Arrandemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda a tothom passant 3 minuts de les 4 de la tarda d'aquest dimarts 3 de febrer del 2026. Ho tenim tot preparat com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda aquí a Arrandemar. Començarem com és habitual fent un repàs de totes les notícies de la nostra costa catalana.
La primera aturada la farem a l'escala. Baixarem fins al delta de l'Ebre, passarem per Vilanova i la Geltrú, Aranys de Mar i acabarem a Tarragona. Després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes. Coneixerem els avenços de la Mancomunitat Delta Gestió. Descobrirem una exposició de nusos mariners anant fins la Costa Brava. Des del nàutic d'Aranys de Mar ens portaran les últimes notícies. Sabrem els secrets d'una persona molt vinculada a la mar...
I acabarem el programa d'avui parlant d'un curs d'emergències relacionat amb el medi aquàtic. Estarem aquí fins les 6 de la tarda a Renamar.
Però abans de tot això, el que volem fer és presentar al nostre equip, presentar a totes les persones que cada dia fan possible aquest programa, que cada dia fan possible que el vaixell de Randamar surti de port i arribi a Bon Port. I comencem per la nostra cap tècnica, Sílvia García. Molt bona tarda, com estàs? Molt bona tarda, molt bé i a punt de veranar, eh?
Vols una galeteta? Te pateix algo? Sí, sí, sí. Sí? Te guardo? Sí. Avui he de dir dues coses. La primera és que he vist una notícia al TN de TV3 que deia que passejaven per algunes platges i alguns passejos marítims i el que venia a dir en resum és que la borrasca Harry encara es veien els desperfectes. I aquí ve el meu apunt. Vinga, apunta.
No és que es vegin encara els desperfectes. És que hi ha hagut molt de mar després de la borrasca Harry. Cada dia està veient onades, pràcticament. Per tant, hi ha desperfectes que són contínuos. Això de trobem troncs i no sé què, és que hi ha molt de mar. Hi ha molt de mar. Hi ha un mar increïble. Pràcticament no ha parat d'haver-hi mar des de la borrasca Harry. I el segon apunt és... Vinga, va.
l'Agència Estatal de Meteorologia va dir que aquest hivern seria en temperatures més càlides als dels últims anys que tenen de dades. I ahir va haver de fer un tuit explicant a què es referien amb això perquè tothom s'estava ficant amb ells
Perquè deien, sí que hace frío, no sé quantos. I els van haver d'explicar que en invierno hace frío. És el que acostuma a passar. És el que acostuma a passar i que no es referien a que no fes fred, sinó que les temperatures serien lleugerament superiors. Vull dir, imagina't fins a quin punt de profunditat hem d'arribar avui en dia. Dit això, anem a saludar la Cel Prieto de des de Delta.cat. Cel, molt bona tarda, com estàs?
Hola, molt bona tarda, companyes. Ve molt bé de dimarts, però és un dimarts més... M'estic més contenta. Que de normal fa sol. Sí, i s'està molt bé. Surto fora, em toca el sol. És, no sé... I és un... L'altre dia per la ràdio escoltava que el sol de febrer, com que, no sé, calenta... Evidentment, no calenta, perquè fa fred, i és evident que ha de fer fred, però és una... No sé, és reconfortant, quan te toca este sol.
M'enteneu? Sí, sí, jo t'entenc perfectament. Anem a saludar en Sergi Corral des de Ràdio L'Escala. Sergi, molt bona tarda, com estàs? Molt bona tarda, a prop de bé. Trobo't que esteu molt meteorològics avui, molt meteorològiques, totes i tots plegats. Totis.
Tot is. I una cosa més del que deies de la mar. També més que hi ha hagut molta mala mar, o hi ha hagut diferents episodis de mala mar, però també les aigües estan molt altes. La pressió està baixa i el nivell del mar està molt amunt. Sí, això és veritat. Això també...
això també el que fa és que encara veiem menys sorra a les plages. Vull dir, el mar ha de tornar a baixar, ha de tornar a recuperar el nivell... Sí que s'ha perdut moltíssima sorra, però ha de tornar a baixar les aigues perquè realment puguem veure el que hi ha i el que no hi ha, perquè les aigues estan molt i molt i molt amunt.
És veritat, això tampoc hi comptava jo. Anem a saludar la Carla Lanuza des de Canal Blau Ràdio. Carla, molt bona tarda, com estàs? Molt bona tarda. Doncs ara mateix bastant fascinada amb tots els coneixements que ens esteu llançant sobre l'alçada del mar, sobre la meteorologia, sobre l'estat de les platges. Jo crec que és que com sóc la nova de la casa encara em queda molt per aprendre, però no vegis, no vegis, com controleu?
No pateixis, ja ho aniràs veient. I anem a saludar l'Oriol Leodes de Ràdio Arenys. Oriol, molt bona tarda, com estàs? Molt bona tarda. Bé, bé, bé. Mira, jo volia dir-li a la Carla que no se senti sola, que jo estic igual que ella, completament escoltant tot el que anàveu explicant, si hi ha molt de mar, si no n'hi ha gaire. Jo a mar sempre veig el mateix, està allà, molt maco, perfecte, preciós. No t'hi aniràs a banyar, però. El veus allà, molt maco i molt preciós, però no t'hi aniràs a banyar.
Ara no, i saps que fins a mitjans de juliol... O agost. O agost. Vinga, va, deixem el mar, anem a començar el programa d'avui, qui us parla des de Tarragona, Ràdio Marina Pérez Got.
Comencem el nostre repàs informatiu a la Costa Brava explicant que un estudi confirma la presència de microplàstics a la costa de Cadaqués. Sergi...
Doncs sí, Marina, un estudi centrat a les plagues i cales de Cadaqués demostra que hi ha microplàstics a les seves aigues. Ho ha fet a través de 10 boies de mostreig que al llarg de l'any 2025 es van distribuir prop de la costa. L'estudi està inclòs en el projecte Cadaqués, la perla sostenible del Mediterrani, i ha estat desenvolupat per l'empresa GPA Seabots. De les 10 boies instal·lades, en 7 s'ha detectat la presència d'aquests microplàstics, principalment polietilè i polipropilè.
La boia número 7, situada a la plaja de Salqueria, gran, és la zona on s'han detectat més residus plàstics, mentre que, en canvi, la zona de mostreig amb més salut és la de Port Lligat, on no s'ha trobat cap microplàstic. Val a dir, però, que la majoria dels residus que s'han recollit en aquests punts de mostreig són naturals, al voltant d'un 85 a 90%, i principalment són materials naturals, com closques, sorra, pedres i restes vegetals.
Palamós comença les obres per consolidar els tunnels de les bateries del molí del vent.
Doncs l'Ajuntament de Palamó s'ha posat a treballar per adequar els túnels de l'antiga bateria de costa, del Puig, del Muli i del Vent. Són actuacions que formen part d'un projecte global de millora i preservació d'aquest conjunt patrimonial datat de l'inici de la Guerra Civil Espanyola. L'objectiu de l'arranjament dels túnels és garantir-ne, primer de tot, la seguretat i, finalment, la possibilitat que s'obrin algun dia cap a visites públiques. Aquesta inversió...
S'emmarca dins del projecte global de millora i adequació del parc, un espai patrimonial i natural de més de 20.000 metres quadrats on s'invertiran prop de 120.000 euros. Els treballs s'estan duent a terme als túnels. Com deien, se centren principalment en la consolidació de trams de galeria que presentaven risc de desprendiments.
Les actuacions inclouen l'arranjament de seccions del sostre i les parets, així com la instal·lació d'un sistema d'il·luminació al llarg de tot el recorregut subterrani. Escoltem Marta Puig, alcaldessa de Palamós, en declaracions a Ràdio Palamós. Més enllà de millorar que hi puguem accedir, que aquest accés dins els búnquers acabi sent del tot segur i poder-hi tornar a fer visites...
per anar recordant aquesta memòria històrica que hem de tenir present, sobretot en els moments que vivim ara, on les guerres aquí no, però molt properes són molt presents. Prèviament a això, en aquestes mateixes galeries s'hi han fet feines de fotogrametria a càrrec d'una empresa especialitzada per enregistrar imatges en 3D que documentin digitalment aquests elements. Una informació que quedarà en mans de l'àrea de patrimoni de l'Ajuntament de Palamós. Aquesta actuació...
Com dèiem, forma part de la millora integral del Parc Molí del Vent, iniciat al setembre pressat, una millora que va ser engegada arran d'un procés de participació ciutadana. El projecte té la finalitat de fer valdre aquest espai urbà, recuperar la memòria històrica del lloc i adequar-lo per l'ús públic i d'esbarjo.
Baixem ara fins al delta de l'Ebre. L'ampolla torna a ser protagonista del calendari gastronòmic a Brenc amb la seva participació a la tretzena edició de les jornades gastronòmiques de la Galera de les Terres de l'Ebre, que se celebraran del 6 de febrer al 8 de març.
Simarina, esta iniciativa, compartida amb les altres tres viles marineres del territori, el canal Ametlla de Mar i la Ràpita, té com a objectiu posar en valor la galera com a producte estrella de la cuina marinera de l'Ebre. En esta edició, 13 restaurants de l'Ampolla oferiran menús especials on la galera serà la gran protagonista. Les propostes elaborades amb productes de proximitat i maridades amb vins de la DO Terra Alta
tindran uns preus que aniran dels 35 als 50 euros. Meritxell Faiges és la regidora de Turisme i Comerç de l'Ampolla. Aquest cap de setmana donem el tret de sortida a les tretzenes, jornades gastronòmiques de la Galera,
aquí a les Terres de l'Ebre. L'ampolla participa, com no pot ser d'altra manera, i en aquesta ocasió tenim 13 restaurants d'aquí de la nostra localitat que han preparat els seus menús gastronòmics, que tots giren entorn a la galera i que els preus dels menús tenen uns preus que oscilen des dels 35 als 50 euros.
Com sempre, des de l'Ajuntament de l'Ampolla apostem per aquest tipus de promocions, promocions gastronòmiques, promocions de qualitat i sobretot promocions que realcen el producte de proximitat, el producte de mar i en aquest cas promocionem la nostra restauració.
Estes jornades no només posen en relleu la riquesa culinària del territori, sinó que també contribueixen a reforçar la identitat gastronòmica de l'ampolla i a donar visibilitat a la qualitat de la seva restauració, fortament vinculada al mar i al delta.
Des de l'Ajuntament de l'Ampolla s'ha destacat la importància de continuar treballant conjuntament amb el sector per consolidar el municipi com un referent gastronòmic del Delta de l'Ebre, tot apostant pel producte local i la promoció del patrimoni culinari. La Diputació de Tarragona ajudarà amb 400.000 euros per les obres de renaturalització del barranc de Sant Jaume de les cases d'Alcanar.
La presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llaurador, ha visitat el barranc de Sant Jaume a la seva desembocadura a les cases d'Alcanar. El projecte de renaturalització del barranc ha estat redactat i finançat per la Diputació de Tarragona i tant la institució supramunicipal com l'Ajuntament d'Alcanar el consideren un projecte de referència en l'àmbit de la resiliència davant el canvi climàtic. El conjunt de les obres puja a més de dos milions i mig d'euros
I per tant nosaltres hi farem una aportació de 450.000 euros, que conjuntament amb finançament que també rebran de l'Agència Catalana de l'Aigua, més finançament que també ara estan mirant de cercar o que potser hauran d'aportar des del mateix Ajuntament, doncs podran fer realitat aquesta obra que és del tot necessària, sobretot pel que us deia, per evitar aquest impacte negatiu dels grans aiguats que es pateix aquí en aquest municipi.
El consistori Canareu busca ara més finançament per poder executar l'actuació, que té com a objectiu retornar espai hidràulic a l'aigua i eliminar les barreres arquitectòniques de la plaça i el parc actuals, que dificulten el pas del cabal en episodis d'aiguats. Marc Xavalera és l'alcalde d'Alcanar.
Suposa que la capçalera del barranc sigui el més amplia possible, per tant, és renaturalitzar, és retornar l'espai hidràulic a l'aigua i, per tant, eliminar totes aquelles barreres arquitectòniques que influeixen a l'hora de sortir a l'aigua.
El Canà busca ser amb aquest projecte la punta de llança de moltes altres obres que posaran al capdavant la previsió climàtica abans de l'actuació post-emergència. En aquest projecte pensem que el Canà mos fiquem a l'avantguarda de la resiliència climàtica. Pensem que estem fent una renaturalització d'un barranc
estem prioritzant el pas de l'aigua a qualsevol altre assumpte i, per tant, volem continuar en aquesta línia. Al final, el que volem ser és ser més adaptables als canvis i ser més adaptables en aquests aiguats i no tan actuant a la postemergència. A falta de reunir el finançament necessari, des de l'Ajuntament d'Alcanar confien a començar les obres el més aviat possible.
