Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda a tothom. Passen 3 minuts de les 4 de la tarda d'aquest dijous 26 de febrer del 2026. Ho tenim tot preparat com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda aquí a Arran de Mar. Començarem fent un repàs de totes les notícies de la nostra costa catalana. La primera aturada la farem a l'escala. Baixarem fins al delta de l'Ebre. Passarem per Vilanova i la Geltrú, Arenys de Mar...
i acabarem a Tarragona. Després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes. La nostra col·laboradora d'Economia Blava ens portarà les últimes novetats molt relacionades, ja us ho avancem, amb l'hidrogen. Observarem aus de l'ecosistema marí, ens acostarem a una peixateria de l'escala i acabarem el programa d'avui parlant de medi ambient amb el nostre col·laborador, amb en Joan Ramon Mendo. Estarem aquí fins les 6 de la tarda, Randa Mar.
Però abans de tot això, el que volem fer és saludar el nostre equip, saludar totes les persones que cada dia fan possible aquest programa, que cada dia fan possible que el vaixell de Randamar surti de port i arribi a bon port. I comencem per la nostra CAP Tècnica. Sívia García, molt bona tarda, com estàs? Bona tarda a tots, doncs molt bé. Avui sembla que estigui jo també dintre d'un submarí. Per què? Pel so del micròfon, no sé què li ha passat.
No ho notes, que està així, no? Això són coses que noteu només la gent que esteu als controls tècnics. La gent normal no ho notem. Jo dic, ui, que estranya. A més, a més, el teu que se sent molt net... Vaig a pujar-me els volums dels auricoles, a veure si això ho noto. A més, no notaràs que això... Tu sé que estic refredada i jo m'ho noto totes les orelles. Tothom està refredat aquests dies. Anem a saludar la Cel Prieto des de RadioDelta.cat. Cel, molt bona tarda, com estàs?
Hola, molt bona tarda, companyes. Sílvia, tranquil·la, que te se sent bé, clara i nítida, no per això. I no res, Marina, de dijous, un dijous molt alegre, no?, en este solet que fa, bueno, totes aquestes setmanes... Ja arriba la primavera. Sí, sí, se nota, vull dir, felicitat, alegria, al màxim. Anem a saludar en Sergi Corral des de Ràdio L'Escala. Sergi, molt bona tarda, com estàs? Podem dir que la primavera meteorològica ja està aquí, pràcticament.
Fins demà!
Pràcticament, la cantonada de l'esquina, com deia aquell, arriba el diumenge, el dia 1 de març, però també és veritat que si fa alguns dies que heu sortit, sobretot el cap de setmana passat, que va ser el primer que va fer una mica de soletej general, i heu voltat pel camp o per la muntanya, i ja es va veient, ja hi ha coses florides, hi ha aquella verdor que ja va començant a sortir, ja va començant a fer goig anar voltant per l'entorn.
Jo us animo, eh, que sortiu. També ja els ametllers han començat a florir, és molt bonic tot, o sigui que ja ho sabeu. Allò tan maco que ve ara de turisme, de floració, allò que va tota la gent a Lleida... Home, perquè clar, com que s'ha de desestacionalitzar el turisme, han de posar mil excuses. Gran paraula. Exacte. Gran paraula. Anem a saludar la Carla Lanuza des de Canal Blau Ràdio. Carla, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda, companyes. Doncs molt bé, molt feliç també de veure aquest solet que pica i aquest solet que espero que ens acompanyi fins al cap de setmana perquè avui us vinc a explicar algunes cosetes relacionades amb el cap de setmana que segur que us interessen molt. Doncs n'estarem pendent d'aquestes coses que ens explicarà relacionades amb el cap de setmana. I saludem també l'Oriol Leo des de Radio Arenys. Oriol, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda, doncs bé, bé, aquí també el Maresme, Solet, es comença a notar això, que ja anem de cara al bon temps, que això sempre ve de gust, sobretot amb aquest hivert que hem tingut tan plujós, i de fet l'altre dia, en temps d'actualitat, ho parlàvem, de les diferents floracions d'arbres que tenim per aquí, els rials del Maresme, el blanc de, com deies, dels ametllers, també del groc de les mimoses, que en tenim moltíssimes i també llueixen, la veritat és que tenim un paisatge molt bonic.
Tenim un paisatge bonic, tenim un fons de mar molt bonic i el que anem a fer després de parlar avui positivament de tot el nostre paisatge i de tot el que tenim, com feia aquell anunci fa ja bastants anys enrere, és començar el programa avui que us parla des de Tarragona Ràdio Marina Pérez Got.
I començarem amb el nostre repàs d'actualitat per la Costa Brava, explicant que la cuina de pescadors torna al Maram el 27 de febrer, del 27 de febrer al 19 de juny, amb sessions de cuina en directe a base de receptes tradicionals i producte local, Sergi.
Sí, Marina, vés apuntant paper i llapis. Mira, croquetes de barata, arroz a la marinera, suquet d'escrita o mandonguilles amb sèpies són alguna de les receptes que s'elaboraran en la nova edició de la cuina de pescadors. Les sessions es realitzaran mensualment de 7 a 9 del vespre a les dependències del Centre d'Interpretació del Peix de l'Escala. I com és habitual seran els pescadors locals
i persones vinculades a la mar que dirigiran els fogons. En concret, la programació començarà demà mateix divendres a càrrec d'en Xicotero i la joina Oliveres, que cuinaran en directe pels comensals sopa de peix i suquet de marisc. L'actual patromajor, Sot Josep Lluís Sureda, acompanyant del pescador Manel Montià, oferiran el 27 de març croquetes de barat i fideuada. El seguiran l'Enric Casadevall, l'Enric Penoi i en Salvador Pagès, amb pop, gamba, blanca, a l'all...
I arròs a la marinera el 24 d'abril, mentre que en Josep Puig i altre cop el Manel Montià, amb broquetes de peix i suquet d'escrita, ho faran el 22 de maig. Tancaran les sessions i cuernaran per primera vegada en aquest cicle gastronòmic la Neus Galsaran, la Neus Nerona i en Sant Iguri, amb pebrons del piquillo farcit de peix i mandonguilles amb sèpia el 19 de juny.
Els comensals podran degustar les receptes amb meridatge de la denominació d'origen empordà. El preu serà de 22 euros i cal inscripció prèvia a la web del Maram. La cuina de pescadors va començar a l'estiu del 2024, fruit de l'èxit de l'any passat. Va optar a oferir una programació també més desestacionalitzada. El projecte compta amb el suport de la Cofredia de Pescadors, l'Ajuntament de l'Escala i la Diputació de Girona.
El Museu de la Pesca de Palamor reobre la sala d'exposicions permanents.
Doncs sí, aquest museu torna a obrir, torna a tenir punt la seva sala principal després de les reformes d'aquest mes de febrer. Les feines subvencionades pel Departament de Cultura de la Generalitat s'han centrat en la millora de l'accessibilitat, tant de visitants com de treballadors, en cadira de rodes, el canvi de mobiliari de la recepció i la incorporació de taules adaptades per optimitzar l'atenció als usuaris. Ens ho explica Marta Puig, alcaldessa de Palamós, en declaracions a Ràdio Palamós.
però que fan una cosa molt important que és una aposta també per l'accessibilitat. Tindrem un taulell que ens permetrà, per exemple, si venim amb cadira de rodes, poder accedir molt bé al taulell. També sumem més lavabos, al final tenim grups escolars que venen i, per tant, amb els dos lavabos que tenim ara se'ns fa molt petit.
Com comentava l'alcaldessa, ara mateix el Museu de la Pesca passa a tenir de dos a quatre lavabos i també incorpora unes taquilles perquè els visitants hi puguin guardar les seves pertinences personals. Una altra millora que s'ha fet és la renovació de la il·luminació de l'espai d'entrada i la reubicació de les pantalles informatives de la recepció. També s'ha canviat una de les màquines de climatització i finalment s'han aprofitat aquestes setmanes de tancament al públic per fer tasques de conservació preventiva a l'exposició permanent del museu.
Baixem ara fins al Delta de l'Ebre. El municipi de l'Ampolla ha participat en una campanya especial de promoció turística a la revista francesa Cap de la Catalunya, coincidint amb el 20è aniversari d'aquesta publicació de referència en turisme i oci en llengua francesa, CEL.
Simarina, en la iniciativa s'emmarca en l'estratègia de la regidoria de turisme de l'Ajuntament de l'Ampolla per consolidar la projecció internacional de la destinació entre el públic francès. Meritxell Faiges és la regidora de turisme del municipi. Des de la regidoria de turisme estem molt satisfets d'haver pogut promocionar un cop més l'ampolla a la revista francesa Cap de la Catalònia. En aquesta ocasió coincidint en el seu 20è aniversari, en una edició especial que han fet.
Aquesta revista es tracta d'una publicació de pagament molt consolidada i que arriba a un públic francès de proximitat i interessat en escapades, experiències de qualitat al sud de França i a Catalunya.
Cap de la Catalònia és una revista de pagament que es dirigeix a lectors del sud de França i Catalunya interessats en escapades, estil de vida i destinacions mediterrànies amb identitat pròpia. Amb una audiència fidel i segmentada, la publicació destaca per oferir continguts orientats a un turisme de qualitat i sostenible.
En aquesta edició especial, l'ampolle ja ha tingut presència destacada en dos apartats. Esta acció reforça la relació de col·laboració que el municipi manté amb la revista des de fa diversos anys, amb l'objectiu d'arribar a un públic francès de proximitat amb el potencial turístic. En aquesta edició especial estem presents en dos espais, en un hi ha un reportatge que explica què és l'ampolla, què ofereix com a destinació,
I, a més a més, hi ha una infografia turística amb propostes per descobrir el poble i el seu entorn i un exemple d'activitats que es poden dur a terme. Aquesta acció forma part d'una estratègia que ja fa anys que treballem per atreure un turisme proper, respectuós i de valor afegit, que tindrà continuïtat, ja que tornarem a aparèixer a la revista en la propera edició del mes de maig.
Des de l'Ajuntament es valora positivament esta nova aparició que contribueix a posicionar l'ampolla com una destinació mediterrània atractiva, amb un fort vincle amb la natura, el Delta de l'Ebre i la gastronomia local. Del Tebre obrirà el primer obrador cosmètic públic d'Europa de la mà de Cate el 23 de març.
Després de quatre anys de tràmits i una odissea burocràtica, l'Associació de Cosmètica Artesana de les Terres de l'Ebre ha anunciat l'obertura imminent del primer obrador cosmètic públic i compartit de Catalunya i Europa, situat a la Rosera de Deltebre i gestionat en col·laboració amb l'Ajuntament.
La presidenta d'ACATE, Marian Drago, ha celebrat que l'espai ja estigui equipat i que les sòcies productores puguin començar a treballar-hi el 23 de març, després d'haver demostrat la viabilitat d'un projecte pioner que no existia abans. Després d'esta odissea de quasi quatre anys, l'obrador cosmètic, el primer obrador cosmètic públic compartit de Catalunya i d'Europa, ja està equipat.
tots els projectes tenen el seu què, el seu temps, la seva maduració, i este tenia un hàndicap afegit, que era que no existeix. Quan les coses ja estan fetes a algun lloc, és molt més fàcil. I s'havia de teixir i anar dexifrant com es podia fer això...
L'obrador, compost per tres espais especialitzats, permetrà als artesans elaborar cosmètics naturals quilòmetre zero amb matèries primeres del Delta i de les Terres de l'Ebre sense preocupar-se per inversions en equipament ni tràmits.
L'obrador està compost de tres obradors, no és un, són tres. Hi ha dos obradors per a productes que no porten aigua, ho direm així, per no liar molt a les persones, per a sabors, xampures, coses més senzilles d'analitzar, no?
que no es poden enranciar i no es poden contaminar. I després hi ha un altre obrador que es diu la sala blanca, que allí es fan tots els productes delicadets, com les cremes de la cara, els sèrums, els tònics, tot això porta aigua o hidrolats de les plantes. Llavors, què pot passar si cau una particuleta de pols o d'alguna...
quan fas el xampú, fas una espècie de pols també, doncs podria ser que aquell producte al final en un mes generés allí un caldo de cultiu i ja no seria òptim. Per tant, està en un obrador com més hermètic. L'associació proporciona tot el material vestuari estèril, acompanyament tècnic i homologació per vendre a Europa, evitant contaminacions i garantint estabilitat en produccions més grans que a casa.
