Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Miquel, i també a la Sílvia, què fareu?
Què és el primer que fareu quan arribareu a Universals Port Aventura?
La Sílvia, després ho explicarem, està una miqueta delicada.
Sí.
Perquè li falten pocs mesos.
Vinga, comencem pel Miquel.
Miquel, què faràs?
Primer segurament que te donar un toment, no?
Aviam, jo faré el que faig sempre quan vaig a Port Aventura.
Digues.
És programar-m'ho, perquè allí hi ha tantes activitats i tantes coses
que si no t'ho programes, perds el temps pel camí.
Ah, hi ha alguna cosa que et cridi més o menys l'atenció, jo que dius?
A mi el que més m'ha cridat l'atenció són els espectacles,
per la qual procuro combinar-me els espectacles amb les atraccions.
Ah, molt bé, molt bé.
Després comentarem què és el que més us agrada als espectacles
i quins són els que heu vist i què és el que espereu per aquesta nova temporada.
Sílvia, toca a tu, què és el que faràs?
Pues pasear.
Este año pasear.
És veritat, perquè de quan estàs?
A Sílvia hem de dir que està embarassada.
I que està ara mateix...
De cinc i mig.
De cinc i mig.
I clar, poques...
Vaya.
Poques coses pots arribar a muntar, gairebé en res, no?
No, siempre voy y me monto en el Dragon Camp este año a ver lo distinto.
No, no, el Dragon Camp no, eh?
No.
No, hi ha més a més que ho posa ja en gran, que diu, si tens, no sé què,
i estàs embarassada...
Aquest any et tocarà l'espectacle, l'espectacle.
Veré espectacles, como no los he visto hasta ahora,
siempre he ido al Dragon Camp i coses així,
pues este espectáculo.
Li agrada les emocions fortes, Miquel?
A tu t'agrada també el Dragon Camp o no?
A mi també m'agrada.
També t'agrada el Dragon Camp?
Sí, sí, sí.
Però què l'hi trobeu?
Es que de veritat...
Se les hacen en nuevas.
No, ja, però quan te gires tres o quatre vegades ja estàs mort.
No, jo em faig un fart de riure.
Sí?
Sí, a mi m'he donat per riure, doncs hi faig un fart de riure,
amb aquesta situació forta.
I quan pare no perds una mica l'oremus, allò que dius, ostres?
No.
No.
Quin estómac que teniu tots dos, eh?
Home, jo que m'amereixo en res.
Sobre tot la Sílvia, eh?
Sí?
Això ho dius per ara, Miquel.
Sí, per ara.
Doncs també tenim amb nosaltres l'Elías Montés,
que finalment ha arribat.
Elías!
Bona tarda.
Bona tarda, com estàs?
Bé, cansat.
A l'Elías encara no l'he pogut donar en mà,
com els he fet amb el Miquel i amb la Sílvia,
al seu pàssic d'Universals Porta Aventura,
però la pregunta que ells hi ha fet amb ells,
expliquen què és el que faràs.
Aniràs ja directament demà?
Si puc demà, aniré demà.
Aniràs demà?
Sí, ho mirarem, a veure.
Perquè demà si aneu, no sé si ja es comença,
estan celebrant el Carnaval fins al principi del mes d'abril.
No sé si la gent que ha d'anar s'haurà de disfressar.
No ho crec.
No ho sé, no me n'havia sabentat d'aquesta novetat.
No ho sabies?
No, no ho sabia.
Doncs estan a partir de demà i fins al dia,
crec que és el 3 d'abril,
estan celebrant el Carnaval a Universals Porta Aventura
i jo no sé si arriscar-me a dir que potser hem d'anar disfressat.
Jo crec que pot ser bonic, tanta de gent.
Almenys diferent, estarem en un altre món.
Sí, sí, es crea que ha de ser molt bonic
perquè allà que sempre hi ha 10 o 15 mil persones,
totes disfressades, pot semblar rius, potser.
Demà hi haurà tanta gent, no?
Demà no ho sé.
És el primer dia.
Estem al primer dia, estem a dijous.
Mucha gent no s'ha enterat que l'abrem.
Encara no?
No.
Ja ho direm nosaltres.
És que ja abrem Porta Aventura!
Home!
Elias, també t'agrada a tu el Dragon Can?
Molt, molt, molt.
Sí?
