Descobreix els nostres 42 miradors i deixa't emportar per moments únics. A Salou et cuidem. Vine, gaudeix i explica-ho. Salou et desitja bones festes.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Lo que tenemos que hacer es mejorar, desde luego. Ser mucho más contundente en las dos áreas. Un equipo que quiere estar arriba no se lo puede permitir. Com diu l'entrenador del Nàstic, Cristóbal Parralo, només hi ha un camí per estar a dalt, que no és altre que millorar en defensa i també en atac. El Nàstic vol encetar 2026 amb una victòria que els torni a places de pleió.
Dissabte 3 de gener a les 4 de la tarda viurem el primer partit de l'any corresponent a la jornada 18 de Lliga penúltima de la primera volta al grup segon de primera federació des de l'estadi del Pozuelo entre el Juventut Torremolinos i el Nasti. I com sempre des de fa 33 temporades ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Rai del 96.7 i 101.0 d'FM al web i a les aplicacions mòbils.
Escolta, ens participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ª temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furgoteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat.
Rande Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda. Esteu escoltant els millors moments de la Rande Mar d'aquest 2025. Molt bones festes. Pensant en blau, en va anar Alonso Tambo.
És dimecres i els dimecres són sinònim d'economia blava. Per a què motiu ja tenim a punt la nostra col·laboradora, la representant dels sports francesos aquí a Catalunya, l'Anna Alonso Tambo. Molt bona tarda, Anna.
Sí, hola. Molt bona tarda, Marina, i molt bona tarda a tots els audients. Anna, i avui tornes a estar acompanyada per una persona que ja hem entrevistat en alguna ocasió, que és Gustavo Puma, especialista en ciutats portuàries, i que ve a parlar del port de Xangai, amb la ruta de la seda amb Xangai. Molt bones tardes, Gustavo.
Muy buenos días desde Perú y buenas tardes a todo Hispanoamérica. Un gran saludo a Tarragona Radio y al programa Arran de Mar desde Lima, Perú, presto para poder conversar.
Temas de interés en el tema portuario que van a beneficiar definitivamente a América y Europa. Buenos días, es verdad. En Sudamérica ahora es por la mañana. Escúchame una pregunta. ¿Podemos decir que la nueva estrategia en el Pacífico está dibujando una nueva funcionalidad, para llamarlo de alguna manera, en todos los puertos de Sudamérica?
Sí, definitivamente lo que tú comentas sí es correcto. Hay una clara estrategia de que el Perú se está convirtiendo y América del Sur en el JAS portuario regional.
por la iniciativa que está habiendo respecto en el desarrollo portuario, no solamente en el Perú, sino también en Chile, en Ecuador y en Colombia, pero específicamente considero que la...
El punto neurálgico estaría en Perú por el desarrollo del tema portuario en el tema del puerto de Chancay. Como ya lo habías mencionado, un punto central para la conexión en la ruta de la ciudad con Chancay. Y eso ha generado...
Toda un desarrollo estos últimos años, un desarrollo portuario. Inclusive la semana pasada se ha estado ya también aprobando algunas iniciativas privadas para desarrollar en el norte de Lima el puerto de Chimbote. También están justamente iniciando estos temas. En Tarna también se está actualizando el plan maestro portuario.
Tazna está al sur de Lima, colinda con Chile, por la parte de Arica, en la frontera, y eso está originando de que en el Perú el tema del portuario se va mejorando para el desarrollo nacional y de toda la región.
Sí, hola, muy buenos días para ti, Gustavo. Muchas gracias por estar otra vez con nosotros y atender, como el máximo especialista, porque si hablamos de Perú, en este caso no es hablar de geopolítica, geostrategia, ya a nivel mundial, porque entra dentro de la red logística propia de la China, a través de Xangai, pero también a través, por ejemplo, que tú también conoces muy bien, por ejemplo, el puerto de Corío, que puede ser un viable
Y de manos del Estado puede dar su ok en ese sentido. ¿Crees que a partir del 2015 la Autoridad Portuaria Nacional ya también introdujo a Corío dentro de esta estrategia?
Ana, buenas tardes, sí. Buenas tardes. En realidad, qué tal, gusto saludarte. Mira, respondiendo a la consulta, yo creo que es importante, todo desarrollo portuario es muy importante, y sobre todo es más importante cuando hay una voluntad técnica y hay una voluntad política. El año 2022, cuando fui coordinador del proyecto de Puerto Corío para el gobierno regional de Arequipa,
desempolvamos un proyecto que estaba prácticamente enterrado después de 15 años. Entonces, durante mi gestión, juntamente con, me acuerdo, en ese año estaba el gerente de infraestructura, el arquitecto Mario Calderón, es quien me convoca justamente para desarrollar el tema de Puerto Corío.
Han pasado tres años y nuevamente se está poniendo, no de boga, sino se está de alguna manera dando la continuidad para que el tema de Puerto Corío sea otro puerto a nivel llamado como hack portuario. Yo creo que también es importante considerar que el tema de Corío es parte del desarrollo nacional, pero...
lo que sucede aquí es que ya tenemos un puerto también consolidado que es el puerto de Chancay yo considero que el tema del puerto Corío va a ser factible siempre y cuando prácticamente se ponga en mesa técnica el desarrollo del tren bioceánico porque tenemos que traer carga desde Brasil para que Corío sea eminentemente factible
Actualmente tengo conocimiento que se está desarrollando el estudio de la demanda de Puerto Corío.
¿Qué va a indicar el estudio de la demanda de Puerto Crío? Si existe o no existe carga en la zona sur, y específicamente hay que analizar también el mercado de Bolivia, Chile y Brasil, si existe carga para traerla hacia Corío, pero la conexión o el cordón umbilical va a tener que ser el tren bioceánico. Si no hay tren bioceánico de...
de Brasil a Bolivia y Bolivia hacia Perú, o de Brasil directamente a Perú, entonces considero que no es de repente factible el tema de Corío. En realidad todo ha cambiado, ¿no? Todo ha cambiado, la dinámica económica de Perú ha cambiado en los tres últimos años, entonces ya ves diferentes factores endógenos, exógenos,
manera ver cuál es la potencialidad que tiene o cuál es la posibilidad que no tiene Corío, pero que tendría que estar relacionado con el tema del desarrollo de Puerto Chancay.
Claro, porque hay un presupuesto de 7 millones de dólares, y claro, la cuestión es que entre Brasil, Bolivia, Paraguay, claro, es un potencial geostratégico en este caso, es curio, aparte ya hemos hablado de Chantay, pero pasarían de 45 días desde Asia a 25, como se acortan los tiempos, se acortan los precios, o sea, se hace más viable en transacción. Esto es un gran qué, también lo tiene Chantay.
¿Crees que también a la inversión, que no solo en este caso, porque también podemos hablar de Callao, como Puerto de Callao, que la inversión es de Estados Unidos frente al puerto de China. En este caso también hay otros actores que intervienen, no solo China y Estados Unidos. También Corea ha entrado en juego nuestra estrategia. Por ejemplo, el asquilero de Callao, por ejemplo, ¿no?
¿Crees que en total hay 18 países que intervienen económicamente y que han intervenido en Perú? Porque es vital Perú en este sentido. Sí, mira, y aquí estás tocando el tema de inversiones. Claro, inversiones, por ejemplo.
Países Bajos. Claro, claro. Mira, ya que estás tocando el tema de inversiones, justamente hace cuatro días, sí, mira, hace cuatro días, ya que estás tocando el tema de inversiones, al norte de Lima tenemos el plan, el parque industrial de Ancón. Y hace cuatro días ha sido adjudicado a un consorcio chino para que desarrolle el parque industrial de Ancón
que está prácticamente entre el norte de Lima y Chancay. Está en el medio. La inversión que Pro Inversión ha adjudicado a este consorcio chino es de cerca de 1.200 millones de dólares. ¿Eso qué va a permitir? ¿Va a permitir de alguna manera, como tú bien dices, el desarrollo de este parque industrial? Pero también nosotros en el Perú tenemos y estamos analizando una problemática.
Nuestra industria peruana de alguna manera también está teniendo o está siendo absorbida por todas las exportaciones chinas, como seguramente también en España.
Y nosotros tenemos que preservar también nuestra industria nacional, el tema de servicios, el tema de metalmecánica, siderúrgica. Y yo considero que el gobierno aquí también va a tener que, de alguna manera, poner las cosas en claro para poder desarrollar la industria nacional. Definitivamente, bienvenida la inversión, pero también la inversión tiene que ser...
ser de alguna manera supervisada y que genere también fuentes de trabajo para muchas pequeñas y microempresas que existen a nivel nacional en Perú. El tema de los parques industriales es muy importante y por eso también que está alineado justamente al tema de los puertos. Y ya que estás hablando de inversiones, te comento que el 14 de hace tres, cuatro días llegó Jeff Bezos a Lima.
Entonces, yo no creo que Jeff Bezos haya llegado solamente a Perú para hacer un circuito turístico gastronómico. Yo no creo eso. Yo creo que el hecho de que se haya quedado en Perú por lo menos una semana es porque está haciendo dos cosas. Uno, inteligencia de mercado ante el tema de Chancay, ante el tema de las inversiones portuarias e industriales que se están haciendo en Perú.
Y todo este JAS portuario que debería ser ahora, no solamente el JAS portuario nacional, sino tendríamos que ser el JAS portuario industrial y portuario y tecnológico que podría ser el Perú.
Entonces yo creo que ahí también eso hay que analizarlo porque Jeff Bezos viene una semana a Perú para justamente no solamente conocer lo lindo que es el país, sino seguramente estaría ya hablando, haciendo negocios de inteligencia comercial, ¿correcto?
Claro, porque mira, aquí la vanguardia ya el día 29 de septiembre ya comentó, por ejemplo, esto como Dina Boluarte, ya decía que era muy importante, muy importante la inversión de otros países, que era como una doctrina, pero que querían invertir. Por ejemplo, no es casualidad también, y esto quiere que me lo comenté también.
Gustavo, porque el ferrocarril, por ejemplo, que conectará las minas del centro del Perú, que antes tardaban 18 horas y ahora se resolverá en 5 gracias a China Power con este ferrocarril, que serán 120 kilómetros de 40 millones de dólares. Esto también es un gran qué, ¿no?
Exacto, estamos hablando también de un proyecto de gran envergadura que es la carretera central. Pero ya que estás tocando el tema de Dina Boluarte, porque entenderás que en el tema portuario, en el tema industrial, siempre es importante el tema político. Bueno, Dina Boluarte gobernó aproximadamente tres años, pero el Perú ha estado prácticamente sin rumbo y sin asimut.
Yo considero que quienes por lo menos han llevado la vela de la economía peruana han sido todos los pequeños microempresarios y el sector privado, porque la política de gobierno no está muy clara, tanto así que cuando llega el presidente chino a inaugurar el tema del puerto de Chancay, no lo hacen en el tema del puerto de Chancay, sino lo hacen en la misma ciudad de Lima.
Pero al margen de ese tema, consideramos que en este gobierno de transición de José Gerí, también de alguna manera en el Perú estamos en un franco proceso de que se siga avanzando el tema de las inversiones, no solamente portuarias, sino también el tema de parques industriales. Aunque eso toma, bueno, eso solo tiene siete meses y muy poco tiempo
Se va a poder avanzar hasta que en el mes de abril, tú sabes que se celebran elecciones presidenciales y es ahí donde estos tres, cuatro meses, claro, ya que estamos hablando de temas de inversiones, creo que los candidatos presidenciales van a tener que tocar cómo va a ser el nuevo rumbo económico, político y de desarrollo portuario para el Perú.
Lo tenemos que dejar aquí, muchas gracias Gustavo por atendernos esta tarde otra vez, hablaremos de esto más adelante.
Bueno, muchísimas gracias a Tarragona Radio y desearles desde Lima, Perú, una feliz Navidad, un exitoso Año Nuevo 2026, que sea de muchos éxitos y sobre todo de tolerancia en toda Hispanoamérica. Así es que les mando un fuerte abrazo a todos ustedes. Muchísimas gracias. Muchas gracias igualmente, Gustavo. Y moltes gracias, Ana, una semana més.