Amb 15 sòcies productores actuals i més en marxa, l'obrador no només impulsa l'economia circular i atrau empresaris de fora, sinó que crea feines en àrees com neteja o empaquetatge, fomentant així l'establiment de població al territori.
Anem ara fins les costes del Garraf. Ahir es va presentar a Sitges el projecte amb el qual s'ha de garantir l'accés universal al patrimoni cultural de la vila, d'acord amb el que requereix el Codi d'Accessibilitat de Catalunya. Amb aquest nou pla, els museus sitjetans volen avançar cap a una cultura més inclusiva, Carla.
Doncs sí, una sala gòtica plena al Museu Maricel acollia ahir al vespre la presentació del nou Pla d'Accessibilitat del Consorci de Patrimoni de Sitges. Elaborat per l'especialista Andrea Granell, el pla té com a objectiu, diuen, garantir que totes les persones, independentment de les seves capacitats físiques, sensorials o cognitives, puguin accedir, comprendre i gaudir del patrimoni cultural en igualtat de condicions.
Mitjançant un procés participatiu que ha comptat amb persones amb discapacitats, entitats socials i professionals de diversos sectors, així com les avaluacions musa del Departament de Cultura de la Generalitat, s'han definit les 39 actuacions que es desplegaran de forma progressiva durant els pròxims 4 anys. Escoltem en Cheva Moreno, director del Consorci de Patrimoni de Sitges.
Museus de Sitges per nosaltres és un dia fonamental perquè l'accessibilitat no és una opció, l'accessibilitat és una obligació. Les persones tenen dret a poder accedir a la cultura i a sentir-se representades en el museu. Per això el nostre interès ha estat treballar en un focus grup que participin i ens diguin què és el que hem de fer per fer uns museus de sitges encara més accessibles i encara que comptin més amb les persones.
L'accés als edificis, la mobilitat interior i petits detalls, com abaixar els timbres de la porta per fer-los accessibles a persones amb cadira de rodes, són els primers passos d'una transformació profunda que es realitzarà de moment als museus Maricel i del Cau Ferrat. Aquest darrer, per exemple, comptarà amb un nou mapa sonor dut a terme per l'artista Alfons Forrellat, que ajudarà a diuen entendre l'espai a través de diferents llenguatges sensorials.
També s'han creat reproduccions d'objectes com estris de cuina, vidrieres o capitells per tal que les persones amb ceguera puguin experimentar-los mitjançant el tacte. Una de les actuacions més destacades serà la que s'ha treballat juntament amb la Fundació Ernesto Ventós, una sèrie de càpsules d'aromes, com ara l'olor de mar de la platja de Sitges, que se situaran en diferents sales per complementar l'experiència sensorial.
Des del Consorci han volgut destacar també la importància de dur l'accessibilitat més enllà del servei al públic i ja han anunciat que estan treballant en l'adquisició d'obres d'artistes amb diversitat funcional per tal de disposar d'un catàleg més plural i equitatiu. El pla d'accessibilitat complet es pot consultar a la web dels museus de Sitges i des del Consorci han deixat clara la seva disposició a resoldre dubtes i escoltar a totes les persones per seguir avançant cap a una cultura més integradora.
Vilanova i la Geltrú ja es prepara per rebre un dels seus visitants més petits i fidels, el corriol Cama Negra. Aquest ocell, que arriba cada primavera des de l'Àfrica, ha estat vist novament a la platja de Ribes Rojas. Per garantir que pugui pondre els ous amb seguretat, l'Ajuntament ha activat un dispositiu especial que inclou restriccions d'accés, especialment pels gossos.
Doncs sí, després de recórrer milers de quilòmetres des del continent africà, tres parelles de Corriol-Camanegra han tornat aquests dies a la platja de Ribarroges de Vilanova per nidificar. La seva presència és un bon termòmetre per diagnosticar la salut ambiental de les platges de Vilanova. Però compaginar els usos de la platja amb aquesta nidificació és una convivència fràgil. Per això, el consistori ja ha reforçat els tancats de pal i corda i ha retirat vegetació invasora per posar-los un més fàcil.
La mesura més destacada arriba aquest diumenge, 1 de març, dia en què queda prohibit l'accés amb gossos al tram de platja entre el torrent de Sant Joan i la Passífae. L'objectiu? Evitar que els animals espantin els ocells o facin malbé els nius en el moment més delicat del seu cicle vital.
A partir d'aquest cap de setmana, informadors ambientals i agents de la policia local patrullaran la zona per informar i, si cal, sancionar que incompleixi la normativa, que també prohibeix els sorolls forts o el pas de vehicles. Per als propietaris de gossos, però, hi ha alternatives. Fins a l'1 de maig podran continuar anant a les platges de Sant Gervasi, Aderró o Alfar. Serà a partir de llavors, amb l'inici de la temporada de bany, quan s'habilitarà de nou l'espai específic per a mascotes a la platja d'Alfar.
Anem ara fins les costes del Maresme. El Club de Patinatge Artístic d'Arenys ha presentat l'espectacle al xou d'aquest 2026 i és una coreografia que té molt a veure amb el mar Alfons Marí i les divinitats, ja que està inspirada en la mitologia oceànica, sirenes i déu del mar Posidó.
Doncs sí, exacte, Marina. S'ha presentat aquesta coreografia en una jornada on hi han participat clubs d'altres poblacions i on s'ha pogut veure la coreografia aranyenca d'aquest any per primera vegada. La directora esportiva del club d'Arenys, Anna Benet, ha explicat que ha sigut una bona pràctica per fer la coreografia.
Tothom estava molt content de poder-ho fer i de poder actuar. I en el cas del nostre treball, la veritat és que ho vam fer molt bé. Estem supercontentes del treball que estan fent i del que m'ho estan portant. I ara ens va servir també per veure si hi havia alguna errada o si hi havia alguna cosa...
en el moment de l'acció, com que ja van anar amb el Mallot de competir, amb tot el material que han de treure, que han de guardar, mirar també a veure si funcionava, si no, si quedava suficient visual, si no quedava suficient visual. Ens va servir també per veure totes aquestes coses. I sí que s'han de fer alguns retocs i algunes coses que creiem que encara poden millorar, però la veritat que en global estem molt contentes, la veritat.
En aquesta jornada hi han participat també els grups xou dels clubs del Ciutat de Sabadell, Mata de Pere, Gramenet, de l'Almaresme, de Pagafolls i Cerdanyola. Anna Benet ha explicat que dos d'aquests clubs competeixen a la mateixa categoria que les aranyenques i han pogut veure el nivell que presenten. Diu que veuen més bona forma les noies d'Arenys, però apunta que cal millorar la part teatral i d'escenificació de la coreografia.
Les nostres les veiem més preparades, no? Tenen més qualitat de patir, es mouen més ràpides per la pista, creiem que no anem malament encaminades. Estem contentes per això, que cal una miqueta més de performance, que s'entengui quan el moment en què la sirena perd el trident i estan com enfadades perquè han de recuperar-lo, doncs tenen que mostrar una cara més enfadada, més de pànic, no? I quan el recupera més d'alegria, aquesta part més de
performance, és el que potser ens manca una mica. La competició es disputa el dia 14 de març. A Reus hi ha 12 equips. Si l'Arenys queda entre les 8 primeres posicions, podrà disputar la Copa de Shows. I si queda entre els llocs 9 i 12, passaran a competir al Criterium.
El programa d'educació ambiental Un volt als residus i impulsat per Maresme Circular ha superat aquest curs la barrera simbòlica dels 100.000 participants. La xifra reflecteix una aposta sostinguda per educar infants i joves en la cultura de la sostenibilitat i la responsabilitat ambiental.
Sí, mira, el programa s'ha consolidat com una eina pedagògica clau aquí al territori. Només durant el curs 24-25 s'han dut a terme 426 activitats educatives, majoritàriament amb alumnes d'educació secundària i també del cicle superior de primària. La proposta pedagògica parteix d'una idea clara.
Per canviar hàbits cal entendre processos, per exemple, què és el rebuig, quins materials es poden recuperar, quin impacte tenen les nostres decisions quotidianes, unes activitats que busquen respostes a aquestes preguntes amb un enfocament pràctic i vivencial. Una de les novetats més rellevants del darrer curs és la incorporació del taller RAE-Sidus i RAE-Cursos, centrat en els residus d'aparells electrònics i elèctrics, adreçat a alumnes d'ESO, batxillerat i cicles formatius
Aquest taller aborda una problemàtica cada vegada més present, l'impacte ambiental i social dels dispositius mòbils i portàtils. L'activitat inclou la dissecció d'un aparell electrònic per identificar-ne els components i entendre d'on provenen els materials que ho conformen. A partir d'aquí s'analitzen els impactes ambientals i socials associats tant a la seva fabricació com a la seva gestió un cop es converteixen en residu.
El taller es completa amb dinàmiques orientades a allargar la vida útil dels dispositius i reduir-ne la petjada ecològica. Des del 2022, les visites a la planta incorporen una experiència immersiva també amb botlleres de realitat virtual que permeten als participants fer un viatge al present i al futur del reciclatge.
Acabem el nostre repàs informatiu a la Costa Daurada, explicant que les entitats ecologistes veuen amb bons ulls la reformulació del camí de ronda de la Sabinosa. Ara bé, pensen que es podria reduir encara més l'amplada fixada en 4,4 metres, a la vegada que lamenten que se'ls hagi exclòs de les negociacions tècniques per redefinir-ne el traçat.
També troben a faltar accions de renaturalització de l'espai. La modificació del projecte previst inicialment és una victòria de la mobilització ciutadana. Ho tenen clar les entitats ecologistes que han abandonat la causa. L'acord de la subdelegació del govern, la Diputació i l'Ajuntament de Tarragona han pogut tancar amb els tècnics de costes. És benvingut perquè el nou traçat no afectarà les espècies més properes, el ruquisar, i perquè entra més endins de la finca, alliberarà més espai a protegir.
Ho ha manifestat en declaracions un dels portaveus de Sos, Costa i Camp de Tarragona, Lluís Gurguerra. Recorda que el canvi de traçat a la part que toca a la rebessada farà salvar una duna molt important i que traslladar el camí uns metres més enllà permetrà salvaguardar una espècie endèmica com és el limonium.
Segons Guerra, 4,4 metres de camí fa que segueixi sent massa ample. I pensa que l'argument que es dona, que és per motius de seguretat i com a vial d'emergències, és inconsistent. Les entitats ecologistes haurien volgut que se les escoltés a nivell tècnic.
4,4 metres. Nosaltres considerem que és massa ample, fins i tot. Podria reduir-se. El tema de les ambulàncies que explica que serà un espai imprescindible. Bé, al gos de la marquesa no hi ha cap pista per ambulàncies. Hi ha l'altre mur rot de la Sabinosa. Per tant, no creiem que sigui justificatiu.
I després també el que demanem i reclamem i no ens han fet cas és per què no ens han deixat estar en aquestes converses tècniques i poder també, i la nostra, per una mica democratitzar aquestes decisions.
En principi, l'acord que s'ha arribat per canviar el traçat evita una modificació substancial del projecte. Això obligaria a reiniciar tota la tramitació administrativa. Cal recordar que l'actuació ja està adjudicada i que les obres havien de començar a principis d'any.
I ara volem saber quin temps farà la nostra mar. Ens ho explica en Luis Mi Pérez. Molt bona tarda. Bona tarda. Una vegada més, la situació a mar és molt plàcida, completament estancada i anticiclònica i, per tant, amb vents febles, domini de les brises, de xaloc i sempre marajol o mar arrissada, fins i tot així que es fa de nit. Per tant, al llarg d'aquesta tarda de dijous, una situació encara molt encalmada, un palet de vent més reforçat a la costa del Maresme, de la selva, del Baix Empordà...
Vent de xaloc, però sempre, com a molt, aquesta marondulada de marajol, en gran mesura. També els núvols no s'acabaran de desfer d'alguns racons de l'Empordà i també del delta de l'Ebre. I aquesta propera nit tornaran algunes boires a Randamaro, més aviat núvols baixos. Despertarà, per tant, el divendres amb temps força ensopit i carregat, molt humit.
amb un estat de la mar molt plàcid, calma gairebé total, i durant la tarda el vent que s'imposarà serà més al de sud o un palet de garbí, ja, a la costa Brava, sempre amb marajol com a molt, però sí que la mar serà una mica més espessa la tarda del divendres. N'estem pendents a la xarxa. Del temps al trànsit, volem saber com estan les nostres carreteres, per això anem fins al Servei Català de Trànsit, on hi ha en Roger Serra. Molt bona tarda.
