Bona tarda!
No sé si te'n recordes, has fet una miqueta de memòria,
perquè jo li vaig dir, quan havia comentat que vingués aquí a la ràdio
i que faríem l'entrevista, dic, no sé si hauràs fet els deures.
Jo te'n recordes quan vas començar,
quan et van, entre cometes, s'enredar per començar en aquest món de la ràdio?
Sí, me'n recordo.
Va ser el mes de juny de l'any 2002.
Qui dius? Ets una màquina!
Encara a les dependències de la Rambla Nova.
Vaja un mes abans, perquè aquesta casa va estrenar
les actuals instal·lacions el juliol del 2002,
tots un mes abans,
vaig començar col·laborant amb el programa Toc de Castell,
l'informatiu casteller d'aquesta casa,
amb el qual després vaig estar gairebé set anys, crec.
Portant-lo tu, és veritat?
Portant-lo i dirigint-lo.
I, vaja, vaig començar la ràdio col·laborant amb el Toc de Castell.
Aquella temporada que, de forma excepcional,
el programa es feia dijous al vespre.
Han conduït per en Xavier Bailac i amb en Joan Fortuny.
Aquella va ser l'última temporada del Joan Fortuny,
qui durant molts anys va ser conductor i col·laborador del programa.
O sigui, ja no vas enganxar el que era la temporada dels dissabtes
al matí del Toc de Castell?
Va ser una temporada, parèntesi,
va ser una temporada, vaja,
que per circumstàncies X de l'equip que estava en aquell moment al programa,
doncs interessava fer-lo dijous a la tarda,
es va fer tot dijous a les vuit del vespre, tot plegat,
i llavors, els anys anteriors s'havia fet dissabte al matí,
d'una a dues, i mentre jo vaig dirigir el programa
també es feia dissabte al matí, d'una a dues.
I te'n recordes alguna de les que dius,
ostres, ara m'he de posar aquí a parlar per la ràdio?
O tot això a tu ja et devenia?
No, jo era molt jovanet.
Per això que tu ja eres un pipiolo, que eres molt jove.
Home, continua sent, eh?
Vaja, ara no sé si tenia 18 o 19 anys,
era l'estiu de...
Tot just havia acabat el primer curs de la carrera de periodisme,
i, vaja, nerviós, nervioset,
però m'ho vaig passar molt bé, la veritat.
A més a més, no sé si a la carrera de periodisme també en feu,
segurament que a de ràdio,
Sí, vaja, molt poquet, però alguna coseta vam fer, sí, sí.
I llavors, doncs, bueno, vam passar tot aquell estiu,
bueno, fins al novembre, fins a finals de novembre amb la temporada,
i a més a més a l'estiu ja vaig començar a col·laborar com a becari,
aquesta figura, vaig començar a col·laborar amb els servis informatius d'aquesta casa.
I després ja et vam fitxar,
i et vas quedar allà al matí de Tarragona Ràdio,
ja directament...
Mentre jo estudiava,
treballava els estius,
caps de setmana i fiestes de guardar,
fent el toc de Cassell,
també conduint les retransmissions de les principals diades caselleres,
i, vaja,
just a acabar la carrera,
doncs vaig incorporar-me full time
la jornada completa en aquesta casa,
i vaig participar amb l'equip del matí de Tarragona Ràdio,
amb el Ricard i la Lloranda.
Hem de dir que durant aquest programa de 25 anys de ràdio
hem pogut sentir moltes de les entrevistes que has arribat a fer.
A més, entrevistes de tota mena, Jordi,
i de tots colors,
que aquesta és una altra,
que la diversitat de gent que ha arribat a passar per aquests micròfons
i també directament o indirectament per les teves mans...
Sí, no, vaja, jo crec que és una de les...
És un topicazo, eh,
perdó per l'expressió,
però amb una emissora d'aquestes característiques,
tens, jo crec que és...
En un moment de...
Quan estàs allò en ple fragor de la batalla,
la veritat ho arribes a mala i en alguns punts,
però vista en perspectiva és claríssimament una sort
de poder tocar moltes, moltes tecles,
perquè jo, de fet, la meva funció principal
era la de producció,
que en l'argot periodístic en la ràdio
el productor és aquella persona
que coordina una miqueta
amb les graelles
i, bàsicament, executa el que li demanen, no?
