Les profunditats de l'actualitat. Avui volem començar el programa anant fins al mar menor. Allí hi trobem la llacuna salada més gran d'Europa, on estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona ara revela que els anys de mineria l'han convertit en un dipòsit de metalls tòxics. De tot plegat, en volem parlar amb una de les investigadores, Irene Alorda. Molt bona tarda.
Bona tarda. Amb la vostra investigació hem de dir que heu reconstruït la història de la contaminació de metalls del segle XX i XXI, no? Sí, era una mica l'objectiu del treball, era veure com havia evolucionat aquesta contaminació al llarg d'aquest segle, sí. I com ha evolucionat aquesta contaminació?
El que hem vist principalment és que, malgrat la zona, hi havia hagut activitat minera. A la serra propera al Mar Menor hi havia hagut activitat minera des dels temps dels cartaginesos. Veiem com a partir de finals del segle XX, que és quan s'intensifica l'activitat minera i esdevé industrial, aquesta quantitat de metalls que podien arribar a la llacuna a través de les rambles intermitents que connecten la serra minera
amb la IAC1, doncs com han augmentat sobretot durant el segle XX. Quan aquesta indústria minera, hem de dir que ara mateix va finalitzar la seva feina, que no està en funcionament? Exactament, sí. És a dir, la mineria va aturar la seva activitat als anys 90 i el que hem dit després és que fins al 2022, més o menys,
podien fer arribar una vegada a quantitats importants de metalls quan es donaven els aveniments de precipitació extrema, aquests que són típics de la Conca Mediterrània, com la Dana de fa dues setmanes.
doncs aquests eren capaços d'erosionar la conca minera i transportar aquestes quantitats de metalls importants a la llacuna. O sigui, per tant, va finalitzar als anys 90, però 30 anys més tard encara arribaven metalls d'aquests tòxics. Sí, exactament. El que passa és que sé que les...
les concentracions més elevades, les que són de major preocupació i que estan en sediments més profonds, és a dir, són les que pertanyen a la meitat del segle XX. Com afectava tot això a la llacona? És a dir, afecta la seva biodiversitat d'alguna manera? No tenim estudis de com es trobaven els organismes
Durant la meitat del segle XX, els primers estudis que miren com afecten aquestes grans quantitats de metalls en la diversitat del mal menú comencen a desenvolupar-se a partir dels anys 80.
Llavors el que hem vist és que la Iacuna i els seus sediments han fet un bon paper de retenir aquestes concentracions elevades de metalls i que per tant, malgrat que potser podríem esperar efectes més nocius, això no s'ha trobat. Però de nou remarco que no podíem veure com els organismes que van viure, per exemple, als anys 50, com això hauria pogut afectar. Que ho hagin retingut vol dir que després o en algun moment ho poden alliberar?
Això és una de les coses que discutim al final de l'article. Per causa del canvi climàtic a la conca mediterrània, sobretot a l'Oest, esperem una major freqüència d'aquests aveniments de precipitació extrem. En el cas d'arrossegar quantitats de matalls, potser això ja no es produiria en el mar menor perquè s'han dut a terme diverses intervencions a la conca minera que fan que quedin més retinguts
per exemple, els pous on es recollien les restes de la mineria, però sí que es poden donar més esdeveniments de resuspància. És a dir, quan hi ha dents forts en llacunes, tomeres com el mar menor, aquests dents forts poden resuspendre els seguiments dels fons i això pot fer que aquests seguiments tinguin contacte amb la biota.
Llavors, això és un tema que hem de veure com evoluciona al llarg dels anys i per això és important tenir aquests elements ben estudiats i ben monitoritzats. Ara tornarem aquí al que estem parlant, però perquè la gent sàpiga de quin tipus de metalls parlem, què hi trobem? Els que són de major importància en aquest cas són el plom, per exemple, i els vinc, que es troben en quantitats molt elevades, sobretot si ho comparem amb altres ecosistemes del món.
I per tant, el plomo, el zinc, com ens pot afectar si el que estàvem parlant, amb aquests canvis de temps, amb aquests temporals cada cop més agressius, més intensos, per dir-ho d'alguna manera, s'alliberessin?
Ja hi ha hagut un estudi el 2023 que ho mirava la pròpia Iacuna. Van ser capaços de mirar com evolucionaven les concentracions de metalls a l'aigua i no els aliments i veien que després d'una tempesta d'aquestes magnituds sí que augmentaven les concentracions. Llavors, si hi ha majors concentracions a l'aigua vol dir que una part d'aquestes pot ser consumida pels organismes vius i, per tant, pot afectar-nos directament o indirectament als essers humans.
Ens pot afectar, bàsicament, perquè si ho consumeixen peixos, d'alguna manera, indirectament, consumir-ho nosaltres, perquè la gent ho entengui. Com es pot gestionar tot això? És a dir, vull dir, la concentració de matalls existeix, però hi ha alguna forma de gestionar-ho? En aquest cas, fer qualsevol intervenció sobre aquests sediments seria pitjor que deixar-los com estan, perquè qualsevol
amb la columna d'aigua i que, per tant, poguessin tenir més contacte amb els drets vius. El que és important és saber que tenim aquestes grans quantitats de metalls enterrades i saber que això potser en un futur, pel que sigui, es resostenen més, ho haurem de tenir en compte. Entenc que ara, cada cop o freqüentment, quan hi hagi temporals d'intensitat, això s'haurà de vigilar d'alguna forma per saber com evoluciona, no?
