Arrandemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda a tothom passant 3 minuts de les 4 de la tarda d'aquest dilluns 9 de març del 2026. Ho tenim tot preparat, com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda aquí a Arrandemar. Començarem, com és habitual, fent un repàs de totes les notícies de la nostra costa catalana.
La primera aturada la farem a l'escala. Baixarem fins al delta de l'Ebre, passarem per Vilanova i la Geltrú, Arenys de Mar, i acabarem a Tarragona. Després ens endinsarem amb els nostres reportatges i entrevistes. Parlarem de medi ambient i digitalització. Navegarem a rem o a vela, com vosaltres vulgueu. Llegirem llibres fent aturada a la Costa Brava, concretament a Cadaqués. Anirem fins al delta de l'Ebre per parlar sobre les eleccions agràries a Catalunya.
I acabarem el programa d'avui parlant de protecció i platges. Estarem aquí fins les 6 de la tarda, Renamar.
Però abans de tot això, el que volem fer és saludar el nostre equip, saludar a totes les persones que cada dia fan possible aquest programa, que cada dia fan possible que el vaixell de Randamar, ho direm bé, el vaixell de Randamar surti a port i arribi a bon port. I començarem per la nostra cap tècnica, Sílvia García. Molt bona tarda, com estàs? Doncs molt bé aquí, començant la setmana, dia 9, i felicitats ahir a totes les dones per aquest Dia Internacional de la Dona.
Dia 9 de març, després d'un dia de diferents mobilitzacions arreu del territori. Aquí a Tarragona també n'hi va haver, però també n'hi va haver en diferents punts. I també hem de dir que arran d'aquesta guerra que ha esclatat a l'Orient Mitjà,
Els preus de la gasolina tornen a pujar. No em diguis. I sabeu que ho pateixen també, els nostres pescadors. Lògic, lògic. No estàvem d'aturada ara, no? No, no, no, també ho pateixen. O sigui que veurem com avança tot això. Anem a saludar la Cel Prieto des de radiodelta.cat. Cel, molt bona tarda, com estàs?
Hola, molt bona tarda, companyes. Ve molt bé de dilluns, agafant la setmana amb força i no res. Tot va bé. Et veig avui, et veig, no ho sé, et veig molt trista. No, doncs és dels dilluns, crec que ho estic agafant amb més ganes.
Segur? Estàs segura d'això? Sí, sí, sí. Sí, Marina, sí. Anem a saludar també en Sergi Corral des de Ràdio L'Escala. Sergi, molt bona tarda, com estàs? Molt bona tarda, a prop de bé. Això és com deia aquell Larguinyano, deia, no? A la cocina, con alegria. A la ràdio... Deia, no, encara diu Larguinyano, encara fa receptes. Fins i tot surt a TikTok, imagina't.
I tu imagina't on hem acabat, a l'Arguinyano, a TikTok. Va, vosaltres que sou d'anar per la plaja, tant la Sílvia com tu, no sé, a l'Oriol ja sé que no és molt d'anar molt arren de mar, però bueno, per vosaltres. Aquí aquest cap de setmana, a les cales, s'han vist moltes barquetes de Sant Pere, les velella, els hidrosous, aquells petitons de color blau. N'heu vist, també, per casa vostra? No, i mira que dissabte vaig circular per algunes plages, no, no.
No n'hi havia cap. Deuen estar de viatge cap aquí. Encara n'han arribat. Cap al nord. Van baixant. Van baixant. Podria ser, eh? Han de passar el garraf. Llavors arribaran de cada any vinent. Sí. El pas. Tot és possible, eh? Vull dir que no... Sí, tot ha de ser per fer. Exacte.
Anem a saludar també a l'Oriol. No, encara no, a la Carla Lanutza, que me l'estava saltant des de Canal Blau Ràdio. Carla, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda, companyes. Sí, quasi, quasi, quasi que te'n saltes. Jo barquetes aquí, la veritat que no les he vist, però potser sí que la Sílvia Terraó i estan per allà atrapades pels túnels perquè no seria cosa estranya. Estan viniendo, com diuen, estan viniendo. No patiu. Ja anem a saludar, sí, l'Oriol Leodes de Radio Arenys. Oriol, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda, ara sí, ara sí, ja anava a entrar, jo dic, ui, em toca, em toca. No, no, primer la carroa, ben fet. No poden estar arribant pel Garrafa, perquè el Maresme encara tampoc les hem vistes, eh? Per tant, primer hem de passar per aquí, s'hi van baixant, i encara no és el cas, encara no les hem vist. Però sí que vaig veure la notícia, jo no soc d'anar a ram de mar, Sergi l'ha esclavada, perfecte.
Però vaig veure la notícia, això sí, vaig pensar, ui, a l'escala dic, en Sergi no em fallarà i segur que ho comenta la Randa Mar, doncs vinga, tal dit, tal fet, ja n'hem parlat. L'Oriol no és de Randa Mar, és de Randa Terra, que és on s'hi sent segur, no patiu. Però si hi ha una notícia de mar, allí hi és. Ara, una cosa no treu l'altra, una cosa no treu l'altra.
Vinga, va, deixem les barquetes de Sant Pere. Estarem a la Guait. Si arriben aquí, anem a començar el programa d'avui, que us parla des de Tarragona Ràdio Marina Pérez Got.
Comencem el nostre repàs de notícies per la Costa Brava, explicant que es presenta a l'escalar el projecte Camí de Mar que busca unir físicament tots els camins de ronda de la Costa Brava i la Costa Vermella. Sergi.
Així és, Marina, i al Museu de l'Anxova i de la Sal està l'escenari d'aquesta presentació del projecte Camí de Mar. L'objectiu de la iniciativa, com deies, és connectar físicament tots els camins de ronda de la Costa Brava fins a la Costa Vermella, des d'Argelers fins a Malgrat de Mar. Són uns 250 quilòmetres que a l'hora de fer el recorregut es dividiran en 21 etapes. Per fer-ho possible, està necessària la implicació de totes les institucions. Ens ho recorda Eduard Bonmatí, director de la Fundació Camí de Mar.
Podem dir en veu alta que tenim tots els ajuntaments costaners, els 22 de la Costa Brava, malgrat de mar del Maresme, i els 5 de la Costa Vermella. I tenim també altres entitats supermunicipals autonòmiques, tenim la Generalitat, tenim la Comunitat de Municipis de la Costa Vermella, tenim el País Mediterrani Pirineus, tenim els 3 Consells Comarcals, tenim la Diputació... No podem aspirar res més, sinó que entre tots aconseguim aquesta fita desitjable per tothom.
Però el projecte és molt més que la connexió de camins. És també una connexió natural, cultural i patrimonial. Des de l'escala, el projecte sempre s'ha vist amb bons ulls i no s'ha dubtat en adherir-s'hi. Es considera que és un escenari ideal pel municipi. Ens ho explica Rafael López, regidor de Medi Ambient. De seguida hem vist que és un projecte molt interessant perquè va amb la línia del que és el poble. Nosaltres estem en un lloc privilegiat del punt de vista de patrimoni natural,
Estem davant d'una de les ladies més velles del món, en trimís de dues parts naturals. Per tant, té molt de sentit dins d'un projecte que posa en valor precisament tot aquest patrimoni, tot aquest natural, que posa en valor un tipus de visitant que pugui venir a l'escala respectuosa amb la natura. Tota la informació d'aquest projecte de Camí de Mar la podeu trobar a la pàgina web de la Fundació, que és camidamar.org.
El temporal de les faves ha portat l'arribada massiva de barquetes de Sant Pere, ara ho dèiem a l'inici del programa, a les platges de l'Escala. Així és, Marina. El darrer episodi de Llevant ha portat fins a les platges de l'Escala un actor principal de la primavera a mar, les barquetes de Sant Pere. Aquest hidrosou, que viu a alta mar i de poc més de 7 centímetres, és arrossegat pel vent i la corrent gràcies a la seva característica vela fins a les plagues i les roques on finalment mor.
El tràgol de Llevant dels darrers dies ha fet que arribessin en massa les plagues d'Empúries, que són les més encarades a Llevant. A la plaia del Rec del Molí i a la de Sant Martí, la llongada ha quedat tanyida d'un blau violaci de milers de barquetes avarades a la sorra. És un fenomen típic de primavera, sobretot del mes del març, temporada en què aquest hidrosou arriba a la seva fase adulta.
Les barquetes de Sant Pere també són part fonamental de la xarxa tròfica. Peixos com els sars i les cànteres se n'alimenten i un cop arriben a la sorra també són aliment per ocells i insectes. Un cop resten a la sorra comença el procés de descomposició que fa que l'ambient s'impregni d'un olor característic però val a dir no gaire agradable.
Baixem ara fins al Delta de l'Ebre. La consellera de Territori, Sílvia Paner, que ha presentat el nou full de ruta per protegir el Delta de l'Ebre durant els pròxims 15 anys amb una inversió prevista de 42 milions d'euros finançats majoritàriament per l'Estat Cel.
Simarina, el pla contempla mobilitzar 6 milions de metres cúbics de sediments per reforçar punts especialment vulnerables del litoral, com l'illa de Buda, el Travocador o riu mar, així com actuacions als camins de guarda de les badies per evitar inundacions dels arrossars en episodis de temporals. Tot i que el pla s'inicia aquest 2026, els dos primers anys es dedicaran a estudis tècnics i les obres no començarien fins al 2028.
Aquesta mobilització d'arenes amb un treball de base de la Politécnica, estem parlant de 6 milions de metres cúbics de moviment, amb un encàrrec d'un estudi previ per veure on es poden trobar aquests punts amb la millor granulometria òptima per a aquesta protecció.
Des de la taula de consens del Delta de l'Ebre s'ha valorat positivament que finalment s'abordi la qüestió dels sediments, però el seu portaveu Javier Curto ha advertit d'una contradicció en el fet que l'Estat tramitia el nou atermenament abans d'executar les obres de protecció del litoral.
El que sempre aporta més polèmica són les zones de lliure transició d'unar o zones d'acomodació. Evidentment, això és una equació que com més platja es recupera per endavant, menys platja lliure has de tenir en compte per endarrere. Això és així de senzill, no? I això són unes xifres que s'han d'acabar de depolir.
Per la seva part, Paneque defensa que l'atermenament i les actuacions físiques han de seguir camins diferents per evitar bloquejar les inversions i s'ha compromès a acompanyar l'Ajuntament de Deltebre en les negociacions amb el Ministeri. Mentrestant, des del territori es continua reclamant l'arribada de fons d'urgència per reparar els danys dels últims temporals mentre no arriben les solucions estructurals.
La societat musical l'Espigador de Deltebre celebra la seva tornada a casa amb la inauguració del nou espai Josep Bo i la sala Espigador. Després d'un temps on l'entitat ha hagut de traslladar l'activitat a l'institut de manera provisional, s'ha culminat aquesta obra que ha permès rehabilitar l'antiga escola de música i construir la nova sala. Carlos Castaño és el president de la societat musical Espigador.
Aquest dia d'avui el nostre calendari estava marcat en roig perquè celebrem en aquest dia d'avui la tornada a casa després d'un temps d'exili a l'institut perquè durant aquest temps s'ha construït aquesta magnífica obra que és l'Espai Josep Bo, en el qual s'ha rehabilitat l'escola de música i a la vegada la nova construcció de la sala Espigador.
Ara, el nou equipament permetrà acollir amb total normalitat les audicions de l'escola, els concerts de Nadal, de la Coral i del Golden Group, concentrant gairebé tota l'activitat, a excepció dels grans concerts de la banda. Per la seva banda, l'alcalde de Deltebre, Lluís Soler, ha mostrat la seva emoció per poder obrir les portes d'aquestes instal·lacions, que donaran cabuda al talent d'una societat musical que aplega més de 200 famílies.
Més de 200 famílies que projecten, que cultiven i que expressen el seu talent musical a través de la societat musical Espigador. I, per tant, contents de poder posar un element més, un ingredient més en aquesta creació de valor públic, que en aquest cas forma part del pòsit patrimonial i cultural del nostre municipi.
La inauguració institucional també ha comptat amb la presència de la consellera de Cultura, fet que ha servit per sobrallar la importància d'apostar fermament per la formació musical i posar en relleu que l'Espigador és un gran exemple i un referent cultural al conjunt del territori.
Anem ara fins les costes del Garraf. La depressió regina ja ha passat deixant precipitacions a la comarca en quantitats destacables que no han provocat greus afectacions. També a la capçalera del Foix, a l'Alpenadès, què han fet sobre així la presa i que l'aigua arribés a Covelles seguint el riu, el curs del riu. No passava des de l'estiu passat amb la Dana. Carla.
