Arrandemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda a tothom. Passen 3 minuts de les 4 de la tarda d'aquest dijous 11 de desembre del 2025. Ho tenim tot preparat, com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda aquí a Arrandemar. Començarem, com és habitual, fent un repàs de totes les notícies de la nostra costa catalana.
La primera aturada la farem a l'escala. Baixarem fins al delta de l'Ebre, passarem per Vilanova i la Geltrú, a Nens de Mar i acabarem a Tarragona. Després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes. Coneixerem de primera mà una campanya que ha engegat el grup d'acció local pesquer a les Terres de l'Ebre. Descobrirem un altre capítol d'Això no ho sabia.
No deixarem de banda els grups d'acció local pesquers perquè ens explicaran la complicada situació que pateixen. Parlarem d'un estudi sobre la sostenibilitat eòlica, encetarem una nova secció dels més gegants del nostre mar i acabarem el programa d'avui sabent quines opcions d'activitats tenim al delta de l'Ebre aquests dies. Estarem aquí fins les 6 de la tarda a Randamar.
Però abans de tot això, el que volem fer és saludar el nostre equip, saludar totes les persones que cada dia fan possible aquest programa, que cada dia fan possible que el vaixell de Randamar surti de port i arribi a bon port. I comencem per la nostra cap tècnica aquesta setmana, la Núria Cartanyà. Molt bona tarda, Núria. Hola, nois i noies, què tal, què tal? Ja has trobat amics per fer l'amic invisible? No, són uns sosos, tots uns sosos. Jo tinc tots els pongos embolicats, perquè clar, l'opció si teniu molts pongos és embolicar-los i que es rulin.
Ah, clar, és que aquesta opció de voler fer l'amica invisible per treure't els pongos tu, saps? O el tio. El tio a vegades caga pongos, també. Doncs mira, ja ho saps. Ja està. Demana-li pongos al teu tio. Vinga, va, anem a saludar la Cel Prieto des de radiodelta.cat. Molt bona tarda, com estàs? Avui pendents de la pesca.
Hola, Marina, companyes, companys, molt bona tarda, bé, molt bé, aquí també estem, bueno, tothom està pendent de la pesca, jo crec, i retornant una mica als amics invisibles, ganes de Nadal, aquesta setmana, per cert, me s'ha fet molt curta. Home, és que de cinc dies a quatre es nota, des d'aquí demanda perquè sigui oficial la setmana de quatre dies en lloc de cinc.
Per favor, i demà, que abans ho comentàvem a principis de setmana, el dels dinars d'empresa, demà és el dinar d'empresa d'aquí de la ràdio. I no res, mira. Cuidao, eh, com arribes aquí al programa. No sé si arribaré, Marina. No, no, has d'arribar, has d'arribar aquí. A les 4 et volrem. Tranquil·la, aquí estarem. Així m'agrada. Anem a saludar en Sergi Corral. Deix de ràdio a l'escala. En Sergi que ja té el dinar fet, el sopar fet, ho té tot fet ja.
Tot aquí, sí, el sopar el vam fer amb bona tarda a tots i totes. Aquí el que tenim és el dia 19, que coincideix amb l'últim programa de la Randa Mar abans del Nadal. Tenim el Pica-Pica, ens fan un Pica-Pica a tots els treballadors i treballadores de la Casa Gran. Per tant, també tocarà fer el programa després del Pica-Pica i arribarem. Vull dir, és divendres, però... O sigui, tu fas per partida doble, sopar, dinar, tot.
No, clar, ja que et pots apuntar les coses, per què no fer-ho tot? Aquí s'ha d'estar totes. Entre totes, tot. Anem a saludar en Guillem Pérez des de Canal Blau Ràdio. Guillem, molt bona tarda, com estàs? Molt bona tarda, companys, companyes. Doncs bé, una mica d'enveja. Aquí a Canal Blau aquest any crec que no fem el que ve siguem sopar. I res, ja amb els amics invisibles, preparats, tant família com per amics...
Així m'agrada que siguis un home previso. Estem sentint un... un àudio o una cosa de fons que no sabem de qui és. Vull dir, ho dic perquè, clar, si diuen alguna cosa així una mica... privada, ho sentirem tots. Anem a saludar l'Oriol Leo des de Radio Arendt. Oriol, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda. Bé, bé, bé, molt bé. Aquí... Bé, anar passant, dijous, ja demà divendres, per tant, això ja ho tenim. Aquí a la ràdio, aquí a Ràdio Arenys, el que fem és també un pica-pica, sobretot per treballadors i sobretot col·laboradors, perquè tenim moltíssims col·laboradors, molta gent que fa programes aquí a l'emissora, i ho fem el dissabte dia 20, encara queden uns dies, aquell dia no hi ha ran de mar, o sigui que tot controlat.
Tot controlat, intentarem tenir-ho tot controlat aquests dies, que queden res, eh? 6 programes de rendemar amb aquests 7, amb el que estem començant, i marxem de vacances. Vinga, va, anem a començar el programa avui, que us parla des de Terraona Ràdio Marina Pérez Got.
Comencem el nostre repàs informatiu parlant de la pesca. Els pescadors gironins criden a la insubmissió en el cas que les quotes proposades per a Europa siguin inassumibles, Sergi. Doncs sí, és el tema del dia i segurament ho serà de la setmana, perquè Brussel·les dictarà entre avui i demà les noves quotes de pesca d'arrossegament per l'any 2026, uns límits que tenen pendents i neguitosos tots els pescadors de la costa catalana i, evidentment, també els de Girona, no?,
El sector estem que la quota de dies de pesca quedi per sota dels 130 dies i, per tant, es faci completament inassumible pel sector. Si fos així, des de la direcció de les cofredies de Catalunya ja han cridat la insumissió. Segons ells, amb la veu, evidentment,
d'Antoni Abad, el seu president, no els hi queda cap altra sortida perquè qualsevol altra manifestació o aturada suposaria perdre dies de pesca a mar. A més, els sectors reclamen que s'elimini la doble limitació que té la gamba, que està regulada no només pels dies de pesca, sinó també per la quantitat de quilos.
Tot i la incertesa de la decisió, el sector mostra esperançat amb el que en pugui sortir, no només pels informes científics que valen poder incrementar els dies de pesca, sinó també per la possibilitat de dur a terme una minoria de bloqueig conjuntament amb França i Itàlia. Aquesta possibilitat existeix quan almenys tres països de la Unió Europea rebutgen la proposta que en surt de la Comissió.
En aquest sentit, el ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Lluís Planes, qualifica d'un altre planeta la proposta europea sobre les quotes de pesca al Mediterrani cel.
Simarina, el ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Lluís Planes, ha carregat contra la proposta de la Comissió Europea sobre les quotes de pesca al Mediterrani, assegurant que sembla d'un altre planeta. En arribar a la reunió de ministres de pesca de la Unió Europea a Brussel·les, Planes ha qualificat d'irreal la reducció del 65% dels dies de feina al mar proposada per Brussel·les, una mesura que, segons ha dit, és com enviar els pescadors a casa.
La propuesta de la comisión parece de otro planeta. Quiero decir, hacerle a alguien una propuesta de nueve días es como enviarlo a casa. Y eso es técnicamente lo que he leído estrictamente, jurídicamente, supone la propuesta de la comisión. Yo creo que ese grado de irrealidad conduce a algunos a pensar que en realidad esto es un teatro y después habrá un resultado que pueda ser más positivo. Yo quiero ser muy realista. Esta es una tarea dificilísima, dificilísima.
El ministre ha recordat que el sector pesca espanyol ha fet un esforç ingent els darrers anys per millorar la sostenibilitat i la qualitat dels estocs. Ha citat mesures com la millora de les malles, les portes voladores o les vedes temporals i ha advertit que aquest esforç no és infinit.
Planes ha subratllat que els informes científics mostren un progrés real en la recuperació dels estocs, encara que no s'ha assolit el rendiment màxim sostenible. Per això, considera que penalitzar el sector seria un senyal molt dolent i desincentivaria la seua col·laboració. Planes també ha confirmat que Espanya defensarà ampliar fins a 143 els dies feines per mesos per a la flota mediterrània.
En aquest sentit, els grups d'acció local pesquers catalans alerten del peric que la reforma europea suposa pel litoral. Guillem. Doncs sí, els cinc grups d'acció local pesquers de Catalunya han alertat del risc que la reforma del marc financer europeu 2028-2034 pot suposar per al futur socioeconòmic del litoral català. Les entitats que representen el teixit pesquer del país rebutgen la possible integració del desenvolupament local participatiu
dins d'altres models com el Líder, que consideren allunyats de la realitat de les comunitats marítimes. Els Galps catalans, entre ells el Galp Costa Central, s'han adherit al manifest estatal que reclamen mantenir el DLP com a línia pròpia del futur FEMPA.
Defensen que aquesta eina ha estat clau en la darrera dècada per impulsar projectes estratègics, reforçar la cohesió territorial i diversificar l'economia blava. Els presidents dels diferents GALPS conselleixen que diluir el desenvolupament local participatiu faria perdre capacitat transformadora i oportunitats reals per al sector pesquer.
També alerten que la desaparició d'aquest model dificultaria l'accés al finançament per a cofraries, empreses i iniciatives locals que depenen d'aquest suport per innovar o adaptar-se als reptes actuals. Davants d'aquesta situació, els calbs han demanat una reunió urgent amb el ministre Luis Planas per reclamar que el govern espanyol defensi el manteniment del DLP en el nou període europeu i que s'escolti la veu dels territoris pesquers.
Més tard parlarem amb Xavi Sòcies, gerent del Galp Costa Central, perquè ens expliqui amb més detall l'estat dels Galps.
I els pescadors de Tarragona estan pendents de les quotes per sortir a la mar el 2026, que ha d'establir Brussel·les entre avui i demà. Els ministres d'Agricultura i Pesca de la Unió Europea estan reunits en aquest moment i el sector alerta que reduir els dies seria un desastre. Al barri mariner del Serratllu, a Tarragona, els pescadors asseguren que és inassumible reduir els dies que poden feinejar i recorden els esforços que ja han anat fent a favor de la regeneració del mar.
L'armador de la Confreria de Tarragona i secretari de la Federació Territorial de Confraries, Javier Domènech, ha explicat que només acceptarien tenir més dels 130 dies de 2025. Domènech recorda que reivindiquen arribar als 180 dies...
tot recordant que aquesta quantitat ja suposa només treballar 9 mesos l'any. Entén la insubmissió que es plantegen alguns pescadors per no acatar el que es decideixi a Brussel·les si és impossible d'assumir.
Tothom estem fent esforços perquè puguem continuar fent la fenya nostra, que ja tenim prou problemes de relleu generacional i de tota una sèrie de normatives que en molts casos no tenen cap tipus darrerefons. Són mesures que es prenen des d'un despatx.
nosaltres les hem d'acatar sí o sí, perquè si no s'ajuguem la vida pesquera, i llavors aquí és quan tothom, el tema de la insubmissió, clar que ho puc entendre. El ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentació d'Espanya, Lluís Planes, ha reivindicat l'esforç ingent que ha dut a terme el sector pesquer durant aquests últims anys per millorar la qualitat dels estocs i considera que penalitzar-lo enviaria un senyal molt dolent.
Anem a la Costa Brava per explicar que les platges de l'Escala ja tenen posades les xarxes per combatre les tramuntanades d'hivern. Els sistemes de protecció s'han instal·lat primer a la platja de Riells i tot seguit a la d'Empúria, Sergi.
Doncs sí, aquesta plaja, la de Riells, ja llueix el vestit d'hivern. L'Ajuntament ja ha instal·lat les xarxes de retenció de la sorra per evitar que les tramontanades se l'emportin fins al passeig i als carrers de segona línia. Les xarxes cobreixen tota l'extensió de la plaja, des de l'escultura del Petit Príncep fins a la Clota Petita. Estan disposades prop del mur del passeig en una filera contínua per a frenar els embats de la tramontana. Escoltem Rafael López, que és regidor de Medi Ambient.
Abans que arriben les tramuntanades probables d'aquest hivern, s'estan posant les xarxes aquestes que fan retenir la sorra, evitant que marxi de la plaia i després que tots els carrers del voltant quedin.
per tant és una doble funció que una temporada de l'altra entenem que és necessari fer-ho. S'ha començat per la plaia de Riells i quan s'acabi el Riell després es farà la de Sant Martí, són els dos punts més importants on la sorra pot fer més efecte. És un sistema que veiem que funciona, per tant el que estem fent ara és procedir a la seva instal·lació que després traurem poc abans de la temporada estival.
Com explicava ara el regidor, la plaja de Sant Martí d'Empúria serà la següent on es posaran aquestes xarxes, una instal·lació de protecció que es mantindrà vigent fins al final de la pròxima primavera. El sistema de xarxes s'ha demostrat com una estratègia eficient per retenir el desplaçament de la sorra, tant per l'acció de la força del vent com pels temporals de mar. Més enllà d'evitar que la sorra ocupi els espais públics, aquest sistema afavoreix la dinàmica d'unar de les platges de sorra més fina.
