les activitats que hi haurà arreu del nostre territori aquest cap de setmana. I comencem com ho fem sempre, per la Costa Brava. Sergi, què hi farem? Moment, com deies Marina, de repassar l'agenda d'activitats per aquest cap de setmana. Podríem dir un cap de setmana de ressaca després de les festes de Nadal i de Reis, amb poquetes activitats als nostres pobles i viles,
marineres d'aquí de la Costa Brava, però que us destaquem aquestes. Mireu, avui divendres, divendres dia 9, a les 8 del vespre, a Palamós, un xou cooking de cuina marinera a l'Espai Peix de Palamós. També avui, divendres, a dos quarts de 8 del vespre a l'escala, la xerrada amb motiu de la cursa de la dona, que es farà el dia 25 de gener,
Però una xerrada, una videoconferència al voltant de la malaltia de Xercot Maritot, aquesta malaltia minoritària. Saltem a demà dissabte, a Cadaqués, dintre del cicle del nostre poble, taller de maquetes, a les 11 del matí, això. Aquest dissabte, també dia 10, a les 11 del matí, visita guiada per Paralada, al voltant de la Paralada Medieval, al centre històric de Paralada.
I saltem a diumenge a les 10 del matí. També una visita, però en aquest cas més naturalista. Visita als aiguamolls de l'Empordà per veure els ibis ermitants, aquestes ous que han estat recentment introduïdes en aquest espai natural de l'Alt Empordà. Doncs que passeu un molt bon cap de setmana i ens hi tornem a trobar dilluns. A reveure'm.
De la Costa Brava baixem fins al delta de l'Ebre per conèixer quines són les propostes que ens porta aquest cap de setmana. La cel, endavant! Sí, Marina, donem una ullada a veure què tenim per aquesta zona de les Terres de l'Ebre. Exposició a l'esperit del lloc, de Pep Mola. El concepte fa referència a la identitat profunda d'un espai a la seva càrrega històrica i emocional.
A través d'una sèrie de 25 fotografies en blanc i negre, Pep Mola captura el diàleg entre passat i present als carrers de Tortosa que van patir els estralls de la Guerra Civil. Exposició oberta fins al 12 de gener al campus Terç de l'Ebre a Tortosa. Jornada tasta la cultura de l'Ebre, els sabors de l'ol i l'or líquid de la plana.
Activitat de turisme experiencial per gaudir del conreu de l'Olivera. Coneix els seus orígens, el procés i l'elaboració de l'oli d'oliva a la plana del Montsià, en concret a la vila de Santa Bàrbara. Aquest producte ha estat un dels elements més importants del municipi i ha caracteritzat en especial des del segle XVIII els canvis socials, culturals i comercials de la mateixa localitat i així com de les altres poblacions veïnes de l'interior del Montsià i del Baixer Bras.
El dissabte dia 10 de gener al Centre d'Interpretació de la Vida a la Plana de Santa Bàrbara. 34enes, jornades culturals de Berifallet. Aquestes jornades són una cita imprescindible per a veïns i visitants, on la cultura, la història i les tradicions locals es troben per celebrar i donar a conèixer l'essència del poble.
amb una variada oferta d'esdeveniments, des de conferències a exposicions fins a actuacions musicals i tallers. Les jornades culturals ofereixen una oportunitat única per descobrir i gaudir de la riquesa cultural del municipi. Durant tot aquest cap de setmana ha venit fallet. L'ordre del temple a Mirabet, un espectacular paisatge ple d'històries d'aquells legendaris guerres de Déu, terres de frontera a l'Ebre que en temps medievals foren domini de l'ordre del temple de Salomó.
El diumenge 11 al Castell de Mirabet. Visita guiada el refugi antiaeri número 4 de Tortosa, on descobriré un dels 20 refugis de la Guerra Civil existents a Tortosa i us explicarem com era la vida a la ciutat quan era devastada pels bombardejos. El refugi compta amb un sistema d'àudio que el fa més real i ens transporta a aquella època. Situat al recentment anomenat carrer d'Ernest Hemingway,
en homenatge a aquest escriptor nord-americà que va ser corresponsal de guerra i que es trobava entre els darrers periodistes britànics i americans de creuar el riu Ebre per sortir de la batalla, a partir d'aquest mateix dissabte a Tortosa. I fins aquí l'agenda de les Terres de l'Ebre.
I del Delta de l'Ebre anem fins a les costes del Garraf, perquè en Guillem també ens ha preparat diverses coses. Guillem. Doncs va, comencem l'agenda del cap de setmana d'aquí al Garraf, on avui divendres arriba una proposta per reflexionar i entendre el moment actual del món. A dos quarts de set de la tarda, a la sala d'actes de la UPC de Vilanova, arriba la conferència La defensa d'Europa entre Trump i Putin,
a càrrec del periodista, escriptor i professor de comunicació Francesc Marc Álvaro Vidal, actualment diputat al Congrés.
Una xerrada organitzada per l'Aula d'Extensió Universitària de la Gent Gran del Garraf que promet anàlisi i debat de primer nivell. Ja demà dissabte, dia 10 de gener, el dia ve carregadíssim i amb molt d'ambient, sobretot aquí a Vilanova amb la festa major d'hivern i els tres toms. El matí a dos quarts d'otze els carrers s'ompliran de música, colors i tradició amb la cercavila de Valls i entremesos en honor de Sant Antoni Abat.
