Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Aquest crim va succeir realment a París, amb un japonès com a homicida antropòfag i una holandesa com a víctima menú.
L'opressa la vaig agafar, vaig veure'm la seva sang, vaig menjar-me el seu cervell, tal com a missa pel capellà, per tenir-la dins me la vaig menjar i ara és fort de mi.
Vaig ficar la seva carn, per fer cloquetes, vaig ficar dins el forn, el seu cor tallat amb dos i amb els seus colmons, els canelons, va tenir aquell gust genial que ningú s'hi sap donar.
Vaig veure'm la seva sang, vaig menjar-me el seu cervell, l'única cosa que no vaig menjar, van ser aquests ulls que estaven forts, que els guardo en formol.
Vaig veure'm la seva sang, vaig menjar-me el seu cervell, tal com a missa pel capellà, per tenir-la dins me la vaig menjar i ara és fort de mi.
I ara no sé del per què, de tot allò que vaig fer, ara no els hi puc parlar, doncs me la vaig papejar.
M'al·leixo aquest moment, cada dia i cada nit, l'esperit de llucifer, em va poder posar-hi.
Vaig fumar-me un cigarret, després de l'àpat, i tot seguint vaig netejar, les parets plenes de sang i el mar del costat, fent una birra, sortia a televisió.