Doncs, o sigui, el Consell de Redacció
es pensava en quins temes es podrien tractar
el matí de Tarragona Ràdio...
I allà se va enxerir per trucar tot com i moure...
I es buscava el millor convidat...
Jo crec que el meu gran llegat en aquesta Santa Casa
va ser una agenda, va ser la...
Qui dius!
Va ser...
Sí, sí, vaig deixar una agenda
que crec que encara els companys informatius
han servit de...
Vaig servir de quan en quan un accés preciós, Sílvia, preciós.
i, però, vaja, a partir d'aquí
per suprim vacances
per x circunstàncies
doncs, moltes vegades
vaig tenir l'oportunitat
de fer molta antena
ja sigui aquí a l'estudi
conduint el programa
a la franja més informativa
o a la franja més magazín
de fer moltes unitats
de fer moltes unitats mòbils
i, vaja, aquí vam fer
vam fer de tot
vaig tenir també
durant una temporada
vaig deixar fent esports
recordo també...
Espera, espera, espera
això dels esports...
Deixa'm, que he trobat una coseta
saps allà un raconet que tenim que es diu Pífies?
Bueno, no, tampoc fa falta, eh?
I hem trobat així
l'himne del CBT
No sé què et va passar
Va ser mita
No és més un mita, això
Falten pocs moments
perquè puguem escoltar
per primera vegada
tots junts
aquest primer himne
El president Rafa Pintado
ressaltava la importància
d'aquesta lletra
només remarcar
la tornada
algun fragment d'aquesta tornada
que pot ser
potser és el fragment més significatiu
CBT, CBT
quan s'omplen les grades
tres lletres ressonen
com les zones de la mar
CBT, CBT, CBT
Més o menys
podem fer-nos una idea
esperem
de com serà aquest tema
Perquè cantar-lo no
No, perquè ja no...
Tampoc no sé
perquè ho veu guardar
el calaix de Pífia, sincerament
No, no, però potser és perquè
no ho sé
una miqueta més alegria
home, a l'hora de...
Sàvem amb una conecció
era el temps d'esport
a l'informatiu del vespre
això deuria ser
vaja, això va ser un acte
a la tardor del 2002
l'himne del CBT
es va presentar
a la sala de plens
de la Diputació de Tarragona
i jo vaig...
vaja, era un dia entre setmana
vaig fer la connexió
i això era
no sé si en el marc
de l'informatiu
o en el marc del sempre nàstic
però amb el Jordi Blanca
amb el Jordi Blanca
l'estudi
No, no, però clar
jo crec que el curiós
potser és això
que dius
bueno, ja que estem
anem a llegir la lletra
Deixem-ho que...
Estiríem d'acord
que segurament
no va ser la meva intervenció
més o menys
No, n'hi ha unes quantes més
no, no les posem, no?