Home, per favor, eh?
Que us heu posat d'acord?
Jo m'he fet un fart de pujar.
Sí?
I quantes vegades seguides?
Allò de dius baixar i pujar.
Després li preguntarem al Miquel i a la Sílvia.
Seguides?
No ho sé.
És que jo vaig tenir la sort d'anar el primer dia
que s'obria per familiars i premsa.
Sí?
Vam estar una, dos, tres, quatre, deu vegades.
Per familiars i premsa.
Si vol dir que tens algú...
Tenia, tenia.
Tenies algú.
Ah, company.
I quantes vegades vas arribar a pujar?
Aquell dia potser en les 10 o 12.
10 o 12 vegades?
Sí.
Miquel, tu no tant, no?
No, jo amb 3 no vaig tindre prou.
Ah, amb 3!
El rècord del Miquel està en 3,
la pujada del Dragon Can.
Sí, sí, perquè és que va ser un dia que hi vaig anar
i després a l'última hora de la nit
no hi havia quasi ningú
i doncs feia el màxim.
Clar, i dius, a veure, aprofito,
abaixo i pujo.
Si no li dius directament al noi
que em deixeu quedar.
A veure, ja continuem el viatge, no?
No, que aquests nois també treballen
i tenen ganes de plegar la seva hora.
No, i a més a més que normalment diuen,
no, no, baixeu, doneu tot el tom
i tornem a començar, eh?
Sílvia, i tu què?
Yo también.
Pues la noche aprovechas que no hay mucha gente.
Però també, com a...
Sí, 8 o 9 veces seguidos.
¿Seguidas?
Sí, i és quan millor se està.
No, a veure, jo de veritat
ho he de confesar obertament
que jo m'amarejo.
Jo m'he inventat el Dragon Can
una vegada i res més.
Pues la primera, a veure,
después la segona, tercera,
la tercera, la tercera.
No, no, és que ja la segona, la tercera,
prefiero que no venga.
Jo pongo las moscas
i a veure si va a salir aquí
lo de la primera comunión,
la papilla i toda la família.
Vinga, a banda del Dragon Can
que més us agrada el Port Aventura.
Vinga, parleu-me, parleu-me.
D'allò que dius, mira,
quan arribes, jo, per exemple,
la meva debilitat
és el Tutuquias Plaix.
Sempre hi ha unes cues d'una hora.
que hem de dir, hem de dir.
És que el Tutuquias Plaix
és el primer lloc que tothom s'hi va.
Clar, és que entres a través
de la Mediterrània i t'ho trobes,
com ell que diu, pum,
entrar a la Polinèmia.
I tothom se posa a la cua.
És molt millor passar, no ho sé,
anar a la zona del Far West
o a la zona de Messi.
El Trem Minero era també bastant bo.
Ah.
La detenció nova de l'any passat,
que ara no me'n recordo el nom,
també.
La de Ciodi, sí.
També només la vaig provar una vegada,
però bueno.
i te vas mullar o no?
No, no em vaig mullar.
Sí, sí.
Tu te vas mullar, Silvia?
Sí, un poquito.
Però clar, hi ha un moment
que és quan teòricament baixes,
xaf, i llavors xaf.
Ara ho estic explicant aquí tot
en plan xaf, xaf, xaf,
i que no pot ser.
Però bueno,
que millor que vagin a veure-ho,
a veure què és el que passa.
Què més us agrada de Port Aventura?
La estampida.
La estampida.
Bé, aquí hi ha...
És que clar,
li agraden les emocions fortes,
li agrada el Dragon Can,
l'estampida deu ser...
M'estirat, no?
Muy fuerte, también.
Però no tant com el Dragon Can.
Según que me vayas a mirar.
Casi te mareas más en la estampida
que en el Dragon Can.
El Dragon Can no te da tiempo
de mirar nada.
Què passa que jo crec que l'estampida,
no sé si a vosaltres us passa igual,
Miquel i Elias,
que clar,
dones tres o quatre cops aquí,
pum, pum, pum.
Sí, és una mica...
Com que no vagis fent agafada,
acabes amb les costelles.
Fes caldo.
I no només les costelles,
sinó la banda dels colzes,
que et dones a tot arreu.
Ah, no, sí,
jo hi he pujat a l'estampida.
Veus, el Miquel no se'n recorda, eh?
