Música
Música
Música
Música
Música
I amb la música d'Al Sopar de Cabra donem la benvinguda a una gran companya nostra, Cinda L'Ivan, bona tarda.
Bona tarda.
Com estàs?
Bé.
Ara estàvem comentant fora d'antena, dic, filla, temps, que no et veia davant de micròfon, almenys aquí a casa nostra.
Sí, bé, en total, en total, en lloc.
En lloc?
No, en lloc, perquè soc mare i estic a casa amb el nen.
Però anem per parts, anem per parts, després us explicaràs això perquè té un què, té un per què.
No, corazón no.
No, no, no, no.
A veure, a veure, Cinta, quan va fer que vas entrar a formar part de la nostra família de Tarragona Ràdio? Te'n recordes?
No.
No te'n recordes gens ni mica? M'has enganyat.
Jo he passat anys molt dolenta.
Jo li dic, Cinta, has fet una mica de memòria, i em deia, sí, que sí, que sí, però m'adonava llarga, sí que hi l'acompanya, eh?
No ho sé, el 2003? No ho sé.
El 2003?
No ho sé.
Home, però ha plogut una miqueta des de llavors, eh?
Sí.
I sempre vas entrar a formar part, jo no sé si va ser a través del tot de Castell...
No.
No? Com ha anat la teva història per aquí?
Va ser per la revista Públics, que en aquella època es feia aquí a la casa.
D'acord, d'acord, d'acord.
Tocaves la part més musical, periodística, òbviament.
Sí, portava temes de publicacions, de revistes.
Les revistes que es feien des de Terragona Ràdio, doncs em van venir a buscar per fer aquesta feina.
Tot i que des d'un bon començament em van dir que podria anar col·laborant a la ràdio.
I la veritat és que vaig acabar fent...
Fent ràdio.
Fent ràdio, sí.
I després et van fitxar, és el que et deia, pel tot de Castell, que ja tenien gairebé assignada.
No sé si feies un espai concret dintre del tot de Castell, o una mica de tot, també, no?
Sí, sí, coordinava el programa amb el Jordi Sorinyac, sí, sí.
De fet, pensava, he fet els deures i he estat recordant.
Sí, a veure, els deus, no m'aganyis.
I sí, és que l'any no te'l sé dir, però sí que recordo que una de les primeres vegades que vaig fer antena més seriosament aquí a la casa,
bé, en tota la meva vida, perquè jo venia del món de la televisió i de la premsa escrita,
va ser precisament amb informació castellera, cobrint un concurs de Castells,
que jo crec que va ser el més llarg de la història dels concursos de Castells,
i vam fer vuit hores d'antena en directe.
O sigui que es començava a les 9 del matí, i com sempre és previst que s'acabi por a les 3, 4 de la tarda, com a molt.
I era a les 6 i no havíem tinat, i era la primera vegada que feia un directe radiofònic, i va ser...
I t'hi dius, per favor, per l'amor de la vida, que acabin ja aquesta gent, que acabin.
Dic, bueno, m'estreno, però m'estreno bé allò, bé, bé, fins que em quedi sense veu.
Però una de les coses que fa la Cinta, que jo admiro, Cinta, com es pot estar enmig de les pinyes,
bueno, enmig no, però enmig de les colles castelleres, movent-te en una plaça de braus plena fins a rebentar,
i que a més a més entenguis el que t'està dient el locutor, que en aquell moment t'està preguntant no sé què.
Sí.
I tu, home, amb la gent que xarra, amb la gent que crida, amb la gent que crida, que comenta, que fa.
Sí, és del més difícil, de retransmissions castelleres, el més difícil és poder estar pendent una mica de la retransmissió,
del que està dient el conductor, en el nostre cas el Jordi Sorinyac, i a la vegada estar pendent de la plaça,
i això, i fer-te pas entre les pinyes, que hi ha diades que t'has de posar a les botes Martins allà per no acabar sense peus.
Però la gent és conscient? Els castellers són conscients que hi ha gent retransmitent?
N'hi ha que sí, n'hi ha que no. És un món una mica tancat amb els mitjans, tot i que s'ha obert molt en els últims anys.
