Home, a veure, la falta no és molt perillosa, però ja són ganes de fer-nos patir, eh?
Ja són ganes de fer-nos patir.
La pilota per banda dreta, a uns 15 metres a la frontal, dos homes de tanca defensiva del Nàstic,
tot el Samora dins l'àrea del Nàstic, tot el Nàstic també defendent-la,
compte que ja som fora del descompte, la centrada, la toca Sergio Lera, final!
El Nàstic a segona!
Final! Final! Final!
Final!
Tarragona torna!
A la segona! Divisió!
Sabrà sentius de Mariano, que és i Robert Elvira!
Aquest és un extracte d'aquell partit que vam retransmetre en directe a Tarragona Ràdio,
i aquesta veu que sentíem és ni més ni menys que l'Albert Ullés, un excompany d'aquesta casa.
Albert, molt bona tarda, benvingut!
Hola, bona tarda, Silvia, gràcies!
Ja has vist que no he estat dolenta, no he posat el gol sinó al final del partit,
que va ser encara més angoixós, perquè era una falta important en aquell moment,
si el Zamora ens sapatava ja, llançava amb la toallola, però no, no, no, vam estar al kit, eh?
Sí, sí, sí. La veritat és que tornar a escoltar-ho sempre emociona, eh? Emociona molt.
Albert, en quin any vas entrar tu a Tarragona Ràdio, a la nostra plantilla? Te'n recordes?
Sí, jo diria que va ser, és a dir, estem parlant de la temporada 2000-2001, que és la temporada de l'ascens,
jo diria que el 2000 llavors, si no recordo...
El 2000, i ja de primer moment...
El nou mil·lenni, el nou mil·lenni.
El nou mil·lenni, tu vas venir gairebé amb l'euro, eh?
Sí, correcte.
O almenys amb la idea de l'euro, eh? Almenys amb la idea de l'euro.
Albert, tu ja vas entrar directament a la part esportiva, o al principi allò que dius,
bueno, jo soc periodista perquè tu ets periodista, era el que més t'atirava,
o al millor allò que dius, mira, tanta gent per aquí, tanta gent per allà...
Com va anar la teva entrè a treballar aquí a l'emissora?
Bueno, aquí a Tarragona Ràdio, vols dir.
Exacte, sí.
A veure, jo ja estava fent esportes de feia temps, seguint equips de futbol,
sobretot futbol català, jo soc de Gavà, del Baix d'Onegat, i a Barcelona també,
i en aquella època havia estat treballant al diari Esport,
que era el darrer lloc on havia estat treballant, diríem, dedicant més hores,
i fent futbol català.
Llavors ja coneixia força tot el que era la realitat de la tercera divisió,
de la segona divisió B, on en aquells moments estava el Nàstic.
Llavors, la veritat és que començar a fer transmissions dels partits del Nàstic
no era una novetat pel fet que coneixia força, diríem, l'equip i la categoria també.
Havia estat treballant a l'emissora municipal del meu poble,
fent també transmissions de segona B.
Va ser una miqueta, diríem que va ser,
una nova etapa per conèixer una nova ciutat, sobretot,
que per mi ha estat el millor de tota aquesta etapa,
conèixer molta gent, tenir molts amics,
i professionalment, doncs, home,
el fet de l'ascens a la segona divisió,
ara sí que va ser per aprendre també moltes coses
i continuar una trajectòria que en aquells moments ja portava de feia anys,
fent periodisme esportiu, i que es va acabar aquí,
perquè després de deixar Tarragona Ràdio,
doncs va ser...
vam viure un punt d'inflexió, diríem,
que ja ens va portar cap altres camins.
Ara estàs en el món del diari, en el món del paper,
que jo no sé com es porta,
perquè això d'estar acostumant, o acostumat,
millor dit, a estar parlant constantment,
les retransmissions, quasi els esports,
a tenir-ho que escriure gairebé tot,
o anar escoltant més que parlant,
va bé o no?
És un format diferent, jo a l'època de Tarragona,
que ara quan ho penses i us tinc possible de poder-ho repetir ara,
treballava també al diari de Tarragona.
És veritat que feies doblete, és veritat.
