Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda a tothom. Passen 3 minuts de les 4 de la tarda d'aquest divendres 16 de gener al 2026. Ho tenim tot preparat com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda aquí a Arran de Mar. Començarem com és habitual fent un repàs de totes les notícies de la nostra costa catalana.
La primera aturada la farem a l'escala, baixarem fins al delta de l'Ebre, passarem per Vilanova i la Geltrú, Arenys de Mar i acabarem a Tarragona. Després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes. És divendres, toca que vingui en Boris Weissman, que ens continuarà descobrint el nostre mar.
Ens submergirem, però, per observar taurons. Parlarem de balenes i molt. Obrirem un llibre que parla d'elles al nord de la península i després sabrem si milers d'anys enrere les caçaven. Coneixerem el nou president del Club de Rem de Nenys de Mar i acabarem el programa d'avui fent un repàs dels actes i dels esdeveniments que hi haurà arreu del nostre territori aquest cap de setmana. Estarem aquí fins a les 6 de la tarda.
Però abans de tot això, el que volem fer és saludar el nostre equip, saludar totes les persones que cada dia fan possible aquest programa, que cada dia fan possible que el vaixell de Ranamar sorti de port i arribi a Bon Port. I comencem per la nostra cap tècnica, Sílvia García. Molt bona tarda, com estàs? Molt bé, molt contenta i bon cap de setmana. Bon cap de setmana. Ja ho tenim aquí, eh? Avui he vist una notícia a Rússia, no em facis pronunciar el lloc perquè és impronunciable, un punt de Rússia... Moltes lletres i molts números. Sí, sí, exacte. Quatre metres de neu els hi ha caigut, nene.
O sigui que és allò de no puc fer l'arram de mar perquè no puc sortir de casa. La idea seria aquesta, no? Quatre metres, jo crec... Quatre metres són... Deu estar aquí. Mira, aquí sortiríem tu i jo des d'aquí i aniríem cap a la Rambla. Sí, sí, quatre metres són dos paus gasols, un posat sobre l'altre. Ara no m'ho puc imaginar. Fent castells al pau gasol. Exacte, és un pilar de pau gasol. Però un pilar de pau gasol...
De cara al concurs de Castells serveix com alguna cosa? Seria, hauria de ser gama extra. Segur, eh? I t'ho dic ara, parleu-lo. Que ho discuteixi, això a la comissió assessora de concurs que ho discuteixi. 4 jugadors de la NBA un sobre l'altre, això pot ser... Sí, interessant. Vinga. Anem a saludar la Cel Prieto des de RadioDelta.cat. Cel, molt bona tarda, com estàs?
Hola, molt bona tarda, companyes. La veritat, avui estic molt contenta. És divendres, com diu la Sílvia, que ara hi ha el cap de setmana. I, a part, este cap de setmana és Sant Antoni. Se celebra a molts pobles. De fet, és festa major. Aquí, suposo que a tota Catalunya és el mateix, però tenim la tradició de beneir els animals. A tota Catalunya, per tot.
Per tot, per tot. Llenso una pregunta. Teniu animals? No, no. La Sílvia sí. És la loca de los gatos, que diríem, la Sílvia. Gats? Sí, té 300 gats. Tres, tres. I dono de menjar uns quants més.
Veus, la loca de los gatos, jo no. És que tenir animals és una responsabilitat molt gran, de la qual jo ara mateix no la puc assumir. O sigui que és millor no tenir-ne. Anem a saludar en Sergi Corral, des de Ràdio L'Escala. Sergi, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda, prop de bé. Aviam, jo tinc 5 pobs al congelador, això compta, Cel? Sí, això sí. Com a animals? Bueno, mira, d'aquella manera. No, perquè te'ls minjaràs, no em referien a això ben bé. Però els puc treure ben ahir, igualment. Ara, Déu-n'hi-do, eh? 5 pobs al congelador, Déu-n'hi-do, ja deus tenir un congelador gran, perquè si no...
normalet, no, no, normalet, però a les hores has de tenir preferències, o tens unes coses o tens l'altra. O tens pocs, o tens més coses, però tot no hi cap. Exacte, però tot no hi cap. Anem a saludar també en Carles Monasterio des de Canal Blau Ràdio. Carles, molt bona tarda, com estàs?
Bona tarda, Marina, bona tarda, companys. Bé, aquí també, a Vilanova, estaven pendents del cel, pendents de si plovia demà per celebrar els Tres Toms. Jo haig de dir-vos, ara us ho confessaré, jo tinc dos conills a casa. Ah, sí? Dos conills que és com si fossin els reis de la casa, perquè viuen sueltos per allà i, vaja, és una mica dramàtica, també. Sí, sí, deuen ser els reis de la casa. A veure si no et deixen a l'entrada, al final, eh?
Bueno, a vegades costa. Imagina't. Ara anem a saludar també l'Oriol Leodés de Ràdio Arenys. Oriol, molt bona tarda, com estàs? Molt bona tarda. Bé, bé, bé. Jo ara mateix tampoc tinc cap animalet de companyia, però havia tingut un conill, sí, sí, en Crispell, en Crispellet, que li dèiem. Molt maco. La veritat és que crec que un conill és el millor animalet de companyia que pots tenir. És fantàstic.
Tothom té conills, ara es veu. Mira, tu, que bé. La Núria Cartanyà, la nostra companya que heu escoltat en alguna ocasió, també té un conill a casa seva, o sigui que ja sou tres, eh? Déu-n'hi-do. Veus? Clar, sí, són macos. Vinga, abans. Almenys us hem de treure a passejar.
No, no. Digue'ls-hi als de Lleida, que també tenen conills, eh? Sí, és veritat, que es queixen. Però això ja és una altra cosa, crec, eh? A Sílvia els anirà a salvar, però aquests conills no patiu. I tant, vas partint cap a casa. Vinga, va, deixem els animals de companyia, anem a començar el programa d'avui, que us parla d'ells, de Tarragona Ràdio Marina Pérez Got.
Comencem el nostre repàs informatiu per la Costa Brava explicant que les barques d'encerclament de l'escala han tornat a mar després de la veda amb bona pesquera de latge i enxuveta, però amb peu de guerra davant les noves exigències burocràtiques del Ministeri. Sergi.
Doncs sí, les tanyines han tornat a mar després del primer mes de veda de peix blau. La pesquera d'aquesta primera setmana ha estat bona i, com deia, s'ha pescat força alatxa i enxuveta davant l'abundància de peix. I per regular millor el preu del mercat, els mateixos pescadors han decidit delimitar les captures que porten a llotja a 200 caixes al dia. Ens ho explicava el patró major de la Cofredia de Pescadors de l'Escala, en Josep Lluís Sureda.
Bueno, doncs aquesta setmana en principi molta fred, ha fet molta i molta fred, però bueno, hem treballat, hem treballat cada dia, cada dia ha sigut bon temps, i bueno, les pesqueres han sigut principalment de latxeta i d'enxova. La latxeta el dilluns principalment va anar molt i molt bé de preu, es va pagar molt, els altres dies ja va anar treballant el que és el preu, les captures van continuar, van ser bones...
El port de l'escala, un cop més, ha collit barques d'altres ports de la Costa Brava, com Palamós, Sant Feliu de Guixols i Blanes, on la pesca dels primers dies ha estat força més dolenta que els caladors escalencs. A la tornada de les xarxes, no tot han estat flors i violes. Els pescadors es mantenen en guerra amb l'administració davant les noves normatives burocràtiques. L'estrat ara els obliga a dur un diari electrònic a bord per controlar les pesqueres, on quatre hores abans de tornar a port,
hauran de pesar i notificar el peix. El sector ha convocat una vaga general pel pròxim dilluns 19 de gener. Han tret tota una sèrie de normes per controlar les captures que són inassumibles pel sector. I això no ho veiem. I es farà vaga el dilluns i farà vaga totes les llotges espanyoles. Vull dir que el dilluns no hi haurà pes que en tot Espanya.
La vera, que acaben de deixar enrere, ha estat el primer dels dos períodes planificats per aquest 2026. La pròxima aturada es prepara per l'inici de la primavera. En aquesta segona aturada, els pescadors i l'administració cercen una millor gestió del període de reproducció del peix blau.
Fins a 11 establiments de restauració de Palafrugell, de Fran, Calella i Tamariu s'assumen a la que serà la 35a Garuinada de Palafrugell, un esdeveniment gastronòmic que es cursarà entre avui mateix divendres i el pròxim 29 de març. La Garuinada és una cita consolidada dins de la temporada alta de consum d'aquest equinoderm.
tan tradicional en aquest sector del Baix Empordà. Enguany, els locals proposant un menú, on hi trobarem un entrant de grotes i un plat principal on es podrà escollir entre el cachuflino o bé una proposta particular de cadascun dels locals. La novetat la trobarem als postres, on el protagonista serà el xuxu. El preu del menú estarà entre els 60 i els 70 euros per persona. Els plats estaran meridats amb vi de l'Empordà del celler Masoller.
L'altra novetat d'aquesta campanya és que els menús es poden combinar amb nits d'hotel i, a més a més, també hi hauran dues experiències complementàries, un taller de ceràmica per educar els plats amb garoines i una sortida a mar des del port de Llafranc per poder degustar les garotes a mar obert.
Baixem ara fins al delta de l'Ebre. El sector turístic de la costa d'Aurada i l'Ebre suposa l'increment de la taxa turística i el recàrrec municipal.
Així és, Marina. La Federació Empresarial d'Hostaleria i Turisme de la província d'Aragona rebutja l'acord del PSC Esquerra Republicana i Comuns per duplicar la taxa turística que considera perjudicial per al turisme i poc efectiva per desestacionalitzar l'activitat a la Costa Daurada.
i el Delta de l'Ebre. La federació alerta que duplica la taxa turística penalitza els visitants que viatgen fora dels mesos punta, afectant el turisme de proximitat i les escapades curtes, essencials per al territori. També critica que un 25% de la recaptació es destini a habitatge, ja que el turisme no és responsable de la crisi i ja contribueix significativament a les finances públiques.
La presidenta Berta Cabré subratlla que duplica la taxa envia un missatge dissuasiu als visitants. Resta competitivitat i que cal polítiques adaptades a la realitat de cada territori. L'escoltem. Els efectes i les dinàmiques turístiques de Barcelona no es poden traslladar automàticament a la resta del país. Nosaltres aquí a casa nostra, a Tarragona, tenim un model, unes necessitats i uns problemes diferents, així com temporalitats turístiques pròpies.
És per aquest motiu que reclamem polítiques que tinguin en compte cada territori i que no es pot plantejar una fiscalitat homogènia quan la realitat no ho és. I per tot això fem una crida al govern perquè reconsideri aquesta mesura i obri un espai real de diàleg amb el sector.
L'entitat s'oposa al recàrrec municipal que podria crear confusió i desequilibris entre municipis veïns i reclama més transparència i participació del sector en la gestió del fons per al foment del turisme, destinat al 75% de la recaptació. L'Ajuntament de l'Ampolla dona suport a l'aturada de la flota pesquera catalana convocada per dilluns.
L'Ajuntament de l'Ampolla ha expressat el seu suport a l'aturada de la flota pesquera catalana i de la confraria de pescadors de l'Ampolla, que tindrà lloc aquest dilluns 19 de gener. A partir de les 12 del migdia, les embarcacions del municipi romandran amarrades al port, en senyal de protesta contra la nova normativa de control pesquer aprovada per la Unió Europea.
La convocatòria s'emmarca dins de la mobilització promoguda per la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors, que denuncia que el nou reglament europeu imposa unes obligacions administratives impossibles de complir. Segons el sector, aquestes exigències posen en risc la continuïtat econòmica dels pescadors d'arts menors,
encerclament i arrossegament, sota l'amenaça de sancions molt greus. Des del Consistori, l'Ajuntament ha volgut reiterar el seu suport incondicional a la confraria de pescadors de l'Ampolla i a totes les famílies que viuen de la mar. El govern municipal considera que les reivindicacions del sector són justes i defensa la necessitat de preservar una activitat essencial per a l'economia i la identitat del municipi.
Fem aturada ara les costes del Garraf. Vilanova i la Geltrú farà demà els tres tombs després de la incertesa d'aquestes darreres obres sobre si la desfilada de cavalls, carros i carruatges tira endavant o no. Finalment s'ha decidit que sí. La capital del Garraf manté el programa previst pel dia central de la seva festa major d'hivern, tot i la previsió de precipitacions, Carles.
