25 anys de ràdio.
Cada divendres en la segona hora del Ja Tardes,
al voltant d'això d'un quart de sis, una coseta i així,
rebrem, vaja, comptarem amb un nou col·laborador,
amb una nova secció que de moment encara no té títol.
El que sí que tenim és això, un col·laborador disposat a fer qualsevol cosa.
Es diu Jordi Ximeno i ens explicarà una miqueta de tot.
Li donarà la benvinguda, si acas, primer, Jordi.
Hola, Núria.
Bona tarda.
Estàs còmode?
Sí, m'agrada això de la cadira que pots rodar.
Que pots donar a tu a metge, eh?
És allà que vas anant movent la pelvis mentre parles.
Com l'elvis?
No sé, és que m'on s'encentava ja fa alguns anys.
Hola, Sílvia.
L'any 2003. Hola, Jordi, què tal?
Fa molta gràcia.
Continuas tenint la mateixa veu, l'any 2003 i ara el 2011, eh?
Però trobo una veu molt més insegura.
Home, encara començaves, home, començaves.
I no és que la Núria em fes por, perquè ja la coneixia des de fa anys,
però, hòstia, quina gràcia.
Bé, li dic que això es va fer el 3 d'octubre,
el 2003, quan s'encentava aquell espai que es deia cara a cara
i que l'encentaves en un principi tu solet, Jordi.
Sí, sí, sí.
O sigui, el Manel va venir a posteriori o...?
El Manel va arribar a posteriori i, bueno...
Però fem una cosa, espera, abans d'arribar el Manel,
com va ser que et va enredar la Núria?
No, no, la Núria i jo ja ens coneixíem de Reus, perquè ja és de Reus,
havíem col·laborat els dos a Punts i Ràdio i ja feia un parell d'anys que em deia
Jordi, a veure si véns i fas una mica...
Bé, ara anava a ficar una veu tonta, com si imités la Núria, no, no, sisplau.
A veure si véns i fas alguna secció dels Ja Tardes, no?
Sí.
I al principi no, que no sé què, que no sé quan,
doncs em vas ficant excuses totes, no?
I un dia dius, vinga, va, Núria, escolta, va, que m'animo a fer alguna tonteria.
Ara sí, obre la porta que m'he baixat, no?
I pel que he sentit, al principi no tenia ni nom, la secció.
No, no, no.
Però crec que es deia...
Cara a cara.
Es va dir cara a cara.
I també m'ha fet molta gràcia escoltar la música, que no recordo de quina música és.
Oi, no m'ho preguntis a mi, eh, que també.
Però, bueno, ja sigui amb el cara a cara o amb el no vinguis a mi història,
sempre hem intentat cuidar això, la línia musical de les sintonies i tot això,
i començàvem amb aquest tema així en plan asitjars,
que crec que es titulava hamburguesa o hambúrguer o alguna cosa així,
però està, no sé, amb bons records.
Sí, sí.
Fa vuit anys, anda.
Déu-n'hi-do, eh?
I després crec que m'havies preguntat com va arribar el Manel, no?
Exacte, ara anem cap al Manel.
O millor que ens ho expliqui.
Sí.
Jo passava pel carrer i em va dir, escolta tu.
Sí, un pobre indignat.
Vaig dir, tu vinga aquí.
No, mira, el Manel i jo ja havíem fet un intent de col·laboració,
també arreu.
Ho podem explicar, això?
Sí, ho pots explicar, però el Manel es va enfadar.
Sí, ell...
I va dir, jo no torno mai més.
Jordi i jo mos coneixem, si no m'equivoco,
des del 22 d'octubre de l'any 1990,
que és el dia que vam començar la facultat.
Sí, si t'ho dius.
Sí, sí, ho dic, perquè una setmana abans m'he vaig traure el carnet.
I els dos la vam acabar també el mateix dia.
Sí, també, també.
No vam repetir cap cursa, això que vam fer amb una campana.
I va haver un intent, quan havíem, sí, per allà l'any 91, 92,
també a Punt 6 Ràdio.
De fer un programa de còmic a Punt 6 Ràdio.
Sí, sí.
Bueno, jo ja el feia, et vaig convidar a col·laborar.
Tu vas convidar, llavors vam vindre jo i un company meu, l'Enrique,
i, bueno, vam deixar anar alguna paraula que potser no sonava gaire bé.