Baixant fins al delta de l'Ebre, el grup d'acció local pesquer Mar de l'Ebre impulsa una nova edició de la iniciativa Si és del llotge és boníssim per donar visibilitat al peix de proximitat i consciència sobre la importància de preservar el sector pesquer al territori cel.
Sí, Marina, coincidint amb les festes de Nadal, el Galp Mar de l'Ebre ha tornat a posar en marxa la campanya Si és de llotja és boníssim, que busca fomentar el consum de peix de proximitat i reconèixer la feina dels pescadors del territori. Escoltem a Joana Alginet, gerent de Galp Mar de l'Ebre.
Bé, doncs és una campanya que el que pretén fer és posar en valor el peix de llotja de les nostres llotges de les Terres de l'Ebre sinònim de qualitat, sinònim també d'un compromís en el territori, en els nostres pobles i en els nostres ports i per tant és una campanya que el que fas a les portes de Nadal, que possiblement és una de les èpoques on la gent té percepció que compra peix i compra peix per les mitjades de Nadal, és un molt bon moment per posar en valor la feina que fan els nostres pescadors malgrat totes les adversitats que estan vivint
i que sigui una oportunitat també perquè la gent prengui consciència que menjar peix és molt important per la nostra salut i fer-ho de qualitat i de proximitat encara més.
Tot i que en aquestes dates destaquen productes com el llangustí, l'ostre o la navalla, la campanya vol visibilitzar altres espècies locals i assequibles, riques en ômega 3, sovint poc conegudes. El GALP aposta també per empoderar les peixateries reivindicant el paper dels peixaters i peixateres com a prescriptors de confiança i defensors del producte de temporada.
A banda del món del comerç, la campanya té una forta presència a les xarxes socials per incidir en el públic jove, tradicionalment menys consumidor de peix de llotja. El finançament de la iniciativa prové un 70% del Fons Europeu Marítim de Pesca i Aquicultura i el 30% restant del govern català.
En paral·lel, el GALP també ha impulsat el segell de qualitat Peix de Llotja, que acredita restaurants i establiments que confirmin un consum mínim de 12.000 euros anuals a les llotges catalanes. El distintiu busca garantir l'origen del producte i vincular-lo amb la qualitat i la sostenibilitat.
Fem aturada les costes del Garraf als mercats de Vilanova. Ja fa dies que estan plens i és que s'acosta Nadal i són molts els que avancen les compres. Doncs sí, la gamba de Vilanova és un dels productes més preuats al mercat vilanoví durant aquests dies on ja han començat les compres de Nadal. Davant la reducció a les quotes de pesca amb la qual han hagut de lidiar des de la confraria de pescadors, la incertesa sobre si la gamba arribaria a les peixeteries del mercat durant el Nadal
ha fet que algunes persones ja s'hagin avançat aquestes compres per assegurar-se que les podran tenir a taula durant els apats nadalencs. De fet, des de les mateixes parades del peix del mercat, recomanen encarregar-les amb temps i tot i així no asseguren que en pugui tenir per tothom.
Això també ha fet que el preu de la gamba vagi a l'alça i, tot i que normalment ja sol augmentar durant les festes de Nadal, aquest any el preu s'ha disparat abans del previst. Des del mercat de Vilanova en saben que Nadal és un dels moments de vendes més importants de l'any i és per això que reivindiquen els seus productes de qualitat i de proximitat així com el seu tracte proper.
Anem cap a les costes del Maresme. Aquest dissabte el Club de Rem d'Arenys participa al Campionat de Catalunya del Llegut, que es disputa a Mataró, i competiran amb les tres tripulacions actives del club. Vatarà masculí, vatarà femení i vatarà mixt a Oriol.
Doncs sí, les regates eliminatòries es disputen dissabte en Aigües Mataronines a la platja de Ponent de la capital del Maresme amb entrada lliure. El Rem d'Arenys intentarà classificar-se en bona posició i optar a les regates de semifinal i final que es disputaran diumenge dia 14 a la mateixa platja. Núria Rosales és la presidenta del Club de Rem d'Arenys. El dia 13, que és dissabte, tindrem les eliminatòries que són les que ens donaran pas per poder anar a semifinals i finals el diumenge.
i esperem que tot ens vagi bé i ens puguem classificar. Anem a les tres tripulacions i ja a veure si fem la campanada i a veure què passa. En aquest campionat de Catalunya, l'Arenji arriba amb bones sensacions, ja que el veterà masculí de Rem s'ha proclamat subcampió de la Lliga Catalana de Llegut. El veterà femení i el veterà mixta han acabat la Lliga en tercera posició. Núria Rosales destaca que les tres tripulacions estan engrescades per competir i fa sobretot esment del recent creat veterà mixta.
A veure, ganes en tenen. La veritat és que m'he divertit molt amb ells. Els he portat el timó. El que m'han ensenyat a mi els he ensenyat amb ells. He disfrutat moltíssim amb ells. M'ho he passat molt bé. I ganes en tenen. I a veure què passa.
Per segon any consecutiu, Mataró es converteix en l'epicentre del REM català amb la celebració del que ja serà el 30è Campionat de Catalunya de REM de Llegut Català. En aquesta competició oficial de la Federació Catalana de REM, organitzada pel Club de REM de Mataró, està previst que hi participin prop de 500 volgadors i més de 20 clubs d'arreu de Catalunya.
Arenys de Mar ha iniciat un tractament fitosanitari contra la processionària amb més de 750 arbres del municipi. L'actuació es fa als pins, cedres i xiprers repartits en patis de centres educatius i equipaments públics.
Exacte, el tractament tindrà una durada d'unes dues setmanes aproximades i té per objectiu retirar la processionària de diferents zones de la vila. Entre aquests espais es destaquen els patis de les escoles, diversos equipaments públics, parcs infantils i zones verdes i també zones tapars. Ho ha explicat el tècnic de Medi Ambient d'Arenys, Ricard Targemi.
Aquesta setmana i les dues pròximes s'estarà fent durant tot el municipi, que en total són aproximadament 750 arbres, entre els quals es troben el pipinyer, que és el majoritari, i algun cedre, que podem trobar al Poliesportiu, també a Can Quintana i a altres zones.
L'endoteràpia vegetal és un mètode de tractament fitosanitari que consisteix a injectar en el tronc de l'arbre una substància que es distribueix per tota la planta. Aquest mètode ha funcionat amb gran eficiència en els arbres tractats i no té cap efecte per la població. Tanmateix, des de la regidoria recorden que en cas que un veí o veïna vegi un arbre en processionària, no el toqui i, sobretot, mantingui el gos en cas que em porti ben lligat.
I acabem el nostre repàs informatiu a la Costa d'Aurada explicant que Portaventura Gol ha aportat més de 17.200 milions d'euros al PIB català des de la seva posada en marxa el 1995. Aquesta és una de les principals conclusions de l'estudi d'impacte socioeconòmic elaborat per una consultora presentat aquest dimecres a la seu de Foment del Treball a Barcelona.
El document quantifica per primera vegada la magnitud real de la seva contribució a l'economia i l'ocupació del resort durant els darrers 30 anys. L'informe recull que el parc temàtic ha invertit 1.800 milions d'euros des de la seva obertura i que té un impacte laboral mitjà de 10.439 llocs de treball anuals, dels quals el 91% es concentren a la demarcació de Tarragona.
Els resultats de l'informe evidencien el paper estructural que desenvolupa Portaventura World en l'economia espanyola i catalana. La seva activitat directa, indirecta, induïda i la generada per la despesa dels visitants ha suposat gairebé 18.000 milions d'euros de contribució al PIB des del 1995.
la qual cosa equival a 600 milions d'euros anuals. El 92% d'aquest impacte econòmic es queda a Tarragona. Això indiquen, reforça l'arrelament territorial del projecte. Durant les tres dècades, Portaventura World ha rebut més de 109.000 milions de visites consolidant-se com a referent de l'oci a Europa.
Segons l'informe, el fet que estigui obert 307 dies a l'any ha estat determinant per la desestacionalització del sector hoteler comercial i cultural de la Costa Daurada. A més, l'estudi també destaca l'impacte social generat a través de la Fundació Portaventura amb més de 118.000 infants en situació de vulnerabilitat que han participat del Dreams Village.
En matèria ambiental, la companyia ha impulsat projectes de referència al sector com la planta fotovoltaica Portaventura Solar. De fet, des del 2016, el 99,6% de l'energia del parc procedeix de fonts renovables. La companyia també ha reutilitzat 7,4 milions de metres cúbics d'aigua regenerada, el 28% del consum total. A més, n'ha reduït el consum energètic un 5% l'última dècada.
Ara volem saber quin temps farà la nostra mare. Ens ho explica el Lluís Mí Pérez. Molt bona tarda. Bona tarda. Situació molt plàcida a tota la costa i és que el vent és molt feble, variable i l'estat de la mare és molt tranquil. El que sí que podem destacar és que hem tingut les últimes hores algunes boirades, una altra vegada sobretot a la costa brava. No estem parlant de boides que hagin de persistir, per tant, així que arriba el migdia es desfant.
i, per tant, al llarg d'aquesta tarda no tindrem aquestes boires i sí alguns núvols que s'arrossegaran per tota la costa, sobretot la Barcelonina. El vent, com dèiem, molt feble. Serà variable més aviat de xaloc o de sud a la costa Brava, més de llevant o fins i tot gregal a la costa d'Auradé-Barcelonina. De fet, gran part del divendres aquest vent de gregal o de llevant serà el que hi dominarà, calmes i tot durant el matí, i, per tant, marajol a tot el litoral. Una altra vegada sí que hi haurà mala visibilitat amb aquestes boires, sobretot...
a la Costa Brava a primeres hores del divendres. Estem pendents a la xarxa. Del temps al trànsit, volem saber com estan les nostres carreteres, per això anem fins al servei català de trànsit, on hi ha en Roger Serra. Molt bona tarda. Hola, bona tarda. En general, com és habitual a aquesta hora, parlem de calma a la xarxa viària, però sí que és cert que hem de destacar algunes incidències. Bàsicament, un accident que s'ha produït a la B20, a la Pota Nord, al túnel de Santa Coloma,
Ha sentit Barcelona, hi ha un carril tallat al trànsit, i aquí ara hi ha cua, un parell de quilòmetres entre Badalona i el túnel de Santa Coloma. Això passa, com et deia, a la Pota Nord, per vivir en aquests dos quilòmetres de retencions en direcció a Barcelona a causa d'un accident. De la resta de vies, destaquem les vies que passen des del Vallès cap a Barcelona, autoprista C58 amb aturades tots 4 quilòmetres, autoprista C33 d'un parell, sempre des de Moncàdia i Reixac fins al Nus de la Trinitat, d'entrada a Barcelona.
És tot des del Servei Català de Trànsit. Descobreix-los de dilluns a divendres de 4 a 6 a Randemar.
Les darreres setmanes hem vist un creuament d'informes entre científics sobre els projectes d'eòlica marina al Golf de Roses, i n'hem parlat en aquest programa. Avui volem donar un cop d'ull al treball del CSIC sobre el desenvolupament sostenible de l'energia eòlica. Sergi...
Doncs sí, Marina, ja sabem que de les renovables es parla molt i molt cada dia en els mitjans i fora dels mitjans. I avui toca fer-nos ressò d'una guia que s'ha publicat per al desenvolupament sostenible de l'eòlica marina i completament centrada, sobretot,
en el cas d'aquí de l'abadia de Roses i tots els projectes d'energia eòlica que hi ha previstos. I per això avui tenim aquí amb nosaltres, ho hem pogut entrevistar, en Josep Lloret, membre del Consell Superior d'Investigacions Científiques i un dels autors d'aquest estudi que també s'amaga dintre del projecte Biopaís.
Josep, aviam, què hi trobem ben bé en aquesta guia que heu publicat en aquest estudi, com a conclusions d'aquest estudi? Mira, en aquest estudi és un estudi que hem portat a terme durant tres anys. Hem estat set investigadors. Hi ha hagut dues tesis doctorals, una de les quals es publicarà ara. Hi ha cinc publicacions...
reconegudes a nivell internacional i tres que estan vinguent. Hi ha prop de mil enquestes. S'ha fet un borso com 68 persones o institucions implicades en l'eòlica marina a la conservació. Per tant, és un estudi molt complet, el primer, holístic, que es fa amb un enfoc ecosistèmic
i que utilitza també per primer cop dades locals, en un context local i de precisió, que no són dades generals a gran escala, sinó són de petita escala. El més fin és que hem pogut arribar. I amb això...
Amb tot això hem pogut fer una sèrie d'anàlisis, tant des del punt de vista de l'impacte ambiental com des del punt de vista d'impacte paisatgístic i social, que venen reflectides en aquestes publicacions científiques, i que al final de tot conclouen, després de fer tots aquests resultats, que s'hauria d'escloure els projectes d'eòlica marina, tant els comercials com els experimentals o pilot,
I evidentment, això creieu que a partir d'ara tant els governs com les preses privades, etcètera, tindran en compte aquest estudi, aquesta guia de referència i aquesta conclusió que heu arribat vosaltres?
