Su hija vive y está en esta casa.
Esa casa no debe ser habitada.
Nadie ha podido vivir en ella.
No quiere que la habite nadie.
He ido a esa casa y he oído voces también.
Y he sentido como la presencia de algo sobrehumano.
Por lo más sagrado juro que hay algo inexplicable en esa casa.
Boira, el programa dels misteris, a Tarragona Ràdio.
Això sonava els divendres a la nit i ens ho passàvem de por.
Alex García, bona tarda.
Molt bona tarda, Sílvia.
Quan tens sense sentir-te, sense veure't, que bé que estàs.
Massa temps, massa temps.
A més, és cert, eh?
I hem de dir, Sílvia, que bona part de l'èxit de Boira
va ser sens dubtar la impecable realització tècnica
de la nostra companya Sílvia García.
No me diguis això, home, per començar l'entrevista, Àlex.
Això no es pot dir.
Si començo fent la rosca no faràs preguntes inconvenients
i tractaràs bé.
Tu ja saps que aquestes preguntes ja no les faig,
o almenys t'ho intento tractar bé, eh?
Un programa que...
Quant de temps va estar a l'antena, Àlex?
Explica-m'ho.
Des del 9 de maig de l'any 2003
Sí.
Fins a...
5 anys.
5 anys.
5 anys.
I durant aquests 5 anys...
M'entenço, 6 anys.
6 anys, d'acord.
I durant aquests 6 anys,
la de coses que us van arribar a passar...
Perquè...
Ens vam arribar a passar.
Jo també m'hi apunto amb el teu permís.
I la de coses que vam arribar a viure a través del Boira,
el programa dels Misteris a Tarragona Ràdio,
que sempre cada vegada que dic Boira sempre m'ha sort la col·letilla, eh?
Era el lema del programa, no?
Com el repetien contínuament, al final ja se't quedava gravat a la memòria a fuego, no?
Sí.
Bueno, jo recordo aquelles nits...
Eren unes nits molt especials, no, Sílvia?
En què jugàvem molt amb la imaginació, també un programa d'enigmes i misteris, no?
En què només ens limitàvem a fer entrevistes o parlar de llibres que es publiquessin sobre aquests temes,
sinó que ens agradava viure el misteri en directe i a temps real, no?
Jo recordo les connexions que fèiem amb el nostre company corresponsal,
entranyable, José Manuel García Bautista.
Ostres!
Sí, que totes les setmanes anàvem a una casa encantada
i ens explicava sempre el que succeïa en aquell moment, no?
Però una de les coses, Àlex.
Digue.
Jo recordo especialment una connexió en una casa
a la qual van començar a sortir uns, no sé, com una espècie de timbres,
una espècie de coses que teòricament anunciàvem que per aquell lloc
eren uns sensors de moviment, s'hi havia captat alguna cosa.
Això era veritat, Àlex?
Sí. Estàs parlant de la cripta de l'Escola de Belles Artes.
Sí, correcte.
A Sevilla.
Aquella nit va ser 25 investigadors del fet paranormal
que es van reunir aquella nit a la cripta de l'Escola de Belles Artes de Sevilla
i realment ells sempre disposen el que es diguen sensors elèctrics, no?
I sempre que hi passa alguna cosa o detecta moviment
que es disparen aquests sensors, no?
Exacte, sí.
Es disparen.
I bé, sí que és veritat que vam passar,
un seguit de fenòmens estranys aquella nit de la cripta
que vam explicar i que s'adultava ser una de les nits memorables de boira.
Però fem una cosa.
Hem entrat com aquell que diuen continguts,
però hem explicat una miqueta la idea original.
Com va néixer el boira?
Si tu ja ho tenies a pama, tu ja volies fer un boira
o algú t'ho va proposar, com va anar la història?
Bé, va ser un dia que...
Ara s'ha posat sèrio, eh?
Ara s'ha posat sèrio.
Un omni em va abduir.
Veus? Veus que s'ha posat sèrio?
Què estava dient?
Un omni em va abduir i un extraterrestre que es deia Juanito
em va dir...
Juanito.
Juanito es deia.
I em va dir, Àlex, has de fer el boira.
I jo, i això què és?
Què és boira?
Això.
