Arrandemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda a tothom passant 3 minuts de les 4 de la tarda d'aquest divendres 23 de gener del 2026. Ho tenim tot preparat com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda aquí a Arrandemar. Començarem com és habitual fent un repàs de totes les notícies de la nostra costa catalana.
La primera aturada la farem a l'escala. Baixarem fins al delta de l'Ebre, passarem per Vilanova i la Geltrú, Arany de Mar i acabarem a Tarragona. Després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes. Avui la Federació Catalana de Pesc ens portarà les últimes novetats. Parlarem de la situació que estan vivint els pescadors aquests dies. Ens descobriran les activitats de l'espai fart des del garraf.
Sabrem com ha anat la campanya de la Rosa aquest any. Obrirem nova secció de la I això no ho sabia i acabarem el programa d'avui com ho fem habitualment els divendres fent un repàs de tots els actes i de totes les activitats que hi haurà arreu del nostre territori aquest cap de setmana. Estarem aquí fins les 6 de la tarda a Randamar.
Però abans de tot això, el que volem fer és saludar el nostre equip, saludar totes les persones que cada dia fan possible aquest programa, que cada dia fan possible que el vaixell de Randamar surti de port i arribi a Bon Port. I comencem per la nostra cap tècnica, Sívia García. Molt bona tarda, com estàs?
Bona tarda. Bé, gràcies. Bona tarda a tots, divendres. I ja a tocar, que tenim un munt de coses a fer, eh? Ah, sí? Què tenim a fer? La salsa de calçots per el cap de setmana, què? Ah, sí, hi ha la gran festa de la calçotada. Home, que tenim la calçotada de Valls. Sí, que esteu tots convidats, eh? Això sí, hi ha una germació de gent. O sigui, no espereu que estigueu sols, eh? No, sols no estaran. Mai de la vida. Veurem com va, perquè hi haurà ventades, eh?, aquests dies. Sí, i pluja, deien...
Cruja no pinta que molta, però a ventada... O sortiran volar les calçots. Entra demà... Entra demà i diumenge jo crec que bufarà, bufarà. No pot ser res. Esperarem a veure què és el que passa. Esperarem. Perquè per foc, clar, no es podran fer. Sí. Anem a saludar la Cel Prieto des de ràdio delta.cat. Cel, molt bona tarda, com estàs?
Hola, molt bona tarda, molt bé, avui divendres fa un solet, el temps ja ho sap que avui és divendres i mos està regalant un dia esplèndid, almenys aquí baix, i jo este cap de setmana, bueno, calçots no, no tinc massa cosa a fer, però sí que el que hi ha és pel grup, pels grups d'amics, de les mues amigues...
Dilema de carnaval. Valtros ja esteu començant en los preparatius o de les disfresses i tot, o com va? Jo és que soc amb això molt bàsica. Em fico la típica disfressa pijama mono i ja... Marina! Això ja ho fem 14 anys, però...
Gometa, gometa... I amb això, suficient. Jo ja soc una padrina, ja no tinc quedat per passar fred, tot el carnaval i aquestes coses. Sí, hi ha un munt de disfresses per no passar fred. Això de disfressar pijama, sí, va estar molt de moda quan va arribar aquí, però jo crec que ja ha passat. No, no. L'has de soltar, l'has de soltar. No, s'està molt bé, s'està molt bé. Anem a saludar en Sergi Corral, d'ells de Ràdio L'Escala. Sergi, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda, prop de bé, eh? De moment aquí la disfressa ni està ni se l'espera en el meu cas. Ho sento portar a la contrària, però no soc molt de carnavals i coses d'aquestes. Però, bueno, és el que hi ha, eh? Vull dir... De totes maneres, de disfresses aquestes de fred, veus algun anorac d'aquells pel carrer que ja podrien ser també de carnaval? O sigui, ja podien anar de disfressa, eh?
Una mica haters tu, Sergi. No, no m'ha agradat. No m'ha agradat el Carnaval. És allò que de petit ens disfressaven a col·le i ens feien disfressar de moltes coses i jo crec que ho vaig avorrir, com llegir els llibres dolents. Jo sóc una mica del tu, eh? Mai ha sigut una cosa especialment... Què digui? Ai, que bé, Carnaval. Eh, que si feu una festa o alguna cosa per Carnaval, doncs anem a la festa i ja està. No cal disfressar-se.
No cal disfressar-se, música i de tot, i el que faci falta, i birres, però això de les disfresses no em va molt a mi, com que us digui. No sé, potser em poso les botes d'aigua que em vaig posar l'altre dia pel temporal. Tot pot ser. Anem a saludar la Carla Lanuza des de Canal Blau Ràdio. Carla, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda. Doncs jo, pel cap de setmana, la veritat que només tinc dos plans. Un és prendre una miqueta el sol i l'altre és anar a mirar la pel·lícula de Sirat del Vilanovi Sergi López, que avui s'ha sabut que està nominada millor pel·lícula internacional pels premis Oscars. Corria el rumor, però s'ha verificat, sí, sí. Jo tampoc l'he vist, de moment, aquesta pel·lícula. No sé si algú l'ha vist. I anem a saludar també l'Oriol Leo des de Radio Arenys. Oriol, molt bona tarda. Com estàs?
Molt bona tarda. Bé, bé, bé. Jo aquest cap de setmana no aniré a veure Sirat. De fet, no aniré a veure cap pel·lícula. Jo sóc una mica com el Sergi amb el Carnaval. A mi em passa el mateix amb el cinema. Podem lligar les dues coses. No és que sigui hater del cinema, però no m'ha agradat mai, no m'aporta res i no sóc d'anar a mirar pel·lícules de cap manera. Déu-n'hi-do, per no ser hater del cinema no m'ha agradat mai, no m'aporta res...
Sí, vull dir, no l'ho diu, però tampoc hi aniré, saps? No m'acaba de portar gran cosa. Ah, li toca a Disney, li toca a Disney, ara. Sí, aquestes sí, aquestes totes. I a més més m'agraden.
Fantàstic, doncs sigueu com l'Oriol. No m'ha agradat, no m'aporta res, però no soc hater. Vinga, va, deixem el cinema, deixem les disfresses, anem a començar el programa avui que us parla des de Tarragona Ràdio Marina Pérez Got.
Comencem el nostre repàs informatiu per la Costa Brava. Expliquen que arriba a la recta final de les obres de la llotja del Port de l'Escala. La reforma de la llotja al Maram i als magatzems està pràcticament acabada. S'està treballant per enllestir-la. S'ha d'enllestir encara la coberta, les conduccions elèctriques i els tancaments. Sergi.
Doncs sí, Marina, això mateix. Ja s'estan treballant en els serrells dels edificis, els magatzem i els molls, la recta final de les obres en uns treballs que van començar tot just fa un any i mig i es troben a poc més d'un mes d'acabar. Són unes reformes molt reclamades pels pescadors. Escoltem com ens ho valorava Josep Lluís Sureda, que és el patron major de la Cofredia de Pescadors de l'Escala.
Són obres que han quedat molt bé, són obres que ens convenien moltíssim perquè havia arribat a un punt de degradació que ja feia perillar inclús els que treballaven aquí, que algun dia que si feia molt de vent tot volava, però són obres que convenien, estem contents, satisfets i espero que ara donin forces anys.
La corrosió, amb el pas del temps i els temporals que impacten directament, havien malmès les instal·lacions, incloses les estructures, amb teulades, que estaven arrencades dels forjats. Les obres han suposat una inversió de dos milions i mig d'euros. Coincidint amb el final d'aquestes obres, s'ha enllestit un mural pintat a la paret de la llotja dels pescadors a l'escala i que està dedicat...
a la subhasta del peix, l'obra és de l'artista Jordi Comas i brolla del projecte Art i Pesca, que ha portat l'art mural a diverses llotges de ports gironins, com ara Llençà, Sant Feliu de Guixols i l'Escala. A l'Escala vam creure convenient que el mural fos una representació de com es feia la subhasta abans aquí a l'Escala, la subhasta cantada. I com que és la llotja, és la façana de la llotja, ja és allà on es fa la subhasta del peix...
van creure convenient agafar com a mostra aquella fotografia que hi ha en la SUS, crec, que hi ha a la subhasta, a la Ribera Petita, i posar-ho aquí a la façana de la nostra cofredia. Aquest projecte artístic està impulsat per la Federació Territorial de Cofredies de Pescadors de Girona i el Galp Costa Brava. L'obra servirà també per il·lustrar les visites guiades al port.
Les pluges dels darrers dos mesos deixen bona part dels camps de l'Empordà inundats.
Doncs sí, els temporals de gener i desembre han deixat entre 300 i 400 litres per metre quadrat a l'Empordà. La geografia d'aquesta comarca fa que existeixin moltes zones planeres o encrutades o fins i tot per sota del nivell del mar. Hi ha pluges tan seguides i abundants i hi ha moltes zones agrícoles que queden completament inundades. La pagesia aquests dies està en un dilema important. Veníem de dos anys o de molts anys de sequera i veuen aquestes plogudes com a molt beneficioses pel territori, però per altra banda...
Pateixen perquè si els camps resten molts dies inundats, els cultius i sembrats poden morir ofegats. Escoltem a Pere Puigvert, enginyer agrònom i pagès. Si no plou tant, tant, com perquè no s'afoguin, és a dir, si no estan massa temps sota aigua, doncs estaran sols. La puja serà beneficiosa. D'altres cultius, com els oliveres, això va molt bé, perquè és una reserva d'aigua,
no diguem també els boscos, eh? Però tot això és fantàstic, és una puja que anar creient a poc a poc, però tot en mesura, no?
A l'hivern, amb la radiació solar sota mínims i l'evaporació, per tant, és molt escassa i l'aigua envassada costa molt de drana i marxar. Més enllà de les afectacions fisiològiques als conreus, els pagesos també es veuen limitats per accedir i treballar als camps. Amb les perspectives meteorològiques de les properes setmanes, sembla que els camps de l'Empordà seguiran ben empantenegats.
Baixem ara fins al delta de l'Ebre. El govern vol multiplicar per nou la potència d'energia fotovoltaica i eòlica al Baix Ebrecel.
Sí, Marina, el govern vol implementar 509,7 megawatts d'energia fotovoltaica i 1.261,9 megawatts d'eòlica en l'horitzó de l'any 2050 al Baix Ebre, segons recull el Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables a Catalunya presentat als diferents municipis de la comarca. El president de l'ENS local, Antoni Gilabert, ha apuntat que això significa multiplicar per nou...
la potència s'escomptabilitza de manera conjunta a l'energia fotovoltaica i l'eòlica. Actualment a la comarca del Baixerbre tenim instal·lats 200 megawatts aproximadament i el plàter ens fica l'objectiu per al 2050 d'uns 1.800 megawatts. Això ens obliga a fer un esforç important i a multiplicar per nou tota la potència instal·lada.
El plàter pretén que cada territori aporti energia renovable en funció del seu potencial. En aquest sentit, Gilabert ha remarcat que els alcaldes reclamen que el plàter sigui un reflex d'equilibri territorial.
Aquest plàter va ser un reflex de l'equilibri territorial que fa tants anys que demanem des d'aquí les Terres de l'Ebre. No pot ser que en el territori que som a les Terres de l'Ebre generem més del 20% d'energia a tota Catalunya i que hi hagués aquest desequilibri territorial tan alarmant que ens hem compromès a treballar perquè el plàter, quan s'estigui aprovat definitivament, sigui un reflex de l'equilibri territorial que demanem sobretot des d'aquí les Terres de l'Ebre.
Estos mesos s'està presentant a totes les comarques catalanes, després s'exposarà públicament i durant tres mesos es podran presentar al·legacions. Posteriorment, un cop aprovat definitivament el plàter, els municipis podran adaptar l'ordenament urbanístic per regular la instal·lació d'energies renovables al terme municipal.
Unió de Pagesos reclama mesures per garantir la protecció de la pagesia a Brenca. Sis anys després del temporal glòria, els pagesos s'han tornat a manifestar a la platja de la Marquesa de Deltebre contra la regressió del Delta de l'Ebre, però també per reclamar mesures de protecció davant els tractats de comerç internacional.
El responsable del sector de l'arròs de Unió de Uniones, Rafael Verdiell, ha alertat dels efectes negatius per al cultiu, no només de l'acord de Mercosur, sinó també i especialment del tractat amb països de tercers, amb un contingent que s'ha ampliat a 560.000 tones.
Quan estàvem en negociacions el que plantejàvem eren entre 2 i 300.000 tonelades, que això sí que era assumible, però les 560.000, ostres, en guany que n'hem importat 540.000, l'oprem us ha caigut ja un 30%. Per tant, no ho podem assumir de cap de les maneres.
També hi ha un altre greuge, eh? El 2001 se van posar els arancels, perquè no tot l'arròs entra lliure en arancels, n'hi ha que entren arancels. I el 2001 van fixar els arancels. Des del 2001 fins al dia d'avui, aquests arancels no s'han modificat. I com podeu entendre, en aquests anys, les costes de producció s'han disparat. Per tant, estem totalment desemparats.