Doncs sí, les pluges d'aquest cap de setmana han deixat la imatge del pantà de foix sobreixint perquè tenia aigua per sobre de la seva capacitat. Ho ha fet pel sobresidor natural del lateral de la mateixa presa i també per la canonada del desguast de rec ecològic de sota la presa.
De fet, encara avui el Pantà allibera aigua, ja que es troba completament ple per sobre del 100% de la seva capacitat i l'aigua continua baixant riu avall. El temporal d'aquests darrers dies ha deixat grans quantitats de precipitació a la capçalera del Foge, a l'Alp Penedès, fregant els 70 litres per metre quadrat, per exemple, Sant Martí Sarroca.
Des de dimarts passat ja es va començar a alliberar aigua de l'embassament de forma preventiva, per la previsió de pluges, que es va ampliar fins als 1.000 litres per segon que s'han mantingut durant el cap de setmana. S'havia aconseguit situar l'embassament al voltant del 78% abans de divendres.
Aquest matí, l'alliberament d'aigua pel desguàs mecànic de sortida de la presa s'ha augmentat fins als 2.500 litres per segon. La voluntat, de fet, és mantenir la capacitat al voltant del 80% per garantir la capacitat de l'embassament del foix, en cas de pluges a la capçalera del riu. Una mesura que s'aplica especialment des de la Dana del passat juliol, que va portar una riuada i inundacions a Covelles.
La llevantada d'aquests darrers dies ha fet sobre Xilpantà, des de l'estiu que no passava, i l'aigua ha arribat pel curs del riu fins a la desembocadura de Covelles sense provocar inundacions. Entre el 5 i el 8 de març, a Sitges és on més ha plogut del garraf. Superant els 50 litres per metre quadrat, i a Covelles i a Canyelles poc hi ha faltat. S'han quedat els 47 litres per metre quadrat. A Sant Pere de Ribes han fregat els 40, i a Vilanova s'han registrat aquests 4 dies al voltant dels 30 litres per metre quadrat.
Una quinzena d'empreses i equipaments de la comarca del Garraf són punts d'informació turística i la voluntat és ampliar-los fins al 30. Es tracta d'un programa que impulsa l'Agència de Desenvolupament Econòmic, no de Garraf, amb l'objectiu de dotar la comarca de més punts d'informació turística. La intenció és promocionar a través d'entitats públiques o equipaments i serveis turístics privats un servei d'atenció al visitant complementari al que ofereixen les oficines d'atenció turística.
L'oficina d'atenció turística sovint no és el primer contacte que els visitants reben en arribar a algun dels municipis de la comarca del Garraf per dur a terme la seva estada. Quan arriben, majoritàriament el primer vincle que es troben pot ser en l'hotel, el càmping o l'apartament que han reservat o en algun dels equipaments públics que visiten.
És allà on demanen informació sobre altres atractius turístics del municipi i on volen tenir més informació sobre activitats de la comarca que els poden interessar. En aquest sentit, Noda Garraf impulsa els punts d'informació turística. Una quinzena d'empreses i equipaments que poden traslladar als seus clients informació d'activitats i experiències que es poden fer a la comarca. Escoltem a Jonathan Alemán, tècnic de turisme de Noda Garraf.
No es substitueixen a les oficines de turisme, que evidentment són punts reglats i normativitzats, etcètera, amb formació de personal específic, etcètera, però sí que es tracta que aquelles empreses, ENS, el que sí, que es troben...
que ja de per si reben turistes o visitants, i aquests turistes o visitants els demanen informació que sigui el més contrastada possible, el més endreçada, el més reglada i veraç, que tinguin també les persones que estan al capdavant de donar aquesta informació, que se'ls hagin donat recursos, ja sigui en format físic, material, com en format d'on cercar aquesta informació, i puguin una mica derivar
aquest visitant o turista, aquesta informació, ja sí perquè la coneixen de primera mà o sí perquè saben on trobar-la.
La jornada d'aquest matí ha servit per donar a conèixer aquesta iniciativa entre una quinzena més d'empreses que podrien ampliar fins a pràcticament 30 les que formen part actualment d'aquesta iniciativa. La voluntat és millorar la qualitat de la informació turística que s'ofereix al territori i crear una xarxa d'informació de qualitat proporcionant un valor afegit al visitant. La trobada d'avui també ha servit per sumar vincles entre les empreses del territori.
Fem aturada ara les costes del Maresma. Els pescadors reclamen a Brussel·les mesures que garanteixin la seva viabilitat. La setmana passada, representants del sector, entre els quals membres de la confraria d'Arenys de Mar, es van desplaçar fins al Parlament Europeu, on van dur a terme dues accions. La presentació d'una exposició a la delegació del govern i la seva participació en una sessió de ponències a la Cambra Europea, Oriol.
Doncs exacte, Marina, la delegació es va desplaçar fins a Brussel·les en un moment decisiu per al sector primari, enmig del debat sobre el pròxim marc normatiu del 2028 al 2034, que pretén concretament una reducció del 60% del finançament al sector pesquer. La gerent del GALP, Costa Brava Sud Maresme, Cristina Badillo,
explica que a Brussel·les han inaugurat una exposició en defensa del model de pesca del litoral mediterrani i per l'altra han participat en una sessió de ponències al Parlament on han posat el focus en el pròxim marc normatiu del 2028-2034.
Es va fer una sessió al Parlament Europeu en què es demana que es tingui en compte el finançament pel pròxim marc normatiu que ve, que serà ara el 2028 o 2034, en què hi ha un pla de finançament i en què se'ns vol fer una retallada al sector de la pesca de més del 60%.
de taules rodones i gent representant del sector que va poder parlar i va poder expressar el problema que es suposaria si es fa aquesta reducció pel sector pesquel. Des del sector es mostren esperançats perquè per primera vegada, des de l'inici de les protestes, el comissari europeu de pesca, Costa Escadis, s'ha compromès a modificar el reglament. Tot i això, són cautelosos a l'espera que aquests compromisos es materialitzin.
per part del comissari, sí que s'ha rebut alguna notícia i és que sí que té intenció de modificar el reglament, però això també ho venim escoltant des de fa uns mesos i de moment no és una realitat. Per tant, hem de ser cautelosos. Sembla que el soroll ve, però veiem. Aviam què passa.
L'acte va estar organitzat per l'Associació Catalana de Municipis, l'Eurorregió Pirineus Mediterrània i el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya. Paral·lelament, la flota d'arrossegament d'aquí al Maresme es troba ja en la seva última setmana de veda biològica i a partir de la setmana que ve les embarcacions tornaran a sortir a feinejar.
Tallà celebrarà del 25 al 29 de març la cinquena edició del festival Lletra Sena, comissariada per Jordi Casanovas i amb una programació que combina grans noms i talent local. Sí, Marina, el festival Lletra Sena de Tallà es diu Entre la literatura i el teatre i té com a eix central el teatre documental, amb el lema Quan la realitat és la ficció. La inauguració tindrà lloc al Centre La Unió amb la conversa Fets, Periodisme, Literatura i Teatre,
protagonitzada per els periodistes Chey Feixes i Laura Rossell, moderada per Andreu Gomila. El programa inclou dates sobre la responsabilitat de portar testimonis reals a escena i sobre la construcció de ficcions a partir de fets històrics amb Cristina Clemente, Elena Tornero o Ferran Mascarell entre els participants i lectures interpretades per actrius com Àngels Gunyalons i Rosa Renom. En l'àmbit escènic destaca el recital de Venus i Adonis, de William Shakespeare, en Emma Vilarassau i Jordi Bosch.
També s'hi podrà veure el combat de les oblidades de Victòria Palma i propostes amateurs com un ram de margarides vinculada al projecte 365 dones del Teatre Nacional de Catalunya. El festival es completa amb itineraris dramatitzats, presentacions de llibres amb autors com Toni Cabré i Toni Sala i un concert final al parc de Can Godó amb Lídia Pujol en una edició que reivindica l'escena com a espai de memòria i consciència crítica.
Acabem el nostre repàs informatiu a la Costa Daurada explicant que el 2027 es començaran a veure els primers resultats del pla d'actuació pel control de la població de Colomski impulsant el port i l'Ajuntament de Tarragona. Les accions comporten una inversió de mig milió d'euros en 3 anys i se centren en millorar el tancament de les naus i augmentar la neteja dels molls.
El president de l'autoritat portuària, Santiago Castellà, ha explicat que la solució passa perquè aquests animals tinguin més dificultats per menjar i no per sacrificar-los. Castellà ha assumit que la problemàtica és una externalitat que causa el port.
que és el lloc on s'alimenten els coloms. Diu que les instal·lacions portuàries havien generat dinàmiques que s'han de corregir. És per això que s'ha parlat amb els estibadors, es tancaran millor les naus i els accessos als camions i s'han adquirit noves escombradores. Castellà té clar que en un any i mig es començaran a veure els resultats de les intervencions.
comprem noves escombradores, un pla que ens portarà aquests 3 anys a una inversió de prop de mig milió d'euros, però que estem molt a sobre amb els tècnics de l'Ajuntament i amb la voluntat política de l'Ajuntament de no deixar-ho passar. Té que donar resultats i esperem que en un any i mig, com molt tard, tinguem els primers resultats.
D'altra banda, Castellà planteja repensar el moll de costa que compleix 40 anys com a espai expositiu i l'espai públic del Serratllo. El president del port destaca la nova mirada cap al mar que s'obrirà a partir de les obres del Parc del Port.
Les escales que baixaran des de l'autoritat portuària fins a les escales reals, quasi, fins a la placeta de davant de les escales reals, donaran una perspectiva i una mirada a la ciutat diferent. I això ens impulsa a continuar amb aquesta dinàmica i hem de repensar el moll de costa i hem de repensar també l'espai públic del Serralló.
El port de Tarragona està construint l'escalinata que connectarà el moll de costa amb la futura plaça de l'autoritat portuària i el passeig marítim i del rellotge.
Ara volem saber quin temps farà la nostra mar. Ens ho explica en Lluís Mi Pérez. Molt bona tarda. Bona tarda. S'acaba ja el temporal de les últimes jornades a gran part de la costa. Tot i això, encara queda una mica de ressaca i aquesta mar de fons de Llevant o del Nortés a gran part del litoral. Per tant, en alguns indrets, especialment de la costa brava, encara tindrem maró. Però ja cada vegada molta més tranquil·litat, com dèiem, i és que, a més a més, el vent també ha de ser molt més feble.
Aquesta tarda, basicament, girant cap a Sud, Sutoés, fins i tot, a la Costa Brava, però sempre vents molt febles. Pel que fa el dimarts, aquest vent serà molt feble i variable. Durant el matí, fins i tot, hi haurà una altra vegada a Terrals, i si de cas, al Delta de l'Ebre, tindrem una mica més de llevant allà, el dimarts al matí, amb núvols més abundants.
i amb alguna pluja, però a la resta de la costa, més clarianes, temps que serà, de fet, plàcid i tranquil el dimarts, i amb vent que girarà durant la tarda cap allavant o una mica de xaloc, sempre ben febles, per tant, marajol, a gran part del litoral. Si de cas, al matí, a la costa d'Horada Sud, tindrem una mica de maró. N'estem pendents a la xarxa. Del temps al trànsit, volem saber com estan les nostres carreteres, per això anem fins al Servei Català de Trànsit, on hi ha la fina ara què? Molt bona tarda.
Hola, bona tarda. Doncs en aquests moments comencem situant la C17 a l'altura de l'Issà damunt. En sentit Barcelona hi ha 3 quilòmetres de retencions des de l'altura de Canovelles. En aquest punt hi ha hagut un accident a primera hora de la tarda. Ara els vehicles accidentats ja han estat retirats, un camió i una furgoneta, però encara queda un plan de retenció en aquest punt. També circulació intensa encara en el mateix tram en sentit nord, en sentit Vic.
De la zona del Vallès també en destaquem aturades a l'autopista P7, entre Santa Perpètua i Barberà del Vallès, en la calçada en sentit Tarragona, 3 km aturades, i també retencions al lateral d'aquesta autopista, la B30, a l'altura de Badia del Vallès, en els dos sentits de la circulació. No ens movem de la zona del Vallès perquè per càmeres també observem retencions
a la C-58, a l'altura de Ripollet, en sentit Sabadell, en sentit nord, i també més endavant, entre Moncada, Reixac i Barcelona, aturades a la mateixa C-58 i a la C-33. Pel que fa a les rondes, complicacions a la ronda litoral, a l'altura de la zona portuària, en sentit Llobregat, arran d'un accident que ocupa el Bural, i també a l'altura de Sanedera de Besòs, fins arribar a Santa Coloma de Gramenet, a la mateixa ronda litoral, en sentit Trinitat. De moment això és el més destacat. Molt bona tarda.