És un programa d'enigmes i misteris.
En sèrio, en sèrio, en sèrio.
Parlem en sèrio perquè això és molt seriós.
Vinga, parlem en sèrio.
Jo quan vaig començar a treballar a la ràdio,
Sílvia, tu saps que jo venia d'on de Rambla, on de Cero a Catalunya,
feia un programa de matinada que es deia Luzes en l'Oscuritat,
on ja vaig entrar en contacte amb aquests temes, no?
D'enigmes, misteris, teràpies, espiritualitat, i vaig dir...
Quan vaig tornar a Tarragona vaig dir, per què no fem càlcol semblant,
però amb un altre estil, no?
Estil més que cero, més d'aquí, més de Tarragona, no?
Sí, sí, sí.
I va sorgir la idea, li van proposar en el seu moment a Ricard Laoz,
el director d'aquesta casa, i li va semblar una idea perfecta, no?
I va ser aleshores quan van començar a fer aquest programa que es feia,
hem de dir, la primera vegada que s'ha fet un programa de matinada
aquí a Tarragona Ràdio, que jo recordo, no?
Sí, jo crec que sí.
A més, començant, si no recordo malament, a les 11 de la nit.
I fins a la nit, primer acabant a les 3.
Sí, sí, sí.
La primera temporada a les 3, i doncs, massa feina, dèiem.
Massa feina, no podem treballar tant, que també hem de descansar.
I ja es va normalitzar d'11 a 1 de la nit, no?
I on traies la gent?
Però, clar, a veure, jo sé que venies d'aquest programa que m'has comentat.
Aquí segurament que ja tenies més o menys els teus contactes,
la gent per obrir una miqueta, jo que dius, per obrir,
perquè la gent coneixi el Boira i per fer una mica de camí, no?, almenys.
Però després, clar, van ser 6 anys.
Bé, tu ja saps que hi ha una meravella tecnològica que es diu internet,
i a través d'aquí te poses en contacte amb moltíssima gent, no?
Després, a partir d'aquí has de fer una tria, no?, has de saber en qui et quedes,
qui creus que és més veràs, més creïble, qui no ho és, no?
És a dir, aquí ja entra en joc una mica la intuïció de qualsevol, no?
Sí, perquè recordo que tenies moltes també, moltes col·laboracions,
molta gent que et venia aquí i moltes col·laboracions que entraven,
com has comentat abans, amb el José Manuel, que entrava per telèfon.
Sí, sí, sí, moltíssims. La majoria, de fet, entraven per telèfon,
perquè realment fer venir, no sé, fer venir un escriptor de Madrid
a la una de la nit a Tarragona...
Sí, una mica difícil, és veritat, és veritat.
Jo ho matem, matem amb una trucada telefònica i ja està, no?
Jo recordo, la veritat és que van ser sis anys de la meva vida radiofònica
realment interessants, apassionants,
i a més que estan, sempre que ho recordo, m'omplu de gratitud, no?,
gratitud cap a aquesta casa de Tarragona Ràdio,
perquè m'ha permetre de treballar també amb molta tranquil·litat,
amb molta comoditat i sempre disposant, bueno, posant al meu servei
tots els recursos possibles per fer el que jo crec que va ser un programa de ràdio
molt interessant i un programa de ràdio que, també és veritat,
tenia molta feina de producció, d'hores i hores, no només buscant convidats,
sinó també escollint sintonies, diàlegs, audios de pel·lícules,
i tu saps, Sílvia, que de vegades, bueno, acabaves boja fent els programes.
No, no, em tornava l'ela, em tornava l'ela, tot s'ha de dir.
Tornaves boja en la producció del programa i tot, no?
Perquè, a més a més, a l'últim moment deia, ah, mira,
podíem posar aquesta sintonia, i a l'últim moment hi ha aquestes...
aquestes veus i...
Que bonic.
Aquesta formava part, eh? Era una d'elles, eh?
Sí, sí, sí.
Has de parlar de misteri, has de posar aquesta música, no?
No ho posaràs a barbacoa.
No, no, no. Ei, tu sí, eh?
Tu eres capaç d'això i de més.
És veritat que de quan en quan s'encenava una mica la pinça.
el programa.