A mi el que m'he dol més és que un mercosur, perquè afecta molta gent, ha hagut molt de ressò, i uns acords, com el dels països menys avançats, que només afecta l'arròs, aquí tothom mira cap a un altre costat. I això no es torna a l'arbre. En aquesta línia, el responsable del sector de l'arròs d'Unió de Pagesos a Catalunya, Josep Antoni Vidal, demana compensacions al sector per les pèrdues que pateixen per aquest acord.
Catalunya ha de ser Catalunya, no el cul de Catalunya. Per tant, els polítics, en una mica de coneixement del que representa el delta, els animals, l'agricultura, el territori, la gent que vigui als pobles, per tant, haurien de ser conscients i ajudar-nos a compensar aquestes pèrdues que...
que ja hem tingut. L'any passat l'arròs redó va arribar a 550 euros tonelada a 600 i va baixar un 25% a 450. L'arròs llarg que no es feia al Delta de l'Ebre, que ara ens veiem obligats a fer arròs llarg, perquè Europa ens ha llevat productes químics que el reste del món no ho fa, ens va baixar de 400 euros tonelada a 310. Per tant, aquestes pèrdues algú les haurà de compensar.
Per la seva part, la coordinadora d'Unió de Pagesos a les Terres de l'Ebre, Núria Brull, ha denunciat una manca de planificació a la zona davant el canvi climàtic, amb afectacions en els arrossars. La convocatòria d'avui també ha denunciat la manca de planificació a la zona davant dels efectes del canvi climàtic. Una falta de previsió que la Unió de Pagesos ha volgut denunciar coincidint amb el sisè aniversari del temporal Glòria, que va afectar més de 3.200 hectàrees
de Deltebre dedicades al cultiu de l'arròs. Els pagesos ebrencs tenen previst participar el pròxim 11 de febrer en una manifestació del sector a Madrid.
Fem aturada ara les costes del Garraf. Avui s'ha reprès, finalment, la circulació de trens a Catalunya, inclosa la línia R2 Sud que circula per la costa del Garraf, després de dos dies d'aturada general i molts problemes pel que fa a la mobilitat al territori.
Doncs sí, Marina. La circulació de trens a Vilanova, Covelles i Sitges ha tornat a funcionar a primera hora d'aquest matí de forma progressiva fins a assolir el servei habitual. Tot i això, poques persones s'han animat a utilitzar el transport ferroviari davant de la incertesa que han generat els esdeveniments d'aquests dies. I la imatge de l'estació de Vilanova pràcticament buida contrastava amb la d'altres divendres, en què les andanes acostumen a viure un incansable trànsit de passatgers.
Escoltem a la Irene i en Joan Manel, dos usuaris que avui sí que han fet ús del servei de trens. De fet, crec que no hi ha tanta gent ni a l'estació ni enlloc per aquesta inseguretat o aquesta por i s'han buscat alternatives de transport per poder anar a treballar on sigui. La veritat és que és un gust veure l'estació tan buida, emana tranquil·litat i a veure si aquesta tranquil·litat està també donant el trajecte i s'estabilitza a partir d'ara.
De moment, la jornada no ha presentat incidències greus, tot i que sí que s'han produït alguns retards a primera hora del matí, mentre reprenia la circulació a les vies. Alguns usuaris també han destacat que la velocitat dels trens era menor de l'habitual, i la sensació general era de certa incertesa sobre si el servei es restabliria de forma definitiva.
Les persones que sí que s'han animat a fer ús de la xarxa ferroviària durant el dia d'avui reconeixen sentir cert neguit sobre la seguretat de les vies, que s'ha vist en entredit després dels tràgics accidents de la darrera setmana. A l'exterior de l'estació de Vilanova, els autobusos de reforç de les línies interurbanes s'acumulaven a les andanes esperant passatgers, una imatge completament diferent a la dels darrers dos dies en què el caos i les aglomeracions han estat les protagonistes.
L'Ajuntament de Covelles es reunirà en les properes setmanes amb el Ministeri de Transició Ecològica per abordar alguns aspectes que tenen a veure encara amb la reparació dels danys causats per la dana del passat mes de juliol, així com de la reparació i millora del passeig marítim que pateix molt quan hi ha pluges intenses com la d'aquesta setmana.
Doncs sí, el govern de Covelles assegura haver iniciat totes les gestions i demanat les subvencions possibles per reparar els danys causats pel sobreiximent del Foix el passat 12 de juliol. Els efectes d'aquella jornada encara són ben visibles, però assegura també que s'han trobat amb un obstacle, el de les competències i titularitat d'allò que ha quedat malmès.
I en aquest capítol destaca el pont de fusta sobre el riu Foix. L'Ajuntament entén que la titularitat és del Ministeri per a la Transició Ecològica i, per tant, li correspon a ell reparar-lo perquè pugui recuperar la funció de connector entre les dues bandes de la desembocadura.
Ja hi ha hagut converses sobre aquesta qüestió i el febrer es preveu una nova reunió amb el Ministeri que hauria de desencallar la reparació del pont. I no només això, de la reunió també s'espera el suport del govern central per recuperar la part del passeig malmesa per la dana d'ara fa just mitjany. Escoltem a Josep Maria Hugué, regidor d'Espai Públic i Infraestructures a Covelles. També amb aquesta reunió demanarem que el Ministeri ens ajudi per la restitució del tram que es va endur al passeig marítim, intentant
fer una mica de reculada d'allò on ja hem vist que l'aigua circula, intentar recular una mica aquest passeig marítim. Al principi deien a veure qui va fer aquest pont i nosaltres teníem aquest projecte entrat a l'Ajuntament, però va ser una sessió...
Va ser una obra que va fer el Ministeri, però no va fer la cessió a l'Ajuntament. Nosaltres hem anat fent el manteniment durant tots aquests 25 anys o 30, però la cessió no hi ha hagut mai, la competència no l'hem tinguda mai.
La propera reunió amb el Ministeri no és l'única prevista que té a veure amb la gestió del tram baix del riu Foix. En els propers mesos, l'Ajuntament també espera poder formalitzar el conveni amb l'Agència Catalana de l'Aigua, que ha de permetre l'elaboració d'un projecte d'actuacions per minimitzar els riscos d'inundabilitat a la zona.
Si bé és el projecte el que ha de concretar-se, la idea inicial és actuar en la zona compresa entre la C31 i la zona de la desembocadura. El govern coballenc també contempla la idea d'ampliar la desembocadura, tal com ha explicat el mateix Josep Maria Hugué.
Una de les coses que ja estaven treballant és ampliar el desembocador Riu Foix, és a dir, donar-li més capacitat de sortida, per tant, hauria de tenir a banda i banda, ara on hi ha les patanques aquelles, i a l'altra banda de la discoteca, probablement aquesta desembocadora s'hauria d'eixamplar, renaturalitzar i que tingués més sortida.
Precisament aquesta setmana els grups de l'oposició han qüestionat la rapidesa i les gestions que està fent el govern coballenc per rebre les ajudes i subvencions necessàries per reparar els desperfectes ocasionats per la Dana. Per aquest motiu han demanat una junta de portaveus extraordinària.
Fem aturada ara les costes del Maresme. Un any més s'ha fet públic el cartell del festival Canet Rock. Aquest 2026 destaca la presència de la Fúmiga, un grup valencià que s'acomiada en guany dels escenaris. El 4 juliol pujaran a l'escenari altres conjunts, entre els quals els maresmencs. Detallets, buors o els amics de les arts, Oriol.
Sí, el festival apunta cap a un sol d'outid minent, eh? I tot fa pensar que les entrades podrien esgotar-se abans del previst. Segons confirmen fonts de l'organització, més de 20.000 persones ja han comprat la seva entrada. El festival, com ja és tradició, oferirà més de 12 hores ininterrompudes de música de festa als terrenys del Pla de Can Sala, que són terrenys de mar. Aquesta anirà a càrrec d'un ampli cartell molt ampli i transversal que inclou els figaflaues, 30 bufam, la fúmiga, com deies, també els tiets, buos...
Catarres, els Amics de les Arts, Ginestar, Doctor Prats, Maria Jaume i la Ludwig van. Com admet Gemma Racudé, directora del Canet Rock, sempre és complicat escollir quins grups formen part de l'històric festival.
Sempre és difícil perquè tenim la sort de... Tenim un país molt petit però amb un potencial artístic bestial. Hi ha uns artistes increïbles i, a més, amb la sort que aquests artistes omplen festivals, omplen Palau Sant Jordi, omplen estadis i hi ha artistes que són icònics del festival que, si no els portéssim, la gent ens ranyaria i, a més, nosaltres som molt feliços de portar-los.
i després sempre busquem aquests artistes que creiem que faran ballar la gent.
Racoder també ha subratllat la importància del pes històric i la trajectòria del Canet Roc, un esdeveniment lligat a la defensa de les llibertats i pel Can Guany, com dèiem, ja només queden per vendre les últimes entrades. És un festival que té una herència molt potent i molt forta i que és un festival que està fet amb la voluntat que sigui una gran festa, sempre a favor dels drets humans, de reivindicar totes les llibertats, que la gent s'hi senti molt a gust
i que sigui el gran aparador de la música que es fa al país. Llavors, això el que fa és, a hores d'ara, quan acabem de presentar el cartell, només queden 3.000 entrades per que s'acceureixin. El Caret Roc té un total de 25.000 places, per tant és habitual que es venguin totes les entrades al mateix mes de gener.
Mataró vol reforçar el comerç de proximitat i la cultura local amb una nova eina, els llorons, uns bons descompte municipal destinats a incentivar les compres als establiments de la ciutat.
Exacte, el ple municipal de gener de Mataró va aprovar per unanimitat la proposta per crear aquest instrument que ja s'està treballant amb el sector comercial i que es vol convertir en un mecanisme estable de promoció econòmica. L'objecte dels ilorons és doble, fomentar el consum en botigues, bars, restaurants i serveis culturals de Mataró i alhora reduir el cost final per al comprador, ja que l'Ajuntament assumirà un percentatge de la despesa. D'aquesta manera el comerç rep l'import íntegre mentre el client paga menys.
Un model que altres municipis com Badalona o Santa Coloma de Gramenet ja han implementat amb èxit amb iniciatives com els Badalons o els Grama. Una de les novetats del projecte és que els higurons no se centraran només en comerç, sinó que incorporaran també agents culturals com llibreries, sales de teatre, espais de música en viu, creadors locals o entitats. L'objectiu és que Mataró consolidi consum cultural propi i reforci el seu paper com a capital comercial i cultural del Maresme.
El programa també preveu criteris ètics. Es podrien promocionar comerços d'economia social i solidària i se n'exclouran establiments que hagin vulnerat la normativa laboral. El sector comercial ho veu amb bons ulls i, si la campanya prospera, Mataró podria sumar-se al grup de ciutats que han convertit els bons locals en una eina clau per a la dinamització econòmica.
Ara volem saber quin temps farà la nostra mar. Ens ho explica el Luis Mi Pérez. Molt bona tarda. Bona tarda. Una situació de vents molt variables en funció del tram de costa i també en funció del dia del cap de setmana. De moment, aquesta tarda estarem parlant de maró o fortemaró a gran part del litoral. Per tant, una mar bastant remenada. Sobretot hi ha algunes milles marandins. I és que tenim vents terrers que provoquen que ja sigui en alta mar...
on el mar està molt més alterat. Estarem parlant de vent de garbia, gran part del litoral més fort al voltant del Baix Empordà. En canvi, el dissabte tindrem vents molt variables. Al llarg del matí entrarà el vent de dalt amb moltes ganes. Al sud del Cap de Salou, per tant, gran part de la Costa Daurada tindrà ventades, de fet, gran part del dissabte...
I a la Costa Brava, al matí, hi haurà vent de xaloc o de sud per girar de cop a tramuntana durant la tarda del dissabte. Per tant, també fort amaró, maragassa, fins i tot a la Costa Brava nord. I a la costa central, més aviat vents de Ponent, més forts també durant la tarda. Demà, a més a més, hi haurà alguns ruixats. N'estem pendents a la xarxa.
Del temps al trànsit, volem saber com estan les nostres carreteres. Per això anem fins al Servei Català de Trànsit, on hi ha en Roger Serra. Molt bona tarda. Hola, bona tarda. Hem de parlar del tall de l'autopista AP7 a la zona de Martorell i de les seves alternatives. Comencem amb la mateixa autopista AP7 a Martorell, continua callada, evidentment, en direcció sud, aturades al punt de desviament d'uns 3 quilòmetres.
Vies alternatives. Autovia A2. Retencions d'uns 3-4 quilòmetres.
Més alternatives. B24, per anar a buscar la nacional 340. Hi ha arrencions d'uns 4 quilòmetres entre Cervelló i Pallirana, la B24 en direcció sud. La mateixa nacional 340, el tram de Vilafranca de Penalès, també presenta aturades de 2-3 quilòmetres.