Doncs sí, Vilanova esperava amb candeletes la decisió que finalment aquest matí s'ha pres. Demà 17 de gener, dia de Sant Antoni, sí que hi haurà tres toms a Vilanova i la Geltro. Això sí, segurament serà passat per aigua. La decisió l'han meditat conjuntament totes les parts implicades, des de la mateixa associació dels tres toms, passant també per Policia Local, Protecció Civil i el mateix Ajuntament de Vilanova.
Damunt de la taula es sovintejaven la possibilitat d'ajornar la celebració a dissabte vinent, dia 24. Finalment, però, s'ha decidit que els carros que a hores d'ara esperen preparats a la masia d'en Frédic sortiran demà als carrers de Vilanova. Ens ho explica Eva Bolanyo, regidora de Cultura de Vilanova, i també Albert Soler, president de l'associació dels Tres Toms.
Aquest dematí ens hem reunit amb l'associació de diferents tècnics de l'Ajuntament per parlar sobre si anul·làvem o traspassàvem la festa. I hem decidit que tirem endavant perquè podria ser que només hi haguessin quatre gotes a primera hora i el veritable aixàfec sigui cap a les quatre de la tarda. Llavors, en principi, tira tot endavant.
Hi ha aquest petit risc, però tampoc sembla ser que a primera hora hi hagi massa, massa aigua. Per tant, pensem que hem de tirar endavant, perquè després també ens podríem trobar amb dificultats si fem aquest trasllat de la festa un altre dia que no vinguin carros perquè estiguin a altres tres toms, o d'altres coses, o que el dia no sigui l'adequat. A veure si demà tenim sort, i tot va bé. Els tenim tots preparats, ens falten dos carros que van de verdura, que la verdura es col·loca el dia abans, a la tarda,
I estem pendents d'això, només ho tenim pràcticament tot, els guarniments ho tenim tot net, tot ja endreçat, i a falta d'aquests dos carros i a veure què fem.
Algunes de les mesures que es prendran per evitar relliscades de cavalls serà col·locar sorra als ratoms i en les zones on s'aturen davant de les tarimes com a mesura preventiva. També es demana al públic assistent i com a mesures de seguretat que no es creuin als carrers del recorregut, que no s'apropin a carros i cavalls, especialment quan fan els girs, i que no es toquin els animals sense el consentiment dels cuidadors durant el recorregut. Ens ho torna a explicar l'Eva Bolanyo, regidora de Cultura.
Protecció Civil ens ha dit que poséssim sorra al que són els ratoms i davant de les tarimes on s'aturen els carruatges i els carros perquè així hi hagi menys risc a relliscades.
En total en guany sortiran 45 carros i carruatges i aproximadament uns 200 cavalls, alguns menys que en edicions anteriors, ja que en caure en dissabte la celebració coincideix amb tres toms d'altres municipis. És per això que el carro on es transportava l'oli, la nova adquisició de l'associació d'enguany, haurà d'esperar a sortir l'any vinent, ja que no s'han trobat cavalls perquè llueixi en guany. El que sí que sortirà serà el carro carregat de branca d'olivera. Ens ho explica l'Albert Soler, president de l'associació dels tres toms.
No em facis dir l'any, però feia anys que no carregàvem d'olivera, ho havíem fet, perquè el volíem carregar de ceps, però al final no hem trobat els ceps i al final hem trobat rama d'olivera, que una persona ens ha espodassat, ens ha fet els feixos i l'hem carregat de rama d'olivera. La benedicció des de la plaça Sant Antoni començarà a partir de les 12 durant el tret de sortida als Tres Toms 2026.
Fals propers dies s'espera un episodi de fortes pluges a tot Catalunya que obliga a prendre mesures de prevenció en diferents àmbits.
Doncs sí, un exemple és els rius. Per això, alguns embassaments, entre ells el del Foix, estan deixant anar ara més aigua del que és habitual. Ara mateix, el pantà de Foix es troba al 82,4% de la seva capacitat, una xifra que podria créixer més aquest cap de setmana amb l'aigua que es preveu que hi arribi des de la capçalera del riu. Per evitar, doncs, riscos i no deixar perdre recursos hídrics, l'Agència Catalana de l'Aigua ha incrementat l'alliberament d'aigua que es dona al pantà de Foix.
L'actual cabal, que es deixa anar de 85 litres per segon, s'ha incrementat als 300 litres per segon. D'aquesta manera hi haurà més resguard per l'aigua que arribi amb les pluges. La mateixa mesura d'alliberament d'aigua s'està aplicant sobre els embassaments del sistema Ter i d'Arnius Boadella. La mesura s'aplica sobre aquestes instal·lacions perquè són les que tenen ara més volum d'aigua. De fet, els embassaments de les conques internes es troben per sobre del 86% de la seva capacitat.
durant aquests dies la CA farà un seguiment continuat dels cavalls i l'estat dels embassaments per si es considera que s'han d'anar ajustant a les mesures preventives.
Fem aturada les costes del Maresme. La flota pesquera de tot l'estat també d'Arenys de Mar s'atura aquest dilluns. Com es rebuig el nou control pesquer? Al marge de quedar amarrats, hi haurà diferents accions reivindicatives. En el cas del port d'Arenys, demà ara està previst i llegiu manifest a les 12 del migdia, Oriol.
Doncs sí, els pescadors quedaran amarrats i les llotges de tot Espanya tancaran. Ja ho hem anat explicant com a protesta per l'entrada en vigor del nou reglament de control que els obliga a registrar i passar les captures en un diari electrònic en un termini màxim de dues hores i mitja. Fins ara, la comunitat europea establia que fossin fins a quatre hores i amb la modificació feta de la normativa, l'estat espanyol ha reduït aquest bloc temporal. Escoltem Antoni Marzó, president de la Conferia de Pescadors d'Arenys de Mar.
Ara que fa la secretaria general ha aplicat aquest criteri específic per una flota que ja li estava bé a les dues hores i mitja, ho aplica a tota la flota, també a la costera litoral, obviant-se que la pròpia comissió ens ha donat un tracte, diguem, posa-ho entre cometes, més generós, que insisteixo que ens ha generat i ens genera problemes del pitjor nivell que hem perdut, hem tingut accidents, hem perdut en el món.
La posició de la comissió és absurda, però la de l'estat espanyol és encara pitjor.
Les confreries denuncien que es tracta d'una normativa pensada per embarcacions comunitàries i que s'està exigint que l'apliquin de manera indiscriminada també des de la pesca costanera, un sector que ja fa anys que compleix estrictes controls i que aporta informació detallada de les captures a través de les confreries. A més, des del sector insisteixen que la mesura no només incrementa la burocràcia, sinó que posa en risc la seguretat a bord.
alerten que obligar el patró a pesar i introduir dades a un diari electrònic mentre la barca encara navega pot provocar distraccions greus i accidents, tal com ja ha passat en altres ocasions. Per tot plegat, Marzoa diu que és una bogeria i titlla d'il·legalitat fer aturar una embarcació a alta mar.
La complementació del diari electrònic és un perill, sense cap dubte, i que tampoc es pot admetre, perquè ho prohibeix a l'article 21 de la llei de navegació, que les barques s'aturin, quedin al pairo i deixin de navegar, perquè també és una situació de perill. És a dir, les capitanies marítimes li han dit a la seva administració, de la que formen part, que l'exigència d'enviar el diari electrònic abans d'entrar a port en qualsevol tram forquilla temporal és una...
Una santa bogeria i que és contrària a la norma. La mobilització d'aquest dilluns coincideix amb la reunió prevista aquest mateix dia entre la Federació Nacional Espanyola de Confraries de Pescadors amb la Direcció General de Pesca, en la qual hi assistirà Antoni Abad, president de la Federació Nacional Catalana. L'objectiu de la trobada és que s'escoltin les demandes del sector.
Tordera, a l'extrem nord del Maresme, torna a recolzar la campanya pels valents, que ja ha recaptat prop d'un milió d'euros de la lluita contra el càncer infantil.
Exacte, la iniciativa va començar l'octubre del 2017 a través de la policia local de Caldes de Malavella i ha anat sumant diferents cossos i col·laboradors al llarg dels anys. El projecte uneix policies locals, entitats i ciutadania per donar suport als infants i recaptar fons per l'Hospital de Sant Joan de Déu. Actualment, sis establiments de Tordera participen activament en la campanya, venent els escuts solidaris i ajudant a fer créixer aquesta xarxa solidària.
Els establiments col·laboradors són el bar de l'Esplai de la Gent Gran, el bar-restaurant La Torrada, el forn Més Capà, l'Estanc Pelomer, la fleca Can Corpet i el bar Montse. Cada escut té un preu de 5 euros.
Ara volem saber quin temps farà la nostra mare. Ens ho explica en Lluís Mi Pérez. Molt bona tarda. Bona tarda. Situació, de moment, plàcida pel que fa a la costa, però amb perspectiva que canviï, i a més a més, d'una forma radical, al llarg del cap de setmana, especialment el diumenge. De moment, el que queda d'aquest divendres, vents febles, que seran de llevant, o de sud, un palet més de sud, si de cas, a la costa brava.
però en general tindrem simplement Marajol, a gran part del litoral, com a mínim en àrees properes a la platja, tot plegat, si de cas, amb una miqueta de ressaca encara marítima, mar de fons, a la costa Brava. Atenció perquè al llarg del cap de setmana aquest vent anirà girant cap a Xaloc i Llevant, especialment aquest vent de l'est, més marcat el dissabte a la tarda i el diumenge al nord de la costa del Maresme. Per tant, cada vegada...
pitjor mar, atenció el diumenge ja a última hora perquè tindrem fàcilment Forta Maró o Maragassa a la costa gironina, i també una mica de mestral, que hi haurà bufant al llarg del cap de setmana al Delta de l'Ebre. Per tant, hi haurà una pertorbació justament a sobre de Catalunya. Us seguirem a la xarxa. Del temps al trànsit, volem saber com estan les nostres carreteres, per això anem fins al Servei Català de Trànsit on hi ha l'Eduard Sánchez. Molt bona tarda.
Hola, bona tarda. De moment a aquesta hora no hi ha moltes complicacions, si més no de moment. Queda sobretot l'antitud en el cas de l'autopista P7 entre Sant Cugat, Vellaterra, Barberà, aquest tram a causa d'un accident que hi ha hagut, tot i que els vehicles ja s'han retirat al volal fa estona. Això és en sentit nord i també en lateral. La B30 va tocat en aquest mateix tram. Destacat també la C58 a la zona de Montcada, en sentit Barcelona. Diferents trams també de les dues rondes.
l'autobiador, el tram de Sant Genís a prop de Jorba, en Sant Itlleida, també un tram aquí afectat per obres que estona es presenta més lentitud en aquesta direcció. És tot, bona tarda. En només una gota, podem desvelar tots els secrets de l'oceà.
Descobreix-los de dilluns a divendres de 4 a 6 a Randamar. El nostre mar. Tots els secrets de la Mediterrània amb en Boris Weissman.
Primer divendres de l'any que ens disposem a submergir-nos per descobrir els secrets del nostre mar. Aviam avui on ens porta en Sergi i en Boris. Sergi. Doncs ja estem aquí, Marina, sí, primer divendres, que ens visita en Boris Weissman en aquesta secció del nostre mar a descobrir-ne coses. Ja saps que a vegades ens movem molt a prop de la costa, altres una mica més endins, més en superfície, més en profunditat...
I avui en Boris ens vol portar a Mar Obert. Ens vol deixar enmig del Mar Obert, enmig de l'oceà, però no patiu, que veurem moltes coses igualment. Boris, benvingut. Moltes gràcies. I bon any. Exactament. Molt bon any, que encara hi som a temps. Precisament això, no? Ens traslladem avui a Mar Obert, molt lluny de la costa,
En un entorn que a vegades em sembla molt blau i poca cosa més, però que amaga molts misteris, no? Des de diferents angles, des de diferents punts de vista. Sí, sí, sí. Avui volia exposar-te a aquest tema perquè mar obert, la mar oceana, és un tema molt poc conegut i molt difícil d'estudiar.
Perquè et facis una idea, si nosaltres fóssim uns depredadors de màn obert, estaríem nedant en un desert blau on no hi ha res, buscant aliment constantment. I recorreríem grans distàncies, per això som molt bons nedadors, que recorreríem grans distàncies, molt de temps, buscant alguna cosa que ficar-nos a la boca. Tot aquí s'han d'afegir els problemes que hi ha altres depredadors, tant de la teva espècie...
com d'altres espècies diferents. I després també hi ha un afegit, i és que hi ha un superdepredador, que és l'humà, que està agafant-nos, perquè ens està pescant a nosaltres, però també està pescant a les nostres presses. Per tant, això és cada cop més escàs. I aquí, per acabat de dur, hi ha el canvi climàtic, que ho està alternant i canviant tot.
