La terra es plana, ho sap tothom.
Però a les planes hi ha rieres, podinetes i turons.
Potser tinc ànima, no ho sé.
Segurament que aquesta sintonia us dona moltíssim
i acaba a formar part i formarà, esperem, part del Ja Tardes,
un programa que fèiem amb la nostra companya Núria Cartanyà
durant força anys, no?
Lluís, Marcel, bona tarda.
Hola, bona tarda. Avui et desvetllarem.
Veta, bona tarda.
Sí, sí, avui et desvetllarem un secret.
Sí? Què dius?
Jo em pensava que ja ho havíeu dit més d'una vegada.
No, intentàvem portar-ho així, amagat.
Jo era el Veta a la ràdio, però bé, avui sortiran...
Sortiran de dubtes, totalment.
Però és que el Veta, per a molta gent, el Lluís, en aquest cas...
El coneixem potser per la Terra Esplana,
però és que el Lluís, podem dir que és un dels col·laboradors,
i no sé si erro, però si no, me corregeixes,
que jo crec que fins i tot abans que Ràdio Fòrum com a Ràdio Fòrum funcionés,
que s'estrenés l'any 1986, el 17 de febrer,
tu ja hi eres per aquí fent de les teves.
Sí, ja estava voltant per aquí, sí.
Tu ja hi eres fent gravacions,
o almenys intentant a veure què passaria amb aquests programes
que s'havien de començar a fer,
a un grup de gent que en aquell moment, clar, ningú coneixia.
No, no.
Bé, si vols, en broument t'explico com va anar la cosa.
A mi em va enredar la qüestió familiar.
Ara m'has agradat això d'enredar, eh?
Sí, sí, bé, també em vaig deixar enredar perquè sempre m'havia agradat això de la ràdio
i escoltava molta ràdio,
i sempre això de quan eres petit tenies la imaginació de gran m'agradaria fer de ràdio.
I l'any 86 va sortir l'oportunitat,
i quan dic de manera familiar em refereixo a un germà
que tenia molta relació amb la part alta
i tenia un amic que vivia a la part alta,
aleshores, doncs, s'hi van implicar,
i un dia a casa va fer el comentari que obrien una nova emissora,
això un mes abans.
que estaria a la part alta,
en tinc marcat del fòrum,
a la Passa Rovellat, com s'ha comentat moltes vegades,
i jo, doncs, vaig dir,
falta gent allà, vaig demanar,
i em van dir, sí, sí, sí,
encara demana gent, doncs, vaig dir,
doncs, també m'hi apuntaré.
I va ser jo que vam anar tots plegats allà,
i amb la mala fortuna
que quan vam arribar estava tot cobert.
Què dius!
Sí, perquè tothom es va demanar els programes musicals.
Espera, espera, una coseta,
però tu vas haver de parlar en aquell moment,
no amb el Francesc,
que era el director de Radio Fòrum en aquell moment,
o potser directament amb el Quim Fernández.
Vam tenir més relació,
sí, vam tenir més relació amb el Francesc Baixcalçada,
que no el passa amb el Quim,
perquè, doncs, en aquell moment,
el Francesc, a més de ser director, doncs...
Era més conegut, potser.
Sí, sí, sí, era més conegut,
o tenia més a la gent,
no tenia més tractament amb la gent,
i va ser, doncs, la nostra referència, no?,
amb el Quim també,
però la primera referència va ser el Francesc, no?
Aleshores, què va passar?
Que com tothom volia fer el típic programa de música,
doncs, uns que s'hi volien ficar música clàssica,
els altres que s'hi volien ficar música rock,
els altres de heavy, els altres de tecno,
havia de tot, de tot...
Bé, hi havia una fauna increïble.
Sí, és que hi havia moltíssima gent, llavors.
Sí, ens vam dormir una mica a la palla,
quan ens hi vam presentar, doncs, estava tot cobert.