Però a la que fa temps que hi treballes, t'acaben estimant molt.
Sí.
Sí.
No sé gent que s'ha de marxar.
Són una família.
A mi, jo, enyoro.
T'ha de tenir adoptada ja, no?
Sí, jo me'n recordo que m'obrien pas i tot al final per deixar-me passar d'una colla a l'altra.
I també me'n recordo que fins i tot te buscaven a la gent.
T'ajuden?
No, no, per allà.
T'ajuden, t'ajuden.
És per allà que ha d'estar, no?
En aquell moment el temps amb jo parlant amb la canalla o parlant amb algú dels altres caps o el que sigui, no?
Sí, sí, sí.
I te van guiant.
Sí, sí, home, de fet, l'última retransmissió del concurs de castells que vaig fer,
anava amb la porta trencada, enguiixada, i, home, va ser difícil, però em van ajudar moltíssim.
M'ajudaven a passar, em buscaven gent per entrevistar.
No, no, el món dels castells té les seves coses, però són tot.
Ja et dic, és com una gran família.
Però no t'has quedat només als castells, o sí?
Aquí hi ha la ràdio, que vas fer altres coses.
Penso que era una mica especialitzada en boles, bautíceus i comunions, o sigui...
Què significa això?
A veure, explica'ns-ho a l'audiència.
O sigui, no sé, potser és pel meu caràcter, que ja veieu com soc,
que no feia coses serioses normalment, sinó la cavalcada de Reis.
Seriosa, però bé, és una ben lúdica festiu.
Que dona una mica per poder, no sé, parlar més amb la gent, estar més contacte...
Temes així, temes molt de directe i de carrer.
Una mica el comodí perquè també anar d'actes.
I feia això, doncs això, el Sant Jordi a la Rambla, la cavalcada de Reis, Santa Tecta...
Home, però són les parts més agraïdes, no, aquestes?
Sí, a mi m'agrada, sí.
Més que estar tot el dia potser davant d'un ordinador...
Que també ja estava fent les revistetes.
Que també, però clar, després és allò que dius, semblava el puntet d'esbarjo, no?
Allò que dius, mira, surto, encara que s'ha de xerrar i s'ha de treballar,
perquè aquí ho diem així molt divertit, però clar, has de saber més o menys per on camines.
Sí, has d'haver preparat prèviament per saber del que parlaràs, sí.
Però vaja, jo suposo que va ser gràcies a aquest estrena de foc
que vaig fer al concurs de Castells de vuit hores.
Sóc 4x4, sóc tot terreny, no?
Però sempre he preferit el directe de la ràdio que no pas el gravat.
El diferit, clar.
Sí, el diferit, sí, sí.
És que és més bo.
És l'adrenalina que tens en aquell moment,
i després et sent tan content que, bueno, tot ha anat bé i tal.
Sí, sí.
Però també la Cinta, de tant en tant, és el que té Sabell Déu Mas,
li donava, li dius, Cinta, ens pots donar un cop de mà?
Escoltem, escoltem.
Cinta Olivan, bon dia, per cert.
Bon dia, bon dia.
Que ara estàvem, la Cinta Olivan ens farà de traductora,
en aquest cas, d'intermediària de comunicació, podríem dir-ho així.
que aquí no, però que havien actuat abans a Barcelona.
Va dir més coses, eh?
Estan molt contentes d'estar aquí a Tarragona, en aquest festival.
I això t'ho vam demanar moltes vegades?
Això t'ho vam demanar, vi jo dic, moltes vegades.
No em sembla que la primera i l'última, però alguna cosa deu ser.
Sí, però va ser...
Hem de dir que aquesta entrevista la vam rescatar,
durant aquest programa de 25 anys de ràdio.
I clar, me va sorprendre que jo presentava l'espai,
i va dir, Jolanda García,
que vam entrevistar dintre del festival de Dixelen.
I clar, sentim, sentim, i dic,
ui, doncs també està per aquí la Cinta,
fent la traductora.
Em va tocar el rebre, em va tocar el rebre.
No me'n vaig sortir gaire bé, perquè és com tot,
cadascú sap del que sap, jo traductora no ho soc.