Fem ara aturada les costes del Garraf. Covelles estudia aplicar mesures correctores sobre el nou servei de recollida de la brosa que va començar a implementar-se fa dos mesos, com ho han fet també altres municipis que formen part de la mancomunitat Penedès-Garraf.
Doncs sí, l'Ajuntament de Covelles ja preveia que la implementació del nou model de recollida de la brossa no seria fàcil i que necessitaria un període de transició per anar-lo afinant. I ara mateix es troba en aquest punt. El consistori admet que l'estudi previ que va fer l'empresa adjudicatària es va quedar curt a l'hora de quantificar el nombre dilletes i contenidors que necessita Covelles.
I ara ja ha encarregat la instal·lació de 25 illetes de contenidors més, una ampliació que permet el contracte. El govern covellenc demana igualment la implicació de la ciutadania per fer efectiu un nou model de recollida que busca ser més eficient a l'hora de fer la recollida selectiva, a la vegada que treballa per millorar els problemes que han anat apareixent durant les primeres setmanes del nou servei. Escoltem a Josep Maria Oguer, regidor d'Espai Públic i Infraestructures a Covelles.
Amb això no vull dir que no tinguem problemes amb recollides, amb zones que són millorables d'ubicacions, que amb això ja estem treballant, en fer una modificació del contracte i poder posar més ubicacions en llocs on veiem que clarament són insuficients, però bé, al final no hi ha una altra. No hi ha una altra, hem d'anar cap aquí.
La part positiva és que els dos primers mesos amb el nou model apunten cap a una primera dada satisfactòria, l'increment de reciclatge que s'ha donat sobre la fracció de l'orgànica. Des de l'Ajuntament s'apunta que encara és d'hora per fer una valoració correcta dels nivells de reciclatge que s'han donat des del mes de novembre, però l'increment de la fracció orgànica que s'ha recollit és molt positiva.
De moment, els contenidors que s'han instal·lat són nous i sempre estan tots oberts. La previsió és que abans de l'estiu es tanquin de manera que només es puguin obrir amb un clauer intel·ligent. Aviat començarà una nova campanya per repartir clauers als veïns que encara no l'hagin recollit, perquè serà imprescindible per poder llançar la brossa.
De totes maneres, quan estiguin tancats amb el clauer es podran obrir tots els contenidors cada dia, excepte els de rebuig, que només es podran obrir dos dies a la setmana. El que també ja s'aplica és el model porta-porta als comerços.
Escena Vilanova ha presentat la nova temporada de programació a l'Auditori, al Teatre Principal i al Centre d'Art Contemporani, la Sala, de febrer a juny d'aquest 2026. La nova temporada d'escena Vilanova manté l'equilibri entre produccions consolidades i propostes emergents i dona espai també a projectes innovadors i als creadors i creadores de la ciutat.
La temporada d'escena a Vilanova portarà fins al teatre principal grans produccions com La Corona d'Espines, de Josep Maria de Sagarra, dirigida per Xavier Albertí, i Una Festa Roma, de Mar Artigau i Caral, amb direcció de Clara Segura. La programació també aborda temàtiques socials amb propostes com Qui va matar el meu pare, amb el vilanoví Daphnis Valdúz, o Manifest Mangione, del Teatre Lliure.
La mostra de teatre joves s'amplia. I, a banda d'atracar, l'Institut Dolors Mallafré, que cursa el batxillerat escènic, s'assuma a la proposta. Escoltem a Alba Cruell, responsable de la programació d'arts escèniques de Vilanova.
Bé, la novetat d'aquest any també és la mostra de teatre jove, que sempre la fèiem amb Tracart, una de les escoles de teatre a la ciutat, i hem volgut ampliar-ho amb un dels ens que creiem clau també, que és l'Institut Dolors Mallafré, on hi ha el batxillerat escènic, i a més a més des d'aquest curs, diguéssim, hi ha el cicle formatiu de grau superior d'Arts Escèniques, no?
I amb ells també portem propostes tant de sala com de carrer, que es podrà veure dins el cap de setmana de la Mostra de Teatre Jove, que és a finals de juny, i que culminarà també amb la proposta de Trecart.
A l'auditori, la producció vilanovina d'Arrel Cubana Tradició en Carinyosa enceta programació el 21 de febrer. Hi haurà diversitat de propostes. Música d'autor amb Anna Dibori o Lucia Fumero, el flamenc d'Alba Carmona i Jesús Guerrero i les propostes d'Amazoni i l'últim cavall. Mansió especial enguany a la col·laboració amb el Conservatori de Música Mestre Montserrat de Vilanova, que ha complert 50 anys de trajectòria a la ciutat.
Tornem a escoltar Alba Cruells, que ens n'ha explicat una miqueta més. A més a més, a nivell d'auditori, aquest any hem volgut unir esforços amb l'Escola Conservatori Mestre Montserrat, que celebra els seus 50 anys, i per nosaltres és una peça clau a nivell musical a la ciutat, i treballem amb ells diverses propostes escèniques amb...
amb artistes consolidats que treballen peces amb els alumnes. I un dels concerts destacats d'aquesta temporada és l'Orquestra Sinfònica amb el grup musical Blaumut, que estan treballant un repertori conjunt.
La programació es complementa amb Cirque Internacional, que arribarà amb la companyia francesa Non Cintri i l'espectacle Saturn, mentre que la dansa tindrà un paper central amb la celebració del Dia Internacional de la Dansa i amb espectacles professionals de Sara Cano i Laia Santanac.
Per la seva banda, el Centre d'Art Contemporani La Sala també presenta una temporada amb exposicions d'artistes reconeguts i altres emergents. Les entrades de l'escena per aquest 2026 es posaran a la venda a partir del 8 de febrer.
Anem fins les costes del Garraf. Els aranyencs Jordi Bilbeny i Perelzina presenten avui a Barcelona el llibre Redescobrint la Malta catalana. Han descobert que la majoria de noms d'ocell que hi ha a Malta són d'origen català. L'acte es durà a terme a dos quarts de set del vespre a la llibreria Altaïr de la capital catalana Oriol.
Doncs sí, exacte, Marina. Mira, el maltès, l'idioma propi de Malta i oficial a la Unió Europea, és una llengua semítica derivada de l'àrab que, no obstant això, té una connexió evident amb les llengües romàniques gràcies a la influència d'idiomes com l'italià o el català. Aquest darrer vincle lingüístic explorat per Pere Alsina forma part d'una obra...
que es diu Redescobrint la Malta Catalana, que va molt més enllà i s'endinsa de ple en la història de la mà del seu germà, l'historiador Jordi Biobeny, tot explorant la presència catalana de 500 anys a l'illa. Escoltem el Pere Alsina. La Malta, els catalans, hi van ser diversos segles, de formes diferents, que si tenim temps en parlem, tants segles com cinc, dels quals 200 de domini de la sobirania catalana, dos segles. Bé, definitiva, els catalans hi hem estat d'una manera...
o d'un altre 500 anys a l'illa, i el que sí que revela el llibre i el meu treball inicial és que, malgrat això, ningú ha estudiat la petjada catalana a l'illa. D'on va néixer l'impuls pioner per estudiar aquest rastre català a Malta va ser justament la recerca, per part del biòleg Pere Alsina, del nom dels ocells en llengua maltesa. Gràcies al qual vam veure...
que un 15% dels noms d'ocells actuals, ara, del 2025, són catalans, no? Però que si aquests ocells, que ara en coneixem 167 a Malta, ens ho centressim en quan els catalans hi érem, seria el 50%. O sigui, o més o menys, en números rodons, un 50% dels noms d'ocells que viuen ells en maltès, que és una llengua de mítica, que no ho hem dit, com l'hebreu i l'àrab, tenen una llengua de mítica, però tenen el 50% d'ocells, dels noms d'ocells d'origen català.
Aquesta descoberta, la dels noms de les aus, va animar-los a cercar influències en altres àmbits, com el dels cognoms, la fauna, la religió o la cultura. En tots els casos, la petjada catalana de mig mil·lenni en aquesta illa mediterrània hi és ben present. Tot això, malgrat l'absència de treballs previs sobre la qüestió,
Un fet que l'usina atribueix a factors com la inexistència d'un estat català independent o la barreja lèxica present a la Corona d'Aragó. La presentació de Redescobrint la Malta Catalana a Barcelona es farà avui dimarts a dos quarts del vespre a la llibreria Altair, com deies Marina, una llibreria que està ubicada al barri de la dreta de l'Eixample.
Mataró ha estrenat la base de foil, una nova manera de viure la vela per tothom. Des de dissabte passat ja és un nou atractiu nàutic que un projecte pioner a Catalunya. Sí, és una iniciativa que neix de la unió d'experiència entre Caralvent, que és una escola i empresa d'activitats nàutiques de referència al Maresme, i de Jofre Rabadà, professional amb una llarga trajectòria en la vela esportiva. L'objectiu és apropar la tecnologia del foil al gran públic i obrir la mar a noves sensacions.
L'acte de presentació es va fer dissabte al pantalà R del port de Mataró. La base de foil mataronina disposa de dues embarcacions de vela lleugera amb foils beardy fish del rendiment, però dissenyades per ser accessibles i fàcils d'utilitzar. Una combinació que permet arribar a velocitats de fins a 18 nusos, amb seguretat i diversió, i que s'adreça tant a entusiastes de la vela com a persones sense experiència prèvia, independentment de l'edat. Properament, aquí a la RAN de Mar, podem aprofundir-hi tenint una conversa
justament amb Jofre Rabarà, que és el director tècnic de la base.
Acabem el nostre repàs informatiu a la Costa d'Aurada, explicant un dia més problemes amb rodes lligues. Les incidències a primera hora d'aquest dimarts al centre de control de DIF a Barcelona han provocat retards a la xarxa ferroviària. A Tarragona els trens han arribat a circular amb més d'una hora de retard segons l'horari previst, si bé a poc a poc la puntualitat ha anat millorant.
Així, el tren que havia d'anar cap a Reus a les 7.44 del matí ha acabat sortint a les 9, mentre que l'R16, que anava a direcció a Tortosa, ha sortit a les 9.44, exactament una hora més tard del previst. En sentit, Barcelona, els endarreriments han superat els 30 minuts. Els usuaris s'ho han pres amb paciència i ironià.
Jo he sortit de casa avui a les 6.45, normalment agafo aquest tren que és en direcció de Tortosa a les 7.33 a Sants, jo treballo aquí a Tarragona, i ara són tres quarts de deu, o sigui que no està mal, no està mal un dia més, i ja està en normalitat amb el servei. Hi ha problemes, doncs veníem, ja veurem què passa, i a primera hora ens han dit que s'havia caït la reda.
L'operador ferroviari treballa a recuperar la confiança dels usuaris, que ara mateix està minada, per no dir absolutament perduda, segons el portaveu de Renfe a Catalunya, Antonio Carmona. Recorda que les limitacions a la velocitat a la xarxa es poden traduir en increment del temps del viatge.
Sí, en el moment que es produeixen limitacions de velocitat dintre de la xarxa ferroviària, això pot suposar increments de temps de viatge, però el que es fa és treballar per intentar sempre garantir la mobilitat i minimitzar aquesta afectació a la mesura possible. En el moment que tinguem novetats, les comunicarem, el que volem parlar és sempre de realitats tangibles, i ara mateix és aquesta, un mod d'oferta ferroviari, igual que ahir, de la mateixa manera que els serveis alternatius per cadera per garantir aquesta mobilitat de tots els viatgers que es vulguin desplaçar
amb els serveis de rodalies de Catalunya. Retrets de l'R14, l'R15 i l'RT1 mantenen trams en tren i autobús. Pel que fa al servei d'alta velocitat, limitat per ordre de DIF des d'aquest mateix dilluns a la franja dels últims trens de cada jornada per ampliar les tasques de manteniment en horari nocturn.
Ara volem saber quin temps farà la nostra mar. Ens ho explica en Lluís Mi Pérez. Molt bona tarda. Bona tarda. Situació encapçalada encara pel vent de Garbí o de Ponent a gran part de la costa. Per bé que a la banda de Tarragona aquest vent ha girat una miqueta cap a Xaloc o cap a Sud. En general, amb Marajol o Maró a tocar de les platges, però ja a algunes milles mar endins sí que tenim una mar molt més esvalutada. Queda Triàngul amb mar de fons de Sud o de Ponent.
I a la costa Brava és on el vent continuarà sent més tossut, sobretot entre la selva marítima i cap al Baix Empordà, amb onades que fàcilment tornaran a passar del metre i mig dos metres al llarg d'aquest proper vespre, sobretot en vista demà. El vent continuarà bufant de Ponent o de Garbí. Una miqueta més fluixet durà la tarda, però quedarà aquesta ressaca marítima en gran mesura.
amb una mica de mar creguada i, sobretot, amb aquesta maró a gran part del litoral. A més a més, el dimecres, amb més núvols, amb alguna pluja i tot, des del Maresme cap al sud. N'estem pendents a la xarxa. Del temps al trànsit, volem saber com estan les nostres carreteres, per això anem fins al Servei Català de Trànsit, on hi ha l'Eduard Sánchez. Molt bona tarda. Hola, bona tarda. De moment a aquesta hora queden encara algunes incidències o alguns punts en retenció. De moment...