I, esclar, doncs,
no sé si és que ens va fer penne el director,
però ens va voler donar una oportunitat,
però el que passa és que l'oportunitat que ens donava
era de fer els informatius.
Sí, perquè és molt de responsabilitat.
Sí, és el que t'anava a dir,
a més a més que començaves de 0 a 100,
com si fos un cotxe de Fórmula 1.
Sí, sí, sí, vol dir,
molta responsabilitat per una gent que no tenien ni punyetera idea.
Aleshores, jo me'n recordo
que els dies previs, doncs,
ens va fer un curs accelerat d'informatius
al Francesc Bascalçada.
Sí, ens agafava els diaris.
Sí, sí, són d'aquestes coses
que surten ara al cap de 25 anys, no?
Ens agafava els diaris
i ens feia llegir les notícies més importants, no?
A mon germà,
a l'amic que també se va implicar,
a Josemaria Triguero, i a mi mateix.
Que des d'aquí records a tots dos
i que passaran per aquests estudis, eh?
Sí, esperem que també estiquin la...
I esperem que la seva versió
considereixin la meva.
perquè érem els tres que estàvem allí...
Erem els tres mosqueteres de les notícies.
Sí, això mateix.
I aleshores, doncs...
Bé, doncs, és això,
unes setmanes abans, doncs,
vinc a balles i diaris
i per fer l'informatiu diari, no?
Sí, sí, sí.
Però una cosa que...
Nosaltres estàvem tan bojos de fer ràdio
que quan ens van dir
no, tots els programes musicals
estàvem plens però tenien informatius,
van dir ah, vale.
Doncs ja fem-ho.
Sense saber-ho no explicàvem.
Però el director que tenia formació periodística
i acadèmica, no?
Universitat, etcètera, etcètera.
Aleshores, què passa?
Ens va veure que...
Aquests xiquets estan una miqueta vers.
Una miqueta vers.
Els hi donarem l'oportunitat una altra vegada
però anem buscant una altra sortida, no?
Nosaltres també ho vam veure, no?
Érem ingenus però no tontos.
Aleshores, doncs...
Erem molt joves.
Molt joves, molt joves.
I vam fer també una contraproposta.
Li vam dir al francès,
dic, escolta,
allò que fer un informatiu seriós
com són les notícies
que nosaltres no ens en sortirem,
fem una cosa més lleugera.
I vam fer una mena d'amics.
Nosaltres és que veníem a fer un programa de música
i al final que de bé el vam enredar.
I vam fer l'informatiu
fòrum cultural
que sortia cada dia a les 9 del vespre.
Escolta'm una miqueta,
no sé si és això
perquè anem a anar rescatant del que a Lluís.
Perquè Lluís és una biblioteca en aquest aspecte.
Sí, sí, sí.
I ho té de tot.
Té text i té àudio.
O sigui, ho tens tot.
Ho tinc tot.
D'aquests 25 anys.
Escolta'm a veure si és això
i tu m'ho dius, eh?
A veure.
M'ha agafat just el moment
que només hi ha un soroll.
Atenció,
tots els joves entre 16 i 19 anys.
Després són música, eh?
Ho asseguro,
perquè m'ha anat preparant.
El TEDA convoca 6 places d'auxiliar de tasques
de suport a l'arqueologia.
Si esteu a la torre
i teniu fet l'EGB,
demaneu informació
al Centre d'Orientació Professional de l'INEM,
al carrer Sant Antoni Maria Claret 19,
al costat de l'oficina d'ocupació.
Teniu temps fins al 9 d'octubre.
Era una cosa així, no?
Sí, sí.
El que passa és que això era una falca
que es passava, doncs,
o se'm anava que es passés a qualsevol hora, no?
Però bé,
era la fórmula de l'informatiu cultural.
També tenien la musiqueta,
anau informant a sobre la música.