Home, però te vas en sortir molt bé, eh?
Home, vas estar allà tota l'entrevista.
Per alguna cosa seria.
No, no em van fer fora.
Perquè a la segona pregunta ja dius, gràcies, Cinta.
Torna cap a casa.
No, només eren molt macos, me n'en recordo.
Tinc un bon record.
I vam acabar fent broma,
i em van dedicar una cançó i tot,
a mi, a la Jolanda, a les dues.
Va ser una entrevista maca, sí, sí.
Però, a part de traducció, a part de castells,
a part de...
Què més has arribat a fer a la ràdio?
Jo aquí a la ràdio, a banda del que us he explicat?
Perquè, clar, és que el públic, que Déu-n'hi-do, la feinada que tenies.
Sí.
Perquè, clar, era saber, d'alguna manera, recordem que feies,
era l'agenda, no sé si era de tot el mes, amb el públic.
Era mensual.
Era mensual, no?
L'agenda de tot el mes, posa't en contacte amb tothom,
perquè tothom sàpiga que estem primer
i després ja que s'ha de publicar les coses, no?
Sí, i aprofitàvem les sinèrgies de la revista,
també, per fer l'agenda de la ràdio, clar.
Però aquest espai no el portaves, tu, directament.
Però feies una mica com de producció, no?
També estaves per aquí.
Feia l'agenda diària, que sí que la feia jo, perquè...
Ah, sí, sí, que era aquella curteta, dos o tres minutets.
I, clar, com que tenia tota la informació ja del públic,
doncs ho aprofitàvem i l'ho cotava,
deixava gravar aquests minutets d'agenda diària.
I durant un temps també vaig fer l'agenda aquella dels divendres,
que no sé si encara la feu.
El divendres, sí, que és més llarga, hi ha veus.
Sí, sí, sí.
Encara aguanta, eh?
Encara aguanta.
Això sí que és una feina.
Qui la fa?
Ai, doncs crec que el Miquel, eh?
Miquel, molt bé, perquè Déu-n'hi-do.
Sí, sí.
A més que té altres feines que ja un dia...
Un dia també l'hem d'entrevistar per aquí, el Miquel.
Un dia també l'hem d'entrevistar.
Convideu-m'hi que riurem.
I el que dèiem, ara sí podem desvallar-ho,
perquè a la cinta, a part de ràdio,
també has fet tele,
que potser per aquí te coneixen molta gent.
També has col·laborat amb diversos programes de TV3.
Sí, amb la tele passa això,
que per poc que facis.
T'hi veuen més que amb la ràdio
i després vas pel carrer i...
Ah, sí, sí.
S'ha passat més de...
Bueno, clar, moltes vegades.
Ja et dic, el cop que vaig fer la retransmissió
del concurs de Castells per TV3,
que era el primer any que feien en directe,
l'endemà anava per la pla de Telefón
i una senyora gran me va parar
i jo anava, ja us he dit,
que anava amb la cama enguixada
i me'n parla la senyora i me diu
Xata, maca, que tu vas fer i a la tele i això.
Si no vaig veure que portaves la cama enguixada.
Dic, no, dic, no enfocaven de cintura cap avall.
Cap amunt.
Ha sigut els castellers, els castellers.
La pobra dona, com si fos la meva àvia,
tota preocupada per la cama.
És molt graciós.
Sí, sí, et passa moltíssim.
Però això de la tele, tu ja venies d'allà, m'has dit abans.
Havia estat a la televisió d'aquí,
que en aquella època es deia Més Tarragona,
Més TV, vaja,
venia d'allà de fer un programa cultural.
Sí, que d'alguna manera nocions ja tenies.
Potser la ràdio era el que...
La ràdio jo, res.
Era el que baixava una miqueta així.
Vaig arribar a Verge.
Verge i Màrtir, aquí a la ràdio.
Pobre xica, pobre xica.
Sí, venia de Més TV i del diari El Punt,
sí, quan vaig arribar aquí.
Sí, sí.
I la tele i la ràdio, què et sembla, Nadia, com a mons...
Prefereixo la ràdio.
Tu què s'has tractat?
Sí? Per què? A veure, explica'ns-ho.