O sigui, estem en un terreny on hi ha molta competència quant a depredació per part de diferents espècies i un mar molt sensible, a més a més, als canvis que li puguin venir des de l'exterior. Exactament. O sigui, és un lloc que, tot i que pensem que nosaltres està lluny i que està inalcançable, és un lloc supersensible i superfràgil.
I que, a més a més, nosaltres com a humans depenem en gran mesura perquè ens dona de menjar. Per tant, és un punt molt important i que s'ha d'estudiar bé, s'ha de conèixer bé per tal de gestionar-lo bé.
Els científics, quan volem estudiar una cosa, normalment agafem exemples, o mostres, podríem dir. I en aquest cas hi ha tres grans depredadors, o un nou estudi científic que en parla, que és la tinturera, el peixol espasa i el sol raig. Correcte. Què passa amb aquestes tres espècies? Aquí s'ha fet un estudi molt interessant d'aquests tres superdepredadors,
a cadascú amb la seva forma de vida, cadascú amb el seu estil, amb la seva forma de menjar, i s'han estudiat... Tu saps com es fa per estudiar aquests animals? És bastant difícil, eh? És com volcar un agull en un paller, perquè... Exactament, però clar, tu no vas al mar i dius, mira, avui vaig agafar tres peixos espassa, això no funciona així. És com en el Mercadona, eh? No, com en el Mercadona.
Aleshores, què fan? Els científics treballen molt colze a colze amb els pescadors, tant recreatius com professionals, per estudiar. Aleshores, quan un pescador agafa un peix d'aquests, d'aquests peixos s'agafa una informació, s'agafa la mida per calcular la edat, per estimar la edat, i s'agafen mostres del seu teixit, tant del seu teixit muscular com del seu teixit gàstric. I d'aquests teixits...
amb estudis d'isòtops, pots extreure què és el que ha anat menjant, quina és la seva dieta. Sí, és una cosa bastant complexa. Si són això d'isòtops, són allò del carbonic a torres. Sí, però ahí vamos, però ahí vamos. És una mica... Si tu penses que l'aliment, diguem-ne, un calamar, un calamar que es menja a una tintorera, són els...
les totxanes per fer la casa, després tu aquestes totxanes les busques en el cos de la tintorera i les trobaràs. Buscant de què està constituït el cos de la tintorera, pots arribar a intuir què és el que has anat menjant. D'acord. És com jo, que avui he menjat un bistec amb col, doncs dins del cos hi haurà partícules d'aquest bistec amb col que he menjat jo. Una mica això. Analitzant aquests...
peixos pescats, pots intuir com funciona l'ecosistema d'aigües obertes, que si no, no hi ha manera d'estudiar-lo, no directament. Potser hem desviat el tema, però és una cosa que em sona que també es fa o es fa, per exemple, amb estudi de microplàstics a peixos. Exactament. Tot això és el mateix mètode científic, el mateix sistema, per extraure una informació i d'aquesta informació deduir què és el que està passant.
Perquè ja no tenim càmeres que estan mirant. De fet, hi ha estudis que sí que hi ha càmeres, però clar, la major part del temps només veus aigua blava.
I aquest estudi, què ens acaba deduint? Ens acaba deduint, per exemple, que aquestes espècies cada cop ho tenen més difícil per trobar el seu aliment? Sí, aquest estudi és molt interessant, perquè, per exemple, han agafat el peix espassa, que és un peix més aviat generalista, comparat amb la tintorera i el solraig, que són dos taurons que són molt especialistes. Aleshores, s'ha pogut veure la diferència entre un generalista
un oportunista que va menjant tot el que pilla, i els taurons, que per la seva natura són tan especialistes i tan evolucionats, al fin i al cabo, que són una dita molt més estreta. El peix espessa menja més aviat peixos, els taurons, sembla ser que els agrada més els cefalòpodes, els calamars, diguem-ne, però tots menjan peixos.
Aleshores, aquí tenim un problema, tenim una competència. I què s'ha vist? Que quan baixa la quantitat de menjar disponible, semblaria que els més perjudicats serien els taurons...
I els menys perjudicats, no diguin beneficiats, però el menys perjudicat seria el peix espassa, que és el més generalista, que una mica menja de tot. O sigui, quan baixa el recurs, el que accepta tot es beneficia respecte als que són molt més de boca fina.
Això seria una cosa. L'altra és que també, al baixar el recurs i al baixar la productivitat, la productivitat al fin i al cabo és tot el menjar que produeix a l'oceà. Ja saps tu que amb la fotosíntesi, la llum solar que genera producte, la seu genera plankton, això és la productivitat, doncs quan la productivitat va canviant...
també s'afecta la competència interespecífica. Què vol dir això? La competència entre els taurons grans i els taurons petits, per exemple. Això també altera la relació que hi ha. Quan hi ha molt de menjar per tothom, tothom està content. Tothom és feliç. Tothom és feliç. El de cafè per a tots, no?
Estava pensant en això, eh? Però quan redueixes els recursos, aleshores hi ha uns que es beneficien i els altres que paguen el pato. Això passa també a nivell humà. Al final, les relacions que passen entre els humans és ecologia humana. És ecologia. És així, no? Quan baixen els recursos, o bé gastes menys o bé gastes més amb la intenció de quitar-se'l al vecí, que és el que ja ho veiem avui en dia en geopolítica.
Clar, estava pensant, i em carbura el cap, en temes de peix blau, per exemple, que peix blau és aliment, per exemple, per al peix espassa, no? Posem que potser s'alimenta de sardines i enxubetes i el que sigui. Els pescadors estan dient que la productivitat i el canvi climàtic també està afectant aquest peix...
no agafa la mida suficient de peix blau. Clar, això és un cercle. Si tenim els efectes en els primers escleons de la xarxa tròfica, aquest superdepredadors... Exactament, tot això afecta. Evidentment, per això he començat la xerrada dient que aquí hi ha dos factors aliens als peixos, als depredadors, i un és la cantidad de peix que nosaltres humans pesquem
que extraiem com a recurs seu, si traiem el menjar de la boca, potser dir-ho, i l'altre és el canvi climàtic, també produït pels humans, que està alterant la biologia d'aquest menjar, que al final és el peix blau. I m'encanta que hagis tret el tema del peix blau, perquè hi ha un altre estudi, també, que parla d'un altre depredador, que és la tonyina, que també és un peix que, en principi, menja anchoves, ceitons...
Però es veu que s'ha vist que a mesura que va baixant la quantitat d'anxoves i de ceitons s'estan adaptant, o sigui que la tonyina és un peix bastant adaptatiu, un peix que pot ser generalista i està començant a menjar més sorell.
I això és important perquè els pescadors es queixen molt que el mar està podrit de tonyines. No és ben bé així com a mínim en les tonyines joves, que estan aprenent a menjar sorell degut a que no hi ha anxoves ni seitons.
O l'alatxa, per exemple. Suposo que els pescadors d'aquí ens diuen que l'alatxa és una espècie que estan pescant moltíssim actualment i que no agafaven abans. Exactament. Això seria el pescador, l'hombre pescador, com a espècie adaptativa que ens anem adaptant. Ara ja no n'hi ha l'anxoa, ja pesquem sardines i ara pesquem l'alatxa. Ens hem adaptat la seva pesquera. A les tonyines han fet una cosa semblant. S'estan adaptant a menjar una altra menja
que abans no capturaven. Per què? Perquè aquesta més rica, més bona, que els agrada més, ja no hi és, però s'estan adaptant, com a mínim, els joves. Els adults no sé si tenen aquesta capacitat, com a mínim no hem sapigut veure-ho. Això té unes repercussions molt importants a l'hora de la gestió pesquera. Perquè, per un costat,
els pescadors que estan molt alarmats perquè la tonyina s'està menjant les sardines, doncs no és ben bé així, exactament, perquè per un costat la sardina està baixant perquè les sobrepesquem i perquè el canvi climàtic, per tant la tonyina què va? Busca un altre recurs. Un altre recurs. Per tant, la competència no és tan directa perquè els animals ja s'espavilen de la millor manera que poden.
perquè ara pensava això, clar, ara m'has tret el cas de la tonyina paradigmàtic, n'hem parlat 40.000 vegades i més encara amb el sector de la pesca clar, però per exemple el que parlaves abans, el peix espasa també és una espècie comercial que havia tingut o està tinguent actualment una alta pressió pesquera molt alta pressió pesquera, mira, ara que dius això és molt interessant el que dius perquè s'està veient que els pescadors que van a buscar el peix espasa
Moltes vegades com a bycatch, com a espècie no buscada, pesca en la tintorera. I fins i tot hi ha casos en què sense voler pesca més tintoreres que peixes passen. O sigui que hi ha aquestes curiositats de la vida, que tu vas a buscar una cosa i estàs afectant a una altra que no és la que buscaves.
I una pregunta, Boris, no sé si fora del tema o també relacionada amb el tema, perquè suposo que tot està comunicat, no? És possible que aquests canvis en la distribució de l'aliment, de la productivitat, de la temperatura de l'aigua del mar o d'altres conceptes,
en determinades èpoques o determinades zones estiguin apropant més aquests superdepredadors o aquests grans depredadors menys a mar obert i més aigües més costaneres? Evidentemente. Tu pensa que, com hem dit al principi de la xerrada, aquests depredadors estan nedant en aigües obertes, en ells no s'interessa per res, per apropar-se a la costa, no tenen cap interès.
Però si l'aliment, degut a les corrents, degut als canvis, està a prop de la costa, ells vindran buscant el seu aliment, evidentment. Pensa que a mar hi ha molta gana. A mar els animals passen molta gana i es passen del dia buscant menjar. Això nosaltres ja ho hem oblidat, perquè fa generacions que tenim la nevera plena i si tu tens gana t'aixeques al sofà i agafes alguna cosa de la nevera.
Però abans, nosaltres, els humans, també ens dediquem tot el dia a buscar menjar. T'ho dic també per al concepte que a vegades quan veiem, jo què sé, sobre les notícies que s'ha vist un peix espasa, un agull imperial, o una tinturera a prop de la costa, o el que sigui...
ho infantilitzem o ho romantitzem una mica, dient, pobreta, i què li passarà, què d'allò, i simplement potser és que ve a buscar menjar o ve a buscar el recurs que no té alta mar. Evidentment, evidentment. Aquests animals ni són els nostres amics, ni venen a veure'ns, de fet, fugen quan ens veuen, els molestem més que una altra cosa, i si s'apropen a la costa és perquè estan buscant menjar.
És molt fàcil, molt fàcil. Després, l'altra cosa, que ja hem parlat en altres ocasions, que hi ha una mica d'escàndol que cada cop hi ha més tabrons a la costa, hi ha dos factors. Un és que tothom tenim un telèfon mòbil a la butxaca que gravem i ho pugem a internet. Això és com el dels tornadors i les màneques. El mateix, el mateix. No és que hi hagi més, és que ara ho visualitzem més i el mateix vídeo es veu a tot el món durant tot el dia. Això és molt important.
I l'altre és que, evidentment, cada cop hi ha menys taurons i que, si som afortunats de veure un tauró, serem dels pocs afortunats, perquè és que cada cop hi ha menys. Estan desapareixent a marxes forzades. Doncs, Boris, moltíssimes gràcies per portar-nos aquest pessic de mar obert fins aquí a la randa mar, fins a prop de l'Agosta. Molt interessant tot el que ens ha explicat avui. Ens hi retrobem d'aquí dues setmanetes. D'aquí dues setmanes. Gràcies.
I ara volem conèixer més a fons els taurons i per què tenen aquesta mala fama. Ahir ens ho descobreix en Carles. Endavant!
Doncs sí, la fascinació i el temor envers els taurons han coexistit durant dècades en l'imaginari col·lectiu. Tanmateix, la ciència explica una altra història, la d'un grup d'animals essencials per a l'equilibri dels oceans i, paradoxalment, un dels més amenaçats també del planeta. Avui parlem de taurons amb l'Anabel Colmenero, investigadora de l'Institut de Ciències del Mar. Anabel, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos avui aquí a la Randa Mar.