En el cas, sobretot, de l'autopista P7, recordem que es manté al tall de trànsit a l'altura de Martorell, en sentit de Tarragona, i que es desvia cap a l'autobiadós. En aquest sentit, registra una mica més de circulació la B24 i Nacional 340, el tram de Cervelló i de Ballerana en sentit sud. També tenim aturades al Papiol, a l'autopista B23, en direcció Martorell, és a dir, per agafar l'autopista P7,
i al mateix punt de Sant Feliu de Llebregat, aquesta autopista en sentit Barcelona, coincidint també amb el tram de Sant Feliu i de Sant Joan d'Espí de l'autovia 2 en sentit Barcelona. Destaca també aquesta hora la C58, amb uns dos o tres quilòmetres de l'antitud amb retencions en sentit Barcelona. És tot des del Servei Català de Trànsit. Bona tarda.
En només una gota podem desvelar tots els secrets de l'oceat. Descobreix-los de dilluns a divendres de 4 a 6 a Randamar. Les profunditats de l'actualitat.
I ara fem parada al Delta de l'Ebre per parlar sobre els avenços de la Mancomunitat Delta Gestió i per això l'acompanya Cel Prieto des de Delta.cat en parlar amb l'alcalde de l'Ampolla, Cel. Sí, Marina, parlem amb Francesc Caràs, alcalde de l'Ampolla, sobre la nova sessió de treball de la Mancomunitat Delta Gestió celebrada la setmana passada al municipi. Francesc, benvingut a Randemar. Hola, molt bon dia. Com estàs?
Bé, aquí a l'Ajuntament treballant i gestionant el dia a dia. Molt bé. Com deia Francesc, l'última assemblea d'alta gestió s'ha celebrat a l'Ampolla i heu aprovat acords importants per reforçar la capacitat tècnica i els projectes compartits. Com va anar la sessió? La veritat és que va anar molt bé, la línia de seguir caminant i treballant amb l'objectiu de sumar esforços tots junts.
Aquest passat dijous va tindre a l'ampolla lloc l'assemblea mensual que fem cada mes, en el qual hi ha dos acords importants, que seria l'acord marc per a la contractació de serveis tècnics i de consultoria,
Aquesta és una eina, un instrument molt bo que ens permetrà disposar d'assistència tècnica especialitzada, no?, de manera molt més àgil i molt més eficient, que contempla la redacció de projectes d'obres, la redacció de projectes urbanístics, tramitació de subvencions i moltes coses més, no? I a part d'aquest acord, que és una licitació, però això serà efectiu en pocs mesos, va l'acord de pagar una subvenció al GAUB, Tardes de l'Ebre, perquè els pobles de costa puguen...
que formem part de la Mancomitat d'Altra Gestió, poguessin fer un projecte, un programa a les escoles per fomentar el consum del peix i cuidar el peix, que els criors i les xiquets i les xiquetes sàpiguen com cuinar el peix i com consumir-se molt més. I la veritat és que estem també molt il·lusionats amb aquest projecte perquè suposarà una potenciació i una promoció d'un producte de proximitat com és el peix.
El primer acord que comentaves és el que ha de donar assistència àgil per redactar projectes d'obres, urbanisme, tramitar subvencions, el que dèiem. I en 3,2 milions d'euros per als pròxims 4 anys. Però com se financia? D'on surten aquests diners? Bé, això se finança en l'ús que fa aquells ajuntaments, és a dir, això és totalització per aquest valor,
el qual no vol dir que s'hagin d'utilitzar tots els serveis. Cada ajuntament, quan de tots aquests lots, que hi ha deu lots en aquest acord marc, els ajuntaments faran ús i en funció de les sobrenessitats utilitzaran un arquitecte, un aparellador, un delineant, un enginyer, un TAG o el que ells consideren oportun. El que no podem passar en aquestes contractacions que podem fer cada
Un dels ajuntaments que fem part no es pot passar dels 3.200.000 euros de contractació. Suposo que arribar, no crec que arribéssim, però el que no es pot fer és passar d'aquests 3.200.000. I una vegada que ha fet la licitació, cada ajuntament pagarà en funció del servei de contractació.
d'aquesta licitació que ha guanyat, si sortirà el preu de l'ús d'aquestos tècnics i l'Ajuntament, en funció del temps, de les hores, dels projectes, pagarà en aquests tècnics d'acord amb el preu que ha sortit en la licitació que ha guanyat. Francis, pots posar un exemple d'obra o projecte que es pugui desbloquejar gràcies a aquest acord?
Bueno, poden ser molts projectes. Això serà una mica en funció de que l'Ajuntament ara com ho tingui. Nosaltres actualment tenim dos projectes per a fer que ja estan contractats. A partir d'aquí, què es pot contractar?
La sol·licitud de subvencions, per exemple, que en parlàvem, a vegades els tècnics municipals o el personal de l'Ajuntament tenen molta feina i no poden destinar temps a fer aquesta... a amplir tota la documentació que es requerit per demanar una subvenció. Qualsevol subvenció que es faci durant aquests quatre anys. Obres, es pot ser una plaça, es pot fer uns cadres que s'haguin de urbanitzar...
o algú, una llar d'infants, qualsevol projecte que es pugui fer es pot contemplar en aquesta licitació i cada ajuntament, a la llar, perquè el que tenim ara per aquest 2026, els ajuntaments que formem part ja tenim els projectes fets. Què serà això? Poguer començar a treballar de cara a projectes que puguem fer els ajuntaments el 27, el 28, el 29, però és molt ampli. Estic dient qualsevol cosa, l'organització de carrers, places, edificis públics,
d'habitació i subvencions, com pugui ser el port, com pugui ser l'impuls d'upte, que més o menys el personal de l'Ajuntament això ho està fent, no? Però seria una manera de poder descongestionar també els ajuntaments quan estem molt carregats de feina. Clar. I ja és actiu, eh? Vull dir, a partir d'ara ja es pot utilitzar. Bé, això s'ha de licitar. Aquí es presentaran diferents consulteries, diferents enginyers, arquitectos,
i en funció de la valoració que es farà, del que sortirà de la licitació, s'hi ha aquells que podran formar part d'aquest paquet. No solament és que hagi de guanyar el més barat, sinó que aquell que t'ofici sigui menys cost o que tingui una forma de treballar diferent. Les valoracions seran molt diferents, això es farà part d'aquesta licitació,
i en funció de què li pot interessar a cada ajuntament, agafarà un tècnic o agafarà un altre, en funció de la falta que fa, no solament econòmica, sinó també de temps d'execució, de tipus de projectes que vulguem fer, serà molt variat. Una mica la línia del que s'està ferà també amb la CNM.
l'ACM es queda molt alluny i no ens contempla tot el que nosaltres volem fer aquí en aquestes licitacions o en aquests acords mals que volem fer aquí al Delta. Francesc, també comentaves que ho sol·licitat 48.000 euros al grup d'acció local de la Costa de l'Ebre per un projecte d'hàbits saludables a les escoles. De què va exactament aquesta iniciativa?
Aquesta iniciativa que es va proposar a una empresa, però que, bé, això també s'ha d'una vegada tingués amb la subvenció, si ens s'hotorgues, s'haurà de licitar i s'haurà de demanar, com no, el pressupost, no? Consistiria, com diria abans, en ensenyar als xiquets i a les xiquetes els peix, quin peix tenim aquí al territori, quin peix tenim de proximitat, fomentar, en programes a l'escola, en dies determinats, fomentar com s'hi cuina aquell peix i fomentar, sobretot, el consum, no?,
que el consum de peix l'habitatge cada vegada ha baixat moltíssim i a part que és san per a la persona menjar més peix, és potenciar també un producte de proximitat com tenim aquí a la nostra costa. Clar, es posa en valor el producte pesquer local d'aquí del delta, de l'ampolla del nostre territori. Sí, sí, efectivament, de l'ampolla, de la Ràpita, de Sant Jaume i tota aquesta zona, que té molt de producte tant de peix com de marici, és una mica potencial o no,
i que els xiquets i les xiquetes n'hi facin si se'ls ho ensenya més de prop, si se'ls ho explica, si els ajuda, si els ensenya una mica a cuinar, s'agafaran molt més apetència a poder-ne consumir, o més afició a poder-ne consumir, perquè ara ja ho sabem, a segons quines edats, la mitja bessura...
Sí, i no sé quina tendència hi ha, però de petits, normalment, el peix, els xiquets i xiquetes més petits, els hi crea com una sas, igual que la verdura de vegades, els hi crea que no en volen tant, volen abans una altra opció, saps?
Sí, sí, està clar. Això pot ser el fet que els impliquen els alumnes de ser ancians, més que són de cinquè i sisè, i també als instituts també es faria alguna cosa, no solament a l'escola bàsica. Però bé, el fet que el treballin, que el tinguin a prop, que el puguin cuinar d'una manera, clar, una cosa còmoda i fàcil, doncs pots fer entrar aquesta petència a poder-lo consumir, no?, perquè ho han fet ell, ho han cuinat ell, i llavors això els pot llamar l'atenció a provar-ho,
El que els agrada, perquè a vegades no els agrada per inèrcia, no dir, no, peix no, peix no, no. I això pot durar una bona iniciativa, sí, sí. I les escoles que hi participaran, entenc, són totes les de l'àmbit de delta gestió, evidentment. Efectivament. La idea és que siguin totes les escoles i també, sí, les escoles d'un institut, no, m'he equivocat, l'institut més que no participi, sinó que són escoles de primària de tot l'àmbit de la gran comunitat.
Molt bé. Francesc, en aquesta assemblea també vau aprovar una declaració de suport a les mancomunitats i a la creació de l'Associació de Mancomunitats de Catalunya. Què representa això? Sí, bueno, aquí estava en marxa que encara s'ha acabat de crear una mancomunitat d'una associació, no?, de mancomunitats que hi ha a tota Catalunya. Ells van proposar... A Catalunya hi ha diverses mancomunitats, no?, que ja estan treballant i ja sorgia la idea de fer aquesta associació, no?,
I nosaltres vam dir que, bé, que quan això sigui una realitat, vam acordar poder formar part també d'aquesta processació, perquè quan més siguem, més podem treballar conjuntament i més junts podem arribar i més...
podem optimitzar els recursos que tinguéssim, no? Clar, i al final l'exemple d'altres mancomunitats també pot ser un intercanvi de bones pràctiques, del que funciona, del que no funciona, d'experiències, no?, que al final aquí, si és una cosa bastant nova, altres llocs que ja ho estan implementant des de fa temps, una forma de guiar, no? Sí, sí, està clar, i inclús pot ser a la llarga aquesta central de compres, aquesta infernada, no?,
doncs podria ser que se pogués compartir aquest acord març, no? Se pogués compartir també l'interrogació i altres mancomunitats. Per tant, el vendant seria molt més ampli, per això s'ha de estudiar, que és una realitat, de veure com podríem poder treballar en aquests acords març, que això facilita molt els ajuntaments. Primer, la feina.
i després la facilitat que hi ha i el temps que es reduïixen poder fer una licitació. És a dir, si tu has de fer un ajuntament o una licitació, has de preparar tota la licitació, s'ha de publicar, i si està aprovat i està acordat, l'ajuntament l'únic que fa és adherir-se o ha de sol·licitar aquest servei, no? I guanya per 4 o 5 mesos, a part del tema econòmic, que si un enginyer o un tècnic s'ofereix a un acord marx, a part d'aquest acord marx,
sempre el preu, si espera diversos ajuntaments, pot ser un preu molt més econòmic. Per tant, això ens facilita moltíssim la feina. I acusar-nos de terminis, perquè els terminis de publicació, els boletins, de recursos, de no sé què, ho allarga molt. I, en canvi, si podem tenir aquesta Cosmark on hi ha unes empreses que han guanyat aquesta licitació,
és molt més ràpid, molt més eficient i molt millor per a l'Ajuntament, per a qualsevol Ajuntament. Francesc, abans has dit que us trobeu cada mes, feu assemblea cada mes, quan serà la pròxima trobada? Sí, la pròxima trobada serà el proper 25 de febrer, aquest 25 de febrer a Sant Jaume d'Ambreja. Molt bé, aneu variant de poble cada vegada, no? Sí, la seu central o la oficial és del Tebre, però anem fent cada mes, anem a una població des que formem part
de la Mancomunitat per poder-ho repartir i fer-la implicar a tot l'Ajuntament i que estigui també més propera, perquè la gent dels pobles, si se fa la reunió en aquest poble, també se la sent més seua. No és una cosa... O és un organisme que està a uns quilòmetres. Quan va passar en els pobles, la gent de la població se la sent molt més seua.