I feia ràdio, i jo recordo, per exemple,
quan fèiem un desplaçament,
allò que primer havies fet tota la transmissió
amb mitja hora abans i mitja hora després del partit,
i quan estaves recollint,
llavors havies d'escriure una crònica de tres planes,
perquè ja sabeu que les cròniques del diari són llargues.
Sí.
I, ostres, era un treball que realment,
això sí que et dic que ara, amb l'edat que tinc,
em veig absolutament possible de fer-ho.
Amb l'edat que tinc.
Però, vaja, la veritat és que sí, sí,
és una època que també recordo,
doncs, amb orgull, no?,
de poder fer això perquè era complicat.
I la veritat és que són dos formats molt diferents,
el de la ràdio i el del diari,
professionalment parlant, són molt diferents.
La immediatesa, bueno, el tòpic, no?,
la immediatesa de la ràdio.
Sí.
I en el cas dels diaris,
doncs, les coses es poden fer amb més interpretació,
amb més anàlisi.
Bueno, ja et dic,
precisament a Tarragona vaig tenir l'oportunitat
de barrejar els dos alhora.
Sí.
Quin mal de cap, eh?
És una experiència que no vull tornar a repetir mai més.
El que et deia, que quin mal de cap.
i una cosa, que qualsevol que t'estigui sentint,
sembla que tinguis 80 anys, no, home, no?
Que, cara, que ets molt jove, Albert,
per l'amor de Déu.
Però, bueno, hem començat joves com tu, no?
Llavors, clar, quan...
Si has començat ja des dels 16 anys,
quan arribes a una edat que sí,
que segurament som joves,
tu et veus molt vell, no?
I et diuen...
I tu on estaves, per exemple,
quan als Jocs Olímpics, no?
I llavors els Jocs Olímpics
estaven treballant tots nosaltres, també,
i, clar, sí, sí que som relativament joves,
però professionalment...
No, no, ja portem.
Semblen avis, semblen avis,
d'aquells ja de tota l'estona compten batalletes.
Abuelos tebolletes, quasi, quasi.
Digues.
Dic, abuelos tebolletes.
Sí, exactament.
Jo me'n recordo un viatge que...
Ara, això, això,
recorda'ns una miqueta,
perquè de viatges,
per anar pels camps de Déu,
mai millor dir,
la de coses que t'hauràs arribat a trobar.
Sí.
Micròfons que no funcionen,
no sé si alguna roda punxada,
perquè els trajectes, clar,
ho fèieu a un cotxe,
i allà...
La veritat és que,
pel que jo conec de la història de Tarragona Ràdio,
tot i que hi vaig estar pocs anys,
resultadament, no?
Però pel poc que conec,
jo vaig coincidir en una època
en la que a partir de llavors
heu viscut uns moments
de modernització,
de renovació,
de millora,
que la veritat els equips
que dos anys o tres anys després
de quan jo hi havia treballat
estava movent vosaltres,
doncs eren diferents,
perquè en aquella època
encara anàvem amb una maleteta
que també havien portat
els altres companys abans que jo,
també s'ha de dir,
que, bueno,
allò era una mica
entre com passava
i, bueno,
els esforços que feien els companys
dels serveis tècnics
perquè tot anés bé
i per intentar funcionar
amb aquells mòbils rudimentaris,
que, de fet,
convertien gairebé cada desplaçament
en una anècdota,
sempre pensaves
que em passarà a aquest cos.
Quin cable s'haurà quedat a l'estudi?
Per algunes coses...
Quina bateria serà
la que no funcioni avui?
No, bueno,
destaco la tasca
dels companys
dels serveis tècnics,
que sempre són molt importants,
perquè gairebé
sempre podíem fer transmissions.
Jo no recordo ara mateix
que no poguéssim transmetre
cap partit
d'aquelles dues temporades
que jo vaig viure
a Tarragona Ràdio.
Jo crec que
es va poder fer tot
tenint en compte
els mitjans que teníem,
que érem
l'única ràdio
que podíem seguir
tots els partits
i que intentàvem fer
aquell esforç
i vaja,
però
havíem tingut situacions
de cinc minuts abans
dir avui no,
avui serà impossible
i mira, al final...
Al final es feien?
Acabaves fent el partit, sí.
Però Albert,
ara ens hem centrat
en el que és
les retransmissions
en directe
dels partits de futbol,
però també em feies
un programa,
no recordo malament,
també diari,
que era el Sempranàstic,
també el vas portar tu.