Hola, bon dia. Moltíssimes gràcies a vosaltres per convidar-me. Anabel, els taurons podríem dir que han sobreviscut pràcticament a cinc grans extincions massives, però avui jo crec que s'enfronten encara avui en dia a moltes amenaces per afrontar el seu futur i segurament moltes amb implicació o amb factors humans ara mateix.
Sí, sí, els taurons porten més de 450 milions d'anys als nostres mars, bé, als seus mars, i han sobreviscut, com tu deies, a 5 extincions massives. Però ara la situació que es plantegen és realment preocupant, perquè més d'un terç de les espècies que existeixen estan amenaçades.
Són espècies molt vulnerables i la principal amenaça és l'activitat humana. La pesca, tant dirigida com accidental, el comerç de les aletes, la degradació de l'hàbitat, la contaminació... Tot això lligat a la seva biologia, perquè tenen normalment els...
Els més grans depredadors tenen un creixement lent, una maduresa sexual tardia, tenen poques cries i tot això els fa poc resilents als impactes antropogènics.
En quin estat podríem dir que es troben aquí al Mediterrani? Quina és la situació dels taurons del Mediterrani? Estres costes. Tauró para grica, que és conegut perquè, si no m'equivoco, tu em corretges, si no, és un tauró filtrador. Pot ser, això?
Sí, exacte, sí, sí. Bé, clar, els taurons ara veritant diferents, ocupen diferents extractes dintre de l'ecosistema, diferents nichos ecològics, i clar, s'alimenten de diferents coses, i una d'elles és el plàcton. I tenim tres espècies de taurons filtradors, i aquí a la Mediterrània en tenim el tauró paragrin.
Per què creus, segurament, que tenim tanta por als taurons? O perquè hi ha aquesta temor envers els taurons, quan realment ho parlàvem, em sembla, amb l'Àlex Bartolí, que em sembla que el deus conèixer, que és també investigador de l'ICM...
i col·laborador, o em sembla que també està morat dintre de Cat Sharks, que hem parlat també diverses vegades, que la por l'hauríem de tenir no dels taurons, sinó del fet que no n'hi hagi, perquè són essencials per als oceans.
Sí, l'Àlex està a Submón i també pertany al grup d'especialistes de la UICN, de taurons, bajades i quimeres. I sí, el problema principal crec que... O sigui, la por, no sé el per què, segueix el sensacionalisme, funciona, no?
I el crear aquest ambient de por al voltant dels taurons no sé per què ven. I això té grans conseqüències i té conseqüències molt reals a la conservació d'aquestes espècies. Per això la divulgació rigorosa és tan important a l'hora de parlar d'aquests animals, no?
perquè en realitat són uns grans desconeguts, no? Són animals fascinants, són antics, són fonamentals pels oceans, i la majoria de la gent, l'única imatge que té dels taurons està construïda sobre la por que se té sobre ells. A priori són animals que no han de ser perillosos pels humans, però s'ha d'entendre que al final no deixen de ser animals salvatges com podria ser qualsevol altre, no?
Bueno, evidentment, si tu et trobes a un elefant o a un llagó quan estàs a la sabana, evidentment que no t'aproparies a ells i la teva interacció amb ells podria ser perillosa. Igual passa amb els taurons i amb tots els animals marins, en realitat. O sigui, són animals salvatges, tenen uns comportaments determinats i nosaltres hem de pensar que
Que ens fiquem dintre del seu medi, no? Llavors s'han de respectar completament. O sigui, si es veu un taure a l'aigua no s'ha d'anar a perseguir-lo o s'ha d'anar a tocar-lo. O sigui, evidentment que s'ha de prendre precaucions i t'has d'apartar d'ell i deixar que faci el seu.
Això seria el més important, perquè d'interaccions amb taurons negatives n'hi ha molt poques en realitat. Normalment jo bussejo amb taurons i et fiques dintre de l'aigua i normalment no et presten cap atenció. O sigui, passen pel costat teu i ets com...
com algú més a dintre de l'aigua. No estem dintre de la seva dieta, no som preses per ells. No ens veuen com si fóssim menjar, eh? No. Tornant una miqueta a l'Institut de Ciències del Mar, en quines línies treballeu vosaltres aquí a l'ICM per estudiar els taurons? Què teniu ara? En què esteu treballant?
Sí, ara mateix tenim un projecte en marxa amb la Universitat d'Oviedo i llotges d'aquí de Catalunya en què estem mirant les descàrregues de taurons i rajades que hi ha aquí a la costa de Catalunya per saber quines són les poblacions, realment quines són les espècies que estan aquí.
I també estem agafant mostres de teixits per veure si aquestes poblacions tenen algun tipus de connectivitat entre les poblacions del Mediterrani i les de l'Atlàntic. O sigui, el projecte aquest també està en col·laboració amb la Universitat d'Oviedo. Ells estan agafant les mateixes mostres allà i de la mateixa manera i llavors volem fer una comparativa de veure què és el que...
que és com es mouen aquestes poblacions. També amb l'associació Càtxacs hem impulsat, juntament amb la UICN, hem presentat zones d'interès de taurons i rejades, que s'anomenen les isres. Aquestes zones, basades normalment en... Si els taurons, per exemple...
s'agreguen en alguna zona per menjar o es reprodueixen, o sigui, s'identifiquen zones importants pels taurons i llavors el que hem fet és determinar aquestes zones si s'han posat en un mapa per poder prendre mesures de gestió envers elles.
Aquí al Mediterrani, concretament al Mediterrani, que nosaltres coneixem, diguéssim, aquí a la zona catalana, on podríem trobar-ne més, on realitzeu els estudis, on hi ha aquestes àrees que estudieu?
Mira, precisament es van crear... Hi ha diverses àrees aquí a Catalunya. Una d'elles és a la zona de... Bé, a la Catalunya central, o sigui que va des de més o menys Blanes fins a Vilanova. Després hi ha una altra al delta de l'Ebre. I després hi ha unes més que estan en aigües una miqueta més interiors, o sigui més oceàniques, no? Llavors, bàsicament, mirem...
Com et comentava, com nosaltres no podem estar al mar tota l'estona, llavors fem prospeccions amb barques i fent snorkel a veure què és el que hi ha i després sobretot amb les descàrregues pesqueres.
No sé si heu pogut detectar ja, com abans comentàvem, que algunes de les qüestions que preocupen són aquests canvis o aquesta alteració de la conducta d'aquestes espècies. No sé si heu pogut ja trobar alguns canvis en aquests patrons diferents del que vosaltres teníeu prest, Albert, potser en altres anys o d'altres avistaments que hagueu tingut.
Sí, precisament, no en taurons, però en rejades. S'ha vist, per exemple, que ara, últimament, en els últims anys, hi ha una població de mantes que apareix a la Catalunya central, just a la zona del Garraf,
I a Balears també, però en aquesta zona mai s'havia documentat d'aquesta manera i en els últims dos anys hi ha hagut un augment bastant important d'aquesta espècie a les nostres costes. Això ho vam publicar fa poc un article al respecte.
I clar, són animals que normalment viuen en aigües una miqueta més càlides i encara no se sap per què està passant això, però apareixen aquí centenars de mantes. I després, una altra cosa que sí que vam constatar fa uns anys és que el canvi climàtic en realitat el que fa és que hi hagi uns...
Els patrons normals de temperatures de l'aigua, o sigui, hi ha unes discontinuïtats al respecte. Llavors, clar, hi ha anys en què la temperatura puja molt, altres que es manté una mica més constant, i llavors, quan hi ha aquests canvis sobtats, moltes espècies es perden una mica, no? Es perden, em refereixo, que no saben què està passant, no?
I vam veure que un any en què hi havia hagut un pic molt alt de temperatura de l'aigua, per exemple, les rajades pelàgiques, les violàcies, havien estat posant els seus ous abans que els tocava i això els... Bueno, estaven parint abans que els toquessin, perdó, que no posen ous. Llavors, clar, aquestes rajades, quan...
quan naixien, o moltes d'elles ja no tiraven endavant, ja no eren viables, o quan naixien no tenien el seu aliment que elles necessitaven, perquè no era l'època de l'any que els tocava estallar. Llavors, clar, això té repercussions molt directes en la reproducció d'aquestes espècies.
Doncs patrons de conducta que ja varien, segurament, potser encara no s'ha determinat exactament què sigui a causa d'aquest canvi climàtic, però tot fa pensar, tot fa apuntar, no?, que aquest augment de temperatura fa que canviïn aquestes conductes que tenen aquests animals. Ho vam comentar, eh?, també aquí l'Aran de Mar alguna vegada, aquest estiu, no?, aquest augment de...
d'això que deies de mantes, sobretot aquí a les costes del Garraf, sobretot es va veure amb alguns varaments també de mantes que van ser més habituals que mai, i això va ser no perquè fos estrany que això passi, sinó perquè n'hi havia més que mai, llavors era més fàcil que s'apropessin fins aquí a la costa.
Sí, sí, exacte. Els veraments són normals, en certa manera, depenent del número d'individus que hi ha present en la zona. Llavors, encara no s'ha determinat la causa d'aquests veraments, hi ha un grup de treball en què també participem nosaltres, però és evident que la presència està ara i és degut a, no se sap realment, però una presència
Una causa podria ser l'augment de temperatura de l'aigua que tenim aquí ara mateix. Anna Colmenero, investigadora de l'Institut de Ciències del Mar, moltes gràcies per avui haver entrat aquí a la Randa Mar, haver parlat una mica sobre taurons, l'estat dels taurons aquí al nostre Mediterrani, i també acaben de parlar d'aquestes mantes que aquest estiu han estat per aquí. Per acabar, última pregunta. No sé si s'espera que aquest estiu torni a haver-hi tanta presència, potser?
Doncs no ho sabem, ja ho veurem, a veure si... Però la teoria és que si les condicions continuen igual, sí que n'haurien de tornar, evidentment. Doncs estarem atents. Anna, moltíssimes gràcies i fins la propera. Molt bé, gràcies a vosaltres.
I així arribem al punt final de l'Arran de Mar. El punt final, no, el punt final d'aquesta primera hora de l'Arran de Mar d'aquest divendres 16 de gener del 2026. Nosaltres ara farem una petita pausa darrers 5 minutets i tornarem aquí fins les 6 de la tarda. No marxeu! Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Roy a l'Escola de Formació arrenca aquest 2026 els nous graus C en hostaleria i turisme. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? Necessites el títol oficial de Cambridge per acreditar el teu anglès? Aquest any forma't amb nosaltres. Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç.
Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer L'Acercada sense número de Tarragona i al web royalformació.com.
Mestres d'escola i canalla, historiadores i arqueòlegs, botiguers i artesans, consellers municipals, voluntaris i entitats socials, polítics a Barcelona, Madrid i Brussel·les, entitats de barri, escriptores del camp, futbolistes del nàstic, grans èxits musicals de tots els temps, pintores, fotògrafs... Ah, que no us pensàveu que tot això hi cabrien dues hores? Nosaltres tampoc, però mira, al final sí. Cada dia, de 9 a 11, la veu de Tarragona, la teva veu, Camí dels 40. Ens acompanyes.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Al Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·leta llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat Pones, on compren els professionals. Obramat.
Buena tarda, Son Lassin.
Post per la Tere Ortega, pescadors i pagesos reprenen les mobilitzacions dilluns vinent. Els dos sectors critiquen l'estricta normativa imposada per Europa. Les barques del Serrallo no sortiran a la mar en protesta per les noves mesures administratives fixades per controlar les captures. Hauran de comunicar les quantitats pescades de cada espècie abans d'arribar a port. L'armador del Serrallo i secretari de la Federació Territorial de Confraries, Javier Domènech, ha explicat a Tarragona Ràdio
Al final, darrere de tot això que jo agafi 200 grams de calamanxí o 150, no és algú que sigui representatiu ni que tingui cap valor ni cap força. Són mesures que al final la paraula que em surt al cap són estúpides, la veritat. Unió de pagesos iniciarà dilluns una setmana de tracturades per denunciar els incompliments del Departament d'Agricultura amb el sector de la fruita seca i l'avellana, però també pel Mercosur.
Ahir es presentava la temporada d'hivern-primavera dels centres cívics amb una oferta de 200 activitats, la gran majoria gratuïtes, també amb la mateixa oferta, 200. Avui s'han obert les inscripcions a la programació d'activitats formatives, culturals i de lleure adreçades a joves de 12 a 35 anys per al període de gener a juny de 2026. El conseller de joventut de l'Ajuntament, Guillermo García de Castro, ha destacat que s'han pensat les activitats que els mateixos interessats demanaven.