Sí, moltes gràcies, Marina, moltes gràcies als audients. Moltes gràcies, Gustavo, per estar entre nosaltres, perquè hablamos de feopolítica, de estratègia, i que tot el continent americà, des del Brasil, tots els que són mercancers, iran a Xangai, des de Perú, destino, per anar a Xangai. Per això hablamos tant de vegades d'aquí, és una importància, i Barcelona també tendrà que estar relacionada amb aquest cos, és el que vam treballar, i vam estar bé.
Moltes gràcies, moltes gràcies. I a tots els oients ens veiem el proper any i bon Nadal i bones festes i en blava. Tots els secrets meteorològics al Descobert amb Sergi Corral. Obrim nou espai de Meteo i us volem parlar sobre els observatoris meteorològics i quines diferències hi ha entre aquells oficials i les xarxes particulars. Sergi, això és una qüestió que sempre crea una mica de disputa, eh?
Doncs sí, és una situació que confon i és una situació que, per exemple, amb episodis com el que estem vivint avui aquí a l'Escala, el que vau veure, per exemple, ahir a Terres de l'Ebre, de Pantades i por ahir, sempre porta no mals entesos, però sí que, bé, si algun passa algun percance, em surt la paraula en català, en castellà no sé com seria en català, però si, per exemple, es trenca un tandal de casa, una persiana, una finestra, cau no sé què del taulat,
Hi ha moltes vegades un conflicte entre propietari, asseguradora, etcètera, de què s'ha de fer o quina és la dada meteorològica que és vàlida. I avui en volem treure una mica aquest l'entrellat.
Però, primer de tot, com sempre, m'agrada posar-vos en context i posar-vos primer de tot el que és un observatori meteorològic, que evidentment és el conjunt d'aparells destinats al registre de les diferents variables meteorològiques, el qual inclou la figura també de l'observador meteorològic persona, és a dir, aquell observador que vetlla pels seus aparells, tant siguin manuals com siguin automàtics, i també vetlla per observar moltes coses o diverses coses
que els aparells no poden arribar a observar, per tant, la figura de l'observador. Com deia ara, o introduia ara, d'observatoris n'hi ha de manuals i automàtics, o sigui, manuals són aquells observatoris que els aparells són, podríem dir, a l'antiga, no? O encara, si m'ha permet dir-ho així, els termòmetres que eren de mercuri, ara els mínims són d'alcohol, els de màximes...
amb un nou material o fins i tot diferents tipus de materials. El pluïòmetre, normalment els pluïòmetres que són totalitzadors, dels estils Hellman que se'n diuen, que són els que ens serveixen per mesurar la pluja. Un higròmetre manual seria aquell, per exemple, aquells més precisos que van amb pèl de cavall o fins i tot amb pèl natural.
i per contrarrestar aquells observatoris meteorològics automàtics o digitals, és a dir, composats de diferents sensors que enregistren totes aquestes variables meteorològiques i ens l'envien o ens les passen a una consola i d'aquesta consola, que és...
altrament dit, una pantalla on podem veure totes les dades. D'aquí hi ha un data logger, que és un emmagatzemador d'aquestes dades, i a partir d'aquí, directament, al núvol o en alguna cosa on ens puguem visualitzar o descarregar aquestes dades. D'acord? Sí. Això seria la gran diferència. Ara bé,
tenim una altra gran diferència dintre d'aquests observatoris, vàlids per tots dos. Els observatoris meteorològics particulars, és a dir, els que pertanyen a una persona particular que té el seu observatori al jardí, a la teulada de casa, on sigui,
o bé als observatoris meteorològics oficials, o sigui, aquells que són pertanyents als serveis meteorològics oficials, que sabem que a casa nostra són bé el Servei Meteorològic de Catalunya o bé l'Agència Estatal de Meteorologia.
Sí que és cert que alguns observadors meteorològics manuals, alguns observatoris en terreny particular, poden tindre instrumentació oficial, és a dir, aquella homologada, aquella validada per aquests serveis meteorològics oficials. D'aquí se'n deriva, per exemple...
la xarxa d'observadors meteorològics, la XOM del Servei Meteorològic de Catalunya, i també altres xarxes, sobretot la xarxa secundària d'observatoris, de l'Agència Estatal de Meteorologia. Aquelles dades que recullen aquests observadors són igualment vàlides que les estacions meteorològiques oficials que tenen instal·lades aquests serveis meteorològics oficials.
Una diferència molt gran, evidentment, és amb el preu del material. Vull dir, estem parlant que... Els de casa no són tan cars, ja t'ho dic jo. No són tan cars, ens podríem anar entre uns...
200 i uns 2.000 i escaig euros, però els observatoris meteorològics oficials ens en anem entre uns 5.000 i uns 20-30 o el que puguem posar-hi, depenent de la precisió, depenent del lloc d'instal·lació, depenent del material i dels aparells.
Per tant, com a particular, segurament no podem arribar al nivell dels oficials, però sí que podem arribar a una cosa molt important en els observatoris, que és la instal·lació i el manteniment. O sigui, l'Observatori Meteorològic, per tenir unes dades fiables, ha d'estar instal·lat amb unes normes que marca l'Organització Meteorològica Mundial, que això ja hi entrarem en una altra ocasió, perquè dona per un episodi...
complet, i ha de tindre un manteniment. O sigui, l'observador ha de vetllar bé sigui manual o bé sigui automàtic, perquè aquelles dades que dona l'observatori siguin correctes, no siguin desfassades, perquè els aparells estiguin ben calibrats. És a dir, que no ens trobem amb observatoris que marquen
temperatures exagerades, o observatoris que, com ha passat algun indret, estiguin situats just a la sortida de fums d'una xamaneia, per tant, quan la persona encén la llar de foc es veu com puja la temperatura, això passa, ha passat.
garetes meteorològiques que no estiguin pintades de verd sinó que estiguin pintades de blanc sempre que és el color que reflexa la llum i que permet que no s'escalfin els sensors i per tant la instal·lació el manteniment i la validació de dades gairebé és igual o més important que la tècnica de l'observatori o dels materials dels sensors això sempre tenir-ho present i torno't una mica
El que deia al principi, en dues qüestions, o sigui, primer de tot, a nivell d'estudis i a nivell de treballs, bé siguin estudis o treballs sobretot d'origen o finalitats acadèmiques, en aquest cas és molt recomanable l'ús d'estacions meteorològiques oficials.
Però sí que és cert que hi ha llocs on les estacions meteorològiques oficials no hi arriben perquè no tenim la xarxa suficientment densa i, per tant, hem d'utilitzar aquells observatoris meteorològics particulars més fiables o amb dades més millors, més vàlides.
I tornem al principi. En cas de requerir d'una companyia asseguradora que necessitem dades meteorològiques, que sigui de pluja, de vent, de llamps caiguts, etcètera... Tot això per si ens ha passat alguna cosa.
per si ens ha passat alguna cosa. Només són vàlides les dades extretes de serveis meteorològics oficials, d'estacions meteorològiques oficials, bé sigui les automàtiques o bé sigui les manuals que validin aquests serveis meteorològics oficials. Per tant...
observatoris meteorològics particulars de les mil i unes xarxes d'observatoris particulars de Meteor Climàtic, de Wonder Ground, de Weather Cloud, etcètera, etcètera, que hi ha aquests en principi, les companyies asseguradores no ho validen a l'hora de pagar aquestes incidències, aquests desperfectes.
I també cal tenir en compte que les companyies asseguradores, no són tontes, ens al contrari, sempre posen uns llindars a partir dels quals paguen els danys. Amb això també hem d'anar al tanto, perquè, per exemple, amb vent pot ser que el llindar estigui per sobre dels 90 km per hora, amb pluja per sobre dels 40 litres per metre quadrat en 30 minuts, per exemple.
Per tant, són llindars que sempre hem de tenir en compte a l'hora de cercar aquestes dades o de demanar aquestes dades. Llindars que ho deuen dir les mateixes companyies asseguradores, o sigui que la gent ho pot mirar fàcilment.
a les pòlisses, suposo, de cada assegurança o amb una consulta a l'asseguradora que tinguis tu contractada, o que la gent tingui contractada, això els hi poden dir. Però amb això hi ha molta confusió, perquè sovint els que ens dediquem a això del temps o de fer previsions, o som observadors,
ens venen a buscar nosaltres i els hi hem de dir, escolteu, no, jo us oferiria les dades molt amablement i molt d'allò, però aneu sempre als serveis tecnològics oficials, exacte, perquè són les que us valdran en aquest aspecte. Doncs ho hem de deixar aquí. Moltes gràcies, Sergi, un cop més. Gràcies a vosaltres. Ens hi trobem.
Llops de mar, un podcast fet arran de mar. Avui coneixerem un llop de mar, que ho és encara que no s'identifiqui amb aquesta etiqueta. Un home de 88 anys, pescador des dels 14, que després de l'Emili hagués pogut ser funcionari estatal, però va preferir tornar a casa i al mar. I fins fa ben poc encara feia xarxes pels pescadors d'arenys de mar. Avui coneixerem a Vicenç Tenes.
Estem amb Vicenç Tenes, un llop de mar, podríem dir, perquè porta... No, un llop de mar no ho puc definir així. No, no, no, jo he sigut un pescador i prou, perquè porto ja 25 anys jubilat i ara ja sóc un pescador deportista i prou, perquè ja no sabria anar a pescar. Això ara, però tota la vida sí que ha pescat, des dels 14 anys em deia.
Sí, però és que has de pensar que la pesca abans era totalment artesanal.
no hi havia cap tipus de maquinària, no hi havien sondes, no hi havien radars, no hi havien plòtels, no hi havia res. Tot es feia manual, es mirava amb un escandall la profunditat de l'aigua, com vies de navegar molt lluny, te refiava sempre de les senyes, i si no veies les senyes, de les muntanyes amb les cases i els arbres grossos,
amb la sonda, amb la brúixola. O sigui que no hi havia cap tipus de maquinària i s'havia de fer tot de memòria i que t'havien ensenyat els pares o si no, no haguessis pogut anar a pescar. I com va ser que vostè es va fer pescador, que va triar aquest ofici? Els oficis llavors no els atriaven els fills, els atriaven la necessitat.
Jo vaig anar a l'escola espies fins als 14 anys. Als 14 anys feia el redecurs de comerç, però havia començat perquè sóc anat del febrer.
I quan vaig fer 14 anys, la primera obligació era anar a pescar amb el meu pare, perquè havia d'anar a ajudar amb el meu pare com aprenent. I als 14 anys vaig començar a anar a pescar. Va deixar els estudis, va deixar-ho tot, i acabo a pescar. I llavors es pescàvem fins al dissabte i tot. De dilluns a dissabte. I al dematí del diumenge sempre...
El dematí havíem de deixar la feina, preparar les coses, si s'havia trencat alguna cosa, si s'havia fet qualsevol cosa, si a més era per arreglar els detalls de la barca, de les cordes, de les xarxes... O sigui que estava ocupat des del dilluns fins al diumenge al dematí. I una persona com té 14 anys, 15, 16, 17, arriba a agafar una mica d'avorriment
perquè jo no vaig poder practicar ni bàsquet, ni futbol, ni cap tipus d'aport, perquè tenia totes les hores del dia, de la setmana, amb la feina de casa, que és la meva obligació. Diguem, no sé si va perdre la seva joventut o la va sacrificar per la feina. La joventut ja la vaig aprofitar molt, perquè no és que vulgui presumir
Però jo, quan vaig sortir de col·legi, no era dels més tontos. Sabia llegir, sabia escriure, sabia matemàtiques. Era un alumne tirant de mig cap amunt, no de mig cap avall. I llavors es...