Ets tu la conducta
del programa, Sílvia
No, no, perquè hem vingut
a parlar de tu
hem vingut a parlar
de tu llibre
Jo ja he tingut
vaja
he conduït
el que em tocava conduir
i avui vinc
simplement d'entrevistar
que és un paper
molt més còmode
Hem de dir
que hem tingut
setmanes anteriors
hem parlat amb el Joan Fortuny
també hem parlat
amb la Cinta Olivant
i clar, la Cinta Olivant
van comentar
i al final van sortir
saps aquelles coses
que normalment
no surten a la ràdio
que 5 minuts abans
els micròfons no funcionen
Sí, i tant
no entra des del lloc
on ha d'entrar
jo no sé si totes aquestes coses
queden precisament
com la part
en aquell moment no
humorística
o que són aquells records
no sé
que agrada
t'explicar
Vaja, ara sí
repassar mentalment
i anècdotes concretes
no me'n surten
però a mi la veritat
d'aquestes situacions
no, perquè tu tenies més còmode
que a mi m'ho va dir la Cinta
clar, ella estava allò
de les pinyes
i estava amb el sudor humano
clar, tu tenies més
perquè estaves més
als balcons
la Cinta va estar
un parell d'anys
les coses clares
explica'm
la Cinta va ser un parell d'anys
un parell o tres anys
fent les retomissions
a peu de plaça
jo durant aquest any 2002
el meu primer any
també vaig estar tot l'any
a peu de plaça
però això no te'n recordes
i tant
el concurs de Cassells
el 2002
estava allò
després
tots els altres concursos
aquesta casa ha tingut dues persones
a peu de plaça
però l'any 2002
estava allò
és una posició
realment molt més còmode
en les diades
Casselleres
el del comentarista
que no pas
el de la persona
de baix a peu
a peu de plaça
allà
places
crec que amb la Cinta
vam fer un Sant Fèlix
que la diada
Cassellera
Vilafranca
el Penedès
el dia 30 d'agost
a tu t'ha tocat
conduir-ne unes quantes
des dels controls
clar, nosaltres
sempre estàvem
en un balcó
d'una empresa
de l'assistència sanitària
col·legial
a l'ombra
molt bé
teníem accés
al lavabo
beure aigua
vull dir
ens podíem moure
no era
vaja
les condicions
no eren òptimes
però podíem moure'ns
però clar
aquesta és una retransmissió
que s'allargava
més de 4 hores
el micròfon autònom
que has de portar
és la maleta
que pesa horror
sí, sí
amb aquella antena
que sobresurt
amb aquella antena
que sobresurt
i que has d'anar en compte
en una zona molt poblada
de no treure-li l'ull
a ningú
i jo crec que
vaja
algun dia d'aquests
algú ens va
ens va maleir
de veritat
amb la Cinta
vam fer unes quantes
vaja
vam fer
Cassells
amb molta gent
amb el Pep Sunyer
amb la Marta Montagut
així que recordi
ens ho hem passat
amb el Josep Ardila
amb l'última etapa
hem fet Cassells
amb molta gent
i vaja
després amb tots els comentaristes
però amb gent de la casa
ens ho hem passat
i amb els tècnics
amb el Joan Maria
és la principal preocupació
quan acaba això
és difícil de concretar
com volem anar cap a casa
volem anar cap a casa
jo
tothom està mentalitzat
que el dia que a Cassells
toca dinar
a una hora poc digne
però vaja
de gust
molt content
la veritat
però també has fet alguna coseta
de Sant Magí
de Santa Tecla
no?
alguna retració
no potser directa
allò que dius
no potser la processó
però alguna coseta
també t'ha tocat o no?
no
l'únic
vam fer un any
vaig fer un any
de crida
sí
vaig fer un any
de crida
crec que amb
Tere Ortega
amb la gran Tere Ortega
i aquell any
la crida la vaig fer sol
i va anar prou bé
tot i que va ser l'any
que la traca
no va funcionar bé
tot plegat
no va ser un any
no només
va ser un problema radiofònic
va ser un problema
pirotècnic
però recordo que un any
vam fer l'arrencada
dels gegants
amb Tere Ortega
i va ploure
i els gegants
no van sortir
o fins i tot
vam tenir
algun d'aquests problemes
que se'ns va anar
a la missió
alguna cosa d'aquestes
però no
com que per Santa Tecla
ara en l'última etapa
fins i tot
eren tres diades
casalleres
la diada de festa major
la diada de Santa Tecla
la diada de Mercè
és que deu ni del tot
que portàveu
quan ve les festes
en els programes
al matí de Tarragona Ràdio
eren èpoques
òbviament
de molta activitat
perquè normalment
la Yolanda García
estava a l'estant
i això també
a nivell d'infraestructura
ho feia més lluït
però ho complicava
tot una miqueta
tot una miqueta més
i eren dies atrafegats
i la direcció