En només una gota, podem desvelar tots els secrets de l'oceà. Descobreix-los de dilluns a divendres de 4 a 6 a Randamar. Les profunditats de l'actualitat.
Volem començar parlant d'alguna manera de medi ambient, i és que la Universitat Rovira i Virgili va acollir un congrés que ha de definir el model de la regulació per la sostenibilitat ambiental i els drets socials en aquesta era digital que vivim. Entre altres coses, s'han abordat temes com la gran quantitat d'aigua que utilitzen els sistemes d'intel·ligència artificial.
Per entendre-ho tot millor volem parlar amb el Jordi Haria, que és professor del Departament de Dret Públic de la Universitat Rovira i Virgili i coordinador de tota aquesta conferència. Molt bona tarda, Jordi. Bona tarda. En primer lloc, perquè la gent es situï una mica, la sostenibilitat és possible en aquesta era digital, perquè això ho veiem com molt incongruent.
Home, és difícil, perquè realment amb les nostres tecnologies, la informació i la comunicació, particularment amb la implantació de la intel·ligència artificial,
en última instància el que fem és augmentar el consum d'energia i també la pressió sobre determinats materials crítics i, per tant, d'alguna manera introduir nous elements en el procés de transformació planetària. Per tant, és un tema que realment en un moment present és crucial, és extremament important perquè es planteja moltes qüestions en relació amb el nostre model de vida, amb el nostre model de desenvolupament.
Els sistemes digitals, som conscients d'alguna manera per dir-ho que els sistemes digitals tenen aquestes repercussions mediambientals?
Jo crec que, en general, la imatge que té el gran públic és que el que succeix virtualment no té pràcticament impacte material, que el que succeix d'alguna manera quan cliquem al mòbil, quan enviem un missatge de correu electrònic, quan interactuem amb intel·ligència artificial o com participem en les xarxes socials, que això pràcticament ho fem amb la il·lusió que és una cosa immaterial. I parlem d'una virtualització que sembla que no tingui conseqüències materials,
El cert però és que l'ús d'aquestes tecnologies, particularment quan l'ús és tan intensiu com el que fem nosaltres i tan massiu com el que fem nosaltres, doncs té efectes tant pel que fa el cicle d'energia com el cicle material, si en aquest sentit segurament calen campanyes de sensibilització, de conscienciació, en el sentit que l'ús que fem dels dispositius digitals a la nostra vida diària no es pas inocu.
Això et volia preguntar. Moltes vegades es va sortir en el seu moment que la intel·ligència artificial consumia grans quantitats d'aigua, però va més enllà d'això, no va només del consum de grans quantitats d'aigua que també afecten.
Sí, els grans centres dades, els centres dades d'hiperescala, que són els que d'alguna manera s'estan multiplicant en el món present a partir de la intel·ligència artificial i particularment de la intel·ligència artificial generativa, genera un gran consum d'aigua per la costura de refrigeració d'aquestes instal·lacions. Són instal·lacions que són intensives des del punt de vista energètic i, per tant, doncs,
amb un procés de transició energètica en què allò que pretenem és descarbonitzar-nos, doncs, incloueixen nous elements d'atenció en el sistema i, d'altra banda, doncs, també són intensives tant les instal·lacions, o sigui, sense dades com els dispositius des del punt de vista, doncs, diguem-ne, dels materials crítics, no? O sigui, un telèfon mòbil com el que jo estic utilitzant en aquesta trucada, doncs, pot tenir sobre 80 elements de la taula periòdica, no? I, de fet, això...
estem veient quan també té efectes des del punt de vista geopolític, amb la lluita per l'accés a aquests minerals per controlar d'alguna manera aquests desenvolupaments tecnològics. I més demanda, que és el que passa ara, que hi ha una demanda massiva, vol dir també, d'alguna manera, més consum d'aquests minerals, d'electricitat, d'aigua, en definitiva, de tot. Exacte. Més de banda, sempre que més consum, en un primer moment...
Es considerava d'alguna manera que una intel·ligència digital en particular podia tenir efectes des del món de vista de l'eficiència energètica i, per tant, que l'augment de consum fins a un cert punt es podia veure compensat pels estalvis derivats de l'eficiència, però estem d'alguna manera amb el que es diu la paradoxària que quan augmenta l'eficiència en el consum d'un determinat recurs el que normalment no succeeix
és que hi ha un efecte rebot en el sentit que el consum també augmenta i, per tant, els guanys que s'obtenen amb eficiència, amb aquest augment de consum, doncs, d'alguna manera es perden. Segurament, en aquests moments ja estem en aquest escenari. Per tant, diguem-ne que els avantatges que, per exemple, intel·ligència artificial, des del punt de vista de la gestió eficiente de la xarxa elèctrica, doncs, en aquests moments no es veuen compensats per l'augment de consum que acaba provocant.
Parlant de la intel·ligència artificial, però, per exemple, tu ara mateix, si fas búsquades a Google, les primeres respostes ja et surten directament de la intel·ligència artificial. Això vol dir que el consum que se'n fa ara mateix de la intel·ligència artificial és massiu, tenint en compte que cada dia es fan milions de búsquades a Google. Sí, sí, sí. És una tecnologia que és transversal,
potencialment disruptiva i que efectivament es projecta en tots els àmbits de la vida. Per tant, és a dir, mantenir aquest nivell d'alguna manera d'ús d'aquesta tecnologia implica un augment dels centres de dades i, per tant, un augment del consum energètic, un augment del consum d'aigua i també un augment del consum de materials. Vosaltres, en aquest sentit, a través d'aquesta xerrada que vau fer i en el marc d'aquest congrés, vau defensar que aquesta transició digital, per dir-ho d'alguna manera, ha de ser justa. Què vol dir, això?
Bàsicament el que implica, d'una banda, és que sigui inclusiva, i en aquest sentit implica el que normalment entenem, que aquests dispositius ha rellat a tothom, però més enllà d'això també implica que els efectes en relació amb els usos d'aquestes tecnologies siguin socialment responsables. Aleshores, des del punt de vista, per exemple, del segle de materials,
doncs, bona part de la mineria vinculada als minals que en última instància utilitzem en els dispositius i en les instal·lacions, doncs, en ocasions té efectes molt perjudicials, que és el punt de vista ambiental, però fins i tot relacionats amb violacions de drets humans, i d'altra banda, doncs, també tenim un cicle de residus que, finalment, doncs, acaba impactant en les comunitats més pobres del sud global, per tant, la idea, d'alguna manera, són les noves tecnologies que, d'alguna manera, doncs, exigeixen
un responsable per, d'alguna manera, no generar aquests perjudicis en el mediament ni a les persones que en aquests moments estan generant. Aquesta transició digital pot ser que en algun moment ens comporti haver de consumir massivament com ho estem fent actualment?
Com vols dir? De fet, el que estem fent ara és efectivament consumir-ho de manera massiva. Això, que no ho puguem consumir als nivells actuals per haver de mantenir el planeta per sostenibilitat, d'alguna manera. Seria recomanable, en aquest sentit, fer un ús responsable d'aquestes tecnologies i, per tant, consumir-les amb una certa provència.
Això segurament passa per la sensibilització, passa també per regulacions més estrictes en relació amb grups d'aquestes tecnologies, per exemple, en el cas del reglament europeu d'intel·ligència artificial o de serveis digitals.
Passa també perquè les administracions tinguin una política de contractació sensible en relació amb els serveis que acaben adquirint en la seva pràctica diària, que també implica un ús de tecnologies digitals i, en particular, d'intensis artificials. I, en última instància, sí, en última instància es tracta de fer un ús...
més responsable d'aquestes tecnologies per, d'alguna manera, limitar-ne l'impacte i també evitar, podríem dir, les dinàmiques injustes que el sistema té en aquests moments. Vosaltres, a través del Congrés, havíeu de definir el model de la regulació per la sostenibilitat ambiental. En dos minuts, per on passa i ja per anar acabant aquest model?
Passa, com et deia, d'una banda per introduir limitacions des del punt de vista social i ambiental amb les regulacions que ja existeixen a relació amb aquestes tecnologies. Sense anar més llum i el reglament d'intel·ligència artificial, el reglament de serveis digitals amb la directiva d'eficiència energètica.
i la legislació espanyola o fins i tot catalana que vulgui desenvolupar aquestes normatives passa per la sensibilització de la societat i per tant que és molt important l'educació passa per que les administracions públiques siguin unes pràctiques també més sostenibles i això passa per la contractació pública també passa per unes estratègies coherents i cohesionades en el sentit que la transició energètica i la transició digital
vagin a l'hora i essencialment passar per tot aquest tipus de mesures que en tot cas han de respondre a un horitzó estratègic coherent i cohesionat que en aquests moments no tenien d'alguna manera les estratègies
en relació amb la transformació planetària, en relació amb la transició energètica, en relació a la digitalització, en morts d'eugències de la negra. I, per tant, aquí hi ha una feina molt important per fer de cara a que, efectivament, l'ús i la implantació d'estes tecnologies es faci en un escenari que permeti una societat més justa i més resilient. Moltes gràcies, Jordi Hària, per atendre'ns aquesta tarda aquí a Rammar. Gràcies a vosaltres.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Deixem la sostenibilitat al medi ambient. Canviem radicalment de tema i per tancar aquesta primera hora de Rammar volem parlar de vela i de Rem. I ho farem anant fins al Maresme, al Nàutic d'Arenys Oriol. Doncs sí, efectivament, Marina. Avui volem parlar d'esports a la mar, volem parlar de vela.
perquè tenim en marxa el Campionat de Catalunya d'Optimist i un regatista del Club Nàutic d'Arenys. Està liderant la classificació, de moment, amb les primeres proves disputades a l'Estartit. Parlarem també de REM, perquè des del Club Nàutic han participat a Orió, a una baixada de traïners. Però vaja, no ens avancem, perquè tot plegat ho volem desgranar i ho volem comentar amb Mònica Azon, que és la directora esportiva del Nàutic d'Arenys. Mònica, bona tarda.
Hola, bona tarda, com esteu? Doncs bé, Mònica, la veritat és que sabem que esteu molt actius al Club Nàutic d'Arenys, esportivament parlant, i no només esportivament parlant, també en plana social, també el Club Nàutic d'Arenys és molt actiu, però avui parlem d'esports, parlem d'esports nàutics, parlem de vela, parlem també de rem, perquè també en podem parlar. Bé, tenim en categoria òptimist, ha començat el Campionat de Catalunya i això ha anat molt bé, Mònica.
Sí, sí, sí. Ja havíem parlat que el nostre presentant Lucas Garrido havia de començar aquest cap de setmana el Campionat de Catalunya d'Òptim i Salas Tartich. Són dos caps de setmana. El cap de setmana vinent segueix competint. I, bé, doncs defensa el títol, perquè l'any passat ja va ser campió de Catalunya...
aquí a Arenys, amb Aigües Nostres, i sí que surt com a favorit, però evidentment l'etiqueta de favorit sempre té la doble vessant, vull dir, de pressió, i la veritat és que no. El Lucas ha tingut uns parcials molt bons, em sembla que ara mateix s'està descartant un 8, més de...
de 80 nens, o sigui que tots són top 10 i ha agafat un avantatge interessant queda un cap de setmana més, queden moltes proves ha de seguir igual però realment molt contents de com està competint aquesta temporada el Lucas que s'ha posat, jo crec que entre Seiya i Seiya una representació internacional pel Climàtic d'Arenys
Més d'una vegada ho hem comentat, Mònica, que seria aquest el seu objectiu, i que, a més a més, des del club també hi confieu i hi creieu que pot arribar aquesta representació ja més de nivell internacional amb el Lucas. Sí, jo crec que a nivell català ho està demostrant, ha estat imbatut tota la temporada, totes les proves puntuables, està primer del rànquing català, o sigui que jo crec que en aquest sentit el Lucas a nivell català ja ho té molt consolidat,
Les proves que ha fet, que encara no són ni Copa ni Campionat d'Espanya a nivell nacional, però algunes internacionals que s'han dit amb altres nens de nivell nacional, doncs també hem vist que està més o menys entre els 5 millors i les convocatòries que ja l'estan convocant per anar amb la selecció, per fer entrenaments, ja el tenen considerat entre els 5 i els 10 millors a nivell nacional. I si això, si és capaç de rendir una Copa i el Campionat d'Espanya, o sigui les dues proves puntuables, jo crec que al final assolirà aquell somni d'aquest Lucas d'internació
o mundial. Més endavant estigui del rànquing serà mundial, més enrere el rànquing serà europeu, però jo crec que qualsevol de les dues cites per ells ara hi ha un objectiu maco per l'últim any, perquè l'any que ve sí que ja és l'últim any del Lucas en òptimis i haurà de canviar de categoria, però crec que està fineta ara mateix competint. Doncs és important, diguem-ne, que si han d'arribar a aquests objectius ho han de fer aquest any, perquè si no, magament rai.