Sí, i tant, i tant que sí. Doncs no res, Delta Gestió l'hem encomitat per al final optimitzar recursos i sumar esforços per anar junts contra els reptes que estem tenint aquí al Delta. Moltíssimes gràcies, Francesc Arasa, i no res, hasta la pròxima. Molt bé, moltes gràcies a vosaltres per convidar-me i, com sempre, a disposar.
Doncs Marina, la vista està que aquesta suma d'esforços donarà bons resultats per a tots els municipis implicats. Ja ens explicaràs tots aquests resultats. Moltes gràcies, Cel.
Anem ara cap a l'escala perquè fa pocs dies que s'ha inaugurat al Museu de l'Anxova i de la Salt una exposició sobre nusos mariners. La nostra companya de ràdio, l'escala, l'Ona Vila, ha tingut l'oportunitat d'entrevistar a la directora del museu, la Mariona Font. Ona.
I ara anem a parlar de mar, de pescadors, de barques i concretament de nusos mariners. I ho fem perquè el Museu de l'Anxova i de la Salt de l'Escala inaugura una nova exposició que es diu Nusos Mariners i en volem saber tots els detalls. I per fer-ho tenim la directora del Museu de l'Anxova i de la Salt, la Mariona Font. Mariona, bon dia.
Hola, molt bon dia. A veure, Mariona, explica'ns una mica de què va aquesta nova exposició que teniu, nusos mariners. Sí, doncs aquesta exposició el que hem volgut és ensenyar que els nusos mariners no són com una anècdota, són una més a més, sinó que hi ha inventariats, centenars de nusos, milers de variants i que són importantíssims pel dia a dia, pel treball, no només de la pesca, aquests que sí que ensenyarem són exclusis de la pesca, però que es poden utilitzar
per moltes altres activitats. I és això que n'hi ha de molts tipus. N'hi ha que han de ser fixes, n'hi ha que són corredissos, n'hi ha que són per subjectar coses, n'hi ha per estrangular... Hi ha diferents, molts usos que poden tenir aquests nors mariners. I el que volem fer és, hem demanat, és una exposició que no l'hem produïda nosaltres,
L'hem demanat a un altre museu de la xarxa de museus de Patrimoni Marítim, concretament a Palamós, i l'hem portat cap aquí. És una exposició que l'hem trobada molt pedagògica i on s'ensenyen 15 nusos dels més habituals que s'utilitzin en el món de la pesca.
i d'una forma molt didàctica, ja s'explica la història, les anècdotes, també hi ha uns dibuixos molt senzills, pas a pas, per aprendre a fer aquest nus, i al cantó dels plafons també hi haurà un cap penjat i el mateix visitant podrà intentar reproduir aquests nusos i veurà la complexitat, o si són fàcils, o si aguanten, o si se n'en surt. Per tant, és una exposició molt interactiva, no? Exacte.
La vam veure i vam trobar que era una exposició que podia ser molt interessant ja per la gent gran, per la mainada, per tothom. A part de poder treure'n informació perquè hem de pensar que un nus és molt important. És quasi que sense el nus no podríem ni funcionar ni màquines ni es podrien... Moltes feines van relacionades amb el nus.
Doncs, a part d'aquest coneixement, que fos així és molt fàcil, lúdic, un repte. Has comentat que hi ha 15 anusos. Quins són aquests 15 anusos que podem veure a l'exposició?
Tots no me'ls sent cap. En sabem, els uns són els més habituals. N'hi ha el buit, el barrilet, he vist, l'entolladura, el de pardal, no ho sé, n'hi ha 15. Entenc que són els més habituals, no? El buit, el de pardal, els que es feien servir més a la pesca. Clar, cada un té un ús.
Vull dir que no... I per alguna cosa específica, doncs, era un de molt concret. Vull dir que després es puguin aplicar a altres llocs, a part de la pesta, doncs potser els han donat més rellevància, però, clar, tots eren importantíssims per la pesca. Hi ha, per exemple, el del palangre, el nus de palangre. L'has de saber fer, però si vols pescar palangre. Vull dir que cada un és molt important pel que va ser fet i pel que representa. Clar, has comentat que tenien diferents usos. Els nusos, quins usos tenien?
Pel món de la pesca, tant per la seguretat com pel treball, per poder navegar, és imprescindible saber aquests nusos. Hem de pensar que ara no es depèn tant d'ells, però tot i així crec que sí, sobretot en el temps de la vela llatina. Clar, també és una...
És una recerca que s'ha fet també al Observatori del Patrimoni Etnològic perquè hi havia una sèrie de nusos que només s'utilitzaven per veles i que ara potser no s'utilitzen tant perquè s'han canviat els materials, que han canviat tant de les veles com dels caps, però que són molt importants de conservar i de conèixer i d'utilitzar en molts casos.
Entenc que aquesta història també s'explica a l'exposició. I tant. Tot això també s'explica. Clar, és allò de dir, és molt complerta, veureu. Doncs allò de dir, ja t'he dit, ja surten anècdotes fins i tot, allò de dir, ja ha documentat el primer nus fa... fa... no, serien... fa 10.000 anys, 8.000 anys abans de Crist s'havia documentat el primer nus. O sigui, fins aquí, doncs podríem treure'n molta... molta història. I els nusos aquests encara s'utilitzen avui en dia? I tant.
Sí, sí, fins i tot allò de dir no només els pescadors, sinó que també qualsevol ofici, sigui que hagi d'unir dos fils, dos caps, dos cordes, és molt interessant saber com fer-ho.
Perquè són usos que fan que la corda quedi més forta, no? No és el simple nus aquell que de seguida se't desfà. Depèn, depèn de l'ús que en vulguis fer. Em pots fer d'uns més complexes que són fixes, que no s'hagin de desfer mai més, com d'altres que dius, no, no, és que en un moment donat s'han de desfer, han de ser molt forts, i en un moment donat allò de sense massa esforç s'han de desfer amb facilitat. Vull dir que cada un s'adapta ben bé a la feina que ha de fer.
És tot un art, no?, això dels nusos. Exacte. Em deien que és un art o una ciència, també se'l diu, o un ofici. Vull dir que se'n pot tenir diferents punts de vista. Llavors, aquesta exposició l'inaugureu aquesta setmana. Explica'ns una mica com serà aquest acte d'inauguració.
Sí serà al Museu de l'Anxova, serà el divendres a les 7 de la tarda i allà ensenyarem una mica com es realitzen i com poder fer la visita a cada un d'aquesta exposició.
I després el que tenim plantejat, però encara no tenim les dates tancades, seran tot de tallers que la gent es puguin apuntar i es puguin fer no només amb aquests caps que hi ha penjats, que són amb cordes molt bruixudes de l'exposició, sinó després poder-ne fer també més petits i poder-s'ho emportar cap a casa. Per tant, fareu tallers per aprendre a fer aquests nusos que els puguem utilitzar a la vida quotidiana. Exacte.
És la primera vegada que el museu acull una exposició de nusos? Crec que sí. De tallers de nusos sí que n'havíem fet. En fem sobretot coincidint amb la Festa de la Sala, com fem també els altres tallers per poder ensenyar aquest patrimoni pesquer. Però d'exposició concretament crec que sí que és la primera vegada. I com és que heu apostat ara per acollir aquesta exposició del Museu de la Pesca de Palamós?
Per això, per la facilitat que ens ofereix aquest intercanvi d'exposicions que fem entre els museus. Muntar idea, fer la recerca i produir una exposició, i que et quedi bé, és una...
És una despesa i quan hi ha exposicions que queden bé, per les xarxes ens les intercanviem. I aquesta vegada vam trobar que teníem ganes de poder ensenyar aquesta. Nosaltres també en tenim d'altres, que en produïm nosaltres i que també els oferim. I que també d'aquí un temps es veuran en altres museus.
Per exemple, ens en pots dir alguna d'aquestes que heu portat d'algun lloc? Sí, el que va tenir més èxit i que va tenir més seguiment va ser una que vam dedicar a l'anar a fer tenda, que és aquesta activitat tan típica escalenca que no es feia en altres pobles, que d'anar a pescar durant els mesos d'estiu o anar en plages de la Costa Brava.
Després el que també ara farem que volti serà la de l'esclavatge. Que també només afegint cada poble que l'aculli un plafó explicatiu i concret del seu municipi, també la poden ensenyar. I aquesta és la que nosaltres oferirem. Doncs Mariona, moltes gràcies per venir avui per explicar-nos aquesta nova exposició interactiva que teniu. Doncs moltes gràcies, Mariona. Moltíssimes gràcies.
Vaig deixar d'entrar-hi tant de cop, ara abans emullo els canells al cap i al cor. Amb els ulls clavats a l'horitzó, lentament cintures palles, malgrat la por, fent el mort. La vida passa igual.
I així arribem al final d'aquesta primera hora de randamar. Nosaltres ara farem una petita pausa de res, 5 minutets, i tornarem aquí fins les 6 de la tarda. No marxeu!
Rande Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
T'estimo, saltar lluny i perdre el cap. Jugar a submergir-me per un cos serà estrellat. Mai hi haurà cap barca que em dugui cap lloc millor.
Per és l'amor, jo sóc el mar. Vull que les onades i les tard siguin el fart.
que sigui parqueada a passar.
Tresor antic. Tresor antic. Tresor antic. Tresor antic. Sí, sí, has escoltat bé. Tresor antic. La millor fira d'antiguitats i col·leccionisme torna a Tortosa. Els dies 7 i 8 de febrer al pavelló Firal de Tortosa. Aquest any com a novetat, més de 1.000 metres quadrats d'exposició de motos clàssiques. Ho organitza Sant Jorge Evans i col·labora l'Ajuntament de Tortosa. Horari i més info a sanjorgeevents.com
TGN Esports, Tarragona Ràdio. El programa de l'actualitat esportiva a casa nostra, a Tarragona Ràdio. Cada dia durant mitja hora et portem com batega l'actualitat dels equips del territori. Si vols estar al dia i no quedar-te'n fora de joc, la teva cita és TGN Esports, de dilluns a dijous a les dotze del migdia i els divendres a la una. TGN Esports, amb Joan Andreu Pérez.
Raulina amb salsa, Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha nàstic. Ah, vale, vale, d'acord, d'acord. Vale, vale. Raulina amb salsa, amb Raül Fit, a les 6 i quart, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha plenari. També coincideix el dimecres al plenari. Vale, vale, vale, vale.
Raulina amb salsa amb Raul Fit tots els dimecres. Això, si no, coincideix amb el programa especial de... Però puc fer el programa jo algun dimecres o no, com baixó aquí amb aquesta ràdio? Sí, sí, sí. Doncs si em deixen els dimecres, Raul Fit amb Raulina amb salsa, farem un programa a partir d'un quart de set de la tarda a Tarragona Ràdio, tercera temporada amb il·lusió, entusiasme, alegria, però sobretot amb molt d'humor.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Benvolgut multireformista, a Obramat no podem abaixar-te els impostos ni el preu de la gasolina de la teva furgoneta, però sí que podem ajudar-te amb els nostres preus. Per això, a Obramat, revisem cada dia els nostres productes per oferir-te les millors marques professionals amb els preus més baixos de la zona IVA inclòs, on compren els professionals. Obramat. Bona tarda, són les 5...
Us parla Tere Ortega. Les incidències a primera hora d'aquest dimarts al centre de control de DIF a Barcelona han provocat retards a la xarxa ferroviària. A Tarragona els trens han arribat a circular amb més d'una hora de retard. Segons l'horari, previst i bé a poc a poc s'ha anat recuperant la puntualitat. Els usuaris una jornada més s'ho han pres amb paciència ironia.
Jo he sortit de casa avui a les 6.45, normalment agafo aquest tren que és en direcció de Tortosa a les 7.33 a Sants, jo treballo aquí a Tarragona, i ara són tres quarts de deu, o sigui que no està mal, no està mal un dia més, i ja està en normalitat en el servei. Hi ha problemes, doncs veníem, ja veurem què passa, i a primera hora ens han dit que s'havia caigut la reda.
Y que no iba. Teníamos salida a las ocho. Pero nada, hemos esperado nada, diez minutos y enseguida. Y luego ha ido lento, pero bueno, bien. En sentit Barcelona, els endarradiments han superat els 30 minuts.
El Museu d'Art Modern de Tarragona celebra els 50 anys amb un extens programa on destaquen quatre exposicions permanents. N'hi haurà sobre l'escoltor Julio Antonio, sobre Josep Maria Jujol o de fotografies de la col·lecció Fòrum, tot plegat mentre es prepara el seu trasllat al Palau de la Diputació, on que no serà abans de 2030.