Com que la gent sabia, estava educada per treballar, la persona que és treballadora sempre en té el profit. La persona que no és gaire treballador s'acostuma a ser gandul, no fer gaire feina i el que no fa feina no es pot espavilar.
Vostè és nascut l'any 37, em deia. Per tant, d'aquí un parell d'anys 90. A obrer de l'any 1937. O sigui que jo ja porto 88 anys de vida. I me vaig jubilar, tècnicament, als 85 anys. Als 85 anys. Déu-n'hi-do. Me vaig jubilar als 64.
perquè me van haver d'operar, i llavors vaig dir, ara, operar per recuperar-me una cosa o l'altra. Com que jo tenia dues noies, no podia cap anar a pescar amb la barca que tenia professional, i me la vaig vendre, i vaig ser jubilat, i tinc una barca petita, i vaig a pescar deportivament com puc, i res més.
Per tant, segueix anant al Marc, Vicenç. Què té al Marc? No podria estar sense. Què és el que té al Marc que enganxa tant? Home, mira, et diré una cosa. Jo vaig anar a Marc no agradant-me del tot, perquè jo et diré, la meva vocació com era jove i anava a col·legi,
Com que m'agradava dibuixar molt i dibuixar, i després estava inclinat amb l'arquitectura, o tecniciant o d'això. Jo, si hagués pogut continuar estudiant i hagués tingut família, un altre germà que tenia una germana, i aquell hagués anat a pescar, jo segurament ho hauria estudiat perquè a mi m'agradava, m'agradava fer de delineant o d'arquitecte.
I això em va condicionar tota la vida, perquè quan era més jove i no tenia temps per practicar cap d'aport, els vespres, com ja era una mica més gran, vaig estar tota una temporada anant allà a aprendre treballs manuals, una mica de fuster, una mica de lampista i diverses coses que vaig fer tot un curs.
Llavors, quan vaig acabar d'això per anar a pescar, que ja vaig tenir 17 anys, i llavors ja feia anys que anava a pescar, dels 14, me vaig treure el títol de patró de pesca. Perquè, clar, jo, el meu pare era el patró i l'amo de la barca, jo havia de seguir el de casa. Després vam comprar una barca més grossa i anàvem a pescar...
anàvem a pescar en una barca que ja tenia, llavors, uns un metres o vuit i mig, i portava un motor ferm de 20 cavalls, i llavors hi vam començar a sortir lleis, i vaig haver d'anar a estudiar per treure'm el títol de mecànic naval. Me vaig treure el títol de mecànic naval, i llavors jo ja anava despatxat com a mariner i com...
Tenia el títol de mecànic naval i el meu pare portava... Era el patró de bordo i ell ja tenia el títol de patró i d'allò. Llavors, la segona etapa de la meva vida me va començar quan vaig haver d'anar al servei militar. L'any 1957 me va tocar anar a fer dos anys per servir per la pàtria, o sigui, de militar.
I és curiós que durant aquests dos anys vaig anar sent pescador, anant a la Marina Espanyola, vaig anar dues vegades en barco,
Per què ho vaig demanar? Perquè me van destinar a l'Escola Naval Militar de Marin, que és allà on aprenen els oficials, que el segon any, el primer any de ser allà, quan vaig anar com ni el segon, va venir el rei de Juan Carlos allà a fer el primer curs per ser oficial de la Marina d'Espanya. O sigui que el rei té un any menys que jo. Jo en tinc 88 i ell en té 87.
i fer dos anys de servei militar i anar només dos vegades en barco. Imagini's. Tot el servei militar el vaig passar a l'escola naval militar i, com que era una època que la gent, desgraciadament, hi havia bastants analfamets, i quan vaig anar a l'escola naval militar, en vez de fer activitat de coses de pescador...
me van posar en una oficina. Va venir el delineant de l'Escola Naval Militar i em va dir si me volia quedar allà a la mili per anar a treballar a l'oficina de l'Escola Naval Militar. I vaig dir, no. Dic, mira, te diré lo que me pasa a mi aquí a l'escola. Primer lloc, estic aquí a la força.
En segon lloc, faig falta a casa meva perquè sóc l'únic noi i el meu pare ha d'anar a pescar. I ara no me té a mi. I en tercer lloc, que estem a Galícia i ja som bastant iguals, però jo estic més bé a Calella, a casa meva, que no pas al servei. I així me'n vaig passar dos anys de la meva vida. Llops de Mar, un podcast fet arran de mar.
Com hagués pogut canviar la vida si hagués dit que sí, eh? Sí, perquè, clar, canviava totalment de feina. Llavors no he sigut militari, no. He estat a l'oficina com a funcionari. I vaig acabar a la mili i vaig venir cap a casa. Llavors tota la meva vida he anat a pescar fins al dia que em vaig jubilar.
i tota la vida hem anat treballant de pessatí, de restaurador, de bar, de la meva senyora de puntaires. Jo no he deixat mai d'anar a pescar, sempre ho he fet córrer tot, i com tenia ja les filles més grans, que va venir a l'hora de jubilar-me, me vaig posar malalt, que no havia estat mai malalt als 62 anys, em van operar,
I llavors havia d'estar de baixa una temporada i me vaig vendre la barca i me vaig jo. I fins ara, que jo he anat continuant, llavors els meus amics em van dir, home, tu que tens temps, per què no ens arregles les xarxes? I vaig estar...
Des que em vaig jubilar als 64 anys fins als 85, que els vaig dir, ara ja he plegat, ara ja no us vull fer res més. I ara ja porto, mira, 3 anys, bueno, ara vaig fer als 88, 3 anys no ben bé, perquè el faig ara, als 88, que faig ben poques coses. Em vaig a buscar d'ara en tant i ja està. I ho faig...
M'entretenc a fer coses. El graig me'l vaig reservar per mi i aquí el graig és el meu tros. Tota l'altra part de la casa i tot és de les senyores. Allà no hi vaig saber res. Exacte. Doncs Déu-n'hi-do, m'ha explicat tota la seva vida. Llavors t'explicaré una mica del mar. Sí. En tinc molta pena. Perquè quan vaig començar a anar a pescar hi havia molt de peix a mar.
I nosaltres anàvem a pescar tot artesanal, no hi havia gaire maquinària, les barques que anàvem a l'arrastre, al recolliment, al rossegament, portàvem un motor de 20 cavalls. I les barques grans que hi havia, que estava al port, que no n'hi havia gaire al començament, portàvem un motor de 100 cavalls.
I llavors, esclar, com que hi havia molt de peix, es agafava més peix, es guanyava amb la vida, i llavors es va anar modernitzant, perquè les barques grans en el port que podrien sortir cada dia, cada dia portava molt de peix. El peix bo sempre ha valgut diners, però l'altre valia molts pocs cèntims.
La gent abans menjava molt més peix que no menjara. Llavors es va veure una època molt bona i tot el bo, l'egoisme, ho acaba. Perquè de les barques de portar un motor de 100 cavalls i fer 12 metres o 15...
van fer barques que van començar a posar motors de 200, de 500, de 800, i ara de 1.000 i 2.000 cavalls, i llavors què ha passat? Que el mar Mediterrà és petit, tenim una plaça de pesca petita,
I què ha passat? Que les barques, si abans per anar a pescar, per exemple, els pescadors d'Arenys fent el rossegament, arribaven des de Calella fins a Mataró. Les barques de balanes de rossegament venien des de Calella...
fins a Lloret, i prou. I el recorregut era petit, però ja agafaven peix i es guanyaven la vida. Quan van fer les barques tan grosses, el recorregut aquest no era un recorregut d'anar i un altre de tornar, sinó que ho feien quatre vegades. Llavors, les xarxes més grosses.
No hi havia llei de la malla petita, sinó una malla era petita perquè llançaven molt de peix perquè aquell peix petit no valia res i es llançava. O sigui que aprofitaven el gros i l'altre el llançava. Clar, tot això va durar mentre el bar va anar a poder registir.
ho van poder fer. Però quan va començar a disminuir la pesca, llavors què va passar? Que de mica en mica les barques de pesca s'han anat reduint, perquè també els que eren llavors els de la meva edat hi anaven els fills,
Però aquests fills s'han fet grans i els seus fills no volen anar a pescar perquè ara no es guanyen prou bé la vida. I després, la segona part de la pesca, que sempre els professionals que es havien de preocupar de la Generalitat, que no era tota la Generalitat, sinó que era d'Espanya, perquè depeníem de Madrid,
els que, per exemple, que s'havien de controlar la pesca, els motors, les malles, totes aquestes coses, s'hi van preocupar massa tard, ja era tard. I llavors el factor que vam tenir a la desgràcia als pescadors és que l'any, que et diré ara, a partir de l'any exactament, no ho sé, però com va sortir el DDT...
que és un bereno molt fort, que era per matar mosques i mosquits i insectes i tot això, has de pensar que quan va sortir això, Calella tenia una població que arribava des de la Riera fins a la Riera de Pineda, al Poble Nou. Però des del Poble Nou fins a Pineda tot hi eren hortes.
A Calella, des de la riera de Calella fins al Faro, tot eren hortes, i les hortes arribaven fins... tiraven bastant amunt de la riera amunt. Després de l'horta hi havia les vinyes, que tothom tenia les vinyes, i o sigui hi havia molta agricultura i hi havia molta gent que es dedicava. I tota la part, a partir de Canet,
També, de caldetes, mataró i tirant avall, tot era horda. Va sortir el DDT, clar, els pagesos, llavors, hi havia molts d'insectes, molts de mosques, molts de mosquits, perquè hi havia molts d'ocells, hi havia... Era un món viu, verge.
Va matar tots els insectes i molts ocells i moltes coses i abans tota la porqueria anava a Marc. Però a Marc hi anava perquè a les croaques i als desaies del camp, que quedaven molt en el mateix camp, era pel rigarany que anava a Marc que desembocava poc. Va, va.
Quan vam veure que era el començament del turisme, que era perjudicial a la platja, perquè abans les croaques, aquí a Calella, sortien per un tubo i anaven al bot de la sorra i la porqueria dels vàters, de les rentadores, de les coses de rentar la roba i tot, i les alergies i tot, sortien al bot de l'aigua.
Clar, era poca escala.
Però se'ls va córrer de fer una purificadora, que la van fer a Pineda, molt grossa, amb un tub que sortia a 200 metres de la platja, o 250. Però què van fer la purificadora? Recollir tota la porqueria, des de Calella, Pineda, Santa Susana, perquè a Malgrat ja ho van fer per una altra banda...
I a la purificadora què feia? Treia tot l'orgànic, però quedava tot el químic. I tot anava amarg. El producte químic va ajudar a matar molta quantitat de vets. O sigui que va ser un factor d'una època...
que el mar va fer un baixón de caia de pells. I després, amb els anys, també que a sobre ha pescat, perquè es va anar... A partir de llavors van sortir les ondes, van sortir tota una sèrie de maquinària que...
No, abans, a més de ser artesanal, es van convertir en tècnica. Ara podrem posar això de la intel·ligència, que encara el poc peix que hi ha encara agafarem més. I, o sigui, que el mar se n'ha morit. I, desgraciadament, jo te puc dir que, per la meva part, tenim el mar mediterrà mort. Mort. Està morint.
ja estem a les últimes. I com a pescador antic, com una persona que m'ha agradat controlar bastant totes les coses, com no facin una pauta almenys de 10 o 20 anys sense pescar absolutament res, no se la farà mai.
Déu-n'hi-do, és una visió coneixedora, perquè vostè ho coneix, ho sap, però bastant... No sé si dir-ne pessimista, realista, en tot cas, sí, eh? Jo soc realista.
Jo sóc realista, no, no. Ja falten un 80% de les espècies que hi havia a mar, de peix. Com d'un te sortiran si en queda alguna, si no es deixa de pescar. Que si queda alguna espècie d'aquestes que apenes queden, si no s'agafen, podran criar...
Sempre sabem que quan crien una part de petits són per menjar altres peixos, però mai s'eliminen del tot. I si no se pesca, si en van quedant cada vegada més, en criaran més i es tornarà a generar. I si se genera, i el mar...