Hem de repassar diverses incidències.
En principi ja el tenim resolt, però encara hi ha aturades que arriben gairebé als 10 quilòmetres entre el Papiol i Sardanyola del Vallès. Per tant, encara hi ha problemes a l'AP7 a causa d'aquest accident. També tenim diverses incidències a la zona de Gurb.
en sentit sud, i també en aquesta zona de Gurb, a la C25, s'està acabant de retirar un vehicle accidentat. Hi ha aturades d'un parell de quilòmetres, anant cap a Cervera. I ja a la ciutat de Barcelona, Ronda de Dalt, a Horta, també hi teníem un accident en sentit Besòs, també ja resol, però encara amb aturades importants, entre Esplugues de Llobregat i Horta, en aquesta Ronda de Dalt, anant cap al Nus de la Trinitat. És tot des del Servei Català de Trànsit.
En només una gota podem desvelar tots els secrets de l'oceà. Descobreix-los de dilluns a divendres de 4 a 6 a Randamar. Pensant en blau, en va anar Alonso Tambo.
Parlem d'economia blava, no ho fem en dimecres, aquesta setmana ho fem en dijous, però igualment ja tenim aquí a punt la nostra col·laboradora, la representant dels sports francesos aquí a Catalunya, l'Anna Alonso Tambo, que avui ens ve a parlar d'embarcacions d'hidrogen amb hidroales, i per això també tenim els nostres estudis l'Andrés Mejia. Moltes tardes, Andrés.
Hola, Marina, ¿cómo estás? Y la Adriana, muy buenas tardes, Adriana. Hola, buenas tardes a todos. Te tendrás que acercar un poquito más al micro. Muchas gracias, Adriana. Ana, muy buena tarda, que no te he saludado tú encara. Sí, hola, muy buena tarda, Marina, muy buena tarda als oients i als convidats que tenim aquí l'Andrés i la Adriana a l'estudi. Vamos a explicarlo bien. Se impulsa desde aquí, desde Tarragona, un proyecto que es único, por decirlo de alguna manera, ya en Cartagena de Indias.
Perfecto, Mariana. Es muy interesante porque tiene el nombre de la ciudad. O sea, se llama Proyecto Tarragona y fue un nombre que no lo diseñamos nosotros. Fue directamente la empresa Ecopetrol, que es la empresa más grande que tiene Colombia, le colocó el nombre de Proyecto Tarragona.
Expliquemos qué es este proyecto exactamente para la gente que no lo sabe. Vale, pues el proyecto Tarragona... ¿Se me escucha? Sí, sí, perfecto. El proyecto Tarragona nace de una idea muy clara. La transición energética no es solo cambiar el combustible, sino es diseñar en la manera eficiente. Entonces, el proyecto Tarragona nos inspiró la America's Cup
donde ahí la eficiencia es muy importante. Y de ahí cogimos la idea para aplicar en las soluciones públicas marítimas y así nació el piloto que vamos a implementar en Cartagena de Indias. Ana, Andavan. Sí, solo decir una cuestión, que esto lo podríamos decir que se integra en la idea de water taxi, que es como un catamarán que vosotros decís que tiene 14 metros de eslora,
Para 50 pasajeros y dos plazas también para personas de movilidad reducida. Andrés, en este sentido la potencia de eléctrica con las hidroalas es óptima. Podemos decir que está comparado con los otros catamaranes taxi que son actuales.
Vale, aquí hago una corrección, Ana. Antes habíamos hablado del proyecto Hidromov. Hace un año estábamos casi exactamente aquí, con el Minara también hablando sobre la eficiencia de los hidroalas. Para Cartagena de Indias, el Water Taxi se decidió hacer un catamarán convencional, optimizando las curvas de diseño.
Hacen las hidroalas. Entonces, yo he hecho la certificada en este sentido, aparte de la certificación de IMAR, que es lo que comentabais vosotros. Sí, este tiene un hito fundamental, Ana y Marina, y para todos los oyentes, va a ser una de las primeras embarcaciones a nivel mundial certificadas por una sociedad de clasificadora europea, Lloyd Register, para una certificación de clase de la embarcación. ¿Esto qué quiere decir? ¿Esto qué quiere decir?
Prácticamente la sociedad clasificadora europea, para nuestros oyentes, es como la máxima calidad que tienen las embarcaciones en diferentes topics, en seguridad, en flotabilidad, en confiabilidad. Entonces certificarlo con una propulsión tan nueva como es el hidrógeno permite a los agentes reguladores como las autoridades marítimas poder generar un hito en regulación y normativa internacional. Ana.
Sí, es como si fuéramos un hotel de cinco estrellas, pues lo mismo en categoría, en embarcación. La eficiencia de la hidrodinámica en este sentido también, Andrés, nos podemos bajar también, disminuir, por ejemplo, en las emisiones, que esto es lo principal. En ese sentido, podemos decir que es cero emisiones,
Sí, esta embarcación es cero emisiones, es de propulsión híbrida, tiene propulsión, un sistema, un motor eléctrico, tiene la potencia generada por una pila de hidrógeno de 80 kilovatios más una pila de alto voltaje, una batería de alto voltaje de 40 kilovatios hora. Lo más importante de esta embarcación, Ana, es que estamos compitiendo con los barcos más eficientes del mundo. Prácticamente podemos dar un dato en las curvas de eficiencia de la embarcación de 1.3 kilovatios hora,
Por milla náutica navegada ocho nudos. Esto para los oyentes es muy eficiente comparado con otras embarcaciones eléctricas alrededor del mundo. Entonces estamos posicionando a España en barcos ultra eficientes ahorrando en este tipo de consumo energético.
Sí, si podría añadir algo, porque la clave aquí es la palabra eficiente. ¿Qué significa esto para nosotros? Es que la eficiencia empieza ya en el casco y por eso nuestros barcos, porque están diseñados especialmente para ser eficientes, ya tienen el casco optimizado para conseguir mejores resultados.
Sí, ese es uno de nuestros propósitos. El propósito no es generar un solo barco, es generar un sistema de movilidad marítimo eficiente. En esa democratización hemos visto que siempre para la integración a los sistemas de transporte intermodal urbanos
El sector marítimo fluvial o lacustre ha sido relegado. ¿Por qué ha sido relegado? Por un tema de costes y de implementación. Entonces lo que estamos tratando de hacer es reducir al máximo el CAPEX del proyecto, o sea, el valor inicial total de construcción del proyecto y reducir al máximo su OPEX, que es la operación, los costos de operación del proyecto.
Claro, y en ese sentido también, Adriana, una cuestión, también es importante la cuestión de los puertos, porque las cuestiones de que sean también puntos de distribución y que sean autónomos en este sentido. ¿Lo vamos a conseguir? Sí, claro. Estamos en las conversaciones con las autoridades portugarias para optimizar todos los procesos para que eso se pueda conseguir.
Claro, porque nosotros lo que vemos es que a lo largo del tiempo, por ejemplo, ya en la American Cup aquí en Barcelona tuvimos el taxi, en Francia en los Juegos Olímpicos ya también tuvimos una estación de hidrógeno de la mano de Ipria. En este sentido, nosotros aquí en España estamos a remolque o somos pioneros en este sentido.
Mira que hay una pregunta muy interesante ahí y es ¿por qué hidrógeno y no baterías? Si, por ejemplo, vemos que en los coches pasa al contrario. Aquí vamos a ver en el sistema naval o en las plataformas navales lo que son pesos y volúmenes condicionan mucho la eficiencia de la embarcación. Por consiguiente, el hidrógeno, al ser un vector energético acaseoso,
el peso disminuye y eso aumenta la eficiencia hidrodinámica en la embarcación. Aparte de eso, casi triplica la autonomía de la embarcación. Si comparo un water taxi eléctrico de baterías, comparado con un water taxi hidrógeno o híbrido, entre batería e hidrógeno va a ser mucho más eficiente en autonomía. O sea, podemos triplicar la autonomía, o sea, la distancia que recorre el water taxi con hidrógeno. Eso nos permite cubrir más el sector de transporte marítimo.
Porque en ese sentido, por ejemplo, Sol ya ha sacado ya un motor ya que es de pila, en ese sentido, pero claro, queda como prototipo, aún está, que lo sacó en octubre del 25. También es interesante, en este sentido también, de dónde procede el hidrógeno. Si es verde-verde, que se produce a través de la electricidad, o el hidrógeno gris, o pasamos al magenta, que sería nuclear. En ese sentido, la alimentación tendría que ser verde,
Aquí para que los oyentes puedan entender un poco más sobre la tecnología, el hidrógeno como tal no es una energía renovable, sino es un vector energético. ¿Qué quiere decir esto? Que se produce a través de otras energías. La embarcación es de un motor eléctrico, o sea, es un sistema eléctrico, un motor eléctrico propulsado o dado potencia por una pila de hidrógeno que se alimenta bajo unos tanques de almacenamiento.
Este hidrógeno, dependiendo de dónde venga, es verde, azul, gris, dependiendo del color que venga. Para este piloto en específico, dadas las alianzas o los poderes internacionales globales que tenemos, en especial Ecopetrol, que es la empresa de respaldo en Colombia, la integración del abastecimiento móvil que se va a realizar es de un hidrógeno verde, o sea que el hidrógeno va a ser totalmente cero emisiones.
Claro, y aquí también llegamos al concepto que nos esforzamos para que todo el proceso sea sostenible. Según el concepto de Well to Will que queremos aplicar para que todo el proceso sea sostenible desde el origen de la energía por el diseño, la construcción hasta la operación final.
Y aquí hay que resaltar algo, Ana Marina, es el tema de sostenibilidad. La gente solo piensa en sostenibilidad cuando solo piensa en el ambiente, pero aquí hay un proyecto de sostenibilidad social, sostenibilidad económica de la embarcación y sostenibilidad ambiental. Teniendo los tres preceptos, hemos podido integrar a la empresa, a la academia y al Estado en un solo proyecto piloto.
Muy bien, muy bien. Una cuestión también. También es interesante destacar que puede ser vuestra embarcación una prueba que ya sea una realidad en el puerto de Cartagena de aquí, de España, como práctico. ¿Lo podemos avanzar ya que puede ser posible?
Precisamente estábamos hablando ese tema ayer con los proyectos de Horizonte Europeo de la Comisión Europea, porque la intención de validar este proyecto, este piloto en Cartagena-Andides es por la facilidad que hemos tenido de integrar todos los componentes. Pero este piloto valida la aplicabilidad que tiene en puertos europeos. Usted puede ser un piloto que puede ser escalable en puertos europeos.
Porque también a nivel de, ahora estamos hablando que sería de electromovilidad, pero en sí también las embarcaciones como recreativas de hidrógeno también está pensado que a partir del año 50 se representen el 15%. ¿Vosotros lo veis viable en este sentido que para las embarcaciones de recreo lleguemos al 15% y que hoy estamos al 3%?
Yo lo veo viable, interesante. Hay muchas empresas proveedoras que participaron en la American Caps el año pasado que tienen programas, por ejemplo, en Italia, en el Mediterráneo, en colocar al 2030 varias hidrogeneras y eso va a permitir que el sector de recreo y lujo pueda acceder más fácil a tecnologías verdes. El hidrógeno yo creo que marca una diferencia.
En el sector marítimo está muy especificado, no quiero decir que en todo el sector marítimo vaya a impactar el hidrógeno verde, pero sin un tipo de embarcaciones puede ser muy eficiente y eso es lo que estamos queriendo probar. Una de las formas de probarlo es con una operación real de un demostrador, porque ya en la autoridad hemos podido comprobarlo, pero la idea es demostrarlo con números en el agua.
Sí, porque también, por ejemplo, NatPower ha montado la primera red de hidrógeno para embarcaciones de recreo en Italia. Y esto es también a raíz del American's Cup. ¿Nos podíais decir que vosotros también tenéis inspiración del American's Cup en vuestras embarcaciones?
Claro que sí. Bueno, Napolware también es un referente en el tema de instalación de hidrogeneras con su proyecto al 2030. Nosotros nos inspiramos más en la embarcación, pero igual lo que hace nuestra empresa es generar todo el sistema de movilidad marítimo, cero emisiones. Más que una embarcación es todo un sistema programado para que haya sostenibilidad, como lo decía antes, social, ambiental y económica. Claro, también integramos ecosistemas industriales y regulatorios para acelerar adopción de las embarcaciones de nueva energía.
