Les profunditats de l'actualitat.
Coneixem les Illes Canàries per la seva biodiversitat marina, per ser un lloc perfecte per surfejar i per les seves temperatures sugaus durant tot l'any. Poca gent, però, sap que hi ha una gran varietat de vinyes en aquest indret. Ara anem fins a la Palma, on l'última erupció del volcà va deixar sepultades algunes d'aquestes vinyes, però on s'han trobat tres varietats noves. En parlem amb una de les investigadores de la Universitat Rovira i Virgili, Francesca Fort. Molt bona tarda. Hola, bona tarda.
Acosta't una miqueta més al micròfon, que et sentirem tots millor. Les Illes Canàries, ara ho comentàvem abans d'entrar en directe, són una zona d'una gran riquesa de vinyes? Absoluta. Hi ha una gran biodiversitat. És a dir, el llindar és tan alt que poques zones del món, per metre quadrat s'entén, tenen tanta biodiversitat.
Com s'entén això? Com s'explica? Bé, perquè són llocs aïllats, no? Llavors, això ja són molts termes ecològics, no? Amb terminologia ecològica, l'espaciació i tot... Clar, prospera més en llocs que estan absolutament aïllats. A veure, també hem fet una prospecció de les illes balears, de tota... I també la biodiversitat és molt més gran que en llocs que són més continentals.
Sí, però al final el clima de les Balears és més mediterrani, allí a les Canàries és més volcànic i sembla que aquest clima no hagi de permetre això, que hi hagi tota aquesta gran biodiversitat. A veure, de varietats que siguin pròpies d'ells, no.
Perquè, a veure, el flux, és a dir, quan els va entrar la vinya conreada, el que diem nosaltres la vinya domesticada, va ser a partir del segle XV, és a dir, a partir del descobriment d'Amèrica. Llavors és quan reben el flux de vinyes d'aquestes domesticades que teníem a la península ibèrica, perquè tant el flux se'ls ve des de l'actual Portugal com l'actual Espanya.
En aquelles èpoques el repartiment polític era una altra història, però vull dir que a nivell peninsular els comença a entrar a partir del segle XV. Llavors pensa que es col·loca una planta amb un indret que no és el seu ecosistema natural. Llavors aquestes plantes s'han de...
S'han d'adaptar d'alguna manera. Justament. S'han d'adaptar. I per què tenen tanta biodiversitat? Doncs perquè en aquesta zona, fins aquest any, que sí que els hi va entrar la filoxera, aquest mes d'agost, fins aquest any, fins al 2025, al mes d'agost, no els hi havia d'entrar la filoxera. Llavors, pensa que això són més de 500 anys d'evolució i d'adaptació. Aquí hi ha hagut adaptacions per mutacions...
i també hi ha hagut creuaments entre vinyes que ja estaven allà, procedents de la península ibèrica majoritàriament, però que s'han anat desenvolupant i s'han anat creuant. I això ha sigut una font de biodiversitat pel que fa a la vinya. En aquest sentit, ja fa anys que des de la universitat estudieu la genètica de les vinyes de les Illes Canàries, no? Sí, des de 2012 a 2013.
I ara ho dèiem al principi, enguany heu trobat, enguany, a finals del 2025, heu trobat tres varietats noves. Sí, a l'Ella de la Palma. N'hi havia quatre que ja estaven descrites. D'aquestes quatre, una també estava descrita pel nostre grup de recerca, per tant, per la Universitat Rovira i Virgili...
I, per tant, la illa de la Palma té un total de set varietats locals, que no són autòctones. Això t'anava a preguntar, no són pròpies, realment. Bé, però és que la vitis vinífera, si coneixes la història, no hi ha res propi. I ara et posaré un exemple per demostrar que no hi ha res propi. Doncs mira, el xarelo, que dius, és tan nostre. Nostrat. És tan del Penedès. Doncs el xarelo és un creuament entre una varietat castellana i una varietat francesa.