Sobretot a partir de les 12, a partir de l'hora bruixa al Boira,
hi havia una espècie de metamorfosi.
Metamorfosi.
O sigui, de les 11 a les 12, més o menys, podia ser creïble,
moltes de les coses que s'explicaven,
perquè, a més a més, ho eren.
Però a partir de les 12, segons el col·laborador que tenies, Àlex,
podia passar una mica...
Era com el doctor Jekyll i Mr. Hyde, no?
Sí, és veritat, és veritat.
La primera hora, molt seriosa, molt de suspens, d'intriga.
També fèiem especials de criminologia, d'espionatge internacional,
tot molt seriós, molt contrastat.
I la segona hora...
Bueno, que ja parlava més de temes d'emoció, de psicologia, de teràpies...
Bueno, ens relaxaven més, no?
Era l'hora espiritual.
Sí, sí.
De Boira, per dir-ho d'alguna manera.
Era també que, bueno, sempre entrava en calor, no?,
amb les begudes que ens portaven també els convidats,
begudes sense alcohol.
Sí, això sempre, perquè acabàvem molt bé el programa.
Sí.
Sabíem dir la L i la R correctament en el seu moment.
Sí, sabíem dir la L.
No, no diguis això, que no és veritat.
I, a més, una altra de les coses que també ens agradava moltíssim,
i a mi i a tots els oients,
eren, home, les cartes del tarot, que també van ser protagonistes.
Sí, en Francina.
La numerologia, els horòscops...
En Francina i Xa, que venia totes les setmanes amb nosaltres,
hagi interpretat les cartes, perquè, escolta'm,
a qui no li agrada que li diguin el que li passarà de mà?
Home, i si és bo, més encara.
A qui no li agradaria conèixer?
I si és bo, més encara.
I si és bo, encara més.
Però i Xa tenia una particularitat, eh?
Ho deia tot, i que fos bo o dolent, ho deia tot.
És veritat, és veritat.
Quan era dolent, donava els consells perquè aquella persona et donés,
podies donar un canvi a la situació, no?
És cert.
I aprofités tot el que li passés en aquell moment.
Jo recordo a Boira, sobretot, Sílvia,
aquell moment que a més va ser molt celebrat
per la gent d'aquí de la casa de Tarragona Ràdio,
quan es van donar el premi a millor programa de la ràdio local a Espanya.
És veritat, és veritat, que pots gaudir precisament d'això, de poder dir-ho.
Recordes que vam anar a Madrid a acullar el premi juntament amb el gran
i tristament desaparegut Juan Antonio Cebrián de la Rosa de los Vientos
que va guanyar també el premi a millor programa de la ràdio
però en categoria nacional.
Sí, és cert.
Nosaltres vam guanyar en categoria local
i a més això ens va donar l'oportunitat d'establir
com una germanament amb la Rosa de los Vientos
que va donar els seus fruits
i que arreu d'aquí, doncs, gairebé cada setmana
teníem també Juan Antonio Cebrián amb nosaltres, no?
La veritat és que Boira era un programa sense fronteres.
Jo crec que aquesta és la definició del programa, no?
Era un programa fet amb una ràdio local però amb una vocació descaradament universal
i un programa en què tan aviat podíem entrevistar un investigador d'aquí mateix,
de Tarragona, com podíem posar-nos en contacte amb algú d'Argentina,
amb algú dels Estats Units, no?
I aquesta vocació universal va fer que molta gent de la que ens seguia
fossin oients de Latinoamèrica, de Venezuela, de Colòmbia,
i ens trucaven.
Ens trucaven moltes vegades per fer alguna consulta
i això te fa entendre que
això són temes universals, no?
I que arribes a tots i que no importa on estiguis
i el que facis sinó el que fas realment
i amb qui ho vols compartir, no?
I que t'agradi, no?
I que t'agradi la passió.
La passió és bàsica.
Si tens passió per alguna cosa, allò surt bé.
Comuniques.
Exacte.
Un a la vida ha de parlar d'allò que li agrada.
Veus?
I per això estem parlant avui del Boira,
perquè a mi me va agradar molt
i forma part de la història d'aquests 25 anys de Tarragona Ràdio.
Sí.
Va ser felicitats, Tarragona Ràdio.