Porque en ese sentido también, aparte del hidrógeno, el metanol, ¿lo contempláis vosotros también en vuestras embarcaciones o nos quedamos en el hidrógeno? Claro, nuestra empresa en España tiene una oficina de IMAS de Masí. En esa oficina de IMAS de Masí hacemos diferentes tesis o hipótesis sobre nuevos combustibles. Nuestra intención es que la movilidad marítima se transforme a cero emisiones en una transición energética progresiva.
Es un mercado que crece al 12.9% anual y la intención es inspirar nuevas creaciones desde la ingeniería naval para que esto se pueda dar. Pero no podemos decir nada en este momento. Por ahora queremos sacar nuestro demostrador en hidrógeno verde inspirados en el sistema automotriz.
Porque también, por ejemplo, vemos también una cuestión, también Adriana, en el caso, por ejemplo, de la India que estamos desarrollados y como China, pero siempre reciben subvenciones de la promoción al Estado y sobre todo también no nos hemos de dejar de ver también las cuestiones fluviales en este sentido.
Mira, le voy a quitar la pregunta a Adriana y esto va a inspirar a muchas oportunidades. Por ejemplo, uno de los proyectos más ambiciosos y se los digo ahorita a Marina y a ti como iniciativa es el proyecto Amazonas. El río Amazonas tiene 35.000 embarcaciones entre Brasil, Colombia, Perú y Ecuador. Es el pulmón del mundo.
Y aportaríamos mucho en ingeniería naval tratando de hacer la transformación o la transición energética y descarbonización de ese pulmón del mundo. Entonces, la Comisión Europea está muy enfocada a este tipo de soluciones y yo creo que es una aproximación interesante comenzar en Colombia para este tipo de soluciones ambientales.
Claro, yo creo que lo que estáis aconsiguiendo vosotros es un granito, porque si vemos también, por ejemplo, los OV, ya solo en los cruceros, solo hay 34 puertos en el mundo que tenga la administración de acceso a la electricidad de las embarcaciones. Y en casos de la medirca latina para los cruceros no hay ninguno, o sea que vosotros sois ultrapioneros en ese sentido.
Sí, no podemos esperar a que sea el huevo primero o la gallina, no podemos esperar a que los puertos instalen sistemas OPS en sus muelles para que pueda ser una transición energética viable, sino comencemos en algún momento, en algún momento debemos romper esa inercia. Y la idea es que, como siempre, va hacia adelante para presionar esa transición energética que lo necesitamos seguramente. Claro, porque podemos decir que es el Tesla de los mares.
Ojalá fuera tan vicioso, pero lo digo así. Estamos buscando la producción verticalizada. Eso quiere decir que estamos tratando con el propósito de democratizar el sector marítimo a que nuestras embarcaciones bajen de precio, sean más asequibles a la gente, sean más funcionales y prácticas, su costo de mantenimiento sea menor. Todo lo que tiene que ver con el mar siempre a la gente le ha parecido más costoso.
La idea es que esto puede ser una alternativa como un bus, como coger un tren o como coger una bicicleta y sea aún así eficiente.
Porque en ese sentido también en Francia vemos que las cámaras de comercio han tenido mucho impulso, sobre todo en este tipo de embarcaciones. Y ya dijeron que a partir de enero del 22 ya pusieron el punto de vista, que ya hace mucho tiempo de esto, desde el año 22 aquí, que el 1% se tenía que destinar a las embarcaciones eléctricas. Nosotros veremos algún día alguna iniciativa en este sentido que también se destine un tanto por ciento de los barcos.
de hidrógeno en los puertos? Bueno, en este tema es más gubernamental. Francia siempre ha sido un pionero en el tema marítimo, igual que España. Yo creo que vamos avanzando hacia un buen camino. España tiene muy buenas políticas para poder llegar acá, pero lo más importante es que invitamos desde el sector empresarial a impulsar esta trayectoria.
Claro, y las autoridades portuarias que también, y por ejemplo puertos del Estado, puertos 4.0 supongo que también estarán interesados en el tema. Sí, eso es lo más importante, involucrar tanto al Estado, a la academia y a la industria en estos procesos. Significativamente, como lo vamos a hacer el piloto en Colombia, será replicable en cualquier parte del mundo, especialmente en España y en Europa.
Pero claro, eso lo que hacemos no es una idea futurística, sino ya estamos convirtiendo eso a una acción real, porque ya estamos coordinando con el astillero el inicio de construcción, entonces eso ya está pasando.
Claro, claro. Ecopetrol entonces ya está bajo el prisma de este proyecto, del proyecto Tarragona. Sí, nosotros llevamos mucho tiempo hablando con las entidades del Estado, inclusive también la Alcaldía Mayor de Cartagena de Indias, donde se va a realizar la prueba, el piloto y coordinando diferentes actores. En este momento estamos en la fase de diseño, la fase de diseño está terminando aproximadamente en un mes,
Y la intención es poder hacer una certificación de planos y dar el primer hito, que es una certificación de una embarcación de hidrógeno. ¿La construcción sería como bien indicáis aquí en siete meses y las pruebas técnicas después en dos? Sí, tenemos un cronograma de trabajo después del diseño y la certificación pasaríamos a la autorización de construcción. En unos siete meses estaríamos terminando la embarcación. Después vendrían dos meses de un piloto técnico donde se hacen todas las pruebas técnicas
y de certificación de clase de la embarcación y certificaciones estatutarias de la Autoridad Marítima. Y después de ese piloto, entraríamos a un piloto de fase de escalabilidad operacional. Ese piloto es muy importante, es un piloto de seis meses donde la Alcaldía Mayor de Cartagena de Indias operaría la embarcación y lo que haríamos es medir cuál es la eficiencia de esta embarcación comparado con el transporte o el movimiento de los ciudadanos en Cartagena de Indias. Es muy importante hacer estas mediciones
Porque eso nos permitiría saber cuál es la función del transporte marítimo intermodal, en este caso de la Bahía Interior de Cartagena, en el impacto social de las personas, en el impacto económico de la operación y en el impacto ambiental en la Bahía.
Claro, porque en ese sentido también Hyundai, por ejemplo, ha dado respaldo en el proyecto en Colombia de Indias y Bosch también en la integración de sistemas eléctricos, como la Universidad de Antioquía. Es decir que hay un respaldo también científico y técnico. Sí, hemos hecho aproximaciones con proveedores industriales globales. En este caso estamos en conversaciones actualmente con Hyundai, casa matriz en Corea, ahora con la casa matriz en Brasil.
También nuestro sistema de powertrain o integración en conversaciones con Bosch en Alemania, que se encargaría de hacer el sistema propulsivo de la embarcación y con diferentes proveedores a nivel internacional que le dan la confianza de que la embarcación es de alta calidad y de alta confiabilidad. Porque Adrián, entonces podemos decir que es altamente la resistencia de hidrógeno en América es lo máximo hoy por hoy que se puede conseguir en esta embarcación.
¿Es modelo ejemplar? Es que, claro, por lo que hacemos es la eficiencia hidrodinámica conseguimos gracias a los cascos y el enfoque en la eficiencia por el control de peso, por el control del perfil operativo, ¿vale? Entonces, entonces eso.
Es una manera muy fácil de poder coordinar diseño con eficiencia hidrodinámica, eficiencia energética, eficiencia en abastecimiento y aplicabilidad en el perfil operativo. Es muy importante tener en cuenta que dependiendo del perfil operacional de la embarcación, se diseña la embarcación. Entonces no hacemos una embarcación en serie para cubrir todas las necesidades y no hacemos embarcaciones modulares para cubrir necesidades específicas.
Porque en este sentido, ICOMIA, vosotros también estáis relacionados con esta asociación, ¿verdad?
Sí, por ejemplo, nosotros pertenecemos a la Asociación Internacional de Marina Eléctrica y como lo decía al inicio de la entrevista, es un mercado de botes eléctricos en el mundo, está creciendo un 12.9% anual, donde el 70% de la oferta la controla Europa. El 13% Estados Unidos, un 12% es Australia y otros puntos en Asia. Pero este mercado no ha sido explorado en otras partes como Latinoamérica. Yo creo que es uno de los escenarios más interesantes para poder hacer los pilotos operacionales.
Sí, porque en una encuesta, por ejemplo, desde agosto del año 25 en Estados Unidos, ya estaba prevista que la publicó ACME, que es la Asociación de Barcos Eléctricos Francesa, y ya decían que entre los propietarios ya contemplan el 54% este tipo de embarcaciones. Esto es una realidad.
Si no es un sueño. Sí, la estimulación actualmente es, digámoslo, voluntaria de transformar o ser más amigable. Seguramente más adelante, y ya lo hemos visto en el mar Mediterráneo, donde las aplicaciones o las regulaciones marítimas cada vez son más estrictas. Y seguramente iremos caminando hacia una transición energética obligatoria. Claro, no solo también en embarcaciones, sino también en veleros, aunque el velero en sí ya va a velar, pero en las zonas estas restringidas o
por ejemplo, de los parques naturales, sería una opción viable para este tipo de embarcaciones también. Sí, seguramente. La restricción es, por ejemplo, en el mar menor y a la restricción será bien pronto.
Sí, tenemos que tener en cuenta que el aumento de embarcaciones impacta directamente en el ecosistema marino. Cada vez tenemos que hacer embarcaciones más silenciosas, menos contaminantes y cero CO2, cero emisiones. Claro, y hay que recordar que los recursos del mundo son limitados. Entonces la transición energética no es opcional, es algo necesario y urgente.
Porque el problema del hidrógeno siempre han dicho que es el tipo de almacenamiento. Podemos decir que la carga, la carga la podemos decir que será carga rápida, que sea durable en este sentido. Aquí hay una ventaja comparado, acabas de nombrar, una ventaja operativa de abastecimiento del hidrógeno comparado con un barco eléctrico. El barco eléctrico necesita...
Un cargador ya sea lento o rápido, si es un cargador lento puede durar toda la noche cargando una embarcación de 250 kW en almacenamiento de energía, mientras que una embarcación de la misma capacidad con hidrógeno verde se puede cargar en 10 minutos. Entonces es muy interesante que el hidrógeno para operaciones continuas sea mucho más eficiente en los tiempos de carga.
En este sentido yo también tengo una duda por el tema del hidrógeno. Este hidrógeno entendemos que sería hidrógeno verde. El hidrógeno aquí en España se clasifica según de dónde se extrae. Entendemos que sería de hidrógeno verde porque claro, si no el proyecto no tendría ningún tipo de sentido.
Sí, una de las prioridades es que la eficiencia de la embarcación se mide bajo el hidrógeno, porque al final y al cabo lo que hace la pila es proporcionar energía y potencia bajo el hidrógeno. Pero lo que hace sostenible al proyecto del sistema de movilidad es el origen del hidrógeno. Por eso Colombia estamos alineados con el proyecto de Estado de producir energías limpias a través de su empresa principal que es Ecopetrol.
Y ya para ir terminando este proyecto, ¿cuándo lo podríamos empezar a ver o cuándo podría empezar a ser una realidad? Ya el proyecto empezó, ya el diseño de la embarcación ha dado los primeros resultados en las curvas de eficiencia, pasamos a una ingeniería de detalle de los planos, en un mes estamos aproximadamente terminando el diseño de la embarcación y pasaremos a la fase de construcción después de la parte de certificación de planos.
Estaremos pendientes. Muchas gracias a los dos por estar esta tarde aquí con nosotros y muchas gracias también. Una setmana més a tu, Ana. Sí, doncs, moltíssimes gràcies a l'Andrés. També gràcies, Adriana, a les oients i a tu, Marina. Molt bona setmana, Blava. Gràcies a tots. Gràcies. Amb els ulls clavats a l'horitzó, lentament cintures pallas, malgrat la por. Fent el mort, la vida passa igual.
I així arribem al final d'aquesta primera hora de Randemar. Nosaltres ara farem una petita pausa de res, 5 minutets, i tornarem aquí fins les 6 de la tarda. No marxeu. Vull que les onades i les tard siguin al far. Viure, només viure i no pensar. I que quan et trobi sigui part que ha de passar. Si el mar és la mar, jo sóc el mar. Vull que les onades i les tard siguin al far. A Randemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Salta lluny i perdre el cap, jugar a submergir-me per un cos ser estrellat. Mai hi haurà cap barca que em dugui cap lloc millor.