L'any passat tancàvem l'any en què el 86% de les activitats que s'havien fet havien estat proposades per joves, proposades per altres entitats, i de la mateixa manera hem elaborat aquestes 200 propostes per tots aquests sis primers mesos. Hi haurà teatre, danses, arts escèniques, les arts plàstiques i la il·lustració, així com la cuina, l'escriptura, la fotografia, música i can coral.
I en esports Cristóbal Parraló té clar que hi ha equip per superar la situació adversa que travessa el nàstic de Tarragona. Després de tres derrotes seguides, visita aquest diumenge el camp del Sant Luqueño amb l'objectiu d'aconseguir la primera victòria de 2026 i trencar la mala ratxa que arrossega.
Hay equipo para trabajar, para luchar y veremos a ver dónde nos lleva. Esto, yo espero que con toda la segunda vuelta que quede por delante, seamos capaces de coger una buena racha de resultados y tirar hacia arriba. El partit comença a partir de dos quarts de nou del vespre. Des d'una hora abans, en directe a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Rande Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Passa en tres minuts de les cinc de la tarda. Engeguem aquesta segona hora de Rande Mar. Una segona hora on parlarem i molt de balenes. De fet, coneixerem un llibre que s'ha fet que repassa les balenes al nord de la península ibèrica. Després descobrirem un estudi per saber...
si milers d'anys enrere caçaven aquests animals. Ens ho explicaran des de Canal Blau. Parlarem amb el nou president del Club d'Arrem d'Arenys de Mar i acabarem el programa d'avui com ho fem tots els divendres, com és habitualment, fent un repàs de tots els actes i de tots els esdeveniments que hi haurà arreu de la nostra costa aquest cap de setmana. Estarem aquí fins les 6 de la tarda, Renamar.
Moment ara de viatjar fins al nord de la península ibèrica per descobrir quina relació ha tingut la costa cantàbrica amb la caça de balena, Sergi. I ho farem, Marina, amb l'Àlex Aguilar, un dels autors del llibre de l'empremta a la huella ballenera al nord de la península ibèrica. Ell és catedràtic de Zoologia a la Universitat de Barcelona, professor i havia estat també director de l'Institut de Recerca en Biodiversitat. Àlex, sigues benvingut aquí a la Randa Mar. Molt bé, moltes gràcies.
Primer de tot, crec que toca que ens presentis com cal aquesta publicació, sense cap espòiler greu, per si algú se la vol, esperem que molts oients se la comprin, què ens hi trobarem en aquest llibre? Mira, és un llibre que en realitat molta gent m'ha comentat que no és un llibre, sinó que són dos llibres.
És un llibre composat per dues parts molt ben diferenciades. La primera part és una història de la pesca balanera a la península ibèrica, o sigui, explica des de l'inici del segle XI fins al final del segle XX, explica el desenvolupament, com va anar evolucionant la pesca, quins sectors van estar més implicats, quines regions d'Espanya, i a més també com va anar canviant tota l'operació, perquè són quasi mil anys de història.
I la segona part és com aquesta activitat ha tingut una trajectòria d'enllarca, perquè, repeteixo, han sigut quasi mil anys de història, i a més ha estat sempre practicant-se d'una manera continuada, doncs això ha deixat una empremta al llarg de tota la costa, sobretot de la costa del Cantàbric. Bé, del Cantàbric en el sentit extens, eh?, incluent tota Galícia i una miqueta de la Galícia, diguéssim, també atlàntica, a partir d'alguna manera.
Llavors, això ha deixat una empremta molt important, que és perfectament visible ara, i la segona part és bàsicament com una guia de viatges, o sigui, és localitat per localitat, hi ha una cinquantena de localitats que van ser antics ports balaners,
i en alguns museus també, i llavors en aquests llocs expliquem, localitat a localitat, quina va ser la història, el paper que va jugar la localitat en la història balanera, i què podem veure en aquests moments encara, a nivell d'edificis, atalaies, escuts nobiliaris, documentació, etc. Un científic com tu, Àlex, com encara un llibre que pel que m'estàs explicant és sobretot patrimonial, si ho podem dir així?
Sí, això és cert. Per un motiu, a veure, jo m'he especialitzat en la pesca de la balena i la balena, i he fet molts estudis biològics, perquè jo soc biòleg de formació, he fet molts estudis biològics sobre les poblacions de balenes, sobretot en els aspectes que tenien a veure amb la seva demografia i la seva, diguéssim, recuperació després de tants segles d'explotació.
Però, clar, per fer això cal estudiar la biologia dels animals, però també és impossible treure conclusions i entendre l'estat de les poblacions si no fem marxa enrere i estudiem també la història, la trajectòria històrica que han patit, diguéssim, aquestes poblacions. Llavors, per això vull dir una part de la meva...
ha sigut precisament mirant cap enrere, o sigui, la trajectòria històrica de la risca balanera. Ara ho has dit, és un llibre que mira evidentment enrere, que mira en el passat, però què ens queda avui de tota aquella indústria d'aquesta caça de balenes al nord de la península? A veure, queda molta petjada, molt rastre. O sigui, d'entrada hem de pensar que les últimes balaneres, les últimes factories balaneres
que pescaven de manera industrial i modern a Espanya, que van estar localitzades a Galícia, van tancar l'any 85. Llavors, aquestes factories encara existeixen, és cert que estan abandonades i estan en runes, però són complexos industrials molt interessants que es mantenen perfectament, algunes d'elles, no diré que en perfecte estat de conservació ni molt menys,
Però, vull dir, sí que tota l'estructura la podem reconèixer, podem entendre com funcionava tot allò. Per una altra banda, també, en altres localitats, que no va haver-hi pesca, diguéssim, industrial, però que va haver-hi una pesca que remunta a l'edat mitjana, en aquests llocs el tipus de resta que queda és més arqueològic, són edificis que estan preservats, alguns d'ells,
o bastants d'ells, torres de guaita, cases de producció i materials que estan, diguéssim, en museus, preservats en museus, i també, vull dir, les esglésies, per exemple, hi ha moltes esglésies que tenen sepultures d'arponers, per exemple, i allà està la marca de l'arpó i el nom de l'arponer, i amb símbols balaners, etcètera, deixen a banda que molts dels pobles,
de la costa cantàbrica, en el seu escut d'armes, apareix una escena d'una pesca balanera, la Kate, el Vermeo, el Darro, que hi ha molts pobles que tenen molt viva, diguéssim, la història balanera.
Sempre hem escoltat que els veritables, si m'ho permets la paraula, encara que no quedi gairebé reis d'aquest tipus d'ofici, eren els països del nord, però en el cas del que s'estàs explicant d'aquí d'Espanya, els arribava a fer la competència? O quin era el poder d'aquesta indústria, en aquest cas el poder econòmic i també social? Mira, això és un error historiogràfic. O sigui, d'alguna manera, en els darrers potser cent anys...
sí que ha sigut cert que les poblacions que van tenir més... o sigui, les activitats baleneres que van tenir més importància van ser les que es van fer en aigües fredes. Es van fer a l'Antàrtida o a les zones polars, o al Pol Nord. Diguéssim, a Alaska, a Groenlàndia, etcètera. Però això és només els darrers cent anys...
De fet, els documents més antics que existeixen a tot el món, que demostren una activitat balanera, provenen del País Basc. No són dels nòrdics, ni molt menys. I durant prop de 300 o 400 anys, pràcticament fins al segle XVI, els bascos van dominar per complet el mercat i l'ofici a tot l'Atlàntic Nord.
va ser només a partir del segle VII i sobretot a partir del XVII, quan els bascos perden una miqueta d'apistonada, i llavors comencen altres països, Holanda, Noruega, Anglaterra i tal, comencen a...
a capturar balenes. I aprenen precisament dels bascos. O sigui, en realitat, el que passa és que això és una història, diguéssim, que a través de Moby Dick i a través dels registres, diguéssim, de...
i la difusió, diguéssim, històrica més moderna, els països com Anglaterra, com Estats Units i com Noruega han tingut molt impacte. Però això és erroni. O sigui, el país amb trajectòria balanera més important de tot el món
consolidada, eh? Vull dir, hi ha gent que diu que, bueno, que potser en algun lloc havien fet, però no hi ha un sol document que demostren. O sigui, van ser els bascos, i els bascos van ser els que la van exportar per tota la costa espanyola, però també per a Irlanda, per a Noruega, per a Orenlàndia, per a Islàndia, i van arribar a Terra Nova, i van tenir bases a Terra Nova. O sigui, Terra Nova està ple de... ple. Vull dir, hi ha bastantes toponímies,
caps, noms de caps, noms de ciutats i tal, igual que són noms bascos. Interessant. Per què has dit que el pic d'aquesta indústria, aproximadament que l'hem d'estudar al segle XIV, segle XV, no? Pel que m'acabes de comentar fa una estoneta. A veure, va anar evolucionant. O sigui, comença segons els registres. És possible que fos més antiga, del segle XI. El que passa és que els documents més antics són del segle XI. Clar, hem de pensar que en aquella època s'escrivia molt poc.
Llavors, els primers documents que tenim són del segle XI. A partir del segle XIII, XIV i XV hi ha una activitat molt important al llarg de tota la costa espanyola. I és a partir del segle XV, a finals del XV i principis del XVI, que comencen a marxar a Terra Nova...
i al nord de Groenlàndia i a les Fitsbergs i tal, i llavors l'operació es desplaça, surt de la península ibèrica i se'n va més cap als mars del nord. Però continua a la península ibèrica. És cert que més... no hi ha tanta activitat. Per què? Entre altres, perquè despoblacions de balenes s'estaven resentint després de tants segles d'explotació i anaven baixant d'abundància. I després, al segle XX, hi ha una segona ruifada...
que és quan s'implementen factories balaneres modernes, diguéssim, amb equipaments i a industrial. I llavors, novament, té una gran importància. De fet, la pesca a la península ibèrica va haver-hi un any, concretament l'any 23, que va ser el segon rècord mundial de producció d'oli per barco. El segon rècord mundial a tota la història de la pesca balanera.
mai s'havien agafat tantes balenes com aquí. I això arriba fins que entra en vigor el Tractat de Protecció, no?, fins a la segona meitat del segle XX. Fins a l'any 85. Sí, o sigui, l'any 85, precisament gràcies al vot d'Espanya, perquè ja feia uns quants anys que la Comissió Balenera Internacional, que és l'organisme internacional que regula la pesca a la balenera,
estava intentant fer una moratòria, un cessament temporal en la pesca industrial de balenes. Però mai arribaven amb els bots. Això es va portar a votació en anys successius i mai passava. I va haver-hi un any, que va ser l'any 82, que l'any 82 Espanya, que en aquell moment volia entrar...
a la Unió Europea, i a més hi havia un moviment ecologista, diguéssim, que va fer molta pressió, llavors Espanya es va decantar, diguéssim, per votar a favor del cessament. Tot i que tenia operacions balaneres, tenia tres factories balaneres treballant, llavors, operatives. Llavors, això es va aprovar l'any 82 i d'entrar en efecte l'any 85, i el 85 va ser l'últim any que es van pescar balenes aquí a Espanya.
I Àlex, el fet que hàgiu pogut fer aquest llibre, hàgiu pogut fer aquest recull, vol dir que totes aquestes comunitats autònomes, en el cas d'Euskadi també, han tingut la cura que s'havia de tenir en conservar o fins i tot en difondre aquest patrimoni, o hi ha aquell com que s'ha fins i tot amagat perquè ara mateix no queda molt bé parlar d'aquella indústria?
Mira, això que preguntes és interessant perquè té molt a veure amb la percepció de la societat amb això. O sigui, en els llocs on la captura va ser molt antiga, bàsicament al País Basc, a Cantàbria i Astúries, allà estem parlant, o sigui, en aquestes zones es va pescar balenes fins a
al segle XIX, mitjans del XIX. Alguna balena, l'última va ser concretament el 1901. O sigui, tècnicament al segle XX, però parlem de segle XIX. Llavors, com això ja es deia com una cosa passada, llavors hi ha hagut molt d'interès en preservar el que quedava.