Sí,
una herència
que ja venia de llarg
i que continua
i que també em fa sentir
molt, molt, molt
que ho feia
d'haver participat
durant un temps
d'aquest programa.
Que també tenia
les tertúlies,
entrevistes
i tot això també
prèviament
s'havia d'anar
trucant a la gent,
quedant amb ells,
fent les notícies...
Però era molt agraït,
perquè
té un gran seguiment,
aquest programa
tenia un gran seguiment.
la veritat
és que
ja et dic
tota la feina
de producció
que era important
que havien de fer,
que a més
en aquella època
al principi
la primera temporada
només el feien
dilluns
el programa.
Sí,
és veritat.
Durava crec que
gairebé
entre dues i tres hores
i llavors
era després
del cap de setmana
de tot allò
que havíem parlat abans
del treball
per la ràdio
i pel diari
llavors intentar
fer el programa
de dilluns a la nit.
Però ostres,
és que després
trucava moltíssima gent.
Era i és,
no?
perquè la veritat
és que tot això
fa que et sentís
molt reconfortat
per la feina
i que la facis
encara que estiguis
molt cansat.
Això ho destacaré molt
que és una cosa
que crec que té
molt de mèrit.
era un programa
i és un programa
segur
que seguia
moltíssima gent
a Tarragona.
I una altra cosa
que també potser
vam tenir la sort
que vam enganxar
un dels punts àlgids
del Nàstic
que va ser
deixar segona...
L'inici,
l'inici,
no?
Exacte,
l'inici.
Després va continuar
la ratxa afortunadament
i es va poder viure
una època
que aquella ja no
la vaig poder viure
directament
però sí indirectament
que aquesta sí que va ser
la del retó
una primera divisió
absolutament única
i esperem
que Estònia repetia aviat
però va ser l'inici
sobretot sortir
d'una llarga època
de segona B
exacte
on el club
tot i tenir un nom
tot i ser un club
històric del futbol català
tot i haver jugat
a primera i a segona
molts anys
s'havia quedat allà
i no hi havia manera
de sortir
no hi havia manera
de sortir
potser el gran mèrit
va ser això
trencar aquesta inèrcia
de molts anys negativa
i tornar a demostrar
a la gent
que el Nàstic
podia estar dalt
com després
es va demostrar
i mira
com està la cosa encara
avui amb l'equip
ferm a la segona divisió
l'Albert no tenia prou feina
també portava
la part esportiva
dins del que eren
els informatius
de la casa
Albert
estic esgotada
i això ho portaves
tu fa uns quants anyets
i tu solet
però això ho fa tothom
a la ràdio
ja ja ja
però de cara
a l'audiència
tot això
sembla que sigui
molt senzill
mira arriben
els hi posen
quatre paperets
llegeixen
i cap a casa
i això no és veritat
és una mica màgica
no la ràdio
no ho és del tot
i ara ho estem desvetllant
saps allò del màgic
aquell que surt i diu
com es fan
i com es deixen de fer
els trucs
és el que estem explicant
ara mateix
sí
és una mica com la tele
però encara més
perquè com que no es veu
i llavors
surten coses
i passen coses
que ningú coneix
més que els que estem fent
però que després
donen uns resultats
que és el que interessa
que la gent
que la gent escolti
que vaja
és que és com si fessis màgia
dius
ostres com és possible
que al final
hagi sortit tan bé
per exemple
gairebé sempre surt molt bé
o almenys s'intenta
jo tinc aquí uns tallets
de veu
que t'he preparat
de petites coses
que no sortien tan bé
Albert
jo dic gairebé
que gairebé
escoltem-ho
anem
l'àrbitre s'apropa
diu
que entrin els assistents
la fisioterapeuta
i el metge del tratge
el fisioterapeuta
ah el
perdó
perdó
és que t'escavés molt llar
no jo també
he dit ella
al principi
però clar
ha passat al meu costat
no només
de Nàstic
viu l'actualitat esportiva
de Tarragona
o gairebé
hem de parlar també
del CBT
i una notícia
important
en un principi
com havíem informat
se l'esperava
per ahir dimecres
però no va poder agafar
finalment
el vol previst
i no arribarà
fins demà
al migdia
a l'aeroport
del Prat de Llobregat
Ramon Martínez
vicepresident del CBT
el dia 5
d'aquest mateix mes
és el que dèiem
és que aquí hi ha una miqueta
de tot
aquí podíem continuar
perquè crec que tothom
en algun moment
de la seva vida
i fins i tot ara
també
no ho tenim gaire clar
segurs quines coses
eh Albert
sí
la veritat és que sí
i ara veig
que més tenia
un col·laborador
company
que encara m'ajudava més
a acabar de rodonir
i la feina ben feta
sí
jo crec que una de les coses
que portem
menys bé
diguem-ho així
els ocultors
i sobretot
quan t'arriba
aquell estornut
que
que a l'Albert
també li ha passat
alguna vegada
no?