Sí, sí, ja es realitzen monitorejos i estudis específics i al Mar Menor en general hi ha moltíssima gent treballant i que està tota l'estona mostrant i avaluant paràmetres a l'aigua. És una conseqüència, el canvi climàtic és una conseqüència indirecta del que provoca aquesta concentració?
No, és a dir, el que es dona en aquest ecosistema que està afectat per diversos impactes antropogènics directes i indirectes, en aquest estudi hem parlat de la mineria, però el més important ara mateix són els fluxos de nutrients per l'agricultura, que també, bueno, saps què causen aquestes crisis d'otrofitació que porten a la mort de peixos, per exemple? Això ha sortit als mitjans en els darrers anys? Sí, sí, en alguna ocasió n'hem parlat.
Exacte, doncs el mar minor és un ecosistema crític perquè té tots aquests impactes alhora, els directes a l'agricultura, a la mineria, a l'organització, però també els indirectes com el canvi climàtic, que afecta tots els ecosistemes però també afecta en aquests llocs. Llavors, és tota aquesta conjunció.
d'impactes que poden interaccionar entre ells, que són els que hem de vigilar. Entenc també que d'alguna manera això són conseqüències, és una conseqüència de fets del passat que les veiem ara, no? Sí, és a dir, l'acumulació d'alguna raïs sí que ho és. Durant molt de temps es va dur a terme activitat minera i es van basar aquests mateixes directament a la conca sense...
tenir en compte les possibles conseqüències d'això i si ara mateix tenim aquesta herència per dir-ho d'alguna manera. Aquest treball, entre altres coses, el que destaca és la importància de gestionar de manera integral els ecosistemes costaners.
Sí, és a dir, en llocs així de crítics com el Mar Menor és molt important tenir en compte tots aquests impactes i tenir en compte no només l'ecosistema en si, sinó tota la conca que les emboc en aquest ecosistema. Si no entenem les transformacions que estan passant a la conca en termes, per exemple, de les activitats econòmiques que poden canviar, no entendrem com pot respondre l'ecosistema que acaba rebent-ho tot, en aquest cas una llacuna, però en altres...
indrets del territori, poden ser baguies, poden ser llacs, poden ser altres tipus d'ecosistemes. Això et volia preguntar, d'alguna manera aquest estudi que heu realitzat al Mar Menores podria projectar en altres indrets del territori, podria passar en altres indrets del territori?
S'han dut a terme molts estudis similars, en altres llacunes i indrets del món afectats per mineria, i molts cops es veuen tendències similars, com a mesura que augmenta l'activitat minera o indústria, augmenta la contaminació i després com va disminuint a mesura que es tanca. Esperem també que potser l'enfoc del nostre estudi, que
mapeig molt exhaustiu de com està distribuïda aquesta contaminació, doncs, pugui ser replicat en altres llocs. I així, al vostre estudi, avui també hi ha hagut una cosa que m'ha cridat bastant l'atenció, i és que parlàveu dels residus, de la mineria, però també fèieu referència a les pintures especials per les embarcacions. Sí, això és un tema... És a dir, aquestes pintures s'havien utilitzat durant molt de temps per recobrir el
i el coure el que feia és evitar que s'hi aderissin organismes aquàtics que podien acabar danyant el casc del vaixell. Aquestes pintures estan prohibides, si no recordo malament, des de principis dels anys 2000. Llavors, ara mateix ja no tenen tant d'efecte, però sí que en l'estudia en concret ens centrem més en la minària, però també hem vist com a finals del segle XX podem veure un increment de les concentracions d'aquestes.
a un increment en el número d'embarcacions que circulava per la llacuna, que segurament duien aquestes pintures. Com heu pogut realitzar aquest estudi, tenint en compte que heu analitzat, per dir-ho d'una manera, dos segles d'història? Sí, doncs aquest estudi ha estat possible gràcies a dos projectes, un del Ministeri de Ciència i un del Ministeri de Transició Ecològica, que es diuen Optal i Windows respectivament,
I els hem dut a terme des de la Universitat Autònoma de Barcelona, però també amb la col·laboració d'investigadors de la Universitat Politécnica de Cartagena i de l'Institut de Ciències del Mar aquí a Barcelona. Aleshores, bàsicament, gràcies a tota la infraestructura que tenen allí a la Universitat Politécnica de Cartagena, hem pogut anar...
treure mostres sovint, treure els sediments que hem estudiat, processar-los i analitzar-los. Ja per anar acabant, vosaltres heu tret ja l'article, heu posat punt final en aquest estudi. No sé si hi ha pendent continuar a estirar més del fil o quines són les passes a seguir ara.
Doncs, amb el tema de metalls, no hi estem treballant tant ara, perquè ja hi ha altres científics que estan dedicant-se a veure, per exemple, més com afecta el paper de la resuspensió, però bé, aquests projectes que he esmentat, doncs, també el que volien mirar és veure tots els fluxos d'entrada de nutrients, no només de metalls, a la llacuna, i el paper de la resuspensió en...
en aquestes crises d'autrofització. I ara mateix estem treballant en aquesta direcció. Doncs moltes gràcies per atendre'ns aquesta tarda aquí a Randamar i Irene. Moltíssimes gràcies a vosaltres.