Esperem que tinguin en compte els resultats d'aquest estudi científic perquè realment per això els treballem, pel bé comú, pel bé públic i per fer que a la ciència els resultats puguin ser aplicables. Llavors esperem que sí que els gestors agafin els resultats d'aquest estudi i considerin aquests resultats. Si ho faran o no és una qüestió d'ells. Nosaltres com a metges fem una diagnosi de la situació
i diem el que creiem que seria millor a fer, però a partir d'aquí és evident que són els gestors que tindran l'última paraula. No les empreses, evidentment, sinó els gestors que han de decidir, que en aquest cas és el Ministeri, que han de decidir si les proves experimentals o els parcs comercials tiren endavant o no, se'ls dona el permís o no.
Perquè just ara estem en un moment, l'altre dia llegíem, que, per exemple, el ple MCAT està aturat precisament a espera d'un parell d'informes precisament sobre biodiversitat i sobre impacte. Nosaltres en aquest estudi vam estudiar en conjunt els nou parcs eòlics que es proposen al Galvarrosa.
al Gol de Roses. N'hi ha 8 que van per la via del que seria la subhasta, que haurien d'esperar la subhasta, i un, que seria el Plemcat, que va per la via experimental. Però, de fet, també n'hi ha un altre experimental, que és mixta, és híbrid, entre experimental i comercial, que és d'una altra empresa, que proposa també al Gol de Roses un parc de petites dimensions com el...
com el PlanCat. No me'n recordo el nom ara mateix, però són cinc turbines i el PlanCat eren tres. En qualsevol cas, nosaltres el que insistim és dir que creiem que els riscos de fer aquestes proves pilot o comercials superen els beneficis. Els beneficis són clars. Qualsevol parc eòlic, com a font d'energia renovable,
serveix per lluitar o per mitigar els efectes del canvi climàtic, per contribuir a la descarbonització de l'economia. Però s'han de valorar també els riscos. I en aquest cas, en aquesta situació que hem estudiat nosaltres, del Gol de Roses, que hi ha 10 àrees marines protegides potencialment afectades, més 5 altres àrees,
que no tenen el mateix suport legal que aquestes àrees marines protegides, però que també són molt importants per la conservació de la diversitat. Mamífes marins, taurons i rajades, aus, biodiversitat en general. Aquestes àrees estan reconegudes també internacionalment. Hem trobat més de 135 espècies sensibles potencialment afectades pels parcs eòlics, tant experimentals com comercials.
una vintena d'espècies pesqueres que es poden veure també afectades, sobretot en la zona d'on hi ha el vedat de pesca, que és on tenirien també aquests parcs iòlics, entre ells, per exemple, el plencat.
i més d'una dotzena d'hàbitats, de comunitats pantòniques, que també es podrien veure afectades per l'efecte, d'entre altres, de la resupensió de sediments per les cadenes i per l'efecte de les àncules, de la destrucció de l'hàbitat. Per tant, la nostra recomanació, en aquest sentit, és molt clara. Creiem que no s'haurien de poder fer. S'haurien de buscar altres llocs
per realitzar el plancat, perquè s'han de fer aquestes proves d'una manera o d'altra, però s'haurien de buscar llocs alternatius amb fons bàsicament degradats on els enginyers poguessin fer aquestes proves i poder avançar també amb l'eòlica marina a Catalunya. Però no mai, en cap cas, en llocs de gran fragilitat ecològica com és el Val de Roses, on els riscos superarien els beneficis de fer-lo. Segur. Aquesta és la nostra conclusió.
I això que em comentaves al principi, aquest partit de tenis que sembla a diverses bandes de comunicat, contra comunicat, perquè fa poques setmanes hem tingut la posició de Renovem-nos, per una banda, que també ja ha fet un comunicat o ha fet un ticles, etcètera, i els mateixos empresaris. També hi havia aquell manifest de la SECOT, la PIMEC i diverses empreses, també, com diem, va...
Activem d'una vegada, que no s'està movent el tema i a veure si s'acaba tot d'una vegada. Com acabarà aquest partit de tenis? Cap on ha d'anar tot plegat?
És evident que la societat i inclús els empresaris tenen les seves opinions, les seves percepcions de les idees, i llavors hi ha plataformes que estan en contra de l'eòlica marina, hi ha altres associacions dels que han nombrat que estan a favor, hi ha els empresaris que, òbviament, volen desenvolupar els seus negocis, cosa que també és legítima. Per tant, sí que hi ha un partit de tenis entre diferents sectors de la societat, a favor i en contra, però l'únic que pot desempatar
és la ciència. I en aquest cas creiem que la nostra ciència, amb aquests tres anys de durada del projecte de recerca molt intens i molt complet, el més complet que s'ha fet en tot cas a la zona, i que ens hem situat a nivell europeu i mundial com a pioners en els estudis dels impactes de l'eòlica fotant, que és una tecnologia nova dels que hi ha molt pocs estudis, creiem que...
Creiem que la ciència pot desempatar, pot ajudar a desempatar aquestes percepcions que hi ha a la societat. Ara aquest document, evidentment CSIC, d'intervenció estatal, és un organisme d'investigació estatal, va directament a l'Estat per acabar de fer aquestes valoracions d'impacte ambiental o cap on va? O sigui...
Aquest estudi ha estat coordinat per la Universitat de Girona i l'Institut de Ciències de Mar del CSIC, amb dues institucions de recerca i completament independents dels gestors que gestionen el medi marí o l'eòlica marina. Nosaltres fem el nostre estudi independent i arribarà a través de la Fundació Biodiversitat, que és la que ens ha recusat aquest projecte en tot el moment, en complet a llibertat, com no podria ser d'altra manera en un país lliure,
I els farem arribar aquestes recomanacions i a partir d'aquí ells les faran arribar, entenc jo, als ministeris i a les administracions que estan encargades de prendre una decisió final. Finalment, hi ha algú que haurà de signar aquesta decisió final i algú haurà de dir...
O es fan o no es fan. I llavors això esperem que els nostres estudis els serveixin per arguments i com a elements científics per basar les seves decisions. Doncs Josep, moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres. D'acord, que vagi molt bé.
Queden pocs dies perquè arribin les festes de Nadal, entrarem a l'hivern de ple, s'allargarà a poc a poc el dia, fa i farà fred, tot i que aquests dies molt, molt, molt fred no és que faci, i tot són qüestions que passen cada any, però sabem per què passa? És hora d'una nova secció d'ai, això no ho sabia Oriol.
Doncs efectivament, Marina, avui un dia més i ja per acabar aquestes seccions de Gaia, això no ho sabia abans de les festes de Nadal, parlarem de diverses qüestions. Jo no sé si per qui vaig a Tarragona, Marina, dieu això, potser no es diu enlloc més, una cosa que dic jo, que dic sol d'hivern, llum d'infern, perquè sempre ho tenim als morros i avui és una de les qüestions que volem parlar i ho fem amb el Carles Obach, que és el president del Club Nàutic d'aquí d'Arenys. Carles, molt bona tarda.
Hola, molt bona tarda a tots, i aprofito, Marina, molt bona tarda també, i a tots els que ens escolteu, desitjar-vos que tinguem unes bones festes, que ens ho passem bé i que tinguem uns dies de pau i felicitat. I tant. Esperem, esperem que així sigui.
Vinga, digue'm, digue'm. Això que deia a l'inici, Carles, no sé si m'ho he inventat jo, o què, aquesta expressió de sol d'hivern, llum d'infern, perquè a mi és que no m'agrada gens aquest sol que tenim els dies d'hivern, que vagis a l'hora que vagis, sempre ho tens ben bé davant dels ulls, i a mi m'agradaria que parléssim d'aquesta qüestió.
Bé, doncs, escolta, sí que en podem parlar. Fa uns dies que ha canviat i tenim fred. Avui a Barcelona, aquest matí, estàvem a 7 graus, que per Barcelona és fred, o per mi és fred. I aleshores dic, saps què? Doncs com hem de parlar...
amb el programa d'Arran de Mar, ah, no ho sabia, potser sí que diria bé per la gent que ens escolta, doncs esperant que els nens vinguin del col·legi, o els nens ja han vingut del col·legi, doncs parlar una miqueta per què a l'hivern fa més fred que a l'estiu, i una de les raons està clar que és pel tema del sol. El sol...
el Sol va més baix, és a dir, el Sol no puja, no puja, és a dir, sembla que sempre el tenim aquí davant nostre, i aleshores sembla que no s'aixequi mai. Tot això és perquè la Terra està una mica inclinada, i d'aquesta manera mirem una mica el Sol de costat, mirem el Sol de costat i ens ve així com una mica de refiló. Llavors què passa?
Per exemple, el 21 de desembre, si dintre de res, de 4 dies, el sol, aquí a Catalunya, no a Arenys, sinó a Catalunya, doncs el misia pot estar a 25 graus. 25 graus és la meitat de 45, és a dir, és molt baixet, molt baixet. I clar, passa de rasquillada i no escalfa tot el que havia d'escalfar, no?
I, en canvi, el mes de juny, el 21 de juny, el solstici d'estiu, el mesdia, el tenim a dalt de tot, a 72 graus. Tres vegades més aixecat, crac, crac, crac, us imagineu, no? Llavors, el sol peta, peta molt fort. Aleshores...
A l'estiu va directe sobre la superfície, en canvi aquí passa una mica de resquillada i, per tant, l'energia no es concentra sobre la superfície, sinó que passa. També una altra cosa, Oriol, és que...
encara que siguin grans distàncies, la llum, per arribar a nosaltres a l'hivern, té de travessar molta més atmosfera. El venir de canto, no sé si us ho imagineu, no? Si vinc recte, en pocs quilòmetres puc arribar ja a la Terra, però si vinc de canto, doncs tinc de travessar molta més atmosfera. I per això la llum perd energia pel camí, eh?
i llavors això fa que tot sigui més fred i que també que el dematí comenci molt més tard i ara, veieu, tot i avançar l'hora, o a les vuit del dematí, o atassar l'hora, a les vuit del dematí encara és fosc, i a les cinc, sis de la tarda, bé, també està fosc, entens? Això doncs ha donat aquesta intenció. De totes maneres,
La bona notícia, Oriol, és que a partir del dia 21 això ja canvia. A partir del dia 21 ja començarem. Això ja per Nadal s'allarga un pas de pardal, i a partir d'aquí totes les dites populars d'aquestes que van allargant el dia van agafant sentit perquè realment és així. Ja comencem amb el canvi de solstici i, per tant, cap amunt. Sí, senyor. Aleshores, els que vivim tenim la sort, o de la sort,
de viure a la costa. A la costa, no sé si us heu donat compte quan ens ensenyen els mapes dels temps, que les temperatures a la costa sempre són més, uns pocs graus, poden anar a 3, 4, 5 graus de l'altre costat. Per exemple, si miréssim...
La temperatura que hi ha avui a la costa, ara ho invento, 14 graus, si mirem la que fa només a 40 quilòmetres cap a l'interior, igual estan a 7 o 8 graus. 5 o 6 graus de diferència, i són sempre. Per què ens passa això? Això ens passa pel mar. El mar, i ens ha de parlar del mar, i ens ha de parlar del mar, la mar ens escalfa.
la mar fa com de pot d'aigua calenta la calor del mar durant l'estiu l'aigua ha estat molt calenta inclús massa ho hem comentat alguna vegada l'aigua a l'agosta pràcticament arribàvem a 27-28 graus i això és molta molta temperatura llavors aquesta temperatura ens fa que al voltant de la línia de costa
estigui més, diguéssim, calenteta que si ens anem cap a dintre que no hi ha aquesta influència. I ara, per exemple, la temperatura de l'aigua de la costa aquí a les nostres platges pot estar a 12 o 13 graus, d'acord? I, en canvi, els migdies podem tenir 16 i a fora, cap a dintre, per dir, Sant Saloni o Vallbloguina i els pobles de
de dintre, de 30-40 quilòmetres, doncs estan bastant més. Per tant, el mar ens treu fred. I això es veu físicament, moltes vegades a l'hivern ho podem veure, estem a la zona del Maresme, amb una temperatura més aviat suau,
vas a direcció de Mataró cap a Granollers, només sortir del túnel de Parpès, arribar al Vallès, et pots trobar el paisatge tot glaçat, els camps gelats, és a dir, el contrast de temperatura entre de Parpès cap aquí o de Parpès cap allà és escandalós.