Nosaltres agafàvem l'agenda cultural
i aleshores parlàvem d'exposicions,
de cinema, de teatre,
de qualsevol cosa d'activitat cultural
que hi hagués a la ciutat de Tarragona, no?
I per això es deia l'informatiu fòrum cultural.
I sortia de dilluns a divendres
a partir de les 9 del vespre
i bé, doncs,
jo em vaig fer les tasques de control,
o sigui, el tènic de control,
els vam repartir les feines, no?
O sigui, mon germà Jordi
i el Joan Maria Triguero
doncs vam fer la banda de locució
i a mi em va costar bastant, bastant, bastant parlar
perquè, doncs, l'any 86
no estava molt orgullós de la meva veu.
Ah, doncs molt malament, eh?
Sí, bé.
Home, que tens veu de ràdio.
Sembla ser que els anys han passat...
I la veu l'hem sentit molt bé, no?
Però tenia un complex, eh?
Ho he de dir així,
tampoc no era un complex
per anar al psicòleg, evidentment,
però no, no.
I aleshores vaig estar...
Ara ja no t'ho sé dir,
però uns quants mesos sense obrir boca.
Jo només em limitava a portar la part tècnica.
Sí, sí, és així.
I quan et vas decidir un altre cop allò que dius,
mira, passem de complexes,
em tiro de nou a la piscina...
Què va ser el primer programa que jo vas dir?
Fai, dirigeixo i jo parlo.
Va ser els vols de l'estiu que...
Sembla ser que els ameritricadors, doncs,
va haver de deixar l'informatiu de la nit
per a qüestions laborals,
doncs, ho va haver de deixar
i es van quedar en quadre, no?
En quadre en el sentit que érem tres,
van passar dos.
Aleshores, doncs,
deixar el Jordi sol davant de la locació,
doncs, va,
vaig dir, va, farem l'esforç, no?
Acabes de dir una cosa molt important
que hem de tenir tots en compte,
que en aquell moment ningú era treballador
com a treballador,
sinó érem col·laboradors.
Sí, sí, sí.
A la qual cosa,
les tasques de feina pròpia,
diguem-ho així,
moltes vegades,
com li va passar a Josep Maria,
topaven directament amb el hobby
que en aquell moment havíem agafat tots,
com era la ràdio.
Jo tenia la meva feina...
Tota la gent era la il·lusió
de portar endavant una emissora de ràdio, no?
Jo tenia la meva feina al Serrallo
cada dia, dilluns a divendres,
i era plegada a la feina
i ràpidament puja a la ràdio
amb la il·lusió que et comportava jo.
I que te feies unes quantes hores, eh?
Sí, sí.
I va anar així la cosa
de portar la part tànica
en la qual nosaltres vam voler fer
l'informatiu aquest especial, no?
Que no era tan sols llegir les notícies,
sinó que entremis de notícies
hi posaven algú de música,
collita pròpia,
música que m'agradava a les hores a mi.
I que collita pròpia,
mai m'hi he dit això de collita pròpia
perquè els discos també te'ls portaves de casa.
Sí, sí.
Tot s'aportava de casa.
Sí, sí.
M'esportava de casa
i aleshores doncs
fèiem un programa a la mida, no?
O sigui, explicava notícies
que passaven a la ciutat
de caire cultural
i a més a més doncs
podíem posar la música
que és el que havíem vingut aquí.
Al final,
certament no ho vam aconseguir.
Era música?
Sí, sí, sí.
I bé, va ser això
que vaig fer el pas
pels bors de l'estiu
i tinc cintes enregistrades.
Aleshores tot s'ha fet en caset,
en cites de caset s'enregistrava
i segueixos.
Que no sé com ho podies fer
perquè, clar,
la cinta de caset,
com a molt hi havia un
de Magneto, no?
Sí.
De radiocasset
i els dos plats.
Sí.
O sigui, era base de disc,
de disc, de disc
i la cinta gravant, no?