m'alliberava
m'alliberava bastant
m'agraden molt les festes
i assistia a molts actes
com a espectador
com a tecler
però
no
gaire retransmissions
tecleres
no gaire
no t'ho dic
perquè clar
tu també tens la teva camisa
i encara que moltes
i ho hem de dir
que això
jo crec que és difícil
és com una persona
que és del Barça
i ha de fer una retransmissió
d'esports del Barça
i en aquell moment
el Barça fa el gol
clar no el fas
de diferent manera
que si fos del Madrid
jo això
jo sempre
però el que
no perdona
no no
el que sí que vas aconseguir
Jordi
jo crec que és tot un mèrit
sent de la camisa aquests
que no ho direm
jo crec que
tots els castellers
van lluir per igual
aquí a l'emissora
tant en el programa
com a les retransmissions
jo ho ho he intentat
d'entrada
soc conscient
que
no era una situació
no és una situació òptima
d'acord
i jo sempre diria que
soc conscient
que no és la situació òptima
ara
mentre m'ho deixin fer
a la meva colla castellera
que són uns xiquets de Tarraó
no tinc problemes en dir-ho
i
i en l'empresa que em pagava
que en aquell cas era Tarragona Ràdio
doncs
si m'ho deixen fer
endavant
no
també
jo crec que
em vaig anar prenent
una miqueta al llarg dels anys
segurament
els primers temps
em costava més separar
i després
doncs bueno
intentava ser el més honest possible
quan feia castells
m'agrada fer castells
m'agrada que la meva colla
faci els màxims castells possibles
i quan
retransmetia
diades castelleres
per l'emissora municipal
de la ciutat
crec que les quatre colles
de la ciutat
se les havia d'adactar
de la mateixa manera
de la millor manera possible
i vam intentar
doncs
tractar
els anys que els xiquets
han estat a dalt
dient que han estat
la colla que ha estat a dalt
els anys que la jove ha estat a dalt
que segurament han estat la majoria
dient que la jove han fet millors que ells
i explicar
doncs
les vicissituds
i els èxits
de Sant Perí i Sant Pau
i dels xiquets
del Serrat Llu
de la millor manera possible
amb això
és un plantejament
complicat
però
al final
potser
tots plegats
al final
ens hi vam sentir prou còmodes
jo t'ho dic
perquè ja saps
que clar
hi ha molts castellers
que clar
òbviament
tenen la pell molt fina
en el sentit
de segons que tractar
i clar
quan tens un
que ja et veuen
que ja pots ser d'un color
o d'un altre
com que s'hi fixa més
si els castells surten
o no surten
per part d'una colla
ja no depèn de tu
el periodista
sigui el periodista
de la ràdio
d'una colla
d'una altra
però el que escriu el diari
no en té culpa
això ho tinc
això ho tinc bastant
això ho tinc bastant clar
i jo crec que
és una cosa
de sentit comú
ara mirant enrere
Jordi
què t'ha quedat per fer?
allò que dius
ostres
mira què he fet de coses
perquè entrevistes
hem dit
adòjo
les retransmissions castelleres
també
has tingut unes quantes
allò que dius
que t'has deixat la veu
amb més d'una
mira
una retransmissió esportiva
potser
allò que deia
de les esports
no
vaja
una retransmissió esportiva
vaig a alguns
alguns partits
fent peu de gespa
amb el Nasti
que amb el Jordi Blanc
i la veritat és que
segurament no van ser
les meves aportacions
més lluïdes
però ho recordo
ho recordo molt content
mira una cosa
i no
vaja
i qui ho ha fet
això
aquest paper
sempre en aquesta casa
que recordés-se del Ricard
i ho ha fet perfectament
i m'haia tingut per atenció
però una cosa
que personalment
en algun moment
no sé si potser
m'agradaria fer
és una nit electoral
que dius
per exemple
vaja
he cobert nits electorals
en seus partits
però conduint
el magazin
no he tingut
l'oportunitat
de fer-ho mai
i és una cosa
que vaja
ara vist en perspectiva
no pot ser
perquè potser
hi ha altres coses
que he fet
que em faria
molta més il·lusió
continuant de fer
però
alguna cosa
que no he fet
i allò per provar-ho
doncs conduir
una nit electoral
segurament és una de les coses
que em va quedar pendent
i qui sap
si tindré oportunitat
de reprendre-ho
en algun moment
home, jo m'havia pensat
mira que cap de setmana
que és dia 22
parla amb el Ricard
jo crec que el Ricard
Jordi
Jordi
tu comenta-li
home
comenta-li
no, a més el dia 22
el dia 22
em toca treballar
d'altres coses
i tampoc
però tu a la nit treballaràs
o estaràs descansant
segurament
sí, què dius?