La castellana és una varietat que procedeix del nord d'Àfrica, que es diu Event, i la francesa és una varietat que es diu Bustiano Fox, i que bé, que en un moment donat es van creuar, es van creuar la península ibèrica, no se sap exactament en quin indret, però sí que han sigut la gent del Penedès els que l'han conservat i els que l'han fet prosperar. Llavors, és una varietat no autòctona del Penedès, perquè no ho és autòctona. Quin origen té?
No se sap. Però és local del Penedès perquè han sigut ells els que l'han cuidat i els que l'han multiplicat i els que l'han fet més catalana, no? Però d'autòctona, res. Però ni el xarelo ni cap, eh? El mateix passa llavors a La Palma amb aquestes tres noves variades. Evidentment, evidentment.
Esperàveu trobar aquestes varietats? Sabíeu o teníeu sospites de que existien? A veure, no, no teníem cap mena de sospita de que existien. Però sí que és veritat que amb cadascuna de les illes petites, és a dir, que no siguin les illes capitalines de les illes canàries, que hem prospectat, perquè les hem prospectat totes les petites, sempre hem trobat alguna cosa, fins i tot a Fuerteventura,
que no és una illa que es caracteritzi per tenir una gran viticultura, perquè és desert allò. És desert i que tu saps per què. Absolutament. En vam trobar una, que aquella gent, bueno, vam fer festa major, no?
Doncs bé, esperàvem trobar una cosa o altra a La Palma. Vull dir, d'esperar, l'esperança hi era. El que passa és que ens va fer patir, eh? Perquè vam... A veure, la illa de La Palma es caracteritza perquè té tres zones vitivinícoles molt marcades, no? La zona del nord, la zona del Mazo, que és una zona central de l'est, de la illa, i la zona del sur, que és la zona de Fuent Caliente, que és la més àrida.
Llavors, vam començar per prospectar la zona del mazo i no trobàvem res. I saps allò que ens va fer patir una mica i finalment van sortir tres individus que no estaven descrits en cap base de dades ni tan sols a la mundial. Com es caracteritzen aquestes varietats o quines són les seves característiques?
A veure, nosaltres has de pensar que les característiques morfològiques, és a dir, fenotípiques, estic parlant de com és la fulla, de com és l'àpex, de com és el raïm, de com és la baia... Tot això en Profenyes ho coneixem, perquè les prospeccions i la recollida de mostres les fan ells. Llavors, nosaltres el que rebem són els serments.
fragments de serments i el que fem és treure l'ADN d'aquesta fusta llavors a partir quan tenim l'ADN extret amb un mètode propi que curiosament ens el van fer dissenyar ells perquè la primera partida de mostres que ens van enviar van ser fulles t'estic parlant de l'any 2012 van ser fulles fa molts anys sí senyora
Llavors, clar, per tots els temes de sanitat vegetal i controls de duana van a Madrid i de Madrid aquí. Llavors ens va arribar tot podrit. Llavors vam pensar, ens hem de posar les piles perquè hem de treure ADN d'un altre material. Llavors ens vam posar les piles per dissenyar un protocol d'extracció d'ADN a partir de fusta.
Llavors, ens envien els serments i, a partir d'aquest protocol, traiem l'ADN i llavors apliquem el que s'anomenen marcadors moleculars. I uns molt concrets, que són els microsatèl·lits. SSR, també conegut, samples, sequence, rapids. Llavors, aquests marcadors ens permeten mesurar unes llongituds de fragments d'ADN que configuren el perfil molecular de cadascuna de les varietats.