25 anys, un quart de segle, eh?
Un quart de segle.
Ja tenim una edat, eh?
Ja tenim una edat.
Per cert, una altra de les coses que també ens va agradar
i que va fer, precisament, que es fes i que sigués universal al Boira,
doncs va ser internet, que abans ho has anomenat.
Gràcies a internet podem dir que, i també gràcies a l'Àlex,
amb la feina artesanal de penjar els programes,
que tothom pogués escoltar-los no només el divendres mateix,
sinó que s'ho pogués emportar cap a casa seva, teníem allà.
Aquests programes ja es penjaven des de l'any 2003,
temps en què encara allò dels podcasts ja estava una mica,
és a dir, sí que hi havia idees, però no estava tan instaurat ni tan difós com ara, no?
Exacte.
I nosaltres vam començar el 2003 ja a penjar aquests podcasts de Boira, de Tarragona Ràdio.
A més, jo recordo que, quan vam tenir la pàgina web de Tarragona Ràdio,
que ja es podia descarregar programes,
el Boira, després dels partits del Nàstic, òbviament,
era el programa més descarregat, no?
Aquí es nota, també, la vocació universal del programa, no?
Que qualsevol persona, des de qualsevol internet del món,
sintonitzava Tarragona Ràdio aquella hora per poder escoltar el Boira.
I també, no només això, sinó que moltes de les coses,
potser també depèn d'allà, no?
Talls de veu, sintonies, depèn de com...
Moltes de les coses també s'agafaven d'internet.
Sí.
Que va ser també una bona eina de cara a tenir...
I tant. És que avui dia, Sílvia, amb internet,
és que pots fer qualsevol cosa.
S'ha acabat el bon dia, amb internet ja ho tenim tot.
No hi ha diners.
No hi ha fronteres amb internet.
Sí, sí, és veritat.
I jo convido la gent que t'està escoltant ara mateix
i que tingui passió per la ràdio i que vulgui fer ràdio.
És a dir, fa 20 anys, potser, o fa 10 anys, 15 anys,
si un volia fer ràdio, doncs havia d'anar a una ràdio local,
com aquesta Tarragona Ràdio, Ràdio Sant Pere i Sant Pau,
fer les seves pràctiques i amb sort potser algú s'hi fixa en ells
i el fitxa per una ràdio, no?
I es pot guanyar la vida amb allò que li agrada.
Avui dia no, no cal passar per aquest tràngol, aquest procés.
Tu mateix pots muntar la teva ràdio des de casa teva.
És molt fàcil.
Sí, sí, sí, i a través d'internet.
Només un micròfon, un micròfon connectat a l'ordinador,
crees el teu podcast, a més hi ha programes d'edició gratuïts
que són molt fàcils, molt intuitius de fer i manegar.
Després ho penges a internet.
Sí, sí.
I és que pots rivalitzar fins i tot amb programes
que s'estan emetent a on de cero
que compten amb mil recursos, amb més recursos que tu.
Sí, sí, sí, depèn de l'originalitat i el que vulguis posar, no?
Per tant, és important la passió.
La passió en aquest moment, no?
Si vols fer un programa de ràdio, ho pots fer tranquil·lament.
No preocupis dels recursos.
El més important és que parlis d'allò que t'apassiona.
Que estàs fent el programa, passes una hora fent el programa
i no te n'adones.
Sí, sí, sí, és cert.
No, i estava pensant que precisament això
és el que va portar el Boire, ni més ni menys.
La passió de cara a les ciències ocultes,
la passió de tota la gent,
perquè tots tenim aquest raconet fosc,
que de tant a tant ens agrada teure.
Són morbosos, també.
Sí, bastant, eh?
Perquè jo me'n recordo de programes en directe,
de relats que també hi havien...
Perquè, clar, feina, feina, es feia, Àlex.
Es feia molta feina.
I no només durant el programa,
sinó també prèviament, potser una setmana per una altra,
havies d'anar preparant el programa.
No anava tan fàcil, no?
No, això està clar.
I que havia de dedicar-li un temps
perquè arribar el divendres i fer allò que un té al cap, no?
