Són les dues de la tarda, és l'hora d'obrir la llauna.
Bacallà a la llauna.
De dilluns a dissabte, de dues a tres de la tarda.
El programa que talla el bacallà del pop rock català.
Doncs bé, tal com heu anat sentint els darrers dies, comença a Tarragona Ràdio Fòrum un nou programa.
Avui, dia 14 de gener, comença el bacallà a la llauna.
Ja ho saps, cada dia, de dilluns a dissabte, de dues a tres del migdia,
ens tindràs a punt per obfrenir-te un ampli plenet musical.
En aquesta hora de programa, anirem seguint una mena de ruta
per la llista que hem anat confeccionant amb la teva ajuda durant les festes nadalenques.
Començar sempre és difícil, però pensar que en una hora determinada,
des de llocs diferents, hi haurà gent que estigui escoltant un mateix programa,
això és realment molt sugestiu.
Tothom té les seves històries, però si cada dia a les dues engegues el teu aparell de ràdio,
és que tens alguna cosa comuna amb tota aquesta gent.
Nosaltres, per la nostra part, procurarem distreure't,
segrestar-te per una estona en el bacallà a la llauna.
No sé pas si us recordeu del programa que vam fer per Nadal,
el Cagatió, si no us ho recordo ara.
En el Cagatió ens vau ajudar a confeccionar una mena de llista
on vau votar aquells grups que més us agraden.
Doncs bé, avui com que és dilluns i tot això,
m'han dit que hem de començar repassant la llista.
Doncs comencem.
La llista la componen 20 grups catalans.
I començant per la cua, tenim uns nois que, diguem-ne,
no van tenir gaire acceptació.
Però bé, us en posem un trosset per a veure si els reconeixeu.
En el lloc número 20, els Hernández i Fernández,
amb aquest tema, Tòquio.
Música
Mitsubishi
Ja ho estem
Suzuki
Ja vénen els lops, que ja han arribat
els costums orientals, por seus esplacials.
Això és la guerra, la guerra dels breus,
totes les menys ja famílades de evolució.
D'aquí quatre dies, escàndols de reis,
els estils japoneu, els estils japoneu.
willover
I kingdoms
que noies
i canta
Sembla gent, totes japoneses en dona Japón, ahi quina prop!
Ens guiquen a dues, ens dueren gròssies escrit Ser japonès
Poki-oi, i-o, i-o, i-o, i-o, i-o, i-o, i-o, i-o, i-o, i-o, i-o, i-o, i-o, i-o, i-o, i...
Hiroshima, Nagasaki, Osaka
Fuhika, Mirota, Karachi-ju, Karachi-ju
Els segons començant pel darrere han quedat els tancats per defunció
i ells em segueixen cantant això del com vols que t'ho digui?
Nena, com vols que t'ho digui? Que vull dormir amb tu dins el mateix llit.
Com vols que t'ho digui? Vull fer-te l'amor tota la nit.
Però com has de dir-t'ho, nena? És que no ho veus dins els meus ulls.
Nena, com vols que t'ho digui? Que és millor sense paraules.
Nena, una nit aquesta et clavaré tot el que tinc.
Com has de dir-t'ho, nena? És que no ho veus dins els meus ulls.
Saps bé que no diré frases que estaves per caçar-te.
Saps bé que no vindré si tu no m'obres la teva porta.
Com has de dir-t'ho, nena? Que no ho has vist dins els meus ulls.
Dins els meus ulls.
Va callar a la llauna.
I recorda que a partir de dos quarts de tres del migdia pots trucar al 231023 i votar pel teu grup preferit.
A més, durant aquests quinze dies sortejarem cada dia un àlbum de quatre discos.
La primera mostra de músics tarragonins.
Per una trucada.
Crec que és força interessant.
Doncs va, truca.
Pensa que si avui tens sort, t'emportes aquest disc.
Mentre t'ho penses, continuem amb la llista.
Després dels tancats per defunció, han quedat situats els utòpics.
Ells, des d'Igualada, ens canten el tenir records.
Música
Estan les fets els passants al teu vas
I sé que tu, que tu t'esperaràs
A que marxi la gent pot sentir-te indiferent
A que tanquin els ulls pot sentir-te sol
Correries si trobessis per a tu, un home
Correries si trobessis darrere d'ella
Però ja només et pots fer-me que tenir records
Ja només et pots fer-me que tenis records
Tenir records
Tenir records
Tenir records
Necessites que estires per a un mig
I una psicòloga, psicòloga potent
Ja no et fa, no et fa il·lusió sortir
Ni de mi ni tenim ningú més al teu llit
Ja només et pots fer-me que tenir records
Ja només et pots fer-me que tenir records
Tenir records
Tenir records
Tenir records
Tenir records
Has d'aprendre
Has d'aprendre
Que la vida no t'ajudarà
Ni que caminis
Ni que caminis
Ni que corris molt
Has d'aprendre
Si t'ajudarà
Desczenia
Des crocodile
Has d'aprendre
Ja només et pots permetre tenir records.
Ja només et pots fer mala.
Tenir records...
Ja només et pots fer mala.
Tenir records!
Tenir records!
Tenir records!
Tenir records!
Tenir records!
Tenir records!
Tenir records!
Tenir records!
Tenir records!
Dels otòtecs anem ara amb els Pirats.
Ells tenen el número 17 a la nostra llista.
Ja saps que ells també resten inclosos en la primera mostra de músics tarragonins.
Aquest àlbum que tu pots obtenir si truques al 23.
10-23 i votes per algun dels grups de la nostra llista.
De moment els escoltem. Els Pirats i una ratlla més.
A poc el teu relèix de fe i mireu cap al cel una ratlla més.
A poc el teu relèix de fe i mireu cap al cel una ratlla més.
A poc el teu relèix de fe i mireu cap al cel una ratlla més.
Jo m'afondré al·lucinant les estrelles agafaré i la lluna s'enblar.
Ara ja per fer una ratlla més.
El meu cas amana.
Una ratlla més.
I al·lucinaré.
Una ratlla més.
El meu cas amana.