Fa el seu curs natural, perquè el mar té una cosa molt bona, que sempre hi ha temporals. El temporal serveix com per llaurar el camp. És el camp que el pagès ha de llaurar el camp.
un temporal amb els corrents, es remou tot el fons de la mare, és com si el lleuressin. I allò, si neixen algues, eixen plantes, neixen cargolillo, tot això forma la vida que hi ha uns altres peixos que ho mengen.
Però si se continua pescant, amb els arrels de ressogament, ho han fet malbé gairebé tot. Per això dic que si no reposa i es deixa degenerar a base d'anys, no tornarà a viure el mar Mediterrano, no sobreviurà gaire temps. Bé, poder, per cansar-nos i tots els pescadors hagin de plegar, poder... Es deixarà de pescar aquesta temporada no per llei, sinó per força, no?
En un any n'hi ha poc, eh? No, no, un parell de dècades potser. Ara hauria de dir que quedessin tan poques barques que aquells anirien a pescar un temps determinat. No s'hi podrien dedicar perquè hi ha hagut prou peix del nord, del sud, de França, d'això, però peix no del Mediterrà, perquè a l'Atlàntic,
o veure les corrents que són marcs tan grans, el peix el que vol són aires fredes. Perquè el peix, per respirar, necessita nedar. Com més calenta l'aigua, més necessita nedar per poder fer-se logir. En canvi, a l'aigua freda, el peix, com que ve i aporta més nutrients, perquè ve del polo nord,
o del Pol del Sud, no ho sé, perquè suposo que el sud fa el mateix que el nord.
el Barquel és un cicle que es mou en totes les aigues doncs hi ha més vida per això que ara se sobrepesca massa perquè com jo era jove i estava a Galícia les barques de Galícia que portaven inclús motors de carbó de vapor i motors més petits s'anaven a pescar terra nova al bacallà amb un fred que pelava però hi anava una temporada i plegaven
Ara van a pescar amb uns barcos que fan 100 metres o 150 metres de grans, pesquen, hi ha un barco nodrissa, o els que són més grossos ja ho fan a vora, el tallen, el preparen, el congelen, o sigui, l'envasen i no pleguen fins que tenen el barco ple. No hi ha cap llei...
segons crispostos ara ja posen un temps de captura a un tonelatge com allò que ensenyen a la tele de lo dels crancs i això que diuen cada barco, l'època aquesta pot agafar 20 tonelades o 50 tonelades d'aquest peix i com té les tonelades tant és que sigui en plena encara campanya, han de plegar i després la mida els més petits els retornen a l'aigua
Perquè ells com els agafen, que els agafen en gàbia, que no es mouen, no estan atormentats, a dintre del barco és una piscina. Els boquen i els deixen vius. I els miden. I els petits a l'aigua. I els que tenen a dintre, si en queden, com que estan vius, els retornen a l'aigua. O sigui que els països que tenen abundància de peix s'estan espavilant
perquè ja veien que les coses no els anaven bé, i gràcies a les pissofactories no ens en faltarà mai de peix. Ara, el que no tinguin mania és que els peixos de pissofactoria són no tan bons com els salvatges, però per mi arreglen la papeleta perquè jo em menjo de peix de pissofactoria. I jo no ho trobo com el que he pescat jo,
però té qualitat, vull dir que no... Jo dic que el pescador només sobreviurà a aquests de jocs perquè són grans companyies i posen unes lleis, unes normes i ja es preocuparan. A més a més, ells tenen ja barcos per veure si troben zones en llocs per poder canviar de llocs de pescar per poder deixar reposar unes altres zones.
Déu-n'hi-do. Aquesta és la situació de la pesca, eh? Del món. Del món, i tant, del món. Perquè estem que...
Ja veus el cas que em fan ara del canvi climàtic. Hi ha gent que no hi vol estar-hi. No sé què ha de passar perquè se'n doni en compte que tenim un problema, que som nosaltres els que estem fent malbé les coses. Vicenç, doncs gràcies. Amb aquest missatge acabem. Moltíssimes gràcies per aquesta estona, per aquesta xerrada. Realment ha sigut molt agradable i podríem estar parlant molta estona més, seguríssim. Jo no vull ser pessimista, però ho soc.
Doncs vinga, ànims. Estic enamorat del mar, vaig tenir una joventut molt... molt maca perquè hi havia molt de peix, i més n'hi havia perquè el meu avi m'explicava, quan jo era jovenet, em deia, ara n'hi ha poc de peix, i jo me n'enreia, perquè n'hi havia molt. Si ho veiés ara, el seu avi...
No perquè és impossible, però no s'ho creuria, diria, no. Diria, això, el que t'he dit jo, si això és un mar mort...
En fi, ja ho veus. Moltíssimes gràcies, Vicent. Tots es fem grans i el que em sap més greu de tot, que tinc molts amics, companys de l'època meva de l'última joventut, que ja no hi són. Tinc molt pocs amics ja de la meva edat. I em sap molt de greu. I tant que sí, doncs es nota, es nota, de la manera que hem d'anar per gat, es nota. Vicent, moltíssimes gràcies. De res, home.
Sí, has vingut? Sí. Ai, quina il·lusió. I he portat el sopar. Ai, ai, ai, quina il·lusió. La teva recepta de cada any per nedar. Apa, quina il·lusió. I m'ha quedat perfecte. Però quina il·lusió. Però a tu et segueix quedant més bé. Ai, quina il·lusió.
Aquest Nadal ve amb una extra d'il·lusió. L'1 de gener, cupó extra de Nadal de l'11, amb 90 premis de 400.000 euros. Quina il·lusió! 11, ara i sempre ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat. Ja és Nadal al port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona.
Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furboteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis.
No saps què regalar aquestes festes? Sorprèn amb la targeta regal de Tarragona Cultura. Vescanviable per entrades d'una àmplia selecció d'espectacles. Teatre, dansa, circ, música... Durant un termini de 12 mesos. Informa-te'n a entrades.tarragona.cat. Ajuntament de Tarragona. T'agrada el circ?
Aquest Nadal no et perdis Low Cost, l'espectacle familiar de Cirque Party que s'instal·la a l'anella mediterrània. Del 20 al 26 de desembre, gaudeix d'un circ progressiu i poètic amb música en directe, acrobàcies, trapezis, dansa i clown. Una proposta ideal per gaudir en família. Informació i entrades a entrades.tarragona.cat. Ajuntament de Tarragona.
Tarragona vol ser una ciutat lliure de violències masclistes i LGTBI-cofòbiques. De tornar de casa, cap persona vol ser valenta, sinó lliure. Prevenció de conductes sexistes a Tarragona. Telèfons d'emergència 092 Guàrdia Urbana. 112 Emergències. 900 9120 Línia 24 Hores. Ajuntament de Tarragona. Enguany, la nit de cap d'any. Es viu a l'Ània Salou i a l'Ània als Prats.
Vine amb família i aprofita el nostre pac especial Cap d'Any. Gaudiràs de tallers, xocolatada, fotocol, pijamada, tardeo, el primer bany de l'any i molt més. I per acomiadar l'any, sopar de gala i festa de Cap d'Any. Entra ara a alanieresorts.com, reserva el teu paquet i comença l'any com mai.
A Salou cuidem del teu benestar i la teva felicitat. Aquí la natura t'abraça, el mar t'acompanya i cada pas es converteix en una experiència. Recórre el nostre camí de costa, descobreix els nostres 42 miradors i deixa't emportar per moments únics. A Salou et cuidem. Vine, gaudeix i explica-ho.
Salou et desitja bones festes.
S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 3. Millorar l'eficiència de la neteja. Amb una brigada d'acció immediata, reforcem les illes de contenidors i ampliem la neteja al detall per arribar a tots els racons, responent millor i més ràpid perquè la ciutat ho noti.
Ajuntament de Tarragona. Per una ciutat més neta, eficient i sostenible.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. És dimecres i els dimecres ens toca parlar de medi ambient i per aquest motiu ja tenim a punt el nostre Fidel, col·laborador Joan Ramon Mendo, molt bona tarda. Bona tarda, Marina. I també tenim l'Antoni Ferran per parlar de l'ecodisseny. Espereu, ara en parlarem, dedicarem tota aquesta segona hora a parlar-ne.
Parlem de medi ambient, parlem de medi nostrum. Ara sí, en Toni Ferran, molt bona tarda. Molt bona tarda. Avui parlem de l'ecodisseny, no? Bé, jo he d'afegir que també quan presentis el Toni has de dir que és el nostre fidel, col·laborador també, perquè si alguna cosa hi ha, no? És fidelitat.
Avui ha sigut VIP. T'he donat la bona tarda, t'he deixat contestar. En canvi, a l'Antoni Ferran no l'he deixat ni contestar. Però és que ni aigua, eh? Per cert, ni aigua ni cafè. Perquè fins fa gaire, diguéssim, aquí a la ràdio, quan arribaves, gaudies d'un cafè. Hi havia una màquina, però la màquina ja no existeix, no passa res. Esperem que els Reis o el tion la tornin a portar. I de sobte avui m'he quedat més de cafè. Bueno, aquí avui tocarem aquest tema, perquè hem de parlar d'un...
És un tema, és idea del Toni, com sempre el Toni té normalment molt bones idees. Normalment, alguna vegada potser no, però habitualment... I avui és un tema que toca el medi ambient, però el toca d'una forma, com diríem, molt particular, molt civilina, no entra directament a parlar del que seria medi ambient, natura, conservació, que és allò que parlem sempre, però avui el tema que ens porta el Toni és el disseny
a nivell ambiental, el disseny, que té unes derivades amb l'ecologia, amb la sostenibilitat, entre cometes, amb els cicles de vida dels productes, i, en aquest cas, amb les màquines... Tenen un nom de vending. Amb les màquines de vending, clar, hi ha una part...
de tot aquest disseny del que parlem avui, que no es compleix. És a dir, serien l'antítesi. El que pot ser producte de proximitat, producte sense envasos, sense necessitat de conservar-ho, conservar-ho durant molt de temps amb una màquina refrigerada que gasta energia, etcètera.
Bé, aquest seria un exemple de com el disseny d'una cosa quotidiana que en certes empreses, en determinats espais, és freqüent de trobar, que és una màquina de vending o una màquina de cafès. Com pot condicionar el fet de fer-ho servir, el simple fet que com a consumidor, com a persona...
que té una necessitat puntual, doncs ara en ve de gust un cafè, no? Doncs en comptes d'anar a una cafeteria, a un bar, doncs tens aquestes altres opcions.
que tampoc vol dir que la cafeteria o el bar siguin ecològics, siguin sostenibles, siguin verds, però són diferents maneres d'abordar aquest tema. El tema, genèricament, l'hem anomenat com a títol de programa el disseny, o com el disseny pot afectar el medi ambient, i...
Clar, això pot tenir moltes perspectives. D'alguna d'elles n'hem parlat, per exemple, amb el disseny de ciutats. D'això ja n'hem parlat aquí amb el Toni. Vam portar també el Martí Soriano. Per com fer les ciutats amb un disseny més ecològic, més verd, que compleixen aquestes funcions de les que parlem, de serveis ecosistèmics, de refugis...
tèrmics, crec que es diu? Bioclimàtics. Exacte, refugis climàtics. D'això ja n'hem parlat, però hi ha altres aspectes de disseny que són potser més quotidians del dia a dia, tema envasos, també n'hem parlat algun cop, tema envasos, tema residus, però és...