I llavors hi ha molts museus, hi ha hagut molts estudis també sobre aquest tema en aquestes regions. En canvi, a Galícia, que va estar funcionant fins al 1985, allà ho vivien com una activitat que no tenia, diguéssim, entre cometes, massa interès, per dir-ho d'alguna manera. De tal manera que, tot i que hi ha restes molt més moderns, s'ha preservat molt pitjor.
o sigui, hi ha hagut menys cura a la preservació. I senzillament perquè no se li ha donat valor. És curiós com, doncs això, o sigui, el pis basc, diguéssim, la pesca de la balanera és una cosa que està molt ficada dintre de, diguéssim, de l'estudiografia del país, i en canvi a Galícia, que ha tingut una importància fins fa 50 anys o 40 anys,
ha quedat molt més en l'únic. I, Àlex, ja per acabar, per qui es llegeixi el llibre i li quedi ganes d'anar sobre el terreny, abans has dit que la segona part del llibre era com una mena de ruta per aquests nord d'Espanya, no? A quins llocs els recomanaries anar? O a quin lloc, per exemple, no es poden perdre per entendre encara molt millor el que expliqueu?
A veure, la veritat és que em gostaria molt dir una zona, perquè primer, tot el nord d'Espanya és un lloc que no només per anar a veure balenes i per anar a veure... Per tot.
Hi ha uns pobles meravellosos, es menja fantàsticament bé, vull dir, és un lloc en si mateix i ja val la pena anar-hi. Ara bé, potser els dos llocs, les dues àrees que són en aquests moments que hi ha més memòria o hi ha més empremta seria el País Basc, perquè ells van ser els que van iniciar l'activitat i durant molts anys la van controlar, tot i que estaven pescant els mateixos bascos, pescaven...
Asturies i Cantàbria, però eren els bascos. Llavors, els que ho feien, o sigui, els que manaven, entre cometes, eren empreses basques, que anaven allà, pagaven uns impostos per poder pagar asca i utilitzaven mà d'obra local. Però això, llavors, el País Basque és on hi ha més empremta, i després a Galícia, senzillament perquè és la zona més recent, a Galícia hi ha moltíssima cosa i que es preserva, hi ha factories balaneres senceres que es poden visitar,
que estan abandonades però que tenen una capacitat d'acció molt bona, molt elevada. Doncs, Àlex, moltíssimes gràcies per explicar-nos tot això aquí a la Randa Mar. Recordem autor, juntament amb en Max, d'aquest llibre de l'empremta balanera al nord de la península ibèrica. Moltes gràcies per passar pel programa.
Molt bé, moltes gràcies i només una petita precisió. El llibre està escrit en castellà perquè, com se centra molt en el Cantàbric, el vam fer en castellà, ho dic perquè en castellà el títol és La huella ballenera. Si algú la busca, per empremta no ho trobarà. Molt bé, Àlex, moltíssimes gràcies. Gràcies a tots els interès.
No deixem de parlar de les balenes i de la seva caça, i de la seva caça, ho direm millor, perquè la caça de grans balenes es remunta molt més enrere en el temps del que es pensava. Una nova investigació de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona revela que comunitats indígenes del sud del Brasil caçaven grans cetacis fa 5.000 anys, uns 1.000 anys abans de les primeres evidències documentades, Carles.
Doncs sí, l'estudi mostra que els pobles de la regió de l'abadia de Babitonga, a Santa Catarina, al Brasil, van desenvolupar tecnologies especialitzades per a la caça de grans balenes molt abans del que suggeria la recerca arqueològica prèvia. De tot plegat, en parlem i en descobrim tots els detalls, de la mà de l'André Colonese, un dels investigadors principals del projecte. André, moltes gràcies per acompanyar-nos avui aquí a la Randa Mar. Gràcies a vosaltres.
André, fins ara es creia que els orígens de la caça de balenes era de fa entre 3.500 i 2.500 anys, sobretot a l'hemisferi nord, segons l'estudi, en societats glacials. Però ara heu descobert que és de molt abans, de fins a 5.000 anys, i a més a més no al nord, sinó a l'Amèrica del Sud ja es practicava aquesta caça de balenes. És així?
Es así, exactamente. Prácticamente lo que hemos siempre estado observando, yo soy un arqueólogo brasileño que estuve coordinando un proyecto europeo en Brasil, que se terminó en agosto del año pasado, y a lo largo de los años y de las décadas en Brasil siempre se encontró muchísimos restos de ballenas en sitios arqueológicos costeros que llamamos Sambaquis, que son montes de conchas, algunos monumentales, tienen 30 metros de altura,
que se han creado entre 6.000 y 1.000 años atrás. Y tiene una gran cantidad de ballenas, pero siempre se quedó la pregunta si eran ballenas que eran aprovechadas cuando estaban muertas en la playa o si de hecho estos grupos cazaban. Porque la caza siempre se entendió que había iniciado en las zonas polares del Ártico, Subártico, del hemisferio norte.
Este estudio es un estudio que prácticamente tiene un abordaje multidisciplinar. Hemos utilizado varias técnicas para identificación de las especies, para entender cuándo han sido obtenidas las ballenas a través de fechas radiocarbónicas, análisis moleculares y análisis de diferentes categorías de artefactos que se encuentran
en museus arqueológicos del sud de Brasil, principalmente del Museu Arqueológico de Sambaquí de Joinville, en la Babitonga.
És a dir, fins ara es sabia que en aquesta zona del Brasil s'havia descobert que hi havia moltes restes de balenes, però es creia que no s'acaba de saber el per què d'aquestes restes, i ara s'ha descobert que hi ha les caçaven des de fa moltíssims anys en aquesta zona, gràcies a aquesta investigació de...
que heu analitzat, entenc, aquests ossos de balena, i també els utensilis, les eines que ells utilitzaven. Exactamente. Nosotros nos encontramos en una región del planeta muy especial, porque sur del Brasil, en la zona de migración, hay por lo menos dos especies, hay otras especies que passan por ahí, pero hay una especie en particular, que es una especie de ballena, que es la ballena austral,
ballena franca austral, la South Right Whale, es una ballena que pasa por la zona sur de Brasil, muy cerca de la orilla, muy cerca de la orilla, en el invierno austral, estamos hablando de junio, julio, agosto, y pasa con sus crías, y es una ballena que tiene un comportamiento muy especial porque normalmente busca bahías, estuarios, zonas muy protegidas de oleaje fuerte,
para quedarse semanas, a veces, con sus crías, alimentándose, y en el invierno actualmente es posible sentarse en la playa y observar a esas ballenas, es un espectáculo increíble. Y claro, esto del pasado, antes de la explotación comercial que hemos tenido en Brasil desde el siglo XVI, con la colonización europea,
Imagina que antes de la explotación, o la explotación que ha prácticamente casi exterminado las ballenas del emisario sur, el número de ballenas debería ser mucho mayor de lo que tenemos actualmente en invierno. Son recursos, digamos así, que están disponibles periódicamente a esos grupos y era casi inevitable pensar que no tuvieran...
de intentar su explotación sistemática y activa al invés de depender de eventos estocásticos de ballenas muertas en la playa.
És a dir, ens hem de posar en la pell de fa 5.000 anys, aprofitaven aquests moments que aquestes balenes, la balena en aquest cas, la franca australa, ens has comentat que venien aquí a aquestes balies a descansar amb les seves cries, que entenc que també les alimentaven i per això estaven més tranquil·les, i ells aprofitaven aquests moments per caçar-les. Com ho feien? Quina tècnica utilitzaven? Com ells les caçaven?
Pues sí, esto es la parte donde nosotros tenemos que buscar evidencias etnográficas, que son las evidencias de grupos europeos que han documentado con otros grupos indígenas que actualmente y en el pasado histórico explotaban ballenas. Y la evidencia etnográfica y la evidencia arqueológica nos indican que esos grupos tenían embarcaciones, probablemente canoas,
donde podían estar de 5 a 20 o 30 personas, que son canolas muy bien documentadas por los europeos cuando llegaron a Brasil en el siglo XVI, y usaban unos arpones que son unos arpones que llamamos arpones barbados, que son arpones compuestos, que son los que hemos encontrado e identificado en la colección de un arqueólogo amador que recuperó varios artefatos durante la destrucción de los sitios arqueológicos en Brasil.
en la mitad del siglo pasado que son alpones que tienen ahí casi medio el cabezal de alpón hecho de hueso y balena tiene casi medio metro de longitud venía colocado en la extremidad de un hastil que luego a una cierta distancia de quizás hasta 5 metros de la ballena desde una canoa un cazador podría fácilmente interceptar al animal
que, digamos, en la extremidad de este arpón podría estar amarrado con cordas, flotadores. Bueno, todo esto son prácticas que se han utilizado durante siglos y han sido muy bien documentadas. Posiblemente era este mismo modo de caza que se observa entre estos grupos.
És a dir, utilitzaven els mateixos ossos de balena, també, no?, per fer aquests arpons, entenc. Sí, de hecho, eso es una observación importante, porque cuando hablamos de la Casa de la Ballena tenemos que pensar que, con base, nuevamente, a dados históricos etnográficos y también a dados arqueológicos de sepultamientos humanos, que la Casa de la Ballena probablemente es una actividad donde hay todo un...
una organización social muy bien estructurada, donde hay una cierta hierarquía social. Es una casa que permite al cazador y a los miembros de la casa obtener un cierto prestigio y estatus dentro de la comunidad, porque es una actividad de alto riesgo. Y eso lo observamos en varias comunidades baleeras.
Y creo que también hay un componente ideológico, espiritual, cosmológico en matar una ballena con su propio hueso. Y esto es algo más especulativo, pero es posible que tenga también un carácter ritualístico.
Perquè quins usos en feien ells de les balenes? Que n'extreien, diguéssim, de les balenes un cop caçades a banda d'aquests ossos per fer aquests arpons? Quins altres usos li donaven? Sí, la ballena són animals extremadamente ricos de carnes, de proteïnes i també d'aceite.
l'aceite de la ballena és un producte que ha sigut esplotat de modo, a nivell de subsistencia, però a nivell comercial, de modo molt intensiu i és un producte molt...
per comunitats indigènes que usen les ballenes. L'aceite te permet calentar-te, per exemple, utilitzar-te per fer-fuego, utilitzar-te per aïslar altres tipus d'artefat. La carn és una carn molt rica de macronutrients, de lípid, de proteïnes, però també de micronutrients.
Entonces, a nivel de dieta, es un animal que representaría una bonanza impresionante y seguramente la casa de la ballena, el producto de la casa de la ballena era compartido con otras comunidades, otros grupos. Yo creo que al momento de la casa de la ballena, en invierno, muchas comunidades se reunían
en certs llocs, només per aquest tipus d'event. Era gairebé com un festival, diguem-ne així, on l'aceite, la grasa, els huesos podien ser compartits i utilitzats per molt de temps. No sé si a banda de la franca austral també caça d'altres balenes. Em sembla que abans has comentat que hi havia una altra espècie que també freqüentava aquestes zones. Sí, la franca austral era la més...
abundante, es la más abundante en el registro arqueológico, es la más cazada, probablemente por su disponibilidad, su comportamiento, pero hay una otra especie también que era bastante importante que es la yubarta, la humbug whale, la yubarta, y es una especie muy interesante porque tenemos muy poca información sobre la migración y distribución de esa especie antes de
de su casi desaparición con la explotación comercial. De hecho, se creía que la especie no residía, no se paraba en esas aguas, que pasaba largo, muy lejos, y tenía una ruta migratoria hasta el norte de Brasil. Y aquí la información que nos da el registro arqueológico es que era una especie que también era bastante costera,
y por lo tanto nos permite mapear su área de distribución antigua precomercial. Y todo eso tiene una serie de implicaciones para entender y para reflexionar sobre políticas de conservación y de protección de sus animales.
Quina importància ha tingut, André, el desenvolupament de les noves tecnologies que heu pogut utilitzar per l'estudi, alhora que també totes les eines i totes les restes d'ossos que s'han conservat en museus per poder analitzar-les i realitzar l'estudi? Quina importància ha tingut tant una cosa com l'altra?