Vine a Carrefour i gaudeix del nostre preu imbatible. Avui dijous 26 de febrer tens la cinta de llom de port Carrefour El Mercado per 4 euros amb 85 al quilo. Sempre les millors promos. Carrefour.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Ara o quan vulguis, aquí tindràs totes les notícies de Tarragona.
The British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure ahir la persona més fredolica amb una que sempre té calor.
I per totes aquestes persones, oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·leta i llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
Fins demà!
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarraco.es. Som al carrer S'Anauguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts. Bona tarda, són les 5...
Us parla Ter Ortega. Tarragona manté xifres de rècord i durant el 2025 va rebre a prop de 520.000 visitants. És una dada pràcticament idèntica a la de l'any anterior, que va ser la més alta de la història. La ciutat que abans en el repte de la desestacionalització també consolida el volum de pernoctacions que es va enfilar al milió 730.000. Segons la consellera de Turisme i presidenta del Patronat Municipal de Turisme de Tarragona, Montse Adán,
El 2025 es pot considerar un any de maduresa on gastronomia i patrimoni han estat els grans al·licients. I en aquests darrers tres anys, sinc que hem notat aquest creixement, que sobretot s'adeu a aquesta desestacionalització i a aquesta aposta de Tarragona com una destinació patrimonial, cultural...
Amb aquest valor afegit, destinat a un perfil de turisme molt concret, ens fa consolidar aquestes 520.000 arribades de les temporades. Una Montse Adán, que també s'ha referit a la taxa turística, creu que Tarragona l'aplicarà, però que no serà aquest estiu i que, si es fa, serà amb un màxim consens. Nosaltres tenim molt clar que qualsevol acció
cada decisió que prenguem l'hem de prendre amb el màxim consens. Ja vam avançar i l'altre dia el plenari me vaig mostrar optimista perquè inclús els diferents partits polítics jo crec que pot haver una entesa si la treballem conjuntament per establir si hem d'establir aquesta taxa aquest recàrrec municipal però el que permet aquest recàrrec municipal te permet molt bé definir i dissenyar quina vols.
Avui balanç turístic de 2025 a la ciutat de Tarragona. Les entitats ecologistes veuen amb bons ulls la reformulació del camí de Ronda de la Sabinosa. Ara bé, pensen que es podria reduir encara més l'amplada a la vegada que lamenten que se'ls hagi exclòs de les negociacions tècniques per redefinir-ne el traçat. Ho ha explicat a Tarragona ràdio un dels portaveus de Sos, Costa i Camp de Tarragona, Lluís Guerrera.
4,4 metres. Nosaltres considerem que és massa ampla, fins i tot. Podria reduir-se. El tema de les ambulàncies que explica que serà un espai imprescindible. Bé, al gos de la marquesa no hi ha cap pista per ambulàncies. Hi ha l'altre murrot de la Sabinosa. Per tant, no creiem que sigui justificatiu. Les notícies a www.tarragonaradi.cat.
L'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Passant 3 minuts de les 5 de la tarda, engeguem aquesta segona hora de Randamar. Una segona hora on parlarem de medi ambient amb el nostre col·laborador, en Joan Ramon Mendo, i acabarem el programa d'avui anant fins a les costes del Garraf per fer referència a les espècies marines que no són exactament les que estan al fons del mar. Estarem aquí fins les 6 de la tarda, Randamar.
Parlem de medi ambient, parlem de medi nostrum. És dijous i avui ens toca parlar de medi ambient, per això ja tenim aquí el nostre fidel col·laborador, en Joan Ramon Mendo. Molt bona tarda, Joan Ramon. Hola, Marina, bona tarda. Avui ens véns a parlar d'una espècie en concret.
Bé, sí i no. Sí i no, perquè aprofitaré per parlar d'una espècie que aquests dies és notícia, una espècie d'insecte. I, de fet, el que vull parlar avui és un tema que ens resulta molt familiar a tots i a totes, que és el de les migracions. Però, en aquest cas, no parlarem de les migracions humanes, perquè és un tema que està ja molt sobat. I, a més a més, no tocaria en una secció de medi ambient.
Parlem de les migracions animals i, concretament, de les migracions dels insectes, d'alguns d'ells. I, com deia, aprofitarem que aquests dies és notícia l'arribada massiva de llagostes africanes a les illes Canàries, concretament a l'Anzarote. No sé si han arribat a altres punts de les Canàries, però sí que a l'Anzarote han arribat uns quants centenars. Tampoc parlaríem de milions. No és una plaga bíblica, també en parlarem d'això.
Però és una plaga bíblica. No, no, no, perquè... Clar, jo sempre ho dic, el concepte plaga té una connotació molt negativa, no? El concepte plaga sempre és una cosa que, històricament, ha fet mal als conreus, és molt complicat d'eliminar, etc. En aquest cas, el que ha arribat a les Canàries és la llagosta migradora africana, parlarem de dos tipus de llagostes que migren, una és l'africana...
I el que han arribat a les Canàries són adults. És a dir, hi ha diverses opcions quan fan aquesta migració massiva. I una opció és que arribin juvenils, que és el que seria més preocupant, perquè els juvenils tenen més gana i, lògicament, les destrosses que poden fer els conreus. A veure si ens menjaran en altres i tot. Bé, no ha passat mai.
Carn no en mengen, verdura, tota la que vulguis. Però carn, de moment, tot i que hi hagi mites i et puguin dir misses, aquestes agostes mengen vegetals. Lògicament, menjaren vegetals amb un alt poder nutritiu, perquè és el que necessiten per poder finalitzar el seu cicle, com deia.
no han arribat juvenils, sinó que han arribat adults a l'illa de Lanzarote, que no són tan devastadors, que no són tan preocupants com si ho fessin juvenils. I, a més a més, quan arriben adults, ja a l'última fase d'aquest cicle vital, doncs ja arriben cansats, no tenen tanta gana, l'únic que volen és reproduir-se i descansar. Per tant, no seria un problema, i en cap cas no parlaríem de plaga. No ens han de preocupar, no ens menjaran, no? De moment...
No, de moment no. De fet, hi ha molts altres... Parlarem concretament d'insectes. Hi ha molts altres insectes que fan migracions. De fet, hi ha alguns que les fan realment espectaculars. Sobretot a l'hemisferi nord, que és el nostre àmbit de coneixement. A l'hemisferi sud també hi ha insectes que fan migracions. I hi ha altres animals, a part dels insectes. Suposo que molts oients estaran familiaritzats amb les migracions d'ocells.
I aquest tema és un tema molt especial, molt concret, que cal dominar. Jo no el domino, sempre ho he dit. A mi, el tema dels ocells, l'ho justet. Jo sé que els tornells, cada any a la tardor i a la primavera, van d'anada i de tornada, a la tardor van en direcció sud i a la primavera en direcció nord. Però sobretot a la tardor, quan els notem més, sobretot a ciutats com Tarragona,
on hi ha gent que els molesta que facin xivarri i posen aquestes menes de... no sé com dir-ne, aquests avisos acústics, aquests sorolls... Que són pitjor, això sí que fa xivarri realment, eh? Cada cop que sonen, mare meva, són pitjor. Jo sempre ho he dit, que...
Val més la pena deixar-los estar tranquils i, a més a més, que acostumen a posar-se en llocs que no estan enganxats als edificis. No sé, per exemple, aquí a prop tenim la passa Imperial Tarraco, que és un lloc on no molesten, i a diferents glorietes, a diferents llocs on es poden ajuntar, no representen una molèstia considerable. Jo recordo fa molts anys...
i quan dic molts a molts, no sé si havies nascut Marina, que on hi ha el Fòrum de la Colònia, antigament hi havia una mena de, crec que eren xipresos, com una mena de verdissa, un mur verd, i just al darrere d'aquesta verdissa hi ha totes les vivendes que donen el carregasòmetre.
Bé, totes, una part de vivendes que dona el carrer gasòmetre. Doncs allí, cada tardor, s'ajuntaven milers i milers d'estronells, i el xivarri era impressionant. Llavors, allí vam prendre la mesura...
És que no n'hi havia d'altre. La mesura dràstica d'eliminar completament tota aquella verdissa, tot aquell tapís vegetal que estava molt a prop de les cases que dona el carrer L'Unió, perquè, lògicament, els veïns amb aquell xivarri no podien dormir. Bé, els estornells són un cas típic d'ocell migrador. Després, amb els peixos. Els peixos també. Hi ha peixos que fan migracions bastant espectaculars. Fins i tot poden fer migracions en direcció vertical.
com seria el cas d'alguns peixos depredadors. També alguns mamífers fan aquesta migració vertical, com els catxalots, per anar a buscar aliment a les fundàries marines. I la migració en horitzontal seria la que tots coneixem, com per exemple l'anguila, que n'hem parlat aquí més d'una vegada, com per exemple la tunyina vermella, la mediterrània, que ve de l'Atlàntic i entra...
precisament al mar Mediterrani per fer l'aposta, per completar el seu cicle vital. Però avui ens centrarem en els insectes, aprofitant aquesta notícia que comentàvem. Com a introducció, cada any hi ha milions i milions d'insectes que travessen continents sencers. Parlem de l'hemisferi nord, podrem parlar d'Europa, d'Àsia, d'Amèrica. En el cas d'Amèrica, també ho comentarem, hi ha algunes migracions d'insectes
força espectaculars, i en el cas de Catalunya, potser tindríem migracions més modestes, no tenim, com a les Canàries, aquestes plagues de llagostes, tot i que a Catalunya hi ha un referent històric del segle XVII, crec que va ser l'any 1668,
que hi va haver una arribada de llagostes africanes, si no m'equivoco, a Catalunya, que van devastar Conreus, que va ser una ruïna per un sector de la pagesia catalana, i no només catalana, lògicament, també espanyol, europea, etcètera.
Què ha passat des de llavors? Doncs que fa cosa de més d'un segle es van inventar els primers insecticides, que no són selectius, això sempre ho diem, i van servir per evitar que aquests núvols gegantins de milions i milions de llavors africanes puguin arribar al territori europeu. Llavors el que es fa actualment...
podríem estar-hi d'acord o no, jo no hi estic massa d'acord, el que es fa és fumigar tots aquests punts de concentració de llagostes africanes als països del nord d'Àfrica, a les zones àrides del nord d'Àfrica, que és on fan aquesta acumulació, aquesta concentració tan espectacular d'individus i aixecen el vol
Llavors, en forma de núvol, tots a una, doncs es van desplaçant cap a altres territoris. Sovint ho fan a favor del vent, com és lògic, per poder arribar més lluny. I quan arriben a una zona que és més fèrtil, que té més verd, que té més menjar, doncs allí aterren i s'engreixen. Doncs aquest és el seu cicle.
De fet, Catalunya és un territori de pas. És un territori de pas... No ens volen. Com dèiem... Bueno, depèn de qui. Em referia a les bèsties. No, home, sí que n'hi ha que ens volen. També n'hi ha que són sedentàries. Aquesta és una paraula molt interessant per a tots els animals. Els que es queden aquí a passar l'hivern...
són els sedentaris. I els que migren a la tardor i tornen a la primavera són els migradors, com el seu nom indica. Un altre exemple d'ocell migrador, les oranetes. Les oranetes. Les oranetes són un cas típic d'ocell migrador que ens arriba quan ja és la primavera ben entrada, quan ja fa una mica més de caloreta. Ara encara no en tenim a Catalunya, però no tardaran massa en arribar.
Què més tenim? Bé, hi ha espècies a nivell europeu que són molt interessants i que estan en declivi. Hi ha una que és la tortura comuna,
que no és la tortura que veiem als carrers, la tortura que veiem als carrers és la tortura turca, és una altra espècie. La tortura comuna és molt escassa, cada cop n'hi ha menys, perquè és una espècie synergètica, és una espècie que es pot caçar. Llavors hi ha hagut moltes temporades de caça en què s'ha massacrat aquesta espècie, perquè comencen a caçar-la Alemanya, França, Espanya, Barroc, Argèlia...
i anem baixant fins als països de centre Àfrica, i és aquesta migració que fa la tortura comuna, des dels països nord-europeus fins als països centre-africans, que és on passa l'hivern. Hi hauré molts exemples d'ocells, com dic, no parlarem d'ocells, sinó d'insectes, i a més a més els insectes de vegades migren sense que ens donem compte.