Sí, i la cinta gravant
i no sempre
perquè les falques,
les primeres falques publicitàries,
doncs anàvem,
doncs,
amb cintes de caset.
Sí.
Vull dir que
si entrava una falca
havies de treure
el que estaves enregistrant
o havies de portar
un altre
un caset,
un gravador a tu
i connectar-ho
per poder...
perquè no hi hagi interferències, no?
Quan m'escolto
aquestes gravacions,
al cap de 25 anys
segueixo pensant
que
millor que hagués esperat
una mica més.
No em sentia tampoc
encara orgullós, no?
Però bé,
el temps
tot ocura
o madura en aquest sentit
i bé,
això va ser el començament.
I va ser un dels primers projectes.
Bé, però els van fer
i després van venir uns quants més.
Sí.
Perquè Lluís,
podem dir que sí,
és la persona
que fa 25 anys
i una miqueta més
que està aquí
a Radio Forum
en el seu moment
i a Tarragona Ràdio
i encara
continua sent actiu.
Sí, sí.
Perquè aquesta sintonia
que sentíem
al principi de l'entrevista
que la de la Terra és plana
és un programa
que has fet
com ell qui diu
fins a aquest mes
de desembre passat.
Sí, fins fa poc.
Que va ser quan van fer
el kit-kat de canvi
podríem dir d'any
i també canvi
de l'estil
de la programació
d'aquesta casa, no?
Sí, sí, sí.
Sí, sí.
Fins fa quatre dies
i una col·laboració
amb la Núria Cartanyà
doncs que
pel baix
diria que
fa quatre anys
que dura.
I d'unidor.
Sí, sí, sí.
Però fem una cosa.
I molt a gust,
i molt a gust.
Ara no anem
ni al terme del 2011
per entendre's
ni a l'any 1986.
Ens quedem per allà al mig
perquè per allà al mig
han hagut molts programes.
Sí, sí, sí.
Programes que has fet directament.
Moltes coses, sí.
Moltes produccions
perquè jo sé que has hagut de parlar
amb molta gent coneguda.
Sí.
Eh, company?
Sí, sí.
Diguem així per sobre.
Quants programes has hagut de fer?
O has fet aproximadament?
He fet una mica de tot.
Aquí a la ràdio
vaig començar
amb la cosa
que
com tothom
sempre agrada
fer els programes musicals
que són els més...
els que t'omplen més
perquè aportes
les teves experiències personal, no?
O sigui, els programes
que són ja...
que hagis de parlar política
o d'altres coses
ja és una mica més...
no és tan passional, no?
En aquest sentit.
Aleshores, doncs,
puc dir que he fet de tot
excepte de política
i excepte...
Directament, sí,
perquè les notícies
més d'una parlava de política.
Sí, però...
A més, surti l'Ajuntament i...
Evidentment,
si vas a l'informació cultural, no?
Sí, clar,
perquè les informacions
que també que ens arribaven
a l'Ajuntament,
esclar,
era del color polític
de l'Ajuntament, no?
Que hi havia en aquell moment.
Sí, hi havia aquest...
de fons polític, no?
Evidentment.
Però una cosa
estrictament política,
doncs, no.
I també informatiu
pur i dur, tampoc, no?
O sigui,
i esports, tampoc.
És una cosa
que tampoc no he tingut molta...
Jo sóc esportista,
m'agrada molt fer esport.
Però tu ets músic,
diguem-ho així.
Però per la d'esports
a la ràdio, no.
Ara, músic, sí,
músic i casteller, també.
Són les meves dues passions
que he pogut aportar aquí
aquests 25 anys a la ràdio.
A veure, digue'm
algun dels teus programes
de llavors.
Doncs, un dels més...
A veure, fes-me,
a veure, fes-me a memòria.
Sí, un dels més reixits
i que el vaig aguantar
10 temporades en antena.
10, eh?
És dir molt aviat, eh?
Sí, que n'estic molt orgullós
i el vaig acabar
perquè és que...