No, la temporada que ve encara també. Jo crec que li queda una temporada més. O sigui, ells han de retirar-se els 15 anys i llavors encara li queda una temporada sencera més. Però sí que és veritat que jo crec que per el marès que porta, doncs, bueno...
Després a vegades passa que de cop creixen o de cop agafen pes i potser no són tan competitius. Això també al final, el performance físic que està demostrant ara amb la categoria òptimis, que també és molt especial, és molt bo. Jo crec que el Lucas, tal com va, no crec que de cop ens pegui una estirada molt forta i no deixi de ser competitiu amb l'Òptimis, però sí que és veritat que a vegades les oportunitats s'han d'aprofitar quan estàs tan físicament com tàcticament, però jo estic convençut que l'any vinent també estarà bé el Lucas.
Fantàstic, doncs estarem al cas de com va aquest campionat de Catalunya, que em deies, són dos caps de setmana, ja hem fet el primer, el Lucas de moment va al líder, va molt ben posicionat, queda un altre cap de setmana de competició. Sí, ens queda un altre cap de setmana, hem de veure què tal la meteo, però jo el veig molt complet, tant en poc vent com en vent, una sense onada, corrent sense corrent, o sigui que esperem que li vagi bé i no tinguem cap problema i puguem realment celebrar un altre cop el segon títol aconseguit d'un campionat de Catalunya de Lucas.
On es disputarà aquest segon cap de setmana? Al mateix cap de setmana, a l'Estartit. Feren dos caps de setmana, sí, a la mateixa seu, i l'únic que perquè hi hagi més pluralitat i més proves competides, doncs ho faran dos caps de setmana. D'acord, perfecte. I si ara n'han fet cinc, em sembla, la setmana que ve a l'Unió en fan sis més o alguna cosa així. Vull dir, al final acabaran amb unes onze o doze proves que ja al final, després de tantes proves, ja també ja no és un tema de...
quina sort has tingut, no, sinó que és la regularitat i la constància per estar davant. Quan després d'11 o 12 proves estàs davant, al final vol dir que has competit molt bé. Sí, vol dir que no has tingut sort amb una sola cursa que a vegades tu pots jugar tot a una moneda. Aquí la sort és un factor important. Quan són tantes regates, qui guanya és com una lliga. Això, qui guanya la lliga és perquè ha estat molt regular i ho ha anat fent bé durant tota la temporada, en aquest cas durant tot el campionat.
Totalment. Són quatre jornades i al final, si es competeix tots els dies, al final el resultat és normalment el millor, segur que sortirà al final. I tant. I hem parlat d'Òptimis, però avui també volem parlar de REM, Mònica, perquè el Club Nàutic d'Arenys també té una secció de REM i que en aquest cas s'ha desplaçat lluny, ha anat fins a Orio, ha anat fins al País Basc, fins a Gipuscoa.
per participar en una baixada de traïneres, en una competició, en aquest cas, de REM al País Bas. Déu-n'hi-do. Sí, sí, la nostra secció és recent de Constitució. Ja no som tan joves de Constitució, ja portem uns quatre anyets com a secció.
Però sí que al final són uns usuaris i uns socis molt inquiets i han participat, com tu dius, aquí a Ori, amb les treineres. No anaven amb l'embarcació habitual que competim aquí o que naveguem aquí, que és el lleut català, sinó que vam agafar una treinera i al final van desplaçar-se tres furgonetes. Pràcticament molts membres de la secció van poder participar i van poder competir amb les diferents proves
i diria que una d'elles va quedar entre les cinc primeres vull dir que al final més enllà d'haver gaudit d'haver competit amb aigües diferents i amb un ambient diferent jo crec que al final tot s'ho estan passant molt bé i també els resultats els comencen a sortir amb aquelles parques o amb aquelles tripulacions perquè al final són equips que es van formant que els agrada i que entrenen més al final és com tot les més competitives normalment també és perquè fan més hores i entrenen més
I tant, home, i em dius, s'ho estan passant bé, home, com per no passar-s'ho bé, eh, amb una sortida del País Basc a Òrio, que a més a més és preciosa, és una vila preciosa de la costa basca, amb la gastronomia que hi ha al País Basc, home, anar a remar és l'excusa perfecta per estar tot un cap de setmana allà o l'estona que hi hagin pogut estar gaudint al màxim.
Sí, hem anat amb el nostre representant del màxim responsable de secció, que és el Jose Comas, i demà, si ens seguiu a l'Instagram, començarem a publicar ja una miqueta les imatges competint i la convivència que es crea quan fas una sortida, perquè ells ja van sortir el divendres i van tornar el diumenge, doncs pots comptar que...
que més enllà de l'esport, com no pot ser d'una altra manera amb l'esport amateur, doncs hi ha la part social i gastronòmica i cultural que pugui donar-te la possibilitat d'estar en un poble tan bonic com tu dius, com Orió. I tant, doncs una gran sortida aquí al País Basc, on també hi ha anat el Club de Remdelenys, també hi havia el veterà mixt del Club de Remdelenys que també hi era, per tant s'han trobat més aranyencs aquí a Orió.
I aquí al Com Nàutic també, Mònica, ha seguit l'activitat, l'activitat al mar, també l'activitat social, que també n'hi ha, eh? Sí, sí, sí, aquí cada cap de setmana hi ha activitat i al final hem estat fent activitat també. Doncs el dissabte vam tenir una sessió de formació de l'estimoner i vam fer una pràctica d'un home a l'aigua, o sigui que si se't cau un tripulant a l'aigua com has de reaccionar...
I després, la tarda de dissabte, també vam començar a iniciar el curs que era també obert per a tothom, que ho vam parlar també amb una de les connexions amb vosaltres, amb l'Enric Aguts, sobre meteorologia en general, conceptes generals, però després, evidentment, també molt aplicat a l'anàutica, perquè al final, als que els agrada la meteorologia, nosaltres estem sempre pendents, i si navegas o fas travesses amb una...
amb una embarcació és com el que se'n va esquiar, que mires una miqueta a veure quina meteorologia et pots trobar i si hi haurà vent, no hi haurà vent, pel risc de lliure, de lliure, perdó, nosaltres igual. I ha estat molt bé. I després també hem tingut els petits entrenant a Mataró, que ja hi havia la lliga blava, però es va suspendre perquè el temporal va espantar una miqueta, el temporal que vam tenir de dimecres a divendres de llavantada.
va espantar i al final el cap de setmana ha sigut bo. Però sí, sí, no aturem l'activitat i després també hem tingut els dils entrenant que aquest cap de setmana se'n van a competir a Cambrils. Llavors, ambient, navegació i esports, que això és l'important, amb un cap de setmana que al final
ha estat bo meteorològicament. Potser hi ha alguns moments d'alguns ruixats, però ens ha respectat bastant. Les franges de navegació han estat bastant ben respectades. Sí, sí, i tant. I això que deies de la Lliga Blava també sap greu, no?, perquè és aquesta Lliga Blava escolar que hi ha mainada d'herències de la base nàutica que està entrenant, que fa entrenaments per aquesta competició, que és més...
lúdica, podríem dir, és competitiva, evidentment, però també hi ha aquesta vessant lúdica i perquè els petits gaudeixin de l'esport. Llàstima que no s'hagi pogut fer aquesta jornada de competició, quan a més a més ha acabat fent bo, encara sap més greu.
Sí, sí, sí. Al final, l'organitzador que era des de Mataró ens van dir que, evidentment, com tu dius, les trobades escolars, perquè al final ja no parlem ni de competició, no parlem ni de regates, sinó de trobades escolars. Doncs la filosofia és això, gaudir els nens i les famílies que vinguin a acompanyar-los
al posicionar les famílies a prop de l'espigó perquè puguin veure la competició i també sabem que al final, quan hi ha rieres, el mar està més brut i llavors quan vols apropar una miqueta la navegació, potser a zones que sí que és veritat, que quan després d'una pluja tots veiem aquesta diferència de color, potser ha de lluir una miqueta. Però els nostres equips, al final, com ho teníem programat, han estat amatadors, han estat aprofitant, han entrenat...
i ja ens han tornat a convocar pel 22 d'aquest mes, o sigui que aquest cap de setmana no, el pròxim, el pròxim diumenge, el 22, al final podrem competir i trobar-nos, al final la paraula competir no els agrada molt que la utilitzem a la federació, però podrem trobar-nos amb les altres escoles de Masnou, de Vilassar, de Mataró, de Llevaneres i d'Arenys, que són els que formem aquesta lliga del Maresme. Perfecte, per tant, no es perd aquesta jornada competitiva, que la tindrem d'aquí 15 dies.
No, no es perd, no es perd. S'ha suspès i s'ha posposat per meteorologia i l'han reconvocat per el dia 22 de març. Fantàstic, doncs n'estarem pendents també i en parlarem aquí en el programa que farem seguiment també de la Lliga Blava a Escogar. Mònica, no sé si ens deixem alguna cosa al tinter o ja ho hem explicat tot?
Jo crec que hem fet una bona repassada d'activitat. La veritat és que el club no s'atura mai i fem moltes activitats i aquest cap de setmana seguirem fent activitats. Però crec que hem fet una bona repassada i esperem que cap de setmana que ve podem celebrar tots el triomf de Lucas Garrido.
Doncs la setmana que ve ens tornem a trucar i ho comentem, a veure si podem celebrar aquest títol de Catalunya, aquest campionat de Catalunya per a Lucas Garrido en Òptimis, que segur que serà una bona notícia per al Club Nàutic d'Arenys i que la podrem comentar a través de l'emissora. Mònica Zon, directora esportiva del Nàutic d'Arenys, doncs moltíssimes gràcies per estar amb nosaltres aquesta estona i estem en contacte, ens retrobem d'aquí uns dies.
Moltes gràcies, bona tarda, adeu. Parlant d'esports al nostre mar, arribem al final d'aquesta primera hora de Randamar. Nosaltres ara farem una petita pausa de res sis minutets i tornarem aquí fins les sis de la tarda, no marxeu.
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
La British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor.
I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·let o llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a obramat.es, on compren els professionals.
Vols treballar? El 12 de març arriba el Recinte Firal de Tarragona, una nova edició de la Fira de l'Ocupació. Una iniciativa de la Cambra de Tarragona que posarà en contacte persones que busquen feina amb més de 90 empreses que necessiten contractar treballadors. Aquest mes de març et pot canviar la vida.
T'esperem de les 9.30 a les 14.30 hores a la Fira de l'Ocupació de Tarragona. Organitza la Cambra de Tarragona amb el suport de la Diputació de Tarragona, Port de Tarragona, ACESA, Federació d'Associacions d'Empreses d'Hostaleria de la Província de Tarragona, Cambra d'Espanya i Fons Social Europeu.
Celebra els 50 anys del Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona. Visita l'exposició Adquisicions i més, amb pintures, escultures, tapissos i còmics que s'han incorporat recentment al museu. Una selecció d'obres que ens mostra la creativitat i el talent dels artistes del nostre territori. Oberta fins al 31 de maig, l'entrada és gratuïta.
Buena tarda, son las 5...
Us parla Tere Ortega. L'Ajuntament de Tarragona fa un balanç positiu del nou sistema de càrrega i descàrrega desplegat a la ciutat. Fa una setmana que funciona i l'equip de govern diu que tothom s'ha adaptat ràpid i sense incidències rellevants. La consellera de Mobilitat, Sònia Ors, ha explicat a Tarragona Ràdio que el nou sistema està funcionant segons el previst.
A nivell de transportistes es troben que les seves zones de treball estan lliures i poden efectuar la cadira de descarga tranquil·lament. La veritat és que de moment està anant tot amb el que estava ja perrejat i el que estava planificat. Un dels punts més crítics era la plaça de la Font i en aquest cas la valoració també és bona.