És a dir, jo tinc aquest programa al cap,
el vull transmetre,
vull que la gent s'ho passi bé,
que disfruti, que gaudeixi,
tot i que sigui passant por patint,
però que disfruti, no?
No s'ho estava fent.
Ara m'imaginava una de les escenes.
I tens molta raó que,
quan un parla d'enigmes, misteris,
són temes que interessen molt.
Sí, sí, sí.
Perquè et posen en contacte,
no sé si amb la teva ombra,
aquell cantó fosc, obscur, que tots tenim, no?
I que són temes que, a veure, criden l'atenció, no?
I no per això no s'ha de parlar d'ells,
perquè de vegades el programatem ho deien, no?
De vegades, quan un parla d'aquests temes,
s'especialitzen, parlen misteris,
enigmes o espiritualitat.
Sembla que sigui un periodista de segona fila.
No, no, no, tot al contrari.
Sí, sí.
I s'ha demostrat que no.
D'aquí l'èxit, per exemple,
de Líker Jiménez en Quarto Milenyo o Milenyo 3,
que són dels programes més vistos,
amb més audiència de tota la televisió aquí a Espanya, no?
Clar, estem veient que és un altre tipus de periodisme,
però és tan bo, tan prestigiós,
com el periodisme polític o el periodisme esportiu, no?
I, a més, jo abans he fet així un riure
perquè m'he recordat d'una de les escenes
que teníem aquí, Àlex,
que era l'entrar i sortir constantment
de la gent, dels col·laboradors.
Jo me'n recordo d'aquell detectiu privat
que durant molt de temps ens va estar acompanyant.
Sí, l'Antonio.
Exacte, l'Antonio.
Sí, l'Antonio.
Sí, l'Antonio.
Ara és professor d'universitat, eh?
Ah, doncs felicitats.
I que ens posava la pell de gallina
i, clar, de seguida que explicava les seves coses,
clar, entrava, per exemple, l'Aixei Eldàvar
perquè ara s'hi tocava just després.
Sí, era un programa molt dinàmic.
Hi havia moltes accions, molts espais.
Entraves i sortides constants, eh?
Les accions no duraven més de 10 minuts,
era un programa molt ràpid amb els col·laboradors,
que això feia també que fos un programa variat
i per tots els gustos, no?
Sí, sí, sí.
I el Boira, que jo no sé si ha donat pas
que estiguessis on estàs ara
o almenys que tingués algun puntet per allò de...
Per descomptat, per descomptat.
Sí?
És a dir...
Explica'ns ara on estàs, a tota la gent.
Sí?
Ho explico?
Sí, i tant, clar que sí, Àlex.
Bueno, hem de dir que nosaltres,
arrel de Boira,
d'aquesta col·laboració amb Tarragona Ràdio,
ens va acudir també muntar la nostra productora
de ràdio i televisió,
la nostra productora audiovisual.
A partir d'aquí ens hem especialitzat,
continuem fent ràdio,
però sobretot a internet, ràdio online,
i estem amb un nou projecte,
la nostra nova empresa,
que es diu Nou Sentit,
que així es diu la productora
i també es diu el programa
que estem emetent ara per tot Catalunya,
a dos canals de la TDT,
un és Estil Nou i l'altre és 8TV.
Estem a 8TV pels matins,
fent la competència en a Rosa Quintana.
Home, doncs ja està.
Ho teniu guanyat, eh?
T'has fixat últimament?
Ho teniu guanyat, eh?
T'has fixat que ha baixat dos punts?
Home, els vostres.
En a Rosa Quintana?
I espera't.
I espera't, que agafa carrerilla, eh?
Ah!
No, no, no.
A veure, no m'estic dient de broma.
Al contrari, eh?
Perquè clar, hi ha molta gent que ja està,
jo crec que una miqueta carregada
tot el que hi ha i cauen a la redundància,
que si els dolors, que si dolors humans
en el sentit de totes les misèries
que arribem a trobar al món.
Jo crec que la gent ja també
una mica farta d'aquestes coses.
I vosaltres sou l'alternativa.
La gent vol parlar també de la part luminosa
també de la persona.
Clar, clar, clar, tot no és dolent.
Que tot no està perdut,
que podem ser millors persones,
que podem millorar nosaltres el nostre entorn,
tenir millor relació amb els altres
que amb el nostre entorn, no?