Darrera alternativa, autopista del Garraf. De fet, les aturades importants que trobem a la ronda de dalt hi tenen a veure. Hi ha aturades des d'Horta fins a Cornellà, que continuen a la C32, la zona del Prat, Sant Boi, arribant a Vila de Canç, aquí hi ha aturades. I més davant, just a la porta dels túnels del Garraf, també hi ha retencions d'uns 3-4 quilòmetres entre Castelldefels i aquests túnels del Garraf. Això, la C32, sempre en direcció sud.
És tot des del Servei Català de Trànsit. Descobreix-los de dilluns a divendres de 4 a 6 a Randamar.
Amb temps i una canya. L'actualitat de la pesca a Catalunya amb la Federació Catalana de Pesca. I avui ens toca parlar amb la Federació Catalana de Pesca per conèixer les darreres novetats i temes d'interès, com sempre ens fem, acompanyat d'en Pedro Terol, Sergi.
Doncs sí, Marina, però avui no només ells, sinó que tenim un convidat d'última hora. També tenim en David Penya, que és delegat de la secció de pesca del Club Nàutic de Vilanova i la Geltrú. Avui, com a tema principal, ens volíem parlar d'una eina molt interessant, però també a voltes amb polèmica, com és el motor de posicionament. Però, evidentment, també xerrarem, ja que tenim l'oportunitat, de la pesca a Vilanova. Primer de tot, benvinguts, Pedro i David, aquí a la Ronda Mar.
Bona tarda, Sergi. Hola, bona tarda. Aviam, primer de tot, hem de començar pel convidat especial, si m'ho permets, Pedro. Evidentment, no hi ha problemes.
David, fes-nos una mica de la presentació de la secció de pesca d'aquí del Club Nàutic de Vilanova. Quines activitats dueu a terme? Quantes persones normalment sortiu a pescar? Com ho feu, això? Bé, la secció de pesca del Club Nàutic de Vilanova està operativa aproximadament des de fa uns 25 anys, amb diferents representacions.
I des dels últims deu anys, aproximadament, normalment fem unes deu sortides socials del que és el Club Nauti, per socis transseguts i gent que es vulgui fer així, evidentment. I la veritat és que estem tenint una molt bona acceptació i el fons de tot això és compartir una mica l'afició que tots tenim i passar una bona estona en el mar.
I en el club sou molts els que esteu federats, els que també entreu en joc, per exemple, a competicions o a concursos? Federats estem tots els que som membres de la secció de pesca, perquè evidentment hem de ser federats. I som un grup més o menys petit d'unes set persones que competim a nivell nacional. D'acord, d'acord. Aviam, vaig a tu. A nivell social som bastant més federats.
Sí, a nivell social aproximadament som uns 30 federats aquí en la secció del Club Nàutic Vilanova. D'acord. Anem cap a... Tornem amb en Pedro i fem un apunt, en tot cas, o fem una... Tu, David, també pots dir la teva, eh?, perquè jo crec que és un tema que també t'afecta a tu o us afecta a alguns o molts socis del Club Nàutic. Avui en Pedro em volia parlar d'això del motor de posicionament. Eh...
Pedro, explica una mica per introducció el que és i per què serveix, i després ja entrarem també en conversa amb en David del que hi ha, si hi ha alguna polèmica, etc. El motor de posicionament s'ha posat de moda fa 3-4 anys, i aquests dos o tres anys s'ha tingut tan forta creixuda. No deixa de ser un petit motor elèctric,
que normalment es posiciona a la prova de l'embarcació amb un eix que va tombat horizontalment i quan arribes al punt que el pots fer servir, el deixes caure a l'aigua i el govern, al mitjà no ho mando i pots anar a fer un curri a molt poca velocitat, pots fer desplaçaments curts i el que més atrau a la gent és que, com està en una unitat de GPS, el pots posicionar perquè es quedi fix en un punt
o estigui vellugant-se en un àrea en concret. O sigui, això et dona una possibilitat enorme. Abans tu, o normalment quan fundeixes, no tens mai la garantia que estaràs a sobre del lloc tota l'estona, sinó, evidentment, les corrents fan que l'embarcació vagi llirant, vagi garreixant una mica, i mai estàs, i sempre la pesca va variant perquè no estàs amb el difunt. Amb el motor, és quasi un percentatge molt alt, estaràs al punt que tu l'has dit.
Això què significa? Et dona un avantatge enorme per estar pescant sempre sobre el mateix punt que ser el que tu vols. Això és molt maco, però també té una contrapartida, que et pots deixar el punt una mica pelat si no tens una mica de seny de pescar el que realment t'interessa, el que vulguis, i no arrasar perquè estigui pescant en tot.
I aquí és la polèmica amb la gent, els que ho volen fer servir puntualment de la manera assenyada i els que ho volen fer servir i no tenen, com diguéssim, no tenen fi. Exacte. David, a Vilanova sou del Club del Motor de Posicionament, també? Hi ha molt poques embarcacions que ho fan servir, molt poques embarcacions. Són bastant més classes en aquest sentit.
D'acord. I fins i tot, si no va xerrar, Pedro, no sé, havia escoltat, sobretot, no sé si és el cas, ho tinc ben entès, d'Illes Balears, de les Balears, que alguna comunitat ho havia arribat a prohibir o a limitar, no? Correcte. Illes Balears la van limitar en zones considerades reserves i allà van decidir que no es podia fer servir.
Si no estic malentès, potser m'estic equivocant, però crec que l'últim any això es va rebocar i ja es permetia. Però això no estic segur. Però sí que és cert que vam fer el primer pas, va ser la primera comunitat i no sé si l'única que va fer el pas de quins llocs més sensibles no deixar-lo utilitzar.
I en competició està permès o està prohibit aquest sistema? En competició està totalment prohibit, perquè creiem, i encara en competició seria per nosaltres l'opinió de les federacions que seria més perjudicial, perquè si estem posant en una àrea reduïda 40 pescadors a pescar intensivament i, a més, les posicionem sense poder...
volien arrosar una pedra. Mentre ara t'ho fondeixes i la cadena sempre t'agrada bellugar-te. És bastant difícil que arracis amb tot el peix. Aniràs fent bellugant-te les tres hores que pesques. Una tindes peix, l'altra no tindràs, després tornes a... Això se dosifica molt més.
Si els posicionem i no els belluguem, en una hora hem acabat en la terra i per la federació no té sentit. Encara que estiguem fent captura i solta, és important, la federació, els concursos federats autonòmics són captura i solta, però considerem que no tindria cap lògica fer-lo d'aquesta manera.
Deixa'm tornar al Garraf i deixa'm tornar amb en David. David, vull que m'expliquis una miqueta quins tipus de modalitat de pesca practiqueu aquí al Garraf, per quines zones aneu, si ha canviat molt la pesca amb els anys en aquesta zona, perquè aquí, per exemple, el gols dels Ròfases ha canviat, evidentment, la pesca ha anat clarament a menys, no sé si és en el cas del Garraf i una mica les inquietuds entre els pescadors del club.
Home, les inquietuds aquí a la zona de Garrafa són exactament les mateixes que les inquietuds que estem tenint en tot el litoral català, per al número de captures i el demà de les captures. Nosaltres aquí a Cus9-Milanova el que fem són sortides socials i normalment fem sortides per espècies.
No per modalitat, no anem al curricà o no anem a lliguin o no anem a fons, sinó anem per espècies i cada espècie determina quin tipus de pesca s'efectuarà.
No sé si aquest any o aquesta temporada, amb tots aquests temporals que està tinguent... Bé, evidentment Can Barca no ha pogut sortir a pescar, però els temps entre temporal i temporal esteu notant algun tipus de conclusió o de reacció en quant a la pesca es pesca? S'ha pescat menys aquesta temporada d'hivern, per exemple?
En principi, gràcies a gran quantitat de temporals i de mal temps que hem tingut aquest hivern, no podem fer una comparació fiable versus l'any passat. Hem volgut sortir molts pocs dies, la veritat és que molts pocs dies. Però bé, si ho comparem amb l'any 2024, pràcticament tant el nombre de captures com espècies i tamany, aproximadament any rere any està disminuint i és una evidència
I, per exemple, aquí ara hi ha molta... Clar, estem en hivern, no? Hi ha molta afició a tot el tema del calamar, dels cefalòpodes... Suposo que ara també esteu en temporada alta d'aquestes espècies. Sí, sí, justament ara estem en temporada alta d'aquest tipus d'espècies. Fa aproximadament un període mesos ja vam començar nosaltres amb les sèpies i la veritat és que hi havia bastanta alegria. Amb els calamars al principi també hi havia alegria...
I els pobs ara suposo que començaran a tindre una mica més de pes, de talla, perquè fins ara els pobs que es podien treure eren molt petits, estaven al voltant d'un quilo i mig o així, és un tamai molt reduït que s'ha de tornar a l'aigua, sí o sí.
I en quant a gestió, normativa, etcètera, com tenim la gestió, per exemple, de les zones de pesca al garraf, de la normativa? Us han creat algun tipus de reserva, alguna zona que permeti una regeneració? No, no, no, de cap tipus de problema, perquè a més són aigües exteriors. A nosaltres aquest tema ara no s'afecta.
I creus que, per exemple, hi ha zones que s'han fet biòtops, s'ha ajudat a recuperar el fons o alguna acció? En el cas del Garraf, això també s'ha fet? O dels pescadors creieu que és necessari fer alguna d'aquestes coses perquè recuperar una mica de vidilla al fons? O sigui, totes les passes necessàries per intentar recuperar una mica la fauna marítima, tant sigui en el fons com a superfície, sempre és interessant. Sempre és interessant.
i jo crec que tots haurien d'anar per aquest camí. Pedro, no sé si vols afegir alguna cosa més. Tenim un minutet més de secció, oberta si vols fer algun tipus de conclusió en qualsevol de les coses que hem parlat avui.
Bueno, en la conclusió del tema de motor, crec que he deixat clar la meva posició. No sé si els pescadors recreatius me tira en pedra com hagués dit pel carrer, però bueno. A nivell de Vilanova, remarcar una cosa que no ha comentat ell. Aquest any organitzaran el Campeonat de Catalunya i Curricada de Costa el mes d'octubre. Jo crec que és una bona notícia.
perquè fins ara estàvem molt encallats a la zona del Marerme, tot això perquè el campionat i sortir i agafar noves zones i practicar la pesca en altres ubicacions serà bo per tots. Fantàstic. Doncs, Pedro, David, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos aquest divendres aquí a la Ronda Mar i bona pesca per tots dos. Moltes gràcies. Adéu.
Canviem ara no radicalment de tema perquè continuem parlant de pesca i és que el pacte al qual han arribat el govern espanyol i la Secretaria General de Pesca per flexibilitzar l'aplicació de les normatives europees que afecten els pescadors de la Mediterrània no satisfà la confraria de pescadors de Vilanova. Aseguren que s'han traspassat les dues línies vermelles que havien pactat a les reunions anteriors i que havien suposat motius de la vaga de dilluns.
Ara en parlem amb el patron major de la confraria Vilanomirina, Jaume Carnicer, Carla. Dilluns fèieu aquesta vaga del protesto contra aquestes normatives europees. Al final us heu reunit. No sé quina ha sortit d'aquestes reunions i si esteu contents amb les decisions que s'han pres.
Doncs mira, malauradament haig de dir que no estem gens d'acord amb l'acord que es va prendre directament amb la reunió amb la Secretaria General de Pesca, on només hi havia veu pel representant de C-Pesca, que és una associació, és com una patronal, és una associació d'armadors, i l'altre representant que hi havia era el president de la Federació Espanyola,
Com les reunions prèvies es va deixar molt clar quines eren les dues línies vermelles que no havíem de traspassar i s'han traspassat. I just ahir ens vam reunir al Comitè Executiu de la Federació Catalana i s'ha més un comunicat conforme no estem d'acord amb la...
de la manera com s'ha portat aquesta manera. És que he dit que dues vegades l'acord no m'agrada, però com s'ha acordat al final passar d'aquesta problemàtica, treballar-ho no és una manera de funcionament correcta i crec que no s'han complert les mínimes expectatives que hi havia, sobretot per la Mediterrània. Entenc que per la flota gallega, cántabra, asturiana i basca és bo, és un bon acord,
Però bàsicament el seu funcionament no és exactament el mateix que el que té la Mediterrània i per tant la Mediterrània no està conforme amb l'acord assolit directament.
Quan parlàvem d'aquestes línies vermelles, quan parlem d'aquestes línies vermelles, hi havia dos aspectes bastant clars, que era el tema de les sancions quan us obligaven a passar el peix que portàveu a bord i que no us podíeu equivocar gens. Com ha quedat aquesta situació? I després també la d'haver d'avisar amb 4 hores d'antel·lació abans d'entrar a port de la càrrega que portàveu. Això com ha quedat?