Sí, senyor. Llavors, aleshores, també és veritat que a la nostra Mediterrània les èpoques d'hivern és quan hi ha, diguéssim, més temporals, és a dir, més llevantades, més aquest tipus d'onades i vents que fan tant de mal, no? I per això, doncs, alguns dies hem estat parlant de la importància de tenir un port refugi com el que tenim a Nens, que
quan ens venen maldades, quan venen levantades,
que la gent es pugui refugiar a ports com el d'Arenys. El tema, volia explicar què passa, per què es formen les tormentes de manera... A l'estiu també se'n formen, evidentment, aquelles patacades d'estiu també es formen claríssimament, però a l'hivern hi ha els grans temporals de llevant, no són a l'estiu, sinó que són a l'hivern, són novembre, desembre, gener. I el fet és perquè...
tenim molt d'aire fred, és a dir, vindrà molt d'aire fred de la zona del nord, de la zona del polo nord, per entendre'ns, que baixarà i aquí ens trobarem amb un mar que encara que estigui fred està calent, és a dir, si a dalt
tens temperatures, a vegades ho diuen, menys 40 grados, i tu a dalt de tot, només a 1.500 metres o 2.000 metres et trobes un fred molt intens, llavors el mar nostre està calent i aquest aire calent és el que va pujant cap amunt i aleshores és com es formen els núvols i les tormentes. Aprofito per dir que molta gent, a vegades ho pregunto,
Tu què diries que pesa més, l'aire humit o l'aire sec? L'aire humit o l'aire sec, no sé, et diria l'humit. Semblaria que l'humit, home, sí, que l'aire humit sembla que porta aigua. Sí, pesa més un drap humit que un drap sec? Sí. Però l'aire humit o l'aire sec pesa més l'aire sec que l'aire humit. Per què? Com és això? Com és això?
El fet és que l'aigua està formada per...
Hidrogen es diu H2O, l'aigua, H2O, i té un pes molecular de 18, 16 que venen de l'oxigen 1, i un i un per cada hidrogeno són 18. I en canvi, el propi oxigeno que he dit 16, a l'aire hi ha oxigeno, és O2, ja són 32. L'aigua són 18 de pes molecular, l'oxigeno 32, ocupa més espai. El nitrogen, que n'hi ha molt, molt, molt,
és el gas que és més comú al nostre aire, 28. Per tant, un espai que està ocupat per aigua de 18 pesa menys que un espai que estigui ocupat per aire sec. L'aire sec pesa més. Per tant, quan hi ha aire sec, els baròmetros indiquen més pocs
més pascals, més pressió, és a dir, la columna d'aire sec pesa molt més, pesa molt més que no pas la d'humida, d'acord? I això, però també, el quarto de bany, el vapor, que el vapor surt per la finestra, se'n va, si pesés més, no sentiria, sinó que cauria cap a terra, no? Clar, és veritat.
doncs el vapor, doncs aprofito també una miqueta, ai, doncs no ho sabia, doncs que l'aire, l'aire sec, l'aire sec pesa més que l'aire humit. Per això l'aire humit puja, puja, puja. Ens fa núvols i ens alimenta les tempestes, no? I aleshores, quan passa això, és que es munten aquests grans núvols, es munten aquestes grans...
i com que venen de Llevant, venen de lluny, venen del Golf de Lleu, venen d'Itàlia, tenen molts i molts i molts de quilòmetres per anar fent onada i onada i onada i onada. I de tal manera que quan arriben aquestes onades a les nostres costes, fan el mal que ens fan,
ens emporten la sorra que havíem dit de les platges, fan que molts de ports siguin, diguéssim, impracticables, no es pot sortir a pescar, i aleshores això és el que ens passa sobretot a l'hivern. És a dir, nosaltres a l'hivern, per acabar aquest símil, el Mediterrani és com una olla de pressió, i que envia el mar, envia energia cap amunt, energia cap amunt,
I aleshores, quan es troba amb l'aire fred, com que és aire humit, es formen els grans núvols i empenyen vents i aigua cap a la costa. D'acord? I això és el que voldria dir avui. L'única cosa, al final... Entenc que el del Carabaqui la gent ho va escoltar, però sí que voldria dir, no menys pel que fa ara ells,
A partir del dia 23, que és quan s'ha acabat l'època de regates, començaran les embarcacions, a posar-se les llums que explicàvem. Per la gent que no... Disculp, potser no tothom ens va escoltar. Sí, no, no, està bé recordar-ho. Ja dèiem que Arenys...
i diria, vam fer una cosa, o a Catalunya hem fet una cosa única, jo diria, a tota Espanya, que és, vam començar a posar llums seguint la tradició grega, en lloc d'arbre de Nadal, doncs, a les embarcacions, i a les embarcacions queden il·luminades, i el tenia arenys amb moltes embarcacions de vela, doncs són grans pals, de 15, 20 o més metres d'alçada,
il·luminats en llums, no? I aquestes fan una impressió, a més, l'estar dintre del port, la gent que m'esteu escoltant, doncs hi ha uns reflexes, i és una cosa molt, molt maca. I això es diu Carabaqui, Carabaqui, eh? I tant. I la gent els irada molt, i aleshores, doncs, aprofitarem, doncs, aquests dies de Nadal, doncs, per acabar.
acabar de gornir les nostres embarcacions amb llums estil Carabaqui, que crec que a partir del dia 21 es comencen, i el dia 3 hi ha, diguéssim, l'obertura oficial de les llums de Carabaqui. Llavors, cada dia estan obertes fins després de Reis. Fantàstic. Jo, amb això, jo crec que ho he explicat tot, i avui, doncs, deia...
El mar és diferent, el sol és diferent, fa fred, la llum està més baixa, però si estem contents amb nosaltres mateixos, doncs, escolta, endavant i que tinguem, com us deia al principi, unes molt bones festes, Oriol.
Carles, doncs moltíssimes gràcies per estar amb nosaltres també a tot aquest temps i el que ens queda, perquè després de festes hi tornarem, tindrem més seccions de gaire, això no ho sabia, perquè sempre descobrim coses i tractem temes que són plenament interessants i que ens ajuden a entendre moltes vegades el món en el que estem i on vivim. Carles, moltíssimes gràcies, molt bones festes també i ens retrobem passat reis. Molt bé, molt bé, gràcies a vosaltres. Adéu, adéu, adéu, adéu.
Vaig deixar d'entrar-hi tant de cop, ara abans emullo els canells al cap i al cor. Amb els ulls clavats a l'horitzó, lentament cintures palles, malgrat la por. Fent el mort, la vida passa igual. Però és que t'ho juro, he perdut la por a fer-me mal. Si el mar és l'amor, jo sóc el mar.
I així arribem al final d'aquesta primera hora de randamar, coneixent perquè fa fred, perquè aquests dies baixen les temperatures, les diferències entre la costa i l'interior. Nosaltres ara farem una petita pausa darrers 5 minutets i tornarem aquí fins les 6 de la tarda. No marxeu!
Si el mar és la mar, jo sóc el mar. Vull que les onades i les sals siguin al far. Viure, només viure i no pensar. I que quan et trobi sigui perquè ha de passar. Si el mar és la mar, jo sóc el mar. Vull que les onades i les sals siguin al far. Viure, només viure i no pensar. I que quan et trobi sigui perquè ha de passar.
Enguany, la nit de Cap d'Any. Es viu a l'Ània Salou i a l'Ània als Prats. Vine amb família i aprofita el nostre pac especial Cap d'Any. Gaudiràs de tallers, xocolatada, fotocol, pijamada, tardeo, el primer bany de l'any i molt més. I per acomiadar l'any, sopar de gala i festa de Cap d'Any. Entra ara a alanieresorts.com, reserva el teu paquet i comença l'any com mai.
Viu les festes de Nadal a Sant Pere i Sant Pau. Gaudeix del comerç del teu barri i participa per guanyar fins a 30 lots nadalencs. Aconsegueix la teva butlleta visitant a Vital Esport, Cafeteria Gisbert, Centre de Serveis La Capça. I el 20 de desembre, vine a la plaça de la quarta promoció i celebra la gran festa amb nosaltres. Música, actuacions i animació infantil. Aquest Nadal viu la màgia de Sant Pere i Sant Pau. Tria comerç de proximitat.
S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 2. Garantir carrers més nets. Reforcem els equips de neteja amb aigua, augmentem la freqüència de neteja i intensifiquem el manteniment dels contenidors i el seu entorn, perquè una ciutat més neta la notem tots.
Ajuntament de Tarragona. Per una ciutat més neta, eficient i sostenible. T'agrada el circ?
Aquest Nadal no et perdis Low Cost, l'espectacle familiar de Cirque Party que s'instal·la a l'anella mediterrània. Del 20 al 26 de desembre, gaudeix d'un circ progressiu i poètic amb música en directe, acrobàcies, trapezis, dansa i clown. Una proposta ideal per gaudir en família. Informació i entrades a entrades.tarragona.cat. Ajuntament de Tarragona.
Fill, has vingut? Sí. Ai, quina il·lusió. I vinc amb l'àvia. Ai, ai, ai, quina il·lusió. Bé, totes dues àvies. Apa, quina il·lusió. I sempre plego els llençols. Ai, quina il·lusió. El de sota i tot. Però quina il·lusió. Aquest Nadal ve amb una extra d'il·lusió. L'1 de gener, cupó extra de Nadal de l'11, amb 90 premis de 400.000 euros. Quina il·lusió.
11. Ara i sempre ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat. Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furboteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat.
Buena tarda, Son Lassin.
Us parla Tero Ortega. La unitat policial de reforç i proximitat de Tarragona ha identificat 2.709 persones des que es va posar en marxa el passat 17 de setembre per Santa Tecla. Avui també s'ha presentat el seu nou vehicle oficial. Es tracta d'una furgoneta presentada...
i equipada amb tecnologia avançada, càmeres, comunicació en temps real, material operatiu i una DEA per a emergències. D'aquesta manera permetrà als agents anar allà on la ciutat ho necessiti. L'alcalde Robert Viñuales parla de la voluntat de construir una Tarragona més segura. Hi ha la voluntat que la gent de Tarragona se senti segura independentment del barri on visqui i que tingui, a més a més, les millors eines al seu servei. Aquesta unitat
no és només nous uniformes i nous vehicles. És un canvi radical de modern. Des de finals de setembre, 500 vehicles han estat controlats i s'han interposat 872 denúncies per incivisme.
Els pescadors de Tarragona estan pendents de les quotes per sortir a la mar el 2026 que ha d'establir Brussel·les. Els ministres d'Agricultura i Pesca de la Unió es reuneixen aquest dijous i demà divendres i el sector alerta que a reduir els dies seria un desastre. El ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Lluís Planes, ha qualificat d'irrea la proposta de la Comissió Europea. Escoltem l'armador del Serrallo, Javier Domènec i Lluís Planes.
perquè, si no, s'ajovem la vida pesquera, i llavors, aquí és quan tothom, el tema de la insubmissió, clar que ho puc entendre. Simplemente la propuesta de la comisión parece de otro planeta. Quiero decir, hacerle a alguien una propuesta de nueve días es como enviarlo a casa. Diu que només acceptarien tenir més dels 130 dies d'aquest 2025.
L'Ajuntament de Tarragona es planteja realitzar dues campanyes de bons comerç a l'any després de l'èxit d'enguany. La participació ciutadana ha estat espectacular amb el 99% dels 30.000 bons activats. La iniciativa va començar el passat 7 de novembre. La consellera de Comerç, Montse Adán, diu que treballen per la dinamització de la ciutat.
El que volem treballar des de Tarragona és que realment la gent, quan vingui a la nostra ciutat, sempre passin coses. No hagis de buscar una agenda, sinó que sàpigues que quan vens a Tarragona aquests carrers estan vius.
Arrandemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Passen 3 minuts de les 5 de la tarda. Engeguem aquesta segona hora d'Arrandemar, una segona hora on parlarem de l'estat dels grups d'acció locals pesquers que hi ha al nostre territori. Després, no deixarem els grups d'acció locals pesquers perquè coneixerem de primera mà
la campanya que han engegat a l'Ebre de la mà del Galp, Mar de l'Ebre. Obrirem secció amb els més gegants del nostre mar, que avui concretament no seran exactament uns gegants. I acabarem el programa d'avui coneixent activitats que faran el Delta de l'Ebre aquests dies. Estarem aquí fins les 6 de la tarda.
Anem ara cap a Vilanova i la Geltru, on el Guillem ha pogut parlar amb el gerent del grup d'acció local Pasquer Costa Central, el grup d'acció local Pasquer, perquè ens expliqui la complicada situació que viuen els Galps, Guillem. Doncs avui estem amb Xavier Sòcies, gerent del Galp Costa Central. Xavier, què tal? Bon dia. Hola, molt bon dia.