I aquest és l'objectiu d'aquest programa
Nou Sentit,
que és un programa en què parlem molt de teràpies,
de coaching, de psicologia, d'espiritualitat,
però donen sempre continguts
que t'ajudin no només a millorar la teva vida,
sinó que portis una vida excel·lent,
a millorar la teva relació amb la teva família,
amb els teus amics, amb la teva parella
i també amb els diners,
que és un problema que tenim ara.
Això es pot fer ara,
amb això dels diners que m'acabes de dir.
Els diners és un moment complicat.
És creïble, això, Àlex.
Sí.
És molt complicat, ja t'ho dic ara, però molt, molt, eh?
Tinc en compte,
nosaltres vam entrevistar fa dos programes a Joan Antoni Melé.
Joan Antoni Melé és un director,
subdirector general de Triodos Bank a Espanya,
que és de Barcelona.
I Triodos Bank és coneguda com la banca ètica.
Per què?
Perquè és un banc que només presta diners,
signa crèdits,
a aquelles persones que volen engegar projectes
que tenen a veure amb la sostenibilitat,
l'ecologia, el respecte al medi ambient,
a una altra manera, no?
A un nou sentit de veure i enfocar les coses.
I Joan Antoni Melé ens deia això,
que hi ha molta gent que té problemes amb els diners,
però perquè tenen una idea equivocada dels diners.
És a dir, els diners no són l'objectiu.
És a dir, la meta no és aconseguir diners.
És un recurs més, no?
Els diners són un recurs, és un mitjà, no?
I, per una banda, hi ha gent que diu que vol tenir diners,
però s'investiga en les seves arrels,
o fins i tot en el seu inconscient,
se n'adonarà que té creences...
Que ho està rebutjant.
Sí.
L'està rebutjant perquè pensa que si té molts diners
serà pitjor persona.
Pensa que els diners el corromperan.
Pensa que si té molts diners perdrà relacions
o que potser si té molts diners
engegarà a no risa la relació que té amb la seva parella
i es buscarà una altra, no?
És a dir, tenir diners també és una responsabilitat.
i és una responsabilitat que molta gent,
de manera inconscient,
inconscient estem dient,
però inconscientment tots volem tenir diners, està clar, no?
Sí, sí, com a tot, clar.
Tothom vol ser ric i tothom vol tenir la casa enorme.
Però això comporta una responsabilitat
que, de manera inconscient,
poca gent està disposada a assumir, no?
És un preu que no sabem pagar, diguem-ho així, no?
Això mateix, això mateix.
Perquè tenim idees preconcebudes i molt equivocades
de què són els diners.
Els diners són pura alegria.
Els diners són alegria, no són dolents.
Ja sé que es pensa que els diners són dolents.
Home, jo n'he vist molts milionaris plorant,
ni coses d'aquestes, no?
Deu ser per això.
Sí, bueno, hi havia una telenovela que era...
Los ricos también lloran.
Los ricos también lloran, no?
Jo tampoc no he vist gaire.
Si allà plorant, jo prens un gin tónic.
Sí, sí, oi, oi.
Ai, que desgraciadita soc.
Quedamos con los cinco coches que tengo, que voy a hacer.
Bueno, deixem el tema.
Recorda'ns quan et podem veure.
A veure, torna'ns-lo a recordar, sisplau.
Aquest programa es pot veure els diumenges a les 8 del vespre, a l'estim nou,
i pels matins a les 11 del matí, a 8TV.
Però una altra vegada, també com a productora,
hem signat un seguit d'acords i convenis amb les associacions de comerciants d'aquí de Tarragona,
tant com el Centre T, Botiguers de Tarragona,
associacions de botiguers de barris, també de Camp Clar, de Torreforta,
també amb el Mercat Central,
perquè volem donar un suport audiovisual.
Ai, molt bé.
Nosaltres volem que Tarragona estigui present a la xarxa.
De car.
Tarragona té moltes virtuts,
però la gent de fora, els turistes,
que s'està plantejant fer un viatge a Tarragona, no les veu.
Se'ls ha d'explicar.
Se'ls ha d'explicar.