El 2027 es començaran a veure els primers resultats del pla d'actuació per al control de la població de coloms que impulsen el port i l'Ajuntament de Tarragona. El president de l'autoritat portuària, Santiago Castellà, ha explicat a Tarragona Ràdio que la solució passa perquè aquests animals tinguin més dificultats per menjar i no per sacrificar-los.
que estem molt a sobre amb els tècnics de l'Ajuntament i amb la voluntat política de l'Ajuntament de no deixar-ho passar. Té que donar resultats i esperem que en un any i mig, com molt tard, tinguem els primers resultats. Les accions comporten una inversió de mig milió d'euros en tres anys i se centren a millorar el tancament de les naus i augmentar la neteja dels molls.
El Nàstic presenta Pablo Alfaro com a nou, entrenador després de la destitució ahir al vespre de Cristóbal. El tècnic aragonès i exdefensa del Sevilla ha arribat a Tarragona amb l'objectiu de salvar l'equip del descens. Avui hem escoltat les seves primeres paraules com a nou tècnic del Nàstic. Arrimar l'hombre i, lògicament, aportar tota la professionalitat, tota la energia, l'ímpetu i les ganes que podem tenir...
Ha nombrado muchos clubs muy importantes, gracias a Dios creo que a partir de hoy tengo la fortuna también de estar en otro igual de importante o más y en una situación que no es fácil ahora mismo pero que lógicamente somos muy conscientes de ello y por lo tanto pues venimos ya os digo con esa intención.
Avui ja ha participat en el primer entrenament per preparar el partit de la jornada 28 de Lliga, visita del líder divendres al nou estadi del centre d'esport Sabadell. Les notícies a www.tarragonaradi.cat.
Andemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Passen 3 minuts de les 5 de la tarda. Anava a dir ja les 6 de la tarda, Sílvia, o sigui, ja marxàvem. De les 5 de la tarda engeguem aquesta segona hora de Ramm de Mar. Una segona hora on parlarem de llibres anant fins a Cadaqués, tot en gust de mar. Després sabrem quines són les previsions per les eleccions agràries que hi ha d'haver a Catalunya, baixant fins al delta de l'Ebre. I acabarem el programa d'avui
parlant de protecció i reconstrucció d'un espai natural a una platja de Covelles. Estarem aquí fins les 6 de la tarda, Randamar. Anem cap a la Costa Brava, que compta amb un patrimoni fotogràfic extraordinari. Un gran exemple és Cadaqués, amb un arxiu que permet publicar llibres tan interessants com el que us presentem avui, Sergi.
Doncs sí, Marina, es tracta del llibre Cada que és inèdit d'Adrià López, on ens mostra un recull de 200 imatges entre el 1890 i el 1960. Avui en volem parlar precisament amb el seu autor, així que, Adrià, sigues benvingut aquí a la Randa Mar. Moltes gràcies. Aviam, una miqueta, com s'ha... com s'ha cuit, com s'ha parit aquest llibre? Mira, aquest llibre no és només una autoria meva, sinó també...
una col·laboració amb el Vicenç Altaió, poeta i també dinamista cultural, com diu ell, i va sorgir perquè l'editorial Farell havia proposat fer un recopilatori d'un llibre que havia fet una cosina meva, l'Ernesta Sala, sobre el llenguatge de Cadaqués, que ell havia fet en els anys 90 o finals del 80.
la tesis estructural sobre el Cadaquesenc, la llengua típica de Cadaqués, molt salada i això. I llavors, a partir de la reedició d'aquest llibre, de l'Ernest de Sala, del Parlar Cadaquesenc, doncs va tenir la possibilitat de veure una part del meu arxiu per il·lustrar aquest llibre que us deia. Després d'aquest llibre no va tirar endavant per la mateixa editorial, sinó que va ser l'editorial Brau qui el va editar, però l'editorial Ferell havia vist el meu arxiu
i va quedar enamorat d'algunes de les fotografies que jo tenia i em va proposar d'escriure-ho. I per la part més de comentaris i d'introducció i tot això jo vaig buscar en Vicenç Altaió que ja el coneixia i ell de seguida em va donar el vistiplau i ho vam fer amb col·laboració.
I, Adrià, el llibre diem que inclou més de 200 fotografies. Això vol dir que parlàveu, si no n'heu escollit 200, això vol dir que n'hi havia moltes més, no? Com heu anat aconseguint tot aquest material? Mira, en realitat són 195 fotografies les que composen el llibre, i les he buscat des de... jo tenia 19 anys, en 1969, jo soc nascut al 50, ara en faré 76,
I des de llavors, pel mercat de Sant Antoni, per biblioteques familiars, companys que ja col·leccionaven, he anat buscant i he anat arxivant tot el que he pogut. Primer van ser postals, postals de les èpoques, que el mercat de Sant Antoni aquí a Barcelona és molt conegut perquè és un mercat de diumenge al matí que es troben coses de segona mà, i llavors jo buscava per les parades...
postals de cadaquers, i a poc a poc m'hi vaig anar afeccionant. També tenia a la família un germà de la meva mare, un oncle, que era fotògraf de professió, que havia fet moltes fotografies de cadaquers també, provant una màquina minolta de pas universal als anys finals dels 40. En aquella època, als finals dels 40, era molt difícil trobar a Catalunya i a Espanya una màquina d'òptica canviable,
d'aquestes que en diem reflex, o que se'n deien en aquell moment, i llavors tot això va confegir que jo anés buscant i anés obtenit. A poc a poc també vaig conèixer altres col·leccionistes, amb els quals hem tingut sempre molt bona relació, i a la que un troba alguna cosa, ei, t'he trobat això, mira, t'he trobat allò altre. Avui en dia això és molt fàcil, perquè amb la...
amb internet, amb els whatsapps i tot això, de seguida et passes una imatge. Eh, algú sap on és això? I que coneixeu aquest personatge? Que sabeu qui era? Doncs tot aquest tipus d'informacions que abans era difícil d'obtenir, avui en dia, no diré que sigui molt fàcil, però és més fàcil que abans, eh? I per tant, documentar, que és la meva afició, documentar tot el que vaig trobant, doncs ho he pogut fer millor ara que no pas fa uns anys.
En un poble tan fotografiat com és Cadaqués, el de fotos inèdites deu ser prou més difícil, perquè, no ho sé, no vaig xerrar si és un dels pobles més fotografiats de tota la Costa Brava. Sí, però també hi ha molta fotografia que era familiar, evidentment, la majoria, perquè totes aquestes que et dic jo de postals i tot això eren més populars, perquè les tenien als estancs, les tenien a qualsevol colomado també d'aquella època,
i botiga propera, que en diríem avui en dia, doncs també tenien portals, perquè a partir dels finals dels 50 i dels 60, doncs les postals eren un vehicle de comunicació que avui en dia no es que hagin desaparegut, però pràcticament. Per tant, encara que el primer aliment que jo vaig tenir d'aquestes cordes eren postals,
De seguida vaig veure que moltes famílies també tenien les seves pròpies postals. Les famílies amb més poder adquisitiu tenien la possibilitat de càmeres estereoscòpiques, que feien plaques de vidre, plaques de cel·luloida, diapositives, quan hi ha el mercat de les diapositives a finals dels anys 50 o així, sobretot per la casa Kodak, Kodak Chrome als Estats Units, i altres marques, Akfakrom també, aquí a Alemanya...
I així, doncs, anàvem publicant també fotografia i fotografia. Vull dir que la fotografia antiga era difícil de fer per una persona, diguem, normal. Eren fotografies molt especials, molt difícils de mantenir l'optura d'obert, perquè de seguida es movien els personatges. I llavors, quan trobes una placa de vidre, estereoscòpica o no, i això, doncs, dius, uau!
una placa de vidre del 1900 o una mica anterior. Doncs això és realment bastant inèdit, perquè moltes es conserven amb arxius familiars. Adrià, heu triat el color sèpia. Per què heu triat aquest color? Mira, el color sèpia és un color amb el qual jo tinc bastantes postals editades amb aquest color. Després he aconseguit els originals dels negatius d'aquestes postals i he vist que no, que la
Els originals són bàsicament en blanc i negre. Llavors, quan jo tinc una fotografia amb color sèpia, que també en diu amb vistre, a les mans de seguida en ve la idea d'antigó. És antic. Oh, mira, una foto antiga, perquè és sèpia. No vull dir que el blanc i negre sigui més modern, no. És tan modern el sèpia i tan antic el sèpia com el blanc i negre. Llavors jo el faig amb una combinació de colors en el Photoshop,
que, com sabeu, és una eina de retoc d'imatges, i no només la retoco amb el color, sinó que les restauro. Perquè moltes d'aquestes plaques de vidre tenen pols, tenen àcars, estan ratllades, i llavors, gràcies a aquestes eines, les puc quasi, diria, retornar tal com eren en un principi. I no perden gens de color. Al contrari, augmenten
perquè algunes d'aquestes plaques o de vidre estan, com et dic, una mica o molt malmeses. I gràcies al Photoshop la restauro. I el color sàpia perquè m'agrada, és un color que de seguida identifico com antigó i perquè li donen un caire especial. I si heu vist el llibre veureu que queden molt bé, per mi. Posàvem el rang entre 1890 i 1960. Per què t'atures el 1960?
Bé, perquè a partir del 1960, i inclús una mica abans, la comercialització de les fotografies ja era molt freqüent. Vull dir, quasi totes les famílies tenien alguna màquina de fotografiar. Llavors vam pensar, això és una cosa que la vam discutir amb tots. Primer volíem fer un llibre que fos la primera part, i donar la primera part fins al...
un volum 1, diríem, eh?, fins al 1936, abans de la Guerra Civil, eh?, i després fer un segon llibre amb fotografies més modernes, però de la modernitat se n'ha publicat tant, ja, i hi ha tant volum i tanta cosa que vam dir, home, si ens podem senyir en el més antic, millor, perquè també és més raro, també és més inèdit, la paraula inèdit, com sabeu, ve de no editada, eh?,
I jo vaig parlar, home, algunes de les fotos que jo he posat en el llibre ja s'han editat en algun altre moment, no? Però sempre s'han editat en llibres molt locals o en revistes locals com el Sol i Xen, que és una revista de Cadaqués que es fa des de l'any 23, que fa un parell d'anys es va fer el seu centenari i s'ha continuat fent durant molt de temps. Doncs algunes de les meves fotografies han sortit en aquests llibres, no?
Però bàsicament són fotografies inèdites que s'han vist mai o poc. Justament per això, perquè provenen d'arxius particulars.
Adrià, heu dividit el llibre, el bloc, en cinc grans blocs, on tenim paisatges, tenim família, tenim gent, tenim costums, etcètera. Què et desperta veure, o quin sentiment et desperta a tu personalment, veure aquestes imatges de la història de cada que és, i sobretot com ha canviat tot, evidentment, des d'aquesta documentació, des d'aquests anys fins a dia d'avui? Home, com que estic bastant acostumat a mirar-les i a veure-les,
El sentiment que em desperta ara és semblant al que em despertava al principi de sorpresa, d'incredulitat, de quedar-te embadalit mirant-ho. Uau, que bonic és això, eh? Etcètera. I em continua interessant. Jo quan veig una fotografia que no he vist mai és que m'emociono. Dic, ostres... I en tinc algunes que realment m'he emocionat quan les he aconseguit, eh?
Algunes me les han regalat, altres les he tingut que comprar, i algunes no són precisament barates, però sempre he pensat que era un diner ben invertit, perquè em dona l'avisió, i crec que els ho pot donar també a nosaltres, i per això ho he meditat, de mantenir. Mira, l'altre dia parlava amb una persona que m'ha ajudat, la Mariona Giró, que viu a Roses, però és de Casenca, i em deia, mira, Adrià, aquest llibre hauria d'estar a totes les cases de Cadacés. Dic, ostres...
És una logis, no? Però, bueno, potser sí que és veritat que a molta gent li agradarà tenir un record de com era aquest poble meravellós fa 100 anys o 150, quasi quasi.
Doncs cada que és inèdit, aquest llibre, aquest repàs fotogràfic a cada que és entre finals del segle XIX, 1890-1960 d'Adrià López Sala i amb la col·laboració amb la complicitat del poeta i assagista Vicenç Altaió. Moltíssimes gràcies per estar aquí a presentar-nos aquest llibre i enhorabona pel treball. Moltes gràcies a vosaltres. Fins la propera.
Anem ara fins al Delta de l'Ebre, on fem parada per parlar sobre les eleccions agràries de Catalunya 2026. I per això l'acompanya Cel Prietó des de Delta.cat. Parla amb la coordinadora territorial d'Unió de Pagesos a les Terres de l'Ebre, Cel.