Doncs mira, del preavís d'arribar de port, que primer eren quatre hores i ells demanaven dues hores i mitja, i té la potestat de deixar-lo a zero, al final l'acord que s'ha pres és que el vaixell, quan posi rum el port, que té que donar l'avís i a partir d'aquí amb això ja n'hi ha prou. Què ens preocupa? Vaixell, que no se'n recordi de fer-ho en aquell moment i ho faci al cap d'una hora, just abans de l'entrada del port, estarà incomplint la normativa i d'aquí fins a cinc anys tenen temps per poder-te multar.
Ja és més el fet que la secretaria podia abolir aquesta normativa i no abolir-la és com un sentiment de dir, bueno, si les poques coses que pot fer la secretaria general ja no les fa, amb les que ve de Brussel·les ja sabem com ha actuat, que sempre van al màxim. Aquesta era del preavís, que no ho veiem, era una manera de demostrar que estava al costat del sector i, per tant, es mantenia com fins ara que era no fer cap tipus de preavís, que ho pot fer.
I l'altra, la de l'estimació de totes les captures a partir del quilo, primer, amb el primer comunicat envien que acceptaran que hi hagi errors o omissions, l'omissió per nosaltres era la part més important, de dir, bueno, si només seguim funcionant com fins ara, que era a partir dels 50 quilos, que pots fer una estimació més correcta, però amb el segon comunicat ja retiren la paraula omissió i per tant es permetran alguns errors.
No entenem el paràmetre alguns errors, què vol dir això, com es trasllada, i el que jo crec que és el més important és que quan vingui l'inspector aquí t'haurà de fer tal com està marcat per decret llei. Vull dir, ell no pot prevaricar, ell té que fer la seva funció. I si hem d'esperar que totes aquestes normatives, després sigui la secretaria general, que quan arribi el moment la retiri,
L'experiència ens diu que això no ens dona cap tipus de fiabilitat. Per tant, cap de les dues línies que vam demanar s'han complert, per tant no estem d'acord i no creiem que sigui un bon acord. Ara perquè tenim la majoria de flotes amb les aturades biològiques, però quan reemprenguem la nostra activitat ens generarà molts dubtes i segurament molta ansietat com fins ara hi havia. Que saps que tenen 5 anys per poder fer qualsevol control i poder-te multar.
Entenc que en el sentit del tema del passatge de les captures, incertesa per no saber aquest terme d'algunes sancions, algunes equivocacions es permetran, no s'acaba de tenir clar quines seran i quines no, fins on estalvarem, quina quantitat, entenc que és això una miqueta la preocupació.
Directament, vull dir, no sapigui quins són els límits, o on estan, o què serà sancionable i què no, que l'inspector faci la feina i després tu no sàpigues, la secretaria, si aquella multa l'abolirà o no l'abolirà, perquè l'error es considera... Crec que la línia estava molt clara, era demanar una moratòria fins a la revisió del reglament, i després, un cop arribats al moment que es demanava fer una revisió del reglament de pesca...
A partir d'aquí, posar les coses ben posades, tal com toca, i entendre que les normatives a vegades són completament inconexes en sectors de pesca costera. Tot allò que no és de més de 24 hores, creiem que ni l'avís ni l'especificació de captures no tenia cap relació de tirar endavant.
Un dels punts que sí que vull destacar, que s'ha treballat i que al final gent com Capitania Marítima de Barcelona han fet un informe molt clar avisant de la problemàtica que pot generar fer aquestes feines fetes pel representant, en aquest cas de l'embarcació, que és el patró o capità, que això pot comportar perills per la navegació, crec que és important remarcar-ho.
i que si des de les capitanies ens estan avisant que aquestes feines no s'han de fer navegant, sinó que s'han de fer en un moment en què el patró no et requereixi de l'atenció ni de la navegació ni... Bàsicament quan el vaixell està amarrat. Crec que això s'hauria de tenir molt en compte.
No hem de tornar a tenir cap pèrdua de vides humanes perquè es torni a reactivar aquesta problemàtica. Ja ho hem passat, això ja ha passat. Doncs si ja ha passat, crec que és el moment de dir... anem a posar la seguretat per davant de la normativa. I que d'alguna manera crec que aquí el Ministeri de Foment hauria de remarcar tal com ha fet la Capitanina de Barcelona, perquè va tenir la problemàtica...
però que la resta de capitanies actuessin amb la mateixa celeritat com han funcionat i poder presentar aquests documents que d'alguna manera ens permetin poder fer la feina amb els vaixells amarrats i no fent-ho en un moment en el qual poses en risc la vida dels tripulants i dels altres navegants.
Entenc que la intenció és poder-ho fer amarrats a port una vegada arribats, poder fer aquestes estimacions, poder fer aquests passatges per ser més... que al final siguin més acurats, no? Sí.
Tot i jo pensada que aquesta feina és absurda, vull dir, avui en dia, amb totes les mesures que hi ha, a tots els ports hi ha càmeres, hi ha moltes maneres de controlar. Si el que volen controlar és que no marxi cap peix que no estigui ben catalogat, la millor manera de fer-ho és amb els vaixells amarrats i que tu puguis fer l'estimació aquí i que perdrem molt de temps i que penso que és absurda, perquè amb el temps que tu fas això, el peix arribarà a la llotja, es vendrà i després tindràs el paper de traçabilitat.
que ja et surt allà totes les espècies, et surt tot exacte, vull dir, ho tens molt clar.
Però si s'ha de fer, almenys fem amb tranquil·litat i amb seguretat amarrat els molls, que això, l'ençà que es va tornar obligatori, hem estat darrere d'aquesta normativa, que això no pot ser, que no té cap sentit hagués de fer una feina quan estàs posant en risc la gent. Vull dir, fem-ho en un lloc segur, fem-ho dintre els molls i ja està. I tampoc és que sigui agradable, he de passar caixa per caixa, espècie per espècie, quan saps que al cap d'una hora això passarà a la llotja a la qual part anys. Però bueno, si ho hem de fer, almenys fem-ho d'una manera que no posem en risc la gent.
Tot i així, esperar que a veure si la reunió que hi ha el dia 26 amb Brussel·les se li dona mig toma tot i d'alguna manera marquem les normatives vers la feina i no fer que la feina s'adapti a una nova normativa, que crec que això és absurd.
Comentaves també que la majoria de les flotes esteu ara encara d'aturada per vedes biològiques. No sé si ens pots detallar una mica quan arrenca cada una i com preveus el retorn amb aquestes noves restriccions.
Doncs mira, l'encerclament comença el 18 de febrer, l'arrossegament comença l'11 de març i el palangre començarà l'1 o el 2 d'abril, el primer dia elaborable d'abril. Aquestes són els que ara mateix estem. Ens quedarà la del pla de gestió del POP, que normalment l'estan fent agost i setembre, depenent de la temporalitat de cria de l'espècie, però si no hi ha cap canvi de temperatures ni res, doncs imagino que es mantindrà igual. I la incertesa és primer els d'encerclament,
Quan comencin, hauran de fer tota aquesta feina. Ara ho estan fent només 5 o 6 barques que van al transmall i ja ens expliquen de la complicitat de tenir que fer aquests passatges o aquestes estimacions. Sabem que hi ha aquesta permissivitat d'error, però crec que el que seria més adequat seria que hi hagués una permissivitat d'omissió.
A no ser que la marea fos de més de 24 hores, amb el qual creiem que llavors potser sí que tindria sentit. I la resta de sectors que arrencarem al març i a l'abril, suposo que al final et deixes portar molt veient que tu ara estàs aturat a veure a mesura que vagin arrencant les altres activitats quines són les problemàtiques i esperar que d'aquí a que tots ens reactivem.
s'hagi trobat una solució, ja sigui via moratòria o que la mateixa Unió Europea entengui que això és una... és una animalada que hagués de fer aquesta nova normativa. Amb l'esperança que potser aquest proper 26 encara hi hagi alguna solució possible o que reverteixi una mica les coses abans que hagueu de tornar a mar, eh?
Sí, home, l'esperança és l'últim que es perd, no? Vull dir, l'esperança sempre la tens. Però jo el que moltes vegades penso és, abans de fer les normatives, potser seria adequat consultar el sector. I quan dic consultar el sector és no consultar els Estats membres. Parlar amb pescadors de tots els països, en aquest cas de la Unió Europea...
i entendre si això que tu vols portar a terme, si té algun sentit, i no només anar a visitar, per dir alguna cosa, els vaixells que treballen a l'Atlàntic Nord, o els que treballen al Gran Sol, que estan molts dies fora, sinó, si ho has de fer aplicar amb un vaixell de 12 metres, ves un dia amb un vaixell de 12 metres i entén quina és la funció d'aquella embarcació. Intenta posar-ho en un vaixell com aquest, que fa 12 metres, li poses una bàscula i a veure si tens la capacitat de poder fer-ho. Quan se't doni en compte que això és completament absurd,
Potser així revertiríem aquesta forma d'actuar, que és jo tiro una normativa i després si algú es queixa ja mirarem de trobar com complir-la. Al contrari, anem a veure quina és la feina i un cop sabem com funcionen, adaptem les normatives. Perquè puc assegurar que és igual un vaixell de 12 metres aquí que a Itàlia, que a Frància, que a Grècia, que fins i tot a Croàcia, dintre del Adriàtic, que és un mar més tranquil...
Però la impossibilitat de fer-ho és exactament el mateix. Vull dir que, al final, és que ens posen a tots en un sac que no som tots iguals. Doncs estem pendents d'aquesta reunió i de la tornada a mar dels pescadors quan s'acabi aquesta veda. Jaume, gràcies. A vosaltres, sempre, per donar-nos veu. Moltes gràcies. Vaig deixar d'entrar-hi tant de cop, ara abans emullo els canells al cap i al cor.
amb els ulls clavats a l'horitzó. Parlant de la pesca, arribem al final d'aquesta primera hora de Randamar. Nosaltres ara farem una petita pausa darrers 5 minutets i tornarem aquí fins les 6 de la tarda. No marxeu!
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
M'ho salta lluny i perdre el cap. Juga a submergir-me per un cos serà estrellat. Mai hi haurà cap barca.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
TGN Esports, Tarragona Ràdio. El programa de l'actualitat esportiva a casa nostra, a Tarragona Ràdio. Cada dia durant mitja hora et portem com batega l'actualitat dels equips del territori. Si vols estar al dia i no quedar-te'n fora de joc, la teva cita és TGN Esports, de dilluns a dijous a les 12 del migdia i els divendres a la una. TGN Esports, amb Joan Andreu Pérez.
Benvolgut multireformista, a Obramat no podem abaixar-te els impostos ni el preu de la gasolina de la teva furgoneta, però sí que podem ajudar-te amb els nostres preus. Per això, a Obramat, revisem cada dia els nostres productes per oferir-te les millors marques professionals amb els preus més baixos de la zona IVA inclòs, on compren els professionals. Obramat.
Al Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio.
Arrolla l'escola de formació. Ja tenim preparats els nous graus C d'acord amb la nova ordenança de la formació professional. Un sistema integrat que et facilita encara més la incorporació al mercat laboral. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? T'agradaria convertir-te en professional del fitness. Has pensat a ser socorrista? Aquest any, forma't amb nosaltres.
Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç. Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer Les Arcades sense número de Tarragona i al web royalformació.com. Bona tarda, són les 5...
Per la Tere Ortega, més de 1.600 persones han utilitzat a diari els autobusos Plana per fer el trajecte a Tarragona-Barcelona mentre no han funcionat els trens. La xifra representa gairebé triplica els passatgers que l'empresa registra habitualment en aquesta línia i per aquestes dates. Ha estat el servei més demandat durant els dos dies sense rodalies ni regionals per tot el país, com ha explicat el gerent del grup Plana, Josep Albert Vallcorba, a Tarragona Ràdio.
Acudeix que per nosaltres es produeixen aquests increments, que són absorbits sense cap mena de problema, perquè posem... Nosaltres ho tenim molt clar. El nostre esperit és sempre donar solució a l'usuari que vol viatjar i buscar les solucions perquè mai es quedi terra i sempre puguis aludir del servei. El servei ferroviari s'ha reprès a l'estació de Tarragona des de primera hora d'aquest divendres al matí, amb retards d'entre 15 i 30 minuts de mitjana.
Després de dos dies de contactes professionals, toca ara que Tarragona es promociona fitur entre el públic en general. La ciutat incideix en el seu perfil de destinació esportiva i en especial referència a l'etapa del Tour de França, que viurà el 5 de juliol. Un dels reclams que ha passat per l'estat en tarragoní és Perico Delgado.
Ciclismo mucho mejor, las salidas que las metas. Y si encima es el Tour que todos se magnifica de una manera increíble, porque quieres ver a los mejores ciclistas actuales, ver los equipos, ver las bicis, las salidas sin lugar a dudas, porque las metas pasan los corredores a toda velocidad y acabamos. Pere Codelgado, comentarista de televisió espanyola, va guanyar el Tour de França en l'edició de 1988.