La historia de la Casa de la Ballena es uno de los mayores retos que los arqueólogos han encontrado y todavía encuentran para entender nuestro pasado, porque es extremadamente difícil entender...
si ballenas son cazadas o son solamente aprovechadas. Por una serie de problemas, las ballenas son grandes, cuando se caza una ballena casi nunca se lleva la ballena entera a un sitio arqueológico, se quedan muchas partes en la playa, en la orilla, y entonces los arqueólogos trabajan con fragmentos de huesos, fragmentos de...
de evidencias. Y esto, la implicación principal, creo yo, es que es muy difícil identificar con técnicas convencionales, identificar las especies. La identificación de las especies es muy importante porque una cosa es que estamos trabajando con especies que son altamente costeras, que tienen una serie de características como una alta flotabilidad y después que mueren, están en el litoral, son muy abundantes, o si estamos trabajando
Encontrando especies que viven al mar, que son muy rápidas, que son muy agresivas, como, por ejemplo, la cachalote. La cachalote, es muy difícil que esos grupos tuvieran la tecnología para cazar la cachalote. Pero sí que tenían la tecnología para cazar la eubalena australis. ¿Eso qué significa? Que identificar las especies es absolutamente crítico. Y la arqueología molecular...
que es la arqueología que está revolucionando nuestra comprensión del pasado. La arqueología molecular ha sido extremadamente importante aquí porque nos permite, con técnicas como, por ejemplo, del ADN, pero en este caso la técnica de zooms, que es la identificación de especies a través del colágeno, de la secuencia de aminoácidos del colágeno, eso nos permite, por lo tanto, investigar
decenas de millares de restos de fragmentos de ballenas y hacer un mapeo de la identidad y la distribución de las especies que no era posible hace 30 años, 20 años. Y eso nos permite también identificar las especies que han sido utilizadas para hacer artefatos. Entonces la arqueología molecular ha sido extremadamente importante aquí para entender si era caza o si era un aprovechamiento oportunístico.
André, moltíssimes gràcies per haver estat avui amb nosaltres aquí a la Randa Mar i haver-nos donat a conèixer tots els detalls d'aquest estudi. Estarem també pendents de si hi ha algunes altres novetats. Perfecte. Gràcies a vosaltres per vostre interès i espai en la investigació. Gràcies.
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Canviem radicalment de tema, deixem les balenes. Volem parlar ara amb el nou president del Club de Rem d'Arenys de Mar. Ell és Dani Ribó i ja era tresorer de l'entitat. Descobrim el nou projecte i els eixos bàsics del nou mandat, Oriol.
Doncs sí, efectivament, avui el que volem fer és conèixer el nou president del Club de Rem d'Arenys de Mar. Sí, de fet, ahir mateix podíem fer valoració de com havia estat el mandat de l'antiga presidenta, la Núria Rosales. Doncs avui és moment de conèixer el nou projecte que l'encapçala el Dani Ribó, i el tenim en línia. Dani, molt bona tarda. Hola, bona tarda. Bé, Dani, nou president del Rem d'Arenys, com ha estat això? Correcte.
Doncs he estat treballant, de fet, amb el mandat de la Núria, jo era el tresorer, i per tant, d'alguna manera, quan la Núria va optar per no continuar a renovar i fer un canvi d'aires, d'alguna manera, doncs vam posar sobre de la taula aquí en Tomaria el nou mandat.
i d'alguna manera per durar continuïtat i aprofitant el coneixement que tinc de funcionament del club, perquè fa el club en si i la relació amb la federació, amb l'administració, etcètera, jo faig una mica el pas endavant per entomar aquests quatre anys que venen. I evidentment, quan un pren aquestes decisions, no sé si dir-ne condicions o com dir-ho,
Però sí que tenia molt clar que tirar endavant un club o tirar endavant qualsevol institució no és només jo fent les coses, sinó que havíem de consolidar un equip de treball. I així ha estat. Hem estat un any buscant, pensant, reflexionant sobre qui formaria part d'aquesta junta. Al final rep el nom de gestió del club. I ara mateix som quatre. Jo presideixo.
per donar aquesta continuïtat i aquest coneixement del club, i s'incorporen tres persones, la Laura Echeverría, en Rafael Massip, i la Pilar Gómez, per tirar endavant el projecte primera línia. Tindrem secretari, tresorer i vicepresident. Fantàstic, és important això, Dani, el fet d'estar acompanyat. Més que important és bàsic, el fet que l'equip que hi hagi al capdavant s'entengui, estigui unit i tinguin un projecte comú.
Sí, sí, sí, i a més d'allò pensant, clar, em fares una sèrie de preguntes, en aquest moment de la ràdio i així, i pensava que el més important segurament és tenir confiança, confiança entre els quatre, i també autonomia, i ara mateix ja estem començant a establir bases i a consolidar el projecte que tenim, que comencem a desenvolupar,
i d'alguna manera confiança plena a l'equip, confiança plena en què les decisions es prendran amb el millor dels sentits possible per tirar endavant el club. I tant. Explica'ns també, Dani, com és aquest projecte, és a dir, quins són aquells pilars fonamentals o cap allà on voleu portar el club de Rem d'Arenys en aquests propers anys.
Dels pilars, d'alguna manera el REM sempre té dos grans pilars, que seria el REM de competició. D'alguna manera aquest projecte, aquesta part del projecte està prou consolidat, ja sempre on hem dient, de tant en tant en la seva entrevista. Normalment, veterans, veteranes, fem podi, ha aparegut un grup mixte, que ja estan començant a integrar-se dintre aquest sistema, dintre de la part de competició. I el que sempre aconsegem o sempre veiem que hi ha una mica de dèficit, una mica de...
L'actuació és amb el rem lúdic, amb tota aquesta gent que ve a remar, no amb aquest espirit competitiu, sinó amb una mica més de lúdic, de passar l'estona, d'entrenament, d'exercici, però el fet que no hi hagi aquesta obligació de la competició, aquesta responsabilitat, fa que de vegades...
les barques de vegades no poden arribar a sortir, de vegades ja passen coses. Llavors, una de les coses que ens plantegem és consolidar el rem lúdic, aquest rem més popular, i l'altre pilar que també el tenim aquí a sobre és el local. Ja hem dit diverses vegades que el remarenys
Tenim un local ara mateix una mica senzill, per dir-ho finament, que de vegades, sobretot a l'estiu, no el podem utilitzar perquè fa una calor tremenda. Llavors, és el local social, el gimnàs, i no podem, fa molta calor i no es pot. Llavors, ja hem de començar a establir relacions amb l'administració per veure què podem fer, perquè com a poble ens donin cabuda en algun lloc o altre per poder desenvolupar la nostra tasca com a entitat del poble que som.
S'entén del poble que ara la federació també continua a estar abrint els vincles amb la federació, però som un club que estem molt ben valorat per la federació. Participem a totes les activitats, organitzem campionats i regates a Arenys, guanyem, llavors, clar, anem a treballar amb l'Ajuntament perquè tot aquest també se'ns posi més en valor i puguem tenir un espai més...
més adequat per poder desenvolupar la nostra activitat a terra. A la mà ja ho tenim endreçat, tenim els llaguts, ens falta una mica poder fer una cosa a terra. Aquesta qüestió del local, diguem-ne que és clara, es tracta de trobar un espai, amb l'administració poder-ho pactar, amb l'Ajuntament poder-lo tenir, que potser és una mica més complicat, o sigui que hi ha diferents maneres d'aconseguir-ho, és aquesta primera part que ens deies,
la de la consolidació del club, de treure gent, de portar gent a remar, que vinguin a provar-ho, que remin de forma lúdica, com us plantegeu aconseguir-ho? Això sí que volem incidir en aquí. De quina manera podeu fer que més gent d'Arenys, en aquest cas, s'acosti al club de Rem, ho vulgui provar, senti interès per venir a remar? Aquí tenim certs problemes o certs sàndicaps nosaltres mateixos, que sempre hem posat sobre la taula, perquè clar,
per portar un llagut i haver-hi timoners. Una de les actuacions molt concretes que ens plantegem és que socis, perquè al final som socis, prenguin aquesta responsabilitat de portar barques, de fer de timoner, d'agafar un horari concret i, evidentment, aquí ningú cobra amb el seu temps,
Doncs això, portar les barques i intentar consolidar grups lúdics amb timoners que puguin donar aquest servei, que és el gran problema que tenim. D'aquesta manera podem ompliar l'oferta, perquè ara mateix som 3-4 timoners, 3 estem a competició i llavors queda la 2,
que es dediquen al rem lúdic. Llavors, clar, a vegades ens falta això, poder obrir més horaris per manca de gent que pugui portar el timó, que s'atreveixi, que tingui les bases per poder portar el timó. En aquest sentit, ara el dia 24 hi ha una formació
de la federació, que sorprenentment s'han apuntat en 5 persones, amb la qual cosa estan supercontents, perquè dins del club es veu que hi ha gent que té ganes d'implicar-se més. Per tant, hem de fer una feina interna per buscar aquests timoners i una feina externa de promocionar el REM, perquè la gent del poble van vinguent. Sense fer massa res, és curiós, eh? La gent van enviant correus, van demanant informació, sembla que hi ha una mica de repunt d'interès pel REM,
A tots els clubs ho comentem, que hi ha gent que té una mica de més interès, però sí que cal, aquest degoteig que es fa de forma espontània, cal endreçar-li d'una manera més endreçada, organitzar tastos de REM més periòdics, ensenyar què és el REM, de manera més organitzada, ara anem fent una mica així sobre la marxa com podem...
Tenim feineta. I tant, no, no, sens dubte. I Dani, també, l'altre dia que parlàvem amb la Núria Rosales, feien valoració una mica del seu pas, ella ens comentava que una de les assignatures pendents que li han quedat és, sobretot,
la joventut, atreure gent jove, infants, canalla, gent jove que vulguin participar en el REM. De cara al mar, no podem competir amb la base nàutica, ells ho tenen molt ben muntat, ho tenen molt ben estructurat, cursos de navegació, etcètera. És difícil des del REM poder atreure aquesta franja d'edat. No sé, des de la vostra nova junta, què us plantegeu en aquest sentit?
Ho tenim sobre de la taula, tampoc ens hem plantejat, que no hem arribat aquí a parlar-ne encara, però sí que és cert que jo crec que tots els clubs, la gran majoria de clubs de Catalunya, de Rem, tenim aquest problema. Tu vas a competició i de veterans, hi ha moltes embarcacions d'absolut, també de gent de 30 anys, cada cop n'hi ha menys, però de nanos n'hi ha molt pocs.
pel motiu que sigui, sempre és molt difícil competir amb un futbol, parlant amb entrenadors d'altres clubs, un nano tira cap al futbol, tira cap al bàsquet, ja estan molt més consolidats, llavors ens costa treure aquest nano cap al club. I a més a més, nosaltres, per la nostra pròpia infraestructura, el seu club molt senzill, tampoc no tenim entrenadors reglats, ni podem oferir espais, no podem oferir uns vestidors, perquè no en tenim.
Llavors, clar, primer hem de consolidar moltes altres coses de terra, després poder intentar buscar timoners i després poder estructurar nanos.
però grups de nanos, però ens és complicat. I serà difícil. El que sí que hauríem d'intentar, que ho veiem una mica més proper, estic parlant una mica així, en veu alta, que no heu consultat amb els companys, un grup d'absolut, els nanos de 25-30 anys. Aquí sí que, bueno, els majors d'edat, doncs ja és més fàcil. Aquí sí que hauríem de fer alguna campanya, anar a buscar els instituts, anar a buscar, no ho sé, d'alguna manera, per intentar visibilitzar aquest esport,
I a veure si aconseguim atreure nens no, infants no, serà complicat. El dia d'avui crec que no ho podríem, però adolescents o nanos de 18, 20 anys, 25, sí que seria interessant.
reptes de futur, alguns més propers, altres que poden quedar més per un futur, però que en qualsevol cas avui els hem pogut plantejar i els hem pogut conèixer de la mà del nou president del club de Rem d'Arenys, el Dani Rebó. Li agraïm moltíssim que ens hagi atès aquesta estona i molta sort, molta sort i molts encerts, que sempre quan s'inicia un projecte convé encertar-la, convé tenir sort i segur
Això no n'hi ha cap dubte per l'experiència que teniu, que el Club de Rem té una llarga vida. Gràcies. Perfecte, doncs moltes gràcies. Bona tarda. Vinga, bona tarda.
Comencem el nostre repàs d'actes i desdeveniments per aquest cap de setmana arreu del nostre territori. Com ho fem habitualment, anem fins la Costa Brava, Sergi, què hi farem? Doncs sí, Marina, obrim l'agenda d'aquest cap de setmana i, si em permets, la dedicarem als Barbuts. Per què? Doncs mira, perquè diferents pobles de l'Alt Empordà...
fan festa, i fan festa dedicada a aquests sants a la Setmana dels Vermuts. Per exemple, hi ha festa de Sant Antoni a Nevata, Paralada, Vilatenim i Torruella de Montgrí. I hi ha festa de Sant Sebastià a Sant Pere Pescador, Vila Juïga i Borressà.
Anem de festa en festa, millor dit, a fires, perquè a Espolla, tant dissabte com diumenge, hi ha un esdeveniment molt important, ja que hi ha la fira de l'oli i l'olivera, un cultiu molt arrelat en aquesta terra i que també té un comerç important a part de la vinya.