segurament
sí, sí
em tocarà fer nit electoral
però des d'una altra
des d'una altra
des d'una altra
la meva situació
professional actual
sí, perquè el Jordi
ens va deixar
diguem-ho així
ja fa alguns mesos llargs
dos anys
exacte
sí, sí
i vas marxar cap a l'Ajuntament
sí, actualment
a través d'una empresa
que es diu CEMIC
és una empresa contractada
doncs portem els continguts
a la pàgina web
de l'Ajuntament de Tarragona
és el que t'anava a dir
que si abans estaves
darrere un micro
ara estàs darrere un ordinador
sí
i te passes gairebé
tot el dia
l'ordinador
bona part del temps
bona part del temps
ens trobes a faltar una miqueta
en aquest temps o no?
sí, home
hi ha moments
en què ho trobo
en què ho trobo faltat
també és veritat
que ara
esporàdicament
també
cobrer
també treballo
per una altra emissora de ràdio
per Catalunya Ràdio
en aquest cas
fent el programa d'informació
que s'allera
que és el Tres Rondes
que també m'ajuda
a treure aquest món
més de micro
més de l'abassant
més estrictament
més estrictament periodística
però vaja
ara és una altra feina
que també m'agrada molt
i ens ho passem
ens ho passem molt bé
també
mira, surto de la ràdio
i m'em mai cap a la tele
perquè a la tele
també te van enredar
sí
és que el Jordi
a veure
aquí el veieu
i és una persona
doncs
molt amable
molt simpàtica
però allà a la tele
una cara així de sèrio
jo no sé si és que era
el teu paper allà a la tele
home
és que parlàvem
vaig conduir
durant un any
un somriure
un mínim somriure
Jordi
és que no t'hi vam veure ni això
ja sé que era una mica
duro
parlàvem de crisi econòmica
parlàvem de preus
de pisos
parlàvem dels problemes
dels transports
vaja
tampoc
jo crec que
no no
que no era per somriure
però bueno
ja m'entens
no?
a mesura que anava avançant
la temporada
vaig acabar agafant confiança
els primers programes
era una mena de postura
jeràquica
que no vaig moure
era incapaç
de moure
de moure l'esquena
vaja
vaig ser guies
però
jo al final
crec que van sortir coses
però xules
però
però fer tele
és molt difícil
perquè ara tu pots estar aquí
a la ràdio
tranquil·lament
sí
anem a portar amb les xancles
vaja
no és el cas
però podries
vaja
reconec que he fet programes
en xandall
sí Silvia
què passa
he fet programes
diga-lo
diga-lo
alguns caps de setmana
vaig venir a tele
en xandall
però
vaja
amb la televisió
no
també
hi ha el maquillatge
que els nois
que no hi estan acostumats
com és el meu cas
també és un handicap
els focus
era també un debat
un format
molt rígid
també
i vaja
tampoc
no vam
potser
no vam saber
de rebaixar-li una miqueta
rebaixar-li una miqueta
el ton
però és veritat
que també la temàtica
de què tractàvem
doncs impedia poder
vaja
parlàvem
d'aquestes
era un debat econòmic
d'actualitat econòmica
i les coses
sembla que estan per fer
per fer molt rígid
i quan va durar
més o menys el programa
doncs un any
un any aproximadament
molt bé
sí
des fins a
la primavera passada
un any
sí més o menys
des de setembre
tardor del 2009
mati juny del 2010
i després
bueno
és una altra experiència
jo que diria
és una altra cosa més
per la motxilla
sí
que passa que era la llàstima
vaja
m'ho vam proposar
no havia fet mai televisió
dic pues
provem-ho
clar
i a veure
el que passa
que el que veig
et va agradar
perquè és una experiència
però potser
a mi us esperen més coses
no de la tele
perquè quan ho veus
com a espectador
jo sigut
fer
bon
a veure
que a veure com ho dic
fer televisió
que perquè quedi un producte
molt professional
és molt complicat