I el Nàstic avui Cristóbal Parral ho ha admès que ha estat una setmana complicada. Apel·la a la valentia i a la unitat per afrontar el partit de demà contra l'Eivissa i poder girar la situació. És el que hi ha en aquests moments i la única manera d'afrontar-lo és amb valentia i intentar treballar tot i més per girar aquesta situació, no?
El tècnic ha destacat la gran professionalitat de Noé Calleja, que ha estat destituït aquesta setmana i agraït el suport de la plantilla que s'ha vinenciat amb les paraules del capità Òscar Sanz. El partit es juga demà a les 9 del vespre. Des d'una hora abans el podreu seguir amb la previa a la sintonia de Tarragona Ràdio. Les notícies a www.tarragonaradio.ca.
Randemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Passen 3 minuts de les 5 de la tarda. Engeguem aquesta segona hora de Randemar. Una segona hora on descobrirem qui volen fer o què faran a l'espai farà aquests dies. Anirem fins al delta de l'Ebre per fer balanç de la collita de l'arròs.
descobrirem una nova curiositat amb la secció Ai, això no ho sabia, i acabarem el programa d'avui com ho fem habitualment els divendres, fent un repàs de tots els actes i de totes les activitats que hi haurà arreu del nostre territori aquest cap de setmana. Estarem aquí fins les 6 de la tarda.
I ara ens quedem a Vilanova i la Geltrú perquè a l'Espai Fan han arrencat el nou any 2026 amb molta força i un objectiu ben clar, apropar els més joves a la història i la cultura marinera de la ciutat, Carla. Exactament, Marina. I per fer-ho, estan preparant per aquest dissabte 24 a les 12 del migdia una nova activitat familiar molt especial.
Nosaltres hi vam ser fa poc i vam notar coses estranyes. Així que, per explicar-nos-ho millor, tenim avui amb nosaltres l'Arnau Fillat, educador de l'espai i un dels coordinadors del misteri dels missatges del mar, que és com es titula aquest trencaclosques interactiu. Bon dia, Arnau, com estàs? Bé, hola, bon dia, bon dia. Estic bé, home. Mira, primer de tot, explica'ns una miqueta en què consisteix tot això del misteri de les ampolles del mar.
Bé, doncs a l'Espai Far, aquests dies de tempesta, van arribar un seguit d'ampolles amb un missatge dins. I aquestes ampolles de vidre són de diverses persones del barri de Baixa Mar del Llanova de Geltrú.
Cadascuna d'elles, aquest missatge, explica quina és la relació d'aquesta persona amb la vida marítima. Poden ser pescadors, remandadores, faroners, socorristes... Però per conèixer la història d'aquests missatges a fons...
en el missatge ens fan resoldre un enigma una prova sobre la seva feina i per fer-ho necessitem l'ajut dels infants tots aquells infants que vulguin venir que ens ajudin a descobrir qui eren realment aquelles persones i quina era la feina en aquest barri aquest taller realment vol aprofitar l'apropament dels infants a les nostres col·leccions però des del joc des d'una mirada molt més lúdica
I aquesta activitat està adreçada, com deies, a infants, però concretament d'entre 7 i 11 anys. Sí, entre 7 i 11 anys. Què és el que es podrà aprendre amb tot aquest misteri, amb tot aquestes activitats que esteu muntant? Perquè no oblidem que l'objectiu final, a part de passar-s'ho bé, com deies, amb una qüestió més lúdica, és apropar aquests nens i nenes a la cultura marinera i a la història i oficis d'aquests barris marítims, no?
realment nosaltres com a educador de l'espai FARC
Nosaltres, com a Espai Fart, ja de per si, l'Espai Fart vol ser un centre viu i participatiu de recuperació de la memòria històrica i de les accions marineres. I es vol sempre, ja des de la nostra col·lecció, donar protagonista a les persones i als objectes que han fet possible la història del barri de Baja Mar aquí, Vilanova i el Truc. De fet, el Museu del Mar, de l'Espai Fart,
Es va fer una aposta molt important de la memòria oral com a eina per preservar i dignificar les tradicions marineres i hi ha una secció dins del museu que es diu un objecte, una història, on hi ha diversos objectes que han donat
del barri de Baixa Mar i en aquella secció hi ha un vídeo que surt aquella persona on exposa la història que té amb aquell objecte. Nosaltres amb aquesta activitat volem recuperar una mica la memòria de la gent del barri que encara existeix i que encara és viva i que s'apropin a aquests infants que vulguin venir.
I d'on surt aquesta idea o potser aquesta necessitat de portar activitats lúdiques a un espai com aquest? I que veiem que és una cosa que s'està estenent bastant entre els museus d'aquí de la zona últimament, com els escape rooms o les realitats augmentades que hem vist al Museu Papiol o al Museu del Ferrocarril i gairebé a tots els museus d'aquí de Vilanova.
Sí, però, bé, és que nosaltres, potser si ha sigut que diversos espais museístics ens hem com posat d'acord per innovar en diverses propostes, almenys per part nostra, des de l'espai fart, jo crec que ha sigut, potser que és veritat, no?,
però perquè nosaltres, a més a més de la nostra col·lecció permanent, ja fem activitats complementàries, com per exemple fem visites a la subhasta de peix en directe a la llotja, fem activitats com el puja la barca, que és que ens acompanya un pescador d'un art de pesca concret i ens explica la seva feina en el seu bot de pesca...
Després també fem remandadora per un dia, on una remandadora d'aquí al port de Vilanova ens ensenya a remandar un tos de tela. I anem fent diverses activitats complementàries. I de tant en tant, molt sovint, les anem renovant. Les anem renovant perquè...
perquè la gent continuï venint i vagi coneixent la nostra col·lecció des de diversos aspectes. I mira, ara aquest any hem volgut renovar, per exemple, ara que he parlat de la secció que està del Museu del Mar, d'un objecte, una història, els vídeos, aquest iver s'han renovat, han canviat els testimonis, han canviat els objectes, i potser per nostre fruit d'aquesta renovació
que hem patit almenys en aquesta secció hem volgut també innovar amb els tallers familiars i per això hem creat aquest des de zero
Molt bé. I ens podries explicar una miqueta en què consisteix aquest espai fart, per qui encara no el conegui? Perquè hi teniu una bona varietat d'espais museístics, a part d'un paisatge preciós directament davant de la platja, que a mi la veritat que cada vegada que hi vaig penso que per què no hi vinc encara més sovint. Bé, l'espai fart...
que també aprofito ja per qui m'interessi. Ara a l'hivern obrim només el públic de divendres a diumenge, de 10 a 2, i hi ha el jardí, i dins d'aquest jardí, amb l'Espai Far, el que es pot visitar són tres museus. El Museu del Mar...
que fa pinzellades sobre diferents aspectes de Viranova i la gelatrulla al mar, ja sigui un repàs històric de la seva història, el comerç marítim amb Amèrica, la pesca, el port, l'any dels negats, la vida cultural i, òbviament, l'apartat de memòria oral que he explicat tant avui d'un objecte d'una història.
I també s'explica una mica el far, que el far, per cert, no es pot pujar perquè està en funcionament. Des que es va inaugurar, l'1 de maig del 1905, ha funcionat totes les nits, menys durant la Guerra Civil, i no es pot pujar. Però també fora, dins del jardí, tenim un vot de salvament, el Víctor Rojas, que l'any passat va ser el seu centenari de la seva arribada a Vilanova i la Geltrú,
i va ser l'últim bot de salvament autònom de Vilanova, abans que es construís el port pesquer, el 1954. I finalment, al final del jardí, tenim el Museu de Curiositats Marineres Roig-Tuquers, on cuidem i exposem part de la col·lecció personal del Francesc Roig-Tuquers, que era l'apassionat del mar, col·leccionista, mestre d'aixa, maquetista, però es va tornar potser molt més mediàtic perquè va ensinistrar la carpa Juanita.
La famosíssima Carpa Juanita. Exacte, que potser sí. Que de fet, ara per la Carpa Juanita, que molta gent també ens ho pregunta, que el museu, la col·lecció d'aquest senyor, el senyor Roig Tuquès, té peixos dissecats i nosaltres en conservem alguns, però la Carpa Juanita no està dissecada. El que passa que sí que...
que ara, des d'aquest estiu, al nostre jardí tenim els entremesos de la festa major de la carpa i el porró, i els tenim de forma permanent al jardí. O sigui que també podem visitar ben de prop aquest bestiari vilanoví. Popular, correcte, sí, sí.
Bé, i et volia preguntar perquè properament tindreu també una jornada a portes obertes, més concretament el diumenge 1 de febrer, i de fet com cada primer diumenge de mes. Vols aprofitar per fer algun spoiler de noves coses que tingueu preparades, a part de les que ja ens has anat explicant?
Clar, ara sí, com bé dius, cada primer diumenge de mes a Vilanova tots els museus fem portes obertes, nosaltres de 10 a 2 en fem, que la visita també, això no ho he dit, però la visita a l'espai fa pagar, no sense pagar, és sense educador, sense guia, és cadascú paga i entra i visita el museu com bonament vulgui. El que passa que sí que el primer diumenge de mes també a les 11 del matí
Fem visita comentada, gratuïta també. El que passa és que la gent s'ha d'apuntar a la nostra pàgina web, s'ha d'apuntar de reservar la plaça, és gratuït, està d'apartat de comprar entrades, però igualment ha d'anar seguint tots els passos, però al final ningú li cobrarà res. És més que res per tenir una reserva de la gent que pugui venir o no.
I, espòiler de properes activitats, ara al febrer, aquest any queda poc ja per carnaval, i aquí a Vilanova som molt carnavaleros, i continuarem fent coses amb els infants al centre de la nostra programació, perquè farem un taller de carnaval.
farem un taller de carnaval que encara s'ha d'acabar de polir el que farem però el que sí que avanço m'avanço a la programació dels museus que serà temàtica de pirates serà sobre els pirates aquí a Vilanova però sí, serà un taller de carnaval pels infants va ser molt bé, doncs aquest també ens l'apuntem i us el recordarem quan s'apropin les dates i res Arnau Fillat, moltes gràcies per ser aquí amb nosaltres
Moltes gràcies a vosaltres. I recordeu, aquest dissabte 24 de gener a les 12 del migdia a l'Espai Far de Vilanova i la Geltrú, el misteri de les ampolles del mar. Un trencaclosques interactiu per nens i nenes de 7 a 11 anys sobre la cultura i la tradició marinera. Podeu reservar les entrades a la seva web espaifarbng.cat a un preu de 5 euros per infant. L'activitat durarà uns 60 minuts i de moment es realitzarà un únic dia. Així que aprofiteu i no us ho perdeu.
I ara baixem fins al Delta de l'Ebre per fer balanç de la passada campanya d'arròs. I per això l'acompanya Cel Prieto des de Delta.cat. Parla amb el president de la càmera, Arrossera del Montsià. Cel. Simarina, farem balanç de la recentment tancada campanya d'arròs 2025.
I també parlarem de com afecten els temporals de fortes pluges com el que hem viscut esta setmana, així com les altes temperatures als camps d'arròs. I també sobre les conseqüències de l'acord de Mercosur per als pagesos del Delta. Tot això ho comentem amb Àlex Morales, president de la Càmera Arrocera del Montsià. Àlex, benvingut a Randemar. Hola, molt bon dia i gràcies per donar veu al sector.
I tant, Àlex, abans de, si et sembla, abans de fer balanç, passem a comentar lo temporal, no?, que està afectant ara mateix, sobretot ahir, que va estar plovent. Com afectarà això, este temporal, al delta de l'Ebre, als camps d'arròs? Bueno, el que estem veient, doncs, bueno, això havia passat i, bueno, este temporal ha afectat més al nord de Catalunya. Aquí al delta, bueno, hem vist per les xarxes socials,
una mica animat, és com ha afectat aquest temporal aquí a la mar i als espais que estan més desprotegits. Aquests arrossats que estan aquí a primera línia ja estan una mica acostumats a aquest tipus de situacions, perquè històricament ja han conviscut en aquestes temporals, però bueno, han d'estar alertes.
Clar, vull dir, este temporal és un més dels que ja venim aquí donant-se. Llavors, aquest episodi d'ara d'estos dies, d'ahir sobretot, no influirà directament en la propera campanya? Bé, no, realment jo crec que no ha influït. A veure, estes puixes al final el que fan és que ens retarden una mica començar a treballar les terres, no?
Ens limiten una mica quan començarem a sembrar i tot això. Però les faines que hem de fer, no per ben bé pel cultiu, perquè el cultiu ara mateix no el tenim dins el cap. Llavors és això, que us obliguen a replantejar calendaris de treball, però el producte com a tal no es veu afectat.
És clar, ara mateix el producte no està dins els camps i ara el que ens fa és afrontar-nos el calendari. Al final, si comencem a treballar més prou, tenim més temps per treballar, per fer totes les feines que toquem i això ens condiciona una mica aquestes feines. Perquè la campanya, quan la comenceu i quan acabeu en termes de temps?