Molasses, gegants, diables, bastoners, cotonines i moltes altres figures recorreran al centre de la ciutat fins al teatre principal en una de les cites més esperades dels Tres Toms.
I al mateix teatre principal, a tres quarts de dotze, començarà el pregó dels tres toms del 2026. Primer amb el trasllat de la bandera i a dos quarts d'una el pregó pròpiament dit a càrrec de Salvi al Barro Magosa, amb l'acompanyament musical dels ministers de la Vila Nova, i tot seguit una ballada de salutació a la bandera i lliurement al banderer d'enguany, l'Arnau Egea Molina.
I quan cau el sol, arriba el foc. De 6 a 8 del vespre, corre foc infantil de Sant Antoni, amb diables petits, bèsties i colles de foc de la ciutat, i a partir de les 8 el gran correfoc de Sant Antoni, amb diables, dracs i figures convidades que recorrerà diversos carrers fins a la plaça de la Vila.
I ja diumenge, 11 de gener, tanca el cap de setmana amb música i patrimoni, ja que a l'Auditori Eduard Toldrà, a partir de les 6 de la tarda, hi arriba el concert de festa major d'hivern amb la banda de música municipal Mestre Montserrat, un clàssic imprescindible dels 3 toms que no falla mai. Doncs ja ho veieu, un cap de setmana més, farcit d'activitats per a tots els gustos al garraf.
Fins aquí el programa d'avui, ens retrobem dilluns a partir de les 4, que vagi molt bé el cap de setmana. Fins aquí el programa d'avui, ens retrobem dilluns a partir de les 4, que vagi molt bé el cap de setmana. Fins aquí el programa d'avui, ens retrobem dilluns a partir de les 4, que vagi molt bé el cap de setmana. Fins aquí el programa d'avui, ens retrobem dilluns a partir de les 4, que vagi molt bé el cap de setmana.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Benvolgut multireformista. A Obramat no podem abaixar-te els impostos ni el preu de la gasolina de la teva furgoneta, però sí que podem ajudar-te amb els nostres preus. Per això, a Obramat, revisem cada dia els nostres productes per oferir-te les millors marques professionals amb els preus més baixos de la zona IVA inclòs, on compren els professionals. Obramat.
El Tanatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tanatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio.
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció nou comerç. Set dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Arrolla l'escola de formació, ja tenim preparats els nous graus C d'acord amb la nova ordenança de la formació professional. Un sistema integrat que et facilita encara més la incorporació al mercat laboral. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? T'agradaria convertir-te en professional del fitness? Has pensat a ser socorrista? Aquest any, forma't amb nosaltres!
Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç. Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer Les Arcades sense número de Tarragona i al web royalformació.com. Tarragona Ràdio. Bona tarda, són l'Asis...
Us parla Tero Ortega. Els països a la Unió Europea han avalat l'acord comercial amb els països al Mercosur després de 26 anys de negociacions. La llum verd del pacte ha arribat aquest divendres després d'una reunió dels ambaixadors dels 27 celebrada a Brussel·les, on Itàlia s'ha alineat amb Espanya i Alemanya decantant la balança a favor del sí.
Des dels pagesos que estan bloquejant el port de Tarragona des d'ahir dijous, el sentiment era d'indignació. Albert Castelló és membre portaveu de Saja. Confirmat hi ha hagut la sentència de mort del sector agrari a Europa i a Espanya. No pot ser que el govern espanyol doni suport a un acord, a un acord que...
Se farà impossible que les explotacions agraris de Catalunya i d'Europa siguin inviables a favor del Mercosur, d'aquests països que allà no sabem com i quina forma estan produint, en quin tipus de fitosanitaris.
La protesta que bloqueja el Port de Tarragona ha generat malestar als transportistes que demanen que intervingui la Generalitat. El Port de Tarragona ha informat per la seva banda que la mobilització ha reduït un 70% el moviment de camions.
L'alcalde Rubén Viñual es assegura que té il·lusió, projecte i força per presentar-se a la reelecció el 2027. Ho ha dit en la primera entrevista de 2026, que tingui lloc aquest divendres al matí a Tarragona Ràdio. Intento deixar la vida poder retornar.
I tinc il·lusió, projecte i força per tornar a presentar i espero, desitjo, que la gent de Tarragona pugui valorar positivament això i torni a ser el seu alcalde i agrair-l'hi de nou amb més feina. L'alcalde dit d'altra banda ha defensat que la futura estació intermodal s'ubiqui a Tarragona a l'Horta Gran per no pedemir-se en un futur edit.
I en esports, Cristóbal Parralo ha comparegut amb l'habitual roda de premsa previa al partit del cap de setmana. En aquest cas, 19a jornada de Lliga entre Nàstic i Teruel, que es disputarà aquest diumenge al nou estadi. Cristóbal Parralo vol capgirar la situació dolenta. El Nàstic arriba a Tarragona de nou després d'haver encaixat les dues últimes derrotes fora de casa. Davant i a casa de l'antequera i també del Torremolinos. Cristóbal Parralo té clar que el Nàstic
ha de recuperar solidesa defensiva i no abaixar els braços. Está claro que no hemos hecho bien las cosas, pero de ninguna manera yo creo que nadie que esté aquí y pertenezca al Lástic puede bajar los brazos. Lo que tenemos que seguir es trabajando duro, haciendo las cosas mejor.