Simarina, les eleccions per determinar la representativitat de les organitzacions agràries de Catalunya han confirmat Unió de Pagesos com a força majoritària, amb el 47% dels vots al conjunt del país i un total de 4.508 sufragis. Tot i un lleuger retrocés de 7 punts respecte a les anteriors eleccions, el sindicat ha valorat positivament els resultats. Anem a comentar-ho amb Núria Brull, coordinadora territorial d'Unió de Pagesos a les Terres de l'Ebre. Núria, benvinguda a Randemar.
Hola, bon dia. Per començar, enhorabona pels resultats. Com esteu vivint? Personalment, noi com a coordinadora territorial té gairebé 61% de suport a les Terres de l'Ebre, per damunt fins i tot de la mitjana catalana, Núria.
Doncs la veritat és que sense quedar-nos tranquils i quiets hem de continuar i donar les gràcies a tots els pagesos i pageses que heu confiat novament en la Unió de Pagesos per la mostra que heu tingut.
I tant, el conjunt, no només a les Terres de l'Ebre, sinó el conjunt de Catalunya, Unió de Països, obté un 47% dels vots i se consolida com a primera força, però en un lleuger retrocés respecte als anteriors comissis. Quina lectura en feu d'això?
Doncs a veure, feia uns anys que hi havia uns sindicats, unes organitzacions que ens presentàvem, i enguany, a partir del passat febrer, fa dos anys al febrer, va ser quan van vindre tots aquests nous països. Bé, no.
La revolta i tots aquests, i llavors després, clar, també ells han fet una mica de campanya, vull dir, amb el tema del vot nul, però bé, tot i això hem tingut molts bons resultats. Fins ara ells també han tingut l'oportunitat de presentar-se a les eleccions pel motiu X, no s'han presentat.
Ja, és que, de fet, claro, aquestes votacions arriben en un context de molt malestar, no?, al sector primari, al camp de mobilitzacions, i això que diies, no?, del vot nul, que està vinculat a revolta pagesa, hi ha un 20% de vot nul, que és el que demanava, no?, revolta pagesa. Sí, sí, així és. Llavors, creus que el sindicat Unió de Pagesos ha sapigut canalitzar este descontentament, no?, perquè al final hi ha descontentament.
S'han ficat tots els esforços, tots els recursos. No ens podem encantar, però nosaltres continuarem amb la nostra línia, que és continuar treballant pel sector primari i encabat per a defensar la paisesia, la petita i la mitjana empresa.
És l'arrelat del territori i aquesta representativitat ens comporta les nostres responsabilitats i per això el que hem fet és que durant aquests quatre anys continuarem treballant per...
pel nostre programa que portàvem de pagesia a ufoc. Llavors, de fet, també, Núria, la participació ha pujat clarament respecte al 2021, s'ha situat al voltant del 54-55% a nivell català. Això que mos diu, que l'estat d'ànim del sector va votar almenys més... Però comparar-les amb les últimes del 2021, també estàvem en plena pandèmia.
Llavors, esclar, també el tema de tot això ens va comportar que no hi hagués la participació. S'haurien de comparar amb les anteriors. Normalment, sempre hi ha hagut aquest número de participació. Clar, el 2021 la gent no va sortir a votar per això, per la pandèmia. D'acord, d'acord. Llavors, sempre heu estat al voltant de la meitat dels censos.
Sí, més o menys, sí. Llavors, que per cert, per qui no ho sàpiga, Núria, claró, són unes eleccions agràries, no podia votar tothom. Qui podia votar? Qui estava en aquest sens? La gent que està censada com a pagesos, o pageses o ramaders.
no pot dir són honest d'allò i has de tindre la teua cotització a la societat social, ha de ser el règim especial agrari i les empreses. Molt bé, clar, perquè val la pena especificar-ho per qui mos estiu escoltant i no ho sàpigó. Llavors, Unió de Pagesos, com diem, a les Terres de l'Ebre és molt contundent, no?,
los 61% en 514 sufragis, i esteu molt per davant de JARC i Asaha. Què explica aquí este marge que sigui tan ampli, tanta diferència?
A nivell de Terres de l'Ebre, la veritat, això vol dir que la gent, els sindicalistes, ens ho treballem. I primer, també hem de tenir un d'allòs que el sindicat que treballa i que està en un cap de davant, al final, els votants se'n recorden. Aquí baix, a nivell de Terres de l'Ebre, s'ha treballat sobre el tema dels aiguats, s'ha treballat el tema dels focs, s'ha anat treballant diversos punts que, a l'hora de votar, els ponts de Jesús...
lo dels pous de Jesús, també d'allòs, lo tema de les cremes, que fa dos anys també es va treballar molt, i bueno, i ja ho acabo, la gent quan ha d'anar a la urna se'n recorda del que han fet els companys de la Unió. A nivell de Baix Ebre, la participació va ser un 39%, després a nivell del Montsià, un 30%, la Ribera d'Ebre, un 40% de participació, i la que s'endú, que estan superactius, és la Terra Alta, que va haver un 53% de votants.
La Terra Alta. Llavors, claro, les Terres de l'Ebre conformen aquestes quatre comarques i trobem diferències, no?, de la realitat agrària entre aquestes quatre comarques? Totalment, totalment, perquè vull dir, està en tot el sector de la Terra Alta i de la Ribera d'Ebre, que és cítric, i ahí, perdó, és el tema de la fruita i el vi. Després, aquí cap al Baix d'Ebre, ens trobem el tema del cítric i l'oli. I després tenim el sector de l'arròs, aquí baix al delta, vull dir...
La veritat és que són molt riques a nivell de les Terres de l'Ebre, ja ho veus, que al sector primari són molt rics. I molt diferents entre nosaltres, les Terres de l'Ebre, tenim aquesta cosa, és una cosa bona, Núria. I he llegit que també atribuïu aquesta victòria haver estat al costat del Païges i del Ramadé.
Sí, sí, així és. És que vull dir, al final, vull dir, tu has d'escoltar el que és el sindicat, ha d'escoltar el pagès i ha d'intentar, i el ramader, evidentment. Llavors, ha de saber quines necessitats tenen i s'ha de treballar, s'ha d'anar treballant i picant molta pedra perquè encara tinguin bons resultats. Llavors, tot això no comporta que, a vegades, pensem, vinga, va, els pagès estan a les carreteres. A les carreteres s'ha de sortir quan s'ha de sortir? Totalment d'acord.
Però vull dir, primer s'ha de treballar els sectors, s'ha de treballar en el departament que toca, i una vegada a les taules, i una vegada tot això, al final, en l'administració, a vegades estem contents, a vegades no, i estem contents. Llavors, vull dir, una vegada hem acabat, no s'arriba a un acord o d'allò, ens hem de mobilitzar. Però mobilitzar-nos, però hem de saber el motiu per què ens mobilitzem. Que de vegades, vull dir, anem al carrer perquè anem al carrer. Doncs no.
Perquè a vegades mos anem a mobilitzar aquí a Catalunya quan millor hem d'anar a l'estat espanyol o hem d'anar a Brussel·les. Hem de saber on toca a cada moment la mobilització. Mobilitzacions estructurades no ben definides i que la gent entengue el per què.
Llavors estem, com abans comentava, que estem en un context que hi ha molt malestar, emergències climàtiques, danes, la sequera de l'estiu, moltes crisis. Els agricultors diuen, se parla que ja no són episodis puntuals d'emergència, sinó que és un escenari que s'està, se viu completament en emergència. És a dir, no s'actua sobre el paper, és a dir, s'actua...
arran de cada emergència que va passant. És a dir, les millores, els recursos que arriben, arriben arran de catàstrofes.
Correcte. Mira, aquí a nivell de terres de l'Ebre han tingut uns aiguats, han tingut les inundacions, ara mateix quan se va entrar l'aigua salada dins el delta, vull dir, els camps d'arròs, han tingut un foc, ja estem parlant, vull dir, ni un any ha passat amb tot això de quan van començar els focs i han acabat. Veníem d'una sequera, que han estat uns anys de sequera, vull dir, els canvis climàtics, clar, no hi podem fer res, vull dir, doncs, bueno, han d'anar actuant el dia a dia i el que m'ho surt jo.
Llavors, Núria, quines prioritats urgents posaríeu ara mateix sobre la taula del govern? A veure, com a mesures urgents, urgents, el que necessitem és que al final es recompense una mica la tasca pagesa.
Volem que, sobretot, en el relleu generacional, que tinguem relleu generacional, perquè al final ens quedarem menys en tres cops al dia i això a vegades no som prou conscients. També volem un reconeixement per la pagesia professional, vull dir que és molt diferència. Volem també una seguretat social digna, com tots els altres sectors.
I volem uns preus justos, que això són els punts una mica que portem a la campanya de pagesia i foc. Molt bé. Llavors, clar, també estan pendents del cobrament d'aquests ajuts, que els ajuts estan sobre la taula, representa, de les últimes catàstrofes estan sobre la taula, però estan cobrats aquests ajuts?
A veure, n'hi ha que sí, n'hi ha que no. Vull dir, a veure, el que no podem fer és de dir, avui necessitem uns ajuts pel tema foc o pel tema aigua i automàticament... A veure, tot això té un protocol i ja sabem que l'administració, les coses a vegades van lentes, però a vegades són prou àvils
Com per a, bueno, s'han de, vull dir, no pot ser, vinga, mullem uns diners i ja està, no? Vull dir, però vinga, de moment s'estan deixant d'això dintre dels períodes establerts, però tot això, vull dir, costa. El que no pot ser és que a vegades, vull dir, ho volem tot ja, ara, no pot ser això. Vull dir, jo, vull dir, entenc que no hem d'estar dos anys o un temps d'allò, però un temps prudent, doncs sí.
Clar, aquestes coses tenen el seu procés i el seu temps, i clar, estem parlant molt del govern, però també estem parlant poc dels consumidors, no? Perquè què poden fer un veí, una veïna de les Terres de l'Ebre, per donar suport real a la pagesia local?
Doncs bé, primer creurem-nos un altres, i quan altres ens ho creurem cadascú, és saber vendre les terres de l'Ebre, vull dir, saber tot el producte que tenim aquí al territori, i hem acabat treballar el tema del segell que tenim de reserva de la biosfera. Perquè a vegades els productes que siguen reserva de la biosfera, aquí no li donem potser el valor que toca, però a la resta dels territoris sí.
I abans que diguis el del relleu generacional, que és, crec, un dels factors molt importants, ara mateix n'hi ha, podríem dir que la pagesia de quan se jubilon, perquè és una pagesia que està en edat avançada, diguéssim, quan tota aquesta gent se jubilo, aquí als camps de Catalunya hi haurà relleu?
només un 4% dels caps d'explotació té menys de 35 anys, perquè et facis una mica la idea, mentre més del 40% ja passa dels 65 anys. Això és un crit d'alarma, vull dir, això és un crit d'alarma. Sense els joves, la pagesia ha mort, vull dir, ho hem de tindre clar, i amb ella mor el territori, és que és una cosa que va lligada detrás de l'altre.
També cal que les ajudes arribin i que es faciliti l'accés a la terra. Això també és molt important. Que els joves puguin començar que portin anys detrás del peu del canó, que puguin continuar.
i que els crans també es puguin jubilar dignament. Llavors, des de l'Oriol de Pagesos, el que hem aconseguit és que el Departament doni un compliment a dues de les prioritats sindicals, que la primera base d'incorporació de joves passi de ser 22.000 euros, que era fins ara, als 30.000 euros, i que de cara al 2026 s'activia una ajut per a que la pagesia cedeixi les terres als joves.
Però així, clar, no n'hi ha prou tampoc, perquè vull dir, amb 30.000 euros ja m'explicaràs el que es pot fer. Llavors, calen altres mesures per a les noves generacions, una mica. Després, perquè l'única garantia de futur és que la gent jove es pugui guanyar bé la vida com tothom, i fent de pagès, vull dir, perquè si no...
Clar, és que jo el que veig, una mica, si els joves veuen que no val la pena, per exemple, això, a casa no, se veu, és a dir, si son pare és pagès i el jove o la jove vol continuar i veu a casa el pare o la mare que només té mal de caps, que veu només problemàtiques i que veu que el seu futur o perilla o no li surt a compte, doncs els joves no continuen, ja n'hi entren.
No, és que ja no entren en aquest joc, vull dir... Per això què han de fer? Vull dir, hauríem de tindre-ho, vull dir, cuidar la pagesia i la ramaderia com un cotonet, des de les administracions i tot hauríem de tindre-nos dins d'un cotonet, perquè és que hem de pensar que si no hi ha pagesia no menjarem, és que mengem tres cops al dia i això no som conscients. Vull dir, això ja s'hauria de començar, no sé, quina és la metodologia per a que la gent...