Més o menys, si tot va bé i no plou molt a la primavera, cap allà, bueno, a l'hivern, comencem a treballar les terres cap allà a la meitat de febrer. I, bueno, aquestes són les preparacions que fem per poder sembrar i per poder introduir l'aigua i sembrar cap allà al maig. I després... A l'abril, principis de maig, sí. No, i dic la cega després, a més que per a finals d'any. Correcte, sí. La cega comença...
cap al setembre i octubre. Molt bé, Àlex. Si et sembla, ara mirem la campanya d'Este Passat 2025. Quin balanç n'hi fas? Bé, si mirem la campanya 25, jo crec que ha sigut molt pareguda el 24. No ha sigut una campanya excepcional. Ha sigut una campanya molt normal i tot i això...
Lligat una mica amb aquest clima que hem tingut, de fortes calors, i al final de campanya també aquestes plogudes que ens vam tenir. Al final, en Quiros, jo crec que està una campanya molt normal i molt pareguda a la del 24. Quina producció total heu tancat? Aquí al Delta, més o menys, hem anat sobre els 138.000 tones d'arròs. És més o menys una xifra normal.
És una xifra, com dius tu, normal, però també heu dit que el gra ha sigut de molta qualitat. Sí, sí, la veritat és que el gra al final ha sigut un gra de qualitat i això va lligat a tindre aigua i l'aigua que necessites per poder portar a cap bloc últim. I això de la qualitat, és a dir, com ho mesureu? Perquè, clar, els quilos és molt fàcil, no? Però la qualitat, com ho mesureu? Com ho noteu?
Bé, al final, aquí el tema de qualitat ho notem més internament. Aquí el consumidor no nota res, perquè nosaltres el que fem aquí, el que ens condiciona nosaltres és el molir. Si entra un arròs amb més qualitat o menys qualitat, ens costa més transformar-lo. Però el consumidor al final aquí no nota absolutament res. Arriba un arròs amb qualitat de 100%.
Això és un teu batros a terme més pràctics alhora. És més interès, és un tema més interès. I com diem que els episodis de pluja o la calor extrema que hem tingut aquest estiu, com ja fa diversos anys que tenim, també esta campanya, heu tingut modificacions en el calendari de sembra, de cega...
Sí, sí, amb la campanya passada també van lleure moltes pujades a la primavera i vam començar l'ocultiu una mica més tard. Però bé, el mes de juny va fer molta calor i també després allí a l'agost també va fer molta calor i el que va fer és avançar-nos la cega. O sigui, la cega es va avançar els 10 dies dels calendaris normals que portem en aquests últims anys. És a dir... Sí, perdó, perdó.
Sí, sí que van tindre, a veure, a final de campanya, episodis de pluja i menyaure un de pedra que va afectar molt aquí al terme de Sant Jaume. Per això teníem quasi un 80% de l'arròs dins la cooperativa, però menyaure algun soci que li va fer quasi un 90% de la producció. Per això, per aquestes coses, tenim assegurances i provem a afrontar aquestes situacions.
No, ja me'n recordo quan va ser això, la forta pluja, que evidentment des d'aquí ho vam seguir, des de l'Alta.cat, i les notícies de que, clar, hi havia part, la majoria ja estava entrat, ja s'havia fet la cega, però a productors li va anar tot del seu. Sí, sí, correcte, va ser més localitzat fins a alguns productors, sí, sí.
En general no va afectar tant a la producció, sinó va ser més a algun productor que, per desgràcia, i va afectar més. Va ser molt focalitzat. I el que dius abans, és a dir, la pluja us fa endarrerir, però la calor us fa avançar. Correcte, sí. O sigui, l'arròs, perquè creix que necessita l'aigua i calor. Quan fa molta calor, el cultiu s'avança.
I clar, evidentment, com dius, no, necessiteu aigua, la del cel no la podem controlar, però nosaltres la que sí que fiqueu als camps. Explica'm una miqueta com va això, l'aigua, la fiqueu a dolça, salada, explica'm-os. Bueno, si fiquem a aigua salada, malament, eh? Aigua dolça, que és aigua dolça, sí o sí. Ja, però... La raó que l'existeix molt bé, eh? La veritat és un cultiu que aguanta molt bé la salinitat.
Però, bueno, per fer el cultiu necessites aigua dolça. I, sobretot, aigua bona i de qualitat està que ve molt bé des d'allà. O sigui, al final és tot. Jo, a veure, aquí diria que... A veure, l'aigua és un factor clau per a l'arròs. Però també aquí ficaria una mica més ja territori, no? O sigui, l'aigua és clau per a... Aquesta aigua que passa pels arrossars, al final passa...
per tot el Delta i això manté viu tot l'ecosistema d'aquí del Delta. Aquí si parlem de biodiversitat, d'aus, de fauna i un lloc natural que depèn directament d'aquesta aigua que circula per aquí als nostres camps. Per això dic que si falta aquesta aigua no ho nota només el pagès, aquí ho nota el territori.
No, ja, clar. Això de l'aigua salada t'ho dic perquè, clar, evidentment, canvi climàtic, cada vegada s'està salinitzant més, l'aigua del mar està arribant més, vull dir, al final potser s'haurà de... no sé, l'arròs mutarà i no ho sé com anirà, eh? Bé, s'està treballant en algunes varietats, és més resistent, menys a la salinitat, però bé, de moment... L'aigua...
En l'aigua dolçada. Sí, sí, que és la que dona vida, no? Al final, la que nosaltres bevem. Bevem, també. I si parlem dels preus, com tanca la cooperativa en termes de preus en guany? Bé, a veure, venim de dos anys i tres anys bastant bons pel tema de preus, sobretot perquè la llei de l'oferta de la demanda, o sigui, van veure a nivell mundial, a nivell d'Europa, a nivell d'Espanya, van veure...
sequeres i això va fer que no hi hagués tanta producció i això aquí al Delta per sort teníem producte i els preus estaven alts i aquí ens vam aprofitar d'esta situació. Això ja l'any passat ja ha canviat tant al món com a Europa com a Espanya s'ha fet perdre una producció més alta i això aquí també vam tindre el problema que
tot el que sí que hem de fer anar el cultiu, que són els adobs, els fitosanitaris, el gasol, aquí també van pujar i ara se mos han quedat uns preus alts, se mos ha baixat els preus d'arròs i això al final condiciona la rentabilitat del soci i fa que això tot s'adjusti. Aquí a la cooperativa continuem funcionant i fent la nostra feina, però els marges, de veritat, s'han estret.
Clar, i a més de tot això que m'estàs dient, Àlex, també arriba l'acord comercial entre la Unió Europea i Mercosur. Clar, això, per part dels arrossaires d'aquí del Delta, quina és la vostra principal preocupació? A mi, al final, el que m'hi preocupa més és que aquest arross que entre, ja sigui de la xiqueta, com sigui del Mercosur, com del sud-est asiàtic, que també m'ho entra molt, entre les mateixes exigències que tenim aquí. Aquí hi ha un arrossat del territori,
moltes coses ens demanen moltes coses. Realment, al final, aquests arrostos que ens van de fora són més a les mateixes normatives mediambientals, ni efectes sanitàries, ni tampoc. Té una altra estabilitat que nosaltres ens demanen. I aquí el que demanaria més que res és que tots tinguessin les mateixes arrostes de lloc. Entenc que aquests arrostos aquí a Europa és dificitari en arrost i ha d'entrar arrost, però al final ha d'entrar en les mateixes condicions que nosaltres ens demanen.
Clar, evidentment. I, Àlex, perquè estem dient que tant de Sud-amèrica com del sud d'Àsia entra, però és la mateixa varietat que tenim nosaltres aquí, o com va això? A veure, aquí no, més que res treballem a rossos de tipus llarg, aquí a Espanya...
Aquí al Delta el que treballem més és el diput d'arròs rodó, però al final si hi ha una demanda i hi ha una facilitat entre productes, ells es poden adaptar a fer les nostres varietats. Clar, nosaltres treballeu en l'arròs rodó, però en les llargues, no? Sí, sí, també en fem d'arròs llarg, i més aquests últims. L'any passat vam treballar bastant en l'arròs llarg,
perquè és un arròs que porta lligada a una epidemiologia que ens ajuda a netejar les terres. Clar, i tant que sí. Llavors, el que dient del Mercosur, no estem parlant de competència deslleial, que es diuen. Sí, correcte, és el que he dit, i al final ells aquí entren arròssos que no porten...
les mesures estrictes que ens demanen des d'Europa, tant en mediambient, en productes filsana i també i en transabilitat i això, però al final ens afecta al Pallès. Àlex, tu diries que estem dient uns costos de producció més alts i uns preus més baixos, hi ha risc real de la continuïtat dels arrossaires d'aquí baix?
Sí, realment, si això es continua en el temps, moltes explotacions d'aquí del Delta ho passaran malament. A veure, tenim els costos de producció molt alt i si els peus són baixos, al final això s'estretix i hi ha moltes empreses d'aquí del territori que ho poden acabar passant malament.
Clar, estem parlant de gent que viu d'això, gent d'aquí baix, i al final també la problemàtica de la regeneració, és a dir, que hi hagués detrás un canvi, no em surt la paraula ara, Àlex, que hi hagués un relleu a això. Correcte, relleu generacional, no em sortia.
Sí, sí, al final el jovent que vol incorporar-se al camp ho veu tot això, no?, i crea una incertesa de realment entrar o no entrar al sector. A veure, jo espero que tot això s'arregli i que, bueno, d'alguna manera, doncs, se crei esta il·lusió de continuar treballant en el sector de la pagesia i en el de l'arròs. Esperem que, doncs,
Clar, és que el sector primari està bastant malament tot això. Per exemple, l'altre dia parlava en pescadors i és el mateix, no? A casa, si veuen que estan patint el pare i la mare, després el fill o la filla no voldrà continuar. Correcte, sí, això és el que ens passa. Tot en l'arròs, ja...
és diferent, no?, és una mica, doncs, altres sectors estan patint més que en altres, en el tema del sector de relleu generacional, i també persones, parlo de gent de València que se dedica a l'arròs que allà encara pateixen més que n'altres, aquí encara hi ha algun jove que entra en ganes i... Molt bé. Una mica el futur ho tenim garantit. Ah, doncs bé, m'alegro, perquè a la cooperativa, és a dir, clar, evidentment hi haurà gent de tot, però vull dir joves, teniu incidència a la cooperativa?
Sí, sí, sí, la veritat que sí, estem fent incorporacions de joves i, bueno, tenim un grup de joves potenciant tot això, les noves incorporacions i, bueno, fem viatges, o sigui, estem damunt d'eix.
Molt bé. Quines diries que són, Àlex, les mesures que reclamaríeu a Brussel·les per a que el sector millori i no passi allò de la competència deslleia del que diem? Més que res, igualtat de condicions. El que nosaltres fem aquí, el producte que vingui fora, si demana el mateix. Controls reals a les importacions, no només sobre el paper, sinó...
amb traçabilitat, amb seguretat alimentària, perquè siguin iguals per a Toms, i suport per a nosaltres, pel sector primari, sigui un ajut econòmic o el que faci falta, perquè al final poso... Sí que volem ajuts, però el que volem més que res és treballar en dignitat i tindre un futur.
Correcte, les mateixes competències i opcions per a tots, no? Correcte. I al final, el consumidor, tu diries que també té un paper quan tria l'arròs d'aquí baix? Bueno, quan algú mos compra l'arròs moncià, jo crec que està comprant un arròs de categoria extra i en un estàndard de qualitat del màxim, no?
Aquí nosaltres, d'alguna manera, treballem en arrossos monovarietals, que això al consumidor li dona moltes garanties. Al final, hi ha una petita diferència de preu, està clar, però aquesta diferència són uns 30 cèntims al quilo que realment, quan us diuen damunt...
La taula d'aquí menys en deu persones, jo crec que apostar una mica, encara que hi hagi 30 centres de diferència d'un arròs a un altre, jo crec que aquí apostar pel territori, per aquesta qualitat que t'estic dient, jo crec que és bastant important. Apostes pel territori i per les famílies d'aquí, vull dir, al final tot fa, tot fa.
Correcte, sí senyor. Al final, mirar una mica també el producte, on què estàs comprant, si és un producte de cooperativa, això jo crec que és bastant important. No, no, clar, vull dir, al final és com tot, no?, sempre que comprem, mirem, per exemple, fruita i verdura, no?, que estiguen de proximitat, fresques, el peix igual, posen l'arròs també. Molt bé, sí, això sí, que mos fixéssim una mica i mirem el que comprem.
Doncs perfectíssim, Àlex, ho deixem aquí, seguirem pendents del tema, i no res, que veig molt bé la campanya d'enguany, a veure com estaran les pluges d'enguany, les calors, i ja farem un repàs quan pertoc. Moltíssimes gràcies, Àlex.