Potser donar un parell de voltes més i buscar realment alternatives que siguin vàlides, que siguin econòmiques. Lògicament, la majoria no som milionaris, no tenim la capacitat econòmica de pesar un producte que pot ser molt ecològic, però al mateix temps molt car. El que busquem és un equilibri entre aquesta necessitat...
i el valor, que també n'hem parlat amb el Toni, del valor de les coses, que no és només el valor econòmic, és el valor en conjunt. No vull fer més llarga la introducció, perquè crec que avui el Toni porta el guió molt ben estructurat. Sempre, tot i que avui porta pocs documents. Sí, pocs documents aquí per anar llançats, si cal, però... A potser això és bo.
però en comptes de desperdicar-nos ens puguem centrar i et dono pas, Toni, endavant, perquè ens expliquis amb les teves propies paraules què és això del disseny. Molt bé, i intenteu, si us hi fixeu, en els darrers programes estem intentant fer un fil conductor, no? En el darrer programa vam parlar...
bueno, van donar paraula a tres dones, no?, a tres referents, diguéssim, d'aquí a Catalunya, en els seus diferents àmbits de treball, que es posessin sobre la taula temes de Medi Ambient. I una de les coses que van coincidir les tres, sense cap mena de dubtes, i a més a més ho tenien amb les idees molt clares, era amb el tema de la relació entre economia i Medi Ambient, no?, i van posar sobre la taula la necessitat de canviar el model econòmic.
Bé, això que sigui dit de manera, diguéssim, unànim, en aquest cas, per tres dones, ja sabeu que no podem generalitzar, no podem passar de tres a quatre milions, no?, perquè seria molt simplista, però no deixa de ser simptomàtic, no?, que la mirada, en aquest cas, de la dona sobre el tema de medi ambient, hi hagi una coincidència plena amb el tema de la importància de l'economia, el medi ambient i el canvi de model.
Clar, molt relacionat amb això està el tema del disseny, no? I sempre que fem, preparem el programa, sempre llancem sovint una pregunta provocativa, no? I ara l'última pregunta que hem de lançar a través de la piulada que fem és si nosaltres ens hem d'adaptar al disseny que ens fan, no?
que això és molt provocatiu, si ens hem d'adaptar al disseny que ens fan, i a més a més, si nosaltres estem atrapats en una espècie d'avoràgine consumista, que aquesta és l'altra, perquè ara estem en unes èpoques, no és l'única, perquè el comerç ja s'inventa, diguéssim, les milions de manera quotidiana. Sí, sí, avui mon pare deia, al passat reis hi ha rebaixes, i jo li deia, però si ja no existeixen les rebaixes, vull dir, què estàs dient?
Clar, és com viure amb un món imaginari. Ja sé que el món de les rebaixes també és molt complex, però en el món de les rebaixes també hi ha frau. Frau, no tothom. Quan parlem d'aquestes coses ja hem de dir no tothom, perquè sempre hi ha bona gent i bons comerciants que fan les coses bé. Però després hi ha la picaresca, i moltes vegades són picaresques que ens porten a un sobreconsum de les coses. Amb aquest marc de referència posem sobre la taula el tema del disseny.
Del disseny en sentit ampli i també del disseny amb mirada ecològica. Podem posar alguns exemples, no? I a partir d'aquí anem fent avançar, diguéssim, la conversa com fem cada vegada que fem programa, no? La gent que tingui una certa edat, segur que se'n recorda,
d'una famosa marca de beguda, l'haig de dir, perquè es relacionin amb el tipus d'ampolla que explicaré. Aquesta ampolla, una ampolla de dos litres, potser, no sé si la Marina se'n recorda, tu Joan Ramon, segur que sí,
que la feia servir molt la Coca-Cola, de dos litres de plàstic, i aquesta ampolla de Coca-Cola de dos litres de plàstic portava un conjunt, em sembla, si no recordo malament, fins a set plàstics diferents. Hi havia una part, diguéssim, del cul de l'ampolla, que era de color negre, no era tota ella, sinó era, diguem, mig pam,
després hi havia l'etiqueta, que també era de plàstic, que anava envoltada de plàstic, el plàstic de l'ampolla, perquè aquesta ampolla, si li traiem el cul, també arribava i en portem tres, no? Després hi havia... El tap. El tap, i a dintre del tap hi havia dos plàstics diferents...
un de color blau molt petit, que es veia, i després un altre, i això s'acabava amb un tap d'alumini, si no recordo malament. Clar, algú es pot imaginar, a més a més, aquests plàstics, cada un amb un, diguéssim, característiques diferents, perquè, clar, si tot hagués sigut el mateix era senzill, però no, cada un era... Algú es pot imaginar com és possible fer la recuperació material amb aquesta diversitat de materials posades, tots ells, en una única ampolla de beguda, no?,
Això, evidentment, complica fins a l'infinit, diem-ne, el tema del reciclatge, l'aprofitament material. A data d'avui, per exemple, aquestes coses ja han canviat. Ja han fet un pas endavant, en el sentit que, a través d'un disseny, s'aconsegueix posar en circulació una ampolla per les begudes monomaterial.
No està tot resolt, perquè si és tot resolt, però això és un canvi d'enfoc. És a dir, ja faig un disseny específic per facilitar, en aquest cas, el tema del reciclatge. Això, d'entrada, és un fet positiu. Ara estàvem intentant mirar com anàvem bastis nosaltres tres...
I clar, veig que anem monomaterials. No sé si la peça que porta la Marina és monomaterial complerta, o hi ha dos materials diferents en el sentit del puny i de la resta del jersei, no? Clar, a mesura que... Però és molt freqüent trobar roba, no?
que fem servir a tot arreu, també una barreja de materials. I doncs, clar, com es fa el reciclatge i com es fa l'aprofitament d'aquesta... Home, si agafes la peça sencera, vale. Però si dius, no, no, anem a recuperar els materials, no? Clar, com ho fas si ja hi tens posat una infinitat de materials diferents, no?
Per tant, aquí se'ns obre una porta, que és la que intento obrir, que és la porta del disseny. És a dir, que determinats dissenys poden ajudar molt a fer determinades coses i a minimitzar els costos ambientals. I que determinats dissenys, en comptes d'ajudar, juguen contra corrent i dificulten enormement tots aquests processos, per exemple, de reciclatge. Podem parlar d'altres coses. Però per començar, posem sobre la taula això.
Bé, a mi em venen a la cap imatges, perquè jo soc un consumidor habitual de continguts d'altres països, de molts diferents països, i en alguns d'ells, doncs, diguem, del tercer món, entre cometes, perquè n'hi ha alguns que no són ben bé tercer món, que estan en vies de desenvolupament...
que realment tenen economies potents, però no acaben de posar-se al mateix nivell que els països occidentals, també entre cometes, perquè de països occidentals també podríem posar certes diferències. Sí, efectivament. Llavors, estava pensant en venir al cap la imatge d'Índia, Pakistan, Bangladesh, Indonèsia, Filipines, que hi ha zones, ja no fàbriques, sinó zones senceres, periurbanes,
que es dediquen a anar als abocadors, als llocs on hi ha aquest residu, en aquest cas ampolles, i fan ells directament el triatge, és a dir, les separen, per exemple, per colors.
Típica ampolla, també donaré una marca, Sprite, que és d'aquell color verd llima tan llampant, doncs, muntanyes immenses d'ampolles d'aquest color verd llima, no? Llavors, a partir d'aquestes ampolles, doncs, els hi treuen les etiquetes, els taps, el que hagin de treure, de vegades no, de vegades van directament a triturar aquest material.
I després de la tituració es pot fer un petit triatge separant els taps. Per què? Perquè el material dels taps té una densitat diferent, llavors per densitats es pot arribar a fer aquesta separació de materials, que tot és que efectivament en alguns casos és molt complicada, en altres no tant. I jo com a química aquí sí que m'aposo el...
El vestit o el barret de químic, i puc dir que hi ha alguns plàstics que es poden separar. Si hi ha el procés, si hi ha la tecnologia per fer-ho, fins i tot en llocs on la tecnologia no brilla per la seva eficiència. I per flotació, simplement. Per flotació pot separar per densitats els plàstics.
de diferent material. Posem per cas el polietilentereftalat, que és el que normalment s'utilitza en les ampolles, ampolles pel consum humà. Es diu vulgarment PET, és el nom que té aquest plàstic, el PET.
es separa dels taps, que poden ser de polietilè, de polipropilè. Dins del polietilè i polipropilè hi ha d'alta densitat, de baixa densitat. És a dir, tenim una gamma molt àmplia de plàstics en aquest envàs concret, que és l'ampolla de begudes.
Llavors, el que fan aquests senyors és aquestes ampolles, que ja no tenen un segon ús com a ampolla pròpiament, perquè estan brutes, perquè estan abonyegades, pel que sigui, doncs es trituren i se'ls torna a donar el mateix format amb el que es fabrica l'envàs, que és el format...
De pellet, aquesta paraula que a alguns no els agrada gens, perquè acaben escampats pertot arreu, no? Però si els torna a donar un format de pellet, llavors amb aquest pellet es poden fer altres productes. Poden ser tuberies, poden ser envasos però que ja no tinguin un ús directament per consum humà. Llavors...
Jo trobo que és una feina admirable i al mateix temps que no es fa normalment amb garanties higièniques de salut per als treballadors en aquests països. Llavors, clar, aquí estem acostumats a un altre model, diguem-ne més modern, que són les plantes de triatge, que és bàsicament el mateix. En una planta de triatge tens una sèrie de persones que amb una cinta transportadora van separant el tipus d'embàs, el tipus de residu, i ni alguns que són aprofitables ni alguns que no.
Llavors, partint d'aquí, potser la mirada que hauríem de posar, Toni, és no tant en com canviar el disseny del plàstic, sinó buscar en altres materials que siguin més fàcils ja no de reciclar, sinó de compostar. Clar, aquí entrem en un tema que és una mica delicat.
Per exemple, està més que patentat amb vasos, amb voltoris, amb caixes fetes amb derivats
de les pallofes, d'arròs, de blat, que és un subproducte de la indústria d'aquests cereals. Llavors, amb aquestes pallofes, fins i tot d'altres, de fruits secs també, es poden fer cartrons, caixes, envasos, fins i tot, alguna cosa semblant al plàstic, gots, que puguin tenir una certa capacitat de retenir líquids durant un temps...
Ja sabem que acaben soquejant si els tens una setmana, però com a mínim per allò que és el que dèiem, la màquina de vending, que et doni uns gots que els fa servir un cop i els pots compostar, per exemple. Potser aquesta seria la perspectiva innovadora...
A part, doncs, del que tu diies, Toni. No, anem tibant del fil perquè ja he dit altres vegades, jo com sempre faig, escolto les coses i després vaig prenent notes, ni prens unes quantes, que ens obren diferents anàlisis, no?
I anem-les desglosant una mica. Clar, aquí hi ha un tema relacionat amb el disseny, d'acord? Perquè estarem parlant del disseny, encara que algú es pensi que ens despistem, estarem parlant tota l'hora del disseny, no? Perquè el disseny és molt important, és a dir, el disseny és la primera idea sobre la qual es fa una cosa. El disseny d'una casa, el disseny d'una roba, el disseny d'un vehicle, el disseny d'una ampolla...
Fins i tot el disseny ja no de l'envoltori de la cosa, sinó del contingut. El disseny, per exemple, d'un perfum, etcètera. Per tant, el tema del disseny no és un tema menor, perquè orientat el disseny d'una manera o d'una altra, les conseqüències que té són enormes. Però, esclar, aquí has posat sobre la taula diverses coses, i les anem abordant.
Un tema és aquesta idea que amb la tecnologia, diguéssim, ho podem resoldre tot, però a vegades potser la solució més simple és que no necessitem, diguéssim, el recolzament de la tecnologia. Això ho has posat sobre la taula per parlar dels plàstics, però després has fet un canvi de guió i t'has anat a un monomaterial de pallofes.