A poc el teu relèix de fe i mireu cap al cel una ratlla més.
i una ratlla més.
El meu cas amana.
Una ratlla més.
I al·lucinaré.
Una ratlla més.
El meu cas amana.
Una ratlla més.
Una ratlla més.
Vinga, tot el teu.
Una ratlla més.
Una ratlla més.
Una ratlla més.
Més, més, més, més.
La palanca sobre la gespa i mireu cap al cel una ratlla més.
Jo m'afondré al·lucinant les estrelles agafaré i la lluna s'enblar.
Bacallà a la llauna.
En el número 16 tenim els Ocultos.
Des de Mallorca ens arriben amb el seu pa amb oli nacional.
Recorda que a partir de dos quarts, si vols, els pots votar.
I a més, tens l'oportunitat d'endur-te la primera mostra de músics tarragonins cap a casa.
De moment, escoltem el pa amb oli nacional.
A més, tens l'oportunitat d'endur-te la primera mostra de músics tarragonins cap a casa.
Donen hamburgueses i perritons.
Només te donen papes i pingitons.
Casa, casa, casa, te fan olvidar...
Que tu el que vols és un pa amb oli, un pa amb oli, molibes de sónyes.
Que tu el que vols és un pa amb oli, un pa amb oli, formatia dones.
Un pa amb oli nacional, un pa amb oli nacional, un pa amb oli nacional.
Un pa amb oli nacional, nacional.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Barcelona, Espanya!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Lluís demà!
T'est home no viu a l'exili ni és cobaití ni és víctima de Saddam Hussein ni té res a veure amb el grup KIO, és un moro normal i corrent.
En sucre.
Si no ets moro, pitjor per tu, un llibre de Joan Carnisset Editorial El Llam.
Va callar a la LLlalda".
Seguim amb la llista del bacallà a la llauna
i en la catorzena posició es col·loquen els mítols
des de Tarragona amb aquest T'equívoques, noi.
T'equívoques, noi!
N'estic fan de veure gent
demanant tot el carrer
sense que ningú hagi res
pensant que tothom són un pet
a ser cansat de la pla
que només vols putejar
t'esperant que si fan castellà
no mancha perquè és català
busques una sortida
busques una solució
que estàs al vist
perquè no t'equívoques, noi!
busques una sortida
busques una solució
que estàs alent, però no!
Estic cansat de sentir
que les dones són per fer
Callem-la, callem-la, per favor
Nosaltres no vivim el mateix món
Sóns bullons de sentir
que hem demanat
per un gran part de pel·lícics
que són un petó
que només pensen a buscar-li
busques una sortida
busques una solució
que estàs alent, però no t'equívoques, noi!
Vinga, t'equívoques, noi!
Busques una sortida
Busques una sortida
Busques una solució
que estàs alent, però no!
Busques una sortida
Busques una solució
que estàs alent, però no!
Busques una sortida
Busques una solució
que estàs alent, però no!
Busques una sortida
Busques una solució
que estàs alent, però no!
Busques una sortida
Social attçat de sentir
que estàs a alent, wiut Baghdad
El que estàs alent, però no t'equívoques, noi!
Busques una sortida
Busques una sortida
Busques una solució
que estàs alent, però no!
mesa és alent, però no!
Recorda, estem al 102.6 a Tarragona Radio Fòrum
i ara, després dels mítols, ens han quedat situats la madame,
concretament en el número 13.
Des de Sabadell ens expliquen la història d'uns esclaus.
Els esclaus compren candaus i serradures,