Llavors, a partir d'aquí tenim perfils moleculars diferents i els comparem. Però fixa't tu, a partir de l'any 2012 que venim utilitzant 20 marcadors moleculars, 20 microsatèl·lits i sempre els mateixos. I això ens ha permès tenir una base de dades que possiblement sigui la més important de tota la península ibèrica, que tingui una sola institució.
perquè després hi ha la base mundial, que sí que aquí aboquem tots els resultats científics de moltes institucions. Per tant, aquesta és la més completa, d'alguna manera. De la península ibèrica, segur que sí. Tenim més de 1.300 entrades, més d'un 50% són Canàries, òbviament, perquè hem treballat molt amb Canàries...
la resta són mundials i catalanes, i això ens permet ja tenir un primer patró per comparar aquests perfils genètics. Llavors, quan obtenim un perfil genètic, el comparem amb la nostra base de dades pròpia, que d'aquí un parell d'anys la farem pública,
Llavors, a partir d'aquí, si ens surt un individu que no coincideix amb res del que tenim, llavors ho cotegem amb la base de dades mundial. I si a la base de dades mundial tampoc ens dona cap similitud o cap coincidència, llavors ja confirmem que és un perfil desconegut.
En aquest sentit, per entendre-ho millor, que siguin autòctones, que sigui aquest perfil d'escola... Locals. Locals. Vol dir que només estan en aquella zona? En principi, sí. En principi, sí. A veure... Que no s'ha trobat enlloc més, almenys. Just. Que no estan catalogades ni a la nostra base de dades, ni a la base de dades mundial. Per exemple, una d'aquestes varietats que tenim en una de les primeres publicacions de les Illes Canàries...
una que vam batejar com a Bien Mesave Tinto, que és Palmera, eh? Aquesta després es va trobar a Astúries i després es va trobar en algun altre lloc, però sempre, vull dir, se li ha col·locat el nom que la Rovira i Virgili, és a dir, el nostre grup de recerca, perquè no estava registrada, diguéssim, a nivell científic.
Una cosa que m'ha cridat molt l'atenció és l'erupció del volcà de fa... Sí. 5 anys, diria, ho estic dient de memòria. Sí, 400 anys. Va deixar sepultades viures, però això no ha...
ha evitat que ens sorgeixin de noves o que ja sorgeixin noves varietats? Mira, t'explico. Nosaltres la primera prospecció, és a dir, la primera rebuda de mostres la vam tenir perquè a l'Illa de la Palma s'ha procedit d'una altra manera, és a dir, s'ha prospectat zona vitivinícola per zona vitivinícola. No ha estat una prospecció sencera, sinó com si diguéssim amb etapes, no?,
Llavors, la primera etapa que vam rebre, la primera partida de mostres, de totes elles n'hi havia 14...
que ja es va confirmar que estaven enterrades per la lava o bé estaven enterrades per les cendres. Llavors aquestes es partien. A partir d'aquest, o sigui, els resultats, què és el que ens han donat? Que surtosament cap d'aquestes 14 representava, diguéssim, una pèrdua de biodiversitat punyent.
Què vull dir amb això? Mira, d'aquestes 14 mostres n'hi van haver 3 que presentaven mutacions. És a dir, aquí no hi va haver cap pèrdua de cap varietat desconeguda. Però sí que és veritat que hi havia 3 que eren mostres mutades. 3 o 4. Ara la memòria en falla no et sé dir exactament. Però sí que és veritat que suposem que fossin 3, no finalment...
dues d'aquestes tres eren mutacions que ja les tenien procedents de la illa de Lanzarote. I l'altra, que és aquesta la que podríem dir que està absolutament perduda, era una mutació molt, molt puntual, és a dir, saps allò que es pot menys tenir...
molt, molt puntual d'una varietat portuguesa que els canaris li diuen malvasia fina, que no és una malvasia, és una varietat portuguesa. Vull dir, no és cap malvasia entesa com amb el perfil aromàtic que tenen les malvasies, la nostra malvasia de sitges, que tampoc és nostra, que procedeix de l'altra part. No hi ha res nostre, això ens ha quedat claríssim.
A veure, hi ha coses que les hem conservades, com el xarelo, que no podem dir que és autòcton, però sí que és més català, perquè és l'únic lloc del món en el Penedès on podem trobar xarelo. Ho hem de deixar aquí. Moltes gràcies per venir aquesta tarda aquí al programa. Molt interessant tot tregat. Doncs gràcies a vosaltres per tenir tan present a la Universitat Rovira Virgili.