Doncs Xavier, avui estem aquí per parlar una mica de la situació dels Galps. Què ens pots explicar? Com està actualment l'Estat? Bé, actualment nosaltres, els Galps, que és el grup d'acció local pesquer, som una entitat que som una associació pública o privada,
que depenem, el nostre finançament o el nostre funcionament ve en part d'una part molt petita, molt petita, de les quotes de socis i el seu gruix prové dels fons europeus fent part.
que són uns fons que surten d'Europa i que van destinats a les comunitats costaneres per dinamitzar les comunitats a través d'uns diferents tipus d'ajuts, etc. I una part d'aquests fons són els que mantenen l'estructura, quan parlem d'estructura volem dir els...
els sous de les persones que hi treballem, els funcionaments, els lloguers dels espais, el dia a dia, bàsicament. Llavors, els GALP, en aquest cas, ara estem dintre de la convocatòria, o del període, perdó, dels fons FEMPA que arriben fins al 2028,
I ha sortit fa poc una primera proposta ja de com es distribuiran els fons europeus de cara a la propera convocatòria, que començaria el 2029 fins al 2032.
si no vaig a RAC, i entre d'altres coses hi ha hagut una reducció molt, molt, molt substancial en aquests ajuts, no només a nivell dels grups d'acció local pesquer, sinó també a nivell de tot el sector pesquer, que pràcticament estem parlant d'una reducció d'un 60%, i, a més a més, una manera de distribuir els fons que podria afectar, que afecta directament a la manera de funcionar d'aquests grups d'acció local.
Bé, crec que el marc financer de l'europeu és del 2028 al 2034, si no ho vaig equivocat, i doncs, Xavi, si ens podies explicar una mica per què, doncs, això, considereu que aquesta reforma posa una mica en risc tot el que ve sigui en el litoral català?
No és que la posi una mica en risc, és que toca directament a la línia de flotació. Evidentment, si hi ha una reducció del 60% dels fons dedicats al sector pesquer i marítim, la redistribució de fons vol dir que aniran molt més al sector pesquer pur i dur.
perquè evidentment si hi ha aquesta reducció es prioritzarà l'activitat econòmica pesquera, que a més a més, a les dates que estem, estem sortint a la premsa cada dos per tres, amb la qual cosa ja sabem que hi ha una pressió molt gran en aquest sector, que és un sector que ara mateix està vivint dels pitjors moments de la seva història,
Per tant, si hi ha aquesta reducció, la distribució econòmica anirà sobretot a mirada de fer el que es pugui amb el sector pesquer. Per tant, els grups d'acció local, com som nosaltres, podríem dir que desapareixem directament. Els Cinc Alps catalans planteu una posició conjunta. Què ha significat aquest front comú i com ha anat una mica la coordinació entre els territoris?
Bàsicament ha sigut una acció que no és només... Els cinc alps catalans presentem una proposta a nivell de Catalunya, però aquesta proposta o aquest manifest de demanar que es replanteixi aquesta manera d'afrontar les dotacions econòmiques és a nivell nacional. Estem parlant que al setembre va haver-hi una trobada...
una sessió tècnica de treball de la red espanyola de grupos de pesca a nivell nacional, que són tots els grups d'acció local que hi ha distribuïts pel litoral espanyol, i en aquesta reunió un dels punts de l'ordre del dia eren els pressupostos per la següent període. Evidentment, tots els presents que estàvem allà, cadascun amb les seves particularitats territorials, vam coincidir amb aquest nou període
podia suposar que desapareixessin. A partir d'aquest moment es va consensuar de forma unànime que havíem de començar a fer accions per donar visibilitat a la feina que fem, més enllà de la que ja fem, però a més a més dirigir-nos a els diferents organismes i les diferents persones que estan en contacte amb aquesta taula de treball
per poder coordinar-nos i fer accions coordinades. Això vol dir que sí que és veritat que a nivell de Catalunya han fet una acció conjunta de tots els grups catalans, però a nivell nacional també s'ha fet la mateixa acció per fer una mesura de pressió i de visibilització d'una coordinació dels grups d'acció local pesquers a nivell d'Espanya. Què perdria el territori si el desenvolupament local participatiu quedés diluït o perdés pes en aquest futur de la FEMPA 2028-2034?
Bàsicament perdria oportunitats. Oportunitats perquè els grups d'acció local pesquers són uns eixos vertebradors del territori al voltant de les comunitats costaneres, això per una banda.
Per una altra banda, som nexes d'unió perquè estem participats per diferents entitats, per tant, som dinamitzadors territorials. També perdrien visibilitat i força a les cofredies de pescadors i al sector pesquer i, sobretot, el que es perdria és possibilitats de desenvolupar projectes
que moltes vegades arriben a ser desenvolupats per aquells promotors petits que no tenen la capacitat com poden tenir altres entitats que ja estan més habituades a demanar projectes, per exemple, administracions públiques, centres de recerca, etcètera, però que van molt destinats a capilaritzar i a tenir un impacte real i directe sobre el territori.
És per això que nosaltres perdríem tota aquesta capacitat de poder impactar realment en el territori. Vosaltres al comunicat parleu també del model líder. Quines són les principals diferències entre el model de desenvolupament local participatiu i el líder que fan que potser no sigui adequat per les comunitats pesqueres?
Bàsicament és l'àmbit d'actuació. Seguim una mateixa filosofia, que a més la filosofia...
és superinteressant i és de les que, a nivell pràctic, funcionen millor. De fet, vaig estar un dia en una xerrada, en una sessió, i un dels ponents va dir, diu, em sembla que és de les poques vegades que he vist que els fons europeus tinguin un impacte real en el territori i en les persones que ho poden necessitar. Perquè a vegades, per distribució, per maneres de demanar-ho, arriben...
per altres vies, no? Per tant, nosaltres estem, com sempre, tots en contacte directament amb el territori, igual que els fons líder. El que passa és que, bàsicament, la diferència és l'àmbit d'actuació. Nosaltres, el nostre àmbit d'actuació és el sector pesquer, les comunitats costaneres i ampliant aquest àmbit l'economia blava. Des del GALP heu demanat una reunió urgent amb el ministre Lluís Planes. Què espereu obtenir d'aquesta trobada?
Bàsicament, el que s'espera és poder exposar en persona les nostres reivindicacions, poder explicar molt bé i molt clarament quina és la importància dels grups d'acció local, de la feina que fem directament en territori, visibilitzar els indicadors d'impacte que nosaltres tenim, que són més que rellevants.
estem parlant que representem 317, estem parlant a nivell nacional, quasi 320 entitats del sector pesquer i acuícola, 275 entitats públiques. En total, la població acumulada al voltant del territori nacional són 11,5 milions de ciutadans. Jo crec que
És una feina molt de tu a tu, molt de porta a porta, i això és el que volem donar visibilitat, que a vegades amb conceptes més macros i vistos des de la distància, com és des de Brussel·les, no es coneix el territori i es pot perdre aquesta humanització que tots necessitem en el nostre dia a dia amb...
en favor d'indústries més grans, més explotacions més potents i que, evidentment, tenen un pes econòmic específic més gran, però que no són tan plurals i no tenen models de treball...
tan locals i tan focalitzats com són els dels grups d'acció local. Volem traslladar-li tot això i que, evidentment, el ministre s'estraslladi a Europa, perquè l'acció que hem fet ara ha sigut una acció de comunicació a nivell de mitjans, que ens escolti el ministre, però també hem fet el mateix enviament als eurodiputats europeus. Per tant, on hem d'anar a parlar i a defensar-nos és a Europa.
Al final, sentir-se una mica més escoltats. I ja per últim, per finalitzar, perquè potser la gent entengui una mica l'impacte que pot tenir això. Com creus que pot afectar aquesta reforma a llarg termini al que ve siguent el sector pesquer? Parlem de relleu generacional, d'innovació i de sostenibilitat.
Bé, aquesta reforma bàsicament el que fa és... Fa dues coses. El primer que he dit, que és la reducció del 60%, amb la qual cosa els grups d'acció local desapareixen. Aquests treballs a nivell tan de porta a porta també desapareixerien. Opcions que petits emprenedors o pescadors que volen diversificar el seu model de negoci no tinguin opció. Aquesta seria la primera.
I la segona és que els altres fons, els que sí que entrarien, que seria aquest 40% que quedarien, anirien diluïts a dintre d'uns fons més genèrics i que des del govern espanyol es redistribuirien. Però evidentment el problema quan es redistribueixen és que aquells sectors que tenen un pes específic més gran acumulen més quantitat
i llavors podria ser que això acabés fent que les activitats costaneres, pesqueres, marítimes, etc., acabi repercutint...
amb un impacte de menys suport. Que això al cap i a la fi sempre és el que diem, has parlat d'innovació, has parlat d'economia, però també hi ha un element social, que és totes les persones i totes les famílies i totes les comunitats que viuen actualment del sector pesquer, ja sigui del sector pesquer extractiu, que és el principal que nosaltres defensem, però també del nàutic, del patrimonial, d'activitats que portem fent la humanitat des de milers d'anys i que estan en perill d'extinció.
Perfecte, Xavi, doncs moltes gràcies per passar-te per aquí, esperem que donin una mica un cop de mà a la situació dels Galps i res, doncs això, gràcies per passar-te i per explicar la situació.
Si em permets un moment, Guillem, puc aportar una coseta més, un momentet molt ràpid. És també aportar que aquesta acció que hem fet a nivell nacional estem també intentant mobilitzar-ho a nivell dels grups d'acció local, perquè no només és a Espanya, sinó que és a tota Europa, a nivell dels grups d'acció local pesquers del Mediterrani.
perquè tenim una situació de treball molt similar. Les maneres de funcionar del Mediterrani són molt més similars entre elles que no pas també amb l'Atlàntic. Per tant, també tenim moltes simpaties i moltes connexions amb el Mediterrani. Per tant, podria ser que en breu aquesta cadena d'accions l'engeguem també a nivell del que seria el Mediterrani, parlant de Catalunya, la resta del Mediterrani espanyol,
Les illes, evidentment, però després també Itàlia, França, Grècia, etcètera. Perquè hem de fer que tothom, tothom, tothom, perquè no només ens afecta a nosaltres, sinó que ens afecta a tots i a tota la societat, perquè estem parlant. Per tant, podria ser que en breu, potser algun dia us comuniquem que també hem engegat aquesta acció i l'estem fent efectiva a nivell d'un àmbit internacional.
Perfecte, doncs ara sí. Moltes gràcies, Xavi, gràcies per passar-te i per explicar la situació. Molt rebeu i moltes gràcies, Guillem. Adéu.
Estarem pendents de tota aquesta qüestió. Continuem parlant de peix i ara fem para del Delta de l'Ebre per parlar sobre la campanya. Si és de llotja, és boníssim. La companya Cel Prieto des de Delta.cat té els representants del grup d'acció local pesquer Mar de l'Ebre Cel.
Si, Marina, ja ha començat la campanya Si és de llotja és boníssim. Des de Galp Mar de l'Ebre impulsen aquesta iniciativa per reforçar el consum de peix i marisc de proximitat de les llotges del nostre territori. Anem a comentar-ho amb Joan Alginet, gerent de Galp Mar de l'Ebre. Joan, benvingut a Randemar. Moltes gràcies, bon dia. A veure, per començar, Joan, si et sembla, mos pots explicar què és la campanya titulada que m'he dit? Si és de llotja és boníssim.
Bé, doncs és una campanya que el que pretén fer és posar en valor el peix de llotja de les nostres llotges de les Terres de l'Ebre sinònim de qualitat, sinònim també d'un compromís en el territori, en els nostres pobles i en els nostres ports i per tant és una campanya que el que fas a les portes de Nadal, que possiblement és una de les èpoques on la gent té percepció que compra peix i compra peix per a les menjades de Nadal és un molt bon moment per posar en valor la feina que fan els nostres pescadors malgrat totes les adversitats que estan vivint
i que sigui una oportunitat també perquè la gent prengui consciència que menjar peix és molt important per la nostra salut i fer-ho de qualitat i de proximitat encara més. Clar, vull dir això, aquesta campanya, fer-la ara a les portes, com dius tu, de Nadal, té un significat, perquè a Nadal, ja se sap tothom, menjades, dinars, i el peix i el marix té un significat també. Exacte, és un dels ingredients que no falla a cap de les nostres taules de les menjades de Nadal, com tu dies,
I bé, és un molt bon moment per, com que ja la gent té percepció i té consciència de comprar peix i anar als mercats i fer-ho d'una manera... És veritat, no? A ningú se li escapa que el peix s'ha convertit en un plat, en un producte, en un ingredient, en un aliment...
que té un preu i té un cost associat a un preu elevat. I possiblement, ara la gent fa un esforç, en la majoria dels casos, per fer-ho, és una molt bona ocasió per fer això, per fer conscienciació que al final podem córrer el risc en uns anys si no tenim una consciència de consumidor correcta,
que voldrem menjar peix d'aquí i no n'hi haurà. No perquè no n'hi hagui al mar, que n'hi haurà, sinó perquè no n'hi haurà pescadors. I per tant, això és un risc que avui està latent damunt de la taula i que hem de prendre consciència de tots.