Això és una cosa molt curiosa perquè, òbviament, el seu tamany és petit i a no ser que formin aquests núvols i que volen tots a una, doncs poden migrar per quantitats de milions i no ens donem compte que estan migrant. També en parlarem d'això. Bé, què entenem per migració? Tu què diries que és la migració marina? Moure't d'un lloc on n'estàs cap a un altre.
Això seria una dispersió, no una migració. A veure, defineix-me-la en termes exactes.
Donaré una definició que ve perfecta. Mira, la migració és un desplaçament estacional, vol dir que té lloc en un moment concret de l'any, orientat, vol dir que té una direcció que sempre és la mateixa, pot ser de nord a sud, de sud a nord, d'est a oest, d'oest a est, i repetit en el temps. Què vol dir? Que si tu avui te'n vas...
a Barcelona, i al cap d'una setmana hi tornes a anar, això no és una migració, això és un desplaçament. Si aquesta migració la fan un grup molt important de persones al mateix temps, parlem de persones, tampoc seria una migració com a tal, com a fenomen natural, sinó que seria això, un desplaçament massiu de persones, que pot ser per una guerra, pot ser per fam, pot ser per malalties, per mil coses. En el cas dels animals...
No és un simple moviment que està generat perquè falti aliment o perquè hi ha alguna condició adversa, ni és una dispersió accidental que pugui causar el vent, per exemple. En el cas dels animals, per parlar de migració, s'han de donar alguns elements.
Un d'ells és la direccionalitat. És això que dèiem, no? Doncs els ocells que comencen a sentir el fred, o els insectes que comencen a sentir el fred, van baixant de nord a sud. I això a l'hemisferi nord. Si anéssim a l'hemisferi sud, passaria just al contrari, que faria la migració de sud a nord.
Segon element a tenir en compte per a una migració, sincronització amb estacions concretes. Lògicament, quan comença a fer fred, quan és? A la tardor. És a la tardor quan molts insectes fan aquestes migracions massives. La participació ha de ser molt nombrosa. No podem parlar de 10 exemplars, de 100, de 1.000... Com parlem de migració, ens referim normalment a milers, centenars de milers o fins i tot milions.
I després hi ha un component genètic, que és el que regula aquest comportament i aquesta necessitat, que no els explica a ningú com ho han de fer, ni per què ho han de fer, ni quan ho han de fer. Simplement arriba un moment en què els insectes, de forma col·lectiva, de forma gregària, senten aquesta necessitat d'ajuntar-se i de fer aquesta migració col·lectiva.
De fet, hi ha un aspecte que és molt interessant d'aquestes migracions, i és que, en alguns casos, és multigeneracional. És a dir, que no és una sola generació la que migra. Pot ser que migri un adult...
que la següent fase de migració la completi una oruga alimentant-se, i la tercera fase acabi sent un altre adult que no ha estat el primer a arribar, que segueix desplaçant. Llavors, això vol dir que necessitem, en alguns casos, més d'una generació perquè puguin completar tot aquest recorregut migratori.
Bé, quins mecanismes utilitzen els insectes per fer aquestes migracions? Això és un tema una mica controvertit, perquè fins ara la ciència apunta certes teories...
però no hi ha una demostració clara, no hi ha un òrgan sensible en els animals. S'especula, aquí hi ha alguns mecanismes. Un d'ells és la posició del sol i la compensació horària que fan, és a dir, amb menys hores de sol, això també els passa a les plantes, quan hi ha menys hores de sol, quan les hores de sol van minvant,
és quan aquests animals senten la necessitat de marxar, perquè al mateix temps també senten el fred. L'efecte és directament proporcional. Més sol, més fred.
Després, la detecció de llum polaritzada, això és una d'aquestes teories que comento que són controvertides. Què és la llum polaritzada? La llum polaritzada és una ona de rajos de llum que es mou en un sol pla. Anava a dir en una sola direcció, però de fet és en un sol pla.
Per què? Perquè la llum, com a tal, es pot desplaçar en moltes direccions i en molts plans, però la polaritzada només amunt. Llavors pot ser que aquests insectes tinguin sensors que detecten aquesta llum polaritzada quan el llum a l'horitzó està més baixa.
Després, la sensibilitat del camp magnètic terrestre. Això sempre hem sentit a parlar dels coloms missatgers, que saben tornar al lloc d'origen perquè s'orienten a través del camp magnètic terrestre. Però, com deia, no se sap exactament a través de quin òrgan o de quin mecanisme intern utilitzen aquest camp magnètic. Però sembla ser, per mi, de les teories, una de les més encertades.
I després també hi ha, òbviament, l'aprofitament de corrents d'aire, l'aprofitament del vent.
De fet, hi ha algunes espècies que tu, quan se'ns ha parlat d'aquests núvols, d'aquestes migracions massives, normalment ja t'imagines un núvol d'insectes que no deixa a veure el Sol. No és ben bé així, però sí que quan es concentren en quantitats astronòmiques, com poden ser milions o milers de milions, en alguns casos, sí que són visibles a simple vista des del nostre entorn, des de l'àmbit humà, no?
tot i que en alguns casos també poden pujar a molta alçada per a fer aquestes migracions. I, de fet, en alguns casos es detecten a través dels radars meteorològics. És una cosa molt curiosa, que són els radars que en comptes d'aigua detecten aquests animals que també porten aigua dins del seu cos i que formen aquests núvols que no són d'aigua sinó de matèria viva.
Bé, des del punt de vista ecològic, la migració té alguns avantatges. Conecta ecosistemes llunyans, el que dèiem que alguns animals van d'Europa a Àfrica. Això permet un cert transport de nutrients, permet una connectivitat a nivell genètic entre poblacions.
i també facilita la polinizació a gran escala. Aquí, en el cas dels insectes, no parlaríem de les llagostes com a polinizadors, però sí que hi ha molts altres insectes que emigren, algunes papallones, de fet ja en parlarem d'elles, i que faciliten aquesta polinizació no només a Europa, també a Àfrica i també a altres continents.
també fan de regulació d'altres insectes. Això ja seria un cas molt específic d'insectes que poden depredar d'altres insectes i que a més a més migren. En el cas de les llagostes, podrien arribar a alimentar-se en casos extrems d'altres insectes, però no és el comportament habitual. El comportament habitual és que mengin sobretot verd, que mengin vegetals.
Molt bé, anem a centrar-nos en aquestes llagostes. I hi ha dues espècies de llagostes que poden migrar. De fet, la que normalment trobem a Catalunya, i dic normalment perquè jo cada any en veig, que són aquestes llagostes que vas pel camp i...
Té una mida considerable i les veus al salbol i bum, i es pateguen contra un arbre, contra un matoll. És veritat. I dius, ostres, què ha passat aquí, no? I quan t'acostes veus, efectivament, que es tracta d'una llagosta. Aquestes són les que tenim a Catalunya. Es diuen llagostes
i el nom científic és Locusta Migratoria, com el seu nom indica, i aquestes fan migracions, però no són habitualment tan massives com l'altra llagosta de la que parlarem.
les que tenim a Catalunya poden realitzar moviments a nivell regional, que són interessants, poden recórrer de punta a punta Catalunya, i clar, no ens entenem, ens entenem quan les veiem saltar al camp, però no ens entenem de tot el recorregut que arriben a fer aquests insectes. I, de fet, no generen danys a l'agricultura que puguin ser destacables, vull dir,
És molt rar trobar a Catalunya un cas d'afectació de Conreus per una invasió de llagostes. L'altra llagosta, i aquesta sí que és la que fa una mica més de besarda, és l'anomenada llagosta africana o llagosta del desert. El nom científic és esquistocerca gregària. Lo de gregària, doncs, òbviament, és perquè li agrada la companyia i estan en multitud, no?
Llavors, fan unes migracions realment espectaculars, sobretot al continent africà. I, de tant en tant, sí, els vents són favorables. Ara mateix es dona la circumstància que a les Canàries hi ha aquesta calima, aquest vent càlid d'origen africà, que és el que els ha portat aquestes llagostes, no en quantitats excessivament grans. Aquests eixams poden arribar a recórrer fins a 150 quilòmetres en un sol dia.
Sempre i quan tinguin el vent a favor. I, sobretot, això ho fan quan hi ha hagut episodis de pluja intensa. Recordaràs fa...
més aviat poques setmanes. Dos setmanes devia ser, aproximadament. Jo diria dos setmanes, tres setmanes a totes tirades. Tres més aviat que a Tunísia, recordo que hi va haver inundacions importants, a Algèria també hi va haver inundacions importants, i al Marroc, amb algunes ciutats marroquines, també. De fet, aquest núvol de llagostes que ha arribat a les Canàries prové del Marroc i Mauritània, com és lògic, per proximitat. Llavors, hi ha altres factors ambientals.
que poden desencadenar aquesta transformació, perquè amb la llagosta africana passa una cosa molt curiosa, que tenen una fase, podríem dir, inofensiva, a la qual la llagosta és com la llagosta catalana, com l'altra espècie que dèiem, que té uns hàbits més aviat sedentaris...
no està molt agrupada amb altres llagostes, va fent. Però arriba algun desencadenant, com aquest que dèiem, de pluges abundants, o de falta de menjar, o algun episodi certament extrem que les fa transformar en la fase migratòria, la fase migradora. I és aquesta fase migratòria la que té la capacitat de...
concentrar una quantitat enorme d'exemplars i tots a una a buscar una nova destinació per trobar menjar, per trobar algun lloc per reproduir-se i finalitzar el seu cicle vital. Aquesta comparació que fem entre les dues espècies de llagostes que podem trobar
aquí a casa nostra, és sobretot per entendre la diferència entre un fenomen que pot ser global, mediàtic, de les típiques jagostes africanes, com deies al principi, Marina, que ens menjaran a tots. Bé, aquesta és la imatge mediàtica. És que a les set plagues d'Egipte no ens menjaven jagostes, o això m'ho estic inventant?
Hi va haver una plaga bíblica que va ser la de les llagostes. Veus? Però justament el que feien és menjar-se els conreus, o sigui, la gent no... Doncs no sé per què jo pensava que ens menjaven en altres. No estaven espantats perquè els poguessin atacar, sinó perquè els deixaven sense tot allò que havien conreuat durant l'any, que és la tragèdia...
per a famílies, sobretot famílies del món rural, a països que no estan desenvolupats i que no tenen altra manera de viure. Si els hi ve la plaga de llangostes i els hi menja el conreu, es queden sense menjar per ells, sense menjar per vendre, una ruïna absoluta, que és el que va passar aquí a Catalunya fa uns quants segles. Lògicament, ara no estem en aquesta tesitura a Catalunya.
Bé, aquestes serien les dues espècies emblemàtiques que ens han servit per introduir les migracions. I parlarem d'algunes altres espècies d'insectes que també migren, que no són tan mediàtics ni tan espectaculars. De fet, abans de parlar de les de casa nostra...
Vull parlar de la papallona monarca que segurament algun dels oients n'ha sentit l'anomenar o la coneix, que és una papallona americana, no està aquí a Catalunya, rara vegada s'ha citat a Catalunya, pot arribar-hi però és poc habitual. És una papallona que fa una migració
molt important, molt espectacular, i a més que és una papallona que té uns colors realment bonics, és un estocat de negre, de vermell, de taronja, i és la papallona monarca. Papallona monarca. El que fa aquesta papallona és migrar des del Canadà
un lloc on hi fa fred a l'hivern i, per tant, moririen totes si es quedessin allà, doncs quan ja comencen a sentir el fred o quan ja el sol comença a baixar i a mi em va el nombre d'hores, es desplacen a través dels Estats Units, en direcció sud, i al final del seu viatge són uns boscos específics que hi ha a Mèxic.
I en aquests boscos arriben a unes concentracions tan importants que arriben a tapissar completament els arbres. O sigui, en comptes de veure arbres amb fulles, són arbres completament farcits de papallones monarques. La quantitat és de milions i milions i milers de milions.
Una quantitat que es fa complicat d'entendre. I com es poden posar totes d'acord i anar al mateix lloc de Mèxic a fer aquesta parada hivernal. De fet, hivernen a Mèxic, fan aquesta parada, i llavors el viatge de tornada...
Déu-n'hi-do, el viatge que fan, eh? Jo també vull ser una papallona d'aquestes i començar al Canadà, passar per Mèxic... Bueno, si ets republicana, el de monarca no t'escauria massa, però... Jo em transformo. Com tal de viatjar així, jo puc ser-ho tot. El que vols és que et portin en jet privat, no? No, en jet primer és igual, pot ser comunitari.