Descobrim-ho, descobrim-ho.
La televisió s'està pendent de moltes coses.
I a mi em supera.
A mi, no ho sé,
no ho sé, deig ser una mica home
i això de fer tantes coses alhora.
Mira la ràdio, tu estàs pendent del que dius
i ja està, la televisió s'està pendent del que dius,
de la cara que fas, de com ho dius,
del que et diuen també.
Bueno, no ho sé, jo pateixo més, la veritat.
Jo crec que sortiries més d'una vegada a la PM, eh?
Em sembla que no, però vaig estar a punt, a punt, sí.
Alguna anècdota també tenia.
Però és maco, eh, també.
Però tens molta pressió.
I a més treballant a TV3,
que saps que et veu molta gent,
la pressió és molt forta.
I després hi ha tot el tema tècnic,
a l'hora de muntar un vídeo...
No és tan senzill.
No, no.
A més, no sé quanta gent treballeu, per exemple,
per una retransmissió castellera,
que sigui més o menys senzilla, eh?
A TV3 treballa moltíssima gent.
Sí, no?
Sí, és una de les coses que més m'ha impactat,
perquè a més venia del món local,
del periodisme local,
i sempre m'he mogut per Tarragona.
Que tothom se fa tot gairebé.
Exacte, tu treballes al diari
i vas amb la càmera de vídeo,
la de fotos, el boli,
i fas tot el que pots allí,
i després...
Bé, ja ho sabeu.
I a la ràdio, doncs, també moltes vegades,
doncs som tres i fem el que podem.
I a TV3 és un extrem que jo no...
La producció de no sé què,
el productor de no sé quant,
el que muntarà la música...
Sí, o sigui, jo quan anava a fer una retransmissió castellera
tenia una xica que m'aguantava el cable.
Què dius?
Sí, sí, sí.
Tenia un títol, allò, un càrrec,
però ni el sé.
Però a mi, la xica,
l'únic que em feia era aguantar-me el cable.
Després tenia una xica que m'anava a buscar cafès
i m'ajudava amb el que jo necessitéis.
I aquesta era la secret.
Sí, era...
Se m'hi deien productora,
però per mi era, clar, era...
No ho sé, no sé com dir-ho,
que era bé una esclava,
perquè ara tinc so, ara tinc set,
ara vaig al labau,
ara arregla'm el maquillatge.
O sigui, era una xica per a tot,
que jo tenia a la meva disposició.
Ostres!
I a banda, clar,
hi ha el doble del sol,
el realitzador,
el director,
el...
I moltíssima gent.
Quin mal de cap,
i amb tota la gent havies de parlar
tot previ per el que després havies de dir.
I cada hora de transmissió
et canviava la meitat de l'equip
i no coneixies a ningú de res.
I quan t'haver algú
que no entén gaire de castells
ni li agrada,
és dur treballar-hi.
Home, clar.
Perquè no entén
que segons què no la pots fer,
que segons en quin lloc fas nosa,
i aquests problemets,
que a vegades hi ha entre el periodisme
i la vida real, no?
Que a vegades els periodistes
volem estar allà al mig
per gravar la notícia
el millor possible
i el primer de tots,
i a vegades has de respectar
una mica també
el que està passant allà.
Clar,
perquè després pot passar
que potser tu te converteixis
en la notícia.
Sí.
Sense voler-ho, no?
Sí, no?
I clar,
has de buscar aquest equilibri.
Home,
amb la tele fas més nosa
que amb la ràdio.
Jo amb la ràdio he arribat a caure,
bueno,
me va caure un 3 de 10 al damunt.
Ara entraríem a la part d'anècdotes, eh?
Ara entraríem a la part d'anècdotes.
perquè és això,
abans dèiem allò
de moure's per les pinyes,
però clar,
durant el castell
també la cinta
està per allà encara.
Sí, clar.
No marxa,
no desapareix en el temps, no?
No.
No,
jo intentava, clar,
és molt important,
ja ho sabeu,
amb la ràdio el so és bàsic,
o sigui,
ho és tot.
Sí, sí,
i el cap de colla cridant,
aquella...