Vull dir perquè estiguem conscients de tot això, però la societat no hi som conscients de vegades. Sí, és que t'anava a dir les conseqüències que s'acaba la pagesia d'aquí, la nostra. No som conscients perquè jo crec que si no l'estaríem cuidant més, Núria.
Sí, així és, així és, xiqueta. Però, bueno, no res, se mos ha acabat el temps. Moltíssimes gràcies per haver connectat avui el programa. Estarem pendents de com avancen totes aquestes temàtiques, el que envolta la pagesia al sector primari, que és el que ens dona al final de vida a nosaltres.
Molt bé. Gràcies, Núria. Vale, gràcies. Bon dia. Doncs, Marina, estarem pendents de com evolucionen les problemàtiques del nostre sector primari. Seguirem com evoluciona tot plegat. Moltes gràcies, Cel. Que vagi molt bé. Quan tot sona tan repetit
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
També vull compartir els malsons. Prova de cridar-me que no tens motiu per estauriar-me. Jo sóc el teu amic. Vull que em molesti, sóc aquí. Parla o no plora. Mai és mal moment, mai tard o d'hora. Jo sóc el teu amic.
Aquesta nit. Aquesta nit. Aquesta nit. Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Engeguem aquesta recta final de la Randa Mar d'aquest dilluns 9 de març del 2026 i marxem ara al garraf per parlar de la desembocadura del riu Foix, un espai natural protegit que ha patit amb força els darrers temporals que hi ha hagut a Catalunya. Sobre aquesta i altres problemàtiques de la zona mediambiental més important de la platja de Covelles, en parla la Carla amb el regidor de Medi Ambient Àlex Noé de Carla.
La passera que creuava el riu està desapareguda des de fa 8 mesos, quan la dana de juliol de l'any passat va provocar una riuada que es va emportar per davant l'única zona de pas per creuar la desembocadura del riu Boramar. Això, juntament amb el desplaçament de sorra i sediments provocat per la resta de temporals que s'han viscut des de llavors, està portant a una situació problemàtica.
La gent que passeja per la platja assalta les restriccions de l'espai protegit per creuar de banda a banda, el que posa en risc el manteniment de l'espai natural. Així en parlava el regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament de Covelles, Àlex Noeda, amb el que hem pogut xerrar a peu de platja per que ens expliqui com està gestionant l'Ajuntament tot plegat.
Sí, bueno, des del passat juliol que vam tenir l'episodi de la Dana, doncs el que ens hem trobat és la barra de sorra del Delta, doncs s'ha anat reorganitzant de manera natural. Al principi sí que va quedar tot colmatat d'aigua, però a poc a poc s'ha anat assentant i ara finalment tenim una barra bastant consolidada que, malauradament, donada la situació de no tenir passarel·la, permet i facilita molt el trànsit de persones.
El que volem ressaltar aquí precisament és aquesta facilitat i l'esforç que estem posant des de l'Ajuntament perquè això no sigui una zona de trànsit, entenem la situació, sabem que és una situació diferent de la que estem acostumats, tallar el trànsit natural de quan un camina pel passeig marítim i vol passar cap a la part de les Salines, però estem treballant amb el projecte de la passarel·la
Estem mirant que això avanci el més ràpid possible...
però és una situació complexa. És difícil, és una zona de zona marítima o terrestre, és una zona protegida, d'aus, és espai natura, és xarxa natura 2000, és zona pein, i hi ha l'H també per darrere, perquè és la llera d'un riu, llavors això li dona molta complexitat. Ho estem intentant accelerar al màxim, però mentrestant demanem a la ciutadania una mica de comprensió, una mica de paciència, estem mirant que això es solucioni...
el més ràpid possible perquè tothom pugui creuar el foix per on ja teníem la passarel·la antiga,
I el que demanem és que la gent miri, sisplau, no passar per la zona de la barra de sorra que comentava. És una zona de nidificació. Aquí tenim espècies protegides com el Corriol Cama Negra, que ja ha començat la seva nidificació en aquest mes de febrer i principis de març, i altres ous que també fan les seves nidificacions. Els ous són del mateix color que la sorra, són petits...
Qualsevol persona que no estigui acostumada a fer un albirament natural d'aquest tipus de...
De postes no el veurà, possiblement el trepitgi, a part que, tècnicament, un no pot passar per aquesta zona. Llavors, què hem fet a l'Ajuntament, mentrestant, per mirar de mimar una mica aquesta pressió que tenim, és posar un pal i corda i hem acotat les dues zones, tant per la zona de la platja llarga com per aquí, aquesta zona del búnquer, perquè la gent no passi per sobre de la barra de sorra del nostre delta.
No sabem si tothom ho respectarà, si demanem aquesta comprensió i aquest acompanyament de la ciutadania, però si volem transmetre aquesta preocupació que tenim, sabem que hem passat un hivern que més o menys no hi ha gaire gent, no és una època en què encara tinguem molta gent,
però que ens trobem ja amb una pressió bastant alta de gent que ve i passa. Tenim una empresa que ens gestiona la vigilància, ens fa el servei de vigilància, i ells ens passen els seus informes i ens diuen això, que ha augmentat moltíssim el trànsit pel Delta.
Llavors, estem mirant de treballar-ho perquè això baixi, però sabem que ara ve l'època d'estiu i que si ara a l'hivern ja hem tingut pressió, doncs ja tenim l'expectativa que aquesta pressió augmenti. Per això hem posat aquest pelicorda, hem posat també uns cartells a la zona de l'entrada d'explicatius.
I allà també s'ha tancat el pal i corda. De manera que, a veure si amb això almenys podem aconseguir que aquesta pressió disminueixi una mica. I esperem poder solucionar la passera el més aviat possible.
Noeda també ha parlat sobre el procés de reconstrucció d'aquesta passera, que al C, zona marítima o terrestre, és responsabilitat del Ministeri per a la Transició Ecològica. Ens ha explicat els danys detectats i com es preveu fer la recuperació del pas que permet creuar la desembocadura del foix.
El Ministeri veu amb els ulls que puguem trobar una solució ràpida i ben feta d'aquesta passarel·la, ja que són ells els responsables i és una marítima terrestre, però encara no ens poden confirmar de manera sòlida que això tirara endavant ni ens han donat una data concreta. Ho estem apretant molt, estem fent molta pressió des de l'Ajuntament a totes les entitats supramunicipals.
i esperem que amb això ens puguin donar una solució el més aviat possible. Quan ens l'adonguin, sabrem també les dates, tant de començament com de finalització. M'imagino que no serà d'un dia per l'altre que ens puguin posar la passera, però sí sabem que els fonaments segurament es puguin reaprofitar, només n'hi ha un que s'ha mogut una mica, teníem la por que s'hagués de fer un primer projecte per retirar-ho tot,
i després tornar a fer un nou projecte amb una nova passarel·la, amb uns nous fonaments. Per sort, només un s'ha desestabilitzat, els altres s'han quedat bastant fixats. Això facilita molt la recuperació d'aquesta passarel·la. El que s'està plantejant ara és tornar a posar la passera, més o menys amb la trajectòria que ja hi havia. Com dic, hi ha un fonament que s'ha mogut, no sabem exactament com el tornaran a posar, si l'han de treure o no, tot això no tenim cap detall. I sí, s'està parlant també d'augmentar una mica potser l'alçada.
perquè el drenatge per sota i el caval pugui passar de manera més còmoda. Tot això és el que ara estan estudiant tot l'equip tècnic del Ministeri i estem a espera d'una resposta. És un projecte ministerial, és zona marítimo terrestre i és una obra que van fer ells fa més de 30 anys, ja que es va fer, em sembla que eren 33 o alguna cosa així, i llavors han reconegut, s'ha hagut de buscar perquè no estava digitalitzat,
que aquí vam tenir una mica de... a veure qui és que ho va fer, fa 30 anys no teníem la digitalització que tenim ara, llavors això a principi ha costat una mica de trobar tots aquests arxius i saber exactament com i quan es va fer, on, etcètera.
Sobre l'efecte de tots aquests temporals que s'han acumulat a la costa garrafenca i més enllà dels efectes que ha patit la desembocadura, el regidor també ha valorat l'efecte que han tingut sobre la resta de platges de Covelles i com estan responent a les tasques de recuperació, inclosa la prova pilot de regeneració d'un ar sobre roques, un projecte pioner que es va iniciar l'any passat a la platja de Covelles.
Sí, doncs aquesta és una actuació que ja vam fer l'any passat amb el Ministeri. És la segona fase d'ampliació d'una prova pilot que vam iniciar per fer créixer dunes en un sistema de roca.
que no s'havia provat mai, ja ho vam explicar en el seu moment, ens vam aventurar a fer una prova pilota amb el Ministeri, que va veure amb bons ulls per veure què tal reaccionava, era un bon lloc per assajar-ho també, va funcionar bé, que és el que veiem aquí darrere, i vam ampliar fins a aquest punt d'aquí dels restaurants, en una segona fase, on ja hi ha un canvi també de dinàmica, ja que estem molt a prop del delta, i tant la vegetació com la dinàmica de sorra, que és platja de pedra, doncs canvia, no?
Llavors, com podem veure aquí darrere, les plantes que vam plantar primer es va fer una retirada d'invasores i s'han plantat les plantes que tocaria d'aquí, d'autoctones. Llavors, el que ens feia més por és que amb aquests temporals tota aquesta sorra que no tenia cap mena d'arrel ni de sistema de fixació marxés, sí que ha marxat una mica, però no ha sigut reexagerat.
I hem pogut veure que ara a poc a poc totes aquestes plantes estan creixent. Aquestes arrels, ara de cares a la primavera, amb tot el que ha plogut i amb aquesta calor que farà, creixeran encara més. Llavors això acabarà de fixar millor la sorra.
I si quan no hi havia arrels no marxa gaire sorra, quan es fixin en les arrels probablement hi hagi una mica de sorra que marxi mal vent i poca cosa més. Bé, de moment, totes les platges, sobretot del sud del municipi, d'aquí del Foix cap a baix, estan responent perfectament. La platja que ens pateix més sempre és la platja llarga, la platja que està al costat del Club Nàutic. I aquesta, doncs, també...
Comentar-vos, si voleu, que ho estic parlant amb el Ministeri, a veure aportacions de sorra que ens puguin anar fent i aquest pla d'estudi general que han de tirar endavant, que es va demanar a escala municipal, després ho vam pujar a escala comarcal i ara ens anuncien que ho volen fer a escala provincial. Això està molt bé.
però ralenteix molt les actuacions en llocs puntuals, com els hi pot passar a altres municipis com Sitges o Vilanova, que també tenen punts negres, i que per un costat estem molt contents que vulguin fer un estudi provincial, perquè això vol dir una ordenació i una reordenació també de tot el litoral i del sistema de les dinàmiques que tenim avui en dia amb tots aquests espigons obsolets, etcètera,
Però a l'hora és un inconvenient a curt plaç per poder fer actuacions.
L'altre tema del qual ha parlat ha estat l'inici de la nidificació del corriol camanegra. Aquest petit ocell arriba cada primavera des de l'Àfrica per fer els seus nius a les platges mediterrànies, entre elles les de Covelles. Per la seva peculiar forma de nidificar, en el que fa els seus nius directament sobre la sorra, cal prendre mesures extraordinàries que garanteixin la seguretat dels seus ous i cries. Així ho ha recordat Àlex Noeda.
El Corriol el que té és que fa la nidificació just on acaba el sistema d'onar. És a dir, potser no és l'estratègia més...
Més brillant per sobreviure, però ell ho decideix fer així en lloc de fer servir. Sí que dins del sistema d'onar també en podem trobar, però té una tendència a fer-los just, posar els ous just al límit d'on acaba el nostre pelicorda i d'on acaba la duna. Això augmenta la perillositat i el risc d'aixafament.
Recordar a la gent que la platja no és un lloc perquè el gos corri suelto, és precisament per una d'aquestes raons que acabem d'explicar de les nidificacions. No som conscients, però igual que nosaltres ja deia que no veuríem els ous perquè són del color de la sorra i són petits, imagineu-vos qualsevol animal que pugui córrer suelto. Per començar la normativa no ho permet.
Però, a part, l'animal és el menys conscient d'aquesta situació i, normalment, com que són gossos i són carnívors, a més són depredadors. És a dir, poden fer malbé o atacar qualsevol altre petit organisme que pugui viure, siguin sargantanes o altres vertebrats o invertebrats que visquin el sistema.