els esclaus compren candaus i serradures,
sempre es queixen de capant les feines dures i les volen més suaus.
Tenen gana els esclaus, rema que rema,
entre capses de cacaus, cafès i crema,
només paren de remar quan és l'hora de brenar.
Els esclaus entre cacaus enfonsen totes les naus.
Els esclaus brenen el sol, a la coberta esperant el capità,
que no s'adperta, treuen botelles de nís
de les cadenes i s'obliden de remar.
Els esclaus juguen a daus, a les galeres,
els esclaus juguen a daus, hores senceres,
mai no es cansen de jugar i s'obliden de remar.
Els esclaus juguen a daus, enfonsen totes les naus.
Fem vida al mar, però no acabem de disfrutar.
Fem vida al mar, però no ens deixen banyar.
Juguem a daus i fem bronça,
i la nau s'enfonça cap avall.
S'enfonça la nau.
Els esclaus compren candaus i serradures,
sempre es queixen de cafany,
les feines dures i les volen més suaus.
Els esclaus juguen a daus, a les galeres,
els esclaus juguen a daus, hores senceres,
mai no es cansen de jugar i s'obliden de remar.
Els esclaus juguen a daus, enfonsen totes les naus.
Fem vida al mar, però no acabem de disfrutar.
Fem vida al mar, però no ens deixen banyar.
Juguem a daus i fem bronça,
i la nau s'enfonça cap avall, cap avall,
i la nau s'enfonça.
Els esclaus juguen a daus, enfonsen totes les naus.
Els esclaus juguen a daus, enfonsen totes les naus.
Els escals juguen a dos en fons en totes les naus
Els escals juguen a dos en fons en totes les naus
Totes les naus
En fons en totes les naus
I te l'anyala
I te l'anyala
A Girona no tot és sopa de cabra
Hi ha altres grups com ara els Sweet Generis
Ells també fan molt bona música
I aquí en tenim una mostra, aquesta cançó
No puc pensar
No puc pensar
Estic bloquejat
L'ordinador
Se m'ha espetat
Què puc fer sense paper
I no m'alegro que vagi bé
M'adono que no sé escriure
Ja només sé programar
El que em diu ja m'ha tomat
Vestès-te bé
Si no veuràs
Que a mitja nit
No es pot voltar
Vés amb compte no trobar-los
Si t'enganxen un temps fa
Fons volen actuar
Si el cavall es donarà
A casa teva català
Fons volen actuar
El telèfon aviat estarà obert
A dos quarts d'en punt
Podràs trucar al 23 10 23
Però mentre escoltem una cançó dels bars
I ens la dediquen a nosaltres
La ràdio
I ens la dediquen a nosaltres
No has tingut mai la idea
D'enxegar a la ràdio un mal batí
Després d'un mal somni
O d'una nit sense dormir
I hi ha una emissora
On hi ha un rock and roll sonant
No has tingut mai la idea
D'enxegar a la ràdio un mal batí
Després d'un mal somni
O d'una nit sense dormir
I hi ha una emissora
On hi ha un rock and roll sonant
No sents com se podera
Del teu cos
No sents com se t'esperta
Tot a cop
I ja no pots parar
Ja estàs enxegat
Ja no et serà tranquil
Ei, nena, he descobert
Que ja partirà el despertador
Que jo el que necessito
És tenir al costat un transitor
No puc vingui a fer-me
Ja pots passar de tot
No sents com se podera
Del teu cos
No sents com se t'esperta
Tot a cop
I ja no pots parar
Ja estàs enxegat
Ja no et deixarà treure
No sents com se t'esperta
No sents com se t'esperta
No sents com se t'esperta
No sents com se t'esperta
No sents com se t'esperta
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Va callar a la llauna!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