Han hagut un gir d'aquí, un quiebre interessant, a mitja conversa. Però, esclar, si ens oblidem de les pallofes, per un moment, ja ens anem als plàstics, no? Perquè tecnològicament el que t'hi dius és cert, és necessari, diguéssim, fer un esforç tecnològic tan gran per separar coses que, si les tenim en monomaterial, no fa falta? És com el tema del paper del vàter, del lavabo, no?
que fins i tot hi ha anuncis per televisió que diuen res, tu tira el cartronet, aquest està preparat perquè tiris el cartronet, no el paper, no, que el tiris directament a la tassa del vàter, desitjant que no se t'embusi i després aquesta fibra, tranquil, qui va treure la depuradora? Jo penso, home, sisplau, aquest camí per arribar aquí no fa falta que fem tants dix anys i tantes coses. Hi ha una cosa que és molt més òbvia, que és no treure la fibra
de l'aigua. Ja la tenim separada perquè l'hem de posar dintre l'aigua i després fer l'esforç de treure-la, no? Per tant, hi ha aquests contrasentits. I després, amb el tema de les plantes de triatge. Aquí a Catalunya en tenim moltes de plantes de triatge.
Algunes ben properes, aquí a Constantí en tenim algunes de grans, d'acord? De plantes de triatge. Quan diem plantes de triatge ens estem referint bàsicament a plantes de triatge tant del contenidor groc com de, també, a la bossa de resta. D'acord?
Evidentment, al contenidor groc l'aprofitament és més elevat, a la bossa tota barrejada l'aprofitament és molt més baix. Això no cal tampoc fer disseny llicenciatures per donar-se'n compte que això és una cosa molt òbvia.
Per tant, tot aquest esforç de recuperació de materials, si nosaltres el fem contra dissenys més simplistes, ajudem a augmentar molt els rendiments. És a dir, és com una cadira, no? O qualsevol cosa. Si la cadira, el que dissenya la cadira ja la dissenya, pensant que el dia que aquesta cadira s'hagi de reciclar,
que pot trigar molts anys, però és igual, encara que trigui 10 anys de cadira, 15 o 20 a reciclar-se, perquè de l'estudi se'n va a casa meva, de casa meva se'n va a meu cosí, i al final algú està molt cansat i tira a la cadira. Però arribarà un dia que aquesta cadira o s'ha de reciclar o ha d'anar a un tractament. Per tant, si ja es pensa en el reciclatge a futur, facilitant-lo, estarem fent un bé enorme al planeta.
I ho dic perquè a vegades als discursos tecnològics hi ha tota una idea, que no sé si la comparteixes o no, Joan Ramon, que amb la tècnica o amb la tecnologia ho resoldrem tot. I ho dic, alerta, que potser a vegades el sidral que muntem amb la tecnologia és més gran que fer les coses a vegades amb més seny i partint d'uns bons dissenys inicials. Certament, i això és el que us comentava al principi, que hem fet una mica d'introducció parlant...
que el disseny sempre té uns costos associats i aquests costos habitualment es repercuteixen en el consumidor, en qualsevol de nosaltres, no? És a dir, quan nosaltres comprem una ampolla en un supermercat no estem comprant únicament el contingut de l'ampolla, estem comprant també un envàs que ha de tenir, doncs com tu dius certament, Toni, un tractament, un processament, en alguns casos una segona vida, no?
Clar, aquest cost, jo crec que aquest és el tema clau, aquest cost, en el cas dels plàstics, per desgràcia o per sort, no ho sé, això ja ho dirà el futur, encara no ho sabem, però en el cas dels plàstics el cost és molt baix, és a dir, produir plàstic amb un procés tecnològic, industrial, com el que es fa aquí a Propet d'on estem, com el que es fa a Petroquímica...
a Dow Chemical, a Basf, a Repsol... Aquests llocs on es produeix ja no només el plàstic, sinó els precursors del plàstic. Tot això resulta molt barat, perquè es fa a partir de petroli, es fa a partir d'una matèria primera fòssil, que s'importa en quantitats molt grans...
A uns preus, podríem dir, relativament assequibles. O sigui, al final, sempre anem, Toni, fixa-t'hi, en qüestions de geopolítica. Per què els països del primer món, països occidentals, fan servir tant de plàstic? Perquè és barat, perquè és barat. I fins i tot els països...
de no tan primer món, també em fan servir molt de plàstic, pel mateix motiu, perquè és barat. Imagina't els països que es ventava abans, a Bangladesh, perquè hi ha rius que estan totalment colmatats de plàstics. Primer, perquè no hi ha recollida selectiva, no s'ha cap mena de triatge previ per part del ciutadà. Tot va parar al riu Rieres, Canals, etc. Llavors, allò acaba sent un riu que transporta plàstics, literalment, no?
Llavors, aquest model, òbviament, des del punt de vista occidental, és una aberració. Però, clar, aquí estem cometent altres aberracions. Però deixa'm posar un matís... És el que tu deies, no, Toni, que a la tecnologia tampoc està la resposta a tot.
Efectivament. Hem de buscar també aquest equilibri. Però anem pel cos, perquè tu ara has posat el tema del cos i que sumeix el cos. Tornem a l'exemple, que crec que n'hi ha molts d'exemples, però en aquest cas el cartonet de paper de vàter també serveix per explicar el tema del cos. És a dir, jo soc fabricant de paper de vàter i dono la instrucció a la ciutadania, no?,
com un valor afegit del meu producte i ho faig per televisió i per tots els mitjans i faig una gran campanya dient si vosaltres compreu la meva marca de paper podeu estar no tranquils, no el que ve després perquè fins i tot
Podeu fer una cosa, que és agafar el carton... Un cop ha evacuat la bobina de la P, el que queda, que és un petit cartonet, tranquils. Jo us dic que podeu tirar el vàter. Llavors la pregunta és...
Aquest productor està assumint el cost del reciclatge d'aquest paper o la està transferint al conjunt de la societat? I la resposta és òbvia. Donant aquesta instrucció, està transferint el cost al conjunt de la societat. Fagin servir la seva marca o no? Per què? Perquè, esclar, qui traurà...
Qui traurà la fibra de paper de la depuradora? La traurà el productor d'aquest paper de vàter? No. Qui el traurà? L'Agència Catalana de l'Aigua, diguem-ne, amb les seves depuradores. I l'Agència Catalana de l'Aigua és un operador públic. I el cos de la depuradora, a qui repercuteix? Evidentment, no se repercuteix amb el fabricant de paper. Per tant, representa que...
temeràriament, com a societat, li deixem a un fabricant de paper que faci una acció que després la societat li costarà diners de la seva, diguéssim, butxaca imaginària, no?, de la societat, a través dels impostos, treure una cosa que passa com, bueno, que ho faci. No, home, no, això són dels propòsits. És a dir, en aquest cas, diguéssim, la normativa vigent catalana, ja sé que la catalana és difícil perquè sempre que sobren aquests melons, dient-ne...
Anem a normatives com mínim europees amb el tema famós de la lliure competència del mercat i aquestes falòrnies, que això també és una petita trampa, moltes vegades. Però si algú dissenya una cosa que transfereix els costos al conjunt de la societat, això no s'hauria de poder acceptar, diguem-ne, no? Per tant, fixeu-vos-hi que aquí tenim una gran trampa. No sé, com veus això, queda clar, no?, amb el tema aquest del cartronet?
Jo vull fer un gir d'aquests inesperats que t'agraden tant perquè, clar, això és el model que tenim assumit perquè sempre, des de petits, hem vist el rotlle de paper de vàter. No tenim altra manera de concebre la neteja. Sí, si ens anem al Japó hi ha d'altres. Aquí és on vaig. Si tu te'n vas a un país asiàtic, i no només al Japó, n'hi ha alguns més, on no fan servir paper de vàter. Fan servir...
Aigua. Aigua, simplement aigua a pressió, amb unes mangaretes fetes especialment, o amb uns sortidors que ja tenen els inodors preparats per aquesta funció, no? Clar, aquí nosaltres això ho veuríem com una cosa, quasi com un atemptat contra la nostra cultura, el fet que ens treguin el paper de vàter, no?
Això per un costat, no? És a dir, en el cas de fer servir aigua, tu diràs, vale, és que en aquests països asiètics tenen més aigua que nosaltres. I jo te puc dir, vale, però és que fabricar un rotlle de paper de vàter en gasta molta, en gasta molta d'aigua. Les papereres en gasten moltíssima aigua. Llavors,
Clar, però aquí vas obrint malons interessants, perquè aquí, clar, el Joan Ramon, com aquell qui no fa la cosa, i ho dic en sac greu, perquè diré una paraulota ara... No, no, una paraulota tècnica. Una paraulota pels no especialistes, no? Aquí acaba de posar una cosa, que és la metodologia d'anàlisi de cicle de vida, no? Correcte.
Si nosaltres volem comparar dues estratègies, en aquest cas estem comparant el tema de no fer servir el paper de vàter i fer servir aigua, per poder respondre bé aquesta pregunta, hauríem de fer una cosa que es diu anàlisi del cicle de vida, i veure si, analitzat amb aquesta mirada, és més convenient una cosa o l'altra. Com, per exemple, també passa amb el tema del reciclatge del vidre. En altres països,
el vidre es fa el reciclatge per colors. Imagineu-vos que de cop i volta el contenu de vidre que tenim al carrer ens n'apareixessin com a mínim 4 o 5 diferents. Quins podien aparèixer, no? Podien aparèixer per l'ampolla transparent, per l'ampolla glaçada, per l'ampolla verda, per l'ampolla de color marró, i així anar posant i fer recollides, el que diríem, per tipus de color. Tot seria vidre, però per tipus de color. Per què? Per què?
Perquè, esclar, si jo faig la recollida per colors separats, jo puc tornar a generar específicament aquella ampolla amb les mateixes característiques, perquè, entre cometes, ara no seré purista tècnicament, estem fent recollides monomaterials. Si jo agafo i tota aquesta martingala la trituro tota junta, no podré després, diguéssim, fer aquesta separació de colors, perquè quedarà tot integrat amb un altre tipus de producte.
Per tant, fixeu-vos que aquí, amb aquests dos sistemes també es parla de quina és l'estratègia millor, si és l'estratègia, i això vol dir, una altra vegada, anàlisi del cicle de vida. Aquí podríem posar també exemples com el tema dels bolquers tradicionals, que eren a Monagassa i diguéssim que anaven, ja me'n recordo com es feien, Monagassa i es anaven canviant.
o els boquets actuals. Un, que és d'un sol ús, i l'altre que es tenia que rentar i tornar a fer ús. Aquí tornem a posar, amb aquestes exemples, una metodologia que ara no hi entrarem, perquè això és un tema massa tècnic, però aquesta parolota tècnica que dic ara, que és anàlisi de cicle de vida, ens sap greu per la gent que ens escolta, que dirà què està dient aquest ara, però anàlisi de cicle de vida bàsicament vol dir analitzar aquella idea des de la seva...
moment zero, que és matèria primera, tot el procés de fabricació, consum d'energia, consum d'aigua, consum de materials, tot implicat, fins al final del procés, quan aquella cosa ja no té gust. I aquesta mirada global del tema. Això ara, per desgràcia, no tenim aquesta informació aquí dintre, però sí que m'assemblava que era oportun introduir aquesta paraulota. Jo, de fet, t'agraeixo molt, molt, eh?,
que faci servir paraules a les quals els oients, diguem, del carrer, no estan acostumats. Per què? Perquè normalment es tendeix al contrari, es tendeix a parlar de forma tan simplificada, tan de vegades infantil, que l'oient adult...
Veu aquest tipus de coses, això ho expliquen pels nens, això no és per mi, això no m'interessa. Llavors està bé que de tant en tant fem servir aquest tipus de llenguatge, no constantment però sí de tant en tant, i que algú que no ha sentit mai aquesta expressió, anàlisi de cicle de vida,
es preguntarà què vol dir, no? Doncs bé, estem analitzant el què? Que estem analitzant un cicle, què és un cicle? Una cosa que comença i s'acaba, que pot ser circular. I de vida, per què? Perquè tot, fins i tot nosaltres, com a persones, tenim un començament i un acabament. Llavors, envasos, doncs és superbàsic quan es parla d'envasos, parla d'anàlisi de cicle de vida.