Malsonant.
Malsonant, bueno, sonava bé, però en la nostra cultura potser no tant.
Bueno, i que eren més joves, també.
També.
I llavors aquell esperit una mica panky no va acabar de quallar.
Sí.
A mi no em molestava.
No, vosaltres ja ho teníeu agafat com de...
Sí, sí, però el director del Mishoran...
No li va acabar de agradar, no?
No.
No, així va donar un toc d'atenció després del primer programa
i tal com vam sortir de la porta...
Per arribar el segon, no?
Jo no torno.
Per arribar el segon.
Feu això, sisplau.
I tot se n'ha de dir que aquí m'ho heu tractat molt millor, eh?
Aquí realment...
Ah, perquè tens aquesta petita mala experiència.
A Teregona Ràdio, aquí això ha sigut sempre com a casa.
Mai m'he dit això, que és una altra història.
Sí, sí.
Doncs recordo que a la Manel li vaig dir
escolta, per què no vens a col·laborar en part de la secció aquesta?
Aquí tot va...
La Núria em diu a mi que col·labori,
jo li dic que al Manel que col·labori
sembla una cadena de favors, no?
Sí, sí, sí, no, molt bé.
I no res.
I va dir, mira, vine un dia, escoltes el programa,
t'estàs, a veure què hi va venir, en plan...
El primer dia vaig estar...
Convidat de Pedra.
Convidat de Pedra total, escoltes.
Sí, sí, sí, perquè una pregunta.
Aquí estàs sentint el...
De què anava l'espai?
Aquest cara a cara, de què anava?
El cara a cara, tractàvem...
Si no recordo malament, tractàvem...
També són alternatius.
Sí, de notícies alternatives que no apareixien a la premsa,
que es feia els i vendre, si no recordo malament,
i era una mica de resum de notícies que havíem trobat
a pàgines web de diferents ONGs o a la premsa, etcètera, etcètera,
de temes que no es tractaven.
Entre el tema dels indignats tindríem molt de resor.
I després sempre hi havia un disc, una cançó, no sé,
o repassàvem un...
Crec que també hi havia efemèrides, potser.
Potser sí.
Sí, que hi ha les efemèrides també, sí.
Sí, potser una.
Però era un espai molt curtet, de dalt minuts.
Sí, sí.
10, 15 o 20, no ho diria.
No sé.
Bueno, no me'n recordo.
I més o menys, el cara a cara, us han recordat
quan va durar en antena?
Dos anys.
Sí, dos anys.
Jo, bueno, quan jo vaig vindre, tu creus...
O tres.
Dos, perquè el primer...
Això ho he dit, mira, els arxius informàtics.
Si va començar el 2003, jo penso que el primer...
Jo el vaig fer sol.
Vaig fer sol, o jo vaig vindre a mitja temporada.
Sí, no, tu vas venir al segon ja, crec.
A la segona temporada, no.
I llavors vam començar l'altre any a fer el cara a cara també
i no vinguis a mi història.
Sí, el no vinguis a mi història.
Sí, va haver un any que fèiem els dos programes.
Que fèieu doblete.
Sí, sí, doblete.
Però en diferents dies, esclar.
Com el Barça, sí.
En diferents dies, crec que ho fèieu...
No sé si era els dimarts el no vinguis a mi història.
Sí.
I el divendres encara continuava el cara a cara.
Sí, sí, sí.
I com ho fèieu, això?
Ja ho claríeu?
Alguna vegada sortia el cara a cara coses del no vinguis a mi història
i no arribava, no?
No, la sengal riu.
Alguna capacitat de...
Bueno, la sugestió, una cosa...
Darrere nostre hi ha un equip de treball de 52 persones,
no 53 ni 51,
des de guionistes, maquetadors,
gent que pensa i repensa les cançons que han de sonar,
gent que toca les cançons en directe...
Estàs enredant a l'audiència, ho saps, no?
Què?
Què?
Home, per això després vam acabar buscant patrocinadors d'altres tàni
per pagar tota la gent, totes les famílies.
I amb la crisi actual hem intentat no fer un ERE
i no hem fotut a ningú...
Treballo menys hores amb repartir el treball...
Sí, i no hem fotut a ningú...
Bueno, anava d'una parlota, no, al carrer.
Et va dir que després del cara a cara
va guanyar per col·legi a dalt del mig i a mi història?