I en aquesta iniciativa, Joan, destaqueu alguns productes en específic o és més general? No, no, fem... És veritat que la gent associa peix i marisc a determinats productes estrella, com són els llangostins, com són les ostres, com són les navalles, com són el grúmol o com és l'ollús, que és de les espècies que més se consumeixen a les portes de Nadal, però aquesta campanya és molt més àmplia. El que pretén és fer una crida al consum de peix de llotja de proximitat, sigui la que sigui. Hi ha moltes espècies que la majoria de gent desconeixem,
que tenen un alt valor per la nostra salut, en omega 3, i que tenen un baix valor comercial. És a dir, que són espècies molt barates, molt assequibles, que la gent desconeix. Això ho hem fet precisament empoderant a un dels actors més importants de la cadena de comercialització del peix i maris, que són els nostres peixeters i peixateres.
Per tant, jo crec que és important que quan anéssim a una peixateria, mos deixéssim aconsellar. Hi ha estudis que diuen que el 50% de la gent que va a comprar se deixa aconsellar pel seu peixater, peixatera de confiança. Per tant, fem-ho. Perquè coneixen els peixos, coneixen les espècies de temporada, igual que hi ha fruita de temporada, també hi ha peix de temporada. I per tant, deixar-nos aconsellar per a aquells que compren el peix cada dia i que el coneixen i el saben, jo crec que és la millor manera.
Clar, per qui sap, no?, els experts, quan anéssim a la nostra peixeteria de confiança, de dir, què hi ha avui, què me'n puc endur cap a casa, no? Exacte. Quina és l'espècie de temporada? Per exemple, tothom sap o tothom coneix que les galeres són un crustaci d'hivern. Les galeres que comprem a l'agost, no podem comprar, però no són. Lo bon és que són els mesos de gener o febrer. O el peix blau o qualsevol altra espècie.
I Joan, per donar a conèixer la campanya, quines accions heu dut a terme? Bé, també és una campanya que té una doble dimensió, que el que pretén és arribar a aquell públic, a aquell segment de població que menys peix consumeix i que menys peix de llotja compra, que són els joves. On són els joves? Majoritàriament estan a les xarxes socials. Estan a TikTok, estan a...
a Instagram, sobretot, també a Twitter. Per tant, intentem que aquesta campanya, que majoritàriament serà visual a les xarxes, en vídeos, en missatges, en accions, també a influencers, s'adreça a través de les xarxes. Sí que hem fet alguna acció, fem alguna acció a les peixeteries, empodrar-les, perquè precisament la majoria del peix que consumim és a través dels nostres peixeters i peixeteres, però sí que a través de les xarxes intentar tocar la fibreta sensible
dels joves i els joves del nostre territori, que en una pauta de comportament equiparable a la resta de l'Estat són les que menys tenen, menys voluntat de comprar peix tenen. Bàsicament, i és lògic, perquè el peix s'ha de netejar, i no en sabem,
Perquè el peix fa olor i perquè el peix és car. I per tant intentem desmuntar aquestes tres fal·làcies. Hi ha peixos que no costen gens de netejar, no fan olor. També és veritat, aquell peix que no faci olor dubta de la seva qualitat. I en tercer lloc no és car, hi ha de tot. És com tot, no? És veritat que quan anem a buscar un bon tros de carn també hi ha molts de preus i també té un preu important, no? Doncs bé, el mateix és el peix.
Clar, és el que dius això, els joves, si molts són estudiants, clar, el seu pressupost és més reduït, evidentment, i pensen que el peix no compro peix, que és car, però, com tu dius, podem trobar de tots els preus, per a totes les butxaques. I, de fet, vau presentar la campanya al Mercat Municipal de Tortosa, no?
Sí, precisament per això, per empoderar les peixateries. Jo crec que a les Terres de l'Ebre ja queden pocs mercats en una incidència tan notable com tindria el mercat de Tortosa i el mercat d'Amposta. És veritat que també el mercat del Tebre té dues parades de peix importants i que tenen una activitat important.
Però jo crec que el paper de les peixateries passa una mica com la realitat del sector pesquer. Si la pesca desapareix, desapareixeran les peixateries. I jo crec que aquí hem de seguir mantenint viu aquell compromís que quan anem al mercat i anem a una parada preguntem d'on és el peix. Hi ha molta gent que ho fa, els peixaters ho reconeixen, la gent volen peix d'aquí.
I aquest és un compromís perquè no només és per una qüestió de qualitat, no només és per una qüestió de cuidar-nos. El peix és un ingredient que porta associat molts de components que són essencials per a la nostra salut, com és l'omega 3.
És perquè si desapareixen les barques, si desapareix la pesca, l'activitat d'anar a pescar, els nostres pobles perdran la seva raó de ser. Un poble de costa en activitat pesquera, si no hi ha barques, si no hi ha pescadors, si no hi ha llotja, si no hi ha peix, tindran un altre significat. I per tant, quan anem a comprar, no només fem això. És a dir, estem contribuint a preservar un model identitari a les nostres terres.
I, clar, tot això de la campanya, voleu aportar resultats? Els podreu medir d'alguna manera? Sí, efectivament. Avui, afortunadament, tenim la possibilitat de les xarxes medir l'impacte, medir el retorn. Ho farem, ho vam fer també la primera edició de l'any passat, que va tindre un resultat molt satisfactori, amb moltes visualitzacions, amb moltes reaccions a les nostres publicacions.
Però jo crec que el millor impacte és que el dia de Nadal, a les nostres taules, també sigui dinar, o el dia de Sant Esteve, o el dia de Reis, o el dia de Cap d'Any, el peix que ens pogués menjar sigui peix d'aquí, des de l'Ammella de Mar, hasta les Cares d'Alcanar, passant per del Tebre, passant per la cofradia de pescadors de Sant Pere, de les bases de les badies del Delta, per la cofradia del Tebre, de l'Ampolles... És a dir, tenim moltes llotges a les Terres de l'Ebre, 5 concretament,
que aporten cada dia el millor peix i el millor marisc a les nostres terres. També tenim un paper importantíssim de la nostra agricultura, els nostres aquicultors, a través de fer ProModel, uns ostres excel·lents, de la millor qualitat. Per tant, tenim el producte i el tenim aquí. Hi ha territoris que han d'anar a comprar el producte molt lluny. Nosaltres ho tenim al costat de casa. No ens fa falta ni desplaçar.
ni fer grans quilòmetres per poder consumir peix. Per tant, som uns privilegiats i anem de ser-ne conscients. Clar, ho hem de valorar i hem d'aprofitar també aquest privilegi, que no se mos oblido. I Joan, qui finança la campanya?
Bé, aquesta campanya és una iniciativa del GALP Mar de l'Ebre, però, evidentment, com totes les nostres accions, està cofinançada en un 70% per la Unió Europea, pel Fons Europeu Marítim de la Pesca i de l'Aquicultura, i un 30% la Generalitat de Catalunya. Això és una campanya que correspon a un model de finançament, que és el que tenim establert al GALP Mar de l'Ebre.
i que suposa, entre altres, fer aquestes accions, que ens donin visibilitat i que ajuden a contribuir a que aquesta percepció de la ciutadania en relació al mar, en relació a la pesca, sigui important. Sí, i suposo que també aquesta campanya va una mica lligada, teniu un segell de qualitat, no peix de llotja, tot això va una mica lligat, evidentment.
Sí, efectivament, i és una de les accions que vam fer recentment, també, durant el mes de novembre, la qual cosa tot el litoral català, tota la restauració del litoral català i de tot el país, podrà acreditar-se a una marca, a una única marca, que és Peix de Llotja.
en la qual podran acreditar-se aquells restaurants que compren un valor mínim de 12.000 euros a les llotges catalanes. És un xigell associat a la qualitat, a la sostenibilitat, a la preservació d'un model ancestral de pesca artesanal i de pesca compromesa en l'entorn i en el territori. I bé, estem molt contents també que això vagi de la mà, que tothom se pugui acreditar en aquesta marca, que és una marca i un xigell que acredita moltes coses i afortunadament totes bones.
Clar, és a dir, la primera campanya, si este llotge és boníssim, va igual més al consumidor, al que compra directament, i el segill de qualitat peix de llotge és més a la restauració. Exacte. Podran acreditar-se aquells restaurants, aquells bars, aquells que treballen en peix de llotge i que puguin acreditar un consum mínim, que evidentment és un punt de partida, no sabem si 12.000 euros són molts, si són pocs, és el primer any, és una referència que...
que vam optar i vam acordar els 5 galps catalans i la Direcció General de Pesca, i veurem si aquest topall el podem pujar, el podem baixar, perquè l'objectiu és que al final tothom prengui consciència que quan anéssim a un restaurant no haguéssim de dubtar de l'origen del peix. Evidentment, evidentment. I això és la iniciativa conjunta dels galps de litoral català, no? Sí, des del port de Llançà fins a les cases d'Alcanar.
I, Joan, clar, els GALP tenen un paper important en el futur de la pesca, que abans comentàvem també, i l'aquicultura de la nostra zona, tenint en compte...
La darrera sessió de la secció els més gegants del nostre mar ens va permetre descobrir els gegants mariners de Salou. I a Salou ens quedem en aquesta ocasió, però no per conèixer una parella de gegants, sinó una bèstia de foc, una figura del bestiari ben marítima, un animal de les profunditats i lleig com un pecat. És una cosa que a ningú li agrada tenir-ne, una morena a Oriol.
Doncs sí, Marina, efectivament, avui aquí al programa Arran de Mar coneixerem una altra figura, una altra figura de bestiari festiu de Catalunya, que té molt a veure també amb el mar, perquè és un element ben mariner, és la Morena de Salou, i per conèixer-la saludem el David Martí, que és el cap de colla de la Morena de Salou. David, molt bona tarda. Hola, molt bona tarda. Bé, David, presenta'ns aquesta bèstia, aquesta figura festiva de foc i d'aigua, la Morena de Salou.
Doncs la morena, com bé deies, és una bèstia de foc i aigua. És una bèstia que va néixer l'any 2010, que és molt gran, fa 10 metres de llargada, i en el punt més dalt, gairebé uns 3 metres d'alt. Caram, Déu-n'hi-do. I com ho porteu?
La morena va portar dintre, va amb rodes, perquè els cossos pesen molt, són set cossos que es poden dividir, la cara, el cap, la cua i cinc cossos d'entremig que fan que la morena pugui anar serpentejant. La porten entre cinc i set portadors i fora van dues o tres persones quan és el tema del foc posant les carretilles, canviant i això. La morena...
va néixer de l'Splay de Salou, i l'Splay farà 50 anys d'aquí dos anys, i fa uns 15 anys enrere ens vam plantejar de poder participar de la festa major d'una altra manera. Sí que participàvem en molts actes com a l'Splay, però teníem molts monitors i monitores que formaven part de la colla de Diables i de les bruixes aquí de Salou, i sempre ens ha agradat molt el foc, a Colònia fem el foc de camp l'última nit,
Va ser una idea de poder fer una bèstia de foc. Després de dos o tres anys d'assessorament i com fer-la, vam trobar un artista de Reus, el Manel Llaurador, que li vam explicar què volíem, ho va entendre. I llavors vam anar entre el Manel Llaurador i l'Esplaix, els monetores i monetores d'aquell moment,
doncs vam anar creant la bèstia, també els tabals que acompanyen a la bèstia, els tratges els va pintar i els va fer un exmonitor que és artista, i entre tots vosaltres vam anar fent una mica la colla, fins ara que ja tenim 15 anys. Déu-n'hi-do, home, tota una llarga història. I per què una morena, David? Teníeu clar des del principi que aquesta bèstia havia de ser un peix i havia de ser una morena, o com va sorgir la idea?
No, des del principi no teníem clar que volíem. Sí que volíem una bèstia, també va sortir entremig de poder fer una cocafera, que és una bèstia també que està bastant propera als infants, però al final hem dit que de poder fer alguna cosa única i especial. Salau és un poble que té la mare al costat,
Com ja et deia, molts veníem de la colla de diables i el foc el teníem molt present dins nostre. I llavors vam estar veient, fent bocetos i parlant amb gent d'aquí i d'allà que en Morena no n'hi havia cap, de Morena. I bé, va sorgir una mica per això, per fer alguna cosa especial que no n'hi hagués ningú.
i algú que fos de foc per poder tirar foc a nosaltres també. Home, i és una bèstia que, clar, si es tracta de fer foc, de ser de colla de diàples, està bé que faci una mica de por. Jo crec que és un peix bastant ben escollit, perquè les morenes, de veritat, d'elles mateixes, ja són una mica terrorífiques, eh?
Sí, però jo crec que sí, que al principi el primer cop que la veus és una bèstia que impacta molt, perquè és molt gran, i pot arribar a fer por el primer cop que la veus, sobretot quan ets infant, no? Però després, per exemple, ja portem uns anys que...
que per festa major anem a les escoles, a totes les escoles de Salou, i fem una petita actuació, i ens presentem, i ensenem els tabals i els tratges, i fem que sigui una bèstia molt propera als infants. I des d'ara farà potser 3-4 anys, potser algun més, també som... Aquell element que recull els xumets dels infants de Salou, que ja es fan grans, i no saben on deixar el xumet, doncs la mona també recull ells.