Molt bé, moltes gràcies per donar veu al sector i esperem que vingui una campanya normal, que no tinguéssim incidències climàtiques molt fortes i al final tinguéssim una campanya bona. Moltes gràcies. Doncs, Marina, esperem que la campanya d'enguany sigui millor pel que fa al preu de l'arròs. Doncs estarem pendents de com és la campanya i de quin preu està l'arròs aquest 2026.
Ara el que volem fer és parlar de les llevantades, però des d'un punt de vista diferent, amb una nova secció d'Ai, això no ho sabia, Oriol. Doncs sí, efectivament, Marina, avui fem una nova secció d'Ai, això no ho sabia, i després d'aquest inici de setmana que hem tingut, amb aquesta llevantada, aquesta...
Bé, sí, sí, aquest temporal Harry de llevant, avui l'Alla i això no ho sabia el que volem fer, és parlar d'això, parlar de les llevantades, i ho farem com sempre amb el Carles Obach. Carles, molt bona tarda.
Hola, molt bona tarda, molt bona tarda. Tot i la pluja, les humitats que hem tingut, jo crec que els tenim que desitjar. Molt bona tarda, molt bona tarda, eh? I ben protegits, sí, sí. I tant. Doncs, Carles, ell és el president del Club Nàutic d'Arenys. Sempre és amb qui fem aquesta secció per aprendre moltes coses, eh? Que aprenem...
del que ens envolta, del que ens rodeja i sobretot del que té a veure amb el mar. Un mar que aquests dies tenim i hem tingut, sobretot a inicis de setmana, molt, molt, molt alterat. Un temporal increïble, un temporal molt fort. Jo no sé, Carles, com ho heu viscut tot plegat? Bé, jo, quan em va passar això, o quan m'estava passant això, em va semblar que amb tot el que...
havíem explicat durant la temporada passada, si podem dir temporada passada, no?, paraules senzilles, diguem-ne, doncs seria un bon moment...
Doncs perquè poguéssim explicar amb els nens, nenes, els avis i els àvies, i els pares i les mares que ens escolten, no?, en paraules senzilles, no tècniques, què és el que està passant, no?, i a vegades parlem molt, diguéssim, de la llevantada, i què és la llevantada, i ja, doncs, va ser un bon moment de poder explicar què ens ha passat aquests dies de llevantada, no?,
Aleshores, sense més preàmbul, quan en diem llevantada, Oriol, és perquè el vent ve de llevant. Si recordes, quan vam fer, perquè el que ho vau escoltar i els que no, doncs ho repetim ara, no repetirem tota la rosa dels vents, però des de l'entorn de llevant, llevant és per un tessor al sol, tenim un vent que ve del nord-est, que en diem
Gregal, que ve de Grècia, però això ja ho vam explicar, un dia ho vam explicar perquè es diu Gregal, que ve de Grècia, tot i està aquí dalt, no?, i ve del nord-est, eh?, després tenim el vent propi de Llevant, que ve del nord-est, i llavors tenim un vent que ve del sud-est, que en diem Xaloc, el Xaloc, eh?, doncs, quan bufen aquests tres vents, Oriol, en diem, doncs, que bufa Llevant, eh?,
Llavors, què passa quan venen aquests vents? Doncs quan venen aquests vents, doncs empuixen l'aigua cap a la costa, i vinc a empuixar l'aigua cap a la costa, cap a la costa. Quan bufa un vent que ve de terra cap a mar, no empuixa l'aigua cap a la costa, sinó que se la porta mar endins, se l'emporta mar endins, i quan bufa el nord i tal, doncs se l'emporta ell, quan bufa l'oest o el garbí, s'ho emporta cap endins.
En canvi, aquí el nostre litoral català sí que tenim zones protegides de llevant, però estem molt, molt, molt subjectes a tots els béns que ens venen de llevant. Tenen port oberta.
Llavors, aquest vent genera unes onades i, a més a més, aquest vent no és un vent que s'ha creat aquí davant mateix i les onades s'han creat a pocs quilòmetres de casa nostra. No, és un vent que inclús a les onades des del Golf de Lleó, on es poden venir d'Itàlia. És un vent que porta, diguéssim, molts i molts quilòmetres
que va bufant, que va bufant, que va bufant, llavors una onada atrapa l'altra i es va fent més gran, es va fent més gran, i d'aquesta manera fins que arriba un moment, fins que arriba un moment que aquesta onada tan gran, tan gran, tan gran, tan gran, que doncs heu vist per la televisió, o heu vist en fotos, arriba a terra. I quan arriba a terra, què passa quan arriba a terra?
De moment, tota aquella energia, perquè l'aigua pesa, us ho puc assegurar, són milers i milers de tonelades que venen amb una determinada velocitat i xoquen.
Xoc. Llavors, si no tenim dic, si només tenim platja, tenim platja, què passa? Arriba tota aquesta força i puja cap a la platja, d'acord? Descalça a la platja i, a més a més, al tornar cap endintre, s'emporta la sorra.
Em segueixen, no? Sí, perfectament. Vinc, porto molta força, vaig cap a la platja i m'emporto la sorra. Això és el que es va veure, doncs, aquestes llavantades, doncs, quan hem vist la Costa Brava, hem vist Badalona...
hem vist el Premi A, hem vist diversos llocs i per les zones de Tarragona en què les onades entren, entren, entren, fan molt de mal i, a més a més, s'emporten la sorra. És important això. Al davant, Oriol, s'emporta la sorra de les nostres platges. Sí. Sí. I, aleshores, la pregunta que es poden fer els que no ens han escoltat i on se'n va la sorra,
i on se'n va la sorra. Doncs la sorra no se'n va massa lluny, però se'n va marandint-se, marandint-se, pot ser a 100, 200 metres, fins a un lloc que allà ja no hi ha més força per continuar-la transportant, i allà es queda, allà es queda, es queda paradeta. Però llavors veus les platges que s'han quedat sense sorra, i on està la sorra? Doncs a 200 metres d'allà, allà està paradeta. Ahà.
I quan tornarà? Doncs quan faci més bon temps, o quan bufin petits garbins i tal, doncs aquesta sorra tornarà a poc a poc, a poc a poc, a omplir les nostres platges. Però de moment, sense sorra. Sense sorra, i tant.
I abans feien allò, Carles, amb una draga, una màquina que bombejava tota la sorra d'aquí, d'una mica més enllà, cap al fons, i la tornaven cap a la platja, un sistema que no era tampoc 100% eficaç ni productiu... No, no, no ho és. No, no, en absolut, en absolut. Contra la naturalesa, aquests invents no serveixen de res.
De res, de res, de res, de res. Perquè tu podràs moure la sorra de manera mecànica d'un costat cap a l'altre, però vindrà una llamentada que és potentíssima i aquella sorra que has posat durant setmanes i pagant centenars de mils d'euros se'ns en dirà. Per tant, no té cap sentit, no té cap sentit...
Una altra cosa és que tu puguis fer el periper perquè la gent està de banyar davant de la platja, però no regeneraràs una platja a base només de posar-li sorra. Llavors, l'altra cosa que és interessant és, i per què tenim aquestes llevantades? Què produeixen?
que es proveixin aquests vents i aquestes onades. Llavors, això és el tema que té a veure amb la temperatura de l'aigua i la temperatura de l'aire. Aigua i aire. Vam dir, també, que l'aigua calenta, sembla que hauria de passar més que l'aigua seca, però l'aigua calenta, l'aigua amb vapor,
Pesa menys i per això puja cap amunt. Quan ens banyem a la dutxa, veiem que l'aigua puja cap amunt i és aigua calenta. Llavors, què passa? Aquesta aigua calenta del nostre mar va pujant cap amunt, cap amunt, cap amunt i allà es troba amb el vent fred que ens ve de l'Àrtic.
del Polo Norte. I llavors què passa? Quan el vent fred es troba amb l'aire humit, es forma, diguéssim, una pluja, es formen gotes, es formen núvols i comença a tapar-se, a tapar-se, a tapar-se, a tapar-se, i es comença a muntar un cicle de tu em puges aire
humil, jo cada vegada sóc més fort, més fort, més fort, més fort, i aleshores això és el que genera la gran tormenta. La gran tormenta és aquesta. La gran tormenta és la barreja entre l'aire, l'aire calent, que hi ha encara, encara que estiguem a l'hivern, l'aigua no està a 0 graus, està a 10, 11, 12, però n'hi ha tanta, tanta aigua que això va pujant cap amunt i aleshores fa cansar d'aquest
es cloveixin aquestes grans tormentes que a més a més duran diversos dies, és a dir, quan una llevantada no és allò un ruixat d'estiu, no, no, ja heu vist que estarà diversos dies, i clar, a més a més va insistint, insistint, insistint.
Això ho hem parlat quan tens... El tema és platja, només és platja. Ara, què passa quan tens un dic, un dic amb petres grosses? Ja vam dir que el moll, la paraula moll venia perquè és una mole. El moll, quan arriba al moll, el moll li fa de barrera i l'energia que porten les aconades...
xoquen contra aquelles pedres que estan posades de manera, diguéssim, una miqueta amb una inclinació determinada perquè l'energia es perdi, tot i que a vegades inclús arriba a superar el dique, però protegeix, és a dir, el moll ens protegeix, ens protegeix d'aquestes noves tan fortes, de tal manera que les embarcacions que estan a dintre el port, les que estan a dintre el port, estan
molt protegides. Les onades no els impacten amb ells. Això no és així. Ara farà el 31 de gener del 1911. Va haver-hi, segons sabem, el temporal que va haver-hi més mortalitat per una llevantada, que és el temporal de les ànimes, Oriol. Amb aquell temporal 1911.
Van morir cent i escaig persones, gent que va sortir a pescar amb les seves barques, amb vela llatina, amb rems, en un dia que era estupendo, el temps va canviar en qüestió de res, de minuts, hores, i no van tenir temps d'arribar a cap refugi.
A cap refugi. I aquí he fet servir la paraula refugi per indicar una vegada més, jo soc molt defensor del que en diem el port refugi. Un port refugi és un lloc perquè les barques...
I els barcos, ja siguin professionals, ja siguin esportius, ja siguin de pesca, quan van maldades puguin trobar una entrada segura. El port refugi serveix per això. Serveix perquè quan un dia és com avui, ara ja la gent no surt.
però sí que et pots trobar-te a gent que estava a mar quan va entrar el temporal i té d'entrar al port. Si tu tens un port-refugi amb una bucana oberta que t'espera perquè entris, doncs això salvarem vida.
Això no va passar l'any 1911 i per això sempre aprofito quan parlo la importància que a Catalunya tinguem port-refugi que ens els hem anat carregant tots. O no fem port-refugis. I en canvi, vull dir que soc d'Arenys i creiem que des del port d'Arenys, que és un port-refugi creat després del 1911...
És precisament, no és un port pel poble d'Arenys, és un poble per Catalunya, és un poble pel país, és un poble pels navegants, és un port pels navegants perquè es puguin trobar-se...
reservats i es puguin venir i es puguin trobar tranquils quan els agafa, diguéssim, el tràngol aquest d'un llevant. Per tant, per mi el port-refugi és, acabo si et sembla bé, no és un luxe, sinó que és una necessitat que l'Estat, el país, té de posar a disposició de la gent que navega i que es guanya la vida com ahir els pescadors. Aprofito, per exemple, ahir
Vaig estar amb la confraria d'Arenys, amb l'acte, diguéssim, reivindicatiu del que s'estan fent amb les quotes pesqueres. Aleshores, jo crec que aquesta gent es mereixen un tracte, diguéssim, que no sigui aquest de poder-los fer desaparèixer del mapa. Per tant, els tenim d'ajudar tots, els tenim d'ajudar tots i tal.
Per tancar, també ho vam fer-ho i, crec que també ho hem de fer-ho avui, disculpeu que sigui així una mica sèrio, és recordar una mica la mortalitat que vam tenir el diumenge amb l'accident, amb l'accident de Córdoba, que va amb 80 persones, d'acord? Sí. I amb això, doncs, jo tancaria, dient, doncs, que...
Potser us he pogut explicar el que és el llevant, per què el llevant és tan dolent perquè les onades venen de mar cap a terra, perquè venen de lluny, venen molt fortes, porten molta energia, porten molts dies, i per això fan tan de mal les llevantades. D'acord?
I tant, perfectament d'acord, i tots els efectes i les conseqüències d'aquesta llevantada els hem vist i els podem seguir encara veient, Déu-n'hi-do, la que hem tingut a l'inici d'aquesta setmana.
Doncs Oriol, moltes granes. Com diu la meva mare, el foc t'aturador, l'aigua. Totalment cert, i tant. Doncs vinga, ho deixem aquí. Adéu Marina, adéu gent que ens esteu escoltant. Adéu Siau Carles, molt bona tarda. Adéu Carles, adéu Oriol, moltes gràcies.
I ara, com cada divendres, volem fer un repàs de tots els actes i de totes les activitats que hi haurà arreu del nostre territori aquest cap de setmana. I una setmana més comencem per la Costa Brava. Sergi, què hi farem?