La presidenta de la Diputació, Noemí Llaurador, sosté que l'arribada d'un fons d'aquestes característiques de la col·lecció Fòrum ha estat el detonant per fer el salt pel que fa al trasllat del museu. Penseu que aquesta col·lecció ens col·loca el Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona a nivells del menat del Museu Nacional d'Art de Catalunya i del Reina Sofia de Madrid. I tenim la sort de tenir-la aquí al museu, n'estem molt il·lusionats i, a més a més,
És realment el detonant que ens fa fer el salt, trasllat del museu d'aquí, de l'ubicació actual del carrer Sant Anna, a l'ubicació del Palau de la Diputació, al passeig de Sant Antoni, perquè necessitàvem, evidentment, un edifici prou gran i amb prou nivell per poder-la acollir, per poder-la mostrar amb major confortabilitat.
Ja avui hem conegut les dades de l'atur. L'atur puja un 1,23% el gener a Tarragona, però només ho fa el sector serveis. Segons les dades publicades pel Ministeri de Treball, a les comarques tarragonines hi ha més de 38.880 persones sense feina.
Passen 3 minuts de les 5 de la tarda. Engeguem aquesta segona hora de Randemar. Una segona hora on coneixerem l'última actualitat o les últimes notícies, millor dit, del Club Nàutic d'Arenys de Mar. Després descobrirem una persona...
molt vinculada amb el mar i amb tot allò que l'envolta. I acabarem el programa d'avui parlant d'emergències, d'un curs d'especialització en emergències en el medi aquàtic, que és pioner a tot l'estat. Estarem aquí fins les 6 de la tarda, Randamar.
Com cada setmana repassem l'actualitat dels clubs nàutics de les nostres àrees i avui ens toca anar cap al Maresme a saber què tenen entre marns el Club Nàutic d'Arenys Oriol. Doncs avui un dia més parlem de l'actualitat del Club Nàutic. Volem saber com estan les coses per aquí a Randamar a Arenys i per això saludem la gerent del Nàutic d'aquí de la vila d'Arenys, la Pilar Rodríguez Pilar. Molt bona tarda. Hola, molt bona tarda. Bé, què tal? Com esteu per al Nàutic aquests dies?
Doncs bé, bé, per al nàutic continuem, com sempre us dic, sempre amb moltes activitats, i aquí no parem mai, ni a l'hivern, ni a l'estiu, ni si plou, ni si fa vent, sempre, sempre tallem endavant. I mira que aquest any, això que si plou, si fa vent, ens toca quasi cada dia, eh?, fa uns dies que Déu-n'hi-do.
Sí, sí, no ens en treva, no ens en treva. Ens deixen descansar dos dies i tornem-hi. I tant. Però bueno, ja és això, ja és això. I tant. Explica'ns, doncs, Pilar, fem un resum de què és el que teníeu entremans ara mateix. Doncs mira, ara mateix continuem amb les activitats que estem oferint per a tothom, perquè siguin socis i els que no siguin socis. També fem els cursos de bridge, perquè vinguin a jugar cartes els dissabtes a les sis de la tarda. Mhm.
També tenim els cursos de Baix de Saló, que ja és la tercera edició que estem fent, són 10 sessions. Això ho fem els divendres a la tarda, a les 8 de la tarda, a les 8 del vespre.
Què més activitats fem? Una activitat que començarà en breu, però que encara no us puc dir la data, perquè encara no m'han passat, és que farem un curs de patró de llot. El que passa és que encara no tinc ben bé la data. Començaran aquest febrer, però en breu ja us podrem dir cosetes. Molt bé.
Per tant, encara no tenim la data, però vaja, però es farà aquest curs, eh? De patró, d'allò, te'n dius? Bé, de patró, sí, ves que m'han de dir exactament de quin curs serà concretament, però començarà ara el febrer. Començarà, suposo, que la setmana que ve o l'altra, i en breu tindré més informació. D'acord. Depeníem també de la data d'exàmen, saps? A segons això, llavors comences amb una data...
Sí, i després continuem amb el Club de Mar, el Club de Mar que el tenim a tope i aquest mes de gener hem començat amb més activitats, fem més activitats, a part de les activitats dirigides de pilates, iogues i funcionals.
Doncs també fem una altra activitat nova que es diu Força Activa, que està tenint molt d'èxit. I després també dir-vos que recordeu que també tenim activitats per nens, que fem el Functional Kids, que li diem nosaltres, que és els dilluns, els dijous i els dissabte.
o és per la mainada, que si volen venir a fer exercicis i divertir-se aquí al gimnàs del Club Nàutic, doncs també som benvinguts. I tant, home, doncs és ben veritat, Pilar, quan em dius que no pareu, argumentat de sobres, eh?, aquest no parar vol dir això, eh? Sí, sí, sí, a més a més, com sempre, doncs, totes les altres activitats que fem de partida al club, eh?, de les regates, de totes les coses, dels entrenaments, de les flotes, amb la base nàutica també a tope, o sigui que...
Sí, sí, que continuem, continuem. I ara que em parlaves de regates, Pilar, crec que ja ho deveu tenir tot a punt, ja està tot pràcticament organitzat per l'Intercups, no?, que el tenim aquest proper cap de setmana. Doncs sí, ho tenim a punt, ja el tenim a punt. L'Intercups comença aquest cap de setmana, com dius, 7 i 8 de febrer.
I sí, com cada any, aquí estem tot preparat, tot a punt, esperant que el vent ens acompanyi. I tant, no? La setmana passada la Mònica Zona ens ho comentava, eh? Dèieu, fem a mà de quatre clubs, però vaja, sempre els del Nàutic d'Arenys som una miqueta els que portem guanització, eh? Els que hem tirat del carro.
Sí, sí, sempre a l'Interclub sempre l'organitzen quatre clubs, que són el Real Club Nàutic de Barcelona, el Marítim de Barcelona, el Belís i nosaltres. Però sempre, des dels inicis, ha sigut el Club Nàutic d'Arenys el que organitza més, el que té més, el que porta la batuta una mica. Sempre m'acorda els quatre clubs, evidentment, de totes les decisions preses.
Sí, sí. El que deia la Mònica és així, és així. I tant, doncs una feina obligativa que porta, o que lidera, diguem-ne, el Club Nàutic d'Arenys en aquesta regata Interclubs per creuers, oi que sí, Pilar? Sí, ara és només per creuers, exacte. Hi ha diferents categories, però és de creuers. De creuers. I aquest any em sembla que toca sortir de Barcelona i venir cap aquí. Exacte, sí, comença a Barcelona. I després vindran cap aquí.
Fantàstic, home, doncs Déu-n'hi-do, eh? Aquesta, diguem-ne, que és la regata més propera que teniu en el calendari, però vaja, que això, diguem-ne que ja estem en tot l'any 2026, que totes les que estan sempre fixes, aquest any es seguiran fent, eh?
Sí, sí, nosaltres sempre tenim les fixes i si ens surt alguna de més, també intentem arribar a fer-les totes. El que ens agrada des del Club Nàutic és fer moltes activitats i fer que la gent tingui ganes de venir a competir, a passar-s'ho bé, de manera lúdica, de manera...
però al final que la gent vulgui venir aquí i sigui un punt de trobada. I crec que això ho aconseguiu, Pilar, ja no només amb la part de sortir a mar, de navegar, de competir o no competir, però igual sortir a mar, sinó també amb la part de terra, que ara ens comentaves a l'inici d'aquesta conversa, que també teniu moltes activitats que es desenvolupen a terra ferma i que també fan que la gent tingui un motiu per acostar-se al nàutic.
Sí, sí, és el que et comentava abans, no?, a part, doncs, del bridge i dels cursos de ball i així, per exemple, aquest dissabte també vam tenir una conferència que va venir el Dani Anglada a explicar-nos la seva experiència i va ser una conferència superinteressant i molt agradable, molt interessant, molt recomanable, molt recomanable. Llavors, nosaltres continuem amb el cicle de conferències, també, que cada mes intentem fer-ne una.
I, per tant, la de gener ha sigut aquesta del Dani, i el mes aquest de febrer segurament en farem una que tindrà a veure amb la Meteo. I ja ho estem organitzant, sí. No, no, sens dubte són xerrades interessants, perquè aquesta que comandaves del Dani Anglada és un regatista invident, és cec, no hi veu, però en canvi navega i li agrada, i quan el mar no es veu i se sent, ell va venir a explicar això, no?
Exacte, sí, sí, ell va venir a explicar la seva experiència i evidentment ell està lluitant, té un nivell de superació impressionant, impressionant, admirable, molt admirable. Ja et dic, val molt la pena escoltar-lo i realment t'adones que té molta lluita aquí darrere. Molt bé, molt bé. I tant, només són propostes, pel que dèiem, que no només s'ha d'anar al nàutic si tens un vaixell, que pots anar al nàutic a fer moltes coses.
Sí, sí, sí, per això et deia, al final volem ser un punt de trobada, no?, un punt, doncs, avui vaig a mirar una conferència, avui vaig a aprendre alguna cosa i ja està, avui sí que vaig a fer REM, vaig a fer una classe dirigida, avui vaig a fer mil coses, moltes coses, té, té. I tant, i que no ens queda tan lluny, tampoc, el Club Nàutica, amb una passegereta i estem al port.
Clar, no, no, estem aquí mateix, ja et dic, i és que hi ha coses per a tothom, no? Si tens ganes de, doncs, que comentava abans, no?, de competir, doncs vens a competir amb el que vulguis, amb el REM o vas a competir amb les flotes o amb els vaixells, si vols ser tripulant d'una embarcació també, no?
No fa falta tenir un vaixell propi. Per ser del Club Nàutic d'Arenys de Mar no fa falta tenir un vaixell propi. No, no, i tant, sens dubte. I em deies també la base nàutica, que també està en ple funcionament. Abans de Nadal comentàvem la Lliga Blava Escolar, comentàvem també amb el director de la base nàutica, hem parlat moltes vegades de tot el que s'està fent. També Déu-n'hi-do, aquest any amb aquesta Lliga Blava, amb tots els temes escolars,
que la base nàutica tampoc no para. La base nàutica continua amb totes les activitats que s'han fet, a nivell de les activitats amb les escoles, de l'esport blau, les activitats nàutiques, tot això continua, a part que a la base nàutica també hi ha altres coses que pots fer a nivell particular, que pots anar a jugar un pàdel, un caiac, pots celebrar els aniversaris a la base, hi ha moltes coses, hi ha un ventall d'activitats molt ampli.
I tant. I res, també m'agradaria preguntar-te, Pilar, ja que estem fent aquesta valoració d'activitats, estem parlant d'actualitat, del que tindrem també encara aquests propers dies, home, ja que estem en temps de valoració, m'agradaria també saber com va anar per Nadal tota aquesta qüestió que vau fer de la il·luminació dels vaixells, dels carabaquis, quina és la valoració que en feu?
Doncs mira, una valoració molt positiva. Va venir molts nens, vam estar molt contents, els patges els van rebre d'una manera molt agradable, van donar la seva carta i vam tenir la participació dels vaixells del Club Nàutic que estaven il·luminats i realment va ser molt bonic, molt bonic. O sigui que l'any que ve més, més i millor. Exacte, i això suposo que dona ales i dona ganes de cara l'any que ve a repetir-ho i millorar-ho, no?
Sí, perquè si les activitats que fas funcionen, evidentment es continuen fent. I és el que volem, que vingui la gent i funcioni i que continuem celebrant els diferents dates. I tant, perfecte. Doncs bé, aquestes són les qüestions d'actualitat que tenim des del Club Nàutic d'Arenys, que és un club molt actiu. Jo no sé si hi ha un rànquing de clubs actius al país, si tots sou igual d'actius, o el de Quirenys és el que és més, però Déu-n'hi-do.
Sí, sí, som molt actius, no ho sé, no hi ha rànquing. No n'hi ha, vaja. No hi ha rànquing, no? L'hauríem de fer, potser l'hauríem de fer. I tant. Però no, no, sí, ja et dic que nosaltres sempre estem disposats a organitzar qualsevol cosa i, bueno, de fet és el que et deia, no? Si organitzes i tens resposta per part de la gent, doncs és molt agradable i es continuen fent.
I tant, home, és una satisfacció, la veritat és que quan es salta al capdavant d'alguna entitat que organitza alguna activitat, quan la gent respon i l'activitat funciona, és un goig, perquè moltes vegades també passa el contrari, que organitzes una activitat que té molt d'esforç, que requereix moltes hores i després et trobes que no ha vingut ningú, que no hi ha anat gent, això també passa, segur que molta gent que ens escolti que està amb entitats que organitzen coses més d'una vegada s'hi han trobat, i això, a part de saber greu, doncs és igual, que quan les coses funcionen millor.
Sí, sí que passa, perquè a nosaltres també ens ha passat. Hi ha activitats que evidentment ho prepares amb molta il·lusió, amb molta feina, però no hi ha la resposta que hauria de ser... Doncs, bueno, es tracta d'analitzar el per què passa això i potser són temes de dates o de coses per l'estil i l'any següent es torna a intentar canviant el que creguis que no s'ha fet tot correcte. I ja està, sempre és intentar-ho.