Això ens ha fet que siguem una bèstia molt propera als nens i nenes, i que sortim pel carrer i tots els nens criden la morena, la morena, i que sigui una bèstia que als nens els agrada molt, perquè podem sortir tant com a gegant, diguéssim, sense tirar foc,
Ara havia de tenir una sortida d'aquest tipus per salou, o quan és el correfoc o trobades de foc, doncs sortir amb foc. Hi ha les dues vessants que podem tindre. I a part també tirem aigua pel nas, la morena tira aigua. Aquest any, per saber els 15 anys, vam fer el primer corre aigua, que és a salou.
i és una altra manera d'esfrutir, no?, tirant aigua a l'estiu. I tant. I això que deies de la mainada, David, és molt gratificant, quan tens una figura festiva del tipus que sigui, com una bèstia, un bestiari, com també per ser uns gegants, quan veus que la mainada del poble la coneixen, la criden, s'hi acosten, que la coneixen, que la volen, que se l'estimen, en definitiva, això, per als membres de la colla, per als que l'heu creat, per als que la tireu endavant, doncs això és molt gratificant, no?
Sí, a més aquí, aquí a Salou, que aquest any Salou ha sigut capital de la cultura catalana, en 2025. La veritat és que ja fa anys que hi ha com una entitat que és la Xarxa de Cultura Tradicional, que és qui engloba totes les entitats noves a Salou. I per festa major sí que es fan actes només dedicats als infants. Es fa una tarda només de tallers per als infants, on els infants poden tocar les bèsties molt de prop i...
I tindre-les molt presents, durant tota l'aquella setmana les escoles van al passadís de l'Ajuntament on estan totes les bèsties exposades i tots els elements, i tots els elements van a les escoles, i al final jo crec que això fa que...
Que aquests nens i nenes, que són al final el reller o que tindres a la colla en algun moment, no?, i que al final, el diumenge al matí, fan sortir de casa dels pares i mares per anar a la trobada dels gegants, doncs si els nens i nenes tenen ganes de veure tots aquests elements, doncs això fa que després, quan surts a plaça o surts pel carrer, estiguin els carrers plens de nens i nenes que et volen vindre a veure, no? I tant.
I això s'agraeix també com a portadors, com a persones que tiren endavant la cultura tradicional i popular. Quan surts amb cercavila i et trobes gent al carrer que t'està esperant, que et vol veure, això és molt bonic. A vegades amb cercaviles on no hi ha ningú és una mica trist. Quan hi ha gent això s'agraeix moltíssim.
Sí, s'agraeix. També és veritat que també quan vas a altres pobles, perquè al final la Morena es pot desmuntar en set rossos, com et deia, la posem en un camió i podem anar per on sigui, ens han cridat a diferents pobles de Catalunya i allà hem anat. I al final vas a cada poble i veus com funcionen les cercaviles i això, i tu tens clar com funciona la Salou, ja saps, allà on tindràs més gent, on hi haurà menys gent, on hi ha públic...
familiar, on hi ha públic potser més gran o més jove, no? Llavors ja adaptem una mica les enceses que fem, doncs depèn de quin públic tindrem i com ho fem, no? Però està clar que al final, quan et poses al carrer i veus la plaça final, no?, l'encesa final amb tota la plaça plena, festa major, últim dia de festa major, últim acte, doncs home, és molt gratificant, està clar. I tant.
I de salut, a la colla, com esteu? Com esteu de gent? Perquè també ens agrada en aquest programa, ja que coneixem a la bèstia, coneixem a les figures de gegants, a la qüestió marinera que sigui protagonista. Ens interessa també saber com esteu de gent, aquells que us poseu a sota, que feu dansar les figures, que les feu ballar, que les feu córrer en aquest cas. Com està la colla, David?
Mira, nosaltres, com et deia, tenim la sort, crec jo, de ser part d'un esplai. L'esplai és qui gestiona la bèstia. Això ens fa que sempre tinguem nens i nenes a l'esplai, que al final els nens i nenes són qui toquen el tabal de la morena. Amb els pares i mares d'aquests nens que també venen a tocar el tabal o empenya la morena o està fora, t'hi posa en el...
posant el foc, i a part d'això tots aquests monitors i monitores que passen per l'esplai o han passat per l'esplai, que continuen vinculats a la morena.
malament perquè sempre tindrem nens i famílies. Està clar que hi ha actes que són més i actes que són menys, però està clar que al final el corre-foc dels dos de festa major que fem aquí a Salou o els tres que fem de festa major són els que més gent hi ha, sobretot el de festa major d'hivern, que és l'acte major gran d'aquí de Salou, allà al febrer. Aquell corre-foc és el que més gent hi ha i algun cap de setmana que una sortida fora potser són menys, però de salut podem dir que estem bastant bé.
Perfecte, això és important i és un goig, saber que tens futur per endavant, això és important.
Sí, a més, ara el que fem també és els dissabtes després de l'esplai, quan acaba l'esplai de 4 a 6 de la tarda, doncs després els nens i nenes que volen hi ha assaig de tabals per a ells i elles. Clar, també és una manera que s'acaba l'esplai, doncs anem tots a assajar tabals, qui vulgui, també és veritat que a l'espai tenim 120 nens o 130 nens i a la tabals en tenim 30, no són tots els nens i nenes, però els que volen tenen l'ocupció, no?
I ja que estan fora de casa el dissabte de la tarda, doncs aprofitar i fer tot de la tirada, fer esplai i tabals. Clar, ja ho arrodoneixes tot, ja que tens feina ho acabes de fer tot. Per això, per això. Perfecte, doncs ja coneixem la morena, la morena de Salou, coneixem també a la colla, ja ens ho deies, eh, David, les podem veure evidentment per Salou en aquestes festes destacades que comentaves, i també en sortides fora, per tant, doncs fora de Salou també us podem trobar.
Sí, sí, ja dic que des d'aquests 15 anys al principi sí que ens costava més pel tema d'infraestructura, però ara ja ho tenim més per la mà, jugam el camionet, la desmuntem, sabem com col·locar-la, i hem estat des d'Amposta, Vic, Terrassa, Tàrrega, ens movem per diferents municipis, però això que fem intercanvi d'altres bèsties...
I altres vegades si ens truquen, mira, podeu vindre a estar aquí i fer una trobada especialment de bèsties d'aquest tipus, doncs agafem i anem, no? També és enriquidor per la colla, pugui anar fora. I que al final també vas a exposar el nom de Salou a altres llocs, que al final sembla que a vegades Salou sigui només vist com un lloc d'oci o de festa, no? I que tenim molta cultura popular i que la volem transmetre.
Exacte, Sol, Sol, Platja i Portaventura i la gent es queda aquí.
Sí, sí, sí. Llavors, al final, quan vens de Salou, ho vius, ho veus, perquè al final, com deia abans, tenim una colla de diables, una colla de bruixes, una colla infantil de diables. Tenim la colla de Cantera, tenim una resolució de Salió, que tenen el Vall de Panderos, la Molassa, Molasseta, Vall d'Espases, la Morena, el Xaloc, que és una travessa de foc. Vull dir que al final hi ha bastantes coses a fer i a poder tirar, eh?
que no només és això que dius tu, eh? Perfecte. No, no, per descomptat. I mira, valgui aquest programa d'avui, aquesta secció que hem fet avui aquí, el programa Randa Mar, per conèixer una mica més de Salou, de la cultura popular de Catalunya, de les bèsties de foc, concretament avui focalitzats en aquesta morena, en aquesta morena de Salou que en David Martí, el cap de colla, ens ha presentat. David, doncs moltíssimes gràcies per atendre'ns aquesta estona. Molt bona tarda. A vosaltres per comptar amb nosaltres. Moltes gràcies.
Moltes gràcies, ara sí, recte final de la Ronda Mar i anem al Centre Cultural del Delta de l'Ebre per saber què ens han preparat, Cel. Sí, Marina, anem a comentar totes les activitats programades al Centre Cultural del Delta de Deltebre aquest mes de desembre. I per això parlem amb Mariola Castanyo, directora del centre. Mariola, benvinguda a Ronda Mar. Bon dia. A veurem este desembre, estem a 10, però carregadet igual, no?
No ve congelat. Este desembre no ve congelat. Molt bé. Ve carregat. Perfecte. Com m'han de vindre estos Nadals, los reixos, no? M'han de vindre estos Nadals i com tots los meses... Molt bé. Sempre pensem que no mos podem superar. Sempre mos podem superar. Has vist? Sempre podem anar a més. A més, a més. D'això es tracta. Sí, sí, sí. Bueno, pues seguim en el projecte de cada dia llegim contes amb veu alta a la biblioteca, que està adreçat a xiquets i xiquetes entre 3 i 10 anys.
Seguim amb això. Molt bé. Cada dia a les 5 de la tarda. Cada dia a les 5 de la tarda. I això ho farem fins a...
Sí, fins al dia 17 de desembre. Després venen altres cosetes. Ah, d'acord. Sí, perquè el dia 18... Avui ho faré diferent. Perquè avui, el dia 18, farem un espectacle que es diu Escudella de Contes de Nadal, a càrrec de l'assumpte mercader, que també va adreçat a públic infantil i familiar, i farem com el tancament...
del cicle de lectures en veu alta d'esta tardor. D'esta tardor. Després, any nou, començareu. Començarem d'any nou. Molt bé. Sí.
I també, dins de les vacances, dins de les vacances de... Bé, no, del període de vacances lectiu, digues. D'aquels xiquets tenen vacances, del col·li, diguéssim. Sí. Farem unes altres coses, mira. T'ho dic així perquè farem puzzles i jocs educatius el dia 22 de desembre, el dia 29 i el dia 30. Molt bé. Llavors, el 23 de desembre farem un compte a comptes, que es diu Hem perdut un camell,
a càrrec d'Irene López, i un taller de dibuix del Renaixement a càrrec de Meritxell Algueró. Molt bé. Així tot això, què m'estàs dient, està dirigit a públic infantil? Sí. I després una mica variar, com que si hi ha vacances, que aquests xiquets no aniran a escola ja... Seran unes activitats diferents. Per ambientar-ho també a Nadal? Sí, perquè la biblioteca Caldero està ambientada de Nadal, tenim una selecció dels contes i de llibres de Nadal,
tant per a adults com per a infants, de cançons, de tradicions, d'històries, de menjars, de taules parades. Hi ha una selecció variadíssima de tot el que tenim a la biblioteca, com uns centres d'interès. Això és el que fa referència als xiquets i xiquetes. A més...
Llavors continuem en altres activitats així que són una mica programades, repetitives. Fem com és la trobada del Club de Lectura que es diu Grans Lectures en veu alta a la biblioteca.
que seguim comentant i llegint el llibre La Vuelta al Mundo en 80 dies del Juli Berne, que va adreçat a persones de més de 65 anys, en principi, però ha apuntat a altra gent que no té 65 anys i que li agrada llegir en veu alta. La veritat és que és un club molt xulo, molt divertit i molt xulo.
Llegixes a tots qui dirigís el club? Llegixes tu o...? Sí. Molt bé. No, jo començo. Fem sempre un resum de lo que s'ha llegit els capítols anteriors, per si algú s'incorpora de nou. Jo començo el primer i ponia part. I després és correlatiu. Cadascú va seguint i va llegint un paràgraf. Molt bé. I així fem la volta al capítol. Has d'estar atent quan te toqui, eh? Has d'estar atent...
Després preparo una sopa de lletres sobre el tema que hem llegit. Fins ara he preparat uns lots de llibres referents als diferents mitjans de transport que van utilitzar el llibre. Llibres de geografia de les ciutats que van passar.
de mitjans que són típics de cada lloc on s'ha anat, de les religions, o sigui, cada lectura després va acompanyada d'una temàtica que explotem una miqueta més a fondo. Molt bé, molt bé. I que es pot emportar la gent els llibres aquells a casa.
i que solen ser llibres bastant espectaculars, bastant grans, de fotos molt boniques, que habitualment no solen sortir estos llibres perquè la gent se pensa que no se'ls poden emportar. I sí, els poden emportar, tocar, mirar, de tot. Perfecte. Sí, i este mes en tenim dos de trobar, una que ja l'han fet i la que farem. Este desembre dos n'hi fareu. Sí, perquè és cada 15 dies. Sí, sí, sí.
I et volia dir, com aneu quan acabeu el llibre? Volem si l'acabem este mes, que ho veig molt just, però possiblement l'acabarem al gener. Molt bé, i després ja començaré un altre. Sí, perquè a més tinc una sorpresa preparada que va lligada a este llibre, perquè...
No n'hi ha moltes persones del nostre poble que hagin fet la volta al món, però jo en conec una. Ah, sí? Parlant d'aquest llibre, i estic pendent de quan pugui venir aquesta persona a fer l'explicació de la seva volta al món a tot aquest públic que ha llegit aquest... Que guai. Fareu com un tancament, no, del llibre en aquesta versió? Sí, mos agradaria, mos agradaria. D'aquí de Daltebre, dius que és? Sí, està vivint
fora, però ha fet un superviatge de la volta al món. I, claro, és l'estima. No, no, vull dir, va ideal. Que no mos aporte la seva vivència, no? Va ideal el tema. Sí. També volia dir que este divendres, perdona, sí, este divendres, no, el 12, farem la presentació del conte La Boia Joia, a càrrec de l'Antoni Planes, i també es llegirem veu alta.