El cas és que la papallona... No sé on li ve el nom de monarca, potser... Perquè és una papallona molt distingida, molt elegant, no ho sé. El cas és que aquesta papallona arriba a Mèxic i allà hiberna. Llavors, a Tornada...
no la fa amb una generació, és allò que explicava al principi. No és la mateixa papallona la que torna al Canadà, sinó que és la papallona de Mèxic, la que puja una mica més avun o reprodueix a Mèxic, les oruguetes mengen a Mèxic o pugen a Texas. I de Texas no són aquestes oruguetes, sinó que són ja la següent fase adulta de papallones, les que segueixen a través dels Estats Units, pel Canyón del Colorado i tots aquests llocs tan xulos...
i arriben al cap de dues o tres generacions novament al Canadà. Bé, aquest seria un exemple també molt mediàtic, no? És el típic exemple que trobes als documentals quant a insectes migradors.
Parlem d'insectes migradors a Catalunya. Marina, quant de temps tenim? Ens queden uns 12 minutets, aproximadament. Molt bé, perfecte. Bé, parlarem de tres exemples. De fet, són tres papallones, dues papallones diurnes i una papallona nocturna.
Les nocturnes, segurament ja saps, ho hem comentat algun cop, es diuen arnes. Quan parlem d'arnes, en general, ens referim a papallones nocturnes. Llavors, les dues diurnes ens les trobem sovint a la primavera, a l'estiu, fins i tot a la tardor.
i a l'hivern ja és més complicat de veure-les. Llavors, clar, tu pots pensar, què els passa a l'hivern, aquestes papallones? Es moren? Posen ous i es moren? Realment, què és el que passa aquí? Doncs bé, hi ha algunes d'elles que migren, o emigren, millor dit, a llocs més càlids. Una d'elles és la papallona dels cars, de los cardos, que és la Vanessa carduy, carduy, la idea d'aquesta planta. Són papallones que s'alimenten
Bàsicament, de la fulla dels cars, les orugues, les larves, la papallona, s'alimenten de la fulla dels cars i d'altres plantes també, no són mono específiques dels cars, també poden menjar altres plantes. I és un dels grans exemples a nivell europeu, perquè connecta Europa amb Àfrica.
De fet, està reportat, està citat, que la mateixa espècie també es troba a l'hemisferi sud. I el que et comentava abans, Marina, fan aquesta migració per a l'inversa. És a dir, a l'hemisferi nord d'Europa, a la papallona dels cars,
Va de llocs més freds, que estan més al nord, a llocs més càlids, que estan més al sud. A l'hemisferi sud passa exactament al contrari. Va de llocs més freds, que estan al sud, cap a llocs més càlids, que estan al nord. I és la mateixa espècie. El que és curiós és això, que és la mateixa espècie. I sembla ser que la barrera natural...
És l'Equador. No passa mai de l'Equador, ni en direcció nord ni en direcció sud. Aquesta ja no m'interessa de tant. I és com una anècdota, una anomalia dins dels insectes, perquè em diràs tu que... Home, el desert del Sàhara, la veritat, per una papallona pot imposar bastant. Una papallona que surti de Cádiz, arribi a Casablanca i després digui... Ostres, i ara cap on vaig, no?, per travessar el desert del Sàhara.
Però hi ha altres llocs de pas que sí que podrien aprofitar, per exemple, la vall del Nil, sense anar més lluny, sí que podrien aprofitar alguns corredors dins del continent africà. Però no es dona aquesta circumstància i, per tant, no arriben a l'Equador. I, en direcció contrària, hi hauria el desert del Kalahari, per exemple...
I no sé si hi ha alguna altra barrera física important. Pot ser que quan arribin a zones subtropicals o tropicals hi hagi més depredació i, per tant, això sigui una barrera natural pel seu fet que, si pugen més o baixen més a prop de l'Equador, doncs les cassen els seus depredadors naturals. L'altre exemple de Papallona...
que tenim a casa nostra i que és relativament habitual de veure quan vas a llocs oberts, sobretot on hi ha molta flor, on hi ha molta planta verda, és la papallona blanca de la col. Aquesta papallona es diu Pieris brassicae. Brassicae li ve de la família de la col, no només la col, hi ha moltes altres espècies vegetals que pertanyen a aquesta família.
I, com hem dit abans també amb l'altra papallona diurna, aquesta no s'alimenta només de col, pot menjar altres plantes d'aquesta família o de famílies que no són les Bracicaes.
Aquesta és habitual, com deien, en horts, en zones agrícoles, i es pot percebre com una espècie local, perquè lògicament només la veiem quan fa caloreta, a l'hivern no la veiem, i és allò que dèiem, no? Doncs, bueno, potser se'n va cap al sud, però no penseu realment que pugui fer un viatge transcontinental. Doncs sí, el fa. I aquesta és la forma que té de sobreviure als hiverns, entre cometes rigorosos, de la península ibèrica.
De fet, Catalunya forma part d'un corredor migratori a nivell europeu. És allò que diem que és zona de pas, no perquè la gent no s'hi vulgui quedar, sinó perquè és un lloc que fa creuament de camins per la seva situació. Lògicament, després dels Pirineus, tenim Catalunya i hi ha molts animals, insectes, ocells, que travessen els Pirineus i passen per Catalunya. De fet,
En sentit contrari, parlant d'ocells, no em vull entretenir amb el tema d'ocells, perquè no el domino, però m'ha vingut ara al cap el cas dels flamencs, que tenim al delta de l'Ebre, que tant en tant pugen una mica més amunt, es poden trobar al delta del Llobregat, a alguns valls de l'Empordà, ja és una mica més difícil de veure'ls,
Però també a la Camarga, també fan cap allà, aquests fan just el contrari, aquests aprofiten l'abundat de temperatures que tenim aquí a la Mediterrània per fer aquesta migració del sud cap al nord. Bàsicament no arriben molt més amunt de França els flamencs perquè els agraden llocs càlids i, a més a més, amb unes condicions determinades perquè puguin trobar l'aliment.
Bé, parlaríem d'un tercer exemple, en aquest cas seria una arna, una papallona nocturna, que jo la vaig descobrir a Tarragona, ciutat, o sigui, visquent a Tarragona. No recordo quin any era, però sí recordo clarament que era un estiu, era ple més d'agost. Devia estar a punt de fondre's, la pobra bèstia.
Saps aquells mesos d'agost típics de Tarragona, que a la nit no pots dormir, no pots sortir al carrer, no pots obrir la finestra perquè fa més calor fora que a dins? Doncs era una d'aquelles nits, i jo tenia el menjador obert, i bum, veig que entra una cosa grossa del carrer.
Miro i dic, ostres, això és una arna. I semblava una mica l'arna de la calavera, però no era l'arna de la calavera. Saps quina arna vull dir, no? La del silenci de los corderos, la famosa arna que té com una calavera al dors. De fet, és de la mateixa família. Aquesta família d'arnes es diuen esfíngits.
I aquesta papallona que comento és la papallona de les corretjoles. La corretjola és una planta nostra, mediterrània, molt típica, en castellà corregüela. I aquesta planta és com una liana. És allargada i fa com unes campanetes. És molt fàcil d'identificar la corretjola. I aquesta papallona, l'oruga de la papallona, s'alimenta d'aquesta corretjola. Entra d'altres plantes, però...
També ve a ser la font d'alimentació bàsica, la corretjola. Llavors, el nom científic de Cristarna és Agrius, com vol volir, com vol volir vedar les flors de la campaneta de la planta que es menja.
família con volvolàcies, aquí tot està relacionat amb els noms. Només que te n'aprenguis un ja pots anar saltant de vegetals animals. Doncs aquesta papallona migradora el que fa és, els mesos de més calor, quan no s'aguanta la calor, fan migracions cap al nord, és a dir, cap a centre Europa.
I pel camí van deixant allò que dèiem, oruguetes, ous, lògicament abans de l'orugueta fan les seves postes i tenen aquesta manera. Segurament aquesta no la tinc verificada, si fan una o més d'una generació, però és molt probable que faci més d'una generació.
I bé, jo crec que amb això ja hauríem explicat què seria aquest fenomen migratori a nivell animal. Avui hem parlat d'insectes. És possible que un altre dia...
podem extrapolar-ho, jo diria que peixos. És que ocells preferiria convidar algú que n'entengui més que jo, lògicament. Doncs ja convidaràs algú i ja saps que nosaltres aquí portes obertes sempre. Estic pensant... Aquí podries convidar, no? Sí, perquè conec un parell de bons ornitòlegs. El problema sempre és la disponibilitat, és a dir, que puguin venir o entrar per telèfon, però bé, ho intentaríem.
I sí que jo podria intentar ser el que hem fet avui, però amb peixos. Un monogràfic de peixos migratoris, de migracions de peixos. No parlarem de l'anguila, perquè ja n'hem parlat en altres ocasions, però sí que podríem parlar de les tonyines, per exemple, que és un altre cas molt interessant. Les tonyines d'unidor, eh?, també, eh?
A nivell de regulació, a nivell de pesca, a nivell de quotes de pesca, a nivell de comerç de la carta tonyina vermella, que és molt apreciada al Japó. I és aquest enfoc, no?, de veure que aquests animals, quan migren, és perquè tenen una necessitat biològica de fer-ho, perquè dins del seu ADN...
estan programats per migrar, i si l'ésser humà impedeix aquesta migració, igual que passa amb les anguiles, quan les angules remunten al riu Ebre i se'ls posen les trampes per capturar les angules, doncs tots aquests milers o fins i tot milions d'angules
que no arriben a fer-se grosses, doncs són milers i milions de descendència que no poden regenerar l'estoc d'aquesta espècie i, per tant, doncs, mica en mica es van reduint els seus efectius. Això amb la tonyina vermella va ser tot un drama i fins que no es van donar compte els propis pescadors
Parlo de sistemes com la pesca en almadrava, que és especialment cruenta i mortífera per la tonyina, fins que els propis pescadors no van veure que s'estaven carregant tota la població adulta de tonyina mediterrània, no van entendre que s'havia de posar una veda, que s'havia de parar la pesca de la tonyina.
Perquè si no deixem que facin aquesta migració, que vagin als punts del Mediterrani on troben l'ambient ideal per reproduir-se, estem tallant completament el cicle vital de l'espècie. I si tallem el cicle vital, lògicament cada cop en quedaran menys i menys. No sé si tens algun dubte, Marina, alguna qüestió?
No, que Déu-n'hi-do, que aquests insectes són en la seva majoria bastant petits tots, i Déu-n'hi-do la de quilòmetres i quilòmetres que poden arribar a fer, i no ho sembla, perquè són molt petits, són espècies que què deuen medir com a molt les més grans? Una llagosta, què deuen medir? El que dèiem, uns 6 centímetres, com a molt. Crec que són les femelles que arriben als 6 centímetres i els mascles en poden fer 3 o 4.
Sí, realment és la part més espectacular, no? De fet, jo crec que el planeta Terra ha estat i segueix sent dominat pels insectes. O sigui, és en quant a biomassa... Ens dominaran. No, no, ens estan dominant des de fa milions d'anys.
El que passa és que l'espècie humana és molt soberbia i ens creiem estar en l'àpex de l'evolució, però realment els insectes han demostrat que sense evolucionar tenen la capacitat enorme de sobreviure, d'adaptar-se i de resistir.
I ja no canvis climàtics, sinó canvis geològics i canvis que han suposat exterminar d'altres grups d'animals, com podries ser els dinosaures. Com és possible que morissin tots els dinosaures? I, en canvi, seguim tenint insectes que pràcticament no han variat
en milions d'anys, les libèl·lules. Les libèl·lules de fa 20 milions d'anys, de fa 30 milions d'anys, eren exactament iguals que les libèl·lules que tenim actualment. Òbviament, les espècies sí que varien, perquè en milions d'anys es produeix una deriva genètica, amb la qual cosa l'espècie com a tal no és ben bé la mateixa, però sí que el grup animal ha mantingut les característiques. De fet, els crancs, per exemple...
Els crancs marítims també és una altra espècie que ha mantingut... Mira, ara m'ha vingut al cap... Ho hem d'anar... Vinga, un segon. Una última frase. M'ha vingut al cap la migració, que també és molt espectacular, dels crancs de la illa de Pasqua. Doncs això ja en parlarem més endavant. Moltes gràcies. Una setmana més, Joan Ramon Mendo, per estar aquí amb nosaltres. A vosaltres.