Només et volia fer un matís posar-me un altre cop el barret de químic. En el cas que posaves d'exemple... He de fer una miqueta d'advocat del diable, Toni? No, no, ben fet, ben fet. Jo crec que això també ajuda que els oients vegin, no?, els que tenen dubtes, vegin els enfocs diferents i que no només hi ha una manera de veure les coses. Llavors, en el cas d'aquests cartrons en castellà, desechables, no em surt la traducció en català, que es podien tirar...
Ara crec que ja no n'hi ha, no sé per quina raó... No, ens ha desaparegut. Va haver-hi una època que era constant, l'anunci. Fa temps que no el veig. Durant un temps, fins i tot jo, per curiositat, en vaig adquirir alguns, i feia gràcia, feia il·lusió, quan s'acaba el rotlle de paper de vàter, que allò que et queda, que és el cartronet, el puguis dipositar a l'inodor i es desfaci.
Clar, tu em deies, oh, és que això, després arriba la depuradora, és més cost pels ciutadans, etcètera. Bé, hauríem de valorar, també, fent una anàlisi de cicle de vida, si és un cost molt superior per la depuradora. Jo crec que no, perquè, en el fons, el que estem enviant amb el paper de vàter és cel·lulosa, són fibres de cel·lulosa. Sí, sí, però una cosa important, eh? El tema, a banda que sigui més petit o més gran el cost, no? Important. No l'està assumint...
l'empresa que posa el producte al mercat. Per tant, encara que... Jo no sé què pot valdre un rotllo de bebè de vàter, perquè no el compro normalment sol. Jo que vaig a la matèria primera, que és el propi paper de... És a dir, si estem emprant un material... Ja em refereixo. Aquí hi ha el tema d'una altra cosa, que és important que l'audiència... Que ho han dit altres vegades, el concepte de responsabilitat del productor. Normalment es diu responsabilitat d'ampliada. Deixem l'ampliada fora? Responsabilitat del productor. És a dir...
Qui posa un producte al mercat s'ha de fer responsable, no només de dissenyar-lo, de comercialitzar-lo, no, no. També ha de ser la seva responsabilitat quan aquest producte queda fora d'ús, el seu reciclatge. Si nosaltres acceptem, i posem com a exemple, no li tenim cap mania a la fabricació pel vàter, no és aquest el tema, però és un exemple que va bé, d'acord? No estem dient tampoc que marca, simplement és un exemple que és senzill d'entendre.
Si nosaltres acceptem que el fabricant de paper de vàter una part del seu producte ho transfereixi a la depuradora, encara que aquest cos, posem, sigui d'un cèntim, és igual. No deixa de ser que s'està assumint pel conjunt de la societat un cos que hauria d'assumir. Anem i això ho traslladem al contenidor groc, no?
Si ho traslladem a això mateix al contenidor groc, el contenidor groc, suposo que la gent ja ho sap, perquè ho m'ha explicat també algunes vegades, si no ho tornem a explicar, el contenidor groc no és de titularitat municipal. No és... I algú dirà, ostres, ara què acaba de dir aquest? S'ha tornat boig. De qui és el contenidor groc? I tu ho saps molt bé. El contenidor groc és dels productors d'envasos. I qui han de somiar el cos del contenidor groc? Efectivament. Qui ha de somiar el cos del contenidor groc?
Els productors d'envasos. De quins envasos? De tots els envasos que són enmesos dintre del contenidor groc, que no solament són plàstics, que també són llaunes i són altres coses. Després hi ha un contenidor específic per a envasos de vidre, que és el verd.
Per tant, efectivament, Ecovidrio, en aquest sentit, és un lobby diferent i el lobby idealment més punyent és el lobby amb vasos, d'acord? Clar, si nosaltres, i aquest és el debat que sempre es fa amb residus municipals, si la llauna, en comptes d'anar al contenidor groc,
Qui sigui la tira al contenidor gris, no? Aquesta llauna, qui està assumint el cost? L'està assumint tothom? No l'està assumint el productor. Per tant, aquesta transferència de costos amb els productors els va, entre cometes, fantàstica, no? Perquè s'estalvien un munt de diners que hauria de ser responsabilitat seva fer-se càrrec d'aquests materials, no?
I, a més a més, reben una sèrie d'ajuts, ja siguin d'Europa, ja siguin de l'Estat, per justament fer-se càrrec del seu propi residu. O sigui, jo genero el residu i a sobre m'estan pagant perquè me'n faci càrrec, no? És una mica pervers. Clar, aquí tornaríem al que ja hem parlat també en algun programa, en el sistema SDDR, en el sistema de retorn d'envasos. Què té més lògica que...
Tu produeixes un envàs, el poses a disposició d'una embotelladora, no em surt ara el nom en català, d'una embotelladora. Aquesta embotelladora ven en una botiga, en un supermercat. Tu acabes de comprar l'envàs. Quan ja has fet ús d'aquest envàs, el que tindria tota la lògica del món seria, doncs, tornes l'envàs a la botiga i la botiga el torna...
al productor. Això seria un cicle de vida que tindria molta eficiència, seria molt eficient i que es fa en alguns països. No, que es fa i que es feia aquí. Efectivament, mira, la Marina diu, es feia, vull dir que no fa tant de temps que es feia, perquè això era el típic tòpic i va durar molt encara, a poc a poc anem marxant, però jo crec que encara el trobaríem amb el tipus sifón. És a dir, amb el sifó, era un producte
que aquest sistema d'anar i tornar a la botiga, perquè el sifó no te'l pots reomplir, diguéssim, allà mateix. De fet, passava amb les ampolles, amb les primeres ampolles de llet. Sí, sí, i de begudes moltíssim, i també amb altres tipus de begudes, que anaven totes a parar a la botiga. La botiga què feia? Et cobrava, entre cometes, un sobrepreu, però aquest sobrepreu després era retornat.
Correcte. Aquí ens hem trobat després amb el paradigma del plàstic, que quan es va començar a envasar pràcticament tot en plàstic, el vidre va quedar relegat en determinats usos, normalment amb ampolles de licor, amb coses que tenen un valor afegit més elevat. De fet, hi ha un exemple molt curiós, ara sí que diré una marca, que és Vichy, Vichy català,
que té les dues opcions. Té l'opció de l'ampolla de bitxí, d'aigua mineral amb gas, de tota la vida, que és amb vidre, però ha tret també l'opció, la mateixa, aigua mineral amb gas, amb plàstic. Llavors, tu com a consumidor, quan veus les dues, en realitat sí que hi ha una diferència de preu, perquè el vidre el pagues una mica més car,
I llavors què fas? Home, doncs jo agafaré el de plàstic, que és més econòmic, si total, al final, he de posar l'ampolla en un contenidor, que més dona que el posi en un o en un altre, no? I aquí és on tornem al tema del cost. Efectivament, el tema del cost i no ens oblidem el tema del disseny, d'acord? Perquè estem parlant, fent servir diversos exemples, però en el fons estem parlant de dues coses importants, de disseny, de responsabilitat,
de qui fa la cosa, i després del cost, i qui sumeja el cost de la cosa. D'acord? Per tant, els dissenys ben fets, i si en cas podem deixar ja l'exemple de les ampolles i podem centrar-nos, perquè el que passa és que és més fàcil d'entendre l'exemple de les ampolles i el que estem parlant per la nostra audiència que d'altres coses. Però també podem parlar, com tu ho has dit molt bé, de disseny de ciutat. Clar, quan parlem de disseny de ciutat,
evidentment és molt més difícil refer una trama i existent, però després, a data d'avui, encara hi ha molta trama nova que s'està dissenyant des de zero, no? I aquí és on sí que hauríem de fer un crit d'atenció en fent bons dissenys de ciutat, perquè això ho vam posar sobre la taula, però un bon disseny de ciutat vol dir posar bé els edificis, posar bé els carrers, fer elements verds, és a dir, tot el que comporta un disseny d'una ciutat, no?
I aquí podríem parlar també d'errors estratosfèrics en disseny de ciutat, d'acord? Com la necessitat de tenir, amb els habitatges i amb els equipaments públics i amb tot, una necessitat de generar un confort tèrmic, de fugir la majoria de vegades, no ho dic sempre, però sí, de fugir encara a data d'avui la majoria de vegades de mesures passives, d'acord? I això que hi ha, codi tècnic, hi ha...
un munt de coses que teòricament hauria de ser la cosa més lluïda, no? I la realitat, que és més tossuda, va per un altre costat. I això també està molt relacionat, i fixeu-vos el fil que podem estirar amb el tema de la transició energètica. És clar, moltes vegades la gent es pensa la transició energètica és posar molins i és posar placasolars. Jo ets col·lemà i dic...
Això és una part, però la transició energètica també vol dir tenir edificis tèrmicament en bon estat. Hi ha una gran part de l'habitatge, tant privat com públic, i ha fet que la seva eficiència tèrmica seria més que dubtosa. I, per tant, aquí també hi ha una feina enginy a fer en temes d'eficiència energètica aplicada als edificis.
I això ho han començat parlant de disseny, és a dir, disseny d'un barri, disseny d'una ciutat, disseny d'un edifici... Fixeu-vos la importància del disseny, ara que hem sortit una mica del carril diamne, del paper de vàter i de l'ampolla i de l'envàs, no? Bé, jo faré una última intervenció. Obriràs el meló?
No, no, de fet... Bueno, sí, sí, sí que ho diré. Ja que m'ho proposes. No, volia comentar simplement que a nivell de disseny, clar, si anem baixant d'escala des de ciutat a edifici, a casa particular o a pis, arribaríem...
al quarto de bany, al vàter, i hi ha un element que tristament ha desaparegut. Jo dic tristament perquè són d'aquelles coses que antigament... Que s'està semblant el bidet. Exacte. Tenien una utilitat molt evident, molt clara i molt pràctica. I era la neteja...
amb un element que es deia pidet i que estava a tots els bàtes, els quartos de bany de totes les cases. Això ha desaparegut. És com el que dèiem dels japonesos o de països asiàtics que es netegen, després de fer les seves necessitats, amb aigua. O, si vols, amb aigua i sabó, és igual. Aquí ja no entrarem en detalls.
Llavors, clar, s'ha de donar un tom a aquestes coses. Jo crec que és bo que en parlem. I ara, per marxar-me, el que vull obrir és que tots els que estem aquí i els que ens estan escoltant dediquin una part petita del temps nadalenc
a fixar-se a fer una llista o simplement a observar tota la quantitat d'envasos nadalencs que apareixeren per davant nostre, comprats per nosaltres, o que ens han enviat com a regal, o que estem decorant la casa amb plàstics. Vull dir que realment...
Aquesta transició, ja no l'energètica, que està mitja marxa, sinó la transició psicològica, no?, de passar d'aquest model consumista en el que podem tenir de tot i omplir tots els abocadors que ens assembli amb tota aquesta mena de residus perquè no tenen cap altre ús o és molt complicat o molt costós de reciclar. Doncs repensem tot plegat si realment aquesta és la societat
a la que volem viure. Òbviament, no tornarem a les cavernes, per si algú ja està allò amb les espases en alt, no? Eh, que no volem tornar a les cavernes. No, evidentment, no volem tornar a les cavernes, però tampoc volem viure en una societat que està hipotecada per tants temes que tard o d'hora acaben repercutint a la nostra butxaca, eh que sí, Toni?
Sí, sí. No, m'agrada aquest meló perquè, de fet, has tornat a l'origen del programa, eh? Recordeu que quan fem la piulada fem una pregunta i justament ara l'acaba de tornar a formular amb altres paraules. És a dir, el que acaba de dir és hem de tenir instruments o espais per desenvolupar la nostra vida?
Interrogant. Bon Nadal a tothom. Bon Nadal. I res, bon Nadal i bona entrada a l'any. I ens veiem ja el 26. Aquestes dates va bé això, perquè cada vegada diem cada 15 dies, i ara estem dient més o menys, cada 15 dies, però hem canviat d'any. Ara l'any que ve, fins l'any que ve. Efectivament. Ara ja estan traient concerts perquè compris entrades a l'any 2027, que això també és per parlar-ho. Així, sí, sí.