Deia, bé,
això s'ha d'acabar algun dia, no?
Perquè anava fent
la primera temporada,
la segona,
quan portava 5 anys,
dic, uf, això encara dura.
I quan arribava
per allà als 8 o 9 anys
pensava, dic, uf,
doncs, no sé,
no pensava que durés tant
i al final dels 10
vaig dir, bé,
és un número rodó,
ho matem perquè
tenia ganes de fer altres coses.
I va ser el Musical Abast,
un programa que va sortir
el mateix any, 1986.
El 86?
El Musical Abast?
Sí, sí, sí.
O sigui que,
més o menys,
al voltant del 96,
potser va ser quan...
Sí, el 96 és com...
Vas deixar de fer.
Vas deixar de fer.
És que va passar
que amb aquestes emisores
que són de gaire associatiu,
col·laboracions,
primer hi ha la efervescència,
que tothom s'hi va presentar
com nosaltres vam arribar.
No és que arribem molt tard,
però és que la gent
va arribar massa aviat
i ho va ocupar tot.
Però això és el principi, no?
I a mesura que van passar
uns mesos,
la gent, doncs...
Sí, va vincant,
la feina,
la manca d'il·lusió ja...
I van començar a veure
finestres d'espais lliures
i tot això.
I és quan va arribar
l'octubre del 86
que vaig dir,
bé, ara és la meva,
és la meva,
vam deixar fer
un informatiu farmacultural.
M'un germà, el Jordi,
es va dedicar a fer informatius
ja de manera seriosa.
Sí, sí.
I durant molt de temps
va estar fent-ho també.
O sigui,
el que vam fer
aquest fòrum cultural
li va servir de pràctica
per dedicar-se ja
d'una manera
una mica més seriosa
a fer informatius, no?
O sigui,
que el que al principi
el Francesc va alcalçar
no va haver-hi clar,
al final...
Es va complir.
Es va complir, sí, sí, sí.
Aquest rodatge va anar molt bé.
I jo, doncs,
vaig decidir
el que volia fer,
que sempre m'havia agradat,
que era fer
algun programa de música.
que hi va ser el mateix octubre,
el 86,
que ho vaig aconseguir.
Però també vas estar
al rerefons
i a la idea
d'aquest programa.
Si estàs buscant
un concert
per al dia 26
i a més t'agrada
sopa de cabra,
el bacallà
sortetgeant
dues entrades
cada dia
perquè el proper divendres
no se t'escapi.
El 231023
és el teu número
per aconseguir estar
el proper divendres
a Torre d'en Barra.
Si la sopa
que t'agrada
no és precisament
la que menges a casa,
enrotlla't
amb el bacallà.
Ja n'estic
fins als collons
Bacallà la llauna,
el programa que talla
el bacallà
del pop rock català.
Bé, jo formava part
en un extracte
del que tenia
que ser un concert
a posteriori
dels...
Ara m'has agafat
amb el peu canviat
perquè
tenia al cap
tot el que havia fet
i el bacallà
se m'ha vacat
i va ser molt important
perquè...
Sí, perquè el bacallà
a la llauna
tu feies
tota la producció,
o sigui,
les coses que sortien,
la gran majoria
de vegades
en antena
havien estat produïdes,
les teves mans
les havien fetes.
Sí, sí, sí, sí.
Bé, són d'aquestes llacunes
que te passen de vegades
i va ser molt important,
sí, és curiós, no?
Ara m'he sorprès
perquè ho tenia aquí
en un racó
i sí, sí, és...
Val a dir
que el bacallà
a la llauna
hi vam haver
diverses versions, no?
Depèn de la temporada.
Primer va ser
la llauna
o quan va arribar
l'estiu
va ser
el bacallà
Esqueixat.
Bé,
i aleshores...
Les fotografies,
perdona,
em lliure aquelles fotografies
d'algunes
de les protagonistes
del bacallà
perquè teníem
unes veus femenines
maquíssimes.