Continuem parlant d'espècies, però ara de les aus que formen part vital de l'ecosistema marí i amb el canvi de temps s'intensifica la seva presència a les platges. Per això avui ens apropem al Garraf, més concretament a Sitges, perquè la Carla ens porta a la darrera activitat del SEM, que hi té molt a veure amb tot això, Carla. Com ja sabreu, des d'aquí al Garraf ens encanta seguir l'actualitat del Centre d'Estudis del Mar com a bon referent de l'educació i la participació ambiental marina.
Fa poc vam parlar amb en Pau, el seu director, i des d'aleshores intentem fer una mica de seguiment de les activitats que hi fan. I precisament aquest dissabte n'arriba una de molt interessant, un matí d'observació d'ous marines a la platja de Sitges.
Tot i organitzar-la al CEM, com en altres activitats, la dinamització corre càrrec d'una altra organització referent aquí a la zona, com és Biodiversitat Sitges. I avui ens acompanya un dels seus membres, en Jesús Coines, per aprofundir una mica en tota aquesta història. Molt bona tarda, Jesús. Com estàs? Molt bé, gràcies.
Bé, aquesta conversa ve motivada, com dèiem, per l'activitat que fareu aquest dissabte juntament amb el Centre d'Estudis del Mar. Així que, abans de res, m'agradaria o et demanaria que ens expliquessis en què consisteix una jornada d'observació d'ús.
Bé, doncs és això, bàsicament, aprendre a observar tot aquest món ornitològic que ens envolta i que a vegades passa desapercebut amb les diferents eines de l'observació d'aquestes aus. Particularment, en aquest cas, ens centrem en les aus marines i això és una família també molt particular
que les trobem en el litoral i que davant d'aquí de les plages de Sitges, també de Vilanova i d'altres municipis del carrer, tenim una sort de tenir una presència d'espècies molt important. I quines espècies s'hi podran veure o s'hi podran deixar veure més aviat en aquesta jornada? Perquè no tot depèn del que un vulgui, sinó del que un es trobi.
Clar. Un dels apunts també importants és l'època de l'any en què ens trobem. I durant els mesos d'hivern tenim la presència d'aquesta família, d'aquestes eus marines que arriben de zones de més latituds del nord. I ja sabeu que les gavines són els grans protagonistes.
però hi ha una diversitat d'espècies àmplia, des de la gavina vulgar fins al gaviar argentat, que són potser els ocells marins més reconeguts, perquè són els que s'apropen més a zones urbanes, com a ciutats i pobles del litoral, però després passant també per altres espècies com a la gavina corça o a la gavina cap negra, que són les que també emblemes de protecció i conservació d'aquest gran espai maricosta del garrap que tenim davant d'aquí,
d'aquests municipis del Garrar, i després passant també per xatracs, espècies de cors marins. Ara aquests dies tenim la presència de les dues espècies, o sigui del cor marigros i del cor marian plomallat,
I totes aquestes espècies que et comento estan en la zona propera, a les planxes i a la façana litoral. Però després també, a més profunditat, trobem espècies característiques i particulars com el mascarell,
que també podem observar a través dels telescopis terrestres i també les baldrigues que aquests dies també se'n veien. O sigui, tot un ventall d'espècies que fa molt atractiu aquesta observació.
I vosaltres quan sortiu a fer alguna activitat d'aquesta o quan sortiu a nivell de vosaltres d'organització, us marqueu algun objectiu del virament? Dius, aviam si avui surto i veig tal espècie, tal ocell.
Sí, això ja és més... En aquestes activitats dinamitzades i que ve la ciutadania de cap de setmana, potser no és tant allò d'anar a buscar l'espècie més esquerpa o més particular, sinó és una observació
més fàcil, perquè al final estem dinamits en un grup que moltes persones no han agafat uns prismàtics o no saben. Al final l'observació també és una pràctica i té la seva complexitat.
Però és veritat que quan ja estem més la gent de l'entitat i les persones més friquis de l'ornitologia, sí que a vegades intentem buscar que hi ha un gabot o un flaret, que són ocells també que estan a alta mar durant aquests mesos d'hivern i que es poden veure. I llavors anem a buscar aquella espècie en particular.
Una de les coses també que és molt atractiu també és l'utilització, i que durant el dissabte ho explicarem, és els programes de Ciència Ciutadana. I aquests programes, com per exemple el Minca o l'Ornito, doncs també et donen pistes perquè altres observadors i observadores han fet anotacions i indiquen que allà s'ha vist aquesta espècie, no?
Llavors, això també t'ajuda a veure la recerca o en quina dona la podem trobar. Això fa uns dies, hi ha unes setmanes, que portem també la presència de tres becs de serra mitjà, que és una espècie també del nord d'Europa,
i que és també bastant... No és una raresa, però és molt regular durant els menys d'hivern, però a Catalunya, per exemple, cada any en diferents zones com el Delta de l'Ebre hi ha poques observacions. I aquí a Sitges, davant de Veranova, Sitges i fins al Delta de Llobregat es veien aquest trio d'erecs de serra, que és com una anaca, però és litoral i marí,
i que ha portat molta gent a cap a Sitges a observar aquests tres exemplars d'aquesta espècie tan emblemàtica al centre i nord d'Europa. Per tant, hi ha afició a Sitges per fer aquesta observació d'AUS.
Sí, sí, sí, hi ha afició perquè després també estem en un entorn que és d'un privilegi. O sigui, el municipi de Sitges està rodejat d'ambients naturals, no? O sigui, per una banda, el gran part del Garrà, pel Malmacís, després també els colls que fan, diguéssim, de pantalla entre els municipis de Vilanova, la Gertrú Sant Pere, que té una platgeta,
i Sitges, i després també, com no, l'Espai Marí, Coses del Garraf, que és tota la façana litoral i marina. O sigui, estem rodejats d'un entorn i d'un paisatge important que afavoreix que hi hagi aquesta presència i, a la part, aquestes observacions que atrauen els aficionats a l'ornitologia. Sí.
I ara que parlaves de zones d'aquí, de diverses zones d'aquí del Garraf, la d'aquesta activitat on se centra concretament, en quins espais? Mira, començarem de bon matí des del CEM, des del Centre d'Estudis del Mar, perquè davant de l'equipament que està tocada la platja és molt probable que puguem veure les aus marines.
que estan aturades entre les infraestructures d'aquestes de contenció de la sorra, com els espigons i les illetes, i després anirem cap a un altre espai natural protegit, que és la desembocadura de la Rira de Ribes. Farem un petit itinerari, que deu ser uns 200 metres, i allà anirem aprofundint i explicant les característiques dels ocells que puguem observar.
I és una activitat també per totes les edats, que això també em sembla que és important destacar-ho, que no només és per adults o per infants, sinó que és una activitat per totes les edats, per famílies, per persones que vulguin anar soles, amb amics, amb parelles, amb el que sigui.
Sí, obrim, i a part tenim èxit en moltes de les sortides, obrim perquè al final, des dels més petits que ja comencen a tenir aquesta inquietud d'observar, de fer aquest breu itinerari, no?
Els més petits que poden jugar fins i tot amb els elements o veure-les en directe, les aus, fins a les persones més adultes que també es poden aprofundir en detalls o que també gaudeixen de l'activitat. Alguns cops hem vist fins i tot de bon matí la presència de cetacis. Amb els telescopis terrestres també hi ha una espècie, sobretot el docimular, que s'apropa a la costa
I l'hem vist un parell de cops, o sigui que també tenim a vegades la sorpresa, que això és molt guai de veure algun grupet de dofins. Colín, ja pots dir-ho si és guai. Un dos por uno bastant llaminer.
Sí, sí. Doncs, Jesús, res, em sembla que només ens quedaria recordar que les inscripcions estan obertes fins quan? Està encara amb el dijous a la tarda.
Es tanquen aquest dijous a la tarda i és gratuïta, que això no ho hem dit, que això també és molt, molt, molt important. I em sembla a mi que ja una miqueta ja ho hem pogut explicar tot. Us desitjo molt èxit amb l'activitat i et dono un... Moltes gràcies. T'agraeixo moltíssim que hagi pogut venir a estar aquí amb nosaltres per explicar-ho. A vosaltres. Ens es veiem dissabte.
Doncs això, ens veiem dissabte a les 10 a les portes del SEM per anar a fer aquesta observació d'AUS i potser, potser d'algun setà sí que ens trobem a primera hora. A veure. Molt bé, Jesús. Doncs moltíssimes gràcies. Fins aviat. Adéu.
amb els ulls clavats a l'horitzó, lentament cintures palles, malgrat la por. Fent el mort, la vida passa igual.
I així arribem al punt final de l'Arran de Mar d'aquest dijous 26 de febrer del 2026. Nosaltres ho hem de deixar, però tornarem demà a partir de les 4 de la tarda. Us esperem a totes i a tots. Que vagi molt bé. Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Fins demà!
Vine a Carrefour i gaudeix del nostre preu imbatible. Avui dijous 26 de febrer tens la cinta de llom de port Carrefour El Mercado per 4 euros amb 85 al quilo. Sempre les millors promos. Carrefour.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Benvolgut multireformista, a Obramat no podem abaixar-te els impostos ni el preu de la gasolina de la teva furgoneta, però sí que podem ajudar-te amb els nostres preus. Per això, a Obramat, revisem cada dia els nostres productes per oferir-te les millors marques professionals amb els preus més baixos de la zona IVA inclòs, on compren els professionals. Obramat. Ara o en qualsevol moment, aquí trobaràs tota la informació de Tarragona. Connecta amb tarragonaradio.cat.
The British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem.
Al Centre Esportiu Royal Tarraco et sentiràs com a casa. Els teus objectius són els nostres. T'escoltem i t'ho posem fàcil perquè et sentis acompanyat i assessorat pels millors professionals. Aquest mes de febrer aprofita la matrícula gratuïta en totes les quotes i comença a cuidar-te amb nosaltres. Més de 200 sessions dirigides t'esperen cada setmana. Entren als nostres espais renovats i descobreix totes les activitats previstes també per als més joves.
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarracó.es. Som al carrer S'Anauguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts.
Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. Tarragona manté xifres de rècord i durant el 2025 va rebre prop de 520.000 visitants. És una dada pràcticament idèntica a la de l'any anterior, que va ser la més alta de la història. La ciutat que avança en el repte de la desestacionalització
també consolida el volum de pernoctacions que es va enfilar al 1.730.000. Pel que fa a la procedència, durant el 2025 i seguint la línia d'anys anteriors ha estat d'un 50% turisme nacional i l'altre 50% d'internacional, que també ha batut rècords. Destaca un augment important del turisme dels Estats Units i del Cànedà en el cas dels hotels. Segons la consellera de Turisme i presidenta del Patronat Municipal, Montse Adán,
El 2025 es pot considerar un any de maduresa per al turisme de Tarragona. Gastronòmia i patrimoni romà han estat els grans al·licients. I en aquests darrers 3 anys, sinc que hem notat aquest creixement,
que sobretot cedeu a aquesta desestacionalització i a aquesta aposta de Tarragona com una destinació patrimonial, cultural, amb aquest valor afegit destinat a un perfil de turisme molt concret, ens fa consolidar aquestes 520.000 arribades de les temporades.
L'estada mitjana, com els darrers anys, és de dues nits als hotels i de 4,7 als càmpings. D'altra banda, les entitats ecologistes veuen amb bons ulls la reformulació del camí de ronda de la Sabinosa.
ara bé pensen que es podria reduir encara més l'amplada fixada en 4,4 metres a la vegada que lamenten que se'ls hagi exclòs de les negociacions tècniques per redefinir-ne el traçat. N'ha parlat en declaracions a Tarragona Ràdio, un dels portaveus de Sos, Costa i Camp de Tarragona, Lluís Gorrera. Les entitats ecologistes haurien volgut tenir més veu. 4,4 metres, nosaltres considerem que és massa ample, fins i tot. Podria reduir-se, val?
El tema de les ambulàncies que explica que serà un espai imprescindible? Bé, al gos de la marquesa no hi ha cap pista per ambulàncies, hi ha l'altre mur rot de la Sabinosa, per tant, no creiem que sigui justificatiu. I després també el que demanem i reclamem, i no ens han fet cas, és per què no ens han deixat estar en aquestes converses tècniques
i poder també i la nostra per una mica democratitzar aquestes decisions. Per la seva banda, la Plataforma per la Sanitat Pública del Camp de Tarragona manté la concentració de protesta de diumenge per reclamar...