o menjar pipes
això
als principis
això
ja no m'ha passat
ara
però allò de
no adonar-te'n
i com que als carles de futbol
sempre hi ha pipes
per tot arreu
no sé què passa
que sempre hi ha pipes
per tot arreu
agafar unes quantes
i de cop i volta
et demanen connexió
per exemple
quan havia treballat
a programes Carrussell
i la pipa
se't queda dins allà
te'n noaga totalment
o el millor
que m'ha passat mai
que això va ser
a la ràdio
a Ràdio Cellarès
que és la ràdio de Gavà
a Viladecans
on vaig començar a treballar
que allà una vegada
un equip havia guanyat
un trufeig
un equip d'hoquei femení
encara me'n recordo
i per celebrar-ho
vam portar una ampolla de cava
i llavors
vam voler fer la gràcia
d'obrir l'ampolla de cava
en directe
i al veure el cava
que porta gas
doncs
imagina't el que va sortir
és a dir
intentar continuar un programa
que
era com si parlessis
dins de
com si fossis un astronauta
igual
però clar
estàs en directe
no pots tallar
i era tot
vaja
va ser
afortunadament
aquesta gravació
no la té
no
no
a veure
tinc unes quantes més
que tu ja saps
que ens ho vam passar molt bé
a la teva època
i t'enyoram una miqueta
jo no sé si alguna vegada
has tingut
mono de ràdio
ara que saps
com a periodista
de paper
com diem nosaltres
has tingut
dius
ostres
mira
anem a trucar
una altra vegada
a la porta de la ràdio
o no
ara estàs molt tranquil
la ràdio enganxa molt
és com un vici
l'acabaran prohibint
com altres vicis
no
no
donis idees
deixa
deixa
sí
no
no
la veritat
és que
els records
de la ràdio
i per exemple
de Tarragona Ràdio
són tots molt bonics
són tots molt bonics
i sí
sí
a veure
un està obert
sempre
evidentment
com que dius tu
que som joves
i tant
sí
sí
no
això segur
però
vaja
la veritat
és que sobretot
i a diferència del paper
insisteixo en aquest terme
és com un vici
la ràdio
algun cop l'has provat
costa molt deixar-ho
és molt complicat
doncs Albert
si algun dia
doncs mira
passes per aquí
per Tarragona
ja saps on has de fer la visita
gairebé obligada
o almenys
tens una cita amb nosaltres
vine a prendre un cafè
home
que ja
quan fa que no ens veiem
si fontes
home
a veure
vaig venint
vaig venint
però
els compromisos d'uns i altres
de vegades
és més complicat
però la veritat
és que
sí que intento
de vegades
és allò de visites de metge
que diuen
no
però vaja
la veritat
és que ja t'ho deia abans
que si alguna cosa
jo destaco
perquè en el fons
a veure
sí
tu ets un professional
però sobretot
ets una persona humana
no
diríem
persona humana
sí sí
és una gran expressió
doncs
sobretot
ets una persona humana
sí
i el millor record
que tinc
de tota aquesta etapa
doncs
sou vosaltres
sou els amics
la gent que
que vaig fer
a Tarragona
i conèixer una ciutat
que ja coneixia
evidentment
però on no havia viscut
que m'ha deixat
uns records
per sempre més
doncs espero que
el que et deia
una altra vegada
jo tornaré
jo soc molt passada
en aquest aspecte
et torno a convidar
i t'esperem per aquí
i felicitats
per l'aniversari
gràcies
adeus
gràcies
gràcies




gràcies

gràcies
gràcies