Jo hi he pujat a l'estampida
perquè també hi vaig pujar
molt de pressa i corrents,
perquè ja et tancaven i t'allò.
Però, doncs,
jo recordo una muntanya grossa,
doncs, bastant ferma,
doncs, que et donava...
allò que puja l'estómacat dalt i cap baix,
bastantes vegades.
Me va agradar.
Te va agradar?
Me va agradar.
Però hem de dir una cosa,
que com el Dragon Can,
ho sento,
torno a repetir,
sóc una miqueta reiterativa
en aquest aspecte,
com a emoció forta, eh?
Com a emoció forta.
No, no, no.
El Dragon Can és una emoció forta,
però realment,
quan hi pujas un parell de vegades,
doncs,
ja estàs acostumat.
Doncs sembla que vas a passejar.
Passejar?
Sí.
Miquel,
deixa'm el teu estómac,
de veritat.
Ja t'ho prometo,
només és la primera vegada.
Només la primera.
Bueno,
ja saludem el Xavi,
però no ha pogut estar aquí amb nosaltres
i el tenim via a telefònica.
Xavi,
bona tarda.
Hola,
bona tarda.
Què tal,
com estàs?
Doncs mira,
de bòlit.
Ja m'imagino,
jo estava aquí al·lucinant amb...
És que no m'ho puc creure,
que hem agafat a tres amics,
que se'ls ha tocat el passi,
al igual que tu,
que els hi ha encat del Dragon Can.
Això no és possible.
Qui me fa recolzament?
Xavi,
no em digues que tu també ets com l'Elías,
o com la Sílvia,
o com el Miquel,
que pujan i baixen constantment de Dragon Can.
Sí,
sí,
jo...
Amb això no és just,
eh?
Si no pujo al Dragon Can,
està clar que no he anat a Porta Aventura.
Sí?
És,
és,
és,
és,
és el primer que he de fer.
O si no,
ho intento,
no?
Però després ha esmorzat,
ben esmorzat o...
Sí,
és igual.
O ja quan han passat una o dues horetes d'esmorzar?
No,
no,
no,
és igual.
És igual.
I quan arribo,
si tinc la panxa buida,
ja la pujarem després,
és igual.
I el teu rècord en pujades i baixades,
ara per ara ens guanyarà l'Ias?
Pues,
seguides.
Sí?
Ui,
seguides,
no,
dos o tres.
Ai,
aquest és del trupe del Miquel,
eh?
Perquè soc molt impassient amb les cues.
Sí?
Sí,
el que passa que,
bueno,
és normal que hi haguin cues,
no?
Però una cosa,
ara que hi ha,
i és una pregunta que us faia a tots,
ara ja tenien el pass i segurament que ja us ho prendreu més tranquil·litat amb això de les cues,
ja sereu més,
podríem dir que pacients,
no?
Però bueno,
si avui no puc muntar-me en aquest,
doncs ja vindré demà.
Més selectius.
Exacte.
En aquest aspecte,
perquè,
bueno,
te dona el marge aquest de,
si veus que està massa ple,
doncs dius,
bueno,
ja vindré un altre dia,
i coses d'aquestes,
no?
Però,
però bueno,
sí,
sí,
tant.
Alías,
Miquel,
Sílvia,
vosaltres també el mateix que comentava el Xavier,
no?
Sí.
Ara quan tens el passe,
potser vas més tranquil.
Bueno,
ja si no tornarem demà,
si hi haig de pagar,
entro primera hora i marxo a última,
no?
Doncs anar un dia a veure tres espectacles.
Pots anar un altre dia a veure una altra cosa que n'has vist,
oi?
Clar,
clar,
clar.
Depèn que em tinguis el cos,
doncs vinga pujada.
Sí,
és allò que parlàvem fora d'antena.
Sí.
Hi haurem de treure el passe i la dona per anar-hi a sopar.
És a dir que m'ho comentava el Miquel.
Sí.
I Sílvia?
Jo,
doncs a la niña,
per passar amb ella.
Sí,
perquè és una altra cosa.
Clar,
vosaltres ja teniu el passe.
ara faltan els familiars.
Bé,
la gent més directa que anirà amb vosaltres a Port Aventura.
Heu pensat de treure'ls-hi també el passe amb ells?
La Sílvia deia que s'ho estava rumiant.