Doncs, Marina, podríem dir-ho com cap de setmana dels barbuts, ja que estem a la setmana i moltes d'aquestes activitats aniran relacionades amb aquestes festivitats. Però, primer de tot, comencem per avui divendres, a les 7 de la tarda, a Castelló d'Empúries. Hi ha una xerrada al voltant de la gestió i els reptes de futur del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, càrrec del seu director, en Pons Feliu. I a les 8 del vespre, a Palamós, show cooking a l'espai Peix.
Atenció, perquè al cap de setmana, tant divendres, dissabte com diumenge, hi ha festa major de Sant Vicenç a Llençà, a Cabanes, a Vilamalla i a Tossa de Mar. Per tant, diferents pobles que fan un conjunt d'activitats d'aquestes festes majors d'hivern coincidint amb la Setmana dels Barbuts, en aquest cas amb Sant Vicenç. Dissabte, a les 12 del migdia, a Palamós, visita a bord a càrrec de...
El cicle d'expertesa a bord a la barca Gazela amb el nano d'abord. I a les 11, el dissabte també, hi ha obertura i visita a l'ermita de Sant Elm a Sant Feliu de Guixols. Diumenge a les 10 del matí a l'escala en la novena cursa de la dona.
I estem en un diumenge esportiu, perquè pels més atrevits, a les 11 del matí, travessa nedant, no a la fred, a l'abadia de Sant Feliu de Guíxols. Per qui vulguin una mica de passejada i solet, a les 12 del migdia visita el castell de Sant Esteve a Palamós. Doncs ja veieu, varietat d'activitats per aquest cap de setmana d'hivern de la Setmana dels Barbuts. Ens hi tornem a trobar dilluns a reveure i bon cap de setmana.
De la Costa Brava baixem directament fins al delta de l'Ebre. Cel, què hi farem aquest cap de setmana? Sí, Marina, donem una ullada a veure què tenim per aquesta zona de les Terres de l'Ebre. Presentació de la novel·la L'amor és impossible de Carme Abril.
Avui, 23 de gener, a les 7 de la tarda, a la Biblioteca Marceli Domingo de Tortosa. En el marc del cicle, el documental del mes es projectarà la pel·lícula Estimada Flor, un recorregut pels Alps en temps de sequera on l'escriptor italià Paolo Cognetti emprèn una travessia pel massís del Monte Rosa.
lluny dels ritmes urbans, revivint la memòria dels llocs i la fragilitat del paisatge alpí. Avui a les 8 de la tarda al casal municipal d'en Posta. Presentació del llibre Gabriel Escriu a les Roselles, d'Ernesto Ziz Rodríguez, una minuciosa novel·la que arrenca a finals del segle XIX i que ens recorda que de vegades, només mirant enrere, tenim les respostes per al demà.
Un retrat etnogràfic excepcional, una memòria històrica en forma de ficció novel·lada fonamentada en fets reals. El dissabte 24 a les 6 i mitja al Centre d'Equipaments Culturals de Divench. Vermut literari amb la presentació de la novel·la Qui dubta d'en Clint Eastwood.
de Miquel Reverter, guanyadora del tercer premi de narrativa Vila de la Senya. L'acte comptarà amb la participació de l'escriptor i professor Pep Carceller. El dissabte a les 12 del migdia a la llibreria Lletres de la Ràpita. Taller per pintar sota la llum ultravioleta amb pintura fluorescent i una copa de vi en una sessió nocturna pensada per crear amb calma i deixar-se emportar pel procés. Una mirada diferent sobre un edifici emblemàtic de grandesa.
El dissabte a les 6 de la tarda a l'Espai d'Art Terra Alta a Gandesa. Un any més, celebració de la festivitat de Sant Antoni a la Sènia amb els tradicionals tres toms i la benedicció d'animals, entre altres activitats. Dissabte i diumenge a la Sènia. I fins aquí l'agenda de les Terres de l'Ebre.
I del Delta de l'Ibre fem aturada les costes del Garraf, on la Carla ens ho ha preparat tot, Carla. Doncs mira, Marina, aquest cap de setmana els protagonistes del Garraf són els museus. Perquè si fa una estona us parlàvem de l'activitat familiar que organitzen a l'Espai Far, recordem aquest dissabte a les 12, i de la que podeu trobar més informació i entrades a la seva web espaifarbng.cat, per si no heu sigut temps a escoltar la secció,
Resulta que el mateix dissabte s'inaugura també al Museu del Ferrocarril de Catalunya un nou escape room original titulat L'Ombra del Talgo, a dins del tren Museu Talgo II, ambientat en una trama d'espionatge dels anys 50 en plena inauguració d'aquest tren històric. Però no tots són museus, ja que aquest cap de setmana arriben els dies forts de la Festa Major de Sant Pau de Sant Pere de Ribes, que venen més carregats d'actes que mai, ja que recuperaran els que es van haver de suspendre la setmana passada per la pluja.
I per acabar, no us perdeu l'oportunitat d'anar a veure la pel·lícula Sirat, protagonitzada pel vilanoví Sergi López, i que avui mateix hem sabut que és una de les nominades als Premis Òscar a millor so i a millor pel·lícula internacional.
I acabem aquest repàs de les activitats i dels actes que hi haurà arreu del nostre territori aquest cap de setmana fent aturada a les costes del Mares Moriol. Què hi farem?
Doncs sí, Marina, som-hi amb algunes propostes culturals aquí al Maresme. Mira, avui mateix, a partir de les 7 de la tarda, a l'Ateneu, es presenta el llibre Faraons de Sigui Com Vali, en presència de la seva autora, Irene Cordon. Estem parlant d'Arenys de Mar. També aquí a Arenys de Mar, el grup de teatre dels Seràfics i del Centre d'Arenys de Munt, han col·laborat per escenificar l'obra teatral 12 sense pietat, un espectacle que es farà a la Sala Gran de l'Ateneu Aranyenc demà a les 8 del vespre. Aquest cap de setmana també tenim la Festa Major d'Hivern de Cabrera de Mar,
Demà fan botifarrada popular per esmorzar, ballada popular de sardanes, l'exposició dels 30 anys de la penya barcelonista, un correfoc pels carrers del poble al vespre amb els diables macabres i ja a la nit un concert de versions amb 3x3. Diumenge fan la convidada dels senyors de Burriac, que això són gegants, i també concert infantil amb xip-xap.
A les 12 la missa solenda de Sant Vicenç i a la tarda es presenta la comèdia Fum, fum, fum de Jordi Sànchez. A Sant Vicenç de Montal també tenim trobada gegantera i cercavila de gegants i capgrossos. A les 10 del matí faran la plantada i a 3 quarts d'11 s'iniciarà la cercavila. I també a Sant Vicenç fan...
Peter Pan al centre cívic Al Gorg serà diumenge, això a les 6. Dos germans descobreixen un joc misteriós que els porta a Neverland, on hauran d'ajudar en Peter i la Wendy a rescatar la campaneta del temible capità Garfi. L'entrada és lliure, baforament limitat. El fa la companyia de teatre Veus Veus Espectacles.
I demà torna l'escudella de Popular més esperada de la comarca. Serà el dissabte 24 de gener a la plaça nova de Premià de Mar. També es farà la presentació del llibre Un país a la cassola de Pep Salsetes, un gurú de la cuina popular catalana. Hi haurà DJ amb la puta i la ramoneta i després a la tarda un bingo musical.
I acabem comentant que diumenge 25 de gener es fan els tres toms a l'Ella. També una proposta que es fa diumenge, el diumenge de vins, i el dissabte hi ha una experiència de Tarot i vi al celler Boquet, també, de l'Ella. Això és tot per aquest cap de setmana, Marina. Que vagi molt bé. Vaig deixar d'entrar-hi tant de cop. Ara abans emullo els canells al cap i al cor.
amb els ulls clavats a l'horitzó, lentament cintures pallas, malgrat la por. Fent el mort, la vida passa igual.
Acabem aquest repàs de gent d'aquí a la Costa Daurada, on aquest diumenge es celebra la gran festa de la Calçotada a Valls. O sigui que esteu tots convidats i convidades, però ja us avisem que molta gent sempre hi ha en aquesta gran festa. Podeu menjar calçots, gaudir del concurs de menjar de calçots i de tot allò que es farà aquest cap de setmana a Valls.
I ara sí, arribem al punt final de l'Arran de Mar d'aquest divendres 23 de gener. Nosaltres ho hem de deixar aquí. Tornarem dilluns, com cada dia, de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda. Us esperem a totes i a tots. Que vagi molt bé. Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Estimo saltar lluny i perdre el cap. Jugar a submergir-me per un cos ser estrellat. Mai hi haurà cap arca que em dugui cap lloc millor. Tirar-s'hi de cop, jugar-s'ho tot.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Raulina amb salsa, Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha nàstic. Ah, vale, vale, d'acord, d'acord. Vale, dale. Raulina amb salsa, amb Raül Fit, a les sis i quart, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha plenari. També coincideix el dimecres al plenari. Vale, vale, dale, dale.
Raulina amb salsa amb Raul Fit tots els dimecres. Això, si no, coincideix amb el programa especial de... Però puc fer el programa jo algun dimecres o no, com va això amb aquesta ràdio? Sí, sí, sí. Doncs si em deixen els dimecres, Raul Fit amb Raulina amb salsa, farem un programa a partir d'un quart de set de la tarda a Tarragona Ràdio, tercera temporada amb il·lusió, entusiasme, alegria, però sobretot amb molt d'humor.
Benvolgut multireformista, a Obramat no podem abaixar-te els impostos ni el preu de la gasolina de la teva furgoneta, però sí que podem ajudar-te amb els nostres preus. Per això, a Obramat, revisem cada dia els nostres productes per oferir-te les millors marques professionals amb els preus més baixos de la zona IVA inclòs, on compren els professionals. Obramat.
Al Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
Arroia l'escola de formació. Ja tenim preparats els nous graus C d'acord amb la nova ordenança de la formació professional. Un sistema integrat que et facilita encara més la incorporació al mercat laboral. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? T'agradaria convertir-te en professional del fitness? Has pensat a ser socorrista? Aquest any, forma't amb nosaltres!
Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç. Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer Les Arcades sense número de Tarragona i al web royalformació.com.
Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. El servei ferroviari s'ha reprès a l'estació de Tarragona des de primera hora d'aquest divendres amb retards d'entre 15 i 30 minuts de mitjana. Pocs viatgers han agafat els primers convois que estaven pràcticament buits. Resignació, comprensió, cansament per les habituals incidències...
Han estat els sentiments majoritaris entre aquests usuaris que s'han atrevit a apostar per desplaçar-se en tren després de dos dies sense servei ferroviari. Eren, com deien, molt pocs els que han matinat per agafar els regionals des de l'estació tarragonina.
Que jo entenc que tenen raó, que la seguretat és molt important i que hi ha una infraestructura que està desfasada, però és que no pensen que hi ha gent que necessita moure's. És a dir, i m'imagino si fos el contrari. Però creo que no hay que tenerle miedo al tren porque no es culpa tampoco del tren, sino del temporal que ha habido y la mala...
A la comunicación que ha habido con no mirar las vías antes de continuar. Ante las circunstancias, lo que ha pasado, parar y revisar todo, me parece una medida correcta. La gente está asustada, está preocupada y tienen razón. Las lluvias han sido muy fuertes y afectan las vías. Entonces yo pienso que es prudente. Tenemos que adaptarnos a lo que hay.
D'altra banda, més de 1.600 persones han utilitzat a diari els autobussos Plana per fer el trajecte a Tarragona-Barcelona mentre no han funcionat els trens. La xifra representa gairebé triplicar els passatgers que l'empresa registra habitualment en aquesta línia. Ha estat el servei més demandat durant els dos dies sense rodalies ni regionals. Josep Albert Vallcorba, gerent del grup Plana, sosté que estan preparats per cobrir tota la demanda quan passen situacions excepcionals com aquesta.
ja l'estan utilitzant d'una forma habitual per anar de Barcelona a Tarragona, perquè considerem que és un servei còmode i fàcil i segur i amb garanties, però quan hi ha una situació d'aquest estil, la gent acudeix que per nosaltres es produeixen aquests increments
que són absorbits sense cap mena de problema, perquè posem... Nosaltres ho tenim molt clar, el nostre esperit és sempre donar solució a l'usuari que vol viatjar i buscar les solucions perquè mai es quedi terra i sempre posis el servei.
Durant aquests dies han reforçat el servei i en alguns casos han posat autobusos de dos pisos per doblar la capacitat de passatgers per viatge. Nova jornada de presència de Tarragona a Fitur a l'espera del cap de setmana, quan la Fira Internacional de Turisme de Madrid obrirà el públic general. La ciutat ha promocionat l'etapa del Tour en Perico Delgado, que ha assegurat que pel públic sempre és millor una sortida que una arribada de la Ronda Francesa.
En ciclismo mucho mejor las salidas que las metas. Y si encima es el Tour que todo se magnifica de una manera...