Clar,
a la televisió tens la imatge,
però amb la ràdio tens el so
i en els castells
jo trobo que un so
molt maco
i molt important
per la gent
que no està a la plaça
i per captar tot el que està passant
és aquest so del castell
quan s'està portant a terme.
Sí, sí.
El cap de colla com crida,
fins i tot una mica
la pinya, no?
Els esbofecs
o el catacrec de quan cau,
o sigui, tot.
És clar,
jo em posava allà
tant a prop com podia
amb el meu micro
que aprofitant
que no tenia televisió
i que no fas tanta nosa
i et pots colar més pels llocs
i a Vilafranca
amb un Sant Fèlix
amb un Nintendo 3 de 10,
clar,
aquella pinya
és descomunal,
jo no hi estic acostumada.
Sí, sí,
aquí són petitetes.
Sí, sí.
I jo estava allí
i el castell
va començar a caure
i tenia clar,
és una plaça
relativament petita
per la quantitat
de castellers
que hi ha
en aquella diada
i llavors
jo tenia just al darrere
els minyons de Vilafranca.
Quan la pinya
del 3 de 10
va començar a obrir-se
perquè caia el castell,
els minyons
van apretar
perquè la gent,
els castellers
no caigessin,
exacte.
I jo estava al mig
amb el micro,
que em va sortir,
és que m'està fent patir,
imagineu-vos
el bé que ho fa,
que m'està fent patir
i ara vull saber
què va passar.
Va ser una mica sàndwich
i jo duia
una antena
que em sortia
d'aquí de l'espatlla
com si tingués
una prolongació
aquí en el braç
i allò
va anar cap a dintre
la pinya
i em va caure
el castell al damunt
i no sentia
absolutament res
de la retransmissió.
Jordi Soronyà
que evidentment
m'estava cridant
i jo no podia respondre.
Quina angoixa, no?
Tot això en directe, sí.
Ostres.
I després vaig a veure
i vaig a dir
no, mira,
és que m'he quedat
aquí sota la pinya,
he tingut un accident
però ja estàs solucionant,
l'antena no es va trencar.
I tots,
estàs bé, estàs bé?
Sí.
O van preguntar per l'antena
perquè ja saps
que aquí també
hi ha molta bella història, eh?
No, que són molt bona gent.
És que no ho sé
perquè clar,
jo estava allà sota
i no ho sé ben bé
però bueno,
els castellers
me van treure
i es va quedar
amb una anècdota divertida.
I alguna vegada
t'han fet fer de pinya?
Ja que dius
mira xates
que nosaltres som pocs
i aquestes aquí
i aprofita la retransmissió
i si vols
mira,
endolla per aquí el micròfon
però fes-nos una mica de...
M'ho han demanat
mitja broma mitja seriosament
i alguna vegada
m'han fet entrar a dintre
perquè al final
te coneixes
i fas bromes
però bueno,
jo ja era aficionada
als castells
abans de treballar
i ja em feia de pinya ser.
No, però a veure,
que es nota,
a veure,
les coses es noten
i a més
amb el carinyo
que ho estàs comentant
sinó que és una miqueta passió, no?
Sí, de fet
a tots els mitjans
on he treballat
he acabat fent castells.
Veus?
Per què serà?
Perquè clar,
sempre busquen algú
que més o menys em sàpiga
o com a mínim
li agradi,
li interessi
i doncs allí estava jo
i sí, sí
i ja fa molts anys
que faig periodisme castell.
No faré la pregunta compromesa
que seria molt fàcil
allò de dir
quina conya castellera?
No, no,
perquè això és una cosa personal
i de la Cinta.
El que sí que
jo no sé si alguna vegada
Cinta en aquests anys
que ara hi ha portes
podríem dir que fora del mitjà
de comunicació ràdio
no sé,
has pensat a tornar?
Sí,
ho he pensat.
I què no fas?
Que no tornes?
Ja us ho he dit
que soc mare
i ara no tinc temps
de anar a sàdio.
Porta bé
per aquí
i comenci a fer els sospinets
que no se sap mai, eh?
Calla, calla
que és un pare
i me penja.
Oh?
No, ja m'ha agradat.