I el nostre comerç és un atractiu,
però s'ha d'explicar de quina manera,
amb un suport audiovisual,
amb reportatges ràpids, dinàmics,
al llenguatge d'internet.
Nosaltres tenim un canal YouTube
que està amb el nom de Tarragona TV,
T-U-V, Tarragona TV baixa.
Molt bé.
Si busqueu el canal de YouTube,
allà veureu tots els vídeos que hem penjat
sobre reportatges a botigues,
de caire turístic,
sobre economia local a Tarragona.
Tarragona dinàmica, no?
El que vols vendre.
Això mateix.
I el vídeo per internet,
que molta gent el que està buscant per internet
ara són els vídeos.
La gent no està per llegir.
Tu et sonen a una pàgina web
i no vols llegir allà
paràgrafs interminables,
un discurs, un rotllo.
La gent vol vídeos,
vídeos curts, vídeos corporatius,
vídeos que t'ensenyen el millor de Tarragona.
I ara la nostra productora
el que fa és això.
També col·laborem molt amb TAC12,
que és la televisió pública d'aquí,
en el canal de Tarragona.
Per cert, hem de felicitar TAC12,
ja que segons l'últim estudi
d'Audiència de la Generalitat de Catalunya,
el baròmetre de la comunicació,
és la televisió local
més vista de Tarragona,
per davant de Canal Català
i Canal Reus.
A només un any de vida.
No, no, felicitats.
I amb ells,
fem programes també dedicats
al comerç local,
dedicats a la economia,
i fem un programa
que és La Bona Vida,
que es fa els dissabtes
a les 7 de la vespre,
dissabtes a les 7,
a TAC12.
I el Boira,
tornar-ho a recuperar?
Jo estic disposat a sentir ofertes.
Si em volen fer ofertes,
jo estic disposat a sentir-les.
No, però fins i tot allò de dir,
ostres,
donarem a veure si algú vol
d'oferir-ho,
de dir,
tenir-ho en compte,
o ja el vas deixar,
va ser una etapa
de la vida d'Alex Garcia
i ja està?
Realment, si t'ho he de dir,
de vegades se'l trobo a faltar, eh?
Sí.
Tinc una mica de nostàlgia.
Tinc una mica de nostàlgia.
però també és veritat que és una etapa que,
bueno,
una a la vida va cremant etapes, no?
Sí, sí, sí.
La etapa del Boira va passar.
I ara n'hi ha noves, no?
Però els programes que fem ara
són molt semblants també en l'estil
al que fèiem amb Boira, no?
Canvia el nom,
però és molt semblant,
sempre està l'estil,
la personalitat,
els col·laboradors,
molts han passat de l'antiga etapa
a la nova etapa, no?
I es poden seguir a Novo Sentit,
a la Bonavida TAC12
i també si ens busquen per internet
tenim la ràdio online de Novo Sentido,
Novo Sentido Ràdio Online,
també ens poden trobar
i allà pengem programes
totes les setmanes dedicats a teràpies,
al món emocional,
espiritualitat,
a ser millors persones.
Àlex,
que jo ja saps que continuaria parlant
i parlant i parlant
perquè ens han quedat un munt de coses
i continuar parlant
sobretot amb molts dels col·laboradors
que van passar pel Boira.
i tant,
el Gerard Castells,
Antonio Fernández,
Aldabar,
la Isha,
el Juan Pardo,
el Jaume Martín.
Amb la que vas acabar liant
amb el Juan Pardo en més d'una nit, eh?
Sí.
No ho reproduirem, eh?
No, no.
Amb el Jaume Martín,
amb el Javi Luque,
bueno,
tanta gent talentosa
que ha passat per aquest programa
i a la qual mai estaré prou agraït.
I jo també t'agraeixo,
especialment, Àlex,
l'haver compartit
aquests moments de ràdio,
aquests minuts.
A tu, Sílvia.
també és que ja saps
que ta casa és teva.
Gràcies.
Ah, és teva,
sí que és teva.
A veure, a veure,
és un dia, home,
és un dia que s'ho agafa tota rajatable.
Per cert,
qui vulgui saber més coses sobre mi
o sobre el programa que estem fent ara,
no digas.
Nuevosentido.com
Gràcies, Álex.
Gràcies.
Adéu.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.