Clar,
no.
El Miquel més o menys.
Sí,
sí,
jo el tinc molt clar.
Si he d'aprofitar el meu,
li hauré de comprar una a la dona.
Veus?
No queda una altra remei.
No queda altra solució.
Elias,
què passarà?
Tindrem que fremixer també.
També,
no?
I el Javi?
Doncs també haurem de pensar-ho també,
no?
Sí.
I no buscar promocions,
no?
Com la del primer any,
aquelles de,
les del Bollicao.
Home!
Que venia congelador ple de Bollicaos.
Per les entrades.
I si no recordo malament,
també eren amb 12 etiquetes,
podria ser de la Coca-Cola,
que també d'una bona entrada?
Sí,
també.
Sí,
i amb alguna cosa de Kellogg's hi havia.
També,
també és cert.
És veritat,
és veritat.
Jo vaig fer aquestes dels Bollicaos,
va ser increïble,
increïble.
O sigui que podíem dir que gràcies a Port Aventura
et vas engreixar una mica uns quants quilos.
Sí.
Venjant Bollicaos.
Després hi poso un parell de baixaretes d'aquelles
i au!
I tot avall.
I tot avall.
I torna a començar a gastar res, no?
Bé,
sí,
i tant.
I una altra cop,
el dia següent,
a comprar més Bollicaos.
Ostres!
Home,
no sé si seria més rentable,
de veritat,
us ho dic,
comprar directament al passi.
Ei!
No,
no sé si...
Sempre col·laboraves amb amics,
no?
Comptaves,
doncs,
X paquets,
i anaves enviant,
familiars,
bueno,
però una cosa,
ja vi i també els altres amics,
jo no sé si després fent números,
a veure,
quantes Coca-Colas he comprat,
o quants Bollicaos,
o quants Kellogg's he arribat a comprar,
doncs donava,
jo crec que més bon resultat,
comprar directament al passi,
t'oblides,
no?
Però és que és d'això,
és que també ho demanaves,
eh?
Clar.
O sigui,
sempre algú que anava per allà amb un Bollicaos,
escolta'm,
què tiraràs d'això?
No,
però dona'm aquí el codi de barres aquest.
Que bon!
Anaves fent el pinyero així,
anaves repinyant,
i ja està.
Clar,
és que si ho havies de comprar,
ho tenies clar.
Home,
ja us animo a que a partir de demà,
a la una del migdia,
sentiu Tarragona Ràdio,
ja que sou fidels oients d'aquesta emissora,
perquè a partir de demà comencem un nou concurs
dedicat a PortAventura,
i canquera que només sigui,
doncs perdonau-vos un cop de mà.
Sí, sí.
Eh?
I ho dic també a l'Elías,
al Miquel i a la Sílvia,
si voleu,
ja sabeu.
Alguna cosa podrem fer, no?
Poc o molt.
Intentarem alguna entrada,
depèn si el traiem.
A veure si cau, no?
A veure si cau.
Parlem dels espectacles.
Xavier,
tu perquè no et puc veure,
explica'm quins són els que a tu t'agraden,
perquè així també et deixarem,
perquè sé que vas una mica de bòlit,
per això no has pogut venir
i tenim per telèfon,
i també els altres companys anirem acomiadant,
perquè sé que hem de dir
que estan fent tots un veritable esforç,
estan aquí,
perquè s'han deixat d'anar a buscar
certes personetes,
per una banda,
feines que s'han quedat allà a mig de fer,
i etcètera, etcètera, etcètera.
Xavier, explica'm el teu.
A veure.
Doncs a veure,
els espectacles en general tots són molt bons.
Sí.
Però així d'ambientats,
que t'adona la sensació
que inclús estàs en aquell país,
és el de la Polinècia.
El de la Polinècia.
I quan sents així amb les grades
i tot l'ambient, la música,
o sigui,
és una mica com
que te traslades
en un altre lloc, no?
Sí.
Per mi,
a mi m'agrada molt.
La sensació que et dona
a l'aire lliure,
sobretot quan cau la nit
i fan l'espectacle
amb el foc i coses d'aquestes.
A mi m'agrada molt.
Coincideu també?
Sí,
perquè potser és més real,
però a mi n'hi ha un que m'encanta molt,
que és
a l'hora de l'àpat del migdia,
a la Cantina Mariàtic,
quan te canta
el senyor
o que tu estàs dinant
i aquell senyor
te canta una cançó
allà a l'orella,
doncs...
