les profunditats de l'actualitat. Coneixer millor el passat per entendre millor el present és allò que intenten fer molts investigadors. Ara, des de l'Institut Català per l'Ecologia Humana i Evolució Social han engegat un programa molt relacionat amb això. En volem parlar amb l'investigador que està al capdavant, en Joan Manuel López. Molt bona tarda. Bona tarda.
En total formareu uns nous estudiants, no? Sí, hem aconseguit un projecte europeu que es diu Doctoral Network, pel qual ens han concedit nous contractes predoctorals, però que estan dividits en diverses institucions perquè això és un consorci entre nosaltres, l'IPES i la URB, amb la Universitat de Varsovia, la Universitat d'Oporto,
i el CNRS, en aquest cas de França, lligat a la Universitat de Bordeus. I seran tres contractes aquí i dos, dos i dos, a les altres institucions. Però en total sí, nou. O sigui, uns estudiants estaran a Bordeus, uns altres a Oporto, per exemple? Sí. D'acord. I el que faran serà estudiar petits vertebrats, no?
Sí, el que hem fet amb aquest projecte és una mica el que jo m'hauria agradat fer per la meva tesi doctoral. Jo soc especialista en petits mamífers i he muntat un projecte perquè la gent pugui estudiar el doctorat
en relació directament amb aquestes coses. I en principi els bitxos que s'estudiaran seran aus, ratpenats i rossegadors, però després hi haurà tota una sèrie de metodologies que estaran relacionades amb aquests estudis d'aquests petits vertebrats.
que serien, per exemple, l'estudi de l'ADN antic o treure isòtops d'oxigen i d'altres coses per fer reconstruccions ambientals i climàtiques, per veure com era el clima del passat, etc. Aquí volia arribar jo. Al final l'objectiu de tot això és poder analitzar com era el clima del passat i les diferències que hi ha actualment, no?
Sí, sí, bàsicament la majoria dels projectes estaran en certa mesura relacionats amb tot això. En estudis de diferents tipus de vertebrats, petits, ja et dic, o aus o rapenats, en aquest cas, o arrossegadors, però una mica en relació a veure com era el clima del passat i la relació que hi havia amb aquests petits vertebrats amb l'ambient que hi havia també en aquest passat nostre, sí.
I per què s'estudiaran aquests animals per estudiar això, el clima? Vull dir, quina influència tenen aquests animals o què és el que provoca el clima amb ells? Així, és una bona pregunta, sí. La història és que aquests animals que són petits, els bitxos aquests petits, els mamífers, molts dels grups d'aquests mamífers, com per exemple en aquest cas els rossegadors,
són molt susceptibles als canvis de les temperatures, precipitacions, dels canvis ambientals, i en el període on vivien els humans, la prehistòria, evoluciona molt ràpidament i llavors pots veure, veient les diferents associacions d'aquests petits bitxos,
Pots veure, per exemple, no sé, pots trobar al sud de França lemmings, que són espècies que actualment habiten al nord d'Europa, per exemple. I això t'està indicant, és un exemple molt concret, t'està indicant que hi havia un clima més fred en aquell moment en què trobes aquests bitxos en aquest jaciment arqueològic.
D'alguna manera, aquests animals ja haurien passat canvis climàtics, no? Sí, sí, sí. Potser, depèn del període que estiguis estudiant, potser no són les mateixes espècies que els actuals, sinó que són espècies que tenen alguna relació amb alguna espècie actual, però hi ha un determinat moment en els períodes prehistòrics en què ja les espècies que trobes tenen anàlegs directament actuals, tenen representants actuals.
Vosaltres us heu marcat algun període en concret o els estudiants predoctorals decidiran? No, dintre del projecte el que hem agafat és l'última part del quaternari, del període aquest que es diu el Pleistocí Superior, el Paleolític Superior en termes de prehistòria, que aparcaria més o menys una edat cronològica
aproximada d'entre uns 40-50.000 anys fins als 11.000, 11.000 i alguna cosa. Depenent dels jaciments, perquè també tenim tot un llistat de jaciments arqueològics que entraran dins dels diferents tipus de projectes. Hi ha jaciments que estaran a la península ibèrica,
Hi ha llaciments al sud de França, tenim a Polònia. Un dels col·legues que està a una universitat de Polònia també és italià. També s'incluiran llaciments a Itàlia, per exemple. I tots aquests llaciments es repartiran una mica entre els diferents projectes perquè ho puguin estudiar els doctorants. Perquè la gent se'n faci una idea, què ens pots dir d'aquest període, quatre trets que puguem destacar d'aquest període.
Bé, el que seria el prèdit aquest del plistocer superior, hi ha dos moments climàtics, per exemple, a la Terra, bastant importants, que és el que seria l'òptim climàtic del plistocer, que seria el que li diuen... És una mica més antic, no crec que...
que puguem trobar d'aquestes tecnologies, és del principi d'aquest període, que té al voltant de 128.000 anys, hi ha el que es diu l'optim climàtic del Pristocer Superior, que es diu l'estadi isotopic 5, que és l'MIA, que és molt característic, i després, per exemple, una mica més endavant, hi ha el màxim glaciar, el que es diu l'esglacial maximum, que és el que apareix a les pel·lis d'iceig, per exemple, quan apareixen els mamuts i aquestes coses.
Sí, era glacial. El glacial màximo és un dels períodes que succeeix en aquest moment. Per tant, és un període, parlant de canvis climàtics, de meteorologia, que avien constantment. Sí, i a més també és el moment en què es substitueixen els neandertals en algun moment en aquest període per als humans anatòmicament moderns, o sigui, per als homo sapiens. En aquest període hi ha l'extinció dels neandertals, o sigui...