I tant, clar que sí, per això existeixen les entitats i sobretot la vostra, el Cognàutic, que no para de fer activitats. Pilar, moltíssimes gràcies per atendre'ns aquesta estona i d'aquí un meset, més o menys, i tornarem i comentarem l'activitat i l'actualitat que tindrem al Cognàutic en aquell moment.
Doncs vinga, perfecte, d'aquí un meset ens veiem i ja parlem temes de Setmana Santa. Oi, mira, clar, ja la tindrem a sobre, si és que passa el temps volant, eh? Sí, sí, sí, per això, per això. Llavors ja començarem amb la Setmana Santa. Doncs vinga, ens emplacem i així ho farem, ens retrobem d'aquí un temps. Pilar, moltes gràcies, bona tarda. Perfecte, moltes gràcies, bona tarda.
Llops de Mar, un podcast fet arran de mar.
Tothom té el seu concepte de cuina marinera. Hi ha la cuina a bord dels vaixells, aquella que es serveix als restaurants o la que es fa a casa. Tothom té les seves receptes. El nostre lloc de mar d'avui de tot això i de la investigació que fa n'ha fet un restaurant. I no precisament arran de mar, sinó a la part alta, el casc antic de Tarragona. Parlem de Ramon Martí, el propietari del restaurant El Llegut.
Si parlem de mar Mediterrani, què és per tu el mar Mediterrani? Peix, horta i cultura mediterrània, saps? I espècies, doncs, bueno, el primer que m'ha de cap són farigoles, no? Romer i safrà i sobretot port, no? Molt de port i molta olor...
De peix, de port, saps? Jo de petit ja he estat molt vinculat al mar. I aquesta olor que tenen els ports, doncs et queda gravat al cap, saps? De tant en quant, mira, m'encanta viure a Tarragona per això, no? Perquè des de qualsevol punt de Tarragona beus a l'aigua.
I l'olores, tot i que no vagis a la platja, o tot i que no vagis al port, o tot i que no vagis personalment a comprar la llotja, no? Però, bueno, i la llum també és diferent. Ara ho comentaves, has comentat peix, has comentat espècies com la farigola. Ets cuiner des de fa molts anys i al teu restaurant, al Llagut, només sí cuina peix, pràcticament.
Sí, sí, sí. Bueno, correcte, només fem peix. Al principi va costar, la gent era complicat d'entendre, perquè aquí a la província si vols anar a menjar peix, doncs te'n vas al Sarrallot o te'n vas a Cambrils, no?
on anaves ara tot ha anat a més a mi em feia il·lusió treballar producte d'aquí perquè d'alguna manera sempre hem estat molt vinculats al territori on hem estat potser és una cosa que tens a la genètica cuinar allò que tens al territori perquè al cap
vius on vius i tens el contacte amb la gent del barri, amb la gent d'on vius i amb els productors, perquè sempre ens ha agradat molt tenir contacte directe amb productors. I, clar, quins productors tenim aquí? Productors de peix i d'horta.
Com vas decidir que volies cuinar només per jo? Per què ho vas decidir? No sé, mira, no m'ha agradat mai anar a agafar el camí fàcil. No sé, sempre... També els meus companys sempre... Estic catalogat dintre d'allò que diu... És que se complica la vida el Ramon sempre. Bueno... Moltes vegades ho he pensat. Ara fa poc també tenia una entrevista amb un amic i també m'ho preguntava com és que has anat a parar amb cuina marinera, no?
Jo crec que al final a mi sempre m'ha agradat rexerxar l'essència de les coses, anar una mica més a profunditat.
Potser per això em considero cuiner de fons, de salses base, de brous, de salses bàsiques, d'aquelles del xup-xup, de la cuina d'estar 8 hores, 5 hores fent un sofregit, d'anar rostint. Sempre m'ha agradat
anar a l'essència després i a producte, producte primeríssima qualitat. I el tema de l'arquitectura del plat, doncs, bueno, no sé, potser és que com que soc dels 90, doncs igual té una importància, estic d'acord, però jo sempre li he donat molt més valor a la...
els processos d'elaboració molt importants per mi. M'imagino que per això sempre acabes a picar ceba i a picar all i a començar les receptes o les elaboracions des de la matèria primera, des del punt zero. I, bueno, és que considero que aquí a Tarragona, no?,
El que tocava era fer cuina marinera. Com que tampoc no era una cosa que mai m'hi havia posat massa, tot i que sempre m'ha cridat molt l'atenció, tot i que sempre he tingut molt de contacte amb el mar, més a nivell d'oci que no a nivell laboral, doncs no sé, m'he feia com una il·lusió. A més era el més fàcil en aquell moment. A Tarragona el més fàcil era fer peix.
Creia una mica l'atenció perquè Tarragona sempre ha estat vinculat amb el mar i costava trobar restaurants de cuina marinera. Sí, és una de les coses que m'hi vaig trobar. Vaig agafar companys d'aquí de Tarragona i els vaig comentar que anàvem a la peralta i la intenció era treballar només peix. La gent em deia que la gent per menjar peix se'n va al serrallo o se'n va fora a Cambrils.
A la mare alta hi ha que fer torrades perquè tot eren llesques i que també té la seva història. Ja ho veus, avui hi ha restaurants molt anomenats que fan entrepans. Ja t'ho dic, sempre m'he agradat, no és que m'haig de dir, sempre he acabat tirant el camí més fàcil, més complicat. Tampoc no tenia ganes de fer el que feia tothom.
Com definiries tu o què és per tu la cuina marinera? Altres cuiners i altres pescadors que estan més capacitats per explicar-te el que podria ser la cuina marinera. Jo sempre et parlo des del meu punt de vista, des de la meva experiència, des de la meva il·lusió i des de... Això és el que volem.
Sí, bueno, doncs, per mi, cuina marinera és la cuina de la gent del mar. A partir d'aquí, qui manega la gent del mar? Doncs pescadors, els comerciants, que són els nostres proveïdors, les llotges, les dones dels pescadors, i aquí potser hi ha diverses vertents, hi ha la cuina del ranxo, la cuina que es feia a bord,
Que clar, que avui en dia l'únic que conec que fa cuina a bord és el Lluïset de la barca. Saps? Que bueno, perquè quines barques fan ja cuina a bord? Ja no hi ha barques que cuinen a bord. Crec, aviam si ara diré aquí un disbarat.
Jo he après moltíssim de cuina marinera, doncs, bueno, sí, és veritat, de biografia, d'investigació, de començar a picar i començar a provar, i prova error, i prova error, i aquestes coses, no? Però al final, a poc a poc, he après moltíssim dels meus proveïdors de peix, moltíssim, doncs família Budesca. He après molt dels pescadors, del serraio, amb els quals he tingut molt de contacte,
He après moltíssim dels cuiners, pescadors, que han acabat muntant restaurants propis. Per la família bestiana, sí? Que sempre li he dit al Xavi, dic, escolta'm, com és que t'hi fots amb això? Bueno, és que tu no saps com era, com és el món de la mar, i tot, dic, clar, tio, és que te'n vas de Guatemala a Guatepeor, no? Té-la, pobret. Però no, no, vull dir, també he après moltíssim d'ells, i també menjant, no? M'agrada molt menjar i beure.
O sigui, hem d'imaginar-nos que tu baixaves el serrallo a parlar, per exemple, amb els pescadors per aprendre? Sí, sí, esmorzar, sí, claro. A més, també, és que jo m'ho passo molt bé. Imagina't, això dels esmorzars de forquilla, doncs, clar, és cuiner, no? És que jo, si no treballés, no passaria per la porta.
Perquè és que m'agrada molt menjar, i tot el dia tinc gana. I en aquest sentit tinc la sorda que el peix ja convé, ja pots menjar tot el peix que vulguis.
Però sí, m'encanten les tertúlies de sobretaula. A més, és això, no? M'agrada molt la filosofia de la sobretaula. Ja et dic, és que m'agrada molt l'essència de l'astronomia, m'agrada molt l'essència de tot i crec molt en aquest trobament arrel d'una taula. No solament és el menjar, no? I sobretot aquelles sobretaules llargues, no? Que igual te donaven les 7 o les 8 de la tarda o empalmaves amb el sopar, però...
Sempre m'ha agradat molt i després, per la feina, em convenia més anar a esmorzar. I haig d'agradir que sempre he tingut molt bon contacte, ja t'he dic, amb el meu proveïdor de peix, el meu proveïdor de peix, com a mínim, un cop cada dues setmanes, un cop al mes, tinc una sentada, un cafè que sempre s'allarga, perquè tant amb ell com a mi ens agrada moltíssim el nostre ofici,
I s'ajunta, s'ajunta un pescador, s'ajunta un restaurador de peix que ja està mig jubilat. És que sempre m'ha fet molt de respecte i sempre li he tingut molt de carinyo a la gent amb aquesta experiència i sempre els he vist com un llibre obert i que millor tenir-los allà asseguts en una taula.
I gràcies a això tu també has pogut recuperar receptes que potser es feien només a barca, a bord, i ara les apliques. Sí, això m'encanta. M'agrada molt recuperar, o m'agrada molt intentar recuperar
receptes tradicionals. Tot i que no és fàcil, perquè tot evoluciona. També és una mica no reinventar. Adaptar. Sí, però tampoc és adaptar. És fer uns canvis. Al final acaba sent molt personalitzat.
Però bé, li he perdut la por a això perquè considero que la cuina marinera també depèn molt d'una família amb una altra o d'un veí a l'altre, saps? A la mateixa escala, doncs, gent pot fer l'all i pebre d'una manera i l'altra té un altre concepte i al final és pels registres que tens i els registres que tens venen de la memòria i venen de la teva experiència i venen del que vas vivint el dia a dia. A partir d'aquí, com he arribat a la cuina marinera? Bé,
doncs a base de caminar. Llops de mar, un podcast fet arran de mar. A més, sobretot aquestes especialitats amb arrossos i la fideua, bàsicament. Vull dir, són les teves especialitats d'aquí, de llagut. A vegades acabes encastrat en un espai...
involuntàriament bueno doncs no sé si és veritat que sempre vam arrencar molt amb arrossos no sé potser també era com és que m'he adonat amb el temps que també és molt popular tenim clients que fan quilòmetres per menjar arross i amb això al·lucino moltíssim
A vegades tenim gent del País Basc, o gent de Saragossa, o gent de l'Aragó, o gent del nord de Catalunya, que me diuen, no, és que venim a menjar arroz. Jo, bueno, vens a menjar arroz perquè estàs a vacances per aquí. Bueno, venim de passada, sí, però no estem establerts.
I al·lucines amb això, no? Sí. S'ha adonat que la gent ens reconeix com especialitat en arrossos. També és veritat que tenim un munt d'arrossos a la carta diferents. És veritat que des del principi també oferíem els arrossos amb racions per persona individual, que potser això també és una cosa que era bastant inusual, però també vaig pensar, bueno, ja que només toquem peix, ja que només toquem quatre coses...
doncs haurem d'oferir plats individuals, tant de beix com d'arròs. També és veritat que sempre hem estat molt al servei de... Hem sigut molt servils, saps? En el sentit que un restaurant... Doncs bueno, considereu que un restaurant es dedica a això, no? A crear una festa a la taula i que tothom mengi el que vingui de gust sempre quan ho tinguem nosaltres en carta, clar. Si tu haguessis de quedar-te amb algun arròs, sabries en qui quedar-te's?
Bueno, sí, sí, l'arròs a la masqueta m'encanta. És un arròs que ha costat moltíssim de parir i quan algú te costa molt de parir després li tens com més de carinyo, no? I a més és molt curiós perquè, bueno, sempre el nostre procés de treballar els plats tampoc no inventem gaire cosa, no?
Entre altres coses, perquè considero que fer-ho senzill bé cada dia ja és difícil suficient. Hem acabat fent arrossos, no sé, perquè a la gent li ha agradat, suposo, i a partir d'aquí, com que veus que això té acceptació, doncs vas investigar més coses. Llavors, una d'aquestes va ser el Masqueta. El nostre procés, com et deia abans, era...
Agafem, ens pensem una elaboració o rexergem algun pla tradicional que ens agradaria introduir en carta i estem investigant una mica, fem proves, i quan més o menys pensem
que tant la elaboració com el producte final, com també pensar moltíssim a l'hora del servei, ser capaços de servir aquell plat en òptimes condicions, tant com per 5 persones, com quan treballem més i som 70 o 80 clients, serveis una mica més difícils,
Llavors ens ho posem al menú i introduïm al menú, li donem una mica, insistim una mica i escoltem una mica les opinions del nostre client a través del meu equip de sala i li agafem una mica de pràctica. I allò se va modificant, se va modificant i normalment en una setmana o dues setmanes ho tenim enllestit. Amb el Masqueta va ser una cosa molt més complicada.