primer perquè calen
bons professionals
d'una banda
i després
perquè requereixi
una inversió econòmica
una inversió econòmica
important
i en la televisió
local
que treballava
que en el català
feia un debat
molt digne
però els mitjans
eren els que tenien problemes
per poder aconseguir
convidats
convidats diferents
i vaja
crec que el debat
moltes vegades
va tendir a ser
un pèl
un pèl repetitiu
i vaja
no sé
aquest punt
es va acabar
però jo m'ho vaig passar
molt bé
a més a més
no sé
on treies el temps
perquè també estaves aquí
aleshores
més o menys
anaves compaginant temps
sí jo crec que va haver
algun punt
d'aquí de la ràdio
i anaves cap a la tele
ens aixecava
veníem a treballar
a les 6 del matí
per això deia
alguna vegada
jo que estaves a la tele
perquè sortissin les hores
veníem a treballar
a les 6 del matí
hem de fer la feina
hem de fer la feina
estic a la tele
estic a la tele
hola des de Tarragona
no
Tarragona
no, no
deixem-ho
no t'arriba a passar mai
no
abans que parles
les anècdotes
el punt aquest de
sobretot
a l'última etapa
treballar a l'hora de matí
ens incorporàvem
a les 6
pocs minuts després
encara ho parlarem
això
aquestes matinades vostres
i vaja
el neguit sobretot aquest
vaja
normalment
treballar a les 9
una hora més habitual
i el neguit aquest
del despertador
fins i tot
recordo que un dia
vaig arribar
a fer tard
quan no hauria
d'haver fet tard
bueno
és que
jo crec que
les persones
que s'aixequen
a les 6
a les 7
i que han d'anar a treballar
i que dius
anem-hi
jo les admiro
jo ara mateix
és el meu cas
simplement
que has de canviar
el nom primer moment
no te n'adones
si tu habitualment
te'n vas a dormir
a les 12
o a quarts d'una
i t'aixegues
a les 8
o quarts de 8
si t'has d'aixecar
a un quart de 6
del matí
que era l'hora
en què m'ha aixecat jo
doncs difícilment
et podràs continuar
a anar a dormir
a quarts d'una
has de canviar
la teva rutina
has de sopar abans
has d'anar a dormir abans
t'has de planificar
les tardes
d'una altra manera
i simplement
és una rutina nova
i que pots
en pots gaudir
tant com de la rutina
anterior
hi ha moltíssima gent
que s'aixeca
a hores indecents
o fins i tot
que ha treballat ningú
i que això
no és un problema
i després et trobes
que passen coses
a aquelles hores
sí, bueno
també hi ha aquella situació
alguns divendres
sobretot allò
que tu vas a treballar
i hi ha gent
que passes pel tòtem
quan jo surti
a casa
que gent que surt
de marxa
i dius
hi ha alguna cosa
que no va bé
per aquí
i dius
ostres
aquests se'm van a dormir
i dius
jo ara m'haig a caudar
però vaja
això ho fa moltíssima
moltíssima gent
i de les notícies
que heu fet ara
ja parlant
de la part informativa
alguna que et vagi
frapar molt
el que dius
jo em recordo molt
la nit
que deu fer ara
ja gairebé 5 anys
que va haver-hi
aquella explosió
a l'edifici
de la Rambla Nova
cantonada
amb el carrer
amb el carrer Fortuny
ens va trucar
bueno
va trucar
el Quimpons
el company
de l'emissora
jo vivia a prop
vaig anar
i va anar
a la mòbil
i vam estar
tota la nit
cobrint-ho
i recordo
que va ser
un esdeveniment
molt dur
en molts aspectes
a més a més
tu vas estar allà
sí
no és allò
que dius
que moltes vegades
ho veus
una miqueta des de fora
o ho segueixes
d'aquí
l'estudi
al davant
fins i tot
abans que es formés
cap cordó
de seguretat
perquè vam arribar
poc després
de l'explosió
i vam tenir
el
vam treballar
just allí
a la Rambla Nova
malauradament
veient com treballaven
els equips
de rescat
donant veu
a les autoritats
que ens estaven donant