D'alguna manera, per tant, hi ha evidències de com s'adaptaven aquests animals a aquests canvis o què és el que feien? Sí, sí, sí. Clar, clar, al final, si tens, tenint no solament una espècie, tenint una diversitat d'espècies, o sigui, de diferents espècies que pots trobar en els jaciments, perquè al final no trobes solament una cosa,
es pot veure quin seria l'ambient, per exemple, en el que vivien els nostres avantpassats en aquell moment, les immediacions de la cova o de l'abric, perquè normalment vivien en coves en abrics i postos així, o sigui, en aquesta època.
Entenc que també això que deies dels jaciments, que no seran només jaciments de la península sinó que seran diversos, també és interessant perquè allò que es trobi o que s'investigui es podrà creuar i es podran veure diferències de dades.
Sí, inclús dintre els mateixos jaciments, un mateix jaciment pot tenir diversos nivells amb edats diferents i inclús amb això també es poden veure diferències. Hi ha una evolució del clima, uns canvis climàtics dintre d'un mateix jaciment, però incluint tots aquests jaciments que tenim, sí, es poden fer després creuar dades per veure diferències entre els diferents jaciments.
Tot això pot ajudar a entendre com estem evolucionant ja no només nosaltres, sinó també la biodiversitat actualment i com pot anar evolucionant aquests canvis que hi haurà?
Sí, en realitat és una de les idees. Has de conèixer el passat per veure com canviarà el futur, perquè evidentment hi ha una cosa que és que els canvis climàtics són cíclics. Sempre han succeït a la història de la Terra. Han canviat la ciclicitat, però sempre s'han succeït els canvis climàtics. Però també és veritat que nosaltres estem accelerant aquest tipus de canvis i podem veure amb les espècies que trobem al passat
com podria evolucionar el clima en un futur. La història és que nosaltres el que veiem són les coses naturals. Després, la influència que té l'home en això... Ja és més complicat. És més complicat de veure, clar. Per tant, vosaltres... Però això, tot i que veieu les coses naturals, d'alguna forma també és interessant per veure que, d'alguna manera, tothom s'ha anat adaptant. Sí, sí, sí.
Deies que estudiareu petits rossegadors, rapenats, no? Sí, i aus, també. I aus. Sí, els projectes estan centrats en aquests tres grups. És un programa internacional, ho comentaves al principi. En quants anys està previst que es tiri endavant?
Són quatre anys de projecte i que hem començat ara l'1 d'octubre. Estem ara a la fase d'estem preparant les crides perquè la gent es pugui incorporar. Esperem treure-les abans de Nadal i seran crides obertes.
I, en principi, si tot va bé, cap al març-abril es podrà començar a incorporar, les persones que estiguin contractades es podran començar a incorporar per fer el doctorat. Però, bé, són les coses de Palacio. A vegades són aquestes coses... L'administració sempre va una mica més, no?
I t'has de posar d'acord amb quatre institucions i amb la Unió Europea, no solament. O sigui, són quatre institucions que estem implicades en això, les administracions de diferents països i després també a Brussel·les. O sigui, són coses així que al final és una mica farragós l'administració, però arribarem.
Dèiem que és internacional, per tant, hi poden participar persones d'arreu d'Europa o només està obert per gent d'aquí, de Catalunya? No, no, això quan s'obri la crida s'obrirà un portal que es diu Euraccess, que és a nivell europeu, i no solament europeu, gent de fora pot accedir també, de fora d'Europa. Sí, sí.
Serà una crida internacional i tenim preparat dintre del projecte, es va detallar també tot el procés de selecció, etcètera, etcètera. O sigui, tenim tot un procés de selecció que s'ha de seguir i les crides seran obertes a tothom. Actualment també esteu en diversos projectes referents al clima, a l'atmòsfera, no és el primer que es tira endavant, no?
No, no, no. De fet, jo... Bé, amb un col·lega tenim també un projecte del Ministeri que està relacionat amb aquestes coses també. Coses una mica més antigues, però és un projecte que també té relació amb l'evolució del clima i de diferents espècies. I sí, al final... Si vols fer cinc sentits del projecte, endavant.
Ah, bé, no, és un projecte que tenim del Ministeri. Jo estudio bàsicament, a part d'arrossegadors, altres petits mamífers i el meu col·lega fa amfibicis rèptils i tenim un projecte amb coses una mica més antigues, de les primeres poblacions humanes de la península ibèrica i tot això, el que seria el pistoso inferior, cronologies com les de tapuerca o coses així.
I inclús coses una mica més antigues, que serien ja paleontològiques, on no apareixen evidències humanes, que són una mica més antigues i tenim inclús alguns gestiments com el camp dels Ninots, que està a Caldes i coses d'aquestes.
Ja per anar acabant, d'aquí poc s'obrirà, ho has comentat, començarà amb la selecció de les persones que vulguin optar en algun d'aquests llocs i tots aquests estudis tenen un període de temps en què s'hauran de fer? S'haurà de fer en un any, en dos anys, en tres anys?
En realitat són... En principi, la Unió Europea exigeix que siguin tres anys de contracte, com a mínim, perquè són les beques o els contractes predoctorals són de tres anys. I després depèn una mica de cada un dels països. Per exemple, a Polònia els exigeixen que els doctores cinc de quatre anys, doncs a Polònia seran quatre anys. I això dependrà de cada institució, no tant de la institució, sinó de les lleis de cada un dels països.
Dels països, sí. Doncs moltes gràcies per estar aquí aquesta tarda amb nosaltres. Gràcies a Valtrus.