Això ja...
Per mi és molt bonic.
És molt...
Ja tenim dos gustos
molt diferents.
A veure,
Elias,
deixem-me la senyoreta...
a la Sílvia.
A mi m'agrada
el de l'oro,
el de la Lolita.
Home!
Després escoltarem,
acabarem precisament
sentint-ne en pot i pot
i una barreja d'així
i sentirem el Lolita
i què diu?
Hello!
Hello!
Quantes vegades també,
jo per curiositat,
però quan t'agrada una cosa
repeteixes constantment,
eh?
Potser dos o tres vegades
cada any l'he vist.
Dos o tres vegades cada any?
Sí,
des del primer any.
Déu-n'hi-do.
Sílvia?
Es que yo casi no los he visto.
No, eh?
Durante los vi el primer año
y está muy ocupada
con el Dragon Can
y con las atracciones.
Home, home, home, home.
Això s'ha d'arreglar enguany.
Igual, ja.
Ja t'ho han arreglat enguany.
Ara ja sí.
Ara ja no t'escapa.
Ara ja sí que me voy a chupar
todos los espectáculos.
I segurament que una mica,
i és una pregunta
que us feia a tots,
esperant-ne,
a veure què és el que ens porta
aquesta nova atracció
de Port Aventura, no?
Home,
s'haurà de conèixer,
ara que no...
Espero que no de saber així
perquè sempre han estat molt bones.
A veure què és el que passa.
Sabeu més o menys d'acabar?
Jo no en tinc ni idea.
Jo sé que és un palau de foc
i cada vegada que fas espatllar
ho veies o ho comentaves,
però, clar,
no se sap ben bé
què és el que passarà.
Javier, tu saps alguna cosa?
Doncs tampoc.
La veritat és que
no tinc gaire informació
sobre aquesta nova atracció,
perquè l'altra,
la de su marit,
tot això sí que, bueno,
ho van donar bastant...
Sí, l'adalció de si de seguida
es va a fer la presentació.
Aquesta està mantenint en bastant secret, no?
Jo crec que demà...
Ojo, secret.
Igual és que no ho he sentit, jo.
No, no, jo crec que també, eh?
Així com l'altra es va fer una presentació
a tots els mitjans,
va sortir per televisió...
Va ser molt espectacular, no?
Ho van vendre molt bé, no?
Sí, sí, sí.
Amb aquest l'hem tingut una mica
d'aixecament secret,
que jo potser
li han donat una mica més el morbo
de veure què és el que passarà, no?
És per l'expectació que dona això, no?
De tindre-ho així callat
i que la gent, bueno,
doncs que quan hi vagi
que ho conegui, no?
Ah, clar.
No abans d'anar-hi, no?
Ei tant, ei tant, ei tant.
Bueno.
Doncs Xavi, moltíssimes gràcies.
A vosaltres.
T'espero per aquí
perquè vinguis a recollir
el teu passi d'Universa Esport Aventura.
Molt bé.
Apa, siau, company.
Adéu, siau, gràcies, adéu.
Adéu, adéu.
Doncs també saludem
i acomiadem l'Elías.
Elías, moltíssimes gràcies
per l'esforç, ho sé, de veritat.
Totes a vosaltres.
També al Miquel Reus.
Miquel, moltíssimes gràcies.
Gràcies.
Tu dones un patonàs
a la teva baby
que s'ha quedat a casa
que ara ja deu sortir del col·le
i que m'ha de dir la Sílvia
és que no sabia com fer-ho
per venir a la ràdio
perquè havíem d'anar a buscar-la a les 5.
Bueno, però vale la pena
si podré passar amb ella per allí.
Ara li dius
esta de la ràdio
i la propera vegada
te véns amb mi.
Ah, no se ho creu.
I veniu totes dues.
Gràcies, Sílvia, també.
Igualmente.
Doncs res,
a disfrutar Gaudir de Port Aventura
i acabem amb una cançó
on es troben totes l'Orito,
la Polinès,
estan tots,
ja ho sentireu.
Moltíssimes gràcies.
Vinga.
I res,
que disfruteu
i ja m'ho explicareu, eh?
D'acord.
Gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Adéu.
Gràcies.
Gràcies.