Aquí teníem contacte, ja t'he dit, amb gent de mar, gent pescadors, cuiners i també amb aficionats i gent que s'estima molt Tarragona i s'estima molt el territori, no? I entre aquests recordo moltíssim l'Edu d'aquí de...
de la pastisseria, de la plaça El Fòrum. I ell sempre em deia, Ramon, esti, tu cosa que fas enrossos hauries de... per què no fas un masqueta, per què no fas un masqueta? I bueno, em va donar una tant la llauna, des del carinyo, eh? Doncs... i bueno, em preguntava com ha de ser això. Bueno, no ho sé, perquè tal, que qual, fas així, això calent, allò tal, i ha de fer una espuma, i això fa que...
I no ho tenia gens clar. I ho anava ajornant, no anava ajornant, però jo crec que et queda en memòria i et queda com una cosa pendent de fer. I bueno, i amb el temps, doncs alguna vegada algun pescador diu, eh, mira, Rosa Masqueta. I ostres, mira, i m'hi vaig posar. I bueno, i al final, la meva conclusió és que això de... A mi m'he deien els pescadors de barca aquí de Serraio, precisament. Agafa una olla concava de ferro, la clàssica, no saps? Aquella clàssica.
I posa-li oli, i quan estigui l'oli ben ruent i fumejant, el caldo ben calent, li tires el caldo a l'oli, allò fa un esclat, i llavors li tires l'arròs. O sigui, és una recepta molt diferent, que no s'ha de cara al sofregit amb l'arròs i després es mulla, sinó que...
s'ha de tenir molt controlat la quantitat de fumet, o sigui, la quantitat de brou, la quantitat d'arròs, la intensitat del foc i el temps de cocció. I quan això ho tens tot agafat,
El resultat d'això és un arròs cremós que recorda una mica el risotto, però que s'elabora únicament amb olis vegetals. No intervenen ni crema de llet, ni mantegues, ni res. I la història està, el secret sembla...
agafa l'oli, nosaltres treballem oli d'oliva extraverge, ja saps que pertanyem al col·lectiu Slow Food, tot treballem amb ecològic, o al màxim possible amb ecològic, en aquest cas oli d'oliva extraverge, arbequina,
amb una olla concava de ferro, que és amb les que nosaltres servim els arrossos a taula, ben calent, ben calent, el brou calent, que no fumeixi, no? Jo trobo que si l'oli fumeix, l'oli s'està cremant. A partir d'aquí, no m'equadra, ja t'he dit, ho adapto. A més, és un procés molt perillós. Cuidat-ho si ho provo a casa, eh?
Perquè ja passa... Bé, ara t'explico. Llavors, clar, l'oli ben calent, t'imagines, no? L'oli ben calent, allò que li cau una gota d'aigua i allò ja comença a xispejar. Bé, doncs imagina't que llavors, de cop, li tiràs el brou de peix calent, també. Allò, un esclat, però un esclat que jo m'imagino que d'aquí li va el nom, no? De l'esclat, masqueta, masquetà... Suposo que d'això deu ser...
havia d'arrencar al sud de Catalunya o al nord de València, masqueta, mascletà, bé, deu venir de tot el tema dels petardos i de cosa mediterrània de València, i després li tira-se l'arròs, i és veritat, es creia com una espuma a sobre del brou aquest que està bullint,
que a mesura que es va consumint l'arròs, doncs, efectivament, queda molt melós. També és un concepte de la cuina clàssica francesa, que és lligar les salses amb oli d'oliva, en lloc de mantega. I va separar aquí amb un oli molt cremós. Què passa? Doncs m'imagino que...
originàriament, això devia ser, s'havia de fer servir un brou molt concentrat, molt potent, molt heavy, no?, vull dir, tots els peixos que no són comercials, doncs que ara potser se tornen al mar, abans anaven en una olla, els barcos de pesca pel ranxo de Bordo, que cuinaven a Bordo, doncs imagina't, te fas una idea, no?, el brou de peix supermega concentrat, i allò ja tenia un sabor brutal, no?,
Nosaltres li hem donat dues voltes i després li afegim un sofregit amb pavrot de romesco i fem una altra que li afegim un sofregit de safrà d'aquí de la conca.
I, bueno, llavors hem anat polint una mica tot això i hem fet un arròs a la masqueta a l'estil del llegut, si veia a ser a l'estil del Ramonet, no? Llavors, bueno, també ens agrada, també té un punt picant, perquè m'he adonat que tota la cuina marinera té un punt picant, a tot el que és mariner porta una mica de bitxo, saps? Doncs, bueno, doncs...
I també li hem trobat el punt picant, l'equilibri aquell, que moltes vegades hi ha gent que m'hi diu que estava molt picant. I jo, bueno, a mi m'agrada definir-ho com... La gent se me'n fot, com un picant eròtic, no? O sigui, és el típic plat aquell que té un punt picant que mentre estàs menjant no te'n dones compte, però quan pares, pica. I llavors, doncs, bueno, no pares mai de menjar, perquè quan pares de menjar és quan te pica.
Has parlat també del romesco, i el romesco també és una altra d'aquestes receptes que tothom fa diferent, i típica de Tarragona. Sí, al final la cuina marinera té una evolució territorial, no?
Clar, el que aquí és un romesco potser a la Costa Brava seria un suquet, no? I potser el que aquí és un romesco, o sigui, el que a la Costa Brava, al nord de Catalunya, seria un suquet, a la Costa Durada és un romesco, i si te'n vas una mica més avall és a la llipebra, no? Valencià.
Sí, el romesco, doncs, bueno, vull pensar que és un plat molt d'aquí, perquè el pebrot de romesco és com d'aquí, i, bueno, és una picada, no?, i a més són productes secs que no necessiten fred, no necessiten de nevera, no?,
Tornem una altra vegada a l'arrel de les coses. Suposo que amb una barca, quan tu navegues, què portes? Portes coses que no necessiten fred perquè no se t'espatllin. Alls, portes arròs, però amb espècies. Portes una ristra de poblot de remesco, fruits secs.
i clar agafes mà del que tens i això amb una picada amb un morter i amb això lligues el plat més caldós més aviat caldós del que estiguis cuinant de peix i acabes fent un romesco en aquest aspecte tu també has investigat bastant sobre la cuina romana i la cuina romana també tractava molt el peix
Sí, sí, sí. Bueno, es que al final, veus, te dones contó de que, bueno, tinc aquesta mania.
Tinc aquesta mania de tirar enrere. En lloc de... En lloc de modernitzar-me, doncs, bueno, crec que el primer procés és tirar enrere i una vegada a darrere, doncs, ho tens controlat, doncs, fer el pas endavant, no? El que passa que, bueno, sempre... No ho sé, em falta fer a cara el pas endavant, suposo que perquè encara considero que em falta base, no? Però és que, clar, això no s'acaba mai. I... I, bueno, sí, la cuina romana també m'he cridat moltíssim. Sí. A més...
Amb els anys que portem amb això de la cuina romana, m'he adonat que molts plats que avui en dia tenim com a clàssics dintre de la cuina catalana provenen de la cuina romana. I la cuina romana no deixa de ser una cuina a quilòmetre zero, eslòfot, a tope, no? O sigui, elevat al quadrat, no? Perquè, clar, no hi havia possibilitats d'aconseguir gaires coses de fora.
Sí, és veritat que durant l'època romana començava una mica més tard ja va haver-hi el comerç, no?, de via marítima, però sempre acabaves tirant del que hi havia a prop, o sigui que cuina de territori.
Ja per anar acabant, ara parlaves de la cultura gastronòmica, on ha quedat? A vegades la sensació és que sí que és veritat, que hi ha grans cuiners actualment i hi ha grans restaurants, però també la sensació és que perdem una mica la nostra essència o les nostres arrels gastronòmiques. El que potser més pot fer és que es perdi el cuinar a casa.
perquè a fi de comptes tots els registres d'astronòmics que tenim al cap són els de casa.
A mi sempre se m'ha tildat de cuiner molt especial, cuino molt potent, cuino molt fort, cuino no sé què. Amb el temps ho he mullat una mica, això m'ha anat arrodonant una mica, però sí, quan penso, és que a casa, ma mare, sempre cuinava allà.
molt heavy, bueno, i reduït, però és que, clar, a mi això m'encantava. Llavors tenim aquest registre i, bueno, i automàticament una elaboració per mi, quan vaig començar amb aquest ofici ben feta, doncs era el registre que tinc en memòria.
I s'està perdent la cuina tradicional? Bé, també, no ho sé, crec que és més important plantejar-se que el que s'està cuinant, el que s'està perdent,
És la cuina de casa, s'està perdent el mercat, s'està perdent el que nosaltres teníem com el que viures de barri, saps? Això em fa més por. La cuina tradicional, doncs sí, s'està perdent perquè a les cuines potser s'entén com una cosa molt simple, molt senzilla, no?
No sé, és més divertit potser fer una cuina més... Hòstia, és que és difícil, eh? Definir-ho, això, bueno, d'autor. Per mi una cuina marinera també és molt d'autor, saps? Una cuina com més de jugar, no? Bueno, és que està mal dit. Una cuina més divertida, on, bueno, doncs en un plat li busques 40.000 coses, no?
Al final, igual que amb un vi, això de catar un vi i trobar-li 40.000 coses, tampoc no ho he entès mai. Escolta, mira, el vi t'agrada o no t'agrada, a partir d'aquí te'n recorda una cosa, te'n recorda l'altra, però no 50.000.
Ara sí, recte final de la Ronda Mar d'aquest dimarts 3 de febrer del 2026 i anem fins a la Universitat de Manresa que impulsa un curs d'especialització en emergències extrahospitaliàries en el medi aquàtic pioner a tot l'estat i orientada a millorar la qualitat de l'atenció al pacient en situacions d'emergència en aquest medi i reduir-ne la mortalitat i les seqüeles associades, Carla. Doncs sí, Marina, i per això tenim avui amb nosaltres en Ramsès Martí.
infermer d'amargències extrahospitalàries, expert en seguretat aquàtica i professor de salvament i socorrisme, a més a més de coordinador d'aquest curs pioner. Bona tarda, Ramsès, benvingut a Rondamar. Hola, molt bona tarda. Primer de tot, volia situar-nos una miqueta amb antecedents i parlar de la necessitat d'un curs així, que per mi està bastant clar després que el 2025 s'hagi consolidat com un dels pitjors anys pel que fa a aquest tipus d'accidents en els últims 10 anys,
Només per darrere del 2015, si no m'equivoco, amb 472 morts registrades per ofegaments a l'estat espanyol. Però tot i això, no existia fins ara una formació especialitzada d'aquest tipus ni a Catalunya ni a Espanya, no?
Així és. Fins ara només podíem trobar petites píndoles dins dels màsters que es dirigien al personal de Medicina Astrohospitalària, on es feia una mica una pinzellada de tot el que són els incidents en entorn aquàtic, però no hi havia res que hi entrés d'una manera clara, amb un contingut, amb un pes horari i amb un pes de pràctiques com el curs que s'està tancant actualment.
Aquest curs se centrarà en l'atenció prehospitalària, o sigui, dotar d'eines als primers intervenents d'aquest tipus d'emergències. Ens expliques una miqueta a qui estarà orientat aquest curs i què és més específicament el que s'hi tractarà? Doncs, mira, primer de tot està orientat a personal dels serveis d'emergències prehospitalàries, és a dir...
metges, personal d'infermeria, tècnics en emergències sanitàries, però també per a aquells que també estan vinculats a l'entorn aquàtic i poden ser primers actuants, policies, bombers, instructors de busseig. Cal pensar que l'actuació d'aquests primers actuants marca l'actuació de la resta, fins a tal punt que si no es fa la primera actuació que toca, a vegades el fet que arribi al millor dels equips, amb el millor equipament,
no canvia molt les coses. D'aquí la importància, i sobretot en el treball multidisciplinar, i que aquesta cadena d'ajut a la persona que ha tingut un problema a l'aigua no es trenqui i sigui amb la millor qualitat possible. Clar, perquè, de fet, parlant d'aquestes emergències, normalment quines són les més habituals amb les que us trobeu des dels serveis d'emergències?
Evitablement tenim ofegaments, ofegaments que poden ser secundaris a alguna altra malaltia que s'hagi esdevingut dins de l'aigua. Un mareig, una baixada de tensió a fora de l'aigua, pot comportar un traumatisme al caure a terra.
però quan això succeeix en una lámina d'aigua tenim un ofegament. També poden tenir traumatismes vinculats a caigudes d'embarcació, caigudes d'alçada a l'aigua. Tenim també incidents que es poden produir no a espais aquàtics naturals, sinó a instal·lacions aquàtiques, parcs aquàtics, piscines... I sobretot el que volem fer molt palès és l'especificitat de l'entorn aquàtic, que és un context molt diferent,
on les eines que portem necessiten ser usades d'una manera molt concreta i on els mateixos professionals hi entren assumint un risc, perquè el risc de caiguda dins l'aigua sempre hi és present. Llavors entenc que aquesta formació ja no és només sobre com ajudar els altres, sinó com protegir-se un mateix a l'hora de fer aquestes intervencions i no col·locar-se en una situació també de risc.