Ara s'apropa l'època més complicada a l'espai natural de la desembocadura del Foix, ja que amb el bon temps augmenten els visitants i passejants, que sense saber-ho poden posar en risc tant l'entorn com la reproducció del corriol camanegra, una espècie vulnerable a l'alteració del seu hàbitat.
Per tot això es demana responsabilitat a la ciutadania, seguir les indicacions i respectar els tancats de pal i corda. A més a més de passejar de forma conscient, observant al seu voltant i de ben segur que no només s'estarà garantint el respecte cap a l'entorn natural, sinó que probablement més d'una persona hi descobrirà vida que fins ara passava per alt.
Les Càpsules del Mar, amb la col·laboració d'Associació Cetàcia.
Benvinguts a les Càpsules del Mar, un dia més, un espai on coneixerem de primera mà els cetacis que viuen al nostre mar Mediterrani. Les càpsules serveixen per tenir més informació de cadascuna d'aquestes espècies. Al mar Mediterrani trobem fins a 8 espècies de cetacis que anirem coneixent al llarg d'aquestes càpsules. Coneixerem els noms científics de cada espècie, el seu comportament i de quina manera els podem identificar.
També coneixerem la seva alimentació i a quines zones del Mediterrani els podem trobar. Per fer-ho, comptem amb la col·laboració de l'associació Cetàcia. Ells ens acompanyaran al llarg de totes i cadascuna d'aquestes càpsules del mar. De fet, l'associació Cetàcia és una entitat que vetlla per la divulgació i la preservació d'aquestes espècies. Avui, de la mà de l'Arnau, coneixerem el Dufí Ratllat. Arnau, molt bona tarda i moltíssimes gràcies un dia més per ser aquí a la Randa Mar.
Hola, bona tarda, gràcies a vosaltres. El dofí ratllat, Arnau, quin seria el dofí ratllat o dofí llistat, dofí llistat també conegut, quin seria el seu nom científic? Doncs és l'Estenela Coelualba, i és un dofí que aquest és, diguem, el més comú al Mediterrani. Aquest, segur que si hi hem navegat alguna vegada, és el que haureu vist, aquí almenys a la costa catalana.
I és el dufí més petit del Mediterrani. Aquest és un dufí que fa ni els dos metres gairebé. I és un dufí molt estilitzat, és molt maco de veure'l. És un dufí que té una etat també dorsal molt petita.
a diferència d'altres espècies, i aquest té una coloració molt característica, que és el que dona aquest nom de ratllat o llistat. Per què? Perquè aquest animal té unes ratlles que tenen diferents patrons, però sobretot tenen tres ratlles diferents, unes que van des de l'ull cap a la part origenital, i després tenen dues altres ratlles més també que fan aquest dibuix tan esteritzat i tan característic del dofí llistat.
De quina manera es comporta el mar? Com el podríem identificar segons el seu comportament? Doncs aquest és un Dufí que sí que és un espectacle de veure'l. Si tenim la sort de veure'l, de veritat és molt maco, perquè és un Dufí molt actiu al Mediterrani. Aquest sí que fa...
salts molt grans, d'entre 3 o 4 metres. És un dofí que sí que agafa grans velocitats, també, i és un dofí que fàcilment s'aproparà a la proa del vaixell. Aquests dofins el que fan és posar-se en aquesta zona per aprofitar la velocitat del vaixell, les onades, i així estalviant energia també per viatjar. Llavors, moltes vegades, quan estem navegant, aquests fàcilment vindran a la proa. No sé si ens pots explicar també una mica quin és el tipus d'alimentació que tenen, de què s'alimenten.
Aquests dofins, com molts d'ells, que comentarem aquí a les càpsules, són dofins que s'alimenten sobretot de peixos, en aquest cas peixos pel·làgics. Podria ser també algun altre peix una mica més gran, i en menor mesura també algun cefalòpoda. Però principalment la seva dieta són peixos pel·làgics. No sé si ens pots explicar també una miqueta com es distribueixen pel Mediterrani, en quines zones del Mediterrani els podríem trobar.
Doncs aquest és un cetaci, és el més abundant del Mediterrani, amb estudis recents estimen que la població actual és d'uns 400.000 individus, o sigui que és el més abundant, a diferència d'altres, i es distribuiria per tota la conca, però sobretot a la part occidental del Mediterrani, i pel que fa a les profunditats és un animal que es troba sobretot a zones de més profunditat del talús continental,
més enllà dels 200 metres de profunditat. I aquí el garraf és l'espècie amb diferència que a més observem i el 60% dels albiraments són d'aquesta espècie. Hi ha alguna època de l'any que li agradi més? El podem trobar durant tot l'any aquí al Mediterrani? Doncs és una espècie resident al Mediterrani, això vol dir que la podem veure al llarg de tot l'any, però sí que és veritat que aquí el garraf és una espècie que...
que sobretot l'hem vist a l'hivern i a la primavera són les èpoques que més n'hem vist. Però és una espècie que, com he dit, la podem veure al llarg de tot l'any. Algunes de les principals amenaces per la supervivència d'aquesta espècie, quina seria? Doncs aquest és un dofí que està catalogat com el seu estat de conservació és vulnerable.
Però aquest és un dofi que sí que fa uns anys va haver-hi una epidèmia de morbilivirus, que és un tipus de virus. Igual que nosaltres hem tingut la pandèmia fa poc de la Covid, també fa uns anys, als anys 90, va haver-hi una epidèmia d'aquests dofins aquí a Catalunya. Van començar a aparèixer molts d'ells a les costes catalanes.
van morir per culpa d'aquest virus, i en aquella època sí que els va afectar bastant, i és un virus que hi és, però ara mateix actualment també podrien considerar la captura accidental, sobretot dels odontossets, d'aquests dofins més petits, com un dels principals problemes. També hi ha altres amenaces que podrien ser, per exemple, la falta d'aliment, també perquè estem reduint la quantitat de peixos o d'aliment al mar, i també la contaminació.
Per acabar, Nau, no sé si tens alguna curiositat, alguna cosa que ens vulguis explicar d'aquesta espècie, que recordis en algun darrer avilament... Doncs del dofí ratllat, la veritat que és un dofí que mai et canses de veure. És un animal que té una activitat tan espectacular i tan activa en superfície que la veritat que els veus sempre et sorprenen. Quan es fiquen a proa, jo sempre recomano, si pots...
Si estan a prova i pots apropar-te, diguem-ne tu, caminant enmig de la prova del vaixell i aprofitar aquest moment, perquè si el mar està molt pla, és un moment supermacu, i veus com aquest animal et mira, es gira per mirar-te. Són molt juganers, eh, doncs? Sí, aquests són molt juganers, de diferència, per exemple, del dofímular que havíem dit que era més tranquil, aquest és superactiu i és un espectacle.
És fàcil trobar-los? És a dir, sempre que sortiu és fàcil trobar-ne o depèn una miqueta de... Sí, m'agrada dir sempre, perquè el mar mai saps el que pots trobar, però sí que és un animal que el veiem gairebé en moltes sortides i és això, el 60% dels albiraments que hem tingut són de dofins llistats. Per tant, és bastant probable que si qualsevol persona surt a navegar més enllà del talús se pugui trobar dofins llistats. Solen anar en grup o...? Sí, són animals que solen anar en grups grans
És un animal que també tenen grups de mida més variable. Hi ha vegades que hem pogut trobar grups més petits i hi ha vegades que podem trobar grups de 100 o fins a 200 individus alhora. Això també un dia, si trobes un grup així, és una experiència espectacular.
Com sempre, Arnau, recordem per acabar la càpsula que hem de respectar aquest entorn de totes aquestes espècies, sobretot quan sortim a veure'ls, tot i que siguin un espectacle, trobar-te'ls i tal, hem de respectar la seva manera de nedar. Sí, sempre és superimportant recordar que per llei estan protegits i hi ha una llei que diu com hem de fer aquest apropament cap als cetacis. Per tant, mai ens podem apropar més de 60 metres d'ells i si són ells que s'apropen a nosaltres, en aquest cas, reduïm velocitat
Esperem que passin, o si s'apropa, seguim viatjant, però amb velocitat reduïda fins a 4 en usos. Gaudim de l'albirament i ja estaria. Doncs Arnau, de l'associació Sotàcia, moltíssimes gràcies un cop més per haver estat amb nosaltres a les Càpsules del Mar. A vosaltres.
I així arribem al punt final de l'Arran de Mar d'aquest dilluns 9 de març del 2026. Nosaltres ho hem de deixar aquí, però tornarem demà, com cada dia, de dilluns a divendres, de 4 a 6 de la tarda. Us esperem a totes i a tots. Que vagi molt bé.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Benvolgut multireformista, a Obramat no podem abaixar-te els impostos ni el preu de la gasolina de la teva furgoneta, però sí que podem ajudar-te amb els nostres preus. Per això, a Obramat, revisem cada dia els nostres productes per oferir-te les millors marques professionals amb els preus més baixos de la zona IVA inclòs, on compren els professionals. Obramat.
The British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. Celebra els 50 anys del Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona.
Visita l'exposició Adquisicions i més, amb pintures, escultures, tapissos i còmics que s'han incorporat recentment al museu. Una selecció d'obres que ens mostra la creativitat i el talent dels artistes del nostre territori. Oberta fins al 31 de maig, l'entrada és gratuïta.
Vols treballar? El 12 de març arriba el recinte firal de Tarragona, una nova edició de la Fira de l'Ocupació. Una iniciativa de la Cambra de Tarragona que posarà en contacte persones que busquen feina amb més de 90 empreses que necessiten contractar treballadors. Aquest mes de març et pot canviar la vida.
T'esperem de les 9.30 a les 14.30 hores a la Fira de l'Ocupació de Tarragona. Organitza la Cambra de Tarragona amb el suport de la Diputació de Tarragona, Port de Tarragona, ACESA, Federació d'Associacions d'Empreses d'Hostaleria de la Província de Tarragona, Cambra d'Espanya i Fons Social Europeu. Més informació a cambratgn.com
Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. L'Ajuntament de Tarragona fa un balanç positiu del nou sistema de càrrega i descàrrega desplegat a la ciutat. Fa una setmana que funciona i l'equip de govern diu que tothom s'ha adaptat ràpid i sense incidències rellevants.
La consellera de mobilitat, Sònia Ors, ha explicat a Tarragona Ràdio que el nou sistema està funcionant. Segons el previst, diu que s'ha detectat que molts turismes estacionaven indegudament a les zones de càrrega i descàrrega i que la situació s'ha anat regularitzant.
A nivell de transportistes es troben que les seves zones de treball estan lliures i poden efectuar la cadira de descarga tranquil·lament i amb l'aplicació, que han de baixar mitja hora si són més de 3,5 tones i una hora si són de més. La veritat és que de moment està anant tot amb el que estava ja planejat i el que estava planificat
Pel que fa a la plaça de la Font, tothom ha estat d'acord en referència al tancament, sosté horts, tot i que alguns transportistes havien demanat continuar entrant-hi en horari limitat. I el 2027 es començaran a veure els primers resultats del pla d'actuació per al control de la població de coloms que impulsen el port i l'Ajuntament de Tarragona.
Les accions comporten una inversió de mig milió d'euros en 3 anys i se centren en millorar el tancament de les naus i augmentar la neteja dels molls. El president del port, Santiago Castellà, ha explicat a Tarragona Ràdio que la solució passa perquè aquests animals tinguin més dificultats per menjar i no pas per sacrificar-los.
que estem molt a sobre amb els tècnics de l'Ajuntament i amb la voluntat política de l'Ajuntament de no deixar-ho passar. Té que donar resultats i esperem que en un any i mig, com molt tard, tinguem els primers resultats.
Més coses. L'associació FEBE d'Història d'Infermeria de Llengua Catalana rep la distinció Maria Antonia Ferrer i Bosch per la seva lluita en la visibilització de la professió. Així es reconeix una professió feminitzada que fa unes tasques sovint que no tenen el valor que se mereixen. Com cada any, en el marc del 8M, la unitat d'igualtat de la URB...
reconeix a persones o col·lectius per la seva tasca en la visibilització i defensa dels drets de les dones. L'associació FEBE es caracteritza per ser un grup d'infermeres que busca trencar la invisibilitat. El seu president, Miquel Àngel Calderó, ha reconegut que es tracta d'un guardó que s'alinea amb els valors que defensen. Els valors d'igualtat que van vinculats al premi són els valors que nosaltres, des de la nostra associació, volen visibilitzar la feina de tantes dones