I també es farà el pla educatiu d'entorn, un taller adreçat a famílies i professionals del sector de l'educació, que es diu Fills capaços potenciar l'autoestima i l'autonomia a càrrec d'Anna Llorac i Míriam Jerez.
Molt bé, vull dir... Una altra estrella de la corona. A veurem, a veurem. La trobada el dia 15 del Club de Lectura Feminista, que ens trobarem per a comentar el llibre La vot dormida de la Dulce Chacon. Col·labora l'Associació de Dones Agents de Salut, ADAS, i estan invitades la resta d'associacions també a col·laborar i a participar. Això serà el dilluns a les 18.30.
El Club de Lectura Feminista, cada quant us trobeu? Este, de moment, hem fet cada... És la segona trobada. De moment, cada tres mesos. Este és trimestral. És que en tenim de quinzenals, de trimestrals, de mensuals, de bimensuals. És que no ho sé. Tenim de tot el que es pugui comprar al mercat de freqüències.
Superbé. Sí. Així una altra cosa remarcable, també el dia 16, que tindrem una altra trobada de les grans lectures en veu alta, i després, a continuació, la xerrada col·loqui de la menopausa, a càrrec de l'Olga Casanova, que és llevadora, i que organitza l'Associació de Dones de Deltebre. I l'hem d'anar a fer aquí, a l'Espai Liceu Vives, dins el Centre Cultural. Gran tema, la menopausa. Gran tema.
Sí, el dia 18, com he dit abans, farem l'escudella de Contes de Nadal a càrrec de l'assumpte mercader, però també tenim la presentació del llibre de Carme Abril Ferrer, L'amor és impossible, amb l'acompanyament de Teresa Bohr.
I, claro, i un altre clàssic mensual que tenim el 19 de desembre, que és la tercera sessió de la vintena edició del curs Dona, Salut i Educació. El títol és l'obesitat d'una malaltia social, de l'estigma a la grasofòbia. A càrrec de cinta d'ofici obirats, metgessa salubrista, i ja sabeu que coordina la Rosa Queral Casanova i l'Olga Pérez Sala. Com no podia ser d'una altra manera. Com no podia ser d'una altra manera, mai. I mai embalat.
M'he embalat perquè em doni temps a tot, a presentar-ho tot. N'hi tindrem tranquil·la. Sí. Bé, estem també al Centre Cultural en el Mercat de l'Art, que s'estan acabant d'últimar detalls perquè hi haurà exposició i mercat. El mercat serà el dia 20 de desembre.
Així, dins de l'espai expositiu del Tart, fareu com un mercat? Sí, l'any passat ja es va fer també. Sí, un dia. Una cosa és l'exposició, que es posaran diversos artesans del poble, i l'altra és el dia 20, que serà el mercat. L'exposició durarà més dies. Sí, l'exposició durarà més dies, però el que és el mercat pròpiament dit serà un dia. Que els artesans podran vendre...
Vendre i exposar i vendre les seues obres. I el que trobarem, artesans d'aquí... Sí, de tot tipus, perquè s'apuntatgen molt diverses, sí, que fan diverses artesanies i... Sí, sí. Molt bé, i tots d'aquí, del terreno. Sí, del terreno.
I llavors, si mires l'agenda, al final de tot, de tot, dius, ui, aquí el 2 de gener, que no seria pròpiament del... Del desembre. Del desembre, però com ha estat enganxat, i a principis d'any ja sabem que les coses... És dia 1 festiu, vull dir que quedarà... Hasta el dia 7 no comencem en nou, podem dir-ho, que sí? Pues sí, pues sí. És veritat. És veritat, però el que queda entre mig diràs que sigui més d'aquí que d'allà, no? Sí, sí.
Bé, doncs los 2 de gener, Carme i Frank Rius vindran a explicar la història d'Estella, la faga del Delta. I després se cantarà el balset d'Estella, que, segons m'han dit, això s'està cantant a les escoles o s'està assajant... Algo sé.
És que, claro, la fada estrella, jo ja l'he vista, ha sortit este cap de setmana... Estella va sortir a les llums, a l'encesa de llums. A l'encesa de llums, sí, és una fada d'aquí. D'aquí. És una fada d'aquí i vindrà a la biblioteca. I vindrà a la biblioteca. I això del balset, sí. Sí, sí. Els xiquets crec que ja els coneixen. Estan en marxa amb tot això. I llavors, clar, Estella...
Està molt vinculada a la biblioteca, li agrada molt en estafada vindre a la biblioteca, li agrada la lectura, li agrada tot el que hi ha a la biblioteca, i com que va una miqueta ara d'aquí cap allà, està molt agotada i moltíssima feina, no vull desvetllar, perquè és una cosa que m'han dit que no puc dir,
Però ja en parlarem més endavant. Perquè a l'Estella li agrada la biblioteca. És a dir, pròximament la tornarem a tindre, probablement, no? Sí, sí. I a lo grande. I a lo grande, perfecte. Perquè mos agrada a lo grande. El centre cultural és molt alt. I tenim els gegants. Ah, molt bé. És una casa d'acollida, també. La fa d'estrella. Estella, Estella. Ah, Estella. Mariola, ja ho tenim tot?
Com ha anat com un coet, tenim tot repassat. Sí, perquè t'he dit tot, el que cada dia llegim contes en veu alta a la biblioteca, això te ho he dit, t'he dit el club de lectura feminista, t'he dit el pla educatiu d'entorn, t'he dit la presentació del conte La Boia Joia,
Tot, tot. No t'he dit que al principi de desembre hem tingut l'exposició Art que recicla, les escultures fetes amb materials reciclats per l'alumnat de cinquè i sisè de les escoles de Deltebre, que l'hem tingut este mes fins al dia 5. Molt bé.
I que el dia 1 de desembre, que és el que parlem, no?, sempre clar, l'1, vam tindre una exposició efímera que es diu Exterranae 2025 de la Biosfera, que és una instal·lació artística digital efímera d'un dia a càrrec de Living Code, un col·lectiu d'artistes digitals i contemporanis. Sí, això... Va estar unes hores. Ho vaig veure per xarxes socials amb una foto i... Sí, espectacular. Xulo, sí. Molt.
I com tots els dilluns, el taller de dibuix de model al natural a càrrec de Cristina Montaner. Això també és un clàssic. Un clàssic de cada mes. Perquè totes les dilluns, setmanalment, ja està trobada. Crec que t'he dit moltes coses en poc temps.
No, no, ja ho tenim tot organitzat de tot este desembre i principis de gener. Com ja veus, hi ha coses per a tots els públics. Vull dir, aquestes vacances de Nadal tampoc tenim cap tipus d'excusa, eh, Mariola? No.
El que li agraden els puzzles i els jocs educatius... Vinga, som-hi. El Centre Cultural del Delta. El que li agraden els contes, també hi haurà dos dies de contes contats fora de la lectura en veu alta. Vull dir que tenim de tot. No hi ha excusa. La cultura està molt present.
Així ha de ser, Mariola. Ja tenim l'agenda repassada, cadascú que veig el que li interessa, perquè d'opcions n'hi ha, i un munt, vull dir, per a tots els gustos i colors. Sí, jo quan algú em diu és que no m'entero del que fan al poble, penso com és possible.
Perquè esta agenda se penja. Esta agenda la vinc a comentar aquí tots els mesos. Està per les xarxes. Les xarxes socials està. Està per les xarxes socials. Tothom no té xarxes socials, és veritat. A la biblioteca, a l'entrada de la biblioteca, estan totes les fulles posades.
No hi ha excusa. No. La gent que rep el WhatsApp de l'Ajuntament també li arriba. Ja està. No hi ha excusa. Doncs no res, Mariola, moltíssimes gràcies per haver vingut un mes més i mira, quan tornes a vindre serà 2026, any nou, així que, si no ens veiem, bones festes i bona entrada. Gràcies igualment. Jo ja estic preparant l'agenda del gènere, evidentment. No pares, no pares, tu. Que també vindrà...
En sorpreses. Aquí mos ho deixes, aquí mos ho deixes. Jo sempre vaig deixant. Perfecte, moltes gràcies, Mariola. A tu. Doncs Marina, jo ja tinc plans per aquestes vacances de Nadal. I tu, què faràs? Doncs ens ho apuntem, jo encara no ho tinc clar. Moltes gràcies, Cel. Així arribem al punt final de la Randa Mar d'aquest dijous 11 de desembre del 2025. Nosaltres ho hem de deixar aquí, però tornarem demà com cada dia de dilluns i divendres de 4 a 6 de la tarda aquí a Randa Mar. Que vagi molt bé.
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Sí, has vingut. Sí. Ai, quina il·lusió. I he portat el sopar. Ai, ai, ai, quina il·lusió. La teva recepta de cada any per Nadal. Apa, quina il·lusió. I m'ha quedat perfecte. Però quina il·lusió. Però a tu et segueix quedant més bé. Ai, quina il·lusió. Aquest Nadal ve amb un extra d'il·lusió. L'1 de gener, cupó extra de Nadal de l'11, amb 90 premis de 400.000 euros. Quina il·lusió. 11, ara i sempre ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat.
Viu les festes de Nadal a Sant Pere i Sant Pau. Gaudeix del comerç del teu barri i participa per guanyar fins a 30 lots nadalencs. Aconsegueix la teva butlleta visitant a Bar al Drac, Arbor Clínica Veterinària, Casa Jové. I el 20 de desembre, vine a la plaça de la quarta promoció i celebra la gran festa amb nosaltres. Música, actuacions i animació infantil. Aquest Nadal viu la màgia de Sant Pere i Sant Pau. Tria comerç de proximitat.
Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furgoteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat. T'agrada el circ?
Aquest Nadal no et perdis Low Cost, l'espectacle familiar de Cirque Party que s'instal·la a l'anella mediterrània. Del 20 al 26 de desembre, gaudeix d'un circ progressiu i poètic amb música en directe, acrobàcies, trapezis, dansa i clown. Una proposta ideal per gaudir en família. Informació i entrades a entrades.tarragona.cat. Ajuntament de Tarragona.
Enguany, la nit de Cap d'Any. Es viu a l'Ània Salou i a l'Ània als Prats. Vine amb família i aprofita el nostre pac especial Cap d'Any. Gaudiràs de tallers, xocolatada, fotocol, pijamada, tardeo, el primer bany de l'any i molt més. I per acomiadar l'any, sopar de gala i festa de Cap d'Any. Entra ara a alanieresorts.com, reserva el teu paquet i comença l'any com mai.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Bona tarda, Solacis.
Us parla Tere Ortega. La unitat policial de reforç i proximitat de Tarragona ha identificat 2.709 persones des que es va posar en marxa el passat 17 de setembre per Santa Tecla. Avui a més s'ha presentat el seu nou vehicle oficial Michel Pijuan.
Es tracta d'una furgoneta equipada amb tecnologia avançada, càmeres, comunicació en temps real, material operatiu i una DEA per a emergències. D'aquesta manera permetrà als agents anar allà on la ciutat ho necessiti. L'alcalde de Tarragona, Rubén Minyuales, explica que el nou vehicle és un símbol de la nova unitat que representa un pas endavant en la modernització de la policia i amb la voluntat de construir una Tarragona més segura. Sens dubte, aquesta furgoneta és un símbol de la nova unitat.
i representa un pas endavant en la modernització de la nostra policia i en la voluntat que la gent de Tarragona se senti segura, independentment del barri on visqui, i que tingui, a més a més, les millors eines al seu servei. La unitat policial de reforç i proximitat es va posar en marxa per les festes de Santa Tecla i des de llavors s'han identificat 2.709 persones, 500 vehicles han estat controlats i s'han interposat 872 denúncies per incivisme.
Els pescadors de Tarragona estan pendents de les quotes per sortir a la mar el 2026 que ha d'establir Brussel·les. Els ministres d'Agricultura i Pesca de la Unió arrauneixen avui i també divendres i el sector alerta que reduiria els dies seria un desastre. Ho ha dit a Tarragona Ràdio l'armador de la confreria de pescadors de Tarragona, Javier Domènech.
Tothom estem fent esforços perquè puguem continuar fent la fenya nostra, que ja tenim prou problemes de treballo generacional i de tota una sèrie de normatives que en molts casos no tenen cap tipus darrerefons. Són mesures que es prenen des d'un despatx.
Nosaltres les hem d'acatar sí o sí, perquè si no s'ajovem la vida pesquera. I llavors, aquí és quan tothom, el tema de la insubmissió, clar que ho puc entendre. El ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Lluís Planes, ha qualificat d'irreal la proposta de la Comissió Europea sobre les cotes de pesca.