Exacte, és un mèrit tan específic, sempre parlem del mar, que té el seu llenguatge, el seu argot. Hi ha coses que ja fem els membres dels serveis d'emergència, posar vies venoses, actuar amb ofegaments, aturades cardiaques, però quan això es produeix sobre una superfície inestable, com pot ser una embarcació que pot estar molla, o una platja, en el context de sorra, aigua, sol, el fet que a vegades les platges són grans i l'ofegat pot estar ple de sorra,
Són coses que fan que el cas sigui més complex i que una cosa que tenim molt per la mà fer sobre l'asfalt ens costi molt. I també és molt important el fet de veure aquesta interfase de quan els socorristes, els rescatadors, depèn de la situació, troben aquesta persona, que coneguem quina és la feina, com la feina que fan té una relació directa amb com nosaltres l'atendrem. En el curs a la gent no se li demana que rescati, però sí que vegin
com les maniobres dels rescatadors són molt importants perquè l'estat de la persona es mantingui el millor possible i la nostra feina encara tingui més profit.
Clar, perquè això entenc que és una mica com quan s'aprèn a gestionar accidents de trànsit, per exemple, que hi ha qüestions molt específiques, com amb els motoristes, el tema dels cascos, totes aquestes coses. Entenc que en el medi aquàtic també es repeteix i per el que he estat, podem veure una miqueta d'aquest curs, en faré una part pràctica on feu molta incís en el tema del busseig, del rescat de bussejadors.
Sí, de fet, les pràctiques són tres dies que fem, en aquest cas, l'estartit, i llavors cada dia hi ha un tema que és clau, hi ha un dia que dediquem a tot el que seria el busseig amb equip autònom, però també al busseig en amnea. Els dos tenen patologies i incidents particulars que ens poden donar tipologies de víctimes amb uns signes i símptomes diferents.
Llavors, el que fem és intentar recrear amb l'ajut de personal de la zona i amb entitats com Salvament Marítim, per exemple, que hi col·labora, situacions on els serveis d'emergència s'hi poden trobar al moment que arriben a un port a rebre una víctima que un centre de bussetge ha tingut un incident. Que sàpiguen quins elements de tractament tenen els centres de bussetge, com ens pot arribar aquest pacient...
veurem com fem aquesta interfase, com rebem aquest pacient perquè la cura sigui continuada, i també de cara als centres de bossets, als instructors, a policies bombers, que puguin estar portant aquest pacient cap al port, sàpiguen també com interactuar amb nosaltres perquè aquesta cadena no es trenqui i sigui el més eficient possible.
I a nivell de com estem ara amb aquests serveis d'emergències que no són tan especialitzats en els serveis mèdics, que parles de bombers, parles de policia, com creus que és ara mateix les eines que tenen per treballar aquest tipus de situacions? Perquè entenc que si es fa aquest curs és que realment hi ha una necessitat gran de dotar d'eines a aquestes persones.
Bé, mira, bé per diversos flancs. Primer, doncs, perquè quan fem els cursos, els màsters d'estrospitalària, sovint la gent ens demana més contingut sobre aquest aspecte, no? Se'n dona molt de muntanya, se'n dona molt, i sovint veus màsters que donen molta importància a la muntanya, però no tant al tema aquàtic, quan Catalunya és, sens dubte...
Una potència mitjana a nivell marítim. Tenim moltes activitats marítims, hi ha un auge brutal de l'economia blava. Veiem com hi ha cossos pertanyents a la Generalitat, sigui policials com Mossos d'Esquadra, agents rurals, s'estan equipant amb...
estan creixent com a entitat amb capacitat marítima, la unitat marítima de Mossos, també tenen embarcacions al personal dels agents rurals. Ostres, ens manca una mica de formació en un entorn, en un entorn marítim, on...
Una mica una selva, en certs aspectes. Per tant, com et deia, estem donant molta importància a l'economia blava, a l'augment de les activitats, tant nàutiques com d'esbarjo a prop de l'aigua, no tan sols navegació. Al mateix temps, el canvi climàtic, o pel que sigui, els estius se'ns estan allargant tant per davant com per darrere, per tant, si augmentem el temps en què la gent disfrutarà dels llocs aquàtics, augmenta també el risc a l'exposició d'accidents.
Per tant, hem d'estar preparats, és el que està passant ara també. A nevat tenim més incidents a muntanya, doncs si tenim més estiu, més temporada de calor, la gent farà ús dels espais aquàtics, doncs és més llogic que ens preparem per donar resposta als incidents que hi puguin anar, no tan sols els estaments policials, sinó també els establiments que han de donar resposta mèdica, podríem dir.
I després també em sembla molt interessant que destaqueu que comptareu amb la col·laboració de les dues unitats hiperbàriques de Catalunya, també de Ports de la Generalitat i de l'Escola de Capacitació Nauticopesquera de Catalunya.
I el que probablement això demostra que hi ha un interès interseccional i de les institucions en avançar per fi cap a aquesta especialització dels serveis d'emergències en el medi aquàtic. I com ho valores tu aquesta implicació institucional que portes tants anys dedicant i suposo que batallant també per això, no?
Tu has dit, la paraula és batallant, picant pedra, digue-ho com vulguis, però sí, el cert és que un cop planteges la idea de fer un curs d'aquest tipus, primer de tot es crea certa curiositat per part d'aquests establiments, que de totes maneres, com que fem activitats, que entrem a casa seva, entrem al port de l'Estatit, que és port de la Generalitat, has de demanar permisos, però al mateix temps ells, com a gestors d'aquest tipus d'infraestructures, també és...
Hi ha moltes entitats que estan ficades en la gestió de la seguretat i la gestió d'infraestructures, siguin porcs, siguin platges, on aquí mana sobretot l'Ajuntament, però també el Ministeri per llei de costes. Per tant, el que intentem és picar les portes de tots, de dir, senyors, volem fer això, creiem que ens aporta a tots. Per tant, intentar buscar la complicitat, crear sinergies,
per tal que primer que vegin aquesta necessitat, que és real, i després, òbviament, que ens ajudin a fer aquest eco del curs, que ens ajudin a publicitar aquesta activitat, que hi estem posant moltes hores i moltes ganes per crear un curs potent, fent, això com deia al principi, un curs que per les característiques que té no s'ha fet fins ara ni a Catalunya ni a Espanya.
I mira, em va molt bé que em facis referència directa amb el curs ara, perquè et volia preguntar que si ens podies donar quatre pinzellades de quan comença, quins terminis està previst que tingui. Doncs mira, el curs ja està obert a la inscripció, ja estem rebent sol·licituds. Començaré a principis d'abril, el curs es fa a modalitat assincrònica, és a dir, els alumnes entraran en un...
en un espai virtual on podran veure les classes, que són les presentacions, la majoria locutades amb la veu del professor de fons, que anirà explicant diversos temes, diversos tòpics, entrant des d'accidents de bossets, accidents amb els marins, la hipotèrmia, accidents d'aramnea, trauma...
tema de medicació, diversos temes, i després, a finals d'abril, si no m'equivoco, és del 24 al 26 d'abril, si no vaig equivocat, estarem a l'estartit fent l'estatge pràctic, on estarem en un entorn real, intentarem recrear situacions, i serà un aprenentatge que serà global, perquè, a més, és un curs que, com que és molt ampli a nivell de disciplines, des de metges fins a instructors de busseig, tothom podrà aportar i tothom rebrà
Llavors, realment és un caldo de cultiu per crear una cosa encara més potent en una segona edició, perquè dels dubtes i de les aventures i de les històries que ha viscut cadascú i com s'han donat resposta en certs moments a certes situacions, fem un aprenentatge.
I a part, una cosa que també és molt important, és que intentem donar sortida a l'I més D més I de material de salvament. És a dir, hi ha molta gent que està millorant equips d'immobilització, en cas de víctima traumàtica en medi aquàtic, etcètera, i que ens el cedeixen per aquest curs perquè els coneguem, i molts dels alumnes que venen poden ser, en un moment o un altre, influencers dins les seves organitzacions per millorar el material existent. Per tant, la sinèrgia que es crea és molt bona.
Bé, doncs, Ramsès, moltes gràcies per venir a explicar-nos tota aquesta iniciativa d'aquest curs que fareu a la Universitat de Manresa. Recordeu que podeu trobar tota la informació a la seva web de la Universitat de Manresa i espero que quan acabi el curs puguem tornar a xerrar i tornar a fer una valoració de veure com ha anat, que espero que sigui molt, molt, molt positiva.
I només em queda agrair-te que ens hagis acompanyat i agrair-vos també a tots els treballadors i treballadores dels equips d'emergència per la feina que feu sempre. Agraïts, sempre que ho necessiteu, aquí estem. Molt bona tarda, Ramsès. Adéu, bona tarda.
amb els ulls clavats a l'horitzó, lentament cintures palles, malgrat la por. Fent el mort, la vida passa igual.
I ara sí, així arribem al punt final de la Randa Mar d'aquest dimarts 3 de febrer del 2026. Nosaltres ho deixem aquí, però tornarem demà com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda. Us esperem a totes i a tots. Que vagi molt bé.
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Tres hores antic. Tres hores antic. Tres hores antic. Tres hores antic.
Sí, sí, has escoltat bé. Tresor antic. La millor fira d'antiguitats i col·leccionisme torna a Tortosa. Els dies 7 i 8 de febrer, al pavelló Firal de Tortosa. Aquest any com a novetat, més de 1.000 metres quadrats d'exposició de motos clàssiques. Ho organitza Sant Jorge Evans i col·labora l'Ajuntament de Tortosa. Horari i més info a sanjorgeevents.com. Telèfon verd, digui'm.
Vull llançar un moble vell. Què he de fer? Telèfon verd 977-296-222. La ciutat com t'agrada, amb una trucada. Ajuntament de Tarragona. TGN Esports. Tarragona Ràdio. El programa de l'actualitat esportiva a casa nostra, a Tarragona Ràdio. Cada dia durant mitja hora et portem com batega l'actualitat dels equips del territori.
fora de joc, la teva cita és TGN Sports, de dilluns a dijous a les 12 del migdia i els divendres a la una. TGN Sports, amb Joan Andreu Pérez.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
TED Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. TED Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia.
Benvolgut multireformista, a Obramat no podem abaixar-te els impostos ni el preu de la gasolina de la teva furgoneta, però sí que podem ajudar-te amb els nostres preus. Per això, a Obramat, revisem cada dia els nostres productes per oferir-te les millors marques professionals amb els preus més baixos de la zona IVA inclòs, on compren els professionals. Obramat.
Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. Les incidències de primera hora d'aquest dimarts al centre de control de DIF a Barcelona han provocat retards a la xarxa ferroviària. A Tarragona els trens han arribat a circular amb més d'una hora de retards segons l'horari previst, si bé a poc a poc sembla que la puntualitat ha anat millorant. Els usuaris s'ho han pres amb paciència i ironia.
Bé, jo he sortit de casa avui a les 6.45, normalment agafo aquest tren que és en direcció de Tortosa a les 7.33 a Sants, jo treballo aquí a Tarragona, i ara són tres quarts de deu, o sigui que no està mal, no està mal un dia més, i ja està en normalitat en el servei. Hay problemas, pues veníamos, ya veremos a ver qué pasa, y a primera hora nos han dicho que se había caído la red.
L'operador ferroviari treballa, diu, per recuperar la confiança dels usuaris. L'R13, l'R14, l'R15 i l'RT1 mantenen trams en tren i d'altres que es fan en autobús. Avui, que també hem conegut...
Les dades de l'atur, que ha pujat un 1,23% al geni de Tarragona, però només ha pujat al sector serveis. Segons les dades del Ministeri de Treball, actualment a les comarques tarragonines hi ha 38.881 persones sense feina. Tarragona és la demarcació catalana on més ha crescut l'atur durant el darrer mes. Ara bé, si es compara amb ara tot fa just un any, a les comarques tarragonines hi ha un 3% menys d'aturats.
I d'altra banda, també destaquem que s'ha presentat també la programació amb motiu dels 50 anys del Museu d'Art Modern de Tarragona. Hi haurà, per exemple, quatre exposicions permanents sobre l'escultor Julio Antonio, sobre Josep Maria Jujol o de fotografies de la col·lecció Fòrum.
Tot plegat mentre l'equipament prepara el seu trasllat del carrer de Sant Anna al Palau de la Diputació, però això no arribarà abans de 2030. Sentim la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemi Llauradó. Penseu que aquesta col·lecció ens col·loca el Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona a nivells del Manat, del Museu Nacional d'Art de Catalunya, i del Reina Sofia de Madrid. I tenim la sort de tenir-la aquí al museu, n'estem molt il·lusionats, i a més a més,
És realment el detonant que ens fa fer el salt, trasllat del museu d'aquí, de l'ubicació actual del carrer Sant Anna, a l'ubicació del Palau de la Diputació, al passeig de Sant Antoni, perquè necessitàvem, evidentment, un edifici.