Doctor, la meva filla ha obert la boca. Ha dit mama, nena, sóc jo. Desperta't, reina, tant m'afano guanyar l'Òscar. Fa tres mesos que enyoro els teus plors. Qui em cuidarà quan sigui vella?
Oh no, ja no es mou. Doctor, que se m'està morint. Amor de la meva vida.
Mama. Mama, mama, estàs movent un braç.
Mama, des que no ets a casa les coses han canviat molt. El papa va acomiadar l'assistenta peruana perquè no podíem pagar-la i des de llavors ho fem tot entre tots.
Mama, mama, estàs parlant?
No, mama, no. El papa, el nen i jo hem descobert el plaer de fer les coses per nosaltres mateixos.
Però ens posem molt tristos quan et venim a veure a l'hospital. I encara que el metge diu que si surts del coma et quedaràs invàlida, t'estimem i et necessitem.
I amb una mica de rehabilitació, potser d'aquí a set o vuit anys tornes a caminar.
Doctor, doctor, doctor, la meva jefa està plorant.
Tranquil·la, jefa, és que l'altre el té de vidre.
Jefa, vol un cafetó?
He vingut cada dia a veure-la des que està a l'hospital i li volia dir que...
Ai, no ho oso dir-li.
Miri, jo sempre l'he trobada tan sexy.
I fins i tot se m'apareixen somnis amb un bon fuet a la mà.
Acceptaria vostè que un humil servidor la cuidés fins a la fi dels seus dies.
Facin les fotos, facin.
Ai, doctor, no li sembla que ha mogut una pestanya?
Pobreta, ara que havia aconseguit un cos perfecte.
Si es desperta, quan sàpiga que no la podrà tornar a operar mai més per això de l'anestèsia,
es tornarà boja.
Es arrugarà, es pensirà i serà una vella insuportable.
On vas tu ara, filla meva?
Mira, ja ve. Digues alguna cosa a la nena.
Algú té un xupa-xup?
Nena, no t'ho recomano.
Si esta historia parece corta, volveremos, volveremos a empezar.
Goita, nena, ja està.
El cor del teu pare ha deixat de bategar.
Hola, amor meu.
Hola, preciosa.
Vine aquí que et magregi.
Tenia tantes ganes de veure't.
Ai, que em fas pessigolles, burro.
Què fas?
Ara no, que estem enfeinats, nena.
que no ho veus.