Això és una altra d'aquestes que potser algun dia haurem de fer-hi. A mi m'agobi això, vull dir, jo penso si el 2027, si encara no he arribat al 2026, potser ens hem extingit el 2027. Efectivament, hi ha algunes coses que van per un altre carril, i aquesta és una d'elles, no l'única.
Doncs bé, amb aquests temes que posem sobre la taula, important, el tema del disseny, però també és important dues coses que acabem de posar una altra vegada sobre la taula, que és el fet cultural i la psicologia. El fet cultural, tornem a l'exemple del paper de vàter avui, potser alguna cosa que hi haurà que ha generat clara, espero... És el paper de vàter. És el paper de vàter. No sé si he comprat-lo d'una manera o d'una altra, però que hem parlat de paper de vàter... Avui diran, què hem parlat a la ràdio, doncs? De paper de vàter.
Doncs bé, tornem a aquesta història perquè evidentment hi ha un fet cultural. Penseu que fins i tot quan hi havia el tancament per la pandèmia, no? Quin era el producte estrella que desapareixia però com a art de màgia?
Jo crec que la gent es pensava que la pandèmia era de paper de vàter o alguna cosa així, perquè si no, no ho entendré mai. Això ens va passar. I després una altra cosa que hem parlat moltes vegades amb el tema de la psicologia. El fet cultural, que és molt potent, amb moltes coses, les costums, les maneres de fer, que a vegades costa canviar-les de manera important...
Però es veja el tema de la psicologia, que és una altra cosa que potser algun dia podem parlar específicament. És un tema potser difícil per fer-lo per antena, però de psicologia ambiental. Què vull dir amb això?
Això vull dir, per exemple, i posem com a exemple la ciutat de Tarragona. Però podríem pesar qualsevol vila i qualsevol poble, petit o gran de Catalunya, o Barcelona és igual, perquè això no està associat a un lloc en concret. És una mirada general. Amb el tema dels contenidors, no està escrit enlloc
I no hi ha cap motiu justificat, diguem-ne, que posant uns contenidors als carrers en els quals tu puguis accedir-hi les 24 hores al dia, de paper, d'envasos, de vidre, d'orgànica, no? Lliurement, quan vulguis, no es puguin fer uns bons nivells de recollida selectiva. No està escrit enlloc. És a dir, el sistema et permet fer-ho bé. La pregunta que ens hem de fer és...
Per què amb aquest sistema tenim, en general... A fer Tarragona té de les pitjors dades de recollida selectiva. Exacte, i això li passa a moltes ciutats i a molts entorns de casa nostra encara, sobretot a metropolitans.
Per què quan algun ajuntament diu, va, anem a prendre el tema de debò i anem a fer un canvi, anem a fer el sistema de contenidors tancats, o fins i tot anem a fer recollides porta a portes? Com és que aquest fet comporta associat, i això és una cosa que es demostra amb les dades, són molt tossudes, que de cop i volta la gent comença a fer recollides selectives i comença a fer-ho bé en general. Evidentment...
Perquè es veu més obligada. Sí, però és un tema psicològic, perquè abans, diguéssim, sense l'obligació, podies fer-ho bé. Sí, però la gent no sé fins a quin punt estan conscient. Per exemple, la pregunta que he deixat oberta del Joan Ramon Mende, de quants envasos ara al Nadal ens passaran per davant, fins a quin punt la gent és conscient d'això?
Vull dir, jo crec que no hi ha realment, no hi ha tanta conscienciació sobre aquest tema. A mi l'altre dia vaig comprar unes coses i me venia dins un sobre gran de cartró i dins el sobre gran de cartró encara em venia una altra caixa de cartró i dins la caixa de cartró encara em venia una caixa de cartró més petita. I jo vaig pensar, Déu-n'hi-do, la de cartró per una cosa que dins el mateix sobre ja...
Efectivament, i aquesta cosa que has posat sobre la taula també és molt important, perquè amb aquesta explicació que has fet de caixa, caixa, caixa de cartró, algú diria, no, tranquils, que això és cartró, perdoneu-me a tots, que això és un mal ús també del cartró, perquè és innecessari aquest sobre amb balatge o aquest sobre amb volcall, no? Per tant, no és només que no faig servir plàstic i em passo el cartró i faig un ús desmesurat de cartró, no? Jo amb aquesta cosa
Em sembla que he fet la pregunta aquí a la ràdio, perquè l'he agafat en molts llocs. Al final tothom sabrà la resposta, no? I la tornem a fer. Marina, jo crec que ja tu, com a alumna avantatjada, no em fallaràs la resposta. És a dir, què és millor, reciclar un 80% del paper o reciclar-ne un 20%?
Depèn. De què? Depèn. Si recicles un 20% del paper, però perquè hi ha una gran part del paper que abans s'utilitzava i no s'utilitza, és millor reciclar un 20%. Però si recicles un 80% del paper, perquè se n'està fent molt ús, és millor reciclar-ne un 80%. Bé, per exemple, ho has fet bastant bé, és posar-te el concepte d'ús, la quantitat de material que fas servir. La pregunta ideal és fer servir molt poc d'un material, tan poc com sigui possible, no?,
I del poc que fa servir, preferentment reciclar-lo tot. Per tant, si jo aconsegueixo, amb aquest exemple que has posat, i m'ha anat bé per explicar això, el tema de la caixa i la caixa i la caixa i la caixa, si en comptes de tenir sis caixes, diguem-ne, per embolicar una cosa, en tinc una, no? No hauré de reciclar tant de cartró i estaré fet servir menys material. Per tant, l'estratègia també és de prevenció.
I tornem una altra vegada al tema del disseny, perquè algú ha dissenyat aquest embolcall amb set, diguéssim, embolcalls diferents, d'acord? Per tant, al final hi ha alguna persona que pren una decisió de disseny i potser aquesta decisió de disseny l'hauria de fer amb mentalitat, no?, de...
cuidar el planeta una mica, perquè si no és amb aquesta mentalitat i amb aquesta mirada cometem errors garrafals. Ja dic, un error molt habitual és considerar que pel fet que passem a elements de cartró o fins i tot pel fet que passéssim a pallofes, a pallofes de coses, en el cas del Delta de l'Ebre,
hi ha algunes marques d'arròs que ja fan servir l'embolcall de Pallofa, d'acord, per contindre l'arròs. És a dir, el paper que t'estan, entre cometes, facilitant amb el quilo d'arròs ja no és un paper, sinó que és fet a través de Pallofes d'arròs, no? Per tant, sí que hi ha iniciatives i hi ha estratègies encaminades aquí. El que passa a aquestes estratègies i iniciatives són, a data d'avui,
no tenen capacitat de transformar, diguéssim, la realitat. Ahir estava jo amb una conversa oberta amb empresaris i el que intentàvem posar sobre la taula és que hem de ser capaços, tots plegats, de trobar aquelles estratègies que ens ajudin a fer el canvi real dels models. Sovint sabem fer molt bones pràctiques. Tenim molts bons exemples. Catalunya té la gran sort
que d'exemples bons en trobaríem molts. Però el problema que tenim, malgrat que tenim tants bons exemples, és que aquests exemples, si sumem la capacitat de transformar que tenen d'un sector, sigui l'energètic, sigui el d'aigua, sigui el de residus...
sigui el de l'alimentació, molts bons exemples, però que no tenen capacitat de provocar el canvi. Què vull dir provocar el canvi? Escolta, si nosaltres tenim que la producció de proximitat, per exemple, amb aliments, representa, no sé, no sé quina dada, és difícil, perquè no l'he mirat recentment, però imaginem que és un 15% de la producció, si volem passar a un 30%,
Això requereix d'un esforç ingent. Si volem reduir el consum de PP, requereix un esforç ingent. Si volem ser més eficients energèticament i gastar menys energia i hem de fer tot el canvi energètic dels edificis vells, això són esforços ingents. I, per desgràcia, aquests esforços, a data d'avui, més enllà de bones paraules, que hi són, i bones intencions que també hi són, no estan a l'horitzó, diguéssim, aquests canvis amb la dimensió adequada per fer una transformació de...
Se'n fa negoci amb les bosses de plàstic, que ara no són de plàstic, això s'ha fet un negoci bastant gran. Efectivament, no? Si de negoci... La paraula negoci... La paraula negoci tampoc l'hem de criminalitzar, perquè negoci s'ha de fer. Les empreses han de viure. Les empreses han de tenir, diguéssim, els seus beneficis. També els han de tenir, diguéssim, les fundacions, també han de tenir els que són sense ànim de lucre...
Per què haver-hi un marge, diguéssim, per poder tenir beneficis? Perquè és que si no, tampoc progressem. La manera és aquests beneficis que no siguin abusius i moltes vegades és aquestes beneficis si es reinverteixen, no?, amb la societat o, com a mínim, amb el conjunt de treballadors i treballadores d'aquell lloc, no? Hi ha empreses que sí ho fan i podríem posar un llistat d'empreses moltes petites, moltes mitjanes, algunes de grans, que fan això, eh? Però...
no és un tema majoritari, malauradament encara data d'avui, a casa nostra. Per qui no ho sàpiga, Catalunya, si no tinc la dada equivocada... I en 20 segons. Sí, estaríem parlant al voltant de 600.000 empreses, eh? I no són 600.000 empreses que fan les bones pràctiques, ni molt menys. Doncs ho hem de deixar aquí. Moltes gràcies, Toni Ferran. Bon Nadal. Ens veiem ja al gener. Efectivament, ens veiem al gener i tota l'audiència, que també gaudiu de les festes nadalenques i tingueu una bona entrada el 26.
Vaig deixar d'entrar-hi tant de cop, ara pens amb ullos els canells al cap i al cor. Amb els ulls clavats a l'horitzó, lentament cintures palles, malgrat la por. Fent el mort, la vida passa igual.
I fins aquí els millors moments de la Randa Mar d'aquest 2025. Tornem a partir del 7 de gener del 2026. Que vagin bé les festes.
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
M'anés l'amor, jo sóc el mar. Vull que les onades i les sals siguin al far.
Casi el parque ha de passar.
No saps què regalar aquestes festes? Sorprèn amb la targeta regal de Tarragona Cultura. Vescanviable per entrades d'una àmplia selecció d'espectacles. Teatre, dansa, circ, música... Durant un termini de 12 mesos. Informa-te'n a entrades.tarragona.cat. Ajuntament de Tarragona.
A Salou cuidem del teu benestar i la teva felicitat. Aquí la natura t'abraça, el mar t'acompanya i cada pas es converteix en una experiència. Recórre el nostre camí de costa, descobreix els nostres 42 miradors i deixa't emportar per moments únics. A Salou et cuidem. Vine, gaudeix i explica-ho.
Salou et desitja bones festes. Fii, has vingut? Sí. Ai, quina il·lusió. I t'he portat un regal. Ai, ai, ai, quina il·lusió. Embolicat amb el paper de l'any passat. Oh, quina il·lusió. I obra-la amb compte que el tornaré a guardar. Quina il·lusió. Vinc a viure aquí, a la casa del costat. Ai, però quina il·lusió. Aquest Nadal ve amb una extra d'il·lusió. L'1 de gener, cupó extra de Nadal de l'11. Amb 90 premis de 400.000 euros. Quina il·lusió.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Xeselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat.
Descobreix-ne més a www.icic.cat.
S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 1. Millorar la recollida selectiva. Renovem tots els contenidors, eliminem els soterrats i ampliem els punts de reciclatge arreu de Tarragona. Un pas endavant per fer més fàcil separar i reciclar millor.
Ajuntament de Tarragona. Per una ciutat més neta, eficient i sostenible.
A Roi, a l'escola de formació, ja tenim preparats els nous graus C d'acord amb la nova ordenança de la formació professional. Un sistema integrat que et facilita encara més la incorporació al mercat laboral. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? T'agradaria convertir-te en professional del fitness? Has pensat a ser socorrista? Vols formar-te en comerç o administració? Aquest any, forma't amb nosaltres. Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb