Ara volem canviar de tema, però està una mica relacionat perquè també necessitem solucions. El Centre d'Estudis Avançat de Blanes, juntament amb la Universitat de Barcelona, ha tirat endavant un estudi que demostra que hi ha un declivi als parts nacionals marins. Volem saber què suposa exactament això i per aquest motiu en parlem amb un dels seus investigadors, Javier Turó. Molt bona tarda.
Hola, bona tarda. Escolta'm, heu analitzat el Parc Nacional de Cabrera, les Illes Balears i el de les Illes Atlàntiques a Galícia. Per tant, mar Mediterrani i oceà Atlàntic, no? Sí, sí, correcte. I com heu pogut veure que hi ha aquest declivi de la biodiversitat? Bàsicament, ja fa més de 10 anys vam proposar-nos de fer un monitoratge d'aquests parcs, perquè mai saps el que passa...
si no tens mesures o anàlisis repetits en el temps, no tens cap referència. Per tant, des del 2014 hem estat seguint les mateixes comunitats amb els mateixos mètodes d'identificar les espècies que hi ha i això ens dona la base de dades que necessitem per veure quins canvis es produeixen.
Aleshores, efectivament, en els últims mostrejos, és a dir, els de l'any 2020 i 2022, respecte als primers, hi ha un decliu de biodiversitat important, sí, en els dos parcs.
O sigui, que aquest declivi important s'ha pogut observar en un període aproximat de 6 anys, de 5 anys. Sí, sí, sí, en 5 anys s'ha canviat força la situació, efectivament. Això vol dir que va molt aviat, no sé si esperàveu que anés tan aviat. No, jo no m'esperava que fos tan...
tan important i ens ha sorprès una mica. Però penso que fem servir unes eines genètiques que són molt fines, molt precises, ens permeten detectar realment milers d'espècies. I el que hem vist és que la majoria d'aquestes espècies que manquen o que s'han tornat tan rares que ja no les veiem, són espècies molt petites, és a dir, organismes gairebé microscòpics que, de fet,
No els veiem mai, però són la major part de la biodiversitat que hi ha en aquests fons. I són els primers a reaccionar perturbacions. Per tant, és normal que detectem que estan canviant.
Per tant, amb el que dius, aquests canvis ara ha començat amb espècies molt petites, amb microorganismes, però a la llarga pot passar amb espècies més grans o que veiem més habitualment. Sí, sí. No vull dir que només passi a microorganismes. També ens trobem amb espècies de gran porte, per exemple...
La cabrera és un cas molt clar, les gorgònies, que són uns coralls ramificats, que són espècies enginyeres, que es diu perquè creen habitat, les grans esponges, aquests organismes, aquests altres coralls, aquests invertebrats grans han anat desapareixent.
I amb ells, clar, desapareixen una miríada d'aquests altres petits organismes que depenen d'ells, perquè o hi troben refugi, o se n'alimenten, o s'hi reprodueixen, etc. Aleshores, cada vegada que es perden aquestes espècies enginyeres, se'n van, literalment, moltes espècies associades. I com s'explica aquest declivi en un període realment curt de temps? Bé, jo, de veritat, em sembla...
Parcs nacionals, zones amb la màxima protecció que hi ha en aquest país, tota una part dels impactes que produïm els humans no hi són, perquè no hi ha sobrepesca, no s'hi construeix, etc. Hi ha altres perturbacions que són globals, que no es poden solucionar a nivell local, i aquestes són lligades al canvi climàtic, per mi.
Clarament, a la Mediterrània concretament hem tingut temperatures d'aquest segle molt elevades, han tingut onades de calor diversos anys. Per exemple, entre el 15 i el 19 la temperatura ha sigut molt alta. El 2022 va haver-hi una altra onada de calor. A Cabrera van haver-hi moltes espècies mortes, els primers 20 metres, molts coralls, esponges i altres invertebrats que havien mort. I això és per l'increment de temperatures que hi va haver.
I és preocupant, perquè és que el 23 va tornar, i el 24 va tornar, i el 25 va tornar, i ara cada estiu estem trencant records. Per tant, la situació penso que no va millor en absolut. Per tant, la principal explicació d'alguna manera seria això, aquestes temperatures altes del mar, que el Mediterrani és una sopa, però l'Atlàntic també es veu això.
L'Atlàntic també està patint temperatures elevades. Jo conec més les que les onades de calor que tenim aquí, però l'Atlàntic també n'hi ha. I penso que les comunitats que hem estudiat són comunitats de fons de roca. I aquestes són tremendament sensibles. Els organismes que ja bàsicament estan allà enganxats, no poden fugir o canviar de lloc. Llavors aquest tipus de comunitats de tota la Mediterrània s'estan degradant per efecte d'aquest canvi climàtic.
que a més afavoreix l'arribada d'espècies invasores, que també alteren les comunitats. Quan la diversitat baixa, entren altres espècies invasores, de creixement ràpid, que acaben dominant el paisatge.
I ens trobem amb comunitats més simplificades, menys estructurades del que teníem. Com podríem comptabilitzar aquesta disminució? En quin percentatge podríem dir que ha disminuït respecte al 2020-2021? O sigui, d'espècies que... Penso que hem detectat milers d'espècies amb el mètode que hem fet servir.
i la caiguda del principi al final és de l'ordre d'un 40%. Com et dic, la majoria són espècies molt petites, però també algunes de grans i d'importants. Són espècies que o bé ha desaparegut, o bé s'han anat típicament més avall, si poden, perquè l'aigua, com més avall, conserva més la temperatura, o simplement s'han tornat tan rades que ja no ens apareixen a les mostres. Per tant, d'alguna manera, també, amb el que deies que marxen més avall, parlem d'un canvi de distribució.
Sí, sí, això és molt clar a nivell macroscòpic que es veu. Per tant, hi ha algunes gordònies que a 30 metres estava plena, ara has de baixar a 40 per trobar-les. Les de dalt estan mortes. I això, si ho veiem en les espècies grans, en les petites encara passa molt més.
Que suposa que hi hagi aquests canvis i sobretot en zones com aquestes, que són parcs naturals protegits i que, per tant, no hi ha la petjada humana, tot i que ara ho dèiem, la medi ambiental sí que hi és, però la humana no.
Tenir comunitats empobrides, que afecten molts dels serveis que ens donen els ecosistemes, perquè la comunitat empobrida és, com et dic, sensible a que hi ha espècies amb les obres. Coses que eren molt diverses es transformen en coses molt uniformes, perquè hi ha una espècie que domina.
Llavors això té efectes a molts nivells, en la producció primària, té efectes en els cicles de nutrients, en els efectes de cria d'espècies que després tenen interès comercial, que són els peixos, etc. És a dir, que anar a comunitats empobrides és negatiu en molts aspectes. I si dues zones com aquestes, que estan protegides, es troben així, vol dir que ens hem de preocupar encara més per altres punts?
Òbviament, si això hi afegeixes altres impactes, com poden ser la construcció, l'alteració de l'hàbitat, la sobrepesca, la situació encara és pitjor.
I almenys aquests impactes locals a nivell dels parcs es poden contenir. Els parcs són molt importants, o sigui que hem de tenir zones protegides, permeten restaurar equilibris ecològics, interaccions, protegir espècies que podrien ser explotades. Vull dir que parcs nacionals o zones de reserves marines necessitem tenir-ne i tenir-ne més. El que passa és que evidentment el que és global, els impactes que són globals, aquestes zones no se'n poden escapar perquè les protegim, saps?
No sé si d'alguna manera a tot això hi ha algun tipus de solució i ja per anar acabant o creieu que hi ha algun tipus de solució? Jo soc pessimista perquè si tot això és conseqüència del canvi global hem d'aturar el canvi global i això evidentment ja no depèn de nosaltres o no depèn només de nosaltres.
És evident que hem de deixar de cremar combustibles fòssils. No és que haguem de deixar, és que hauríem d'haver deixat ja fa temps. I més aviat, les teixes que ens arriben són totes negatives. El famós Pacte Verde de la Comunitat Europea s'està escafeinant, retrasant, posant excepcions. O sigui que optimista no sóc, perquè el mal ja està fet. Ens ho hem d'adaptar i mitigar els efectes.
deixar d'emetre de cremar combustibles i deixar d'incrementar el CO2 de l'atmosfera. Doncs ho hem de deixar aquí. Moltes gràcies per atendre'ns aquesta tarda aquí a Randamar. De res, encantat. Que vagi bé.