Sí, sí, sí.
Hem de recordar
les dues presentadores
que van ser...
Primer...
Primer vam escollir...
Bé, teníem dues presentadores
i hem d'escollir
a veure qui se'n feia càrrec
de dia 11 a divendres
i qui se'n feia càrrec
del cap de setmana, no?
I resulta que
finalment
doncs això va ser
ja
l'elecció
a càrrec
del Francesc Bats Calçada
i va escollir
doncs la Sandra Quadrador
que faria
l'edició setmanal
o sigui,
de dia 11 a divendres
i l'Ester Avila
que era una mica
més joveneta, eh?
Bé,
les dues noies
eren molt joves.
No ho feien molt bé, sí, sí.
Eren molt joves
però l'Ester encara
haurà més
i li van dir
doncs faràs el dissabte
però coses de la vida
el programa va anar evolucionant
i al final
la Sandra, pel que sigui
no va poder continuar
i se'n va fer càrrec
l'Ester Avila
que
que bé, doncs
se va fer càrrec
del programa
de dia 11 a divendres
i que
doncs va ser un d'aquests
valors
que es descobreixen, no?
que tenen fusta
per fer ràdio
al final
va acabar amb fer ràdio
també a una emissora
ja comercial
a Valls, no?
I
val a dir
que
el Bacallà
a la Llauna
va ser un dels primers
programes
seriosos
no vol dir que
les altres no fossin
però muntat
en plan
com si fos una emissora
privada
sí, perquè
es va muntar un equip
bastant professional
i que és tu
de les fotografies, no?
hi havia fins i tot
un productor
que s'encarregava
de trucar
a les discogràfiques
perquè ens enviessin discos
etcètera, etcètera
i
el meu paper
era una mica
de dirigir
tota la història
tu estaves allí
també ficada
amb la qüestió
de
el control
i el control
estava variat
sí, aleshores
doncs
les dues noies
l'Esther i la Sandra
i
va ser un programa
bastant
bastant
que va arribar
el moment
que havia d'arribar
perquè va ser
el boom
del rock català
que va ser
als finals dels 80
començament
dels 90
i
i doncs
tot
va sortir molt bé
tinc molt record
la prova és
que
fins i tot
la síntesi
d'audiència
van ser
bastant bons
que hi havia
moltes
hi havia moltíssima gent
que seguia
el bacallà
seguia
seguia
i tinc
informacions
que no era
la ciutat de Tarragona
sinó dels voltants
d'on arribava
la emissora
però fem una cosa
no ens quedem
al bacallà
no
què?
pugem?
vinga va
t'atreveixes de xaneta
jo no eh
ja t'ho dic ara que no
pel pes
ja t'ho dic ara que no
jo em quedo
em quedo al forra
jo també
jo em quedo al forra
deixem el Joan Fortuny
el Joan Borràs
i els altres companys
que continuïn pujant ells
que som més lleugers
som més lleugers
jo em quedo al forra
fent de primeres mans
que és la meva feina
i també
vas estar un dels creadors
sí
del toc de castell
el toc de castell
que enguany
si no recordo malament
no sé si faria
15-16 anys
17 anys
estaria per aquí
estaríem per aquí
també eh
que va començar
si no recordo malament
els dissabtes al matí
es feia el programa
era possible
m'ha vingut així un laps
sí
sí
bé
eren els dissabtes
i tot va sortir
per una actuació
que es va fer
en aquesta casa
sí
una actuació
que va venir donada
per una persona
que va venir a fer
de tècnic
el Josep Guerrero
sí
que és del Forja
i al seu temps
doncs a més de venir
fer de tècnic aquí
ella venia de fer tècnic
emisores comercials
com Radio Reus
la C
bé és el mateix
no?
emisores de Reus
i
i va venir aquí
doncs fitxat
com a tècnic
aleshores
ell tenia la relació
amb el Forja
i un dia ens va proposar
de fer una
una transmissió en directe
d'una de les lliades castelleres
d'allà del poble
i com?