Sí, perquè clar, els sols venim d'estudiar geografia i història.
I els va quedar amb l'altre?
Sí, sí.
Home, en Jordi té la sort, no sé si la sort,
però de poder treballar en el que ha estudiat.
Sí.
O sigui, ell va estudiar la carrer de l'història...
Hi ha dies que penso que no és sort.
No, no, ja hi ha dies que surt la benenà.
Sí, sí.
Està en un institut i està intentant transmetre
la seva passió per l'història
en estos monstruïtos de 15 o 16 anys.
Jo no, jo estic en un àmbit completament diferent,
també fantàstic, però diferent.
Llavors, a mi el coquetest de la història
sí que m'anava perdint i van proposar-ho
i de seguida es va formar la idea, no?
A més, a més, jo crec que té força difícil el programa en si,
perquè dius, moltes vegades, quan algú li dius
«ai, feia un programa d'història»,
et deuen dir primer «of, deu ser pesat, eh?,
això de fer un programa d'història».
Jo recordo un convidat.
I després, quan ho escoltem, diuen «home, si ho feu molt àgil,
ho feu molt ràpid».
És pesat d'escoltar-lo.
No, però normalment, quan parles d'història,
sembla que hagi de ser un totxo.
Sí, sí.
que dius «ostres, ara vas per la història, molt de cap, deixa'm, deixa'm».
Però quan potser ho escoltes i la manera potser que ho feu al programa
és bastant àgil.
També hem de reconèixer que no tots els programes surten amb la mateixa qualitat.
No, veia...
I que ja dius que hem sortit d'aquí dient «oh, quin desastre de programa».
i ja dius que no, que no...
Que t'ho dic una cosa, que els programes de música de potser els més potents
tenen de com estigui el DJ de torn també el mateix, eh?
Clar, és que això, l'estat anímic és important.
També recordo convidats que hem tingut al programa
que després, quan han marxat o tot això, han dit «hòstia, doncs, és àgil, és dinàmic,
són 30 minuts però passen volant perquè vam, vam, una secció darrere una altra
i, bueno, suposo que també la qüestió de la música ajuda
perquè sempre hem buscat això, també música animada».
Home, i si tens una banda sonora, a més, Jordi,
és un gran espert en...
No em facis tant la pilota, que no et penso...
Que cobraràs igual que a finalment és.
S'ho tira de llogular.
Sí, sí, sí.
Però com ho feu?
Com us ho munteu a l'hora de fer el programa?
A veure, anem a l'intringulis.
A part d'aquí hi ha gent que treballa per vosaltres
i que després us dona ja el guió fet i refet.
Vosaltres també, per curiositat, ho llegiu i tot això o no?
No, mira...
Jordi no m'ha fet cas.
M'agrada que em facis aquesta pregunta.
Hi ha una estructura permanent, no?, del programa?
Sí, però hi ha set temporades sense canvi d'estructura.
Pot ser mínimes.
Ha canviat algunes cosetes.
Sí, potser el tercer o quart va aparèixer a l'avui fa 100 anys a Tarragona
i coses així.
Hem reduït de dos efemèrides a una.
O algun dia sí que hem fet alguna entrevista, poques.
Fem un llibre també.
Sí, és veritat.
I a les primeres temporades fèiem llibres.
Comentàvem un llibre cada setmana.
Cada setmana o cada 15 dies.
I llavors cadascun se distribueix.
Per exemple, les efemèrides, les preparo jo.
Després hi ha les curiositats de la història que ho prepara Jordi.
Les notícies, bueno, 50-50, no?
Sí, 50-50, encara que normalment te les emportes tu.
Sí, ja faig.
Egipte, Egipte.
Tot és Egipte.
Què és Egipte?
És un país meravellós que hi ha més enllà del llibre.
És el perfil que té.
Et sembla Inhotep II, aquest llibre.
Per exemple, encara no s'ha cremat la Joconda.
Després del que vas dir el divendres passat,
o sigui que encara no s'ha cremat, gràcies a Déu.
Un dia en parlarem.
Seria la gran performance,
la gran manifestació artística del segle XXI.
És que va fer una reivindicació el divendres passat al Manel
sobre la Joconda.
Mira, m'ha vingut ara la vent.
Home, seria bonic, no?
És igual.
Deixa-ho, deixa-ho.
I acabant el que dies.
I el monogràfic, que és la part més important,
fem pito-pito-colorita una setmana tu, una setmana jo.
Però una vegada, per exemple,
Jordi, et toca tu el monogràfic.
D'on tries?
On treus d'idea per fer el monogràfic?
Home, hi ha hagut vegades que he aprofitat...
He aprofitat des de darreres lectures que he fet d'un llibre,
o alguna classe inclús,
en plan, estava a classe explicant la revolució francesa,
doncs mira, en 15 minuts,
no explico tota la revolució francesa del programa,
però un aspecte en concret sí,
o coses de geografia, etcètera, etcètera,
o la curiositat, no?,
és la que et porta a vegades també als monogràfics.
Sí, a vegades costa.
A vegades costa, perquè et quedes en blanc i dius,
bueno, de què parlem?
I ara què, no?
Són set anys, eh?
Set anys, trenta i pico programes.
Sí, trentatrés programes per temporada,
aproximadament, sortien.
Deuen ser uns 220 o 230 programes.
Anava a dir, el que us queda,
el que passa que jo sé que aquest divendres vinent
fareu un kit-kat, no?
Sí, sí, sí.
Que hi ha una paradeta en el camí.
Matem la primera temporada.
set anys...
No la mateu, no la mateu.
Sí.
Bueno, no dicem la...
Com se diu allò, crionetzem?
Sí, sí, no, la matem,
perquè si tornem, tornarem renovats.
Seguirà sent la...
Si tornem d'aquí un, dos, tres, vint anys,
tornarem renovats.
Perquè d'alguna manera també va passar això.
A veure, el No vingui semistòries
formava part dels Jadardes,
durant diverses temporades,
i de cop i volta us vau independitzar.
Ens van fer grans.
Què va passar amb la independència del No vingui semistòries?
Van demanar ser un...
Vau passar els dimarts tard de nit,
bueno, més nit que tarda.
Sí, sí, sí, és veritat,
també hem tingut molts horaris diferents.
Sí, bueno, això depèn també de com organitzar la programació.
Vull dir, nosaltres som uns mandaos.
Sí, sí.
Som uns mandaos.
Ens diuen, veniu a gravar a les tres del matí,
però nosaltres...
No, no n'ha arribat tant, eh?
Home, sí.
Sí?
A les tres del matí, Jordi?
La veritat, què?
Explica, explica.
Sí.
Ah, tu no hi eres.
A les tres del matí, no, no, per això, per això.
Va haver-hi una proposta per permola
que el Jordi va descartar per ser...
Ui, per sort la vam descartar.
Quina por.
Que era fer un especial de 12 hores?
Sí, això ho vas voler fer tu al cinquè,
a la cinquè temporada,
per celebrar cinc anys de programa, no sé què.
O sigui, va dir, fem un mínim històries de 12 hores.
Jordi, Manel, heu d'arribar a la decena temporada
per celebrar precisament això que esteu dient.
Bueno, però l'any que veig s'agafem un enxabat.
Però 12 hores, d'un mínim històries, són moltes hores, eh?
D'acord que pots tenir...
Jo col·laboro amb música,
i si vols t'ha dit la publicitat.
Cada hora pots tenir una entrevista a no sé qui, etcètera, etcètera.
Jo crec que és un repte que encara està aquí.
Sí?
S'ha de fer, s'ha de fer, eh?
Accepto el repte.
Accepto el repte.
Ara ja m'ha agradat, ja m'ha agradat.
Suposo que vols escoltar anècdotes divertides, no?
Per exemple, també tinc la sintonia preparada, eh?
que també va cantar un gol del Barça.
Ah, sí, perquè l'horari...
Mentre jo parlava en un monogràfic...
A veure, per la gent que no hagi vingut mai a aterrar una ràdio,
aquí a l'estudi 1 o a l'estudi gran,
tenim un megapantajot de pantalla plan, etcètera, etcètera,
que si hi havia partits del Barça,
que alguna temporada hem coincidit...
Quina por!
Ja en guany, per exemple,
la temporada que hem acabat,
gravàvem en dimarts,
i sortia el programa d'emissió en dimarts.
Si tu estaves bé en un partit,
no podies cridar,
perquè el programa sortia en divendres,
i llavors no tenia lògica,
però fent un directe a altres temporades...
Quan es feia el dimarts a la nit,
jo recordo, per exemple,
fa dos o tres anys que a Madrid...
I també celebrar l'aliminació del Madrid...
La Pedri, per dir el xorreo,
4 o 5, és a dir, contra el Víder,
com sembla que va ser...
I estem aquí, i...
Sí, i jo parlant, no ho sé,
de...
De Carles Romany, no?
De Carles Romany,
que el Manel celebrant gols en contra del Madrid,
i el Manel és la única de seguitat.
No, però era més...
Feia més por,
i us heu de confessar,
quan jugava al Barça.
Sí.
I ho feia...
I estàveu fent el programa en directe...
Sí, sí, no,
perquè inclús...
Jo recordo que hi havia silències
a l'hora de parlar en prensa.
Sí, no, no.
I després,
una altra de les coses
que també feia por era...
Perquè jo,
típica pregunta de...
Perquè, Jordi,
m'estàs escondat
del que jo t'estic dient?
I és a dir...
Sí.
O a l'inrevés.
Perquè moltes vegades el Jordi deia,
bueno, Manel,
però tu això,
què n'opines?
I el Manel,
sí, gol, gol, gol, gol, gol.
Li faltava res, eh?
I feia el monogràfic aquell dia
se'n portava la peixó part
perquè tenia que estar llegint a l'estona.
Aquell dia era el dia de gravar.
Aquell dia era el dia de...
Mira, el monogràfic el deixem tirar això
de l'altra temporada.
Això li donava un ambientillo al programa
que ajudava a fer-lo més divertit, no?
Sí, sí.
I ja que parlem de coses divertides,
parlem de coses tristes.
Tristes?
Sí, no.
Per què?
També s'ha anat a recordar.
Per què?
Per què?
Perquè sí, home.
Jo no recordo cap cosa.
Jo la primera vegada
que vas fallar tu
no em vinguis amb històries.
Ah, les fràncies.
A mi se'm va fer superllar.
Aquells 30 minuts
vaig dir,
mai més em quedo sol
durant 30 minuts parlant.
Però això passa per un poquet,
que normalment
ho heu fallat mai.
Que després alguna vegada
ho he fet,
però clar,
com que ja tens la primera experiència,
dius,
vale,
he de ser més dinàmic,
he d'anar,
he de ser optimista,
i 30 minuts després
vam passar volant.
Clar, és difícil
perquè, per exemple,
Jordi té una facilitat
de paraula tremenda
i al començar
benvinguts,
bla, bla, bla, bla,
i això no em surt.
Llavors m'ho he d'apuntar tot
i benvinguts,
però ho he de llegir-ho
perquè és que si no
no me'n surto
i és difícil.
Clar,
fer-lo,
no vinguis amb històries
una sola persona
seria...
És molt monolític.
És que jo no m'imagino
precisament això,
no vinguis amb històries
amb el Jordi
i sense el Manel.
No,
és que no m'imagino
la vida sense el Manel.
Veus?
Veus?
Ai, Jordi.
Ai, que bonic, eh?
Jo t'estimo.
Per l'amor de dies,
per l'amor de dies.
Jordi, no m'abandono,
anem a caminar d'aquí dues setmanes.
Tenim una caminata pendent,
no sé si podré dir-ho, Jordi,
però...
Notícia de curiositats.
A veure,
sobretot per mi,
avui fa 100 anys
que es va entrar
en aquesta nova temporada,
no m'heu dit?
No, en fa més.
Fa...
Fa més o...
Dos o tres?
Sí, tres anys, potser.
D'on treus les notícies?
T'has de moure
per les biblioteques
o conseqüències a través d'internet?
En un dia, aproximadament,
en una hora,
prepares lo de tota la temporada.
Qui dius?
Sí.
Però no diguis que és tan fàcil, home.
T'explico.
Però has d'anar al diari de Tarragona.
Vas a la biblioteca,
que tenen una secció d'hemerografia,
una hemeroteca molt important,
tenen diaris des de finals del segle XIX,
principis del segle XX...
L'ha tret el romanticisme, eh?
Sí, sí.
Vas allí i en un calendari
te marques tots els dies
que hi haurà programa.
El programa.
Va.
Llavors,
vas agafant
i vas fent fotografia
fotodigital.
Sí.
Doncs de, mira,
hi haurà programa,
jo què sé,
el dia 8 d'octubre,
doncs vas al 8 d'octubre
de fa 100 anys
i agafes les notícies
una miqueta més curioses
o més divertides
o que et criden més atenció
i així vas fent.
Llavors te fas un arxiu
a l'ordinador
en tots els dies de l'any.
La de notícies
que haureu dit.
Bastantes.
Perquè normalment no hi ha una.
I és un apartat...
Dos i tres, no?
És un apartat curiós
perquè té...
Records aquella vegada
d'una pastisseria
del carrer...
Sí?
De quin carrer era?
Del carrer Podaca.
Del carrer Podaca.
Què passava?
Sí, vam parlar d'aquella.
Cent anys.
Que feia cent anys, no?
Sí, sí.
Feia cent anys
hi vaig passar
i em van explicar
una mica la història
i tal de la pastisseria aquella.
Sí, sí.
Déu-n'hi-do.
És a dir,
aquella mateixa pastisseria
fa cent anys.
Això ho vam dir
a la temporada.
Mira, si va ser una entrevista.
Això era una entrevista.
Sí, sí.
Tres, dos anys.
Sí, un parell.
Que és curiós.
Establiments que no eren
els mateixos propietaris,
no era la mateixa família.
Però sabien la història...
Però sabien la història
de la pastisseria.
Que dius, anda...
Cent anys,
bé, d'un'hi-do.
Sí, sí, sí.
Són coses curióses.
Això et permet
reconstruir una miqueta
la ciutat
com era fa cent anys.
I el que sobta
segurament
que moltes de les notícies
que arribes a dir
que dius,
home, això no sé si és...
Bueno, és creïble, no?
No, sí.
Per la forma,
el color que porten
en aquest moment.
A vegades portaven notícies
com avui en dia
també passa així,
sobretot
d'estranger i tal,
per omplir,
anècdotes curioses,
notícies així rares,
fricades.
I les curiositats, Jordi,
què?
D'on les treus, tu?
Doncs...
Perquè tu també
t'has de moure,
t'has de...
Bueno, gràcies a internet,
moltes de sòpies d'internet,
altres de llibres
ja de la fin,
anècdotes de la Segunda Guerra Mundial
o anècdotes de la història,
llibres així
que algú té per casa
i mira,
i va retallant d'aquí.
Home, la veritat
és que em va empirejat
una mica
en aquest programa.
Sí, home,
Sant Gocle
ha jugat una importància
molt gran.
I no som els únics,
perquè, per exemple,
el senyor Contador
que va guanyar
el giro fa uns dies
i li vam posar
l'himne franquista.
Per què?
Doncs perquè
vol fer història.
Perquè vol fer història.
Van buscar el Google
imno d'Espanya
per sortir l'himne franquista
i el van punxar i ja està.
Llavors, mira,
agafem el primer que surt
i no ens compliquem.
Tira, tira, tira, tira,
posa-li i ja està, no?
Per això et dic
que tothom tira del Google.
Molt bé, molt bé.
El Google.
Molt bé.
No, no, està bé.
A veure, tu has dit
tal i com es llegeix.
Com, gràcies,
que a mi m'encanta destrossar.
A part de m'agradaria
destrossar la Mona Lisa,
destrossar l'inglès
també és un dels meus...
Bé, us tenia preparat.
Aquí no traiem el tema
del Disney,
si no, ja...
Estaria preparat ja
per acabar l'entrevista.
Estava entre el Bob Dylan,
que sé que va ser
l'últim monogràfic,
o ja directament
la careta del programa,
que també utilitzeu
per finalitzar
i per començar.
Què fem?
La careta del programa millor?
Sí, la careta del programa.
A mi m'agrada molt més.
A més, té molta potència, eh?
Sí, sí.
És trencadora, eh?
Sí, els pixis.
Aquí penses, dius,
aquí els agents
són uns heavies.
Sí, també és curiós,
per un programa d'història
és una sintonia així, eh?
Per això, per això.
Està molt ben trobada.
Que normalment,
potser dius,
història,
potser una mica més
de música clàssica.
No, no.
Això és música clàssica
dels anys 80, no?
Sí, sí, nosaltres som així.
Sou trencadors,
en aquest aspecte.
Home, tampoc tant, no?
I de cara a aquest divendres
què heu preparat
per l'últim programa?
No sé si això és un...
Sorpresa, sorpresa.
No dieu res?
No, direm res.
Ni una miqueta.
Estarem 30 minuts en silenci.
Què dius?
Sí, serà revolucionari.
El que no ets capaç de passar-ho.
Ostres.
No, no ets capaç.
No, ja t'ho dic ara que no.
Jo serà algú que trucaria.
I a més a més jo sortiria...
Segur que sortiria...
Aquest és el patrocinador
de la vingues amb històries
del silenci d'avui.
Sí, monarga en full.
El silenci també té ser
la seva bellesa, no?
Sí.
Sí, però per la ràdio...
Sí, jo crec que sí.
Queda una mica raro, de veritat.
30 minuts, sí.
Però 30 segons, potser.
Home, 30 segons queda molt maco.
A veure, provem-ho?
Vale.
Ui, 30 segons tampoc, eh?
Ui, molt llarg, 30 segons per l'audiència.
Bueno, sí, n'hi ha d'audiència.
Sí, n'hi ha.
Sí, tenim uns quants, eh, que ens aguanten.
Home, també.
I espero que per molts anys, eh?
Records quan fèiem a les primeres temporades...
Això és veritat que això també...
Això és veritat que això també...
A mi m'han passat dues anècdotes amb oients.
Vinga.
La primera, arribar...
Bueno, fèiem una...
Quan demanàvem llibres a les editorials i ens enviàvem,
al final d'any fèiem quins han estat els millors llibres d'història
publicats aquell any.
Sí, sí, sí.
I ho vam dir...
Bueno, ho dèiem per antena perquè ens enviessin un correu electrònic
o una carta a l'adreça de l'emissora
i vam...
No sé si va ser correu electrònic o carta
un senyor des de Londres, no?
Que ens escoltava des de Londres.
Que ens escoltava via web, val?
I que ens recomanava per ell,
havia estat el millor llibre de l'any,
doncs aquell llibre sobre la guerra espanyola, etcètera, etcètera,
o del que sigui.
Molt bé.
A mi em va sobtar molt.
Home, això va ser un puntet allò que dius d'ànim, no?
Per continuar fent el programa encara amb més ganes.
Sí, sí, sí, perquè això va ser fa quatre anys així
i allò que ja estava donant molt de caiguts
i hem donat quatre anys.
Molt de caiguts.
Veus?
Sí, ara seria qüestió que algun...
El senyor de Londres que torni a repetir amb la mail.
Sí, sí.
I després, per una altra banda,
només començava aquesta entrevista i deies
tens la mateixa veu, no?
Sí, és veritat.
Amb una companya de feina, un dia esmorzant junts,
quan feia poc que ens coneixíem,
em va dir, tu fas un programa de ràdio?
I jo, sí.
Diu, hosti, és que tens la mateixa veu.
És que no has canviat, ja no has canviat.
Era quan el No minguis més històries,
també el fèiem,
crec que va ser la primera temporada dins del Ja Tardes,
o sonava així, sortia per la tarda,
i, clar, aquesta, la saludem des d'aquí.
A la Susana, la xarxa, s'escoltava.
Jordi, ha lligat gràcies a l'Homings.
Què m'estàs dient?
És que jo no puc dir.
Què m'estàs dient?
De grups no n'hem tingut.
Espera, que hauria de posar el tema de xafarderies,
alguna cosa d'aquestes, eh?
L'hauríem de posar també per aquí al mig, eh?
Sí, sí, sí.
Jo no m'ho hem parat mai.
Ei, jo et coneixo, però...
Una cosinja, que no els queda més temps,
però, sisplau,
després del Kit Kat, torneu, eh?
Va, sí, sí.
Si no, us vindrem a buscar.
Ja, res.
Que ja tenim telèfons i mòbils i el que sigui.
No, mòbil, jo mòbil, me sembla que no em trobaràs.
Bueno, però el teu fixe sí que el tenim.
Ah, fixe, sí, sí.
Sempre el pots tancar, però...
Això sí.
I bé, espere, no saps, potser vèiem el Barça,
però hi ha algú que veia l'APM.
Gràcies, Jordi, gràcies, Fanel, ha estat un plaer.
Molt bé.
Gràcies per formar part de la vida de Tarragona Ràdio.
Per la companyia d'aquests anys.
I tant.
Bueno, fins sempre.
Hem canviat, eh?
Hem canviat el tema, si de cas.
I quan vulguis per enllà, no hi ha cap problema.
Gràcies, de nou, gràcies.
Atenció, fins la propera.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.