informació
minut a minut
actualitzada
malauradament
del recompte
de víctimes
que va produir
aquella explosió
i va ser
una experiència
professional
diferent
i que recordo
molt intensament
en aquell moment
Jordi
sense voler
allò que dius
mira
deixem de ser persones
som periodistes
el cor
l'hem d'aparcar
l'has d'aparcar
perquè si no
jo crec que potser
fins i tot
les paraules
depèn de quin moment
i d'on estiguis
potser fins i tot
no surten
i és el que
en aquell moment
has d'explicar
a la gent
que està escoltant-nos
jo
en molts àmbits
de la vida
però aquell dia
ho tenia claríssim
i s'ha de ser
una persona freda
s'ha d'explicar
i la cançó
que explica
malauradament
és això
i òbviament
no ni t'agrada
i has de ser
especialment curós
amb el llenguatge
perquè hi ha la vida
de persones en joc
hi ha gent
que està patint
perquè hi ha hagut
una explosió
al centre de la ciutat
i hi havia
molts moments
de confusió
recordo gent
que m'estava escoltant
per la ràdio
i trucava al mòbil
durant les pauses
de publicitat
per preguntar
si coneixia aquest
o podia donar
alguna informació
més concreta
però s'havia de
vaja
s'ha de ser fred
i en aquest moment
sóc el que passa
el compromís
amb la gent
és explicar
el que passa
de la millor manera
possible
i va tocar
una situació
desagradable
però malauradament
amb aquests accidents
han passat
i tocava
però fem una cosa
no acabem així
aquesta entrevista
jo vull que acabem
amb una cosa divertida
entrevistes
amb la gent
del teatre metropol
també hem tingut
unes quantes
les unitats mòbils
en el teatre metropol
alguna vegada
algun carnaval
que també
o no
carnaval
jo també
t'ho deixo caure
jo també
deixen coses caure
però jo també
la meva memòria
és una mica
així com
petita
no carnaval
després he fet
he fet
algunes
per d'altres coses
he fet
algunes coses
a carnaval
però carnaval
carnaval
amb la ràdio
havíem fet
alguna mòbil
amb la disfressador
havíem fet
alguna mòbil
al metropol
amb el concurs
de drag queens
la veritat
que ens ho vam passar
molt bé
i vaja
és un cicle festiu
que jo la veritat
a mesura que
l'he anat vivint més
perquè segurament
el desconeixeu molt
l'he anat
gaudint
des de molts punts
de vista
des del punt de vista
professional
i des del punt de vista
personal
ens tornaràs a visitar
algun dia d'aquests
quan vulgueu
sempre que m'heu convidat
sempre que se m'ha convidat
jo vull que tornis
aquí a la ràdio
a fer coses
amb nosaltres
no ho sé
fes una proposta
ja saps
qui l'has de fer
de quina manera
l'has de fer
les coses
no ho has pensat
això no
no sé
ara
afortunadament tinc feina
que amb el context
massa i tot
vaja
massa no
en el context actual
no se'm pot dir
tinc una feina
i si sorgeix
doncs sorgeix
no es pot tancar mai
les portes
jo sempre que he vingut
a Tarragona Ràdio
estic contentíssim
vull dir
he de treballar
amb 8 anys
de la meva vida
ha estat la meva
primera feina
durant molts anys
la meva única
vull dir que
sí que encara
ens dicem
ara faríem allò
d'en Jordi
torna't
més una
t'ho diria
ja t'ho dic ara
d'en Jordi
moltes gràcies
que has d'acompanyat
felicitats per la part
que et toquen
dels 25 anys
que en el teu cas
és un aniversari
sencer
gairebé
podríem dir
i vaja
a gaudir
que 25 anys
aquesta casa
ha fet una feina
molt important
sobretot per uns professionals
collonuts
i la feina que ens queda
encara per fer tots plats
doncs ho deixo així
gràcies
no dic res més
és que t'ha quedat pintat
fins la propera Silvia
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies


gràcies
gràcies