doncs mitjançant
la seva emisora
de
del Forja
fer un enllaç
amb Tarragona
i llavors em va proposar
a mi
de fer la
la transmissió
jo era casteller
encara ho soc
i per això
ho hauria de pensar
no?
dir home
aquest que és casteller
doncs que faci
la transmissió
però esclar
pot ser molt casteller
però
les qüestions tècniques
si no les domines
necessites ajuda
aleshores
és com
vaig buscar ajuda
vaig dir
jo dominaré
la qüestió radiofònica
però la qüestió tècnica
buscarem
un que ens sàpiga
i per casualitat
vam trobar
el Joan Fortuny
i va ser així
que arran d'aquesta transmissió
ens vam engrescar
tots dos
i vam dir
escolta
i si això
en lloc de ser
una cosa puntual
poguéssim fer
una cosa continuada
un programa
i així va néixer
el toc de castell
i Déu-n'hi-do
l'ha que portat
tu vas deixar
el toc de castell
al cap
no sé si va ser
d'uns 3-4 anys
potser
sí
aproximadament
per qüestions
també de feina
recordem-ho
però continues
col·laborant
llavors
i ho fas
encara ara
sí
i és curiós
perquè la trajectòria
dels primers anys
del toc de castell
doncs
va ser una mica així
accidentada
perquè vam estar
un parell de temporades
aquí
a la tercera temporada
vam marxar
a Ràdio Valls
sí, sí
allí ens van acollir
perquè és el presó
dels castells
i al final
de una temporada
allà vam tornar
aquí una altra vegada
l'equip que vam muntar
i això és com
aquests programes
que tenen
un nom
i se'n van donar
cada any a l'altre
doncs nosaltres vam fer
nosaltres igual
allà on ens tractàvem
no vol dir que no ens tractessin bé aquí
però vam rebre una oferta de valls
que ens tractàvem
també encara molt bé
però al cap d'un any
obrir fronteres no?
en aquell moment obrir fronteres
sí, sí
al cap d'un any
ens van dir
d'aquí home
podeu tornar
i vam tornar aquí
i bé
i aquí s'ha quedat
el programa
Lluís
no ens queda gaire temps
ja pots comprovar
són moltes coses
25 anys
el que m'agradaria
és que un altre dia
que et truquem
poguessis tornar a venir
i poguessis estar amb nosaltres
i continuar parlant
dels teus records
d'aquests 25 anys
d'experiència
perquè avui ens hem limitat
podríem dir
anar barallant
una miqueta
en un rassum així
molt genèric
molts dels programes
que s'ha arribat a fer
moltes col·laboracions
que també has realitzat
radioactivitat
radioactivitat
ens deixarien tantes coses
aquest no va a durar 10
però va a durar 8 temporades
que també Déu n'hi do
sí, sí
has de tornar a venir
ho saps, no?
sí
tornarem
i a més
a part d'aquestes músiques
si volem
a veure si podem
millor dit
ho il·lustrarem encara més
amb més veus
i a més
de les coses
que ha arribat
a viure
amb nosaltres
i que nosaltres
també hem compartit
amb tu Lluís
durant aquests 25 anys
doncs
no patiu
que tornarem
perquè 25 anys
dona per molt
i tant
les coses
que ens has d'explicar
posa la memòria
el xip
avui he explicat
unes quantes coses
que no se sabien
sobre els inicis
de la ràdio
i hem descobert
que en Lluís
s'embeta
hem tingut la sort
de poder desballar
nosaltres
i més coses
que m'he callat
però que pot ser
que puguin
acabar sortint
a la propera
l'avançuda
podria ser
gràcies Lluís
i gràcies
per aquests 25 anys
amb tu
per això estem
gràcies
a la seva
rent
a laюда
d'entrar
i així
a la seva
és
la seva