S'ha de parlar,
s'ha de parlar sériament?
Sí, sí,
que m'havia plantejat i tant.
Papi, tu queda
durant aquesta hora
que jo he de venir a la ràdio
he de continuar
la meva carrera
i a la tele segurament
que també t'hauran fet
de tant en tant
el dia de la cinta,
què tal?
Sí, de fet just abans
no t'agradaria?
Quan estava embarassada
just abans de posar-me de part
dos dies abans
Què dius?
Dos dies abans de posar-te de part?
Me van trucar
els de quarts de nou
els del programa
del Canal 33
que si podien fer un reportatge
sobre com una aficionada
castellera com jo
vivia les diades castelleres
sense poder anar a plaça
perquè clar,
a ple agost
amb aquell bombo
que jo tenia
doncs no podia
i van venir a casa
i em van gravar
com doncs ho veia
per internet
per la tele i tal
i dos dies després
estava a l'hospital
Ostres!
Sí, que sí
l'última vegada
que vaig sortir a la televisió
semblava una balena
Home no
No, eres una dona preciosa
amb una panxa
i amb un peque
que estava per allà
fent de les eves
Dona, no diguis això
Bueno, però és un record bonic
A més, ho tindràs
i jo que dius
Mira, el nen
quan sigui més gran
Mira, veus?
Aquí dintre estaves tu
Sí, sí, i tant
I la mama
Mira, fent-ne aquí
amb la tele
i fent coses
Doncs bueno
quan t'ho plantegis
pensa una miqueta
amb nosaltres
si vols
Sí, i tant
T'agradaria tornar
a fer castells
o potser fer
una altra cosa?
Jo que dius
però mira
m'agradaria fer
un programa de música
No, no t'has plantejat
Tornar, sí
Jo sempre deia
però a partir d'aquí ja
Però bueno
potser que era més jove
Ara faig confidències
Descubrem coses de la cinta
Jo sempre havia volgut
fer un programa sobre sexe
Ah, vas mirar?
Sí
No sé
És un tema que trobo
que va bé parlar-me
Mira, després del cimbranàstic
no va venir a música
I moltes
I a vegades
en broma deia
que els castells
i el sexe
també a vegades
si pots trobar
un punt de contacte
i barrejar una cosa
i l'altra
ja surt
una combinació explosiva
Ui, ara és que m'estic imaginant
allò de la pinya
que ja depèn de com
té el seu puntet, eh
Bueno, no entrem en detalls
Però això ja se m'ha anat
ara mateix a mare, eh
Eh, Cinta?
Sí, sí
Jo és que m'imaginava
d'una altra manera
No sé per què
Ara no t'esperaves
d'aquesta resposta
també
No m'ho esperava
No m'ho esperava pas, eh
Home, jo sí
la del Castell Cid
i que potser un programa musical
de música catalana, potser
No ho sé
No ho sé
No ho sé
Però això
Ara, mira
Seria plantejar-s'ho, eh
Seria tot un...
Home, no és cap cosa original
vull dir que hi ha molts
se n'han fet molts
i se'n fan de programes sobre...
Sí, però el sexe amb els castells
Ah, no hi ha
O sexe...
Però això seria una secció, eh
no seria tot el programa
Ah, val, val
Però bueno, llenço aquí la idea
per si algú m'està sentit
Per si de cas
si a algú li agradaria
no ho sé
Bé, tot és començar, eh
Tot s'ha de voler usar
Hi ha moltes parelles
en el món dels castells
i de diferents colles
i famílies
i bueno, clar, és una part de la vida, no?
Sí, sí
Bé, deixem-ho aquí a l'entrevista
també per si de cas
Horari infantil, pipí
Doncs Cinta, de veritat
Has fet un plaer
Moltes gràcies
Gràcies i felicitats
I te dic una cosa
que de veritat torna
amb el programa de sexe
amb el programa que vulguis
Però torna, eh
Bueno, jo us vaig sentint
i us segueixo al Twitter
que està molt bé
que la ràdio us posi les piles
amb aquests temes
i sou uns cracks
Mira, acabem amb un toc de vermut
si et sembla
Fantàstic
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies