Ei, que sóc el suïcida.
Escolta, que m'han dit que havies vingut a buscar-me al circ
i que la mujer barbuda t'havia dit que jo m'havia mort.
Era mentida, tia.
Que per alguna cosa sóc l'increïble més suïcida, no?
Eh, i per això t'has volgut suïcidar?
Perquè et pensaves que jo era mort.
Que guai que ets, tia.
Torna, torna.
Nena, sóc la mare.
No sé si em pots sentir, però abans em senties i jo estava morta.
El que no sé és si això funciona estant tu més en coma i jo vuit anys morta.
Però... com és possible que se t'hagi quedat aquesta cara de felicitat?
T'atropella un Alfa Romeo a més de dos cents per hora
i tu tan tranquil·la i tan alegre.
Bé, doncs, el que et volia dir és...
Ai, ara no me'n recordo.
Semblo el teu pare.
Hola, sóc la teva jefa.
Ostres, quin greu això de l'atac de cor.
Ja t'ho deia jo, que no era bo treballar tant.
Però mira, has aconseguit que em presenti a les eleccions.
D'això, si em pots sentir,
em podries dir quina eslogan t'agrada més?
Junts, ho podem aconseguir?
O jo ho puc aconseguir?
Ajudeu-me, poble!
Hola, sóc la Bio.
Si em pots sentir, només et vull dir que em sap molt greu
que hagis tingut aquest problema amb l'anestèsia i hagis quedat en coma.
Ara, que sàpires que t'ha quedat una cintureta moníssima
i que el doctor París farà venir els fotògrafs d'una revista
perquè immortalitzin el teu cos perfecte.
Què? No dius res?
No, esclar, si estàs en coma.
Hola, jefa, sóc el seu caixer.
Escolti, un altre dia ha d'anar més compte amb el cotxe, eh?
No es pot anar per la carretera a més de 200 per hora,
encara que sigui un Alfa Romeo.
Bueno, si em pot sentir,
que sàpiga que al costat del llit hi té un terno
ple de cafè ben fortet,
perquè sé que si es desperta i no té cafè
es posarà d'un mal humor.
La qüestió és que jo l'hi portaré cada dia
perquè jo sé que vostè se'n sortirà,
perquè vostè encara no s'ha mort i...
Encara no s'ha mort!
¡Encara no! ¡Encara no!