L'endem!
Fins demà!
Escolta!
Fins demà!
Gràcies!
si ens has trucat
i pot ser que t'enduguis la primera mostra
de músics tarragonins
demà ho direm el que s'ho ha après avui
ho direu demà
molt bé, molt bé
i ara seguim l'excursió per la llista
i ens apareixen ara els kits
ells des de Banyoles
ens expliquen una història molt suau
aquesta oració
i ens expliquen una història molt suau
deixeu que els nens
vinguin a mi
deixeu-me sentir
la seva vella a prop
l'escalfor
de gossos
menys
i fràgils
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No passa res!
Suposo que tot ho superarem!
D'acord!
D'on els truques tu?
A Tarragona!
Per qui vols votar?
Home, clar, mira!
Com els cromos, no?
Escolta, quina cansa t'ha agradat més dels Mittals?
Els Mittals?
Em molen totes igual!
Digue'n una, va!
Que no sé quina dieta, tia!
Bueno va, posem aquella de t'equivoques, noi!
És que és la que poseu sempre!
Sí, per això!
Aquesta?
Escolta, ja ho saps, no?
No, que potser t'emportes la primera mostra de músics tarragonins?
Sí, sí, ja ho han dit!
Doncs demà ho escoltes?
Demà ho escolto!
I, escolta, potser et toca a tu!
Bueno!
Eh? I a veure si em segueixes escoltant!
Ja tinc una cosa, però això, però bueno!
Ah, ja en tens un?
Sí!
Mira, el pots canviar com els cromos!
Sí!
Vale!
Vale!
Gràcies, eh, per trucar!
No passa res, vale!
Adéu!
Adéu!
I seguim...
I en vuitena posició tenim els Jobbik i l'Acció, que se'ns presenten força dialistes.
Escoltem aquesta cosa poètica.
Música
Han passat els temps de l'originalitat
per a tot, ho trobes programat.
Els estudiants, els artistes i els treballadors
han perdut la seva identitat.
M'agradaria tant, morien els fonaments, d'una societat més autèntica.
Només les putes, els travestis i els delinqüents,
font de la vida una cosa poètica.
I és inútil, tant que els ulls no evitarem la realitat.
Aquest soroll té una finalitat, despertar l'originalitat.
I una altra trucada, la tercera del nostre bacallà.
Digues, hola!
Hola!
Com te dius?
Ima.
Ima?
Ima, i des d'on... eh?
No, Ima.
Ah, i des d'on truques?
De... bueno, de Tarragona.
De Tarragona?
Sí.
Ah, no ho dius gaire convençuda.
Sí.
Escolta'm...
Eh?
Que m'escoltes?
Que m'escoltes bé?
Sí.
Ah, és que se te sent molt fluixet.
Sí?
Sí, molt fluixet, crida una mica més.
Vale.
Vale?
Escolta'm, per qui vols votar?
Jo, que els Ocultos.
Els Ocultos?
Sí.
Els Ocultos.
Jo que sé, la que ha sortit Pamboli.
La del Pamboli?
Sí.
Bueno, escolta'm, ja ho saps que potser t'enduràs la primera mostra de músics tarragonins.
Sí.
Escolta-ho demà al programa i a veure si et toca.
D'acord?
Vale.
Apa, adeu.
Adeu.
Pel que fa a la llista ja arribem a les primeres posicions.
En setè lloc trobem la gran aventura.
En Xavier Vidal i companyia des de Sabadell et donen un consell.
No et lamentis.
No et lamentis.
No et lamentis.
No et lamentis.
No et lamentis.
No et lamentis.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage Société Radio-Canada


Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage ST' 501

Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...

...
...
...
...
...









...
...

...
...
...
...
...




...
...
...
...