I ja concretament passem a dissabte a les 11 del matí a Cadaqués. Dintre dels actes o dintre d'aquesta categoria de Es Nostro Poble hi ha un taller de maquetes programat. Dissabte també a Figueres hi ha la 25a mostra de Muntanya i Aventura.
I diumenge us proposem dues propostes a l'aire lliure. La primera, a llançar. Amb una sortida de senderisme fins a Cap Ras, amb sortida a les 10 del matí, per anar fins a aquest paratge tan maco del Cap de Creus i a Terruella, hi ha una marxa en BTT pel Montgrí i voltants amb el nom de Crema Torrons. Per si a algú encara li queda alguna reserva d'aquestes festes i d'aquest Nadal, doncs que agafi la bicicleta, que agafi la mountain bike...
i els cremarà a tots. Que passeu un molt bon cop de setmana. A reveure, ens hi tornem a trobar-hi dilluns. I de la Costa Brava baixem fins al delta de l'Ebre, on també tenen diverses activitats preparades. Cel. Estimarina, donem una ullada a veure què tenim per aquesta zona de les Terres de l'Ebre. Celebració de la tradicional festa de Sant Antoni amb un dia d'activitats diverses com la benedicció d'animals o l'encesa de la fuguera. El dissabte 17 a Horta de Sant Joan.
Monòleg Vida i Miracles a càrrec de Termi, que presenta la seva història. Repassa els seus orígens, la família, els estudis, la feina, la vida sentimental i com està vivint la paternitat i fer-se gran en un món hostil i canviant. El dissabte a les vuit i mitja a lo carrer de l'Havana, a Tortosa.
Espectacle familiar Somio en la ciutat dels oficis impossibles. Titelles i música en directe en un espectacle que parla de la imaginació i l'esforç per fer realitat els nostres somnis. El diumenge 18 a les 12 del migdia al Museu de Tortosa. Espectacle als 80 Music Band a càrrec de la banda de música La Ginesta. Un concert amb veus i música en directe on s'interpreta els grans hits dels 80. El diumenge a les 6 de la tarda al Teatre Municipal La Llanterna de Mora d'Ebre.
Nova edició de la festa de Sant Antoni d'Ascó, declarada d'interès nacional, amb cinc dies de música, fogueres, jocs tradicionals, corrides i exposicions, entre moltes altres activitats. Del 15 al 18 de gener a Escó. Festes majors de Sant Antoni al Perelló, amb tota una setmana d'activitats diverses, correvars, tres toms, calmant, concursos, música i ball, a més dels actes més tradicionals i religiosos, per a grans i menuts. Del 15 al 20 de gener al Perelló.
Nova edició de la celebració de la festivitat de Sant Antoni al Canà, en què destaca el Vall de Mantons, on les parelles participants es reuneixen en diversos punts de la ciutat per ballar-lo, sent un bon exemple de l'expressió del folclore i costums populars per Sant Antoni a les Terres de l'Ebre.
Durant el cap de setmana i en diferents horaris també es podrà participar en les diferents activitats paral·leles, com la tradicional despertada i xocolatada, la missa i processó en honor a Sant Antoni, la benedicció dels animals o la cursa de cintes i trencada d'olles. Del 16 al 18 de gener al Canà. I fins aquí l'agenda de les Terres de l'Ebre.
Anem ara fins les costes del Garraf per veure quines propostes ens porta també en Carles. Carles? Doncs per aquest cap de setmana, Marina, us proposem anar cap a Ribes, que ja ultima els preparatius per als actes de la festa major de Sant Pau d'aquest cap de setmana, amb la vista sobretot posada en la meteorologia.
De moment es mantenen totes les activitats principals, però des de l'organització ja han avisat que hi podria haver canvis fins al darrer moment. Dissabte a les 6 de la tarda es farà la lectura del Paragó a càrrec de Quim Albalate, des del Saló de Plens de la Casa de la Vila, i en acabar es donarà el tret de sortida al Correfoc de Sant Pau, que aquest any celebra la seva trentena edició.
L'Ajuntament i les tres colles organitzadores han decidit mantenir l'acte, tot i la previsió de pluges, però ja han confirmat la cancel·lació de la fogarada final, que se substituirà per una encesa conjunta de les nou colles participants en acabar el recorregut a la plaça Mercè.
La festa del Tracassaun es manté sense alteracions a l'embalat de Can Puig. Diumenge a les 10 del matí arrencarà des de la plaça de la Vila l'anada infantil a l'ermita de Sant Pau i a les 12 del migdia començarà la baixada infantil amb el recorregut invers des de l'ermita fins a la plaça de la Vila. Com no, avui també hem de fer menció als tres toms de Vilanova, que avui també estaven molt pendents de la meteorologia de demà.
Després de l'esmorzar del traginer de demà dissabte, que serà per agafar forces, i un cop finalitzi l'ofici a l'església arxiparastal de Sant Antonio Abat, es farà la benedicció dels animals més petits i a les 12 del migdia començarà la benedicció de cavalleries, carros i carruatges que donaran inici als tres toms 2026, que ho faran pel carrer de la Bomba, de l'Aigua, l'avinguda Francesc Macià, Josep Cloreu, l'avinguda de Covelles, la Rambla principal i la plaça de les Neus.
Au, doncs, una altra proposta per aquest cap de setmana. En aquest cas, a Vilanova i la Geltrú. Cap de setmana, intents de festes majors. En aquest cas, a Ribes i a Vilanova. Nosaltres ens retrobem dilluns vinent aquí, arran de mar. I acabem el nostre repàs de gent de les costes del Maresme, Oriol. Doncs sí, Marina, som-hi. Parlem d'unes quantes propostes de cara a aquest cap de setmana a la comarca del Maresme. Comencem per Arenys de Mar, que aquest dissabte hi haurà una nova visita guiada a la biblioteca a partir de les 11 del matí...
amb l'objectiu de conèixer les instal·lacions. I ja a la nit hi haurà ball a l'Ateneu. Com tots els dissabtes aquesta setmana, anirà a càrrec del duet Christian i Sònia. A partir de dos quarts de deu de la nit hi ha un preu de 10 euros, 8 euros per als socis. I diumenge, la sala 1 d'octubre d'aquí d'Arenys, acollirà un vespreig musical obert a tots els públics a partir de les 5 de la tarda. Durant la tarda hi haurà també servei de bar a càrrec del futsal d'Arenys. Qui també ha preparat un vespreig aquest diumenge és l'Ateneu Aranyen. Comptarà amb un concert i ball...
del grup de Dolphins a partir de les 7 del vespre. L'entrada té un preu de 10 euros i 8 per als socis i sòcies. Durant tot el cap de setmana tenim Fira, Mercat d'Artesania i Alimentació, Argentona, amb la venda de productes artesanals i de proximitat a la plaça Nova. A més, demà a les 11 del matí, també a Argentona, hi ha tastet i cercavila de capgrossos, casolans fets a casa per fer després,
Una cerca vila. Hi haurà els cagorossos de la Timbureta, l'Arnal i la Bruixa Bona, entre altres. També hi haurà xocolatada, a un preu de dos euros. Una altra població, Sant Vicenç de Montal, allà ens hi espera el mercat d'olis i vins. Olis i vins nous i premiats de les varietats d'olives arbequines i argodell de quatre productors catalans, com són oli canyal del Baix Empordà,
oli terra de la Vita de la Noguera, oli sol de plana del Pallar Jussà i olis Nadal del Baix Camp. Els vins seran de la cooperativa Empordàlia, del celler Vinya Canyal, de terra de la Vita de la D.O. Costés del Segre i també de la D.O. Navarra. El festival gastronòmic es completarà amb les olives grans i farcides, els embotits de la vall d'en Bas, els formatges del Mollanès i altres productes agroalimentaris típics i tradicionals de la cultura rural catalana.
I acabem amb Mataró. Recordar que aquest és el darrer cap de setmana per veure els pastorets de Mataró a la sala Cabanyes. Àngels, dimonis i pastors, nymphes, bruixes i follets, actors, músics i tècnics, fins a 300 persones fan possible un dels principals espectacles nadalencs del país, amb orquestra en directe, més de 50 decorats i espectaculars efectes especials, basats en l'estel de Nazaret de Ramon Pàmies i amb música dels mestres Enric Torra, Felip Vilaró i Miquel Ferrer.
dos diumenges faran la darrera funció d'aquesta temporada. Això és tot. Des del Maresme, Marina, companys i companyes, bon cap de setmana. I així arribem al punt final de la Randa Mar d'aquest divendres, 16 de gener del 2026. Nosaltres ho hem de deixar aquí, però tornarem demà, com cada dia de dilluns a divendres, de 4 a 6 de la tarda, aquí a Randa Mar. Us esperem a totes i a tots. Fins dilluns.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
TGN Esports, Tarragona Ràdio. El programa de l'actualitat esportiva a casa nostra, a Tarragona Ràdio. Cada dia durant mitja hora et portem com batega l'actualitat dels equips del territori.
Tornem al 19 de gener. Benvolgut multireformista. A Obramat no podem abaixar-te els impostos ni el preu de la gasolina de la teva furgoneta.
però sí que podem ajudar-te amb els nostres preus. Per això, a Obramat, revisem cada dia els nostres productes per oferir-te les millors marques professionals amb els preus més baixos de la zona IVA inclòs, on compren els professionals. Obramat.
El Tanatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tanatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio.
Arrolla l'escola de formació, ja tenim preparats els nous graus C d'acord amb la nova ordenança de la formació professional. Un sistema integrat que et facilita encara més la incorporació al mercat laboral. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? T'agradaria convertir-te en professional del fitness? Has pensat a ser socorrista? Aquest any, forma't amb nosaltres!
Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç. Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer Les Arcades sense número de Tarragona
Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. Els pescadors tarragonins no sortiran dilluns a la mar per sumar-se d'aquesta manera a la protesta convocada a nivell estatal contra les noves mesures administratives fixades per controlar les captures. Volen mostrar així el seu desacord amb aquesta regulació. Les barques, entre d'altres coses, hauran de comunicar les quantitats pescades de cada espècie abans d'arribar a port.
L'Armadó del Serrallo, secretari de la Federació Territorial de Confraries, Xavier Domènech, diu que estan pensades aquestes mesures per la pesca atlàntica, però que a nivell mediterrani és una estupidesa.
preveure abans d'emarrar la barca el que hi ha de cada espècie, perquè a més a més només tens un percentatge d'errada, vull dir, si t'equivoques se poden aixecar un experiment sancionador, no? Quan al final darrere de tot això que jo agafi 200 grams de calamanxí o 150, no és algú que sigui representatiu ni que tingui cap valor ni cap força, són mesures que al final la paraula que em surt al cap són estúpides, la veritat.
La mobilització de dilluns coincidirà amb la represa de les protestes del sector de la pagesia. Faran tracturades dilluns a Riudoms, dijous a Emposta i l'11 de febrer a Madrid. No descarten que n'hi hagi més, com ha dit a Tarragona Ràdio, Sergi Claramunt, coordinador del territori d'Unió de Pagesos. Un moment límit i cada vegada que avancem un punt en retrocedim tres i al final la pagesia ho ens alcem.
o no hi haurà pagesia. Europa i Sud-amèrica volen firmar un tractat en el qual els agricultors d'ambes parts estan en contra. Massa bona pot ser, i llavors aquí s'entrenen uns productes que, tal com està redactat el tractat de Mercosur, no protegeix per res els pagesos d'aquí.
ni els ramaders entraran productes sense control. Allí estan utilitzant uns productes que aquí fa més de 20 anys que estan prohibits. Els caps de bestial estan hormonats. Aquí les hormones fan munt anys que estan prohibides. L'altra part és la part social, que els agricultors d'allí perceben uns preus encara molt pitjors que els d'aquí.
I és que aquest dissabte s'agella al Paraguai l'acord comercial entre la Unió Europea i Mercosur. Més coses, les obres per instal·lar les grades suplatòries al Palau d'Esports Catalunya arrenquen dilluns. L'alcalde Viñuales i el conseller d'Esports de la Generalitat, Berni Álvarez, concretaran els terminis dels treballs durant l'acte que es durà a terme el mateix dia.
Recordem que l'Ajuntament va adjudicar el contracte per al subministrament i la instal·lació dels seients per un import de 700.000 euros. I gairebé 200 propostes de diferents àmbits formaran la programació de temporada d'hivern-primavera dels joves de Tarragona Jove. Les activitats s'allargaran fins al juny, se faran en diferents àmbits.